Post on 29-Aug-2020
transcript
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
1
.
ÍNDEX
1. CONTEXTUALITZACIÓ DEL MUNICIPI __________________________________________ 3 1.1.ANTECEDENTS DE L’AGENDA LOCAL 21 ________________________________________ 3 1.2 OBJECTIUS I MÈTODE _______________________________________________________ 4 1.3 L’ÀMBIT GEOGRÀFIC DEL MUNICIPI ___________________________________________ 5
2. MEDI FÍSIC _______________________________________________________________ 6 2.1 CLIMA ___________________________________________________________________ 6
2.1.1. El clima de Campos __________________________________________________ 6 2.1.2. El canvi climàtic a Campos ____________________________________________ 8
2.2 GEOLOGIA I RELLEU ________________________________________________________ 9 2.3 HIDROLOGIA ______________________________________________________________ 9
2.3.1. Hidrologia superficial _______________________________________________ 10 2.3.2. Hidrologia subterrània ______________________________________________ 10 2.3.3. El balanç hídric ____________________________________________________ 12 2.3.4. La contaminació de les aigües ________________________________________ 13
2.4 SISTEMES NATURALS I PAISATGE _____________________________________________ 18 2.4.1. Paisatge, espais naturals protegits i vegetació ___________________________ 18 2.4.2. Fauna __________________________________________________________ 21
2.5 RISCS GEOGRÀFICS ________________________________________________________ 22 2.5.1. Inundacions _____________________________________________________ 23 2.5.2. Erosió __________________________________________________________ 25 2.5.3. Incendis ________________________________________________________ 25
2.6 VALORACIO DAFO_________________________________________________________ 27
3. ORDENACIÓ DEL TERRITORI ________________________________________________ 28 3.1. PLANEJAMENT SUPRAMUNICIPAL ___________________________________________ 28
3.1.1. Pla Territorial Insular de Mallorca (PTI) _________________________________ 28 3.1.2. Altres instruments de planejament supramunicipal _______________________ 32 3.1.3 Plans Directors Sectorials que afecten al municipi ________________________ 32
3.2. PLANEJAMENT MUNICIPAL. LES NORMES SUBSIDIÀRIES _________________________ 38 3.2.1. Objectius de les NNSS ______________________________________________ 41 3.2.2. Aspectes que tracten les NN.SS. ______________________________________ 41 3.3.3. Plans parcials aprovats ______________________________________________ 52 3.3.4. Plans parcials pendents d’aprovar _____________________________________ 52
3.3. CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI _____________________________________________ 54 3.3.1. Conjunt històric proposat ___________________________________________ 54 3.3.2. Rutes d’interès cultural _____________________________________________ 55 3.3.3. Centre Balneari ____________________________________________________ 56 3.3.4. Molins de vent ____________________________________________________ 56
3.4. VALORACIO DAFO ________________________________________________________ 57
4. SOCIOECONOMIA ________________________________________________________ 58 4.1 DEMOGRAFIA I SOCIETAT __________________________________________________ 58
4.1.1 Evolució i estructura de la població ____________________________________ 58 4.1.2 Origen, dinàmica i migració __________________________________________ 60 4.1.3. Distribució de la població al territori ___________________________________ 61 4.1.3. Aspectes socials ___________________________________________________ 63
4.2. Qualitat de vida __________________________________________________________ 68 4.2.1 Sanitat ___________________________________________________________ 68 4.2.2. Grups depenent ___________________________________________________ 69 4.2.4. Habitatge ________________________________________________________ 71
4.3 Equipaments i infraestructures ______________________________________________ 75
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
2
4.4. Activitats econòmiques ____________________________________________________ 79 4.4.1. Generalitats ______________________________________________________ 79 4.4.2. Ocupació i atur ____________________________________________________ 80 4.4.3. El sector primari ___________________________________________________ 82 4.4.4. El sector secundari_________________________________________________ 84 4.4.5. El sector terciari ___________________________________________________ 86
5. MOBILITAT I TRASPORTS __________________________________________________ 91 5.1. Legislació autonòmica. Pla Director Sectorial de Transports de les Illes Balears _______ 91 5.2. Infraestructura viària______________________________________________________ 92 5.3. Trànsit _________________________________________________________________ 94 5.4. Transport col·lectiu: ______________________________________________________ 96 5.5. Comportament social _____________________________________________________ 97 5.6. Valoracions DAFO ________________________________________________________ 99
6. MEDI AMBIENT _________________________________________________________ 100 6.1. Tractament de l’aigua. ___________________________________________________ 100 6.1. Tractament de l’aigua ____________________________________________________ 100
6.1.1. Legislació Autonómica _____________________________________________ 100 6.1.2. Qualitat i consum d’aigua __________________________________________ 101 6.1.3. Aigües residuals i depurades ________________________________________ 104
6.2 L’energia _______________________________________________________________ 105 6.2.2. Consum elèctric __________________________________________________ 107 6.2.3. Les energies renovables ____________________________________________ 111
6.3 Gestió dels residus _______________________________________________________ 111 6.3.1. Recollida selectiva ________________________________________________ 113 6.3.2. Gestió dels residus ________________________________________________ 114
6.4 Qualitat atmosfèrica i acústica _____________________________________________ 118 6.4.1 Legislació autonòmica ______________________________________________ 118 6.4.2. Nivells de renou __________________________________________________ 120
6.5. Educació Ambiental ______________________________________________________ 121
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
3
1. CONTEXTUALITZACIÓ DEL MUNICIPI
1.1.ANTECEDENTS DE L’AGENDA LOCAL 21
L’any 1992, 174 estats participaren a la Cimera de la Terra organitzada a la Ciutat de Rio de
Janeiro (Brasil) per debatre els alarmants efectes negatius derivats d’un creixement
desordenat i incontrolat incompatible amb els recursos limitats de la Terra. Els diferents
governants arribaren a un ampli consens alhora de prendre les mesures adients per preservar
o recuperar el medi ambient. A la vegada, prengueren consciència sobre la limitació dels
recursos naturals no renovables i de les fortes desigualtats entre els països desenvolupats i els
subdesenvolupats. Llavors, totes aquestes afirmacions consensuades es plasmaren en la
Declaració de Rio que és el resultat de la Cimera. Conseqüentment, es creà el Programa 21,
el qual desenvolupa totes i cada una de les afirmacions subscrites a la Declaració. Llavors,
una de les mesures impulsades a la Cimera de Rio fou l’elaboració dels plans d’acció cap a la
sostenibilitat a l’àmbit local, el que es coneix com l’Agenda Local 21.
L’Agenda Local 21 és un projecte a llarg termini on es presenten una sèrie d’accions
ordenades, elaborades per un equip tècnic amb la col·laboració dels ciutadans del municipi,
on es determinen les actuacions prioritàries que s’han de dur a terme per poder obtenir el
desenvolupament sostenible del territori tractat.
L’any 1994 es celebrà la Conferència Europea de les Ciutats i Viles Sostenibles a la Ciutat
d’Aalborg (Dinamarca), en la qual hi assistiren corporacions municipals i regionals europees.
Llavors els participants signaren la Carta de les Ciutats i Municipis cap a la Sostenibilitat
assumint el compromís d’encaminar la gestió dels diferents territoris amb la finalitat de
convertir-los en sostenibles.
En el cas de les Illes Balears, s’ha engegat aquest procés amb el Decret 123/2002 sobre la
implantació de l’Agenda Local 21 als municipis de les Illes Balears, el qual regula el
procediment a seguir pels diferents municipis. Cal dir, doncs, que el municipi de Campos,
acordà adherir-se a la Carta d’Aalborg fet que el compromet a elaborar l’Agenda Local 21
amb la participació dels ciutadans.
El procés d’elaboració de l’Agenda Local 21 ha de seguir les següents passes:
Primer.- Adhesió a la carta d’Aalborg.
Segon.- Realització de la Diagnosi Ambiental.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
4
Tercer.- El Pla de Participació Ciutadana.
Quart.- Elaboració del Pla d’Acció.
Actualment, el municipi de Campos ja ha realitzat la primera passa adherint-se a la Carta
d’Aalborg. Llavors, en el document present (la diagnosi ambiental) s’analitzen els aspectes
estructurals, econòmics i ambientals que afecten al terme per així poder obtenir els punts
febles i les diferents oportunitats que presenta el medi ambient d’aquest entorn, el que dona
una idea de la situació actual de partida, i permetrà prendre la temperatura de la situació del
municipi.
1.2 OBJECTIUS I MÈTODE
La diagnosi ambiental presenta els següents objectius:
Elaborar un document tècnic, la diagnosi ambiental, com a instrument de partida
per desenvolupar un posterior Pla d’Acció que encamini el municipi cap a un
desenvolupament socioeconòmic i ambiental sostenible.
Detectar les debilitats, amenaces, les fortaleses i oportunitats que presenta el
municipi, i l’entorn.
Fomentar la col·laboració e implicació en la detecció de possibles problemàtiques
socials, econòmiques i ambiental dels diferents agents municipals i autonòmics,
tant públics, com privats, incloent associacions i persones interessades. Aquesta
col·laboració es clau per la correcta pressa de decisions.
Informar de la importància que té la utilització òptima dels recursos naturals
existents en el territori, així com també el capital social i econòmic del municipi.
El mètode utilitzat per desenvolupar la diagnosi s’ha basat en les següents fases:
Fase I: Recollida de la informació:
Recollida de l’ informació operativa sobre l’estat ambiental, social i econòmic del municipi.
Aquesta fase consisteix en la recopilació de tota la informació de que disposen les diferents
entitats, des de l’ajuntament i la resta d’administracions públiques autonòmiques, passant per
altres agents com les associacions, les escoles, les ONGs, la policia, les empreses privades,
les empreses concessionàries o prestadores de serveis públics i els mateixos ciutadans del
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
5
municipi. Es consultaran les dades existents a les diferents fonts bibliogràfiques relatives a
l’entorn natural, econòmic, social, ecològic i històric del municipi.
Fase II: Tabulació i anàlisi de les dades obtingudes.
Una vegada que es disposa de tota la informació necessària per desenvolupar la diagnosi,
s’introduiran les dades en suport informàtic i a continuació s’analitzaran les dades per poder
obtenir els primers resultats.
Fase III: Redacció de la diagnosi ambiental i socioeconòmica.
Amb la redacció del document, s’organitza i estructura tota la informació obtinguda amb la
finalitat d’avaluar-la per així poder reflectir amb claredat la situació real de la gestió
ambiental del municipi de Campos, per a què posteriorment es puguin desenvolupar les
estratègies ambientals i socials òptimes amb un tipus de gestió que faciliti la realització de les
propostes realitzades en el Pla de participació ciutadana i plasmades en el Pla d’Acció.
1.3 L’ÀMBIT GEOGRÀFIC DEL MUNICIPI
El terme municipal de Campos pertany a la comarca del Migjorn, i té una extensió de 149,69
Km2, sent el sisè municipi més extens de Mallorca, representant el 4,13% de la superfície total
de l’illa. Limita amb els municipis de Llucmajor, Porreres, Felanitx, Santanyí i Ses Salines, i
al sud amb la mar. La seva altitud màxima és de 32 m.
Per a l’any 2006, Campos comptava amb una població de 8.296 habitants, el que donava una
densitat de població de 55,42 hab./Km². La densitat de població de Balears per al mateix any
era de 196,95 hab./Km², i la de Mallorca era de 214,62 hab./Km², ambdues molt superiors a
les de Campos.
El municipi de Campos presenta un total de 7 nuclis de població: Campos, Ses Covetes, Es
Palmer, Sa Ràpita, Sa Sorda, Dalt Sa Ràpita i Sa Vinyola. Els nuclis amb més volum de
població són Campos, Sa Ràpita i Dalt Sa Ràpita. La resta de nuclis estan formats per
població disseminada. Sa Ràpita i Ses Covetes constitueixen nuclis de població molt
significativa a l’estiu.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
6
2. MEDI FÍSIC
2.1 CLIMA
Les Illes Balears es caracteritzen per tenir un clima mediterrani el qual combina una sequera
estival més o menys llarga amb una gran variabilitat interanual de precipitacions, concentrant-
se en els mesos de tardor i hivern, des de l’octubre a l’abril, amb una precipitació mitjana
entre 400 i 700 mm/any. Els estius són calorosos i els hiverns moderadament freds (16,5ºC de
mitjana anual).
2.1.1. El clima de Campos
El clima de Campos ve determinat per uns estius secs, amb l’efecte de la mar i del vent
d’embat que eviten l’excés de calor a les hores centrals del dia. A l’hivern, el refredament
nocturn fa l’aire més feixuc i queda atrapat dins tota la depressió de Campos. Aquest aire fred
es desplaça aferrat a terra fins a la zona des Salobrar sense poder sortir a la mar a causa de la
barrera dunar des Trenc. Aquesta embassada d’aire fred pot originar ocasionalment gelades.
És per això que aquesta zona costera presenta la temperatura mitjana més freda de tota l’illa
exceptuant-ne les localitats corresponents a la Serra de Tramuntana. Durant el dia, encara a
l’hivern, la zona del Salobrar està sotmesa a un increment tèrmic considerable, afavorit per la
insolació, la seva situació meridional i la poca alçada sobre el nivell del mar. Tot això fa que
la zona des Salobrar de Campos sigui aquella on la diferència entre màximes i mínimes
diàries sigui de les més elevades de tota l’illa.
Les precipitacions són més nombroses a la tardor i, excepcionalment, poden ser molt intenses
i produir inundacions, malgrat el volum de precipitacions sigui dels més escassos de tota
l’illa. Aquest fet és degut als relleus suaus que envolten la zona, que la mantenen molt
arrecerada dels vents humits del N i NO.
A continuació es mostren les dades, facilitades pel Servei d’Aigües de la Direcció General de
Recursos Hidràulics (Conselleria de Medi Ambient, 2001), que ofereixen la sèrie de
precipitacions per al període 1993-2000 al municipi de Campos. Aquestes dades malgrat que
son antigues, son representatives per realitzar el climograma:
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
7
Evolució de les precipitacions a Campos (l/m2): 1993-2000
1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000
gener 12,5 21,5 45 32 28 45,5 45,5
febrer 42 35,5 12 36,5 5 14,5 14 3,5
març 5,5 21 14 27,5 6 5 3,5
abril 57 22,5 32 32,5 31 39 32
maig 30,5 9 4,5 46,5 9 46 4
juny 5 25 41,5 13,5 11 6
juliol 2 7 2 4 3,5
agost 10 9 17 29 12
setembre 58 124,5 80,5 69 9 33,5 26 38
octubre 108 214,5 90 91,5 56 62,5 11 17
novembre 56 86,5 42 38 38,5 134 41,5 54
desembre 6,5 13 58 108 79,5 87 7 40
TOTAL 375,5 551,0 390,5 553,0 306,5 461,5 157,5 251,5
Taula 1. Font: Servei d’Aigües de la D. G. Recursos Hidràulics (Conselleria de Medi Ambient, 2001)
Aquestes precipitacions son representatives del clima mediterrani que afecta a Campos. A
continuació es mostra un climograma per aquest mateix període que mostra l’estrès hídric que
pateix Campos els mesos d’estiu.
Els períodes de major estres hídric queden reflectits al següent climograma:
Gràfic 1.. Climograma típic de Campos.
Climograma de CamposPresentació de l'estrès hídric
Dades: D.G. Recursos hídrics
genFebMarAbr mai Jun Jul Ago set Oct Nov dec0
10
20
30
40
50
0
20
40
60
80
100
Tª (ºC)
Precipitació (mm)
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
8
La línea vermella determina la temperatura mitjana de cada mes, mentre que la precipitació
queda representada per les barres blaves. Els mesos que Campos pateix dèficit hídric son de
maig a setembre, a més d’un altre període de febrer i març. Aquest clima deixa un període
vegetatiu de set mesos aproximadament i condiciona el paisatge de Campos, conegut com
vegetació del bioma mediterrani, quasi de tipus estepari.
Pel que fa els vents dominants durant l’estació freda provenen de gregal, de llevant i de
ponent, mentre que a l’estació calorosa predomina l’embat.
2.1.2. El canvi climàtic a Campos
El canvi climàtic es un fenomen global que afecta i es produeix a escala local. Malgrat que
encara avui hi ha discrepàncies sobre si s’està donant o no, la veritat es que cada vegada hi ha
més evidencies de que realment el clima del planeta esta canviant.
Pel que fa les conseqüències que podria ocasionar el canvi climàtic a Campos les més
destacables serien:
La pujada d’entre 15-95cm de les aigües del nivell del mar, aquest fet te importància
pel fet que el municipi es troba sobre una planura al·luvial de sediments molt
permeables, i per tant l’aqüífer de sota es salinitzarà encara més. Per altra banda el risc
de pujada del nivell del mar afectarà a les parts de la depressió que quedin per sota, pel
que es perdrà superfície emergida de la mar.
Un major augment d’episodis extrems. El clima mediterrani es caracteritza per
episodis extrems de precipitació, aquests episodis d’origen natural es poden veure
incrementats per l’efecte del canvi climàtic, no només pel que fa les precipitacions,
sinó també les sequeres. Aquest es un indicador que no te dades tan fiables com la
pujada del nivell del mar i les temperatures, perquè els mitjans tècnics per mesurar els
episodis extrems s’han incorporat recentment.
Conseqüències negatives per biodiversitat: el que esta clar es que la pujada de les
temperatures modificarà els hàbits de les especies, sobretot de les migratòries, però no
només aquestes, sinó també les que depenen de l’arribada de les migratòries, el que
sense cap tipus de dubte condicionarà els ecosistemes més locals. El darrer exemple el
tenim amb l’hivern de 2006, extremadament càlid que ha fet que especies que passen
per les illes en les seves migracions cap al continent Africà s’han quedat enguany a les
Illes.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
9
Esta clar que aquestes conseqüències físiques tindran també importants efectes sobre la nostra
economia i el nostre benestar.
L’apartat de les emissions serà tractat a bloc de contaminació atmosfèrica.
2.2 GEOLOGIA I RELLEU
L’arxipèlag Balear és la prolongació del domini estructural de les serralades Bètiques,
configurant les illes principals de Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera. Mallorca
compta amb tres dominis geològics principals: la Serra de Tramuntana, la Serra de Llevant i
la Depressió Central.
El municipi de Campos pertany a la comarca del Migjorn, la qual, fa uns 7 milions d’anys,
formava una conca sedimentària semblant a una mar interior que es va anar omplint de
sediments procedents de la Serra de Llevant, formant una acumulació que va donar com a
resultat aquest sector pla.
Les terres de Campos són el resultat d’una constitució geològica que proporciona molta
fertilitat, com és el cas del call vermell. A la zona des Trenc i des Salobrar de Campos, els
diferents dipòsits de sediments, terciaris i després quaternaris, formaren una depressió que fou
inundada per la mar i posteriorment tancada per l’actual barrera dunar. L’alçada de les dunes
formades per la interacció del vent i de la vegetació arriba a nivells d’uns 10-12 m sobre la
costa. Es Trenc és el lloc on l’aigua de l’albufera troba un camí de drenatge cap a la mar si el
seu nivell augmenta excessivament. El sistema dunar des Trenc té una amplada mitjana d’uns
500 m, i es Salobrar té una extensió de 330 ha, la segona superfície humida més important de
Mallorca, després de s’ Albufera d’Alcúdia.
Les elevacions principals del municipi són Ses Gomeles amb 121 m, Es Figueral amb 103 m i
Son Cosmet amb 45 m. Campos compta amb dos illots: Sa Llova i l’illa Gavina, la qual té una
cova artificial d’enterraments a èpoques pretalaiòtiques i que s’emprava com a refugi de
contrabandistes.
2.3 HIDROLOGIA
L’aigua es un element clau pel desenvolupament de la vida i un recurs.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
10
El cicle de l’aigua s’estén més enllà dels límits municipals de Campos, malgrat això es com es
presenta en aquest diagnòstic un element clau a tenir en compte en l’elaboració del pla d’acció.
Cada tipologia d’ús de l’aigua esta regulat per la legislació estatal i Autonómica, així la llei de costes i
la llei de l’aigua son els marcs reguladors, seguida d’un grapat de lleis específiques i regionals.
El tractament de la gestió de l’aigua escapa del que es una política municipal, ja que es un recurs
compartit amb la resta de municipis limítrofes.
2.3.1. Hidrologia superficial
La hidrologia superficial de les Illes Balears destaca per la seva forta estacionalitat, per tant
els cursos fluvials predominants són els torrents.
El municipi de Campos pertany a la zona hidrogeològica UH 18.21 (Junta d’Aigües, 1988),
formada per petits torrents amb pendents suaus i amb cabdal variable, depenent de les
precipitacions. Entre els torrents més importants cal destacar el de Son Catlar, amb una
superfície de conca de 350,60 Km². El seu recorregut presenta una inflexió de 60º a l’alçada
de Son Seguí, però no presenta irregularitats al formar-se entre al·luvions. A l’extremitat
superior es torna més convex pels efectes de les muntanyes properes. Cal dir que donat el
caràcter predominantment pla del municipi son més importants les conques d’inundació que
els torrents que normalment no es solen formar per la capacitat dels aqüífers i la porositat dels
materials, molt permeables.
2.3.2. Hidrologia subterrània
Les aigües subterrànies son la principal font de recurs a tota l’illa, però especialment a la
comarca del migjorn. L’absència d’aigües superficials i la tipologia d’aqüífer amb contacte
amb la mar fan un recurs molt fràgil.
El terme municipal de Campos s’estén per una plana al·luvial on la permeabilitat del terreny
implica una elevada filtració de l’aigua, pel que presenta una alta capacitat aqüífera amb un
nivell piezomètric molt proper a la superfície. La Unitat Hidrogeològica de Campos presenta
nivells piezomètrics amb valors mínims després de l’estiu, i màxims durant l’hivern, tot i que
la tendència és d’un descens continuat per als darrers anys, amb una lleugera millora per al
període 2003-2004. Malgrat aquesta petita millora la situació esta al límit de la sostenibilitat i
per tant l’aigua es un element clau a tractar. A continuació es mostra un gràfic on es veu
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
11
l’evolució del nivell piezomètric mitja pel sector de Campos i el nivell piezomètric de ètric, es
a dir, aquella quantitat d’aigua dolça sota aigua salobre.
Gràfic 2. Presentació del nivell piezomètric. Font: Pla hidrològic Balear (PHB)
Com es veu el nivell piezomètric esta molt a prop del terra, només 16m, pel que la quantitat
d’aigua disponibles es petita degut a la intrusió marina.
El conjunt de l’ unitat hidrològica presenta un nivell piezomètric bastant semblant, ja que el
relleu es suau, i estructura geològica bastant homogènia.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
12
Mapa 1. Distribució del nivell piezomètric. (font: Informe del pla hidrològic de les IB)
2.3.3. El balanç hídric
El balanç hídric al municipi de Campos es equilibrat, ja que la quantitat que entra al sistema es la
mateixa que surt.
Malgrat aquesta afirmació existeix un dèficit hidrològic que afecta als usos de consum i cabdal
ecològic. Aquest dèficit ve provocat per salinització dels aqüífers i la dessecació de les zones humides.
El flux de recarregues i sortides presenta un balanç cero:
Recàrrega Sortida
Precipitació 39,5Hm3
Regadiu 8,3 Hm3 33,2 Hm
3
Reutilització aigües residuals 1,3 Hm3
Intercanvi marí 3,3 Hm3
17,9Hm3
Abastiment humà 1,3Hm3
Total 52,4 Hm3
52,4 Hm3
Balanç hídric 0
Taula 2: elaboració pròpia a partir de dades del pla hidrològic balear.
Amb aquestes dades el balanç hídric més o manco, depenent de l’any es manté estable.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
13
Pel que fa les recàrregues el principal element que contribueix es la precipitació, es l’inici del cicle
hidrològic i repercuteix sobre la quantitat d’aigua que entra al sistema, juntament amb la intrusió
marina. Es important la recaptació novament cap a l’aqüífer de les aigües de reguiu que es fan servir,
destacant que a la infiltració es quan es produeix bona part de la contaminació de l’aqüífer,
principalment per lixiviació.
Altra consideració important es el cabdal ecològic que requereix es Salobrar de Campos, xifrat en 16
Hm3/any.
En quant al consum humà, únicament 1,3 Hm3 son consumits per la població fixa i flotant, el que dona
també, segons dades del pla hidrològic un consum de 45,82 m3/hab./any i 125l/hab./dia molt per baix
de la mitja de Balears de 279 l/hab./dia.
2.3.4. La contaminació de les aigües
Respecte a la qualitat de les aigües subterrànies de la UH 18.21, s’han registrat els següents
paràmetres (Pla Hidrològic, Qualitat de les aigües subterrànies 2003):
ions clorurs
conductivitat elèctrica
ions nitrats
ions sulfats
Les aigües del municipi de Campos mostren un predomini dels ions clorurs, amb
concentracions molt variables que van des dels 150 mg/l, les més baixes, als 5.100 mg/l, les
més elevades, a Sa Ràpita, Campos i Ses Salines. La presència de clorurs indica una intrusió
marina, que genera aigües salines de molt mala qualitat.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
14
Mapa 2. Presencia d’ions clorur. Font: L’estat dels aqüífers de les illes Balears. Conselleria de medi ambient.
La presència de clorurs està relacionada amb la conductivitat elèctrica. Les zones amb més
concentracions de clorurs presenten valors més elevats de conductivitat elèctrica. Les zones
més salines mostren valors d’entre 2.000 i 14.000 µS/cm de conductivitat, mentre que les
menys salines presenten valors d’entre 1.000 i 2.000 µS/cm. Els valors màxims de
conductivitat elèctrica corresponen a les localitats de Sa Ràpita i Campos, que coincideixen
amb zones pròximes al litoral o bé d’intensa sobreexplotació.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
15
Mapa 3. Nivell de conductivitat. Font: L’estat dels aqüífers de les illes Balears. Conselleria de medi ambient.
Pel que fa als ions nitrats, les aigües subterrànies del municipi de Campos presenten
concentracions superiors a 100-200 mg/l, tot i que la tendència és a disminuir. La presència
d’anions nitrat està relacionada amb el desenvolupament agrícola.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
16
Mapa 4. Nivell de nitrats. Font: L’estat dels aqüífers de les illes Balears. Conselleria de medi ambient.
La concentració d’ions sulfat coincideix amb l’existència de clorurs, la qual cosa s’associa a
la intrusió marina. Els sulfats també tenen un origen geològic. La concentració màxima de
sulfats registrada per a l’any 2003 fou de 800 mg/l.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
17
Mapa 5. Nivell de sulfat. Font: L’estat dels aqüífers de les illes Balears. Conselleria de medi ambient.
En resum, les problemàtiques en quant la gestió de l’aigua provenen de dues causes principals.
En primer lloc la salinització provocada per la intrusió marina i la contaminació provocada per
l’activitat agrícola intensiva.
Mapa 6. Síntesi de les zones d’intrusió i contaminació de les aigües.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
18
2.4 SISTEMES NATURALS I PAISATGE
2.4.1. Paisatge, espais naturals protegits i vegetació
El paisatge és la porció d’espai percebuda per un observador, que es caracteritza per la
combinació dinàmica d’elements físics, biòtics i antròpics.
La durada del període càlid i sec té una gran importància a l’hora de determinar les
característiques dels paisatges mediterranis, ja que és el factor ambiental més important. Com
que les pluges tendeixen a ser curtes i intenses, es concentren en les èpoques més fredes i la
seva periodicitat és força irregular, la disponibilitat d’aigua per a la vegetació és molt
limitada. En les zones de clima mediterrani, durant els 5 o 6 mesos de més calor només cauen
un 10% del total de pluges anuals. Les temperatures de l’hivern no són suficientment baixes
per impedir del tot el creixement de les plantes, encara que no permet que aquest sigui molt
fort. Els mesos de més creixement de la vegetació són la primavera i la tardor, quan les
temperatures són moderades i la pluja suficient, mentre que les altes temperatures de l’estiu
dificulten l’activitat vegetal. A l’estiu, el paisatge mediterrani, sotmès a la temperatura i l’aire
càlid, apareix sec, pelat i poc matisat, amb tons grocs i marrons, allunyats del verd. La
supervivència de les plantes depèn llavors de l’adaptació per resistir aquests períodes més
extrems i, per aquest motiu, tota la vegetació és clarament xeròfita. Les plantes hidròfiles
prosperen només gràcies a condicions edàfiques favorables que els proporcionen humitat i
reserva d’aigua, en zones específiques.
Les Illes Balears presenten un tipus de vegetació adaptada al clima mediterrani i al sòl
d’origen calcari. Les plantes que millor suporten l’estrès hídric són les que adopten diferents
estratègies per poder sobreviure, com les arrels allargades i profundes, les fulles petites i dures
i, en ocasions, cobertes de pèl.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
19
Mapa 7. Distribució i usos del sòl al municipi de Campos i entorn.
El municipi de Campos compta amb una àrea protegida com ANEI, per la Llei 1/91, que és
l’espai natural des Salobrar de Campos, amb una superfície de 1.409,80 ha. La seva qualitat
paisatgística és molt elevada, ja que hi coincideixen diferents tipus d’hàbitats a una zona
litoral ben conservada. En una superfície petita es troben salicornars, amples espais d’aigües
salobres lliures en estat natural, o bé inclosos a una explotació salina activa, un pinar
mediterrani instal·lat sobre una franja de dunes litorals fixes, un sistema dunar i platja amb un
grau de conservació molt bo. El substrat del pinar el constitueix una comunitat de matollar
mediterrani i de savines. S’ha registrat un endemisme al sistema dunar des Trenc – Salobrar,
Diplotaxis ibicensis, propi d’arenals i litorals rocosos, i que està llistat al Conveni de Berna i
la Directiva d’Hàbitats. Les zones de secà i pastures completen la biodiversitat del terreny, a
part de la importància que per als ocells migratoris té aquest indret en primavera i tardor.
La vegetació es pot diferenciar segons es tracti del sistema dunar de primer front, la vegetació
reraduna, la vegetació de la màquia, la zona humida i el salicornar:
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
20
Figura 1. Tipologia de l’espai dunar.
El front de la duna es troba molt exposat a l’acció directa de la mar i dels vents. A aquests
factors, s’hi ha d’afegir l’eixut i la insolació, que en conjunt fan que el medi sigui molt
inhòspit. A la part més baixa de la duna predominen herbàcies com l’esporobolus i el jull de
platja. A la part alta de la duna es troba una gramínia, el borró (Ammophila arenària), així
com també el card marí, el rave de mar i el lliri de mar.
A la reraduna, darrera del front dunar, la influència marina no és tant directa, i l’acció del vent
minva considerablement, pel que l’arena ja no és tant mòbil i, en conseqüència, es pot iniciar
un procés de formació de sòls més controlat. Aquí s’hi troben espècies llenyoses que formen
coixinets o petites mates, i algunes espècies característiques són: la crucianel·la marina, el
melgó marí, la bufalaga o l’Heliantemun,de gran interès botànic perquè és típic de la zona, i
perquè és bo pel desenvolupament de la savina, que de forma quasi imperceptible dóna lloc a
la màquia del litoral. La savina (Juniperus phoenicea), ja és un arbre que té un paper molt
important en la fixació de les dunes. L’alçària d’aquests arbres fan de barrera per als vents i
en protegeixen les zones posteriors. La fusta és molt resistent però a causa de l’olor no ha
estat una de les preferides pels fusters mallorquins.
Posteriorment, se troba la zona de la màquia, que presenta un tipus de vegetació mediterrània
típica i molt vigorosa. La característica principal de la vegetació d’aquesta zona és la reducció
de la superfície foliar com a resposta adaptativa al problema de mancança d’aigua al llarg de
l’estació estival. Les espècies més característiques són: la mata (arbust àmpliament distribuït
per tot Mallorca), el xiprer, el romaní, les estepes (l’estepa negra i l’estepa rol), l’aladern de
fulla estreta, el pi (l’arbre més estès a la màquia, que actualment es troba afectat per la
processionària) i la savina, que a la màquia es veu desplaçada pel pi. Del pi se n’han emprat
totes les parts: les branques primes i les fulles per fer umbracles, les branques i les pinyes per
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
21
cremar als forns, l’escorça per a treballs manuals, la fusta per a la construcció naval i per fer
carbó, i la resina per fer pega. De la fusta se’n pot extreure un quitrà i la trementina, amb
aplicacions medicinals.
La zona humida des Salobrar es caracteritza pels diferents ambients:
canals, que es fan servir per conduir l’aigua de la mar fins a la zona de la indústria
salinera i per a la distribució i posterior evacuació.
estanys o zones periòdicament inundades, que ocupen la part des Salobrar no
dedicada a l’extracció de la sal.
la zona permanentment, coberta per una vegetació típica de sòls amb un elevat
grau d’humitat, sovint inundats i salinitzats. L’exponent més característic d’aquest
ambient és el salicornar.
estanys artificials, relacionats amb la extracció de la sal.
El salicornar (Antrocnemun fructicosa) és una vegetació en forma de matolls habitualment
acompanyada d’una altra espècie, Antrocnemun glaucum, i d’altres plantes com l’Inula
critmoides, Suaeda fruticosa i Limonium virgatum. Aquestes plantes estan adaptades a sòls
amb un elevat grau de salinitat. El salicornar també es troba envoltat per una comunitat de
joncs representada pel Juncus maritimus i el Juncus acutus. Una altra espècie característica de
la zona és el tamarell (Tamarix gallica), habitualment acompanyat de canyet (Phragmites
australis). Aquestes dues espècies vegetals són característiques dels paisatges de les zones
humides de litoral.
2.4.2. Fauna
Els animals, juntament amb les plantes, formen part del bosc i són imprescindibles tant per
la pol·linització com per la formació de sòl nou.
Hi ha un gran nombre d’invertebrats a l’illa de Mallorca, entre ells insectes com els escarabats
no voladors, que són endèmics, escorpins, cucs, els crustacis com la Somereta del Bon Jesús, i
els mol·luscs com el cargol bover i el llimac. Els animals del sistema dunar, generalment, són
invertebrats de petita grossària, pertanyents al grup dels artròpodes. La forta insolació de les
hores del dia fa que siguin molt pocs els animals actius a les hores de sol, representats
majoritàriament pels llagosts i les aranyes. Altres invertebrats que es poden veure són les
papallones.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
22
Entre els rèptils d’aquest sistema es poden citar el dragó, el dragonet, la serp de garriga o la
tortuga mediterrània.
Pel que fa als mamífers són habituals els conills, la llebre, els eriçons, els ratolins de camp i
també les diferents varietats de ratapinyada, així com els carnívors com el mostel i la geneta.
El grup més significatiu i més nombrós està integrat pels ocells, a les zones humides. Les
observacions d’ocells es poden fer tot l’any, tot i que la primavera i la tardor són les millors
èpoques. Entre els ocells nedadors hi trobem les ànneres (collblau, l’ànec blanc, el coer, el
siulador i el cullerot). També és representatiu el setmesó, la fotja, la gallineta d’aigua i el
rascló. Entre la família de camallargs s’hi troben el flamencs, l’agró blanc i l’agró. Més
limitats, degut a les migracions, estan la cigonya, el becplaner i l’agró roig. Altres ocells de
l’àrea des Salobrar són: l’àguila peixatera, l’arpella, les gavines, els fumarells, la butxaqueta,
el teulader, les llambritges o l’hortolà de canyar. Entre els limícoles (ocells que viuen al límit
de l’aigua, on entren poc o gens i que es desplacen amb moviments ràpids per la vorera) hi
destaquen els corriols. Un bon nombre de representants d’aquest grup s’inclouen sota la
denominació genèrica de Tringa, com la xivitona, la becassineta, la valona i el cama-roja.
Altres ocells de ribera són l’avisador i el bec d’alena. A l’àrea de la màquia s’hi poden
observar un gran nombre d’ocells molt variats i de diferents famílies com són: falcons,
xoriguers, perdius, coloms, tórtores, mussols, abellerols, puputs, titines, busquerets, menja
mosques, caçamosques, bitxacs, rupits, rossinyols, mirles, pinsans, verderons, passaforadins,
ulls de bou, tords, gafarrons i caderneres, entre d’altres.
2.5 RISCS GEOGRÀFICS
Els riscos geogràfics són tots aquells esdeveniments que en un moment donat poden succeir
en un territori, fent malbé les característiques ambientals, socials i/o econòmiques. Les causes
dels riscos geogràfics poden ser naturals o antròpiques.
Les causes naturals fan referència a moviments sísmics (terratrèmols), inundacions, ventades,
esllavissades, etc. En canvi, les causes antròpiques provenen d’incendis d’origen antròpic,
contaminacions (atmosfèrica, acústica, hídrica), manipulació de materials perillosos, etc.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
23
2.5.1. Inundacions
Les inundacions són submersions d’àrees habitualment no cobertes per l’aigua, generalment
causades per pluges torrencials. A Mallorca, les característiques del clima mediterrani
reflecteixen episodis amb precipitacions torrencials especialment en els mesos de tardor a
causa de l’acumulació de calor a les masses d’aigua durant l’estiu, i l’arribada de gotes fredes
polars.
Cal dir que el risc d’inundacions augmenta quan hi ha una forta activitat tempestuosa
associada a vents d’embat durant la temporada càlida, és a dir, l’oratge de la mar entra a
l’interior de l’illa on la temperatura és més càlida, fet que provoca potents nuclis convectius
amb ràpides formacions de núvols de creixement vertical (generalment cumulonimbus)
causants de precipitacions intenses.
Les inundacions suposen el risc geogràfic natural més important al terme de Campos. La
susceptibilitat d’inundació s’estén des de Es Trenc – Salobrar de Campos (inclou Salines de
Llevant, Sa Font Santa, Oratori de Sant Blai) fins al nucli de Campos, travessant el municipi
longitudinalment. El risc d’inundació pot arribar a ocupar la quarta part del territori campaner.
A Balears existeix el pla INUNBAL que preveu els espais amb risc d’inundació i estableix
unes prioritats (4 tipus diferents). La plana al·luvial on s’ubica Campos té una prioritat de
mitja segons el INUNBAL, perquè no es un espai estratègic i el risc d’inundació es dels
menys elevats de les illes.
A continuació es veu la forma radial de la conca, que juntament amb el relleu i el tipus de sol
fa que sigui molt difícil que s’inundi.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
24
Mapa 8. Determinació de conques fluvials a Mallorca. Font: Pla INUNBAL.
Pel que fa les inundacions històriques s’han produït 4 inundacions importants, provocant
important danys a l’estructura urbana. Al s. XIX els anys 1873 i 1875, mentre que al XX
foren l’any 1946 i 1989, aquestes dues darreres la precipitació va arribar a més de
150mm/24h.
L’estudi estadístic del risc fet per Miquel Grimalt l’any 1992, determina que la recurrència de
precipitacions extremes es la següent:
Recurrència Mm
5 anys <60mm/dia
50 anys <100mm/dia
100 anys >100mm/dia
Taula 3. Probabilitats de recurrència de les precipitacions màximes.
Pel que fa el pla general de risc d’inundacions la zona de Campos esta declarada com subzona
inundable, pel que no es prioritari en el moment d’actuació del pla.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
25
Davant la possibilitat de un episodi extrem de pluja que provoqui una inundació,
Campos hauria de comptar amb un procediment propi per actuar.
2.5.2. Erosió
L’erosió del sòl és un altre risc geogràfic de caire natural però també empitjorat per causes
antròpiques. És un procés produït per factors climatològics per se, però agreujat en gran
mesura per l’acció de l’home. En aquest sentit, fenòmens meteorològics extrems derivats del
canvi climàtic com les pluges torrencials, les ones de calor, la sequera o l’augment del grau
d’insolació provoquen una evapotranspiració del sòl més elevada, la qual cosa repercuteix
amplament i negativament en l’erosió del sòl. Un recent estudi del Ministeri de Medi Ambient
per a l’any 2005, posa de manifest que un 25% del sòl de les Illes Balears presenta un alt risc
de desertificació, un 61,05% un risc mitjà i un 10,96% un risc baix. El municipi de Campos
presenta un risc mitjà d’erosió del sòl.
Segons la informació sobre riscos obtinguda del Pla Territorial de Mallorca 2004, els punts
amb més risc d’erosió al terme de Campos són Ses Coves i Es Morro de Son Coves, al sud de
Sos Bessons (al nord de Campos).
2.5.3. Incendis
Els incendis forestals són focs que es desenvolupen sense control en l’espai i en el temps
cremant la vegetació de les superfícies boscoses.
Segons el Pla Territorial de Mallorca 2004 (veure plànols annexos), el major risc d’incendi al
terme de Campos es troba a la zona sud-est, al límit amb el municipi de Ses Salines (Morro de
Son Coves i afores fins la Pedrera de Son Tori Amer) i també d’una manera més dispersa, al
costat del municipi de Felanitx. Aquest risc també s’observa al voltant del nucli de ses
Covetes, al llarg de S’Arenal de Sa Ràpita, al nord –fins Sa Barralina Nova- i a l’est del nucli
–fins Clot de s’Arena. A l’extrem sud del municipi –Turó Gros fins el límit amb el terme de
Ses Salines- , s’hi ha descrit aquesta possibilitat d’incendi. Al nord del poble de Campos i
limitant amb Porreres i Llucmajor, hi ha focus dispersos susceptibles de cremar-se, com Son
Pesca i Ses Comes.
La Conselleria de Medi Ambient ha notificat al terme municipal de Campos tres incendis en
els darrers anys, amb un total de 0,15 ha cremades, xifra que suposa un 0,001% de la
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
26
superfície total del municipi. Les finques afectades foren Torremarina (2004), Son Pesca
(2003) i Ses Arenes (2002).
Els incendis forestals estan legislats a nivell autonòmic amb el Decret 41/1996, de 28 de
març, on es declara època de perill d’incendis forestals el període comprès entre dia 1 de maig
i dia 15 d’octubre. No obstant això, i amb motiu de recents catàstrofes relacionades amb el
foc a l’estiu de 2005, les autoritats estan prenent mesures molt més dràstiques per tal de reduir
el perill d’incendis forestals i fomentar-ne la prevenció.
La variabilitat d’espais segons el tipus de prioritat no es homogènia, el municipi de Campos
es troba englobat dins els de prioritat baixa, encara que inclou algunes zones amb prioritat alta
i mitjana.
Gràfic 2. Grau de protecció de la superfície forestal.
1437,68
2057,57
Superficie forestal (Ha)
Molt alta
Alta
Mitjana
Baixa
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
27
2.6 VALORACIO DAFO
La valoració DAFO inclou els factors interns i externs que presenten les diferents variables tractades.
Els valors clau son dos, els que presenten una major potencialitat per la suma de factors interns i
externs positius i oposadament els aspectes crítics.
Fortaleses Debilitats
Oportunitats MAXI – MAXI
Objectiu: “potenciar totalment les
fortaleses per aprofitar òptimament les
oportunitats
MINI – MAXI
Objectiu: “superar totalment les debilitats
per aprofitar al màxim les oportunitats
Amenaces MAXI – MINI
Objectiu: “Potenciar al màxim les
fortaleses per protegir-me de les
amenaces”
MINI – MINI
Objectiu: “Superar totalment les
debilitats per atenuar els efectes de les
amenaces”
A continuació es presenta el primer DAFO corresponent a medi físic:
Var internes
Var externes
Fortaleses Debilitats
Oportunitats 1. Conjunció d’espais naturals
d’alt valor ecològic i clima
mediterrani
2. Baix consum d’aigua per
habitant
3. No existeix cap parc natural, malgrat
tenir la darrera platja verge de l’illa
Amenaces 4. El 1.1. provoca una
saturació sobre el medi
5. La menor possibilitat de
situacions de riscs, provoca
la escassa prioritat dels
plans d’intervenció
6. Les reserves d’aigua estan en situació
d’estrès.
7. La qualitat de les aigües continua
davallant.
8. Només un 10% del territori esta
protegit
9. El canvi climàtic tindrà una major
incidència a Campos que altres
municipis del mediterrani
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
28
3. ORDENACIÓ DEL TERRITORI
3.1. PLANEJAMENT SUPRAMUNICIPAL
L’ordenació del territori de les Illes Balears es regeix per la Llei 14/2000, de 21 de desembre,
d’Ordenació Territorial (LOT). Desenvolupa la competència que en matèria d’ordenació del
territori té atribuïda la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i estableix els objectius,
instruments i procediments per al seu exercici efectiu. A partir d’aquí la legislació autonòmica
vigent crea tres instruments d’ordenació:
Les Directrius d’Ordenació Territorial (DOT)
Els Plans Territorials Insulars (PTI)
Els Plans Directors Sectorials (PDS)
Les Directrius d’Ordenació Territorial (DOT), són actualment l’instrument superior i bàsic de
l’ordenació del territori a les Illes Balears. Les DOT tenen caràcter originari, necessari i
gaudeixen de jerarquia superior, pel fet que són aprovades per llei.
Els Plans Territorials Insulars (PTI) i els Plans Directors Sectorials (PDS), instruments
d’ordenació territorial, són plans de desenvolupament de les DOT. Els PTI i els PDS compten
amb la mateixa eficàcia que les DOT (tot i que siguin de rang inferior en la jerarquia de
competència en ordenació del territori), excepte els PDS prevists a l’article 59 de les DOT per
a la redacció dels quals es seguiran els criteris i les determinacions que disposen, amb caràcter
general, les DOT i a la LOT.
Pel que fa al PTI, els PDS elaborats pel Govern de les Illes Balears presenten un rang superior
als PDS aprovats pel Consell Insular de Mallorca.
3.1.1. Pla Territorial Insular de Mallorca (PTI)
El Pla Territorial Insular de Mallorca fou aprovat dia 31 de desembre de 2004 pel Consell de
Mallorca. Constitueix un dels instruments d’ordenació territorial que la LOT (art.3) preveu
per al “desenvolupament de les polítiques territorials a les Illes Balears”, que correspon, a les
DOT
PDS PTI
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
29
determinacions de les Directrius d’Ordenació Territorial. El PTI pretén servir d’esquema
general de referència i d’ordenació, i també de punt de partida per dur a terme actuacions
concretes en el territori que permetin reduir i mitigar els problemes que s’hi han detectat.
L’objectiu principal del model territorial és articular físicament l’espai insular i aconseguir
una major qualitat de vida, la igualtat d’accés als béns i serveis, i un desenvolupament
socioeconòmic sostenible. Per dur a terme aquest objectiu global i també el que s’estableix a
les Directrius d’Ordenació Territorial com el document sobre “Model i Estratègies
territorials” que aprovà el Consell Insular el 23 de desembre de 1998, es proposen cinc pilars
bàsics del model, que deriven en objectius més concrets i específics que s’han de dur a terme
a través d’unes actuacions determinades com són:
Una distribució coherent del creixement.
Un espai protegit.
Re enfocar el desenvolupament; establir nous paràmetres per assentar-se sobre el
territori.
Les comunicacions entre tots el punts de l’illa.
Vers una nova economia.
L’article 2 de la Llei 14/2000 d’Ordenació Territorial (LOT) disposa els següents principis
d’actuació que ha de dur a terme el PTI de Mallorca:
1. Regular les dimensions físiques dels assentaments, inclosos els vinculats als sectors
productius secundari i terciari
2. Ordenar la distribució espacial de les instal·lacions productives pròpies dels sectors
primari i secundari, a través de l’ús de procediments de foment o de dissuasió en relació
amb les instal·lacions existents o futures.
3. Fixar els nuclis de població que, per les seves característiques i possibilitats, siguin els
impulsors del desenvolupament socioeconòmic d’una zona.
4. Definir les àrees territorials que, per causa de la seva idoneïtat actual o potencial per a
l’explotació agrícola, forestal o ramadera, o per la riquesa paisatgística o ecològica, hagin
de ser objecte d’especial protecció.
5. Ordenar les infraestructures, les instal·lacions, els equipaments i els serveis, i definir els
seus criteris de disseny, les seves característiques funcionals i la seva localització, de
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
30
manera que s’aconsegueixi una configuració racional d’aquests elements estructuradors a
les diferents illes.
6. Establir un sistema de coordinació de les diferents polítiques sectorials dels diversos
òrgans de l’Administració, de tal manera que s’asseguri la seva integració en una visió de
conjunt dels problemes territorials.
7. Promoure la participació de la societat en el procés d’ordenació territorial i formalitzar-la,
amb la finalitat d’aconseguir que aquest procés respongui a les aspiracions i necessitats de
la població.
Les Directrius d’Ordenació del Territori contenen determinacions en el procés de redacció del
PTI de Mallorca en els aspectes següents:
1. Àrees o espais protegits a sòl rústic.
2. Àrees de sòl rústic comú.
3. Àrees d’interès històric o artístic.
4. Àrees de desenvolupament urbà.
5. Ordenació dels equipaments.
6. Determinacions d’especial rellevància per a la redacció del PTI de Mallorca.
7. Vinculació dels instruments de planejament municipal.
8. Vinculació de les zones d’interès per a la defensa estatal.
Actualment, segons el marc jurídic del PTI de Mallorca, el sistema de fonts en matèria
d’urbanisme i ordenació territorial a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears està format
per:
1. Dret estatal d’aplicació plena o bàsica.
2. Legislació autonòmica que es caracteritza per la inexistència d’una llei general
reguladora de l’activitat urbanística i per l’existència d’un nombre elevat de lleis i
altres normatives sectorials.
3. Legislació estatal d’aplicació supletòria.
El PTI a Campos es mostra al plànol següent:
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
31
Mapa 10. Aplicació del PTI al municipi de Campos
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
32
3.1.2. Altres instruments de planejament supramunicipal
Per sota les determinacions previstes en el PTI de Mallorca, s’estableixen els Plans Directors
Sectorials, instruments d’ordenació que es centren en una matèria concreta per poder-la
ordenar i regular de forma específica.
Els Plans Directors Sectorials de competència del Govern Autonòmic són:
Pla Director Sectorial de Residus Perillosos i Líquids No perillosos.
Pla Director Sectorial d’Energia.
Pla Director Sectorial de Transports.
Pla Director Sectorial de Telecomunicacions.
Pla Director Sectorial de Ports Esportius.
En matèria d’ordenació del territori a nivells supramunicipals també hi té la competència el
Consell de Mallorca. Els Plans Directors Sectorials del seu domini són:
Pla Director Sectorial de Pedreres.
Pla d’Ordenació de l’Oferta Turística. (POOT)
Pla Director Sectorial de Camps de Golf.
Pla Director Sectorial de Carreteres.
Pla Director Sectorial d’Equipaments Comercials.
Pla Director Sectorial de Residus Sòlids No Perillosos.
3.1.3 Plans Directors Sectorials que afecten al municipi
Pla Director Sectorial de Residus Perillosos i Residus Líquids no Perillosos:
La Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears té la competència sobre la
planificació de residus perillosos i altres residus líquids no perillosos. Aquest Pla hauria de
tenir en compte les disposicions de la matriu d’usos del PTM en relació amb les zones on
s’instal·lin les infraestructures per l’emmagatzematge, la valorització o l’eliminació d’aquests
residus.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
33
Pla Director Sectorial d’Energia:
Dia 6 d’abril de 2001 es va aprovar el Pla Director Sectorial d’Energia amb la finalitat
d’optimitzar el consum energètic amb una major eficiència i un estalvi responsable. El servei
ha de ser de qualitat respectant l’entorn ambiental durant el subministrament i distribució de
l’energia. El PDS energètic també fomenta l’ús de les energies renovables, les autònomes,
com també la diversificació de l’energia. Les previsions d’aquest Pla contemplen el
subministrament de gas natural a l’illa de Mallorca mitjançant un gasoducte, connectant la
península amb Mallorca, directament pel municipi de Palma, concretament per la zona de
Sant Joan de Déu. A continuació s’establirà una xarxa de distribució per donar cobertura a
tota l’illa.
Pla Director Sectorial de Transports:
En les normes 53, 54, 55 i 56 del PTI de Mallorca apareixen una sèrie de propostes per ser
incorporades al PDS de Transports que en aquests moments es troba en fase de tramitació de
part del Govern de les Illes Balears. Referent a les infraestructures portuàries, es proposa
l’ampliació del Port de Palma i la millora dels seus accessos, adaptant-los a l’actual demanda.
Pel que fa a les infraestructures ferroviàries, es proposa una prolongació de la línia Inca -
Manacor fins a Artà i Cala Rajada; Tram de sa Pobla – Alcúdia, amb la millora de
l’accessibilitat al transport col·lectiu de la badia d’Alcúdia; un metro lleuger Universitat –
Palma – Aeroport (ja realitzat en el tram de la universitat), que pot desdoblar-se en tres trams:
Palma – Aeroport, Palma – Universitat i Aeroport – Arenal; metro lleuger Palma – Andratx;
soterrament del tram inicial Palma – Inca, fins a la Via de Cintura. També es proposa una
millora de la intermodalitat dels transports, com també millores puntuals als aeroports de Son
Sant Joan i de Son Bonet.
Pla Director Sectorial de Telecomunicacions:
La Llei 6/1999 de 3 d’abril de Directrius d’Ordenació Territorial i mesures tributàries (DOT)
proposen per aquest Pla tres tipus d’actuacions:
Actuacions mediambientals: eliminació d’instal·lacions obsoletes; accions per reduir
l’impacte de les instal·lacions, tant sobre el medi ambient com en el patrimoni; foment
de les tecnologies que redueixin les torres de radiocomunicació; i actuacions
normatives.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
34
Actuacions per a un desplegament racional de les infraestructures de
telecomunicacions: compartició d’instal·lacions; agrupació d’instal·lacions de
radiocomunicació; aprofitament de sinergies amb altres instal·lacions, en la creació de
corredors de serveis tècnics i la coordinació en la creació d’altres infraestructures
lineals; i actuacions normatives.
Desenvolupament de la societat de la informació: Promoció del Parc Bit; suport a
iniciatives i projectes; i actuacions promocionals.
Pla Director Sectorial de Ports Esportius:
El PTI de Mallorca proposa un nou PDS de transports per poder ordenar l’oferta nàutica
esportiva i d’oci de les zones turístiques, ja que els ports esportius són un tipus d’equipament
vinculat a l’oferta turística i a l’oci de la població resident, i per tant, són un element
important en la política turística i recreativa de les Illes Balears. El desenvolupament de nous
ports esportius o l’ampliació del existents, s’ha de realitzar en el marc d’un Pla que els reguli i
ordeni des d’una perspectiva general, i que doni resposta a la necessitat de millora de la
qualitat de l’oferta turística que poden representar aquestes instal·lacions si es desenvolupen
de forma adient i respectuosa amb l’entorn.
Pla Director Sectorial de Pedreres:
El Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears fou aprovat pel Decret 77/1997, d’11
de juny i revisat el maig de 1999. És competència de cada Consell Insular. De les disposicions
que estableix, destaquen les següents:
Creació d’un catàleg on figurin tant les pedreres existents com les noves que
s’autoritzin.
L’autorització de noves pedreres queda restringida a les zones de localització de
recursos d’interès miner, tenint en compte excepcions, tan d’obertura com
d’ampliació, amb prèvia declaració d’interès general.
Es prohibeixen noves pedreres en Àrees Naturals d’Especial Interès de les Illes
delimitades per la Llei d’espais naturals (LEN).
Per als plans de restauració, destaca la necessitat d’obtenir l’informe favorable a
l’estudi d’impacte ambiental de la Comissió Balear de Medi Ambient, amb la prèvia
autorització de la Conselleria d’Indústria i audiència prèvia de l’Ajuntament afectat.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
35
Destaca, també, la incorporació d’una mesura que implica la utilització preferent de
materials inerts provinents d’enderrocs o restes d’obres per al rebliment de pedreres
que s’han de restaurar.
Regularització de la reutilització de pedreres inactives per altres activitats.
En la regulació d’usos per a sòl rústic (norma 19), es regulen les excepcions a la prohibició
general d’activitats extractives establerta per les DOT que són:
Prohibició d’aquesta activitat dins AANP i AT.
Prohibició en ANEI i ARIP excepte les existents autoritzades segons el PDS de
Pedreres.
Prohibició dins APR, AIA, SRG-F i SRG excepte les autoritzades o les que
s’autoritzin segons el PDS de Pedreres.
La norma 59 recull determinades directrius per al PDS de pedreres com la restauració i
reutilització de pedreres inactives per a usos recreatius, utilització de materials inerts per a la
restauració esmentada, com també la regulació dels materials inerts que s’han d’utilitzar en la
restauració de les pedreres.
Pla d’Ordenació de l’Oferta Turística (POOT):
El POOT és un Pla Director Sectorial aprovat el 6 d’abril de 1995, que regula les
característiques bàsiques a les quals haurà d’ajustar-se l’oferta d’allotjament turístic en tot el
seu àmbit territorial d’aplicació i a les zones del litoral de l’illa que es defineixen al Pla com a
Zones Turístiques. Els punts més destacats sobre els quals incideix el POOT, fan referència a
l’ordenació de l’entorn de les zones turístiques i de les diferents àrees de protecció entorn a
aquestes; la regulació dels usos; la densitat com a paràmetre bàsic que s’ha de controlar;
estàndards d’equipaments en cada zona, ràtio turística, alçada, edificabilitat, ocupació, etc.;
operacions d’intercanvi d’aprofitament i de reconversió; àrees de reconversió preferent; i
gestió del Pla. En la norma 60 del PTI de Mallorca es recullen les Directrius a incloure en
aquest PDS.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
36
Pla Director Sectorial de Camps de Golf:
Dins l’oferta complementària del turisme s’hi ubiquen els camps de golf. La construcció de
les instal·lacions per practicar aquest esport suposa una revalorització per als establiments
turístics d’aquesta àrea. A l’illa de Mallorca hi ha divuit camps de golf en funcionament,
mentre que en el municipi de Campos, el camp de golf de Sa Vinyola es troba en execució. A
partir de la norma 18 del PTI de Mallorca i sense perjudici d’aquelles normes més restrictives
que pugui establir el planejament municipal, s’han de complir algunes condicions com el fet
que tots els moviments de terres i la col·locació d’estructures, tant de forma temporal com
definitiva, s’han de fer únicament dins l’àmbit esportiu del camp de golf. En tot cas, les
construccions vinculades o no a l’esport del golf únicament podran ser les que siguin
autoritzables per la normativa específica de camps de golf. El camp de golf no ha d’ocupar
AANP, ANEI, ARIP-B, AIA ni SRG-F. L’aigua per regar-los ha de procedir de la depuradora
d’aigües residuals o d’altres mitjans expressament admesos per la normativa específica de
camps de golf. També es realitzarà un Estudi d’Impacte Ambiental tant del propi camp com
de les seves obres de construcció.
Pla Director Sectorial de Carreteres:
El tema de les comunicacions per carretera era, fins fa poques dates, competència del Govern
i desenvolupà el PDS de Carreteres, aprovat l’octubre de 1999, i modificat puntualment l’abril
de 2001. La competència s’ha transferit al Consell de Mallorca mitjançant la Llei 16/2001.
Això afecta directament la relació entre aquests plans sobre vials i el Pla Territorial de l’illa.
La LOT estableix que aquells Plans Sectorials que redacti el Govern no estaran subordinats
als Plans Territorials, mentre que, els redactats pel Consell hauran de seguir les directrius
establertes als Plans Territorials de cada illa. Una vegada transferida la competència, el
Consell ha tramitat i aprovat una altra modificació del PDS el desembre de 2003. La norma
52 del PTI de Mallorca proposa una sèrie d’actuacions per incorporar al PDS de Carreteres,
com la millora de la capacitat viària, variants de carreteres, proposta de vies parc i un segon
cinturó de Palma.
Pla Director Sectorial d’Equipaments Comercials:
Aquest Pla fou aprovat pel Decret 217/96, de 12 de desembre i es va transferir als Consells
Insulars la competència de la seva modificació i revisió mitjançant la Llei 2/2001. El PDS
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
37
elabora un profund diagnòstic sobre el comerç de les Illes, destacant sobretot la macrocefàlia
de Palma, que aglutina quasi el 50% dels comerços al detall de Mallorca i la majoria de les
grans superfícies comercials, més l’existència d’una sèrie de nuclis secundaris (Inca, Manacor
i Sóller) que juguen un paper de caps de comarca, presentant una estructura comercial
destinada a mantenir a més de la demanda del mateix municipi, la de municipis propers. En
canvi, el comerç en zones turístiques presenta unes característiques concretes, és a dir, una
elevada densitat d’establiments comercials, una marcada estacionalitat, una oferta comercial
diferent als nuclis de residència permanent i una major presència de propietaris estrangers. Els
objectius del Pla fan referència a l’adequació de l’equipament comercial a les necessitats de
compra i venda, aconseguir una correcta distribució territorial dels establiments comercials,
introduir de manera progressiva i harmònica els nous sistemes de venta, protegir la lliure
competència comptabilitzant-la amb la defensa de la petita i mitjana empresa, satisfer les
necessitats dels consumidors, protegint-ne els interessos legítims, garantir la seguretat, la
salubritat i altres condicions dels establiments comercials, adaptar les estructures de
distribució comercial a les exigències socials, i revitalitzar els centres històrics i nuclis antics
de les poblacions mitjançant el foment de l’ús comercial.
Pla Director Sectorial de Residus Sòlids No Perillosos:
L’article 67 de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les Directrius d’Ordenació Territorial de les
Illes Balears i de mesures tributàries (DOT) va disposar: “L’ordenació i la gestió dels residus
s’establirà mitjançant el Pla Director Sectorial de Gestió de Residus de les Illes Balears”. En
base en aquesta legislació, es va elaborar i aprovar el Pla Director Sectorial per a la Gestió de
Residus Urbans a Mallorca (PDSGRUM), el qual va ser aprovat definitivament pel Consell de
Govern de les Illes Balears mitjançant el Decret 21/2000 (BOIB núm.25, de 26 de febrer de
2000), on s’estableixen propostes per a la gestió de residus urbans, un estudi de les inversions
que s’han de fer segons la proposta del PDSGRUM i les possibles vies de finançament, un
estudi ambiental comparatiu respecte de la situació actual i un text normatiu articulat que
regula la gestió dels residus urbans a Mallorca.
El PDSGRUM delimita les zones del territori on s’ubicaran les infraestructures de residus
urbans i altres, les quals es defineixen per a cada zona. S’han establert 5 zones on s’ha
assignat una estació de transferència: ET-1 Calvià, ET-2 Nord, ET-3 Centre, ET-4 Sud, ET-5
Llevant. L’estació de transferència ET-4 Sud, es localitza a la Mancomunitat del Sud de
Mallorca (Campos, Felanitx, Santanyí i Ses Salines), i la seva ubicació és Campos. També
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
38
s’estableixen 6 zones per a instal·lacions de tractament de residus. La zona 1 afecta els termes
municipals de Palma, Marratxí i Bunyola. En aquesta zona s’hi han destinat les següents
plantes o instal·lacions: Planta de selecció d’envasos lleugers, planta de compostatge, planta
de metanització, planta d’aprofitament energètic, planta de tractament de restes animals i
sanitàries del grup II, abocador d’emergència, planta de tractament d’escòries, depòsit de
seguretat i un polígon per a activitats de gestió de residus. La zona 2 afecta el terme municipal
de Sta. Margalida i s’hi ha destinat un polígon per a activitats de gestió de residus. La zona 3
es troba en el municipi de Calvià i obté una planta de compostatge. Finalment, en la zona 4 de
sa Pobla, la zona 5 d’Ariany i la zona 6 de Felanitx, s’hi ha destinat una planta de
compostatge per als llots de les EDAR per a cada un dels tres municipis. El PDSGRUM
exigeix la necessitat que cada una de les infraestructures que s’instal·len en aquestes zones se
sotmeti a l’avaluació d’impacte ambiental.
La Llei 2/2001 d’atribució de competències als Consells Insulars en matèria d’ordenació del
territori, al seu article 1, atribueix al Consell Insular de Mallorca les competències
d’elaboració i aprovació de diversos plans sectorials, incloent entre ells els residus sòlids no
perillosos. Dins del concepte de “residus sòlids no perillosos” s’inclouen els residus urbans,
els residus de construcció, demolició i altres residus inerts, residus voluminosos no perillosos
i residus sòlids no perillosos de naturalesa agropecuària.
3.2. PLANEJAMENT MUNICIPAL. LES NORMES SUBSIDIÀRIES
Les normes subsidiàries (NN.SS.) més actuals foren aprovades l’any 2006. Aquestes NNSS
foren precedides per les de 26 de març de 1991, a la que posteriorment s’han anat fent
modificacions puntuals:
Diverses modificacions de les NNSS aprovades definitivament el 27 de maig de 1993.
Modificacions de les NNSS respecte del PP “Son Durí”, aprovació definitiva el 15 de
novembre de 1996.
Modificacions de les NNSS a diversos articles d’adaptació del POOT, aprovació
definitiva 20 de febrer de 1998.
NNSS i CC SEC: REM X-2, REM XIII-2, REM X-I, THM XXII-2 (Sa Barraca de Sa
Vinyola), THM XX-I (Sa Marina), THM II (Son Durí), REM CGI, REM XVII,
aprovació definitiva el 15 d’octubre de 1999.
Aprovació inicial de les Normes Subsidiàries el 26 de juliol del 2001.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
39
Comunicació Terrenys Prioritaris D.T. 7ª i D.T. 4ª DOT, aprovació definitiva el 21 de
març de 2003.
El Planejament Parcial amb aprovació definitiva, evolució fins les normes actuals:
Pla Parcial (PP) de “Ses Covetes”, aprovació definitiva el 4 de novembre de 1974.
PP de “Ses Covetes” Foresta, aprovació definitiva el 21 d’abril de 1975.
Pla Especial (PE) de la finca colin dant amb la platja de “Es Trenc”, aprovació
definitiva el 16 de maig de 1977.
PP de “Es Tancat d’en Xorquet”, aprovació definitiva el 16 de juny de 1981.
PP de “Son Catlar de Dalt”, aprovació definitiva el 26 de gener de 1982.
PU de “Ses Covetes” Foresta i finca “Ses Covetes”, aprovació definitiva el 6 de
setembre de 1983.
PP de “Sa Vinyola”, aprovació definitiva el 29 de gener de 1986.
PU “Son Catlar de Dalt”, aprovació definitiva el 15 de desembre de 1986.
PU “Sa Vinyola”, aprovació definitiva el 27 d’abril de 1987.
PE de protecció de “Es Salobrar” i platja de “Es Trenc”, aprovació definitiva el 9 de
juny de 1987.
ED de la ubicació i alineació de la Plaça Major. 1ª Fase, aprovació definitiva el 6
d’octubre de 1987.
PP Pol. “Torre de Son Durí”, “Sa Ràpita”, aprovació definitiva el 29 de gener de 1988.
ED UA 3 i 5. SEC:4-2. PP “Sa Vinyola”, aprovació definitiva el 5 d’abril de 1988.
ED Unitat Residència Nº2. SEC:2-3. PP “Sa Vinyola”, aprovació definitiva el 5
d’abril de 1988.
ED Unitat Residència Nº1. PP “Sa Vinyola”, aprovació definitiva el 5 d’abril de 1988.
ED Reparcel·lació solar 8-9. C/ Migjorn - C/ Sirena de Sa Ràpita, aprovació definitiva
el 9 d’agost de 1988.
PP de “Son Durí”, “Sa Ràpita”, aprovació definitiva el 2 de març de 1989.
PP de “Sa Marina de Campos”, “Sa Ràpita” (Pol: 22), aprovació definitiva el 13 de
juliol de 1989.
PU Trams Vials prolongació C/ Gamba - C/ Sirena, aprovació definitiva l’1 d’agost de
1989.
PU “Son Durí”, aprovació definitiva el 24 de setembre de 1990.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
40
PU “Sa Marina”, aprovació definitiva el 2 d’octubre de 1990.
PP de “Sa Barraca de Vinyola”, aprovació definitiva el 20 de febrer de 1991.
PP de “Sa Pleta de Sa Ràpita”, aprovació definitiva el 24 de juny de 1994.
ED SU. “ S’Era d’en Tem”, aprovació definitiva el 30 de maig de 1996.
ED mansana entre Nº161-168. Avda “Miramar”. “Sa Ràpita”, aprovació definitiva el
19 de desembre de 1996.
ED Illeta 1-E, SEC:1-1, Unitat Nº1 Urb. “Sa Vinyola”, aprovació definitiva el 10
d’octubre de 1997.
ED SEC:2-1 de la UR2 del PP “Sa Vinyola”, aprovació definitiva el 18 de novembre
de 1997.
ED mansana 1-C del SEC:1-2 de la UR1 del PP “Sa Vinyola”, aprovació definitiva el
18 de desembre de 1997.
PP per MD de Pla d’etapes PP SEC: REM-7. “Son Catlar de Dalt”, aprovació
definitiva el 20 de febrer de 1998.
ED SEC:2-2 i 4-1 del PP “Sa Vinyola”, aprovació definitiva el 25 de juny de 1998.
PP per MD i adaptació del PP de “Son Durí” a la MD de les NNSS, aprovació
definitiva el 20 de novembre de 1998.
PU per dotació de serveis de UA C.6.a, aprovació definitiva el 17 de desembre de
1998.
PU Pol.:22. REM X-3. “Sa Pleta de Sa Ràpita”, aprovació definitiva el 25 de març de
1999.
PU del PP Son Durí, aprovació definitiva el 25 de març de 1999.
ED mansana 1-B. Unitat Residencial Nº 1 del PP “Sa Vinyola”, aprovació definitiva el
25 de març de 1999.
ED Illeta 1-J, de la Unitat Residencial Nº1. PP “Sa Vinyola”, aprovació definitiva el
25 de maig de 2000.
PU per obertura vial i dotació de serveis Ronda Estació, aprovació definitiva el 10 de
desembre de 2002.
PP sector REM VI “Ca n’Estela”, aprovació definitiva el 24 de març de 2003.
Aquestes modificacions han quedat substituïdes per les noves NNSS de 2006. Aquestes noves
normes subsidiàries es componen dels següents documents:
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
41
1. Memòria justificativa: Justifica la necessitat de refer les NNSS per quant son les
anteriors han quedat obsoletes i per la necessitat d’adaptar-les a la normativa
supramunicipal d’ordenació territorial, en aquest cas, el PTI, les DOOT i els diferents
plans sectorials.
2. Normativa: Recull els articles que
3. Avaluació d’impacte ambiental
4. Catàleg de patrimoni
3.2.1. Objectius de les NNSS
Els objectius pels qual foren creades les NNSS foren:
1. L’adequació a la normativa vigent als diferents instruments d’ordenació territorial: el PTI,
les DOOT i els diferents plans sectorials
2. Tendir cap al model territorial que asseguri la preservació del sòl rústic i dels espais
naturals.
3. Definir la previsió d’un creixement dins els límits del PTI o per davall d’aquest.
4. Protecció del patrimoni històric artístic i propugnar el manteniment de les tipologies
constructives dins el nuclis tradicionals.
5. Revisió global de tota la normativa per la seva modernització i adaptació a la realitat actual.
3.2.2. Aspectes que tracten les NN.SS.
El pla territorial te un enfocament triple:
1. Àrees de desenvolupament urbà: Inclou les temàtiques de sòl urbà, sòl urbanitzable i les
àrees de reconversió territorial.
2. Àrees sostretes del desenvolupament urbà Inclou sòl rústic general, protegit i comú.
3. Sistemes generals. Inclou els equipaments, la xarxa viària i els espais lliures públics.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
42
El sòl urbà
A continuació es presentaran les condicions més destacables de cadascuna de les àrees
tractades i la seva representació cartogràfica:
Al nucli de Campos:
El planejament urbà segueix les mateixa delimitació ja definida al planejament anterior. Els
usos del sòl definits per les següents zones.
1. Nucli antic I. Destaca el fet que la tipologia edificatòria no sobrepassa la PB + 1 o
2 pisos no superant mai els 10,5 m (al cas de 2 plantes). Es l’espai més consolidat del
centre i on habitaren els primers habitants de Campos. Actualment no hi ha solars per
construir. Les normes d’estètica estan regulades, malgrat que hi ha un grapat
d’habitatges que estan en desús o semiabandonats.
2. Nucli antic II. Espai al voltant del nucli antic I, que te unes característiques similars
a l’anterior. Es permeten solars de major tamany i alçades més grans. Les condicions
d’estètica també estan reg82ulades.
3. Zona intensiva. Es caracteritza per la regularitat de les places i carrers. Permet la
construcció d’habitatges de tres plantes, a les rondes on esta especificat. A la part
intensiva les normes d’estètica son molt menys restrictives.
4. Zona extensiva. Es caracteritza per la zona d’habitatges aïllats amb caràcter
familiar. La superfície mínima del solar per poder-hi edificar es de 600m2, i el número
de plantes PB + 1. El percentatge mínim de jardí es del 40%.
5. Zona de serveis industrials. Zona desenvolupada als vials d’accés al nucli urbà,
caracteritzat per gran magatzems, garatges, locals comercials, etc.
A continuació es presenta la zonificació del nucli de Campos, incloent les UA del nucli i els
diferents usos del sòl.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
43
Map
a 1
1. N
N.S
S. d
e Ca
mp
os a
pro
vad
es al 2
006
.
El cen
tre histò
ric I esta pro
posat p
el PT
I com
a declaració
de b
e d’in
terès cultu
ral.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
44
El conjunt d’UA al nucli de Campos es de 18 i en total suposa actuar sobre 196.240 m2, el que
representa un total del 18,74% del sòl urbà del nucli de Campos. La forma com es reparteixen
les UA es la següent:
Gràfic 3. Percentatge de sòl sobre el total d’actuacions urbanes al nucli de Campos. Font: elaboració pròpia a partir de
dades de les NN.SS. del 2006.
Com es veu estan molt repartides, havent-hi una mitjana d’actuacions d’11.000 m2. Els punts
on es concentren les actuacions, principalment son a les parts exteriors del nucli urbà
majoritàriament. A continuació es mostra un mapa del nucli de Campos on es presenten les
unitats d’actuació de la primera fase.
11%7% 5%
14%
15%7%4%
5%
2%
16%
0%1%
2%1%
3%2% 2%
4%
Percentatge d'actuacions per sector
1 2
3 4
5 6
7 8
9 10
11 12
13 14
15 16
17 18
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
45
Mapa 12. Localització de les UA al nucli de Campos per tipologia d’habitatge que es permet construir. Nota: El PB+3
correspon a 2 i alguns espais a 3 plantes. Font: elaboració pròpia.
Inclo
ure
les
cara
cte
rístiq
ues
urb
an
ístiq
ues
de
ls
habita
tges
ale
sN
NS
S
18
17
16
15
14
13
12 118
10
9
1
23
4
5
6
7
15
PB
+1
PB
+2
PB
+3
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
46
Un aspecte clau de la NNSS a Campos es la correspondència de la planificació municipal amb
el PTI. En aquest cas el PTI preveu aquest creixement, per tant el que s’hauria de definir seria
les noves tipologies d’edificació i usos del sòl.
Al nucli de Sa Ràpita:
De la mateixa manera que Campos disposava de diferents usos del sòl al nucli de Sa Ràpita
també s’han desenvolupat aquests usos donant com a resultat els següents:
1. Nucli antic I. Format per antigues cases d’estiueig de la primera línia de mar. Es
interessant mantenir el seu estat actual.
Per mostrar com hauria de ser la tipologia edificatòria a la façana marítima es mostra el
següent esquema:
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
47
Figura 2. Descripció esquemàtica de les edificacions a la façana marítima de Sa Ràpita. Font: NN.SS. 2006.
2. Nucli antic II. Es l’espai corresponen a les illes posteriors a la façana marítima, més
recents que les anteriors i amb característiques molt similars. Les edificacions no poden
superar la PB + PP (planta baixa + planta principal).
3. Zona extensiva I. Corresponen a àrees urbanes consolidades de habitatges unifamiliars.
4. Zona extensiva II. Novament edificacions de caràcter aïllat amb desenvolupament
posterior a l’anterior i amb una superfície mitjana de solar major. La parcel·la mínima es de
400 m2.
Alçat
Planta
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
48
5. Zona extensiva III. Habitatges aïllats inclosos en la finca Es Tancat. La parcel·la mínima
es de 600 m2.
6. Aldea turística – Sa Torre de Son Durí: Terrenys limitats al port esportiu de Sa Ràpita.
Tenen una mitjana edificatòria de 0,70 m2/m
2. El percentatge de jardí es del 20%, es una zona
privada col·lectiva.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
49
Map
a 1
3. Z
on
ificació
del n
ucli u
rbà
de S
a R
àp
ita.
El n
ucli p
reveu
un esp
ai urb
anitzab
le molt im
portan
t a la part p
osterio
r del p
ort esp
ortiu
.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
50
Nucli de Ses Covetes:
El nucli de Ses Covetes també diferencia espais en funció del seu desenvolupament i la seva
funció.
1. Nucli antic: Format per habitatges d’estiueig format principalment a la ribera del front de
mar. Son interessants per la conservació i la tipologia actual. L’esquema d’edificació es el
següent:
Figura 3. Esquema de les edificacions de la primera línea de la façana marítima de Ses Covetes. Font: NN.SS. 2006
2. Zona extensiva: Presenta una configuració fonamentalment amb edificacions aïllades
d’habitatges de caràcter familiar. La superfície mínima de la parcel·la de construcció es de
400 m2.
Alçat
Planta
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
51
Mapa 14. Ordenació del territori a les NN.SS del 2006 al nucli de Ses Covetes.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
52
3.3.3. Plans parcials aprovats
El sòl urbanitzable amb pla parcial aprovat al municipi de Campos inclou la finca
urbanitzable de Ca N’Estela, aquesta es caracteritza per una urbanització dispersa, amb una
superfície per la localització d’un habitatge de com a mínim 800 m2.
L’altra Pla parcial aprovat es el de l’espai de la Marina. Les condicions son idèntiques a
l’anterior en quant la tipologia edificatòria.
Ambdós plans parcials estan a l’espai de Sa Ràpita.
3.3.4. Plans parcials pendents d’aprovar
Els plans parcials (PP) pendents d’aprovar son els següents:
Àrea industrial al nucli de Campos
Àrea de reconversió territorial 10.3. Prové del PTI i consisteix en la re localització de
places hoteleres provinents d’altres espais, com Pollença o Sóller a l’espai de Sa
Ràpita. Aquest espai també inclou un espai residencial amb capacitat per 234
habitatges i una densitat de 60 hab./Ha.
- El total de places turístiques seria de 1.693 i 234 habitatges.
Àrea de reconversió territorial 10.5. Preveu un pla de reconversió entre l’ANEI d’Es
Trenc, Es Salobrar, la carretera de Campos - Sa Ràpita. Preveu la construcció de dues
zones més, com son una zona residencial i una altra hotelera. La tipologia d’edificació
ha de ser extensiva. Al cas de la zona hotelera, aquesta seria de tipus aïllada.
El sòl rústic
El sòl rústic del municipi de Campos i de qualssevol municipi de l’illa de Mallorca, respon a
unes funcions clares en el conjunt territorial:
1. Agrícoles, forestals, pecuàries, cinegètiques, naturals, paisatgístiques i culturals.
2. Aportació a la defensa de la fauna, la flora i el manteniment de l’ecosistema
3. Manteniment de l’estructura territorial
El principi que recolza l’ús del sòl rústic esta lligat al manteniment dels recursos naturals i
relacionats amb un ús racional de territori.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
53
Les NNSS regulen les tipologies edificatòries, el règim d’habitatges existents, els desmunts i
terraplens, els camins rurals, el tancament de finques, i altres aspectes de funcionament i
dotació d’infraestructures i serveis, etc.
Les tipologies de sòl rústic contemplades a Campos son les següents:
Sòl rústic de règim general (SRG). La parcel·la mínima de construcció es de 14.000 m2.
Sòl rústic de règim general forestal (SRG-F). La parcel·la mínima per la construcció es de
50.000 m2.
Àrea forestal. (AF). La parcel·la mínima per l’edificació es de 28.000 m2.
Àrea d’interès agrari (AIA) i àrea de connexió agrària (ACA). La parcel·la mínima per
edificar es de 14.000 m2.
Àrea de transició i d’harmonització. La parcel·la mínima es de 14.000 m2.
Àrea de transició de creixement. La parcel·la mínima es de 14.000 m2.
Per altra banda hi ha sòl rústic protegit, per diferents figures, com la LEN (Llei d’espais
naturals) o LECO (Llei d’espais de rellevància ambiental). Les figures a Campos hi destaquen
per les dimensions des Salobrar, catalogat com Àrea natural d’Alt Nivell de Protecció
(AANP).
Àrea natural d’Alt Nivell de Protecció (AANP). Únicament esta permès l’agricultura
extensiva, i amb condicionant l’educació ambiental. No es pot construir en aquest
espai.
Àrea Natural d’especial interès (ANEI). Al cas de Campos es l’espai que envolta
l’àrea des Salobrar (AANP). Els ANEIS permeten certes activitats, però sempre amb
condicionants. La superfície de la parcel·la per poder construir es de 350.000 m2.
Àrea de prevenció de riscos. (APR). Al haver-hi un alt potencial de riscos ambientals,
son espais on no es pot construir, encara que si ja existeixen edificacions s’hauran de
prendre mesures per pal·liar els possibles efectes de l’acció del risc.
Àrea de Protecció territorial (APT). Per amortir els impactes ambientals a nivell
territorial es crea la figura de APT, on s’incrementen les mesures restrictives. En
aquest cas, per exemple, la possibilitat edificatòria es a partir de 50.000 m2.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
54
3.3. CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI
El Pla Territorial de Mallorca, al punt 2.2.5 sobre patrimoni urbanístic i arquitectònic, hi
estableix una sèrie de propostes per tal que els municipis garanteixin la protecció del seu
propi patrimoni. D’aquestes propostes, n’hi ha que afecten al terme municipal de Campos.
3.3.1. Conjunt històric proposat
El PTM contempla la possibilitat de declarar el nucli de Campos com a conjunt històric, ja
que presenta una interessant mostra d’edificis històrics entre els quals cal destacar:
diverses torres de l’habitatge (final del segle XV o principis del segle XVI)
edificis residencials dels segles XVII - XVIII
l’església parroquial de Sant Julià
l’antic convent dels Mínims
la Casa Consistorial
A aquest conjunt històric, s’hi ha d’afegir una gran quantitat d’habitatges de caràcter popular
que es caracteritzen per la qualitat i pel color dels seus materials, i per l’acurada elaboració
dels seus elements (finestres de pedra, cornises, etc):
DECLARATS:
SERRA (1)
ATALAIA SA RÀPITA (1)
SON CATLAR (1)
SON COSMET (1)
SON JULIANS (1)
SON LLADÓ (1)
SON LLADONET (1)
TORRE D'EN CATLAR (1)
CAN DOMETO (1)
CAN BRAGUES (1)
CAN COS (1)
VIVENDA AL NUCLI URBÀ (1)
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
55
QUATRE ESCARS DE CAMPOS (5)
ESCAR DE N'ENTAPINA (5)
ESCAR DE CAN PERE IGNASI (5)
ALJUB DE LA FONT SANTA (5)
(1) Declarats Bé d’Interès Cultural (BIC) amb categoria de monument
(2) Declarats/Incoats BIC amb categoria de monument
(3) Declarats/Incoats BIC amb categoria de Lloc Històric
(4) Declarats/Incoats BIC amb categoria de Conjunt Històric
(5) Declarats/Incoats com a Bé Catalogat
(6) Declarats/Incoats BIC amb categoria de Jardí Històric
3.3.2. Rutes d’interès cultural
L’objectiu d’aquest punt del PTM és difondre la realitat patrimonial balear, tant per als
visitants forans com per als habitants de Mallorca. En aquest sentit, el PTM estableix 4 rutes
d’interès: arqueològica, del gòtic, dels castells i del barroc. Les que proposa per al municipi
de Campos són les següents:
Ruta del gòtic: església de Sant Blai.
Ruta del barroc: església parroquial, convent dels Mínims i façana de l’Ajuntament.
INCOATS:
CAN PERE IGNASI (2)
ESCAR DES FARINER (5)
CONVENT DE SANT FRANCESC (2)
ORATORI DE SA FONT SANTA (5)
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
56
Mapa 15. De rutes proposades pel PTM. Font: PTI. Consell de Mallorca.
3.3.3. Centre Balneari
Com a equipaments assistencials, a Mallorca existeix una única zona que té una font termal
natural amb un centre balneari. Es tracta dels banys de Sant Joan, ubicats a Campos. Degut al
seu caràcter sanitari i assistencial, es proposa la modificació del Pla Especial des Trenc i Es
Salobrar de manera que es permeti potenciar les instal·lacions i millorar les seves qualitats
sanitàries. Les aigües d’aquesta font són clorurosòdiques i tenen una temperatura de 38,7ºC.
Són especialment indicades per al tractament de reumatismes, neuràlgies, paràlisis,
obstruccions viscerals, artrosi, nefritis i afeccions cutànies.
3.3.4. Molins de vent
A Campos, s’hi han catalogat 629 molins de vent d’extracció d’aigua, dels quals se’n
conserven 6. Com que el terme s’estén per una plana al·luvial, on la permeabilitat del terreny
implica una elevada filtració de l’aigua, des de fa molts d’anys, l’home l’ha extreta per
aprofitar-la. La introducció dels molins de vent per a l’extracció d’aigua va permetre millorar
l’obtenció i, per tant, l’aprofitament d’aquesta aigua del subsòl. Els molins de vent d’extracció
d’aigua de Campos no gaudeixen de cap tipus de protecció, excepte els que estan situats dins
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
57
la zona ANEI des Trenc i des Salobrar, que estan sotmesos a la Llei 1/1991, de 30 de gener,
d’espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Illes Balears.
Atenent a l’article 17 de la citada llei, queda prohibida la demolició dels 23 molins que estan
situats dins l'ANEI des Trenc i des Salobrar.
3.4. VALORACIO DAFO
Var internes
Var externes
Fortaleses Debilitats
Oportunitats 1. Existeix un important
percentatge de sòl protegit.
Només el 3% es urbanitzable.
2. Existeix un catàleg de
patrimoni que permetrà
protegir el conjunt històric del
nucli.
3. L’espai ANEI des Salobrar i
el mateix Salobrar permeten
usos eco turístics i d’educació
ambiental.
4. Existeix sòl que serà urbanitzat i que
encara no té previst l’ús.
5. El PTI i les NN.SS. coincideixen en els
usos del sòl. El que farà que no es pugui
créixer amb posterioritat.
6. El nucli històric esta fortament
deteriorat i necessita una rehabilitació
urgent, sobretot a les façanes.
7. El 75% de sòl esta en règim rústic
general. El seu ús i estat de conservació no
es el més adient.
Amenaces 8. La disponibilitat de sòl esta
en mans privades. Per tant
posar eines per la gestió del sòl
per part d’administracions
públiques complica la gestió.
9. El creixement urbanístic
previst durà molta gent de fora
i posarà més difícil l’accés a
l’habitatge als campaners.
10. Les NN.SS. estan
adaptades al PTI i plantegen un
creixement superior al desitjat
per la població de Campos.
11. Els serveis son insuficients per la
població actual, amb el creixement previst.
12. La mobilitat es veurà saturada amb el
creixement urbanístic, només a Campos es
preveu un augment de 3500 persones més.
13. El creixement esta previst sense
mantenir el caràcter de la vila, per tant,
deixarà de ser diferenciada amb altres
pobles dels voltants.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
58
4. SOCIOECONOMIA
4.1 DEMOGRAFIA I SOCIETAT
La demografia es basa en l’estudi de la població humana tenint en compte els naixements, les
defuncions i les migracions. En aquest apart s’ha analitzat l’evolució, estructura i dinàmica de
la població, a més dels fluxos migratoris.
4.1.1 Evolució i estructura de la població
Evolució de la població
El municipi de Campos compta amb una població de 8.296 habitants l’any 2006, i una
densitat de població de 55,42 hab./km². Per al període 1991-2006 la població ha experimentat
un increment d’un 29,62%, la qual cosa denota un augment progressiu. No obstant això, a
partir dels anys 60 fins als 80, hi va haver un lleuger estancament. La població la tenim
repartida per tipus, la població de dret, es a dir, la població censada al municipi i per altra
banda la població estacional o de fet, el que sens dubte presenta la pressió humana (índex de
pressió humana).
Gràfic 4 . Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE
Estructura de la població
La millor representació gràfica per veure l’estructura de la població es la piràmide de
població, ara es presenta una comparativa de la piràmide de població de Campos i Balears.
1960 1970 1981 1986 1991 1996 2001 2006
Total 6.939 6.668 6.491 6.400 6.414 6.735 7.132 8.296
6.000
6.500
7.000
7.500
8.000
8.500
Po
bla
ció
Evolució de la població al municipi
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
59
Piràmide de poblacióComparació de Campos amb Balears
Font: INE dades 2006.
8580-8475-7970-7465-6960-6455-5950-5445-4940-4435-3930-3425-2920-2415-1910-14 5-09 0-04
0123456 0 1 2 3 4 5
homes
dones
homes balears
dones balears
Gràfic 5 Piràmide de població
L’estructura de població te la mateixa estructura que Balears, potser hi ha petit major
envelliment a partir de la franja d’edat major dels 60 anys.
Estructura de població per grup d’edat:
Gràfic 6. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INE
13%
68%
19%
Percetatje de població per grups d'edat-2006-
0-14 (població jove)
15-64 (població adulta)
>65 (població gran)
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
60
Es important el canvi que s’ha donat respecte l’any passat, degut sobretot als nous
empadronaments que s’han realitzat el darrer any el que ha fet que hagin que del 63,08% de
població adulta s’ha passat als 68% d’aquest any.
La població de Campos, està formada majoritàriament per persones en edat adulta, que
arriben a representar, al 2006, el 68% de la població total. La població vella representa el
19%, i la població jove el 13%.
4.1.2 Origen, dinàmica i migració
Origen
En relació a la distribució de població segons nacionalitat, per a l’any 2006 la població
estrangera representa el 17,45% de la població total. En comparació amb la resta de Balears
on els nascuts a l’estranger son el 18,75 de la població total. Per nacionalitats hi ha una
barreja per continents, on domina sobretot la nacionalitat Alemanya:
Gràfic 7. Elaboració pròpia a partir de dades de l’INE 2006
Amb l’evolució de l’arribada d’estrangers es veu que el major creixement s’ha donat al darrer
lustre un creixement molt important en sobretot dos grups d’immigració, els immigrants
0
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Ale
man
ys
Mar
roc
Ecu
ado
r
Bo
livia
Res
te U
E
Res
te E
uro
Alt
res
Am
èric
a
Arg
enti
na
Ru
man
ia
Reg
ne
Un
it
Fran
ceso
s
Ital
ian
s
Per
u
Bu
lgar
ia
Co
lom
bia
Alt
res
Afr
ica
Res
te A
sia
Ch
ina
Població nascuda foraTotal: 1448 estrangers al 2006
Població nascuda fora
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
61
provinents de l’UE i els provinents d’altres continents. A continuació es presenta la taula que
mostra aquesta evolució:
Gràfic 8. Evolució de la població nascuda a l’estranger, per lloc de procedència. Font: INE
Aquest creixement de població s’ha donat per tot el municipi, ja que hi ha una urbanització
difusa. Pel que fa als principals nuclis de població principals la major concentració s’ha donat
a Campos, ja que els altres dos nuclis de població important, Sa Ràpita i Ses Covetes es
caracteritzen per la modalitat de segona residencia.
4.1.3. Distribució de la població al territori
La població esta distribuïda de forma difusa per tot el territori municipal, els nuclis de
població existents al municipi son:
Campos
Ses Covetes
El Palmer
Sa Ràpita
Dalt Sa Ràpita
Sa Sorda
Sa Vinyola
En quant a la distribució de la població per nuclis de població Campos concentra la major part
de la població, seguit de Sa Ràpita i Dalt Sa Ràpita.
0
100
200
300
400
500
600
700
800
1991 1996 2001 2006
po
bla
ció
Evolució de la població nascuda a l'estranger-2006-
UE
Resta d'Europa
Resta d'estrangers
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
62
Gràfic 9. Distribució de la població per nuclis de població. Font: INE
Dels nuclis esmentats cal dir que la concentració de població es dona bàsicament en tres
nuclis de població i la resta es població disseminada, així la població es concentra a Campos,
el conjunt Sa Ràpita i Dalt Sa Ràpita i Ses Covetes.
Una vegada arribat aquest punt, es sap que la població va creixent, la distribució per edats i la
distribució pel territori, però manca saber com evoluciona de manera natural la població, es a
dir, el seu creixement vegetatiu. Aquest creixement resultat dels processos demogràfics propis
de la dinàmica de població, els naixements, les defuncions. L’evolució demogràfica, sobretot
amb nous vinguts esta frenant el creixement vegetatiu natural, encara que el fet de tenir fills
en moltes ocasions depèn d’altres factors com els econòmics i personals de cada persona.
87,01
0,950,06
10,01
1,01
0,27 0,69
Distribució de la població per nucli de població-2005-
Campos
Ses Covetes
El Palmer
Sa Ràpita
Dalt Sa Ràpita
Sa Sorda
Sa Vinyola
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
63
Gràfic 10. Evolució del creixement vegetatiu. Font: elaboració pròpia amb dades de l’INE.
Segons informacions de l’ Institut Nacional d’Estadística, el creixement vegetatiu per a l’any
1996 fou de –39, a l’any 1998 fou de –53, a l’any 2000 va ser de –28 i finalment a l’any 2004
va ser de –4. Aquesta informació posa de manifest la tendència recuperadora dels naixements
al municipi de Campos.
4.1.3. Aspectes socials
Educació:
En relació a l’educació 1ria i 2ria, l’ordenació educativa a Balears està establerta pel
RD125/2000, de 8 de setembre, que regula l’educació infantil, primària i secundària a
Balears. El model educatiu queda establert de la següent manera:
Educació infantil: fins als 6 anys (2 cicles de 3 anys)
Ensenyament obligatori:
EP. Educació primària: de 6-12 (3 cicles de 2 cursos acadèmics)
ESO. Educació Secundària: 12-16 anys (2 cicles de 2 cursos)
Ensenyament post obligatori:
-80
-70
-60
-50
-40
-30
-20
-10
0
10
20
30
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
Creixement vegetatiu
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
64
Batxillerat
Formació professional específica de grau mitjà i superior
Aquest sistema educatiu presenta 2 tipus de centres:
1. Col·legi d’Educació Infantil i Primària (de 3-12 anys)
2. Institut d’Educació Secundària (atén alumnes d’ESO, batxillerat i cicles
formatius)
Pel que fa al territori, els equipaments educatius estan ordenats en 3 tipus de zones:
Zona 3-12: inclou educació infantil i primària
Zona 3-16: inclou les anteriors més l’educació secundària
Zona 3-18: inclou les anteriors més l’educació post obligatòria.
El terme de Campos és una zona 3-18 que inclou educació infantil, primària, secundària i post
obligatòria.
Per tal d’atendre les necessitats educatives, el terme municipal de Campos compta amb 3
centres de diferent catalogació els quals cobreixen en conjunt les exigències educatives tal i
com indica el PTM. Els equipaments assistencials a Campos són els següents, segons dades
dels propis centres:
CENTRE Educació impartida Nº professors Nº alumnes
Col·legi Públic
Joan Veny i Clar
Infantil i Primària 29 350
Col·legi
Fra Joan Ballester
Concertat
Educació Secundària
(3er - 4rt ESO)
35 360
Institut
Damià Huguet
Educació Secundària
Batxillerat
Cicles Formatius
50 358
Taula 4 . Font: elaboració pròpia a partir d’informacions dels propis centres
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
65
Segons aquestes dades facilitades pels propis centres, al conjunt dels centres educatius de
Campos hi ha escolaritzats uns 1.070 alumnes, aproximadament, xifra que coincideix amb el
volum de població compresa entre els 5-18 anys, segons la piràmide de població establerta a
partir de les dades del Institut Balear d’Estadística, pel que podem dir que llevat de que
existeixi la possibilitat de qualque cas aïllat tots els joves de Campos estan escolaritzats.
Cultura i oci
Campos està ubicat en una confluència de camins com a vila de pas, ja que ha centralitzat el
trànsit de Felanitx, Santanyí i ses Salines, a part d’altres nuclis costaners. La seva expansió
urbana ha estat concèntrica. El nucli de Campos compta amb nombrosos indrets d’interès
cultural i, tal i com s’apuntava a l’apartat 3.3 sobre protecció del patrimoni, està contemplat el
seu reconeixement com a conjunt històric.
Indrets culturals d’interès
L’Ajuntament de Campos ofereix informació sobre diferents punts. Com a llocs d’interès
cultural al nucli urbà de Campos, hi trobem els següents:
Ajuntament, com a edifici civil més important. Data de 1580 com a antiga
Escrivania.
Cas Sant, com a edifici modernista d’influència neogòtica.
Altres edificis d’estil o elements modernistes (balcons, balustrades, cornises, etc.)
són Ca’n Pieres, Ca’n Salom (popularment coneguda coma cas Ses Cigonyes)
Ca’n Simó de Son Durí, Ca’n Rosselló, cas Tinent, Morey, Ca’n Pepito, Ca Na
Maria Torres, Ca’n Vidal, Ca n’Antoni March, Ca’n Tallades, ca na Bardissa,
Ca’n Benavent, Ca’n Pedreres, Cas Capeller, Ca na Catalina Caixa, Ca’n Catoi i
Ca’n Julià de sa Farinera.
El carrer del Convent compta amb indrets d’interès com són l’antic hospital, el
Convents dels Mínims i l’església de Sant Francesc de Paula.
La Rectoria, probablement com edifici més antic que es conserva dins la vila.
Temple parroquial de Sant Julià, edificada entre els anys 1858 i 1873, l’església es
d’estil neoclàssic i de grans proporcions. Es conserva el campanar del s. XVI i
algunes capelles més antigues, com la capella del Roser, del s. XVIII. A l’anterior
destaca la gran volta i la lluminositat de les parets blanques amb daurats. També hi
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
66
destaca el retaule de la Mare de Déu de Gràcia i dels àngels, la capella del Sant
Crist, la Capella del Bon Jesús i el museu parroquial, amb el retaule gòtic de
Moguer i amb una col·lecció de llibres litúrgics antics i diferents vestimentes del
clergat campaner.
Escoles públiques, avui Joan Veny , exponent d’arquitectura racionalista.
L’Escorxador de Ca’n Coronell, exponent d’arqueologia industrial.
La Creu de Sa Parada, la Creu d’en Paieta i la Creu d’en Valero.
A Campos existia un sistema de defensa urbà format per set torres de defensa de
base quadrada que servien per protegir-les dels possibles atacs enemics i també
impedien l’accés a l’interior. Es troben repartides pel centre històric i foren
construïdes al llarg del segle XVI. En l’actualitat gairebé totes han adoptat la
funció d’habitatge i algunes es troben molt modificades amb el temps, però encara
conserven els seus elements típics de torre defensiva. Així trobem les torres de
Ca’n Dameto, Ca’n Bragues, Ca’n Cosmet, Ca’n Cos o cas Marquès de Palmer.
Dins el terme municipal de Campos, hi trobem:
Sant Blai, Situat fora del casc urbà, l’oratori de Sant Blai és una de les esglésies
primerenques de Mallorca, començada a construir després de la Conquesta,
conservant l’estil gòtic primitiu, de petites dimensions. L’oratori té un jardí, abans
cementiri. Recentment s’ha fet un gran i modern jardí amb porxada, on hi ha
diferents escultures a l’aire lliure.
Sant Joan de sa Font Santa, "Es Banyos", Aquest gran aljub es troba situat vora
l’oratori de la Font Santa, prop de la carretera de Campos - Sa Colònia. Es
Interessant el sistema de recollida de l’aigua i les voltes de l’interior. Aquest aljub
abastia d’aigua a la zona. Va ser construït al 1671.
Oratori d'es Palmer.
Basílica Paleocristiana de Son Fadrinet.
Coves de Son Toni Amer.
Fires campaneres
L’Ajuntament de Campos disposa d’informació sobre les festes tradicionals al municipi:
Fira de maig:
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
67
Molt arrelada dins la nostra contrada, es celebra el segon cap de setmana de maig.
Popularment anomenada “Fira de ses Vaques”, és tracta d’una mostra de caràcter ramader i
industrial, mercat de vehicles d’ocasió, articles fets a Campos, exposicions, mostra de cuina, i
tot un seguit d’actes lúdics, culturals i esportius.
Fira d’octubre
Es sol fer el tercer dijous del més d’octubre, dia festiu pels campaners. L’endemà és el dit
firo. Es tracta d’una fira artesana i de caire local, amb diferents paradetes instal·lades pels
carrers més cèntrics de Campos, així com actes complementaris; exposicions diverses, etc.
Festes campaneres:
Sant Julià, el 9 de gener se celebra el dia festiu del patró Sant Julià i Santa
Bassilissa.
Sant Antoni, el 17 de gener se celebren les tradicionals beneïdes de Sant Antoni .
Sant Blai, el 3 de febrer, se celebra una missa a l’oratori i la tradicional ungida de
coll.
Festes de Sa Ràpita, en honor a la Verge del Carme. El diumenge de les festes hi
ha missa a l’esplanada del Club Nàutic i la popular processó de barques
endiumenjades per a l’ocasió.
Festes de la Mare de Déu d’agost, abans de la setmana de les festes (el dia 15
d’agost) ja s’ofereixen nombrosos actes com les finals de l’escola de natació,
torneig de bàsquet i futbolet, futbol, tennis, etc. Dins l’àmbit cultural, son moltes
les exposicions i mostres; fotografies, pintura, brodats. També s’ofereixen una
sèrie de concerts i berbenes i amollada de coets. Les festes patronals van
acompanyades d’un programa literari amb articles diversos i resum de l’any. Any
rere any, el pregoner enceta aquests dies de festa.
Festes de la Panxa Roja, des de 1999 es du a terme la “Festa Panxa Roja”
organitzada pel Col·lectiu de Joves Campaners i l’Ajuntament per oferir una sèrie
d’activitats lúdiques dirigides als joves i amb activitats tan divertides com: el
relleu de quintos, el pal ensabonat, el concurs de panxades, festa d’espuma...
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
68
Mercat diari i setmanal
El dissabtes, el tradicional mercat de fruites i verdures de la plaça de Sa Creu, s’amplia molt
per oferir articles de segona ma, antiguitats, objectes curiosos... A més hi podem trobar moltes
parades de roba, teles, plantes i tots els comerços de la zona romanen oberts. El mercat dels
dissabtes o “baratillo” és una iniciativa que té pocs anys de vida, però que compta amb molts
visitants.
Esports:
Al municipi de Campos hi ha un camp municipal d’esports amb diferents alternatives
esportives així com altres instal·lacions no municipals. Sa Ràpita compta un Club Nàutic
així com diverses places enjardinades, Centre Cívic i església. El punt 4.3 sobre equipaments
detalla la dotació esportiva del municipi.
4.2. Qualitat de vida
4.2.1 Sanitat
A nivell sanitari, el Pla Territorial de Mallorca (PTM 2004) estructura el teixit assistencial de
la següent manera:
Municipi: és la divisió territorial mínima. Tots els nuclis territorials de població
estable compten amb un centre d’assistència amb presència d’un metge almenys
una vegada per setmana.
Zones Bàsiques de Salut: comprenen un o diversos municipis adjacents en un dels
quals se situa un centre de salut per a l’assistència diària de medicina general i
d’especialitats més comunes dins el conjunt dels municipis que la integren.
Sector Sanitari: comprenen diverses Zones Bàsiques de Salut i en cada un de ells
es localitza al menys un Hospital General Bàsic, com a centre d’internament per
atendre-hi casos en l’àmbit territorial del sector sanitari. El territori mallorquí s’ha
dividit en 3 grans àrees sanitàries: Inca, Manacor i Palma.
El terme de Campos pertany al Sector Sanitari 2, a l’àrea de Manacor, i a la Zona 10 “Xaloc”
la qual compren els municipis de Campos i Ses Salines, i que engloba els nuclis de Ses
Salines, Campos Sa Ràpita i Colònia de Sant Jordi. A Campos, s’hi troba el Centre de Salut.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
69
Equipaments sanitaris 2006
Municipi
Sector Sanitari
Zona Bàsica de Salut
Centres
Sanitaris
Centres de
Salut Hospitals
CAMPOS Sector 2. Manacor. Zona
10 “Xaloc” 1 1 0 (Manacor)
Taula 5. Font: Elaboració pròpia a partir d’informació del Pla Territorial de Mallorca (2004) i IBAE
A nivell de recursos, la unitat sanitària central està formada per 2 metges, 2 infermeres i 1
pediatra. Les subunitats estan integrades per recursos compartits i compten amb la presència
d’un metge almenys una vegada per setmana.
4.2.2. Grups depenent
En termes de demografia, el conjunt de la població es pot sub classificar en diferents grups,
els quals, per mor de les seves característiques cronològiques, es cataloguen com a grups
dependents. A aquesta denominació, hi pertanyen els infants, els joves i els majors. Un altre
grup de persones dependents i que no està vinculat a l’edat cronològica, son les persones que
precisen una atenció de tercers per la seva vida diària
A partir de les dades facilitades per l’IBAE 2006 se n’ha fet una extrapolació, de manera que
s’han considerat com a infants els nins de 0-4 anys, com a menors i joves els compresos entre
5-16 anys i la gent gran es considera a partir dels 65 anys, data oficial per a la jubilació a
l’Estat Espanyol.
La situació per a aquests sectors de la població queda de la següent manera:
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
70
Gràfic 11. Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE 2006
Aquestes xifres indiquen que el 32% del total de la població de Campos per a l’any 2006
forma part de grups dependents. El grup de menors de 16 anys suposa un 13% dels campaners
i, finalment, el grup de persones majors és el més nombrós amb un 19% de la població.
En quant al nombre de residencies la normativa europea considera que es adient 4 places per
cada 100 persones majors de 65 al municipi. Amb dades del 2006 la població major de 65
anys es de 1.597, pel que el nombre de places hauria de ser 64 places. Amb dades del 2005 hi
ha 31 places disponibles (informacions pròpies).
L’altre grup d’edat depenent, com son els menors, en aquest cas no hi ha una normativa que
reguli el nombre de places, el que es cert es que al darrer lustre hi ha hagut una recuperació
del creixement vegetatiu positiu, promogut per l’arribada de nou vinguts, actualment hi ha 80
places de guarderia per un total de 384 nens entre 0-4 anys.
L’eliminació de barreres arquitectòniques suposa una condició indispensable per la població
amb discapacitat, de la mateixa que també suposa una millora en la qualitat de vida de
qualsevol persona. Al consell de Mallorca la taula d’accessibilitat ha fet monogràfics que
recullen les condicions d’accessibilitat de diferents pobles.
13%
68%
19%
Percetatje de població per grups d'edat-2006-
0-14 (població jove)
15-64 (població adulta)
>65 (població gran)
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
71
4.2.3. Seguretat ciutadana
Un altre aspecte que recull el document Agenda Local 21 és el tema de la seguretat ciutadana,
com a component fonamental per a la qualitat de vida dels habitants d’un municipi. En relació
a la situació de Campos, el municipi compta amb una oficina de la Policia Local, encarregada
de vetllar per la seguretat ciutadana dins les seves competències.
La Policia Local ha facilitat la següent informació: el terme de Campos compta amb la
presència de 26 efectius per a tot l’any, encara que durant l’estiu s’incrementa el volum de
treball per mor del turisme, especialment a les zones de Ses Covetes i Es Trenc.
Un tema que preocupa amb especial rellevància a la Policia Local de Campos és la seguretat
vial, per la qual cosa hi persegueixen la utilització correcta del casc i del cinturó, els
estacionaments prohibits, les irregularitats viàries en general i els excessos de velocitat, amb
més intensitat a l’estiu.
En el tema de denúncies, les més freqüents estan relacionades amb petits robatoris (bosses,
equipaments fotogràfics, objectes personals, etc.), alguns cotxes i de vegades també ormeigs
agrícoles.
No obstant això, la Policia Local considera que el municipi de Campos és un municipi
tranquil, tot i que fa les recomanacions de prudència i precaució lògiques per als turistes i per
als residents fa la recomanació de tancaments ben segurs de les cases de fora vila.
4.2.4. Habitatge
Segons el cens d’habitatges, a l’any 2001 hi havia a Campos un total de 4.409 habitatges. El
52% és utilitzat com a habitatge principal. La resta de vivendes no principals es divideix amb
en secundaries, buides i altre tipus.
La situació per al municipi de Campos queda segons reflexa el gràfic següent:
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
72
Gràfic 12. Font: Institut Nacional d’Estadística
A l’any 2001 el total d’habitatges de Campos suposava el 0,88% dels habitatges de Balears.
Comparativament, envers de la situació és la següent:
Situació dels habitatges de Campos i de Balears (Cens 2001)
Habitatges a Campos Habitatges a Balears
Hab. principals 2.303 305.478
Hab. secundaris 1.413 97.148
Hab. Buits 686 85.535
Altres 17 13988
Total Habitatges 4.419 502.149
Taula 6. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INE
En quant als règims de tinença, la situació difereix segons es tracti de llars en propietat
(adquirits, herències, amb hipoteques, etc.), cedits per empreses o bé alguna altra manera de
tinença. El següent gràfic mostra la situació dels habitatges d’una manera general al terme de
Campos per a l’any 2001.
52%
32%
16%
0%
Distribució d'habitatges per tipologia2001
Convencionals
Secundaries
Buides
Altre tipus
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
73
Gràfic 13. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ Institut Nacional d’Estadística
Segons les dades de l' Institut Nacional d’Estadística, el parc d’habitatges existent al municipi
de Campos no es pot considerar nou, ja què menys d’un 10% són llars construïdes als 15
darrers anys. Tal i com s’observa a la taula a continuació, aproximadament cada període
referit ha contribuït al voltant del 10% en la construcció dels edificis del municipi.
Habitatges principals segons any de construcció de l’edifici
TOTAL Antes de
1900
1900-
1920
1921-
1940
1941-
1950
1951-
1960
1961-
1970
1971-
1980
1981-
1990
1991-
2001
2.299 317 253 263 210 201 224 339 207 285
Taula 7. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INE
Altre aspecte important es saber si la construcció d’aquests habitatges suposen realment un
increment en la població a cada període, o es gent que fa créixer el nucli en un moment donat,
però després marxa cap a altres bandes. A continuació es mostra el que ha passat als darrers
quatre decennis en quant la construcció d’habitatges i l’increment de població.
75%
17%
7%
1%
Vivendes per règim de tinença
En propietat
Lloguer
Cedida
Altres
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
74
Relació entre habitatges construïts i variació de la població
Font: cens de població i v ivendes. Prospecció: Elaboració propia amb dades INE i ajuntament
-271-177
-77
718
224
339
207
285
1960-70 1971-1980 1981-1990 1991-20000
50
100
150
200
250
300
350
400Habitatges nous construïts
0
200
400
600
800
-200
-400
Variació població
Habitatges construïts
Variació població
Gràfic 14. Relació entre l’increment d’habitatges i la variació de població. Font: elaboració pròpia amb dades de l’INE.
Fins als anys 80 es pot veure que la construcció de nous habitatges no va repercutir en
l’increment de població. Entre les possibles causes es troba l’emigració d’Espanya cap a
l’estranger i també l’èxode rural.
Rehabilitació d’habitatges al municipi de Campos
1997 1998 1999 2000 2001 TOTAL
3 2 1 3 9
Taula 8. Font : Elaboració pròpia a partir de dades del Llibre Blanc de l’Habitatge
Pel que fa als habitatges protegits entre els anys 1969 i 2001 a Campos no s’hi ha donat
aquesta modalitat d’adquisició, segons l’ Institut Nacional d’Estadística.
La capacitat residencial de Campos va augmentar entre 1991-2001 un 19,7%, una xifra
superior a l’increment experimentat a Mallorca (17,7%) i al global de Balears (17,6%) per al
mateix període. El càlcul s’ha fet amb una mitjana de 3,1 habitants per residencia
convencional.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
75
Capacitat residencial 1991-2001
1991 2001 % Increment
Campos 13.709 15.650 19,7
Balears 961.800 1.113.967 17,7
Taula 15 . Font: Elaboració pròpia amb dades del Llibre Blanc de l’habitatge
El preu de l’habitatge a Campos se situava a l’any 2001 entre 1.300-1500 euros, similar als
municipis limítrofes Llucmajor i Ses Salines. Segons aquest mapa, el preu és superior a
Porreres i a Felanitx
Mapa 15. Preu dels habitatges . Font: Llibre Blanc de l’habitatge
4.3 Equipaments i infraestructures
Equipaments educatius:
Al terme de Campos hi ha 3 centres educatius tal i com es mostra a la taula 17:
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
76
CENTRE Educació impartida
Col·legi Públic Joan Veny i Clar Infantil i Primària
Col·legi Fra Joan Ballester
Concertat
Educació Secundària
(3er - 4rt ESO)
Institut Damià Huguet Educació Secundària
Batxillerat i Cicles Formatius
Taula 9 . Font: elaboració pròpia a partir d’informacions dels propis centres
Equipaments culturals:
Segons contempla el Pla Territorial de Mallorca, l’inventari d’equipaments culturals per al
municipi de Campos és el següent:
Inventari d’equipaments culturals
Museus Sales Exposicions Teatres / Auditoris
Campos 2 2 2
Taula 10. Font: Elaboració pròpia amb dades del Pla Territorial de Mallorca (2004)
Entitats culturals de Campos:
L’Ajuntament de Campos ha facilitat aquesta relació sobre entitats culturals al municipi:
Agrupació Brot de Taperera
Amics de Sant Blai
Amics del Ball d’Esplai
Associació Intersectorial Agrària de Campos
Associació 3ª Edat / Gent Gran de Campos
Associació de Dones Campaneres
Associació Gent Gran Campanera
Banda Municipal de Música de Campos
Equipaments esportius:
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
77
L’ajuntament de Campos ha facilitat la següent informació sobre la dotació al Camp
Municipal d’Esports:
Pista d’atletisme
Llançament de pes, javelina i disc
Salt llargària
Camp de futbol / futbol 7
Pista poliesportiva 1 (bàsquet – futbolet)
Pista poliesportiva 2 (futbolet)
Pista poliesportiva 3
Piscina
Pavelló (Bàsquet, futbolet, Vòlei, Handbol, Gimnàstica)
Altres instal·lacions esportives no municipals:
Pistes de tennis i pàdel
Hipòdrom
Club Nàutic de Sa Ràpita (Vela i Esports aquàtics)
Associacions Esportives:
L’Ajuntament de Campos ha facilitat aquesta relació sobre associacions esportives ubicades
al municipi:
Associació de Navegants Solitaris
Associació Migjorn Esport
C.A.S. Corb Marí
CD. Campos
Cavallers des Pla
Club Ciclista Sa Canova – Teca Mix
Club Aeromodelisme de Campos
Club Bàsquet de Campos
Club Columbòfil Campos
“Carros de Foc” Club de Cotxes Antics
Club Foment d’Escacs
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
78
Club Nàutic de Sa Ràpita
Club Ràdio Aficionats
Club S’ Escapada
Club Tennis Campos
Gimnàs Tothom
Karate Club del Pozo
Moto club Campos
Societat Caçadors Campos
Societat de Cunicultura i Ocells de Campos
Equipaments bancaris:
No han variat des de l’any 1999:
Nombre d’establiments bancaris
OFICINES BANCÀRIES
2004 2005
Bancs 5 5
Caixes 2 2
Cooperatives 1 1
TOTAL 8 8
Taula 11 .Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Anuari Econòmic “la Caixa ” 2005
Comunicacions:
En relació a les infraestructures de telecomunicació, l’actualització de les dades que ha fet
l’Anuari Econòmic de la Caixa per a l’any 2005 en mostren un augment progressiu.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
79
Taula de l’evolució de les infraestructures de telecomunicació:
Taula 12 . Font: Elaboració pròpia amb informació de l’Anuari Econòmic “la Caixa” 2005
La tendència és a l’alça, ja que des de l’any 1997 fins 2005 se n’ha produït al municipi de
Campos un increment del 24,2%.
Altres equipaments i infraestructures existents al municipi:
2000 2001 2004
Biblioteques 1
8.988 llibres
1
11.276 llibres
Farmàcies 4 4
Centres de Salut 1 1
Benzineres 3
40
mànegue
s
3
Taula 13. Font: Elaboració pròpia amb informació de l’IBAE
4.4. Activitats econòmiques
4.4.1. Generalitats
En termes generals, als estudis econòmics, les activitats globals s’hi reparteixen entre
agricultura i ramaderia, indústria i sector serveis. La dinàmica de canvi general que s’ha
produït a la societat actual marca una tendència progressiva cap al sector serveis, tot i que
altres activitats com la construcció en concret, han experimentat un augment substancial. En
aquest sentit, el municipi de Campos no s’ha allunyat gaire d’aquest plantejament.
Si ens remuntem en el temps, els canvis han propiciat que l’economia de Campos,
tradicionalment dedicada a la ramaderia vacuna i al cultiu - en principi de cereals de secà i
posteriorment basades en reguius- s’hagi anat substituint per una economia eminentment
dedicada al sector serveis.
LÍNIES DE TELÈFON:
1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
3.408 3.414 3.535 3.648 3.716 3.843 3.950 4.176 4.234
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
80
El nivell econòmic és l’índex de la renta familiar estimada per habitant i està estipulat en un
valor entre 1 i 10. Actualment, segons l’Anuari Econòmic de “la Caixa” el municipi de
Campos compta amb un nivell econòmic de 8, igual que l’índex global a Balears. El nivell
econòmic 8, correspon a l’ interval d’un nivell de renda disponible per habitant (euros) el qual
oscil·la entre els 12.300 i els 13.000 euros.
4.4.2. Ocupació i atur
Segons dades de l’ Institut Balear d’Estadística i actualitzades a través del SOIB, la situació
laboral al municipi de Campos fins l’any 2005 és la següent:
Atur registrat a Campos (mitjana anual): 1996- 2005
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2004 2005 2006 2007*
Total 168 148 146 130 123 124 129 217 192 268 179
Taula 14. Font: Elaboració pròpia amb informació de l’IBAE i el SOIB. *Dades provisionals fins setembre
A partir de l’any 1996 l’atur registrat a Campos comença a davallar fins l’any 2000, després
s’estabilitza fins 2002 i a partir de 2004 es produeix un augment, tendència que s'inverteix al
2005. Entre l’any 2002 i l’any 2005 l’atur al municipi de Campos ha experimentat un
augment del 48,83%.
Gràficament l’evolució es la següent:
Gràfic 15. Font: Elaboració pròpia amb dades de l’IBAE actualitzat pel SOIB
0
50
100
150
200
250
300
19
96
19
97
19
98
19
99
20
00
20
01
20
02
20
04
20
05
20
06
20
07
atu
rats
Evolució del nombre d'aturats
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
81
L’evolució es una miqueta erràtica i hi ha importants fluctuacions anuals. També cal dir que
l’atur enregistrat depèn del lloc de residencia, el que no implica que es faci feina a un altre
municipi o Palma, per tant l’increment de població també fa que augmenti l’atur.
Seria important conèixer quins sectors son els que reuneixen un major nombre d’aturats. Per
l’any 2006 (darrer any finalitzat) les dades son les següents:
Gràfic 16. Distribució de l’atur per sectors. Font: INE
Lògicament el sector serveis es qui més aturats té, ja que es el sector que més ma d’obra fa
servir, seguit de la construcció. En quant aquest darrer sector es pot preveure una davallada de
la producció i per tant un augment de l’atur, pel que caldria cercar alternatives.
Respecte a la població afiliada a la Seguretat Social al municipi de Campos, la situació ha
evolucionat tal i com es detalla als gràfics a continuació, segons informacions del SOIB:
1% 4%
25%
68%
2%
Distribució de l'atur per sectors-2007-
Agricultura
Industria
Construcció
Serveis
No ocupats
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
82
Gràfic 17. Font: Elaboració pròpia amb dades de la TGSS, SOIB i Direcció General de Treball.
Els percentatges s'han calculat respecte al total de la població afiliada. Com s'observa al
gràfic, el 52,9% correspon a afiliats al règim general, el 34,2% al règim autònom i el 12,9%
restant es reparteixen entre afiliats del règim de la llar, del sector agrari i del règim del mar.
4.4.3. El sector primari
Respecte al sector primari, segons dades de l’ Institut Nacional d’Estadística (Censo Agrario
de 1999) el número d’hectàrees dedicades al cultiu al terme de Campos a l’any 1999 era de
9.381 ha, repartides entre 664 explotacions, que suposaven un 62% de la superfície total.
TIPUS de
CULTIU
HERBÀCIES FRUITALS OLIVERAR VINYES ALTRES
LLENYOSES
Unitats Ha 6.714 905 9 2 379
Taula 15.Font: Aprofitament de les terres llaurades a l’any 1999. Elaboració pròpia amb dades de l’INE
Actualment, del total de les terres llaurades, un 85% es dediquen a la tècnica del secà mentre
que el 15% es destinen a regiu.
El cultiu d’herbàcies és el més nombrós i suposa un 84% de l’aprofitament de les terres.
Aquest grup inclou cereals, lleguminoses, farratges, hortalisses i patates. La resta de la terra es
reparteix fonamental en fruitals i oliverar.
53%34%
4%8%
1%
Afiliació segons règim-2005-
General
Autònom
De la llar
Agrari
De la mar
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
83
Per subgrups de cultius, el més nombrós correspon als cereals amb un 67,4% seguit del
farratge (18,1%) i dels fruitals (12,44%). La resta dels productes es reparteixen així:
Cultiu Ha %
Cereals 4.705 67,41
Lleguminoses 72 1,03
Farratge 1.267 18,15
Hortalisses (excepte patata) 25 0,36
Patates 6 0,09
Fruiters (clima temperat) 32 0,46
Cítrics 5 0,07
Fruitals secs 868 12,44
Taula 16. Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ INE
Un aspecte que cal considerar a dins el desenvolupament del sector primari a Campos, és la
construcció de molins de vent per a l’extracció d’aigua des de la segona meitat del segle XIX.
Aquest fet va permetre en el seu moment la transformació d’una agricultura de secà en una
de regiu, més intensiva i de major productivitat.
Es va produir una especialització de l'agricultura en el conreu d'hortalisses, especialment
patates, i de farratges, per passar posteriorment al conreu de l’ alfals i convertir-se en una
agricultura dirigida a les necessitats de la ramaderia bovina, que va passar a ser la principal
activitat econòmica del municipi durant bona part del segle XX.
Pel que fa el cultiu de la vinya va patir un retrocés amb la entrada de la fil·loxera a1 1875. A
partir d’aquell moment els terrenys dedicats a la vinya foren aprofitats per sembrar-hi tàperes,
un cultiu que per les seves característiques permet combinar-lo amb els cereals. Als anys 40
el cultiu de tàperes proporcionava una riquesa considerable i va arribar a constituir un símbol
de Campos. A l’època actual la davallada dels preus han posat el cultiu en crisis, tot i que al
2001 la Conselleria d’Agricultura del Govern proposà la seva recuperació com a producte
amb denominació d’origen.
Pel que fa a la ramaderia, la tipologia dels bestiars al municipi de Campos per a l’any 1999
segons el Cens Agrari Balear era la següent:
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
84
Tipologia dels bestiars
Vaccí Oví Porcí Equí Aviram Conills mare Ruscs
Unitats Ramaderes 6.524 13.395 4.715 138 32.412 276 83
Taula 17.Font: Elaboració pròpia amb dades del Cens Agrari Balear (1999)
Gràfic 18. Distribució del bestiar per tipologia.
Segons aquestes dades el bestiar més nombrós era l’aviram, amb un 55% de la totalitat de la
ramaderia censada al municipi de Campos. Un 22% corresponia al recompte oví, mentre que
el nombre de vaques suposava un 11% respecte a la resta del bestiars.
A principis del segle XX, el cultiu d’alfals va condicionar l’augment del nombre de vaques i,
conseqüentment, de la producció lletera. La crisi del sector de l’agricultura ha propiciat que
s’hagi abandonat el cultiu del farratge per alimentar el bestiar. De les 12.000 vaques que hi
havia en 1979 es passà a 6.524 en 1999 i a unes 4.000 en 2000. Actualment queden unes
trenta vaqueries en actiu, a més de la fàbrica de formatges PIRIS, la qual produeix el formatge
que a l’any 1994 en fou el primer homologat per la Comunitat Europea.
4.4.4. El sector secundari
Pel que fa al sector secundari, el nombre d’empreses donades d’alta per a l’any 2005 fou de
396, amb un creixement del 4,36% respecte a l’any 2001. Les activitat industrials suposen un
47,46% del total de les empreses donades d’alta, segons informacions de l’ Institut Balear
d’Estadística.
12%
23%
8%
0%
56%
1%0%
Distribució del bestiar
Vaccí
Oví
Porcí
Equí
Aviram
Conills mare
Ruscs
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
85
Nombre de llicències: 2003 2004 2005 % increment 2003-2005
Activitats industrials 383 394 396 4,36
Taula 18. Font: Elaboració pròpia amb informació de l’IBAE
La distribució d’aquestes 396 llicències per a les diferents activitats industrials a l’any 2007 és
la següent:
Gràfic 19. Font: Elaboració pròpia amb informacions de l’Anuari Econòmic “la Caixa” 2005
Aquest gràfic mostra el pes del sector de la construcció al municipi, amb 301 llicències
autoritzades per a 2005 (76% del total), mentre que altres activitats com la indústria química,
metalls o manufactures han rebut 14, 35 i 40 llicències respectivament per al mateix any.
Una de les indústries més representatives per al municipi de Campos és la salinera, que es
dedica a l’extracció i venda de sal i està ubicada al Salobrar. A l’any 1952 s’hi feren una sèrie
de remodelacions a les seves instal·lacions per tal de fer-les més competitives, de manera que
funciona actualment a través de la comercialització de sal a nivell majorista i de hoteleria.
La sal ha estat un important element pel desenvolupament de l’illa, sobretot des de el
punt de vista estratègic. A la zona sud de Mallorca hi estan ubicades les salines del
Palmer a la Colònia de Sant Jordi, aquestes foren les segones salines del mon en ésser
explotades pels púnics i per tant, la sal es un element amb un alt potencial com a
atractiu de la zona.
1% 4%
9%
10%
76%
Distribució de les activitats industrials-total 396-
Energia i aigua
Extracció i transformació
Transformació de metalls
Industries manufactureres
Construcció
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
86
4.4.5. El sector terciari
Tal i com s’apuntava al començament del capítol, el sector serveis és actualment el suport
econòmic de l’economia de Campos.
Nombre de llicències: 2001 2003 2004 2005 % increment 2001-2005
Comerç al detall 169 176 190 185 9,46
Comerç d'alimentació 49 49 51 49 0,00
Comerç de no-alimentació 111 117 122 124 11,71
Comerç mixt o integrat 9 10 17 12 33,33
Comerç a l’engròs 33 31 34 39 18,18
Activitats industrials 367 383 394 396 7,9
Restauració i bars 69 68 79 92 33,33
TOTAL LLICÈNCIES 807 834 887 897 11,15
Taula 19. Font: Elaboració pròpia amb informació de l’Anuari Econòmic “la Caixa” 2005
Aquesta taula indica el nombre d’empreses donades d’alta als darrers anys. Les xifres mostren
un increment global del nombre de llicències de l'11,15% al 2005.
El nombre de llicències de comerços per a l’any 2005 suposà un 20,62% del total.
Gràfic 20. Font: Elaboració pròpia amb informació de l’Anuari Econòmic “la Caixa” 2005
En relació a l’oferta turística, per a l’any 2005 es comptabilitzaren al terme de Campos 14
establiments. Un dels hotels és el Balneari de la Font Santa, per al qual està previst un impuls
50%
30%
0%
5% 3%
1%
6% 5%
Distribució de les activitats comercials
comercials maioristes
alimentació, begudes i tabac
textil
farmaceutic i perfumeria
Comerç maiorista de bens de consum duradersComerç maiorista interindustrial
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
87
de les seves instal·lacions, per tal de potenciar el seu caràcter sanitari i assistencial, ja que es
tracta de la única font termal natural a Mallorca (Pla Territorial de Mallorca 2004)
L’ infraestructura turística a Campos i els seu desenvolupament.
L’ infraestructura turística a Campos es escassa si es te en compte el desenvolupament que hi
ha hagut a la resta de les illes Balears, i més tenint en compte que conserva una de les millors
platges de l’illa de Mallorca. Aquest fet suposa que actualment la platja de Campos, (Es
Trenc) tingui una forta e important pressió humana que afecta a la seva conservació, ja que el
nombre de visitants a aquest indret es molt elevat.
Els recursos naturals no son els únics recursos dels que disposa el municipi de Campos, ja que
també disposa, a part de la ja mencionat balneari de la Sa Font Santa, de recursos culturals i
gastronòmics que farien molt atractiva l’estància per visitants amb sensibilitat pel medi
ambient i les tradicions.
Aquest fet, sumat a la manca de beneficis del municipi, fa que sigui urgent planejar una
estratègia que faci possible una major rendibilitat al gran nombre de visitants.
Una estratègia que hauria d’apostar pel desenvolupament d’un turisme alternatiu que
mantingui els nivells de sostenibilitat. El turisme alternatiu es diferencia del turisme de
masses en els següents aspectes:
Turisme de masses Turisme alternatiu
Gran escala. Integrat Petita escala. Domèstic
Turisme de costa d’alta intensitat Turisme dispers de baixa densitat
Propietat de grans empreses
multinacionals
Propietat de petits negocis.
Volum de mercat alt Volum de mercat baix
Activitats: aigua, platja i vida nocturna Natura, cultura i esport
Estacionalitat: alta Estacionalitat: baixa
Domini econòmic del sector turístic Domini econòmic del sector complementari
No retenció dels beneficis Retenció dels beneficis
Consciencia ecològica baixa Consciència ecològica alta
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
88
Pel que fa l’oferta d’allotjament aquesta es escassa, segons l’anuari turístic de les Balears del
2006 els establiments totals son 16 i 282 places turístiques.
Nombre de places turístiques 2006
TIPUS D’ESTABLIMENT Nombre de places
Hostal residencia 1* 41
Hotel residencia 20
Agroturisme 184
Hotel 2* 37
TOTAL PLACES DISPONIBLES 282 places
Taula 20. Font: Elaboració pròpia amb dades de finestra turística (INESTUR) (2006)
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
89
4.5 Valoracions DAFO dels aspectes socioeconòmics.
Var internes
Var externes
Fortaleses Debilitats
Oportunitats 1. Municipi atractiu per viure.
Valor ambiental, paisatgístic,
de qualitat de vida i
desenvolupament econòmic
2. L’estructura de població
dominant esta entorn els 25-34,
per tant Campos disposa de
recursos humans pel seu
desenvolupament
3. L’ immigració es diversa i
variada, per tant hi ha ma
d’obra qualificada i altra amb
qualificació més baixa
4. Campos es un municipi on la
seguretat ciutadana es alta o
elevada.
5. L’enquesta de satisfacció determina que
hi ha una part de població nou vinguda que
no s’ha integrat per no haver-hi tingut fills
6. El PTM inclou millorar l’espai de Sa
Font Santa, el que permetria dotar d’una
infraestructura única a Balears.
7. El municipi tant al medi urbà com
natural presenta multitud de barreres que
dificulten la mobilitat dels usuaris.
8. S’estan elaborant unes NN.SS. que
permetran impulsar solucions al problema
de l’habitatge.
9. A Campos hi ha el 16% dels habitatges
buits.
10. El lloguer només representa el 17% de
les llars.
Amenaces 11. Escàs creixement vegetatiu,
encara que la tendència esta
canviant
12. La varietat de tradicions i
festes culturals es pot veure
afectada per l’arribada de nou
vinguts
13. La valoració dels serveis
educatius son bons, encara que
hi ha un alt nombre de
persones que la desconeix.
14. Les infraestructures en
general cobreixen les
necessitats actuals, encara que
s’han de preveure ampliacions
i actualitzacions.
15. Escasses oportunitats de treball
qualificat al municipi
16. Elevada taxa de dependència de la gent
gran
17. No hi ha una estructura associativa i
per tant participativa al municipi
18. L’accés a la vivenda esta molt difícil
per qüestions sectorials i Campos no es
l’excepció.
19. Les noves vivendes no responen a
l’estil arquitectònic de l’entorn segons el
nucli.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
90
DAFO per l’ocupació i els sectors econòmics
Var internes
Var externes
Fortaleses Debilitats
Oportunitats 1. L’atur es menor a Campos
que a la mitjana de Balears.
2. L’activitat comercial ha
crescut un 11,15% des de el
2001.
3. La zona de restauració de S’
Estanyol – Sa Ràpita esta molt
lligada al port i te potencial pel
turisme nàutic.
4. Campos disposa d’un entorn
i uns recursos òptims per
potenciar el turisme alternatiu
5. Existència del mercat local
per la venda directa dels
productes locals
6. La superfície de cereal pot ser important
per la generació de bio combustible.
7. L’explotació salinera suposa una
activitat extractiva a la vegada que un
reclam per visitants, pel seu ecosistema
característic
8. Els altres nuclis, llevant Campos, no
disposen d’oferta comercial pròpia.
9. El nombre de places turístiques es molt
baix.
Amenaces 10. Les millores en la
comunicació perjudiquen el
comerç local
11. Existeix una oferta
comercial completa al
municipi, però esta poc
integrada i cohesionada.
12. Els recursos de Campos fa
que molts usuaris es desplacin
d’altres zones de l’illa deixant
impactes negatius al municipi i
no repercutint en beneficis.
13. El sector serveis i la construcció els
que més atur tenen
14. El sector agrari te una escassa
aportació al nombre d’afiliats i fa perillar
la conservació del sector.
15. El sector agrari es poc competitiu en
productes i preus, només el 15% es reguiu
i la resta secà.
16. L’activitat ramadera esta davallant
notablement.
17. Hi ha una manca de diversitat al sector
industrial, on la construcció es el principal
motor i esta minvant el seu creixement
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
91
5. MOBILITAT I TRASPORTS
5.1. Legislació autonòmica. Pla Director Sectorial de Transports de les Illes Balears
La llei de les directrius d’ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries,
BOCAIB núm.48, de 17 d’abril de 1999, establí l’elaboració del Pla Director Sectorial de
Transports de les Illes Balears, amb l’objecte d’ordenar de manera coordinada els diferents
serveis i infraestructures de transport.
El Pla Territorial de Mallorca contempla diferents propostes per tal de respondre a les
necessitats viàries en tant a:
millora de la seguretat física
millora de la fiabilitat en termes de puntualitat
millora de la comoditat
millora de la freqüència de serveis
aconseguir sistemes directes d’origen a destinació
minimitzar la sensació de transbord
La millora global estaria focalitzada cap a l’impuls dels nuclis de mida mitjana per tal
d’equilibrar-ne el desenvolupament econòmic. A part de l’equilibri de la xarxa de carreteres el
PTM contempla la urgència de frenar el transport privat per carretera amb un objectiu clar de
millora dels transports col·lectius com a alternativa competitiva al transport privat. Un fet que
als darrers anys ha anat pel camí contrari.
En aquest sentit els objectius estratègics del Pla són els següents:
aconseguir una major utilització del transport públic davant el privat: passar d’un
12% a un 25% d’utilització;
aconseguir combinacions adequades i competitives entre transport marítim i
terrestre. Aconseguir també un abaratiment dels costos entre les illes i la península
tant en viatge marítims com aeris;
consolidar els transports públics de les Illes Balears, tant a nivell insular com inter
insular.
Les propostes d’acció en aquest sentit va encaminades a:
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
92
millora de la capacitat viària
variants de carreteres per evitar nuclis urbans
propostes de vies parc
segon cinturó de Palma
El Pla Director Sectorial de Transports de les Illes, segons disposen els articles 62-65 de la
citada llei, ha de considerar els modes i les relacions de transports següent: transport per
carreteres, ferroviari, inter insular, no motoritzat i coordinació i integració inter modal.
De les propostes del PTM que afecten al municipi de Campos són:
a. variant de 2 carrils a Campos
b. desenvolupament del concepte via parc, aprofitant la configuració actual de
2 carrils però dotant d’elements paisatgístics que millorin la qualitat
ambiental.
5.2. Infraestructura viària
La xarxa pública de carreteres està integrada principalment per la carretera convencional C-
717, que uneix Llucmajor – Campos - Santanyí. Per arribar a la zona costera del terme, la
xarxa compta amb els accessos a Sa Ràpita a través de la PM-603 (10,2Km) i ja fora del
municipi des de Campos a la Colònia de Sant Jordi per la carretera PM-604.
Respecte a la connexions amb els altres municipis limitats, Campos està comunicat
directament amb Felanitx per la PM-512 (11,7Km) i amb Porreres per la PM-504 (9,8Km).
Per arribar al nucli de Ses Salines la comunicació es realitza a través de la carretera 610-1
(11,8Km)
A continuació s’adjunta una informació facilitada pel Consell de Mallorca sobre la xarxa de
carreteres ubicades al municipi.
Detall de la xarxa viària actual al municipi de Campos:
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
93
Mapa 16. Font: Mapa de Carreteres del Dpt. D’Obres Publiques (Consell de Mallorca)
Llucmajor (C-717)/ s’Arenal, rotonda (PMV-601-4) 10,9
Campos (C-717)/ sa Ràpita (PMV-602-1) 10,2
Campos (C-717)/ PM-610 11,8
Campos (C-717)/ Felanitx (C-714) 11,7
Porreres (PM-502,PM-503A,PM-510)/ Campos (C-717) 9,8
Taula 20. Dades de carreteres. Font: Consell Insular de Mallorca
En relació a la informació sobre l’Índex de Perillositat (IP), la Direcció General d’Obres
Públiques té establerts diferents intervals de perillositat compresos entre >75, 75-50, 30-50 i
<30.
Al terme de Campos, s’hi han definit 2 trams diferents: un de perillositat 50-75 en la carretera
que uneix Campos i Sa Ràpita i un altre de grau inferior de perillositat entre el nucli de
Campos i Porreres, tal i com mostra el mapa següent:
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
94
Mapa 17. Font: Mapa de Carreteres del Dpt. D’Obres Publiques (Consell de Mallorca)
5.3. Trànsit
La situació del terme municipal de Campos en quant a trànsit es presenta amb el següent
panorama:
Turismes Camions Altres TOTAL
Parc de Vehicles 2000 4.211 926 749 5.886
Parc de Vehicles 2001 4.367 976 808 6.151
Parc de Vehicles 2002 4.528 1.030 838 6.396
Parc de Vehicles 2003 4.636 1.062 871 6.569
Parc de Vehicles 2004 4.757 1.066 879 6.702
Parc de Vehicles 2005 4.974 1.102 889 6.965
Taula 21. Parc automobilístic. Font : IBAE actualitzat per Anuari econòmic “la Caixa” 2005
El tipus de vehicle més utilitzat pels campaners és el turisme, el qual suposa un 71,4% del
total dels vehicles del terme. La resta del parc automobilístic queda repartida entre el 15,8%
per als camions i un 12,8% per als altres (tractors, motos).
Segons dades de l’Anuari econòmic de “la Caixa” 2005 les variacions experimentades en el
parc automobilístic de Campos entre els anys 2000-2005 són les següents:
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
95
Variació total
vehicles de
motor
Variació
turismes
Variació camions
i furgonetes
Variació altres
vehicles a motor
18,3% 18,1% 19,0% 18,7%
Taula 22. Variació del parc automobilístic. Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Anuari Econòmic de “la Caixa” 2005
Aquestes xifres posen de manifest la tendència generalitzada a la motorització de la població
d’una manera progressiva i constant. Segons dades de l’ Institut Balear d’Estadística, el parc
automobilístic del terme de Campos suposa un 0,88% del parc de vehicles total de les Illes
Balears.
A continuació es mostra un gràfic comparatiu sobre el parc automobilístic entre els anys 2000
i 2005 al terme de Campos:
Gràfic 21. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Anuari Econòmic de “la Caixa” 2005 i l’IBAE
El creixement del parc de vehicles per a l’any 2005 fou un 5,4% superior a l'experimentat
l'any anterior (12,9%).
Comparant l'índex de motorització del conjunt de les Illes Balears amb el de Campos:
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
8.000
2000 2001 2002 2003 2004 2005
Evolució del parc de vehicles motoritzats
Altres
Camions
Turismes
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
96
Any 2005 Campos Illes Balears
Població 8.122 983.131
Nombre vehicles 6.965 787.713
Índex de motorització 0,86 0,80
Taula 23. Comparació parc de vehicles a Campos i Balears. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IBAE
S'observa com l'índex de motorització de Campos és lleugerament superior al total de les Illes
Balears.
A continuació s’adjunta una informació que mostra la Intensitat Mitjana Diària per a les
carreteres del municipi de Campos. La informació ha estat facilitada pel Consell de Mallorca i
dóna dades per als anys 2000 a 2005.
2000 2001 2002 2003 2004 2005
Població 7.074 7.132 7.330 7.625 7.898 8.122
Ma-19 12.348 14.852 15.357 15.971 E 16.247
Ma-5040 2.900 3.190 E 3.480 E 3.770 E 4.457
PM-604 5.135 5.648 E 6.161 E 6.674 E 7.118
PM-504 2.414 2.655 E 2.896 E 3.137 E 3.936
Taula 24. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Dpt. d’Obres Publiques (Consell de Mallorca)
Les xifres acompanyades de la lletra E indiquen valors estimatius, mentre que els números
sense lletra indiquen els valors reials obtinguts a les estacions de mesura. La pujada de
vehicles que transiten per a la carretera Ma-19 entre Llucmajor i Campos ha arribat casi al
30% en 3 anys. L’estimació per a les altres carreteres és similar.
La afluència de vehicles per a les carreteres interiors del municipi és significativament menor
que per a la Ma-19, ja que es tracta de carreteres de màxima intensitat durant l’època estival.
5.4. Transport col·lectiu:
Al terme de Campos, el transport col·lectiu està integrat per autobusos que connecten la ciutat
de Palma amb diferents punts del municipi. Les línies fonamentals són aquestes:
LÍNIA: IB-33: el titular és l’empresa Transunión Mallorca S.L.
a) Palma > Llucmajor > Campos > Santanyí > Porto Petro > Cala d'Or > Felanitx
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
97
Aquesta línia compta amb 11 freqüències des de el nucli de Campos diàriament per als
dies feiners, 8 per als dissabtes i en fa 3 per als diumenges i festius.
b) Palma > Llucmajor > Campos > Colònia Sant Jordi > Santanyí > Felanitx
Aquesta línia compta amb 11 freqüències des de el nucli de Campos diàriament per als
dies feiners, 7 per als dissabtes i en fa 3 per als diumenges i festius.
c) S’ Estanyol > Sa Ràpita .
Aquesta línia cobreix la fracció Sa Ràpita- Ses Covetes – Campos , amb 2 freqüències
cada dia.
LÍNIA: IB-13 : el titular és l’empresa Autocars Caldentey S.L.
d) Palma > Campos > Portocolom
Aquesta línia comunica Campos amb Llucmajor i Felanitx amb 1 freqüència diària per a
dies feiners.
LÍNIA: HOSPITAL DE MANACOR: el titular és l’empresa Autocars Manacor S.A.
e) H. Manacor > Porreres > Campos > Santanyí > Es Llombards > Ses Salines >Colònia
de Sant Jordi
Aquesta línia comunica Campos amb l’Hospital de Manacor amb 4 freqüències diàries
per als dies feiners i 2 per als dissabtes.
Font: http://tib.caib.es/terrestre/autobusos.ca.htm
5.5. Comportament social
Tal i com han mostrat les xifres recollides anteriorment, la utilització de vehicles a motor a
Campos supera lleument la xifra de motorització de Balears per a la totalitat de la població.
La relació entre la població censada i els vehicles registrats dóna un índex de 0,86 vehicles
per habitant. Ara bé, si considerem el volum de població entre 16-65 anys, es a dir, en edat de
treballar des del punt de vista cronològic i que possiblement necessitin d’un transport per
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
98
acudir a la feina, sortiria una taxa d’1,3 vehicles per persona, es a dir, tots els habitants referits
estarien en disposició d’un vehicle a motor per als seus desplaçaments.
En tot cas, aquestes xifres posen de manifest la dependència que avui en dia presenta l’home
amb respecte a l’automòbil particular, un fet directament relacionat amb l’estil de vida actual,
la qualitat de vida i el desenvolupament de les noves tecnologies.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
99
5.6. Valoracions DAFO
Var internes
Var externes
Fortaleses Debilitats
Oportunitats 1. Per dins el poble el 55% es
realitza a peu o en bicicleta
2. L’estat de les carreteres es
bo per un 57% dels enquestats i
millorable per un 27%
3. Els motius de mobilitat per
comprar dels residents de
Campos representa el 72% i
bastant freqüents
4. El traçat del casc antic i la morfologia
urbana no permet una capacitat molt
elevada de mobilitat.
5. De les persones que fan feina al
municipi el 72,46% va a la feina en cotxe.
6. Existeixen dubtes sobre com gestionar
la mobilitat a l’interior del nucli
7. L’ utilització del transport públic es
molt baixa, per motius de feina un 0,48%
Amenaces 7. Campos esta molt ben
connectada el que suposa un
risc per l’arribada massiva.
8. Campos disposa de dues
rondes i un eix central de pas.
9. El nombre de vehicles continua
augmentant
10. L’aparcament al centre el complicat
11. Determinats espais naturals estan
saturats per la pressió dels cotxes, com Ses
Covetes.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
100
6. MEDI AMBIENT
6.1. Tractament de l’aigua.
L’aigua que consumeix el municipi de Campos prové de 3 pous, Son Rosselló I, Son Rosselló
II i Rotes de Son Grau. Aquest 3 pous abasteixen el subministrament del poble.
Pel que fa el darrer any les reserves fan pensar que la situació es bona, donat que sense ser un
any excessivament plujós, però la situació es diferent per una banda la contaminació de les
aigües es molt alta, això explica que les reserves d’aigua U.H.18 siguin tan altes, no es així
per la font principal dels recursos hídrics del poble, com son les altres U.H. en contacte, on la
salinització encara no es tan important, però ho arribarà a ésser.
Gràfic 22. Evolució de les reserves d’aigua. Estat dels aqüífers de Balears.
Fins i tot fent una comparativa amb les reserves de la mitjana de Mallorca es veu que esta
molt per sota.
6.1. Tractament de l’aigua
6.1.1. Legislació Autonómica
La gestió pública de l'aigua al territori balear es regeix pel Pla Hidrològic Balear (PHIB) el
qual fou aprovat pel RD378/2001, BOE núm. 96, de 21 d’abril de 2001. La llei 29/1985, de 2
d’agost, sobre Aigües (L.A) estableix en el seu punt 38.1 que la Planificació Hidrològica és
l’eina adequada per tal d’aconseguir una gestió de recursos que harmonitzi amb la protecció
0102030405060708090
100
sete
mb
re -
06
oct
ub
re -
06
no
vem
bre
-0
6
des
emb
re -
06
gen
er -
07
feb
rer
-0
7
mar
ç -
07
abri
l -0
7
mai
g -
07
jun
y -
07
julio
l -0
7
ago
st -
08
sete
mb
re -
08
%
Evolució de les reserves d'aigua al darrer any
U.H. Campos Llucmajor
Conjunt Mallorca
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
101
del Medi Ambient i també amb la resta dels recursos naturals, protegint-ne la qualitat; el punt
2 afegeix que la planificació es realitzarà a través dels Plans Hidrològics de Conca dins el
marc del Pla Hidrològic Nacional.
El principal recurs hídric de l’arxipèlag Balear són les aigües subterranis. Aquest recurs
natural constitueix un bé públic de màxim interès. El PHIB estableix diferents Unitats
Hidrològiques a través de les quals es fa un control periòdic dels nivells dels aqüífers i de la
seva qualitat química, per tal de dur a terme una correcta gestió.
El territori mallorquí es divideix en 21 Unitats Hidrològiques i compta amb 16 punts de
control piezomètric. El municipi de Campos pertany a la unitat hidrogeològica UH 18.21
(Junta d’Aigües, 1988) corresponent a la zona Llucmajor - Campos.
6.1.2. Qualitat i consum d’aigua
El punt 2.3 d’aquest document sobre Hidrologia del Medi Físic recull detalladament les
especificacions pròpies de la UH 18.21 en quant a la seva qualitat (Conselleria de Medi
Ambient, Direcció General de Recursos Hídrics, 2003).
Qualitat de les aigües subterranis:
La conclusió més significatives per a la UH 18.21 és un fort procés d’intrusió marina que
s’estén cap a l’interior de la unitat des de la línia de costa.
El resultat són aigües netament clorurades sòdiques, especialment per al territori entre
Campos i Ses Salines, tot i que la tendència hi sembla ser a la baixa. La concentració d’ions
nitrats és molt superior a la desitjada per a aigües de consum humà. La concentració de sulfats
també presenta variacions sectorials, molt elevades en alguns punts d’alt contingut de clorurs.
L’evolució piezomètrica per a aquesta zona presenta un descens progressiu, tot i que a la zona
sud de Campos s’ha registrat una millora durant l’any 2003.
Qualitat de les aigües de consum:
En relació a la qualitat de l’aigua de consum per al municipi de Campos, hi ha manca de
dades. S’adjunten els valors referència per a aigües potables de consum públic.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
102
Paràmetres de qualitat de les aigües potables de consum públic
PARÀMETRE LÍMIT ADMISSIBLE ORIGEN SIGNIFICACIÓ SANITÀRIA
Clorurs 250 mg/L Intrusió marina Indicador de salinitat Efecte
corrosiu sobre las conduccions
(dissolució possible de materials
nocius). Tòxics para los vegetals.
Conductivitat 2500 µS/cm Salts dissoltes Indicador del nivell de salinitat
total y de possible
presència de certs ions (sodi,
clorurs, etc.) en concentració
excessiva.
Nitrats 50mg/L Descomposició
microbiana de matèria
orgànica nitrogenada.
Addicció de nitrats com a
fertilitzants.
Toxicitat: es poden transformar
en nitrits (especialment en el
estómac dels lactants).
Sulfats
250 mg/L Geològic: sulfat càlcic,
etc.
Efectes laxants i/o purgants a
concertacions elevades
(especialment associats a
magnesi) variables segons la
sensibilitat i l’adaptació
Taula 25. Font: Laboratori d’Anàlisi d’Aigües del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Balears
Consum d’aigua:
Les dades del consum d’aigua per a l’any 2005 facilitades per l’Ajuntament de Campos són
les següents:
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
103
2005 Sa Ràpita- Ses
Covetes
Campos TOTAL m3
gener - febrer 14.838 m3 15.612 m3 30.450
març - abril 24.394 m3 20.712 m3 45.106
maig - juny 41.201 m3 21.419 m3 62.620
juliol - agost 68.508 m3 26.544 m3 95.052
setembre - octubre 41.466 m3 13.221 m3 54.687
novembre - desembre 20.932 m3 16.278 m3 37.210
TOTAL CONSUM
ANUAL
211.339 113.786 325.125
Taula 26. Font: Elaboració pròpia amb informació de l’Ajuntament de Campos
Gràfic 23. Font: Elaboració pròpia amb informació de l’Ajuntament de Campos
Representant les dades s'observa com el consum d'aigua augmenta substancialment durant els
mesos de juliol i agost. Aquest augment és molt més gran als nuclis de Sa Ràpita i Ses
Covetes ja que es tracta de dues poblacions eminentment estiuenques, tal i com s’apuntava a
l’apartat 4.1. sobre demografia d’aquest informe.
El creixement urbanístic i la tipologia urbanística esta incrementant la quantitat d’aigua
utilitzada al municipi de Campos als darrers anys. Sobretot al nucli de Campos que es el que
esta experimentant la major part del creixement.
EVOLUCIÓ ANUAL DEL CONSUM D'AIGUA 2005
0
10000
20000
30000
40000
50000
60000
70000
80000
ge
n-f
eb
ma
rç-a
bri
l
ma
ig-j
un
y
juli
ol-
ag
ost
se
t-o
ct
no
v-d
es
m3 Campos
sa Ràpita- Covetes
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
104
Gràfic 24. Consums d’aigua als nuclis principals del municipi. Font: dades facilitades per l’ajuntament
L’augment a Campos es molt important arribant a incrementar-ne en 3 anys el consum
d’aigua en un 50%.
6.1.3. Aigües residuals i depurades
Les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR), són instal·lacions ubicades
habitualment a l’aire lliure on les aigües procedents de la xarxa de clavegueram públic es
sotmeten a tractament per tal de reduir els seus nivells de contaminació fins que es puguin
conduir a la mar o bé a alguna altra xarxa de reutilització adequada.
Bàsicament, aquest tractament consisteix en separar els diversos productes i substàncies de
rebuig que acompanyen a les aigües, ja sigui en suspensió o bé en dissolució. Aquests
productes són fonamentalment plàstics, greixos, matèries orgàniques, metalls, arenes,
productes químics, etc.
Nivells de tractament:
És l’aplicació de diferents mètodes en funció del grau de purificació que es vulgui obtenir.
D’aquesta manera en trobem diferents nivells de tractaments:
Pretractament: procés de separació de residus voluminosos (plàstics, teles, etc.)
Tractament primari: consisteix en una sedimentació dels materials suspesos a
l’aigua, ja sigui com a conseqüència del repòs de l’aigua o per afegir-hi
0
50000
100000
150000
200000
250000
300000
2004 2005 2006
Distribució del consum d'aigua per nuclis de població (m3)
Campos
Ses Covetes -Sa Rapita
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
105
substàncies químiques quelants que afavoreixen la sedimentació. Aquest
tractament primari inclou neutralització del pH o l’eliminació de contaminants
volàtils com l’amoníac.
Tractament secundari: consisteix en l’eliminació de les partícules col·loïdals i
similars. Habitualment s’utilitzen bactèries aeròbies que digereixen la matèria
orgànica: es mescla l’aigua residual que surt del tractament primari amb fangs
carregats de microorganismes - fangs actius- en unes condicions aeròbies
adequades per al creixement de les bactèries. Després se’n fa decantació dels fangs
i separació de l’aigua que surt rebaixada d’impureses.
Tractaments més avançats: consisteixen en una sèrie de processos físics i químics
més especials per eliminar de l’aigua contaminants concrets: fòsfor, nitrogeno,
minerals, metalls pesats, virus, compostos orgànics, etc.
El municipi de Campos disposa d’una depuradora per tal de realitzar els tractaments adients a
la xarxa d’aigües residuals. La depuradora està ubicada a la carretera cap a la Colònia de Sant
Jordi, Km 3.5. Les característiques de la depuradora han estat facilitades per l’IBASAN.
Característiques de la depuradora de Campos:
- Any de construcció: 1998
- Habitants que dóna servei: 8.000
- DOT (litres/habitant/dia) : 150
- Tipus de tractament: secundari
- Cabdal (m³/mes): 36.000
- Cabdal 2004 (m³/any 2004): 68.834
- Vessament: llacuna
- Reutilització: tràmit
- Espessidor: Sí
- Bombaments: 1
Taula 27. Dades de l’estació depuradora de Campos. Font: Elaboració pròpia a partir de la informació de l’IBASAN
6.2 L’energia
Dia 6 d’abril de 2001 es va aprovar el Pla Director Sectorial energètic amb la finalitat
d’optimitzar el consum energètic amb una major eficiència i un estalvi responsable. El servei
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
106
ha de ser de qualitat respectant l’entorn ambiental durant el subministrament i distribució de
l’energia.
Mallorca pateix una enorme dependència de recursos externs de manera que les úniques fonts
d’energia que es poden considerar pròpies són les energies renovables (1,6% sobre el total) i
la transformació dels residus sòlids urbans. (6,4% de la generació elèctrica equivalent al 4%
del combustible primari) .
L’estratègia energètica de Mallorca persegueix els següents objectius:
diversificació energètica: millora i ampliació de les línies de distribució,
soterrament de les línies existents d’acord amb criteris mediambientals i
introducció de gas natural;
modernització de la xarxa i de les centrals actuals;
estalvi energètic per a tots els sectors de la societat: optimització de les
construccions, dissenys bioclimàtics i aprofitament de l’energia solar per a reduir
les necessitats en quant a calefacció, refrigeració, ventilació o enllumenament;
utilització de carburants menys contaminants o de combustibles ecològics: bio
dièsel (produït a partir d’oli vegetal) o gas natural (previst per al sector del
transport públic i oficial);
aprofitament dels residus sòlids urbans.
Les previsions d’aquest Pla contemplen el subministrament de gas natural a l’illa de Mallorca
mitjançant un gasoducte, connectant la península amb Mallorca, directament pel municipi de
Palma, concretament per la zona de Sant Joan de Deu. A continuació s’establirà una xarxa de
distribució per donar cobertura a tota l’illa.
La Unió Europea s’ha compromès per a l’any 2010 que les fonts energètiques renovables
arribin al 15% del consum d’energia primària dels països membres. Les energies renovables
de major potencial a l’illa de Mallorca són la solar i la biomassa; també s’hi proposa fomentar
l’eòlica, mini hidràulica i geotèrmica.
Als darrers temps s’han produït noves solucions per la generació d’energia, sobretot per part
de la cogeneració, conjuntant energia solar i eòlica potenciada per bateries d’hidrogen.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
107
Aquests prototips estaran disponibles en breu i suposaran una millora considerable a la ja
productiva generació amb energies renovables.
6.2.2. Consum elèctric
A continuació es presenten les dades del consum elèctric facturat al municipi de Campos
proporcionades per la companyia Gesa - Endesa i referides al període 1994-2004.
Les xifres estan passades a unitats Tep ( Tones Equivalents de Petroli):
Energia facturada per GESA (kWh)
1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
Total 18.801,94 22.906,77 25.478,16 27.497,98 28.047,36 29.170,82 32.687,01 33.771,47 36.669
Ús domèstic
7.648,24 11.417,62 13.131,92 14.125,82 14.174,94 14.983,65 16.975,74 17.777,95
Resta de consum
10.513,53 10.706,74 11.144,84 11.406,98 11.925,67 12.341,69 13.346,97 13.733,86
Taula 28. Font: elaboració pròpia amb dades de l’IBAE
Gràficament es representa l’evolució del consum elèctric a Campos de la següent manera:
Gràfic 25. Font: elaboració pròpia amb dades de l’IBAE.
0,00
2.000,00
4.000,00
6.000,00
8.000,00
10.000,00
12.000,00
14.000,00
16.000,00
18.000,00
20.000,00
19
97
19
98
19
99
20
00
20
01
20
02
20
03
20
04
kWh
Evolució del consum elèctric
Ús domèstic
Resta de consum
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
108
Un anàlisi d’aquest gràfic permet observar que el municipi de Campos es caracteritza per un
augment lent però progressiu del consum elèctric en el temps, tot i que entre els anys 2000-
2001 es manté casi invariable. El percentatge d’increment entre 2003-2004 suposa un 3,3%.
Aquesta taula també posa de manifest que el consum domèstic és el que més energia factura
del total del municipi. D’una manera visual es pot apreciar comparativament la facturació
domèstica respecte a la global de municipi.
El consum domèstic suposa pràcticament el 50% del consum total del municipi d’una forma
casi permanent des de la dècada dels noranta. A l’any 94 el consum domèstic suposava un
56% del total i 10 anys més tard va suposar un 53%. Aquesta tendència presenta una
puntualització per a l’any 97, en el qual hi va baixar al 41% i durant 1998 també s’hi va notar
un descens per sota del 50%.
Si manegem les dades facilitades per la companyia Gesa - Endesa surt un consum elèctric per
habitant al municipi de Campos, diàriament i anualment. Les dades es mostren en KWh:
Taula de consums
Com es veu, a l’ es va produir un increment del consum elèctric domèstic i que va davallar
per als 2001-2002, tornant-ne a pujar a partir dels anys 2000. Actualment la Conselleria de
Medi Ambient està duent a terme diverses iniciatives per tal de contenir aquesta pujada
continuada d’energia any darrera any.
Pel que fa al consum elèctric per sectors, la Companyia Gesa - Endesa ha facilitat informació
sobre facturació per sectors. Les dades es mostren en las següent taula.
Dades de consum elèctric en kW/H per subsectors:
TIPUS D'ACTIVITAT 2001 2002 2003 2004 %
increment
2003-2004
Domèstic 14.174.935,0
0
14.983.649,0
0
16.975.741,0
0
17.777.984,0
0
4,73
Comerç i Serveis 6.534.347 6.347.835 6.899.665 7.378.136 6,93
Alimentació, begudes i tabac 847.627 928.736 994.275 901.721 -9,31
Maó , rajoles , taules, vidre 43.800 265.504 226.718 235.532 3,89
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
109
Química i petroquímica 2.196 1.567 2.742 1.706 -37,78
Màquines, aparells elect. autom. 1.672 2.738 9.482 26.307 177,44
Paper arts gràfiques 16.530 23.559 32.408 27.820 -14,16
Indústria transformadora 108.766 124.908 133.526 152.911 14,52
Siderúrgia, Fundició i Metal·lúrgia 148.314 187.807 194.004 188.355 -2,91
Indústria tèxtil i calçat 23.046 27.906 22.812 19.134 -16,12
Agricultura i Ramaderia 1.827.951 1.742.475 1.810.171 1.827.846 0,98
Construcció i obres públiques 498.950 541.776 610.335 627.519 2,82
Adm. serv. públ/capt.i distr.
d'aigües
1.901.469 1.958.395 2.525.398 2.543.785 0,73
Enllumenat públic 1.586.434 1.558.424 1.776.004 1.768.499 -0,42
Taula 29. Font: Elaboració pròpia amb dades de la Companyia Elèctrica GESA (2004)
El sector que més energia consumeix per a l’any 2004 després del familiar són els comerços i
serveis, que absorbeixen un 22% del total facturat. Els serveis públics com són la captació i
distribució d’aigües públiques i l’enllumenat públic facturen conjuntament un 13% del total
del municipi. El sector de l’agricultura i la ramaderia suposa un 5,4% del total de l’energia
facturada a Campos. El sector industrial factura un 4,6% de l’energia del municipi mentre que
la construcció en factura un 1,8%.
No obstant això cal destacar és l’increment de consum elèctric que han experimentat la
construcció i afines de l’any 2004 respecte a l’any 2001. El sector de la construcció i obres
públiques ha facturat un 25% més per a l’any 2004 respecte a 2001, mentre que el sector
integrat per maons, rajoles i taules ha facturat un 437% més respecte a l’any 2001.
En la següent taula s’han agrupats els subsectors en conjunts amb activitats afins i se n’ha fet
un càlcul de l’increment d’aquestes activitats entre els anys 2003 i 2004. Els resultats es
donen en kWh/H:
Dades de consum elèctric en kW/H per grups d’activitat:
TIPUS D'ACTIVITAT 2001 2002 2003 2004 %
increment
2003-2004
Domèstic 14.174.935 14.983.649 16.975.741 17.777.984 4,73
Serveis públics i aigua 3.487.903 3.516.819 4.301.402 4.312.284 0,31
Comerç i Serveis 6.534.347 6.347.835 6.899.665 7.378.136 6,93
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
110
Indústria 1.191.951 1.562.725 1.615.967 1.553.486 -3,86
Agricultura 1.827.951 1.742.475 1.810.171 1.827.846 0,98
Construcció 498.950 541.776 610.335 627.519 2,28
Taula 30. Font: elaboració pròpia amb la informació de Gesa - Endesa (2004)
Aquestes xifres donen una aproximació de les activitats que més han variat el consum
d’electricitat entre els anys 2003-2004, de manera que al sector de la indústria ens apareix un
creixement negatiu de –3,86 de 2004 en relació a 2003. Aquest decrement està lligat al
descens general del sector industrial , tot i que l’activitat de màquines, aparells i
automobilisme, que va experimentar un augment del 177% entre el any 2003 i 2004. La
indústria química i petroquímica així com el sector de begudes i tabac han patit forts
decrements (-37,7% i -9,3%, respectivament).
Per concloure, la situació de consum elèctric al municipi de Campos per grups d’activitat
quedaria de la següent manera:
Gràfic 26. Font: elaboració pròpia amb la informació de Gesa - Endesa (2004)
Aquest gràfic dóna idea del pes que para la facturació del municipi suposa el consum
domiciliari d’energia. Aquesta informació permet suposar cap on haurien d’anar les
iniciatives per tal de fomentar l’ús racional d’energia al municipi.
53%
13%
22%
4,6%5,4% 2%
Facturació d'energia per activitats 2004
Domèstic
Serveis públics i aigua
Comerç i Serveis
Indústria
Agricultura
Construcció
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
111
6.2.3. Les energies renovables
La substitució dels combustibles fòssils per energies renovables comporta un doble benefici,
per una banda el mediambiental, i per l’altra l’estratègic de poder generar de manera
autònoma l’energia que es consumeix.
Per tant el sector energètic es un element estratègic clau per poder desenvolupar un territori i
l’escenari mundial obliga a impulsar la generació amb l’ utilització d’energies renovables.
No s’han trobat estadístiques a nivell municipal que detectin quina es l’ implantació de les
energies renovables, però pel que es veu a Balears la implantació es escassa. Només el 1,38%
de l’energia que es produeix prové d’energies renovables.
6.3 Gestió dels residus
El Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus a Mallorca (PDSGRSUM) fou aprovat a
l’any 2000 a través del Decret 21/2000, de 18 de febrer ), on s’estableixen propostes per a la
gestió de residus urbans i es delimiten les zones per a l’ instal·lació d’infraestructures i
d’equipaments.
En aquest sentit, tal i com es comentava al punt 3 sobre Ordenació del Territori. l’estació de
transferència ET-4 Sud es localitza en la Mancomunitat del Sud de Mallorca (Campos,
Felanitx, Santanyi i Ses Salines), i la seva ubicació és Campos.
L’article 3 del decret 21/2000 estableix com objectiu del PDSGRSUM assolir el següents
percentatges de recollida selectiva: el 56% de la fracció orgànica, el 30% de paper, el 41% de
vidre i el 22% d’envasos lleugers.
Així mateix, l’article 8 sobre separació domiciliària estableix que per a la recollida selectiva
domiciliària dels residus urbans, se n’haurà d separar de la següent manera:
a) fracció orgànica
b) paper i cartró
c) vidre
d) envasos lleugers
e) resta
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
112
Al igual que altres aspectes medi ambientals, la producció de residus a Balears presenta una
tendència generalitzada a l’augment la qual cosa està en relació directa amb el
desenvolupament i l’enriquiment de les societats occidentals, encara que altres cultures fan
del residu una part final de la compra retornant a qui genera el propi residu el seu cost en
l’eliminació.
El següent gràfic mostra l’evolució de la producció de residus a Mallorca amb constant
augment, des del 1999
Gràfic 27. Font: Fins 2002 dades de l’informe del GOB. Del 2003-2006 les dades son del departament de residus del consell
de Mallorca.
Com es veu al gràfic anterior, la prospecció de la generació de residus a l’any 2011 amb el
creixement promig entre el 2000-2006 fa que es superin el milió de tones tractades al 2011.
Aquesta tendència a més cada vegada inclou residus més contaminant i implica l’exportació
de la contaminació fora de Campos i un model insostenible pel conjunt de l’illa.
La relació entre la producció de residus i l’evolució de la població, per tant l’indicador per
mesurar la producció de residus es la producció per habitant, en aquest sentit també es veu un
augment com es mostra al següent gràfic:
0
200000
400000
600000
800000
1000000
1200000
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
ton
es
Evolució teórica de residus tractats
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
113
Gràfic 28. Font: Elaboració pròpia amb dades de la direcció de residus del consell de Mallorca.
La producció per habitant i dia també ha anat creixent i no s’espera només un creixement
relacionat amb l’augment de la població, sinó que també la mateixa població produirà més
residus per habitant. L’escenari plantejat s’ha calculat amb la mitjana de la taxa de creixement
produïda entre els anys 2000-2006.
6.3.1. Recollida selectiva
Al municipi de Campos es fa separació i recollida selectiva de paper, vidre i envasos. El
Consell de Mallorca ha facilitat aquestes dades sobre recollida selectiva de paper - cartró,
vidre i envasos:
Kg. PAPER Kg. VIDRE Kg. ENVASOS
1999 258.475 91.970
2000 219.662 152.082
2001 212.440 145.298
2002 183.035 139.472 8.320
2003 171.380 122.860 25.380
2004 138.240 146.280 14.948
2005 237.740 192.760 89.760
2006 296.860 212.420 89.780
Taula 31. Font: Informació sobre paper, vidre i envasos (Consell de Mallorca)
0,00
0,50
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
3,50
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Kg/
hab
/dia
Evolució de la producció per habitant i dia a Mallorca
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
114
L’evolució en base 100 (respecte l’any 1999) del reciclatge mostra com no s’ha incentivat el
reciclatge als darrers anys, només darrerament amb l’aparició de la recollida porta a porta hi
ha un petit increment.
Gràfic 29. Evolució del reciclatge de paper i cartó en base respecte els valors de l’any 1999.
6.3.2. Gestió dels residus
Pel que fa la gestió dels residus han sofert canvis amb la revisió del pla director sectorial de la
gestió de residus. La major novetat que preveu es l’ utilització de plantes anomenades
(estacions de tractament), l’estació de tractament a la que pertany Campos es l’ E.T.4. Sud.
Pel que fa la estació de transferència (E.T.4 sud) localitzada al municipi de Campos a la
carretera de Campos - Santanyi, km.42. Les dades de recollida pel 2006 eren les següents:
0
50
100
150
200
250
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
evo
luci
ó b
ase
10
0
Evolució en kg reciclats en base 100
Kg. PAPER
Kg. VIDRE
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
115
Gràfic 30. Tipologia de residus arribats a la ET4. Font: Consell de Mallorca.
RECOLLIDA SELECTIVA a Campos (paper, vidre, envasos)
KG/hab./any
1999 49,78
2000 52,55
2001 50,16
2002 45,13
2003 41,92
2004 37,92
2005 49,07
2006 59,76
Taula 32. Font: Elaboració pròpia amb informació sobre paper, vidre i envasos tenint en compte la població de fet
calculada pel Consell de Mallorca.
Respecte a la composició dels residus urbans, en general a les Illes Balears, la producció hi
presenta la següent distribució:
93%
3%
4%
0%
Tipologia de residus arrivats a l'E.T.4.
Residus urbans
Paper / carto
Vidre
Envasos lleuger
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
116
Gràfic 31. Tipologia de residus generats a Campos. Font: IBAE
El 12% dels residus generats a Campos son reciclats. Podem dir que aproximadament estem a
la mitjana, encara que es pot demanar més. De fet a Campos el mes d’octubre s’ha començat a
implantar la recollida selectiva porta a porta, amb dades dels següents anys s’espera un
augment que permeti millorar la situació del reciclatge.
Generalment els residus que majoritàriament es reciclen son 3, paper, vidre i envasos (amb els
seus derivats), però aquest només representen un 39% de la borsa dels fems d’una llar. La part
més important es la generació de matèria orgànica que representa el 40%, es sol fer servir per
fer compostatge. A continuació es presenta la composició dels residus urbans a Balears.
Gràfic 32. Font: Elaboració pròpia amb informacions del Consell de Mallorca
88%
6% 4%
2%
tipologia de residus generats al 2006
RSU
Paper
Vidre
Envasos
40%
19%
10% 10% 8%5% 4% 4%
0%5%
10%15%20%25%30%35%40%45%
Matèria orgànica
Paper i cartró
Vidre Plàstic Tèxtils Metalls Olis Altres
Pe
rce
nta
tge
Tipus de residus
COMPOSICIÓ DELS RESIDUS URBANS A BALEARS
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
117
Per a la recollida selectiva de residus, les Illes Balears compten amb espais definits
especialment destinats per a aquesta finalitat. L’empresa Dir-me S.A. dóna informació sobre
aquests punts o parcs verds a Mallorca: el municipi de Campos en compta amb dos. Els parcs
verds són espais receptors de residus per reciclar aportats pels ciutadans. Estan situats en els
nuclis urbans, en recintes tancats de titularitat municipal. Els parcs verds estan dotats de
diversos contenidors, cada un dels quals es destina a un tipus de residu diferent i tenen colors
distints per identificar-los més fàcilment. Destaquen els següents:
Contenidor verd: per a tota classe de vidre
Contenidor groc: per a envasos lleugers
Contenidor blau: per a paper i cartó
En els parcs verds es gestionen aquests residus i altres que passen, ja pre classificats, a els
plantes de tractament o bé a les ET. L’ ubicació d’aquests punts al municipi de Campos es
detalla al mapa núm. 6. En quant a la recollida de residus d’altres característiques (agrícoles,
ramaders, industrials i de la construcció) hi ha manca de dades per al municipi de Campos.
Gràfic 33. Localització dels punts verds de Campos. Font: Tirme S.A. www.tirme.com
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
118
6.4 Qualitat atmosfèrica i acústica
Contaminació atmosfèrica
6.4.1 Legislació autonòmica
Reial Decret 1613/1985, d’1 d’Agost, pel qual es modifica parcialment el Reial
Decret 833/1975, 6 de Febrer, i s’estableixen noves formes e qualitat de l’aire en el
que fa referència a contaminació per diòxid de sofre i partícules.
Reial Decret 1321/1992, 30 d’Octubre , pel qual es modifica parcialment el Reial
Decret 1613/1985, d’1 d’Agost, i s’estableixen noves normes de qualitat d’aire en
el que fa referència a la contaminació diòxid de sofre i partícules.
Reial Decret 1073/2002 de 18 d’Octubre sobre l’avaluació i gestió de la qualitat
d’aire de l’ambient en relació amb l’òxid de sofre, diòxid de nitrogen, òxids de
nitrogen, partícules, plom, benzè i monòxid de carboni.
Directiva 1999/ 30/CE, de 22 d’Abril 1999, relativa als valors límit de diòxid de
sofre, diòxid de nitrogen i òxids de nitrogen, partícules i plom a l’aire ambient.
Encara que el Reial Decret 1073/ 2002 vigent des del dia 30 d’Octubre de 2002 s’han
d’aplicar els valors límit de concentració de diòxid de sofre establerts en el Reial Decret
1613/1985 i Reial Decret 1321/1992 fins a la derogatòria a partir de l’1 de gener de 2005.
Segons la font d’informació de l’IAE, a Campos hi ha 18 empreses registrades com
contaminants.
A continuació es presenta una taula resum dels valors límit per al diòxid de sofre expressats
en µg / m3N, d’acord amb el Reial Decret 1613/1985 i Reial Decret 1321/1992.
Contaminants Valor límit diari Valor límit horari
Diòxid de sofre (SO2) 125 µg/m3 410 µg/m3
Òxids de Nitrogen (Nox) 30 µg/m3 270 µg/m3
Monòxid de carboni (CO) 14 mg/m3 14 mg/m3
Partícules en suspensió (PM10) 50 µg/m3
Composts orgànics volàtils (benzè, toluè i xilè) 10 µg/m3
Ozó (O3) 110 µg/m3
Taula 33. Font Elaboració pròpia.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
119
A la taula s’observa la relació dels gasos contaminants de l’atmosfera i els valors límits
establerts.
Dels gasos que figuren a la taula, estan considerats primaris: Diòxid de sofre (SO 2), òxids de
Nitrogen (Nox), Monòxid de carboni (CO), partícules en suspensió (PM10), Composts
orgànics volàtils (benzè, toluè i xilè). L’ozó està considerat com a gas secundari (O3).
El valor límit diari (24 hores>) de SO2, per a la protecció de la salut humana es de 125 µg/m3,
que no espot superar en més de tres ocasions durant un any civil. El valor límit horari per a la
protecció de la salut humana es de 410µg/m3, per a l’any 2003.
Òxids de Nitrogen (NOx), el límit és la suma del NO i NO2, el valor límit per a la protecció
de la vegetació per un any civil és de 30 µg/m3. El valor límit horari del NO2 per a la
protecció de la salut humana és de 270 µg/m3 per a l’any 2003, valor que no es pot superar en
més de 8 ocasions en un any civil.
El monòxid de Carboni (CO), el límit per a la protecció de la salut humana és de 14mg/m3
per a l’any 2003 (mitjana 8 hores en un dia).
El PM10 té un valor límit de 50 µg/m3 per a 24 hores i de 40 µg/m3 per un any civil. El valor
límit per a la protecció de la salut humana és de 60 µg/m3 durant any, 2003, que no es pot
superar en més de 35 ocasions per un any. Pel que fa a la concentració de Benzè el valor límit
anual és de 10 µg/m3. En relació a la concentració de Toluè i xilè no existeix una normativa
que exposi valors límits per a la protecció de la salut humana.
L’ozó (O3), el llindar de protecció de la salut humana estimat és de 110 ug/m3, com a valor
mig de 8 hores. El llindar de protecció de la vegetació és de 200 µg/m3.
La Direcció general de Qualitat Ambiental i Litoral dugué a terme una campanya que
s’inclou dins la planificació general del Servei de Residus i Contaminació Atmosfèrica com
una eina per avaluar la qualitat de l’aire ambient o emissions a les Illes Balears. Aquest
Servei disposa d’un estació mòbil de mesura de contaminants atmosfèrics. La unitat mòbil
situada al terme municipal de Vilafranca, mesurà durant els mesos d’agost a desembre 2004.
Les mitjanes d’aquests cinc mesos apareixen a la següent taula.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
120
SO2
(µg/m3)
NO
(µg/m3)
NO2
(µg/m3)
CO
(mg/m3)
O3
(µg/m3)
PM10
(µg/m3)
BEN
(µg/m3)
TOL
(µg/m3)
MAX 4,68 7,24 15,2 0,48 79,58 64,4 0,51 1,84
Diàries
Max.
21,2 12,4 13,2 10,4 11,8 13,2 11,25 10,25
Min. 0,42 0,56 2,64 0,17 38,04 16,2 0,03 0,33
Diàries
min.
15 18,6 20 11,6 17,8 29,2 12,5 12,5
Med. 1,54 v 2,72 v 8,12 v 0,29 58,48 35,4 0,24 N 0,89N
% Val 88,18% 86,90% 86,90% 90,12% 90,12% 86,90% 59,80% 59,80%
Taula 34. Font Elaboració pròpia
A la taula s’observa la mitja de cada un d’aquests gasos per els cinc mesos d’estudi.
Contaminació acústica
En el cas de les Illes Balears tenim la següent legislació:
Decret 20/1987, de 26 de març per a la protecció del medi ambient davant la
contaminació per emissió de renous i vibracions. Aquesta normativa regula els
nivells màxims d’emissió de renous que han de garantir les activitats, tant de
titularitat pública com privada, així com la fixació de nivells màxims de immissió
de renous, independentment la font productora de renou.
Real decret 212/2002 de 22 de febrer per el que es regulen les emissions sonores a
l’entorn degut a determinades màquines d’us al aire lliure.
A la taula que es presenta a continuació figuren els nivells de renou originats per
diverses fonts de transport.
6.4.2. Nivells de renou
Font de transport Nivell de pressió
sonora
Automòbil ralentí des de 7,5 m Entre 40 i 60
Automòbil a 50 Km/h des de 7,5 m Entre 60 i 80
Camió a 50 Km/h des de 7,5 m Entre 75 i 90
Motocicletes a 50 Km/h des de 7,5 Entre 50 i 100
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
121
m
Avio comercial enlaire a 100 m 110
Avio militar a baix nivell 105 a 120
Llindar de dany de la capacitat
auditiva
Entre 120 i 140
Taula 35. Font Elaboració pròpia
El llindar de dany de la capacitat auditiva és de 120–140 decibels. Els mitjans de transports
que emeten un nivell de pressió sonora més elevada són l’avió comercial i el militar, seguit de
les motocicletes, els camions i finalment els automòbils.
Per al municipi de Campos, tenint en compte la seva situació geogràfica, la distribució
poblacional, el parc d’automòbils existents i la xarxa de carreteres amb què compta, s’hi
poden diferenciar diferents zones que presenten nivells de presó sonora més alta o baixa.
Les zones urbanes situades a les proximitats del nucli de Campos i de les carreteres principals
com la carretera C-717 Llucmajor – Campos - Santanyí i que registren una intensitat mitjana
diària de vehicle motoritzats més elevada, estan sotmeses a nivells superiors de decibels en
comparació a altres zones més despoblades.
Per una altra banda, dins el casc urbà del municipi, el nivell de pressió sonora ve donat per el
trànsit sobretot d’automòbils i motocicletes. Aquest nivell de pressió sonora és més elevat a
les hores puntes i disminueix notablement a la nit.
6.5. Educació Ambiental
La implantació de l’educació ambiental a Campos es reflexa sobretot a través de col·lectius
com les escoles i associacions de joves. Tot i això cal fer especial esment en la sensibilització
de la població cap a la protecció de l’entorn natural des Trenc – Salobrar, el rebuig
generalitzat cap a les construccions litorals i la problemàtica sobre la massificació que pateix
el municipi durant l’època estival.
L’ Institut de Secundaria de Campos desenvolupa activitats pròpies de l’ensenyament i del
col·lectiu relacionades amb la sembra i a l’atenció a la natura. No obstant això, la
conscienciació col·lectiva cap a la conservació de la naturalesa pareix estar present a tots ells
nivells educatius.
Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos
122
6.6 Valoració DAFO
Var internes
Var externes
Fortaleses Debilitats
Oportunitats Baix consum d’aigua per
habitant, el que implica uns
bons hàbits en el consum
d’aigua.
2. El reciclatge va augmentar
considerablement els darrers 2
anys, especialment en paper i
cartó.
3. L’E.T.4 concentra la
recollida de residus de 4
municipis (Felanitx, Ses
Salines, Santanyi i Campos) i
te seu a Campos.
4. Les reserves d’aigua estan
contaminades, però la seva intensitat d’ús
es molt baixa, el que permetrà que si
continua aquest nivell es podran recuperar.
5. No existeix cap tipus de aprofitament de
les aigües residuals.
6. Campos te una forta dependència dels
hidrocarburs i poca presencia de les
energies renovables, malgrat les millores
en aquest camp que permeten la seva
implantació més senzilla.
7. Un 20% de ciutadans enquestats
consideren el servei de neteja com dolent o
molt dolent, encara que un 46% pensa que
es pot millorar.
Amenaces 8. La depuradora es adequada a
les necessitats encara que
millorant el procés es redueix
el residu final.
10. Les polítiques a nivell estatal o
autonòmic per la gestió dels residus es la
de destrucció – emmagatzematge de
residus, no la reducció de residus.
11. El consum de recursos de fora el
municipi provoca un increment de la
petjada ecològica.
12. El consum elèctric augmenta
exponencialment i no existeixen mesures
de reducció
13. El consum domèstic es el que més va
augmentant