Com serà la nova Administració?

transcript

Jordi Graells i Costawww.slideshare.net/jordigraells www.graells.cat

Govern de les Illes BalearsPalma, 8 de novembre de 2010

Avís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Jordi Graells Costa) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

motion gears-team force © ralphbijker CC BY 2.0

Com serà la nova Administració?

www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?estua=16&lang=ca&codi=683247&coduo=16

7 Com serà la nova Administració? Jordi Graells i Costa. Govern Balear. Palma, novembre de 2010 CC – BY 3.0

10 històries

1a històriaUn paper rellevant per a la innovació

Un recurs ben comú

La història d’aquest utensili es podria escriure en un rotlle...

t ©Te

... però segurament se’ns acabaria, com sol passar quan més el necessitem ☺

lls ©

Com serà la nova Administració? Jordi Graells i Costa. Govern Balear. Palma, novembre de 2010 CC – BY 3.0

Múltiples solucions...

Una ha triomfat

lls ©

irotll

Com s’innoven productes i serveis?

Pensament inventiu sistemàtic (Hebrew University of Jerusalem):

1.Principi del món tancat.

2.Principi del canvi qualitatiu. Es millora o elimina component del producte o sistema:

- Unificació (autoservei a restaurants, llapis amb goma...)

- Multiplicació (fulles d’afaitar i vacunes múltiples, cinemes 2 films)

- Divisió o distribució (pagament en quotes, comandament i TV)

- Remoció o reducció de l’objecte (correu web, cadires nens per a taules, cafè descafeïnat)

- Trencament de la simetria, addició d’una dimensió o ajust al medi ambient (canvi horari, taxis dies parells, ascensors,

http://innovacion7x24.com/blog/aplicacion-del-pensamiento-inventivo-sistematico/

Innovar = transformar coneixement en valor

Imatge de l’article “Com innovar serveis a l’Administració” de Jordi Graells Costa a Escola Innovació. Butlletí de la funció directiva núm. 1. Barcelona: EAPC, nov. 2007

La innovació és un procés participat per molts actors pel qual el coneixement (una idea) es transforma en valor i com a tal el percep l’usuari. En aquest fenomen hi tenen un lloc destacat: la tecnologia, l’aprenentatge, la xarxa (interrelació social) i la comunicació.

I a l’Administració?

- Més marge per a prova/error - Capacitat de cooperació- Capacitat de compra

sindicada- La innovació és al discurs

de l’Administració- Canvis socials- Entorns tecnològics i de

coneixement més accessibles- Contenció pressupostària

amb exigència de resultats

- Inèrcies fortes. Costa desaprendre

- Poca tradició R+D. No hi sol haver òrgans d’innovació

- Entorns estables amb poca pressió sobre els resultats

- No orientació al talent- Cadena de valor no

estructurada a partir de l’usuari- Cultura corporativa preval

sobre cultura del canvi

Estímuls per innovar

Barreres per innovar

A més dels exemples d’innovació que citen els manuals:

Organitzacions innovadores

iPad Touch © FactoryJoe. CC

La xarxa de personal innovador

Objectius:

- Promoure la cultura de la innovació.

- Impulsar l’emprenedoria a l’Administració.

- Donar a conèixer persones, organitzacions i experiències innovadores.

- Facilitar l’intercanvi de coneixement i la col·laboració en projectes innovadors.

Pla d’acció per al canvi

1. Comunicació inicial de l’estratègia

corporativa per al treball en xarxa

2. Formació continuada:

2.1 Al conjunt del personal en eines i cultura

col·laborativa

2.2 Als lídersen el seu nou rol de

promotors de condicions perquè els altres innovin

3. Identificació d’agents del canvi:

- líders organització

- community managers

-qui sap què

- stake holders

4. Habilitació d’espais de col·laboració:

- presencials

- en línia

Adaptació text @OdilasCom serà la nova Administració? Jordi Graells i Costa. Govern Balear. Palma, novembre de 2010 CC – BY 3.0

Tipus d’innovacions

Segons Clayton Christensena The Innovator’s Dilemmna

1. Sustaining innovations

- Millores però amb efectes limitats.

- Acaben sent absorbides per altres grups.

- Mantenen el que hi ha.

2. Disruptive innovations

- Són productes simples, mitjanament bons.

- Alteren l’ecosistema però no provoquen la mort del poder establert.

Quina mena d’innovació és la del rotlle més llarg de paper higiènic?

Ex. Innovació en els mitjans de comunicació

Convergència entre:

- Mitjans establerts.

- Els que tracten d’adaptar-se.

- Els que usen de la millor manera les innovacions pertorbadores.

Com el cas del Huffington Post, que, amb només 5 anys de vida, el 2010 supera el New York Times en visitants únics al mes (i, al seu torn, The Washington Post i The Wall Street Journal)

La solució òptima

- Acceptin que vivim en un nou paradigma econòmic.

- Combinin els valors del periodisme (exactitud, veracitat...) ambInternet i les xarxes socials.

2a històriaConeixement col·lectiu:

do it yourself

En la nova economia...

... el coneixement és la variable clau

Hi ha gent que decideixtreballar-lo en comú

Com serà la nova Administració? Jordi Graells i Costa. Govern Balear. Palma, novembre de 2010 CC – BY 3.0C 2.0 www.flickr.com/rnyeua/1430089128

DIY: do it yourself!

www.youtube.com/watch?v=Y1L2sAt9lxUwww.makerwiki.com

Intel·ligència col·lectiva

Tornen les comunes?

www.youtube.com/watch?v=gEuSm3Ht6mAhttp://directory.ic.org

3a històriaDifusió oberta

del coneixement

Amb el suport de Josep Vives

En un poblet de l’Anoia...

ara conegut per...

Pel Parc Motor...

... però tambéper l’abocador i la nova variant Igualada-Manresa...

... i alguns restaurants

www.restaurantelmarino.com

Amb ús indegut de símbols ben famosos...?

Guerra dels EUA i Castellolí?

www.elpais.com/articulo/cultura/Popeye/todos/elppgl/20090106elpepicul_6/Tes

La propietat intel·lectual és una assignatura

pendent aquí...

www.20minutos.es/noticia/655946/0/gobierno/ley/sinde/

Què està protegit com a obra?

www.abc.es/20090116/espectaculos-musica/musica-folclorica-tambien-tiene-20090116.html

Actes oficials i cerimònies religioses(art. 38 LPI)

«L’execució d’obres en el curs d’actes oficials de l’Estat, de les administracions públiques i cerimònies religioses no requerirà autorització dels titulars dels drets, sempre que el públic hi pugui assistir gratuïtament i els artistes que hi intervinguin no percebin remuneració específica per la seva interpretació o execució en els esmentats actes.»

... afecta administracions :P

... partits

www.larazon.es/noticia/los-socialistas-tendran-que-pagar-a-la-sgae-por-cantar-la-internacional

... i més partits ;-)

En fi, una entitat gestora dels drets d’autor molt ‘proactiva’...

Les llicències Creative Commons

www.flickr.com/photos/rednuht/275062341/CC BY 2.0

Quina diferència hi ha?

Tipus llicències Creative Commons

g/llic

Com gestionar els drets sobre imatges i vídeos (PI, imatge, intimitat...)

1. Vetllar per gestionar-los correctament.2. Aplicar llicències Creative Commons amb dades amb drets de

propietat intel·lectual (DPI) dels quals tinguem els drets d’explotació corresponent o l’autorització corresponent.

3. Afegir clàusules als contractes, subvencions, licitacions... que permetin la comunicació lliure de les dades o documents adquirits.

4. Incloure en el procediment de recollida de dades, confecció de documents, organització d’actes... les cessions de drets escaients.

5. Valorar quines de les dades que produïm són obres i, per tant, tenen DPI. Gestionar-les amb les llicències corresponents.

Com sortir del debat enquistat sobre PI?

- Respectar possible termini reduït de protecció de les obres.

- Accés públic a l’obra si no hi ha ànim de lucre.

- Reutilització de coneixement de l’Administració.

- Obres protegides per DA i difoses en obert. Cal citar obra en CC.

- Suport a reconversió indústria tradicional de continguts.

- Ser més flexibles per a usos lícits en un espai més ampli, a l’estil del ‘fair use’ de la legislació anglosaxona

- Etc.Font: Gonzalo Martín. Blog “La industria audiovisual” http://industriaaudiovisual.blogspot.com.

4a històriaPrivacitat a la Xarxa

Rastre digital arreu

Aviat les empreses d’Internet sabran més de la nostra vida que el que nosaltres puguem recordar.

... i amb el rastre no tan digital!

¿Com sabem que l’autor de la foto d’aquesta taula que es ven a eBay és masculí?

N’hi ha que no els capfica la privacitat a les xarxes socials

Gestionem bé la privacitat a FB

www.blogoff.es/2009/10/28/10-situaciones-que-quieres-evitar-en-facebook-y-como-hacerlo

2. I aquests consells de Blogoff:

1. Pautes per configurar Facebook regulant la proteccióde les nostres dades personals:www.slideshare.net/jordigraells/facebook-tot-el-que-volies-saber-i-ning-no-tha-explicat

fins i tot en el vessant + personal ;-)

itar-e

Fer-la compatible amb identitat cívica

Recíprocament a la profusió de les xarxes i l’accessibilitat del coneixement, cal avançar cap a la identitat cívica, en comptes de la situació actual amb IP dinàmiques i en què sol es processen connexions.

Sóc...

5a històriaTransparència, clau

per al canvi

Dimensió pública del que fem

Hi ha algun país del món on el nombre d’electors sigui superior al nombre

d’habitants?

Hi érem...

http://graells.wordpress.com/2008/02/23/kosovo-independent-uns-quants-anys-despres

agost de 1992

Croàcia!

«Croàcia és l'únic país al món amb el nombre d'electors superior al nombre d'habitants»Marko Rakar

També trobem...

Militants de partits que discrepen de la línia oficial

www.cxi.cat

Participació ciutadana

MySociety

Tom Steinberg i MySociety.org a Gran Bretanya

Per crear peticions, sumar forces i provocar canvis

Actuable.es

Skolti

www.skolti.com/lab/exp1

Web que visualitza la presència de candidats i partits de les eleccions al Parlament de Catalunya 2010 segons la seva activitat a Twitter i Flickr.

Govern Balear a Linkedin

S’està gestant una llei de bona administració i bon govern, en què es parla de transparència, ètica pública i participacióciutadana a les Illes Balears¿Ens podeu facilitar idees, suggeriments, textos, exemples de bones pràctiques?

> Obrir tots els Registres: fer pàgines de consulta web (registre d'associacions, registre d'empreses turístiques, registre de ...). > Contractació: la llei ja obliga que així sigui. S'ha de publicar tot allò referent a cada contractació a la web (plecs, adjudicatari, modificacions, ...). > Subvencions: la llei també obliga que així sigui. S'ha de publicar tot allò referent a cada subvenció a la web (bases, convocatòria, beneficiaris, ...). > Seguiment de la tramitació: “com està allò meu?”, “qui ho té entre mans?”. > Publicitat a mitjans de comunicació: donar a conèixer què paga el Govern a cada un dels mitjans contractats (i si segueix un criteri objectiu o no). > Donar més visibilitat als càrrecs públics: penjar fotografies i currículums, declaracions de béns i rendes d'alts càrrecs? Règim d'incompatibilitats, normes d'ús de vehicle oficial, despeses de representació... > Pisos i locals que manté llogats el Govern: es podria publicar la llista de tot el que es paga i en quines condicions, i fer més transparent el procés pel qual es demanen nous pisos i locals per llogar. > Ofertes de feina a empreses públiques: centralitzar en una web totes les ofertes de feina, la recepció de currículums, etc. > Informes sobre les queixes rebudes sobre cada temàtica, el temps de resposta de l'administració, ... > Millorar la informació sobre la RLT (relació de llocs de treball) afegint el nom de qui ocupa cada plaça, de si està dotada o no... > Millorar el seguiment de les borses de personal interí fent pública la informació de quan s'ha contractat cada persona de la llista i per a quina conselleria. > Millorar el seguiment dels pressuposts.

Promoure la transparència en...

1. L’anàlisi i visualitzacióde la informació

sobre la despesa pública del país

USAspending.gov

2. Tots els processos de l’Administració

Sabeu qui és?

Doncs una persona molt pública

ITdashboardLes contractacions en TIC del govern dels EUA, amb la foto del responsable i l’estat d’execució de la despesa.

3. En les organitzacions proveïdores de serveis públics

Transparència a tots els serveis ☺Era el 23 de maig, a les 15h. Vol Bilbao-Barcelona amb Vueling...Vol cancel·lat per “raons tècniques” fins al proper avió. Sospites?

6a història: open data

Open Government Initiative

«Fins l’arribada d’Obama, prevalia la cultura del secret a Washington, amb la informació sota clau, diners dels contribuents desapareguts sense deixar rastre i amb els grups de pressió exercint influència...»

data.govPer facilitar l'accés a BD creades pel govern federal dels EUA.

data.gov.uk

Amb unes 3.200 BD i una cinquantena d’aplicacions derivades.

Concurs Show Us a Better Way: app Where Does My Money Go?

www.wheredoesmymoneygo.org

AbreDatos 2010

Open Data Euskadi: pàgina inici

OD Euskadi: catàleg de dades

Open Data Euskadi: fitxa data set

L’app Administració

http://datos.fundacionctic.org/sandbox/catalog/faceted

www.slideshare.net/jordigraells/open-data-millors-exemples-del-mn

Creuar dades públiques x sparql

Tractament de dades del nivell 5, el linked data, el de l’excel·lènciaPer exemple, en el portal open data del Govern britànic, podem preguntar els bombers que passen diàriament per davant d’instal·lacions públiques, o el nombre d’incidències viàries amb altres variables que ens interessin, etc.

L’Administració com a plataforma proveïdora de serveis (o vending machine. Tim O’Reilly)

Es tracta que les empreses hi afegeixin serveis addicionals amb valor.

Ex. transports a Massachusetts

www.streetfilms.org/a-case-for-open-data-in-transit Ex. JP Licks 2:23 minTim O’Reilly 5:50 min

Ex. Urban Trends d’Austràlia

www.suurbantrends.com.au

Usar llicències open data o CC?

.it/io

italia

A condició de

I el que es podrà fer amb aquestes dades...

Realitat augmentada

Vídeo sobre Qwiki http://vimeo.com/15444551

http://vimeo.com/15829153www.qwiki.com/

7a història Internet = xarxa social oberta ;-)

El Motí del Te (Boston Tea Party)

Boston,1773. Els colons es rebel·len contra la metròpoli abocant al mar 45 tones de te (10 mil lliures). Inici de la lluita per la independència dels EUA.

Wikipedia

96 Wikipedia

La marxa de la sal de Gandhi

«La sal us ha de fer recordar el Boston Tea Party»

(Mahatma Gandhi en la reunió amb el virrei britànic el 1930)

Contra els mandataris dels EUA...

Com serà la nova Administració? Jordi Graells i Costa. Govern Balear. Palma, novembre de 2010 CC – BY 3.0The Future First Family Waves © acaben CC BY-SA 2.0

Obama: transparència de dades i participació de la gent en l’elaboració de les polítiques.

... sorgeix el Tea Party Movement

Com serà la nova Administració? Jordi Graells i Costa. Govern Balear. Palma, novembre de 2010 CC – BY 3.0Wikipedia

Reivindiquen el Boston Tea Party. Demanen la reducció de la presència de l’Estat a la societat i un retorn als principis que van inspirar els EUA.

La rèplica: el Coffee Party

No és un tema doncs de colors...

Wikileaks

Qui és?

Julian Assange

Wikileaks

min 4:45 i 10:08

Vídeo dels assassinatsVídeo assassinats col·laterals Irak

104Vídeo dels assassinats

Vídeo dels asVídeos Iemen silenciats a Youtube

min 0:35

Preservar Internet

Intents de portar Internet cap a:

- Espais tancats (iTunes). Chris Andersen (Wired, The Long Tail) ho denuncia a l’article “The Web is Dead”

- Sistemes centralitzats (Facebook)

Cal concebre Internet com un sistema obert i descentralitzat que fomenti la innovació.

8a història: les xarxes socials estan de moda

Tothom vol ser a les xarxes!

www.facebook.com/guardiacivil

Es busca una figura amb insistència

Els community managers

Les organitzacions s’han adonat que la seva reputació es dirimeix cada cop més a Internet. Segons com gestionin la seva presència en sortirà beneficiada o perjudicada la seva marca i opinió que els usuaris en tenen.

Es necessita disposar d’un altre perfil de professionals de la comunicació més d’acord amb l’era de la informació que estem vivint en què l’audiència participa i la seva opinió és, com a mínim, tan important com la dels dirigents de la institució que vol ser a Internet.

Són els community managers (CM). Persones responsables de vetllar pels interessos de la marca a Internet i gestionar les relacions de l’organització amb els clients/usuaris en l’àmbit digital. Segons com sigui aquesta gestió, un nou model de cotxe pot ser menystingut a la Xarxa o el prestigi d’un polític el poden fer caure al conjunt de les xarxes socials un grapat de ciutadans ben organitzats.

Els CM no sols ofereixen informació per als diferents canals més adequats, com succeeix a moltes empreses per promocionar els seus continguts. Els bons CM, a més de distribuir informació pròpia per la Xarxa:-Empatitzen amb l’audiència i hi construeixen una relació especial de lleialtat mútua.-S’avancen a les noves tendències perquè fan d’antena per obtenir nou coneixement.-Prenen decisions estratègiques usant intel·ligència contextual i emocional, i apliquen sentit comú per saber com, on i quan han de participar.

Però...

Així les coses, costa d’entendre que la gent es faci ‘fan/admirador’voluntàriament d’una empresa. Ha d’obtenir alguna cosa a canvi ☺

De les empreses del Fortune 500 (mig miler d’empreses més rellevants dels EUA):

-Estudi de l’agència Burson-Marsteller, 9 de cada 10 firmes usen les xarxes socials per comunicar-se amb els clients.

-Estudi de la Universitat de Massachusetts, les empreses amb bloccorporatiu han crescut el 6%

L’aterratge del marketing

2.0Amb les xarxes socials, les empreses han descobert un entorn idoni

per conèixer, a través de les xarxes socials, com reacciona el mercat al llançament d’una marca. Aquesta moda juga en contra de les organitzacions que hi cerquen uns objectius més socials o de valor públic.

9a històriaL’atenció ciutadana és al 2.0

L’atenció ciutadana al 2.0

.twitt

Per això...

La Generalitat a les xarxes socials

Igual que la resta d’organitzacions que malden per ser competitives (obtenir més beneficis)

en el món de les xarxes socials, l’Administracióhi ha de ser present per generar més valor públic

per a la ciutadania.

A Facebook

Futur dels webs a l’Administració

Landing pages de Facebook

Què hi podem fer a les xarxes?

Comunicació - DifusióCocreació

Altres tasques

- Sindicació

- Bookmarking

- Recomanació

- Votació

- Transferènciade fitxers

Gestió informació

Per fer què?

Aprenentatge

1. Per comunicar - difondre a la xarxa

Comunicar amb el nostre públic. Com funcionen les notícies?

1. Comunicats de premsa a les agències. Intermediació ‘aliada’.

2. Canals de difusió que generin notícies, amb menys intermediació. La situació ideal seria disposar de xarxa social pròpia. Podem:

- Centrar estratègia en bloc corporatiu

- Facilitar la descàrrega de continguts.

- Altres aspectes (sindicació, alertes, enquestes, pàgina Netvibes, widgets...).

- Etc.

2. Per gestionar la comunicació

La comunicació en xarxes socials i entorns 2.0 es caracteritza per:

1. Interacció. Cal un diàleg sincer, que creixerà més i més.

2. Estratègia. Per què hi som?

3. Espai propi. Un nexe de la nostra activitat a la xarxa.

4. Gestió del feedback. Retroalimentar l’estratègia.

5. Organització de les dades. Eficàcia.

6. Gènesi i gestió de BD.

7. Avaluació. Mètriques d’activitat, producció i impacte. Tambéinteressos, temes...

... organitzant la xarxa

Socialitzar i fer eficients feines individuals:

1. Lector RSS. Donar-se d’alta mútuament i compartir fitxers i carpetes. GReader i Friendfeed.

2. Cerques. Especialitzar-les i sindicar-les.

3. Compartició de preferits. Arbre de boundles i tags a Delicious corporatiu ben estratificat. Fer xarxa personal i corporativa.

4. Arbre de categories i tags coherents per a diferents xarxes i webs.

5. Transferència fitxers grans per Adrive, Dropbox, Esnip, Boxnet...

6. Entorn personal i corporatiu a Netvibes o iGoogle, ginys-widgets i plugins.

7. Possibilitat d’obrir wiki per a informació no resident a la xarxa.

10a històriaLa col·laboracióen temps de crisi

Estat social qüestionati reptes complexos

Cap a una nova gestió

Font: www.acando.com(via MJ Salido @Odilas)

El coneixement sorgeix de la relació

Participació

Transparència

Col·laboració

Administració col·laborativa

Impulsar el treball en xarxa per produir valor públic amb la resta d’actors.

1. Sent transparents amb la relació amb els altres agents.

2. Impulsant la participació de la ciutadania en la creació i elaboració de serveis i polítiques públiques, en la deliberació, en l’avaluació...

3. Col·laborant internament (comunitats, grups...) i externament (ciutadania, clients) per millorar els nivells d’eficiència (empleats, gestió, processos, projectes).

Els reptes actuals: consolidació de la col·laboració interna i...

Source: Nielsen, 2006

10% Heavy

Contributors

80% Intermittent

Contributors

10% Lurkers

Font: Jordi Graells 2010

... estendre la pràctica col·laborativa de portes enfora

A. Col·laboració amb la ciutadania i altres actors

We-GovernmentGovernment and citizens co-creating new forms of collaboration and service that uses technology, public data, citizen-generated data and the social web to adress vital issues and solve public problems (‘The Coming Age of We.Government’. Micah Sifry a PDF Europe 2010)

B. Col·laboració interna, entre els professionals

CoP a l’Administració

A l’Administracióhi ha professionals que s’organitzen en CoP a partir de les seves afinitats laborals, comparteixen la informació i obtenen millors resultats gràcies al coneixement col·lectiu que elaboren.

Com el programa Compartimde la Generalitat de Catalunya, amb unes 1.500 persones organitzades en 15 CoP i amb més de 21 grups de treball des de fa 4 anys.

Avaluant la digitalització d’un servei: estalvi/guany

¿Quin valor aporta la digitalització de serveis?

1. Digitalitzar un tràmit que abans era presencial (empadronament, hora visita metge, compra en línia, etc.).

2. Comunicar-nos ubiquament [o simultàniament] des de qualsevol part.

3. Fomentar l’accessibilitat per a tothom (superar minusvalideses, fer-la més atractiva amb recursos multimèdia...).

4. Disposar de la informació abans per poder decidir millor i amb llibertat.

5. Simular una acció o possibilitat d’experimentar abans d’executar-la.

6. Automatitzar els processos que ho requereixin (per ser de poc valor, per informació repetitiva, traduccions, etc.).

7. Compartir, amb els altres, el que sabem i bones [i males] pràctiques.

8. Facilitar el manteniment, la renovació i la posada en circulació de la informació (eines Web 2.0: blocs, wikis…).

Directori professionals D. Justícia

En el cas del directori de persones i de telèfons de la intranet del Departament de Justícia:a) Nombre de consultes al directori telefònic (p.ex. abril 2007): 38.207b) Guany estimat (en segons) respecte a la consulta en paper: 25 segonsGuany total: a x b = 955.175 segons (265,32 h)És a dir, es guanyen 35,4 dies laborables.

Avaluant la col·laboració: el programa Compartim

de la Generalitat de Catalunya

Avaluar. Eficiència per ser transparents

Fomentar una cultura de l’avaluació i una cultura ciutadana de ‘participació informada’en afers públics, per reclamar rigor i transparència en intervencions públiques.

Segons l’Ivàlua (Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques) www.ivalua.cat:

L’eficiència i la transparència obliguen a incorporar l’avaluaciócom a pràctica sistemàtica al:

- Sector públic (algunes experiències intermitents)

- Sector privat

1. Identificar polítiques públiques que funcionen.

2. Quin impacte tenen.

3. En quina mesura l’impacte és atribuïble al problema o a la intervenciópública. És a dir, si hi ha menys incendis, no forçosament significa que és a causa de la bona actuació dels bombers.

4. Moltes variables que influeixen sobre l’impacte a més de la intervenciópública i compliquen l’avaluació (evolució de l’economia i la societat, altres programes, lleis en vigor, etc.).

5. Avaluació de l’impacte no significa, doncs, què s’ha esdevingut amb la intervenció pública, sinó comparar què hauria passat si no s’hagués fet la intervenció.

Què vol dir avaluar serveis i polítiques públiques

t of t

Y1 = outcomes esdevinguts amb la intervenció pública

Y0 = outcomes esdevinguts sense la intervenció pública (contrafactual). Es tracta sempre de trobar unitats amb trets similars a les que participen del programa que s’avalua.

Per ex.

Y1 = quantes persones han trobat feina després de seguir curs de formació; nombre de patents registrades per subvencions R+D+I

En canvi, Y0 és molt difícil de calcular. Es tracta d’elaborar hipòtesi al màxim de realista i quantificable per mitjà d’un escenari de comparació observable.

Ex. Departament d’Educació i programes per dotar de més autonomia els centres educatius per millorar la qualitat de l’educació:

Y1 = qualificacions dels infants d’aquests centres dotats de més autonomia

Y0 (hipòtesi contrafactual) = qualificacions infants en escoles similars però que no són al programa

Fórmula per avaluar l’impacte Impacte = Y1 – Y0

Programa Compartim: el cas de la CoP d’educadors socials

- 1 CoP analitzada: Mobilitat segura (de 8 membres).

- Període: any 2008

- Eina de la plataforma tecnològica analitzada: repositori de documents

- Producte de coneixement elaborat: Programa de mobilitat segura als centres penitenciaris, amb l’objectiu de donar eines als educadors de presons i als usuaris per tractar el tema dels delictes de trànsit en clau socioeducativa.

- Públic destinatari: Més de 2.900 persones amb delictes de trànsit i preventivamental 100% de la població reclusa.

L’avaluació de l’impacte de la CoP d’educadors socials del Compartim per la fórmula Impacte = Y1 – Y0 prova que el treball col·laboratiu és més eficient.Per veure la presentació sencera: www.slideshare.net/jordigraells

Avaluació de l’impacte del Compartim

A. EN COMUNICACIONS: 2.416 consultes a repositori de fitxers (s’avalua aquesta eina):1. Estalvi de costos de tramesa de 2.416 MB (fitxers d’1 MB de mitjana)2. Estalvi de temps

43 dies (2.416 x 8 min [guany respecte a cerca en altres xarxes]) = 19.328 min o 42,95 dies

B. EN DESPLAÇAMENTS Es feien 11 jornades (sense plataforma tecnològica) – 8 (amb la plataforma) = 3 x 8 (membres CoP) = 241. Estalvi econòmic: 1.584 € 24 x 220 km/estalvi viatge = 5.280 km estalviats x 0,30 €/km = 1.584 €2. Estalvi temps: 24 dies

C. EN CONSULTORIA1. Estalvi econòmic aprox uns 10.000 i 20.000 € (en projectes semblants fets per consultories externes) 2. Estalvi de temps: 50 dies [50 h (2,5 mesos estalviats) x 8 (membres CoP) = 400 hores o 50 dies]

D. EN FORMACIÓ1. Estalvi econòmic

125 [formats pel treball en CoP] – 25 [formats per curs] = 100 persones més formades84 € [ràtio cost formació curs] – 17,6 € [ràtio formació per CoP] = 66,4 € estalvi per persona

2. Estalvi de temps: 500 h [de no-treball per assistència a curs] – 160 h [de no-treball per acció en CoP] = 340 h estalvi

rterly

. * In

ilizan

Avaluació:altres

Pla d’acció la col·laboració a serveis

Per implantar polítiques de coproducció – col·laboració – cocreacióamb la ciutadania, cal:

1. Canvi de cultura corporativa a l’Administració. Els funcionaris perden el monopoli de l’expertització.

2. Dissenyar una nova relació funcionariat - ciutadania.

3.Tenir present que els usuaris prefereixen col·laborar en diferents tipus de serveis i majoritàriament des de la perspectiva individual, segons l’estudi. Estudi* Governance International per conèixer sistemes de coresponsabilitat de la ciutadania en la prestació de serveis www.5qualiconference.eu

4. Valer-se de la ciutadania que té més temps (joves i gent gran).

6. Aprofitar les rutines diàries de la ciutadania per idear-hi serveisimaginatius de tota mena (bancs i intercanvis de coneixement, etc.).

5. Elaborar estudis d’avaluació sobre el nivell d’eficiència que aporta lacol·laboració, com el de la CoP d’educadors socials de la Generalitat.

Concloent

Promogui la col·laboració interna i externa davant la crisi

Concebi i usi Internet com una xarxa social oberta i neutral

Obri les seves dades per promoure transparència i participació

Consideri la transparència la clau per al canvi

Sigui model en la gestió de la privacitat a les xarxes socials

El coneixement es reprodueixi, transformi i comuniqui sense traves

El coneixement es treballi col·lectivament

S’innovi sistemàticament en totes les parts de l’organització

Us imagineu una Administració on...

Usi les xarxes socials Impulsi l’atenció ciutadana 2.0

Com serà la nova Administració?Gràcies!

Avís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Jordi Graells Costa) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Jordi Graells i Costawww.slideshare.net/jordigraells www.graells.cat

Govern de les Illes BalearsPalma, 8 de novembre de 2010

Com serà la nova Administració?

Business