Post on 27-Jun-2020
transcript
Anàlisi de les fonts informatives en el
periodisme de proximitat a Catalunya
Observatori del Periodisme en Internet
Universitat
Autònoma de Barcelona
OPEI/UAB Maig 2008
Premi de Recerca de Premsa Comarcal 2007
Fundació de la Premsa Comarcal
Director: Manuel López
Equip d’investigació: Marta Corcoy, Pere Font, Jon Herranz, Eva Visa, Irene Santamaría,
Paula Segovia i Antoni Reig.
1
A tots aquells que durant els temps difícils van creure
en el periodisme de proximitat: ni dictadures, ni empresaris
ineptes van impedir que el periodisme local i comarcal
prengués massa crítica durant el franquisme i obriren el
camí per a l’esplèndida realitat actual
2
“La premsa local i comarcal és la més propera, la més
immediata, perquè sovint el lector n’és protagonista –ell o
persones pròximes a ell-. Per aquest mateix motiu, és un
periodisme compromès i delicat a la vegada. Així, la llengua
catalana s’enforteix alhora que es modernitza i s’enriqueix,
lluny d’un llenguatge literari que també és present a la
premsa local i comarcal”1
1 Josep Masoliver, a “Història del neixament de l’ACPC”, La premsa comarcal. Col·lecció Lexikon Papers. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2007.
3
Índex
1. Presentació
2. Projecte d’investigació
3. Per què les fonts
4. L’univers
a. Diaris b. Revistes c. Ràdios d. Televisions e. Ciberdiaris
5. El període analitzat
6. La metodologia analítica
7. Enquesta als mitjans comarcals
8. Els resultats
a. diaris b. revistes
4
c. ràdios d. televisions e. ciberdiaris
9. Conclusions
10. Bibliografia
5
1. Presentació
Quan la Fundació de la Premsa Comarcal va convocar els Premis d’Investigació en la seva
edició de 2007, l’equip de l’Observatori del Periodisme en Internet, de la UAB, varem
proposar estudiar les fonts informatives en el món comarcal i local tot pensant que la base
de tot esquema informatiu és el fet, però que aquest fet sols es converteix en notícia quan
algú verifica què ha passat perquè ho ha vist o perquè ha tingut accés als testimonis
directes, o indirectes, o a documents que confirmen que alguna cosa ha succeït i que aquesta
cosa interessa als nostres lectors i lectores.
Varem proposar aquest tema i no un altre perquè el de les fonts és el punt de partida de
tot discurs periodístic: sense fonts no hi ha notícia; sense comprovació per part de persones
o de documents no tenim reportatges, cròniques ni entrevistes.
I quan varem fer la proposta oficial, d’immediat varem ser conscients que entràvem en un
món a explorar que se’ns podia rebotar, o, el que és el mateix, que el mirall ens podria
retornar una imatge insuficient del que som, no del que volem ser.
És a dir, investigar la utilització de les fonts pot conduir a comprovar que no
identifiquem prou bé, o que identifiquem de forma insuficient, o que atorguem carta
credencial a fonts poderoses i no pas a les fonts febles, les que no tenen grans gabinets de
premsa i que per parlar amb un periodista han d’esperar al vestíbul del nostre diari a què un
informador disposi de cinc minuts per a atendre a un o una desconegut/da.
6
Però també se’ns va plantejar una veritat incòmoda, resultant d’una veritat objectiva: ara
disposem de més informació que mai abans.
I és veritat: mai la societat havia estat tan informada i, al mateix temps, tan
desinformada. Molta gent s’aixeca amb la ràdio o la televisió engegada, compra diaris o li’n
donen gratuïtament, rep trucades mentre va cap a la feina i quan arriba al treball, obre la
pantalla de l’ordinador i per aquests pocs centímetres quadrats li entren les ordres, les
comandes... En fi, la feina i, també, i sempre que li deixin, Internet.
D’aquí poc, el telèfon es convertirà en el principal accés a la xarxa de les xarxes
informatives. Que en tindrem de notícies quan portem l’ordinador a la butxaca!
Disposarem de molta més informació i ens permetrà estar millor informats del que ho estaven
els nostres pares, però això no significa que no hi hagi perills:
1. Emprarem molt de temps intentant desbrossar entre tanta informació.
2. Hem de triar entre milers de missatges.
3. Haurem que refiar-nos de qui ens els enviï.
4. Haurem de pagar per molts dels serveis, i això significa triar: entre cars i
econòmics, entre bons i no tan bons, entre un canal o molts canals, com ara
passa, per exemple, amb el Digital +.
En conseqüència, informar-se, essent conscient de la seva importància, significa, i
7
encara significarà més en el futur més immediat, preocupar-se de saber escollir entre fonts,
no pas entre fets periodístics, com estem fent ara.
És a dir, no és ni serà tan important disposar de molts mitjans com de saber garantir-nos
que disposem i arribem a les millors fonts a través dels mitjans de què gaudim.
Insistirem encara més: podríem rebre gratuïtament molts missatges al telèfon mòbil, molt
ben produïts, àgils i atractius i que, en canvi, estiguessin basats en informacions poc
contrastades, en fonts poc identificades, en personatges foscos.
I encara assenyalarem uns altres vectors que incideixen en la nostra manera d’informar-
nos:la tendència dels grans monopolis informatius a convertir-se en productors d’espectacles
pot generar, si no ho generen ja, informacions mistificades.
En resum: informar-se no sols significa rebre molta informació sinó saber la seva
procedència, saber qui l’ha fet i amb qui ha parlat. Es tracta d’atorgar categoria de bona
font o font ben informada a aquella institució i/o persona que s’ho mereixi i no atorgar-la a
aquella que ens saturi de notícies poc comprovades i poc comprovables.
És en aquesta situació d’immensos dubtes que varem començar la nostra investigació i que
ara us oferim, tot insistint en què les nostres conclusions no són una altra cosa que
l’estudi de la realitat objectivada a través de quatre intensos mesos d’investigació.
8
Un moment per al record històric
Caldria o convindria recordar de on venen tots aquests anhels i esforços per analitzar
com es treballa al món local i comarcal. En el primer llibre publicat sobre la premsa de
proximitat, o un dels primers, en Manuel López2 va publicar una obra en què s’analitzava
estructural i periodísticament la premsa local de Barcelona entre el període de 1968 a 1977.
Nou anys en què el nostre país va passar de la dictadura a la transició, i d’aquesta a la
democràcia.
Publicacions com “Grama”, a Santa Coloma de Gramanet, “Revista Les Corts” i “Quatre
cantons”, a Barcelona, o “Presència”, a Girona, van marcar un camí per donar sortida a les
necessitats informatives de barris, pobles, ciutats i comarques.
No era fàcil, en aquell moment, tirar endavant una publicació. Hi havia una censura
prèvia que consistia en impedir la creació de revistes independents o fer-ne del procés de
legalització un autèntic camí ple de dificultats administratives. La culminació era la
censura prèvia i la censura posterior.
La primera consistia en què l’editor havia de dipositar diversos exemplars hores abans de
treure la publicació a la venda. El Ministerio de Información y Turismo, creat per Manuel
Fraga Iribarne –actual President d’Honor del Partido Popular- es reservava un temps
2 Una premsa lliure i autogestionària. La premsa de barris a Barcelona: 1968-1977; Col.legi de Periodistes de Catalunya i Diputació de Barcelona; 1992.
9
prudencial per segrestar l’edició o obligar a modificar els seus continguts.
Posteriorment, els jutges tenien la possibilitat de segrestar i engarjolar a qui atemptés
contra els Principios Fundamentales del Movimiento, és a dir, les lleis bàsiques del
franquisme. Recorda-m’ho, aquelles lleis impedien el dret de reunió, de sindicació, de
creació de partits, de lliure expressió, la llengua catalana... En fi, era la dictadura!
Primer des d’organitzacions catòliques de base –principalment des de les parròquies- i
després des de les associacions de veïns, els ciutadans i ciutadanes van començar a publicar
una mena de fulletons amb molt d’esforç i poca traça. Parlem de l’any 1965.
És a partir del 1968 que alguns joves periodistes, amb clara consciència democràtica i
catalana, es posen a disposició del moviment popular de protesta i introdueixen les tècniques
periodístiques en les publicacions locals. Parlem del recordat Josep Maria Huertas Claveria,
Jaume Fabra, Maria Favà, Eugenio Madueño, Juanjo Caballero, Conxa García...
Però la major part s’aixoplugaven, com hem dit, en parròquies que sols estaven sotmeses a
la disciplina eclesiàstica. Va ser la gent de l’Associació de Veïns de Les Corts la primera
que es va plantejar a Barcelona crear una revista legal, passant-la per tots els tràmits
administratius ministerials del franquisme. I per això van contractar a un periodista que
estava a punt d’acabar la carrera, Manuel López.
“Revista Les Corts” va ser la primera publicació legalitzada sota el franquisme del que
10
es va anomenar “Boom de la premsa de barris”3. Prop de setanta revistes van sortir a la
capital de Catalunya entre 1968 i 1977. Bé, moltes eren simples butlletins fets amb quatre
fulls, però d’altres eren revistes molt ben maquetades.
A la resta de Catalunya hi havia publicacions locals molt importants, però durant el
franquisme s’havien d’aixoplugar, també, sota el paraigües de l’església o d’entitats
culturals: i així les publicacions eren legals, o no, però tenien vida pròpia i van aguantar
fins al canvi de règim. També hi havia premsa local controlada pel règim franquista, que
després es va reconvertir.
Amb l’arribada de la democràcia, el fenomen ja era cosa normal i va entrar en una segona
fase, la de la consolidació dels ajuntaments i la pèrdua de poder de les associacions de
veïns.
A més, van aparèixer noves publicacions i les de les cadenes de premsa del Movimiento
Nacional van ser liquidades i adquirides per la gent dels pobles i ciutats.
Del 1978 fins ara hem assistit a un engrandiment del sector de premsa local i comarcal,
amb les variants de supracomarcal, intercomarcal, etc...
També s’han consolidat grans grups dins d’aquest sector: Segre, El Punt, Regió 7, el 9
3 La qualificació la va fer Diario de Barcelona, i surt reflectida a la tesina de grau: La Prensa de barrios en Barcelona, del año 1968 al 1977 : [tesi] / Manuel López López ; dirigida por Josep Gifreu i Pinsach, llegida l’any
11
nou, etc.
I ara disposem d’una associació que agrupa a bona part d’aquest tipus de publicacions,
l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal, que no sols és una agrupació d’empreses sinó que
també ha creat una Fundació que genera estudis, reunions, congressos, simposis i es
preocupen, ACPC i Fundació, de la renovació professional dels seus associats a través de
cursos com el del Postgrau en Periodisme Local i Comarcal, que enguany ja prepara la seva
quarta edició.
L’ACPC, que reuneix a gairebé tota la premsa local i comarcal de Catalunya, és “líder de
difusió a 38 de les 41 comarques, que representen el 46% de la població catalana i amb una
renda familiar un 3% superior a la mitjana de Catalunya i un 5,5% superior a la comarca del
Barcelonès”, segons informacions oficials de l’associació procedents de l’Informe sobre les
Dades del bar`metre de la Comunicació 2007.
Pot presentar-se com a líder d’audiència amb 857.000 lectors a Catalunya i arriba a llocs
on no arriba l’altra premsa.
Nou de cada 10 lectors de premsa llegeixen premsa comarcal.
En resum, quan parlem de Premsa comarcal estem parlant d’un conglomerat de publicacions
que fan un servei indispensable per a la formació dels ciutadans i de les ciutadanes, tant
1983 a la Universitat Autònoma de Barcelona.
12
pel que fa a la seva necessitat de rebre informació com per a consolidar la llengua catalana
com la llengua d’ús normal al país.
13
2. Projecte d’investigació
El contracte que vincula OPEI-UAB amb la Fundació Premsa Comarcal per desenvolupar aquesta
investigació configura un compromís metodològic que s’ha hagut d’afrontar amb la configuració
d’un equip nou, donat que l’Observatori del Periodisme en Internet de la Universitat Autònoma
de Barcelona tot just acabava de ser aprovat oficialment l’any 2006 com a grup de recerca
oficial.
OPEI-UAB és un projecte de plataforma interdisciplinari per estudiar el periodisme a la
xarxa i poder realitzar investigacions sobre morfologia, llenguatges, disseny, àudio i vídeo a
Internet. Es pretén que els resultats d’aquestes investigacions ajudin a millorar el
desenvolupament de l’anomena’t ciberperiodisme i, conseqüentment, de la seva docència.
No és pas cap indiscreció assenyalar que les Noves Tecnologies de la Informació i la
Comunicació (NTIC) han sorprès a molts periodistes amb el pas canviat: acomodats a les velles
rutines productives, d’haver-se d’adaptar a un nou mitjà no ho acaben d’entendre o, el que és
pitjor, d’acceptar.
OPEI-UAB pretén estudiar el desenvolupament del periodisme a Internet i, al mateix temps,
fomentar la formació permanent de periodistes i docents per a la seva incorporació a les NTIC.
14
L’equip
Hem organitzat un equip compost per joves i gent veterana, és a dir, “sèniors i juniors”,
que és el millor sistema per dissenyar grups de treball. En aquest equip trobem a gent que ha
treballat amb el plom, a les velles impremtes dels diaris i revistes catalanes dels anys
setanta, i a gent jove que estan, tot just ara, a punt de llicenciar-se.
Antoni Reig, Marta Corcoy, Pere Font, Jon Herranz, Paula Serrano, Irene Santamaría, Eva
Visa, i Manuel López s’han constituït com a grup d’investigadors dins de l’OPEI-UAB i han
desenvolupat la seva tasca amb diferents sessions conjuntes i en sessions en petits grups.
Antoni Reig és titulat periodista, va ser redactor en cap del diari AVUI, professor de la
UAB i dirigeix els dossiers informatius de la Fundació Documentació Política.
Marta Corcoy també és titulada periodista, productora de diversos projectes de comunicació
local i també és docent de la UAB. Ha participat en diversos equip d’investigació sobre
periodisme de proximitat.
Pere Font és, perit mercantil i periodista. Ha treballat a Ràdio Joventut de Barcelona, Ràdio Sabadell, Ràdio Barcelona, TVE i Ràdio 4. Fou redactor en cap del Diari de Sabadell. És
professor associat de Periodisme Audiovisual a la UAB des de 1993
Jon Herranz és un jove investigador que està fent la seva tesi doctoral a la UAB i ha
superat, amb excel·lència, la suficiència investigadora en aquella universitat. Actualment
15
forma part de l’equip coordinador del Postgrau de Periodisme de Revistes.
Paula Serrano és estudiant de Doctorat del Programa de la Universitat Autònoma de
Barcelona.
I Irene Santa i Eva Visa són dues estudiants a punt d’acabar la carrera d’aquí uns dies.
Manuel López, director del OPEI-UAB, és doctor en Ciències de la Informació, fundador d’El
Periódico de Catalunya, i ha dirigit revistes locals (Carrer Gran, Revista Les Corts, Vila de
Gràcia), a més de treballar a l’agència EFE i passar per diferents gabinets de premsa
oficials.
Aquest és l’equip que ha treballat metòdicament durant sis mesos per portar-vos aquesta
investigació.
16
3. Per què les fonts informatives
"Quantes més fonts té el periodista, més informació aconsegueix” (Gaye Tuchman 1983:83) 4
L’any 2007 l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC) va decidir atorgar el seu
premi d’investigació a un projecte presentat per l’Observatori del Periodisme en Internet de
la Universitat Autònoma de Barcelona (OPEI/UAB). Aquesta concessió estava avalada i recolzada
econòmicament per l’Agència Catalana de Notícies (ACN).
El projecte d’investigació consistia a elaborar una recerca sobre les fonts informatives
al periodisme comarcal català i duia el títol “Anàlisi de les fonts informatives en el
periodisme de proximitat a Catalunya” i establia que l’OPEI/UAB havia d’analitzar un cos
suficient de mitjans escrits de la premsa comarcal per tal d’establir com es tractaven les
fonts a diaris i revistes, i també d’un reduït grup de programes de ràdio, TV i
ciberinformatius, del anomenat periodisme de proximitat5 si la seva política i tractament
sobre les fonts era, o és, la correcte, considerant que aquesta correcció ve donada pel fet
que les informacions publicades, els fets convertits en notícia, podien ser verificables, o
no, pel públic, pels lectors i lectores.
4 (traduït del castellà) 5 Periodisme de proximitat és un terme que s’està acceptant arreu, encara que també trobem, a la bibliografia i a la investigació, el terme periodisme local i comarcal.
17
I en la proposta del OPEI/UAB s’enfrontava aquesta recerca amb el següent redactat:
“El món comunicacional català està, en aquests moments, inserit en un període de transformació que és el
resultat de la ràpida, continuada i intensa incorporació de les Noves Tecnologies de la Comunicació i
Informació (NTCI) als processos de presa de decisions empresarials i professionals en general, i a la
producció periodística en particular.
Les NTCI generen un impacte encara difícil d’avaluar perquè no tenim la perspectiva històrica necessària,
però podem, des d’ara, començar a analitzar els problemes que es deriven del procés. L’OPEI-UAB està
treballant en diverses línies d’investigació i, en aquest cas, i davant del repte proposat per L’ACPC i l’ACN,
tenim la voluntat i decisió d'endegar una recerca sobre un tema molt determinat: la utilització de les fonts
informatives a la premsa local i comarcal catalana.
Considerem que les fonts són la garantia de qualitat informativa donat que sense la utilització de
factors verificadors (persones, institucions i bloc documental) no es pot parlar d’autèntic periodisme. Al
mateix temps, les fons són el factor d’identificació que permet a la societat saber qui parla, qui és i a qui
representa. Sense verificació i identificació no podem parlar d’un periodisme autèntic.
Considerem, doncs, que la feina del periodista i dels mitjans de comunicació consisteix en “la cerca de
fonts humanes i físiques, conegudes i fidedignes que puguin subministrar informació sobre el fet, les seves
causes i les seves conseqüències”6
Una font informativa és “com un canal –persona o institució- que ens proporciona dades substancials o
complementàries –al ser testimoni directe o indirecte- per poder confeccionar notícies, reportatges cròniques
6 Fontcuberta, Mar de; Estructura de la Noticia Periodística; Editorial ATE; Barcelona: 1980.
18
i informes”7. I encara podem afegir que quantes més fonts, millor, com diu la sociòloga Gaye Tuchman8, que és
una de les teòriques més consultades en el camp de la producció periodística.
Amb més motiu podem considerar, ara mateix, que les fonts són més indispensables que mai donat que
Internet s’ha convertit i constituït en una mena de subministrador caòtic de fets noticiables que moltes
vegades publiquem sense verificar la seva procedència.
Es tracta, inicialment, d’investigar quines són les fonts emprades per periòdics, programes informatius
de ràdio i TV, i informació a Internet, a través de la tipologia convencional i de la incorporació de noves
categories de fonts, donat que Internet ens ofereix una renovació i innovació mitjançant les webs no
empresarials ni institucionals, els blogs, el correu electrònic i els fòrums i xats com a exponent de
l’aparició de nous protagonistes des del segment fins ara considerat “espontani”, és a dir, el públic en
general.
És en aquesta línia que volem identificar, qualificar i quantificar el número de fonts, la procedència i
l’aparició de noves fonts a través d’Internet (webs, blogs, e-maïls, fòrums i xats), i establir recomanacions
vàlides per a la premsa local i comarcal catalana, tant de pagament com gratuïta.
També podrem detectar la interdependència informativa entre els propis mitjans, determinant, en les
conclusions, si un mitjà s'aprofita de l'oferta informativa d'un altre de la mateixa població”.
És a dir, la intenció era, i és, determinar la utilització de les fonts informatives dins del
periodisme local i comarcal a Catalunya per part dels Mitjans de Comunicació de Masses (MCM) i
si aquesta utilització és útil, suficient i, conseqüentment, garantia de la utilitat que la
informació emesa respon a la realitat, o, en cas contrari, indicar on s’ha d’actuar per elevar
el nivell professional d’aquesta indústria cultural a assolir nivells de suficiència comparables
7 López, Manuel; Cómo se fabrican las noticias: Editorial Paidós; Barcelona: 2004 (edición ampliada).
19
a la resta de la Unió Europea.
La proposta de l’OPEI/UAB es basa en les diferents exposicions teòriques sorgides durant els
darrers 25 anys d’investigació en la comunicació, realitzada per estudiosos europeus i
americans.
Disposar de fonts equival a oferir qualitat informativa
És en aquest sentit que els investigadors de l’OPEI/UAB treballen amb materials teòrics
d’estudiosos ja clàssics dins del periodisme contemporani (des de Gaye Tuchman a Mark Fishman,
passant per Ruth Adler, Carl Bernstein, Bob Woodward, Oscar H. Gandy, Elisabeth Noëlle Neumann,
Joseph Klapper, Paul Lasarsfeld, Aurélien Leclarc, Maxwell McCombs, Edgar Morin, David Sless i,
també, pels nostres estudiosos.
Parlem de Josep Maria Casasús i Guri, Miquel de Moragas i Spa, Mar de Fontcuberta, Ofa
Bezunartea, Héctor Borrat, José Luis Dader, Llorenç Gomis, Antonio López de Zuazo, José Luis
Martínez Albertos, Luis Núñez Ladevèze, Emilio Prado, Montserrat Quesada, Enric Saperas y
Lorenzo Vilches, amb la modesta aportació de l’investigador principal de l’observatori, Manuel
López.
Els estudiosos del tema de les fonts informatives coincideixen a dir que quantes més fonts té
el periodista, més informacions obtindrà. O el que és el mateix, quantes més fonts, més
8 Tuchman, Gaye; La producción de la noticia; Gustavo Gili; Barcelona: 1983.
20
possibilitats tenim que les nostres notícies siguin més properes a la realitat, més fiables, més
contrastables i, per fi, menys criticables.
Els conceptes amb els quals es treballen per definir les fonts són aquests: número i qualitat
de les fonts; fiabilitat de les fonts; verificació dels fets a través d’altres fonts...
Lògicament no podrem demanar a una petita revista d’un poble de 4.000 habitants el mateix
nivell professional que el que té una societat anònima que edita un diari amb un tiratge de
200.000 exemplars diaris. La diferència de plantilla i de recursos és tan notable que hem de
tenir en compte aquesta escala per a que els resultats obtinguts en la nostra investigació
siguin i estiguin proporcionats als recursos de cadascú.
Però sí que hem de ser rigorosos en la investigació tot indicant i tenint en compte que
qualsevol periodista ha de treballar amb consciència que la seva tasca professional ha
d’apropar-se als barems més elevats de qualitat perquè estem treballant per a un públic que no
té gaires possibilitats ni temps d’accedir directament als fets succeïts a la seva comarca, al
seu poble o a la seva ciutat.
Un ciutadà o una ciutadana confia en què el periodista o la periodista haurà buscat totes les
fonts necessàries per tal de configurar i redactar una notícia amb el rigor indispensable.
I és per això que caldrà que el i la periodista del periodisme local i comarcal tingui en
compte el que diuen els autors esmentats anteriorment.
21
Sobre com s’ha d’establir una agenda de fonts, haurem de tenir en compte que “els mitjans
informatius [...] situen als seus reporters en institucions legitimades, on poden esperar-se que
trobaran fets noticiables [comissaries de policia, ajuntaments, jutjats, camps d’esports...] i a
aquest procés l’anomenarem ancoratge” Tuchman (1983:35).
I aquest ancorament significarà que els i les nostres periodistes atorguen “legitimitat
pública a aquestes organitzacions”. És a dir, si tots els MCM d’una comarca van sempre a la seu
del Consell Comarcal a buscar informacions, el Consell Comarcal sortirà afavorit de cara a
l’opinió pública.
En cas que ningú vagi al Consell Comarcal, aquesta entitat no sortirà als MCM i el públic no
la tindrà en compte en el moment de fer-se la seva agenda pública, en el moment de configurar el
seu imaginari col·lectiu o la seva opinió generalitzada.
I encara hi ha més, com diu Borrat (1989:57) “Davant d’un fet noticiable determinat, el
periòdic necessita disposar de diverses fonts contrastables per a que la seva pròpia versió no
sigui sols una transcripció o reproducció de la versió que li hagi proporcionat una sola font,
ni reflecteixi només la versió d’una de les parts del conflicte”.
Conseqüentment, cal que els MCM i els seus periodistes gestionin prèviament una estratègia
d’on han de situar-se per obtenir informacions i on no han d’anar. Si un periodista és enviat a
22
cobrir una informació a l’ajuntament, no podrà estar present en un acte veïnal.
També cal reflexionar sobre la política dels MCM locals i comarcals respecte a la
desinformació, un fet que es repeteix constantment en funció de grups d’interessos propers als
mitjans o per la pròpia dinàmica de les redaccions.
“Anomenarem desinformació a l’acció de l’emissor que procedeix a establir una codificació de
signes amb la intenció de disminuir, suprimir o impossibilitar la correlació entre la
representació del receptor i la realitat de l’original” Fraguas (1985: 11).
Desinformar pot significar, també, que un ampli sector de la població es quedi sense
accedir als MCM perquè la redacció ha escollit incorrectament els escenaris i els protagonistes
a qui ha d’acudir diàriament per buscar fets noticiables. Aquesta teoria és paral·lela a la
teoria del silenci, d’Elisabeth Noëlle Neumann9, que diu que si un grup social, o una institució,
comencen a discrepar del què opina la majoria, o del què opinen els principals protagonistes de
l’agenda periodística, els mitjans i l’anomenat establishment l’aniran silenciant, mica en mica,
fins a foragitar-la del discurs periodístic.
Naturalment, el fet de treballar i de fer de periodista comporta molts problemes: de temps,
de recursos, d’enteniment amb l’estructura jerarquitzada dels nostres mitjans, i encara podem
dir que la feina de l’informador i informadora resultarà més difícil si acceptem la proposta de
Bernstein i Woodward que diuen que cada fet i tot fet ha d’estar avalat per dues o tres fonts
9 La espiral del silencio; Paidós Comunicación 62; Barcelona: 1995.
23
informatives ben identificades pels periodistes.
El fet de treballar amb moltes, o unes quantes fonts, significa que el periodista ha de
pactar amb els seus informadors una mena de protocol, una mena de contracte. Aquesta manera de
treballar significarà que la font té l’obligació d’informar-nos immediatament quan aparegui un
fet noticiable o d’interès per als nostres lectors, i que, a canvi, nosaltres l’avisarem quan
publiquem alguna notícia que li afecti, donant-li l’oportunitat de veure publicada la seva
versió abans que l’edició surti al carrer.
Sobre la selecció de fonts per part dels periodistes cal tenir en compte que els més
poderosos tenen més recursos per accedir als informadors i als seus MCM, mentre que els menys
poderosos –associacions de veïns, col·lectius veïnals, etc...- ho tenen més complicat donat que
no tenen capacitat de mantenir un gabinet de premsa o per fer-nos arribar, dia a dia, el seu
butlletí amb informacions susceptibles d’interessar-nos.
Lògicament, aquesta darrera afirmació caldrà anar-la revisant des del moment en que Internet
apareix a les nostres vides.
Els poderosos ens feien arribar, fa 15 anys, els seus butlletins a través de fax o
mitjançant un missatger, un “motorista”. Ara la cosa està canviat perquè qualsevol ciutadà que
tingui accés a un ordinador ens pot enviar un correu electrònic amb els fets que consideri que
ens poden interessar.
24
I aquí s’obre un nou problema per a la professió periodística: molts dies els periodistes es
troben amb desenes o centenes de missatges al seu ordinador i no tenen temps per llegir-los
atentament o per contrastar allò que ens diuen10.
Aquest problema és, en realitat, una nova oportunitat per millorar la qualitat informativa
perquè ara ens arriben moltes més notícies que abans, però caldrà que el periodista s’entreni i
estructuri uns protocols de tractament de fonts i e-maïls per poder assumir aquest allau de
notes.
En realitat estem passant de la dinàmica de sortir a buscar fonts i fets, a consumir el
nostre temps en determinar quines i quins d’aquestes fonts i fets que arriben al nostre
ordinador són vàlids.
El repte ho és, en realitat, per a les empreses periodístiques, que hauran d’anar
incrementant el volum d’informadors i informadores a les seves redaccions per assolir el nou
repte d’Internet.
Ja abans de l’aparició de la xarxa Mark Fishman11 va detectar que un alcalde, d’una població
nord-americana, va crear una brigada especial de lluita contra la delinqüència davant de
l’aparició d’una onada de robatoris i crims. Aquesta brigada va emetre molts comunicats de
premsa, però van ser publicats massivament pels MCM, però quan van cessar els comunicats, els
10 Jordi Joan, sotsdirector de La Vanguardia, va assegurar als estudiants de la UAB, 15 d’abril 2005, que quan obria el correu pel matí tenia 400 missatges per llegir.
25
diaris i emissores de ràdio i de TV van oblidar l’onada de delictes, encara que seguien
succeint.
11 La fabricación de la noticia; Libros del hoy candente. Ensay0, 22.Buenos Aires: 1983.
26
NOTA: Per motius de tamany d’arxiu, ens hem vist obligats a eliminar algunes imatges corresponents a aquest apartat i a reduir-ne el tamany d’altres. Hem respectat
els espais. Si desitgeu obtenir la versió completa, envieu un e-mail a comunicacio@premsacomarcal.cat i us la farem arribar. Gràcies i perdoneu les molèsties.
4. L’univers
El nostre univers està marcat per cinc mitjans diferents: diaris, revistes, ràdios,
televisions i ciberdiaris.
En realitat, el centre de la nostra investigació és la premsa comarcal, però hem
engrandit el marc per donar entrada als altres mitjans i poder comparar el tractament de les
fonts entre paper, difusió sonora, difusió televisiva i Internet.
Del paper ens hem centrat en les publicacions de pagament, tot esperant que en un futur
puguem entrar al segment de les publicacions gratuïtes, però caldrà fer un altre procés
investigador donat que tenen característiques molt diferents a les de pagament:
Periòdics diaris (4)
Diversa aparició setmanal (2)
Revistes (aparició setmanal) (25)
Quinzenals (3)
Especials (2)
En total, 36 publicacions locals i comarcals.
1
De programes informatius de ràdio i televisió hem recollit alguns exemples comarcals i la
selecció ha estat feta de la mà de la Fundació Premsa Comarcal. Hem triat dos programes
informatius de ràdio i 2 de televisió.
Pel que fa a Internet, hem triat tres ciberinformatius, no hem tingut massa on triar
donat que aquest és un mitjà tan jove que encara que es troben moltes webs d’informació local
i comarcal, son molt escasses les que ofereixen una professionalitat que permetés comparar la
seva producció amb la de la premsa comarcal en paper. N’hi ha de generalistes, però s’allunyen
del nostre interès.
Els Mitjans analitzats
Pel que fa a la premsa en suport paper:
Periòdics diaris (4)
El Punt (Vallès)
Segre (pluricomarcal)
Regió 7 (Bages)
Diari de Tarragona (provincial)
2
Diversa aparició setmanal (2)
El 9 nou
Hora Nova
Revistes (aparició setmanal) (25)
Ancora - Setmanari de la Costa Brava
Celsona Informació
Crònica de Súria
Diari de Sant Cugat
Diari del Baix Penedès
Diari de Vilanova
El 3 de vuit
El Pati
El Ripollès
EL Vallenc
Forja
L'Eco de Sitges
L'Informador de Martorell
La Comarca d'Olot
La Veu de l'Anoia
LA Veu de l'Ebre
La Veu de la Segarra
3
Setmanari Montpeità
Nova Conca
Nova Tàrrega
Osona Comarca
Revista del Vallès
Setmanari de l'Alt Empordà
Setmanari Montbui
Torelló
Quinzenals (3)
El Pregoner d'Urgell
La Proa del Baix Empordà
Som Garrigues
Especials (2)
S7T Comunica
Revista de l'Alt Empordà
Pel que fa a als informatius de ràdio:
Emissores de ràdio (2)
Segre Ràdio
Ràdio Marina
4
Pel que fa als informatius de televisió:
Emissores de televisió (2)
ETV Llobregat
El 9 Nou
Pel que fa a als ciberinformatius:
Informatius en xarxa digital (3)
Vilaweb
El Singular
El Debat
Anàlisi dels Diaris
Els diaris han estat analitzats a través de totes les seves seccions, triant les tres
notícies amb volum més gran i comptant totes les seves fonts.
Quan parlem del volum ens referim al número de columnes i de línies.
Quan parlem de les fonts ens volem referir a una tipologia ben determinada composta pels
següents paràmetres:
5
Fonts pròpies (signa el periodista o la redacció, per exemple: Red.)
Fonts procedents d’agència (amb incidència especial sobre referències a ACN)
Fonts d’organismes oficials (Exemple: “segons una nota de l’ajuntament...”)
Fonts d’organismes oficials amb persona identificada o identificable (Exemple: segons va
dir l’alcalde Ricard Amengual...)
Fonts d’organismes no oficials (associacions veïnals, clubs, ateneus, etc)
Fonts d’organismes no oficials amb persona identificada o identificable (el portantveu
d’una entitat veïnal)
Persona (a títol individual)
Col·lectiu social (aliens al sistema, com ara “okupes”, “squatters”, etc)
Links (enllaços a Internet)
No identificades (Exemple: “algú va dir que...”)
Amb aquesta tipologia ens proposem detectar i determinar els fluxos d’informació en
funció de les fonts emprades, intentant descobrir si el periodisme de proximitat també
utilitza les fonts de proximitat i de quina mena.
Quan disposem d’aquestes dades en detall, les agruparem per configurar els següents tipus
de fonts, que anomenarem fonts agrupades “per procedència”:
Fonts pròpies
Fonts oficials
Fonts d’organismes no oficials
6
Persones
Col·lectius socials
I la lectura final consistirà en perfilar l’ús que en fan els Mitjans de Comunicació
Locals de les fonts, a quines fan més cas, quines són les més utilitzades i quines no.
7
8
exemple:
Aquí hem posat un exemple de notícia a analitzar. És tracta d’una informació apareguda a
El Pou, revista manresana d’informació1 i podem comprovar que hi ha una font pròpia: Ferran
Sardans, Josep González y Laura Fíguls. Desprès trobem identificacions diverses, que tabularem
degudament.
DIARI DE La
1 http://www.elpou.cat/pounou/index.php?module=ContentExpress&func=display&ceid=3&meid=-1. 08.04.08.
9
Els diaris de la mostra analitzada
10
Diari de Tarragona
Dels quatre diaris analitzats, el Diari de Tarragona és el més vell, donat que va ser
fundat l’any 1939, pel règim franquista. Ha estat el gran diari provincial de Tarragona i
l’hem recollit a la nostra mostra precisament per això, per la seva antiguitat i pel fet de
ser el principal diari de la Catalunya del sud.
Donat que no està associat a l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal no podem oferir
la fitxa subjectiva que sí tenen a la web de L’ACPC els altres periòdics afiliats.
(Imatge portada Diari de Tarragona)
L’OJD (Oficina para la Justificación de la Difusión) li en donava un tiratge de 15.546
exemplars l’any 2002, segons informacions oficials.
Ofereix al públic un model de diari informatiu-popular.
11
El Punt
El diari El Punt està adscrit a l’ACPC i passem a oferir les dades oficials que es poden
trobar a la web d’aquesta entitat.
Es tracta d’un diari en format “tabloide” creat durant la transició i que ha partit
d’una edició local i comarcal a Girona per anar ocupant territori.
(Imatge diari El Punt)
Ofereix al públic un model de diari informatiu-popular.
Editora: Hermes Comunicacions.SA.
Girona.
http://www.elpunt.com
Tirada: 21.500 exemplars
Paginació: 64 planes
Mides: 290 mm ample x 375 mm alt
12
EL PUNT Girona
SEGRE
El diari Segre també està adscrit a la ACPC i reflectim la seva fitxa oficial, segons la
web d’aquesta entitat. Aparegut durant la transició, és el diari de referència de les Terres
de Lleida. Ofereix al públic un model de diari informatiu-popular.
(Imatge portada El Segre)
13
Empresa editora: Diari Segre SLU.
Lleida
http://www.diarisegre.com
Tiratge: 25.084 exemplars
Paginació: 56-60 planes
Mides: 285mm amplada x 410mm alçada
14
Regió 7
També el diari Regió 7 està adscrit a l’ACPC i portem aquí la fitxa oficial que apareix
a la web de l’entitat.
També aquí ens trobem amb un model de diari informatiu-popular.
REGIÓ 7 Manresa
(Imatge portada Regió 7)
15
EDICIONS MANRESA INTERCOMARCALS SA
Manresa.
BAGES
regio7@regio7.com
9908 exemplars
48 planes
290 amplada x 410 alçada
16
Anàlisi de les revistes
Les revistes han estat analitzades a través de totes les seves seccions, triant les tres
notícies amb volum més gran i comptant totes les seves fonts. Emprarem el mateix sistema dels
diaris.
Els models de periòdic de les revistes no són uniformes, i la tipologia és tan àmplia que
caldria, o convindria, fer una investigació sobre aquest tema per oferir als editors i
periodistes formules convincents, encara que no necessàriament estandarditzades.
Anàlisi dels programes informatius radiofònics
Els programes informatius radiofònics han estat analitzats a través de totes les seves
seccions, triant les tres notícies amb volum més gran de minutatge i comptant totes les seves
fonts. Lògicament no és el mateix analitzar un volum d’informació d’un diari o una revista,
amb una paginació d’entre 40 i 100 pàgines que un programa radiofònic, amb una duració d’uns
30 minuts on hi cap, tan sols, un volum d’unes 20 a 25 notícies. Emprarem el mateix sistema
dels diaris i revistes, adequant-lo a la ràdio.
Els models de programes informatius corresponen a les formules clàssiques d'hilvanació de
notícies, encadenades pels locutors o per cortinetes. No presenten gaires novetats sobre els
models convencionals.
17
Anàlisi dels programes informatius televisius
Els programes informatius televisius han estat analitzats a través de totes les seves
seccions, triant les tres notícies amb un volum més gran de minutatge i comptant totes les
seves fonts. Aquí succeeix el mateix que als informatius de ràdio. Emprarem el mateix sistema
dels diaris i revistes, adequant-lo a la ràdio.
També aquí els models de programes informatius corresponen a les formules clàssiques
d'hilvanació de notícies, encadenades pels locutors o per cortinetes. No presenten gaires
novetats sobre els models convencionals.
Anàlisi dels ciberinformatius
El ciberperiodisme no pot ser analitzat igual que la resta de Mitjans de Comunicació de
Masses donat que l'estructura seccional, la producció i la periodicitat son totalment
diferents entre el primer i els altres tres, encara que entre aquests també trobem moltes
diferències, però els factors seccions, producció i periodicitat són comuns.
Amb això volem dir que el ciberperiodisme l'hem analitzat a través d'altres paràmetres
que, al final, ens oferiran resultats que sí seran comparables a la dels altres MCM.
El ciberperiodisme, en conclusió, l'hem analitzat a través dels següents paràmetres:
18
1. Morfologia de la portada 2. Tractament de les fonts a la primera notícia 3. Tractament de les fonts a la segona notícia Aclarirem aquests paràmetres tot dient que per "morfologia de la portada" s'ha
d'entendre l'oferta informativa global i particular, la publicitària i els canals.
Lògicament es tracta d'una descripció morfològica general de cadascuna de les pàgines
web per presentar el producte.
Però també observarem si en aquesta portada s'hi poden detectar les fonts de les
notícies.
19
Per "portada" hem d'entendre la part de la primera pàgina, o pàgina index.html, que es
veu a la pantalla. És a dir, no acceptem, inicialment, que la portada sigui tot el que ens
ofereixen els mitjans digitals donat que no estem segurs que els usuaris, els internautes,
en facin ús de l'oferta total, ens inclinem, més aviat, a pensar que els usuaris analitzen
la primera "pantalla" i a partir d'aquí utilitzen el scroll, o deslliçador, o cursor, per
baixar buscant més elements informatius.
La primera pantalla seria, doncs, una mostra com aquesta:
20
En aquesta primera pantalla no es detecta, sovint, el text de les primeres notícies, però
ens permet entreveure l'orientació de cada ciberperiòdic vers la utilització de les fonts.
Per exemple, en el cas que hem portat, El Debat de les 00.33 hores del dia 7 de març del
2008, observem que podem analitzar morfològicament la primera portada, la que és visible
quan un usuari clica sobre la URL http://www.eldebat.cat que se'ns ofereix una distribució
de l'espai en funció de tres columnes que agrupen cadascuna d'elles notícies complementàries
(a l'esquerra del lector: economia i empresa), notícies principals (columna central de doble
amplada) i comentaris (columna de la dreta), que incorpora opinions i que en altres mitjans
podria ser considerada una columna de blogs..
A més hi ha una primera columna de banda a banda de la plana on s'identifica el mitjà i
s'assenyalen les seccions en que es reparteix la informació i els comentaris: portada,
seccions y cercador, essent aquest últim un motor d'ajuda per trobar notícies i d'altres
elements.
Es pot veure, també, que hi ha la data, però en les nostres mostres sempre apareix la data
de la impressió del document, i no la de l'edició que ens serveix de mostra. És un dels
defectes del sistema: quan hom recupera el document antic, sempre surt la data del dia de la
cerca donat que l'ordinador reconeix la URL i l'actualitza.
Nosaltres entregarem els arxius originals, en format CD, per demostrar que cadascuna de
les mostres va ser agafada en el moment oportú, encara que aquí surti amb data posterior.
21
De les notícies busquem les fonts identificades. I les busquem en els primers paràgrafs i
en les signatures pròpies del mitjà.
D'aquesta manera, hem obtingut el següent volum d'informació dels ciberinformatius
analitzats, que són El Debat, El singular i Vilaweb.
Quatre mesos d'anàlisi dels que hem pres la darrera setmana com a mostra específica.
De cada dia hem fet dos deteccions: en la franja del matí i en la franja de la tarda.
Hem intentat que l'horari fos sempre a les 12 h i a les 18 h. Sols quan ha estat
impossible per raons tècniques o personals o professionals (enllaços, caigudes de sistema,
malalties o classes…) ens hem decidit per obtenir mostres en unes altres hores properes a
les 12 i les 18.
L'elecció d'aquest horari bàsic ve donat per la creença que les redaccions
ciberinformatives tenen, també, uns sistemes de producció semblants als dels altres mitjans:
els periodistes comencen a primera hora del matí i és a partir de mig matí quan disposen de
notícies pròpies o perquè estan manipulant els dossiers que els fan a mans de les
institucions, públiques i privades.
Cal advertir que el camp d’investigació sobre els ciberinformatius està encara en els seus
inicis i convindria invertir recursos en el seu anàlisi.
22
A mitja tarda han obtingut notícies pròpies en funció de treballar sobre les pistes
obtingudes al matí.
Però hi ha més: la franja d'horaris de la nostra cerca respon a la producció periodística
que ens ofereix la pròpia societat. A primera hora s'activa la vida econòmica, social i
política, i és a partir de mig matí quan comencen a generar-se notícies d'aquesta societat,
tret que hi hagi algun fet susceptible de ser considerat inesperat (un accident, un
atemptat, etc).
Amb tot això el que volem dir és que ens hem proposat analitzar la utilització de les
fonts per part dels tres principals ciberperiòdics catalans en funció de dues seqüències
diàries i sobre aquesta mostra està feta la nostra anàlisi.
Morfologia dels ciberinformatius: estudi de models
La morfologia dels ciberinformatius està basada en columnes, i a cada columna l'empresa
periodística li dona una particularitat prèviament estipulada.
En el cas de El Debat ja les hem comentada: tres columnes, la primera per economia i
empresa, la segona per notícies i la tercera per comentaris.
En el cas de Vilaweb veiem la seva portada:
23
Detectem tres columnes: les dues primeres dedicades a les notícies, la tercera, a serveis
que se suposen atractius per a l'usuari: el temps, i blogs, que equivalen a la secció
d'opinió en altres mitjans.
Inicialment trobem una columna de banda a banda de la pantalla amb publicitat (un banner),
i a sota la capçalera del mitjà junt a seccions d'interès i que clicant ens porten a
d'altres pàgines interiors de Vilaweb (productes de Vilaweb, sobre la capçalera i seccions,
a sota).
En el cas d’ El Singular veiem què ens ofereix:
24
També observem tres columnes: la primera dedicada a informació, la segona a opinió sota
l'epígraf de: "confidencial" i la tercera a publicitat, editorial i serveis.
Observarem que a la primera pantalla gairebé no detectem text, i és que potser El Singular
és, dels tres ciberinformatius analitzats, el que menys té cura de la seva morfologia, i
això vol dir que no té en compte el lector que, casualment, pugui entrar en la seva URL i
veient el que troba a la primera pantalla decideix quedar-se, o no, per seguir llegint el
que trobarà a sota.
Veiem la pàgina sencera:
25
I veurem que aquí sí es troba informació en format de text, que pot interessar, o no, al
lector, però que ha de clicar sobre el cursor o sobre la barra de deslliçament de la dreta
per poder informar-se.
Dalt de tot observem una columna, de banda a banda de la plana, amb un banner no
comercial, i a sota la capçalera i les seccions: política, cultura, societat i esports, és a
dir, una classificació seccional molt semblant a la dels mitjans convencionals (premsa,
ràdio i tv).
La crítica inicial que es pot fer a totes tres webs analitzades és que empren poc, o
gairebé res, la capacitat d'Internet per oferir text, imatges, imatges en moviment i la
possibilitat de que l'usuari connecti amb l'empresa editora.
Hi ha una escassa, o escassíssima, capacitat d'autoidentificació a les primeres pàgines de
El Debat, Vilaweb i El Singular i el lector o lectora tan sols és convidat a llegir o
utilitzar la web sense donar-li possibilitat de gestionar la seva agenda (a través de la
gestació d'agendes particulars) o d'incorporar la seva opinió.
Veiem un exemple que està a les antípodes dels nostres ciberinformatius: el cas de El
Tiempo, de Colòmbia:
26
Aquí sí que detectem una web, o un ciberperiòdic, on se'ns ofereix tot el que Internet és
capaç de donar en aquests moments. Parlem dels blogs, primera entrada de la pàgina
colombiana, els fòrums, la plena identificació, gens de publicitat i una llarga llista de
seccions que ens remet a informacions interiors.
Val a dir que els blogs no sols acullen opinions de gent de dins i de fora del MCM sinó
que també ofereixen la possibilitat que l'usuari faci el seu propi espai d'opinió a través
de guies molt didàctiques:
27
Observem, a la dreta, a la secció d'"Ayudas" com es pot fer un blog en pocs minuts.
En conclusió: els tres ciberperiòdics analitzats ens mostren , encara, una primera oferta
considerada molt primària, amb estructures molt rígides, poc creatives i allunyades de les
possibilitats que els ofereix el sistema Internet, basat en la interacció.
Cal assenyalar que sols El Debat ofereix en moltes notícies la possibilitat d'inserir un
comentari al final de les informacions.
Sobre les fonts als ciberinformatius catalans
Entenem per font la identificació de la notícia per part de qualsevol persona o
28
institució, i també l’enllaç, o link, que ens porta a identificar o ampliar la notícia.
Així doncs en les nostres plantilles de dades quan inserim una identificació sobre una
persona o institució podrà tractar-se de la font original o de l'enllaç que ens porti a
ampliar informació sobre el fet periodístic del que s'informa.
En aquest sentit el ciberperiodisme té moltes més avantatges sobre la premsa escrita, la
ràdio o la televisió perquè permet ampliar la identificació i verificació del fet
periodístic a través d'enllaços amb pàgines alienes a la font original, és a dir,
l’hipertext, però que permeten a l'usuari enriquir la seva capacitat d'entendre el fet
sobre el qual s'informa d'una manera molt més rica que no pas a través del paper, les ones
radiofòniques o televisives.
Sols Vilaweb, en algunes circumstàncies, ofereix alguna d'aquestes possibilitats que
enriqueixen l'oferta informativa, com ara en l'edició del dia 22 d'octubre de 2007, veiem la
mostra on es detecta, d'immediat i dins del text, abans del cos del text, una pantalla que
ens permet anar directament a veure imatges de vídeo:
(Falta imatge portada Vilaweb amb vídeo)
Naturalment per poder fer això cal una estructura redaccional sòlida, competent i
professionalment molt capacitada. Estem parlant d'invertir en recursos humans i tècnics.
29
5. El període analitzat El període analitzat ha estat de quatre mesos dins d’un semestre:
Any 2007
Octubre
Novembre
Any 2008
Gener
Febrer
Aquesta selecció del període analitzat correspon a una decisió de l’equip d’investigació,
però obligada pel propi conveni, ja que no va ser signat fins el mes de setembre. Hem fugit
d’analitzar mesos atípics, com ara desembre.
Per raons de política de personal resultava impossible contractar o corresponsabilitzar a
diverses persones en aquesta investigació sense tenir garantits els suficients recursos
econòmics, cosa que la UAB, com qualsevol universitat pública, prohibeix.
Donat que els resultats de la investigació havien de ser presentats el mes de maig, març
i abril es presentaven com un període d’avaluació dels resultats, amb la corresponent
tabulació de les dades.
1
Conseqüentment, ens quedaven els mesos compresos entre octubre i febrer, tret de
desembre, un mes poc habitual per investigar donades les circumstàncies festives que
l’envolten, que fan de la producció periodística una excepció per motius publicitaris i de
vacances.
I dels mesos d’octubre i novembre (2007) i gener i febrer (2008) hem estudiat la darrera
setmana, tant pel que fa a la premsa diària com als programes informatius de ràdio i
televisió i Internet. Pel que fa a les revistes, no hi ha cap problema; si eren setmanals,
preníem la darrera; si eren quinzenals, la segona quinzena i si eren mensuals, l’única
edició.
En resum, hem estudiat:
- 4 diaris x 20 dies (en 4 mesos)= 80 exemplars (aproximadament hem
gestionat 7000 pàgines)
- 30 revistes x 4 mesos= 120 exemplars x 30 pàgines (aproximadament 3600
pàgines)
- 2 informatius de ràdio x 20 dies= 40 escaletes
- 2 informatius de TV x 20 dies= 40 escaletes
- 3 webs x 20 dies= 60 webs (3 pàgines de cada web= 180 pàgines)
Amb això volem dir que s’ha treballat sobre unes 10.000 pàgines de text, 80 escaletes i
180 pàgines d’Internet.
2
6. La metodologia analítica El projecte ens ha obligat a emprar una metodologia basada en la quantificació per poder
fer una qualificació final.
És a dir, hem quantificat dades dia a dia per poder establir volums a fi i efecte
d’establir valors absoluts comparables entre sí i comparables amb els altres mitjans.
La unitat bàsica ha estat la informació (bé sigui una notícia, un reportatge, una
entrevista, una crònica o qualsevol gènere periodístic alternatiu).
Aquesta informació a analitzar ens l’indicaven els mateixos mitjans a través de la seva
presa de decisions: quanta més rellevància informativa, més importància assenyalaven als seus
públics i, per a nosaltres, era la principal indicació de quines eren les notícies a
analitzar. Per rellevància entenem tamany (en columnes i línies).
Al llarg de la investigació una de les analistes ha assenyalat que no sempre la notícia
més “gran” era la que tenia més fonts, però el conveni amb els nostres patrocinadors ens
obligava a mantenir la proposta inicial d’anàlisi basada en la morfologia.
El sistema i processos analítics en la premsa diària i no diària ha passat per les
següents fases:
1. Tot mitjà en paper està articulat en funció de pàgines i seccions. 2. Aquestes seccions presenten les seves notícies de forma jerarquitzada.
3
3. Aquesta jerarquia es basa en el volum de columnes i línies 4. També es basa en la seva presentació morfològica: la notícia que està dalt de la pàgina
és més important que la que està a sota.
En conseqüència, la nostra tria s’ha basat en el següent procés a la premsa diària i no
diària:
1. Els analistes analitzaven full a full la distribució per seccions. 2. De cada secció assenyalaven les notícies més importants per la seva volumetria i
situació dins de la pàgina.
3. De cada exemplar es triaven les tres notícies més importants de cada secció. 4. Finalment es procedia a analitzar notícia a notícia i els resultats s’inserien en una
fitxa d’Excel, que adjuntem en un dispositiu de magatzematge massiu (CD o Pen Drive).
Amb això volem dir i assenyalar que d’un diari amb nou seccions, s’analitzaven totes les
planes –amb unes 150 notícies- per quedar-nos com a mostra un total de 27 notícies cada dia:
les que consideràvem més importants i més grans segons els protocols de cada mitjà.
De cada publicació no diària ens quedàvem amb tres notícies de cada secció, i si no hi
havia seccions, les notícies més rellevants segons la seva morfologia i situació dins del
context.
Pel que fa a la ràdio i la televisió també hem emprat aquest sistema: analitzar la
distribució seccional i triar les tres notícies més importants de cadascuna, amb
4
l’inconvenient de que els informatius radiofònics i televisius no aporten 150 notícies en
cada edició, sinó unes 25 només.
És a dir: d’un informatiu amb 25 notícies es podien analitzar 8.
Pel que fa a Internet, hem ampliat l’univers pactat amb la Fundació Premsa Comarcal,
afegint El Debat a la llista composta per Vilaweb i El singular.
Aquí ens hem trobat amb una variant molt interessant: a Internet no hi ha només una
edició al dia, sinó una edició continuada, permanent, o permanentment actualitzada.
Hem optat per fer dos controls diaris de cada web, sempre que la tècnica no fallés: un
control en la franja horària d’entre les 11 i 12 hores i un altre control entre les 17 i les
19 hores.
L’analítica, en aquest cas, ha passat per investigar i quantificar la portada –amb moltes
més notícies que les portades en paper- i analitzar, després, les dues notícies més
importants de la portada en funció de la seva situació morfològica.
De cada edició analitzada en cada web n’hem tret tres unitats a analitzar pal matí i tres
a la tarda: sis en total.
5
7. L’enquesta subjectiva
La percepció que tenen els directius de la premsa comarcal sobre les fonts
informatives
Per poder disposar d’informació d’interès per enfocar el nostre treball
d’investigació, l’equip de l’OPEI/UAB va considerar convenient realitzar una primera
recerca sobre com interpreten subjectivament la direcció periodística de les empreses
afiliades a l’ACPC la seva relació amb les fonts informatives.
Es tractava de saber, inicialment, quina era l’opinió de diaris i revistes front el
complicat tema del tractament de les fonts informatives, intentant, tanmateix, desvetllar
polítiques empresarials i línies de treball inherents a la verificació dels fets
periodístics.
Es va confeccionar una enquesta molt tancada, amb preguntes concretes, però
interrelacionades, que ens pogués permetre detectar si, veritablement, el tema del
tractament de les fonts és, o era, una de les principals preocupacions subjectives dels
directius.
L’enquesta és aquesta i la carta enviada a tothom són aquestes:
6
Observatori del Periodisme en Internet (OPEI/UAB)
A tots els mitjans de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal.
Sres i Srs.: Benvolguts companyes i companys, vos agrairem que ens ajudeu a establir quina és la
percepció dels directius i directives dels mitjans periodístics locals i comarcals de Catalunya sobre la
utilització de les fonts informatives. La Universitat Autònoma de Barcelona està fent una investigació sobre
el tema per l’ACPC i l’Agència Catalana de Notícies, i abans de començar l’anàlisi de la realitat voldríem
disposar d’un quadre indicatiu que ens permeti aprofundir en la recerca.
Vos demanem que respongueu a aquesta enquesta amb total llibertat, tot assegurant.-vos que les vostres
respostes no seran fetes públiques de forma particular, però sí col·lectivament.
L’enquesta podeu retornar-la a manel.lopez@uab.cat
Moltes gràcies.
Manel López
Responsable de l’Observatori del Periodisme en Internet.
Setembre 07.
7
INVESTIGACIÓ SOBRE LA UTILITZACIÓ DE LES FONTS INFORMATIVES EN EL PERIODISME LOCAL I COMARCAL A
CATALUNYA
UAB-ACPC-ACN
Retornar a
manel.lopez@uab.cat
persona que ha respost l’enquesta:
empresa:
càrrec de la persona que respon:
1. Com considera el vostre mitjà la utilització de les fonts informatives?
(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt important)
- no és important
- és important però hi ha d’altres factors encara més remarcables
- és molt important per a nosaltres
- es relativament important
- té una importància normal
2. Com considereu la importància d’assenyalar, identificant-les (amb nom, cognoms, càrrec, situació,
etc., les fonts informatives?
(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt important)
- no és important
- és important però hi ha d’altres factors encara més remarcables
8
- és molt important per a nosaltres
- es relativament important
- té una importància normal
3. Teniu un protocol d’utilització de les fonts al vostre mitjà (llibre d’estil o semblant)?
- Si
- No
4. Quina és la font més emprada al vostra mitjà
(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt important)
- les fonts pròpies (els i les nostres periodistes)
- les fonts municipals oficials
- la gent
- Les agències
- els altres mitjans
5. Coneixeu l’Agència Catalana de Notícies?
(marqueu amb una “x”)
- Si
- No
6. Si la coneixeu digueu-nos quina és la vostra percepció d’aquesta empresa
(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt important)
- fa una feina correcta
- ha millorat
- Cal que millori
- no té paper en el món actual
9
- cal recolzar-la
7. Quina importància li doneu a Internet com a font informativa (els seus blogs, webs, servei de
correus, etc.)
(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt important)
- no és important
- és important però hi ha d’altres factors encara més remarcables
- és molt important per a nosaltres
- es relativament important
- té una importància normal
consideracions que considereu que heu d’afegir sobre el tema de les fonts informatives i que no hagi
quedat clar a les vostres respostes:
10
L’enquesta va ser distribuïda entre totes les empreses afiliades a l’Associació
Catalana de la Premsa Comarcal i es van rebre 22 respostes de les quals 18 van ser
considerades vàlides donat que diverses publicacions van excusar la seva col·laboració per
motius diversos, com ara que no buscaven el lucre econòmic o que depenien de l’església i,
per això, no es consideraven empreses competitives.
Les 17 enquestes vàlides signifiquen, aproximadament, el 15 % de les publicacions de
l’ACPC. Es tracta d’una xifra petita però suficientment vàlida com per a tenir en compte
aquestes opinions, donat que el que ens interessava era obtenir una fotografia, aproximada,
de com les publicacions comarcals enfoquen la política informativa sobre les fonts.
En aquest sentit sí podem considerar que els resultats obtinguts a l’enquesta poden
ser acceptats, especialment si tenim en compte que respondre una enquesta, amb 25 ítems i
una pregunta oberta, significava estar davant de l’ordinador durant 60 minuts,
aproximadament.
Les preguntes van ser estudiades prèviament per poder interrelacionar respostes i
definir, amb concreció, quin és, realment, l’opinió dels MCM comarcals sobre la utilització
que volen fer de les fonts, no pas la que estan fent, tema que correspon al nostre estudi.
Les publicacions que van respondre a l’enquesta pertanyen a les següents capçaleres
i/o empreses:
Bisbat d’Urgell
11
Diari de Vilanova
El Llaç, Molins de Rei
El Martinet
El 9 nou
La Palanca
La Segarra
La Tosca
Lo Floc
La Veu de Flix
La Veu de l’Anoia
L’Empordà
Segre Mitjà
Torelló
Estela
Hora Nova
La Farga
Posteriorment va arribat l’enquesta de Manlleu.
Justificació de les preguntes
Veiem les preguntes que varem enviar i el per què van ser redactades d’aquesta manera.
Sempre donàvem als enquestats la possibilitat de puntuar cada resposta. Hi ha qui va
entendre que podia posar la nota de 5 a cada resposta, o qui va considerar que havia de
12
repartir de l’1 al 5, sense repetir cap valoració. Varem optar per acceptar totes les
respostes donat que, finalment, varem fer un buidatge quantitatiu, incorporant totes les
respostes, sumant-les i traient, posteriorment, els percentils, la qual cosa ens permetia
ordenar i classificar respostes de forma molt fidel, malgrat aquesta tendència una mica
esbiaixada de puntuar.
La primera pregunta intenta descobrir la voluntat periodística de les empreses sobre
la seva valoració de la importància de les fonts. Cinc propostes, interrelacionades,
algunes fins i tot contradictòries, però que buscaven respostes exactes a través de la
tabulació posterior.
1. Com considera el vostre mitjà la utilització de les fonts informatives?
(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt
important)
- no és important
- és important però hi ha d’altres factors encara més remarcables
- és molt important per a nosaltres
- es relativament important
- té una importància normal
13
La segona pregunta intenta que els enquestats defineixin la seva postura davant de la
verificació de l’autoritat de la font informativa, especialment pel que fa a la
identificació de la persona informant, sigui individu o institució.
2. Com considereu la importància d’assenyalar, identificant-les (amb nom, cognoms,
càrrec, situació, etc., les fonts informatives?
(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt
important)
- no és important
- és important però hi ha d’altres factors encara més remarcables
- és molt important per a nosaltres
- es relativament important
- té una importància normal.
La tercera pregunta...
3. Teniu un protocol d’utilització de les fonts al vostre mitjà (llibre d’estil o
semblant)?
- Si
- No
La quarta pregunta.,..
4. Quina és la font més emprada al vostra mitjà
14
(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt
important)
- les fonts pròpies (els i les nostres periodistes)
- les fonts municipals oficials
- la gent
- Les agències
- els altres mitjans
La cinquena pregunta...
5. Coneixeu l’Agència Catalana de Notícies?
(marqueu amb una “x”)
- Si
- No
La sisena pregunta...
6. Si la coneixeu digueu-nos quina és la vostra percepció d’aquesta empresa
(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt
important)
- fa una feina correcta
- ha millorat
- Cal que millori
- no té paper en el món actual
15
- cal recolzar-la
La setena pregunta...
7. Quina importància li doneu a Internet com a font informativa (els seus blogs, webs,
servei de correus, etc.)
(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt
important)
- no és important
- és important però hi ha d’altres factors encara més remarcables
- és molt important per a nosaltres
- es relativament important
- té una importància normal
i finalment demanàvem:
consideracions que considereu que heu d’afegir sobre el tema de les fonts informatives
i que no hagi quedat clar a les vostres respostes:
16
Les respostes
1. Com considera el vostre mitjà la utilització de les fonts informatives?
(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt
important)
a. no és important 22 (11%)
b. és important però hi ha d’altres
factors encara més remarcables 42 (24%)
c. és molt important per a nosaltres 47 (26%)
d. es relativament important 47 (26%)
e. té una importància normal 26 (13%)
TOTAL PUNTS 184 100%
17
Consideració de la font informativa: ¿és molt important?
0
5
10
15
20
25
30
nosi, peròmolt impo.relatiunormal
18
2. Com considereu la importància d’assenyalar, identificant-les (amb nom, cognoms,
càrrec, situació, etc., les fonts informatives?
(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt
important)
a. no és important 16 10%
b. és important però hi ha d’altres factors
c. encara més remarcables 34 22%
d. és molt important per a nosaltres 51 31%
e. es relativament important 33 22%
f. té una importància normal 22 15%
TOTAL PUNTS 156 100%
19
Consideració d’identificació de la font informativa: ¿és important
identificar sempre les fonts?
0
5
10
15
20
25
30
35
No ho ésés, però…molt impo.relativ,normal
20
3. Teniu un protocol d’utilització de les fonts al vostre mitjà (llibre d’estil o
semblant)?
a. Si 4 28%
b. No 10 72%
0
20
40
60
80
1er trim.
Protocol d'utilització de fonts?
sino
21
4. Quina és la font més emprada al vostra mitjà
(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt
important)
- les fonts pròpies (els i les nostres periodis 61 30%
- les fonts municipals oficials 41 20%
- la gent 48 24%
- Les agències 26 12%
- els altres mitjans 29 14%
TOTAL PUNTS 205
0
5
10
15
20
25
30
procedència
pròpiesmunicipalsgentagènciesmcm
22
5. Coneixeu l’Agència Catalana de Notícies?
(marqueu amb una “x”)
- Si 14 100%
- No
0
20
40
60
80
100
Coneixament de l'ACN
sino
23
6. Si la coneixeu digueu-nos quina és la vostra percepció d’aquesta empresa
(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt
important)
- fa una feina correcta 55 33%
- ha millorat 27 16%
- Cal que millori 31 18%
- no té paper en el món actual 14 8%
- cal recolzar-la 40 23%
TOTAL PUNTS 167 100%
24
0
5
10
15
20
25
30
35
Opinió sobre l'Agència Catalana de Notícies
feina correctaha milloratcal q millorino té papercal recorzar-la
25
7. Quina importància li doneu a Internet com a font informativa (els seus blogs, webs,
servei de correus, etc.)
(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt
important)
c. no és important 11 7%
d. és important però hi ha d’altres factors
encara més remarcables 48 32%
e. és molt important per a nosaltres 36 24%
f. es relativament important 24 18%
g. té una importància normal 29 19%
h.
TOTAL PUNTS 148 100%
26
05
101520253035
Internet
Opinió d'internet com a eina
no ésimportantsi, però…
molt important
relativament
normal
27
Comentari sobre el resultat de l’enquesta sobre la percepció dels MCM
comarcals sobre les fonts informatives
Les empreses i publicacions que han tingut l’amabilitat de participar en la nostra
enquesta prèvia a la investigació ens han donat algunes pistes sobre com veu el món del
periodisme comarcal el complicat tema de les fonts i de la seva tria i utilització.
A la primera pregunta, de “com considera el vostre mitjà la utilització de les fonts
informatives” se’ns respon que:
És molt important (26%)
És relativament important (26%)
És important però hi ha d’altres factors encara més remarcables (23%)
Aquestes són las tres respostes més puntuades i valorades, la qual cosa podria
significar que no hi ha, a la premsa comarcal, una clara posició sobre el tema, o, en tot
cas, no hi ha hagut El Debat convenient per posar-se d’acord sobre què fer per estructurar
una política comuna o col·lectiva de fonts.
2. A la segona pregunta de “com considereu la importància d’assenyalar, identificant-
28
les (amb nom, cognoms, càrrec, situació, etc., ) les fonts informatives”, se’ns ha respost
el següent:
És molt important per a nosaltres (31%)
És relativament important (22%)
És important però hi ha d’altres factors encara més remarcables (22%)
Amb això podem començar a detectar que la identificació de les fonts sí es considera
remarcable, per davant de totes les altres possibilitats, però potser el tema està
relativitzat per un segment destacable dels periodistes, o dels seus representants, del
periodisme comarcal.
3.A la tercera pregunta “teniu un protocol d’utilització de les fonts al vostre mitjà
(llibre d’estíl o semblant)” obtenim les següents respostes:
Si..........4
No.........10
Detectem un camp en el que hem de treballar tots plegats per assumir una lectura
col·lectiva sobre la importància d’estar preparats davant de la utilització de les fonts,
de com fer-ho, de com preparar-ho o de com preveure solucions davant de possibles
problemes.
29
4. A la quarta pregunta, “quina és la font més emprada al vostre mitjà”, trobem les
següents respostes:
Les fonts pròpies (els i les nostres periodistes) (30%)
La gent (24%)
Les fonts municipals oficials (20%)
En resum, el 50% de les fonts emprades pels nostres enquestats procedeixen de fonts
directes (pròpies i la gent), la qual cosa és indicatiu d’alta significació que demostraria
que el periodisme comarcal està molt prop dels seus lectors.
5. A la cinquena pregunta hem introduït un tema d’especial significació per
Catalunya, la importància de disposar d’una agència de notícies nacional, de l’estil de
Agence France Press, i a la qüestió de si “Coneixeu l’Agència Catalana de Notícies” se’ns
ha respost el següent:
Sí 14
No 0
És una bona notícia aquest fet, la qual cosa no significa pas que tothom ni estigui
subscrit o en gaudeixi del seu servei.
6. Hem volgut aprofundir en aquest tema donat que l’ACN podria ser la gran instància
periodística catalana, per això hem preguntat sobre la seva tasca, amb el següent enunciat:
30
“si la coneixeu digueu-nos quina és la vostra percepció d’aquesta empresa”, i hem obtingut
els següents resultats:
Fa una feina correcta (33%)
Cal recolzar-la (23%)
Cal que millori (18%)
Ha millorat (16%)
Les respostes ens indiquen que la seva imatge és positiva (fa una feina correcta, cal
recolzar-la, ha millorat...) que poden inspirar confiança en els seus directius i
periodistes.
7. La darrera pregunta anava sobre la utilització d’Internet com a font informativa,
i la hem fet com a una continuïtat de la feina realitzada pels companys de la Universitat
de Vic, amb el doctor Escolari al davant, que van realitzar una investigació sobre el món
digital/comarcal l’any passat.
La pregunta era la següent: “quina importància li doneu a Internet com a font
informativa –els seus blogs, webs, serveis de correus, etc-“ i la resposta era la següent:
És important però hi ha d’altres factors encara més remarcables” (32%)
És molt important per a nosaltres (24%)
Té una importància normal (19%)
És relativament important (18%)
31
En resum, no se li dona una importància gaire remarcable a la vista de que la major
part de les respostes relativitzen el seu protagonisme.
Al final demanàvem un comentari subjectiu, no pas obligatori, sota el títol
“Consideracions que considereu que heu d’afegir sobre el tema de les fonts informatives i
que no hagi quedat clar a les vostres respostes” i, hem obtingut aquestes respostes:
32
Comentaris subjectius de les persones que responien les enquestes en nom
de les empreses i mitjans participants
Aquests són alguns dels comentaris, textuals i sense editar, que van fer les persones
que van respondre les 7 preguntes de l’enquesta.
“En moltes ocasions i més en la premsa local/comarcal, els organismes oficials ,
utilitzen les informacions ja sigui per valorar o contrastar les noticies que els arriben
directament. A la vegada en més d’una ocasió ens han fet servir com a mitjans de difusió,
tot i que darrerament han començat a editar butlletins municipals.”
“la Palanca es una revista mensual que te un públic objectiu de 5000 - 6000 lectors
(tota la població dels municipis d’Artesa de Segre, Alòs de Balaguer, Foradada, Cubells i
Vilanova de Meià més els nostres emigrats).
Editem 850 exemplars mensualment i tenim uns 150 accessos únics a la nostra web.
Poques vegades ens veiem obligats a consultar altres fonts (generalment son sentencies
judicials o decisions governamentals).
A principis dels 90 varem tenir un plet (resolt al nostre favor) i des de llavors
totes les fonts son identificades i no es publiquen cartes o articles anònims.”
“En ser el nostre butlletí un mitjà d’informació local, tant les agències de notícies,
33
com Internet o els altres mitjans no ens són de gaire utilitat ja que no recull el el dia a
dia local. Per això les nostres fonts han de ser bàsicament els nostres propis recursos i
la gent que ens envolta”.
“Per una revista local com la nostra, El Llaç de Molins de Rei, la principal font
d’informació és l’Ajuntament a través de les notes de premsa que genera. També compta molt
la informació que ens envien les entitats i sobretot l’orella que paren els nostres
col·laboradors a partir de les seves vivències en el municipi o del que li diu la gent.
Podríem dir que un 70% de les informacions que publiquem són generades pels gabinets
de premsa oficials.
Les agències de notícies no les fem servir gaire, per no dir gens, donat que
considerem, i disculpeu la possible petulància, que nosaltres hem de ser els primers i els
qui millor expliquem un fet que succeeixi en el nostre municipi.
Sobre Internet i els blogs, els mirem i ens serveixen per saber per on van els trets
però no publiquem res sense haver-ho contrastat”
“Sobre el tema de l'Agència Catalana de Notícies: al nostre mitjà l'únic que ens
interessava era la informació judicial (quan van deixar de donar-ne, ens varem esborrar).
Per a la premsa autènticament local, és a dir, aquella que només publica informacions
locals i comarcals, l'ACN no té cap sentit si es dedica a informar del que nosaltres ja
dominem, que són precisament les informacions locals i comarcals. El que ens interessaria
és que ens subministrés informacions de tipus general que tenen una influència en l'àmbit
local. Exemples: informació judicial de casos de la nostra comarca que es jutgen a
34
Barcelona, o bé dades comarcals sobre temes d'àmbit general: quants reclusos hi ha a la
nostra comarca, quants malalts de sida, quantes atencions per maltractaments, etc, etc.,
dades que moltes vegades subministren organismes oficials que tenen la seva seu a
Barcelona.”
“En el nostre cas, principalment fem una tasca de font informativa per a d’altres
mitjans ja que funcionem alhora com un gabinet de comunicació i editem les nostres pròpies
publicacions. No fem servir amb assiduïtat les fonts informatives típiques per a d’altres
periodistes sinó que tractem d’assortir al mitjans amb notícies que succeeixen en el nostre
àmbit.”
“L’important és tenir diverses fonts, no quedar-se mai amb una i buscar sempre una
banda i altra de la notícia.
“Donat que la revista és d’àmbit comarcal, les notícies que apareixen per Internet són
més aviat minses i per tant no ens hem podem gaudir massa.”
“A nivell local, com és el cas de La Veu de Flix, les agències, webs i altres mitjans
només serveixen per fer un petit apartat de breus o per completar dades però la majoria
d’informacions surten de la presència del mitjà en actes diversos locals.
35
8. Els resultats
a. diaris
Hem analitzat quatre diaris: Segre, Diari de Tarragona, Regió 7 i El Punt, edició del Vallès. A peu de plana indiquem les incidències enregistrades i avisem d’episodis especials que poden tenir
una petita, però real, incidència en l’estudi.
1
Diari Segre
SUMES TOTALS
Nº
notícies
Fonts pròpies
Agències (indiqueu
ACN)
Organis-
mes oficials
Persones
d'organis- mes
oficials
Organis- mes no
oficials
Persones d'org.
no oficials
Persona
Col·lect
iu social
Indefini
des
SEGRE (22/10 a 26/10)
143
45
2
43
94
17
61
23
0
2
SEGRE (26/11 a 30/11)
138
48
0
49
76
26
39
12
5
10
SEGRE (21/01 a 25/01)
135
54
1
47
95
34
60
18
3
0
SEGRE (25/02 a 29/02)
146
61
2
53
92
28
52
31
6
6
TOTAL
562
208
5
(0 ACN)
192
357
105
212
84
14
18
2
Comentari al diari Segre
En el diari de la capital del Segrià detectem una gran utilització de fonts procedents de
persones implicades en la gestió dels organismes públics (357 fonts), que junt amb les fonts
procedents directament dels organismes públics (192) fan que aquest diari estigui molt
pendent de les fonts anomenades oficials.
A destacar que també s’empren fonts pròpies, però en una relació de 1 a 3, quant en el
cas de les fonts oficials gairebé la proporció és de 1 a 1. Lògicament es pot deduir que
moltes fonts de persones relacionades amb els organismes públics han estat cercades pels
propis periodistes, però cal recordar que són els professionals els que hi decideixen a quina
font apropar-se per obtenir informacions o per a validar-ne els fets ja referenciats.
La relació entre fonts de persones procedents d’organitzacions no oficials és de 2 a 5. I
la d’organismes no oficials d’1 a 5.
Cal observar, també, que la relació entre persona individual, i potser anònima, i notícia
presenta una relació de 1 a 10, mentre que les persones i organismes no oficials (clubs,
ateneus, associacions de veïns, etc) han estat consultades o requerides en una relació de 0,5
per cada notícia.
En resum: el diari Segre ha emprat, majoritàriament, fonts institucionals.
3
Regió 7
SUMES TOTALS
Nº
notícies
Fonts pròpies
Agències (indiqueu
ACN)
Organis-
mes oficials
Persones
d'organismes oficials
Organis- mes no oficials
Persones d'org.
no oficials
Persona
Col·lect
iu social
Indefini
des
REGIÓ 71
(22/10 a 26/10)
88
42
19
(2 ACN)
35
53
18
64
23
0
1
REGIÓ 7 (26/11 a 30/11)
107
52
27
37
58
17
58
12
0
1
REGIÓ 7 (21/01 a 25/01)
114
52
40
(2 ACN)
27
56
23
50
15
0
3
REGIÓ 72
(25/02 a 29/02)
89
40
22
(2 ACN)
14
45
4
31
2
0
3
TOTAL
398
186
108
(6 ACN)
113
212
62
203
52
0
8
1 No disponile. 2 No disponible. .
4
Comentari al diari Regió 7
Aquest diari de la zona central de Catalunya presenta, com a primer i destacable font,
la de persones procedents d’organismes oficials amb 212 enregistraments, que depara una
relació de 0’5% per cada notícia, o el que és el mateix, de cada dues notícies. Seguit trobem
la consulta a persones d’organismes no oficials (203 enregistraments).
Hi segueix les fonts pròpies (186), amb proporció de 0’5. I les fonts procedents
d’organismes oficials, amb 113 ítems.
Detectem una utilització de les agències en una freqüència de 1 per cada 4 notícies, amb
6 fonts identificades com procedents d’ACN.
Les persones a títol personal tan sols apareixen en 52 enregistraments i no detectem
fonts procedents de col·lectius socials no institucionals.
5
Diari de Tarragona
SUMES TOTALS
Núm. notícies
Fonts pròpies
Agències (indiqueu ACN)
Organismes oficials
Persones organismes oficial
Organismes no oficials (inclou alt. MCMs)
Persones org. no oficials.
Persona
Col·lectiu social (inclou sindicats)
Fonts no identificades
Diari de T. 22/10 al 27/10/07
141 107
35
14 86
16
55
46
5
6
Diari de T. 26 al 30/11/07
144 105
34
20
70
7
51
20
2
1
Diari de T. 21 al 25/01/08
144 107
29
22
73
12
67
21
6
5
Diari de T. 25 al 29/02/08
115 81
25 1 (ACN)
15
63
14
64
30
3
3
TOTALS 544 400 125 1 ACN
71 292 49 237 107 16 15
6
Comentari a Diari de Tarragona
Diari de Tarragona presenta una primera lectura basada en la gran utilització de les
fonts pròpies, 390 sobre 544 notícies, en una proporció gairebé de 2 a 3.
Li segueix la font personal (292) d’organismes oficials i la font personal
(237)d’organismes no oficials.
I també cal destacar que s’ha consultat a 107 persones a títol individual, recollint
també informacions de col·lectius socials no institucionals (16), encara que només a títol
episòdic.
Aquest diari és un dels que més treballa amb notícies d’agència, amb 123 sobre 544
notícies.
7
El Punt (Vallès)
Nº notícies
Fonts pròpies
Agències (indq. ACN)
Organis-mes oficials
Persones d'organis- mes oficials
Organismes no oficials
Persones d'org. no oficials
Persona Col·lectiu social
Fonts no identifi cades
El Punt 22 al 27/10/07
137 131
13 (2 ACN)
45
132
15
52
27
23
4
El Punt 27 al 30/11/07
105 91
11 (3 ACN)
16
62
17
28
7
2
0
El Punt 21 al 25/01/08
134 115
14 (2 ACN)
28
122
9
78
10
3
1
El Punt3 25 al 29/02/08
98 89
9 (2 ACN)
35
85
6
60
10
9
1
TOTALS 474 426 47 (9 ACN)
124 401 47 218 54 37 6
3 No disponible l’exemplar del dia 26 de febrer.
8
Comentari a El Punt (Vallès)
Aquest diari es caracteritza per una gran utilització de les fonts pròpies (426 sobre 474
notícies) la qual cosa el que situa a aquest diari en una situació molt destacada donat que
gairebé cada notícia publicada i analitzada per OPEI/UAB està confirmada per les fonts de la
pròpia redacció.
Això no significa que no s’utilitzin fonts personals amb relació amb les institucions i
organismes oficials (401 enregistraments), seguit per les fonts de persones relacionades amb
institucions no oficials (clubs, AAVV, ateneus, etc), amb 238 entrades.
Les persones a títol individual també tenen escassa entitat, com succeeix als altres
diaris, amb sols 54 consultes i només 34 col·lectius socials no oficials han tingut
protagonisme com a font en El Punt.
9
Resultats absoluts de les fonts informatives en els diaris local i comarcals
analitzats
SUMES TOTALS
Nº notícies
Fonts pròpies
Agències (indq. ACN)
Organismes oficials
Persones d'organismes oficials
Organismes no oficials
Persones d'org. no oficials
Persona Col·lectiu social
Fonts No Identi- ficades
Segre
562 208 5 192 357 105 212 84 14 18
Regió 7
3984 186 108 (6 ACN)
113 212 62 203 52 0 8
Diari de Tarragona
544 400 125 (1 ACN)
71 292 49 237 107 16 15
El Punt (Ed. Vallés)
474 426 47 124 401 47 218 54 37 6
TOTAL 1978 1220 285 (7 ACN)
500 1262 263 870 297 67 47
4 Recordem que manquen dos diaris, corresponents a l’edició del 24 d’octubre i del 29 de febrer.
10
Gràfic del resultats de l’anàlisi de fonts
en els diaris comarcals
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
nº fonts
pròpies
agències
org.oficials
org.ofic.persones
org.no oficials
org.no ofic.persones
persones
col.socials
11
Comentari al quadre comparatiu sobre fonts periodístiques en els diaris locals i
comarcals analitzats.
De les 1978 notícies analitzades al llarg de quatre mesos detectem els següents resultats globals que podrien oferir una lectura aproximada sobre la realitat de la premsa local i
comarcal catalana pel que fa a la seva política de fonts informatives.
Amb aquest volum de notícies es podrà intentar perfilar una imatge prou encertada
d’aquesta política i estratègia de cara a oferir als lectors i lectores uns fets periodístics
prou verificats, o no.
En primer lloc detectem que la tipologia de font informativa més utilitzada pels diaris
analitzats és una persona que té relació amb un organisme oficial. 1262 persones “oficials”
van ser consultades en algun moment per algun dels periodistes dels diaris analitzats. Això
vol dir que de cada dues notícies, en una hi havia una persona que treballava per una
institució o organisme oficial.
Pot tractar-se del cap o la cap de premsa/comunicació, o un regidor, o un conseller...
Aquí s’obre un ampli ventall que es podrà consultar en el tronc central de dades que deixem a
disposició de futurs investigadors un cop s’hagi obtingut el permís de l’Observatori del
Periodisme en Internet (UAB) o de l’Associació de la Premsa Catalana i de l’Agència Catalana
de Notícies.
12
Analitzar més a fonts aquestes procedències tipològiques ens permetria establir una
relació entre la influència dels gabinets de comunicació institucionals i la fabricació de
notícies. Tenim el material, ara cal entrar en cadascú dels seus passadissos.
En segon terme trobem que la font més emprada és la pròpia del mitjà, en una proporció
semblant a l’anterior tipologia: 1210 fonts sobre 1978 notícies, és a dir, de quasi cada tres
notícies, dues n’estaven avalades per la pròpia redacció.
En tercer terme detectem que la tipologia de font emprada de forma superior pels nostres
diaris és la procedent de persones d’organismes no oficials. Parlem d’associacions de veïns,
clubs, ateneus, etc, però sempre dins de l’anomenat “sistema”, és a dir, no parlem
d’organitzacions “d’okupes”, “squatters”, etc. En aquesta tipologia ens trobem amb 890
consultes sobre 1978 notícies. Una proporció de quasi 0,5.
Sumant les dues tipologies ens resulta que la premsa local i comarcal analitzada per
l’equip d’investigació atent abans a les persones que a les fonts no-persones, tant
d’organismes oficials com d’organismes privats.
La personalització és important en les notícies donat que identifica un fet amb una
persona, un fet amb algú visible, mentre que, en el cas contrari, si s’identifica un fet amb
una font institucional no-persona el lector i lectora poden arribar a desconfiar de si el fet
ha succeït o no, de si s’ho ha inventat el periodista, o no.
13
La identificació de la font a través d’una persona dóna qualitat a la notícia.
Després trobem la font informativa procedent d’organismes oficials (500) i les procedents
d’organismes no oficials (263).
I enmig, la font procedent de les persones anònimes, o amb noms i cognoms però que sols
es representen a sí mateixes, amb 297 consultes.
Queden, pel final, les fonts de col·lectius socials i no identificades. Trobem 67
consultes a col·lectius no inserits dins del que podríem nomenar “vida oficial” i 47 no
identificades, una xifra considerablement menor i menyspreable sobre el volum total.
A destacar l’escassa utilització de les agències informatives, o almenys, la
identificació de les notícies procedents de les agències informatives, en una proporció de 283
identificacions sobre 1978 notícies, la qual cosa no resulta gaire destacable.
En conseqüència, la immensa majoria de notícies de la premsa diària local i comarcal
identifica les notícies, però ho fa, en la seva major part, amb fonts oficials, després les
pròpies i posteriorment les no oficials.
14
Resultats absoluts de les fonts informatives en els diaris analitzats,
agrupades per procedències
mitjà Nº notícies
Nº fonts pròpies
Agències (indq. ACN)
Nº fonts organismes oficials
(institucions i persones)
Nº fonts d’organismes no
oficials (organismes i persones)
Persones Col·lectius socials
Segre 562 208 5 549 317 84 14
Regiò 7 398 186 108 (7 ACN)
325 265 52 0
Diari Tarrago
na
544 390 123 (1 ACN)
363 286 107 16
El Punt (Vallès
)
474 426 47 525 285 54 37
total 1978 1220 285 (8 ACN)
1762 1133 297 67
15
Quadre de les fonts de diaris locals i comarcals
agrupades per procedències
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
1600
1800
fonts
pròpiesagènciesorg.oficialsorg.no oficialspersonescol.socials
16
Comentari als resultats absoluts de les fonts informatives agrupades per
procedències.
L’equip de l’Observatori del Periodisme en Internet ha treballat sobre una mostra de:
1978 notícies
4772 fonts detectades.
I amb aquest material estem en disposició de presentar uns resultats que permeten
assegurar que cada notícia analitzada disposava aproximadament de 2,4 fonts per cada unitat
informativa (fos notícia, reportatge o d’altres gèneres periodístics oferts pels quatre
diaris).
En aquest quadre es pot comprovar que les fonts institucionals (institucions i persones
d’institucions) constitueixen la principal tipologia dels diaris catalans, de caràcter local i
comarcal, analitzats per OPEI/UAB.
No es cap sorpresa i precisament aquesta investigació confirma el que està succeint a la
premsa diària, tant local com generalista: s’utilitza de forma abrumadora la font
institucional per generar notícies, molt per sobre de les fonts pròpies, que en el nostre cas
és de 1210 entrades sobre 1978 notícies.
Les fonts d’organismes no oficials també tenen importància, però molt menys que la primera:
17
1153 entrades o enregistraments sobre 1978.
Les persones anònimes, gent que porta informació a la redacció sense representar a ningú,
gairebé no té importància: 297 sobre 1978 notícies. I els col·lectius socials son gairebé un
episodi anecdòtic: 67 casos sobre 1978 notícies.
En conseqüència, reiterem el que dèiem abans: la principal font utilitzada per la premsa
diària local i comarcal és la procedent de fonts institucionals (organismes i persones),
seguida de la font pròpia (amb 1210 enregistraments), la font d’organismes no oficials (1153)
i, molt lluny d’aquestes xifres, les fonts d’agència (283) i una mica per sobre les fonts de
persones a títol individual (297), amb la quasi anecdòtica font de col·lectius socials no
institucionals (67).
18
b. revistes Hem analitzat 31 publicacions no diàries, que es divideixen en compartiments
corresponents a:
2 publicacions bisetmanals
24 publicacions setmanals
3 publicacions quinzenals
2 publicacions especials
En cas d'haver trobat incidències, a peu de plana indicarem els casos enregistrats i
avisarem d’episodis especials que poden tenir una petita, però real, incidència en
l’estudi
19
Taula final de l'anàlisi
i de les fonts informatives a les revistes catalanes: resultats en cada publicació
SUMES TOTALS
Nº notícies
Fonts pròpie
s
Agències
(indiqueu ACN)
Organismes ofi- cials
Perso-nes
d'orga-nismes ofi-cials
Organis-mes no oficial
s
Perso-nes
d'org. no
oficials
Perso-na
Col·lectiu social
Font no identifica
da
BISETMANARIS
EL 9 nou 209 186
1 (ACN) 27 95 14 60 77 21 9
Hora Nova 111 94
2 (ACN) 17 70 13 46 25 10 4
SETMANARI
S Ancora - Setmanari de la Costa Brava 36 11 0 10 8 2 3 4 2 0
Celsona Informaci
ó 88 27 0 19 41 8 5 22 10 3 Crònica de Súria 31 13 0 2 8 2 6 4 1 0 Diari de Sant Cugat 65 66 0 13 39 1 33 37 13 3
Diari de 105 91 0 32 78 6 30 60 18 9
20
Vilanova Diari del
Baix Penedès 74 54 0 9 31 5 22 21 14 6 El 3 de vuit 172 151
5 (ACN) 47 147 11 44 44 22 8
El Pati 30 29 0 3 9 2 12 7 6 2 El
Ripollès 49 22 0 10 37 2 16 9 1 2 EL
Vallenc 81 61 0 6 18 2 11 11 2 3 Forja 24 1 0 0 11 0 3 4 1 0
L'Eco de Sitges 35 13 0 1 6 0 8 3 1 2
L'Informador de
Martorell 50 0 0 12 21 4 3 1 0 1 La
Comarca d'Olot 62 3 0 5 25 7 6 6 5 5
La Veu de l'Anoia 54 49 1 9 38 4 17 5 5 2 La Veu de l'Ebre 124 95
4 (4 ACN) 46 104 9 28 13 14 12
La Veu de la
Segarra 31 3 0 1 17 1 2 2 1 1 Setmanari Montpeità 30 10 0 2 5 0 3 5 3 0
Nova Conca 44 23 0 6 10 2 4 2 2 2 Nova
Tàrrega 35 4 0 2 7 3 6 2 0 1 Osona 56 38 0 2 22 3 27 4 13 2
21
Comarca Revista
del Vallès 194 139 1 54 87 17 38 35 22 3
Setmanari de l'Alt Empordà 98 77 0 17 48 3 24 31 4 5 Setmanari Montbui 23 19 0 3 11 1 4 0 1 0 Torelló 19 19 0 3 20 0 1 7 4 2
QUINZENAL
S El
Pregoner d'Urgell 23 1 7 1 1 1 4 3 La Proa del Baix Empordà 35 23
3 (2 ACN) 2 11 2 6 8 5 0
Som Garrigues 45 22 0 11 32 4 14 7 8 3
ESPECIALS
S7T Comunica 16 5 0 7 9 1 0 5 2 3 Revista de l'Alt Empordà 26 8 0 1 8 0 5 9 3 4
Total 2075 1357
17 (14 ACN) 386 1074 130 488 474 217 98
22
Comentari final al resultat de l'anàlisi de fonts en cada publicació no
diària: revistes bisetmanals, setmanals, quinzenals i especials.
Les 31 publicacions analitzades presenten, en la seva immensa majoria, una bona
relació entre el número de notícies i el número de fonts emprades, com ja analitzarem en el
següent comentari sobre els resultats finals absoluts.
En aquest sentit cal assenyalar les incidències més destacables en les publicacions
bisetmanals, setmanals, quinzenals i especials, sempre tenint en compte que ens estalviarem
comentaris en allò que sigui evident i normal, i endegarem l'anàlisi més detallat en allò
que considerem que sobresurt.
En aquests comentaris no volem fer una mena de ranking comparatiu entre publicacions,
donat que considerem que cada empresa periodística és un món diferent i que per ser jutges
que volguessin establir una mena de llistat assenyalant la "millor" i la "pitjor"
publicació en la utilització de les fonts informatives caldria, i seria obligat, organitzar
un quadre comparatiu multicriteri que incorporés valors com ara recursos econòmics i humans
invertits en l'empresa que podrien reflectir si la gestió periodística, amb "X" recursos,
ha estat correcte o no.
És a dir, comentarem els resultats per publicacions i tipologies de fonts, però només
en els casos que resultin més destacables i mai amb la intenció d'establir "millors" ni
23
"pitjors". No farem els comentaris, doncs, en funció d'uns ordres numerals ni percentils.
Els fets més importants d'aquest quadre són les següents:
1. Pel que fa a la utilització de fonts en cada notícia a. En el segment de publicacions bisetmanals el 9 nou ofereix un alt
índex de fonts en cada notícia, en una relació de 0'9 per 1.
b. Hora Nova esta gairebé en el mateix índex. c. En el segment de publicacions setmanals Diari de Sant Cugat,
Diari de Vilanova, 3 de vuit, El Pati, La Veu de l'Anoia, La Veu
de l'Ebre i Setmanari de l'Alt Empordà també tenen una relació
propera a 1 font per cada notícia.
d. En el segment de publicacions quinzenals no es detecta aquest alt índex, ni tampoc en el segment de publicacions especials.
2. Pel que fa a les agències informatives com a font de les publicacions no diària detectem un ús prou important de l'Agència Catalana de
Notícies, amb 14 notícies de la seva producció sobre un total de 17.
3. Qui empra m és a l'Agència Catalana de Notícies és La Veu de l'Ebre, el 3 de vuit El 9 Nou, Hora Nova i La Proa.
4. Moltes publicacions empren més fonts pròpies que la resta de tipologia. Podem destacar les següents publicacions: El 9 Nou, Hora
Nova Ancora, Crònica de Súria, Diari de Sant Cugat, Diari de Vilanova,
Diari del Baix Penedès, 3 de vuit, El Pati, El Vallenc, L'Eco de
24
Sitges, La Veu de l'Anoia, Setmanari Montpeità, Nova Conca, Osona
Comarca, Revista del Vallès, Setmanari de l'Alt Empordà, Setmanari de
Montbui i La Proa, aquest darrer quinzenal.
5. En el quadre sobre els resultats absoluts considerarem les xifres sobre la tipologia de fonts oficials, no oficials, de persona i de
col·lectius socials, però volem indicar com també aquí tenen una
importància molt considerable les fonts oficials. Les dades
reflectides en el nostre quadre parlen per si soles.
6. Pel que fa a les publicacions amb més fonts no oficials, és a dir, fonts d'institucions culturals, associatives veïnals, clubs, etc...-
tant a nivell personal com a nivell institucional- les més destacables
són les següents: El 9 Nou, amb 74 fonts sobre 209, amb una relació
d'1 a 3. Li segueixen, per ordre d'aparició alfabètica: Hora Nova,
també bisetmanal; Diari de Sant Cugat, Diari de Vilanova, Diari del
Baix Penedès, L'Eco de Sitges, La Comarca d'Olot, La Veu de l'Anoia,
La Veu de l'Ebre, Nova Conca, Nova Tàrrega (amb una relació de 9 fonts
no oficials per 34 notícies, és a dir 1 a 3,5), Osona Comarca (relació
2 a 1), Som Garrigues (amb relació semblant), igual que podem dir del
Setmanari de l'Alt Empordà.
7. Pel que fa a la relació entre número de notícies i fonts no oficials, ni institucionals, procedents de persones a títol individual, trobem
que les millor situades són les següents publicacions: El 9 Nou (amb
25
una relació de 1 a 3, és a dir, per cada tres notícies publicades, en
una hi havia una font de persona individual no representativa de cap
col·lectiu, ni oficial ni privat Hora Nova (1 a 4), Celsona (1 a 4),
Diari de Sant Cugat (1 a 2), Diari de Vilanova 6 per cada 10 notícies
publicades), Diari del Baix Penedès(1 a 3), El 3 de vuit (1 a 4), La
Proa (1 a 4), S7T (1 a 3) i Revista de l'Alt Empordà (1 a 3).
8. Pel que fa a la utilització de fonts procedents de col·lectius socials no institucionals ni oficials (okupes, squatters i semblants,
és a dir, col·lectius lindants amb el sistema, oferim els següents
comentaris: hi ha una proporcionalitat de 1 a 4 en Diari de Sant
Cugat, i Osona Comarca; Diari de Vilanova i Celsona 2 a 10 (dues fonts
de col·lectius socials per cada 10 notícies publicades), i amb una
relació d'1 a 10 en El 9 Nou, Hora Nova, Celsona i un ampli grup que
se'ls hi acosta.
26
Taula final de l'anàlisi i de les fonts informatives a les revistes catalanes
SUMES TOTALS
Nº notícies
Fonts pròpies
Agèn-cies (indiqueu ACN)
Organis-mes oficials
Persones d'organis-mes oficials
Organis-mes no oficials
Persones d'org. no oficials
Persona
Col·lectiu social
Font no identificada
JON 1003 772
7 (5 ACN) 181 505 67 245 192 103 18
EVA 1094 604 10 (9 ACN)
205 579 63 251 286 117 79
TOTAL 2097
1376
17 (14 acn)
386
1084
130
496
478
220
97
27
Comentari final al resultat absolut de l'anàlisi de fonts en les
publicacions no diàries (revistes bisetmanals, setmanals, quinzenals i
especials)
De les 2075 notícies analitzades ens trobem amb 1357 fonts pròpies, que és una
proporció de 7 per cada 10.
Pel que fa a les fonts procedents d'agència, 17, de les que 14 procedeixen de
l'Agència Catalana de Notícies, que es converteix en l'agència més citada per les
publicacions no diàries analitzades en aquesta investigació.
Les fonts d'organismes oficials ofereixen 386 citacions sobre les 2075 notícies, i les
fonts de persones inserides en aquestes organitzacions han estat la xifra més important de
tot el quadre, tret de les fonts pròpies: 1074.
S'ha citat tant a persones a títol individual com a persones encabides dins de les
organitzacions no oficials (474 i 488), i detectem que els col·lectius socials no
institucionals han estat citats en una proporció d'1 a 10.
28
Taula final de l'anàlisi
i de les fonts informatives a les revistes catalanes per procedències
SUMES TOTALS
Nº notícies
Fonts pròpies
Agències (indiqueu ACN)
Organismes oficials + persones
Organismes no oficials+ persones
Persona Col·lectiu social
Font no identificada
TOTAL
2097 1376 17 (14 acn)
1470
626 478
220 97
29
0
500
1000
1500
Fonts a les revistes (per procedències)
pròpiesagènciesorg. Oficialsorg.no oficialspersonescol.socials
30
Comentari final al resultat absolut de l'anàlisi de fonts en les
publicacions no diàries per procedències
Pel que es pot observar d'aquest quadre que agrupa a les tipologies de fonts emprades
per afinitats o agrupacions, la font més emprada ha estat, també en aquesta ocasió, les
fonts procedents d'organismes oficials (tant institucionals com de persones
institucionals), amb una relació de 14 sobre 20 (14 citacions per cada 20 notícies),
seguits, de prop, per les fonts pròpies (relació de 13 a 20, aproximadament), i seguidament
detectem les fonts d'organismes no oficials (6 sobre 20), i les fonts a títol individual (4
sobre 20, aproximadament).
Es tracta d’uns resultats en la mateixa línia de la resta de mitjans de comunicació
comarcals, on es va consolidant la realitat de que la font més emprada en aquest periodisme
de proximitat és la institucional i oficial.
31
c. ràdios
Quadre final de l’anàlisi de les fonts als programes radiofònics analitzats
32
Les fonts a Ràdio Marina
SUMES
TOTAL
S
Nº
notí-
cies
Fonts
prò-
pies
Agèn-
cies
(indi-
queu
ACN)
Organis
-mes
oficial
s
Persones
d'organis
-mes
oficials
Organis
-mes no
ofi-
cials
Perso-
nes
d'org.
no
oficial
s
Perso-
na
Col·lectiu
social
22-26
Oct.
24 19 3 3 19* 11* 4 2
26-30
Nov.
25 21 4 3 21 8 2
21-25
Gener
30 2 2 20 9 2
25-29
Febre
r
31 5 1 14 2 8
TOTAL 110 47 9 27 63 13 8 14 4
* Talls de veu
33
Comentari als resultats de les fonts informatives radiofòniques a Ràdio
Marina.
Els dos informatius analitzats, de Ràdio Segre i Ràdio Marina, ens ofereixen uns resultats
molt interessants que ara anem a reflectir per parts i més endavant per xifres globals i
quadres gràfics.
Pel que fa a Ràdio Marina hem analitzat quatre edicions amb un total de 110 notícies, de
les quals 63, la xifra més elevada, estan protagonitzades per fonts de persones amb relació
amb organismes oficials o institucionals.
La font que trobem en segon lloc és la pròpia, la dels redactors radiofònics de l’emissora,
amb un total de 47 sobre 110 notícies, la qual cosa equival a gairebé un fet periodístic per
cada dos contrastat per la pròpia cadena.
En tercer lloc detectem que són els organismes oficials la font més important darrera de
les persones institucionals i les pròpies. La relació és de 27 sobre 110, és a dir, una quarta
part.
Les agències tenen poca importància: sols un 10% de les notícies procedeixen d’aquestes
fonts.
Gairebé no tenen protagonisme com a font les persones d’institucions no oficials, ni les
persones a títol individual, ni els col·lectius socials no integrats.
34
Les fonts a Segre Ràdio
SUMES
TOTAL
S
Nº
notí-
cies
Fonts
prò-
pies
Agèn-
cies
(indi-
queu
ACN)
Organis
-mes
ofi-
cials
Persones
d'orga-
nismes
oficials
Organis
mes no
ofi-
cials
Perso-
nes
d'org.
no ofi-
cials
Person
a
Col·lectiu
social
21-26
oct.
26 20 5 5 18* 8* 5* 2
26-30
nov.
26 22 4 5 15* 9* 1
21-25
gener
29 1 3 2 10 12 1
25-29
febre
r
29 7 5 10 7
TOTAL 110 50 12 17 53 - 36 6 3
* talls de veu
35
Comentari als resultats de les fonts informatives radiofòniques a Segre Ràdio
Les notícies tabulades són 110, igual que a Ràdio Marina, amb 53 fonts de procedència de
persones integrades a organismes oficials, es tracta d’una proporció d’una font institucional
cada dues notícies.
Seguidament trobem les fonts pròpies, amb una cadència gairebé idèntica a l’anterior
paràmetre, d’una cada dues notícies.
Li segueix l’apartat dedicat a estudiar les fonts de persones d’organismes no oficials,
amb 36 sobre 110, una proporció d’1 a 3.
Les agències també tenen aquí poca importància: 11 de 110, és a dir, només el 10% de les
notícies venen avalades per la contrastació d’alguna agència.
I no tenen gaire protagonisme les fonts de persones individuals ni les de procedència de
col·lectius socials: 6 i 3.
36
Quadre absolut de les fonts informatives en els programes radiofònics analitzats.
SUMES
TOTALS
Nº
notí
cies
Fonts
prò--
pies
Agènci
es
(indiq
ueu
ACN)
Organis
-mes
ofi-
cials
Persones
d'orga-
nismes
oficials
Organis
mes no
ofi-
cials
Perso-
nes
d'org.
no
oficial
s
Per-
sona
Col·lectiu
social
Ràdio
Marina
110 47 9 27 63 13 8 14 4
Segre
Ràdio
110 50 12 17 53 - 36 14 4
TOTAL 220 97 21 44 116 13 44 28 8
37
Comentari als resultats absoluts de les fonts informatives radiofòniques
Pel que es pot observar del quadre absolut sobre la utilització de les fonts informatives
en els dos programes radiofònics analitzats comprovem que el número de notícies és idèntic,
fruit, sens dubte, del format del programa: 110 notícies.
Les fonts més emprades pels dos mitjans radiofònics segueixen sent les persones procedents
d’organismes oficials (116), seguit de les fonts pròpies (97), les fonts d’organismes i de les
persones d’organismes no oficials (44) en els dos casos.
Gairebé no té importància la font procedent de les agències, en 20 de les 220 notícies hi
detectem aquest paràmetre, i les fonts procedents de les persones i dels col·lectius no
integrats no tenen rellevància.
38
Resultats absoluts de les fonts informatives en els programes informatius de
ràdio analitzats, agrupades per procedències
mitjà Nº notícies
Nº fonts pròpies
Agències
(indiqueu
ACN)
Nº fonts organismes oficials
(organismes i persones)
Nº fonts d’org. no oficials
(organismes i persones)
Persones Col·lectius
socials
Ràdio Segre
110 47 9 90 21 14 4
Ràdio Marina
110 50 12 70 36 14 4
total 220 97 21 160 57 28 8
39
0
50
100
150
200
Fonts als programes de ràdio (agrupades per procedències)
pròpiesagènciesfonts oficialsorg.no oficialspersonescol.socials
40
Comentari als resultats absoluts de les fonts informatives en ràdio
Pel que es pot veure, hi ha una gran utilització de les fonts institucionals, tant
personals com no, als informatius analitzats, amb una relació de 3a 2, aproximadament.
Queda, molt lluny, la utilització de les fonts pròpies, amb una relació d’1 a 2.
Mentre que les fonts d’organismes no institucionals queda molt lluny, amb 57 incidències, i
absolutament sense importància les fonts de persones anònimes i les de col·lectius socials.
41
Número de fonts emprades en cada notícia als programes radiofònics catalans
(locals i comarcals)
Número total de fonts analitzades
371
Número total de notícies analitzades
220
Relació fonts en cada notícia
1,68
42
d. televisions Les fonts a ETV Televisió (Canal Català Llobregat)
SUMES
TOTAL
S
Nº
notí-
cies
Fonts
prò-
pies
Agèn-
cies
(indiq
ueu
ACN)
Orga-
nismes
ofi-
cials
Persones
d'orga-
nismes
oficials
Orga-
nismes
no ofi-
cials
Perso-
nes
d'org.
no ofi-
cials
Person
a
Col·lectiu
social
22-26
oct.
18 14 2 2 15 3* 13* 2
26-30
nov.
19 19 19 7 1*
21-25
gener
20 3 6 6 2 5
25-29
febre
r
16 9 4
TOTAL 73 45 2 12 40 2 15 14 2
* Imatge i tall de veu.
43
Comentari als resultats de les fonts informatives televisives a ETV Llobregat
El volum de notícies en un informatiu televisiu, o radiofònic, és molt diferent del d’un
mitjà en paper o d’una web, com ja s’ha dit anteriorment.
En aquest cas disposem d’entre 16 a 25 notícies per dia, i les notícies analitzades d’ETV
Llobregat, Canal Català Llobregat, arriba a les 73, de les que 45 han estat elaborades per la
pròpia redacció, seguides de les fonts de persones que estan treballant a organismes oficials
(40), de les fonts personals d’organismes oficials (12) i, de les organitzacions no oficials
(2).
Hem deixat a part el comentari sobre les fonts personals, que arriben a ser 14, i dels
col·lectius socials no institucionals (2).
Gairebé no s’ha treballat amb agències, o no s’ha indicat (2 entrades).
La relació entre notícia i font pròpia és de 4 fonts per cada 7 notícies, aproximadament.
44
Les fonts a El 9 Nou TV
SUMES
TO-
TALS
Nº
notí-
cies
Fonts
pròpie
s
Agèn-
cies
(indi-
queu
ACN)
Orga-
nismes
oficial
s
Persones
d'orga-
nismes
oficials
Organis
mes no
ofi-
cials
Perso-
nes
d'org.
no
oficial
s
Perso-
na
Col·lectiu
social
22-26
Oct.
25 17 2 6 14 3 21* 4*
26-30
nov.
24 23 2 4 21 1 12* 5*
21-25
gener
20 3 6 6 2 5
23-29
febre
r
16 9 4 4
TOTAL 85 52 4 20 45 6 38 9
* Imatge i tall de veu.
45
Comentari als resultats de les fonts informatives televisives a El 9 nou
TV
Com hem dit abans, el volum de notícies en un informatiu televisiu, o radiofònic, és molt
diferent del d’un mitjà en paper o d’una web, com ja s’ha dit anteriorment.
En aquest cas disposem d’un volum de 85 notícies, amb 52 d’elaboració pròpia, 45 amb
persones d’organismes i institucions oficials, 38 procedents de persones relacionades amb
institucions no oficials i la resta es composa de 20 fonts oficials, 6 d’organismes no
oficials i 9 de persones.
La relació entre fonts pròpies i notícies és de 5 fonts per cada 8,5 notícies.
46
Resultats absoluts a les fonts informatives televisives
SUMES
TO-
TALS
Nº
notí-
cies
Fonts
prò-
pies
Agèn-
cies
(indi-
queu
ACN)
Orga-
nismes
oficial
s
Persones
d'orga-
nismes
oficials
Organis
mes no
ofi-
cials
Perso-
nes
d'org.
no ofi-
cials
Perso-
na
Col·lectiu
social
ETV
Llobr
egat
73 45 2 12 40 2 15 14 2
El 9
nou
TV
85 52 4 20 45 6 38 9
TOTAL 158 97 6 32 85 8 53 23 2
47
Gràfic dels resultats absoluts a les fonts informatives televisives
0102030405060708090
100pròpies
agències
org.oficials
org.oficialspersonesorg.no of
org.noofi.personespersones
col.socials
48
Comentari als resultats absoluts de les fonts informatives televisives
Del volum total de notícies, 158 detectem 97 fonts pròpies, amb una relació de 1 per cada
1,5 notícia, aproximadament.
Es detecta que es consulta amb certa importància a les persones d’organismes oficials (85
cops) i a les persones d’organismes no oficials, i a molta distància queden les fonts
referenciades a institucions públiques i privades (32 i 8 consultes), mentre que hi ha una
certa rellevància de les fonts personals, amb 23 persones que són protagonistes com a fonts de
les informacions dels programes informatius de TV analitzats.
49
Resultats absoluts de les fonts informatives en els programes informatius de
TV analitzats, agrupats per procedències
mitjà Nº notícies
Nº fonts pròpies
Agències (indiqueu
ACN)
Nº fonts oficials
(instit. + persones)
Nº fonts d’organis-mes no oficials (+persones)
Persones Col. socials
ETV Llobregat
73 45 2 52 17 14 2
El 9 nou TV
85 52 4 65 43 9
total 158 97 6 117 60 23 2
50
Gràfic dels resultats absoluts de les fonts informatives en els programes
informatius televisius analitzats, agrupades per procedències
0
20
40
60
80
100
120
pròpiesagènciesorg.oficialsorg.no oficialspersonescol.socials
51
Comentari als resultats absoluts de les fonts informatives televisives per
procedències
Amb aquests resultats es detecta que també a les dues cadenes de televisió locals i
comarcals analitzades s’empren principalment fonts institucionals oficials (117), tant
d’organismes com de persones, per verificar les seves informacions.
Desprès ens trobem que s’empren les fonts pròpies són les que ocupen el segon lloc, amb 97
identificacions, seguides de les fonts d’organismes i persones d’entitats no institucionals.
A molta distància observem la utilització de fonts de persones (23) i agències (6).
Absolutament anecdòtica és la presència de fonts de col·lectius socials no institucionals.
Cal tenir en compte que a la TV es poden rendabilitzar millor les fonts donat que es
treballa amb entrevistes gravades o en directa, el que enriqueix el missatge.
52
e. ciberdiaris
Anàlisi de les fonts en el ciberperiodisme català
" El singular,El Debat, Vilaweb"
53
El singular
el
singular
Nº
no-
tíci
es
Fonts
prò-
pies
Agèn-
cies
Orga-
nismes
oficial
s
Persones
d'orga-
nismes
oficials
Orga-
nis-
mes
no
ofici
als
Perso-
nes
d'org.-
no
oficial
s
Perso
na
Li
nk
s
Col·lect
iu
social
Octubre 10 5 1
Novembre 19 4 1 16 1 1
Gener 15 1 11
Febrer 20 1
(acn)
4 12
TOTAL 64 9 2 (1
acn)
5 39 1 1 1
54
Comentari sobre la política de fonts d “El singular”.
Es tracta d’una ciberpublicació de caràcter especialment opinatiu i aquesta afirmació es
fruit de l’anàlisi de les fonts en el qual detectem una molt minvada participació de la
redacció i una suprautilització de les declaracions dels polítics sense que puguem saber si
la redacció ha parlat, o no, directament amb ells.
No hi ha gens ni mica d’utilització de l’hipertext o de l’hipermèdia, la qual cosa també
ens permet assegurar que no hi ha una estructura redaccional prou àmplia com per poder
treballar a fons els textos.
En conseqüència: la redacció d’El Singular no aprofita, ni molt menys, les possibilitats
del sistema Internet.
55
El Debat
El
debat
Nº
no-
tíci
es
Fonts
prò-
pies
Agèn-
cies
Orga-
nismes
ofi-
cials
Persones
d'orga-
nismes
oficials
Orga-
nis-
mes
no
ofici
als
Perso-
nes
d'org.
no
oficial
s
Perso
na
Li
nk
s
Col·lect
iu
social
Octubre 10 8 2 6
Novembre 20 19 1 4 9 1
Gener 16 13 2 2 2 2 3 1
Febrer 19 18 2 (1
acn)
5 4 3 2
TOTAL 65 58 5 (1
acn)
13 21 2 7 3
56
Comentari sobre la política de fonts d’El Debat
La redacció del ciberdiari El Debat presenta, ja, una altra dimensió, i això es
conseqüència de l’observació de l’equilibri entre les fonts emprades: hi ha de tota mena,
encara que es troba a faltar més dinamisme amb l’hipertext i l’hipermèdia.
S’utilitzen les fonts en una dimensió molt apropiada donat que bona part de les notícies
estan confirmades per les persones de la redacció, això vol dir que els periodistes treballen
a fons les notícies, persegueixen als protagonistes i les informacions d’agències o
d’organismes sempre queden en segon terme.
Malgrat això cal assenyalar que hi ha un alt percentil d’utilització de persones
provinents del camp de l’oficialisme, mentre que no hi ha cap font de persona anònima. Tampoc
hi ha referències sobre col·lectius socials.
Aquesta redacció hauria de justificar el fet de no utilitzar a fons les eines
d’Internet, referint-nos al comentari inicial sobre els links.
En conseqüència: la redacció d’El Debat no aprofita, ni molt menys, les possibilitats
del sistema Internet.
57
Vilaweb
VILAWEB Nº
notí
cies
Fonts
prò-
pies
Agèn-
cies
Orga-
nismes
oficial
s
Persones
d'orga-
nismes
oficials
Orga-
nisme
s no
ofici
als
Perso-
nes
d'org.
no
oficial
s
Perso
na
Link
s
Col·lec
tiu
social
Octubre 11 3 8 7
Novembre 15 5 2 4 9 1 32
Gener 16 3 2 1 6 1 1 1 40
Febrer 20 5 1 3 6 1 88
TOTAL 62 13 5 11 29 2 1 2 167
58
Comentari sobre la política de fonts de Vilaweb
Sobre Vilaweb cal destacar, d’immediat, la seva absoluta dedicació al treball a fons
sobre les disponibilitats d’Internet: els links que ofereix com a relació amb fonts, amb
documents de vídeo o de fotografia, o links documentals. La riquesa d’aquest ciberinformatiu
en aquest aspecte és més que notable.
La gran quantitat, 167, evidencia que en aquest ciberinformatiu es treballa amb els
recursos que ofereix internet, el digitalisme, i, en resum, l’hipertext i l’hipermèdia.
En canvi no destaca per la seva aportació redaccional al treball amb fonts pròpies: els
periodistes dominen molt la xarxa, però no semblen tenir un contacte directe amb el “carrer”,
o amb la realitat.
A destacar l’alta detecció de fonts de persones d’organismes oficials i l’escassa
importància de les fonts no oficials.
No hi ha identificació de fonts de forma generalitzada.
59
Resultats absoluts de les fonts informatives en els ciberdiaris analitzats
Nº
notí
cies
Fonts
prò-
pies
Agèn-
cies
Orga-
nismes
ofi-
cials
Persones
d'orga-
nismes
oficials
Orga-
nisme
s no
ofi-
cials
Perso-
nes
d'org.-
no ofi-
cials
Perso
-na
Link
s
Col·lec
tiu
social
El
singular
64 9 2 (1
acn)
5 39 1 1 1
Eldebat 65 58 5 (1
acn)
13 21 2 7 3
Vilaweb 62 13 5 11 29 2 1 2 167
TOTAL 191 80 12 (2
acn)
29 89 5 9 3 170
60
Gràfic dels resultats absoluts de les fonts informatives en els ciberdiaris
analitzats
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
pròpiesagènciesorg.oficialsorg.of.personesorg.no oficialsorg.no ofi/personapersoneslinks
61
Comentari final sobre la política de fonts dels ciberinformatius catalans
El comentari final sobre la política de fonts en els tres ciberinformatius catalans
analitzats ens permet indicar el següent:
Hi ha una manca absoluta d’estandardització en el tractament dels tres diaris
investigats.
cadascú treballa d’una manera diferent
això vol dir que el sector està encara descobrint com s’ha de treballar a la xarxa
També és conseqüència de la feblesa de l’estructura empresarial
Sembla que hi ha molta dedicació periodística per part d’EL DEBAT
Sembla que hi ha poca dedicació periodística per part d’EL SINGULAR i VILAWEB
Sembla que VILAWEB treballa a fonts les eines de la xarxa: hipertext i hipermèdia
Els altres dos mitjans senzillament ignoren el tema
Si resumim i extraiem xifres mitges d’els ciberinformatius catalans analitzats
s’obtindrien resultats sorprenents, inesperats i equivocats, per la qual cosa no treballarem
amb percentils absoluts que comportarien, per exemple, que si hem analitzat 191 notícies i
detectem 78 fonts pròpies, conclourem que el ciberinformatiu català de tipus mig sols
identifica una font cada dues notícies, la qual cosa és inexacta perquè n’hi ha que no empren
aquesta política de verificació.
62
Dit tot això podem concloure que:
1. El sector dels ciberinformatius catalans, almenys els tres analitzats, presenten una dispersió estructural i periodística absoluta
2. Tenint tot el treball abocat a la xarxa, dos dels tres no són capaços de treballar amb els elements fonamentals d’Internet: l’hipertext i l’hipermèdia.
63
Resultats absoluts de les fonts informatives en els ciberdiaris analitzats,
agrupats per procedències
Nº
notí
cies
Fonts
prò-
pies
Agèn-
cies
Orga-
nismes
ofi-
cials (+ persones)
Organis-
mes no
ofi-
cials(+ persones)
Perso
-na
Links Col·lec-
tiu
social
El
singular
64 9 2 (1
acn)
5 1 1
Eldebat 65 58 5 (1
acn)
13 2 3
Vilaweb 62 11 5 11 2 2 167
TOTAL 191 78 12 (2
acn)
29 14 3 170
64
Fonts a les webs (per procedències)
0
50
100
150
200pròpiesagènciesoficialsorg.no oficialspersoneslinks
65
Comentari als resultats absoluts de les fonts informatives en els ciberdiaris
analitzats, agrupats per procedències
Els ciberinformatius catalans analitzats presenten una variant força interessant per a
nosaltres i és deguda a la seva característica com a mitjà: la utilització de l’hipertext i de
l’hipermèdia, és a dir, la capacitat de reenviar al lector/a a una altra pàgina per
complementar la informació que se li està donant a la web original.
Amb això i per això detectem que la principal font és la que procedeix dels links o
enllaços (170), que tant poden conduir al internauta a una informació documental com a un
vídeo complementari de l’acció bàsica que s’està descrivint a la pàgina original.
També cal assenyalar que gairebé totes les fonts de link han estat emprades per una sola
web, Vilaweb, encara que les altres també podien haver fet utilització d’aquest recurs de la
xarxa digital.
La segona font emprada és la procedent de la pròpia redacció les (78), seguits de les
procedents d'organismes oficials (29) i d’organismes no oficials (14) i les agències (12), amb
només tres consultes a persones.
66
Resultats finals
67
Resultats absoluts de les fonts informatives en tots els mitjans de
comunicació locals i comarcals analitzats*
MCM Nº noti-cies
Fonts prò-pies
Agèn-cies
Organismes ofi-cials
Org. oficials persones
Org. No ofi-cials
Org. no oficials persones
Perso-nes
Col. socials
diaris 1978 1220 285 (7 ACN)
500 1262 263 870 292 67
revistes
2097 1376 17 (14 acn)
386 1084 130 496 478 220
ràdio 220 97 21 44 116 13 44 28 8
tv 158 97 6 32 85 8 53 23 2
webs 191 80 (170 LINKS)
12 (2 acn)
29 89 5 9 3 -
totals 4644 2870 (+170 LINKS)
341 (23 acn)
991 2636 419 1472 824 297
*
68
Gràfic dels resultats finals de l’anàlisi de les fonts informatives en el
periodisme de proximitat
Univers: 4644 notícies
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
pròpies
agències
fonts oficials
oficials/persones
org.no oficials
org.nooficials/personespersones
col/socials
links
69
Comentari als resultats finals de les fonts informatives en el periodisme de
proximitat
Un petit comentari inicial, abans de passar definitivament a les conclusions, ens permet
indicar que de les 4644 fonts detectades entre els diaris, revistes, informatius de ràdio i
TV, i ciberinformatius, es pot comprovar que la font més important per tipologia, que no per
procedència, és la pròpia (2870), seguida de la de persones d’organismes oficials (2636) i de
persones d’organismes no oficials.
Observem que aquests resultats són parcials, donat que encara no hem ofert els resultats
agrupats per procedència, que és on es detecten les tendències en la utilització de les fonts
informatives en el periodisme local i comarcal.
És molt interessant assenyalar que les fonts procedents de persones, tant pel que fa si
són d’organismes oficials com d’institucions no oficials són les més destacades, la qual cosa
ens indica que els mitjans de comunicació social de proximitat intenten, sempre, buscar
alguna persona, abans que la institució, per verificar les seves informacions.
Passe’m a veure els resultats finals per procedències.
70
Resultats absoluts de les fonts informatives, agrupats per procedències en
tots els mitjans de comunicació locals i comarcals analitzats
mcm Nº notí-cies
Fonts pròpies
Agències Fonts oficials (+ persones)
Fonts organismes no
oficials (+ persones)
persones Col·lectius socials
diaris 1978 1220 285 (+ 8 acn)
1762 1133 265 68
revistes 2097 1376 17 (+ 14 acn)
1470 626 474 217
ràdios 220 97 21 160 57 28 8
tv 158 97 6 117 61 23 2
webs 191 80 (+ 170 links)
12 (2 ACN)
118 14 3 -
T0TALS 4644 2870 (+ 170 links)
341 (24 acn)
3627 1891 793 295
71
Gràfic dels resultats finals de l’anàlisi de les fonts informatives en el
periodisme de proximitat per procedències
Univers: 4644 notícies
0500
1000150020002500300035004000
pròpiesagènciesoficialsorg.no oficialspersonescol/socialslinks
72
Comentari als resultats finals de les fonts informatives en el periodisme
de proximitat per procedències
Els resultats agrupats per procedències són els que ens ofereixen el quadre final que
comentarem a les conclusions, però que ens permet anticipar que la font més emprada és,
sens dubte, la font institucional (institució + persona), amb 3627 enregistraments sobre
4644 notícies.
Li segueix la font pròpia, amb 2870 entrades, la font institucional no oficial (1891) i
les persones a títol individual (793).
Queden amb escassa utilització, o citació seria millor, les fonts procedents de les
agències i les fonts de col·lectius socials.
73
Resultats de la utilització de les fonts d'agències en els MCM analitzats
Els mitjans locals i comarcals analitzats presenten, davant de la utilització de les fonts
procedents d'agències informatives, les següents actituds:
1. No treballen gaire amb aquest tipus de fonts. 2. Treballen però no identifiquen les agències quan empren les seves
informacions.
3. L'Agència Catalana de Notícies es citada en el 9% de les ocasions. 4. Detectem que hi ha moltes notícies procedent d’agències, però la seva
citació és molt escassa.
5. Caldrà estudiar el per què d’aquesta situació.
74
9. conclusions
Conclusió principal
Els mitjans de comunicació de masses del periodisme de proximitat treballen amb un índex
de 2,1 font per notícia, el que es pot considerar prou acceptable. A les 4644 notícies
analitzades a fons hem detectat 9817 fonts que identifiquen els fets periodístics a diaris,
revistes, ràdios, televisions i webs.
Naturalment no totes les fonts tenen el mateix valor i aquesta conclusió és vàlida pel
que fa a una anàlisi quantitatiu que intentem transformar en qualitatiu.
En termes generals, la teoria del periodisme ens ve a assenyalar que quantes més fonts
identifiquen un fet periodístic, millor. Així doncs, si cada notícia del periodisme de
proximitat ofereix dues fonts, la consideració que cal fer és positiva.
Al mateix temps aquesta investigació demostra que la font més important emprada als
mitjans locals és la institucional i oficial, el que pot significar una certa oficialització
de les notícies.
Val a dir que el fet d’emprar fonts oficials no significa que les notícies siguin
favorables, o no, a l’organisme emissor, però és un indicatiu que cal tenir en compte.
75
Conclusions complementàries
Les fonts oficials són les més utilitzades
El fet d’emprar fonts oficials, com a font més emprada, ve avalat per la quantificació
realitzada al llarg de la nostra investigació: a les 4644 notícies analitzades s’han detectat
3223 fonts institucionals. És a dir, de cada tres notícies dues tenen una font oficial,
aproximadament.
Aquesta és la principal conclusió i que permet suposar que els mitjans locals i
comarcals consulten, de manera molt important, més als ajuntaments, consells i organismes
oficials que no pas a altres fonts, com ara associacions veïnals, ateneus, etc...
Però aquesta conclusió ha de ser matisada pel fet que bona part d’aquestes fonts
oficials són de caràcter personal, és a dir, es busca a la persona física per sobra de la
persona jurídica, la qual cosa és positiva perquè permet al públic una identificació molt més
humana, per dir-ho així, i permet acostar més les diferents administracions públiques als
ciutadans. A més, una font personal significa que hi ha algú identificat a qui se li pot
demanar responsabilitats.
Conseqüentment podem dir, també, que la importància de les fonts institucional es fruit,
sens dubte, de que els organismes oficials disposen de grans instruments de comunicació, des
76
de gabinets de premsa, butlletins, utilització de les webs, newletters, emissores de ràdio i
de tv, webs i altres mitjans que penetren, de forma evident, en el sistema periodístic.
Això no vol dir, però, que els diaris, revistes i programes informatius de ràdio i TV, i
també les webs, acceptin les versions oficials dels fets noticiables com a veritats absolutes.
És a dir, el fet d’emprar els butlletins i comunicats de premsa municipals, o comarcals, no
significa que els periodistes del sistema comunicatiu local i comarcal acceptin les versions
oficials formalment.
Al llarg de l’anàlisi, el nostre equip ha pogut detectar que molts periodistes van a
buscar notícies als ajuntaments però posteriorment les seves notícies poden ser molt crítiques
contra aquests organismes.
Convindria realitzar una anàlisi de contingut de les notícies sobre aquesta afirmació.
El periodisme local i comarcal treballa molt les fonts pròpies
A les 4644 notícies analitzades a premsa diària, no diària, informatius de ràdio,
informatius de televisió i ciberinformatius, hem detectat 2655 fonts pròpies, a les que
caldria sumar els links de les webs, cas que es considerin fonts o s’accepti la seva
homologació.
Considerem molt important que els MCM locals i comarcals treballin una bona part de les
77
seves informacions basant-se en les seves redaccions.
El fet de treballar les notícies, i els fets noticiables, amb els propis recursos
periodístics permet intuir una clara intencionalitat de proporcionar al lector/a verificacions
de primera instància: directes, sense intermediaris.
Amb això volem dir que gairebé un 60 per cent de les notícies del periodisme de
proximitat estaven avalades per fonts originàries de la redacció. I gairebé totes apareixen a
l’inici de la notícia, el reportatge, l’entrevista o qualsevol que sigui el gènere emprat.
El periodisme de proximitat i els organismes no oficials: una bona relació
El periodisme de proximitat manté una bona relació amb les fonts d’organismes no
oficials (associacions de veïns, clubs, ateneus, etc...), detectant-se en aquesta anàlisi 1811
fonts sobre 4644 notícies, amb una proporció de 0,4 fonts per notícia, encara que molt per
sota de les fonts comentades anteriorment.
Val a dir que bona part d’aquestes fonts institucionals no oficials ho són de persones
(1403 sobre el total de 1811), i aquí coincidim amb una afirmació feta anteriorment: els
periodistes de proximitat intenten, gairebé sempre, buscar una font personal per sobre d’una
font institucional.
78
Es treballa poc amb les fonts alternatives
La utilització de fonts alternatives al sistema establert, és a dir, aquelles fonts que
no són pròpies, d’organismes oficials o d’institucions no oficials, és molt reduïda.
Parlem tant de persones com de col·lectius socials.
Pel que fa a les persones, només hem detectat 793 identificacions sobre les 4644
notícies analitzades: és a dir, molt poc.
Però encara és inferior la utilització de les fonts dels col·lectius socials no
institucionals, com ara grups alternatius (squatters, okupes, col·lectius provisionals creats
al voltant d’una mobilització espontània i potser esporàdica): 295 sobre 4644.
Darrera d’aquestes fonts hi ha, moltes vegades, històries humanes de gran interès
periodístic.
Aquests segments socials gairebé no existeixen per els MCM de proximitat.
79
Les agències, molt poc citades
Hem deixat per el final el comentari conclusiu sobre les agències donat que és un cas
molt especial i sobre el que convindria treballar més a fons.
Del total de notícies, 4644, només s’han detectat 330 citacions d’agència, amb 24
específiques sobre l’Agència Catalana de Notícies.
Possiblement les revistes quinzenals i mensuals no disposen de prous recursos com per
poder contractar els serveis de les agències informatives, però sens dubte els grans mitjans
sí, la qual cosa ens permet apuntar que s’utilitzen notícies procedents d’aquestes fonts però
no se’ls dona la categoria suficient com per concedir-li el dret a veure la seva signatura en
les informacions.
Hi pot haver una actitud de desconfiança, o de massa confiança.
En el primer cas convé acceptar que les Agències de Comunicació són ens organitzats per
obtenir informacions en llocs on els diaris i revistes no hi arriben: per llunyania o per
manca d’organització.
En el segon cas es podria tractar d’un excés de fiabilitat o de creure que com ja s’està
subscrit no li cal citar-la, a l’agència. Considerem que és un error.
80
Recomanacions
L’equip de l’observatori del periodisme en Internet considera que aquesta investigació
pot ser útil per els diferents equips empresarials i periodístics del periodisme de proximitat
que, un cop analitzades les dades, poden aprofitar les conclusions per establir plans
d’actuació per millorar la qualitat de diaris, revistes, informatius de ràdio i televisió, i
ciberinformatius.
En aquest sentit proposem les següents línies de treball:
1. És convenient que les redaccions es reuneixin periòdicament per analitzar el
tractament de les fonts informatives. En aquest sentit recomanem la creació de
protocols de tractament de fonts o de llibres d’estil interns. L’ACPC podria
crear un llibre, o protocol, estàndard. Les universitats hi poden col·laborar.
2. És convenient que les redaccions reorientin les seves estratègies per no
dependre tant de les fonts oficials.
3. Cal repensar com tractar amb les fonts oficials: no podem eludir consultar-les,
però sí podem impedir estar a les seves mans.
4. És convenient obrir-se més a la societat. En aquest sentit proposem:
81
a. Fer de la web de cada publicació una bústia de suggerències, informacions i denúncies.
b. Obrir-se a les webs dels organismes locals no oficials: sempre hi ha notícies que podem aprofitar.
c. A cada afirmació d’una font oficial cal oposar-li una font no oficial. d. És convenient reunir-se periòdicament amb col·lectius socials per a que ens
expliquin com ens veuen.
e. Cal convenir amb les fonts oficials quina part de la informació que ens envien no ens interessa, així evitarem el col·lapse a la taula de redacció.
5. Recomanem, molt especialment, citar el treball de les agències i d’altres
mitjans de comunicació d’on obtinguem elements periodístics.
6. És convenient fer, periòdicament, que experts aliens a l’empresa facin una
revisió crítica dels nostres procediments. Parlem d’auditories de gestió,
cursets, tallers, etc, que poden ser impartits per qualsevol universitat amb
estudis de periodisme.
82
10. Bibliografia de referència sobre les fonts informatives
i sobre el periodisme local i comarcal.
Borrat, Héctor (1989); El periódico, actor político; Gustavo Gili, Barcelona.
Claret, Carles, Puig, Jaume i Sardans, Jordi(2007); “Passat, present i futur de la
premsa local i comarcal”, (pàgs 135 a 152), en Embolicats amb el periodisme;
Argumenta; Barcelona,
Fishman, Mark (1983) ; La fabricación de la noticia; Tres Tiempos, Buenos Aires.
Fraguas de Pablo, Maria (1985); Teoría de la desinformación; Alhambra, Madrid.
Herrero Aguado, Carmen [et al.]; (2006) Periodismo y cultura : estudios sobre
periodismo especializado [textos de ...] Sevilla : Padilla Libros Editores & Libreros,
.
Huertas Claveria, Josep M., 1939-La Premsa de barris a Barcelona (1939-1982) ; Per
83
Josep Mª Huertas Claveria i Manuel Vilaseró Diputació de Barcelona. Servei de Premsa
Ajuntament de Barcelona. Arees de Cultura i Descentralització.
Maristany, Gerard (2002); Del desencant a la contrainformació : la premsa de barris a
Barcelona, 1976-2001 ; Diputació de Barcelona: Col·legi de Periodistes de Catalunya,
DL.
Martínez Juan, Alicia (2008); Los retos del periodismo local en la red: hacia una definición del espacio local en la Era global.En http://www.saladeprensa.org/ 7.04.08
Mabileau, Albert et André-Jean Tudesq (1980); L'information locale Paris : Pedone,.
Bibliothèque Institut d'Études Politiques de Bordeaux. Centre d'Étude et de Recherche
sur la vie locale. Série Vie Locale ; 7.
López, Manuel
1995: Una premsa lliure i autogestionària, la premsa de barris a Barcelona;
Col·legi de Periodistes/ Diputació de Barcelona; Barcelona.
2003: Cómo se fabrican las noticias; Editorial Paidós; Barcelona.
2005: Nuevas estrategias para la prensa del siglo XXI; Editorial Paidós; Barcelona.
1987: La Prensa de barrios en Barcelona, del año 1968 al 1977 : [tesi] / Manuel
López López ; dirigida por Josep Gifreu i Pinsach
84
Tuchman, Gaye(1983); La producción de la noticia: estudio sobre la construcción de la
realidad Gustavo Gili. Barcelona.
85