Post on 11-Jul-2015
transcript
INTRODUCCIÓ A L’ESCULTURAINTRODUCCIÓ A L’ESCULTURA
TÈCNIQUES EMPRADES TÈCNIQUES EMPRADES EN ESCULTURAEN ESCULTURA
ies montsacopa. Olot
ESQUEMA
FUNCIONS Decorativa:
En funció d’un altre monument (relleu) Amb valor propi (exempta)
Estructural: quan forma part de l’edifici Urbanisme: quan es relaciona amb l’espai circumdant Barreja entre escultura i arquitectura (sobretot des del barroc)
ASPECTES TÈCNICS Tècniques: talla, fosa, modelat, forja Eines Materials: tous i durs Tipus: exempta i relleu Segons el que representen: bust, tors, estàtua, grup
ASPECTES FORMALS Temes: abstractes, figuratius Composició: piramidal, diagonal, altres Qualitat i textura: Rugositat de la pell, llisa, qualitat de la roba,...
ESCULTURA
DefinicióRepresentació de qualsevol tema en tres dimensions.No només té una funció decorativa, sinó que també ha tingut, tradicionalment, una funció màgica i religiosa.
Segurament és la primera de totes les arts.
Aspectes tècnics Les tècniques es refereixen a la manera com es treballen els materials, els procediments.
Així doncs, aquestes tècniques van molt lligades als materials que es fan servir.
Talla
Consisteix en treure material amb les eines adequades. Es fa servir amb la pedra, la fusta i l’ivori
Fosa o buidat
Consisteix en la preparació d’un motlle on s’aboca el metall fos.
Quan ja s’ha refredat, el motlle es trenca i apareix l’obra. Una tècnica específica és la de la cera perduda
Modelatge
Consisteix en afegir o treure material manipulable.
Es fa servir amb la cera, l’estucat, el fang i el guix (o escaiola)
Forja
Consisteix en modificar un metall sotmès a altes temperatures, i donar-li la forma desitjada
Materials tous
Fang: Argila natural, composada de silicat d'alumini, a vegades contaminat per òxid de ferro.Es treballa afegint material (modelat) i presenta el problema de la poca resistència al propi pes.Es pot coure (terracota, ceràmica, pisa, majòlica, porcellana o gres) o no i aplicar color o no.
Guix: substància natural presentada en forma de pols blanca, formada per sulfat de calç. Es treballa endurint-lo amb aigua i amb la tècnica del motlle, untat amb greix.
Cera: s’utilitza una composició formada per cera d’abelles amb greix animal, trementina i betum per donar-li color i duresa quan estigui seca.Es treballa com el fang.
Estucat: barreja de pols de marbre, alabastre o guix i calç morta. S’empra en reproduccions de baixos relleus, i per a escultures que han de ser policromades. És lleuger i barat, però fràgil.
Materials durs
Metall: bronze, aliatge de coure, i estany or i plata. Treballats amb tècnica de forja. Si es combina or i ivori s'anomena
criso-elefantina ferro, forjat i fos plom, llautó i acer
Pedra: és el material més emprat al llarg del temps. Es treballa amb la talla roques dures: marbres roques toves: alabastre, sorrenques, calcàries roques molt dures: eruptives(basalt, pòrfir, jaspi, diorita, sílex, granit,...
Fusta: és un material delicat per les condicions que requereix. Ha d’estar ben seca, sense esquerdes i nusos, i tallada en el moment adient.
fustes toves: pi, cirerer, perer fustes semi toves: noguer, xiprer, alzina, til·ler, olivera fustes dures: caoba, eben, roure, boix.
MaterialsAltres materials: l'escultura contemporània fa servir materials que estan a l’abast, a vegades de rebuig o efímers: fibra de vidre, vinil, metacrilat, paper, pedra artificial, resines, sorra, gel,...
Neó, niló, sorra i gel
EinesLes eines que es fan servir per a fer una escultura van molt lligades al material emprat.La majoria són eines que punxen o tallen.L’escultor ataca la matèria pressionant directament amb l’eina o picantL'esforç de l’escultor és físic, de la mateixa manera que el del pintor és mental
PUNXÓ: instrument en forma de punxa que forada i treu material. Es fa servir en la tècnica de talla.
CISELL: instrument tallant de fulla recta que serveix tant per treballar pedra com metall
BURIL: eina que s’utilitza per treballar el metall.
RASPADOR: serveixen també per allisar o suavitzar com els abrasius, però en aquest cas són indicats per treballar el metall i la fusta. El més conegut és la llima.
❧ GÚBIA: Instrument tallant de fulla corba, el que permet anar formant les superfícies còncaves i convexes. N’hi ha per treballar la pedra i per treballar la fusta.
❧ MARTELL: instrument que serveix per acompanyar i augmentar la força dels punxons en el procés de desbastat del material, sobretot la pedra.
❧ TREPANT i TALADRE: serveixen per foradar o profunditzar la pedra. Actua a percussió, amb una punxa llarga i recargolada que provoca grans forats. L’ús del trepant és molt indicat per al treball de barbes i cabells, fosses nasals i interior de l’oïda.
❧ ABRASIUS: serveixen per allisar la superfície de la pedra i el marbre. En són la pedra tosca (volcànica), l’esmeril i la sorra de mar.
Eines
TipologiesExempta: la figura es presenta independent del marc arquitectònic i permet contemplar l’escultura des de qualsevol angle (360º).
Relleu: l’objectes escultòric està tallat només sobre una de les superfícies d’un bloc o pla. És tridimensional però no es pot contemplar des de qualsevol angle.
Poden ser de quatre tipus:
1. alt relleu: si està constituït per formes que sobresurten més de la meitat del seu volum des del fons del bloc.
Tipologies2. mig relleu: la figura sobresurt la
meitat del seu volum.
3. baix relleu: les figures sobresurten menys
de la meitat del seu volum, fins i tot molt poc.
4. relleu excavat o refós: quan la línia del contorn de les figures o formes és excavada, no sobresurt del pla o només és una silueta enfonsada.
Tipologies segons el que representenBust (o retrat): representació parcial de la figura humana, només la part superior: cap, coll i part superior del tòrax.
Tors: representació
parcial de la figura humana,
sense el cap ni les extremitats.
Grup: representa dues o més figures
humanes o animals, o totes dues,
en el mateix tema.
TipologiesEstàtua: figura humana tallada que segons la seva actitud pot ser:
1. Dempeus: representa una figura única situada en
posició de peu dret.
2. Jacent: la figura es representa ajaguda.
Tipologies3. Sedent: representa una figura en posició asseguda.
4. Eqüestre: la figura representada dalt de cavall
5. Orant: representa una figura, o més, de genolls o en actitud de pregària.
Aspectes formalsAspectes temàtics:
AbstracteFiguratiu: humana,
animals, de gènere
Composició:
Piramidal Diagonal Altres
Qualitats i textures: només
s’aprecien amb el tacte i varia segons la
naturalesa i el tractament dels materials
emprats:
RugositatLlisa
Qualitat de les robes o de la pell
Funció de l’escultura Decorativa: en funció d’un altre monument
(relleu) o amb valor per ella mateixa (escultura exempta)
Estructural: quan forma part de l’edifici
Urbanisme: en relació amb l’espai
Confusió entre escultura i arquitectura: es dona a partir del Barroc
Primeres escultures
Tècnica de la cera perduda 1.
El Primer Motlle
El primer motlle és el motlle mestre ja
que procedeix de l’argila original (figura
1). Està fet d’un cautxú especial suportat
per un casc de guix (figura 2). El cautxú
enregistra els detalls esculpits en l’argila
(figura 3). Quan l’escultura d’argila es
buida i malmet, el buit que en resulta
s’omple amb la cera calenta (figura 4).
Tècnica de la cera perduda. 2
El Segon Motlle Ceràmic
Quan la cera es perfecciona (figura 5),
s’encaixona en el segon motlle de ceràmica
(figura 6). Aquest motlle es fa de material
ceràmic perquè ha de poder suportar l’alta
temperatura del bronze fos(uns 1204°C).
Després, el motlle de ceràmica —amb el casc
de cera dins— s’introdueix en un forn
industrial para fondre la cera (figura 7).
D’aquesta manera, la cera es converteix en
"cera perduda" ja que es fon i desapareix.
Aleshores el bronze fos s’aboca en l’espai buit
que ha deixat la cera en fondre’s (figura 8).
Tècnica de la cera perduda. 3Després de refredar-se el motlle es martelleja amb cura per
a separar i exposar el casc de bronze. Finalment el bronze
perfecciona el seu acabat soldant, llimant i polint (figura 9).
L’acabat i la pàtina
En aquesta fase s’hi afegeixen al bronze els tocs finals de
l’acabat per aconseguir un acabat satisfactori. Finalment s’hi
agrega la pàtina i el color si cal.
S’aconsegueix manualment, escalfant el bronze i aplicant
combinacions de productes químics que controlen el color
del procés natural d’oxidació (figura 10). La pàtina dona
colors rics i profunds que es converteixen en una part
permanent de l’escultura.
Finalment sobre l’escultura es marca el número de l’edició i
la marca de la fundició i l’escultura s’encera per a protegir la
pàtina. (figura 11).
Tècnica dels puntsUna escultura en marbre o en qualsevol tipus de pedra no es fa directament en
aquest material, sinó que, normalment, es realitza primer en un material tou, fang
o guix i en unes dimensions que no necessàriament són les definitives.
Per passar d’un model en guix a l’escultura de marbre es fa servir un sistema de
línies de plomada i sistemes de medició de diferents calibres.
El mètode implica l’ús d’un instrument de medició i dues
tarimes diferents sobre la que situa el model i el marbre.
Al mig d’ambdues hi ha el punter que permet calibrar les
diferències i semblances entre totes dues figures.
Els grecs sembla que ja van emprar aquest mètode.
Napoleó, de Canova, amb les marques dels punts sobre el guix