Post on 20-Aug-2021
transcript
Tram 1984 -1996 7|11|15 al 7|02|16
C A L’A R E N A S CEN T R E D’ARTM U S EU D E M ATA R Ó
Temporada 2015|2016Revisions. 75 anys d’art i cultura a Mataró
ART A MATARÓ
2016 anys d’actituds i possibilitats
...
1984
La tercera temporada del cicle Revisions. 75 anys d’art i cultura a Mataró comprèn el període més dilatat de tots: en nombre d’artistes; en iniciatives, programacions i projectes; en rendiment dels equipaments; i en accions de política cultural.
Amb la progressiva consolidació de les estructures democràtiques, tot seguint conductes de normalització de la gestió de les arts al nostre país, la vocació municipal de servei públic es posa ben aviat al costat de les iniciatives del teixit associatiu –que continua especialment dinàmic– i dels agents privats, aportant estructura i recursos.
Durant aquest llarg i intens camí, el Museu de Mataró porta a terme accions més de caire patrimonial de caràcter interdisciplinari i l’activitat artística, que creix de forma exponencial, es desenvolupa a diferents equipaments municipals i a l’espai públic. Amb l'obertura de Ca l’Arenas, Centre d’Art del Museu de Mataró, l’any 2006, en recupera la programació estable.
Un nombre molt important d’artistes, capaços d’observar el món amb la seva mirada crítica i oberta, han comptat
amb el suport i la projecció del seu treball per part de la ciutat. L’anàlisi d’un passat tan recent no en fa fàcil ni el relat homogeni ni una visió de consens. Però el que sí ens permet ràpidament és adonar-nos que Mataró ha emès un senyal molt visible, actiu i constant dins el mapa de les arts visuals contemporànies catalanes, tot arrodonint el seu trajecte amb importants fites de projecció internacional.
Han estat uns anys de moltes veus, de projectes compartits, de progrés econòmic i urbanístic, d’inversions i oportunitats, també de bipartidismes, ziga-zagues i recessions econòmiques i socials. En clau local però amb ressò de comunitat global, els resseguirem des d’una visió panoràmica de conjunt, altament calidoscòpica i plural.
El plantejament expositiu/conceptual d’aquesta temporada ens ofereix dues possibilitats d’aproximació a aquesta relectura de trenta anys. Una, seguint l’accent de la política i la gestió en arts visuals a la ciutat. L’altra, descobrint la progressió dels interessos i les actituds dels artistes que hi han participat.
àmbit 1
àmbit 2
àmbit 3
sala 1
menjadorgaleria
sala 2
pati
1r pis
planta baixa
1r pis
planta baixa
àmbit 1Anys de contemporaneïtat postmoderna, líquida i glocal
àmbit 2 Donacions d’art al museu i a la ciutatEl taller de gravat del Patronat Municipal de Cultura, 1986-1996 J. R. Duran. Petons robats, 1984 El llegat Vila i Morera, 1986
àmbit 3 Els artistes mataronins són convidats a...El guardó dels Premis Puig i Cadafalch Els torrons d'autor i el vi novell de Mataró
sala 1 i galeria La col·lecció imaginada 1984-1996. La col·lecció imaginada I
sala 2Amb fitxa d’inventariAsimètricUn projecte de Jordi Mitjà a propòsit dels boixos xilogràfics de la Impremta Abadal
menjador Revisions. 75 anys d’art i cultura a MataróJordi Arenas. Apunts i dibuixos d’arqueologia i patrimoni
1r pis
àmbit 1Anys de contemporaneïtat postmoderna, líquida i glocalTram 1984 -1996
El Museu Municipal de Mataró passa a ser el Museu Comarcal del Maresme-Mataró (MCMM), fruit d’un conveni entre l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya. Dirigit per Carles Marfà, des d'aleshores combinarà la programació d’art amb exposicions de temàtica plural d’història, arqueologia, ciències o lletres. La gestió municipal en matèria d’arts plàstiques depèn del Patronat Municipal de Cultura, que programa a Can Xammar (1984-1985) on conviuen el Casal Municipal de Cultura i la Policia local, a la Sala d’exposicions de l’Ajuntament (1984-1996) i ocasionalment al Foment Mataroní. També s’organitzaran mostres d’autors consolidats en col·laboració amb la Sala de la Riera de Caixa Laietana. Les galeries Tertre i Minerva duen el pols del mercat artístic a la ciutat.A mitjan dels vuitanta iniciatives col·lectives com Art/Pista o Matar,oh!, recuperen espais en desús per a programacions culturals alternatives i punteres d’art, teatre, cinema i literatura. Amb el canvi de dècada, encara són poques les ciutats catalanes que marquen el pols de la renovació del panorama artístic emergent. És on es duen a terme propostes expositives amb comissariats innovadors s’organitzen itineràncies i col·laboracions. Parlem de Lleida, Vic, Reus, Granollers i Girona. De la mà de Pilar Bonet i Martí Peran, Mataró hi tindrà un paper molt destacat. Seguint processos similars als d’altres ciutats catalanes durant aquests anys, i també per Mataró, comença un període d’eclosió de l’escultura pública, on la tradicional concepció de monument commemoratiu es dimensiona com element escultòric amb voluntat d’integració a l’espai
públic. Són oportunitats estretament relacionades amb la nova planificació urbanística de la ciutat que canvia fàbriques per habitatges, places dures i equipaments. I els encàrrecs, d’índole diversa, sovint els desenvolupen els artistes locals.
Cartells d’exposicions dels anys 1984 al 1996 Arxiu Municipal de MataróArxiu Museu de Mataró
àmbit 2
Donacions d’art al museu i a la ciutatDurant aquest període el museu amplia les seves col·leccions gràcies a donacions i llegats de particulars i dipòsits de materials arqueològics. D’aquest tram destaquem els objectes d’art que van ingressar del llegat del pintor local Joan Vila i Morera i la col·lecció dels boixos procedents de la Impremta Abadal. També les edicions del Taller de gravat i les fotografies de J.R. Duran procedents del fons del Patronat Municipal de Cultura.
Els retrats de Joan Vila i Morera, 1906
J.R. Duran Petons robats, 1984
Durant les primeres dècades del segle XX, els pintors de retrats utilitzàven la tècnica fotogràfica com un recurs per millorar el realisme en el seu resultat. Aquesta manera de fer –més popular i econòmica–, en facilitava l’execució, la reproducció i li imprimia un caràcter estètic diferent.
Del 10 d’octubre al 4 de novembre de 1984 exposa a la sala de l’Ajuntament el fotògraf brasiler nascut a Mataró Josep Ruaix i Duran, conegut com a J.R. Duran. Aquesta mostra «Beijos Roubados» (Petons robats), s’havia presentat aquell mateix any a la Galeria Paulo Figueiredo de Sao Paulo i va ser la primera exposició d’aquest fotògraf. El fons municipal ha custodiat des d’aleshores les còpies fotogràfiques que van formar part d’aquella exposició, avui convertides en valuosos positius originals d’època. Especialitzat en moda i publicitat, J.R. Duran ha treballat per Harper’s Bazaar, Elle i Vogue, i per les agències Saatchi&Saatchi, Thompson i Talent, i ha publicat i presentat les seves fotografies arreu del món. Podeu trobar més informació a www.jrduran.com.br
Joan Vila i MoreraRetrat de la
seva mare, 1906Carbonet sobre paper
57 x 46 cm MdM 7939 / llegat Vila i
Morera, 1986
Joan Vila i MoreraRetrat de la
seva mare, s/dOli sobre tela36 x 23,5 cm
MdM 7947 / llegat Vila i Morera, 1986
Ferran GerranzSense títol, 1991
Serigrafia 4/6025 x 35 cm APMC 297
Raúl CapitaniFigura, 1988
Serigrafia 139/15025 x 32,5 cmAPMC 133/3
Hugo SolschakEstudis, 1988
Serigrafia 138/18025 x 32,5 cm
APMC 133/10
El Taller de gravat del Patronat Municipal de Cultura (1986-1996)
El Patronat Municipal de Cultura crea l’any 1986 el Taller de gravat. La idea sorgeix d’un grup d’artistes locals que volen ensinistrar-se en aquesta tècnica. El professor escollit és Raúl Capitani, un argentí amb arrels familiars mataronines resident a la ciutat, que havia après la tècnica del gravat al seu país d’origen.Cada any s’organitza una exposició al Museu amb els treballs dels alumnes que han participat al taller i desenvolupat diferents tècniques. Als fons municipals es conserven edicions i carpetes dels treballs de Raúl Capitani i dels altres artistes que van assistir als tallers i van exposar les seves obres.
Els torrons de la pastisseria Uñó i el vi novell dels Cellers de MataróTenir el privilegi de tastar cada any per Nadal un Torró d’autor gràcies a la cèlebre iniciativa de la pastisseria Uñó (des de 1995) que transforma una peça d’autor en xocolata, praliné, massapà,... o degustar el vi novell (des de 1998) que es promociona amb etiquetes dissenyades per artistes de la ciutat, s’ha convertit en un clàssic mataroní. Es tracta de dues propostes que lliguen art i gastronomia, tradició i modernitat, especialment populars i participatives, que mataronins i forans esperen cada any per poder-les gaudir i compartir.
àmbit 3Els artistes mataronins són convidats a...
L’Ajuntament de Mataró va convocar l’any 1986 els Premis Puig i Cadafalch d’arquitectura, restauració i interiorisme amb la finalitat de reconèixer les actuacions més destacades relacionades amb el patrimoni arquitectònic i ambiental de la ciutat.A cada convocatòria fins a l’any 2000 es convidava un artista local per crear el guardó del premi. El museu custodia el testimoni d’aquesta col·lecció amb obres de Jaume Simon, Mònica Vilert, Pere Casanovas, Domènec, Dani Montlleó, Ángel Heredero Bravo, Gemma Pont i Martí Anson.
Els guardons dels Premis Puig i Cadafalch
Gemma Pont Niu. Joc de construcció, 1998
Marbre, fusta, cera, metacrilat i paper
9,8 x 12,8 x 14,8 cm MdM 10583
1984-1996. La col·lecció imaginada I
sala 1 i galeria
Els continguts d’aquestes dues sales són concebuts com una exposició col·lectiva a partir d’obra escollida entre la que es va exposar o crear durant els anys del tram corresponent, tenint en compte que durant aquestes tres dècades s’ha vist obra de més de 800 autors. D’entrada són expressió de la llibertat individual de cada autor, però també un reflex dels interessos i llocs comuns de cada generació, que ens permeten relacionar-los amb els contextos propis de les tendències globals de l’art contemporani.Amb obra de: Josep M. de Sucre, Olga Sacharoff, Marià Andreu, Joan Brossa, Josep Guinovart, Antoni Llena, Ràfols-Casamada, Antonio Saura, Zush, Eduard Comabella, Hernández-Pijuan, Modest Cuixart, Josep M. Subirachs, Antoni Lleonart, Carlos Soriano, Alfons Borrell, Codina-Esteve, Ricard Jordà, Mònica Vilert, Jordi Cuyàs, Domènec, Ramon Guillen-Balmes, Perejaume, Neus Buira, Jordi Canudas, Joana Cera, Tono Framis, Gabriel, Gemma Pont, Sergi Aguilar, Carles Pazos i Glòria Safont-Tria.
planta baixa
Eduard ComabellaMenja, menja, 1988Mixta sobre tela180 x 200 cmNúm. Registre P-221Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres
Josep Maria SubirachsLaberint, 1993Fusta policromada28 x 31 x 33 cmEspai Subirachs
Jordi CanudasSense títol, 1992
Ferro galvanitzat, marc de fusta, cautxú, vidre i coixins
115 x 110 x 37 cmCol·lecció de l’autor
Joana CeraSense títol. Sèrie Llúcia, 1995-1996
Fotografia61 x 50 cm
Ana Mas Projects
DomènecFreeze 2, 1994
Fusta i metall11 x 39 x 11 cm
Col·lecció de l’autor
Alfons Borrell10.X.85,1985
Acrílic sobre tela81,5 x 105 cm
Col·lecció de l’autor
Mònica VilertSense títol, 1991
Mixta sobre tela115 x 145 cm
Col·lecció de l’autora
Amb fitxa d’inventariAquesta sala presenta nous treballs creats especialment per a l’ocasió a càrrec d'artistes contemporanis, amb la producció del M|A|C. Els hem proposat com a material d’estudi diversos objectes de les col·leccions del Museu de Mataró, que han ingressat durant cada tram amb què hem dividit la temporada.Amb la complicitat dels creadors actuals, aquest plantejament va un pas més enllà respecte a l’imaginari del món dels museus. La proposta ens parla sobre la finalitat i el sentit que podem atorgar al conjunt d’elements patrimonials que preservem; sobre la possibilitat de dotar-los de vigència i valor, també, des de les pràctiques artístiques contemporànies.
sala 2
AsimètricUn projecte de Jordi MitjàA propòsit de la col·lecció de boixos xilogràfics de la Impremta Abadal, segles XVIII-XIX. Adquisició de l’Ajuntament de Mataró, 1993
Jordi Mitjà (Figueres, 1970) és un autor que col·lecciona experiències, indaga en arxius, inventa situacions i proposa accions per examinar les nostres reaccions davant l’imprevist. I la forma en què mostra el seu treball s’adequa al format més adient per a cada projecte: fotografies, pel·lícules, edicions gràfiques, objectes d’ús quotidià o reciclat, publicacions, pintures, instal·lacions...
Ha realitzat residències a Mèxic i a Sao Paulo i ha presentat els seus projectes en nombroses exposicions, tant individuals com col·lectives. Ha participat en les exposicions inaugurals del Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona i del Canòdrom de Barcelona; la seva obra es troba en col·leccions públiques, com el Museu de l’Empordà o el Centro Galego de Arte Contemporánea (CGAC). Podeu trobar més informació a www.jordimitja.com
L’estudi detallat d’una col·lecció de gravats sobre boix em serveix com a detonant per elaborar aquest projecte específic. Un conjunt d’escultures (Matrius-Descarts), que dialogaran amb aquest món atàvic i desaparegut. L’enfrontament amb uns materials i unes tècniques per tal de trobar noves correspondències. El treball de posar-se en la pell del tallador. JM
Revisions. 75 anys d’art i cultura a MataróAl Menjador de la planta baixa hi continua l’espai de documentació sobre els artistes, les exposicions i les activitats culturals més destacades durant les tres temporades del cicle. Concebut com un espai participatiu obert a tothom que desitgi fer una aportació documental o testimonial. L’espai d’exposició del Menjador està destinat a monografies temàtiques dedicades als germans Arenas vinculades al programa expositiu de cada cicle.
menjador
El desembre de 1995 es va presentar a Can Serra la mostra Jordi Arenas i Clavell. Apunts i dibuixos d’arqueologia i patrimoni organitzada per la secció arqueològica del Museu Comarcal del Maresme. Jordi Arenas havia col·laborat durant molts anys amb la secció arqueològica del museu i és l’autor de la capçalera de la revista Laietania.Amb tot, aquesta és una faceta poc coneguda de l’artista i el llegat conté una interessant col·lecció d’apunts, dibuixos i treballs de camp realitzats a peu de les excavacions o durant les fases d’estudi dels materials, dels quals en mostrem una selecció.
Ciutat MuseuProjecció dels vídeos de les exposicions a la Sala de l’Ajuntament (1992-1996)Del 4 de desembre al 7 de febrer Vestíbul de l’Ajuntament. La Riera, 48
El punt sublimat. La col·lecció d’art de la Fundació Jaume VilasecaCan Marfà. Gènere de punt. Museu de MataróPassatge de Can Marfà, 1Inauguració: 16 de desembre, 19,30 hwww.culturamataro.cat
Els originals dels torrons d’autor. Col·lecció UñóPastisseria Uñó. La Riera 84-86Horari d’obertura de la pastisseriawww.pastisseriauño.com
El vi novell dels Cellers de Mataró Podeu veure alguns dels originals dels autors a: Celler Castellví. Carrer de Cuba, 42 / www.cellercastellvi.comCan Monserrat. Carrer de Santa Maria, 14 / www.canmonserrat.comVins Santi. Carrer Montserrat, 26 Celler Monserrat. Carretera de Mata, 36 / www.cellersmonserrat.com
Activitats a Ca l’Arenas, Centre d’Art del Museu de MataróArt que es menja. Els torrons d’autor de Ca l’UñóXerrada amb Claudi Uñó, mestre pastisser i Perecoll, artista5 de febrer a les 19,30 h
Els originals dels torrons d’autor. Col·lecció Uñó5, 6 i 7 de febrer
Visites concertades i grups escolars, amb reserva prèvia a calarenas@ajmataro.cat i al telèfon 937 412 930
Tallers didàctics i activitats familiars: consulteu l’agenda a www.culturamataro.catwww.culturamataro.cat
programa/agenda a Ciutat Oberta
Jordi Arenas Apunts i dibuixos d’arqueologia i patrimoni
Díptic de l’exposició Arxiu Museu de Mataró
C A L’A R E N A S CENTRE D’ARTMUSEU DE MATARÓ
Revisions: 75 anys d’art i cultura a Matarócicle “Art a Mataró 1984-2016. Anys d’actituds i possibilitats”temporada 2015-2016del 7 de novembre de 2015 al 23 d’octubre de 2016
Tram 1984 -1996 del 7 de novembre de 2015 al 7 de febrer de 2016Comissariat: Anna Capella
Horari:Divendres i dissabtes de 5 a 8 del vespre, diumenges i festius d’11 a 2 del migdia.Tancat els dies 25 i 26 de desembre, 1 i 6 de gener
DL B 26183-2014
Ca l’Arenas. Centre d’Art del Museu de MataróC. d’Argentona, 64MataróTel. 937 412 930calarenas@ajmataro.catwww.culturamataro.cat Museu de Mataró @CulturaMataro @museumataro #revisionsart #CalArenas
amb la col·laboració de