Post on 16-Aug-2018
transcript
3. Els presocràtics 3.1. L’escola de Milet
• Els presocràtics Denominació: Primers filòsofs o filòsofs presocràtics
Fonts: fragments i doxografies
• L’Escola de Milet 1. Segle VI aC: A Milet (polis de la costa jònica) neix una nova forma de:
a) Organització social (la democràtica) oposada a l’aristocràtica
b) Saviesa (la filosofia) oposada i crítica amb el pensament mític
2. Qui forma part de l’escola de Milet i quins trets tenen en comú?:
1. Filòsofs: Tales, Anaximandre i Anaxímenes (són deixebles sucessivament)
2. Objectiu: repensar el món des de bases racionals
3. Participen de les idees de la polis democràtica
A. Tales de Milet – La recerca de l’arjé: l’aigua
– Justificació: és el més actiu dels elements, importància per a la vida dels animals i plantes
Pàgina 25
Text pàgina 25
Pren-ne nota! pàgina 25
Dades biogràfiques
pàgina 25
3. Els presocràtics 3.1. L’escola de Milet
B. Anaximandre de Milet – La crítica a Tales
L’arjé no pot ser cap dels elements ja que alguns són oposats entre si
– La recerca de l’arjé: l’àpeiron (el que és indefinit o indeterminat)
– Característiques
b) No és cap dels elements sinó la base que els genera
c) És etern i imperible
d) Té la capacitat de moure’s a si mateix i governar les altres coses que no tenen moviment
e) Controla i encoratja, des del límit de l’univers, la lluita dels oposats o contraris
– El funcionament de la physis: la llei còsmica (cosmologia)
La physis és el resultat de la lluita dels oposats que es produeix segons llei (necessitat) i mesura:
La llei manté la proporció i l’equilibri còsmic on cap d’ells pot prevaler, (és una transposició o un reflex de la llei de la polis democràtica)
Pàgina 26
Text I pàgina 26
Text II pàgina 26
Dades biogràfiques
pàgina 26
3. Els presocràtics 3.1. L’escola de Milet
C. Anaxímenes de Milet – La recerca de l’arjé: l’aire
– Característiques
Invisible i sempre en moviment
– Mecanisme explicatiu dels canvis
Processos de condensació i rarefacció: els canvis de densitat
Les diferències qualitatives entre les coses es deuen a diferències quantitatives
Mecanisme uniforme i observable quotidianament
– Justificació
Importància per a la vida (la respiració, la combustió, etc.)
Pàgina 27
Text pàgina 27
Dades biogràfiques
pàgina 27
3. Els presocràtics 3.2. L’escola pitagòrica
• Pitàgores de Samos i l’escola pitagòrica Secta de caràcter secret i mistèric (ritus d’iniciació) combina la:
1. Investigació científica (música, matemàtiques i astronomia)
2. Religió (doctrines òrfiques)
3. Política (antidemocràtica)
a) La religió: Les doctrines òrfiques 1. Dualisme antropològic: cos (material i mortal) - ànima (immaterial i immortal)
2. Doctrina del soma-sema: cos - presó (o tomba)
3. Transmigració i reencarnació de les ànimes (si aquestes no són pures)
4. Purificació mitjançant la contemplació de la veritat (coneixement) i la pràctica de la virtut (regles i prohibicions pitagòriques)
b) La recerca de l’arjé (I): La teoria musical 1. Dualisme metafísic: el que és il·limitat i el límit
2. Extret de la descoberta de que les consonàncies perfectes de l’escala musical:
l’octava (2/1) la quinta (3/2) la quarta (4/3)
Poden expressar-se en simples relacions numèriques entre els quatre primers nombres
Pàgina 27
Dades biogràfiques
pàgina 28
3. Els presocràtics 3.2. L’escola pitagòrica
Per tant,
1. L’harmonia (ordre o bellesa: les consonàncies perfectes ) és producte de posar límit (proporció: nombre) a allò que és il·limitat (l’indefinit continu del so)
2. Els quatre primers nombres contenen el secret sencer de l’escala musical i l’univers
c) La recerca de l’arjé (II): La teoria dels nombres 1. Nombres: barreja entre punt geomètric, unitat aritmètica i una mena d’àtom primitiu
2. Connexió amb la descoberta musical: identificació entre el que és il·limitat i el que és parell, entre el que és senar i el límit
3. Desenvolupament: la taula del 10 oposats fonamentals:
Pàgina 29
Text pàgina 29
La seva suma és 10 i la seva representació sagrada es denomina dècada o tetractys
3. Els presocràtics 3.2. L’escola pitagòrica
d) L’ontologia pitagòrica Tot el que existeix està composat de nombres, buit i oposats en diferent proporció (Equació de
cada cosa)
e) La Cosmogonia 1. Inici del procés d’ordenació: el límit (proporció) fixa en el centre del que és il·limitat (Caos)
el que és limitat (la unitat)
2. Creix i es parteix, les dues parts es mantenen separades pel buit: apareix el nombre 2 i la línia
3. El procés de divisió de la primera unitat segueix: es genera el nombre 3 i el pla
4. I per últim, el nombre 4 i el volum
f) La Cosmologia 1. No és geocèntrica
2. Influirà en l’heliocentrisme de la teoria copernicana
Pàgina 30
Pren-ne nota! pàgina 30
José Vidal González Barredo
La Cosmologia pitagòrica
3. Els presocràtics 3.3. Heràclit d’Efes
• Heràclit el misantrop i «l’obscur»
• Els aforismes
A. La concepció de la naturalesa (physis)
Pàgina 30
Text I pàgina 30
Dades biogràfiques
pàgina 30
“Panta rei” (Tot flueix”) Tot esdevé (canvi)
Té un principi (arjé): el foc
No és irracional sinó que està subjecte a llei: el logos
3. Els presocràtics 3.3. Heràclit d’Efes
B. El logos: la llei i el principi explicatiu de tot l’univers El logos té dos sentits complementaris:
1. És la llei que regeix el món: regeix la lluita d’oposats o contraris
– El dinamisme de l’univers és resultat de la lluita dels oposats en un equilibri tens i dinàmic (proporcionalitat i harmonia). Cal destacar:
a) És una visió agonística (no maniquea: no hi ha dos oposats com els pitagòrics)
b) El logos és el principi que manté la proporcionalitat (el canvi en una direcció és compensat amb un altre d’equivalent en la direcció oposada)
c) Els oposats són mútuament dependents (és impossible l’un sense l’altre, i el predomini total d’un és l’anihilació de tots dos) perquè en realitat
d) Són expressió d’una mateixa realitat: “la unitat profunda de les coses”
2. La raó (logos) que capta aquesta llei (logos universal)
Pàgina 30
Texts II pàgina 30
Text II pàgina 31
Text I pàgina 31
Il·lustració pàgina 31
3. Els presocràtics 3.3. Heràclit d’Efes
C. Teoria del coneixement El objectiu del filòsof és captar aquesta unitat profunda de les coses que s’amaga sota aquest
continu devenir: “captar el logos”
En aquesta tasca sentits i raó tenen un paper complementari ja que ambdós ens mostren les dues cares de la realitat (totes dos amb un mateix valor ontològic):
C. La recerca de l’arjé: el foc Posseeix un caràcter metafòric
Pàgina 31
Sentits Continu fluir de les coses (esdevenir)
Raó La unitat profunda de les coses
Text pàgina 32
3. Els presocràtics 3.4. Parmènides d’Elea
A. El poema: l’anàlisi de les condicions de racionalitat – Objectiu: anàlisi de les condicions de racionalitat: que és el que es pot
1. Saber (coneixement),
2. Dir (llenguatge) o
3. Pensar (racionalitat) del que és (la realitat)
– Estructura del poema de Parmènides:
– Teoria del coneixement: hi ha una valoració ontològica distinta d’allò que ens mostren els sentits (engany/ aparença) i de la raó (realitat/veritat): Racionalisme
Pàgina 32
Dades biogràfiques
pàgina 32
Proemi
Introducció al·legòrica
Viatge iniciàtic a una veritat immutable
Vies del coneixement
Via de la veritat
Raó realitat
Via de l’opinió
Sentits aparences
3. Els presocràtics 3.4. Parmènides d’Elea
B. La via de la veritat: la deducció de les característiques de l’ésser
1. Premissa inicial: “L’Ésser és i el no-Ésser no és”
1. Característiques de l’Ésser: a) És únic (nega la pluralitat de les coses), homogeni, compacte i indivisible
b) És immutable (nega el canvi)(negació que el que existeix pugui procedir del no-res)
c) És immòbil (nega el moviment)
d) És etern: inengendrat i imperible
(Del no res, res no surt) (nega el temps)
a) És finit i esfèric
Pàgina 33
José Vidal González Barredo
Text pàgina 34
Il·lustració pàgina 33
Il·lustracions pàgina 34
Text pàgina 33
Pren-ne nota! pàgina 34
3. Els presocràtics 3.5. Els pluralistes
A. Les claus per entendre la filosofia dels pluralistes a) Context històric
• Segle VI aC: invasió persa i destrucció de les polis jònies
• 480 aC: victòria de Salamina: Atenes nou centre econòmic, polític i cultural
b) Qui hi forma part i quins trets tenen en comú?:
i. Autors: Anaxàgores de Clazòmenes i els atomistes (Leucip i Demòcrit d’Abdera)
ii. Participen de les idees de la polis democràtica
iii. Objectiu:
– Investigar la naturalesa però sense violar les condicions de racionalitat establertes per Parmènides
– Superar les objeccions de Parmènides al moviment, el canvi i la pluralitat
iv. Com? Quins són els seus pressupòsits metafísics?:
i. No hi ha un principi únic (monisme), sinó que els principis són infinits en nombre (pluralisme)
ii. No hi ha generació ni corrupció, sinó composició i descomposició
Pàgina 35
Quadre pàgina 35
Pren-ne nota! pàgina 35
3. Els presocràtics 3.5. Els pluralistes
B. Anaxàgores de Clazòmenes
1. La recerca de l’arjé: les homeomeries
– Explicació de la pluralitat
a) Punt de partida: “Tot existeix des de sempre”
b) Les coses són agregats de llavors o homeomeries . En tot hi ha una part de tot
c) Característiques de les homeomeries: són materials, diferents entre si (per la seva distinta proporció d’oposats i substàncies naturals), infinitament divisibles sense perdre les seves qualitats
d) “En tot”, fins i tot en el que és infinitesimalment petit, “hi ha una porció de tot”
e) Segons la qualitat que domina en les llavors, les coses se’ns apareixen sota un aspecte qualitatiu o un altre
– Les transformacions es donen per agregació i desagregació (de les llavors i les parts infinitesimals que contenen de tot el que existeix)
Pàgina 36
Text pàgina 36
Dades biogràfiques
pàgina 36
3. Els presocràtics 3.5. Els pluralistes
B. Anaxàgores de Clazòmenes 2. Cosmogonia i l’explicació del moviment (el Nous)
Pàgina 37
Caos “Tot indiferenciat”: barreja de les homeomeries i els oposats tradicionals
Nous (Ment o Enteniment) “Intel·ligència ordenadora”. Principi exterior que inicia el moviment: imposa un moviment circular que provoca un procés de diferenciació
Lleis (Que conformen /ordenen l’univers) El que és pesant va cap al centre i el que és lleuger va cap l’exterior, el que és igual s’atrau entre si
Cosmos (Tot ordenat) Les distintes coses es formen per agregació i desagregació
Model mecanicista atenuat: El Nous només inicia el moviment de rotació, després comencen a actuar factors purament mecànics (les lleis del Cosmos)
3. Els presocràtics 3.5. Els pluralistes
C. Els filòsofs atomistes: Leucip i Demòcrit d’Abdera
1. La recerca de l’arjé: els àtoms i el buit
a) Accepten dues de les condicions de Parmènides:
i. D’una realitat no pot originar-se la pluralitat: la realitat està formada per multitud de realitats: els àtoms
ii. El que és real posseeix totes les característiques atribuïdes per Parmènides menys tres: la unicitat, la immobilitat i l’esfericitat com a forma única:
Ontologia: cada àtom és material, inengendrat, indestructible, indivisible, immutable, finit, compacte i homogeni. Són infinits en nombre i forma. Imperceptibles a la vista. Es diferencien entre si en la forma, l’ordre i la posició:
b) Explicació de la pluralitat: les coses són agregats d’àtoms
c) Explicació del moviment: afirmen l’existència del buit
Pàgina 38
Text pàgina 38
Dades biogràfiques
pàgina 38
Il·lustració pàgina 38
3. Els presocràtics 3.5. Els pluralistes
C. Els filòsofs atomistes: Leucip i Demòcrit d’Abdera
2. Cosmogonia: l’origen de l’univers
Pàgina 38
Caos La infinitud d’àtoms es mouen (cauen) lliurament en el buit. El moviment és etern (diferència amb Anaxàgores)
Remolí Els àtoms, que es mouen per si mateixos, formen un remolí o vòrtex que provoca un procés d’agregació/ordenació de la matèria
Lleis (Que conformen /ordenen l’univers) El que és pesant va cap al centre i el que és lleuger va cap l’exterior
Cosmos (Tot ordenat) Les distintes coses es formen per agregació i desagregació d’àtoms
Model mecanicista: en el procés cosmogònic no intervé cap intel·ligència ordenadora. Així que es pot entendre com a resultat de l’atzar (interpretació de Plató) o de la més fèrria necessitat (determinisme) (interpretació d’Epicur)
3. Els presocràtics 3.5. Els pluralistes
C. Els filòsofs atomistes: Leucip i Demòcrit d’Abdera
3. La teoria del coneixement: el sensisme El moviment dels àtoms explica el coneixement humà que, en el fons es redueix al tacte
(sensació), al contacte entre els:
Pàgina 39
José Vidal González Barredo
Pren-ne nota! pàgina 39
Eidola
• Imatges subtils formades pels fluxos d’àtoms que emanen dels cossos
Ànima
• Àtoms esfèrics que formen l’ànima (estan escampats per tot el cos i en una alta concentració en la ment)
Coneixement
• Imatge formada per l’empremta deixada pels eidola a l’ànima