Post on 07-Jul-2020
transcript
MASSES D'AIGUA SUBTERRÀNIADE CATALUNYA
MASSÍS AXIAL PIRINAIC
FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC D'INCOMPLIMENT
Figura 1. Situació geogràfica de la massa d'aigua
40
Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 40
1. INTRODUCCIÓ GENERAL
La nova Directiva Marc en Política d'Aigües de la Unió Europea, coneguda amb el nom deDirectiva Marc de l'Aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el23 d'octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l'ús del'aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d'aigua continentals(superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició. La Directiva defineix les masses d'aigua com unitats de gestió sobre les que es realitzarà elprograma de mesures per tal d'assolir els objectius de la DMA. En aquest document, i enresposta als articles 5, 6 i 7 de la DMA, es caracteritza i tipifica una de les 53 masses d'aiguasubterrània identificades a Catalunya alhora que s'analitzen les pressions existents sobreaquesta massa i els impactes mesurats. Les pressions i els impactes es valoren conjuntamentper a concloure el risc d'incompliment dels objectius de la DMA.
ESTRUCTURA DEL DOCUMENT
1. INTRODUCCIÓ GENERAL
2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA
3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D’AIGUA
3.1 Descripció de la zona saturada 3.2 Hidrodinàmica i tipus de flux 3.3 Zona no saturada 3.4 Connexió amb cursos d’aigua superficial 3.5 Estat químic històric
4. ZONES PROTEGIDES
4.1 Zones vulnerables als nitrats d’origen agrari 4.2 Aqüífers protegits 4.3 Zones humides dependents
5. PRESSIONS
5.1 Ocupació general del sòl 5.2 Pressions significatives sobre l’estat químic 5.3 Pressions significatives sobre l’estat quantitatiu 5.4 Vulnerabilitat intrínseca
6. IMPACTES
6.1 Xarxes de control de qualitat i quantitat 6.2 Impactes sobre l’estat químic 6.3 Impactes sobre l’estat quantitatiu
7. AVALUACIÓ DEL RISC
8. ANNEX
Pàgina 2
Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 40
2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICADemarcació/ns hidrogràfica/ques: Lleida
Sèrie 1:50.000, ICC: 118, 149, 150, 148, 180, 181, 182, 215, 214, 213, 216 i 217
Conca/ques hidrogràfica/ques: El Segre, La Garona
Municipis inclosos parcialment:
Àrea/es hidrogeològica/ques:
Municipis inclosos totalment:
Bolvir
Sarroca de Bellera
Ribera d'Urgellet
la Seu d'Urgell
el Pont de Suert
Ger
el Pont de Bar
Prullans
Baix Pallars
Montferrer i Castellbò
les Valls d'Aguilar
Guils de Cerdanya
Estamariu
104
101
103
105
106
107
Rialp
Arnes
Alins
Vilaller
la Torre de Cabdella
Vilamòs
Alt Àneu
la Vall de Boí
Esterri d'Àneu
Canejan
Naut Aran
Bossòst
Sort
Soriguera
Meranges
es Bòrdes
Bausen
Espot
la Guingueta d'Àneu
Lles de Cerdanya
Llavorsí
Vielha e Mijaran
Lladorre
les Valls de Valira
Pàgina 3
Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 40
Extensió total (km2): 3.253 Extensió aflorant (km2): 3.253
Tipologia litològica dominant: Granit i PaleozoicAltres tipologies litològiques: Carbonatat
Característiques hidràuliques dominants: Aqüífers lliures i confinats amb predomini dels lliures
Altres característiques: -
Delimitació geogràfica:Es localitza al extrem nord-occidental de Catalunya. Està constituïda per la serralada pirinenca i s’estén per la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i part del Pallars Jussà, l’ Alt Urgell i la Cerdanya.
Geogràficament a l’oest limita amb el límit administratiu de Catalunya, que aproximadament coincideix amb el traçat del riu Noguera Ribagorçana. El límit nord és el límit administratiu de Catalunya. Per l’est limita aproximadament amb el riu Segre. El límit sud coincideix aproximadament amb el de la zona axial al nord del congost de Collegats.
108
109
112 Àrea devoniana del Moixeró-Serra Cavallera113 Àrea granítica de la Jonquera-Roc de Frausa102
Pàgina 4
Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 40
3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D'AIGUA
Els aqüífers inclosos en aquesta massa d'aigua (i els codis corresponents) són:
La massa d’aigua es compon, tal i com s'indica, d’una sèrie d’aqüífers de naturalesa i característiques diverses. Els materials que configuren els aqüífers són les calcàries cambro-ordivicianes (120 m) (1011C61, 1041C61) i les calcàries metamòrfiques del Devonià (fins a 400 m de potència) (1011C51,1021C51, 1051C51, 1071C51, 1081C51) destacant-hi en aquestes darreres els carbonats de les Nogueres.
A més a més, cal citar els materials quaternaris formats per col·luvions i morrenes que són localment destacables (1011A11, 1021A12, 1031A01 1041A01, 1051A11, 1061A11, 1071A11 I 1081A11). A la meitat nord els materials estan disposats en un sinclinal d’orientació E-O, amb batòlits granítics associats als seus flancs. Existeixen tres afloraments de calcàries devonianes que donen lloc a tres sistemes càrstics aïllats: sistema del Port de la Bonaigua, sistema de la Güells de Joéu i el sistema del Pla del Liat.
3.1.1 Característiques geològiques i geomètriques
3.1.2 Característiques geomètriques i hidrodinàmiques dels límits de les masses d'aigua
3.1 DESCRIPCIÓ DE LA ZONA SATURADA
1031A01 Aqüífers dels col·luvions i morrenes quaternaris de la Maladeta
1071C51 Aqüífer de les calcàries metamòrfiques devonianes de la Valiera
1081A11 Aqüífers dels col·luvions i morrenes quaternaris de les Nogueres
1071A11 Aqüífers dels col·luvions i morrenes quaternaris de la Valiera
1061A11 Aqüífers dels col·luvions i morrenes quaternaris de Filià-Orri
1051A11 Aqüífers dels col·luvions i morrenes quaternaris de Llavorsí i Tor
1041A01 Aqüífers dels col·luvions i morrenes quaternaris de la Pallaresa
1011C61 Aqüífer de les calcàries cambro-ordivicianes de Bossòst-Liat
1081C51 Aqüífer de les calcàries metamòrfiques devonianes de les Nogueres
1041C61 Aqüífer de les calcàries cambro-ordivicianes de la Pallaresa
1051C51 Aqüífer de les calcàries metamòrfiques devonianes de Llavorsí i Tor
1021C51 Aqüífer de les calcàries metamòrfiques devonianes de la Val d'Aran
1011C51 Aqüífer de les calcàries metamòrfiques devonianes de Bossòst-Liat
1011A11 Aqüífers dels col·luvions i morrenes quaternaris de Bossòst-Liat
1021A12 Aqüífers dels col·luvions i morrenes quaternaris de la Val d'Aran
Pàgina 5
Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 40
La majoria dels límits de la massa són límits de flux nul, és a dir, no hi ha flux d’aigua subterrània al seu través. Això és així perquè els límits geogràfics coincideixen amb rius (Noguera Ribagorçana i Segre), amb barreres hidrogeològiques (límit sud de la zona de les nogueres) i amb crestes topogràfiques que generalment també són crestes piezomètriques i per tant zones de flux nul (resta de límits).
La massa d’aigua es recarrega per la infiltració de part de la precipitació en forma de pluja i de neu.
En conjunt es pot considerar que la massa es recarrega en tota la seva extensió.
La massa es descarrega per les nombroses surgències (algunes càrstiques) i fonts que alimenten la capçalera dels rius pirinencs.
Es tracta d’una massa d’aigua amb molta diversitat de materials geològics, el que fa que el tipus de circulació sigui també diversificat.
En els aqüífers carbonatats el tipus de circulació dominant és el càrstic. En la resta de formacions paleozoiques de caire metamòrfic o igni, es pot considerar que l’aigua subterrània circula predominantment per fissures. Finalment a les formacions detrítiques triàsiques o més recens, poc abundants en el conjunt de la massa, el tipus de circulació dominant és el porós.
A grans trets la piezometria ha de guardar un cert paral·lelisme amb la topografia, apropant-se en les fondalades dels rius, llacs i zones de descàrrega i allunyant-se en els alts topogràfics.
La direcció principal del flux subterrani és bàsicament coincident amb la del flux superficial, és a dir, en el sentit de la màxima pendent topogràfica.
Aquests trets piezomètrics i de flux tenen una clara excepció a les zones càrstiques força desenvolupades on en general els gradients piezomètrics són molt més baixos i el sentit del flux no té per què tenir res a veure amb la topografia, podent donar-se el cas de clares diferències entre la conca hidrogràfica superficial i la subterrània.
Recàrrega natural:
Zones de recàrrega:
Zones de descàrrega:
3.2.2 Tipus de circulació dominan
Comentari:
3.2.2 Piezometria
3.2 HIDRODINÀMICA I TIPUS DE FLUX3.2.1 Recàrrega i descàrrega
3.2.3 Paràmetres hidràulics
Tenint en compte la variabilitat geològica espacial i en profunditat, la circulació predo-minant és de tipus: Càrstic
Pàgina 6
Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 40
Sense dades
Sense dades
Sense dades
La zona no saturada és molt variable en tipologia de materials i gruix. En general el material de la zona no saturada serà el mateix que el que configura l’aqüífer i la massa en cada indret.
Pel que fa al gruix, pot ser de pocs metres o menys a prop dels rius i zones de descàrrega i fins a desenes de metres a les zones topogràficament més elevades.
Els rius principals són la Noguera Ribagorçana (limita el flanc oest de la massa), la Noguera Pallaresa i la Garona. Aquests rius i els seus afluents són predominantment drenants i guanyadors. A les zones de capçalera el cabal del riu procedeix bàsicament de fonts.
Permeabilitat (m/d):
Coef. emmagatzematge (%):
Transmissivitat (m2/d):
3.3 ZONA NO SATURADA
3.4 CONNEXIÓ AMB CURSOS D'AIGUA SUPERFICIAL
3.5 ESTAT QUÍMIC HISTÒRICAquest s'ha calculat emprant les dades hidroquímiques més antigues en les que no es cons-tatava influència de l'activitat humana (en cas que no sigui així se n'indica la causa).
Pàgina 7
Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 40
Només es disposa de dades analítiques de l’any 2003 i per tant no es potestablir quin és l’estat químic històric. No obstant, atès el baix nombre depressions existents derivades de l’activitat humana s’assumeix que químichistòric és semblant a l’estat químic actual i es defineix com una fàciesbicarbonatada càlcica.
Pàgina 8
Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 40
4. ZONES PROTEGIDES
En compliment dels articles 6 i 7 de la Directiva, s'ha establert un registre de zones declarades objecte de protecció especial. Aquest registre inclou:
- Masses d'aigua amb captacions superiors a 10 m3/dia destinades al consum humà.- Masses d'aigua afectades per les zones vulnerables a la contaminació per nitrats d'origen agrari.Addicionalment, es consideren els Aqüífers Protegits i les Zones Humides Dependents més rellevants que es troben a cada Massa d'Aigua Subterrània.
Figura 2. Zones declarades vulnerables als nitrats i aqüífers protegits
Pàgina 9
Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 40
La massa no és localitza en una zona declarada vulnerable als nitrats d’origen agrari
No es localitzen aqüífers protegits en l’extensió ocupada per aquesta massa d’aigua.
Amb aquesta mapa hi podem relacionar l’estany de Montcortés. Aquest està inclòs dins el Pla d’espais d’interès natural, és d’origen càrstic i es troba ubicat al sud-oest de la comarca del Pallars Jussà, a 1065 m d’altitud.Té una sola cubeta amb una fondària màxima de 30 metres, l’entrada d’aigua es subterrània, ja que no hi ha cap riu que l’alimenti. És una de les zones dels Pirineus amb més varietat d’aus, sobretot pel que fa a ratapinyaires.
4.3 AQÜÍFERS PROTEGITS (Decret 328/88, d'11 d'octubre)
4.4 ZONES HUMIDES DEPENDENTS
4.2 MASSES D'AIGUA AFECTADES PER LES ZONES VULNERABLES A LA CONTAMINACIÓ PER NITRATS D'ORIGEN AGRARI (Directiva 91/676/CEE i Normativa Derivada)
4.1 MASSES D'AIGUA AMB CAPTACIONS SUPERIORS A 10 m3/dia DESTINADES AL CONSUM HUMÀ
Totes les masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya tenen captacions superiors a 10m3/dia destinades al consum humà excepte la massa d'aigua número 53 (Delta de l'Ebre).
Pàgina 10
Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 40
5. PRESSIONS
0,0
307,5
9,0
10,8
1,0
2.934,7
90,0
La pressió per agricultura intensiva sobre la massa 40 es considera baixa.
L’agricultura intensiva pot aportar una quantitat notable de N a l’aigua subterrània. S’ha realitzat el balanç de nitrogen als camps i estimat l’excedent per hectàrea de superfície de conreu. En aquest balanç s’hi tenen en compte les aportacions de N per fertilització mineral i orgànica, per fixació biològica, per aigües de reg, per llavors i per aportacions atmosfèriques i la sortida és l’eliminació de manera natural. A tots els municipis sobre els que s’ubica aquesta massa, els excedents de N procedent de l’agricultura són inferiors als 68 kg.En aquesta massa s’hi localitza poca agricultura de regadiu, suposa només un 1% de la superfície de la massa. El tipus d’agricultura predominant són els conreus herbacis.
La pressió que l’aplicació de biosòlids exerceix sobre la totalitat de la massa es considera moderada atesa l’extensió total de la mateixa.
S’apliquen els biosòlids de depuració al sòl de diferents municipis. Les dosis mitjanes aplicades són notablement variables d’un any a un altre i per això s’indiquen els valors corresponents al cas més desfavorable (dels anys 2000 o 2001). Les dosis s’expressen en tones de matèria seca per hectàrea de superfície adobable i la superfície en hectàrees adobades de cada un dels municipis, tan inclosos totalment com parcial a l’extensió de la massa d’aigua.
Sòl urbà i industrial Secà Regadiu
Massa forestal
Dejeccions ramaderes
Agricultura intensiva
Aplicació de biosòlids
5.1 OCUPACIÓ GENERAL DEL SÒL
Any 2003
km2
Sòl agrícola
%
5.2 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC
Sobre la totalitat d’aquesta massa d’aigua la pressió per dejeccions ramaderes s’ha considerant nul•la atesa l’extensió total de la mateixa. Només s’ha detectat pressió baixa en tres municipis:
- A Arres es generen uns 115 kg N per hectàrea cultivable cada any. El bestiar vacum és el més abundant i aporta uns 204 kg de N cada any.- A Esterri d’Àneu es generen 135 kg N/ha cada any. El bestiar vacum suposa una aportació de 1124 kg de N i el èquid 574 kg de N cada any.- Part del municipi de Ribera d’Urgellet queda inclòs dins d’aquesta massa d’aigua. Al municipi es generen 171 kg/N/ha any essent el bestiar vacum el més important en volum (aporta 39143 kg de N. El bestiar porcí suposa 2125 kg de N cada any.
Pàgina 11
Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 40
La Guingueta d'Àneu Dosi: 9 t/ha Superfície adobada: 8 ha Sort Dosi: 3,8 t/ha Superfície adobada: 8 ha El Pont de Suert Dosi: 4,5 t/ha Superfície adobada: 17 ha Bellver de cerdanya Dosi: 1,8 t/ha Superfície adobada: 18,2 ha La Guingueta d'Àneu Dosi: 9 t/ha Superfície adobada: 8 ha
Els retorns de reg constitueixen una recàrrega indirecta amb valor aproximat de 0,09 hm3 l’any. S’estima a partir de les extraccions per a reg d’aigües subterrànies
La pressió per zones industrials i urbanes sobre aquesta massa d’aigua s’ha considerat nul·la. Es tracta d’una zona on la massa forestal ocupa el 90% de la superfície i no s’hi localitza cap polígon industrial. Els nuclis urbans més extensos són Sort, Vielha i Mijaran i Naut Aran.
La pressió per infraestructures industrials sobre aquesta massa d’aigua és inexistent ja que la indústria es troba poc desenvolupada en aquesta zona de Catalunya. S’hi podrien destacar les estacions d’esquí les quals s’ha considerat que no suposen una afecció potencial a l’estat químic de l’aigua subterrània.
Tal i com s’ha indicat abans, es tracta d’una zona amb baixa activitat industrial i això es reflecteix en els pocs abocaments industrials dels que es té constància. En menys de 10 punts es registren abocaments a la llera dels rius, de tipus biodegradable, amb menys de 25000 kg de DQO l’any. Això comporta que a cap dels rius es detecti risc d’incompliment per abocaments industrials biodegradables. Aquest risc s’estima considerant-hi el cabal del vessament i del riu. S’ha d’esmentar que aquests cursos es troben majoritàriament alimentats per fonts i per tant per aigua subterrània.
D’abocaments no biodegradables se’n detecten pocs i amb valors inferiors a 0,1 hm3 l’any. Per a valorar el risc que aquests cabals suposen sobre els cursos d’aigua superficial s’hi té en compte el tipus d’activitat de les indústries i es ponderen els contaminants. Cap dels cursos d’aigua superficials s’estima que es trobi en risc de no assolir objectius. En conseqüència, la pressió per abocaments sobre aigües subterrànies es considera nul·la.
No es coneix l’existència de sòls potencialment contaminats o contaminats afectant sobre aquesta massa d’aigua. En conseqüència la pressió per aquests és nul·la.
La pressió que els dipòsits de residus exerceixen sobre l’estat químic és baixa. L’únic dipòsit de residus municipals és el dipòsit controlat de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà.
Retorns de reg i recàrrega artificial
Zones urbanes i industrials
Infraestructures industrials
Abocaments industrials
Sòls contaminats
Runams salins
Dipòsits de residus
Pàgina 12
Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 40
No existeixen runams salins que afectin a aquesta massa d’aigua.
Es coneixen diversos punts d’abocament d’estacions depuradores d’aigua residual sobre cursos d’aigua d’aquesta massa. Es traca d’uns 15 punts on la càrrega abocada és inferior a 1000 kg de DQO per dia. Aquests abocaments no suposen cap risc per els cursos d’aigües superficials. Afegir que aquests estan alimentats bàsicament per fonts de manera que el seu estat químic no condicionarà el de l’aigua subterrània.La pressió que les EDARs exerceixen sobre aquesta massa d’aigua es considera nul•la.
La pressió que l’extracció d’àrids exerceix sobre l’estat quantitatiu, bàsicament, d’aquesta massa d’aigua és baixa. Es comptabilitzen 7 explotacions en total, principalment de graves (alguna de sorres). Les activitats en alguns casos ja s’han finalitzat mentre que en d’altres l’activitat s’ha restaurat amb període de garantia. Hi destaquen dues extraccions per la seva proximitat al riu Noguera Pallaresa.
No es contempla aquest tipus de pressió per entrada d'aigua marina als aqüífers atès que es tracta d’una massa no costanera.
Abocaments d'estacions depuradores d'aigües residuals (EDARs)
Extraccions d'àrids
Extraccions que provoquen Intrusió Salina
Pàgina 13
Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 40
Sense pressió
Baixa
Alta
Baixa
Sense pressió
Sense pressió
Sense pressió
Sense pressió
Sense pressió
Baixa
Sense pressió
Baixa
Sense pressió
Dejeccions ramaderes (DJ)
Agricultura intensiva: adobs i tractaments fitosanitaris (AG)
Aplicació de llots de depuradora (biosòlids) (BI)
Retorns de reg i recàrrega artificial (RA)
Filtracions i fugues des de zones urbanes i industrials (UI)
Abocaments, lixiviats i fugues (II)
Abocaments industrials (AI)
Sòls contaminats (SC)
Runams salins (RS)
Dipòsits de residus industrials, urbans i especials (DR)
Abocaments d'aigües depurades (AE)
Afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX)
Extracció que provoca intrusió salina (IS)
RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUÍMIC
FONTS PRESSIONS MAGNITUDPressions difuses
Agricultura i Ramaderia
Pressions puntuals
Clavegueram i col·lectors urbans i
industrials
Activitat industrial
Activitat industrial
Gestió de residus
EDARs (*)
Extraccions d'àrids
Extracció d'aigua a zones costaneres
Activitat minera
PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUÍMIC: Baixa
(*) Estacions depuradores d'aigües residuals
Pàgina 14
Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 40
5.3 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU
Extraccions d'aigua
Figura 3. Punts d'extracció d'aigua subterrània per abastament i per usos industrials
Pàgina 15
Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 40
5,41,9 34,5 0,6 10,62,9 54,0
119,4 0,0 0,04
Baixa
El principal ús que es dóna al recurs hídric és a l’agricultura. La major part de captacions per a abastament es realitzen a través de fonts, tal i com es desprèn de la figura següent on es presenten el total de captacions i la figura 4 on es diferencien aquelles que es realitzen en fonts i manantials.S’observa també que la major part de captacions se situen a les proximitats dels cursos fluvials. Si bé no es tenen dades sobre el tipus de captació aquesta característica pot indicar que majoritàriament es tracta de pous soms i poc cabalosos.
Sense pressió
Baixa
Baixa
Baixa
TOTALAgricultura
%
Industrial
%
Subministrament
%
Recursos disponibles (hm3/any)
Transferència a altres masses (hm3/any)
Índex d'explotació
Captacions d'aigua subterrània
Agricultura intensiva de vivers i freatòfits (VF)
Afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX)
5.4 VULNERABILITAT INTRÍNSECA
Magnitud:
PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU:
hm3/anyhm3/any hm3/any hm3/any
Extraccions totals (hm3/any)
5,4
(A) (B) (C) (C/A-B)
Cultius de vivers i freatòfitsLes plantacions de freatòfits i vivers en general consumeixen importants volums d’aigua i per tant poden incidir en l’estat quantitatiu de la massa d’aigua.A la massa 40 no es produeix aquest tipus de pressió atès que pràcticament no s’hi disposen vivers ni plantacions de pollancres.
RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU
FONTS PRESSIONS MAGNITUD
Extracció d'aigua
Extraccions d'àrids
Agricultura
Pàgina 16
Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 40
Tot i haver-hi una litologia molt variada, es tracta de materials principalment metamòrfics i batòlits granítics, de manera general doncs poc permeables. El grau de fracturació no és molt elevat i això permet considerar un cert nivell de protecció de les aigües subterrànies enfront la contaminació.
Pàgina 17
Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 40
6. IMPACTES
Figura 4. Punts de les xarxes de control
6.1 XARXES DE CONTROL DE QUALITAT I QUANTITAT
Pàgina 18
Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 40
6.2 IMPACTES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC
6.2.1 Estat químic actual dels aqüífers presents a la massa
1031A01 Aqüífers dels col·luvions i morrenes quaternaris de la Maladeta
No es disposa de les dades necessàries per establir estat químic actual d'aquest aqüífer
Aqüífer:
pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg
Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total
-
(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)
(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)
1071C51 Aqüífer de les calcàries metamòrfiques devonianes de la Valiera
No es disposa de les dades necessàries per establir estat químic actual d'aquest aqüífer
Aqüífer:
pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg
Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total
-
(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)
(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)
-
-
-
-
2
-
-
-
Període de registre
Quimisme bàsic
Nivell piezomètric
Núm. de punts
Nivell piezomètric
Quimisme bàsic
Xarxes de control de l'Agència (*)
Xarxes de control d'altres organismes
L’Agència catalana de l’aigua no disposa actualment de cap punt de control de les aigües subterrànies sobre aquesta massa d’aigua. La Confederación Hidrogràfica del Ebro té dos punts de control de qualitat (quimisme bàsic) sobre aquesta massa.
Característiques de les xarxes:
(*)La informació actualitzada de les xarxes de control de l'Agència es troba disponible al web: http://mediambient.gencat.net/aca
Pàgina 19
Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 40
1081A11 Aqüífers dels col·luvions i morrenes quaternaris de les Nogueres
No es disposa de les dades necessàries per establir estat químic actual d'aquest aqüífer
Aqüífer:
pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg
Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total
-
(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)
(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)
1071A11 Aqüífers dels col·luvions i morrenes quaternaris de la Valiera
No es disposa de les dades necessàries per establir estat químic actual d'aquest aqüífer
Aqüífer:
pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg
Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total
-
(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)
(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)
1061A11 Aqüífers dels col·luvions i morrenes quaternaris de Filià-Orri
No es disposa de les dades necessàries per establir estat químic actual d'aquest aqüífer
Aqüífer:
pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg
Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total
-
(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)
(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)
1051A11 Aqüífers dels col·luvions i morrenes quaternaris de Llavorsí i Tor
No es disposa de les dades necessàries per establir estat químic actual d'aquest aqüífer
Aqüífer:
pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg
Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total
-
(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)
(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)
Pàgina 20
Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 40
1041A01 Aqüífers dels col·luvions i morrenes quaternaris de la Pallaresa
No es disposa de les dades necessàries per establir estat químic actual d'aquest aqüífer
Aqüífer:
pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg
Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total
-
(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)
(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)
1011C61 Aqüífer de les calcàries cambro-ordivicianes de Bossòst-Liat
No es disposa de les dades necessàries per establir estat químic actual d'aquest aqüífer
Aqüífer:
pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg
Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total
-
(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)
(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)
1081C51 Aqüífer de les calcàries metamòrfiques devonianes de les Nogueres
No es disposa de les dades necessàries per establir estat químic actual d'aquest aqüífer
Aqüífer:
pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg
Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total
-
(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)
(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)
1041C61 Aqüífer de les calcàries cambro-ordivicianes de la Pallaresa
No es disposa de les dades necessàries per establir estat químic actual d'aquest aqüífer
Aqüífer:
pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg
Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total
-
(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)
(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)
Pàgina 21
Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 40
1051C51 Aqüífer de les calcàries metamòrfiques devonianes de Llavorsí i Tor
No es disposa de les dades necessàries per establir estat químic actual d'aquest aqüífer
Aqüífer:
pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg
Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total
-
(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)
(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)
1021C51 Aqüífer de les calcàries metamòrfiques devonianes de la Val d'Aran
No es disposa de les dades necessàries per establir estat químic actual d'aquest aqüífer
Aqüífer:
pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg
Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total
-
(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)
(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)
1011C51 Aqüífer de les calcàries metamòrfiques devonianes de Bossòst-Liat
No es disposa de les dades necessàries per establir estat químic actual d'aquest aqüífer
Aqüífer:
pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg
Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total
-
(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)
(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)
1011A11 Aqüífers dels col·luvions i morrenes quaternaris de Bossòst-Liat
No es disposa de les dades necessàries per establir estat químic actual d'aquest aqüífer
Aqüífer:
pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg
Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total
-
(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)
(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)
Pàgina 22
Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 40
1021A12 Aqüífers dels col·luvions i morrenes quaternaris de la Val d'Aran
No es disposa de les dades necessàries per establir estat químic actual d'aquest aqüífer
Aqüífer:
pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg
Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total
-
(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)
(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)
Dades insuficients per a valorar l'impacte
Baix Sense dades
6.2.2 Descripció dels impactes sobre l'estat químic i tendències
IMPACTE POTENCIALIMPACTE COMPROVAT
6.2.3 Resum dels impactes sobre l'estat químic
Magnitud de l'impacte comprovat: Sense dades
(Pressió total x Vulnerabilitat)
Baixa
PRESSIÓ TOTAL
6.3 IMPACTE SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU
6.3.1 Descripció dels impactes sobre l'estat quantitatiu i tendències
Dades insuficients per a descriure l'impacte
6.3.2 Resum dels impactes sobre l'estat quantitatiu
IMPACTE COMPROVAT
Sense dades
(Pressió total = Impacte potencial)
Pàgina 23
Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 40
7. AVALUACIÓ DEL RISC
No No No
RISC SOBRE L'ESTAT QUÍMIC
RISC SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU RISC TOTAL
Síntesi del risc:
No es troba en risc
Pàgina 24
MASSÍS AXIAL PIRINAIC
ANNEXOS DE LA FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC
Situació geogràfica de la massa d'aigua
Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 40
Figura 1. Situació geològica de la massa d’aigua 40. Llegenda: A: aqüífers en graves, sorres i argiles; B: aqüífers en conglomerats i gresos massius; C: aqüífers en calcàries i dolomies massives; D: aqüífers en calcàries, calcarenites i margues; E: aqüífers en conglomerats, gresos i margues; F: aqüífers en margues i evaporites; G: aqüífers en gresos, pissarres i esquists; H: aqüífers en formacions granítiques; I: aqüífers mixtos en depressions neògenes i quaternàries
Annex. Pàgina A 2