Post on 09-Jul-2015
transcript
ART GÒTIC
Berta Gómez i Ingrid Junkersfled
REFERENTS HISTÒRICS
• Es caracteritza per grans canvis socials i econòmics
• A finals del s. XII i durant el XIII es produeix un creixement de la població i de la producció agrària gràcies a nous avenços tècnics.
• Apareix una nova classe social ,la burgesia.
• Greu crisi demogràfica provocada per la “Pesta Negra” ç
• La revitalització de les ciutats i la burgesia comportarà la construcció de grans Catedrals per donar cabuda al nombre creixent de fidels i convertir-se en símbol de la nova puixança econòmica de les noves ciutats.
EVOLUCIÓ ARTÍSTICA
• -Període inicial: de transició entre el romànic i el gòtic (finals del XII i principis del XIII)
• - Període de Plenitud: predominen les formes esveltes, lleugeres i elegants. (s.XIII-XIV)
• - Gòtic Flamígen: fase de decadència, molta ornamentació i pèrdua d’harmonia. (S.XV)
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
El terme “gòtic” va ser introduït a mitjan segle XVI pels artistes renaixentistes, per referir-se a un tipus d’arquitectura medieval, un art inventat per les tribus godes, que havien estat la causa de la destrucció i l’oblit de la cultura clàssica i del llegat artístic de l’Imperi Romà.
Al segle XIX es defineix l’”estil gòtic”.
Es combinen temes religiosos i temes profans (civils y domèstics)
Reflexa els valors de les classes social burgesa.
Art essencialment urbà.
Té finalitat decorativa més que didàctica.
Naturalisme: representa una realitat proporcionada i tan realista como fos possible.
Obres de gran tamany; de dimensions monumentals.
L’ ARQUITECTURA
• La catedral, edifici paradigmàtic de l´arquitectura gòtica.
• Innovacions tècniques i constructives.
• Elements nous com l´arc apuntat o ogival i la volta de creueria.
• Planta molt característica
• L´alçat interior es divideix en tres nivells.
• Es diferencien els edificis religiosos i els edificis civils.
ESTRUCTURA
PLANTA
EDIFICIS RELIGIOSOS
Segona meitat del segle XII, al nord de frança sorgeixen les primeres catedrals gòtiques: model anomenat gòtic septentrional o francès.
Te gran importància a la verticalitat de l’edifici i la lluminositat de l’interior.
Aquest model va ser seguit a Castella, Anglaterra i Alemanya.
Mitjan segle XIII, sorgeix el gòtic radiant
Catedral de Notre-Dame
Posteriorment al segle XV i XVI, la treceria, les voltes i l’hórnamentació es van complicar fins a generar l'anomena't gòtic flamíguer.
A Italia mai no es va acceptar el model francès, però recollien influencia de la transició de l’arquitectura italiana del Romànic al Renaixement i recollien tradició clàssica i bizantina.
A la segona meitat del segle XIII, sorgeix al sud de França el model gòtic meridional.
Tendeix a potenciar ela línia horitzontal, prefereix una nau única i ampla sense transsepte.
Els contraforts aguanten la pressió de les grans voltes de creueria.
Els murs interiors estan desproveïts de decoració, mentre que a l’exterior els elements superflus es redueixen a la mínima expressió.
EDIFICIS CIVILS
• Gran importància a partir del segle XIV.
• L’ ús del arc apuntat i de la volta de creueria facilitaven els treballs de construcció.
• El gòtic civil, va anar complicant cada vegada més les estructures arcs i voltes i les ornamentacions.
• Obres remarcables: El castell de Manzanares el Real (Madrid) i de Bellver(Palma)
MANZANARES EL REAL
BELLVER
HUMANITZACIÓ DE L’ESCULTURA
Te l’origen a França, durant el segle XII i XIII.
L'escultura es va convertir el l’element principal d’ornamentació de les façanes, anomenant portalada reial.
Les figures escultòriques s’humanitzen a traves de recursos deferents:
d) l’estilització i l’arrodoniment de les línies.
e) L’elegància dels moviments.
f) La captació d’un cert naturalisme en els gestos i en l’expreció dels rostres.
g) Una preocupació per la corporeïtat i la volumetria dels vestits i dels cossos.
Les escultures exemptes s’anomenen estàtues columna.
Tenen un sentit narratiu molt accentuat en la composició i en les figures.
L'escultura es fa totalment autònoma al segle XV, amb l’aparició de retaules escultòrics de caràcter monumental i la proliferació de les imatge de devoció exemptes i sepulcres.
Els materials son de fusta, pedra o alabastre, normalment policromats i daurats, s'hi observa forta preocupació pel realisme i un major interès per la individualització dels rostres i pels detalls.
Representants: Nicolas, Giovanni i Andrea Pisano i Claus Sluter.
DIVERSITAT PICTÒRICA
• Abandonament progressiu de la pintura mural de frescos, i es van generalitzar la pintura sobre fusta (retaules) i pintura de vitralls.
• Un gran auge la miniatura.
• Els temes principalment eren religiosos.
• Es va caracteritzar, per la plasmació d´un cànon i unes proporcions naturals, carregades d´una gran expressivitat facial i gestual a les figures.
• Es poden distingir quatre estils.
ESTIL FRANCOGÒTIC O LINEAL
• Darreria del segle XII- segle XIII.
• Nascut a les corts franceses de París i Borgonya.
• Gran influència de l´art dels vitralls i de la miniatura.
• Es caracteritza per un predomini de línia sobre el color.
• Figures amb menys hieratisme pero segueixen sense tenir volum.
• Destaquen, la Sainte Chapelle a París, vitralls de la catredal de Lleó a Espanya.
Sainte Chapelle a París
Catedral de Canterbury
ESTIL ITALOGÒTIC• 1250-1400
• Iniciat a Itàlia.
• Monumentalitat, simetria i hieratisme, que es va anar mesclant amb un cert naturalisme.
• Una pintura de colors clars, amb predomini de la línia corba i sinuosa.
• Cerca del volum en les figures i la voluntat comunicativa a través del gest i la mirada.
• La producció de l’estil italogòtic va estar dividida en dos centres artístics: Sienna, on va destacar Duccio i Simone Martini i Florència on ressalta Cimbaue i Giotto.
• La corona d’Aragó va ser un altre centre important de la pintura italogòtica, Ferrer Bassa i Pere Serra, artistes més representatius.
Capella de Scrovegni de Giotto
ESTIL INTERNACIONAL O CORTESÀ
• 1375-1425.
• Desenvolupat en l´ambient de les principals corts europees.
• Aquesta pintura va saber equilibrar l´estilització pròpia del gòtic lineal francès amb el sentit naturalista desenvolupat pels pintors italians.
• Una conjunció brillant de formes/figures aristocràtiques elegants amb detalls naturalistes delicats i anecdòtics.
• Fons daurats i ambientacions paisatgístiques amb una gran intensitat cromàtica.
• Destacats: Gentile Da Fabriano, els germans Limburg i el flamenc Robert Campin.
GERMANS LIMBURG
Aquesta escola, fa referida fonamentalment als països Baixos i Flandès.
Segle XV.
El perfeccionament de la pintura a l’oli va permetre representar la realitat amb un grau excepcional del detallisme i obtenir lluminositats inèdites fins aleshores.
Característiques: absència de moviment i l’ús d’un fort simbolisme.
Temes religiosos i profans i un gran interès pel retrat.
Artistes: Jan VAN EYCK, HUBERT, VAN DER WEYDEN i BERMEJO:
ESCOLA FLAMENCA
OBRES
• CATREDAL DE CHARTRES.
• MARE DE DÉU DE SALLENT.
• TRÍPTIC D’EL JARDÍ DE LES DELÍCIES.
CATEDRAL DE CHARTRES
Mare de Déu
de Sallent de
Sanaüja
TRÍPTIC D´EL JARDÍ DE LES DELÍCIES