Post on 07-Mar-2016
description
transcript
Banyoles per invidents?
1
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
BANYOLES PER
INVIDENTS?
Estudi d’un itinerari per a persones amb discapacitat visual.
Alumna: HELENA XARGAY FUSELLAS
Grup i curs: 2n BATXILLERAT B
Tutora: PURIFICACIÓN HERMOSO
Data de lliurament: 17 D’OCTUBRE DEL 2011
Banyoles per invidents?
2
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
Banyoles per invidents?
3
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
BANYOLES PER INVIDENTS?
Estudi d’un itinerari per a persones amb discapacitat visual.
Banyoles per invidents?
4
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
ÍNDEX :
1 Introducció ........................................................................................ 7
1.1 Objectius ............................................................................... 8
MARC TEÒRIC
2 Terminologia i conceptes ............................................................... 10
2.1 Els sentits .................................................................................. 10
2.2 Definició de discapacitat visual .................................................. 13 2.3 Definició de baixa visió ............................................................. 13 2.4 Definició de ceguesa ................................................................. 14
2.4.1 Etiologia o causes ....................................................... 14
2.5 Tipus de ceguesa o baixa visió ................................................... 15
3 Intervenció educativa ..................................................................... 16
3.1 Tècniques d’estimulació dels sentits ........................................... 16 3.1.1 Tacte ......................................................................... 16 3.1.2 Oïda .......................................................................... 16 3.1.3 Olfacte ...................................................................... 17 3.1.4 Gust ......................................................................... 17
3.2 Tècniques per l’aprenentatge ..................................................... 17 3.2.1 La il·luminació ............................................................ 17 3.2.2 La pissarra .................................................................. 18 3.2.3 El mobiliari i el material .............................................. 18 3.2.4 Situar adequadament l’alumne amb discapacitat visual .. 18 3.2.5 Distribuir de manera correcta la informació escrita ...... 19 3.2.6 Verbalitzar tots els detalls de qualsevol situació del centre
escolar ........................................................................ 19 3.2.7 Anticipar les noves situacions, activitats o espais ............ 19 3.2.8 Respectar el ritme de treball ......................................... 19 3.2.9 Respectar els propis recursos de l’alumne ...................... 19 3.2.10 Procurar que l’alumne amb discapacitat visual tingui les
millors condicions en qualsevol situació escolar ........... 20
3.3 L’aprenentatge dels nens amb discapacitat visual ......................... 20 3.3.1 Llengua oral ................................................................. 20 3.3.2 Llengua escrita: aspectes generals ................................ 21 3.3.3 Matemàtiques ............................................................ 21 3.3.4 Coneixement del medi ................................................ 21 3.3.5 Visual i plàstica .......................................................... 22 3.3.6 Música i dansa ........................................................... 22 3.3.7 Educació física ............................................................ 22
Banyoles per invidents?
5
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
3.4 Autonomia ............................................................................... 23 3.4.1 Gossos pigall .............................................................. 23 3.4.2 Bastó ........................................................................ 24
4 Etapes educatives ......................................................................... 26
4.1 Educació infantil ...................................................................... 26 4.1.1 Estimulació precoç ..................................................... 26
4.2 Educació Primària ................................................................... 27 4.3 Secundària .............................................................................. 28 4.4 Estudis post obligatoris ............................................................. 28 4.5 Universitat ............................................................................... 28
5 Recursos d’aprenentatge .............................................................. 29
5.1 Codi Braille com a codi de la lectroescriptura: Alfabet Braille ....... 29 5.2 TAC (Tècniques audiovisuals de comunicació) ........................... 31
5.2.1 Opcions d’accessibilitat .............................................. 31 5.2.2 Tauleta digital ............................................................ 31 5.2.3 Teclat ampliat ............................................................ 32 5.2.4 Ampliadors de pantalla .............................................. 32 5.2.5. Lector de pantalla ...................................................... 32 5.2.6 Aprenentatge de mecanografia .................................. 32 5.2.7 Pissarres digitals interactives ...................................... 33
5.3 Especialistes dels centres .......................................................... 33 5.3.6 Recursos personals interns del centre escolar .............. 34 5.3.7 Recursos personals externs al centre escolar ............... 34
6 Institucions que donen serveis al col·lectiu de persones
amb ceguesa ................................................................................ 35
6.2 ONCE ...................................................................................... 35 6.2.6 Què és? ..................................................................... 35 6.2.7 Objectius ................................................................... 36
6.3 Generalitat ............................................................................... 36 6.3.6 Departament de Benestar social i familiar ................... 36 6.3.7 Departament d’ensenyament ..................................... 37
6.3.7.1 Suport dels EAPs .......................................... 37
6.3.7.2 CREDVG ..................................................... 37
6.3.7.3 Vetllador o educador d’educació especial ........ 39
6.3.7.4 USEE ........................................................... 40
6.4 Altres a Catalunya .................................................................... 41 6.4.6 Associació Discapacitats Visuals de Catalunya .............. 41 6.4.7 ACIC .......................................................................... 42 6.4.8 Fundació Manel Cargol ............................................... 42
Banyoles per invidents?
6
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
MARC PRÀCTIC
1. Itinerari per Banyoles dirigit a persones amb ceguesa .................... 44
1.1 Introducció .............................................................................. 44 1.2 Objectius ................................................................................. 45
DIARI DEL TREBALL PRÀCTIC ................................................................. 45
2. Itinerari per Banyoles dirigit a persones vidents ............................... 50
2.1 Introducció ............................................................................... 50
2.2 Objectius .................................................................................. 50
DIARI DE L’EXPERIÈNCIA ....................................................................... 50
3. Anàlisi de les possibles millores ....................................................... 53
7 Conclusions ...................................................................................... 55
8 Bibliografia i webgrafia ..................................................................... 58 ANNEX A
Banyoles per invidents?
7
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
1. Introducció
Aquest treball de recerca tracta de l’alumnat amb discapacitat visual,
concretament en els nens i nenes més petits. Per poder realitzar aquest treball,
primer hem d’informar-nos sobre els conceptes bàsics i generals de la
deficiència visual, per poder redactar i entendre tot tipus d’aspectes. Un cop els
hem assimilat, podem començar a aprofundir-los.
La motivació principal que m’ha portat a treballar aquest tema, ha estat la meva
ignorància i el meu interès en el món de les persones amb ceguesa. Quan em
vaig preguntar com seria estudiar sense veure-hi, va augmentar la meva intriga
per com ho feien aquestes persones per aprendre i moure’s pel món.
Aquest treball consta de dues parts:
o Una part teòrica amb una finalitat educativa, informativa i de
coneixement.
o Una part pràctica amb l’explicació d’un itinerari per Banyoles per a
persones cegues i per a persones vidents.
Voldria destacar l’atenció sobretot de la tutora Puri Hermoso que s’ha
encarregat del seguiment d’aquest treball i m’ha ajudant en moltes coses.
També nombrar a la Margarita Albertí, especialista en discapacitats visuals, per
explicar-me tot el que no acabava d’entendre i a l’Elvira Gil, la bibliotecària de
la ONCE per la seva atenció al dia de la visita i en els tallers. Per a mi, el seu
suport ha estat imprescindible ja que m’han ajudat molt a orientar-me en com
accedir a tota mena d’informació i a poder-la simplificar.
Per últim, voldria dir que si l’estudi que presento s’ha acotat a la ciutat de
Banyoles ha estat per poder desenvolupar una anàlisi més intensa i profunda.
Banyoles per invidents?
8
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
1.1 Objectius
L’objectiu general d’aquest treball de recerca ha estat aprofundir en el
coneixement de les persones amb ceguesa o baixa visió i conèixer el món de
l’aprenentatge amb una discapacitat visual.
Podria citar alguns objectius específics:
Estudiar els diferents tipus de discapacitat visual.
Estudiar les tècniques per l’aprenentatge d’un alumne amb discapacitat
visual o ceguesa.
Experimentar i dominar l’Alfabet Braille.
Conèixer més profundament la fundació ONCE i els recursos que ofereix
als alumnes integrats als centres ordinaris perquè aquesta inclusió sigui
una realitat i puguin desenvolupar-se com a persones que poden fer els
aprenentatges al costat d’alumnes sense cap discapacitat.
Banyoles per invidents?
9
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
MARC TEÒRIC
Banyoles per invidents?
10
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
2. Terminologia i conceptes
2.1 Els sentits1
Tots sabem que una persona té 5 sentits coneguts clàssicament:
o Vista
L’òrgan responsable de la vista és l’ull. Aquest òrgan té una part interna i
una d’externa. A la part interna hi podem trobar:
· la còrnia
· l’iris
· la pupil·la
· el cristal·lí
· la retina
A la part externa hi podem trobar:
· les parpelles
· les pestanyes
· les celles
1 http://www.slideshare.net/loretocabot/els-sentits-2505044
Banyoles per invidents?
11
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
o Oïda
L’òrgan responsable de l’oïda és l’orella. Té 3 parts:
· orella externa
· orella mitjana
· orella interna
o Gust
L’òrgan responsable del gust és la llengua.
La llengua pot arribar a notar 4 gustos.
L’amarg, l’àcid, el salat i el dolç.
Com podem veure a la foto cada
part de la llengua percep un gust diferent.
Salat Dolç
Amarg Àcid
Banyoles per invidents?
12
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
o Tacte
L’òrgan responsable del tacte és la pell. No en tot el cos tenim la mateixa
percepció; hi ha zones que són més sensibles que d’altres. La pell
percep la pressió i la temperatura.
Té dues capes:
· Epidermis (capa externa)
· Dermis (capa interna)
o Olfacte
L’òrgan responsable de l’olfacte és el nas. Al nas hi ha:
· Dos orificis: per on entra i surt l’aire.
· Dues fosses: separades per una paret i
comunicades amb la boca.
A la part superior de les cavitat hi ha una
membrana que percep les olors.
Banyoles per invidents?
13
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
En el cas de les persones amb ceguesa, la informació de l’entorn els hi arriba
pels altres 4 sentits que han de desenvolupar i estimular molt més que una
persona vident (persona que no pateix una discapacitat visual) ja que són
d’aquests els quals pot gaudir-ne. La visió parteix d’una percepció global del
nostre entorn i en canvi si aquest l’hem de percebre pels altres sentits haurem
d’analitzar tota la informació per arribar a tenir la percepció global, els altres
sentits actuen de forma analítica. Per exemple, quan una persona amb visió
entra a una habitació, la informació visual rebuda li proporciona ràpidament una
visió general dels objectes, dimensions, persones i/o tot el que es pugui trobar
en aquella habitació, en canvi, una persona sense visió necessita analitzar a
través dels altres sentits per poder obtenir la visió general de l’habitació i
aquesta percepció analítica d’aquest entorn serà més lenta.
2.2 Definició de discapacitat visual2
Quan diem que una persona pateix discapacitat visual pot tractar-se d’una
persona cega o d’una persona amb baixa visió. És a dir, el concepte
discapacitat visual engloba ceguesa i baixa visió (o disminució visual).
2.3 Definició de baixa visió3
Parlem de baixa visió quan una persona té una agudesa visual més baixa de la
normalitat, o sigui no té un 100% de visió. Aquesta disminució de l’agudesa
visual és una disminució de la qualitat o quantitat de la visió. Per tant, hi ha
persones que tenen dificultat per veure de prop o de lluny; altres tenen dificultat
per veure quan disminueix la llum o es fa de nit. N’hi ha que tenen una reducció
del seu camp visual i veuen com si miressin a través d’un tub, algunes veuen
borrós, ... i la manera en què veu una persona amb baixa visió dependrà del
diagnòstic visual que tinguin.
2 fabianamon@telpin.com.ar
3 http://vieravisioncare.es/pagines_cat/cuida/baixa.html
Banyoles per invidents?
14
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
2.4 Definició de ceguesa4
Quan parlem de ceguesa ens referim a la falta del sentit de la visió; en tenir una
visió zero o solament tenir una mínima percepció de llum. En la ceguesa
absoluta o total no es distingeix la llum de la foscor.
2.4.1 Etiologia o causes5
Les causes de la ceguesa o baixa visió poden ser: congènites o adquirides.
o congènites: cataractes, albinisme, glaucoma, coloboma, ...
o adquirides: per accident, tumor, infeccions, ...
Molta gent es pensa que vista és igual a visió, però no és així. La vista només
engloba l’ull i la visió és l’habilitat global del cervell per extreure, processar i
actuar sobre la informació del nostre entorn.
4 fabianamon@telpin.com.ar
5 Powerpoint - Què és la Visió de Margarida Alberti
Visió
Vista
Banyoles per invidents?
15
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
2.5 Tipus de ceguesa o baixa visió6
*CRE ONCE – Centre de Recursos Educatius de la ONCE
6 Powerpint - Grau de deficiència de Margarida Alberti
CATEGORIA GRAU DE
DEFICIÈNCIA CRE ONCE*
Visió normal Cap -
Lleugera -
Discapacitat visual:
Baixa visió
Moderada Baixa visió +
Greu Baixa visió
Profunda Baixa visió –
Discapacitat visual:
Ceguesa
Quasi total Ceguesa Parcial
Total Ceguesa Total
Atenció segons necessitats
Atenció directe
Banyoles per invidents?
16
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
3. Intervenció educativa7
3.1 Tècniques d’estimulació dels sentits
Cal estimular tots els sentits de manera progressiva i ordenada per tal que
proveeixin el nen de la major quantitat i qualitat possible d’informació útil i hem
de tenir en compte les diferents modalitats sensorials de què disposa.
3.1.1 Tacte
El tacte es pot treballar en aquest ordre:
o Exploració (examen minuciós, atent i intencionat d’un objecte)
o Identificació (interpretació de la informació recollida)
o Discriminació (agrupar i diferenciar)
o Seguiment (evolució del repertori conceptual de l’alumne)
Es treballa tant el tacte directe (amb el propi cos) com el tacte indirecte (amb el
calçat, coberts o bastó)
3.1.2 Oïda
L’oïda es pot treballar en aquest ordre:
o Atenció (és la base de la percepció auditiva)
o Identificació (interpretació de la informació)
o Localització (identificació de la procedència del so)
o Seguiment (determinar la direcció d’una font sonora mòbil i desplaçar-se
en la mateixa direcció)
o Discriminació (seleccionar sons identificats i distingir-los entre d’altres)
o Ecol·locació (determinar la presència o l’absència del so reflectit en una
superfície)
o Ombra del so (detecció d’obstacles entre una font sonora i el receptor per
una alteració en la percepció d’aquest so)
7 Albertí, M. i Romero, L. (2010): Alumnado con discapacidad visual, col·lecció
escula inclusiva, nº 10, Graó, Barcelona. ISBN 978-84-7827-982-1
Banyoles per invidents?
17
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
3.1.3 Olfacte
L’olfacte es pot treballar en aquest ordre:
o Identificació (olors)
o Descripció (fort, suau, agradable, desagradable, ...)
o Reconeixement (de productes, ambients, aliments, ...)
o Discriminació (contrast, classificació, agrupació)
3.1.4 Gust
El gust es pot treballar en aquest ordre:
o Identificació (gustos)
o Descripció (dolç, amarg, salat,...)
o Reconeixement (de productes, materials, aliments, ...)
o Discriminació (contrast, classificació, agrupació)
3.2 Tècniques per l’aprenentatge8
En realitat no existeix una metodologia específica per treballar amb alumnes
amb discapacitat visual, però si que es necessari tenir en compte una sèrie
d’orientacions que podem trobar en els apartats següents:
3.2.1 La il·luminació
La il·luminació és molt important per tots els alumnes i essencial per els
alumnes amb discapacitat visual. La llum no afecta per igual a totes les
persones amb discapacitat visual. Unes requereixen una il·luminació intensa,
natural i directa, mentre que altres la necessiten baixa, artificial i indirecta. Per
tant, cal conèixer com afecta la llum al nostre alumne i buscar el tipus
d’il·luminació que més afavoreix el seu funcionament visual.
8 Albertí, M. i Romero, L. (2010): Alumnado con discapacidad visual, col·lecció
escula inclusiva, nº 10, Graó, Barcelona. ISBN 978-84-7827-982-1
Banyoles per invidents?
18
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
3.2.2 La pissarra
La majoria d’alumnes amb discapacitat visual no aconsegueixen veure la
pissarra tradicional des del seu lloc de posició dins de l’aula. No obstant,
accedeixen fàcilment a la informació amb la utilització d’una pissarra digital a
l’aula, a través d’un monitor o ordinador portàtil a la seva taula.
3.2.3 El mobiliari i el material
La distribució del mobiliari i el material han de tenir un ordre estable sobretot en
el cas dels alumnes amb ceguesa , per millorar la seva autonomia i ritme de
treball. Si hi ha un canvi en el mobiliari de l’aula o en la distribució dels
materials, se li ha de comunicar prèviament a l’alumne o bé que ell participi en
el canvi.
3.2.4 Situar adequadament l’alumne amb discapacitat
visual
En la majoria de casos, la millor situació és en el centre de la primera fila, prop
del professor i de la pissarra. La
proximitat del mestre és un factor
fonamental, tant per els alumnes amb
baixa visió com per els alumnes amb
ceguesa. Aquesta col·locació els permet
escoltar amb claredat les explicacions,
localitzar-lo ràpidament quan necessiten
ajuda i facilita que el mestre pugui
donar-li el material que necessita.
El fet de que l’alumne amb discapacitat visual pugui necessitar dues taules per
distribuir el seu material específic, no hauria de diferenciar-se dels demés i no
tenir cap company al seu costat.
Si l’alumne presenta diferent visió en els dos ulls, es col·locarà a l’aula tenint en
compte l’ull amb més visió.
Banyoles per invidents?
19
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
3.2.5 Distribuir de manera correcta la informació escrita
Per l’alumne amb discapacitat visual tenir una bona distribució de la informació
escrita a l’aula és important, ja sigui seleccionant la més important per evitar
massa lletra, situant la informació visual o tàctil a l’altura del seus ulls o mans,
elaborant els cartells amb la informació necessària de manera simple, amb
lletra gran i bé contrastada (en cas d’alumnes amb ceguesa, tota la informació
escrita estarà en tinta i en Braille), organitzant per zones per facilitar la
localització ràpida i millorar el ritme de treball i avisant a l’alumne quan
s’afegeixi o s’elimini informació.
3.2.6 Verbalitzar tots els detalls de qualsevol situació del
centre escolar
Els alumnes amb discapacitat visual al no percebre la informació visual o
percebre-la de forma distorsionada, per compensar aquesta falta d’informació,
és necessari que el mestre expliqui i descrigui oralment totes les situacions
escolars i les característiques de les persones i objectes.
3.2.7 Anticipar les noves situacions, activitats o espais
Els canvis desorienten molt els alumnes amb discapacitat visual. Explicar-los
amb antelació aquelles variacions de la rutina els ajuda a sentir-se més
tranquils, segurs i receptius en el moment de realitzar la nova activitat.
3.2.8 Respectar el ritme de treball
Els alumnes amb discapacitat visual presenten un ritme de treball més lent que
els seus companys i es poden cansar amb més facilitat. El que no hem de fer
és reduir els conceptes. Sí, hem d’adaptar però no facilitar.
3.2.9 Respectar els propis recursos de l’alumne
El mestre ha de permetre que l’alumne amb discapacitat visual s’aixequi i
s’apropi per mirar la pissarra i qualsevol informació visual, li ha de donar la fitxa
que ha de fer, perquè pugui seguir l’explicació al mateix temps que el mestre
dóna les indicacions generals a la pissarra, ha de permetre que l’alumne faci
Banyoles per invidents?
20
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
les coses amb bolígraf o retolador en lloc de llapis, perquè així podrà veure
més clarament el seu propi treball.
3.2.10 Procurar que l’alumne amb discapacitat visual tingui
les millors condicions en qualsevol situació escolar
El tutor/a i/o professors de l’alumne serà el responsable de fer arribar les
orientacions als altres mestres que intervenen amb l’alumne, assegurar-se que
sempre està ben situat i sol·licitar assessorament dels professors especialistes
davant de qualsevol dubte o quan es consideri necessari.
3.3 L’aprenentatge dels nens amb discapacitat visual9
Els alumnes amb discapacitat visual presenten un desenvolupament cognitiu
similar al dels alumnes amb visió normal. No obstant, s’ha de tenir en compte
que realitzen la representació mental de conceptes sense el recolzament de les
imatges visuals (en el cas dels alumnes amb ceguesa) o a partir de unes
imatges que veuen fragmentades i/o distorsionades (en el cas del alumnes amb
baixa visió). En els següents apartats podem saber com els alumnes amb
discapacitat visual realitzen l’aprenentatge de les principals àrees de
coneixement (llengües, matemàtiques, coneixement del medi, educació
artística i educació física).
3.3.1 Llengua oral
És la base de la interacció a l’aula i en la societat en general. L’adquisició i el
desenvolupament de la comprensió i expressió oral en els alumnes amb
discapacitat visual no tenen perquè presentar greus problemes. Els alumnes
amb discapacitat visual tenen menys recursos i estratègies comunicatives per
iniciar i participar en una conversació.
9 Albertí, M. i Romero, L. (2010): Alumnado con discapacidad visual, col·lecció
escula inclusiva, nº 10, Graó, Barcelona. ISBN 978-84-7827-982-1
Banyoles per invidents?
21
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
3.3.2 Llengua escrita: aspectes generals
És la base de l’ensenyament i l’aprenentatge de tota la vida escolar, ja que la
majoria dels aprenentatges es realitzen a partir de la lectura i l’escriptura. Els
alumnes amb discapacitat visual greu presenten dificultats d’accés a la lectura i
l’escriptura. Aquest alumnat no ha rebut els estímuls previs a l’aprenentatge de
la lectroescriptura. Això pot provocar un menor interès. El mestre l’ha de
motivar i despertar-li aquest interès. No hi ha dubte que el Braille és el codi de
la lectroescriptura que utilitzen els alumnes amb ceguesa.
3.3.3 Matemàtiques
Molts alumnes amb discapacitat visual poden tenir dificultats en l’àrea de
matemàtiques degut al caràcter abstracte dels continguts i exercicis. És
necessari presentar els continguts relacionant-los amb els coneixements i
experiències reals de l’alumnat. És a dir, aplicar els
continguts a situacions quotidianes de la vida diària.
Per l’alumne amb discapacitat visual no és suficient
escoltar l’explicació oral dels continguts matemàtics,
sobre tot aquells més abstractes. Necessita reforçar
la explicació oral amb la manipulació de material adequat.
3.3.4 Coneixement del medi
Els objectes i continguts conceptuals procedents d’aquesta àrea afavoreixen el
desenvolupament i l’autonomia personal i social de l’alumne amb discapacitat
visual. Aquests presenten dificultats bàsicament en la comprensió del medi físic
que l’envolta. També en aquells objectes i continguts que impliquen el
coneixement de les propietats i característiques dels materials i els objectes, ja
que es treballen principalment a través de l’observació. És necessari apropar la
realitat a l’alumne amb discapacitat visual, sobretot a l’alumne amb ceguesa,
que necessita riquesa i reiteració d’experiències directes, com per exemple:
facilitar maquetes tridimensionals o els mateixos elements estudiats, minerals,
objectes de laboratori, reproduccions d’animals en miniatura..., perquè ells els
reconeguin a través dels altres sentits.
Banyoles per invidents?
22
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
3.3.5 Visual i plàstica
Per els alumnes amb discapacitat visual, la capacitat d’interpretar i representar
el món a través de les imatges no es tal i com l’entenem pels alumnes vidents.
L’adaptació d’imatges pels alumnes amb
ceguesa o discapacitat visual greu és un
procés complex perquè la informació tàctil
no és equiparable a la visual. Primer de
tot, se’ls ensenya amb una representació
tridimensional, quan ja reconeixen
aquesta, passen al pla bidimensional amb textures i finalment reconèixer el
perfil amb relleu.
3.3.6 Música i dansa
Els alumnes amb discapacitat visual han de participar en totes aquelles
activitats artístiques que generen espais d’experiència i convivència per no
quedar exclosos a nivell social i cultura. No obstant, necessiten les adaptacions
adequades per poder accedir a la informació que els seus companys obtenen
mitjançant la vista. No solen presentar dificultats en l’exploració i percepció de
sons o peces musicals o vocals, ja que han desenvolupat molt el sentit de
l’oïda. Tampoc presenten dificultats en la interpretació i creació musical, sigui
amb la pròpia veu o amb instruments. Però si presenten dificultats en la
realització de danses, exercicis corporals i jocs motrius, perquè no poden
interioritzar els passos ja que no els perceben. En aquest cas, és necessari
modelar en el seu propi cos els moviments que han de realitzar.
3.3.7 Educació física
Aquesta àrea, a part de treballar valors físics i motrius, també es treballen
valors cooperatius i d’integració. La falta de visió o la visió distorsionada
provoca dificultats en l’activitat física en general. L’alumne amb discapacitat
visual té problemes, principalment en el coneixement i el domini de l’espai, el
moviment, en l’ús del material en la normativa i la tàctica del joc.
Banyoles per invidents?
23
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
La motivació per les activitats d’educació física, en els alumnes amb
discapacitat visual greu, sol ser molt disminuïda.
3.4 Autonomia
3.4.1 Gossos pigall10
Els gossos pigall o també anomenats gossos guia són gossos de treball i no
mascotes. Són ensinistrats per guiar persones cegues o amb una deficiència
visual greu, o per ajudar-les a les feines de la llar. Per ells i per l’amo és millor
que els ignoris, però no per això els hi hem de tenir por, perquè no fan mal a
ningú sense cap motiu i així no es distreuen. El seu
comportament i la seva manera de tractar són totalment
diferents a la dels altres gossos. Han de ser respectats
per les seves dues funcions, com a gossos pigall i
companys de la persones cega. Si ens trobem algun gos
guia que està fent la seva feina, no l’hem de tocar ni
acariciar perquè podria ser que es distragués i podria
fallar al seu amo. Si portes un gos i passes pel seu costat, és bo que vigilés
que el teu gos no causi cap accident ni al gos pigall ni al seu amo. No se’ls ha
de donar altre menjar que el seu, i tampoc a hores que no siguin les correctes.
L’amo és l’encarregat de l’alimentació. Si trobem alguna persona que va
acompanyada d’un gos pigall i li volem dir alguna cosa, ens hem de dirigir a la
persona i no al gos. Aquests gossos normalment es col·loquen al costat dret de
la persona. Si alguna persona cega ens demana ajuda, per travessar un carrer
que hi ha un semàfor, per exemple, ja que els gossos no distingeixen el color
vermell i verd ens hem de col·locar al costat esquerra, allà on no hi hagi el gos.
En aquest cas, la persona li ordenarà al gos que et segueixi o bé, et demanarà
que li ofereixis el colze esquerra, i li farà una senyal al gos, per dir-li que està
fora de servei.
10 Powerpoint - Perros Guia de l’Ana Ahijados
Banyoles per invidents?
24
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
Si una persona cega et pregunta direccions, procura donar-li indicacions clares
del sentit on ha de girar o seguir per ubicar el lloc on es dirigeix. No corris o
donis del braç a una persona cega amb companyia d’un gos pigall sense abans
parlar-li. Tampoc toquis l’arnès del gos guia ja que és només per l’amo al qual
acompanya.
Els gossos pigall estan habituats a viatjar en
qualsevol medi de transport als peus del seu amo
sense molestar als altres passatgers. Els gossos
pigall estan entrenats per poder anar a qualsevol
lloc públic juntament amb el seu amo, ja sigui a un
restaurant, teatre, centres comercials, cinemes, supermercats, centres
d’estudis o de treballs, ... sense causar cap alteració anormal o molèsties al
funcionament o al personal o públic.
En els lloc de treball, els usuaris amb gossos pigall es troben capacitats per
poder fer les seves funcions amb ells al seu costat. Juntament amb
l’entrenament que reben, mai estan lliures en els recintes, sinó que es troben
als peus dels seus amos. Els gossos pigall tenen el mateix dret que ells a tenir
un lliure accés a tots els llocs públics.
3.4.2 Bastó11
El bastó pels cecs és com els seus ulls. Gràcies a
aquesta eina poden ser independents i moure’s per
una ciutat o tal sols per casa seva. Saber desplaçar-
se amb bastó per ells és molt important i per això
l’ONCE ensenya a nens que tenen ceguesa a
controlar-lo. A través del
bastó poden percebre que hi
ha un esglaó, una baixada,
unes escales, una pujada, una irregularitat en el carrer
o a la vorera, .... . Per tal de percebre els obstacles que es poden trobar en un
carrer han de moure el bastó amb arc, d’un costat a l’altre i han d’anar a poc a
11 http://www.webacic.cat/viapubli.htm
Banyoles per invidents?
25
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
poc. Alguns dels obstacles més freqüents que es troben les persones cegues o
d’altres en un carrer són:
Les motos, bicicletes i altres vehicles aparcats en lloc poc apropiats i els
elements sobresortits que de vegades porten.
Les terrasses que posen la majoria de bars i restaurants a les voreres a
l’estiu decorades amb plantes, tendals i para-sols.
Els exteriors dels comerços com ara els aparadors que sobresurten de les
façanes, els tendals que no compleixen les normatives d’alçada, les
plantes, els jocs recreatius per a nens, caixes, ... .
Les obres que tenen lloc a les vies públiques que estan mal senyalitzades
Els bassals que ens podem trobar a les voreres, més freqüentment a les
boques de metro després d’una ploguda.
El mobiliari urbà: papereres, pals, bústies, contenidors, cabines, arbres, ...
Banyoles per invidents?
26
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
4. Etapes educatives
4.1 Educació Infantil
4.1.1 Estimulació precoç12
S’entén per atenció precoç el conjunt d’actuacions de caire preventiu, de
detecció, diagnòstic i d’intervenció terapèutica, de caràcter interdisciplinar, que
s’entén, en un sentit ampli, des del moment de la concepció fins que l’infant
compleix els sis anys, abastant, per tant, l’etapa prenatal (etapa fetal), postnatal
(última etapa embrionària), perinatal (del naixement fins els 18 mesos) i primera
infància (dels 0 als 6 anys).
Són un conjunt d’activitats que s’apliquen de forma repetitiva per actuar sobre
els sentits del nen/a en els primers anys de vida. Aquestes activitats s’apliquen
12
http://centreauca.es/estimulacion.html
No obligatòria
però recomanada
Obligatòries
Post obligatoris
Banyoles per invidents?
27
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
als nens que se’ls ha detectat un problema de desenvolupament, tant físic com
psíquic.
L’objectiu és millorar les seves capacitats i la seva funcionalitat d’acord amb el
problema.
L’estimulació en els primers anys de vida, fa que el nen pugui adaptar-se al seu
entorn i que pugui adquirir aprenentatges de forma constant.
Abans de començar el seguiment, es fan uns estudis psicològics del
desenvolupament del nen/a per tal de poder saber els objectius que s’han de
treballar, el mètode i el temps més adequats.
Les activitats de cada sessió són curtes, senzilles i repetitives per tal de que el
cervell del nen/a assimili petites quantitats d’informació i pugui processar-les i
així enfortir camins neuronals que facilitaran aprenentatges futurs.
Durant les classes s’estimula el vincle comunicatiu i emocional, el llenguatge i
el moviment segons el desenvolupament de cada nadó.
La comunicació amb els pares és constant ja que cal informar-los de la
progressió del seu fill o filla i sempre que ells autoritzin s’intercanvia informació
amb els altres professors per si fa falta algun canvi.
4.2 Educació Primària
A l’etapa d’educació primària podem trobar altres suports a més de la ONCE:
o Professionals de l’EAP
o Mestres d’educació especial (MEE)
o Professionals del CREDVG
o Unitats de suport de l’educació especial (USEE)
o Materials adaptats
Banyoles per invidents?
28
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
4.3 Secundària
A l’etapa de secundària podem trobar altres suports a més de la ONCE:
o Professionals de l’EAP
o Mestres d’educació especial (MEE)
o Professionals del CREDVG
o Unitats de suport de l’educació especial (USEE)
o Mestres de Pedagogia Terapèutica (MPT)
o Materials adaptats
4.4 Estudis post obligatoris
A l’etapa d’estudis post obligatoris podem trobar altres suports a més de la
ONCE:
o Materials adaptats
o Professionals del CREDVG
o Associacions
o Més temps a l’hora de fer proves i a l’hora
d’accedir a la selectivitat
4.5 Universitat
A l’etapa universitària podem trobar altres suports a més de la ONCE:
o Adaptacions dels exàmens
o Més temps i suports a l’hora de fer proves
o Podem accedir a les aules amb el seu gos pigall i amb els ordinadors
personals adaptats
Banyoles per invidents?
29
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
5 Recursos d’aprenentatge
5.1 Codi Braille com a codi de la lectroescriptura: Alfabet Braille13
L’Alfabet Braille va ser inventat per Louis Braille (1809-1852), que va quedar
cec per culpa d’un accident. És un sistema de lectura i escriptura per mitjà del
tacte que consisteix en punts.
Consisteix a llegir movent les mans d’esquerra a dreta, passant per cada línia.
Els lectors de Braille poden llegir un promig de 104 a 125 paraules per minut,
encara que de vegades poden arribar a llegir 250 paraules per minut utilitzant
les dues mans.
El signe generador està distribuït per 6 punts. Inclou totes les lletres de
l’abecedari, els signes de puntuació, els números i les notes musicals.
13 http://usuarios.discapnet.es/ojo_oido/sistema_braille.htm
Abecedari Braille
Signe majúscula
Signe número
Si posem el signe de número davant d’una de les primeres 10
lletres de l’abecedari, es converteixen amb el número que ocupen
a l’abecedari.
Banyoles per invidents?
30
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
La lectura en Braille es fa per mitjà el tacte i lletra per lletra, no pel
reconeixement de les paraules completes. Per això es tracta d’una cosa lenta,
que requereix una gran concentració, difícil en edats menors.
Podem obtenir dos fases lectores:
o Unimanual: els dits índex s’utilitzen com a lectors. Junts inicien la
lectura de cada línia. Quan arriben al final de la línia, retrocedeixen
sobre ella. Quan retrocedeixen i arriben a la meitat, baixen a la línia
següent i acaben de retrocedir sobre aquesta fins arribar al principi per
començar altre cop la lectura.
o Bimanual: es comença a llegir la primera línia amb els dits índex de
cada mà junts i, quant arriben a la meitat, la mà dreta acaba de llegir la
fila, mentre que la mà esquerra retrocedeix al començament i baixa a la
línia de baix.
L’escriptura en Braille es fa per mitjà d’una
màquina anomenada Perkins. Consta de
varies tecles: sis per l’escriptura
(corresponen als sis punts del codi Braille),
una per retrocedir i un per desplaçar el carro.
Per escriure una lletra pressionem a la
vegada les tecles que equivalen als punts
que la formen. Per exemple: per escriure la D, pressionem la tecla 1, 4 i 5 al
mateix temps.
Banyoles per invidents?
31
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
5.2 TAC (Tècniques audiovisuals de comunicació)14
En aquests moments ens trobem a l’era de la tecnologia, molt present en els
centres escolars. Els alumnes amb discapacitat visual greu, inclús amb
ceguesa, utilitzen aquesta tecnologia, principalment els ordinadors. Dominar
aquesta tecnologia suposa un aprenentatge, però una vegada après, l’alumne
amb discapacitat visual obtindrà una gran eina de treball molt útil per als seus
estudis i per a la seva vida diària, ja que afavorirà la seva integració, motivació,
autoestima i autonomia.
El professional especialitzat és el responsable d’introduir i ensenyar a l’alumne
amb discapacitat visual la utilització de les noves tecnologies.
Les noves tecnologies que podem trobar són les següents:
5.2.1 Opcions d’accessibilitat
El propi sistema Windows permet modificar i fer més accessible la visualització
de la pantalla, obté inclús un assistent d’accessibilitat per persones amb
discapacitat visual:
o Propietats de pantalla: permet ampliar la lletra dels menús, la mida de
les icones, el contrast del clor del text amb el fons...
o Configuració del cursor: permet substituir el cursor per defecte per altres
de més grans i colors més contrastats, modificant la velocitat i mostrant
la ubicació del cursor.
5.2.2 Tauleta digital
La tauleta digital o tauleta gràfica és un recurs
perifèric existent en el mercat que és possible
utilitzar per a què els alumnes més petits amb
discapacitat visual greu, sobre tot amb
ceguesa, puguin accedir a algunes activitats de
l’ordinador a través del tacte. La tauleta digital substitueix el teclat i el ratolí.
14 Albertí, M. i Romero, L. (2010): Alumnado con discapacidad visual, col·lecció
escula inclusiva, nº 10, Graó, Barcelona. ISBN 978-84-7827-982-1
Banyoles per invidents?
32
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
Situem a la taula digital una làmina adaptada en relleu que reprodueixi
esquemàticament la imatge que es mostra a la pantalla. L’alumne explora la
làmina de forma tàctil, i mitjançant el llapis òptic, activa les accions que faria el
ratolí.
5.2.3 Teclat ampliat
Per facilitar l’accés al teclat convencional, podem inicar el coneixement del
mateix amb el model Bluestork teclats Funkids de colors
per a nens. És un model simplificat, amb les tecles
grans i classificades per colors. Una altra adaptació que
podem fer és utilitzar lletres adhesives ampliant la mida
de les que apareixen en el teclat.
5.2.4 Ampliadors de pantalla
Són programes que permeten magnificar la informació de la pantalla i fer-lo
gran, fins a més de 25 vegades la seva mida normal. Entre altres opcions,
permeten ubicar ràpidament el cursor a la pantalla, configurar els colors del
fons i de les lletres i verbalitzar els documents de text que apareixen en
pantalla. Els programes més utilitzats en aquests moments són: Magic Vision y
Zoomtext versió 9.1.
5.2.5 Lectors de pantalla
És un software que converteix el contingut de la pantalla en el so. Permet que
l’alumne amb discapacitat visual escolti tota la informació i tingui el control
auditiu del teclat. Per tant, l’alumne amb discapacitat visual greu, inclús amb
ceguesa total, pot utilitzar l’ordinador de forma autònoma i accedir a,
pràcticament, totes les aplicacions de l’entorn Windows.
5.2.6 Aprenentatge de mecanografia
És molt important que els alumnes amb discapacitat visual greu dominin el
teclat gràcies a l’aprenentatge de la mecanografia. Els programes més utilitzats
actualment per els nostres alumnes són: Teclado 20, per alumnes amb retràs
visual; DIO, per alumnes amb ceguesa.
Banyoles per invidents?
33
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
5.2.7 Pissarres digitals interactives
Les pissarres digitals, connectades a un ordinador o a un vídeo-projector,
permeten, per un costat, escriure directament sobre les pissarres com si es
tractés d’una pissarra convencional i, per l’altre, controlar els programes
informàtics de l’ordinador. Actualment,
moltes aules dels centres escolars
funcionen amb aquest tipus de pissarres.
Aquestes pissarres solucionen uns dels
majors problemes dels alumnes amb baixa
visió en l’aula ordinària; la visualització de la
pissarra. L’alumne amb discapacitat visual
pot seguir les anotacions de la pissarra a través de la pantalla de l’ordinador, ja
sigui seient davant l’ordinador del professor, col·locant el monitor a la taula de
l’alumne o a través de l’ordinador portàtil de l’alumne. Actualment, les pissarres
digitals més utilitzades en les aules són: Mimio, Smart, Interwrite e Hitachi.
A l’escola, des de les primeres etapes, familiaritzen els alumnes amb
discapacitat visual amb els ordinadors, ja que per la majoria d’ells aquests
seran la seva eina de treball en etapes educatives posteriors.
5.3 Especialistes dels centres15
És necessari conèixer l’existència dels recursos personal, interns i externs del
centre escolar, que faciliten el procés educatiu d’un alumne amb discapacitat
visual. El propi centre escolar ofereix una diversitat de recursos personals, per
atendre a l’alumne amb discapacitat visual en cas necessari. Quant aquests
recursos no siguin suficients, recorrerem als recursos externs.
15 http://www.xtec.cat/cse/
Banyoles per invidents?
34
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
5.3.1 Recursos personals interns del centre
escolar
Els recursos personals interns del centre escolar són els següents:
o Equip docent: l’alumne amb discapacitat visual és un alumne més del centre
escolar, per tant, tots els mestres del centre estan implicats en el seu procés
educatiu.
o Mestre tutor: és el primer recurs personal i un dels més importants.
o Mestre d’educació especial (MEE)/ psicopedagog del centre: prioritza la seva
atenció a l’alumnat amb discapacitat visual i amb necessitats educatives
específiques.
o Mestre d’audició i llenguatge: prioritza la seva atenció a l’alumnat amb retràs
i trastorns en la parla, la comunicació i el llenguatge.
o Tècnic d’educació infantil (TEI): col·labora amb el mestre tutor d’educació
infantil en el procés educatiu de l’alumnat, principalment en el
desenvolupament d’hàbits d’autonomia i en l’atenció a les necessitats
bàsiques dels nens.
o Auxiliar d’educació especial: atén a alumnes amb discapacitat per afavorir el
desenvolupament de l’autonomia personal i millorar la qualitat de vida
d’aquests alumnes.
5.3.2 Recursos personals externs al centre
escolar
Existeixen diferents serveis externs al centre escolar, però tot i així poden
intervenir dins el centre. Aquests serveis són equips multiprofessionals que
donen assessorament i recolzament als centres educatius. En el cas de que un
alumne amb discapacitat visual presenti una altra discapacitat associada,
recorrerem també al servei corresponent. En la Comunitat Autònoma de
Catalunya, el principal servei per a la intervenció d’alumnes amb discapacitat
visual greu, és el Centre de Recursos Educatius per Discapacitats Visuals
(CREDV), fruit d’un conveni de col·laboració establert entre el Departament
d’Educació de la Generalitat de Catalunya i la Fundació ONCE.
Banyoles per invidents?
35
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
Pontevedra
Barcelona
Alacant
Madrid
Sevilla
6 Institucions que donen serveis al col·lectiu de persones
amb ceguesa
6.1 ONCE16
6.1.1 Què és?
La ONCE (Organització Nacional de Cecs Espanyols) és una institució amb
gairebé 70 anys d’existència, una entitat quotidiana, propera, estable, discreta i
sobretot sense ànim de lucre. Està oberta a totes aquelles persones afectades
per una discapacitat visual, ja sigui lleu o greu, que treballa dia a dia.
El seu motor econòmic són productes de joc que la societat espanyola dia rere
dia hi té compromís i fidelitat. No només treballa per persones que pateixen
ceguesa o deficiència visual, sinó que també treballa per persones que són
dins d’aquesta gran institució i podem trobar una fundació anomenada CRE
(Centre de Recursos Educatius) que tenen tot tipus de material per aquells
infants que pateixen una deficiència visual i estan escolaritzats a les escoles
dels seu poble, barri o ciutat i segueixen un currículum oficial i reben una
atenció complementària. Els centres d’aquesta institució els podem trobar en 5
ciutats: Barcelona, Madrid, Alacant, Sevilla i Pontevedra.
16
http://www.once.es/new/otras-webs/catala
Banyoles per invidents?
36
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
6.1.2 Objectius
La seva missió és millorar la qualitat de vida de les persones cegues i amb
discapacitat visual de tot Espanya, oferir programes d’integració social i
incorporació laboral. Volen aconseguir que aquestes persones puguin fer una
vida similar a la de totes aquelles que no tenen cap discapacitat. Ajudar-les
perquè puguin tenir una feina, puguin anar sols, puguin tenir autonomia i puguin
viure en una casa o a un pis i no hagin de dependre sempre d’una persona.
6.2 Generalitat 6.2.1 Departament de Benestar social i
familiar17
Aquest departament consta d’uns serveis socials de màxima qualitat per
enfortir l’estat del benestar i tenir capacitat de resposta davant les necessitats
específiques de les persones, de les famílies i del país en conjunt.
L’enfortiment del nostre estat del benestar, entre altres coses, ens demana fer
front als grans reptes que tenen avui dia els serveis socials: lluitar contra la
pobresa i l’exclusió social, reforçar el paper de les famílies, protegir la infància,
treballar per a la promoció de l’autonomia personal de les persones en situació
de dependència, atendre i facilitar la integració de les persones amb
discapacitat, promoure polítiques d’igualtat entre els homes i les dones, afavorir
la vida activa de les persones grans, donar suport al teixit associatiu i al
voluntariat, promoure l’emancipació dels joves i potenciar la cohesió social de
la nostra comunitat.
17
http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.c1f6a57fb286c6b43f6c8910b0c0e1a0/?vgnextoid=7e3744d2bb0a42
10VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=7e3744d2bb0a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=d
efault
Banyoles per invidents?
37
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
6.2.2 Departament d’ensenyament
6.2.2.1 Suport dels EAPs18
Els EAP (Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica) donen suport
al professorat i als centres educatius als alumnes i els familiars dels alumnes
que presenten necessitats educatives especials.
Formen part dels serveis educatius de zona conjuntament amb els centres de
recursos pedagògics i els equips de suport i assessorament en llengua,
interculturalitat i cohesió social.
Els seus objectius són:
Identificar i avaluar les necessitats educatives especials dels alumnes i
fer la proposta d’escolarització
Assessorar el professorat i les famílies en la resposta educativa a
l’alumnat amb necessitats educatives especials, en col·laboració amb els
docents especialitzats i els serveis educatius específics.
Assessorar els equips docents, l’alumnat i les famílies sobre aspectes
d’orientació personal, educativa i professional.
Donar suport als centres educatius en la millora de l’atenció a la
diversitat i la inclusió
Col·laborar conjuntament amb el servei educatiu de zona i els específics
per tal de promoure activitats d’intercanvi i de formació del professorat
Col·laborar amb els serveis socials i sanitaris de l’àmbit territorial
d’actuació, per tal d’oferir una atenció coordinada als alumnes i famílies
que ho necessitin.
6.2.2.2 CREDVG19
El CREDV és un Servei Educatiu Específic del Departament d’Educació de la
Generalitat de Catalunya.
18 http://www.xtec.cat/eap/
19 http://www.xtec.cat/cse/credv.htm
Banyoles per invidents?
38
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
Província de Girona
Província de Barcelona
Província de Tarragona
Província de Lleida
La funció del CREDV és col·laborar amb els centres docents i els serveis
educatius de la zona per donar resposta a les necessitats educatives dels
alumnes amb sordesa i dels alumnes amb trastorns de llenguatge.
Ofereixen els seus serveis en Centres Públics i Concertats de les Comarques
Gironines que depenen del Departament d’Educació.
El CREDV està compost per un equip multiprofessional que centra el seu
interès en tres grans àmbits:
· Alumnes i famílies
· Centres educatius i professorat
Els principals objectius d’intervenció són:
realitzar la valoració i el seguiment psicopedagògic dels alumnes
amb necessitats educatives específiques derivades de la discapacitat
visual
oferir atenció directa a l’alumnat amb discapacitat visual greu
treballar amb les famílies
proporcionar assessorament, material i estratègies al professorat
col·laborar amb els centres i serveis educatius de zona i en l’orientació
de l’adequació curricular.
Tracten amb nens de 0 fins a 16 anys i les seves respectives famílies.
A Catalunya podem trobar 4 CREDV-ONCE a les províncies de Girona,
Barcelona, Tarragona i Lleida.
· Zona educativa
Banyoles per invidents?
39
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
6.2.2.3 Vetllador o educador d’educació
especial20
Vetllador: és aquella persona que està en tot moment amb un alumne que per
necessitats educatives especials necessita sempre algú al seu costat, ajudant-
lo, donant-li suport i guiant-lo.
Ajuda a l'alumne en:
1. Ajuda en els desplaçaments dins i fora de l’aula si és necessari amb els seu
mitjà de mobilitat (cadira de rodes, caminadors, bastons, ...).
2. Vigila i ajuda a les hores d'entrada i sortida dels centres.
3. Vigila durant l'estona dels patis i en les hores d'esbarjo.
4. Vigila i ajuda durant els àpats en el menjador.
5. Realització d'actuacions relacionades amb la higiene personal (canviar
bolquers, dutxa, seguiment del control d'esfínters...).
6. Afavorir el control i els canvis posturals necessaris per garantir la seva
mobilitat.
7. Realitzar les primeres cures senzilles que calguin durant el dia (amb la
autorització corresponent).
8. Realitzar altres tasques encomanades pel director/a o mestre/a tutor/a
pròpies del seu grup professional.
9. Facilitar les eines i materials necessaris a l’alumne i al professor.
Educador d’educació especial: és aquella persona que dóna suport a l'alumnat
amb necessitats educatives especials perquè pugui participar en les activitats
que organitza el centre docent. Algunes de les funcions de l’educador
d’educació especial són:
1. Participar en el projecte educatiu del centre.
20 http://www.terra.es/personal/anpegi/PEDUCADR.htm
Banyoles per invidents?
40
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
2. Conèixer els objectius i continguts dels programes, per tal, de poder adequar
de la millor forma possible la seva tasca de col·laboració amb els mestres
tutors i especialistes.
3. Proporcionar als mestres-tutors i especialistes elements d'informació sobre
l'actuació dels alumnes, per tal d'adaptar i millorar el seu procés
d'aprenentatge.
6.2.2.4 USEE21
Les USEE (Unitat de Suport a l’Educació Especial) són unitats de recursos
(humans, tècnics i materials) que faciliten l’atenció educativa i promouen la
participació en entorns escolars ordinaris als alumnes amb discapacitats
intel·lectuals, trastorns generalitzats del desenvolupament i trastorns de
l’aspecte autista. Els professionals assignats a aquestes unitats han d’atendre
8 alumnes.
En un centre educatiu ordinari els alumnes als quals s'aplica el recurs USEE
han de formar part d’un grup ordinari d’alumnes. Així, tots els professors que
tracten amb l’alumne/a de la USEE han d’aportar les valoracions corresponents
per a la seva avaluació.
Els objectius són:
Facilitar el treball d’integració escolar i d’educació inclusiva dels alumnes
amb problemes d’aprenentatge o discapacitat congnitiva, sensorial i/o
motòrica dins l’aula ordinària.
Conscienciar-nos que tots som diferents però que tenim els mateixos
deures i els mateixos drets. Cal buscar la manera per a aconseguir-ho.
21
http://blocs.xtec.cat/escolallarusee/
Banyoles per invidents?
41
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
6.3 Altres a Catalunya
6.3.1 Associació Discapacitats Visuals de Catalunya22
L’Associació Discapacitat Visual Catalunya és una entitat sense ànim de lucre
que dóna serveis a persones amb discapacitat visual per a millorar la seva
qualitat de vida i exerceix una tasca de divulgació de la problemàtica del
col·lectiu per a aconseguir millorar la seva integració social.
La finalitat de l’entitat és donar servei aquestes persones, sense discriminació
ni en funció del seu grau de discapacitat, ni en funció de la seva nacionalitat.
Els objectius principals són:
Promoure la consciència individual i col·lectiva en relació a la
discapacitat visual.
Fomentar la integració social i millorar la qualitat de vida del col·lectiu de
discapacitats visuals.
Instruir i informar els socis i la resta de la població sobre els problemes
que plantegen una discapacitat visual
Impulsar un esperit de cordialitat i ajuda mútua entre els membres de
l’Associació
Realitzar tota mena d’activitats socioculturals adaptades per les
persones amb discapacitat visual i aconseguir que hi hagi més oferta
accessible
Crear i prestar tots aquells serveis, que puguin dur a terme, sol·licitats
pels socis
Fomentar la Investigació Científica i la col·laboració amb el Tercer Món.
22
http://www.b1b2b3.org/ca/
Banyoles per invidents?
42
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
6.3.2 ACIC23
L'Associació Catalana per a la Integració del Cec és una petita agrupació de
persones, cegues o no, que estan interessades a treballar en aspectes
relacionats amb la integració de les persones amb discapacitat visual en el
conjunt de la societat.
Exposa alguns dels problemes amb què es troben les persones cegues i
deficients visuals quan caminen pel carrer i aporten algunes solucions que
podrien servir per evitar-los
6.3.3 Fundació Manel Cargol24
La Fundació de Cecs Manel Cargol vol posar la tecnologia a l’abast dels que no
veuen, fent possible que els cecs llegeixin el que els vingui de gust sense
necessitat de que estigui escrit en Braille, que puguin informar-se a través dels
diaris, llibres i revistes que es trobin a la llibreria més propera, escriure textos
en lletra impresa o trobar un número de telèfon amb facilitat. Es tracta d’aportar
la tecnologia necessària per que els cecs s’enriqueixin com a persones,
guanyin independència i es sentin útils.
Els objectius són:
Apropar a les persones actual o potencialment cegues el món de la
tecnologia més avançada per invidents.
Fomentar, promocionar i divulgar tota la informació existent en aquest
camp.
Desenvolupar i millorar el coneixement pràctic i teòric dels cecs i
discapacitats visuals en tots els àmbits, especialment l’informàtic
Contribuir a la integració més completa del cec i discapacitat visual en el
món laboral i cultural.
23 http://www.webacic.cat/
24 http://sapiens.ya.com/eninteredvisual/fcaragol.htm
Banyoles per invidents?
43
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
MARC PRÀCTIC
Banyoles per invidents?
44
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
La meva part pràctica conté dues parts:
1. Itinerari per Banyoles dirigit a persones amb ceguesa
2. Itinerari per Banyoles dirigit a persones vidents
1. Itinerari per Banyoles dirigit a persones amb ceguesa
1.1 Introducció
Inicialment la meva idea era adaptar un conte
amb Braille utilitzant textures, relleus i tota mena
de materials per a nens/es amb ceguesa, però
no m’entusiasmava gaire perquè no ho trobava
una cosa innovadora.
Juntament amb la tutora del treball vam contactar amb l’Elvira Gil, la
bibliotecària de la ONCE.
A mitjans de desembre vam fer la visita a la
fundació ONCE de Barcelona, que consistia en
la realització d’uns tallers de sensibilització, de
tècniques d’acompanyament amb els ulls
tancats, d’iniciació al Braille, els sentits en la
lectura, entre d’altres.
En allà, la bibliotecària de la ONCE, ens va informar i assessorar sobre aquest
camp.
Al cap d’uns dies, l’Elvira Gil, es va posar en contacte amb la tutora del treball i
li va proposar fer l’acompanyament d’un nen cec de Vilafranca del Penedès de
3r o 4t d’ESO que es deia Nil.
Jo li havia de preparar una visita per l’estany
perquè pogués conèixer l’entorn on té lloc la
llegenda del Drac de Banyoles i informar-lo
sobre coses relacionades amb el poble ja que
havia de fer un treball per el dia de St. Jordi
sobre la llegenda del Drac de Banyoles.
Banyoles per invidents?
45
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
Al cap d’uns dies la Puri em va proposar definitivament fer l’acompanyament i li
vaig dir que sí, que hi estava interessada i podria ser una experiència molt
bonica i emocionant.
A partir d’aquell dia vaig començar a pensar com podria preparar l’itinerari i
quines coses podríem visitar.
1.2 Objectius
Objectius generals de l’itinerari per Banyoles dirigit a en Nil:
Tenir una idea de l’estany de Banyoles
Conèixer la llegenda del Drac de Banyoles
Experimentar el màxim de llocs i objectes
Posar en pràctica el que vaig aprendre en els tallers de la ONCE
DIARI DEL TREBALL PRÀCTIC
Dies previs a la trobada:
Per preparar la visita, primer vaig buscar la llegenda del Drac
de Banyoles a la Guia de Banyoles ciutat d’aigua, vaig llegir-la
i copiar-la a l’ordinador. La vaig imprimir per poder-la donar
als seus pares el dia de la visita.
A la llegenda hi destaquen dos personatges que són el rei
Carlemany i Sant Mer. Al ser dos personatges propis de
l’entorn vaig buscar informació i la vaig adaptar a nivell de 3r i 4t d’ESO.
Degut a la seva discapacitat visual, no la podria llegir, per això, em vaig gravar
a mi mateixa llegint la llegenda i després de molts intents va sortir bé (la podeu
trobar en el DVD de l’Annex A).
Amb la Puri vam trobar interessant que en Nil pogués escoltar els sorolls
ambientals d’alguns llocs determinats de l’estany i el dia que els vam voler anar
a gravar feia tant i tant de vent que no vam poder fer.
Banyoles per invidents?
46
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
Vaig demanar a una amiga que em baixés la cançó del
Monstre de Banyoles i quan la vaig tenir, vaig gravar un
CD amb la llegenda i la cançó.
Perquè el nen pogués conèixer el recorregut que faríem, vaig anar a l’oficina
d’informació a buscar mapes de Banyoles. Un cop allà vam demanar si tenien
material per a persones amb discapacitat visual i em van dir que l’únic que
tenien era una guia amb Braille però que només es podia consultar a la mateixa
oficina.
Llavors perquè jo pogués dibuixar en el mapa la ruta que tenia pensada vaig
resseguir-la amb el Vitra Plom i així ell la podria seguir amb el dit.
DIARI DE LA VISITA D’EN NIL
Dilluns 7 de Març de 2011:
12:15;
Amb en Nil i els seus pares havíem quedat davant el
restaurant la Carpa i la Puri m’hi va acompanyar. Al
veure el nen, vaig poder comprovar que era petit, feia
3r de Primària i feia poc que aprenia a controlar el
bastó. Era un nen molt obert, simpàtic i explicava
històries de víkings i pirates.
Portava ulleres de sol perquè la llum li molestava als
ulls i la seva visió era quasi nul·la (tenia pèrdua de
visió degenerativa).
Banyoles per invidents?
47
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
Ens vam presentar com ens van ensenyar als tallers de la ONCE, indicant-li el
nom, agafant-li la mà i fent-li dos petons.
Després ens vam intercanviar els regals; ell em va donar petxines i un dibuix
d’un drac i jo li vaig donar el CD, els mapes (un amb relleu i l’altre sense) i la
llegenda per als seus pares. Els mapes no van ser utilitzats però el CD li va fer
molta il·lusió i el va voler escoltar al cotxe.
12:30 – 12:50;
A partir d’aquell moment vaig veure que no podríem realitzar el treball previ i
hauria d’anar adaptant sobre la marxa.
Mentre anàvem caminant fins a l’escola de Natura li vaig explicar la llegenda
del Drac de Banyoles.
En Nil no parava de xerrar, l’havies d’ajudar agafant-li la mà i dient-li si havíem
de girar a la dreta, a l’esquerra, si hi havia esglaons i si els havia de pujar o
baixar.
13:00;
A l’escola de Natura ens van ensenyar tres maquetes de l’estany perquè en Nil
pogués fer-se la idea de com era l’estany i a quin lloc estava situat.
El nen anava tocant el relleu i la Núria (monitora de l’Escola de Natura) li
explicava a què corresponia les diferents alçades.
La Núria li va explicar la llegenda d’en Murgat amb el suport tàctil de la
maqueta i també li va tornar a repetir la llegenda del Drac de Banyoles.
També va poder escoltar sorolls d’animals, bàsicament ocells, a través dels
instruments (que es poden veure en les fotografies de la pàgina següent), tocar
microorganismes que podem trobar a l’aigua de l’Estany i la pedra de
Banyoles, el Travertí.
Banyoles per invidents?
48
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
14:00;
Un cop vam haver acabat la visita vam anar a dinar de picnic a les taules de la
Draga.
14:45 – 16:15;
Després d’haver agafat forces, vam anar caminant fins al
Museu Darder, passant pel voltant de l’estany perquè en
Nil pogués escoltar els sorolls dels ànecs, i els altres
ocells, el vent en els arbres i l’ambient.
Vam passar també pel costat dels recs perquè pogués
sentir el soroll de l’aigua quan corre.
16:15;
Abans d’arribar al Museu Darder, ens vam aturar a la plaça Major, i així en Nil
va poder percebre l’ambient i l’entorn, tot fent-li una descripció verbal detallada.
Vam aprofitar per parlar amb els pares i de l’altre vegada que havien estat a
Banyoles.
16:30;
Vam començar la visita al Museu Darder i vam poder
comprovar que no està adaptat per a persones amb ceguesa
però si per a persones amb deficiència auditiva. Vam
començar la visita per la planta baixa, on hi ha els animals
dissecats i passant vitrina per vitrina li anava explicant a en
Nil quins animals hi havia.
Banyoles per invidents?
49
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
Quan vam haver acabat la planta baixa, vam anar a la 1ª planta i allà hi havia
un dibuix del cicle de l’aigua i li vaig explicar el curs que feia l’aigua des que
queia dels núvols fins que arribava a l’estany a través dels aqüífers (que és el
que representava el dibuix). La visita va ser molt ràpida perquè hi havia molt
poques coses que ell pogués tocar i estava molt cansat.
17:00 – 17:30;
Vam tornar caminant des del Museu Darder fins a l’estany perquè hi teníem els
cotxes i quan vam haver arribat al restaurant la Carpa, ens vam acomiadar.
Banyoles per invidents?
50
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
2. Itinerari per Banyoles dirigit a persones vidents
2.1 Introducció
Aquesta part del marc pràctic consisteix en l’experiència d’una persona vident
(persona que no pateix cap discapacitat visual) seguint un itinerari semblant al
que vam fer amb en Nil.
Perquè això fos el més semblant possible anava amb els ulls tapats, a peu i
seguint les indicacions orals que jo li indicava (vaig gravar uns vídeos on es
mostra les reaccions davant les ordres, aquests vídeos es poden trobar en el
DVD de l’Annex A).
2.2 Objectius
Objectiu general de l’itinerari per Banyoles dirigit a persones vidents:
Experimentar el que sent una persona invident quan va pel carrer dirigit
per ordres verbals.
DIARI DE L’EXPERIÈNCIA
Diumenge 28 d’Agost de 2011:
18:00;
Vam quedar amb la Joana davant del Club Natació Banyoles per començar a
gravar els vídeos.
Des del club ens vam dirigir a l’Escola de Natura. Va ser el primer lloc on li vaig
tapar els ulls amb un mocador (a la Joana). Va fer un tros a peu mentre jo la
gravava i li donava indicacions perquè es pogués orientar. No
seguia un camí recta, es dirigia sempre cap a l’esquerra. Es
mostrava insegura, tenia por.
Banyoles per invidents?
51
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
persona amb discapacitat visual quan
passeja pel carrer.
En acabar, vam anar davant del Parc Neolític de la,
Draga on percebia les ombres i la llum entre els arbres.
Es sentia més segura i s’entrebancava amb els
esvorancs.
Després vam anar davant el restaurant la Carpa on va
fer un altre petit tros amb els ulls tapats. Estava més
insegura pel fet de sentir moltes veus i percebre la sensació de molta gent al
seu voltant.
Després ens vam desplaçar fins al museu Darder per gravar un altre petit tros
amb els ulls tapats. No vam entrar a l’interior perquè estava tancat. Es
mostrava molt més segura, no tenia tanta por, seguia un camí més recte i es
podia orientar en l’entorn perquè prèviament havia mantingut contacte visual hi
ho havia memoritzat. Al sentir l’aigua de la font es va espantar.
Al cap d’uns dies ens vam trobar per parlar del que havia sentit i experimentat i
va fer comentaris com:
que havia passat por
se sentia insegura
notava canvis de llums (les ombres)
percebia els arbres, bancs i altres obstacles encara
que no els veiés
tenia la sensació que caminava recta però no era així
es podia orientar en l’entorn perquè prèviament
n’havia tingut contacte visual
el fet de no veure i portar els ulls tapats li provocava
mareig
Va ser una experiència molt interessant de viure, perquè realment pots sentir i
experimentar molt bé com es deu sentir i
quines sensacions i percepcions té una
Banyoles per invidents?
52
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
Ella va tenir la meva ajuda amb les indicacions de quan podia travessar la
carretera i quan no, quan estava a punt de xocar, quan hi havia una bassa, ...
però una persona invident potser no té l’ajuda de les indicacions verbals, però
s’ajudaria del seu bastó o gos pigall.
Això em porta a pensar en la importància que l’ajuntament els hi facilitin la seva
vida a través d’accions com:
posar semàfors que “piten” quan poden travessar la carretera,
posar baixades en els passos de vianant en comptes d’esglaons,
evitar que hi hagi esvorancs en els carrers.
Entre altres coses més que fan que els hi sigui més fàcil moure’s pel poble o
ciutat.
Banyoles per invidents?
53
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
3. Anàlisi de les possibles millores
Desprès de dur a terme un anàlisi a partir de les dues experiències he pogut
comprovar que Banyoles no està adaptada per ser visitada per invidents.
Les possibles millores que proposo que es poden dur a terme són:
Pel que fa a la informació turística, tal com explico només existeix una guia
Braille que solament és consultable a la mateixa oficina de turisme, no tenen
mapes en relleu adaptats, i tampoc es disposa d’audiodescripció de l’entorn, la
història, ... .
Seria interessant facilitar un material adequat, com per exemple: gravar en veu
la informació que es pot trobar a la guia i tenir mapes amb relleu, perquè
persones amb discapacitat visual també puguin gaudir d’una ruta turística.
Com a exemple: el material que vaig elaborar per en Nil i que presento en
l’Annex A.
Pel que fa a l’entorn natural de l’Estany caldria que els cartells explicatius
també els trobessin amb Braille acompanyats d’una audiodescripció d’una part
de la passejada que anés pautada en punts indicats en el mapa adaptat.
Aquest punts a més de la descripció, es poden afegir gravacions dels sorolls
ambientals, en diferents èpoques de l’any, ja que al ser un entorn natural
canvia estacionalment.
Pel que fa a la ciutat, a la ruta dels recs i dels llocs més importants de la
ciutat com poden ser la plaça Major, la plaça de les Rodes o l’ajuntament,
entre molts d’altres, hi podria haver una audiodescripció que expliqués
detalladament com és el lloc on es troben, un gravació ambiental en diferents
moments (mercat, festes, ...). També caldria, que els semàfors disposessin
d’un avís sonor, durant el període que estan verds i que en els carrers no hi
haguessin canvis de nivells.
Banyoles per invidents?
54
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
Pel que fa el museu Darder, el mateix que en els apartats anteriors, però a la
planta baixa hi hauria d’haver alguna mostra d’animals dissecats perquè
poguessin tocar-los. Els cartells informatius i explicatius haurien d’estar situats
fora de la vitrina i amb Braille. També podria haver-hi una descripció auditiva de
tota la sala, de la història del Museu i del seu fundador, Francesc Darder.
D’altre banda, a la 1ª planta trobem molta informació auditiva però els cartells
també haurien d’estar amb Braille. No estaria malament tenir alguna maqueta
de l’Estany, com les de l’Escola de Natura perquè poguessin tocar-la i poder
comprovar el relleu i fer-se una idea de la formació de l’estany.
Banyoles per invidents?
55
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
7. Conclusions
Un cop feta una breu aproximació conceptual a aspectes relacionats amb la
ceguesa i les seves implicacions, he pogut entendre més profundament el que
és una ceguesa o discapacitat visual, la diferència entre vista i visió i conèixer
els tipus de ceguesa o baixa visió juntament amb la categoria i el grau de
deficiència. Depenent d’aquests aspectes, el grau de visió de les persones amb
discapacitat visual serà qualitativament i quantitativament diferent i, en
conseqüència, també variarà la seva manera d’adquirir els conceptes. Se sap
que un infant, que hagi adquirit la ceguesa en la infància, pot dur a terme el seu
desenvolupament sense massa problemes, però tot i així la ceguesa pot afectar
la seva evolució i repercutir en un futur en la seva vida acadèmica i social.
Pel que fa a la intervenció educativa en l’alumnat amb discapacitat visual, he
après que l’alumnat amb ceguesa ha de tenir les aules adaptades a les seves
necessitats educatives. S’ha de situar davant la taula de la mestra, davant la
pissarra, a primer fila i a prop del material de l’aula que sempre ha d’estar ben
ordenat i ha de tenir un lloc fix.
Quan es tracta d’alumnat amb baixa visió cal tenir una il·luminació intensa,
natural i directa i un monitor o ordinador portàtil a la seva taula que els facilita
accés a la informació de la pissarra digital. La informació ha d’estar ben
distribuïda, hi ha d’haver el més important i explicat amb claredat, tots els
canvis han de ser comunicats, els detalls han de ser explicats, s’ha de
respectar el ritme de treball ja que tenen un ritme més lent, i també s’han de
respectar els recursos de l’alumne, com aixecar-se per veure la pissarra o
donar-li la fitxa perquè pugui seguir l’explicació del mestre, o deixar-li escriure
amb bolígraf o retolador perquè pugui veure més clarament el seu propi treball.
És rellevant, en l’apartat escolar el debat sobre la integració escolar dels
alumnes amb discapacitat visual. Els pares que estan en contra de la integració
pensen que és millor l’escola especial perquè en els centres ordinaris hi ha
menys professionals especialistes, menys material adaptat, menys atenció
específica, etc. i els pares que estan a favor de la integració creuen que
Banyoles per invidents?
56
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
l’escola ordinària és millor perquè possibilita la integració de l’infant en la vida
adulta en un futur i crea una interacció més gran entre els infants amb ceguesa
i els vidents, la qual cosa evidentment afavoreix la comunicació i l’adaptació
social. A nivell legal, l’opció de l’Administració Educativa catalana és clara a
favor de la integració escolar, a través especialment de l’actuació dels CREDV
(Centre de Recursos Educatius per a persones amb Discapacitat Visual) i els
seus professionals. Això no vol dir, però que no existeixin avui centres
d’educació especial per a alumant amb ceguesa.
A través del marc pràctic puc concloure que tota la feina feta prèviament no va
servir de gaire ja que inicialment em van informar de que el nen feia 3r o 4t
d’ESO però no va ser així, en Nil feia de 3r de Primària. Havia preparat la
llegenda del Drac de Banyoles perquè la va escolar en el cotxe, juntament amb
la cançó, però el mapa resseguit amb Vitra Plom no el vam utilitzar perquè vam
creure que era massa petit per aquesta activitat.
La meva visita a la fundació ONCE de Barcelona va ser profitosa ja que vaig
poder posar en pràctica el que havia après allà, com ara, la manera de tractar-
lo i dirigir-m’hi.
La visita a l’Escola de Natura va ser molt interessant tot i que no tenen el
material adaptat en Nil va poder manipular, escoltar, tocar i fer-se la idea de la
forma, l’entorn i la situació de l’estany. També vaig poder observar que li
agrada molt que li expliquin contes perquè va estar molt receptiu quan la Núria,
la monitora de l’Escola de Natura li explicava la llegenda d’en Murgat i li repetia
la del Drac de Banyoles.
En canvi, la visita al Museu Darder va ser molt ràpida i poc profitosa, en Nil
estava cansat i no hi havia material adequat. El que li va sobtar més van ser els
tipus d’animals que hi ha dissecats a la planta baixa, i a mi el fet de que ho
gaudís tant només sentint el nom dels animals i no podent-los veure.
Banyoles per invidents?
57
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
Al fer el segon itinerari vaig poder observar que quan una persona vident se li
anul·la el sentit de la visió el primer que es manifesta és inseguretat, després
por, mareig, i intenta buscar algun punt de referència, com ara, ombres, l lums i
sorolls. Si el lloc és visualitzat anteriorment aquestes sensacions es minimitzen
però no desapareixen.
En el cas d’en Nil, el bastó li dona més seguretat i el fet d’haver-hi vist quan era
més petit li dona referències alhora de assimilar el que se li diu verbalment.
Quan no utilitza el bastó, ha de tenir algun objecte (una carta) entre les mans
per sentir-se segur.
Al fer la valoració dels objectius generals de cada itinerari comprovo que es
compleixen perquè al final del primer itinerari en Nil va poder tenir una idea de
l’estany de Banyoles, coneixia la llegenda, va experimentar amb objectes i vaig
poder posar en pràctica el que havia après en els tallers de la ONCE, i en el
segon itinerari la persona vident va poder experimentar i expressar el que
sentia al ser dirigit amb els ulls tapats seguint ordres verbals.
Per finalitzar, he de dir que m’ha agradat i he gaudit molt fent aquest treball
perquè he après un munt d’aspectes que fins ara eren totalment desconeguts
per a mi, i també puc estar molt contenta perquè el fet de que una persona no
tingui visió no significa que sigui diferent i l’experiència m’ha aportat un
enriquiment personal molt gratificant.
Després de tot he aconseguit assolir tant l’objectiu general com els específics
proposats al començament del treball hi puc contestar a la pregunta Banyoles
per invidents? amb un no. Només la voluntat de tots els que vivim a Banyoles
pot fer que la pregunta sigui positiva.
Banyoles per invidents?
58
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
8. Bibliografia i Webgrafia
1. http://www.slideshare.net/loretocabot/els-sentits-2505044 (informació dels 5 sentits del
cos humà) [Consulta: Hivern 2011]
2/4. fabianamon@telpin.com.ar (Algunes definicions del concepte discapacitat visual i ceguesa) [Consulta: Hivern 2011]
3. http://vieravisioncare.es/pagines_cat/cuida/baixa.html (Definició de baixa visió)
[Consulta: Hivern 2011]
5. Powerpoint - Què és la Visió de Margarida Alberti (Diferència entre el
concepte visió i el concepte vista)
6. Powerpint - Grau de deficiència de Margarida Alberti (Taules que mostren el
tipus d’atenció depenent de la categoria, el grau de deficiència i el CRE de la
ONCE)
7/8/9/14. Albertí, M. i Romero, L. (2010): Alumnado con discapacidad visual,
col·lecció
escula inclusiva, nº 10, Graó, Barcelona. ISBN 978-84-7827-982-1
10. Powerpoint - Perros Guia de l’Ana Ahijados (Presentació d’un gos guia o
gos pigall, la seva funció i el comportament que has de tenir davant un gos
pigall)
11. http://www.webacic.cat/viapubli.htm (Obstacles que es poden trobar les persones
amb discapacitat visual a la via pública) [Consulta: Primavera 2011)
12. http://centreauca.es/estimulacion.html (definició d’estimulació precoç, les sessions
i la musicoteràpia) [Consulta: Primavera 2011]
13. http://usuarios.discapnet.es/ojo_oido/sistema_braille.htm (alfabet braille) [Consulta:
Hivern 2011]
15. http://www.xtec.cat/cse/ (Recursos personals interns i externs del centre
escolar) [Consulta: Primavera 2011]
Banyoles per invidents?
59
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
16. http://www.once.es/new/otras-webs/catala (pàgina web de la ONCE, què és la
ONCE, introducció, afiliació, serveis, ...) [Consulta: Hivern 2011]
17.http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.c1f6a57fb286c6b43f6c8910b0c0e1a0/?vg
nextoid=7e3744d2bb0a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=7e3744d2bb0a4
210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default (Presentació del Departament
de Benestar social i familiar per el senyor conseller Josep Lluís Cleries i
Gonzàlez) [Consulta: Estiu 2011]
18. http://www.xtec.cat/eap/ (descripció de l’EAP, destinataris, objectius, ... )
[Consulta: Primavera 2011]
19. http://www.xtec.cat/cse/credv.htm (descripció del CREDV, destinataris, objectius,
... ) [Consulta: Primavera 2011]
20. http://www.terra.es/personal/anpegi/PEDUCADR.htm (Definició de vetllador i
d’educador d’educació especial juntament amb les seves funcions) [Consulta:
Primavera 2011]
21. http://blocs.xtec.cat/escolallarusee/ (què és la USEE, objectius, ... ) [Consulta:
Primavera 2011]
22. http://www.b1b2b3.org/ca/ (Descripció de l’Associació Discapacitat Visual
Catalunya i els seus objectius) [Consulta: Estiu 2011]
23. http://www.webacic.cat/ (Què és la ACIC i què fan) [Consulta: Estiu 2011]
24. http://sapiens.ya.com/eninteredvisual/fcaragol.htm (Descripció de la Fundació Manel
Cargol, els objectius i els serveis que ofereixen de cara al públic) [Consulta:
Estiu 2011]
Imatges extretes de la xarxa
Parts internes de l’ull:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://eureka.ya.com/astronomia76/ic/secull.jpg&imgrefurl=
http://eureka.ya.com/astronomia76/cat/ulls.html&usg=__8SU-
D1Oa0Afy8qHiGDVzlRtMc1U=&h=407&w=500&sz=38&hl=es&start=9&zoom=1&tbnid=N25Dgs
mBhmU6CM:&tbnh=106&tbnw=130&ei=StLCTd6XDtKy8QODq7H4BQ&prev=/search%3Fq%3
Banyoles per invidents?
60
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
Dparts%2Bde%2Bl%2527ull%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26biw%3D1116%26bih
%3D445%26tbm%3Disch&um=1&itbs=1
Parts externes de l’ull:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://2.bp.blogspot.com/_GFXccsJcIXU/SmoDy2-
eolI/AAAAAAAAAA0/xv8FMpXj4n8/s400/Ull%2Btancat&imgrefurl=http://lanineta.blogspot.com/2
008_12_01_archive.html&usg=__-
qxwBOejWMAFP7mmKYcQsqPXGgo=&h=336&w=400&sz=187&hl=es&start=3&zoom=1&tbnid
=TLiVhsuP-
AnruM:&tbnh=104&tbnw=124&ei=U9XCTZKVBcqu8QO0nJXkBQ&prev=/search%3Fq%3Dull%
2Btancat%26um%3D1%26hl%3Des%26biw%3D1116%26bih%3D445%26tbm%3Disch&um=1
&itbs=1
Parts de l’orella:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.xtec.cat/~rvillanu/nervios/oida.jpg&imgrefurl=htt
p://llenguadesignes.blogspot.com/p/audicio-i-perdua-
auditiva.html&usg=__34GvsELLS4ljJmufIFOcOOpVliE=&h=221&w=300&sz=14&hl=es&start=0
&zoom=1&tbnid=R2F2ILHv99t2dM:&tbnh=126&tbnw=184&ei=Lg0jTvOBPMm28QO6nfCdAw&p
rev=/search%3Fq%3Dcadena%2Bossets%2Bde%2Bl%2527orella%26um%3D1%26hl%3Des%
26sa%3DX%26biw%3D1047%26bih%3D418%26tbm%3Disch&um=1&itbs=1&iact=hc&vpx=55
5&vpy=96&dur=355&hovh=176&hovw=240&tx=160&ty=106&page=1&ndsp=9&ved=1t:429,r:2,s
:0
Situació dels diferents gustos a la llengua:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.araucaria2000.cl/lossentidos/lengua2.jpg&imgr
efurl=http://elsentits.blogspot.com/2009/05/activitats-del-
gust.html&usg=__irWhlPmPaHU9sEGSl-
B1ztCMpFU=&h=472&w=302&sz=10&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=DPHjlgMkUvK_sM:&tbnh
=150&tbnw=96&ei=5dTCTa3zLMnB8QO-
9pzsBQ&prev=/search%3Fq%3Dparts%2Bde%2Bla%2Bllengua%26um%3D1%26hl%3Des%2
6biw%3D1116%26bih%3D445%26tbm%3Disch&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=187&page=1&nds
p=13&ved=1t:429,r:1,s:0&tx=37&ty=81
Capes de la pell:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.xtec.es/~rvillanu/nervios/tacte.jpg&imgrefurl=htt
p://www.xtec.es/~rvillanu/nervios/nervios.htm&usg=__g2fVi17ldCPxTkOhCd87HyGp7_g=&h=2
34&w=300&sz=17&hl=es&start=11&zoom=1&tbnid=nMTtFwCLQaQx_M:&tbnh=127&tbnw=162
&ei=FtXCTZLYMsG28QPqgNm9BQ&prev=/search%3Fq%3Dtacte%26hl%3Des%26biw%3D11
16%26bih%3D445%26site%3Dsearch%26tbm%3Disch0%2C162&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=4
58&page=2&ndsp=12&ved=1t:429,r:3,s:11&tx=147&ty=43&biw=1116&bih=445
Banyoles per invidents?
61
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
Parts internes i externes del nas:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.xtec.es/~rvillanu/nervios/olfacte.jpg&imgrefurl=
http://www.xtec.es/~rvillanu/nervios/nervios.htm&usg=__Oyc9Z2Ht_hoXsYRN8sXxDwYA4Xo=
&h=243&w=300&sz=12&hl=es&start=23&zoom=1&tbnid=A2q9am9qmF1INM:&tbnh=128&tbnw
=145&ei=xtTCTeW-Fsmx8QO-
7c3HBQ&prev=/search%3Fq%3D%2522parts%2Bde%2Bl%27orella%2522%26hl%3Des%26bi
w%3D1116%26bih%3D445%26site%3Dsearch%26tbm%3Disch0%2C593&um=1&itbs=1&iact=
rc&dur=231&page=3&ndsp=11&ved=1t:429,r:0,s:23&tx=94&ty=66&biw=1116&bih=445
Gos pigall:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.perrosycia.net/Blog/wp-
content/uploads/2009/05/pero_guia.jpg&imgrefurl=http://www.perrosycia.net/Blog/perros-de-
asistencia/&usg=__5yR5hm6T7f-
zLnkvugYQMKg5qaw=&h=433&w=350&sz=21&hl=es&start=2&zoom=1&tbnid=tZNDlxotl1d6fM:
&tbnh=126&tbnw=102&ei=d9LCTZq3DtO38QOK3MXqBQ&prev=/search%3Fq%3Dgossos%2B
guia%26um%3D1%26hl%3Des%26biw%3D1116%26bih%3D445%26tbm%3Disch&um=1&itbs
=1
Gossos pigall a un museu:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.bne.es/imagenes/NOTICIAS/jornadasabiertas1.
jpg&imgrefurl=http://www.bne.es/ca/NavegacionRecursiva/Cabecera/noticias/noticias2009/jorna
dapuertasabiertas.html&usg=__NnBWDupJQ6kRXzg3NAWaamOhB2w=&h=171&w=256&sz=1
6&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=eBOvshT0c3GxJM:&tbnh=123&tbnw=187&ei=qw0jTqODPdS
u8QOwwvTOAw&prev=/search%3Fq%3Dgossos%2Bguia%2Bmuseu%26um%3D1%26hl%3D
es%26sa%3DN%26biw%3D1047%26bih%3D418%26tbm%3Disch&um=1&itbs=1&iact=rc&dur
=411&page=1&ndsp=9&ved=1t:429,r:1,s:0&tx=38&ty=50
Silueta d’un home amb bastó:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.social.cat/imgMini/340/87/406&imgrefurl=http://
www.social.cat/etiqueta/%2Bgos%2Bpigall&usg=__rkHwVs60UiWxyN4fAV-R-
3hftT4=&h=191&w=340&sz=5&hl=es&start=34&zoom=1&tbnid=TIlv99_O6PQVRM:&tbnh=60&t
bnw=107&ei=nwsjTrGuN4iv8QON4bCkAw&prev=/search%3Fq%3Dgossos%2Bpigall%26um%
3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26biw%3D1047%26bih%3D418%26tbm%3Disch&um=1&itbs=
1&iact=rc&dur=157&page=4&ndsp=11&ved=1t:429,r:5,s:34&tx=43&ty=22
Dues persones caminant amb bastó:
http://www.once.es/new/Fotos-SS.SS/fotos-baston-blanco/caminando-con-
bastones.jpg/image_view_fullscreen
Banyoles per invidents?
62
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
Esquema de les etapes educatives:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://loreto.abatoliba.edu/cream/loreto/etapas_catalan.jpg
&imgrefurl=http://loreto.abatoliba.edu/cream/%3Fsite%3Dloreto%26lang%3Dca%26page%3D1
3&usg=__G4hKnPg8Ft69u6Ixh778Igp1o3U=&h=500&w=305&sz=28&hl=es&start=0&zoom=1&t
bnid=J0mZkg3xfv_M1M:&tbnh=144&tbnw=88&ei=t9LCTZCbDMmo8AOhtfTfBQ&prev=/search
%3Fq%3Detapes%2Beducatives%26um%3D1%26hl%3Des%26biw%3D1116%26bih%3D445
%26tbm%3Disch&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=344&page=1&ndsp=12&ved=1t:429,r:5,s:0&tx=3
0&ty=63
Teclat ampliat de colors per a nens:
http://www.google.es/imgres?q=teclat+de+colors+per+a+nens&um=1&hl=es&biw=1047&bih=43
5&tbm=isch&tbnid=i86mHj33GSQIAM:&imgrefurl=http://elracodelratoli.blogspot.com/&docid=Na
Se0RIbKoCS7M&w=640&h=535&ei=AJ-
ATv_DFdGK4gT8ju3FDg&zoom=1&iact=hc&vpx=100&vpy=116&dur=1034&hovh=205&hovw=2
46&tx=161&ty=135&page=1&tbnh=112&tbnw=165&start=0&ndsp=10&ved=1t:429,r:0,s:0
Pissarra digital interactiva:
http://www.google.es/imgres?q=pizarra+digital+interactiva+portatil&start=77&num=10&um=1&hl
=es&biw=1047&bih=435&tbm=isch&tbnid=438tHhty86snuM:&imgrefurl=http://www.abc.com.py/
nota/7508-pizarra-digital-
interactiva/&docid=KkmuCXmS0C0s_M&w=400&h=295&ei=BaOATseuD6Tj4QSPibm0Dg&zoo
m=1&iact=rc&dur=241&sqi=2&page=7&tbnh=93&tbnw=124&ndsp=13&ved=1t:429,r:11,s:77&tx
=71&ty=36
Mapa de Catalunya:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.vegueries.com/vegueries/images/mapaprovinci
as1833.gif&imgrefurl=http://www.vegueries.com/vegueries/1833ESP.asp&usg=__I2v3y0bERy-
S49rvs2-JTV-waWs=&h=463&w=450&sz=22&hl=es&start=7&zoom=1&tbnid=omVDwz0Bee-
kSM:&tbnh=128&tbnw=124&ei=ndLCTfzCDoKp8APG2eXYBQ&prev=/search%3Fq%3Dmapa%
2Bde%2Bprovincies%2Bde%2Bcatalunya%26um%3D1%26hl%3Des%26biw%3D1116%26bih
%3D445%26tbm%3Disch&um=1&itbs=1
Logotip de la ONCE:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.realfalla.com/images/logo%2520once.jpg&imgr
efurl=http://www.realfalla.com/publicidad.htm&usg=__oPGElLNdLuNFreLAjRxL688_ZNo=&h=7
16&w=3091&sz=177&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=srfu2tYfQ_bIhM:&tbnh=41&tbnw=176&ei=
-
QlUTfjQO9KH5AaR3rHlCA&prev=/images%3Fq%3Dlogotip%2BONCE%26um%3D1%26hl%3
Des%26biw%3D1366%26bih%3D599%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=hc&vpx=23&vpy=
Banyoles per invidents?
63
Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12
156&dur=942&hovh=108&hovw=467&tx=278&ty=51&oei=-
QlUTfjQO9KH5AaR3rHlCA&esq=1&page=1&ndsp=21&ved=1t:429,r:0,s:0
Mapa d’Espanya:
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/70/Mapa
_provincial_d%27Espanya.png&imgrefurl=http://debates.coches.net/showthread.php%3Ft%3D1
72504&usg=__E69nPntU4vWFh79DfRApE723J1o=&h=700&w=835&sz=213&hl=es&start=0&z
oom=1&tbnid=vQPKfHbM9Br0qM:&tbnh=137&tbnw=163&ei=O_9TTZLDO8KW4AaA4IDsCA&p
rev=/images%3Fq%3Dmapa%2Bd%2527espanya%26um%3D1%26hl%3Des%26biw%3D1366
%26bih%3D599%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=hc&vpx=127&vpy=75&dur=419&hovh=2
06&hovw=245&tx=123&ty=108&oei=Qv9TTbCEG6KW4gbqiu3SCA&esq=1&page=1&ndsp=32
&ved=1t:429,r:0,s:0