Post on 14-Mar-2018
transcript
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans
Comparacioacute de dues traduccions dun fragment de la Iliacuteada
Treball de recerca
Salt 120109
Agraiumlments
Magradaria donar les gragravecies a totes aquelles persones que mhan ajudat de
manera desinteressada en la realitzacioacute daquest treball
Ara les persones meacutes destacades per la seva colmiddotlaboracioacute per lordre seguumlent
pedagogs familiars i coneguts Moltes gragravecies a la Xxxxxxx Xxxx -pel gran
mestratge mai ho oblidareacute- a la Xxxxxxxxx Xxxxxxx -per lamor que despregraven per
les clagravessiques i la calidesa amb quegrave tracta a qualsevol alumne sobretot els
daquestes mategraveries- a la Xxxxx Xxxxx -per la seva saviesa la candidesa amb quegrave
la transmet i la forccedila que teacute- a lXxxxxx Xxxx -per ser un bon tutor la seva ajuda
ha estat imprescindible- a en Xxxx Xxxxxxx -pel seu mirament i la seva
sinceritat- a la meva mare X Xxxxx Xxxxxxx -per ser tan eixerida i estar al meu
costat Sempre- i per uacuteltim a la Xxxxxx Xxxxxx -pel suport intelmiddotlectual en el
proceacutes de gestacioacute del treball
Finalment magradaria donar les gragravecies al servei de Biblioteques Puacutebliques de
Catalunya i a tota la gent que aconsegueix que internet sigui un pou de saviesa
A tots ells Gragravecies
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 1
IacuteNDEX
Introduccioacute 02
I Marc teograveric 06
I1 Breu presentacioacute de lobra i lautor seleccionats 06
I2 Breu presentacioacute dels traductors 09
I3 Adaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave 11
II Anagravelisi i comparacioacute dels textos 15
II1 Comentari del text original grec 16
II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch 23
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix 33
II4 Comparacioacute de les traduccions 38
Conclusions 43
Bibliografia 45
Annexos 47
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 2
INTRODUCCIOacute
Motivacions
El motiu que mimpulsa a fer el treball de recerca sobre la traduccioacute poegravetica del
grec clagravessic al catalagrave eacutes senzill magraden les llenguumles en especial les llenguumles
clagravessiques i molt especialment el grec clagravessic No estagrave de meacutes comunicar que els
meus interessos professionals estan lligats a lestudi daquestes llenguumles el grec
clagravessic i el llatiacute
Tot va comenccedilar el curs passat amb un exercici de creacioacute literagraveria de la mategraveria
de grec aquest exercici que havia de publicar-se al bloc de clagravessiques de
linstitut1 consistia en canviar el final a la histograveria del Cavall de Troia Vaig
decidir que narraria el meu final alternatiu en vers concretament en hexagravemetres
ja que si alguna cosa havia apregraves daquest vers era el seu nom i que era usat en la
poesia egravepica amb tot en termes qualitatius jo desconeixia totalment lhexagravemetre i
desconeixia encara meacutes la seva adaptacioacute al catalagrave perograve gragravecies a lajuda dun
llibre de la biblioteca2 vaig poder acomplir el meu desig en el grau en que vaig
saber fer-ho Des de llavors lhexagravemetre i sobretot la seva adaptacioacute al catalagrave
mhan fascinat
Objectius
Amb aquest treball es pretenen bagravesicament els seguumlents objectius
bull Apropar-nos al fet de la traduccioacute poegravetica mitjanccedilant la comparacioacute de
diverses traduccions en vers ja publicades dun autor clagravessic
bull Amb aquest fi sanalitzaragrave el text original les diverses solucions que es
donen i es valoraran les traduccions criacuteticament
Per assolir els objectius proposats sha considerat adequat fixar lextensioacute del
fragment a comparar entre 20 i 30 versos perquegrave ho creiem suficient per apreciar
algunes de les caracteriacutestiques meacutes representatives de les diferents traduccions -ja
1 httpxxxxxxxxxxxxxxxxxxblogspotcom2 PARRAMON I BLASCO Jordi Ritmes clagravessics la megravetrica quantitativa i la seva adaptacioacute
accentual Barcelona Quaderns Crema 1999
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 3
que eacutes en la llengua darribada que simprimiran les conclusions daquest treball
La seleccioacute de lobra -lautor clagravessic fou des del principi Homer- ha estat
condicionada pel seguumlent criteri la traduccioacute havia deacutesser en hexagravemetres
Daquesta manera la tria de lobra es correspon iacutentimament amb leleccioacute de les
traduccions perquegrave com veurem meacutes endavant les traduccions poegravetiques al
catalagrave dHomer soacuten meacutes aviat escasses Partint del fet que la comparacioacute de
diverses traduccions es basava en traduccions de la mateixa obra perograve de diversos
traductors vam limitar-nos a escollir aquelles traduccions que teniacuteem meacutes a
labast -concretament a la Biblioteca Puacuteblica de Salt eacutes a dir vam escollir les
primeres -i uacuteniques- traduccions que vam trobar i que complien amb tots els
requisits esmentats A continuacioacute lobra i les traduccions triades3
bull La Iliacuteada dHomer
bull Traduccioacute poegravetica en hexagravemetres catalans per Miquel Peix Alpha 1978
bull Traduccioacute poegravetica en hexagravemetres catalans per Manuel Balasch Proa 1997
Leleccioacute del fragment ha estat resultat dun proceacutes objectiu i aleatori consultant
liacutendex duna tercera traduccioacute4 hem seleccionat de les agrupacions temagravetiques en
quegrave es divideix cada capiacutetol de lobra una tirada de versos de les dimensions
abans esmentades concretament 26 versos del 2n cant El fet de seleccionar un
conjunt de versos agrupats per leditor assegura que en principi el fragment
gaudeixi per si mateix de significat complet
Metodologia
Partint de la base que el nostre objectiu eacutes comparar textos literaris la
metodologia del treball es fonamenta en el comentari de text perquegrave aquest pren
com a punt dobservacioacute i anagravelisi el text
Probablement el que meacutes caracteritza els nostres comentaris de text soacuten totes les
dades relacionades amb la megravetrica El proceacutes de creacioacute daquesta part del
comentari sha basat en el seguumlent primerament shan analitzat megravetricament els 3 Els tres textos es poden trobar a lannex inserit al final del treball4 ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 4
fragments escandint els versos i consultant la bibliografia al respecte quan
sorgien dubtes al mateix temps es feien unes taules estadiacutestiques per classificar
les dades organitzant tot allograve susceptible deacutesser comparat megravetricament -les
estadiacutestiques no es mostren en el treball ni shan inserit en lannex perquegrave no ho
hem cregut necessari per a la ilmiddotlustracioacute dels resultats que ens sembla correcta
sense elles finalment shan triat les dades considerades meacutes significatives i sha
decidit lordre en que serien exposades en el comentari de text sobretot seguint el
model de Jesuacutes Luque Moreno5
Una altra part del proceacutes de creacioacute del treball sha basat en fer una traduccioacute
literal del fragment seleccionat en grec clagravessic la qual ens ha estat de gran ajuda
ja durant la seva elaboracioacute i meacutes tard en la comparacioacute amb les traduccions
triades per a examinar els matisos semagraventics que formen part de la tasca
traductora i per a veure les diferegravencies subtils en el contingut dambdues
traduccions Aquesta traduccioacute literal no sha inserit en lannex perograve la seva
presegravencia eacutes perceptible al llarg del treball ategraves que ens ha calgut expressar en
catalagrave el que es deia en el text original i que hem volgut fer-ho en unes altres
paraules que no fossin les progravepies de les traduccions
Estructura
Pel que fa a lrsquoestructura daquest treball es pot dividir en les parts diferenciades
seguumlents
En una primera part teograverica es fa una breu presentacioacute de la Iliacuteada i Homer es
presenta la biografia dels traductors i srsquoexposen alguns conceptes elementals sobre
ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave
En una segona part pragravectica es duu a terme lanagravelisi dels diferents textos i es
redacten informes valorats de cada un dells quatre en total un del text original
un de cada traduccioacute per separat i un de les dues traduccions en conjunt
Finalment apareix lrsquoapartat de les conclusions que hem pogut extreure de lrsquoestudi
aixiacute com la bibliografia i lannex
5 LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998) nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 5
Dificultats
Durant la realitzacioacute drsquoaquest treball mrsquohe anat trobant amb diverses dificultats En
primer lloc el meacutes dificultoacutes del treball ha estat escollir i acotar el tema No va ser
fins que ben entrat el segon curs de batxillerat el meu tutor que vaig conegraveixer
aquest mateix curs em va donar les eines necessagraveries -i no em refereixo a res
material- per decidir a quegrave volia dedicar les tantes hores de treball que
mesperaven
En segon lloc i com a consequumlegravencia del quegrave acabem desmentar el temps Per la
manca daquest algunes parts del treball demanen ser reflexionades amb meacutes
contemplacioacute no eacutes el cas dels comentaris individuals dels quals estic bastant
satisfet Per sort perograve encara que he tingut relativament poc temps des de que
vaig decidir el tema del treball he pogut aprofitar els coneixements adquirits
durant lestiu en quegrave vaig estar fent un altre treball de recerca el qual vaig haver
dabandonar per ser un projecte massa ambicioacutes (tambeacute de tema clagravessic
traduccions i hexagravemetres perograve a la fi massa complicat)
Un altre problema va ser trobar informacioacute biogragravefica de Miquel Peix I en darrer
terme podria esmentar el meu propi caragravecter que mha dificultat molt sovint
aprofitar el temps de la manera meacutes adequada
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 6
I MARC TEOgraveRIC
I1 Breu presentacioacute de lobra i lautor seleccionats
bull La Iliacuteada
El poemes la Iliacuteada i lOdissea inicien la histograveria de la literatura grega escrita i tots
dos soacuten el punt de partida de la literatura occidental Tot i ser el primer llegat de la
literatura grega no representen les primeres manifestacions literagraveries de la cultura
grega sinoacute que aquests recullen la llarga tradicioacute oral anterior Aquests poemes
pertanyen a legravepica un gegravenere poegravetic la realitzacioacute del qual es concentra en
lepopeia un poema narratiu extens on es narren en tercera persona i en un estil
majestuoacutes fets heroics extrets de la histograveria o de la llegenda
La Iliacuteada eacutes un poema egravepic escrit en grec clagravessic i compost en hexagravemetres per a
ser recitat oralment La data de composicioacute eacutes una dada controvertida lopinioacute
majoritagraveria la situa en la segona meitat del segle VIII aC perograve alguns estudiosos la
situen en egravepoques meacutes tardanes i daltres defensen que determinades parts del
poema foren compostes en egravepoques molt anteriors Consta de meacutes de 15000
versos que foren dividits pels alexandrins del segle III aC en 24 cants o rapsogravedies
Narra una part de la Guerra de Troia concretament 51 dies del setge daquesta
ciutat en el desegrave i uacuteltim any de la guerra El nom de lobra deriva del nom del
fundador miacutetic de la ciutat de Troia Ilos fill de Tros (del pare del fundador proveacute
laltre topogravenim meacutes conegut)
Tant la Iliacuteada com lOdissea foren considerades pels grecs de legravepoca clagravessica i
posteriors com les composicions meacutes importants de la seva literatura Lestudi i la
memoritzacioacute dels poemes es convertiacute en una pragravectica tan habitual en les escoles
de legravepoca que van arribar a fonamentar la pedagogia grega de legravepoca clagravessica
Ambdues obres formen part duna serie meacutes amplia de poemes egravepics de diferents
autors i extensions denominat cicle egravepic6 i dins daquest conjunt eacutes part del grup
6 El cicle egravepic es un grup de poemes originagraveriament independents compostos posteriorment a la Iliacuteada i a lOdissea La intencioacute dels seus creadors era cobrir les llacunes dinformacioacute de les histories contades als poemes homegraverics i constituir un text continu Aquests poemes es recullen en diferents cicles Quan a la temagravetica la poesia ciacuteclica sinicia amb els oriacutegens del moacuten i els deus segueix amb el Cicle de Tebes en torn a la llegenda dEgravedip el Cicle de Troia des dels oriacutegens de la guerra de Troia fins al retorn dels herois i les aventures dOdisseu
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 7
de poemes que forma el cicle troiagrave
La trama la Iliacuteada canta diversos episodis de la guerra de Troia prenent com a
tema fonamental la ira dAquilmiddotles i el seu acabament Aquilmiddotles el principal heroi
de lexegravercit grec eacutes agreujat pel cap de tots els exegravercits grecs Agamegravemnon el qual
li pren Briseida una donzella que li havia estat donada com a premi dhonor
Aquilmiddotles es retira llavors de la lluita amb el seu exegravercit els mirmiacutedons convenccedilut
que els seus aliats es veuran obligats a retornar-li lhonor per tal daconseguir el
seu favor en la batalla Quan Agamegravemnon intenta compensar-lo Aquilmiddotles no en teacute
prou i resta ressentit mentre observa com els troians comandants pel priacutencep
Hegravector segueixen vencent fins a arribar al campament grec En aquest punt
Pagravetrocle surt a escometre les tropes enemigues al capdavant dels mirmiacutedons i mor
en un combat singular contra Hegravector Aquest fet sumeix Aquilmiddotles dins duna gran
consternacioacute i acceptant loferta de reconciliacioacute dAgamegravemnon -per la seva set
de venjanccedila- es llanccedila al combat i no triga gaire a matar Hegravector Aleshores
Aquilmiddotles arrossega el cadagravever de lenemic pel camp de batalla i es nega a retornar
el cos fins que a la nit Priacuteam rei de Troia es presenta a la barraca dAquilmiddotles
per aconseguir que al seu fill li retin els deguts funerals dins la ciutat
Els temes en lobra soacuten presents multitud de temes ja que eacutes un poema compost
per diferents escenes independents i amb significat propi Destaquem perograve els
meacutes importants La primera constant eacutes el destiacute una preocupacioacute tiacutepicament
grega els deacuteus es barregen amb la guerra la profecia anuncia el que passaragrave i els
personatges no poden escapar del que estagrave escrit La segona constant eacutes la quumlestioacute
de lhonor dels herois lligat als combats singulars a les seves decisions en batalla
el seu comportament despreacutes de la lluita i sobretot a la victograveria o derrota del seu
bagravendol Eacutes un tema recorrent en les narracions begravelmiddotliques Per uacuteltim destaca la
reflexioacute sobre la guerra i els seus motius tot sembla comenccedilar pel rapte duna
dona perograve es barregen motivacions com lagravensia de glograveria el saqueig la supremacia
nacional la cogravelera lamistat o la famiacutelia
Traduccions al catalagrave
Daquest conjunt perograve nomeacutes la Iliacuteada i lOdissea ens han arribat iacutentegres de la resta de poemes tan sols shan conservat diversos fragments o referegravencies en altres obres
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 8
1875 Joan Montserrat i Archs Traduccioacute en prosa (Sen conserva nomeacutes part
del Cant XVIII)
1879 Conrad Roure i Bofill Traduccioacute en prosa Estampa de Leopoldo
Domenech laquoBiblioteca del Diari Catalagraveraquo
1930 Lluiacutes Segalagrave i Estalella Traduccioacute en prosa del Cant Primer Barcelona
Impremta de la Casa provincial de caritat 1930
1971 Manuel Balasch i Recort Traduccioacute en hexagravemetres catalans Editorial
Selecta
1975 Josep Maria Llovera Traduccioacute en hexagravemetre dels quinze primer Cants
(Publicacioacute pogravestuma per lAcadegravemia Catogravelica Sabadell Edicioacute no venal)
1978 Miquel Peix Traduccioacute en hexagravemetres catalans Editorial Alpha
1996 Joan Alberich i Marineacute Traduccioacute en prosa La Magrana
1997 Manuel Balasch i Recort Nova versioacute en hexagravemetres catalans
Editorial Proa
2005 Montserrat Ros i Ribas Traduccioacute en prosa Fundacioacute Bernat Metge
(Volum I (2005) cants I-IV volum II (2007) cants V-VIII)
bull Homer
Des de lantigor la tradicioacute atribueix a Homer (segle VIII aC) lautoria de la Iliacuteada
i lOdissea Homer fou considerat pels grecs el poeta per antonomagravesia i leducador
de Gregravecia Dell no sabem res del cert i probablement nomeacutes eacutes el nom que van
donar al poeta que serviacute de model als poetes posteriors
Al segle XVIII es va comenccedilar a dubtar fins i tot de la seva existegravencia ja que un
seguit de contradiccions incoheregravencies i repeticions feien pensar que els poemes
homegraverics no eren obres unitagraveries amb un sol autor Les teories que es basen en
aquestes incoheregravencies neguen (sobretot durant el segle XIX i principis del XX) la
unitat dels poemes homegraverics Aquesta quumlestioacute anomenada la quumlestioacute homegraverica eacutes
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 9
un debat obert ja que els especialistes no convergeixen en opinions
bull Caracteriacutestiques destil
La llengua homegraverica eacutes una llengua artificial i literagraveria que no es pot identificar
amb cap dialecte de cap egravepoca ni de cap regioacute de Gregravecia tot i que hi predomina el
dialecte jogravenic procedent de la Jogravenia a lAgravesia menor Constitueix una barreja
dialectal de diferents llocs i egravepoques barreja deguda a la seva transmissioacute oral
El vers usat eacutes lhexagravemetre un vers llarg de sis mesures recitatiu La regularitat
megravetrica eacutes fonamental per a la memoritzacioacute del poema
El sistema de composicioacute de la Iliacuteada aixiacute com de lOdissea sanomena diccioacute
formular En resum la major part dels versos soacuten foacutermules grups de paraules
regularment usades en les mateixes condicions megravetriques que utilitzaven els
aedes7 per crear versos de forma mecagravenica Un tipus de foacutermula molt frequumlent eacutes
la formada per un nom i un epiacutetet que sol designar un personatge diviacute o humagrave
Abundagravencia de comparacions o siacutemils Creats pel poeta a mode de paregraventesi
permeten abandonar lescenari egravepic amb una funcioacute triple donar plasticitat al relat
introduir varietat narrativa i captar latencioacute de lauditori
I2 Breu presentacioacute dels traductors
bull Miquel Peix C M F
El P Miquel Peix (19-2007) procedia drsquouna famiacutelia profundament cristiana de
Vinyoles drsquoOriacutes poble molt lligat a la histograveria de Jacint Verdaguer Entragrave al
seminari menor de Cervera i seguidament continuagrave els seus estudis Estudiagrave
humanitats a Alagon i Barbastre (1942-1946) noviciat a Vic (1946-1947)
filosofia a Solsona (1947-1950) teologia a Valls (1950-1955) Lrsquoany 1951-1952
fou professor al colmiddotlegi de Sabadell
7 Els aedes eren cantors professionals que repetien i improvisaven allograve que per tradicioacute havien apregraves sobre uns determinats temes Acompanyants dun instrument de corda recitaven tant en lagravembit clos del banquet del monarca com en un agravembit meacutes obert on es congregava el poble A partir dun determinat moment quan la poesia homegraverica fou passada a escrit aquesta va deixar de ser cantada per aedes i va passar a ser recitada per rapsodes sense acompanyament musical Aquests saprenien el text de memograveria i el recitaven alccedilant la veu i marcant el ritme amb un bastoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 10
Ordenat sacerdot lrsquo1 de maig de 1955 a Valls cursagrave lrsquoany de pastoral a Baltar
essent destinat al final de lrsquoany al Canadagrave on es dedicagrave durant tretze anys
a lrsquoapostolat entre els adolescents i joves Despreacutes passagrave a la Guinea Equatorial
(1969) on exerciacute el ministeri durant un any Lany 1970 fou destinat al Camerun
al llarg de deu anys estigueacute al servei de joves comunitats cristianes i arribagrave a
dominar excepcionalment la llengua autogravectona lEwondo
Lany 1980 tornagrave a Catalunya i es posagrave decididament al servei tant de lEsgleacutesia
com de la cultura del nostre paiacutes Entre daltres aportacions ha llegat a la nostra
cultura catalana una excelmiddotlent i lloada traduccioacute de la Iliacuteada (Alpha 1978) i una
transcripcioacute al catalagrave modern dAmic i amat de Ramon Llull (1984) Tambeacute ha
brindat a lEsgleacutesia i a la Congregacioacute nombroses traduccions poegravetiques i
creacions literagraveries originals
Lrsquoany 2004 iniciagrave a Sabadell lrsquoobra que ell considerava la meacutes important de la
seva vida lrsquoadoracioacute tot el dia de Jesuacutes en lExposicioacute Eucariacutestica
bull Manuel Balasch i Recort
Cornellagrave de Llobregat Baix Llobregat 13 de maig de 1928 - 14 de febrer de 2009
Va ser catedragravetic de grec de la Universitat Autogravenoma de Barcelona doctorat amb
la tesi Contribucioacuten al estudio de la lengua de Juvenal (1958) i va impartir
classes al Departament de Ciegravencies de lrsquoAntiguitat i de lrsquoEdat Mitjana a meacutes va
ser professor de grec drsquoensenyament secundari concretament a lrsquoINEM laquoJoseacute
Riberaraquo de Xagravetiva Valegravencia
Fou membre del Consell de Direccioacute de la Fundacioacute Bernat Metge on publicagrave
meacutes de trenta volums de clagravessics grecs i llatins com ara Platoacute Juvenal
Baquiacutelides Sogravefocles Aristogravefanes Polibi Tuciacutedides i Piacutendar A part de la
colmiddotleccioacute laquoBernat Metgeraquo tambeacute va editar traduccions en la colmiddotleccioacute
laquoBiblioteca Claacutesica Gredosraquo A meacutes de la traduccioacute centragrave la seva activitat en la
didagravectica de la cultura grecollatina com a autor de diverses gramagravetiques de llatiacute i
grec manuals com ara Introduccioacute al pensament clagravessic (1996) i antologies
entre les quals Liacuterica grega arcaica (1963) Emporion (1979) i Hesperia
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 11
antologiacutea de textos latinos (1983) Fou tambeacute un estudioacutes de lobra i el pensament
de Carles Riba Carles Riba helmiddotlenista i humanista (1984) Carles Riba la
vessant alemanya del seu pensament i de la seva obra (1987) i Carles Riba poeta
i humanista cristiagrave (1991) Editagrave tres volums del Memorial del peccador remut de
Felip de Malla (1981 1983 1986) i traduiacute i prologagrave les Elegies de Duino de
Rainer Maria Rilke (1995) Eacutes autor dels reculls de poemes LElegia transparent
(1998) de temagravetica sacerdotal i Miralls del temps (2000) de caire liacuteric La seva
traduccioacute al catalagrave de la Iliacuteada li valgueacute el 1998 els premis Ciutat de Barcelona i
Criacutetica Serra dOr El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi Fou membre de
la Reial Acadegravemia de Bones Lletres de Barcelona (2000)
A finals de lrsquoany 2005 va cedir quasi tota la seva biblioteca personal a la
Biblioteca drsquoHumanitats
Manuel Balasch fou el primer que traduiacute la Iliacuteada en hexagravemetres el vers clagravessic en
quegrave estagrave compost loriginal grec i publicagrave la seva obra el 1971 en leditorial
Selecta Un quart de segle meacutes tard va realitzar una nova versioacute -la que fou
doblement premiada (1998)- perquegrave considerava desfasada lanterior
I3 Adaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave
bull Breu histograveria
Es pot considerar el segle XIV a Itagravelia la data de inici de ladaptacioacute dels
esquemes clagravessics a les llenguumles modernes A Catalunya perograve aquest fenomen
sesdeveacute un fet tardagrave degut a la Decadegravencia8 Llevat dels intents anteriors
ladopcioacute dels ritmes clagravessics en la poesia catalana i especialment lldquoadaptacioacuterdquo
de lhexagravemetre al catalagrave comenccedila a partir del Noucentisme amb Carles Riba i
Maragall Maragall adaptagrave la muacutesica i el ritme propi de lhexagravemetre homegraveric en
una traduccioacute dels Himnes homegraverics feta per Bosch i Gimpera la seva obra eacutes el
precedent del que seria lhexagravemetre ribiagrave Carles Riba traduiacute en ladolescegravencia Les
Bucograveliques de Virgili el seu rigoroacutes hexagravemetre catalagrave ja fou en aquell moment
titllat de perfecte perograve fou amb la seva primera traduccioacute de lOdissea (1919)
8 ldquoNom amb quegrave els historiadors de la literatura catalana han designat el periacuteode compregraves entre la fi de ledat mitjana i la Renaixenccedila el qual es caracteritza per una notable minva en luacutes literari del catalagrave i per la mediocritat estegravetica de les obres que shi produiumlrenrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 12
que fixagrave duna manera gairebeacute definitiva ladaptacioacute catalana de lhexagravemetre amb
lleis progravepies La nova versioacute de Riba daquest mateix poema (1948) significa la
magravexima expressioacute de fidelitat a lhexagravemetre homegraveric en la nostra llengua
bull Principals diferegravencies
La megravetrica grega eacutes una megravetrica quantitativa es fonamenta en la quantitat de les
siacutelmiddotlabes Aquestes podien eacutesser llargues o breus la siacutelmiddotlaba llarga equivalia en
durada a dues breus la siacutelmiddotlaba breu al seu torn corresponia a la unitat megravetrica
meacutes petita anomenada mora La combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes llargues i
breus formava els peus megravetrics i la successioacute daquests peus megravetrics donava com a
resultat el vers que depenia (el seu nom) del tipus i la quantitat de peus que el
constitueixen
En les llenguumles romagraveniques el fonament del ritme es basa en lrsquoalternanccedila dels
accents en les paraules (sistema accentual) lrsquooposicioacute drsquoagravetona (temps feble) i
togravenica (temps fort) Els accents determinen el ritme del vers i el vers mateix com
ho fa la quantitat silmiddotlagravebica en el sistema quantitatiu
laquoEn efecte les siacutelmiddotlabes llargues clagravessiques se corresponen molt beacute en les siacutelmiddotlabes
tograveniques o accentuades de la nostra llengua i les siacutelmiddotlabes breus o ragravepides en les
siacutelmiddotlabes agravetones o no accentuadesraquo (Joaquim Garcia i Girona 1925)
A diferegravencia de la versificacioacute clagravessica en quegrave els versos resultat duna
combinacioacute de mesures megravetriques admeten un nombre variable de siacutelmiddotlabes en la
megravetrica catalana el vers eacutes denominat segons el recompte silmiddotlagravebic deu siacutelmiddotlabes
formen un vers decasiacutelmiddotlab etc
bull Imitacioacute
El peu megravetric grecoromagrave equival en catalagrave a un grup fogravenic compost per una
combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes tograveniques (transcrit oacute) i agravetones (transcrit o)
Tot i aixiacute no hi ha una vertadera correspondegravencia entre els peus megravetrics clagravessics
amb els pretesos peus del vers catalagrave i cal que sestableixi la seguumlent equivalegravencia9
per a considerar vagravelides les adaptacions siacutelmiddotlaba llarga a principi de peu = siacutelmiddotlaba
togravenica siacutelmiddotlaba llarga precedida duna siacutelmiddotlaba llarga o siacutelmiddotlaba breu en segona
9 MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral Barcelona Febrer 1976
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 13
placcedila de peu = siacutelmiddotlaba agravetona siacutelmiddotlaba breu en tercera placcedila de peu = siacutelmiddotlaba
agravetona
Considerem en paraules de Miquel Peix quin eacutes el model de composicioacute de
laquolhexagravemetre de la poesia greco-romana basat per a la nostra llengua en el
sistema accentual [eacutes] el vers de sis accents ndashcomenccedil cadascun drsquoells drsquouna
sequumlegravencia de tres o de dues siacutelmiddotlabes eacutes a dir dels primitius dagravectil i espondeundash
sense excloure els accents secundaris distribuiumlts tots ells en una estudiada
alternagravencia i proveiumlts drsquounes cesures principalment ldquomasculinesrdquo que pretenen
recordar les de lrsquohexagravemetre clagravessicraquo10
Lesquema megravetric ideal eacutes el seguumlent
oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) Oacute O O Oacute O
Quan diem que les sis mesures de lhexagravemetre clagravessic equivalen en catalagrave a un vers
de sis accents separat per una o dues siacutelmiddotlabes agravetones trobem el seguumlent problema
en la nostra llengua hi ha la tendegravencia a fer togravenica una siacutelmiddotlaba siacute i una siacutelmiddotlaba no
eacutes a dir a meacutes de dos elements agravetons seguits sintroduirien accents secundaris que
anirien en contra daquesta llei bagravesica11
bull Dificultats
La dificultat que ofereix lhexagravemetre en laplicacioacute al catalagrave es redueix
fonamentalment a la primera siacutelmiddotlaba del vers que cal que sigui togravenica en canvi
la tendegravencia del catalagrave eacutes dun ritme agut12 Davant daquesta dificultat hi han
diverses solucions i laquode la solucioacute que hom doni a aquest problema dependragrave en
gran part la fesomia de lhexagravemetre catalagraveraquo13 Nosaltres perograve considerem dentre
diverses estrategravegies conegudes per a facilitar la creacioacute dhexagravemetres amb
considerable fidelitat les meacutes encertades les seguumlents
El desplaccedilament del primer accent14 Eacutes a dir la substitucioacute del primer peu de
lhexagravemetre per un altre de caracteriacutestiques similars Dit aixograve i tenint en compte
10 DOLCcedil Miquel LEneida Prograveleg Barcelona Alpha195811 RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 191912 Emprat per Riba com a sinogravenim de ritme ascendent Mentre el ritme clagravessic de lhexagravemetre eacutes
descendent (comenccedila per temps fort) en catalagrave el ritme eacutes naturalment ascendent (comenccedila per temps feble ldquodegut a la gran quantitat de partiacutecules agravetones que tenen lloc al comenccedilament doracioacute articles preposicions conjuncionsrdquo Eduard Valentiacute)
13 VALENTIacute Eduard Els clagravessics i la literatura catalana moderna Barcelona Curial Edicions Catalanes 1973
14 MEDINA Jaume Ibiacuted p 166
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 14
que no es poden trobar dos accents consecutius (com succeiria desplaccedilant el
primer accent dun peu bisiacutelmiddotlab) contemplem que luacutenica substitucioacute possible eacutes
la dun peu trisiacutelmiddotlab concretament el primer dagravectil (oacute o o) per un amfiacutebrac (o oacute
o)
Una altra solucioacute eacutes el fet de no comenccedilar amb siacutelmiddotlaba togravenica ni contenir el primer
peu cap accent togravenic Eacutes a dir comenccedilar amb un peu format per siacutelmiddotlabes agravetones
Per no rompre el ritme dactiacutelic de lhexagravemetre sha de seguir la seguumlent condicioacute
que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones (no dues ni quatre) i que la quarta sigui
togravenica15
15 INGLEgraveS I PIJOAN Martiacute Estructuracioacute dels versos llatins en catalagrave Apegravendix a lobra de M Melendres LEsposa de lAnyell Tarragona 1965
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 15
II ANAgraveLISI I COMPARACIOacute DELS TEXTOS
Aclariments
Com ja srsquoha avanccedilat a la introduccioacute la metodologia emprada per la realitzacioacute
del treball es basa en el comentari de text entegraves com un mitjagrave per ilmiddotlustrar lestudi
dels textos i expressar les nostres valoracions
Els eixos pels quals es desenvolupa el comentari de text soacuten els seguumlents
1 CONTEXTUALITZACIOacute
2 TEMA
3 ESTRUCTURA
1 Estructura externa (aspecte megravetric)
2 Estructura interna (articulacioacute del contingut)
4 ANAgraveLISI FORMAL
5 CONCLUSIOacute
Aquest model seragrave aplicat en la seva totalitat en la redaccioacute del comentari del text
original Daquesta manera sintentaragrave que el lector obtingui una visioacute ample del
text original i no lentengui simplement com un element a comparar
Pel que fa als textos traduiumlts es prestaragrave atencioacute -casi exclusivament- a lanagravelisi de
lestructura externa i laspecte formal encara que sempre partint del contingut
Considerem aquests dos aspectes el meacutes importants per al nostre objectiu
comparatiu pel seu valor comparable entre original i traduccioacute i ja que en
principi el contingut del poema eacutes inamovible no es prestaragrave atencioacute ni a la
contextualitzacioacute ni al tema Les convergegravencies i divergegravencies amb el text original
seran sintetitzades en la conclusioacute de cada comentari
Finalment amb la intencioacute de reflexionar sobre les possibles solucions del text
hem decidit fer un quart comentari on es compararan els dos textos traduiumlts
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 16
II1 Comentari del text original grec
El fragment seleccionat forma part del cant segon o segona rapsogravedia de la Iliacuteada
que consta de 877 versos concretament forma part duna seccioacute ben diferenciada
que ocupa 301 versos i que correspon a la segona mitat daquest cant (484-785)
En aquesta seccioacute anomenada tradicionalment com el Catagraveleg de les naus es fa
una descripcioacute de lexegravercit aqueu o grec que consisteix en una enumeracioacute dels
contingents de naus que componien lexpedicioacute contra Troia sanomenen les
regions principals que envien tropes els cabdills de cada regioacute i el nombre de naus
enviades En la part final daquesta descripcioacute es precisa qui soacuten els millors
guerrers dentre els grecs com ara Aquilmiddotles o Agraveiax aquesta eacutes exactament la
part escollida 760-785 Iliacuteada II En el cant II el catagraveleg de les naus sinsereix
quan Agamegravemnon disposa les tropes i passa revista a aquestes Abans daixograve
Agamegravemnon tot i que eacutes instigat per Zeus mitjanccedilant un somni a reprendre la
batalla posa a prova la moral del seu exegravercit proposant la retirada de Troia
Despreacutes de reprimir les temptatives de rendicioacute castigar els covards i animar
lexegravercit amb excelmiddotlents discursos es fan els preparatius per anar a la guerra
Despreacutes del catagraveleg de les naus gregues es descriuen les forces troianes que
tambeacute es disposen per la lluita
La funcioacute linguumliacutestica que predomina eacutes la representativa perquegrave la intencioacute de
lautor eacutes presentar una histograveria sense valoracions personals El narrador eacutes
heterodiegegravetic no eacutes un personatge del relat i eacutes omniscient ho coneix tot relata
objectivament i en tercera persona uns successos sense formar part de laccioacute
distanciat
El tema daquest fragment eacutes en efecte els millors guerrers i cavalls del
contingent grec La idea central eacutes la referegravencia que es fa al ressentiment
dAquilmiddotles amb Agamegravemnon (versos 769-773) i que situa el principal heroi grec
lluny de laccioacute expectant El tema es genera a partir de la mencioacute dAquilmiddotles ja
que el narrador no pot tant sols anomenar-lo sinoacute que es veu obligat a explicar el
seu estat dagravenim i per tant a fer referegravencia al conflicte entre aquests dos herois al
seu enuig A meacutes daquesta idea central que es el tema nuclear de lobra
sidentifiquen dues idees importants per una banda entre els millors guerrers i
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 17
cavalls els meacutes ben considerats soacuten Aquilmiddotles i els seus cavalls per laltra el
contingent aqueu sense la presegravencia del seu millor guerrer eacutes molt poderoacutes
gragravecies al seu ingent nombre
El fragment eacutes una tirada de 25 hexagravemetres (del grec ldquoἕξαrdquo sis i ldquoμέτρονrdquo metre
sis metres) Aquest vers tambeacute anomenat hexagravemetre dactiacutelic eacutes constituiumlt per una
segraverie de sis peus metres o compassos de dos temps un de fort seguit dun de
feble Els dos temps soacuten quantitativament iguals perograve el temps fort eacutes sempre
format per una siacutelmiddotlaba llarga (transcrit _) i el feble pot ser format per una llarga o
dues de breus (transcrit u u) En el primer cas el peu sanomena espondeu (_ _) i
en el segon dagravectil (_ u u) Les possibilitats dorganitzacioacute dels peus soacuten les
seguumlents luacuteltim peu eacutes sempre un espondeu el cinquegrave eacutes dagravectil16 i els quatre
primers soacuten a lliure disposicioacute dagravectils o espondeus17
Presenta lesquema seguumlent (amb un miacutenim de dotze siacutelmiddotlabes i un magravexim de
disset)18 _ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _ Per ser un vers tan llarg presenta
sempre una cesura (transcrit ) en el tercer peu que el divideix en dos membres
el segon quelcom meacutes llarg que el primer Aquesta cesura pot ser de dos tipus
trocaica si separa les dues siacutelmiddotlabes breus (_ uu _ uu _ u u _ uu _ uu _ _) o
penthemiacutemera si divideix el peu en dos (_ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _) A
meacutes de la cesura principal pot presentar cesures secundagraveries que no tindrem en
compte Finalment resta dir que eacutes el vers tradicional de lepopeia grega i romana
usat tambeacute en la poesia religiosa (oracles i himnes) en la didascagravelica i en
lelegiacuteaca i que el seu origen eacutes molt llunyagrave en el temps sorgit de la literatura oral
Hi ha un magravexim de 32 agrupacions diferents o esquemes de lhexagravemetre19
diferents maneres possibles de combinar els dagravectils (d) i els espondeus (e) que el
formen En el fragment hem trobat 9 que soacuten les seguumlents
Hexagravemetres amb 2 dagravectils ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquoe d d e D Erdquo ldquoe e d d D Erdquo ldquod e d 16 El cinquegrave peu teacute molta importagravencia en el ritme de lhexagravemetre tant que si aquest eacutes un dagravectil
lhexagravemetre sanomena dactiacutelic i si eacutes espondeu sanomena espondaic -tradicionalment lhexagravemetre espondaic eacutes evitat fins al punt de ser excepcional la seva presencia
17 En termes acuacutestics lacumulacioacute de dagravectils donava la impressioacute de lleugeresa en canvi lacumulacioacute despondeus donava la sensacioacute de pesador La gran varietat riacutetmica i melogravedica (accents de les paraules) era explotada a voluntat pel poeta en la creacioacute poegravetica
18 El signe ldquourdquo expressa la possibilitat deacutesser siacutelmiddotlaba llarga o breu19 MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios claacutesicos Vol 15
(1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 18
e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d d e D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo ldquod e d
d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod
d d e D Erdquo com per exemple el vers 760
οὗ τοι ἄρ ἡ γε μό νες Δα να ῶν καὶ κοί ραν οι ἦ σαν _ u u _ u u _ u u _ _ _ u u _ _
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e
d d D Erdquo com el vers 774
δίσκ οι σιν τέρ πον το καὶ αἰγ α νέ ῃ σιν ἱ έντ ες _ _ _ _ _ u u _ u u _ u u _ _
I en igual proporcioacute lhexagravemetre holodagravectil de 5 dagravectils ldquod d d d D Erdquo com
el vers 777
ἕστ α σαν ἅρμ α τα δεὖ πε πυκ ασ μέ να κεῖ το ἀ νάκ των _ u u _ u u _ u u _ u u _ u u _ _
I lhexagravemetre de 2 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e d e D Erdquo com el
vers 762
αὐ τῶν ἠδ ἵππ ων οἳ ἅμ Ἀτ ρείA δῃ σιν ἕ πον το_ _ _ _ _ u u _ _ _ u u _ _
Aquests variats esquemes sintercalen entre ells de manera que nomeacutes hi ha 3
casos en quegrave es repeteix un mateix esquema en dos versos seguits ldquoe e d d
D Erdquo 774-775 ldquod d d e D Erdquo 781-782 i ldquod d d d D Erdquo 783-784
Veiem quina relacioacute tenen aquests esquemes amb el contingut que sexpressa en
ells ens fixarem perograve en els extrems Els versos amb 2 dagravectils (4) els de menys
dagravectils del text es podrien qualificar com els que donarien en termes acuacutestics
meacutes impressioacute de lentitut en aquest fragment La seva presegravencia destaca en els
versos 766 i 777 on es parla dApolmiddotlo Lobjectiu formal podria ser expandir
lanegravecdota miacutetica que sallunya de lescenari narratiu principal amb la intencioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 19
dallargar el paregraventesi Quant als versos holodagravectils (4) en trobem un (765)
precedint lexemple anterior que contrastaria encara meacutes amb lacumulacioacute
despondeus citada El 777 eacutes el punt agravelgid duna descripcioacute amb ritme ascendent
la dels homes dAgamegravemnon (773-779) Comenccedila al 773 amb 2 dagravectils passa a 3
en el 774 i 775 a 4 en el 776 a 5 en el 777 i novament a 4 en el 778 i 779 Podem
observar com aquests esquemes no es corresponen estrictament amb el contingut
de la descripcioacute perograve ajuden a caracteritzar-la riacutetmicament en aquest cas
agilitzant-la progressivament Els versos 784 i 785 en canvi es corresponen
perfectament amb el contingut ja que en aquests versos sexpressa moviment
concretament de les tropes aquees ja disposades Veiem quegrave diuen literalment
Daquesta manera en efecte la terra es lamentava granment sota els peus dels
que marxaven Molt ragravepidament travessaven la plana Podem pressentir que
aquest esquema per a un oient contemporani al poema augmentava la impressioacute
de dinamisme del que sexplica
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu) Els versos comencen amb la
mateixa proporcioacute amb dagravectil i espondeu El 764 acaba en monosiacutelmiddotlab una dada
molt estranya en lhexagravemetre
τὰς Εὔ μη λος ἔ λαυ νε πο δώ κε ας ὄρν ι θας ὣς _ _ _ u u _ u u _ u u _ u u _
La cesura predominat eacutes la trocaica (17 vegades) com en el vers 763
ἵππ οι μὲν μέγ ἄ ρισ ται ἔ σαν Φη ρη τι ά δα ο _ _ _ u u _ u u _ _ _ u u _ u
Observem els encavalcaments existents 762-763 766-767 768-769 769-770
771-772 772-773 773-774 774-775 775-776-777 777-778 782-783 i 784-785
Generalment lencavalcament eacutes suau i el que continua en el vers seguumlent eacutes un
complement que pot ser
Coordinat a un altre anterior (762-763 766-767 772-773 774-775 781-
782 784-785) exemple
781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
782 χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20
La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre
amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo
(Zeus) el complement indirecte del vers anterior
O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple
777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo
Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un
complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo
Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre
sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa
lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773
776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple
773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo
A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc
(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb
(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν
ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)
Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn
identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la
introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es
demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest
exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues
dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que
Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat
-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors
guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no
obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a
les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es
distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21
cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb
agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien
lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem
dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els
millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)
Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en
general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat
nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories
gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius
preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els
predicatius dadjectius els epiacutetets
El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb
sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per
exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents
(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten
en la seva majoria denotatius
Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo
literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς
εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si
tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε
Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus
La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que
els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es
representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una
informacioacute objectiva (ex 766)
En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en
-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes
(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers
764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les
preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22
de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica
especiacuteficament literagraveria
Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu
En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ
μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix
lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la
Musa
En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el
seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles
senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions
especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan
Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ
φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts
En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a
Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute
fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de
reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si
estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar
que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un
fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de
les erupcions del volcagrave Etna
Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels
dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes
arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme
entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari
expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per
exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de
solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de
legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23
Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que
el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha
demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable
ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha
deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats
linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori
equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de
ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les
caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric
II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra
publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes
diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en
lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a
la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i
els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo
En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es
refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents
Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una
gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les
estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos
dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells
soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no
hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici
molt irregulars
Aquests 4 versos soacuten els seguumlents
766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24
768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo
778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo
781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo
Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat
megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens
hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament
778
ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E
En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una
siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos
peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab
ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre
781
ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E
Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el
vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre
siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de
siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17
Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem
tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica
Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre
ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir
que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25
siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i
774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a
placcedila de peu
Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un
peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el
ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin
donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu
predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de
grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original
782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo
o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per
a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave
En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu
de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un
temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic
Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-
nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes
rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)
espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)
Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26
Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex
772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex
771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo
o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex
762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part
de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres
siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per
siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent
al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la
forma original
Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que
no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament
regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a
principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute
entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les
seguumlents indicacions seran considerats irregulars
Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac
Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu
Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27
Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del
hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten
els seguumlents
Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo
Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d
e p D Erdquo
Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo
ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d
e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Irregulars ldquop d d d D E
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa
d e d D Erdquo com el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d
e p D Erdquo com per exemple el vers 774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)
qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo
770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute
ldquop d e e E Erdquo
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28
exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de
versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar
Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents
esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant
diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i
llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la
durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels
diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la
cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents
esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute
diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers
es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la
sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute
despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En
definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb
lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la
dinagravemica dels hexagravemetres originals
Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies
megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en
que es miri
760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo
oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica
regular
779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo
o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29
784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo
o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el
meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes
el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa
aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de
pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]
Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve
serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte
dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent
togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la
seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per
evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de
7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per
camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble
Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla
Veiem-ho
761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu
truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir
gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte
amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu
aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil
Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu
meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o o
Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic
nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen
lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30
aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula
considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria
lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic
seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu
seragrave trocaica (oacute o o)
La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762
ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761
ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes
clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos
versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute
que aquesta acaba amb el peu mateix
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777
ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no
trobem cap cesura
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una
cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un
amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica
anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon
lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i
els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31
traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns
adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα
στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα
διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no
nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins
la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v
760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777
etc)
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i
entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot
ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de
langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria
de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el
DIEC223
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765
ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha
traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a
Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots
que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave
ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo
eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos
substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v
773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772
Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici
(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi
23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32
mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al
respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei
al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en
aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica
grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat
don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768
sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un
punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo
Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a
lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en
leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a
entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax
Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots
els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara
inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front
dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha
estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva
gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu
Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute
trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes
molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten
pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve
aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de
Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de
la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i
senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33
diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel
Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari
tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions
reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i
trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En
definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil
homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet
que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys
dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil
grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a
Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest
fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a
la pagravegina 65
Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats
amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de
Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb
siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula
bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769
(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests
uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de
lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent
togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden
ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute
hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha
sinalefa com si el)
Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres
que soacuten els seguumlents
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d
e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d
D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D
Erdquo com el vers 769
ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d
d e D Erdquo com per exemple el vers 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e
e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament
ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions
dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d
d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat
no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)
Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent
761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Agraiumlments
Magradaria donar les gragravecies a totes aquelles persones que mhan ajudat de
manera desinteressada en la realitzacioacute daquest treball
Ara les persones meacutes destacades per la seva colmiddotlaboracioacute per lordre seguumlent
pedagogs familiars i coneguts Moltes gragravecies a la Xxxxxxx Xxxx -pel gran
mestratge mai ho oblidareacute- a la Xxxxxxxxx Xxxxxxx -per lamor que despregraven per
les clagravessiques i la calidesa amb quegrave tracta a qualsevol alumne sobretot els
daquestes mategraveries- a la Xxxxx Xxxxx -per la seva saviesa la candidesa amb quegrave
la transmet i la forccedila que teacute- a lXxxxxx Xxxx -per ser un bon tutor la seva ajuda
ha estat imprescindible- a en Xxxx Xxxxxxx -pel seu mirament i la seva
sinceritat- a la meva mare X Xxxxx Xxxxxxx -per ser tan eixerida i estar al meu
costat Sempre- i per uacuteltim a la Xxxxxx Xxxxxx -pel suport intelmiddotlectual en el
proceacutes de gestacioacute del treball
Finalment magradaria donar les gragravecies al servei de Biblioteques Puacutebliques de
Catalunya i a tota la gent que aconsegueix que internet sigui un pou de saviesa
A tots ells Gragravecies
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 1
IacuteNDEX
Introduccioacute 02
I Marc teograveric 06
I1 Breu presentacioacute de lobra i lautor seleccionats 06
I2 Breu presentacioacute dels traductors 09
I3 Adaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave 11
II Anagravelisi i comparacioacute dels textos 15
II1 Comentari del text original grec 16
II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch 23
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix 33
II4 Comparacioacute de les traduccions 38
Conclusions 43
Bibliografia 45
Annexos 47
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 2
INTRODUCCIOacute
Motivacions
El motiu que mimpulsa a fer el treball de recerca sobre la traduccioacute poegravetica del
grec clagravessic al catalagrave eacutes senzill magraden les llenguumles en especial les llenguumles
clagravessiques i molt especialment el grec clagravessic No estagrave de meacutes comunicar que els
meus interessos professionals estan lligats a lestudi daquestes llenguumles el grec
clagravessic i el llatiacute
Tot va comenccedilar el curs passat amb un exercici de creacioacute literagraveria de la mategraveria
de grec aquest exercici que havia de publicar-se al bloc de clagravessiques de
linstitut1 consistia en canviar el final a la histograveria del Cavall de Troia Vaig
decidir que narraria el meu final alternatiu en vers concretament en hexagravemetres
ja que si alguna cosa havia apregraves daquest vers era el seu nom i que era usat en la
poesia egravepica amb tot en termes qualitatius jo desconeixia totalment lhexagravemetre i
desconeixia encara meacutes la seva adaptacioacute al catalagrave perograve gragravecies a lajuda dun
llibre de la biblioteca2 vaig poder acomplir el meu desig en el grau en que vaig
saber fer-ho Des de llavors lhexagravemetre i sobretot la seva adaptacioacute al catalagrave
mhan fascinat
Objectius
Amb aquest treball es pretenen bagravesicament els seguumlents objectius
bull Apropar-nos al fet de la traduccioacute poegravetica mitjanccedilant la comparacioacute de
diverses traduccions en vers ja publicades dun autor clagravessic
bull Amb aquest fi sanalitzaragrave el text original les diverses solucions que es
donen i es valoraran les traduccions criacuteticament
Per assolir els objectius proposats sha considerat adequat fixar lextensioacute del
fragment a comparar entre 20 i 30 versos perquegrave ho creiem suficient per apreciar
algunes de les caracteriacutestiques meacutes representatives de les diferents traduccions -ja
1 httpxxxxxxxxxxxxxxxxxxblogspotcom2 PARRAMON I BLASCO Jordi Ritmes clagravessics la megravetrica quantitativa i la seva adaptacioacute
accentual Barcelona Quaderns Crema 1999
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 3
que eacutes en la llengua darribada que simprimiran les conclusions daquest treball
La seleccioacute de lobra -lautor clagravessic fou des del principi Homer- ha estat
condicionada pel seguumlent criteri la traduccioacute havia deacutesser en hexagravemetres
Daquesta manera la tria de lobra es correspon iacutentimament amb leleccioacute de les
traduccions perquegrave com veurem meacutes endavant les traduccions poegravetiques al
catalagrave dHomer soacuten meacutes aviat escasses Partint del fet que la comparacioacute de
diverses traduccions es basava en traduccions de la mateixa obra perograve de diversos
traductors vam limitar-nos a escollir aquelles traduccions que teniacuteem meacutes a
labast -concretament a la Biblioteca Puacuteblica de Salt eacutes a dir vam escollir les
primeres -i uacuteniques- traduccions que vam trobar i que complien amb tots els
requisits esmentats A continuacioacute lobra i les traduccions triades3
bull La Iliacuteada dHomer
bull Traduccioacute poegravetica en hexagravemetres catalans per Miquel Peix Alpha 1978
bull Traduccioacute poegravetica en hexagravemetres catalans per Manuel Balasch Proa 1997
Leleccioacute del fragment ha estat resultat dun proceacutes objectiu i aleatori consultant
liacutendex duna tercera traduccioacute4 hem seleccionat de les agrupacions temagravetiques en
quegrave es divideix cada capiacutetol de lobra una tirada de versos de les dimensions
abans esmentades concretament 26 versos del 2n cant El fet de seleccionar un
conjunt de versos agrupats per leditor assegura que en principi el fragment
gaudeixi per si mateix de significat complet
Metodologia
Partint de la base que el nostre objectiu eacutes comparar textos literaris la
metodologia del treball es fonamenta en el comentari de text perquegrave aquest pren
com a punt dobservacioacute i anagravelisi el text
Probablement el que meacutes caracteritza els nostres comentaris de text soacuten totes les
dades relacionades amb la megravetrica El proceacutes de creacioacute daquesta part del
comentari sha basat en el seguumlent primerament shan analitzat megravetricament els 3 Els tres textos es poden trobar a lannex inserit al final del treball4 ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 4
fragments escandint els versos i consultant la bibliografia al respecte quan
sorgien dubtes al mateix temps es feien unes taules estadiacutestiques per classificar
les dades organitzant tot allograve susceptible deacutesser comparat megravetricament -les
estadiacutestiques no es mostren en el treball ni shan inserit en lannex perquegrave no ho
hem cregut necessari per a la ilmiddotlustracioacute dels resultats que ens sembla correcta
sense elles finalment shan triat les dades considerades meacutes significatives i sha
decidit lordre en que serien exposades en el comentari de text sobretot seguint el
model de Jesuacutes Luque Moreno5
Una altra part del proceacutes de creacioacute del treball sha basat en fer una traduccioacute
literal del fragment seleccionat en grec clagravessic la qual ens ha estat de gran ajuda
ja durant la seva elaboracioacute i meacutes tard en la comparacioacute amb les traduccions
triades per a examinar els matisos semagraventics que formen part de la tasca
traductora i per a veure les diferegravencies subtils en el contingut dambdues
traduccions Aquesta traduccioacute literal no sha inserit en lannex perograve la seva
presegravencia eacutes perceptible al llarg del treball ategraves que ens ha calgut expressar en
catalagrave el que es deia en el text original i que hem volgut fer-ho en unes altres
paraules que no fossin les progravepies de les traduccions
Estructura
Pel que fa a lrsquoestructura daquest treball es pot dividir en les parts diferenciades
seguumlents
En una primera part teograverica es fa una breu presentacioacute de la Iliacuteada i Homer es
presenta la biografia dels traductors i srsquoexposen alguns conceptes elementals sobre
ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave
En una segona part pragravectica es duu a terme lanagravelisi dels diferents textos i es
redacten informes valorats de cada un dells quatre en total un del text original
un de cada traduccioacute per separat i un de les dues traduccions en conjunt
Finalment apareix lrsquoapartat de les conclusions que hem pogut extreure de lrsquoestudi
aixiacute com la bibliografia i lannex
5 LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998) nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 5
Dificultats
Durant la realitzacioacute drsquoaquest treball mrsquohe anat trobant amb diverses dificultats En
primer lloc el meacutes dificultoacutes del treball ha estat escollir i acotar el tema No va ser
fins que ben entrat el segon curs de batxillerat el meu tutor que vaig conegraveixer
aquest mateix curs em va donar les eines necessagraveries -i no em refereixo a res
material- per decidir a quegrave volia dedicar les tantes hores de treball que
mesperaven
En segon lloc i com a consequumlegravencia del quegrave acabem desmentar el temps Per la
manca daquest algunes parts del treball demanen ser reflexionades amb meacutes
contemplacioacute no eacutes el cas dels comentaris individuals dels quals estic bastant
satisfet Per sort perograve encara que he tingut relativament poc temps des de que
vaig decidir el tema del treball he pogut aprofitar els coneixements adquirits
durant lestiu en quegrave vaig estar fent un altre treball de recerca el qual vaig haver
dabandonar per ser un projecte massa ambicioacutes (tambeacute de tema clagravessic
traduccions i hexagravemetres perograve a la fi massa complicat)
Un altre problema va ser trobar informacioacute biogragravefica de Miquel Peix I en darrer
terme podria esmentar el meu propi caragravecter que mha dificultat molt sovint
aprofitar el temps de la manera meacutes adequada
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 6
I MARC TEOgraveRIC
I1 Breu presentacioacute de lobra i lautor seleccionats
bull La Iliacuteada
El poemes la Iliacuteada i lOdissea inicien la histograveria de la literatura grega escrita i tots
dos soacuten el punt de partida de la literatura occidental Tot i ser el primer llegat de la
literatura grega no representen les primeres manifestacions literagraveries de la cultura
grega sinoacute que aquests recullen la llarga tradicioacute oral anterior Aquests poemes
pertanyen a legravepica un gegravenere poegravetic la realitzacioacute del qual es concentra en
lepopeia un poema narratiu extens on es narren en tercera persona i en un estil
majestuoacutes fets heroics extrets de la histograveria o de la llegenda
La Iliacuteada eacutes un poema egravepic escrit en grec clagravessic i compost en hexagravemetres per a
ser recitat oralment La data de composicioacute eacutes una dada controvertida lopinioacute
majoritagraveria la situa en la segona meitat del segle VIII aC perograve alguns estudiosos la
situen en egravepoques meacutes tardanes i daltres defensen que determinades parts del
poema foren compostes en egravepoques molt anteriors Consta de meacutes de 15000
versos que foren dividits pels alexandrins del segle III aC en 24 cants o rapsogravedies
Narra una part de la Guerra de Troia concretament 51 dies del setge daquesta
ciutat en el desegrave i uacuteltim any de la guerra El nom de lobra deriva del nom del
fundador miacutetic de la ciutat de Troia Ilos fill de Tros (del pare del fundador proveacute
laltre topogravenim meacutes conegut)
Tant la Iliacuteada com lOdissea foren considerades pels grecs de legravepoca clagravessica i
posteriors com les composicions meacutes importants de la seva literatura Lestudi i la
memoritzacioacute dels poemes es convertiacute en una pragravectica tan habitual en les escoles
de legravepoca que van arribar a fonamentar la pedagogia grega de legravepoca clagravessica
Ambdues obres formen part duna serie meacutes amplia de poemes egravepics de diferents
autors i extensions denominat cicle egravepic6 i dins daquest conjunt eacutes part del grup
6 El cicle egravepic es un grup de poemes originagraveriament independents compostos posteriorment a la Iliacuteada i a lOdissea La intencioacute dels seus creadors era cobrir les llacunes dinformacioacute de les histories contades als poemes homegraverics i constituir un text continu Aquests poemes es recullen en diferents cicles Quan a la temagravetica la poesia ciacuteclica sinicia amb els oriacutegens del moacuten i els deus segueix amb el Cicle de Tebes en torn a la llegenda dEgravedip el Cicle de Troia des dels oriacutegens de la guerra de Troia fins al retorn dels herois i les aventures dOdisseu
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 7
de poemes que forma el cicle troiagrave
La trama la Iliacuteada canta diversos episodis de la guerra de Troia prenent com a
tema fonamental la ira dAquilmiddotles i el seu acabament Aquilmiddotles el principal heroi
de lexegravercit grec eacutes agreujat pel cap de tots els exegravercits grecs Agamegravemnon el qual
li pren Briseida una donzella que li havia estat donada com a premi dhonor
Aquilmiddotles es retira llavors de la lluita amb el seu exegravercit els mirmiacutedons convenccedilut
que els seus aliats es veuran obligats a retornar-li lhonor per tal daconseguir el
seu favor en la batalla Quan Agamegravemnon intenta compensar-lo Aquilmiddotles no en teacute
prou i resta ressentit mentre observa com els troians comandants pel priacutencep
Hegravector segueixen vencent fins a arribar al campament grec En aquest punt
Pagravetrocle surt a escometre les tropes enemigues al capdavant dels mirmiacutedons i mor
en un combat singular contra Hegravector Aquest fet sumeix Aquilmiddotles dins duna gran
consternacioacute i acceptant loferta de reconciliacioacute dAgamegravemnon -per la seva set
de venjanccedila- es llanccedila al combat i no triga gaire a matar Hegravector Aleshores
Aquilmiddotles arrossega el cadagravever de lenemic pel camp de batalla i es nega a retornar
el cos fins que a la nit Priacuteam rei de Troia es presenta a la barraca dAquilmiddotles
per aconseguir que al seu fill li retin els deguts funerals dins la ciutat
Els temes en lobra soacuten presents multitud de temes ja que eacutes un poema compost
per diferents escenes independents i amb significat propi Destaquem perograve els
meacutes importants La primera constant eacutes el destiacute una preocupacioacute tiacutepicament
grega els deacuteus es barregen amb la guerra la profecia anuncia el que passaragrave i els
personatges no poden escapar del que estagrave escrit La segona constant eacutes la quumlestioacute
de lhonor dels herois lligat als combats singulars a les seves decisions en batalla
el seu comportament despreacutes de la lluita i sobretot a la victograveria o derrota del seu
bagravendol Eacutes un tema recorrent en les narracions begravelmiddotliques Per uacuteltim destaca la
reflexioacute sobre la guerra i els seus motius tot sembla comenccedilar pel rapte duna
dona perograve es barregen motivacions com lagravensia de glograveria el saqueig la supremacia
nacional la cogravelera lamistat o la famiacutelia
Traduccions al catalagrave
Daquest conjunt perograve nomeacutes la Iliacuteada i lOdissea ens han arribat iacutentegres de la resta de poemes tan sols shan conservat diversos fragments o referegravencies en altres obres
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 8
1875 Joan Montserrat i Archs Traduccioacute en prosa (Sen conserva nomeacutes part
del Cant XVIII)
1879 Conrad Roure i Bofill Traduccioacute en prosa Estampa de Leopoldo
Domenech laquoBiblioteca del Diari Catalagraveraquo
1930 Lluiacutes Segalagrave i Estalella Traduccioacute en prosa del Cant Primer Barcelona
Impremta de la Casa provincial de caritat 1930
1971 Manuel Balasch i Recort Traduccioacute en hexagravemetres catalans Editorial
Selecta
1975 Josep Maria Llovera Traduccioacute en hexagravemetre dels quinze primer Cants
(Publicacioacute pogravestuma per lAcadegravemia Catogravelica Sabadell Edicioacute no venal)
1978 Miquel Peix Traduccioacute en hexagravemetres catalans Editorial Alpha
1996 Joan Alberich i Marineacute Traduccioacute en prosa La Magrana
1997 Manuel Balasch i Recort Nova versioacute en hexagravemetres catalans
Editorial Proa
2005 Montserrat Ros i Ribas Traduccioacute en prosa Fundacioacute Bernat Metge
(Volum I (2005) cants I-IV volum II (2007) cants V-VIII)
bull Homer
Des de lantigor la tradicioacute atribueix a Homer (segle VIII aC) lautoria de la Iliacuteada
i lOdissea Homer fou considerat pels grecs el poeta per antonomagravesia i leducador
de Gregravecia Dell no sabem res del cert i probablement nomeacutes eacutes el nom que van
donar al poeta que serviacute de model als poetes posteriors
Al segle XVIII es va comenccedilar a dubtar fins i tot de la seva existegravencia ja que un
seguit de contradiccions incoheregravencies i repeticions feien pensar que els poemes
homegraverics no eren obres unitagraveries amb un sol autor Les teories que es basen en
aquestes incoheregravencies neguen (sobretot durant el segle XIX i principis del XX) la
unitat dels poemes homegraverics Aquesta quumlestioacute anomenada la quumlestioacute homegraverica eacutes
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 9
un debat obert ja que els especialistes no convergeixen en opinions
bull Caracteriacutestiques destil
La llengua homegraverica eacutes una llengua artificial i literagraveria que no es pot identificar
amb cap dialecte de cap egravepoca ni de cap regioacute de Gregravecia tot i que hi predomina el
dialecte jogravenic procedent de la Jogravenia a lAgravesia menor Constitueix una barreja
dialectal de diferents llocs i egravepoques barreja deguda a la seva transmissioacute oral
El vers usat eacutes lhexagravemetre un vers llarg de sis mesures recitatiu La regularitat
megravetrica eacutes fonamental per a la memoritzacioacute del poema
El sistema de composicioacute de la Iliacuteada aixiacute com de lOdissea sanomena diccioacute
formular En resum la major part dels versos soacuten foacutermules grups de paraules
regularment usades en les mateixes condicions megravetriques que utilitzaven els
aedes7 per crear versos de forma mecagravenica Un tipus de foacutermula molt frequumlent eacutes
la formada per un nom i un epiacutetet que sol designar un personatge diviacute o humagrave
Abundagravencia de comparacions o siacutemils Creats pel poeta a mode de paregraventesi
permeten abandonar lescenari egravepic amb una funcioacute triple donar plasticitat al relat
introduir varietat narrativa i captar latencioacute de lauditori
I2 Breu presentacioacute dels traductors
bull Miquel Peix C M F
El P Miquel Peix (19-2007) procedia drsquouna famiacutelia profundament cristiana de
Vinyoles drsquoOriacutes poble molt lligat a la histograveria de Jacint Verdaguer Entragrave al
seminari menor de Cervera i seguidament continuagrave els seus estudis Estudiagrave
humanitats a Alagon i Barbastre (1942-1946) noviciat a Vic (1946-1947)
filosofia a Solsona (1947-1950) teologia a Valls (1950-1955) Lrsquoany 1951-1952
fou professor al colmiddotlegi de Sabadell
7 Els aedes eren cantors professionals que repetien i improvisaven allograve que per tradicioacute havien apregraves sobre uns determinats temes Acompanyants dun instrument de corda recitaven tant en lagravembit clos del banquet del monarca com en un agravembit meacutes obert on es congregava el poble A partir dun determinat moment quan la poesia homegraverica fou passada a escrit aquesta va deixar de ser cantada per aedes i va passar a ser recitada per rapsodes sense acompanyament musical Aquests saprenien el text de memograveria i el recitaven alccedilant la veu i marcant el ritme amb un bastoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 10
Ordenat sacerdot lrsquo1 de maig de 1955 a Valls cursagrave lrsquoany de pastoral a Baltar
essent destinat al final de lrsquoany al Canadagrave on es dedicagrave durant tretze anys
a lrsquoapostolat entre els adolescents i joves Despreacutes passagrave a la Guinea Equatorial
(1969) on exerciacute el ministeri durant un any Lany 1970 fou destinat al Camerun
al llarg de deu anys estigueacute al servei de joves comunitats cristianes i arribagrave a
dominar excepcionalment la llengua autogravectona lEwondo
Lany 1980 tornagrave a Catalunya i es posagrave decididament al servei tant de lEsgleacutesia
com de la cultura del nostre paiacutes Entre daltres aportacions ha llegat a la nostra
cultura catalana una excelmiddotlent i lloada traduccioacute de la Iliacuteada (Alpha 1978) i una
transcripcioacute al catalagrave modern dAmic i amat de Ramon Llull (1984) Tambeacute ha
brindat a lEsgleacutesia i a la Congregacioacute nombroses traduccions poegravetiques i
creacions literagraveries originals
Lrsquoany 2004 iniciagrave a Sabadell lrsquoobra que ell considerava la meacutes important de la
seva vida lrsquoadoracioacute tot el dia de Jesuacutes en lExposicioacute Eucariacutestica
bull Manuel Balasch i Recort
Cornellagrave de Llobregat Baix Llobregat 13 de maig de 1928 - 14 de febrer de 2009
Va ser catedragravetic de grec de la Universitat Autogravenoma de Barcelona doctorat amb
la tesi Contribucioacuten al estudio de la lengua de Juvenal (1958) i va impartir
classes al Departament de Ciegravencies de lrsquoAntiguitat i de lrsquoEdat Mitjana a meacutes va
ser professor de grec drsquoensenyament secundari concretament a lrsquoINEM laquoJoseacute
Riberaraquo de Xagravetiva Valegravencia
Fou membre del Consell de Direccioacute de la Fundacioacute Bernat Metge on publicagrave
meacutes de trenta volums de clagravessics grecs i llatins com ara Platoacute Juvenal
Baquiacutelides Sogravefocles Aristogravefanes Polibi Tuciacutedides i Piacutendar A part de la
colmiddotleccioacute laquoBernat Metgeraquo tambeacute va editar traduccions en la colmiddotleccioacute
laquoBiblioteca Claacutesica Gredosraquo A meacutes de la traduccioacute centragrave la seva activitat en la
didagravectica de la cultura grecollatina com a autor de diverses gramagravetiques de llatiacute i
grec manuals com ara Introduccioacute al pensament clagravessic (1996) i antologies
entre les quals Liacuterica grega arcaica (1963) Emporion (1979) i Hesperia
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 11
antologiacutea de textos latinos (1983) Fou tambeacute un estudioacutes de lobra i el pensament
de Carles Riba Carles Riba helmiddotlenista i humanista (1984) Carles Riba la
vessant alemanya del seu pensament i de la seva obra (1987) i Carles Riba poeta
i humanista cristiagrave (1991) Editagrave tres volums del Memorial del peccador remut de
Felip de Malla (1981 1983 1986) i traduiacute i prologagrave les Elegies de Duino de
Rainer Maria Rilke (1995) Eacutes autor dels reculls de poemes LElegia transparent
(1998) de temagravetica sacerdotal i Miralls del temps (2000) de caire liacuteric La seva
traduccioacute al catalagrave de la Iliacuteada li valgueacute el 1998 els premis Ciutat de Barcelona i
Criacutetica Serra dOr El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi Fou membre de
la Reial Acadegravemia de Bones Lletres de Barcelona (2000)
A finals de lrsquoany 2005 va cedir quasi tota la seva biblioteca personal a la
Biblioteca drsquoHumanitats
Manuel Balasch fou el primer que traduiacute la Iliacuteada en hexagravemetres el vers clagravessic en
quegrave estagrave compost loriginal grec i publicagrave la seva obra el 1971 en leditorial
Selecta Un quart de segle meacutes tard va realitzar una nova versioacute -la que fou
doblement premiada (1998)- perquegrave considerava desfasada lanterior
I3 Adaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave
bull Breu histograveria
Es pot considerar el segle XIV a Itagravelia la data de inici de ladaptacioacute dels
esquemes clagravessics a les llenguumles modernes A Catalunya perograve aquest fenomen
sesdeveacute un fet tardagrave degut a la Decadegravencia8 Llevat dels intents anteriors
ladopcioacute dels ritmes clagravessics en la poesia catalana i especialment lldquoadaptacioacuterdquo
de lhexagravemetre al catalagrave comenccedila a partir del Noucentisme amb Carles Riba i
Maragall Maragall adaptagrave la muacutesica i el ritme propi de lhexagravemetre homegraveric en
una traduccioacute dels Himnes homegraverics feta per Bosch i Gimpera la seva obra eacutes el
precedent del que seria lhexagravemetre ribiagrave Carles Riba traduiacute en ladolescegravencia Les
Bucograveliques de Virgili el seu rigoroacutes hexagravemetre catalagrave ja fou en aquell moment
titllat de perfecte perograve fou amb la seva primera traduccioacute de lOdissea (1919)
8 ldquoNom amb quegrave els historiadors de la literatura catalana han designat el periacuteode compregraves entre la fi de ledat mitjana i la Renaixenccedila el qual es caracteritza per una notable minva en luacutes literari del catalagrave i per la mediocritat estegravetica de les obres que shi produiumlrenrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 12
que fixagrave duna manera gairebeacute definitiva ladaptacioacute catalana de lhexagravemetre amb
lleis progravepies La nova versioacute de Riba daquest mateix poema (1948) significa la
magravexima expressioacute de fidelitat a lhexagravemetre homegraveric en la nostra llengua
bull Principals diferegravencies
La megravetrica grega eacutes una megravetrica quantitativa es fonamenta en la quantitat de les
siacutelmiddotlabes Aquestes podien eacutesser llargues o breus la siacutelmiddotlaba llarga equivalia en
durada a dues breus la siacutelmiddotlaba breu al seu torn corresponia a la unitat megravetrica
meacutes petita anomenada mora La combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes llargues i
breus formava els peus megravetrics i la successioacute daquests peus megravetrics donava com a
resultat el vers que depenia (el seu nom) del tipus i la quantitat de peus que el
constitueixen
En les llenguumles romagraveniques el fonament del ritme es basa en lrsquoalternanccedila dels
accents en les paraules (sistema accentual) lrsquooposicioacute drsquoagravetona (temps feble) i
togravenica (temps fort) Els accents determinen el ritme del vers i el vers mateix com
ho fa la quantitat silmiddotlagravebica en el sistema quantitatiu
laquoEn efecte les siacutelmiddotlabes llargues clagravessiques se corresponen molt beacute en les siacutelmiddotlabes
tograveniques o accentuades de la nostra llengua i les siacutelmiddotlabes breus o ragravepides en les
siacutelmiddotlabes agravetones o no accentuadesraquo (Joaquim Garcia i Girona 1925)
A diferegravencia de la versificacioacute clagravessica en quegrave els versos resultat duna
combinacioacute de mesures megravetriques admeten un nombre variable de siacutelmiddotlabes en la
megravetrica catalana el vers eacutes denominat segons el recompte silmiddotlagravebic deu siacutelmiddotlabes
formen un vers decasiacutelmiddotlab etc
bull Imitacioacute
El peu megravetric grecoromagrave equival en catalagrave a un grup fogravenic compost per una
combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes tograveniques (transcrit oacute) i agravetones (transcrit o)
Tot i aixiacute no hi ha una vertadera correspondegravencia entre els peus megravetrics clagravessics
amb els pretesos peus del vers catalagrave i cal que sestableixi la seguumlent equivalegravencia9
per a considerar vagravelides les adaptacions siacutelmiddotlaba llarga a principi de peu = siacutelmiddotlaba
togravenica siacutelmiddotlaba llarga precedida duna siacutelmiddotlaba llarga o siacutelmiddotlaba breu en segona
9 MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral Barcelona Febrer 1976
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 13
placcedila de peu = siacutelmiddotlaba agravetona siacutelmiddotlaba breu en tercera placcedila de peu = siacutelmiddotlaba
agravetona
Considerem en paraules de Miquel Peix quin eacutes el model de composicioacute de
laquolhexagravemetre de la poesia greco-romana basat per a la nostra llengua en el
sistema accentual [eacutes] el vers de sis accents ndashcomenccedil cadascun drsquoells drsquouna
sequumlegravencia de tres o de dues siacutelmiddotlabes eacutes a dir dels primitius dagravectil i espondeundash
sense excloure els accents secundaris distribuiumlts tots ells en una estudiada
alternagravencia i proveiumlts drsquounes cesures principalment ldquomasculinesrdquo que pretenen
recordar les de lrsquohexagravemetre clagravessicraquo10
Lesquema megravetric ideal eacutes el seguumlent
oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) Oacute O O Oacute O
Quan diem que les sis mesures de lhexagravemetre clagravessic equivalen en catalagrave a un vers
de sis accents separat per una o dues siacutelmiddotlabes agravetones trobem el seguumlent problema
en la nostra llengua hi ha la tendegravencia a fer togravenica una siacutelmiddotlaba siacute i una siacutelmiddotlaba no
eacutes a dir a meacutes de dos elements agravetons seguits sintroduirien accents secundaris que
anirien en contra daquesta llei bagravesica11
bull Dificultats
La dificultat que ofereix lhexagravemetre en laplicacioacute al catalagrave es redueix
fonamentalment a la primera siacutelmiddotlaba del vers que cal que sigui togravenica en canvi
la tendegravencia del catalagrave eacutes dun ritme agut12 Davant daquesta dificultat hi han
diverses solucions i laquode la solucioacute que hom doni a aquest problema dependragrave en
gran part la fesomia de lhexagravemetre catalagraveraquo13 Nosaltres perograve considerem dentre
diverses estrategravegies conegudes per a facilitar la creacioacute dhexagravemetres amb
considerable fidelitat les meacutes encertades les seguumlents
El desplaccedilament del primer accent14 Eacutes a dir la substitucioacute del primer peu de
lhexagravemetre per un altre de caracteriacutestiques similars Dit aixograve i tenint en compte
10 DOLCcedil Miquel LEneida Prograveleg Barcelona Alpha195811 RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 191912 Emprat per Riba com a sinogravenim de ritme ascendent Mentre el ritme clagravessic de lhexagravemetre eacutes
descendent (comenccedila per temps fort) en catalagrave el ritme eacutes naturalment ascendent (comenccedila per temps feble ldquodegut a la gran quantitat de partiacutecules agravetones que tenen lloc al comenccedilament doracioacute articles preposicions conjuncionsrdquo Eduard Valentiacute)
13 VALENTIacute Eduard Els clagravessics i la literatura catalana moderna Barcelona Curial Edicions Catalanes 1973
14 MEDINA Jaume Ibiacuted p 166
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 14
que no es poden trobar dos accents consecutius (com succeiria desplaccedilant el
primer accent dun peu bisiacutelmiddotlab) contemplem que luacutenica substitucioacute possible eacutes
la dun peu trisiacutelmiddotlab concretament el primer dagravectil (oacute o o) per un amfiacutebrac (o oacute
o)
Una altra solucioacute eacutes el fet de no comenccedilar amb siacutelmiddotlaba togravenica ni contenir el primer
peu cap accent togravenic Eacutes a dir comenccedilar amb un peu format per siacutelmiddotlabes agravetones
Per no rompre el ritme dactiacutelic de lhexagravemetre sha de seguir la seguumlent condicioacute
que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones (no dues ni quatre) i que la quarta sigui
togravenica15
15 INGLEgraveS I PIJOAN Martiacute Estructuracioacute dels versos llatins en catalagrave Apegravendix a lobra de M Melendres LEsposa de lAnyell Tarragona 1965
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 15
II ANAgraveLISI I COMPARACIOacute DELS TEXTOS
Aclariments
Com ja srsquoha avanccedilat a la introduccioacute la metodologia emprada per la realitzacioacute
del treball es basa en el comentari de text entegraves com un mitjagrave per ilmiddotlustrar lestudi
dels textos i expressar les nostres valoracions
Els eixos pels quals es desenvolupa el comentari de text soacuten els seguumlents
1 CONTEXTUALITZACIOacute
2 TEMA
3 ESTRUCTURA
1 Estructura externa (aspecte megravetric)
2 Estructura interna (articulacioacute del contingut)
4 ANAgraveLISI FORMAL
5 CONCLUSIOacute
Aquest model seragrave aplicat en la seva totalitat en la redaccioacute del comentari del text
original Daquesta manera sintentaragrave que el lector obtingui una visioacute ample del
text original i no lentengui simplement com un element a comparar
Pel que fa als textos traduiumlts es prestaragrave atencioacute -casi exclusivament- a lanagravelisi de
lestructura externa i laspecte formal encara que sempre partint del contingut
Considerem aquests dos aspectes el meacutes importants per al nostre objectiu
comparatiu pel seu valor comparable entre original i traduccioacute i ja que en
principi el contingut del poema eacutes inamovible no es prestaragrave atencioacute ni a la
contextualitzacioacute ni al tema Les convergegravencies i divergegravencies amb el text original
seran sintetitzades en la conclusioacute de cada comentari
Finalment amb la intencioacute de reflexionar sobre les possibles solucions del text
hem decidit fer un quart comentari on es compararan els dos textos traduiumlts
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 16
II1 Comentari del text original grec
El fragment seleccionat forma part del cant segon o segona rapsogravedia de la Iliacuteada
que consta de 877 versos concretament forma part duna seccioacute ben diferenciada
que ocupa 301 versos i que correspon a la segona mitat daquest cant (484-785)
En aquesta seccioacute anomenada tradicionalment com el Catagraveleg de les naus es fa
una descripcioacute de lexegravercit aqueu o grec que consisteix en una enumeracioacute dels
contingents de naus que componien lexpedicioacute contra Troia sanomenen les
regions principals que envien tropes els cabdills de cada regioacute i el nombre de naus
enviades En la part final daquesta descripcioacute es precisa qui soacuten els millors
guerrers dentre els grecs com ara Aquilmiddotles o Agraveiax aquesta eacutes exactament la
part escollida 760-785 Iliacuteada II En el cant II el catagraveleg de les naus sinsereix
quan Agamegravemnon disposa les tropes i passa revista a aquestes Abans daixograve
Agamegravemnon tot i que eacutes instigat per Zeus mitjanccedilant un somni a reprendre la
batalla posa a prova la moral del seu exegravercit proposant la retirada de Troia
Despreacutes de reprimir les temptatives de rendicioacute castigar els covards i animar
lexegravercit amb excelmiddotlents discursos es fan els preparatius per anar a la guerra
Despreacutes del catagraveleg de les naus gregues es descriuen les forces troianes que
tambeacute es disposen per la lluita
La funcioacute linguumliacutestica que predomina eacutes la representativa perquegrave la intencioacute de
lautor eacutes presentar una histograveria sense valoracions personals El narrador eacutes
heterodiegegravetic no eacutes un personatge del relat i eacutes omniscient ho coneix tot relata
objectivament i en tercera persona uns successos sense formar part de laccioacute
distanciat
El tema daquest fragment eacutes en efecte els millors guerrers i cavalls del
contingent grec La idea central eacutes la referegravencia que es fa al ressentiment
dAquilmiddotles amb Agamegravemnon (versos 769-773) i que situa el principal heroi grec
lluny de laccioacute expectant El tema es genera a partir de la mencioacute dAquilmiddotles ja
que el narrador no pot tant sols anomenar-lo sinoacute que es veu obligat a explicar el
seu estat dagravenim i per tant a fer referegravencia al conflicte entre aquests dos herois al
seu enuig A meacutes daquesta idea central que es el tema nuclear de lobra
sidentifiquen dues idees importants per una banda entre els millors guerrers i
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 17
cavalls els meacutes ben considerats soacuten Aquilmiddotles i els seus cavalls per laltra el
contingent aqueu sense la presegravencia del seu millor guerrer eacutes molt poderoacutes
gragravecies al seu ingent nombre
El fragment eacutes una tirada de 25 hexagravemetres (del grec ldquoἕξαrdquo sis i ldquoμέτρονrdquo metre
sis metres) Aquest vers tambeacute anomenat hexagravemetre dactiacutelic eacutes constituiumlt per una
segraverie de sis peus metres o compassos de dos temps un de fort seguit dun de
feble Els dos temps soacuten quantitativament iguals perograve el temps fort eacutes sempre
format per una siacutelmiddotlaba llarga (transcrit _) i el feble pot ser format per una llarga o
dues de breus (transcrit u u) En el primer cas el peu sanomena espondeu (_ _) i
en el segon dagravectil (_ u u) Les possibilitats dorganitzacioacute dels peus soacuten les
seguumlents luacuteltim peu eacutes sempre un espondeu el cinquegrave eacutes dagravectil16 i els quatre
primers soacuten a lliure disposicioacute dagravectils o espondeus17
Presenta lesquema seguumlent (amb un miacutenim de dotze siacutelmiddotlabes i un magravexim de
disset)18 _ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _ Per ser un vers tan llarg presenta
sempre una cesura (transcrit ) en el tercer peu que el divideix en dos membres
el segon quelcom meacutes llarg que el primer Aquesta cesura pot ser de dos tipus
trocaica si separa les dues siacutelmiddotlabes breus (_ uu _ uu _ u u _ uu _ uu _ _) o
penthemiacutemera si divideix el peu en dos (_ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _) A
meacutes de la cesura principal pot presentar cesures secundagraveries que no tindrem en
compte Finalment resta dir que eacutes el vers tradicional de lepopeia grega i romana
usat tambeacute en la poesia religiosa (oracles i himnes) en la didascagravelica i en
lelegiacuteaca i que el seu origen eacutes molt llunyagrave en el temps sorgit de la literatura oral
Hi ha un magravexim de 32 agrupacions diferents o esquemes de lhexagravemetre19
diferents maneres possibles de combinar els dagravectils (d) i els espondeus (e) que el
formen En el fragment hem trobat 9 que soacuten les seguumlents
Hexagravemetres amb 2 dagravectils ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquoe d d e D Erdquo ldquoe e d d D Erdquo ldquod e d 16 El cinquegrave peu teacute molta importagravencia en el ritme de lhexagravemetre tant que si aquest eacutes un dagravectil
lhexagravemetre sanomena dactiacutelic i si eacutes espondeu sanomena espondaic -tradicionalment lhexagravemetre espondaic eacutes evitat fins al punt de ser excepcional la seva presencia
17 En termes acuacutestics lacumulacioacute de dagravectils donava la impressioacute de lleugeresa en canvi lacumulacioacute despondeus donava la sensacioacute de pesador La gran varietat riacutetmica i melogravedica (accents de les paraules) era explotada a voluntat pel poeta en la creacioacute poegravetica
18 El signe ldquourdquo expressa la possibilitat deacutesser siacutelmiddotlaba llarga o breu19 MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios claacutesicos Vol 15
(1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 18
e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d d e D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo ldquod e d
d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod
d d e D Erdquo com per exemple el vers 760
οὗ τοι ἄρ ἡ γε μό νες Δα να ῶν καὶ κοί ραν οι ἦ σαν _ u u _ u u _ u u _ _ _ u u _ _
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e
d d D Erdquo com el vers 774
δίσκ οι σιν τέρ πον το καὶ αἰγ α νέ ῃ σιν ἱ έντ ες _ _ _ _ _ u u _ u u _ u u _ _
I en igual proporcioacute lhexagravemetre holodagravectil de 5 dagravectils ldquod d d d D Erdquo com
el vers 777
ἕστ α σαν ἅρμ α τα δεὖ πε πυκ ασ μέ να κεῖ το ἀ νάκ των _ u u _ u u _ u u _ u u _ u u _ _
I lhexagravemetre de 2 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e d e D Erdquo com el
vers 762
αὐ τῶν ἠδ ἵππ ων οἳ ἅμ Ἀτ ρείA δῃ σιν ἕ πον το_ _ _ _ _ u u _ _ _ u u _ _
Aquests variats esquemes sintercalen entre ells de manera que nomeacutes hi ha 3
casos en quegrave es repeteix un mateix esquema en dos versos seguits ldquoe e d d
D Erdquo 774-775 ldquod d d e D Erdquo 781-782 i ldquod d d d D Erdquo 783-784
Veiem quina relacioacute tenen aquests esquemes amb el contingut que sexpressa en
ells ens fixarem perograve en els extrems Els versos amb 2 dagravectils (4) els de menys
dagravectils del text es podrien qualificar com els que donarien en termes acuacutestics
meacutes impressioacute de lentitut en aquest fragment La seva presegravencia destaca en els
versos 766 i 777 on es parla dApolmiddotlo Lobjectiu formal podria ser expandir
lanegravecdota miacutetica que sallunya de lescenari narratiu principal amb la intencioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 19
dallargar el paregraventesi Quant als versos holodagravectils (4) en trobem un (765)
precedint lexemple anterior que contrastaria encara meacutes amb lacumulacioacute
despondeus citada El 777 eacutes el punt agravelgid duna descripcioacute amb ritme ascendent
la dels homes dAgamegravemnon (773-779) Comenccedila al 773 amb 2 dagravectils passa a 3
en el 774 i 775 a 4 en el 776 a 5 en el 777 i novament a 4 en el 778 i 779 Podem
observar com aquests esquemes no es corresponen estrictament amb el contingut
de la descripcioacute perograve ajuden a caracteritzar-la riacutetmicament en aquest cas
agilitzant-la progressivament Els versos 784 i 785 en canvi es corresponen
perfectament amb el contingut ja que en aquests versos sexpressa moviment
concretament de les tropes aquees ja disposades Veiem quegrave diuen literalment
Daquesta manera en efecte la terra es lamentava granment sota els peus dels
que marxaven Molt ragravepidament travessaven la plana Podem pressentir que
aquest esquema per a un oient contemporani al poema augmentava la impressioacute
de dinamisme del que sexplica
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu) Els versos comencen amb la
mateixa proporcioacute amb dagravectil i espondeu El 764 acaba en monosiacutelmiddotlab una dada
molt estranya en lhexagravemetre
τὰς Εὔ μη λος ἔ λαυ νε πο δώ κε ας ὄρν ι θας ὣς _ _ _ u u _ u u _ u u _ u u _
La cesura predominat eacutes la trocaica (17 vegades) com en el vers 763
ἵππ οι μὲν μέγ ἄ ρισ ται ἔ σαν Φη ρη τι ά δα ο _ _ _ u u _ u u _ _ _ u u _ u
Observem els encavalcaments existents 762-763 766-767 768-769 769-770
771-772 772-773 773-774 774-775 775-776-777 777-778 782-783 i 784-785
Generalment lencavalcament eacutes suau i el que continua en el vers seguumlent eacutes un
complement que pot ser
Coordinat a un altre anterior (762-763 766-767 772-773 774-775 781-
782 784-785) exemple
781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
782 χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20
La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre
amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo
(Zeus) el complement indirecte del vers anterior
O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple
777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo
Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un
complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo
Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre
sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa
lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773
776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple
773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo
A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc
(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb
(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν
ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)
Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn
identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la
introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es
demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest
exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues
dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que
Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat
-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors
guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no
obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a
les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es
distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21
cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb
agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien
lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem
dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els
millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)
Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en
general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat
nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories
gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius
preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els
predicatius dadjectius els epiacutetets
El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb
sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per
exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents
(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten
en la seva majoria denotatius
Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo
literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς
εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si
tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε
Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus
La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que
els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es
representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una
informacioacute objectiva (ex 766)
En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en
-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes
(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers
764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les
preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22
de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica
especiacuteficament literagraveria
Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu
En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ
μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix
lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la
Musa
En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el
seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles
senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions
especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan
Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ
φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts
En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a
Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute
fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de
reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si
estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar
que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un
fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de
les erupcions del volcagrave Etna
Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels
dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes
arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme
entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari
expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per
exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de
solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de
legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23
Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que
el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha
demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable
ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha
deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats
linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori
equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de
ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les
caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric
II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra
publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes
diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en
lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a
la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i
els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo
En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es
refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents
Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una
gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les
estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos
dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells
soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no
hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici
molt irregulars
Aquests 4 versos soacuten els seguumlents
766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24
768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo
778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo
781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo
Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat
megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens
hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament
778
ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E
En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una
siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos
peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab
ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre
781
ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E
Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el
vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre
siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de
siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17
Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem
tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica
Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre
ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir
que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25
siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i
774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a
placcedila de peu
Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un
peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el
ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin
donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu
predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de
grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original
782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo
o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per
a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave
En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu
de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un
temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic
Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-
nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes
rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)
espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)
Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26
Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex
772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex
771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo
o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex
762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part
de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres
siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per
siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent
al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la
forma original
Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que
no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament
regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a
principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute
entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les
seguumlents indicacions seran considerats irregulars
Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac
Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu
Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27
Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del
hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten
els seguumlents
Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo
Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d
e p D Erdquo
Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo
ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d
e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Irregulars ldquop d d d D E
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa
d e d D Erdquo com el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d
e p D Erdquo com per exemple el vers 774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)
qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo
770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute
ldquop d e e E Erdquo
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28
exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de
versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar
Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents
esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant
diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i
llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la
durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels
diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la
cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents
esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute
diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers
es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la
sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute
despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En
definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb
lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la
dinagravemica dels hexagravemetres originals
Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies
megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en
que es miri
760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo
oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica
regular
779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo
o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29
784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo
o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el
meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes
el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa
aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de
pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]
Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve
serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte
dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent
togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la
seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per
evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de
7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per
camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble
Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla
Veiem-ho
761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu
truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir
gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte
amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu
aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil
Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu
meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o o
Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic
nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen
lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30
aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula
considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria
lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic
seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu
seragrave trocaica (oacute o o)
La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762
ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761
ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes
clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos
versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute
que aquesta acaba amb el peu mateix
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777
ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no
trobem cap cesura
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una
cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un
amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica
anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon
lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i
els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31
traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns
adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα
στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα
διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no
nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins
la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v
760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777
etc)
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i
entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot
ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de
langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria
de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el
DIEC223
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765
ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha
traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a
Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots
que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave
ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo
eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos
substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v
773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772
Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici
(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi
23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32
mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al
respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei
al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en
aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica
grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat
don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768
sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un
punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo
Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a
lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en
leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a
entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax
Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots
els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara
inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front
dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha
estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva
gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu
Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute
trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes
molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten
pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve
aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de
Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de
la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i
senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33
diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel
Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari
tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions
reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i
trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En
definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil
homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet
que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys
dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil
grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a
Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest
fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a
la pagravegina 65
Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats
amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de
Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb
siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula
bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769
(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests
uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de
lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent
togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden
ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute
hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha
sinalefa com si el)
Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres
que soacuten els seguumlents
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d
e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d
D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D
Erdquo com el vers 769
ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d
d e D Erdquo com per exemple el vers 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e
e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament
ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions
dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d
d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat
no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)
Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent
761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 1
IacuteNDEX
Introduccioacute 02
I Marc teograveric 06
I1 Breu presentacioacute de lobra i lautor seleccionats 06
I2 Breu presentacioacute dels traductors 09
I3 Adaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave 11
II Anagravelisi i comparacioacute dels textos 15
II1 Comentari del text original grec 16
II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch 23
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix 33
II4 Comparacioacute de les traduccions 38
Conclusions 43
Bibliografia 45
Annexos 47
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 2
INTRODUCCIOacute
Motivacions
El motiu que mimpulsa a fer el treball de recerca sobre la traduccioacute poegravetica del
grec clagravessic al catalagrave eacutes senzill magraden les llenguumles en especial les llenguumles
clagravessiques i molt especialment el grec clagravessic No estagrave de meacutes comunicar que els
meus interessos professionals estan lligats a lestudi daquestes llenguumles el grec
clagravessic i el llatiacute
Tot va comenccedilar el curs passat amb un exercici de creacioacute literagraveria de la mategraveria
de grec aquest exercici que havia de publicar-se al bloc de clagravessiques de
linstitut1 consistia en canviar el final a la histograveria del Cavall de Troia Vaig
decidir que narraria el meu final alternatiu en vers concretament en hexagravemetres
ja que si alguna cosa havia apregraves daquest vers era el seu nom i que era usat en la
poesia egravepica amb tot en termes qualitatius jo desconeixia totalment lhexagravemetre i
desconeixia encara meacutes la seva adaptacioacute al catalagrave perograve gragravecies a lajuda dun
llibre de la biblioteca2 vaig poder acomplir el meu desig en el grau en que vaig
saber fer-ho Des de llavors lhexagravemetre i sobretot la seva adaptacioacute al catalagrave
mhan fascinat
Objectius
Amb aquest treball es pretenen bagravesicament els seguumlents objectius
bull Apropar-nos al fet de la traduccioacute poegravetica mitjanccedilant la comparacioacute de
diverses traduccions en vers ja publicades dun autor clagravessic
bull Amb aquest fi sanalitzaragrave el text original les diverses solucions que es
donen i es valoraran les traduccions criacuteticament
Per assolir els objectius proposats sha considerat adequat fixar lextensioacute del
fragment a comparar entre 20 i 30 versos perquegrave ho creiem suficient per apreciar
algunes de les caracteriacutestiques meacutes representatives de les diferents traduccions -ja
1 httpxxxxxxxxxxxxxxxxxxblogspotcom2 PARRAMON I BLASCO Jordi Ritmes clagravessics la megravetrica quantitativa i la seva adaptacioacute
accentual Barcelona Quaderns Crema 1999
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 3
que eacutes en la llengua darribada que simprimiran les conclusions daquest treball
La seleccioacute de lobra -lautor clagravessic fou des del principi Homer- ha estat
condicionada pel seguumlent criteri la traduccioacute havia deacutesser en hexagravemetres
Daquesta manera la tria de lobra es correspon iacutentimament amb leleccioacute de les
traduccions perquegrave com veurem meacutes endavant les traduccions poegravetiques al
catalagrave dHomer soacuten meacutes aviat escasses Partint del fet que la comparacioacute de
diverses traduccions es basava en traduccions de la mateixa obra perograve de diversos
traductors vam limitar-nos a escollir aquelles traduccions que teniacuteem meacutes a
labast -concretament a la Biblioteca Puacuteblica de Salt eacutes a dir vam escollir les
primeres -i uacuteniques- traduccions que vam trobar i que complien amb tots els
requisits esmentats A continuacioacute lobra i les traduccions triades3
bull La Iliacuteada dHomer
bull Traduccioacute poegravetica en hexagravemetres catalans per Miquel Peix Alpha 1978
bull Traduccioacute poegravetica en hexagravemetres catalans per Manuel Balasch Proa 1997
Leleccioacute del fragment ha estat resultat dun proceacutes objectiu i aleatori consultant
liacutendex duna tercera traduccioacute4 hem seleccionat de les agrupacions temagravetiques en
quegrave es divideix cada capiacutetol de lobra una tirada de versos de les dimensions
abans esmentades concretament 26 versos del 2n cant El fet de seleccionar un
conjunt de versos agrupats per leditor assegura que en principi el fragment
gaudeixi per si mateix de significat complet
Metodologia
Partint de la base que el nostre objectiu eacutes comparar textos literaris la
metodologia del treball es fonamenta en el comentari de text perquegrave aquest pren
com a punt dobservacioacute i anagravelisi el text
Probablement el que meacutes caracteritza els nostres comentaris de text soacuten totes les
dades relacionades amb la megravetrica El proceacutes de creacioacute daquesta part del
comentari sha basat en el seguumlent primerament shan analitzat megravetricament els 3 Els tres textos es poden trobar a lannex inserit al final del treball4 ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 4
fragments escandint els versos i consultant la bibliografia al respecte quan
sorgien dubtes al mateix temps es feien unes taules estadiacutestiques per classificar
les dades organitzant tot allograve susceptible deacutesser comparat megravetricament -les
estadiacutestiques no es mostren en el treball ni shan inserit en lannex perquegrave no ho
hem cregut necessari per a la ilmiddotlustracioacute dels resultats que ens sembla correcta
sense elles finalment shan triat les dades considerades meacutes significatives i sha
decidit lordre en que serien exposades en el comentari de text sobretot seguint el
model de Jesuacutes Luque Moreno5
Una altra part del proceacutes de creacioacute del treball sha basat en fer una traduccioacute
literal del fragment seleccionat en grec clagravessic la qual ens ha estat de gran ajuda
ja durant la seva elaboracioacute i meacutes tard en la comparacioacute amb les traduccions
triades per a examinar els matisos semagraventics que formen part de la tasca
traductora i per a veure les diferegravencies subtils en el contingut dambdues
traduccions Aquesta traduccioacute literal no sha inserit en lannex perograve la seva
presegravencia eacutes perceptible al llarg del treball ategraves que ens ha calgut expressar en
catalagrave el que es deia en el text original i que hem volgut fer-ho en unes altres
paraules que no fossin les progravepies de les traduccions
Estructura
Pel que fa a lrsquoestructura daquest treball es pot dividir en les parts diferenciades
seguumlents
En una primera part teograverica es fa una breu presentacioacute de la Iliacuteada i Homer es
presenta la biografia dels traductors i srsquoexposen alguns conceptes elementals sobre
ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave
En una segona part pragravectica es duu a terme lanagravelisi dels diferents textos i es
redacten informes valorats de cada un dells quatre en total un del text original
un de cada traduccioacute per separat i un de les dues traduccions en conjunt
Finalment apareix lrsquoapartat de les conclusions que hem pogut extreure de lrsquoestudi
aixiacute com la bibliografia i lannex
5 LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998) nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 5
Dificultats
Durant la realitzacioacute drsquoaquest treball mrsquohe anat trobant amb diverses dificultats En
primer lloc el meacutes dificultoacutes del treball ha estat escollir i acotar el tema No va ser
fins que ben entrat el segon curs de batxillerat el meu tutor que vaig conegraveixer
aquest mateix curs em va donar les eines necessagraveries -i no em refereixo a res
material- per decidir a quegrave volia dedicar les tantes hores de treball que
mesperaven
En segon lloc i com a consequumlegravencia del quegrave acabem desmentar el temps Per la
manca daquest algunes parts del treball demanen ser reflexionades amb meacutes
contemplacioacute no eacutes el cas dels comentaris individuals dels quals estic bastant
satisfet Per sort perograve encara que he tingut relativament poc temps des de que
vaig decidir el tema del treball he pogut aprofitar els coneixements adquirits
durant lestiu en quegrave vaig estar fent un altre treball de recerca el qual vaig haver
dabandonar per ser un projecte massa ambicioacutes (tambeacute de tema clagravessic
traduccions i hexagravemetres perograve a la fi massa complicat)
Un altre problema va ser trobar informacioacute biogragravefica de Miquel Peix I en darrer
terme podria esmentar el meu propi caragravecter que mha dificultat molt sovint
aprofitar el temps de la manera meacutes adequada
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 6
I MARC TEOgraveRIC
I1 Breu presentacioacute de lobra i lautor seleccionats
bull La Iliacuteada
El poemes la Iliacuteada i lOdissea inicien la histograveria de la literatura grega escrita i tots
dos soacuten el punt de partida de la literatura occidental Tot i ser el primer llegat de la
literatura grega no representen les primeres manifestacions literagraveries de la cultura
grega sinoacute que aquests recullen la llarga tradicioacute oral anterior Aquests poemes
pertanyen a legravepica un gegravenere poegravetic la realitzacioacute del qual es concentra en
lepopeia un poema narratiu extens on es narren en tercera persona i en un estil
majestuoacutes fets heroics extrets de la histograveria o de la llegenda
La Iliacuteada eacutes un poema egravepic escrit en grec clagravessic i compost en hexagravemetres per a
ser recitat oralment La data de composicioacute eacutes una dada controvertida lopinioacute
majoritagraveria la situa en la segona meitat del segle VIII aC perograve alguns estudiosos la
situen en egravepoques meacutes tardanes i daltres defensen que determinades parts del
poema foren compostes en egravepoques molt anteriors Consta de meacutes de 15000
versos que foren dividits pels alexandrins del segle III aC en 24 cants o rapsogravedies
Narra una part de la Guerra de Troia concretament 51 dies del setge daquesta
ciutat en el desegrave i uacuteltim any de la guerra El nom de lobra deriva del nom del
fundador miacutetic de la ciutat de Troia Ilos fill de Tros (del pare del fundador proveacute
laltre topogravenim meacutes conegut)
Tant la Iliacuteada com lOdissea foren considerades pels grecs de legravepoca clagravessica i
posteriors com les composicions meacutes importants de la seva literatura Lestudi i la
memoritzacioacute dels poemes es convertiacute en una pragravectica tan habitual en les escoles
de legravepoca que van arribar a fonamentar la pedagogia grega de legravepoca clagravessica
Ambdues obres formen part duna serie meacutes amplia de poemes egravepics de diferents
autors i extensions denominat cicle egravepic6 i dins daquest conjunt eacutes part del grup
6 El cicle egravepic es un grup de poemes originagraveriament independents compostos posteriorment a la Iliacuteada i a lOdissea La intencioacute dels seus creadors era cobrir les llacunes dinformacioacute de les histories contades als poemes homegraverics i constituir un text continu Aquests poemes es recullen en diferents cicles Quan a la temagravetica la poesia ciacuteclica sinicia amb els oriacutegens del moacuten i els deus segueix amb el Cicle de Tebes en torn a la llegenda dEgravedip el Cicle de Troia des dels oriacutegens de la guerra de Troia fins al retorn dels herois i les aventures dOdisseu
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 7
de poemes que forma el cicle troiagrave
La trama la Iliacuteada canta diversos episodis de la guerra de Troia prenent com a
tema fonamental la ira dAquilmiddotles i el seu acabament Aquilmiddotles el principal heroi
de lexegravercit grec eacutes agreujat pel cap de tots els exegravercits grecs Agamegravemnon el qual
li pren Briseida una donzella que li havia estat donada com a premi dhonor
Aquilmiddotles es retira llavors de la lluita amb el seu exegravercit els mirmiacutedons convenccedilut
que els seus aliats es veuran obligats a retornar-li lhonor per tal daconseguir el
seu favor en la batalla Quan Agamegravemnon intenta compensar-lo Aquilmiddotles no en teacute
prou i resta ressentit mentre observa com els troians comandants pel priacutencep
Hegravector segueixen vencent fins a arribar al campament grec En aquest punt
Pagravetrocle surt a escometre les tropes enemigues al capdavant dels mirmiacutedons i mor
en un combat singular contra Hegravector Aquest fet sumeix Aquilmiddotles dins duna gran
consternacioacute i acceptant loferta de reconciliacioacute dAgamegravemnon -per la seva set
de venjanccedila- es llanccedila al combat i no triga gaire a matar Hegravector Aleshores
Aquilmiddotles arrossega el cadagravever de lenemic pel camp de batalla i es nega a retornar
el cos fins que a la nit Priacuteam rei de Troia es presenta a la barraca dAquilmiddotles
per aconseguir que al seu fill li retin els deguts funerals dins la ciutat
Els temes en lobra soacuten presents multitud de temes ja que eacutes un poema compost
per diferents escenes independents i amb significat propi Destaquem perograve els
meacutes importants La primera constant eacutes el destiacute una preocupacioacute tiacutepicament
grega els deacuteus es barregen amb la guerra la profecia anuncia el que passaragrave i els
personatges no poden escapar del que estagrave escrit La segona constant eacutes la quumlestioacute
de lhonor dels herois lligat als combats singulars a les seves decisions en batalla
el seu comportament despreacutes de la lluita i sobretot a la victograveria o derrota del seu
bagravendol Eacutes un tema recorrent en les narracions begravelmiddotliques Per uacuteltim destaca la
reflexioacute sobre la guerra i els seus motius tot sembla comenccedilar pel rapte duna
dona perograve es barregen motivacions com lagravensia de glograveria el saqueig la supremacia
nacional la cogravelera lamistat o la famiacutelia
Traduccions al catalagrave
Daquest conjunt perograve nomeacutes la Iliacuteada i lOdissea ens han arribat iacutentegres de la resta de poemes tan sols shan conservat diversos fragments o referegravencies en altres obres
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 8
1875 Joan Montserrat i Archs Traduccioacute en prosa (Sen conserva nomeacutes part
del Cant XVIII)
1879 Conrad Roure i Bofill Traduccioacute en prosa Estampa de Leopoldo
Domenech laquoBiblioteca del Diari Catalagraveraquo
1930 Lluiacutes Segalagrave i Estalella Traduccioacute en prosa del Cant Primer Barcelona
Impremta de la Casa provincial de caritat 1930
1971 Manuel Balasch i Recort Traduccioacute en hexagravemetres catalans Editorial
Selecta
1975 Josep Maria Llovera Traduccioacute en hexagravemetre dels quinze primer Cants
(Publicacioacute pogravestuma per lAcadegravemia Catogravelica Sabadell Edicioacute no venal)
1978 Miquel Peix Traduccioacute en hexagravemetres catalans Editorial Alpha
1996 Joan Alberich i Marineacute Traduccioacute en prosa La Magrana
1997 Manuel Balasch i Recort Nova versioacute en hexagravemetres catalans
Editorial Proa
2005 Montserrat Ros i Ribas Traduccioacute en prosa Fundacioacute Bernat Metge
(Volum I (2005) cants I-IV volum II (2007) cants V-VIII)
bull Homer
Des de lantigor la tradicioacute atribueix a Homer (segle VIII aC) lautoria de la Iliacuteada
i lOdissea Homer fou considerat pels grecs el poeta per antonomagravesia i leducador
de Gregravecia Dell no sabem res del cert i probablement nomeacutes eacutes el nom que van
donar al poeta que serviacute de model als poetes posteriors
Al segle XVIII es va comenccedilar a dubtar fins i tot de la seva existegravencia ja que un
seguit de contradiccions incoheregravencies i repeticions feien pensar que els poemes
homegraverics no eren obres unitagraveries amb un sol autor Les teories que es basen en
aquestes incoheregravencies neguen (sobretot durant el segle XIX i principis del XX) la
unitat dels poemes homegraverics Aquesta quumlestioacute anomenada la quumlestioacute homegraverica eacutes
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 9
un debat obert ja que els especialistes no convergeixen en opinions
bull Caracteriacutestiques destil
La llengua homegraverica eacutes una llengua artificial i literagraveria que no es pot identificar
amb cap dialecte de cap egravepoca ni de cap regioacute de Gregravecia tot i que hi predomina el
dialecte jogravenic procedent de la Jogravenia a lAgravesia menor Constitueix una barreja
dialectal de diferents llocs i egravepoques barreja deguda a la seva transmissioacute oral
El vers usat eacutes lhexagravemetre un vers llarg de sis mesures recitatiu La regularitat
megravetrica eacutes fonamental per a la memoritzacioacute del poema
El sistema de composicioacute de la Iliacuteada aixiacute com de lOdissea sanomena diccioacute
formular En resum la major part dels versos soacuten foacutermules grups de paraules
regularment usades en les mateixes condicions megravetriques que utilitzaven els
aedes7 per crear versos de forma mecagravenica Un tipus de foacutermula molt frequumlent eacutes
la formada per un nom i un epiacutetet que sol designar un personatge diviacute o humagrave
Abundagravencia de comparacions o siacutemils Creats pel poeta a mode de paregraventesi
permeten abandonar lescenari egravepic amb una funcioacute triple donar plasticitat al relat
introduir varietat narrativa i captar latencioacute de lauditori
I2 Breu presentacioacute dels traductors
bull Miquel Peix C M F
El P Miquel Peix (19-2007) procedia drsquouna famiacutelia profundament cristiana de
Vinyoles drsquoOriacutes poble molt lligat a la histograveria de Jacint Verdaguer Entragrave al
seminari menor de Cervera i seguidament continuagrave els seus estudis Estudiagrave
humanitats a Alagon i Barbastre (1942-1946) noviciat a Vic (1946-1947)
filosofia a Solsona (1947-1950) teologia a Valls (1950-1955) Lrsquoany 1951-1952
fou professor al colmiddotlegi de Sabadell
7 Els aedes eren cantors professionals que repetien i improvisaven allograve que per tradicioacute havien apregraves sobre uns determinats temes Acompanyants dun instrument de corda recitaven tant en lagravembit clos del banquet del monarca com en un agravembit meacutes obert on es congregava el poble A partir dun determinat moment quan la poesia homegraverica fou passada a escrit aquesta va deixar de ser cantada per aedes i va passar a ser recitada per rapsodes sense acompanyament musical Aquests saprenien el text de memograveria i el recitaven alccedilant la veu i marcant el ritme amb un bastoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 10
Ordenat sacerdot lrsquo1 de maig de 1955 a Valls cursagrave lrsquoany de pastoral a Baltar
essent destinat al final de lrsquoany al Canadagrave on es dedicagrave durant tretze anys
a lrsquoapostolat entre els adolescents i joves Despreacutes passagrave a la Guinea Equatorial
(1969) on exerciacute el ministeri durant un any Lany 1970 fou destinat al Camerun
al llarg de deu anys estigueacute al servei de joves comunitats cristianes i arribagrave a
dominar excepcionalment la llengua autogravectona lEwondo
Lany 1980 tornagrave a Catalunya i es posagrave decididament al servei tant de lEsgleacutesia
com de la cultura del nostre paiacutes Entre daltres aportacions ha llegat a la nostra
cultura catalana una excelmiddotlent i lloada traduccioacute de la Iliacuteada (Alpha 1978) i una
transcripcioacute al catalagrave modern dAmic i amat de Ramon Llull (1984) Tambeacute ha
brindat a lEsgleacutesia i a la Congregacioacute nombroses traduccions poegravetiques i
creacions literagraveries originals
Lrsquoany 2004 iniciagrave a Sabadell lrsquoobra que ell considerava la meacutes important de la
seva vida lrsquoadoracioacute tot el dia de Jesuacutes en lExposicioacute Eucariacutestica
bull Manuel Balasch i Recort
Cornellagrave de Llobregat Baix Llobregat 13 de maig de 1928 - 14 de febrer de 2009
Va ser catedragravetic de grec de la Universitat Autogravenoma de Barcelona doctorat amb
la tesi Contribucioacuten al estudio de la lengua de Juvenal (1958) i va impartir
classes al Departament de Ciegravencies de lrsquoAntiguitat i de lrsquoEdat Mitjana a meacutes va
ser professor de grec drsquoensenyament secundari concretament a lrsquoINEM laquoJoseacute
Riberaraquo de Xagravetiva Valegravencia
Fou membre del Consell de Direccioacute de la Fundacioacute Bernat Metge on publicagrave
meacutes de trenta volums de clagravessics grecs i llatins com ara Platoacute Juvenal
Baquiacutelides Sogravefocles Aristogravefanes Polibi Tuciacutedides i Piacutendar A part de la
colmiddotleccioacute laquoBernat Metgeraquo tambeacute va editar traduccions en la colmiddotleccioacute
laquoBiblioteca Claacutesica Gredosraquo A meacutes de la traduccioacute centragrave la seva activitat en la
didagravectica de la cultura grecollatina com a autor de diverses gramagravetiques de llatiacute i
grec manuals com ara Introduccioacute al pensament clagravessic (1996) i antologies
entre les quals Liacuterica grega arcaica (1963) Emporion (1979) i Hesperia
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 11
antologiacutea de textos latinos (1983) Fou tambeacute un estudioacutes de lobra i el pensament
de Carles Riba Carles Riba helmiddotlenista i humanista (1984) Carles Riba la
vessant alemanya del seu pensament i de la seva obra (1987) i Carles Riba poeta
i humanista cristiagrave (1991) Editagrave tres volums del Memorial del peccador remut de
Felip de Malla (1981 1983 1986) i traduiacute i prologagrave les Elegies de Duino de
Rainer Maria Rilke (1995) Eacutes autor dels reculls de poemes LElegia transparent
(1998) de temagravetica sacerdotal i Miralls del temps (2000) de caire liacuteric La seva
traduccioacute al catalagrave de la Iliacuteada li valgueacute el 1998 els premis Ciutat de Barcelona i
Criacutetica Serra dOr El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi Fou membre de
la Reial Acadegravemia de Bones Lletres de Barcelona (2000)
A finals de lrsquoany 2005 va cedir quasi tota la seva biblioteca personal a la
Biblioteca drsquoHumanitats
Manuel Balasch fou el primer que traduiacute la Iliacuteada en hexagravemetres el vers clagravessic en
quegrave estagrave compost loriginal grec i publicagrave la seva obra el 1971 en leditorial
Selecta Un quart de segle meacutes tard va realitzar una nova versioacute -la que fou
doblement premiada (1998)- perquegrave considerava desfasada lanterior
I3 Adaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave
bull Breu histograveria
Es pot considerar el segle XIV a Itagravelia la data de inici de ladaptacioacute dels
esquemes clagravessics a les llenguumles modernes A Catalunya perograve aquest fenomen
sesdeveacute un fet tardagrave degut a la Decadegravencia8 Llevat dels intents anteriors
ladopcioacute dels ritmes clagravessics en la poesia catalana i especialment lldquoadaptacioacuterdquo
de lhexagravemetre al catalagrave comenccedila a partir del Noucentisme amb Carles Riba i
Maragall Maragall adaptagrave la muacutesica i el ritme propi de lhexagravemetre homegraveric en
una traduccioacute dels Himnes homegraverics feta per Bosch i Gimpera la seva obra eacutes el
precedent del que seria lhexagravemetre ribiagrave Carles Riba traduiacute en ladolescegravencia Les
Bucograveliques de Virgili el seu rigoroacutes hexagravemetre catalagrave ja fou en aquell moment
titllat de perfecte perograve fou amb la seva primera traduccioacute de lOdissea (1919)
8 ldquoNom amb quegrave els historiadors de la literatura catalana han designat el periacuteode compregraves entre la fi de ledat mitjana i la Renaixenccedila el qual es caracteritza per una notable minva en luacutes literari del catalagrave i per la mediocritat estegravetica de les obres que shi produiumlrenrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 12
que fixagrave duna manera gairebeacute definitiva ladaptacioacute catalana de lhexagravemetre amb
lleis progravepies La nova versioacute de Riba daquest mateix poema (1948) significa la
magravexima expressioacute de fidelitat a lhexagravemetre homegraveric en la nostra llengua
bull Principals diferegravencies
La megravetrica grega eacutes una megravetrica quantitativa es fonamenta en la quantitat de les
siacutelmiddotlabes Aquestes podien eacutesser llargues o breus la siacutelmiddotlaba llarga equivalia en
durada a dues breus la siacutelmiddotlaba breu al seu torn corresponia a la unitat megravetrica
meacutes petita anomenada mora La combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes llargues i
breus formava els peus megravetrics i la successioacute daquests peus megravetrics donava com a
resultat el vers que depenia (el seu nom) del tipus i la quantitat de peus que el
constitueixen
En les llenguumles romagraveniques el fonament del ritme es basa en lrsquoalternanccedila dels
accents en les paraules (sistema accentual) lrsquooposicioacute drsquoagravetona (temps feble) i
togravenica (temps fort) Els accents determinen el ritme del vers i el vers mateix com
ho fa la quantitat silmiddotlagravebica en el sistema quantitatiu
laquoEn efecte les siacutelmiddotlabes llargues clagravessiques se corresponen molt beacute en les siacutelmiddotlabes
tograveniques o accentuades de la nostra llengua i les siacutelmiddotlabes breus o ragravepides en les
siacutelmiddotlabes agravetones o no accentuadesraquo (Joaquim Garcia i Girona 1925)
A diferegravencia de la versificacioacute clagravessica en quegrave els versos resultat duna
combinacioacute de mesures megravetriques admeten un nombre variable de siacutelmiddotlabes en la
megravetrica catalana el vers eacutes denominat segons el recompte silmiddotlagravebic deu siacutelmiddotlabes
formen un vers decasiacutelmiddotlab etc
bull Imitacioacute
El peu megravetric grecoromagrave equival en catalagrave a un grup fogravenic compost per una
combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes tograveniques (transcrit oacute) i agravetones (transcrit o)
Tot i aixiacute no hi ha una vertadera correspondegravencia entre els peus megravetrics clagravessics
amb els pretesos peus del vers catalagrave i cal que sestableixi la seguumlent equivalegravencia9
per a considerar vagravelides les adaptacions siacutelmiddotlaba llarga a principi de peu = siacutelmiddotlaba
togravenica siacutelmiddotlaba llarga precedida duna siacutelmiddotlaba llarga o siacutelmiddotlaba breu en segona
9 MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral Barcelona Febrer 1976
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 13
placcedila de peu = siacutelmiddotlaba agravetona siacutelmiddotlaba breu en tercera placcedila de peu = siacutelmiddotlaba
agravetona
Considerem en paraules de Miquel Peix quin eacutes el model de composicioacute de
laquolhexagravemetre de la poesia greco-romana basat per a la nostra llengua en el
sistema accentual [eacutes] el vers de sis accents ndashcomenccedil cadascun drsquoells drsquouna
sequumlegravencia de tres o de dues siacutelmiddotlabes eacutes a dir dels primitius dagravectil i espondeundash
sense excloure els accents secundaris distribuiumlts tots ells en una estudiada
alternagravencia i proveiumlts drsquounes cesures principalment ldquomasculinesrdquo que pretenen
recordar les de lrsquohexagravemetre clagravessicraquo10
Lesquema megravetric ideal eacutes el seguumlent
oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) Oacute O O Oacute O
Quan diem que les sis mesures de lhexagravemetre clagravessic equivalen en catalagrave a un vers
de sis accents separat per una o dues siacutelmiddotlabes agravetones trobem el seguumlent problema
en la nostra llengua hi ha la tendegravencia a fer togravenica una siacutelmiddotlaba siacute i una siacutelmiddotlaba no
eacutes a dir a meacutes de dos elements agravetons seguits sintroduirien accents secundaris que
anirien en contra daquesta llei bagravesica11
bull Dificultats
La dificultat que ofereix lhexagravemetre en laplicacioacute al catalagrave es redueix
fonamentalment a la primera siacutelmiddotlaba del vers que cal que sigui togravenica en canvi
la tendegravencia del catalagrave eacutes dun ritme agut12 Davant daquesta dificultat hi han
diverses solucions i laquode la solucioacute que hom doni a aquest problema dependragrave en
gran part la fesomia de lhexagravemetre catalagraveraquo13 Nosaltres perograve considerem dentre
diverses estrategravegies conegudes per a facilitar la creacioacute dhexagravemetres amb
considerable fidelitat les meacutes encertades les seguumlents
El desplaccedilament del primer accent14 Eacutes a dir la substitucioacute del primer peu de
lhexagravemetre per un altre de caracteriacutestiques similars Dit aixograve i tenint en compte
10 DOLCcedil Miquel LEneida Prograveleg Barcelona Alpha195811 RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 191912 Emprat per Riba com a sinogravenim de ritme ascendent Mentre el ritme clagravessic de lhexagravemetre eacutes
descendent (comenccedila per temps fort) en catalagrave el ritme eacutes naturalment ascendent (comenccedila per temps feble ldquodegut a la gran quantitat de partiacutecules agravetones que tenen lloc al comenccedilament doracioacute articles preposicions conjuncionsrdquo Eduard Valentiacute)
13 VALENTIacute Eduard Els clagravessics i la literatura catalana moderna Barcelona Curial Edicions Catalanes 1973
14 MEDINA Jaume Ibiacuted p 166
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 14
que no es poden trobar dos accents consecutius (com succeiria desplaccedilant el
primer accent dun peu bisiacutelmiddotlab) contemplem que luacutenica substitucioacute possible eacutes
la dun peu trisiacutelmiddotlab concretament el primer dagravectil (oacute o o) per un amfiacutebrac (o oacute
o)
Una altra solucioacute eacutes el fet de no comenccedilar amb siacutelmiddotlaba togravenica ni contenir el primer
peu cap accent togravenic Eacutes a dir comenccedilar amb un peu format per siacutelmiddotlabes agravetones
Per no rompre el ritme dactiacutelic de lhexagravemetre sha de seguir la seguumlent condicioacute
que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones (no dues ni quatre) i que la quarta sigui
togravenica15
15 INGLEgraveS I PIJOAN Martiacute Estructuracioacute dels versos llatins en catalagrave Apegravendix a lobra de M Melendres LEsposa de lAnyell Tarragona 1965
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 15
II ANAgraveLISI I COMPARACIOacute DELS TEXTOS
Aclariments
Com ja srsquoha avanccedilat a la introduccioacute la metodologia emprada per la realitzacioacute
del treball es basa en el comentari de text entegraves com un mitjagrave per ilmiddotlustrar lestudi
dels textos i expressar les nostres valoracions
Els eixos pels quals es desenvolupa el comentari de text soacuten els seguumlents
1 CONTEXTUALITZACIOacute
2 TEMA
3 ESTRUCTURA
1 Estructura externa (aspecte megravetric)
2 Estructura interna (articulacioacute del contingut)
4 ANAgraveLISI FORMAL
5 CONCLUSIOacute
Aquest model seragrave aplicat en la seva totalitat en la redaccioacute del comentari del text
original Daquesta manera sintentaragrave que el lector obtingui una visioacute ample del
text original i no lentengui simplement com un element a comparar
Pel que fa als textos traduiumlts es prestaragrave atencioacute -casi exclusivament- a lanagravelisi de
lestructura externa i laspecte formal encara que sempre partint del contingut
Considerem aquests dos aspectes el meacutes importants per al nostre objectiu
comparatiu pel seu valor comparable entre original i traduccioacute i ja que en
principi el contingut del poema eacutes inamovible no es prestaragrave atencioacute ni a la
contextualitzacioacute ni al tema Les convergegravencies i divergegravencies amb el text original
seran sintetitzades en la conclusioacute de cada comentari
Finalment amb la intencioacute de reflexionar sobre les possibles solucions del text
hem decidit fer un quart comentari on es compararan els dos textos traduiumlts
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 16
II1 Comentari del text original grec
El fragment seleccionat forma part del cant segon o segona rapsogravedia de la Iliacuteada
que consta de 877 versos concretament forma part duna seccioacute ben diferenciada
que ocupa 301 versos i que correspon a la segona mitat daquest cant (484-785)
En aquesta seccioacute anomenada tradicionalment com el Catagraveleg de les naus es fa
una descripcioacute de lexegravercit aqueu o grec que consisteix en una enumeracioacute dels
contingents de naus que componien lexpedicioacute contra Troia sanomenen les
regions principals que envien tropes els cabdills de cada regioacute i el nombre de naus
enviades En la part final daquesta descripcioacute es precisa qui soacuten els millors
guerrers dentre els grecs com ara Aquilmiddotles o Agraveiax aquesta eacutes exactament la
part escollida 760-785 Iliacuteada II En el cant II el catagraveleg de les naus sinsereix
quan Agamegravemnon disposa les tropes i passa revista a aquestes Abans daixograve
Agamegravemnon tot i que eacutes instigat per Zeus mitjanccedilant un somni a reprendre la
batalla posa a prova la moral del seu exegravercit proposant la retirada de Troia
Despreacutes de reprimir les temptatives de rendicioacute castigar els covards i animar
lexegravercit amb excelmiddotlents discursos es fan els preparatius per anar a la guerra
Despreacutes del catagraveleg de les naus gregues es descriuen les forces troianes que
tambeacute es disposen per la lluita
La funcioacute linguumliacutestica que predomina eacutes la representativa perquegrave la intencioacute de
lautor eacutes presentar una histograveria sense valoracions personals El narrador eacutes
heterodiegegravetic no eacutes un personatge del relat i eacutes omniscient ho coneix tot relata
objectivament i en tercera persona uns successos sense formar part de laccioacute
distanciat
El tema daquest fragment eacutes en efecte els millors guerrers i cavalls del
contingent grec La idea central eacutes la referegravencia que es fa al ressentiment
dAquilmiddotles amb Agamegravemnon (versos 769-773) i que situa el principal heroi grec
lluny de laccioacute expectant El tema es genera a partir de la mencioacute dAquilmiddotles ja
que el narrador no pot tant sols anomenar-lo sinoacute que es veu obligat a explicar el
seu estat dagravenim i per tant a fer referegravencia al conflicte entre aquests dos herois al
seu enuig A meacutes daquesta idea central que es el tema nuclear de lobra
sidentifiquen dues idees importants per una banda entre els millors guerrers i
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 17
cavalls els meacutes ben considerats soacuten Aquilmiddotles i els seus cavalls per laltra el
contingent aqueu sense la presegravencia del seu millor guerrer eacutes molt poderoacutes
gragravecies al seu ingent nombre
El fragment eacutes una tirada de 25 hexagravemetres (del grec ldquoἕξαrdquo sis i ldquoμέτρονrdquo metre
sis metres) Aquest vers tambeacute anomenat hexagravemetre dactiacutelic eacutes constituiumlt per una
segraverie de sis peus metres o compassos de dos temps un de fort seguit dun de
feble Els dos temps soacuten quantitativament iguals perograve el temps fort eacutes sempre
format per una siacutelmiddotlaba llarga (transcrit _) i el feble pot ser format per una llarga o
dues de breus (transcrit u u) En el primer cas el peu sanomena espondeu (_ _) i
en el segon dagravectil (_ u u) Les possibilitats dorganitzacioacute dels peus soacuten les
seguumlents luacuteltim peu eacutes sempre un espondeu el cinquegrave eacutes dagravectil16 i els quatre
primers soacuten a lliure disposicioacute dagravectils o espondeus17
Presenta lesquema seguumlent (amb un miacutenim de dotze siacutelmiddotlabes i un magravexim de
disset)18 _ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _ Per ser un vers tan llarg presenta
sempre una cesura (transcrit ) en el tercer peu que el divideix en dos membres
el segon quelcom meacutes llarg que el primer Aquesta cesura pot ser de dos tipus
trocaica si separa les dues siacutelmiddotlabes breus (_ uu _ uu _ u u _ uu _ uu _ _) o
penthemiacutemera si divideix el peu en dos (_ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _) A
meacutes de la cesura principal pot presentar cesures secundagraveries que no tindrem en
compte Finalment resta dir que eacutes el vers tradicional de lepopeia grega i romana
usat tambeacute en la poesia religiosa (oracles i himnes) en la didascagravelica i en
lelegiacuteaca i que el seu origen eacutes molt llunyagrave en el temps sorgit de la literatura oral
Hi ha un magravexim de 32 agrupacions diferents o esquemes de lhexagravemetre19
diferents maneres possibles de combinar els dagravectils (d) i els espondeus (e) que el
formen En el fragment hem trobat 9 que soacuten les seguumlents
Hexagravemetres amb 2 dagravectils ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquoe d d e D Erdquo ldquoe e d d D Erdquo ldquod e d 16 El cinquegrave peu teacute molta importagravencia en el ritme de lhexagravemetre tant que si aquest eacutes un dagravectil
lhexagravemetre sanomena dactiacutelic i si eacutes espondeu sanomena espondaic -tradicionalment lhexagravemetre espondaic eacutes evitat fins al punt de ser excepcional la seva presencia
17 En termes acuacutestics lacumulacioacute de dagravectils donava la impressioacute de lleugeresa en canvi lacumulacioacute despondeus donava la sensacioacute de pesador La gran varietat riacutetmica i melogravedica (accents de les paraules) era explotada a voluntat pel poeta en la creacioacute poegravetica
18 El signe ldquourdquo expressa la possibilitat deacutesser siacutelmiddotlaba llarga o breu19 MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios claacutesicos Vol 15
(1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 18
e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d d e D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo ldquod e d
d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod
d d e D Erdquo com per exemple el vers 760
οὗ τοι ἄρ ἡ γε μό νες Δα να ῶν καὶ κοί ραν οι ἦ σαν _ u u _ u u _ u u _ _ _ u u _ _
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e
d d D Erdquo com el vers 774
δίσκ οι σιν τέρ πον το καὶ αἰγ α νέ ῃ σιν ἱ έντ ες _ _ _ _ _ u u _ u u _ u u _ _
I en igual proporcioacute lhexagravemetre holodagravectil de 5 dagravectils ldquod d d d D Erdquo com
el vers 777
ἕστ α σαν ἅρμ α τα δεὖ πε πυκ ασ μέ να κεῖ το ἀ νάκ των _ u u _ u u _ u u _ u u _ u u _ _
I lhexagravemetre de 2 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e d e D Erdquo com el
vers 762
αὐ τῶν ἠδ ἵππ ων οἳ ἅμ Ἀτ ρείA δῃ σιν ἕ πον το_ _ _ _ _ u u _ _ _ u u _ _
Aquests variats esquemes sintercalen entre ells de manera que nomeacutes hi ha 3
casos en quegrave es repeteix un mateix esquema en dos versos seguits ldquoe e d d
D Erdquo 774-775 ldquod d d e D Erdquo 781-782 i ldquod d d d D Erdquo 783-784
Veiem quina relacioacute tenen aquests esquemes amb el contingut que sexpressa en
ells ens fixarem perograve en els extrems Els versos amb 2 dagravectils (4) els de menys
dagravectils del text es podrien qualificar com els que donarien en termes acuacutestics
meacutes impressioacute de lentitut en aquest fragment La seva presegravencia destaca en els
versos 766 i 777 on es parla dApolmiddotlo Lobjectiu formal podria ser expandir
lanegravecdota miacutetica que sallunya de lescenari narratiu principal amb la intencioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 19
dallargar el paregraventesi Quant als versos holodagravectils (4) en trobem un (765)
precedint lexemple anterior que contrastaria encara meacutes amb lacumulacioacute
despondeus citada El 777 eacutes el punt agravelgid duna descripcioacute amb ritme ascendent
la dels homes dAgamegravemnon (773-779) Comenccedila al 773 amb 2 dagravectils passa a 3
en el 774 i 775 a 4 en el 776 a 5 en el 777 i novament a 4 en el 778 i 779 Podem
observar com aquests esquemes no es corresponen estrictament amb el contingut
de la descripcioacute perograve ajuden a caracteritzar-la riacutetmicament en aquest cas
agilitzant-la progressivament Els versos 784 i 785 en canvi es corresponen
perfectament amb el contingut ja que en aquests versos sexpressa moviment
concretament de les tropes aquees ja disposades Veiem quegrave diuen literalment
Daquesta manera en efecte la terra es lamentava granment sota els peus dels
que marxaven Molt ragravepidament travessaven la plana Podem pressentir que
aquest esquema per a un oient contemporani al poema augmentava la impressioacute
de dinamisme del que sexplica
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu) Els versos comencen amb la
mateixa proporcioacute amb dagravectil i espondeu El 764 acaba en monosiacutelmiddotlab una dada
molt estranya en lhexagravemetre
τὰς Εὔ μη λος ἔ λαυ νε πο δώ κε ας ὄρν ι θας ὣς _ _ _ u u _ u u _ u u _ u u _
La cesura predominat eacutes la trocaica (17 vegades) com en el vers 763
ἵππ οι μὲν μέγ ἄ ρισ ται ἔ σαν Φη ρη τι ά δα ο _ _ _ u u _ u u _ _ _ u u _ u
Observem els encavalcaments existents 762-763 766-767 768-769 769-770
771-772 772-773 773-774 774-775 775-776-777 777-778 782-783 i 784-785
Generalment lencavalcament eacutes suau i el que continua en el vers seguumlent eacutes un
complement que pot ser
Coordinat a un altre anterior (762-763 766-767 772-773 774-775 781-
782 784-785) exemple
781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
782 χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20
La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre
amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo
(Zeus) el complement indirecte del vers anterior
O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple
777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo
Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un
complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo
Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre
sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa
lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773
776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple
773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo
A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc
(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb
(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν
ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)
Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn
identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la
introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es
demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest
exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues
dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que
Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat
-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors
guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no
obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a
les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es
distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21
cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb
agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien
lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem
dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els
millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)
Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en
general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat
nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories
gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius
preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els
predicatius dadjectius els epiacutetets
El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb
sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per
exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents
(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten
en la seva majoria denotatius
Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo
literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς
εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si
tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε
Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus
La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que
els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es
representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una
informacioacute objectiva (ex 766)
En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en
-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes
(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers
764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les
preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22
de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica
especiacuteficament literagraveria
Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu
En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ
μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix
lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la
Musa
En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el
seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles
senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions
especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan
Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ
φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts
En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a
Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute
fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de
reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si
estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar
que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un
fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de
les erupcions del volcagrave Etna
Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels
dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes
arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme
entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari
expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per
exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de
solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de
legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23
Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que
el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha
demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable
ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha
deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats
linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori
equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de
ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les
caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric
II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra
publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes
diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en
lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a
la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i
els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo
En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es
refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents
Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una
gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les
estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos
dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells
soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no
hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici
molt irregulars
Aquests 4 versos soacuten els seguumlents
766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24
768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo
778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo
781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo
Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat
megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens
hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament
778
ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E
En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una
siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos
peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab
ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre
781
ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E
Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el
vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre
siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de
siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17
Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem
tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica
Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre
ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir
que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25
siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i
774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a
placcedila de peu
Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un
peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el
ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin
donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu
predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de
grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original
782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo
o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per
a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave
En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu
de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un
temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic
Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-
nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes
rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)
espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)
Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26
Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex
772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex
771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo
o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex
762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part
de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres
siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per
siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent
al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la
forma original
Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que
no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament
regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a
principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute
entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les
seguumlents indicacions seran considerats irregulars
Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac
Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu
Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27
Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del
hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten
els seguumlents
Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo
Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d
e p D Erdquo
Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo
ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d
e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Irregulars ldquop d d d D E
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa
d e d D Erdquo com el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d
e p D Erdquo com per exemple el vers 774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)
qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo
770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute
ldquop d e e E Erdquo
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28
exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de
versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar
Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents
esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant
diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i
llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la
durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels
diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la
cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents
esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute
diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers
es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la
sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute
despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En
definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb
lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la
dinagravemica dels hexagravemetres originals
Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies
megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en
que es miri
760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo
oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica
regular
779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo
o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29
784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo
o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el
meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes
el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa
aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de
pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]
Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve
serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte
dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent
togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la
seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per
evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de
7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per
camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble
Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla
Veiem-ho
761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu
truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir
gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte
amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu
aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil
Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu
meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o o
Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic
nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen
lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30
aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula
considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria
lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic
seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu
seragrave trocaica (oacute o o)
La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762
ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761
ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes
clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos
versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute
que aquesta acaba amb el peu mateix
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777
ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no
trobem cap cesura
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una
cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un
amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica
anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon
lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i
els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31
traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns
adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα
στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα
διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no
nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins
la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v
760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777
etc)
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i
entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot
ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de
langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria
de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el
DIEC223
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765
ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha
traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a
Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots
que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave
ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo
eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos
substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v
773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772
Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici
(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi
23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32
mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al
respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei
al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en
aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica
grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat
don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768
sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un
punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo
Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a
lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en
leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a
entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax
Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots
els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara
inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front
dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha
estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva
gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu
Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute
trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes
molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten
pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve
aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de
Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de
la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i
senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33
diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel
Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari
tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions
reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i
trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En
definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil
homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet
que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys
dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil
grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a
Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest
fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a
la pagravegina 65
Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats
amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de
Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb
siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula
bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769
(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests
uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de
lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent
togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden
ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute
hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha
sinalefa com si el)
Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres
que soacuten els seguumlents
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d
e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d
D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D
Erdquo com el vers 769
ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d
d e D Erdquo com per exemple el vers 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e
e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament
ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions
dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d
d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat
no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)
Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent
761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 2
INTRODUCCIOacute
Motivacions
El motiu que mimpulsa a fer el treball de recerca sobre la traduccioacute poegravetica del
grec clagravessic al catalagrave eacutes senzill magraden les llenguumles en especial les llenguumles
clagravessiques i molt especialment el grec clagravessic No estagrave de meacutes comunicar que els
meus interessos professionals estan lligats a lestudi daquestes llenguumles el grec
clagravessic i el llatiacute
Tot va comenccedilar el curs passat amb un exercici de creacioacute literagraveria de la mategraveria
de grec aquest exercici que havia de publicar-se al bloc de clagravessiques de
linstitut1 consistia en canviar el final a la histograveria del Cavall de Troia Vaig
decidir que narraria el meu final alternatiu en vers concretament en hexagravemetres
ja que si alguna cosa havia apregraves daquest vers era el seu nom i que era usat en la
poesia egravepica amb tot en termes qualitatius jo desconeixia totalment lhexagravemetre i
desconeixia encara meacutes la seva adaptacioacute al catalagrave perograve gragravecies a lajuda dun
llibre de la biblioteca2 vaig poder acomplir el meu desig en el grau en que vaig
saber fer-ho Des de llavors lhexagravemetre i sobretot la seva adaptacioacute al catalagrave
mhan fascinat
Objectius
Amb aquest treball es pretenen bagravesicament els seguumlents objectius
bull Apropar-nos al fet de la traduccioacute poegravetica mitjanccedilant la comparacioacute de
diverses traduccions en vers ja publicades dun autor clagravessic
bull Amb aquest fi sanalitzaragrave el text original les diverses solucions que es
donen i es valoraran les traduccions criacuteticament
Per assolir els objectius proposats sha considerat adequat fixar lextensioacute del
fragment a comparar entre 20 i 30 versos perquegrave ho creiem suficient per apreciar
algunes de les caracteriacutestiques meacutes representatives de les diferents traduccions -ja
1 httpxxxxxxxxxxxxxxxxxxblogspotcom2 PARRAMON I BLASCO Jordi Ritmes clagravessics la megravetrica quantitativa i la seva adaptacioacute
accentual Barcelona Quaderns Crema 1999
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 3
que eacutes en la llengua darribada que simprimiran les conclusions daquest treball
La seleccioacute de lobra -lautor clagravessic fou des del principi Homer- ha estat
condicionada pel seguumlent criteri la traduccioacute havia deacutesser en hexagravemetres
Daquesta manera la tria de lobra es correspon iacutentimament amb leleccioacute de les
traduccions perquegrave com veurem meacutes endavant les traduccions poegravetiques al
catalagrave dHomer soacuten meacutes aviat escasses Partint del fet que la comparacioacute de
diverses traduccions es basava en traduccions de la mateixa obra perograve de diversos
traductors vam limitar-nos a escollir aquelles traduccions que teniacuteem meacutes a
labast -concretament a la Biblioteca Puacuteblica de Salt eacutes a dir vam escollir les
primeres -i uacuteniques- traduccions que vam trobar i que complien amb tots els
requisits esmentats A continuacioacute lobra i les traduccions triades3
bull La Iliacuteada dHomer
bull Traduccioacute poegravetica en hexagravemetres catalans per Miquel Peix Alpha 1978
bull Traduccioacute poegravetica en hexagravemetres catalans per Manuel Balasch Proa 1997
Leleccioacute del fragment ha estat resultat dun proceacutes objectiu i aleatori consultant
liacutendex duna tercera traduccioacute4 hem seleccionat de les agrupacions temagravetiques en
quegrave es divideix cada capiacutetol de lobra una tirada de versos de les dimensions
abans esmentades concretament 26 versos del 2n cant El fet de seleccionar un
conjunt de versos agrupats per leditor assegura que en principi el fragment
gaudeixi per si mateix de significat complet
Metodologia
Partint de la base que el nostre objectiu eacutes comparar textos literaris la
metodologia del treball es fonamenta en el comentari de text perquegrave aquest pren
com a punt dobservacioacute i anagravelisi el text
Probablement el que meacutes caracteritza els nostres comentaris de text soacuten totes les
dades relacionades amb la megravetrica El proceacutes de creacioacute daquesta part del
comentari sha basat en el seguumlent primerament shan analitzat megravetricament els 3 Els tres textos es poden trobar a lannex inserit al final del treball4 ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 4
fragments escandint els versos i consultant la bibliografia al respecte quan
sorgien dubtes al mateix temps es feien unes taules estadiacutestiques per classificar
les dades organitzant tot allograve susceptible deacutesser comparat megravetricament -les
estadiacutestiques no es mostren en el treball ni shan inserit en lannex perquegrave no ho
hem cregut necessari per a la ilmiddotlustracioacute dels resultats que ens sembla correcta
sense elles finalment shan triat les dades considerades meacutes significatives i sha
decidit lordre en que serien exposades en el comentari de text sobretot seguint el
model de Jesuacutes Luque Moreno5
Una altra part del proceacutes de creacioacute del treball sha basat en fer una traduccioacute
literal del fragment seleccionat en grec clagravessic la qual ens ha estat de gran ajuda
ja durant la seva elaboracioacute i meacutes tard en la comparacioacute amb les traduccions
triades per a examinar els matisos semagraventics que formen part de la tasca
traductora i per a veure les diferegravencies subtils en el contingut dambdues
traduccions Aquesta traduccioacute literal no sha inserit en lannex perograve la seva
presegravencia eacutes perceptible al llarg del treball ategraves que ens ha calgut expressar en
catalagrave el que es deia en el text original i que hem volgut fer-ho en unes altres
paraules que no fossin les progravepies de les traduccions
Estructura
Pel que fa a lrsquoestructura daquest treball es pot dividir en les parts diferenciades
seguumlents
En una primera part teograverica es fa una breu presentacioacute de la Iliacuteada i Homer es
presenta la biografia dels traductors i srsquoexposen alguns conceptes elementals sobre
ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave
En una segona part pragravectica es duu a terme lanagravelisi dels diferents textos i es
redacten informes valorats de cada un dells quatre en total un del text original
un de cada traduccioacute per separat i un de les dues traduccions en conjunt
Finalment apareix lrsquoapartat de les conclusions que hem pogut extreure de lrsquoestudi
aixiacute com la bibliografia i lannex
5 LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998) nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 5
Dificultats
Durant la realitzacioacute drsquoaquest treball mrsquohe anat trobant amb diverses dificultats En
primer lloc el meacutes dificultoacutes del treball ha estat escollir i acotar el tema No va ser
fins que ben entrat el segon curs de batxillerat el meu tutor que vaig conegraveixer
aquest mateix curs em va donar les eines necessagraveries -i no em refereixo a res
material- per decidir a quegrave volia dedicar les tantes hores de treball que
mesperaven
En segon lloc i com a consequumlegravencia del quegrave acabem desmentar el temps Per la
manca daquest algunes parts del treball demanen ser reflexionades amb meacutes
contemplacioacute no eacutes el cas dels comentaris individuals dels quals estic bastant
satisfet Per sort perograve encara que he tingut relativament poc temps des de que
vaig decidir el tema del treball he pogut aprofitar els coneixements adquirits
durant lestiu en quegrave vaig estar fent un altre treball de recerca el qual vaig haver
dabandonar per ser un projecte massa ambicioacutes (tambeacute de tema clagravessic
traduccions i hexagravemetres perograve a la fi massa complicat)
Un altre problema va ser trobar informacioacute biogragravefica de Miquel Peix I en darrer
terme podria esmentar el meu propi caragravecter que mha dificultat molt sovint
aprofitar el temps de la manera meacutes adequada
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 6
I MARC TEOgraveRIC
I1 Breu presentacioacute de lobra i lautor seleccionats
bull La Iliacuteada
El poemes la Iliacuteada i lOdissea inicien la histograveria de la literatura grega escrita i tots
dos soacuten el punt de partida de la literatura occidental Tot i ser el primer llegat de la
literatura grega no representen les primeres manifestacions literagraveries de la cultura
grega sinoacute que aquests recullen la llarga tradicioacute oral anterior Aquests poemes
pertanyen a legravepica un gegravenere poegravetic la realitzacioacute del qual es concentra en
lepopeia un poema narratiu extens on es narren en tercera persona i en un estil
majestuoacutes fets heroics extrets de la histograveria o de la llegenda
La Iliacuteada eacutes un poema egravepic escrit en grec clagravessic i compost en hexagravemetres per a
ser recitat oralment La data de composicioacute eacutes una dada controvertida lopinioacute
majoritagraveria la situa en la segona meitat del segle VIII aC perograve alguns estudiosos la
situen en egravepoques meacutes tardanes i daltres defensen que determinades parts del
poema foren compostes en egravepoques molt anteriors Consta de meacutes de 15000
versos que foren dividits pels alexandrins del segle III aC en 24 cants o rapsogravedies
Narra una part de la Guerra de Troia concretament 51 dies del setge daquesta
ciutat en el desegrave i uacuteltim any de la guerra El nom de lobra deriva del nom del
fundador miacutetic de la ciutat de Troia Ilos fill de Tros (del pare del fundador proveacute
laltre topogravenim meacutes conegut)
Tant la Iliacuteada com lOdissea foren considerades pels grecs de legravepoca clagravessica i
posteriors com les composicions meacutes importants de la seva literatura Lestudi i la
memoritzacioacute dels poemes es convertiacute en una pragravectica tan habitual en les escoles
de legravepoca que van arribar a fonamentar la pedagogia grega de legravepoca clagravessica
Ambdues obres formen part duna serie meacutes amplia de poemes egravepics de diferents
autors i extensions denominat cicle egravepic6 i dins daquest conjunt eacutes part del grup
6 El cicle egravepic es un grup de poemes originagraveriament independents compostos posteriorment a la Iliacuteada i a lOdissea La intencioacute dels seus creadors era cobrir les llacunes dinformacioacute de les histories contades als poemes homegraverics i constituir un text continu Aquests poemes es recullen en diferents cicles Quan a la temagravetica la poesia ciacuteclica sinicia amb els oriacutegens del moacuten i els deus segueix amb el Cicle de Tebes en torn a la llegenda dEgravedip el Cicle de Troia des dels oriacutegens de la guerra de Troia fins al retorn dels herois i les aventures dOdisseu
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 7
de poemes que forma el cicle troiagrave
La trama la Iliacuteada canta diversos episodis de la guerra de Troia prenent com a
tema fonamental la ira dAquilmiddotles i el seu acabament Aquilmiddotles el principal heroi
de lexegravercit grec eacutes agreujat pel cap de tots els exegravercits grecs Agamegravemnon el qual
li pren Briseida una donzella que li havia estat donada com a premi dhonor
Aquilmiddotles es retira llavors de la lluita amb el seu exegravercit els mirmiacutedons convenccedilut
que els seus aliats es veuran obligats a retornar-li lhonor per tal daconseguir el
seu favor en la batalla Quan Agamegravemnon intenta compensar-lo Aquilmiddotles no en teacute
prou i resta ressentit mentre observa com els troians comandants pel priacutencep
Hegravector segueixen vencent fins a arribar al campament grec En aquest punt
Pagravetrocle surt a escometre les tropes enemigues al capdavant dels mirmiacutedons i mor
en un combat singular contra Hegravector Aquest fet sumeix Aquilmiddotles dins duna gran
consternacioacute i acceptant loferta de reconciliacioacute dAgamegravemnon -per la seva set
de venjanccedila- es llanccedila al combat i no triga gaire a matar Hegravector Aleshores
Aquilmiddotles arrossega el cadagravever de lenemic pel camp de batalla i es nega a retornar
el cos fins que a la nit Priacuteam rei de Troia es presenta a la barraca dAquilmiddotles
per aconseguir que al seu fill li retin els deguts funerals dins la ciutat
Els temes en lobra soacuten presents multitud de temes ja que eacutes un poema compost
per diferents escenes independents i amb significat propi Destaquem perograve els
meacutes importants La primera constant eacutes el destiacute una preocupacioacute tiacutepicament
grega els deacuteus es barregen amb la guerra la profecia anuncia el que passaragrave i els
personatges no poden escapar del que estagrave escrit La segona constant eacutes la quumlestioacute
de lhonor dels herois lligat als combats singulars a les seves decisions en batalla
el seu comportament despreacutes de la lluita i sobretot a la victograveria o derrota del seu
bagravendol Eacutes un tema recorrent en les narracions begravelmiddotliques Per uacuteltim destaca la
reflexioacute sobre la guerra i els seus motius tot sembla comenccedilar pel rapte duna
dona perograve es barregen motivacions com lagravensia de glograveria el saqueig la supremacia
nacional la cogravelera lamistat o la famiacutelia
Traduccions al catalagrave
Daquest conjunt perograve nomeacutes la Iliacuteada i lOdissea ens han arribat iacutentegres de la resta de poemes tan sols shan conservat diversos fragments o referegravencies en altres obres
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 8
1875 Joan Montserrat i Archs Traduccioacute en prosa (Sen conserva nomeacutes part
del Cant XVIII)
1879 Conrad Roure i Bofill Traduccioacute en prosa Estampa de Leopoldo
Domenech laquoBiblioteca del Diari Catalagraveraquo
1930 Lluiacutes Segalagrave i Estalella Traduccioacute en prosa del Cant Primer Barcelona
Impremta de la Casa provincial de caritat 1930
1971 Manuel Balasch i Recort Traduccioacute en hexagravemetres catalans Editorial
Selecta
1975 Josep Maria Llovera Traduccioacute en hexagravemetre dels quinze primer Cants
(Publicacioacute pogravestuma per lAcadegravemia Catogravelica Sabadell Edicioacute no venal)
1978 Miquel Peix Traduccioacute en hexagravemetres catalans Editorial Alpha
1996 Joan Alberich i Marineacute Traduccioacute en prosa La Magrana
1997 Manuel Balasch i Recort Nova versioacute en hexagravemetres catalans
Editorial Proa
2005 Montserrat Ros i Ribas Traduccioacute en prosa Fundacioacute Bernat Metge
(Volum I (2005) cants I-IV volum II (2007) cants V-VIII)
bull Homer
Des de lantigor la tradicioacute atribueix a Homer (segle VIII aC) lautoria de la Iliacuteada
i lOdissea Homer fou considerat pels grecs el poeta per antonomagravesia i leducador
de Gregravecia Dell no sabem res del cert i probablement nomeacutes eacutes el nom que van
donar al poeta que serviacute de model als poetes posteriors
Al segle XVIII es va comenccedilar a dubtar fins i tot de la seva existegravencia ja que un
seguit de contradiccions incoheregravencies i repeticions feien pensar que els poemes
homegraverics no eren obres unitagraveries amb un sol autor Les teories que es basen en
aquestes incoheregravencies neguen (sobretot durant el segle XIX i principis del XX) la
unitat dels poemes homegraverics Aquesta quumlestioacute anomenada la quumlestioacute homegraverica eacutes
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 9
un debat obert ja que els especialistes no convergeixen en opinions
bull Caracteriacutestiques destil
La llengua homegraverica eacutes una llengua artificial i literagraveria que no es pot identificar
amb cap dialecte de cap egravepoca ni de cap regioacute de Gregravecia tot i que hi predomina el
dialecte jogravenic procedent de la Jogravenia a lAgravesia menor Constitueix una barreja
dialectal de diferents llocs i egravepoques barreja deguda a la seva transmissioacute oral
El vers usat eacutes lhexagravemetre un vers llarg de sis mesures recitatiu La regularitat
megravetrica eacutes fonamental per a la memoritzacioacute del poema
El sistema de composicioacute de la Iliacuteada aixiacute com de lOdissea sanomena diccioacute
formular En resum la major part dels versos soacuten foacutermules grups de paraules
regularment usades en les mateixes condicions megravetriques que utilitzaven els
aedes7 per crear versos de forma mecagravenica Un tipus de foacutermula molt frequumlent eacutes
la formada per un nom i un epiacutetet que sol designar un personatge diviacute o humagrave
Abundagravencia de comparacions o siacutemils Creats pel poeta a mode de paregraventesi
permeten abandonar lescenari egravepic amb una funcioacute triple donar plasticitat al relat
introduir varietat narrativa i captar latencioacute de lauditori
I2 Breu presentacioacute dels traductors
bull Miquel Peix C M F
El P Miquel Peix (19-2007) procedia drsquouna famiacutelia profundament cristiana de
Vinyoles drsquoOriacutes poble molt lligat a la histograveria de Jacint Verdaguer Entragrave al
seminari menor de Cervera i seguidament continuagrave els seus estudis Estudiagrave
humanitats a Alagon i Barbastre (1942-1946) noviciat a Vic (1946-1947)
filosofia a Solsona (1947-1950) teologia a Valls (1950-1955) Lrsquoany 1951-1952
fou professor al colmiddotlegi de Sabadell
7 Els aedes eren cantors professionals que repetien i improvisaven allograve que per tradicioacute havien apregraves sobre uns determinats temes Acompanyants dun instrument de corda recitaven tant en lagravembit clos del banquet del monarca com en un agravembit meacutes obert on es congregava el poble A partir dun determinat moment quan la poesia homegraverica fou passada a escrit aquesta va deixar de ser cantada per aedes i va passar a ser recitada per rapsodes sense acompanyament musical Aquests saprenien el text de memograveria i el recitaven alccedilant la veu i marcant el ritme amb un bastoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 10
Ordenat sacerdot lrsquo1 de maig de 1955 a Valls cursagrave lrsquoany de pastoral a Baltar
essent destinat al final de lrsquoany al Canadagrave on es dedicagrave durant tretze anys
a lrsquoapostolat entre els adolescents i joves Despreacutes passagrave a la Guinea Equatorial
(1969) on exerciacute el ministeri durant un any Lany 1970 fou destinat al Camerun
al llarg de deu anys estigueacute al servei de joves comunitats cristianes i arribagrave a
dominar excepcionalment la llengua autogravectona lEwondo
Lany 1980 tornagrave a Catalunya i es posagrave decididament al servei tant de lEsgleacutesia
com de la cultura del nostre paiacutes Entre daltres aportacions ha llegat a la nostra
cultura catalana una excelmiddotlent i lloada traduccioacute de la Iliacuteada (Alpha 1978) i una
transcripcioacute al catalagrave modern dAmic i amat de Ramon Llull (1984) Tambeacute ha
brindat a lEsgleacutesia i a la Congregacioacute nombroses traduccions poegravetiques i
creacions literagraveries originals
Lrsquoany 2004 iniciagrave a Sabadell lrsquoobra que ell considerava la meacutes important de la
seva vida lrsquoadoracioacute tot el dia de Jesuacutes en lExposicioacute Eucariacutestica
bull Manuel Balasch i Recort
Cornellagrave de Llobregat Baix Llobregat 13 de maig de 1928 - 14 de febrer de 2009
Va ser catedragravetic de grec de la Universitat Autogravenoma de Barcelona doctorat amb
la tesi Contribucioacuten al estudio de la lengua de Juvenal (1958) i va impartir
classes al Departament de Ciegravencies de lrsquoAntiguitat i de lrsquoEdat Mitjana a meacutes va
ser professor de grec drsquoensenyament secundari concretament a lrsquoINEM laquoJoseacute
Riberaraquo de Xagravetiva Valegravencia
Fou membre del Consell de Direccioacute de la Fundacioacute Bernat Metge on publicagrave
meacutes de trenta volums de clagravessics grecs i llatins com ara Platoacute Juvenal
Baquiacutelides Sogravefocles Aristogravefanes Polibi Tuciacutedides i Piacutendar A part de la
colmiddotleccioacute laquoBernat Metgeraquo tambeacute va editar traduccions en la colmiddotleccioacute
laquoBiblioteca Claacutesica Gredosraquo A meacutes de la traduccioacute centragrave la seva activitat en la
didagravectica de la cultura grecollatina com a autor de diverses gramagravetiques de llatiacute i
grec manuals com ara Introduccioacute al pensament clagravessic (1996) i antologies
entre les quals Liacuterica grega arcaica (1963) Emporion (1979) i Hesperia
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 11
antologiacutea de textos latinos (1983) Fou tambeacute un estudioacutes de lobra i el pensament
de Carles Riba Carles Riba helmiddotlenista i humanista (1984) Carles Riba la
vessant alemanya del seu pensament i de la seva obra (1987) i Carles Riba poeta
i humanista cristiagrave (1991) Editagrave tres volums del Memorial del peccador remut de
Felip de Malla (1981 1983 1986) i traduiacute i prologagrave les Elegies de Duino de
Rainer Maria Rilke (1995) Eacutes autor dels reculls de poemes LElegia transparent
(1998) de temagravetica sacerdotal i Miralls del temps (2000) de caire liacuteric La seva
traduccioacute al catalagrave de la Iliacuteada li valgueacute el 1998 els premis Ciutat de Barcelona i
Criacutetica Serra dOr El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi Fou membre de
la Reial Acadegravemia de Bones Lletres de Barcelona (2000)
A finals de lrsquoany 2005 va cedir quasi tota la seva biblioteca personal a la
Biblioteca drsquoHumanitats
Manuel Balasch fou el primer que traduiacute la Iliacuteada en hexagravemetres el vers clagravessic en
quegrave estagrave compost loriginal grec i publicagrave la seva obra el 1971 en leditorial
Selecta Un quart de segle meacutes tard va realitzar una nova versioacute -la que fou
doblement premiada (1998)- perquegrave considerava desfasada lanterior
I3 Adaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave
bull Breu histograveria
Es pot considerar el segle XIV a Itagravelia la data de inici de ladaptacioacute dels
esquemes clagravessics a les llenguumles modernes A Catalunya perograve aquest fenomen
sesdeveacute un fet tardagrave degut a la Decadegravencia8 Llevat dels intents anteriors
ladopcioacute dels ritmes clagravessics en la poesia catalana i especialment lldquoadaptacioacuterdquo
de lhexagravemetre al catalagrave comenccedila a partir del Noucentisme amb Carles Riba i
Maragall Maragall adaptagrave la muacutesica i el ritme propi de lhexagravemetre homegraveric en
una traduccioacute dels Himnes homegraverics feta per Bosch i Gimpera la seva obra eacutes el
precedent del que seria lhexagravemetre ribiagrave Carles Riba traduiacute en ladolescegravencia Les
Bucograveliques de Virgili el seu rigoroacutes hexagravemetre catalagrave ja fou en aquell moment
titllat de perfecte perograve fou amb la seva primera traduccioacute de lOdissea (1919)
8 ldquoNom amb quegrave els historiadors de la literatura catalana han designat el periacuteode compregraves entre la fi de ledat mitjana i la Renaixenccedila el qual es caracteritza per una notable minva en luacutes literari del catalagrave i per la mediocritat estegravetica de les obres que shi produiumlrenrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 12
que fixagrave duna manera gairebeacute definitiva ladaptacioacute catalana de lhexagravemetre amb
lleis progravepies La nova versioacute de Riba daquest mateix poema (1948) significa la
magravexima expressioacute de fidelitat a lhexagravemetre homegraveric en la nostra llengua
bull Principals diferegravencies
La megravetrica grega eacutes una megravetrica quantitativa es fonamenta en la quantitat de les
siacutelmiddotlabes Aquestes podien eacutesser llargues o breus la siacutelmiddotlaba llarga equivalia en
durada a dues breus la siacutelmiddotlaba breu al seu torn corresponia a la unitat megravetrica
meacutes petita anomenada mora La combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes llargues i
breus formava els peus megravetrics i la successioacute daquests peus megravetrics donava com a
resultat el vers que depenia (el seu nom) del tipus i la quantitat de peus que el
constitueixen
En les llenguumles romagraveniques el fonament del ritme es basa en lrsquoalternanccedila dels
accents en les paraules (sistema accentual) lrsquooposicioacute drsquoagravetona (temps feble) i
togravenica (temps fort) Els accents determinen el ritme del vers i el vers mateix com
ho fa la quantitat silmiddotlagravebica en el sistema quantitatiu
laquoEn efecte les siacutelmiddotlabes llargues clagravessiques se corresponen molt beacute en les siacutelmiddotlabes
tograveniques o accentuades de la nostra llengua i les siacutelmiddotlabes breus o ragravepides en les
siacutelmiddotlabes agravetones o no accentuadesraquo (Joaquim Garcia i Girona 1925)
A diferegravencia de la versificacioacute clagravessica en quegrave els versos resultat duna
combinacioacute de mesures megravetriques admeten un nombre variable de siacutelmiddotlabes en la
megravetrica catalana el vers eacutes denominat segons el recompte silmiddotlagravebic deu siacutelmiddotlabes
formen un vers decasiacutelmiddotlab etc
bull Imitacioacute
El peu megravetric grecoromagrave equival en catalagrave a un grup fogravenic compost per una
combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes tograveniques (transcrit oacute) i agravetones (transcrit o)
Tot i aixiacute no hi ha una vertadera correspondegravencia entre els peus megravetrics clagravessics
amb els pretesos peus del vers catalagrave i cal que sestableixi la seguumlent equivalegravencia9
per a considerar vagravelides les adaptacions siacutelmiddotlaba llarga a principi de peu = siacutelmiddotlaba
togravenica siacutelmiddotlaba llarga precedida duna siacutelmiddotlaba llarga o siacutelmiddotlaba breu en segona
9 MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral Barcelona Febrer 1976
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 13
placcedila de peu = siacutelmiddotlaba agravetona siacutelmiddotlaba breu en tercera placcedila de peu = siacutelmiddotlaba
agravetona
Considerem en paraules de Miquel Peix quin eacutes el model de composicioacute de
laquolhexagravemetre de la poesia greco-romana basat per a la nostra llengua en el
sistema accentual [eacutes] el vers de sis accents ndashcomenccedil cadascun drsquoells drsquouna
sequumlegravencia de tres o de dues siacutelmiddotlabes eacutes a dir dels primitius dagravectil i espondeundash
sense excloure els accents secundaris distribuiumlts tots ells en una estudiada
alternagravencia i proveiumlts drsquounes cesures principalment ldquomasculinesrdquo que pretenen
recordar les de lrsquohexagravemetre clagravessicraquo10
Lesquema megravetric ideal eacutes el seguumlent
oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) Oacute O O Oacute O
Quan diem que les sis mesures de lhexagravemetre clagravessic equivalen en catalagrave a un vers
de sis accents separat per una o dues siacutelmiddotlabes agravetones trobem el seguumlent problema
en la nostra llengua hi ha la tendegravencia a fer togravenica una siacutelmiddotlaba siacute i una siacutelmiddotlaba no
eacutes a dir a meacutes de dos elements agravetons seguits sintroduirien accents secundaris que
anirien en contra daquesta llei bagravesica11
bull Dificultats
La dificultat que ofereix lhexagravemetre en laplicacioacute al catalagrave es redueix
fonamentalment a la primera siacutelmiddotlaba del vers que cal que sigui togravenica en canvi
la tendegravencia del catalagrave eacutes dun ritme agut12 Davant daquesta dificultat hi han
diverses solucions i laquode la solucioacute que hom doni a aquest problema dependragrave en
gran part la fesomia de lhexagravemetre catalagraveraquo13 Nosaltres perograve considerem dentre
diverses estrategravegies conegudes per a facilitar la creacioacute dhexagravemetres amb
considerable fidelitat les meacutes encertades les seguumlents
El desplaccedilament del primer accent14 Eacutes a dir la substitucioacute del primer peu de
lhexagravemetre per un altre de caracteriacutestiques similars Dit aixograve i tenint en compte
10 DOLCcedil Miquel LEneida Prograveleg Barcelona Alpha195811 RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 191912 Emprat per Riba com a sinogravenim de ritme ascendent Mentre el ritme clagravessic de lhexagravemetre eacutes
descendent (comenccedila per temps fort) en catalagrave el ritme eacutes naturalment ascendent (comenccedila per temps feble ldquodegut a la gran quantitat de partiacutecules agravetones que tenen lloc al comenccedilament doracioacute articles preposicions conjuncionsrdquo Eduard Valentiacute)
13 VALENTIacute Eduard Els clagravessics i la literatura catalana moderna Barcelona Curial Edicions Catalanes 1973
14 MEDINA Jaume Ibiacuted p 166
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 14
que no es poden trobar dos accents consecutius (com succeiria desplaccedilant el
primer accent dun peu bisiacutelmiddotlab) contemplem que luacutenica substitucioacute possible eacutes
la dun peu trisiacutelmiddotlab concretament el primer dagravectil (oacute o o) per un amfiacutebrac (o oacute
o)
Una altra solucioacute eacutes el fet de no comenccedilar amb siacutelmiddotlaba togravenica ni contenir el primer
peu cap accent togravenic Eacutes a dir comenccedilar amb un peu format per siacutelmiddotlabes agravetones
Per no rompre el ritme dactiacutelic de lhexagravemetre sha de seguir la seguumlent condicioacute
que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones (no dues ni quatre) i que la quarta sigui
togravenica15
15 INGLEgraveS I PIJOAN Martiacute Estructuracioacute dels versos llatins en catalagrave Apegravendix a lobra de M Melendres LEsposa de lAnyell Tarragona 1965
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 15
II ANAgraveLISI I COMPARACIOacute DELS TEXTOS
Aclariments
Com ja srsquoha avanccedilat a la introduccioacute la metodologia emprada per la realitzacioacute
del treball es basa en el comentari de text entegraves com un mitjagrave per ilmiddotlustrar lestudi
dels textos i expressar les nostres valoracions
Els eixos pels quals es desenvolupa el comentari de text soacuten els seguumlents
1 CONTEXTUALITZACIOacute
2 TEMA
3 ESTRUCTURA
1 Estructura externa (aspecte megravetric)
2 Estructura interna (articulacioacute del contingut)
4 ANAgraveLISI FORMAL
5 CONCLUSIOacute
Aquest model seragrave aplicat en la seva totalitat en la redaccioacute del comentari del text
original Daquesta manera sintentaragrave que el lector obtingui una visioacute ample del
text original i no lentengui simplement com un element a comparar
Pel que fa als textos traduiumlts es prestaragrave atencioacute -casi exclusivament- a lanagravelisi de
lestructura externa i laspecte formal encara que sempre partint del contingut
Considerem aquests dos aspectes el meacutes importants per al nostre objectiu
comparatiu pel seu valor comparable entre original i traduccioacute i ja que en
principi el contingut del poema eacutes inamovible no es prestaragrave atencioacute ni a la
contextualitzacioacute ni al tema Les convergegravencies i divergegravencies amb el text original
seran sintetitzades en la conclusioacute de cada comentari
Finalment amb la intencioacute de reflexionar sobre les possibles solucions del text
hem decidit fer un quart comentari on es compararan els dos textos traduiumlts
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 16
II1 Comentari del text original grec
El fragment seleccionat forma part del cant segon o segona rapsogravedia de la Iliacuteada
que consta de 877 versos concretament forma part duna seccioacute ben diferenciada
que ocupa 301 versos i que correspon a la segona mitat daquest cant (484-785)
En aquesta seccioacute anomenada tradicionalment com el Catagraveleg de les naus es fa
una descripcioacute de lexegravercit aqueu o grec que consisteix en una enumeracioacute dels
contingents de naus que componien lexpedicioacute contra Troia sanomenen les
regions principals que envien tropes els cabdills de cada regioacute i el nombre de naus
enviades En la part final daquesta descripcioacute es precisa qui soacuten els millors
guerrers dentre els grecs com ara Aquilmiddotles o Agraveiax aquesta eacutes exactament la
part escollida 760-785 Iliacuteada II En el cant II el catagraveleg de les naus sinsereix
quan Agamegravemnon disposa les tropes i passa revista a aquestes Abans daixograve
Agamegravemnon tot i que eacutes instigat per Zeus mitjanccedilant un somni a reprendre la
batalla posa a prova la moral del seu exegravercit proposant la retirada de Troia
Despreacutes de reprimir les temptatives de rendicioacute castigar els covards i animar
lexegravercit amb excelmiddotlents discursos es fan els preparatius per anar a la guerra
Despreacutes del catagraveleg de les naus gregues es descriuen les forces troianes que
tambeacute es disposen per la lluita
La funcioacute linguumliacutestica que predomina eacutes la representativa perquegrave la intencioacute de
lautor eacutes presentar una histograveria sense valoracions personals El narrador eacutes
heterodiegegravetic no eacutes un personatge del relat i eacutes omniscient ho coneix tot relata
objectivament i en tercera persona uns successos sense formar part de laccioacute
distanciat
El tema daquest fragment eacutes en efecte els millors guerrers i cavalls del
contingent grec La idea central eacutes la referegravencia que es fa al ressentiment
dAquilmiddotles amb Agamegravemnon (versos 769-773) i que situa el principal heroi grec
lluny de laccioacute expectant El tema es genera a partir de la mencioacute dAquilmiddotles ja
que el narrador no pot tant sols anomenar-lo sinoacute que es veu obligat a explicar el
seu estat dagravenim i per tant a fer referegravencia al conflicte entre aquests dos herois al
seu enuig A meacutes daquesta idea central que es el tema nuclear de lobra
sidentifiquen dues idees importants per una banda entre els millors guerrers i
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 17
cavalls els meacutes ben considerats soacuten Aquilmiddotles i els seus cavalls per laltra el
contingent aqueu sense la presegravencia del seu millor guerrer eacutes molt poderoacutes
gragravecies al seu ingent nombre
El fragment eacutes una tirada de 25 hexagravemetres (del grec ldquoἕξαrdquo sis i ldquoμέτρονrdquo metre
sis metres) Aquest vers tambeacute anomenat hexagravemetre dactiacutelic eacutes constituiumlt per una
segraverie de sis peus metres o compassos de dos temps un de fort seguit dun de
feble Els dos temps soacuten quantitativament iguals perograve el temps fort eacutes sempre
format per una siacutelmiddotlaba llarga (transcrit _) i el feble pot ser format per una llarga o
dues de breus (transcrit u u) En el primer cas el peu sanomena espondeu (_ _) i
en el segon dagravectil (_ u u) Les possibilitats dorganitzacioacute dels peus soacuten les
seguumlents luacuteltim peu eacutes sempre un espondeu el cinquegrave eacutes dagravectil16 i els quatre
primers soacuten a lliure disposicioacute dagravectils o espondeus17
Presenta lesquema seguumlent (amb un miacutenim de dotze siacutelmiddotlabes i un magravexim de
disset)18 _ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _ Per ser un vers tan llarg presenta
sempre una cesura (transcrit ) en el tercer peu que el divideix en dos membres
el segon quelcom meacutes llarg que el primer Aquesta cesura pot ser de dos tipus
trocaica si separa les dues siacutelmiddotlabes breus (_ uu _ uu _ u u _ uu _ uu _ _) o
penthemiacutemera si divideix el peu en dos (_ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _) A
meacutes de la cesura principal pot presentar cesures secundagraveries que no tindrem en
compte Finalment resta dir que eacutes el vers tradicional de lepopeia grega i romana
usat tambeacute en la poesia religiosa (oracles i himnes) en la didascagravelica i en
lelegiacuteaca i que el seu origen eacutes molt llunyagrave en el temps sorgit de la literatura oral
Hi ha un magravexim de 32 agrupacions diferents o esquemes de lhexagravemetre19
diferents maneres possibles de combinar els dagravectils (d) i els espondeus (e) que el
formen En el fragment hem trobat 9 que soacuten les seguumlents
Hexagravemetres amb 2 dagravectils ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquoe d d e D Erdquo ldquoe e d d D Erdquo ldquod e d 16 El cinquegrave peu teacute molta importagravencia en el ritme de lhexagravemetre tant que si aquest eacutes un dagravectil
lhexagravemetre sanomena dactiacutelic i si eacutes espondeu sanomena espondaic -tradicionalment lhexagravemetre espondaic eacutes evitat fins al punt de ser excepcional la seva presencia
17 En termes acuacutestics lacumulacioacute de dagravectils donava la impressioacute de lleugeresa en canvi lacumulacioacute despondeus donava la sensacioacute de pesador La gran varietat riacutetmica i melogravedica (accents de les paraules) era explotada a voluntat pel poeta en la creacioacute poegravetica
18 El signe ldquourdquo expressa la possibilitat deacutesser siacutelmiddotlaba llarga o breu19 MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios claacutesicos Vol 15
(1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 18
e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d d e D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo ldquod e d
d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod
d d e D Erdquo com per exemple el vers 760
οὗ τοι ἄρ ἡ γε μό νες Δα να ῶν καὶ κοί ραν οι ἦ σαν _ u u _ u u _ u u _ _ _ u u _ _
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e
d d D Erdquo com el vers 774
δίσκ οι σιν τέρ πον το καὶ αἰγ α νέ ῃ σιν ἱ έντ ες _ _ _ _ _ u u _ u u _ u u _ _
I en igual proporcioacute lhexagravemetre holodagravectil de 5 dagravectils ldquod d d d D Erdquo com
el vers 777
ἕστ α σαν ἅρμ α τα δεὖ πε πυκ ασ μέ να κεῖ το ἀ νάκ των _ u u _ u u _ u u _ u u _ u u _ _
I lhexagravemetre de 2 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e d e D Erdquo com el
vers 762
αὐ τῶν ἠδ ἵππ ων οἳ ἅμ Ἀτ ρείA δῃ σιν ἕ πον το_ _ _ _ _ u u _ _ _ u u _ _
Aquests variats esquemes sintercalen entre ells de manera que nomeacutes hi ha 3
casos en quegrave es repeteix un mateix esquema en dos versos seguits ldquoe e d d
D Erdquo 774-775 ldquod d d e D Erdquo 781-782 i ldquod d d d D Erdquo 783-784
Veiem quina relacioacute tenen aquests esquemes amb el contingut que sexpressa en
ells ens fixarem perograve en els extrems Els versos amb 2 dagravectils (4) els de menys
dagravectils del text es podrien qualificar com els que donarien en termes acuacutestics
meacutes impressioacute de lentitut en aquest fragment La seva presegravencia destaca en els
versos 766 i 777 on es parla dApolmiddotlo Lobjectiu formal podria ser expandir
lanegravecdota miacutetica que sallunya de lescenari narratiu principal amb la intencioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 19
dallargar el paregraventesi Quant als versos holodagravectils (4) en trobem un (765)
precedint lexemple anterior que contrastaria encara meacutes amb lacumulacioacute
despondeus citada El 777 eacutes el punt agravelgid duna descripcioacute amb ritme ascendent
la dels homes dAgamegravemnon (773-779) Comenccedila al 773 amb 2 dagravectils passa a 3
en el 774 i 775 a 4 en el 776 a 5 en el 777 i novament a 4 en el 778 i 779 Podem
observar com aquests esquemes no es corresponen estrictament amb el contingut
de la descripcioacute perograve ajuden a caracteritzar-la riacutetmicament en aquest cas
agilitzant-la progressivament Els versos 784 i 785 en canvi es corresponen
perfectament amb el contingut ja que en aquests versos sexpressa moviment
concretament de les tropes aquees ja disposades Veiem quegrave diuen literalment
Daquesta manera en efecte la terra es lamentava granment sota els peus dels
que marxaven Molt ragravepidament travessaven la plana Podem pressentir que
aquest esquema per a un oient contemporani al poema augmentava la impressioacute
de dinamisme del que sexplica
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu) Els versos comencen amb la
mateixa proporcioacute amb dagravectil i espondeu El 764 acaba en monosiacutelmiddotlab una dada
molt estranya en lhexagravemetre
τὰς Εὔ μη λος ἔ λαυ νε πο δώ κε ας ὄρν ι θας ὣς _ _ _ u u _ u u _ u u _ u u _
La cesura predominat eacutes la trocaica (17 vegades) com en el vers 763
ἵππ οι μὲν μέγ ἄ ρισ ται ἔ σαν Φη ρη τι ά δα ο _ _ _ u u _ u u _ _ _ u u _ u
Observem els encavalcaments existents 762-763 766-767 768-769 769-770
771-772 772-773 773-774 774-775 775-776-777 777-778 782-783 i 784-785
Generalment lencavalcament eacutes suau i el que continua en el vers seguumlent eacutes un
complement que pot ser
Coordinat a un altre anterior (762-763 766-767 772-773 774-775 781-
782 784-785) exemple
781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
782 χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20
La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre
amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo
(Zeus) el complement indirecte del vers anterior
O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple
777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo
Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un
complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo
Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre
sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa
lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773
776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple
773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo
A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc
(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb
(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν
ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)
Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn
identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la
introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es
demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest
exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues
dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que
Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat
-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors
guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no
obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a
les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es
distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21
cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb
agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien
lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem
dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els
millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)
Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en
general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat
nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories
gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius
preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els
predicatius dadjectius els epiacutetets
El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb
sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per
exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents
(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten
en la seva majoria denotatius
Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo
literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς
εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si
tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε
Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus
La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que
els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es
representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una
informacioacute objectiva (ex 766)
En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en
-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes
(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers
764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les
preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22
de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica
especiacuteficament literagraveria
Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu
En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ
μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix
lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la
Musa
En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el
seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles
senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions
especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan
Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ
φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts
En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a
Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute
fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de
reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si
estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar
que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un
fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de
les erupcions del volcagrave Etna
Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels
dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes
arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme
entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari
expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per
exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de
solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de
legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23
Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que
el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha
demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable
ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha
deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats
linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori
equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de
ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les
caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric
II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra
publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes
diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en
lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a
la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i
els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo
En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es
refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents
Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una
gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les
estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos
dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells
soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no
hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici
molt irregulars
Aquests 4 versos soacuten els seguumlents
766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24
768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo
778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo
781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo
Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat
megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens
hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament
778
ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E
En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una
siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos
peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab
ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre
781
ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E
Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el
vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre
siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de
siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17
Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem
tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica
Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre
ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir
que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25
siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i
774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a
placcedila de peu
Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un
peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el
ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin
donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu
predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de
grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original
782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo
o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per
a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave
En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu
de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un
temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic
Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-
nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes
rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)
espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)
Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26
Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex
772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex
771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo
o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex
762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part
de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres
siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per
siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent
al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la
forma original
Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que
no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament
regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a
principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute
entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les
seguumlents indicacions seran considerats irregulars
Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac
Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu
Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27
Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del
hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten
els seguumlents
Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo
Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d
e p D Erdquo
Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo
ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d
e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Irregulars ldquop d d d D E
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa
d e d D Erdquo com el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d
e p D Erdquo com per exemple el vers 774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)
qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo
770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute
ldquop d e e E Erdquo
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28
exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de
versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar
Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents
esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant
diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i
llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la
durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels
diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la
cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents
esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute
diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers
es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la
sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute
despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En
definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb
lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la
dinagravemica dels hexagravemetres originals
Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies
megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en
que es miri
760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo
oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica
regular
779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo
o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29
784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo
o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el
meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes
el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa
aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de
pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]
Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve
serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte
dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent
togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la
seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per
evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de
7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per
camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble
Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla
Veiem-ho
761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu
truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir
gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte
amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu
aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil
Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu
meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o o
Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic
nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen
lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30
aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula
considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria
lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic
seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu
seragrave trocaica (oacute o o)
La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762
ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761
ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes
clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos
versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute
que aquesta acaba amb el peu mateix
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777
ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no
trobem cap cesura
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una
cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un
amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica
anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon
lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i
els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31
traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns
adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα
στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα
διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no
nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins
la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v
760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777
etc)
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i
entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot
ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de
langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria
de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el
DIEC223
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765
ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha
traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a
Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots
que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave
ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo
eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos
substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v
773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772
Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici
(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi
23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32
mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al
respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei
al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en
aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica
grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat
don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768
sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un
punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo
Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a
lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en
leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a
entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax
Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots
els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara
inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front
dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha
estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva
gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu
Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute
trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes
molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten
pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve
aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de
Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de
la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i
senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33
diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel
Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari
tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions
reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i
trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En
definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil
homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet
que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys
dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil
grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a
Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest
fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a
la pagravegina 65
Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats
amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de
Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb
siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula
bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769
(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests
uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de
lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent
togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden
ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute
hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha
sinalefa com si el)
Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres
que soacuten els seguumlents
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d
e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d
D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D
Erdquo com el vers 769
ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d
d e D Erdquo com per exemple el vers 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e
e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament
ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions
dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d
d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat
no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)
Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent
761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 3
que eacutes en la llengua darribada que simprimiran les conclusions daquest treball
La seleccioacute de lobra -lautor clagravessic fou des del principi Homer- ha estat
condicionada pel seguumlent criteri la traduccioacute havia deacutesser en hexagravemetres
Daquesta manera la tria de lobra es correspon iacutentimament amb leleccioacute de les
traduccions perquegrave com veurem meacutes endavant les traduccions poegravetiques al
catalagrave dHomer soacuten meacutes aviat escasses Partint del fet que la comparacioacute de
diverses traduccions es basava en traduccions de la mateixa obra perograve de diversos
traductors vam limitar-nos a escollir aquelles traduccions que teniacuteem meacutes a
labast -concretament a la Biblioteca Puacuteblica de Salt eacutes a dir vam escollir les
primeres -i uacuteniques- traduccions que vam trobar i que complien amb tots els
requisits esmentats A continuacioacute lobra i les traduccions triades3
bull La Iliacuteada dHomer
bull Traduccioacute poegravetica en hexagravemetres catalans per Miquel Peix Alpha 1978
bull Traduccioacute poegravetica en hexagravemetres catalans per Manuel Balasch Proa 1997
Leleccioacute del fragment ha estat resultat dun proceacutes objectiu i aleatori consultant
liacutendex duna tercera traduccioacute4 hem seleccionat de les agrupacions temagravetiques en
quegrave es divideix cada capiacutetol de lobra una tirada de versos de les dimensions
abans esmentades concretament 26 versos del 2n cant El fet de seleccionar un
conjunt de versos agrupats per leditor assegura que en principi el fragment
gaudeixi per si mateix de significat complet
Metodologia
Partint de la base que el nostre objectiu eacutes comparar textos literaris la
metodologia del treball es fonamenta en el comentari de text perquegrave aquest pren
com a punt dobservacioacute i anagravelisi el text
Probablement el que meacutes caracteritza els nostres comentaris de text soacuten totes les
dades relacionades amb la megravetrica El proceacutes de creacioacute daquesta part del
comentari sha basat en el seguumlent primerament shan analitzat megravetricament els 3 Els tres textos es poden trobar a lannex inserit al final del treball4 ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 4
fragments escandint els versos i consultant la bibliografia al respecte quan
sorgien dubtes al mateix temps es feien unes taules estadiacutestiques per classificar
les dades organitzant tot allograve susceptible deacutesser comparat megravetricament -les
estadiacutestiques no es mostren en el treball ni shan inserit en lannex perquegrave no ho
hem cregut necessari per a la ilmiddotlustracioacute dels resultats que ens sembla correcta
sense elles finalment shan triat les dades considerades meacutes significatives i sha
decidit lordre en que serien exposades en el comentari de text sobretot seguint el
model de Jesuacutes Luque Moreno5
Una altra part del proceacutes de creacioacute del treball sha basat en fer una traduccioacute
literal del fragment seleccionat en grec clagravessic la qual ens ha estat de gran ajuda
ja durant la seva elaboracioacute i meacutes tard en la comparacioacute amb les traduccions
triades per a examinar els matisos semagraventics que formen part de la tasca
traductora i per a veure les diferegravencies subtils en el contingut dambdues
traduccions Aquesta traduccioacute literal no sha inserit en lannex perograve la seva
presegravencia eacutes perceptible al llarg del treball ategraves que ens ha calgut expressar en
catalagrave el que es deia en el text original i que hem volgut fer-ho en unes altres
paraules que no fossin les progravepies de les traduccions
Estructura
Pel que fa a lrsquoestructura daquest treball es pot dividir en les parts diferenciades
seguumlents
En una primera part teograverica es fa una breu presentacioacute de la Iliacuteada i Homer es
presenta la biografia dels traductors i srsquoexposen alguns conceptes elementals sobre
ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave
En una segona part pragravectica es duu a terme lanagravelisi dels diferents textos i es
redacten informes valorats de cada un dells quatre en total un del text original
un de cada traduccioacute per separat i un de les dues traduccions en conjunt
Finalment apareix lrsquoapartat de les conclusions que hem pogut extreure de lrsquoestudi
aixiacute com la bibliografia i lannex
5 LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998) nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 5
Dificultats
Durant la realitzacioacute drsquoaquest treball mrsquohe anat trobant amb diverses dificultats En
primer lloc el meacutes dificultoacutes del treball ha estat escollir i acotar el tema No va ser
fins que ben entrat el segon curs de batxillerat el meu tutor que vaig conegraveixer
aquest mateix curs em va donar les eines necessagraveries -i no em refereixo a res
material- per decidir a quegrave volia dedicar les tantes hores de treball que
mesperaven
En segon lloc i com a consequumlegravencia del quegrave acabem desmentar el temps Per la
manca daquest algunes parts del treball demanen ser reflexionades amb meacutes
contemplacioacute no eacutes el cas dels comentaris individuals dels quals estic bastant
satisfet Per sort perograve encara que he tingut relativament poc temps des de que
vaig decidir el tema del treball he pogut aprofitar els coneixements adquirits
durant lestiu en quegrave vaig estar fent un altre treball de recerca el qual vaig haver
dabandonar per ser un projecte massa ambicioacutes (tambeacute de tema clagravessic
traduccions i hexagravemetres perograve a la fi massa complicat)
Un altre problema va ser trobar informacioacute biogragravefica de Miquel Peix I en darrer
terme podria esmentar el meu propi caragravecter que mha dificultat molt sovint
aprofitar el temps de la manera meacutes adequada
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 6
I MARC TEOgraveRIC
I1 Breu presentacioacute de lobra i lautor seleccionats
bull La Iliacuteada
El poemes la Iliacuteada i lOdissea inicien la histograveria de la literatura grega escrita i tots
dos soacuten el punt de partida de la literatura occidental Tot i ser el primer llegat de la
literatura grega no representen les primeres manifestacions literagraveries de la cultura
grega sinoacute que aquests recullen la llarga tradicioacute oral anterior Aquests poemes
pertanyen a legravepica un gegravenere poegravetic la realitzacioacute del qual es concentra en
lepopeia un poema narratiu extens on es narren en tercera persona i en un estil
majestuoacutes fets heroics extrets de la histograveria o de la llegenda
La Iliacuteada eacutes un poema egravepic escrit en grec clagravessic i compost en hexagravemetres per a
ser recitat oralment La data de composicioacute eacutes una dada controvertida lopinioacute
majoritagraveria la situa en la segona meitat del segle VIII aC perograve alguns estudiosos la
situen en egravepoques meacutes tardanes i daltres defensen que determinades parts del
poema foren compostes en egravepoques molt anteriors Consta de meacutes de 15000
versos que foren dividits pels alexandrins del segle III aC en 24 cants o rapsogravedies
Narra una part de la Guerra de Troia concretament 51 dies del setge daquesta
ciutat en el desegrave i uacuteltim any de la guerra El nom de lobra deriva del nom del
fundador miacutetic de la ciutat de Troia Ilos fill de Tros (del pare del fundador proveacute
laltre topogravenim meacutes conegut)
Tant la Iliacuteada com lOdissea foren considerades pels grecs de legravepoca clagravessica i
posteriors com les composicions meacutes importants de la seva literatura Lestudi i la
memoritzacioacute dels poemes es convertiacute en una pragravectica tan habitual en les escoles
de legravepoca que van arribar a fonamentar la pedagogia grega de legravepoca clagravessica
Ambdues obres formen part duna serie meacutes amplia de poemes egravepics de diferents
autors i extensions denominat cicle egravepic6 i dins daquest conjunt eacutes part del grup
6 El cicle egravepic es un grup de poemes originagraveriament independents compostos posteriorment a la Iliacuteada i a lOdissea La intencioacute dels seus creadors era cobrir les llacunes dinformacioacute de les histories contades als poemes homegraverics i constituir un text continu Aquests poemes es recullen en diferents cicles Quan a la temagravetica la poesia ciacuteclica sinicia amb els oriacutegens del moacuten i els deus segueix amb el Cicle de Tebes en torn a la llegenda dEgravedip el Cicle de Troia des dels oriacutegens de la guerra de Troia fins al retorn dels herois i les aventures dOdisseu
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 7
de poemes que forma el cicle troiagrave
La trama la Iliacuteada canta diversos episodis de la guerra de Troia prenent com a
tema fonamental la ira dAquilmiddotles i el seu acabament Aquilmiddotles el principal heroi
de lexegravercit grec eacutes agreujat pel cap de tots els exegravercits grecs Agamegravemnon el qual
li pren Briseida una donzella que li havia estat donada com a premi dhonor
Aquilmiddotles es retira llavors de la lluita amb el seu exegravercit els mirmiacutedons convenccedilut
que els seus aliats es veuran obligats a retornar-li lhonor per tal daconseguir el
seu favor en la batalla Quan Agamegravemnon intenta compensar-lo Aquilmiddotles no en teacute
prou i resta ressentit mentre observa com els troians comandants pel priacutencep
Hegravector segueixen vencent fins a arribar al campament grec En aquest punt
Pagravetrocle surt a escometre les tropes enemigues al capdavant dels mirmiacutedons i mor
en un combat singular contra Hegravector Aquest fet sumeix Aquilmiddotles dins duna gran
consternacioacute i acceptant loferta de reconciliacioacute dAgamegravemnon -per la seva set
de venjanccedila- es llanccedila al combat i no triga gaire a matar Hegravector Aleshores
Aquilmiddotles arrossega el cadagravever de lenemic pel camp de batalla i es nega a retornar
el cos fins que a la nit Priacuteam rei de Troia es presenta a la barraca dAquilmiddotles
per aconseguir que al seu fill li retin els deguts funerals dins la ciutat
Els temes en lobra soacuten presents multitud de temes ja que eacutes un poema compost
per diferents escenes independents i amb significat propi Destaquem perograve els
meacutes importants La primera constant eacutes el destiacute una preocupacioacute tiacutepicament
grega els deacuteus es barregen amb la guerra la profecia anuncia el que passaragrave i els
personatges no poden escapar del que estagrave escrit La segona constant eacutes la quumlestioacute
de lhonor dels herois lligat als combats singulars a les seves decisions en batalla
el seu comportament despreacutes de la lluita i sobretot a la victograveria o derrota del seu
bagravendol Eacutes un tema recorrent en les narracions begravelmiddotliques Per uacuteltim destaca la
reflexioacute sobre la guerra i els seus motius tot sembla comenccedilar pel rapte duna
dona perograve es barregen motivacions com lagravensia de glograveria el saqueig la supremacia
nacional la cogravelera lamistat o la famiacutelia
Traduccions al catalagrave
Daquest conjunt perograve nomeacutes la Iliacuteada i lOdissea ens han arribat iacutentegres de la resta de poemes tan sols shan conservat diversos fragments o referegravencies en altres obres
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 8
1875 Joan Montserrat i Archs Traduccioacute en prosa (Sen conserva nomeacutes part
del Cant XVIII)
1879 Conrad Roure i Bofill Traduccioacute en prosa Estampa de Leopoldo
Domenech laquoBiblioteca del Diari Catalagraveraquo
1930 Lluiacutes Segalagrave i Estalella Traduccioacute en prosa del Cant Primer Barcelona
Impremta de la Casa provincial de caritat 1930
1971 Manuel Balasch i Recort Traduccioacute en hexagravemetres catalans Editorial
Selecta
1975 Josep Maria Llovera Traduccioacute en hexagravemetre dels quinze primer Cants
(Publicacioacute pogravestuma per lAcadegravemia Catogravelica Sabadell Edicioacute no venal)
1978 Miquel Peix Traduccioacute en hexagravemetres catalans Editorial Alpha
1996 Joan Alberich i Marineacute Traduccioacute en prosa La Magrana
1997 Manuel Balasch i Recort Nova versioacute en hexagravemetres catalans
Editorial Proa
2005 Montserrat Ros i Ribas Traduccioacute en prosa Fundacioacute Bernat Metge
(Volum I (2005) cants I-IV volum II (2007) cants V-VIII)
bull Homer
Des de lantigor la tradicioacute atribueix a Homer (segle VIII aC) lautoria de la Iliacuteada
i lOdissea Homer fou considerat pels grecs el poeta per antonomagravesia i leducador
de Gregravecia Dell no sabem res del cert i probablement nomeacutes eacutes el nom que van
donar al poeta que serviacute de model als poetes posteriors
Al segle XVIII es va comenccedilar a dubtar fins i tot de la seva existegravencia ja que un
seguit de contradiccions incoheregravencies i repeticions feien pensar que els poemes
homegraverics no eren obres unitagraveries amb un sol autor Les teories que es basen en
aquestes incoheregravencies neguen (sobretot durant el segle XIX i principis del XX) la
unitat dels poemes homegraverics Aquesta quumlestioacute anomenada la quumlestioacute homegraverica eacutes
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 9
un debat obert ja que els especialistes no convergeixen en opinions
bull Caracteriacutestiques destil
La llengua homegraverica eacutes una llengua artificial i literagraveria que no es pot identificar
amb cap dialecte de cap egravepoca ni de cap regioacute de Gregravecia tot i que hi predomina el
dialecte jogravenic procedent de la Jogravenia a lAgravesia menor Constitueix una barreja
dialectal de diferents llocs i egravepoques barreja deguda a la seva transmissioacute oral
El vers usat eacutes lhexagravemetre un vers llarg de sis mesures recitatiu La regularitat
megravetrica eacutes fonamental per a la memoritzacioacute del poema
El sistema de composicioacute de la Iliacuteada aixiacute com de lOdissea sanomena diccioacute
formular En resum la major part dels versos soacuten foacutermules grups de paraules
regularment usades en les mateixes condicions megravetriques que utilitzaven els
aedes7 per crear versos de forma mecagravenica Un tipus de foacutermula molt frequumlent eacutes
la formada per un nom i un epiacutetet que sol designar un personatge diviacute o humagrave
Abundagravencia de comparacions o siacutemils Creats pel poeta a mode de paregraventesi
permeten abandonar lescenari egravepic amb una funcioacute triple donar plasticitat al relat
introduir varietat narrativa i captar latencioacute de lauditori
I2 Breu presentacioacute dels traductors
bull Miquel Peix C M F
El P Miquel Peix (19-2007) procedia drsquouna famiacutelia profundament cristiana de
Vinyoles drsquoOriacutes poble molt lligat a la histograveria de Jacint Verdaguer Entragrave al
seminari menor de Cervera i seguidament continuagrave els seus estudis Estudiagrave
humanitats a Alagon i Barbastre (1942-1946) noviciat a Vic (1946-1947)
filosofia a Solsona (1947-1950) teologia a Valls (1950-1955) Lrsquoany 1951-1952
fou professor al colmiddotlegi de Sabadell
7 Els aedes eren cantors professionals que repetien i improvisaven allograve que per tradicioacute havien apregraves sobre uns determinats temes Acompanyants dun instrument de corda recitaven tant en lagravembit clos del banquet del monarca com en un agravembit meacutes obert on es congregava el poble A partir dun determinat moment quan la poesia homegraverica fou passada a escrit aquesta va deixar de ser cantada per aedes i va passar a ser recitada per rapsodes sense acompanyament musical Aquests saprenien el text de memograveria i el recitaven alccedilant la veu i marcant el ritme amb un bastoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 10
Ordenat sacerdot lrsquo1 de maig de 1955 a Valls cursagrave lrsquoany de pastoral a Baltar
essent destinat al final de lrsquoany al Canadagrave on es dedicagrave durant tretze anys
a lrsquoapostolat entre els adolescents i joves Despreacutes passagrave a la Guinea Equatorial
(1969) on exerciacute el ministeri durant un any Lany 1970 fou destinat al Camerun
al llarg de deu anys estigueacute al servei de joves comunitats cristianes i arribagrave a
dominar excepcionalment la llengua autogravectona lEwondo
Lany 1980 tornagrave a Catalunya i es posagrave decididament al servei tant de lEsgleacutesia
com de la cultura del nostre paiacutes Entre daltres aportacions ha llegat a la nostra
cultura catalana una excelmiddotlent i lloada traduccioacute de la Iliacuteada (Alpha 1978) i una
transcripcioacute al catalagrave modern dAmic i amat de Ramon Llull (1984) Tambeacute ha
brindat a lEsgleacutesia i a la Congregacioacute nombroses traduccions poegravetiques i
creacions literagraveries originals
Lrsquoany 2004 iniciagrave a Sabadell lrsquoobra que ell considerava la meacutes important de la
seva vida lrsquoadoracioacute tot el dia de Jesuacutes en lExposicioacute Eucariacutestica
bull Manuel Balasch i Recort
Cornellagrave de Llobregat Baix Llobregat 13 de maig de 1928 - 14 de febrer de 2009
Va ser catedragravetic de grec de la Universitat Autogravenoma de Barcelona doctorat amb
la tesi Contribucioacuten al estudio de la lengua de Juvenal (1958) i va impartir
classes al Departament de Ciegravencies de lrsquoAntiguitat i de lrsquoEdat Mitjana a meacutes va
ser professor de grec drsquoensenyament secundari concretament a lrsquoINEM laquoJoseacute
Riberaraquo de Xagravetiva Valegravencia
Fou membre del Consell de Direccioacute de la Fundacioacute Bernat Metge on publicagrave
meacutes de trenta volums de clagravessics grecs i llatins com ara Platoacute Juvenal
Baquiacutelides Sogravefocles Aristogravefanes Polibi Tuciacutedides i Piacutendar A part de la
colmiddotleccioacute laquoBernat Metgeraquo tambeacute va editar traduccions en la colmiddotleccioacute
laquoBiblioteca Claacutesica Gredosraquo A meacutes de la traduccioacute centragrave la seva activitat en la
didagravectica de la cultura grecollatina com a autor de diverses gramagravetiques de llatiacute i
grec manuals com ara Introduccioacute al pensament clagravessic (1996) i antologies
entre les quals Liacuterica grega arcaica (1963) Emporion (1979) i Hesperia
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 11
antologiacutea de textos latinos (1983) Fou tambeacute un estudioacutes de lobra i el pensament
de Carles Riba Carles Riba helmiddotlenista i humanista (1984) Carles Riba la
vessant alemanya del seu pensament i de la seva obra (1987) i Carles Riba poeta
i humanista cristiagrave (1991) Editagrave tres volums del Memorial del peccador remut de
Felip de Malla (1981 1983 1986) i traduiacute i prologagrave les Elegies de Duino de
Rainer Maria Rilke (1995) Eacutes autor dels reculls de poemes LElegia transparent
(1998) de temagravetica sacerdotal i Miralls del temps (2000) de caire liacuteric La seva
traduccioacute al catalagrave de la Iliacuteada li valgueacute el 1998 els premis Ciutat de Barcelona i
Criacutetica Serra dOr El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi Fou membre de
la Reial Acadegravemia de Bones Lletres de Barcelona (2000)
A finals de lrsquoany 2005 va cedir quasi tota la seva biblioteca personal a la
Biblioteca drsquoHumanitats
Manuel Balasch fou el primer que traduiacute la Iliacuteada en hexagravemetres el vers clagravessic en
quegrave estagrave compost loriginal grec i publicagrave la seva obra el 1971 en leditorial
Selecta Un quart de segle meacutes tard va realitzar una nova versioacute -la que fou
doblement premiada (1998)- perquegrave considerava desfasada lanterior
I3 Adaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave
bull Breu histograveria
Es pot considerar el segle XIV a Itagravelia la data de inici de ladaptacioacute dels
esquemes clagravessics a les llenguumles modernes A Catalunya perograve aquest fenomen
sesdeveacute un fet tardagrave degut a la Decadegravencia8 Llevat dels intents anteriors
ladopcioacute dels ritmes clagravessics en la poesia catalana i especialment lldquoadaptacioacuterdquo
de lhexagravemetre al catalagrave comenccedila a partir del Noucentisme amb Carles Riba i
Maragall Maragall adaptagrave la muacutesica i el ritme propi de lhexagravemetre homegraveric en
una traduccioacute dels Himnes homegraverics feta per Bosch i Gimpera la seva obra eacutes el
precedent del que seria lhexagravemetre ribiagrave Carles Riba traduiacute en ladolescegravencia Les
Bucograveliques de Virgili el seu rigoroacutes hexagravemetre catalagrave ja fou en aquell moment
titllat de perfecte perograve fou amb la seva primera traduccioacute de lOdissea (1919)
8 ldquoNom amb quegrave els historiadors de la literatura catalana han designat el periacuteode compregraves entre la fi de ledat mitjana i la Renaixenccedila el qual es caracteritza per una notable minva en luacutes literari del catalagrave i per la mediocritat estegravetica de les obres que shi produiumlrenrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 12
que fixagrave duna manera gairebeacute definitiva ladaptacioacute catalana de lhexagravemetre amb
lleis progravepies La nova versioacute de Riba daquest mateix poema (1948) significa la
magravexima expressioacute de fidelitat a lhexagravemetre homegraveric en la nostra llengua
bull Principals diferegravencies
La megravetrica grega eacutes una megravetrica quantitativa es fonamenta en la quantitat de les
siacutelmiddotlabes Aquestes podien eacutesser llargues o breus la siacutelmiddotlaba llarga equivalia en
durada a dues breus la siacutelmiddotlaba breu al seu torn corresponia a la unitat megravetrica
meacutes petita anomenada mora La combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes llargues i
breus formava els peus megravetrics i la successioacute daquests peus megravetrics donava com a
resultat el vers que depenia (el seu nom) del tipus i la quantitat de peus que el
constitueixen
En les llenguumles romagraveniques el fonament del ritme es basa en lrsquoalternanccedila dels
accents en les paraules (sistema accentual) lrsquooposicioacute drsquoagravetona (temps feble) i
togravenica (temps fort) Els accents determinen el ritme del vers i el vers mateix com
ho fa la quantitat silmiddotlagravebica en el sistema quantitatiu
laquoEn efecte les siacutelmiddotlabes llargues clagravessiques se corresponen molt beacute en les siacutelmiddotlabes
tograveniques o accentuades de la nostra llengua i les siacutelmiddotlabes breus o ragravepides en les
siacutelmiddotlabes agravetones o no accentuadesraquo (Joaquim Garcia i Girona 1925)
A diferegravencia de la versificacioacute clagravessica en quegrave els versos resultat duna
combinacioacute de mesures megravetriques admeten un nombre variable de siacutelmiddotlabes en la
megravetrica catalana el vers eacutes denominat segons el recompte silmiddotlagravebic deu siacutelmiddotlabes
formen un vers decasiacutelmiddotlab etc
bull Imitacioacute
El peu megravetric grecoromagrave equival en catalagrave a un grup fogravenic compost per una
combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes tograveniques (transcrit oacute) i agravetones (transcrit o)
Tot i aixiacute no hi ha una vertadera correspondegravencia entre els peus megravetrics clagravessics
amb els pretesos peus del vers catalagrave i cal que sestableixi la seguumlent equivalegravencia9
per a considerar vagravelides les adaptacions siacutelmiddotlaba llarga a principi de peu = siacutelmiddotlaba
togravenica siacutelmiddotlaba llarga precedida duna siacutelmiddotlaba llarga o siacutelmiddotlaba breu en segona
9 MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral Barcelona Febrer 1976
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 13
placcedila de peu = siacutelmiddotlaba agravetona siacutelmiddotlaba breu en tercera placcedila de peu = siacutelmiddotlaba
agravetona
Considerem en paraules de Miquel Peix quin eacutes el model de composicioacute de
laquolhexagravemetre de la poesia greco-romana basat per a la nostra llengua en el
sistema accentual [eacutes] el vers de sis accents ndashcomenccedil cadascun drsquoells drsquouna
sequumlegravencia de tres o de dues siacutelmiddotlabes eacutes a dir dels primitius dagravectil i espondeundash
sense excloure els accents secundaris distribuiumlts tots ells en una estudiada
alternagravencia i proveiumlts drsquounes cesures principalment ldquomasculinesrdquo que pretenen
recordar les de lrsquohexagravemetre clagravessicraquo10
Lesquema megravetric ideal eacutes el seguumlent
oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) Oacute O O Oacute O
Quan diem que les sis mesures de lhexagravemetre clagravessic equivalen en catalagrave a un vers
de sis accents separat per una o dues siacutelmiddotlabes agravetones trobem el seguumlent problema
en la nostra llengua hi ha la tendegravencia a fer togravenica una siacutelmiddotlaba siacute i una siacutelmiddotlaba no
eacutes a dir a meacutes de dos elements agravetons seguits sintroduirien accents secundaris que
anirien en contra daquesta llei bagravesica11
bull Dificultats
La dificultat que ofereix lhexagravemetre en laplicacioacute al catalagrave es redueix
fonamentalment a la primera siacutelmiddotlaba del vers que cal que sigui togravenica en canvi
la tendegravencia del catalagrave eacutes dun ritme agut12 Davant daquesta dificultat hi han
diverses solucions i laquode la solucioacute que hom doni a aquest problema dependragrave en
gran part la fesomia de lhexagravemetre catalagraveraquo13 Nosaltres perograve considerem dentre
diverses estrategravegies conegudes per a facilitar la creacioacute dhexagravemetres amb
considerable fidelitat les meacutes encertades les seguumlents
El desplaccedilament del primer accent14 Eacutes a dir la substitucioacute del primer peu de
lhexagravemetre per un altre de caracteriacutestiques similars Dit aixograve i tenint en compte
10 DOLCcedil Miquel LEneida Prograveleg Barcelona Alpha195811 RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 191912 Emprat per Riba com a sinogravenim de ritme ascendent Mentre el ritme clagravessic de lhexagravemetre eacutes
descendent (comenccedila per temps fort) en catalagrave el ritme eacutes naturalment ascendent (comenccedila per temps feble ldquodegut a la gran quantitat de partiacutecules agravetones que tenen lloc al comenccedilament doracioacute articles preposicions conjuncionsrdquo Eduard Valentiacute)
13 VALENTIacute Eduard Els clagravessics i la literatura catalana moderna Barcelona Curial Edicions Catalanes 1973
14 MEDINA Jaume Ibiacuted p 166
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 14
que no es poden trobar dos accents consecutius (com succeiria desplaccedilant el
primer accent dun peu bisiacutelmiddotlab) contemplem que luacutenica substitucioacute possible eacutes
la dun peu trisiacutelmiddotlab concretament el primer dagravectil (oacute o o) per un amfiacutebrac (o oacute
o)
Una altra solucioacute eacutes el fet de no comenccedilar amb siacutelmiddotlaba togravenica ni contenir el primer
peu cap accent togravenic Eacutes a dir comenccedilar amb un peu format per siacutelmiddotlabes agravetones
Per no rompre el ritme dactiacutelic de lhexagravemetre sha de seguir la seguumlent condicioacute
que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones (no dues ni quatre) i que la quarta sigui
togravenica15
15 INGLEgraveS I PIJOAN Martiacute Estructuracioacute dels versos llatins en catalagrave Apegravendix a lobra de M Melendres LEsposa de lAnyell Tarragona 1965
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 15
II ANAgraveLISI I COMPARACIOacute DELS TEXTOS
Aclariments
Com ja srsquoha avanccedilat a la introduccioacute la metodologia emprada per la realitzacioacute
del treball es basa en el comentari de text entegraves com un mitjagrave per ilmiddotlustrar lestudi
dels textos i expressar les nostres valoracions
Els eixos pels quals es desenvolupa el comentari de text soacuten els seguumlents
1 CONTEXTUALITZACIOacute
2 TEMA
3 ESTRUCTURA
1 Estructura externa (aspecte megravetric)
2 Estructura interna (articulacioacute del contingut)
4 ANAgraveLISI FORMAL
5 CONCLUSIOacute
Aquest model seragrave aplicat en la seva totalitat en la redaccioacute del comentari del text
original Daquesta manera sintentaragrave que el lector obtingui una visioacute ample del
text original i no lentengui simplement com un element a comparar
Pel que fa als textos traduiumlts es prestaragrave atencioacute -casi exclusivament- a lanagravelisi de
lestructura externa i laspecte formal encara que sempre partint del contingut
Considerem aquests dos aspectes el meacutes importants per al nostre objectiu
comparatiu pel seu valor comparable entre original i traduccioacute i ja que en
principi el contingut del poema eacutes inamovible no es prestaragrave atencioacute ni a la
contextualitzacioacute ni al tema Les convergegravencies i divergegravencies amb el text original
seran sintetitzades en la conclusioacute de cada comentari
Finalment amb la intencioacute de reflexionar sobre les possibles solucions del text
hem decidit fer un quart comentari on es compararan els dos textos traduiumlts
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 16
II1 Comentari del text original grec
El fragment seleccionat forma part del cant segon o segona rapsogravedia de la Iliacuteada
que consta de 877 versos concretament forma part duna seccioacute ben diferenciada
que ocupa 301 versos i que correspon a la segona mitat daquest cant (484-785)
En aquesta seccioacute anomenada tradicionalment com el Catagraveleg de les naus es fa
una descripcioacute de lexegravercit aqueu o grec que consisteix en una enumeracioacute dels
contingents de naus que componien lexpedicioacute contra Troia sanomenen les
regions principals que envien tropes els cabdills de cada regioacute i el nombre de naus
enviades En la part final daquesta descripcioacute es precisa qui soacuten els millors
guerrers dentre els grecs com ara Aquilmiddotles o Agraveiax aquesta eacutes exactament la
part escollida 760-785 Iliacuteada II En el cant II el catagraveleg de les naus sinsereix
quan Agamegravemnon disposa les tropes i passa revista a aquestes Abans daixograve
Agamegravemnon tot i que eacutes instigat per Zeus mitjanccedilant un somni a reprendre la
batalla posa a prova la moral del seu exegravercit proposant la retirada de Troia
Despreacutes de reprimir les temptatives de rendicioacute castigar els covards i animar
lexegravercit amb excelmiddotlents discursos es fan els preparatius per anar a la guerra
Despreacutes del catagraveleg de les naus gregues es descriuen les forces troianes que
tambeacute es disposen per la lluita
La funcioacute linguumliacutestica que predomina eacutes la representativa perquegrave la intencioacute de
lautor eacutes presentar una histograveria sense valoracions personals El narrador eacutes
heterodiegegravetic no eacutes un personatge del relat i eacutes omniscient ho coneix tot relata
objectivament i en tercera persona uns successos sense formar part de laccioacute
distanciat
El tema daquest fragment eacutes en efecte els millors guerrers i cavalls del
contingent grec La idea central eacutes la referegravencia que es fa al ressentiment
dAquilmiddotles amb Agamegravemnon (versos 769-773) i que situa el principal heroi grec
lluny de laccioacute expectant El tema es genera a partir de la mencioacute dAquilmiddotles ja
que el narrador no pot tant sols anomenar-lo sinoacute que es veu obligat a explicar el
seu estat dagravenim i per tant a fer referegravencia al conflicte entre aquests dos herois al
seu enuig A meacutes daquesta idea central que es el tema nuclear de lobra
sidentifiquen dues idees importants per una banda entre els millors guerrers i
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 17
cavalls els meacutes ben considerats soacuten Aquilmiddotles i els seus cavalls per laltra el
contingent aqueu sense la presegravencia del seu millor guerrer eacutes molt poderoacutes
gragravecies al seu ingent nombre
El fragment eacutes una tirada de 25 hexagravemetres (del grec ldquoἕξαrdquo sis i ldquoμέτρονrdquo metre
sis metres) Aquest vers tambeacute anomenat hexagravemetre dactiacutelic eacutes constituiumlt per una
segraverie de sis peus metres o compassos de dos temps un de fort seguit dun de
feble Els dos temps soacuten quantitativament iguals perograve el temps fort eacutes sempre
format per una siacutelmiddotlaba llarga (transcrit _) i el feble pot ser format per una llarga o
dues de breus (transcrit u u) En el primer cas el peu sanomena espondeu (_ _) i
en el segon dagravectil (_ u u) Les possibilitats dorganitzacioacute dels peus soacuten les
seguumlents luacuteltim peu eacutes sempre un espondeu el cinquegrave eacutes dagravectil16 i els quatre
primers soacuten a lliure disposicioacute dagravectils o espondeus17
Presenta lesquema seguumlent (amb un miacutenim de dotze siacutelmiddotlabes i un magravexim de
disset)18 _ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _ Per ser un vers tan llarg presenta
sempre una cesura (transcrit ) en el tercer peu que el divideix en dos membres
el segon quelcom meacutes llarg que el primer Aquesta cesura pot ser de dos tipus
trocaica si separa les dues siacutelmiddotlabes breus (_ uu _ uu _ u u _ uu _ uu _ _) o
penthemiacutemera si divideix el peu en dos (_ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _) A
meacutes de la cesura principal pot presentar cesures secundagraveries que no tindrem en
compte Finalment resta dir que eacutes el vers tradicional de lepopeia grega i romana
usat tambeacute en la poesia religiosa (oracles i himnes) en la didascagravelica i en
lelegiacuteaca i que el seu origen eacutes molt llunyagrave en el temps sorgit de la literatura oral
Hi ha un magravexim de 32 agrupacions diferents o esquemes de lhexagravemetre19
diferents maneres possibles de combinar els dagravectils (d) i els espondeus (e) que el
formen En el fragment hem trobat 9 que soacuten les seguumlents
Hexagravemetres amb 2 dagravectils ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquoe d d e D Erdquo ldquoe e d d D Erdquo ldquod e d 16 El cinquegrave peu teacute molta importagravencia en el ritme de lhexagravemetre tant que si aquest eacutes un dagravectil
lhexagravemetre sanomena dactiacutelic i si eacutes espondeu sanomena espondaic -tradicionalment lhexagravemetre espondaic eacutes evitat fins al punt de ser excepcional la seva presencia
17 En termes acuacutestics lacumulacioacute de dagravectils donava la impressioacute de lleugeresa en canvi lacumulacioacute despondeus donava la sensacioacute de pesador La gran varietat riacutetmica i melogravedica (accents de les paraules) era explotada a voluntat pel poeta en la creacioacute poegravetica
18 El signe ldquourdquo expressa la possibilitat deacutesser siacutelmiddotlaba llarga o breu19 MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios claacutesicos Vol 15
(1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 18
e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d d e D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo ldquod e d
d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod
d d e D Erdquo com per exemple el vers 760
οὗ τοι ἄρ ἡ γε μό νες Δα να ῶν καὶ κοί ραν οι ἦ σαν _ u u _ u u _ u u _ _ _ u u _ _
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e
d d D Erdquo com el vers 774
δίσκ οι σιν τέρ πον το καὶ αἰγ α νέ ῃ σιν ἱ έντ ες _ _ _ _ _ u u _ u u _ u u _ _
I en igual proporcioacute lhexagravemetre holodagravectil de 5 dagravectils ldquod d d d D Erdquo com
el vers 777
ἕστ α σαν ἅρμ α τα δεὖ πε πυκ ασ μέ να κεῖ το ἀ νάκ των _ u u _ u u _ u u _ u u _ u u _ _
I lhexagravemetre de 2 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e d e D Erdquo com el
vers 762
αὐ τῶν ἠδ ἵππ ων οἳ ἅμ Ἀτ ρείA δῃ σιν ἕ πον το_ _ _ _ _ u u _ _ _ u u _ _
Aquests variats esquemes sintercalen entre ells de manera que nomeacutes hi ha 3
casos en quegrave es repeteix un mateix esquema en dos versos seguits ldquoe e d d
D Erdquo 774-775 ldquod d d e D Erdquo 781-782 i ldquod d d d D Erdquo 783-784
Veiem quina relacioacute tenen aquests esquemes amb el contingut que sexpressa en
ells ens fixarem perograve en els extrems Els versos amb 2 dagravectils (4) els de menys
dagravectils del text es podrien qualificar com els que donarien en termes acuacutestics
meacutes impressioacute de lentitut en aquest fragment La seva presegravencia destaca en els
versos 766 i 777 on es parla dApolmiddotlo Lobjectiu formal podria ser expandir
lanegravecdota miacutetica que sallunya de lescenari narratiu principal amb la intencioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 19
dallargar el paregraventesi Quant als versos holodagravectils (4) en trobem un (765)
precedint lexemple anterior que contrastaria encara meacutes amb lacumulacioacute
despondeus citada El 777 eacutes el punt agravelgid duna descripcioacute amb ritme ascendent
la dels homes dAgamegravemnon (773-779) Comenccedila al 773 amb 2 dagravectils passa a 3
en el 774 i 775 a 4 en el 776 a 5 en el 777 i novament a 4 en el 778 i 779 Podem
observar com aquests esquemes no es corresponen estrictament amb el contingut
de la descripcioacute perograve ajuden a caracteritzar-la riacutetmicament en aquest cas
agilitzant-la progressivament Els versos 784 i 785 en canvi es corresponen
perfectament amb el contingut ja que en aquests versos sexpressa moviment
concretament de les tropes aquees ja disposades Veiem quegrave diuen literalment
Daquesta manera en efecte la terra es lamentava granment sota els peus dels
que marxaven Molt ragravepidament travessaven la plana Podem pressentir que
aquest esquema per a un oient contemporani al poema augmentava la impressioacute
de dinamisme del que sexplica
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu) Els versos comencen amb la
mateixa proporcioacute amb dagravectil i espondeu El 764 acaba en monosiacutelmiddotlab una dada
molt estranya en lhexagravemetre
τὰς Εὔ μη λος ἔ λαυ νε πο δώ κε ας ὄρν ι θας ὣς _ _ _ u u _ u u _ u u _ u u _
La cesura predominat eacutes la trocaica (17 vegades) com en el vers 763
ἵππ οι μὲν μέγ ἄ ρισ ται ἔ σαν Φη ρη τι ά δα ο _ _ _ u u _ u u _ _ _ u u _ u
Observem els encavalcaments existents 762-763 766-767 768-769 769-770
771-772 772-773 773-774 774-775 775-776-777 777-778 782-783 i 784-785
Generalment lencavalcament eacutes suau i el que continua en el vers seguumlent eacutes un
complement que pot ser
Coordinat a un altre anterior (762-763 766-767 772-773 774-775 781-
782 784-785) exemple
781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
782 χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20
La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre
amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo
(Zeus) el complement indirecte del vers anterior
O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple
777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo
Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un
complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo
Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre
sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa
lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773
776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple
773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo
A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc
(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb
(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν
ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)
Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn
identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la
introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es
demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest
exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues
dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que
Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat
-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors
guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no
obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a
les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es
distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21
cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb
agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien
lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem
dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els
millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)
Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en
general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat
nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories
gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius
preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els
predicatius dadjectius els epiacutetets
El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb
sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per
exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents
(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten
en la seva majoria denotatius
Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo
literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς
εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si
tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε
Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus
La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que
els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es
representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una
informacioacute objectiva (ex 766)
En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en
-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes
(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers
764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les
preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22
de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica
especiacuteficament literagraveria
Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu
En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ
μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix
lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la
Musa
En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el
seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles
senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions
especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan
Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ
φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts
En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a
Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute
fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de
reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si
estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar
que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un
fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de
les erupcions del volcagrave Etna
Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels
dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes
arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme
entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari
expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per
exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de
solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de
legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23
Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que
el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha
demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable
ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha
deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats
linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori
equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de
ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les
caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric
II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra
publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes
diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en
lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a
la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i
els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo
En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es
refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents
Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una
gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les
estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos
dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells
soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no
hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici
molt irregulars
Aquests 4 versos soacuten els seguumlents
766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24
768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo
778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo
781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo
Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat
megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens
hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament
778
ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E
En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una
siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos
peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab
ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre
781
ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E
Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el
vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre
siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de
siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17
Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem
tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica
Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre
ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir
que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25
siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i
774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a
placcedila de peu
Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un
peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el
ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin
donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu
predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de
grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original
782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo
o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per
a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave
En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu
de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un
temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic
Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-
nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes
rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)
espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)
Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26
Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex
772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex
771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo
o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex
762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part
de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres
siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per
siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent
al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la
forma original
Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que
no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament
regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a
principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute
entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les
seguumlents indicacions seran considerats irregulars
Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac
Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu
Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27
Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del
hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten
els seguumlents
Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo
Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d
e p D Erdquo
Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo
ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d
e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Irregulars ldquop d d d D E
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa
d e d D Erdquo com el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d
e p D Erdquo com per exemple el vers 774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)
qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo
770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute
ldquop d e e E Erdquo
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28
exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de
versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar
Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents
esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant
diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i
llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la
durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels
diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la
cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents
esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute
diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers
es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la
sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute
despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En
definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb
lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la
dinagravemica dels hexagravemetres originals
Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies
megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en
que es miri
760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo
oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica
regular
779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo
o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29
784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo
o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el
meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes
el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa
aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de
pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]
Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve
serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte
dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent
togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la
seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per
evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de
7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per
camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble
Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla
Veiem-ho
761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu
truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir
gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte
amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu
aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil
Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu
meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o o
Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic
nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen
lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30
aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula
considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria
lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic
seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu
seragrave trocaica (oacute o o)
La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762
ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761
ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes
clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos
versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute
que aquesta acaba amb el peu mateix
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777
ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no
trobem cap cesura
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una
cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un
amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica
anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon
lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i
els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31
traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns
adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα
στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα
διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no
nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins
la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v
760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777
etc)
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i
entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot
ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de
langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria
de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el
DIEC223
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765
ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha
traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a
Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots
que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave
ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo
eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos
substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v
773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772
Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici
(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi
23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32
mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al
respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei
al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en
aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica
grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat
don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768
sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un
punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo
Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a
lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en
leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a
entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax
Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots
els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara
inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front
dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha
estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva
gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu
Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute
trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes
molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten
pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve
aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de
Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de
la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i
senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33
diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel
Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari
tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions
reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i
trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En
definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil
homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet
que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys
dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil
grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a
Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest
fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a
la pagravegina 65
Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats
amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de
Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb
siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula
bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769
(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests
uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de
lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent
togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden
ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute
hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha
sinalefa com si el)
Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres
que soacuten els seguumlents
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d
e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d
D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D
Erdquo com el vers 769
ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d
d e D Erdquo com per exemple el vers 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e
e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament
ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions
dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d
d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat
no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)
Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent
761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 4
fragments escandint els versos i consultant la bibliografia al respecte quan
sorgien dubtes al mateix temps es feien unes taules estadiacutestiques per classificar
les dades organitzant tot allograve susceptible deacutesser comparat megravetricament -les
estadiacutestiques no es mostren en el treball ni shan inserit en lannex perquegrave no ho
hem cregut necessari per a la ilmiddotlustracioacute dels resultats que ens sembla correcta
sense elles finalment shan triat les dades considerades meacutes significatives i sha
decidit lordre en que serien exposades en el comentari de text sobretot seguint el
model de Jesuacutes Luque Moreno5
Una altra part del proceacutes de creacioacute del treball sha basat en fer una traduccioacute
literal del fragment seleccionat en grec clagravessic la qual ens ha estat de gran ajuda
ja durant la seva elaboracioacute i meacutes tard en la comparacioacute amb les traduccions
triades per a examinar els matisos semagraventics que formen part de la tasca
traductora i per a veure les diferegravencies subtils en el contingut dambdues
traduccions Aquesta traduccioacute literal no sha inserit en lannex perograve la seva
presegravencia eacutes perceptible al llarg del treball ategraves que ens ha calgut expressar en
catalagrave el que es deia en el text original i que hem volgut fer-ho en unes altres
paraules que no fossin les progravepies de les traduccions
Estructura
Pel que fa a lrsquoestructura daquest treball es pot dividir en les parts diferenciades
seguumlents
En una primera part teograverica es fa una breu presentacioacute de la Iliacuteada i Homer es
presenta la biografia dels traductors i srsquoexposen alguns conceptes elementals sobre
ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave
En una segona part pragravectica es duu a terme lanagravelisi dels diferents textos i es
redacten informes valorats de cada un dells quatre en total un del text original
un de cada traduccioacute per separat i un de les dues traduccions en conjunt
Finalment apareix lrsquoapartat de les conclusions que hem pogut extreure de lrsquoestudi
aixiacute com la bibliografia i lannex
5 LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998) nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 5
Dificultats
Durant la realitzacioacute drsquoaquest treball mrsquohe anat trobant amb diverses dificultats En
primer lloc el meacutes dificultoacutes del treball ha estat escollir i acotar el tema No va ser
fins que ben entrat el segon curs de batxillerat el meu tutor que vaig conegraveixer
aquest mateix curs em va donar les eines necessagraveries -i no em refereixo a res
material- per decidir a quegrave volia dedicar les tantes hores de treball que
mesperaven
En segon lloc i com a consequumlegravencia del quegrave acabem desmentar el temps Per la
manca daquest algunes parts del treball demanen ser reflexionades amb meacutes
contemplacioacute no eacutes el cas dels comentaris individuals dels quals estic bastant
satisfet Per sort perograve encara que he tingut relativament poc temps des de que
vaig decidir el tema del treball he pogut aprofitar els coneixements adquirits
durant lestiu en quegrave vaig estar fent un altre treball de recerca el qual vaig haver
dabandonar per ser un projecte massa ambicioacutes (tambeacute de tema clagravessic
traduccions i hexagravemetres perograve a la fi massa complicat)
Un altre problema va ser trobar informacioacute biogragravefica de Miquel Peix I en darrer
terme podria esmentar el meu propi caragravecter que mha dificultat molt sovint
aprofitar el temps de la manera meacutes adequada
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 6
I MARC TEOgraveRIC
I1 Breu presentacioacute de lobra i lautor seleccionats
bull La Iliacuteada
El poemes la Iliacuteada i lOdissea inicien la histograveria de la literatura grega escrita i tots
dos soacuten el punt de partida de la literatura occidental Tot i ser el primer llegat de la
literatura grega no representen les primeres manifestacions literagraveries de la cultura
grega sinoacute que aquests recullen la llarga tradicioacute oral anterior Aquests poemes
pertanyen a legravepica un gegravenere poegravetic la realitzacioacute del qual es concentra en
lepopeia un poema narratiu extens on es narren en tercera persona i en un estil
majestuoacutes fets heroics extrets de la histograveria o de la llegenda
La Iliacuteada eacutes un poema egravepic escrit en grec clagravessic i compost en hexagravemetres per a
ser recitat oralment La data de composicioacute eacutes una dada controvertida lopinioacute
majoritagraveria la situa en la segona meitat del segle VIII aC perograve alguns estudiosos la
situen en egravepoques meacutes tardanes i daltres defensen que determinades parts del
poema foren compostes en egravepoques molt anteriors Consta de meacutes de 15000
versos que foren dividits pels alexandrins del segle III aC en 24 cants o rapsogravedies
Narra una part de la Guerra de Troia concretament 51 dies del setge daquesta
ciutat en el desegrave i uacuteltim any de la guerra El nom de lobra deriva del nom del
fundador miacutetic de la ciutat de Troia Ilos fill de Tros (del pare del fundador proveacute
laltre topogravenim meacutes conegut)
Tant la Iliacuteada com lOdissea foren considerades pels grecs de legravepoca clagravessica i
posteriors com les composicions meacutes importants de la seva literatura Lestudi i la
memoritzacioacute dels poemes es convertiacute en una pragravectica tan habitual en les escoles
de legravepoca que van arribar a fonamentar la pedagogia grega de legravepoca clagravessica
Ambdues obres formen part duna serie meacutes amplia de poemes egravepics de diferents
autors i extensions denominat cicle egravepic6 i dins daquest conjunt eacutes part del grup
6 El cicle egravepic es un grup de poemes originagraveriament independents compostos posteriorment a la Iliacuteada i a lOdissea La intencioacute dels seus creadors era cobrir les llacunes dinformacioacute de les histories contades als poemes homegraverics i constituir un text continu Aquests poemes es recullen en diferents cicles Quan a la temagravetica la poesia ciacuteclica sinicia amb els oriacutegens del moacuten i els deus segueix amb el Cicle de Tebes en torn a la llegenda dEgravedip el Cicle de Troia des dels oriacutegens de la guerra de Troia fins al retorn dels herois i les aventures dOdisseu
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 7
de poemes que forma el cicle troiagrave
La trama la Iliacuteada canta diversos episodis de la guerra de Troia prenent com a
tema fonamental la ira dAquilmiddotles i el seu acabament Aquilmiddotles el principal heroi
de lexegravercit grec eacutes agreujat pel cap de tots els exegravercits grecs Agamegravemnon el qual
li pren Briseida una donzella que li havia estat donada com a premi dhonor
Aquilmiddotles es retira llavors de la lluita amb el seu exegravercit els mirmiacutedons convenccedilut
que els seus aliats es veuran obligats a retornar-li lhonor per tal daconseguir el
seu favor en la batalla Quan Agamegravemnon intenta compensar-lo Aquilmiddotles no en teacute
prou i resta ressentit mentre observa com els troians comandants pel priacutencep
Hegravector segueixen vencent fins a arribar al campament grec En aquest punt
Pagravetrocle surt a escometre les tropes enemigues al capdavant dels mirmiacutedons i mor
en un combat singular contra Hegravector Aquest fet sumeix Aquilmiddotles dins duna gran
consternacioacute i acceptant loferta de reconciliacioacute dAgamegravemnon -per la seva set
de venjanccedila- es llanccedila al combat i no triga gaire a matar Hegravector Aleshores
Aquilmiddotles arrossega el cadagravever de lenemic pel camp de batalla i es nega a retornar
el cos fins que a la nit Priacuteam rei de Troia es presenta a la barraca dAquilmiddotles
per aconseguir que al seu fill li retin els deguts funerals dins la ciutat
Els temes en lobra soacuten presents multitud de temes ja que eacutes un poema compost
per diferents escenes independents i amb significat propi Destaquem perograve els
meacutes importants La primera constant eacutes el destiacute una preocupacioacute tiacutepicament
grega els deacuteus es barregen amb la guerra la profecia anuncia el que passaragrave i els
personatges no poden escapar del que estagrave escrit La segona constant eacutes la quumlestioacute
de lhonor dels herois lligat als combats singulars a les seves decisions en batalla
el seu comportament despreacutes de la lluita i sobretot a la victograveria o derrota del seu
bagravendol Eacutes un tema recorrent en les narracions begravelmiddotliques Per uacuteltim destaca la
reflexioacute sobre la guerra i els seus motius tot sembla comenccedilar pel rapte duna
dona perograve es barregen motivacions com lagravensia de glograveria el saqueig la supremacia
nacional la cogravelera lamistat o la famiacutelia
Traduccions al catalagrave
Daquest conjunt perograve nomeacutes la Iliacuteada i lOdissea ens han arribat iacutentegres de la resta de poemes tan sols shan conservat diversos fragments o referegravencies en altres obres
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 8
1875 Joan Montserrat i Archs Traduccioacute en prosa (Sen conserva nomeacutes part
del Cant XVIII)
1879 Conrad Roure i Bofill Traduccioacute en prosa Estampa de Leopoldo
Domenech laquoBiblioteca del Diari Catalagraveraquo
1930 Lluiacutes Segalagrave i Estalella Traduccioacute en prosa del Cant Primer Barcelona
Impremta de la Casa provincial de caritat 1930
1971 Manuel Balasch i Recort Traduccioacute en hexagravemetres catalans Editorial
Selecta
1975 Josep Maria Llovera Traduccioacute en hexagravemetre dels quinze primer Cants
(Publicacioacute pogravestuma per lAcadegravemia Catogravelica Sabadell Edicioacute no venal)
1978 Miquel Peix Traduccioacute en hexagravemetres catalans Editorial Alpha
1996 Joan Alberich i Marineacute Traduccioacute en prosa La Magrana
1997 Manuel Balasch i Recort Nova versioacute en hexagravemetres catalans
Editorial Proa
2005 Montserrat Ros i Ribas Traduccioacute en prosa Fundacioacute Bernat Metge
(Volum I (2005) cants I-IV volum II (2007) cants V-VIII)
bull Homer
Des de lantigor la tradicioacute atribueix a Homer (segle VIII aC) lautoria de la Iliacuteada
i lOdissea Homer fou considerat pels grecs el poeta per antonomagravesia i leducador
de Gregravecia Dell no sabem res del cert i probablement nomeacutes eacutes el nom que van
donar al poeta que serviacute de model als poetes posteriors
Al segle XVIII es va comenccedilar a dubtar fins i tot de la seva existegravencia ja que un
seguit de contradiccions incoheregravencies i repeticions feien pensar que els poemes
homegraverics no eren obres unitagraveries amb un sol autor Les teories que es basen en
aquestes incoheregravencies neguen (sobretot durant el segle XIX i principis del XX) la
unitat dels poemes homegraverics Aquesta quumlestioacute anomenada la quumlestioacute homegraverica eacutes
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 9
un debat obert ja que els especialistes no convergeixen en opinions
bull Caracteriacutestiques destil
La llengua homegraverica eacutes una llengua artificial i literagraveria que no es pot identificar
amb cap dialecte de cap egravepoca ni de cap regioacute de Gregravecia tot i que hi predomina el
dialecte jogravenic procedent de la Jogravenia a lAgravesia menor Constitueix una barreja
dialectal de diferents llocs i egravepoques barreja deguda a la seva transmissioacute oral
El vers usat eacutes lhexagravemetre un vers llarg de sis mesures recitatiu La regularitat
megravetrica eacutes fonamental per a la memoritzacioacute del poema
El sistema de composicioacute de la Iliacuteada aixiacute com de lOdissea sanomena diccioacute
formular En resum la major part dels versos soacuten foacutermules grups de paraules
regularment usades en les mateixes condicions megravetriques que utilitzaven els
aedes7 per crear versos de forma mecagravenica Un tipus de foacutermula molt frequumlent eacutes
la formada per un nom i un epiacutetet que sol designar un personatge diviacute o humagrave
Abundagravencia de comparacions o siacutemils Creats pel poeta a mode de paregraventesi
permeten abandonar lescenari egravepic amb una funcioacute triple donar plasticitat al relat
introduir varietat narrativa i captar latencioacute de lauditori
I2 Breu presentacioacute dels traductors
bull Miquel Peix C M F
El P Miquel Peix (19-2007) procedia drsquouna famiacutelia profundament cristiana de
Vinyoles drsquoOriacutes poble molt lligat a la histograveria de Jacint Verdaguer Entragrave al
seminari menor de Cervera i seguidament continuagrave els seus estudis Estudiagrave
humanitats a Alagon i Barbastre (1942-1946) noviciat a Vic (1946-1947)
filosofia a Solsona (1947-1950) teologia a Valls (1950-1955) Lrsquoany 1951-1952
fou professor al colmiddotlegi de Sabadell
7 Els aedes eren cantors professionals que repetien i improvisaven allograve que per tradicioacute havien apregraves sobre uns determinats temes Acompanyants dun instrument de corda recitaven tant en lagravembit clos del banquet del monarca com en un agravembit meacutes obert on es congregava el poble A partir dun determinat moment quan la poesia homegraverica fou passada a escrit aquesta va deixar de ser cantada per aedes i va passar a ser recitada per rapsodes sense acompanyament musical Aquests saprenien el text de memograveria i el recitaven alccedilant la veu i marcant el ritme amb un bastoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 10
Ordenat sacerdot lrsquo1 de maig de 1955 a Valls cursagrave lrsquoany de pastoral a Baltar
essent destinat al final de lrsquoany al Canadagrave on es dedicagrave durant tretze anys
a lrsquoapostolat entre els adolescents i joves Despreacutes passagrave a la Guinea Equatorial
(1969) on exerciacute el ministeri durant un any Lany 1970 fou destinat al Camerun
al llarg de deu anys estigueacute al servei de joves comunitats cristianes i arribagrave a
dominar excepcionalment la llengua autogravectona lEwondo
Lany 1980 tornagrave a Catalunya i es posagrave decididament al servei tant de lEsgleacutesia
com de la cultura del nostre paiacutes Entre daltres aportacions ha llegat a la nostra
cultura catalana una excelmiddotlent i lloada traduccioacute de la Iliacuteada (Alpha 1978) i una
transcripcioacute al catalagrave modern dAmic i amat de Ramon Llull (1984) Tambeacute ha
brindat a lEsgleacutesia i a la Congregacioacute nombroses traduccions poegravetiques i
creacions literagraveries originals
Lrsquoany 2004 iniciagrave a Sabadell lrsquoobra que ell considerava la meacutes important de la
seva vida lrsquoadoracioacute tot el dia de Jesuacutes en lExposicioacute Eucariacutestica
bull Manuel Balasch i Recort
Cornellagrave de Llobregat Baix Llobregat 13 de maig de 1928 - 14 de febrer de 2009
Va ser catedragravetic de grec de la Universitat Autogravenoma de Barcelona doctorat amb
la tesi Contribucioacuten al estudio de la lengua de Juvenal (1958) i va impartir
classes al Departament de Ciegravencies de lrsquoAntiguitat i de lrsquoEdat Mitjana a meacutes va
ser professor de grec drsquoensenyament secundari concretament a lrsquoINEM laquoJoseacute
Riberaraquo de Xagravetiva Valegravencia
Fou membre del Consell de Direccioacute de la Fundacioacute Bernat Metge on publicagrave
meacutes de trenta volums de clagravessics grecs i llatins com ara Platoacute Juvenal
Baquiacutelides Sogravefocles Aristogravefanes Polibi Tuciacutedides i Piacutendar A part de la
colmiddotleccioacute laquoBernat Metgeraquo tambeacute va editar traduccions en la colmiddotleccioacute
laquoBiblioteca Claacutesica Gredosraquo A meacutes de la traduccioacute centragrave la seva activitat en la
didagravectica de la cultura grecollatina com a autor de diverses gramagravetiques de llatiacute i
grec manuals com ara Introduccioacute al pensament clagravessic (1996) i antologies
entre les quals Liacuterica grega arcaica (1963) Emporion (1979) i Hesperia
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 11
antologiacutea de textos latinos (1983) Fou tambeacute un estudioacutes de lobra i el pensament
de Carles Riba Carles Riba helmiddotlenista i humanista (1984) Carles Riba la
vessant alemanya del seu pensament i de la seva obra (1987) i Carles Riba poeta
i humanista cristiagrave (1991) Editagrave tres volums del Memorial del peccador remut de
Felip de Malla (1981 1983 1986) i traduiacute i prologagrave les Elegies de Duino de
Rainer Maria Rilke (1995) Eacutes autor dels reculls de poemes LElegia transparent
(1998) de temagravetica sacerdotal i Miralls del temps (2000) de caire liacuteric La seva
traduccioacute al catalagrave de la Iliacuteada li valgueacute el 1998 els premis Ciutat de Barcelona i
Criacutetica Serra dOr El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi Fou membre de
la Reial Acadegravemia de Bones Lletres de Barcelona (2000)
A finals de lrsquoany 2005 va cedir quasi tota la seva biblioteca personal a la
Biblioteca drsquoHumanitats
Manuel Balasch fou el primer que traduiacute la Iliacuteada en hexagravemetres el vers clagravessic en
quegrave estagrave compost loriginal grec i publicagrave la seva obra el 1971 en leditorial
Selecta Un quart de segle meacutes tard va realitzar una nova versioacute -la que fou
doblement premiada (1998)- perquegrave considerava desfasada lanterior
I3 Adaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave
bull Breu histograveria
Es pot considerar el segle XIV a Itagravelia la data de inici de ladaptacioacute dels
esquemes clagravessics a les llenguumles modernes A Catalunya perograve aquest fenomen
sesdeveacute un fet tardagrave degut a la Decadegravencia8 Llevat dels intents anteriors
ladopcioacute dels ritmes clagravessics en la poesia catalana i especialment lldquoadaptacioacuterdquo
de lhexagravemetre al catalagrave comenccedila a partir del Noucentisme amb Carles Riba i
Maragall Maragall adaptagrave la muacutesica i el ritme propi de lhexagravemetre homegraveric en
una traduccioacute dels Himnes homegraverics feta per Bosch i Gimpera la seva obra eacutes el
precedent del que seria lhexagravemetre ribiagrave Carles Riba traduiacute en ladolescegravencia Les
Bucograveliques de Virgili el seu rigoroacutes hexagravemetre catalagrave ja fou en aquell moment
titllat de perfecte perograve fou amb la seva primera traduccioacute de lOdissea (1919)
8 ldquoNom amb quegrave els historiadors de la literatura catalana han designat el periacuteode compregraves entre la fi de ledat mitjana i la Renaixenccedila el qual es caracteritza per una notable minva en luacutes literari del catalagrave i per la mediocritat estegravetica de les obres que shi produiumlrenrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 12
que fixagrave duna manera gairebeacute definitiva ladaptacioacute catalana de lhexagravemetre amb
lleis progravepies La nova versioacute de Riba daquest mateix poema (1948) significa la
magravexima expressioacute de fidelitat a lhexagravemetre homegraveric en la nostra llengua
bull Principals diferegravencies
La megravetrica grega eacutes una megravetrica quantitativa es fonamenta en la quantitat de les
siacutelmiddotlabes Aquestes podien eacutesser llargues o breus la siacutelmiddotlaba llarga equivalia en
durada a dues breus la siacutelmiddotlaba breu al seu torn corresponia a la unitat megravetrica
meacutes petita anomenada mora La combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes llargues i
breus formava els peus megravetrics i la successioacute daquests peus megravetrics donava com a
resultat el vers que depenia (el seu nom) del tipus i la quantitat de peus que el
constitueixen
En les llenguumles romagraveniques el fonament del ritme es basa en lrsquoalternanccedila dels
accents en les paraules (sistema accentual) lrsquooposicioacute drsquoagravetona (temps feble) i
togravenica (temps fort) Els accents determinen el ritme del vers i el vers mateix com
ho fa la quantitat silmiddotlagravebica en el sistema quantitatiu
laquoEn efecte les siacutelmiddotlabes llargues clagravessiques se corresponen molt beacute en les siacutelmiddotlabes
tograveniques o accentuades de la nostra llengua i les siacutelmiddotlabes breus o ragravepides en les
siacutelmiddotlabes agravetones o no accentuadesraquo (Joaquim Garcia i Girona 1925)
A diferegravencia de la versificacioacute clagravessica en quegrave els versos resultat duna
combinacioacute de mesures megravetriques admeten un nombre variable de siacutelmiddotlabes en la
megravetrica catalana el vers eacutes denominat segons el recompte silmiddotlagravebic deu siacutelmiddotlabes
formen un vers decasiacutelmiddotlab etc
bull Imitacioacute
El peu megravetric grecoromagrave equival en catalagrave a un grup fogravenic compost per una
combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes tograveniques (transcrit oacute) i agravetones (transcrit o)
Tot i aixiacute no hi ha una vertadera correspondegravencia entre els peus megravetrics clagravessics
amb els pretesos peus del vers catalagrave i cal que sestableixi la seguumlent equivalegravencia9
per a considerar vagravelides les adaptacions siacutelmiddotlaba llarga a principi de peu = siacutelmiddotlaba
togravenica siacutelmiddotlaba llarga precedida duna siacutelmiddotlaba llarga o siacutelmiddotlaba breu en segona
9 MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral Barcelona Febrer 1976
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 13
placcedila de peu = siacutelmiddotlaba agravetona siacutelmiddotlaba breu en tercera placcedila de peu = siacutelmiddotlaba
agravetona
Considerem en paraules de Miquel Peix quin eacutes el model de composicioacute de
laquolhexagravemetre de la poesia greco-romana basat per a la nostra llengua en el
sistema accentual [eacutes] el vers de sis accents ndashcomenccedil cadascun drsquoells drsquouna
sequumlegravencia de tres o de dues siacutelmiddotlabes eacutes a dir dels primitius dagravectil i espondeundash
sense excloure els accents secundaris distribuiumlts tots ells en una estudiada
alternagravencia i proveiumlts drsquounes cesures principalment ldquomasculinesrdquo que pretenen
recordar les de lrsquohexagravemetre clagravessicraquo10
Lesquema megravetric ideal eacutes el seguumlent
oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) Oacute O O Oacute O
Quan diem que les sis mesures de lhexagravemetre clagravessic equivalen en catalagrave a un vers
de sis accents separat per una o dues siacutelmiddotlabes agravetones trobem el seguumlent problema
en la nostra llengua hi ha la tendegravencia a fer togravenica una siacutelmiddotlaba siacute i una siacutelmiddotlaba no
eacutes a dir a meacutes de dos elements agravetons seguits sintroduirien accents secundaris que
anirien en contra daquesta llei bagravesica11
bull Dificultats
La dificultat que ofereix lhexagravemetre en laplicacioacute al catalagrave es redueix
fonamentalment a la primera siacutelmiddotlaba del vers que cal que sigui togravenica en canvi
la tendegravencia del catalagrave eacutes dun ritme agut12 Davant daquesta dificultat hi han
diverses solucions i laquode la solucioacute que hom doni a aquest problema dependragrave en
gran part la fesomia de lhexagravemetre catalagraveraquo13 Nosaltres perograve considerem dentre
diverses estrategravegies conegudes per a facilitar la creacioacute dhexagravemetres amb
considerable fidelitat les meacutes encertades les seguumlents
El desplaccedilament del primer accent14 Eacutes a dir la substitucioacute del primer peu de
lhexagravemetre per un altre de caracteriacutestiques similars Dit aixograve i tenint en compte
10 DOLCcedil Miquel LEneida Prograveleg Barcelona Alpha195811 RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 191912 Emprat per Riba com a sinogravenim de ritme ascendent Mentre el ritme clagravessic de lhexagravemetre eacutes
descendent (comenccedila per temps fort) en catalagrave el ritme eacutes naturalment ascendent (comenccedila per temps feble ldquodegut a la gran quantitat de partiacutecules agravetones que tenen lloc al comenccedilament doracioacute articles preposicions conjuncionsrdquo Eduard Valentiacute)
13 VALENTIacute Eduard Els clagravessics i la literatura catalana moderna Barcelona Curial Edicions Catalanes 1973
14 MEDINA Jaume Ibiacuted p 166
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 14
que no es poden trobar dos accents consecutius (com succeiria desplaccedilant el
primer accent dun peu bisiacutelmiddotlab) contemplem que luacutenica substitucioacute possible eacutes
la dun peu trisiacutelmiddotlab concretament el primer dagravectil (oacute o o) per un amfiacutebrac (o oacute
o)
Una altra solucioacute eacutes el fet de no comenccedilar amb siacutelmiddotlaba togravenica ni contenir el primer
peu cap accent togravenic Eacutes a dir comenccedilar amb un peu format per siacutelmiddotlabes agravetones
Per no rompre el ritme dactiacutelic de lhexagravemetre sha de seguir la seguumlent condicioacute
que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones (no dues ni quatre) i que la quarta sigui
togravenica15
15 INGLEgraveS I PIJOAN Martiacute Estructuracioacute dels versos llatins en catalagrave Apegravendix a lobra de M Melendres LEsposa de lAnyell Tarragona 1965
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 15
II ANAgraveLISI I COMPARACIOacute DELS TEXTOS
Aclariments
Com ja srsquoha avanccedilat a la introduccioacute la metodologia emprada per la realitzacioacute
del treball es basa en el comentari de text entegraves com un mitjagrave per ilmiddotlustrar lestudi
dels textos i expressar les nostres valoracions
Els eixos pels quals es desenvolupa el comentari de text soacuten els seguumlents
1 CONTEXTUALITZACIOacute
2 TEMA
3 ESTRUCTURA
1 Estructura externa (aspecte megravetric)
2 Estructura interna (articulacioacute del contingut)
4 ANAgraveLISI FORMAL
5 CONCLUSIOacute
Aquest model seragrave aplicat en la seva totalitat en la redaccioacute del comentari del text
original Daquesta manera sintentaragrave que el lector obtingui una visioacute ample del
text original i no lentengui simplement com un element a comparar
Pel que fa als textos traduiumlts es prestaragrave atencioacute -casi exclusivament- a lanagravelisi de
lestructura externa i laspecte formal encara que sempre partint del contingut
Considerem aquests dos aspectes el meacutes importants per al nostre objectiu
comparatiu pel seu valor comparable entre original i traduccioacute i ja que en
principi el contingut del poema eacutes inamovible no es prestaragrave atencioacute ni a la
contextualitzacioacute ni al tema Les convergegravencies i divergegravencies amb el text original
seran sintetitzades en la conclusioacute de cada comentari
Finalment amb la intencioacute de reflexionar sobre les possibles solucions del text
hem decidit fer un quart comentari on es compararan els dos textos traduiumlts
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 16
II1 Comentari del text original grec
El fragment seleccionat forma part del cant segon o segona rapsogravedia de la Iliacuteada
que consta de 877 versos concretament forma part duna seccioacute ben diferenciada
que ocupa 301 versos i que correspon a la segona mitat daquest cant (484-785)
En aquesta seccioacute anomenada tradicionalment com el Catagraveleg de les naus es fa
una descripcioacute de lexegravercit aqueu o grec que consisteix en una enumeracioacute dels
contingents de naus que componien lexpedicioacute contra Troia sanomenen les
regions principals que envien tropes els cabdills de cada regioacute i el nombre de naus
enviades En la part final daquesta descripcioacute es precisa qui soacuten els millors
guerrers dentre els grecs com ara Aquilmiddotles o Agraveiax aquesta eacutes exactament la
part escollida 760-785 Iliacuteada II En el cant II el catagraveleg de les naus sinsereix
quan Agamegravemnon disposa les tropes i passa revista a aquestes Abans daixograve
Agamegravemnon tot i que eacutes instigat per Zeus mitjanccedilant un somni a reprendre la
batalla posa a prova la moral del seu exegravercit proposant la retirada de Troia
Despreacutes de reprimir les temptatives de rendicioacute castigar els covards i animar
lexegravercit amb excelmiddotlents discursos es fan els preparatius per anar a la guerra
Despreacutes del catagraveleg de les naus gregues es descriuen les forces troianes que
tambeacute es disposen per la lluita
La funcioacute linguumliacutestica que predomina eacutes la representativa perquegrave la intencioacute de
lautor eacutes presentar una histograveria sense valoracions personals El narrador eacutes
heterodiegegravetic no eacutes un personatge del relat i eacutes omniscient ho coneix tot relata
objectivament i en tercera persona uns successos sense formar part de laccioacute
distanciat
El tema daquest fragment eacutes en efecte els millors guerrers i cavalls del
contingent grec La idea central eacutes la referegravencia que es fa al ressentiment
dAquilmiddotles amb Agamegravemnon (versos 769-773) i que situa el principal heroi grec
lluny de laccioacute expectant El tema es genera a partir de la mencioacute dAquilmiddotles ja
que el narrador no pot tant sols anomenar-lo sinoacute que es veu obligat a explicar el
seu estat dagravenim i per tant a fer referegravencia al conflicte entre aquests dos herois al
seu enuig A meacutes daquesta idea central que es el tema nuclear de lobra
sidentifiquen dues idees importants per una banda entre els millors guerrers i
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 17
cavalls els meacutes ben considerats soacuten Aquilmiddotles i els seus cavalls per laltra el
contingent aqueu sense la presegravencia del seu millor guerrer eacutes molt poderoacutes
gragravecies al seu ingent nombre
El fragment eacutes una tirada de 25 hexagravemetres (del grec ldquoἕξαrdquo sis i ldquoμέτρονrdquo metre
sis metres) Aquest vers tambeacute anomenat hexagravemetre dactiacutelic eacutes constituiumlt per una
segraverie de sis peus metres o compassos de dos temps un de fort seguit dun de
feble Els dos temps soacuten quantitativament iguals perograve el temps fort eacutes sempre
format per una siacutelmiddotlaba llarga (transcrit _) i el feble pot ser format per una llarga o
dues de breus (transcrit u u) En el primer cas el peu sanomena espondeu (_ _) i
en el segon dagravectil (_ u u) Les possibilitats dorganitzacioacute dels peus soacuten les
seguumlents luacuteltim peu eacutes sempre un espondeu el cinquegrave eacutes dagravectil16 i els quatre
primers soacuten a lliure disposicioacute dagravectils o espondeus17
Presenta lesquema seguumlent (amb un miacutenim de dotze siacutelmiddotlabes i un magravexim de
disset)18 _ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _ Per ser un vers tan llarg presenta
sempre una cesura (transcrit ) en el tercer peu que el divideix en dos membres
el segon quelcom meacutes llarg que el primer Aquesta cesura pot ser de dos tipus
trocaica si separa les dues siacutelmiddotlabes breus (_ uu _ uu _ u u _ uu _ uu _ _) o
penthemiacutemera si divideix el peu en dos (_ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _) A
meacutes de la cesura principal pot presentar cesures secundagraveries que no tindrem en
compte Finalment resta dir que eacutes el vers tradicional de lepopeia grega i romana
usat tambeacute en la poesia religiosa (oracles i himnes) en la didascagravelica i en
lelegiacuteaca i que el seu origen eacutes molt llunyagrave en el temps sorgit de la literatura oral
Hi ha un magravexim de 32 agrupacions diferents o esquemes de lhexagravemetre19
diferents maneres possibles de combinar els dagravectils (d) i els espondeus (e) que el
formen En el fragment hem trobat 9 que soacuten les seguumlents
Hexagravemetres amb 2 dagravectils ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquoe d d e D Erdquo ldquoe e d d D Erdquo ldquod e d 16 El cinquegrave peu teacute molta importagravencia en el ritme de lhexagravemetre tant que si aquest eacutes un dagravectil
lhexagravemetre sanomena dactiacutelic i si eacutes espondeu sanomena espondaic -tradicionalment lhexagravemetre espondaic eacutes evitat fins al punt de ser excepcional la seva presencia
17 En termes acuacutestics lacumulacioacute de dagravectils donava la impressioacute de lleugeresa en canvi lacumulacioacute despondeus donava la sensacioacute de pesador La gran varietat riacutetmica i melogravedica (accents de les paraules) era explotada a voluntat pel poeta en la creacioacute poegravetica
18 El signe ldquourdquo expressa la possibilitat deacutesser siacutelmiddotlaba llarga o breu19 MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios claacutesicos Vol 15
(1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 18
e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d d e D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo ldquod e d
d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod
d d e D Erdquo com per exemple el vers 760
οὗ τοι ἄρ ἡ γε μό νες Δα να ῶν καὶ κοί ραν οι ἦ σαν _ u u _ u u _ u u _ _ _ u u _ _
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e
d d D Erdquo com el vers 774
δίσκ οι σιν τέρ πον το καὶ αἰγ α νέ ῃ σιν ἱ έντ ες _ _ _ _ _ u u _ u u _ u u _ _
I en igual proporcioacute lhexagravemetre holodagravectil de 5 dagravectils ldquod d d d D Erdquo com
el vers 777
ἕστ α σαν ἅρμ α τα δεὖ πε πυκ ασ μέ να κεῖ το ἀ νάκ των _ u u _ u u _ u u _ u u _ u u _ _
I lhexagravemetre de 2 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e d e D Erdquo com el
vers 762
αὐ τῶν ἠδ ἵππ ων οἳ ἅμ Ἀτ ρείA δῃ σιν ἕ πον το_ _ _ _ _ u u _ _ _ u u _ _
Aquests variats esquemes sintercalen entre ells de manera que nomeacutes hi ha 3
casos en quegrave es repeteix un mateix esquema en dos versos seguits ldquoe e d d
D Erdquo 774-775 ldquod d d e D Erdquo 781-782 i ldquod d d d D Erdquo 783-784
Veiem quina relacioacute tenen aquests esquemes amb el contingut que sexpressa en
ells ens fixarem perograve en els extrems Els versos amb 2 dagravectils (4) els de menys
dagravectils del text es podrien qualificar com els que donarien en termes acuacutestics
meacutes impressioacute de lentitut en aquest fragment La seva presegravencia destaca en els
versos 766 i 777 on es parla dApolmiddotlo Lobjectiu formal podria ser expandir
lanegravecdota miacutetica que sallunya de lescenari narratiu principal amb la intencioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 19
dallargar el paregraventesi Quant als versos holodagravectils (4) en trobem un (765)
precedint lexemple anterior que contrastaria encara meacutes amb lacumulacioacute
despondeus citada El 777 eacutes el punt agravelgid duna descripcioacute amb ritme ascendent
la dels homes dAgamegravemnon (773-779) Comenccedila al 773 amb 2 dagravectils passa a 3
en el 774 i 775 a 4 en el 776 a 5 en el 777 i novament a 4 en el 778 i 779 Podem
observar com aquests esquemes no es corresponen estrictament amb el contingut
de la descripcioacute perograve ajuden a caracteritzar-la riacutetmicament en aquest cas
agilitzant-la progressivament Els versos 784 i 785 en canvi es corresponen
perfectament amb el contingut ja que en aquests versos sexpressa moviment
concretament de les tropes aquees ja disposades Veiem quegrave diuen literalment
Daquesta manera en efecte la terra es lamentava granment sota els peus dels
que marxaven Molt ragravepidament travessaven la plana Podem pressentir que
aquest esquema per a un oient contemporani al poema augmentava la impressioacute
de dinamisme del que sexplica
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu) Els versos comencen amb la
mateixa proporcioacute amb dagravectil i espondeu El 764 acaba en monosiacutelmiddotlab una dada
molt estranya en lhexagravemetre
τὰς Εὔ μη λος ἔ λαυ νε πο δώ κε ας ὄρν ι θας ὣς _ _ _ u u _ u u _ u u _ u u _
La cesura predominat eacutes la trocaica (17 vegades) com en el vers 763
ἵππ οι μὲν μέγ ἄ ρισ ται ἔ σαν Φη ρη τι ά δα ο _ _ _ u u _ u u _ _ _ u u _ u
Observem els encavalcaments existents 762-763 766-767 768-769 769-770
771-772 772-773 773-774 774-775 775-776-777 777-778 782-783 i 784-785
Generalment lencavalcament eacutes suau i el que continua en el vers seguumlent eacutes un
complement que pot ser
Coordinat a un altre anterior (762-763 766-767 772-773 774-775 781-
782 784-785) exemple
781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
782 χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20
La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre
amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo
(Zeus) el complement indirecte del vers anterior
O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple
777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo
Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un
complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo
Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre
sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa
lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773
776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple
773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo
A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc
(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb
(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν
ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)
Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn
identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la
introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es
demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest
exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues
dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que
Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat
-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors
guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no
obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a
les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es
distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21
cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb
agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien
lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem
dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els
millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)
Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en
general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat
nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories
gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius
preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els
predicatius dadjectius els epiacutetets
El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb
sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per
exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents
(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten
en la seva majoria denotatius
Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo
literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς
εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si
tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε
Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus
La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que
els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es
representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una
informacioacute objectiva (ex 766)
En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en
-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes
(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers
764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les
preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22
de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica
especiacuteficament literagraveria
Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu
En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ
μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix
lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la
Musa
En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el
seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles
senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions
especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan
Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ
φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts
En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a
Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute
fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de
reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si
estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar
que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un
fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de
les erupcions del volcagrave Etna
Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels
dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes
arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme
entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari
expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per
exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de
solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de
legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23
Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que
el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha
demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable
ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha
deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats
linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori
equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de
ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les
caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric
II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra
publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes
diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en
lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a
la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i
els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo
En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es
refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents
Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una
gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les
estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos
dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells
soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no
hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici
molt irregulars
Aquests 4 versos soacuten els seguumlents
766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24
768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo
778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo
781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo
Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat
megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens
hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament
778
ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E
En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una
siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos
peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab
ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre
781
ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E
Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el
vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre
siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de
siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17
Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem
tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica
Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre
ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir
que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25
siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i
774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a
placcedila de peu
Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un
peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el
ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin
donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu
predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de
grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original
782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo
o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per
a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave
En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu
de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un
temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic
Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-
nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes
rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)
espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)
Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26
Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex
772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex
771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo
o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex
762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part
de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres
siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per
siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent
al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la
forma original
Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que
no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament
regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a
principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute
entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les
seguumlents indicacions seran considerats irregulars
Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac
Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu
Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27
Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del
hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten
els seguumlents
Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo
Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d
e p D Erdquo
Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo
ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d
e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Irregulars ldquop d d d D E
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa
d e d D Erdquo com el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d
e p D Erdquo com per exemple el vers 774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)
qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo
770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute
ldquop d e e E Erdquo
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28
exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de
versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar
Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents
esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant
diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i
llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la
durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels
diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la
cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents
esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute
diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers
es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la
sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute
despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En
definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb
lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la
dinagravemica dels hexagravemetres originals
Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies
megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en
que es miri
760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo
oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica
regular
779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo
o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29
784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo
o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el
meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes
el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa
aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de
pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]
Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve
serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte
dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent
togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la
seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per
evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de
7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per
camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble
Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla
Veiem-ho
761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu
truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir
gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte
amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu
aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil
Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu
meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o o
Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic
nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen
lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30
aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula
considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria
lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic
seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu
seragrave trocaica (oacute o o)
La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762
ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761
ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes
clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos
versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute
que aquesta acaba amb el peu mateix
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777
ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no
trobem cap cesura
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una
cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un
amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica
anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon
lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i
els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31
traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns
adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα
στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα
διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no
nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins
la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v
760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777
etc)
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i
entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot
ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de
langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria
de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el
DIEC223
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765
ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha
traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a
Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots
que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave
ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo
eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos
substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v
773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772
Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici
(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi
23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32
mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al
respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei
al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en
aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica
grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat
don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768
sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un
punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo
Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a
lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en
leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a
entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax
Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots
els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara
inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front
dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha
estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva
gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu
Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute
trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes
molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten
pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve
aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de
Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de
la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i
senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33
diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel
Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari
tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions
reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i
trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En
definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil
homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet
que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys
dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil
grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a
Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest
fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a
la pagravegina 65
Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats
amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de
Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb
siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula
bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769
(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests
uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de
lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent
togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden
ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute
hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha
sinalefa com si el)
Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres
que soacuten els seguumlents
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d
e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d
D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D
Erdquo com el vers 769
ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d
d e D Erdquo com per exemple el vers 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e
e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament
ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions
dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d
d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat
no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)
Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent
761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 5
Dificultats
Durant la realitzacioacute drsquoaquest treball mrsquohe anat trobant amb diverses dificultats En
primer lloc el meacutes dificultoacutes del treball ha estat escollir i acotar el tema No va ser
fins que ben entrat el segon curs de batxillerat el meu tutor que vaig conegraveixer
aquest mateix curs em va donar les eines necessagraveries -i no em refereixo a res
material- per decidir a quegrave volia dedicar les tantes hores de treball que
mesperaven
En segon lloc i com a consequumlegravencia del quegrave acabem desmentar el temps Per la
manca daquest algunes parts del treball demanen ser reflexionades amb meacutes
contemplacioacute no eacutes el cas dels comentaris individuals dels quals estic bastant
satisfet Per sort perograve encara que he tingut relativament poc temps des de que
vaig decidir el tema del treball he pogut aprofitar els coneixements adquirits
durant lestiu en quegrave vaig estar fent un altre treball de recerca el qual vaig haver
dabandonar per ser un projecte massa ambicioacutes (tambeacute de tema clagravessic
traduccions i hexagravemetres perograve a la fi massa complicat)
Un altre problema va ser trobar informacioacute biogragravefica de Miquel Peix I en darrer
terme podria esmentar el meu propi caragravecter que mha dificultat molt sovint
aprofitar el temps de la manera meacutes adequada
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 6
I MARC TEOgraveRIC
I1 Breu presentacioacute de lobra i lautor seleccionats
bull La Iliacuteada
El poemes la Iliacuteada i lOdissea inicien la histograveria de la literatura grega escrita i tots
dos soacuten el punt de partida de la literatura occidental Tot i ser el primer llegat de la
literatura grega no representen les primeres manifestacions literagraveries de la cultura
grega sinoacute que aquests recullen la llarga tradicioacute oral anterior Aquests poemes
pertanyen a legravepica un gegravenere poegravetic la realitzacioacute del qual es concentra en
lepopeia un poema narratiu extens on es narren en tercera persona i en un estil
majestuoacutes fets heroics extrets de la histograveria o de la llegenda
La Iliacuteada eacutes un poema egravepic escrit en grec clagravessic i compost en hexagravemetres per a
ser recitat oralment La data de composicioacute eacutes una dada controvertida lopinioacute
majoritagraveria la situa en la segona meitat del segle VIII aC perograve alguns estudiosos la
situen en egravepoques meacutes tardanes i daltres defensen que determinades parts del
poema foren compostes en egravepoques molt anteriors Consta de meacutes de 15000
versos que foren dividits pels alexandrins del segle III aC en 24 cants o rapsogravedies
Narra una part de la Guerra de Troia concretament 51 dies del setge daquesta
ciutat en el desegrave i uacuteltim any de la guerra El nom de lobra deriva del nom del
fundador miacutetic de la ciutat de Troia Ilos fill de Tros (del pare del fundador proveacute
laltre topogravenim meacutes conegut)
Tant la Iliacuteada com lOdissea foren considerades pels grecs de legravepoca clagravessica i
posteriors com les composicions meacutes importants de la seva literatura Lestudi i la
memoritzacioacute dels poemes es convertiacute en una pragravectica tan habitual en les escoles
de legravepoca que van arribar a fonamentar la pedagogia grega de legravepoca clagravessica
Ambdues obres formen part duna serie meacutes amplia de poemes egravepics de diferents
autors i extensions denominat cicle egravepic6 i dins daquest conjunt eacutes part del grup
6 El cicle egravepic es un grup de poemes originagraveriament independents compostos posteriorment a la Iliacuteada i a lOdissea La intencioacute dels seus creadors era cobrir les llacunes dinformacioacute de les histories contades als poemes homegraverics i constituir un text continu Aquests poemes es recullen en diferents cicles Quan a la temagravetica la poesia ciacuteclica sinicia amb els oriacutegens del moacuten i els deus segueix amb el Cicle de Tebes en torn a la llegenda dEgravedip el Cicle de Troia des dels oriacutegens de la guerra de Troia fins al retorn dels herois i les aventures dOdisseu
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 7
de poemes que forma el cicle troiagrave
La trama la Iliacuteada canta diversos episodis de la guerra de Troia prenent com a
tema fonamental la ira dAquilmiddotles i el seu acabament Aquilmiddotles el principal heroi
de lexegravercit grec eacutes agreujat pel cap de tots els exegravercits grecs Agamegravemnon el qual
li pren Briseida una donzella que li havia estat donada com a premi dhonor
Aquilmiddotles es retira llavors de la lluita amb el seu exegravercit els mirmiacutedons convenccedilut
que els seus aliats es veuran obligats a retornar-li lhonor per tal daconseguir el
seu favor en la batalla Quan Agamegravemnon intenta compensar-lo Aquilmiddotles no en teacute
prou i resta ressentit mentre observa com els troians comandants pel priacutencep
Hegravector segueixen vencent fins a arribar al campament grec En aquest punt
Pagravetrocle surt a escometre les tropes enemigues al capdavant dels mirmiacutedons i mor
en un combat singular contra Hegravector Aquest fet sumeix Aquilmiddotles dins duna gran
consternacioacute i acceptant loferta de reconciliacioacute dAgamegravemnon -per la seva set
de venjanccedila- es llanccedila al combat i no triga gaire a matar Hegravector Aleshores
Aquilmiddotles arrossega el cadagravever de lenemic pel camp de batalla i es nega a retornar
el cos fins que a la nit Priacuteam rei de Troia es presenta a la barraca dAquilmiddotles
per aconseguir que al seu fill li retin els deguts funerals dins la ciutat
Els temes en lobra soacuten presents multitud de temes ja que eacutes un poema compost
per diferents escenes independents i amb significat propi Destaquem perograve els
meacutes importants La primera constant eacutes el destiacute una preocupacioacute tiacutepicament
grega els deacuteus es barregen amb la guerra la profecia anuncia el que passaragrave i els
personatges no poden escapar del que estagrave escrit La segona constant eacutes la quumlestioacute
de lhonor dels herois lligat als combats singulars a les seves decisions en batalla
el seu comportament despreacutes de la lluita i sobretot a la victograveria o derrota del seu
bagravendol Eacutes un tema recorrent en les narracions begravelmiddotliques Per uacuteltim destaca la
reflexioacute sobre la guerra i els seus motius tot sembla comenccedilar pel rapte duna
dona perograve es barregen motivacions com lagravensia de glograveria el saqueig la supremacia
nacional la cogravelera lamistat o la famiacutelia
Traduccions al catalagrave
Daquest conjunt perograve nomeacutes la Iliacuteada i lOdissea ens han arribat iacutentegres de la resta de poemes tan sols shan conservat diversos fragments o referegravencies en altres obres
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 8
1875 Joan Montserrat i Archs Traduccioacute en prosa (Sen conserva nomeacutes part
del Cant XVIII)
1879 Conrad Roure i Bofill Traduccioacute en prosa Estampa de Leopoldo
Domenech laquoBiblioteca del Diari Catalagraveraquo
1930 Lluiacutes Segalagrave i Estalella Traduccioacute en prosa del Cant Primer Barcelona
Impremta de la Casa provincial de caritat 1930
1971 Manuel Balasch i Recort Traduccioacute en hexagravemetres catalans Editorial
Selecta
1975 Josep Maria Llovera Traduccioacute en hexagravemetre dels quinze primer Cants
(Publicacioacute pogravestuma per lAcadegravemia Catogravelica Sabadell Edicioacute no venal)
1978 Miquel Peix Traduccioacute en hexagravemetres catalans Editorial Alpha
1996 Joan Alberich i Marineacute Traduccioacute en prosa La Magrana
1997 Manuel Balasch i Recort Nova versioacute en hexagravemetres catalans
Editorial Proa
2005 Montserrat Ros i Ribas Traduccioacute en prosa Fundacioacute Bernat Metge
(Volum I (2005) cants I-IV volum II (2007) cants V-VIII)
bull Homer
Des de lantigor la tradicioacute atribueix a Homer (segle VIII aC) lautoria de la Iliacuteada
i lOdissea Homer fou considerat pels grecs el poeta per antonomagravesia i leducador
de Gregravecia Dell no sabem res del cert i probablement nomeacutes eacutes el nom que van
donar al poeta que serviacute de model als poetes posteriors
Al segle XVIII es va comenccedilar a dubtar fins i tot de la seva existegravencia ja que un
seguit de contradiccions incoheregravencies i repeticions feien pensar que els poemes
homegraverics no eren obres unitagraveries amb un sol autor Les teories que es basen en
aquestes incoheregravencies neguen (sobretot durant el segle XIX i principis del XX) la
unitat dels poemes homegraverics Aquesta quumlestioacute anomenada la quumlestioacute homegraverica eacutes
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 9
un debat obert ja que els especialistes no convergeixen en opinions
bull Caracteriacutestiques destil
La llengua homegraverica eacutes una llengua artificial i literagraveria que no es pot identificar
amb cap dialecte de cap egravepoca ni de cap regioacute de Gregravecia tot i que hi predomina el
dialecte jogravenic procedent de la Jogravenia a lAgravesia menor Constitueix una barreja
dialectal de diferents llocs i egravepoques barreja deguda a la seva transmissioacute oral
El vers usat eacutes lhexagravemetre un vers llarg de sis mesures recitatiu La regularitat
megravetrica eacutes fonamental per a la memoritzacioacute del poema
El sistema de composicioacute de la Iliacuteada aixiacute com de lOdissea sanomena diccioacute
formular En resum la major part dels versos soacuten foacutermules grups de paraules
regularment usades en les mateixes condicions megravetriques que utilitzaven els
aedes7 per crear versos de forma mecagravenica Un tipus de foacutermula molt frequumlent eacutes
la formada per un nom i un epiacutetet que sol designar un personatge diviacute o humagrave
Abundagravencia de comparacions o siacutemils Creats pel poeta a mode de paregraventesi
permeten abandonar lescenari egravepic amb una funcioacute triple donar plasticitat al relat
introduir varietat narrativa i captar latencioacute de lauditori
I2 Breu presentacioacute dels traductors
bull Miquel Peix C M F
El P Miquel Peix (19-2007) procedia drsquouna famiacutelia profundament cristiana de
Vinyoles drsquoOriacutes poble molt lligat a la histograveria de Jacint Verdaguer Entragrave al
seminari menor de Cervera i seguidament continuagrave els seus estudis Estudiagrave
humanitats a Alagon i Barbastre (1942-1946) noviciat a Vic (1946-1947)
filosofia a Solsona (1947-1950) teologia a Valls (1950-1955) Lrsquoany 1951-1952
fou professor al colmiddotlegi de Sabadell
7 Els aedes eren cantors professionals que repetien i improvisaven allograve que per tradicioacute havien apregraves sobre uns determinats temes Acompanyants dun instrument de corda recitaven tant en lagravembit clos del banquet del monarca com en un agravembit meacutes obert on es congregava el poble A partir dun determinat moment quan la poesia homegraverica fou passada a escrit aquesta va deixar de ser cantada per aedes i va passar a ser recitada per rapsodes sense acompanyament musical Aquests saprenien el text de memograveria i el recitaven alccedilant la veu i marcant el ritme amb un bastoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 10
Ordenat sacerdot lrsquo1 de maig de 1955 a Valls cursagrave lrsquoany de pastoral a Baltar
essent destinat al final de lrsquoany al Canadagrave on es dedicagrave durant tretze anys
a lrsquoapostolat entre els adolescents i joves Despreacutes passagrave a la Guinea Equatorial
(1969) on exerciacute el ministeri durant un any Lany 1970 fou destinat al Camerun
al llarg de deu anys estigueacute al servei de joves comunitats cristianes i arribagrave a
dominar excepcionalment la llengua autogravectona lEwondo
Lany 1980 tornagrave a Catalunya i es posagrave decididament al servei tant de lEsgleacutesia
com de la cultura del nostre paiacutes Entre daltres aportacions ha llegat a la nostra
cultura catalana una excelmiddotlent i lloada traduccioacute de la Iliacuteada (Alpha 1978) i una
transcripcioacute al catalagrave modern dAmic i amat de Ramon Llull (1984) Tambeacute ha
brindat a lEsgleacutesia i a la Congregacioacute nombroses traduccions poegravetiques i
creacions literagraveries originals
Lrsquoany 2004 iniciagrave a Sabadell lrsquoobra que ell considerava la meacutes important de la
seva vida lrsquoadoracioacute tot el dia de Jesuacutes en lExposicioacute Eucariacutestica
bull Manuel Balasch i Recort
Cornellagrave de Llobregat Baix Llobregat 13 de maig de 1928 - 14 de febrer de 2009
Va ser catedragravetic de grec de la Universitat Autogravenoma de Barcelona doctorat amb
la tesi Contribucioacuten al estudio de la lengua de Juvenal (1958) i va impartir
classes al Departament de Ciegravencies de lrsquoAntiguitat i de lrsquoEdat Mitjana a meacutes va
ser professor de grec drsquoensenyament secundari concretament a lrsquoINEM laquoJoseacute
Riberaraquo de Xagravetiva Valegravencia
Fou membre del Consell de Direccioacute de la Fundacioacute Bernat Metge on publicagrave
meacutes de trenta volums de clagravessics grecs i llatins com ara Platoacute Juvenal
Baquiacutelides Sogravefocles Aristogravefanes Polibi Tuciacutedides i Piacutendar A part de la
colmiddotleccioacute laquoBernat Metgeraquo tambeacute va editar traduccions en la colmiddotleccioacute
laquoBiblioteca Claacutesica Gredosraquo A meacutes de la traduccioacute centragrave la seva activitat en la
didagravectica de la cultura grecollatina com a autor de diverses gramagravetiques de llatiacute i
grec manuals com ara Introduccioacute al pensament clagravessic (1996) i antologies
entre les quals Liacuterica grega arcaica (1963) Emporion (1979) i Hesperia
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 11
antologiacutea de textos latinos (1983) Fou tambeacute un estudioacutes de lobra i el pensament
de Carles Riba Carles Riba helmiddotlenista i humanista (1984) Carles Riba la
vessant alemanya del seu pensament i de la seva obra (1987) i Carles Riba poeta
i humanista cristiagrave (1991) Editagrave tres volums del Memorial del peccador remut de
Felip de Malla (1981 1983 1986) i traduiacute i prologagrave les Elegies de Duino de
Rainer Maria Rilke (1995) Eacutes autor dels reculls de poemes LElegia transparent
(1998) de temagravetica sacerdotal i Miralls del temps (2000) de caire liacuteric La seva
traduccioacute al catalagrave de la Iliacuteada li valgueacute el 1998 els premis Ciutat de Barcelona i
Criacutetica Serra dOr El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi Fou membre de
la Reial Acadegravemia de Bones Lletres de Barcelona (2000)
A finals de lrsquoany 2005 va cedir quasi tota la seva biblioteca personal a la
Biblioteca drsquoHumanitats
Manuel Balasch fou el primer que traduiacute la Iliacuteada en hexagravemetres el vers clagravessic en
quegrave estagrave compost loriginal grec i publicagrave la seva obra el 1971 en leditorial
Selecta Un quart de segle meacutes tard va realitzar una nova versioacute -la que fou
doblement premiada (1998)- perquegrave considerava desfasada lanterior
I3 Adaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave
bull Breu histograveria
Es pot considerar el segle XIV a Itagravelia la data de inici de ladaptacioacute dels
esquemes clagravessics a les llenguumles modernes A Catalunya perograve aquest fenomen
sesdeveacute un fet tardagrave degut a la Decadegravencia8 Llevat dels intents anteriors
ladopcioacute dels ritmes clagravessics en la poesia catalana i especialment lldquoadaptacioacuterdquo
de lhexagravemetre al catalagrave comenccedila a partir del Noucentisme amb Carles Riba i
Maragall Maragall adaptagrave la muacutesica i el ritme propi de lhexagravemetre homegraveric en
una traduccioacute dels Himnes homegraverics feta per Bosch i Gimpera la seva obra eacutes el
precedent del que seria lhexagravemetre ribiagrave Carles Riba traduiacute en ladolescegravencia Les
Bucograveliques de Virgili el seu rigoroacutes hexagravemetre catalagrave ja fou en aquell moment
titllat de perfecte perograve fou amb la seva primera traduccioacute de lOdissea (1919)
8 ldquoNom amb quegrave els historiadors de la literatura catalana han designat el periacuteode compregraves entre la fi de ledat mitjana i la Renaixenccedila el qual es caracteritza per una notable minva en luacutes literari del catalagrave i per la mediocritat estegravetica de les obres que shi produiumlrenrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 12
que fixagrave duna manera gairebeacute definitiva ladaptacioacute catalana de lhexagravemetre amb
lleis progravepies La nova versioacute de Riba daquest mateix poema (1948) significa la
magravexima expressioacute de fidelitat a lhexagravemetre homegraveric en la nostra llengua
bull Principals diferegravencies
La megravetrica grega eacutes una megravetrica quantitativa es fonamenta en la quantitat de les
siacutelmiddotlabes Aquestes podien eacutesser llargues o breus la siacutelmiddotlaba llarga equivalia en
durada a dues breus la siacutelmiddotlaba breu al seu torn corresponia a la unitat megravetrica
meacutes petita anomenada mora La combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes llargues i
breus formava els peus megravetrics i la successioacute daquests peus megravetrics donava com a
resultat el vers que depenia (el seu nom) del tipus i la quantitat de peus que el
constitueixen
En les llenguumles romagraveniques el fonament del ritme es basa en lrsquoalternanccedila dels
accents en les paraules (sistema accentual) lrsquooposicioacute drsquoagravetona (temps feble) i
togravenica (temps fort) Els accents determinen el ritme del vers i el vers mateix com
ho fa la quantitat silmiddotlagravebica en el sistema quantitatiu
laquoEn efecte les siacutelmiddotlabes llargues clagravessiques se corresponen molt beacute en les siacutelmiddotlabes
tograveniques o accentuades de la nostra llengua i les siacutelmiddotlabes breus o ragravepides en les
siacutelmiddotlabes agravetones o no accentuadesraquo (Joaquim Garcia i Girona 1925)
A diferegravencia de la versificacioacute clagravessica en quegrave els versos resultat duna
combinacioacute de mesures megravetriques admeten un nombre variable de siacutelmiddotlabes en la
megravetrica catalana el vers eacutes denominat segons el recompte silmiddotlagravebic deu siacutelmiddotlabes
formen un vers decasiacutelmiddotlab etc
bull Imitacioacute
El peu megravetric grecoromagrave equival en catalagrave a un grup fogravenic compost per una
combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes tograveniques (transcrit oacute) i agravetones (transcrit o)
Tot i aixiacute no hi ha una vertadera correspondegravencia entre els peus megravetrics clagravessics
amb els pretesos peus del vers catalagrave i cal que sestableixi la seguumlent equivalegravencia9
per a considerar vagravelides les adaptacions siacutelmiddotlaba llarga a principi de peu = siacutelmiddotlaba
togravenica siacutelmiddotlaba llarga precedida duna siacutelmiddotlaba llarga o siacutelmiddotlaba breu en segona
9 MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral Barcelona Febrer 1976
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 13
placcedila de peu = siacutelmiddotlaba agravetona siacutelmiddotlaba breu en tercera placcedila de peu = siacutelmiddotlaba
agravetona
Considerem en paraules de Miquel Peix quin eacutes el model de composicioacute de
laquolhexagravemetre de la poesia greco-romana basat per a la nostra llengua en el
sistema accentual [eacutes] el vers de sis accents ndashcomenccedil cadascun drsquoells drsquouna
sequumlegravencia de tres o de dues siacutelmiddotlabes eacutes a dir dels primitius dagravectil i espondeundash
sense excloure els accents secundaris distribuiumlts tots ells en una estudiada
alternagravencia i proveiumlts drsquounes cesures principalment ldquomasculinesrdquo que pretenen
recordar les de lrsquohexagravemetre clagravessicraquo10
Lesquema megravetric ideal eacutes el seguumlent
oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) Oacute O O Oacute O
Quan diem que les sis mesures de lhexagravemetre clagravessic equivalen en catalagrave a un vers
de sis accents separat per una o dues siacutelmiddotlabes agravetones trobem el seguumlent problema
en la nostra llengua hi ha la tendegravencia a fer togravenica una siacutelmiddotlaba siacute i una siacutelmiddotlaba no
eacutes a dir a meacutes de dos elements agravetons seguits sintroduirien accents secundaris que
anirien en contra daquesta llei bagravesica11
bull Dificultats
La dificultat que ofereix lhexagravemetre en laplicacioacute al catalagrave es redueix
fonamentalment a la primera siacutelmiddotlaba del vers que cal que sigui togravenica en canvi
la tendegravencia del catalagrave eacutes dun ritme agut12 Davant daquesta dificultat hi han
diverses solucions i laquode la solucioacute que hom doni a aquest problema dependragrave en
gran part la fesomia de lhexagravemetre catalagraveraquo13 Nosaltres perograve considerem dentre
diverses estrategravegies conegudes per a facilitar la creacioacute dhexagravemetres amb
considerable fidelitat les meacutes encertades les seguumlents
El desplaccedilament del primer accent14 Eacutes a dir la substitucioacute del primer peu de
lhexagravemetre per un altre de caracteriacutestiques similars Dit aixograve i tenint en compte
10 DOLCcedil Miquel LEneida Prograveleg Barcelona Alpha195811 RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 191912 Emprat per Riba com a sinogravenim de ritme ascendent Mentre el ritme clagravessic de lhexagravemetre eacutes
descendent (comenccedila per temps fort) en catalagrave el ritme eacutes naturalment ascendent (comenccedila per temps feble ldquodegut a la gran quantitat de partiacutecules agravetones que tenen lloc al comenccedilament doracioacute articles preposicions conjuncionsrdquo Eduard Valentiacute)
13 VALENTIacute Eduard Els clagravessics i la literatura catalana moderna Barcelona Curial Edicions Catalanes 1973
14 MEDINA Jaume Ibiacuted p 166
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 14
que no es poden trobar dos accents consecutius (com succeiria desplaccedilant el
primer accent dun peu bisiacutelmiddotlab) contemplem que luacutenica substitucioacute possible eacutes
la dun peu trisiacutelmiddotlab concretament el primer dagravectil (oacute o o) per un amfiacutebrac (o oacute
o)
Una altra solucioacute eacutes el fet de no comenccedilar amb siacutelmiddotlaba togravenica ni contenir el primer
peu cap accent togravenic Eacutes a dir comenccedilar amb un peu format per siacutelmiddotlabes agravetones
Per no rompre el ritme dactiacutelic de lhexagravemetre sha de seguir la seguumlent condicioacute
que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones (no dues ni quatre) i que la quarta sigui
togravenica15
15 INGLEgraveS I PIJOAN Martiacute Estructuracioacute dels versos llatins en catalagrave Apegravendix a lobra de M Melendres LEsposa de lAnyell Tarragona 1965
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 15
II ANAgraveLISI I COMPARACIOacute DELS TEXTOS
Aclariments
Com ja srsquoha avanccedilat a la introduccioacute la metodologia emprada per la realitzacioacute
del treball es basa en el comentari de text entegraves com un mitjagrave per ilmiddotlustrar lestudi
dels textos i expressar les nostres valoracions
Els eixos pels quals es desenvolupa el comentari de text soacuten els seguumlents
1 CONTEXTUALITZACIOacute
2 TEMA
3 ESTRUCTURA
1 Estructura externa (aspecte megravetric)
2 Estructura interna (articulacioacute del contingut)
4 ANAgraveLISI FORMAL
5 CONCLUSIOacute
Aquest model seragrave aplicat en la seva totalitat en la redaccioacute del comentari del text
original Daquesta manera sintentaragrave que el lector obtingui una visioacute ample del
text original i no lentengui simplement com un element a comparar
Pel que fa als textos traduiumlts es prestaragrave atencioacute -casi exclusivament- a lanagravelisi de
lestructura externa i laspecte formal encara que sempre partint del contingut
Considerem aquests dos aspectes el meacutes importants per al nostre objectiu
comparatiu pel seu valor comparable entre original i traduccioacute i ja que en
principi el contingut del poema eacutes inamovible no es prestaragrave atencioacute ni a la
contextualitzacioacute ni al tema Les convergegravencies i divergegravencies amb el text original
seran sintetitzades en la conclusioacute de cada comentari
Finalment amb la intencioacute de reflexionar sobre les possibles solucions del text
hem decidit fer un quart comentari on es compararan els dos textos traduiumlts
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 16
II1 Comentari del text original grec
El fragment seleccionat forma part del cant segon o segona rapsogravedia de la Iliacuteada
que consta de 877 versos concretament forma part duna seccioacute ben diferenciada
que ocupa 301 versos i que correspon a la segona mitat daquest cant (484-785)
En aquesta seccioacute anomenada tradicionalment com el Catagraveleg de les naus es fa
una descripcioacute de lexegravercit aqueu o grec que consisteix en una enumeracioacute dels
contingents de naus que componien lexpedicioacute contra Troia sanomenen les
regions principals que envien tropes els cabdills de cada regioacute i el nombre de naus
enviades En la part final daquesta descripcioacute es precisa qui soacuten els millors
guerrers dentre els grecs com ara Aquilmiddotles o Agraveiax aquesta eacutes exactament la
part escollida 760-785 Iliacuteada II En el cant II el catagraveleg de les naus sinsereix
quan Agamegravemnon disposa les tropes i passa revista a aquestes Abans daixograve
Agamegravemnon tot i que eacutes instigat per Zeus mitjanccedilant un somni a reprendre la
batalla posa a prova la moral del seu exegravercit proposant la retirada de Troia
Despreacutes de reprimir les temptatives de rendicioacute castigar els covards i animar
lexegravercit amb excelmiddotlents discursos es fan els preparatius per anar a la guerra
Despreacutes del catagraveleg de les naus gregues es descriuen les forces troianes que
tambeacute es disposen per la lluita
La funcioacute linguumliacutestica que predomina eacutes la representativa perquegrave la intencioacute de
lautor eacutes presentar una histograveria sense valoracions personals El narrador eacutes
heterodiegegravetic no eacutes un personatge del relat i eacutes omniscient ho coneix tot relata
objectivament i en tercera persona uns successos sense formar part de laccioacute
distanciat
El tema daquest fragment eacutes en efecte els millors guerrers i cavalls del
contingent grec La idea central eacutes la referegravencia que es fa al ressentiment
dAquilmiddotles amb Agamegravemnon (versos 769-773) i que situa el principal heroi grec
lluny de laccioacute expectant El tema es genera a partir de la mencioacute dAquilmiddotles ja
que el narrador no pot tant sols anomenar-lo sinoacute que es veu obligat a explicar el
seu estat dagravenim i per tant a fer referegravencia al conflicte entre aquests dos herois al
seu enuig A meacutes daquesta idea central que es el tema nuclear de lobra
sidentifiquen dues idees importants per una banda entre els millors guerrers i
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 17
cavalls els meacutes ben considerats soacuten Aquilmiddotles i els seus cavalls per laltra el
contingent aqueu sense la presegravencia del seu millor guerrer eacutes molt poderoacutes
gragravecies al seu ingent nombre
El fragment eacutes una tirada de 25 hexagravemetres (del grec ldquoἕξαrdquo sis i ldquoμέτρονrdquo metre
sis metres) Aquest vers tambeacute anomenat hexagravemetre dactiacutelic eacutes constituiumlt per una
segraverie de sis peus metres o compassos de dos temps un de fort seguit dun de
feble Els dos temps soacuten quantitativament iguals perograve el temps fort eacutes sempre
format per una siacutelmiddotlaba llarga (transcrit _) i el feble pot ser format per una llarga o
dues de breus (transcrit u u) En el primer cas el peu sanomena espondeu (_ _) i
en el segon dagravectil (_ u u) Les possibilitats dorganitzacioacute dels peus soacuten les
seguumlents luacuteltim peu eacutes sempre un espondeu el cinquegrave eacutes dagravectil16 i els quatre
primers soacuten a lliure disposicioacute dagravectils o espondeus17
Presenta lesquema seguumlent (amb un miacutenim de dotze siacutelmiddotlabes i un magravexim de
disset)18 _ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _ Per ser un vers tan llarg presenta
sempre una cesura (transcrit ) en el tercer peu que el divideix en dos membres
el segon quelcom meacutes llarg que el primer Aquesta cesura pot ser de dos tipus
trocaica si separa les dues siacutelmiddotlabes breus (_ uu _ uu _ u u _ uu _ uu _ _) o
penthemiacutemera si divideix el peu en dos (_ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _) A
meacutes de la cesura principal pot presentar cesures secundagraveries que no tindrem en
compte Finalment resta dir que eacutes el vers tradicional de lepopeia grega i romana
usat tambeacute en la poesia religiosa (oracles i himnes) en la didascagravelica i en
lelegiacuteaca i que el seu origen eacutes molt llunyagrave en el temps sorgit de la literatura oral
Hi ha un magravexim de 32 agrupacions diferents o esquemes de lhexagravemetre19
diferents maneres possibles de combinar els dagravectils (d) i els espondeus (e) que el
formen En el fragment hem trobat 9 que soacuten les seguumlents
Hexagravemetres amb 2 dagravectils ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquoe d d e D Erdquo ldquoe e d d D Erdquo ldquod e d 16 El cinquegrave peu teacute molta importagravencia en el ritme de lhexagravemetre tant que si aquest eacutes un dagravectil
lhexagravemetre sanomena dactiacutelic i si eacutes espondeu sanomena espondaic -tradicionalment lhexagravemetre espondaic eacutes evitat fins al punt de ser excepcional la seva presencia
17 En termes acuacutestics lacumulacioacute de dagravectils donava la impressioacute de lleugeresa en canvi lacumulacioacute despondeus donava la sensacioacute de pesador La gran varietat riacutetmica i melogravedica (accents de les paraules) era explotada a voluntat pel poeta en la creacioacute poegravetica
18 El signe ldquourdquo expressa la possibilitat deacutesser siacutelmiddotlaba llarga o breu19 MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios claacutesicos Vol 15
(1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 18
e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d d e D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo ldquod e d
d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod
d d e D Erdquo com per exemple el vers 760
οὗ τοι ἄρ ἡ γε μό νες Δα να ῶν καὶ κοί ραν οι ἦ σαν _ u u _ u u _ u u _ _ _ u u _ _
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e
d d D Erdquo com el vers 774
δίσκ οι σιν τέρ πον το καὶ αἰγ α νέ ῃ σιν ἱ έντ ες _ _ _ _ _ u u _ u u _ u u _ _
I en igual proporcioacute lhexagravemetre holodagravectil de 5 dagravectils ldquod d d d D Erdquo com
el vers 777
ἕστ α σαν ἅρμ α τα δεὖ πε πυκ ασ μέ να κεῖ το ἀ νάκ των _ u u _ u u _ u u _ u u _ u u _ _
I lhexagravemetre de 2 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e d e D Erdquo com el
vers 762
αὐ τῶν ἠδ ἵππ ων οἳ ἅμ Ἀτ ρείA δῃ σιν ἕ πον το_ _ _ _ _ u u _ _ _ u u _ _
Aquests variats esquemes sintercalen entre ells de manera que nomeacutes hi ha 3
casos en quegrave es repeteix un mateix esquema en dos versos seguits ldquoe e d d
D Erdquo 774-775 ldquod d d e D Erdquo 781-782 i ldquod d d d D Erdquo 783-784
Veiem quina relacioacute tenen aquests esquemes amb el contingut que sexpressa en
ells ens fixarem perograve en els extrems Els versos amb 2 dagravectils (4) els de menys
dagravectils del text es podrien qualificar com els que donarien en termes acuacutestics
meacutes impressioacute de lentitut en aquest fragment La seva presegravencia destaca en els
versos 766 i 777 on es parla dApolmiddotlo Lobjectiu formal podria ser expandir
lanegravecdota miacutetica que sallunya de lescenari narratiu principal amb la intencioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 19
dallargar el paregraventesi Quant als versos holodagravectils (4) en trobem un (765)
precedint lexemple anterior que contrastaria encara meacutes amb lacumulacioacute
despondeus citada El 777 eacutes el punt agravelgid duna descripcioacute amb ritme ascendent
la dels homes dAgamegravemnon (773-779) Comenccedila al 773 amb 2 dagravectils passa a 3
en el 774 i 775 a 4 en el 776 a 5 en el 777 i novament a 4 en el 778 i 779 Podem
observar com aquests esquemes no es corresponen estrictament amb el contingut
de la descripcioacute perograve ajuden a caracteritzar-la riacutetmicament en aquest cas
agilitzant-la progressivament Els versos 784 i 785 en canvi es corresponen
perfectament amb el contingut ja que en aquests versos sexpressa moviment
concretament de les tropes aquees ja disposades Veiem quegrave diuen literalment
Daquesta manera en efecte la terra es lamentava granment sota els peus dels
que marxaven Molt ragravepidament travessaven la plana Podem pressentir que
aquest esquema per a un oient contemporani al poema augmentava la impressioacute
de dinamisme del que sexplica
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu) Els versos comencen amb la
mateixa proporcioacute amb dagravectil i espondeu El 764 acaba en monosiacutelmiddotlab una dada
molt estranya en lhexagravemetre
τὰς Εὔ μη λος ἔ λαυ νε πο δώ κε ας ὄρν ι θας ὣς _ _ _ u u _ u u _ u u _ u u _
La cesura predominat eacutes la trocaica (17 vegades) com en el vers 763
ἵππ οι μὲν μέγ ἄ ρισ ται ἔ σαν Φη ρη τι ά δα ο _ _ _ u u _ u u _ _ _ u u _ u
Observem els encavalcaments existents 762-763 766-767 768-769 769-770
771-772 772-773 773-774 774-775 775-776-777 777-778 782-783 i 784-785
Generalment lencavalcament eacutes suau i el que continua en el vers seguumlent eacutes un
complement que pot ser
Coordinat a un altre anterior (762-763 766-767 772-773 774-775 781-
782 784-785) exemple
781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
782 χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20
La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre
amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo
(Zeus) el complement indirecte del vers anterior
O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple
777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo
Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un
complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo
Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre
sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa
lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773
776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple
773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo
A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc
(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb
(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν
ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)
Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn
identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la
introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es
demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest
exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues
dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que
Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat
-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors
guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no
obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a
les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es
distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21
cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb
agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien
lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem
dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els
millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)
Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en
general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat
nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories
gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius
preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els
predicatius dadjectius els epiacutetets
El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb
sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per
exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents
(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten
en la seva majoria denotatius
Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo
literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς
εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si
tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε
Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus
La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que
els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es
representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una
informacioacute objectiva (ex 766)
En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en
-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes
(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers
764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les
preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22
de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica
especiacuteficament literagraveria
Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu
En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ
μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix
lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la
Musa
En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el
seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles
senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions
especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan
Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ
φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts
En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a
Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute
fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de
reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si
estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar
que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un
fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de
les erupcions del volcagrave Etna
Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels
dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes
arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme
entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari
expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per
exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de
solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de
legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23
Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que
el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha
demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable
ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha
deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats
linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori
equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de
ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les
caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric
II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra
publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes
diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en
lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a
la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i
els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo
En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es
refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents
Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una
gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les
estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos
dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells
soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no
hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici
molt irregulars
Aquests 4 versos soacuten els seguumlents
766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24
768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo
778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo
781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo
Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat
megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens
hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament
778
ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E
En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una
siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos
peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab
ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre
781
ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E
Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el
vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre
siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de
siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17
Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem
tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica
Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre
ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir
que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25
siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i
774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a
placcedila de peu
Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un
peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el
ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin
donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu
predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de
grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original
782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo
o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per
a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave
En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu
de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un
temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic
Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-
nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes
rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)
espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)
Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26
Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex
772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex
771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo
o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex
762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part
de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres
siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per
siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent
al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la
forma original
Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que
no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament
regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a
principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute
entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les
seguumlents indicacions seran considerats irregulars
Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac
Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu
Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27
Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del
hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten
els seguumlents
Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo
Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d
e p D Erdquo
Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo
ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d
e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Irregulars ldquop d d d D E
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa
d e d D Erdquo com el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d
e p D Erdquo com per exemple el vers 774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)
qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo
770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute
ldquop d e e E Erdquo
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28
exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de
versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar
Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents
esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant
diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i
llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la
durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels
diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la
cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents
esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute
diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers
es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la
sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute
despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En
definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb
lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la
dinagravemica dels hexagravemetres originals
Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies
megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en
que es miri
760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo
oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica
regular
779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo
o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29
784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo
o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el
meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes
el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa
aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de
pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]
Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve
serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte
dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent
togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la
seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per
evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de
7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per
camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble
Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla
Veiem-ho
761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu
truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir
gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte
amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu
aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil
Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu
meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o o
Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic
nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen
lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30
aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula
considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria
lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic
seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu
seragrave trocaica (oacute o o)
La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762
ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761
ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes
clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos
versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute
que aquesta acaba amb el peu mateix
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777
ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no
trobem cap cesura
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una
cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un
amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica
anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon
lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i
els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31
traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns
adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα
στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα
διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no
nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins
la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v
760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777
etc)
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i
entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot
ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de
langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria
de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el
DIEC223
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765
ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha
traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a
Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots
que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave
ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo
eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos
substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v
773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772
Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici
(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi
23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32
mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al
respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei
al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en
aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica
grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat
don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768
sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un
punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo
Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a
lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en
leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a
entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax
Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots
els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara
inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front
dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha
estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva
gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu
Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute
trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes
molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten
pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve
aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de
Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de
la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i
senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33
diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel
Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari
tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions
reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i
trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En
definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil
homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet
que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys
dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil
grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a
Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest
fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a
la pagravegina 65
Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats
amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de
Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb
siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula
bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769
(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests
uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de
lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent
togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden
ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute
hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha
sinalefa com si el)
Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres
que soacuten els seguumlents
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d
e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d
D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D
Erdquo com el vers 769
ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d
d e D Erdquo com per exemple el vers 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e
e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament
ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions
dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d
d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat
no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)
Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent
761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 6
I MARC TEOgraveRIC
I1 Breu presentacioacute de lobra i lautor seleccionats
bull La Iliacuteada
El poemes la Iliacuteada i lOdissea inicien la histograveria de la literatura grega escrita i tots
dos soacuten el punt de partida de la literatura occidental Tot i ser el primer llegat de la
literatura grega no representen les primeres manifestacions literagraveries de la cultura
grega sinoacute que aquests recullen la llarga tradicioacute oral anterior Aquests poemes
pertanyen a legravepica un gegravenere poegravetic la realitzacioacute del qual es concentra en
lepopeia un poema narratiu extens on es narren en tercera persona i en un estil
majestuoacutes fets heroics extrets de la histograveria o de la llegenda
La Iliacuteada eacutes un poema egravepic escrit en grec clagravessic i compost en hexagravemetres per a
ser recitat oralment La data de composicioacute eacutes una dada controvertida lopinioacute
majoritagraveria la situa en la segona meitat del segle VIII aC perograve alguns estudiosos la
situen en egravepoques meacutes tardanes i daltres defensen que determinades parts del
poema foren compostes en egravepoques molt anteriors Consta de meacutes de 15000
versos que foren dividits pels alexandrins del segle III aC en 24 cants o rapsogravedies
Narra una part de la Guerra de Troia concretament 51 dies del setge daquesta
ciutat en el desegrave i uacuteltim any de la guerra El nom de lobra deriva del nom del
fundador miacutetic de la ciutat de Troia Ilos fill de Tros (del pare del fundador proveacute
laltre topogravenim meacutes conegut)
Tant la Iliacuteada com lOdissea foren considerades pels grecs de legravepoca clagravessica i
posteriors com les composicions meacutes importants de la seva literatura Lestudi i la
memoritzacioacute dels poemes es convertiacute en una pragravectica tan habitual en les escoles
de legravepoca que van arribar a fonamentar la pedagogia grega de legravepoca clagravessica
Ambdues obres formen part duna serie meacutes amplia de poemes egravepics de diferents
autors i extensions denominat cicle egravepic6 i dins daquest conjunt eacutes part del grup
6 El cicle egravepic es un grup de poemes originagraveriament independents compostos posteriorment a la Iliacuteada i a lOdissea La intencioacute dels seus creadors era cobrir les llacunes dinformacioacute de les histories contades als poemes homegraverics i constituir un text continu Aquests poemes es recullen en diferents cicles Quan a la temagravetica la poesia ciacuteclica sinicia amb els oriacutegens del moacuten i els deus segueix amb el Cicle de Tebes en torn a la llegenda dEgravedip el Cicle de Troia des dels oriacutegens de la guerra de Troia fins al retorn dels herois i les aventures dOdisseu
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 7
de poemes que forma el cicle troiagrave
La trama la Iliacuteada canta diversos episodis de la guerra de Troia prenent com a
tema fonamental la ira dAquilmiddotles i el seu acabament Aquilmiddotles el principal heroi
de lexegravercit grec eacutes agreujat pel cap de tots els exegravercits grecs Agamegravemnon el qual
li pren Briseida una donzella que li havia estat donada com a premi dhonor
Aquilmiddotles es retira llavors de la lluita amb el seu exegravercit els mirmiacutedons convenccedilut
que els seus aliats es veuran obligats a retornar-li lhonor per tal daconseguir el
seu favor en la batalla Quan Agamegravemnon intenta compensar-lo Aquilmiddotles no en teacute
prou i resta ressentit mentre observa com els troians comandants pel priacutencep
Hegravector segueixen vencent fins a arribar al campament grec En aquest punt
Pagravetrocle surt a escometre les tropes enemigues al capdavant dels mirmiacutedons i mor
en un combat singular contra Hegravector Aquest fet sumeix Aquilmiddotles dins duna gran
consternacioacute i acceptant loferta de reconciliacioacute dAgamegravemnon -per la seva set
de venjanccedila- es llanccedila al combat i no triga gaire a matar Hegravector Aleshores
Aquilmiddotles arrossega el cadagravever de lenemic pel camp de batalla i es nega a retornar
el cos fins que a la nit Priacuteam rei de Troia es presenta a la barraca dAquilmiddotles
per aconseguir que al seu fill li retin els deguts funerals dins la ciutat
Els temes en lobra soacuten presents multitud de temes ja que eacutes un poema compost
per diferents escenes independents i amb significat propi Destaquem perograve els
meacutes importants La primera constant eacutes el destiacute una preocupacioacute tiacutepicament
grega els deacuteus es barregen amb la guerra la profecia anuncia el que passaragrave i els
personatges no poden escapar del que estagrave escrit La segona constant eacutes la quumlestioacute
de lhonor dels herois lligat als combats singulars a les seves decisions en batalla
el seu comportament despreacutes de la lluita i sobretot a la victograveria o derrota del seu
bagravendol Eacutes un tema recorrent en les narracions begravelmiddotliques Per uacuteltim destaca la
reflexioacute sobre la guerra i els seus motius tot sembla comenccedilar pel rapte duna
dona perograve es barregen motivacions com lagravensia de glograveria el saqueig la supremacia
nacional la cogravelera lamistat o la famiacutelia
Traduccions al catalagrave
Daquest conjunt perograve nomeacutes la Iliacuteada i lOdissea ens han arribat iacutentegres de la resta de poemes tan sols shan conservat diversos fragments o referegravencies en altres obres
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 8
1875 Joan Montserrat i Archs Traduccioacute en prosa (Sen conserva nomeacutes part
del Cant XVIII)
1879 Conrad Roure i Bofill Traduccioacute en prosa Estampa de Leopoldo
Domenech laquoBiblioteca del Diari Catalagraveraquo
1930 Lluiacutes Segalagrave i Estalella Traduccioacute en prosa del Cant Primer Barcelona
Impremta de la Casa provincial de caritat 1930
1971 Manuel Balasch i Recort Traduccioacute en hexagravemetres catalans Editorial
Selecta
1975 Josep Maria Llovera Traduccioacute en hexagravemetre dels quinze primer Cants
(Publicacioacute pogravestuma per lAcadegravemia Catogravelica Sabadell Edicioacute no venal)
1978 Miquel Peix Traduccioacute en hexagravemetres catalans Editorial Alpha
1996 Joan Alberich i Marineacute Traduccioacute en prosa La Magrana
1997 Manuel Balasch i Recort Nova versioacute en hexagravemetres catalans
Editorial Proa
2005 Montserrat Ros i Ribas Traduccioacute en prosa Fundacioacute Bernat Metge
(Volum I (2005) cants I-IV volum II (2007) cants V-VIII)
bull Homer
Des de lantigor la tradicioacute atribueix a Homer (segle VIII aC) lautoria de la Iliacuteada
i lOdissea Homer fou considerat pels grecs el poeta per antonomagravesia i leducador
de Gregravecia Dell no sabem res del cert i probablement nomeacutes eacutes el nom que van
donar al poeta que serviacute de model als poetes posteriors
Al segle XVIII es va comenccedilar a dubtar fins i tot de la seva existegravencia ja que un
seguit de contradiccions incoheregravencies i repeticions feien pensar que els poemes
homegraverics no eren obres unitagraveries amb un sol autor Les teories que es basen en
aquestes incoheregravencies neguen (sobretot durant el segle XIX i principis del XX) la
unitat dels poemes homegraverics Aquesta quumlestioacute anomenada la quumlestioacute homegraverica eacutes
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 9
un debat obert ja que els especialistes no convergeixen en opinions
bull Caracteriacutestiques destil
La llengua homegraverica eacutes una llengua artificial i literagraveria que no es pot identificar
amb cap dialecte de cap egravepoca ni de cap regioacute de Gregravecia tot i que hi predomina el
dialecte jogravenic procedent de la Jogravenia a lAgravesia menor Constitueix una barreja
dialectal de diferents llocs i egravepoques barreja deguda a la seva transmissioacute oral
El vers usat eacutes lhexagravemetre un vers llarg de sis mesures recitatiu La regularitat
megravetrica eacutes fonamental per a la memoritzacioacute del poema
El sistema de composicioacute de la Iliacuteada aixiacute com de lOdissea sanomena diccioacute
formular En resum la major part dels versos soacuten foacutermules grups de paraules
regularment usades en les mateixes condicions megravetriques que utilitzaven els
aedes7 per crear versos de forma mecagravenica Un tipus de foacutermula molt frequumlent eacutes
la formada per un nom i un epiacutetet que sol designar un personatge diviacute o humagrave
Abundagravencia de comparacions o siacutemils Creats pel poeta a mode de paregraventesi
permeten abandonar lescenari egravepic amb una funcioacute triple donar plasticitat al relat
introduir varietat narrativa i captar latencioacute de lauditori
I2 Breu presentacioacute dels traductors
bull Miquel Peix C M F
El P Miquel Peix (19-2007) procedia drsquouna famiacutelia profundament cristiana de
Vinyoles drsquoOriacutes poble molt lligat a la histograveria de Jacint Verdaguer Entragrave al
seminari menor de Cervera i seguidament continuagrave els seus estudis Estudiagrave
humanitats a Alagon i Barbastre (1942-1946) noviciat a Vic (1946-1947)
filosofia a Solsona (1947-1950) teologia a Valls (1950-1955) Lrsquoany 1951-1952
fou professor al colmiddotlegi de Sabadell
7 Els aedes eren cantors professionals que repetien i improvisaven allograve que per tradicioacute havien apregraves sobre uns determinats temes Acompanyants dun instrument de corda recitaven tant en lagravembit clos del banquet del monarca com en un agravembit meacutes obert on es congregava el poble A partir dun determinat moment quan la poesia homegraverica fou passada a escrit aquesta va deixar de ser cantada per aedes i va passar a ser recitada per rapsodes sense acompanyament musical Aquests saprenien el text de memograveria i el recitaven alccedilant la veu i marcant el ritme amb un bastoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 10
Ordenat sacerdot lrsquo1 de maig de 1955 a Valls cursagrave lrsquoany de pastoral a Baltar
essent destinat al final de lrsquoany al Canadagrave on es dedicagrave durant tretze anys
a lrsquoapostolat entre els adolescents i joves Despreacutes passagrave a la Guinea Equatorial
(1969) on exerciacute el ministeri durant un any Lany 1970 fou destinat al Camerun
al llarg de deu anys estigueacute al servei de joves comunitats cristianes i arribagrave a
dominar excepcionalment la llengua autogravectona lEwondo
Lany 1980 tornagrave a Catalunya i es posagrave decididament al servei tant de lEsgleacutesia
com de la cultura del nostre paiacutes Entre daltres aportacions ha llegat a la nostra
cultura catalana una excelmiddotlent i lloada traduccioacute de la Iliacuteada (Alpha 1978) i una
transcripcioacute al catalagrave modern dAmic i amat de Ramon Llull (1984) Tambeacute ha
brindat a lEsgleacutesia i a la Congregacioacute nombroses traduccions poegravetiques i
creacions literagraveries originals
Lrsquoany 2004 iniciagrave a Sabadell lrsquoobra que ell considerava la meacutes important de la
seva vida lrsquoadoracioacute tot el dia de Jesuacutes en lExposicioacute Eucariacutestica
bull Manuel Balasch i Recort
Cornellagrave de Llobregat Baix Llobregat 13 de maig de 1928 - 14 de febrer de 2009
Va ser catedragravetic de grec de la Universitat Autogravenoma de Barcelona doctorat amb
la tesi Contribucioacuten al estudio de la lengua de Juvenal (1958) i va impartir
classes al Departament de Ciegravencies de lrsquoAntiguitat i de lrsquoEdat Mitjana a meacutes va
ser professor de grec drsquoensenyament secundari concretament a lrsquoINEM laquoJoseacute
Riberaraquo de Xagravetiva Valegravencia
Fou membre del Consell de Direccioacute de la Fundacioacute Bernat Metge on publicagrave
meacutes de trenta volums de clagravessics grecs i llatins com ara Platoacute Juvenal
Baquiacutelides Sogravefocles Aristogravefanes Polibi Tuciacutedides i Piacutendar A part de la
colmiddotleccioacute laquoBernat Metgeraquo tambeacute va editar traduccions en la colmiddotleccioacute
laquoBiblioteca Claacutesica Gredosraquo A meacutes de la traduccioacute centragrave la seva activitat en la
didagravectica de la cultura grecollatina com a autor de diverses gramagravetiques de llatiacute i
grec manuals com ara Introduccioacute al pensament clagravessic (1996) i antologies
entre les quals Liacuterica grega arcaica (1963) Emporion (1979) i Hesperia
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 11
antologiacutea de textos latinos (1983) Fou tambeacute un estudioacutes de lobra i el pensament
de Carles Riba Carles Riba helmiddotlenista i humanista (1984) Carles Riba la
vessant alemanya del seu pensament i de la seva obra (1987) i Carles Riba poeta
i humanista cristiagrave (1991) Editagrave tres volums del Memorial del peccador remut de
Felip de Malla (1981 1983 1986) i traduiacute i prologagrave les Elegies de Duino de
Rainer Maria Rilke (1995) Eacutes autor dels reculls de poemes LElegia transparent
(1998) de temagravetica sacerdotal i Miralls del temps (2000) de caire liacuteric La seva
traduccioacute al catalagrave de la Iliacuteada li valgueacute el 1998 els premis Ciutat de Barcelona i
Criacutetica Serra dOr El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi Fou membre de
la Reial Acadegravemia de Bones Lletres de Barcelona (2000)
A finals de lrsquoany 2005 va cedir quasi tota la seva biblioteca personal a la
Biblioteca drsquoHumanitats
Manuel Balasch fou el primer que traduiacute la Iliacuteada en hexagravemetres el vers clagravessic en
quegrave estagrave compost loriginal grec i publicagrave la seva obra el 1971 en leditorial
Selecta Un quart de segle meacutes tard va realitzar una nova versioacute -la que fou
doblement premiada (1998)- perquegrave considerava desfasada lanterior
I3 Adaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave
bull Breu histograveria
Es pot considerar el segle XIV a Itagravelia la data de inici de ladaptacioacute dels
esquemes clagravessics a les llenguumles modernes A Catalunya perograve aquest fenomen
sesdeveacute un fet tardagrave degut a la Decadegravencia8 Llevat dels intents anteriors
ladopcioacute dels ritmes clagravessics en la poesia catalana i especialment lldquoadaptacioacuterdquo
de lhexagravemetre al catalagrave comenccedila a partir del Noucentisme amb Carles Riba i
Maragall Maragall adaptagrave la muacutesica i el ritme propi de lhexagravemetre homegraveric en
una traduccioacute dels Himnes homegraverics feta per Bosch i Gimpera la seva obra eacutes el
precedent del que seria lhexagravemetre ribiagrave Carles Riba traduiacute en ladolescegravencia Les
Bucograveliques de Virgili el seu rigoroacutes hexagravemetre catalagrave ja fou en aquell moment
titllat de perfecte perograve fou amb la seva primera traduccioacute de lOdissea (1919)
8 ldquoNom amb quegrave els historiadors de la literatura catalana han designat el periacuteode compregraves entre la fi de ledat mitjana i la Renaixenccedila el qual es caracteritza per una notable minva en luacutes literari del catalagrave i per la mediocritat estegravetica de les obres que shi produiumlrenrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 12
que fixagrave duna manera gairebeacute definitiva ladaptacioacute catalana de lhexagravemetre amb
lleis progravepies La nova versioacute de Riba daquest mateix poema (1948) significa la
magravexima expressioacute de fidelitat a lhexagravemetre homegraveric en la nostra llengua
bull Principals diferegravencies
La megravetrica grega eacutes una megravetrica quantitativa es fonamenta en la quantitat de les
siacutelmiddotlabes Aquestes podien eacutesser llargues o breus la siacutelmiddotlaba llarga equivalia en
durada a dues breus la siacutelmiddotlaba breu al seu torn corresponia a la unitat megravetrica
meacutes petita anomenada mora La combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes llargues i
breus formava els peus megravetrics i la successioacute daquests peus megravetrics donava com a
resultat el vers que depenia (el seu nom) del tipus i la quantitat de peus que el
constitueixen
En les llenguumles romagraveniques el fonament del ritme es basa en lrsquoalternanccedila dels
accents en les paraules (sistema accentual) lrsquooposicioacute drsquoagravetona (temps feble) i
togravenica (temps fort) Els accents determinen el ritme del vers i el vers mateix com
ho fa la quantitat silmiddotlagravebica en el sistema quantitatiu
laquoEn efecte les siacutelmiddotlabes llargues clagravessiques se corresponen molt beacute en les siacutelmiddotlabes
tograveniques o accentuades de la nostra llengua i les siacutelmiddotlabes breus o ragravepides en les
siacutelmiddotlabes agravetones o no accentuadesraquo (Joaquim Garcia i Girona 1925)
A diferegravencia de la versificacioacute clagravessica en quegrave els versos resultat duna
combinacioacute de mesures megravetriques admeten un nombre variable de siacutelmiddotlabes en la
megravetrica catalana el vers eacutes denominat segons el recompte silmiddotlagravebic deu siacutelmiddotlabes
formen un vers decasiacutelmiddotlab etc
bull Imitacioacute
El peu megravetric grecoromagrave equival en catalagrave a un grup fogravenic compost per una
combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes tograveniques (transcrit oacute) i agravetones (transcrit o)
Tot i aixiacute no hi ha una vertadera correspondegravencia entre els peus megravetrics clagravessics
amb els pretesos peus del vers catalagrave i cal que sestableixi la seguumlent equivalegravencia9
per a considerar vagravelides les adaptacions siacutelmiddotlaba llarga a principi de peu = siacutelmiddotlaba
togravenica siacutelmiddotlaba llarga precedida duna siacutelmiddotlaba llarga o siacutelmiddotlaba breu en segona
9 MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral Barcelona Febrer 1976
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 13
placcedila de peu = siacutelmiddotlaba agravetona siacutelmiddotlaba breu en tercera placcedila de peu = siacutelmiddotlaba
agravetona
Considerem en paraules de Miquel Peix quin eacutes el model de composicioacute de
laquolhexagravemetre de la poesia greco-romana basat per a la nostra llengua en el
sistema accentual [eacutes] el vers de sis accents ndashcomenccedil cadascun drsquoells drsquouna
sequumlegravencia de tres o de dues siacutelmiddotlabes eacutes a dir dels primitius dagravectil i espondeundash
sense excloure els accents secundaris distribuiumlts tots ells en una estudiada
alternagravencia i proveiumlts drsquounes cesures principalment ldquomasculinesrdquo que pretenen
recordar les de lrsquohexagravemetre clagravessicraquo10
Lesquema megravetric ideal eacutes el seguumlent
oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) Oacute O O Oacute O
Quan diem que les sis mesures de lhexagravemetre clagravessic equivalen en catalagrave a un vers
de sis accents separat per una o dues siacutelmiddotlabes agravetones trobem el seguumlent problema
en la nostra llengua hi ha la tendegravencia a fer togravenica una siacutelmiddotlaba siacute i una siacutelmiddotlaba no
eacutes a dir a meacutes de dos elements agravetons seguits sintroduirien accents secundaris que
anirien en contra daquesta llei bagravesica11
bull Dificultats
La dificultat que ofereix lhexagravemetre en laplicacioacute al catalagrave es redueix
fonamentalment a la primera siacutelmiddotlaba del vers que cal que sigui togravenica en canvi
la tendegravencia del catalagrave eacutes dun ritme agut12 Davant daquesta dificultat hi han
diverses solucions i laquode la solucioacute que hom doni a aquest problema dependragrave en
gran part la fesomia de lhexagravemetre catalagraveraquo13 Nosaltres perograve considerem dentre
diverses estrategravegies conegudes per a facilitar la creacioacute dhexagravemetres amb
considerable fidelitat les meacutes encertades les seguumlents
El desplaccedilament del primer accent14 Eacutes a dir la substitucioacute del primer peu de
lhexagravemetre per un altre de caracteriacutestiques similars Dit aixograve i tenint en compte
10 DOLCcedil Miquel LEneida Prograveleg Barcelona Alpha195811 RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 191912 Emprat per Riba com a sinogravenim de ritme ascendent Mentre el ritme clagravessic de lhexagravemetre eacutes
descendent (comenccedila per temps fort) en catalagrave el ritme eacutes naturalment ascendent (comenccedila per temps feble ldquodegut a la gran quantitat de partiacutecules agravetones que tenen lloc al comenccedilament doracioacute articles preposicions conjuncionsrdquo Eduard Valentiacute)
13 VALENTIacute Eduard Els clagravessics i la literatura catalana moderna Barcelona Curial Edicions Catalanes 1973
14 MEDINA Jaume Ibiacuted p 166
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 14
que no es poden trobar dos accents consecutius (com succeiria desplaccedilant el
primer accent dun peu bisiacutelmiddotlab) contemplem que luacutenica substitucioacute possible eacutes
la dun peu trisiacutelmiddotlab concretament el primer dagravectil (oacute o o) per un amfiacutebrac (o oacute
o)
Una altra solucioacute eacutes el fet de no comenccedilar amb siacutelmiddotlaba togravenica ni contenir el primer
peu cap accent togravenic Eacutes a dir comenccedilar amb un peu format per siacutelmiddotlabes agravetones
Per no rompre el ritme dactiacutelic de lhexagravemetre sha de seguir la seguumlent condicioacute
que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones (no dues ni quatre) i que la quarta sigui
togravenica15
15 INGLEgraveS I PIJOAN Martiacute Estructuracioacute dels versos llatins en catalagrave Apegravendix a lobra de M Melendres LEsposa de lAnyell Tarragona 1965
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 15
II ANAgraveLISI I COMPARACIOacute DELS TEXTOS
Aclariments
Com ja srsquoha avanccedilat a la introduccioacute la metodologia emprada per la realitzacioacute
del treball es basa en el comentari de text entegraves com un mitjagrave per ilmiddotlustrar lestudi
dels textos i expressar les nostres valoracions
Els eixos pels quals es desenvolupa el comentari de text soacuten els seguumlents
1 CONTEXTUALITZACIOacute
2 TEMA
3 ESTRUCTURA
1 Estructura externa (aspecte megravetric)
2 Estructura interna (articulacioacute del contingut)
4 ANAgraveLISI FORMAL
5 CONCLUSIOacute
Aquest model seragrave aplicat en la seva totalitat en la redaccioacute del comentari del text
original Daquesta manera sintentaragrave que el lector obtingui una visioacute ample del
text original i no lentengui simplement com un element a comparar
Pel que fa als textos traduiumlts es prestaragrave atencioacute -casi exclusivament- a lanagravelisi de
lestructura externa i laspecte formal encara que sempre partint del contingut
Considerem aquests dos aspectes el meacutes importants per al nostre objectiu
comparatiu pel seu valor comparable entre original i traduccioacute i ja que en
principi el contingut del poema eacutes inamovible no es prestaragrave atencioacute ni a la
contextualitzacioacute ni al tema Les convergegravencies i divergegravencies amb el text original
seran sintetitzades en la conclusioacute de cada comentari
Finalment amb la intencioacute de reflexionar sobre les possibles solucions del text
hem decidit fer un quart comentari on es compararan els dos textos traduiumlts
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 16
II1 Comentari del text original grec
El fragment seleccionat forma part del cant segon o segona rapsogravedia de la Iliacuteada
que consta de 877 versos concretament forma part duna seccioacute ben diferenciada
que ocupa 301 versos i que correspon a la segona mitat daquest cant (484-785)
En aquesta seccioacute anomenada tradicionalment com el Catagraveleg de les naus es fa
una descripcioacute de lexegravercit aqueu o grec que consisteix en una enumeracioacute dels
contingents de naus que componien lexpedicioacute contra Troia sanomenen les
regions principals que envien tropes els cabdills de cada regioacute i el nombre de naus
enviades En la part final daquesta descripcioacute es precisa qui soacuten els millors
guerrers dentre els grecs com ara Aquilmiddotles o Agraveiax aquesta eacutes exactament la
part escollida 760-785 Iliacuteada II En el cant II el catagraveleg de les naus sinsereix
quan Agamegravemnon disposa les tropes i passa revista a aquestes Abans daixograve
Agamegravemnon tot i que eacutes instigat per Zeus mitjanccedilant un somni a reprendre la
batalla posa a prova la moral del seu exegravercit proposant la retirada de Troia
Despreacutes de reprimir les temptatives de rendicioacute castigar els covards i animar
lexegravercit amb excelmiddotlents discursos es fan els preparatius per anar a la guerra
Despreacutes del catagraveleg de les naus gregues es descriuen les forces troianes que
tambeacute es disposen per la lluita
La funcioacute linguumliacutestica que predomina eacutes la representativa perquegrave la intencioacute de
lautor eacutes presentar una histograveria sense valoracions personals El narrador eacutes
heterodiegegravetic no eacutes un personatge del relat i eacutes omniscient ho coneix tot relata
objectivament i en tercera persona uns successos sense formar part de laccioacute
distanciat
El tema daquest fragment eacutes en efecte els millors guerrers i cavalls del
contingent grec La idea central eacutes la referegravencia que es fa al ressentiment
dAquilmiddotles amb Agamegravemnon (versos 769-773) i que situa el principal heroi grec
lluny de laccioacute expectant El tema es genera a partir de la mencioacute dAquilmiddotles ja
que el narrador no pot tant sols anomenar-lo sinoacute que es veu obligat a explicar el
seu estat dagravenim i per tant a fer referegravencia al conflicte entre aquests dos herois al
seu enuig A meacutes daquesta idea central que es el tema nuclear de lobra
sidentifiquen dues idees importants per una banda entre els millors guerrers i
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 17
cavalls els meacutes ben considerats soacuten Aquilmiddotles i els seus cavalls per laltra el
contingent aqueu sense la presegravencia del seu millor guerrer eacutes molt poderoacutes
gragravecies al seu ingent nombre
El fragment eacutes una tirada de 25 hexagravemetres (del grec ldquoἕξαrdquo sis i ldquoμέτρονrdquo metre
sis metres) Aquest vers tambeacute anomenat hexagravemetre dactiacutelic eacutes constituiumlt per una
segraverie de sis peus metres o compassos de dos temps un de fort seguit dun de
feble Els dos temps soacuten quantitativament iguals perograve el temps fort eacutes sempre
format per una siacutelmiddotlaba llarga (transcrit _) i el feble pot ser format per una llarga o
dues de breus (transcrit u u) En el primer cas el peu sanomena espondeu (_ _) i
en el segon dagravectil (_ u u) Les possibilitats dorganitzacioacute dels peus soacuten les
seguumlents luacuteltim peu eacutes sempre un espondeu el cinquegrave eacutes dagravectil16 i els quatre
primers soacuten a lliure disposicioacute dagravectils o espondeus17
Presenta lesquema seguumlent (amb un miacutenim de dotze siacutelmiddotlabes i un magravexim de
disset)18 _ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _ Per ser un vers tan llarg presenta
sempre una cesura (transcrit ) en el tercer peu que el divideix en dos membres
el segon quelcom meacutes llarg que el primer Aquesta cesura pot ser de dos tipus
trocaica si separa les dues siacutelmiddotlabes breus (_ uu _ uu _ u u _ uu _ uu _ _) o
penthemiacutemera si divideix el peu en dos (_ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _) A
meacutes de la cesura principal pot presentar cesures secundagraveries que no tindrem en
compte Finalment resta dir que eacutes el vers tradicional de lepopeia grega i romana
usat tambeacute en la poesia religiosa (oracles i himnes) en la didascagravelica i en
lelegiacuteaca i que el seu origen eacutes molt llunyagrave en el temps sorgit de la literatura oral
Hi ha un magravexim de 32 agrupacions diferents o esquemes de lhexagravemetre19
diferents maneres possibles de combinar els dagravectils (d) i els espondeus (e) que el
formen En el fragment hem trobat 9 que soacuten les seguumlents
Hexagravemetres amb 2 dagravectils ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquoe d d e D Erdquo ldquoe e d d D Erdquo ldquod e d 16 El cinquegrave peu teacute molta importagravencia en el ritme de lhexagravemetre tant que si aquest eacutes un dagravectil
lhexagravemetre sanomena dactiacutelic i si eacutes espondeu sanomena espondaic -tradicionalment lhexagravemetre espondaic eacutes evitat fins al punt de ser excepcional la seva presencia
17 En termes acuacutestics lacumulacioacute de dagravectils donava la impressioacute de lleugeresa en canvi lacumulacioacute despondeus donava la sensacioacute de pesador La gran varietat riacutetmica i melogravedica (accents de les paraules) era explotada a voluntat pel poeta en la creacioacute poegravetica
18 El signe ldquourdquo expressa la possibilitat deacutesser siacutelmiddotlaba llarga o breu19 MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios claacutesicos Vol 15
(1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 18
e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d d e D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo ldquod e d
d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod
d d e D Erdquo com per exemple el vers 760
οὗ τοι ἄρ ἡ γε μό νες Δα να ῶν καὶ κοί ραν οι ἦ σαν _ u u _ u u _ u u _ _ _ u u _ _
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e
d d D Erdquo com el vers 774
δίσκ οι σιν τέρ πον το καὶ αἰγ α νέ ῃ σιν ἱ έντ ες _ _ _ _ _ u u _ u u _ u u _ _
I en igual proporcioacute lhexagravemetre holodagravectil de 5 dagravectils ldquod d d d D Erdquo com
el vers 777
ἕστ α σαν ἅρμ α τα δεὖ πε πυκ ασ μέ να κεῖ το ἀ νάκ των _ u u _ u u _ u u _ u u _ u u _ _
I lhexagravemetre de 2 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e d e D Erdquo com el
vers 762
αὐ τῶν ἠδ ἵππ ων οἳ ἅμ Ἀτ ρείA δῃ σιν ἕ πον το_ _ _ _ _ u u _ _ _ u u _ _
Aquests variats esquemes sintercalen entre ells de manera que nomeacutes hi ha 3
casos en quegrave es repeteix un mateix esquema en dos versos seguits ldquoe e d d
D Erdquo 774-775 ldquod d d e D Erdquo 781-782 i ldquod d d d D Erdquo 783-784
Veiem quina relacioacute tenen aquests esquemes amb el contingut que sexpressa en
ells ens fixarem perograve en els extrems Els versos amb 2 dagravectils (4) els de menys
dagravectils del text es podrien qualificar com els que donarien en termes acuacutestics
meacutes impressioacute de lentitut en aquest fragment La seva presegravencia destaca en els
versos 766 i 777 on es parla dApolmiddotlo Lobjectiu formal podria ser expandir
lanegravecdota miacutetica que sallunya de lescenari narratiu principal amb la intencioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 19
dallargar el paregraventesi Quant als versos holodagravectils (4) en trobem un (765)
precedint lexemple anterior que contrastaria encara meacutes amb lacumulacioacute
despondeus citada El 777 eacutes el punt agravelgid duna descripcioacute amb ritme ascendent
la dels homes dAgamegravemnon (773-779) Comenccedila al 773 amb 2 dagravectils passa a 3
en el 774 i 775 a 4 en el 776 a 5 en el 777 i novament a 4 en el 778 i 779 Podem
observar com aquests esquemes no es corresponen estrictament amb el contingut
de la descripcioacute perograve ajuden a caracteritzar-la riacutetmicament en aquest cas
agilitzant-la progressivament Els versos 784 i 785 en canvi es corresponen
perfectament amb el contingut ja que en aquests versos sexpressa moviment
concretament de les tropes aquees ja disposades Veiem quegrave diuen literalment
Daquesta manera en efecte la terra es lamentava granment sota els peus dels
que marxaven Molt ragravepidament travessaven la plana Podem pressentir que
aquest esquema per a un oient contemporani al poema augmentava la impressioacute
de dinamisme del que sexplica
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu) Els versos comencen amb la
mateixa proporcioacute amb dagravectil i espondeu El 764 acaba en monosiacutelmiddotlab una dada
molt estranya en lhexagravemetre
τὰς Εὔ μη λος ἔ λαυ νε πο δώ κε ας ὄρν ι θας ὣς _ _ _ u u _ u u _ u u _ u u _
La cesura predominat eacutes la trocaica (17 vegades) com en el vers 763
ἵππ οι μὲν μέγ ἄ ρισ ται ἔ σαν Φη ρη τι ά δα ο _ _ _ u u _ u u _ _ _ u u _ u
Observem els encavalcaments existents 762-763 766-767 768-769 769-770
771-772 772-773 773-774 774-775 775-776-777 777-778 782-783 i 784-785
Generalment lencavalcament eacutes suau i el que continua en el vers seguumlent eacutes un
complement que pot ser
Coordinat a un altre anterior (762-763 766-767 772-773 774-775 781-
782 784-785) exemple
781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
782 χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20
La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre
amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo
(Zeus) el complement indirecte del vers anterior
O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple
777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo
Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un
complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo
Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre
sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa
lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773
776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple
773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo
A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc
(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb
(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν
ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)
Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn
identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la
introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es
demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest
exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues
dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que
Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat
-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors
guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no
obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a
les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es
distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21
cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb
agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien
lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem
dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els
millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)
Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en
general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat
nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories
gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius
preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els
predicatius dadjectius els epiacutetets
El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb
sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per
exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents
(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten
en la seva majoria denotatius
Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo
literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς
εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si
tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε
Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus
La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que
els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es
representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una
informacioacute objectiva (ex 766)
En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en
-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes
(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers
764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les
preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22
de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica
especiacuteficament literagraveria
Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu
En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ
μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix
lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la
Musa
En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el
seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles
senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions
especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan
Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ
φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts
En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a
Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute
fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de
reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si
estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar
que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un
fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de
les erupcions del volcagrave Etna
Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels
dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes
arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme
entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari
expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per
exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de
solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de
legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23
Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que
el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha
demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable
ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha
deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats
linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori
equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de
ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les
caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric
II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra
publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes
diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en
lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a
la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i
els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo
En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es
refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents
Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una
gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les
estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos
dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells
soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no
hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici
molt irregulars
Aquests 4 versos soacuten els seguumlents
766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24
768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo
778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo
781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo
Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat
megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens
hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament
778
ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E
En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una
siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos
peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab
ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre
781
ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E
Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el
vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre
siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de
siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17
Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem
tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica
Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre
ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir
que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25
siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i
774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a
placcedila de peu
Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un
peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el
ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin
donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu
predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de
grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original
782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo
o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per
a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave
En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu
de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un
temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic
Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-
nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes
rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)
espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)
Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26
Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex
772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex
771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo
o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex
762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part
de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres
siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per
siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent
al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la
forma original
Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que
no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament
regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a
principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute
entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les
seguumlents indicacions seran considerats irregulars
Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac
Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu
Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27
Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del
hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten
els seguumlents
Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo
Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d
e p D Erdquo
Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo
ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d
e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Irregulars ldquop d d d D E
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa
d e d D Erdquo com el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d
e p D Erdquo com per exemple el vers 774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)
qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo
770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute
ldquop d e e E Erdquo
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28
exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de
versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar
Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents
esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant
diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i
llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la
durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels
diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la
cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents
esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute
diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers
es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la
sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute
despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En
definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb
lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la
dinagravemica dels hexagravemetres originals
Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies
megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en
que es miri
760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo
oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica
regular
779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo
o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29
784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo
o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el
meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes
el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa
aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de
pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]
Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve
serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte
dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent
togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la
seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per
evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de
7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per
camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble
Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla
Veiem-ho
761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu
truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir
gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte
amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu
aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil
Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu
meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o o
Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic
nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen
lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30
aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula
considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria
lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic
seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu
seragrave trocaica (oacute o o)
La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762
ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761
ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes
clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos
versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute
que aquesta acaba amb el peu mateix
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777
ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no
trobem cap cesura
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una
cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un
amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica
anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon
lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i
els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31
traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns
adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα
στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα
διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no
nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins
la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v
760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777
etc)
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i
entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot
ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de
langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria
de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el
DIEC223
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765
ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha
traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a
Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots
que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave
ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo
eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos
substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v
773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772
Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici
(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi
23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32
mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al
respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei
al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en
aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica
grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat
don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768
sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un
punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo
Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a
lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en
leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a
entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax
Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots
els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara
inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front
dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha
estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva
gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu
Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute
trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes
molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten
pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve
aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de
Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de
la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i
senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33
diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel
Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari
tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions
reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i
trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En
definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil
homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet
que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys
dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil
grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a
Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest
fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a
la pagravegina 65
Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats
amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de
Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb
siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula
bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769
(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests
uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de
lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent
togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden
ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute
hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha
sinalefa com si el)
Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres
que soacuten els seguumlents
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d
e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d
D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D
Erdquo com el vers 769
ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d
d e D Erdquo com per exemple el vers 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e
e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament
ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions
dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d
d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat
no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)
Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent
761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 7
de poemes que forma el cicle troiagrave
La trama la Iliacuteada canta diversos episodis de la guerra de Troia prenent com a
tema fonamental la ira dAquilmiddotles i el seu acabament Aquilmiddotles el principal heroi
de lexegravercit grec eacutes agreujat pel cap de tots els exegravercits grecs Agamegravemnon el qual
li pren Briseida una donzella que li havia estat donada com a premi dhonor
Aquilmiddotles es retira llavors de la lluita amb el seu exegravercit els mirmiacutedons convenccedilut
que els seus aliats es veuran obligats a retornar-li lhonor per tal daconseguir el
seu favor en la batalla Quan Agamegravemnon intenta compensar-lo Aquilmiddotles no en teacute
prou i resta ressentit mentre observa com els troians comandants pel priacutencep
Hegravector segueixen vencent fins a arribar al campament grec En aquest punt
Pagravetrocle surt a escometre les tropes enemigues al capdavant dels mirmiacutedons i mor
en un combat singular contra Hegravector Aquest fet sumeix Aquilmiddotles dins duna gran
consternacioacute i acceptant loferta de reconciliacioacute dAgamegravemnon -per la seva set
de venjanccedila- es llanccedila al combat i no triga gaire a matar Hegravector Aleshores
Aquilmiddotles arrossega el cadagravever de lenemic pel camp de batalla i es nega a retornar
el cos fins que a la nit Priacuteam rei de Troia es presenta a la barraca dAquilmiddotles
per aconseguir que al seu fill li retin els deguts funerals dins la ciutat
Els temes en lobra soacuten presents multitud de temes ja que eacutes un poema compost
per diferents escenes independents i amb significat propi Destaquem perograve els
meacutes importants La primera constant eacutes el destiacute una preocupacioacute tiacutepicament
grega els deacuteus es barregen amb la guerra la profecia anuncia el que passaragrave i els
personatges no poden escapar del que estagrave escrit La segona constant eacutes la quumlestioacute
de lhonor dels herois lligat als combats singulars a les seves decisions en batalla
el seu comportament despreacutes de la lluita i sobretot a la victograveria o derrota del seu
bagravendol Eacutes un tema recorrent en les narracions begravelmiddotliques Per uacuteltim destaca la
reflexioacute sobre la guerra i els seus motius tot sembla comenccedilar pel rapte duna
dona perograve es barregen motivacions com lagravensia de glograveria el saqueig la supremacia
nacional la cogravelera lamistat o la famiacutelia
Traduccions al catalagrave
Daquest conjunt perograve nomeacutes la Iliacuteada i lOdissea ens han arribat iacutentegres de la resta de poemes tan sols shan conservat diversos fragments o referegravencies en altres obres
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 8
1875 Joan Montserrat i Archs Traduccioacute en prosa (Sen conserva nomeacutes part
del Cant XVIII)
1879 Conrad Roure i Bofill Traduccioacute en prosa Estampa de Leopoldo
Domenech laquoBiblioteca del Diari Catalagraveraquo
1930 Lluiacutes Segalagrave i Estalella Traduccioacute en prosa del Cant Primer Barcelona
Impremta de la Casa provincial de caritat 1930
1971 Manuel Balasch i Recort Traduccioacute en hexagravemetres catalans Editorial
Selecta
1975 Josep Maria Llovera Traduccioacute en hexagravemetre dels quinze primer Cants
(Publicacioacute pogravestuma per lAcadegravemia Catogravelica Sabadell Edicioacute no venal)
1978 Miquel Peix Traduccioacute en hexagravemetres catalans Editorial Alpha
1996 Joan Alberich i Marineacute Traduccioacute en prosa La Magrana
1997 Manuel Balasch i Recort Nova versioacute en hexagravemetres catalans
Editorial Proa
2005 Montserrat Ros i Ribas Traduccioacute en prosa Fundacioacute Bernat Metge
(Volum I (2005) cants I-IV volum II (2007) cants V-VIII)
bull Homer
Des de lantigor la tradicioacute atribueix a Homer (segle VIII aC) lautoria de la Iliacuteada
i lOdissea Homer fou considerat pels grecs el poeta per antonomagravesia i leducador
de Gregravecia Dell no sabem res del cert i probablement nomeacutes eacutes el nom que van
donar al poeta que serviacute de model als poetes posteriors
Al segle XVIII es va comenccedilar a dubtar fins i tot de la seva existegravencia ja que un
seguit de contradiccions incoheregravencies i repeticions feien pensar que els poemes
homegraverics no eren obres unitagraveries amb un sol autor Les teories que es basen en
aquestes incoheregravencies neguen (sobretot durant el segle XIX i principis del XX) la
unitat dels poemes homegraverics Aquesta quumlestioacute anomenada la quumlestioacute homegraverica eacutes
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 9
un debat obert ja que els especialistes no convergeixen en opinions
bull Caracteriacutestiques destil
La llengua homegraverica eacutes una llengua artificial i literagraveria que no es pot identificar
amb cap dialecte de cap egravepoca ni de cap regioacute de Gregravecia tot i que hi predomina el
dialecte jogravenic procedent de la Jogravenia a lAgravesia menor Constitueix una barreja
dialectal de diferents llocs i egravepoques barreja deguda a la seva transmissioacute oral
El vers usat eacutes lhexagravemetre un vers llarg de sis mesures recitatiu La regularitat
megravetrica eacutes fonamental per a la memoritzacioacute del poema
El sistema de composicioacute de la Iliacuteada aixiacute com de lOdissea sanomena diccioacute
formular En resum la major part dels versos soacuten foacutermules grups de paraules
regularment usades en les mateixes condicions megravetriques que utilitzaven els
aedes7 per crear versos de forma mecagravenica Un tipus de foacutermula molt frequumlent eacutes
la formada per un nom i un epiacutetet que sol designar un personatge diviacute o humagrave
Abundagravencia de comparacions o siacutemils Creats pel poeta a mode de paregraventesi
permeten abandonar lescenari egravepic amb una funcioacute triple donar plasticitat al relat
introduir varietat narrativa i captar latencioacute de lauditori
I2 Breu presentacioacute dels traductors
bull Miquel Peix C M F
El P Miquel Peix (19-2007) procedia drsquouna famiacutelia profundament cristiana de
Vinyoles drsquoOriacutes poble molt lligat a la histograveria de Jacint Verdaguer Entragrave al
seminari menor de Cervera i seguidament continuagrave els seus estudis Estudiagrave
humanitats a Alagon i Barbastre (1942-1946) noviciat a Vic (1946-1947)
filosofia a Solsona (1947-1950) teologia a Valls (1950-1955) Lrsquoany 1951-1952
fou professor al colmiddotlegi de Sabadell
7 Els aedes eren cantors professionals que repetien i improvisaven allograve que per tradicioacute havien apregraves sobre uns determinats temes Acompanyants dun instrument de corda recitaven tant en lagravembit clos del banquet del monarca com en un agravembit meacutes obert on es congregava el poble A partir dun determinat moment quan la poesia homegraverica fou passada a escrit aquesta va deixar de ser cantada per aedes i va passar a ser recitada per rapsodes sense acompanyament musical Aquests saprenien el text de memograveria i el recitaven alccedilant la veu i marcant el ritme amb un bastoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 10
Ordenat sacerdot lrsquo1 de maig de 1955 a Valls cursagrave lrsquoany de pastoral a Baltar
essent destinat al final de lrsquoany al Canadagrave on es dedicagrave durant tretze anys
a lrsquoapostolat entre els adolescents i joves Despreacutes passagrave a la Guinea Equatorial
(1969) on exerciacute el ministeri durant un any Lany 1970 fou destinat al Camerun
al llarg de deu anys estigueacute al servei de joves comunitats cristianes i arribagrave a
dominar excepcionalment la llengua autogravectona lEwondo
Lany 1980 tornagrave a Catalunya i es posagrave decididament al servei tant de lEsgleacutesia
com de la cultura del nostre paiacutes Entre daltres aportacions ha llegat a la nostra
cultura catalana una excelmiddotlent i lloada traduccioacute de la Iliacuteada (Alpha 1978) i una
transcripcioacute al catalagrave modern dAmic i amat de Ramon Llull (1984) Tambeacute ha
brindat a lEsgleacutesia i a la Congregacioacute nombroses traduccions poegravetiques i
creacions literagraveries originals
Lrsquoany 2004 iniciagrave a Sabadell lrsquoobra que ell considerava la meacutes important de la
seva vida lrsquoadoracioacute tot el dia de Jesuacutes en lExposicioacute Eucariacutestica
bull Manuel Balasch i Recort
Cornellagrave de Llobregat Baix Llobregat 13 de maig de 1928 - 14 de febrer de 2009
Va ser catedragravetic de grec de la Universitat Autogravenoma de Barcelona doctorat amb
la tesi Contribucioacuten al estudio de la lengua de Juvenal (1958) i va impartir
classes al Departament de Ciegravencies de lrsquoAntiguitat i de lrsquoEdat Mitjana a meacutes va
ser professor de grec drsquoensenyament secundari concretament a lrsquoINEM laquoJoseacute
Riberaraquo de Xagravetiva Valegravencia
Fou membre del Consell de Direccioacute de la Fundacioacute Bernat Metge on publicagrave
meacutes de trenta volums de clagravessics grecs i llatins com ara Platoacute Juvenal
Baquiacutelides Sogravefocles Aristogravefanes Polibi Tuciacutedides i Piacutendar A part de la
colmiddotleccioacute laquoBernat Metgeraquo tambeacute va editar traduccions en la colmiddotleccioacute
laquoBiblioteca Claacutesica Gredosraquo A meacutes de la traduccioacute centragrave la seva activitat en la
didagravectica de la cultura grecollatina com a autor de diverses gramagravetiques de llatiacute i
grec manuals com ara Introduccioacute al pensament clagravessic (1996) i antologies
entre les quals Liacuterica grega arcaica (1963) Emporion (1979) i Hesperia
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 11
antologiacutea de textos latinos (1983) Fou tambeacute un estudioacutes de lobra i el pensament
de Carles Riba Carles Riba helmiddotlenista i humanista (1984) Carles Riba la
vessant alemanya del seu pensament i de la seva obra (1987) i Carles Riba poeta
i humanista cristiagrave (1991) Editagrave tres volums del Memorial del peccador remut de
Felip de Malla (1981 1983 1986) i traduiacute i prologagrave les Elegies de Duino de
Rainer Maria Rilke (1995) Eacutes autor dels reculls de poemes LElegia transparent
(1998) de temagravetica sacerdotal i Miralls del temps (2000) de caire liacuteric La seva
traduccioacute al catalagrave de la Iliacuteada li valgueacute el 1998 els premis Ciutat de Barcelona i
Criacutetica Serra dOr El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi Fou membre de
la Reial Acadegravemia de Bones Lletres de Barcelona (2000)
A finals de lrsquoany 2005 va cedir quasi tota la seva biblioteca personal a la
Biblioteca drsquoHumanitats
Manuel Balasch fou el primer que traduiacute la Iliacuteada en hexagravemetres el vers clagravessic en
quegrave estagrave compost loriginal grec i publicagrave la seva obra el 1971 en leditorial
Selecta Un quart de segle meacutes tard va realitzar una nova versioacute -la que fou
doblement premiada (1998)- perquegrave considerava desfasada lanterior
I3 Adaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave
bull Breu histograveria
Es pot considerar el segle XIV a Itagravelia la data de inici de ladaptacioacute dels
esquemes clagravessics a les llenguumles modernes A Catalunya perograve aquest fenomen
sesdeveacute un fet tardagrave degut a la Decadegravencia8 Llevat dels intents anteriors
ladopcioacute dels ritmes clagravessics en la poesia catalana i especialment lldquoadaptacioacuterdquo
de lhexagravemetre al catalagrave comenccedila a partir del Noucentisme amb Carles Riba i
Maragall Maragall adaptagrave la muacutesica i el ritme propi de lhexagravemetre homegraveric en
una traduccioacute dels Himnes homegraverics feta per Bosch i Gimpera la seva obra eacutes el
precedent del que seria lhexagravemetre ribiagrave Carles Riba traduiacute en ladolescegravencia Les
Bucograveliques de Virgili el seu rigoroacutes hexagravemetre catalagrave ja fou en aquell moment
titllat de perfecte perograve fou amb la seva primera traduccioacute de lOdissea (1919)
8 ldquoNom amb quegrave els historiadors de la literatura catalana han designat el periacuteode compregraves entre la fi de ledat mitjana i la Renaixenccedila el qual es caracteritza per una notable minva en luacutes literari del catalagrave i per la mediocritat estegravetica de les obres que shi produiumlrenrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 12
que fixagrave duna manera gairebeacute definitiva ladaptacioacute catalana de lhexagravemetre amb
lleis progravepies La nova versioacute de Riba daquest mateix poema (1948) significa la
magravexima expressioacute de fidelitat a lhexagravemetre homegraveric en la nostra llengua
bull Principals diferegravencies
La megravetrica grega eacutes una megravetrica quantitativa es fonamenta en la quantitat de les
siacutelmiddotlabes Aquestes podien eacutesser llargues o breus la siacutelmiddotlaba llarga equivalia en
durada a dues breus la siacutelmiddotlaba breu al seu torn corresponia a la unitat megravetrica
meacutes petita anomenada mora La combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes llargues i
breus formava els peus megravetrics i la successioacute daquests peus megravetrics donava com a
resultat el vers que depenia (el seu nom) del tipus i la quantitat de peus que el
constitueixen
En les llenguumles romagraveniques el fonament del ritme es basa en lrsquoalternanccedila dels
accents en les paraules (sistema accentual) lrsquooposicioacute drsquoagravetona (temps feble) i
togravenica (temps fort) Els accents determinen el ritme del vers i el vers mateix com
ho fa la quantitat silmiddotlagravebica en el sistema quantitatiu
laquoEn efecte les siacutelmiddotlabes llargues clagravessiques se corresponen molt beacute en les siacutelmiddotlabes
tograveniques o accentuades de la nostra llengua i les siacutelmiddotlabes breus o ragravepides en les
siacutelmiddotlabes agravetones o no accentuadesraquo (Joaquim Garcia i Girona 1925)
A diferegravencia de la versificacioacute clagravessica en quegrave els versos resultat duna
combinacioacute de mesures megravetriques admeten un nombre variable de siacutelmiddotlabes en la
megravetrica catalana el vers eacutes denominat segons el recompte silmiddotlagravebic deu siacutelmiddotlabes
formen un vers decasiacutelmiddotlab etc
bull Imitacioacute
El peu megravetric grecoromagrave equival en catalagrave a un grup fogravenic compost per una
combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes tograveniques (transcrit oacute) i agravetones (transcrit o)
Tot i aixiacute no hi ha una vertadera correspondegravencia entre els peus megravetrics clagravessics
amb els pretesos peus del vers catalagrave i cal que sestableixi la seguumlent equivalegravencia9
per a considerar vagravelides les adaptacions siacutelmiddotlaba llarga a principi de peu = siacutelmiddotlaba
togravenica siacutelmiddotlaba llarga precedida duna siacutelmiddotlaba llarga o siacutelmiddotlaba breu en segona
9 MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral Barcelona Febrer 1976
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 13
placcedila de peu = siacutelmiddotlaba agravetona siacutelmiddotlaba breu en tercera placcedila de peu = siacutelmiddotlaba
agravetona
Considerem en paraules de Miquel Peix quin eacutes el model de composicioacute de
laquolhexagravemetre de la poesia greco-romana basat per a la nostra llengua en el
sistema accentual [eacutes] el vers de sis accents ndashcomenccedil cadascun drsquoells drsquouna
sequumlegravencia de tres o de dues siacutelmiddotlabes eacutes a dir dels primitius dagravectil i espondeundash
sense excloure els accents secundaris distribuiumlts tots ells en una estudiada
alternagravencia i proveiumlts drsquounes cesures principalment ldquomasculinesrdquo que pretenen
recordar les de lrsquohexagravemetre clagravessicraquo10
Lesquema megravetric ideal eacutes el seguumlent
oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) Oacute O O Oacute O
Quan diem que les sis mesures de lhexagravemetre clagravessic equivalen en catalagrave a un vers
de sis accents separat per una o dues siacutelmiddotlabes agravetones trobem el seguumlent problema
en la nostra llengua hi ha la tendegravencia a fer togravenica una siacutelmiddotlaba siacute i una siacutelmiddotlaba no
eacutes a dir a meacutes de dos elements agravetons seguits sintroduirien accents secundaris que
anirien en contra daquesta llei bagravesica11
bull Dificultats
La dificultat que ofereix lhexagravemetre en laplicacioacute al catalagrave es redueix
fonamentalment a la primera siacutelmiddotlaba del vers que cal que sigui togravenica en canvi
la tendegravencia del catalagrave eacutes dun ritme agut12 Davant daquesta dificultat hi han
diverses solucions i laquode la solucioacute que hom doni a aquest problema dependragrave en
gran part la fesomia de lhexagravemetre catalagraveraquo13 Nosaltres perograve considerem dentre
diverses estrategravegies conegudes per a facilitar la creacioacute dhexagravemetres amb
considerable fidelitat les meacutes encertades les seguumlents
El desplaccedilament del primer accent14 Eacutes a dir la substitucioacute del primer peu de
lhexagravemetre per un altre de caracteriacutestiques similars Dit aixograve i tenint en compte
10 DOLCcedil Miquel LEneida Prograveleg Barcelona Alpha195811 RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 191912 Emprat per Riba com a sinogravenim de ritme ascendent Mentre el ritme clagravessic de lhexagravemetre eacutes
descendent (comenccedila per temps fort) en catalagrave el ritme eacutes naturalment ascendent (comenccedila per temps feble ldquodegut a la gran quantitat de partiacutecules agravetones que tenen lloc al comenccedilament doracioacute articles preposicions conjuncionsrdquo Eduard Valentiacute)
13 VALENTIacute Eduard Els clagravessics i la literatura catalana moderna Barcelona Curial Edicions Catalanes 1973
14 MEDINA Jaume Ibiacuted p 166
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 14
que no es poden trobar dos accents consecutius (com succeiria desplaccedilant el
primer accent dun peu bisiacutelmiddotlab) contemplem que luacutenica substitucioacute possible eacutes
la dun peu trisiacutelmiddotlab concretament el primer dagravectil (oacute o o) per un amfiacutebrac (o oacute
o)
Una altra solucioacute eacutes el fet de no comenccedilar amb siacutelmiddotlaba togravenica ni contenir el primer
peu cap accent togravenic Eacutes a dir comenccedilar amb un peu format per siacutelmiddotlabes agravetones
Per no rompre el ritme dactiacutelic de lhexagravemetre sha de seguir la seguumlent condicioacute
que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones (no dues ni quatre) i que la quarta sigui
togravenica15
15 INGLEgraveS I PIJOAN Martiacute Estructuracioacute dels versos llatins en catalagrave Apegravendix a lobra de M Melendres LEsposa de lAnyell Tarragona 1965
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 15
II ANAgraveLISI I COMPARACIOacute DELS TEXTOS
Aclariments
Com ja srsquoha avanccedilat a la introduccioacute la metodologia emprada per la realitzacioacute
del treball es basa en el comentari de text entegraves com un mitjagrave per ilmiddotlustrar lestudi
dels textos i expressar les nostres valoracions
Els eixos pels quals es desenvolupa el comentari de text soacuten els seguumlents
1 CONTEXTUALITZACIOacute
2 TEMA
3 ESTRUCTURA
1 Estructura externa (aspecte megravetric)
2 Estructura interna (articulacioacute del contingut)
4 ANAgraveLISI FORMAL
5 CONCLUSIOacute
Aquest model seragrave aplicat en la seva totalitat en la redaccioacute del comentari del text
original Daquesta manera sintentaragrave que el lector obtingui una visioacute ample del
text original i no lentengui simplement com un element a comparar
Pel que fa als textos traduiumlts es prestaragrave atencioacute -casi exclusivament- a lanagravelisi de
lestructura externa i laspecte formal encara que sempre partint del contingut
Considerem aquests dos aspectes el meacutes importants per al nostre objectiu
comparatiu pel seu valor comparable entre original i traduccioacute i ja que en
principi el contingut del poema eacutes inamovible no es prestaragrave atencioacute ni a la
contextualitzacioacute ni al tema Les convergegravencies i divergegravencies amb el text original
seran sintetitzades en la conclusioacute de cada comentari
Finalment amb la intencioacute de reflexionar sobre les possibles solucions del text
hem decidit fer un quart comentari on es compararan els dos textos traduiumlts
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 16
II1 Comentari del text original grec
El fragment seleccionat forma part del cant segon o segona rapsogravedia de la Iliacuteada
que consta de 877 versos concretament forma part duna seccioacute ben diferenciada
que ocupa 301 versos i que correspon a la segona mitat daquest cant (484-785)
En aquesta seccioacute anomenada tradicionalment com el Catagraveleg de les naus es fa
una descripcioacute de lexegravercit aqueu o grec que consisteix en una enumeracioacute dels
contingents de naus que componien lexpedicioacute contra Troia sanomenen les
regions principals que envien tropes els cabdills de cada regioacute i el nombre de naus
enviades En la part final daquesta descripcioacute es precisa qui soacuten els millors
guerrers dentre els grecs com ara Aquilmiddotles o Agraveiax aquesta eacutes exactament la
part escollida 760-785 Iliacuteada II En el cant II el catagraveleg de les naus sinsereix
quan Agamegravemnon disposa les tropes i passa revista a aquestes Abans daixograve
Agamegravemnon tot i que eacutes instigat per Zeus mitjanccedilant un somni a reprendre la
batalla posa a prova la moral del seu exegravercit proposant la retirada de Troia
Despreacutes de reprimir les temptatives de rendicioacute castigar els covards i animar
lexegravercit amb excelmiddotlents discursos es fan els preparatius per anar a la guerra
Despreacutes del catagraveleg de les naus gregues es descriuen les forces troianes que
tambeacute es disposen per la lluita
La funcioacute linguumliacutestica que predomina eacutes la representativa perquegrave la intencioacute de
lautor eacutes presentar una histograveria sense valoracions personals El narrador eacutes
heterodiegegravetic no eacutes un personatge del relat i eacutes omniscient ho coneix tot relata
objectivament i en tercera persona uns successos sense formar part de laccioacute
distanciat
El tema daquest fragment eacutes en efecte els millors guerrers i cavalls del
contingent grec La idea central eacutes la referegravencia que es fa al ressentiment
dAquilmiddotles amb Agamegravemnon (versos 769-773) i que situa el principal heroi grec
lluny de laccioacute expectant El tema es genera a partir de la mencioacute dAquilmiddotles ja
que el narrador no pot tant sols anomenar-lo sinoacute que es veu obligat a explicar el
seu estat dagravenim i per tant a fer referegravencia al conflicte entre aquests dos herois al
seu enuig A meacutes daquesta idea central que es el tema nuclear de lobra
sidentifiquen dues idees importants per una banda entre els millors guerrers i
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 17
cavalls els meacutes ben considerats soacuten Aquilmiddotles i els seus cavalls per laltra el
contingent aqueu sense la presegravencia del seu millor guerrer eacutes molt poderoacutes
gragravecies al seu ingent nombre
El fragment eacutes una tirada de 25 hexagravemetres (del grec ldquoἕξαrdquo sis i ldquoμέτρονrdquo metre
sis metres) Aquest vers tambeacute anomenat hexagravemetre dactiacutelic eacutes constituiumlt per una
segraverie de sis peus metres o compassos de dos temps un de fort seguit dun de
feble Els dos temps soacuten quantitativament iguals perograve el temps fort eacutes sempre
format per una siacutelmiddotlaba llarga (transcrit _) i el feble pot ser format per una llarga o
dues de breus (transcrit u u) En el primer cas el peu sanomena espondeu (_ _) i
en el segon dagravectil (_ u u) Les possibilitats dorganitzacioacute dels peus soacuten les
seguumlents luacuteltim peu eacutes sempre un espondeu el cinquegrave eacutes dagravectil16 i els quatre
primers soacuten a lliure disposicioacute dagravectils o espondeus17
Presenta lesquema seguumlent (amb un miacutenim de dotze siacutelmiddotlabes i un magravexim de
disset)18 _ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _ Per ser un vers tan llarg presenta
sempre una cesura (transcrit ) en el tercer peu que el divideix en dos membres
el segon quelcom meacutes llarg que el primer Aquesta cesura pot ser de dos tipus
trocaica si separa les dues siacutelmiddotlabes breus (_ uu _ uu _ u u _ uu _ uu _ _) o
penthemiacutemera si divideix el peu en dos (_ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _) A
meacutes de la cesura principal pot presentar cesures secundagraveries que no tindrem en
compte Finalment resta dir que eacutes el vers tradicional de lepopeia grega i romana
usat tambeacute en la poesia religiosa (oracles i himnes) en la didascagravelica i en
lelegiacuteaca i que el seu origen eacutes molt llunyagrave en el temps sorgit de la literatura oral
Hi ha un magravexim de 32 agrupacions diferents o esquemes de lhexagravemetre19
diferents maneres possibles de combinar els dagravectils (d) i els espondeus (e) que el
formen En el fragment hem trobat 9 que soacuten les seguumlents
Hexagravemetres amb 2 dagravectils ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquoe d d e D Erdquo ldquoe e d d D Erdquo ldquod e d 16 El cinquegrave peu teacute molta importagravencia en el ritme de lhexagravemetre tant que si aquest eacutes un dagravectil
lhexagravemetre sanomena dactiacutelic i si eacutes espondeu sanomena espondaic -tradicionalment lhexagravemetre espondaic eacutes evitat fins al punt de ser excepcional la seva presencia
17 En termes acuacutestics lacumulacioacute de dagravectils donava la impressioacute de lleugeresa en canvi lacumulacioacute despondeus donava la sensacioacute de pesador La gran varietat riacutetmica i melogravedica (accents de les paraules) era explotada a voluntat pel poeta en la creacioacute poegravetica
18 El signe ldquourdquo expressa la possibilitat deacutesser siacutelmiddotlaba llarga o breu19 MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios claacutesicos Vol 15
(1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 18
e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d d e D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo ldquod e d
d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod
d d e D Erdquo com per exemple el vers 760
οὗ τοι ἄρ ἡ γε μό νες Δα να ῶν καὶ κοί ραν οι ἦ σαν _ u u _ u u _ u u _ _ _ u u _ _
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e
d d D Erdquo com el vers 774
δίσκ οι σιν τέρ πον το καὶ αἰγ α νέ ῃ σιν ἱ έντ ες _ _ _ _ _ u u _ u u _ u u _ _
I en igual proporcioacute lhexagravemetre holodagravectil de 5 dagravectils ldquod d d d D Erdquo com
el vers 777
ἕστ α σαν ἅρμ α τα δεὖ πε πυκ ασ μέ να κεῖ το ἀ νάκ των _ u u _ u u _ u u _ u u _ u u _ _
I lhexagravemetre de 2 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e d e D Erdquo com el
vers 762
αὐ τῶν ἠδ ἵππ ων οἳ ἅμ Ἀτ ρείA δῃ σιν ἕ πον το_ _ _ _ _ u u _ _ _ u u _ _
Aquests variats esquemes sintercalen entre ells de manera que nomeacutes hi ha 3
casos en quegrave es repeteix un mateix esquema en dos versos seguits ldquoe e d d
D Erdquo 774-775 ldquod d d e D Erdquo 781-782 i ldquod d d d D Erdquo 783-784
Veiem quina relacioacute tenen aquests esquemes amb el contingut que sexpressa en
ells ens fixarem perograve en els extrems Els versos amb 2 dagravectils (4) els de menys
dagravectils del text es podrien qualificar com els que donarien en termes acuacutestics
meacutes impressioacute de lentitut en aquest fragment La seva presegravencia destaca en els
versos 766 i 777 on es parla dApolmiddotlo Lobjectiu formal podria ser expandir
lanegravecdota miacutetica que sallunya de lescenari narratiu principal amb la intencioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 19
dallargar el paregraventesi Quant als versos holodagravectils (4) en trobem un (765)
precedint lexemple anterior que contrastaria encara meacutes amb lacumulacioacute
despondeus citada El 777 eacutes el punt agravelgid duna descripcioacute amb ritme ascendent
la dels homes dAgamegravemnon (773-779) Comenccedila al 773 amb 2 dagravectils passa a 3
en el 774 i 775 a 4 en el 776 a 5 en el 777 i novament a 4 en el 778 i 779 Podem
observar com aquests esquemes no es corresponen estrictament amb el contingut
de la descripcioacute perograve ajuden a caracteritzar-la riacutetmicament en aquest cas
agilitzant-la progressivament Els versos 784 i 785 en canvi es corresponen
perfectament amb el contingut ja que en aquests versos sexpressa moviment
concretament de les tropes aquees ja disposades Veiem quegrave diuen literalment
Daquesta manera en efecte la terra es lamentava granment sota els peus dels
que marxaven Molt ragravepidament travessaven la plana Podem pressentir que
aquest esquema per a un oient contemporani al poema augmentava la impressioacute
de dinamisme del que sexplica
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu) Els versos comencen amb la
mateixa proporcioacute amb dagravectil i espondeu El 764 acaba en monosiacutelmiddotlab una dada
molt estranya en lhexagravemetre
τὰς Εὔ μη λος ἔ λαυ νε πο δώ κε ας ὄρν ι θας ὣς _ _ _ u u _ u u _ u u _ u u _
La cesura predominat eacutes la trocaica (17 vegades) com en el vers 763
ἵππ οι μὲν μέγ ἄ ρισ ται ἔ σαν Φη ρη τι ά δα ο _ _ _ u u _ u u _ _ _ u u _ u
Observem els encavalcaments existents 762-763 766-767 768-769 769-770
771-772 772-773 773-774 774-775 775-776-777 777-778 782-783 i 784-785
Generalment lencavalcament eacutes suau i el que continua en el vers seguumlent eacutes un
complement que pot ser
Coordinat a un altre anterior (762-763 766-767 772-773 774-775 781-
782 784-785) exemple
781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
782 χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20
La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre
amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo
(Zeus) el complement indirecte del vers anterior
O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple
777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo
Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un
complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo
Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre
sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa
lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773
776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple
773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo
A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc
(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb
(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν
ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)
Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn
identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la
introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es
demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest
exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues
dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que
Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat
-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors
guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no
obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a
les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es
distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21
cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb
agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien
lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem
dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els
millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)
Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en
general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat
nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories
gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius
preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els
predicatius dadjectius els epiacutetets
El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb
sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per
exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents
(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten
en la seva majoria denotatius
Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo
literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς
εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si
tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε
Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus
La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que
els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es
representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una
informacioacute objectiva (ex 766)
En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en
-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes
(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers
764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les
preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22
de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica
especiacuteficament literagraveria
Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu
En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ
μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix
lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la
Musa
En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el
seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles
senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions
especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan
Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ
φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts
En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a
Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute
fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de
reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si
estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar
que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un
fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de
les erupcions del volcagrave Etna
Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels
dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes
arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme
entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari
expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per
exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de
solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de
legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23
Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que
el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha
demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable
ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha
deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats
linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori
equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de
ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les
caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric
II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra
publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes
diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en
lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a
la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i
els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo
En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es
refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents
Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una
gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les
estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos
dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells
soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no
hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici
molt irregulars
Aquests 4 versos soacuten els seguumlents
766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24
768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo
778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo
781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo
Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat
megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens
hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament
778
ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E
En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una
siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos
peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab
ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre
781
ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E
Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el
vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre
siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de
siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17
Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem
tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica
Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre
ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir
que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25
siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i
774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a
placcedila de peu
Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un
peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el
ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin
donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu
predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de
grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original
782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo
o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per
a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave
En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu
de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un
temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic
Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-
nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes
rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)
espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)
Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26
Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex
772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex
771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo
o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex
762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part
de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres
siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per
siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent
al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la
forma original
Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que
no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament
regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a
principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute
entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les
seguumlents indicacions seran considerats irregulars
Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac
Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu
Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27
Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del
hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten
els seguumlents
Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo
Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d
e p D Erdquo
Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo
ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d
e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Irregulars ldquop d d d D E
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa
d e d D Erdquo com el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d
e p D Erdquo com per exemple el vers 774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)
qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo
770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute
ldquop d e e E Erdquo
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28
exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de
versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar
Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents
esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant
diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i
llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la
durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels
diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la
cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents
esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute
diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers
es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la
sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute
despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En
definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb
lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la
dinagravemica dels hexagravemetres originals
Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies
megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en
que es miri
760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo
oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica
regular
779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo
o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29
784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo
o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el
meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes
el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa
aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de
pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]
Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve
serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte
dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent
togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la
seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per
evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de
7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per
camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble
Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla
Veiem-ho
761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu
truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir
gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte
amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu
aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil
Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu
meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o o
Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic
nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen
lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30
aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula
considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria
lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic
seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu
seragrave trocaica (oacute o o)
La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762
ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761
ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes
clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos
versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute
que aquesta acaba amb el peu mateix
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777
ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no
trobem cap cesura
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una
cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un
amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica
anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon
lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i
els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31
traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns
adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα
στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα
διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no
nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins
la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v
760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777
etc)
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i
entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot
ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de
langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria
de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el
DIEC223
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765
ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha
traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a
Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots
que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave
ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo
eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos
substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v
773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772
Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici
(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi
23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32
mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al
respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei
al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en
aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica
grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat
don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768
sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un
punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo
Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a
lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en
leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a
entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax
Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots
els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara
inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front
dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha
estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva
gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu
Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute
trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes
molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten
pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve
aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de
Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de
la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i
senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33
diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel
Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari
tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions
reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i
trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En
definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil
homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet
que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys
dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil
grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a
Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest
fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a
la pagravegina 65
Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats
amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de
Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb
siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula
bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769
(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests
uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de
lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent
togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden
ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute
hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha
sinalefa com si el)
Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres
que soacuten els seguumlents
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d
e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d
D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D
Erdquo com el vers 769
ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d
d e D Erdquo com per exemple el vers 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e
e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament
ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions
dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d
d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat
no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)
Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent
761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 8
1875 Joan Montserrat i Archs Traduccioacute en prosa (Sen conserva nomeacutes part
del Cant XVIII)
1879 Conrad Roure i Bofill Traduccioacute en prosa Estampa de Leopoldo
Domenech laquoBiblioteca del Diari Catalagraveraquo
1930 Lluiacutes Segalagrave i Estalella Traduccioacute en prosa del Cant Primer Barcelona
Impremta de la Casa provincial de caritat 1930
1971 Manuel Balasch i Recort Traduccioacute en hexagravemetres catalans Editorial
Selecta
1975 Josep Maria Llovera Traduccioacute en hexagravemetre dels quinze primer Cants
(Publicacioacute pogravestuma per lAcadegravemia Catogravelica Sabadell Edicioacute no venal)
1978 Miquel Peix Traduccioacute en hexagravemetres catalans Editorial Alpha
1996 Joan Alberich i Marineacute Traduccioacute en prosa La Magrana
1997 Manuel Balasch i Recort Nova versioacute en hexagravemetres catalans
Editorial Proa
2005 Montserrat Ros i Ribas Traduccioacute en prosa Fundacioacute Bernat Metge
(Volum I (2005) cants I-IV volum II (2007) cants V-VIII)
bull Homer
Des de lantigor la tradicioacute atribueix a Homer (segle VIII aC) lautoria de la Iliacuteada
i lOdissea Homer fou considerat pels grecs el poeta per antonomagravesia i leducador
de Gregravecia Dell no sabem res del cert i probablement nomeacutes eacutes el nom que van
donar al poeta que serviacute de model als poetes posteriors
Al segle XVIII es va comenccedilar a dubtar fins i tot de la seva existegravencia ja que un
seguit de contradiccions incoheregravencies i repeticions feien pensar que els poemes
homegraverics no eren obres unitagraveries amb un sol autor Les teories que es basen en
aquestes incoheregravencies neguen (sobretot durant el segle XIX i principis del XX) la
unitat dels poemes homegraverics Aquesta quumlestioacute anomenada la quumlestioacute homegraverica eacutes
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 9
un debat obert ja que els especialistes no convergeixen en opinions
bull Caracteriacutestiques destil
La llengua homegraverica eacutes una llengua artificial i literagraveria que no es pot identificar
amb cap dialecte de cap egravepoca ni de cap regioacute de Gregravecia tot i que hi predomina el
dialecte jogravenic procedent de la Jogravenia a lAgravesia menor Constitueix una barreja
dialectal de diferents llocs i egravepoques barreja deguda a la seva transmissioacute oral
El vers usat eacutes lhexagravemetre un vers llarg de sis mesures recitatiu La regularitat
megravetrica eacutes fonamental per a la memoritzacioacute del poema
El sistema de composicioacute de la Iliacuteada aixiacute com de lOdissea sanomena diccioacute
formular En resum la major part dels versos soacuten foacutermules grups de paraules
regularment usades en les mateixes condicions megravetriques que utilitzaven els
aedes7 per crear versos de forma mecagravenica Un tipus de foacutermula molt frequumlent eacutes
la formada per un nom i un epiacutetet que sol designar un personatge diviacute o humagrave
Abundagravencia de comparacions o siacutemils Creats pel poeta a mode de paregraventesi
permeten abandonar lescenari egravepic amb una funcioacute triple donar plasticitat al relat
introduir varietat narrativa i captar latencioacute de lauditori
I2 Breu presentacioacute dels traductors
bull Miquel Peix C M F
El P Miquel Peix (19-2007) procedia drsquouna famiacutelia profundament cristiana de
Vinyoles drsquoOriacutes poble molt lligat a la histograveria de Jacint Verdaguer Entragrave al
seminari menor de Cervera i seguidament continuagrave els seus estudis Estudiagrave
humanitats a Alagon i Barbastre (1942-1946) noviciat a Vic (1946-1947)
filosofia a Solsona (1947-1950) teologia a Valls (1950-1955) Lrsquoany 1951-1952
fou professor al colmiddotlegi de Sabadell
7 Els aedes eren cantors professionals que repetien i improvisaven allograve que per tradicioacute havien apregraves sobre uns determinats temes Acompanyants dun instrument de corda recitaven tant en lagravembit clos del banquet del monarca com en un agravembit meacutes obert on es congregava el poble A partir dun determinat moment quan la poesia homegraverica fou passada a escrit aquesta va deixar de ser cantada per aedes i va passar a ser recitada per rapsodes sense acompanyament musical Aquests saprenien el text de memograveria i el recitaven alccedilant la veu i marcant el ritme amb un bastoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 10
Ordenat sacerdot lrsquo1 de maig de 1955 a Valls cursagrave lrsquoany de pastoral a Baltar
essent destinat al final de lrsquoany al Canadagrave on es dedicagrave durant tretze anys
a lrsquoapostolat entre els adolescents i joves Despreacutes passagrave a la Guinea Equatorial
(1969) on exerciacute el ministeri durant un any Lany 1970 fou destinat al Camerun
al llarg de deu anys estigueacute al servei de joves comunitats cristianes i arribagrave a
dominar excepcionalment la llengua autogravectona lEwondo
Lany 1980 tornagrave a Catalunya i es posagrave decididament al servei tant de lEsgleacutesia
com de la cultura del nostre paiacutes Entre daltres aportacions ha llegat a la nostra
cultura catalana una excelmiddotlent i lloada traduccioacute de la Iliacuteada (Alpha 1978) i una
transcripcioacute al catalagrave modern dAmic i amat de Ramon Llull (1984) Tambeacute ha
brindat a lEsgleacutesia i a la Congregacioacute nombroses traduccions poegravetiques i
creacions literagraveries originals
Lrsquoany 2004 iniciagrave a Sabadell lrsquoobra que ell considerava la meacutes important de la
seva vida lrsquoadoracioacute tot el dia de Jesuacutes en lExposicioacute Eucariacutestica
bull Manuel Balasch i Recort
Cornellagrave de Llobregat Baix Llobregat 13 de maig de 1928 - 14 de febrer de 2009
Va ser catedragravetic de grec de la Universitat Autogravenoma de Barcelona doctorat amb
la tesi Contribucioacuten al estudio de la lengua de Juvenal (1958) i va impartir
classes al Departament de Ciegravencies de lrsquoAntiguitat i de lrsquoEdat Mitjana a meacutes va
ser professor de grec drsquoensenyament secundari concretament a lrsquoINEM laquoJoseacute
Riberaraquo de Xagravetiva Valegravencia
Fou membre del Consell de Direccioacute de la Fundacioacute Bernat Metge on publicagrave
meacutes de trenta volums de clagravessics grecs i llatins com ara Platoacute Juvenal
Baquiacutelides Sogravefocles Aristogravefanes Polibi Tuciacutedides i Piacutendar A part de la
colmiddotleccioacute laquoBernat Metgeraquo tambeacute va editar traduccions en la colmiddotleccioacute
laquoBiblioteca Claacutesica Gredosraquo A meacutes de la traduccioacute centragrave la seva activitat en la
didagravectica de la cultura grecollatina com a autor de diverses gramagravetiques de llatiacute i
grec manuals com ara Introduccioacute al pensament clagravessic (1996) i antologies
entre les quals Liacuterica grega arcaica (1963) Emporion (1979) i Hesperia
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 11
antologiacutea de textos latinos (1983) Fou tambeacute un estudioacutes de lobra i el pensament
de Carles Riba Carles Riba helmiddotlenista i humanista (1984) Carles Riba la
vessant alemanya del seu pensament i de la seva obra (1987) i Carles Riba poeta
i humanista cristiagrave (1991) Editagrave tres volums del Memorial del peccador remut de
Felip de Malla (1981 1983 1986) i traduiacute i prologagrave les Elegies de Duino de
Rainer Maria Rilke (1995) Eacutes autor dels reculls de poemes LElegia transparent
(1998) de temagravetica sacerdotal i Miralls del temps (2000) de caire liacuteric La seva
traduccioacute al catalagrave de la Iliacuteada li valgueacute el 1998 els premis Ciutat de Barcelona i
Criacutetica Serra dOr El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi Fou membre de
la Reial Acadegravemia de Bones Lletres de Barcelona (2000)
A finals de lrsquoany 2005 va cedir quasi tota la seva biblioteca personal a la
Biblioteca drsquoHumanitats
Manuel Balasch fou el primer que traduiacute la Iliacuteada en hexagravemetres el vers clagravessic en
quegrave estagrave compost loriginal grec i publicagrave la seva obra el 1971 en leditorial
Selecta Un quart de segle meacutes tard va realitzar una nova versioacute -la que fou
doblement premiada (1998)- perquegrave considerava desfasada lanterior
I3 Adaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave
bull Breu histograveria
Es pot considerar el segle XIV a Itagravelia la data de inici de ladaptacioacute dels
esquemes clagravessics a les llenguumles modernes A Catalunya perograve aquest fenomen
sesdeveacute un fet tardagrave degut a la Decadegravencia8 Llevat dels intents anteriors
ladopcioacute dels ritmes clagravessics en la poesia catalana i especialment lldquoadaptacioacuterdquo
de lhexagravemetre al catalagrave comenccedila a partir del Noucentisme amb Carles Riba i
Maragall Maragall adaptagrave la muacutesica i el ritme propi de lhexagravemetre homegraveric en
una traduccioacute dels Himnes homegraverics feta per Bosch i Gimpera la seva obra eacutes el
precedent del que seria lhexagravemetre ribiagrave Carles Riba traduiacute en ladolescegravencia Les
Bucograveliques de Virgili el seu rigoroacutes hexagravemetre catalagrave ja fou en aquell moment
titllat de perfecte perograve fou amb la seva primera traduccioacute de lOdissea (1919)
8 ldquoNom amb quegrave els historiadors de la literatura catalana han designat el periacuteode compregraves entre la fi de ledat mitjana i la Renaixenccedila el qual es caracteritza per una notable minva en luacutes literari del catalagrave i per la mediocritat estegravetica de les obres que shi produiumlrenrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 12
que fixagrave duna manera gairebeacute definitiva ladaptacioacute catalana de lhexagravemetre amb
lleis progravepies La nova versioacute de Riba daquest mateix poema (1948) significa la
magravexima expressioacute de fidelitat a lhexagravemetre homegraveric en la nostra llengua
bull Principals diferegravencies
La megravetrica grega eacutes una megravetrica quantitativa es fonamenta en la quantitat de les
siacutelmiddotlabes Aquestes podien eacutesser llargues o breus la siacutelmiddotlaba llarga equivalia en
durada a dues breus la siacutelmiddotlaba breu al seu torn corresponia a la unitat megravetrica
meacutes petita anomenada mora La combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes llargues i
breus formava els peus megravetrics i la successioacute daquests peus megravetrics donava com a
resultat el vers que depenia (el seu nom) del tipus i la quantitat de peus que el
constitueixen
En les llenguumles romagraveniques el fonament del ritme es basa en lrsquoalternanccedila dels
accents en les paraules (sistema accentual) lrsquooposicioacute drsquoagravetona (temps feble) i
togravenica (temps fort) Els accents determinen el ritme del vers i el vers mateix com
ho fa la quantitat silmiddotlagravebica en el sistema quantitatiu
laquoEn efecte les siacutelmiddotlabes llargues clagravessiques se corresponen molt beacute en les siacutelmiddotlabes
tograveniques o accentuades de la nostra llengua i les siacutelmiddotlabes breus o ragravepides en les
siacutelmiddotlabes agravetones o no accentuadesraquo (Joaquim Garcia i Girona 1925)
A diferegravencia de la versificacioacute clagravessica en quegrave els versos resultat duna
combinacioacute de mesures megravetriques admeten un nombre variable de siacutelmiddotlabes en la
megravetrica catalana el vers eacutes denominat segons el recompte silmiddotlagravebic deu siacutelmiddotlabes
formen un vers decasiacutelmiddotlab etc
bull Imitacioacute
El peu megravetric grecoromagrave equival en catalagrave a un grup fogravenic compost per una
combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes tograveniques (transcrit oacute) i agravetones (transcrit o)
Tot i aixiacute no hi ha una vertadera correspondegravencia entre els peus megravetrics clagravessics
amb els pretesos peus del vers catalagrave i cal que sestableixi la seguumlent equivalegravencia9
per a considerar vagravelides les adaptacions siacutelmiddotlaba llarga a principi de peu = siacutelmiddotlaba
togravenica siacutelmiddotlaba llarga precedida duna siacutelmiddotlaba llarga o siacutelmiddotlaba breu en segona
9 MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral Barcelona Febrer 1976
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 13
placcedila de peu = siacutelmiddotlaba agravetona siacutelmiddotlaba breu en tercera placcedila de peu = siacutelmiddotlaba
agravetona
Considerem en paraules de Miquel Peix quin eacutes el model de composicioacute de
laquolhexagravemetre de la poesia greco-romana basat per a la nostra llengua en el
sistema accentual [eacutes] el vers de sis accents ndashcomenccedil cadascun drsquoells drsquouna
sequumlegravencia de tres o de dues siacutelmiddotlabes eacutes a dir dels primitius dagravectil i espondeundash
sense excloure els accents secundaris distribuiumlts tots ells en una estudiada
alternagravencia i proveiumlts drsquounes cesures principalment ldquomasculinesrdquo que pretenen
recordar les de lrsquohexagravemetre clagravessicraquo10
Lesquema megravetric ideal eacutes el seguumlent
oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) Oacute O O Oacute O
Quan diem que les sis mesures de lhexagravemetre clagravessic equivalen en catalagrave a un vers
de sis accents separat per una o dues siacutelmiddotlabes agravetones trobem el seguumlent problema
en la nostra llengua hi ha la tendegravencia a fer togravenica una siacutelmiddotlaba siacute i una siacutelmiddotlaba no
eacutes a dir a meacutes de dos elements agravetons seguits sintroduirien accents secundaris que
anirien en contra daquesta llei bagravesica11
bull Dificultats
La dificultat que ofereix lhexagravemetre en laplicacioacute al catalagrave es redueix
fonamentalment a la primera siacutelmiddotlaba del vers que cal que sigui togravenica en canvi
la tendegravencia del catalagrave eacutes dun ritme agut12 Davant daquesta dificultat hi han
diverses solucions i laquode la solucioacute que hom doni a aquest problema dependragrave en
gran part la fesomia de lhexagravemetre catalagraveraquo13 Nosaltres perograve considerem dentre
diverses estrategravegies conegudes per a facilitar la creacioacute dhexagravemetres amb
considerable fidelitat les meacutes encertades les seguumlents
El desplaccedilament del primer accent14 Eacutes a dir la substitucioacute del primer peu de
lhexagravemetre per un altre de caracteriacutestiques similars Dit aixograve i tenint en compte
10 DOLCcedil Miquel LEneida Prograveleg Barcelona Alpha195811 RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 191912 Emprat per Riba com a sinogravenim de ritme ascendent Mentre el ritme clagravessic de lhexagravemetre eacutes
descendent (comenccedila per temps fort) en catalagrave el ritme eacutes naturalment ascendent (comenccedila per temps feble ldquodegut a la gran quantitat de partiacutecules agravetones que tenen lloc al comenccedilament doracioacute articles preposicions conjuncionsrdquo Eduard Valentiacute)
13 VALENTIacute Eduard Els clagravessics i la literatura catalana moderna Barcelona Curial Edicions Catalanes 1973
14 MEDINA Jaume Ibiacuted p 166
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 14
que no es poden trobar dos accents consecutius (com succeiria desplaccedilant el
primer accent dun peu bisiacutelmiddotlab) contemplem que luacutenica substitucioacute possible eacutes
la dun peu trisiacutelmiddotlab concretament el primer dagravectil (oacute o o) per un amfiacutebrac (o oacute
o)
Una altra solucioacute eacutes el fet de no comenccedilar amb siacutelmiddotlaba togravenica ni contenir el primer
peu cap accent togravenic Eacutes a dir comenccedilar amb un peu format per siacutelmiddotlabes agravetones
Per no rompre el ritme dactiacutelic de lhexagravemetre sha de seguir la seguumlent condicioacute
que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones (no dues ni quatre) i que la quarta sigui
togravenica15
15 INGLEgraveS I PIJOAN Martiacute Estructuracioacute dels versos llatins en catalagrave Apegravendix a lobra de M Melendres LEsposa de lAnyell Tarragona 1965
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 15
II ANAgraveLISI I COMPARACIOacute DELS TEXTOS
Aclariments
Com ja srsquoha avanccedilat a la introduccioacute la metodologia emprada per la realitzacioacute
del treball es basa en el comentari de text entegraves com un mitjagrave per ilmiddotlustrar lestudi
dels textos i expressar les nostres valoracions
Els eixos pels quals es desenvolupa el comentari de text soacuten els seguumlents
1 CONTEXTUALITZACIOacute
2 TEMA
3 ESTRUCTURA
1 Estructura externa (aspecte megravetric)
2 Estructura interna (articulacioacute del contingut)
4 ANAgraveLISI FORMAL
5 CONCLUSIOacute
Aquest model seragrave aplicat en la seva totalitat en la redaccioacute del comentari del text
original Daquesta manera sintentaragrave que el lector obtingui una visioacute ample del
text original i no lentengui simplement com un element a comparar
Pel que fa als textos traduiumlts es prestaragrave atencioacute -casi exclusivament- a lanagravelisi de
lestructura externa i laspecte formal encara que sempre partint del contingut
Considerem aquests dos aspectes el meacutes importants per al nostre objectiu
comparatiu pel seu valor comparable entre original i traduccioacute i ja que en
principi el contingut del poema eacutes inamovible no es prestaragrave atencioacute ni a la
contextualitzacioacute ni al tema Les convergegravencies i divergegravencies amb el text original
seran sintetitzades en la conclusioacute de cada comentari
Finalment amb la intencioacute de reflexionar sobre les possibles solucions del text
hem decidit fer un quart comentari on es compararan els dos textos traduiumlts
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 16
II1 Comentari del text original grec
El fragment seleccionat forma part del cant segon o segona rapsogravedia de la Iliacuteada
que consta de 877 versos concretament forma part duna seccioacute ben diferenciada
que ocupa 301 versos i que correspon a la segona mitat daquest cant (484-785)
En aquesta seccioacute anomenada tradicionalment com el Catagraveleg de les naus es fa
una descripcioacute de lexegravercit aqueu o grec que consisteix en una enumeracioacute dels
contingents de naus que componien lexpedicioacute contra Troia sanomenen les
regions principals que envien tropes els cabdills de cada regioacute i el nombre de naus
enviades En la part final daquesta descripcioacute es precisa qui soacuten els millors
guerrers dentre els grecs com ara Aquilmiddotles o Agraveiax aquesta eacutes exactament la
part escollida 760-785 Iliacuteada II En el cant II el catagraveleg de les naus sinsereix
quan Agamegravemnon disposa les tropes i passa revista a aquestes Abans daixograve
Agamegravemnon tot i que eacutes instigat per Zeus mitjanccedilant un somni a reprendre la
batalla posa a prova la moral del seu exegravercit proposant la retirada de Troia
Despreacutes de reprimir les temptatives de rendicioacute castigar els covards i animar
lexegravercit amb excelmiddotlents discursos es fan els preparatius per anar a la guerra
Despreacutes del catagraveleg de les naus gregues es descriuen les forces troianes que
tambeacute es disposen per la lluita
La funcioacute linguumliacutestica que predomina eacutes la representativa perquegrave la intencioacute de
lautor eacutes presentar una histograveria sense valoracions personals El narrador eacutes
heterodiegegravetic no eacutes un personatge del relat i eacutes omniscient ho coneix tot relata
objectivament i en tercera persona uns successos sense formar part de laccioacute
distanciat
El tema daquest fragment eacutes en efecte els millors guerrers i cavalls del
contingent grec La idea central eacutes la referegravencia que es fa al ressentiment
dAquilmiddotles amb Agamegravemnon (versos 769-773) i que situa el principal heroi grec
lluny de laccioacute expectant El tema es genera a partir de la mencioacute dAquilmiddotles ja
que el narrador no pot tant sols anomenar-lo sinoacute que es veu obligat a explicar el
seu estat dagravenim i per tant a fer referegravencia al conflicte entre aquests dos herois al
seu enuig A meacutes daquesta idea central que es el tema nuclear de lobra
sidentifiquen dues idees importants per una banda entre els millors guerrers i
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 17
cavalls els meacutes ben considerats soacuten Aquilmiddotles i els seus cavalls per laltra el
contingent aqueu sense la presegravencia del seu millor guerrer eacutes molt poderoacutes
gragravecies al seu ingent nombre
El fragment eacutes una tirada de 25 hexagravemetres (del grec ldquoἕξαrdquo sis i ldquoμέτρονrdquo metre
sis metres) Aquest vers tambeacute anomenat hexagravemetre dactiacutelic eacutes constituiumlt per una
segraverie de sis peus metres o compassos de dos temps un de fort seguit dun de
feble Els dos temps soacuten quantitativament iguals perograve el temps fort eacutes sempre
format per una siacutelmiddotlaba llarga (transcrit _) i el feble pot ser format per una llarga o
dues de breus (transcrit u u) En el primer cas el peu sanomena espondeu (_ _) i
en el segon dagravectil (_ u u) Les possibilitats dorganitzacioacute dels peus soacuten les
seguumlents luacuteltim peu eacutes sempre un espondeu el cinquegrave eacutes dagravectil16 i els quatre
primers soacuten a lliure disposicioacute dagravectils o espondeus17
Presenta lesquema seguumlent (amb un miacutenim de dotze siacutelmiddotlabes i un magravexim de
disset)18 _ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _ Per ser un vers tan llarg presenta
sempre una cesura (transcrit ) en el tercer peu que el divideix en dos membres
el segon quelcom meacutes llarg que el primer Aquesta cesura pot ser de dos tipus
trocaica si separa les dues siacutelmiddotlabes breus (_ uu _ uu _ u u _ uu _ uu _ _) o
penthemiacutemera si divideix el peu en dos (_ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _) A
meacutes de la cesura principal pot presentar cesures secundagraveries que no tindrem en
compte Finalment resta dir que eacutes el vers tradicional de lepopeia grega i romana
usat tambeacute en la poesia religiosa (oracles i himnes) en la didascagravelica i en
lelegiacuteaca i que el seu origen eacutes molt llunyagrave en el temps sorgit de la literatura oral
Hi ha un magravexim de 32 agrupacions diferents o esquemes de lhexagravemetre19
diferents maneres possibles de combinar els dagravectils (d) i els espondeus (e) que el
formen En el fragment hem trobat 9 que soacuten les seguumlents
Hexagravemetres amb 2 dagravectils ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquoe d d e D Erdquo ldquoe e d d D Erdquo ldquod e d 16 El cinquegrave peu teacute molta importagravencia en el ritme de lhexagravemetre tant que si aquest eacutes un dagravectil
lhexagravemetre sanomena dactiacutelic i si eacutes espondeu sanomena espondaic -tradicionalment lhexagravemetre espondaic eacutes evitat fins al punt de ser excepcional la seva presencia
17 En termes acuacutestics lacumulacioacute de dagravectils donava la impressioacute de lleugeresa en canvi lacumulacioacute despondeus donava la sensacioacute de pesador La gran varietat riacutetmica i melogravedica (accents de les paraules) era explotada a voluntat pel poeta en la creacioacute poegravetica
18 El signe ldquourdquo expressa la possibilitat deacutesser siacutelmiddotlaba llarga o breu19 MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios claacutesicos Vol 15
(1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 18
e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d d e D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo ldquod e d
d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod
d d e D Erdquo com per exemple el vers 760
οὗ τοι ἄρ ἡ γε μό νες Δα να ῶν καὶ κοί ραν οι ἦ σαν _ u u _ u u _ u u _ _ _ u u _ _
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e
d d D Erdquo com el vers 774
δίσκ οι σιν τέρ πον το καὶ αἰγ α νέ ῃ σιν ἱ έντ ες _ _ _ _ _ u u _ u u _ u u _ _
I en igual proporcioacute lhexagravemetre holodagravectil de 5 dagravectils ldquod d d d D Erdquo com
el vers 777
ἕστ α σαν ἅρμ α τα δεὖ πε πυκ ασ μέ να κεῖ το ἀ νάκ των _ u u _ u u _ u u _ u u _ u u _ _
I lhexagravemetre de 2 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e d e D Erdquo com el
vers 762
αὐ τῶν ἠδ ἵππ ων οἳ ἅμ Ἀτ ρείA δῃ σιν ἕ πον το_ _ _ _ _ u u _ _ _ u u _ _
Aquests variats esquemes sintercalen entre ells de manera que nomeacutes hi ha 3
casos en quegrave es repeteix un mateix esquema en dos versos seguits ldquoe e d d
D Erdquo 774-775 ldquod d d e D Erdquo 781-782 i ldquod d d d D Erdquo 783-784
Veiem quina relacioacute tenen aquests esquemes amb el contingut que sexpressa en
ells ens fixarem perograve en els extrems Els versos amb 2 dagravectils (4) els de menys
dagravectils del text es podrien qualificar com els que donarien en termes acuacutestics
meacutes impressioacute de lentitut en aquest fragment La seva presegravencia destaca en els
versos 766 i 777 on es parla dApolmiddotlo Lobjectiu formal podria ser expandir
lanegravecdota miacutetica que sallunya de lescenari narratiu principal amb la intencioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 19
dallargar el paregraventesi Quant als versos holodagravectils (4) en trobem un (765)
precedint lexemple anterior que contrastaria encara meacutes amb lacumulacioacute
despondeus citada El 777 eacutes el punt agravelgid duna descripcioacute amb ritme ascendent
la dels homes dAgamegravemnon (773-779) Comenccedila al 773 amb 2 dagravectils passa a 3
en el 774 i 775 a 4 en el 776 a 5 en el 777 i novament a 4 en el 778 i 779 Podem
observar com aquests esquemes no es corresponen estrictament amb el contingut
de la descripcioacute perograve ajuden a caracteritzar-la riacutetmicament en aquest cas
agilitzant-la progressivament Els versos 784 i 785 en canvi es corresponen
perfectament amb el contingut ja que en aquests versos sexpressa moviment
concretament de les tropes aquees ja disposades Veiem quegrave diuen literalment
Daquesta manera en efecte la terra es lamentava granment sota els peus dels
que marxaven Molt ragravepidament travessaven la plana Podem pressentir que
aquest esquema per a un oient contemporani al poema augmentava la impressioacute
de dinamisme del que sexplica
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu) Els versos comencen amb la
mateixa proporcioacute amb dagravectil i espondeu El 764 acaba en monosiacutelmiddotlab una dada
molt estranya en lhexagravemetre
τὰς Εὔ μη λος ἔ λαυ νε πο δώ κε ας ὄρν ι θας ὣς _ _ _ u u _ u u _ u u _ u u _
La cesura predominat eacutes la trocaica (17 vegades) com en el vers 763
ἵππ οι μὲν μέγ ἄ ρισ ται ἔ σαν Φη ρη τι ά δα ο _ _ _ u u _ u u _ _ _ u u _ u
Observem els encavalcaments existents 762-763 766-767 768-769 769-770
771-772 772-773 773-774 774-775 775-776-777 777-778 782-783 i 784-785
Generalment lencavalcament eacutes suau i el que continua en el vers seguumlent eacutes un
complement que pot ser
Coordinat a un altre anterior (762-763 766-767 772-773 774-775 781-
782 784-785) exemple
781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
782 χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20
La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre
amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo
(Zeus) el complement indirecte del vers anterior
O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple
777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo
Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un
complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo
Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre
sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa
lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773
776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple
773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo
A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc
(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb
(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν
ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)
Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn
identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la
introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es
demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest
exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues
dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que
Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat
-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors
guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no
obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a
les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es
distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21
cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb
agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien
lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem
dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els
millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)
Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en
general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat
nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories
gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius
preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els
predicatius dadjectius els epiacutetets
El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb
sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per
exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents
(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten
en la seva majoria denotatius
Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo
literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς
εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si
tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε
Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus
La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que
els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es
representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una
informacioacute objectiva (ex 766)
En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en
-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes
(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers
764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les
preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22
de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica
especiacuteficament literagraveria
Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu
En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ
μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix
lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la
Musa
En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el
seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles
senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions
especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan
Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ
φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts
En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a
Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute
fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de
reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si
estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar
que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un
fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de
les erupcions del volcagrave Etna
Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels
dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes
arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme
entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari
expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per
exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de
solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de
legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23
Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que
el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha
demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable
ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha
deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats
linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori
equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de
ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les
caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric
II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra
publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes
diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en
lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a
la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i
els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo
En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es
refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents
Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una
gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les
estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos
dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells
soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no
hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici
molt irregulars
Aquests 4 versos soacuten els seguumlents
766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24
768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo
778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo
781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo
Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat
megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens
hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament
778
ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E
En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una
siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos
peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab
ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre
781
ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E
Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el
vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre
siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de
siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17
Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem
tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica
Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre
ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir
que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25
siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i
774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a
placcedila de peu
Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un
peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el
ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin
donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu
predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de
grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original
782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo
o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per
a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave
En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu
de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un
temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic
Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-
nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes
rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)
espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)
Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26
Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex
772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex
771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo
o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex
762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part
de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres
siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per
siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent
al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la
forma original
Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que
no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament
regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a
principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute
entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les
seguumlents indicacions seran considerats irregulars
Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac
Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu
Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27
Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del
hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten
els seguumlents
Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo
Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d
e p D Erdquo
Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo
ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d
e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Irregulars ldquop d d d D E
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa
d e d D Erdquo com el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d
e p D Erdquo com per exemple el vers 774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)
qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo
770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute
ldquop d e e E Erdquo
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28
exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de
versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar
Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents
esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant
diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i
llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la
durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels
diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la
cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents
esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute
diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers
es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la
sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute
despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En
definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb
lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la
dinagravemica dels hexagravemetres originals
Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies
megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en
que es miri
760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo
oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica
regular
779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo
o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29
784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo
o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el
meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes
el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa
aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de
pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]
Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve
serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte
dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent
togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la
seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per
evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de
7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per
camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble
Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla
Veiem-ho
761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu
truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir
gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte
amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu
aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil
Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu
meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o o
Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic
nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen
lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30
aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula
considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria
lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic
seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu
seragrave trocaica (oacute o o)
La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762
ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761
ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes
clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos
versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute
que aquesta acaba amb el peu mateix
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777
ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no
trobem cap cesura
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una
cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un
amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica
anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon
lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i
els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31
traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns
adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα
στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα
διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no
nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins
la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v
760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777
etc)
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i
entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot
ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de
langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria
de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el
DIEC223
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765
ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha
traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a
Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots
que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave
ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo
eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos
substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v
773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772
Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici
(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi
23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32
mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al
respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei
al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en
aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica
grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat
don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768
sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un
punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo
Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a
lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en
leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a
entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax
Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots
els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara
inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front
dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha
estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva
gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu
Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute
trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes
molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten
pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve
aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de
Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de
la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i
senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33
diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel
Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari
tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions
reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i
trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En
definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil
homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet
que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys
dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil
grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a
Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest
fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a
la pagravegina 65
Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats
amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de
Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb
siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula
bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769
(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests
uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de
lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent
togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden
ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute
hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha
sinalefa com si el)
Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres
que soacuten els seguumlents
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d
e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d
D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D
Erdquo com el vers 769
ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d
d e D Erdquo com per exemple el vers 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e
e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament
ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions
dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d
d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat
no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)
Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent
761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 9
un debat obert ja que els especialistes no convergeixen en opinions
bull Caracteriacutestiques destil
La llengua homegraverica eacutes una llengua artificial i literagraveria que no es pot identificar
amb cap dialecte de cap egravepoca ni de cap regioacute de Gregravecia tot i que hi predomina el
dialecte jogravenic procedent de la Jogravenia a lAgravesia menor Constitueix una barreja
dialectal de diferents llocs i egravepoques barreja deguda a la seva transmissioacute oral
El vers usat eacutes lhexagravemetre un vers llarg de sis mesures recitatiu La regularitat
megravetrica eacutes fonamental per a la memoritzacioacute del poema
El sistema de composicioacute de la Iliacuteada aixiacute com de lOdissea sanomena diccioacute
formular En resum la major part dels versos soacuten foacutermules grups de paraules
regularment usades en les mateixes condicions megravetriques que utilitzaven els
aedes7 per crear versos de forma mecagravenica Un tipus de foacutermula molt frequumlent eacutes
la formada per un nom i un epiacutetet que sol designar un personatge diviacute o humagrave
Abundagravencia de comparacions o siacutemils Creats pel poeta a mode de paregraventesi
permeten abandonar lescenari egravepic amb una funcioacute triple donar plasticitat al relat
introduir varietat narrativa i captar latencioacute de lauditori
I2 Breu presentacioacute dels traductors
bull Miquel Peix C M F
El P Miquel Peix (19-2007) procedia drsquouna famiacutelia profundament cristiana de
Vinyoles drsquoOriacutes poble molt lligat a la histograveria de Jacint Verdaguer Entragrave al
seminari menor de Cervera i seguidament continuagrave els seus estudis Estudiagrave
humanitats a Alagon i Barbastre (1942-1946) noviciat a Vic (1946-1947)
filosofia a Solsona (1947-1950) teologia a Valls (1950-1955) Lrsquoany 1951-1952
fou professor al colmiddotlegi de Sabadell
7 Els aedes eren cantors professionals que repetien i improvisaven allograve que per tradicioacute havien apregraves sobre uns determinats temes Acompanyants dun instrument de corda recitaven tant en lagravembit clos del banquet del monarca com en un agravembit meacutes obert on es congregava el poble A partir dun determinat moment quan la poesia homegraverica fou passada a escrit aquesta va deixar de ser cantada per aedes i va passar a ser recitada per rapsodes sense acompanyament musical Aquests saprenien el text de memograveria i el recitaven alccedilant la veu i marcant el ritme amb un bastoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 10
Ordenat sacerdot lrsquo1 de maig de 1955 a Valls cursagrave lrsquoany de pastoral a Baltar
essent destinat al final de lrsquoany al Canadagrave on es dedicagrave durant tretze anys
a lrsquoapostolat entre els adolescents i joves Despreacutes passagrave a la Guinea Equatorial
(1969) on exerciacute el ministeri durant un any Lany 1970 fou destinat al Camerun
al llarg de deu anys estigueacute al servei de joves comunitats cristianes i arribagrave a
dominar excepcionalment la llengua autogravectona lEwondo
Lany 1980 tornagrave a Catalunya i es posagrave decididament al servei tant de lEsgleacutesia
com de la cultura del nostre paiacutes Entre daltres aportacions ha llegat a la nostra
cultura catalana una excelmiddotlent i lloada traduccioacute de la Iliacuteada (Alpha 1978) i una
transcripcioacute al catalagrave modern dAmic i amat de Ramon Llull (1984) Tambeacute ha
brindat a lEsgleacutesia i a la Congregacioacute nombroses traduccions poegravetiques i
creacions literagraveries originals
Lrsquoany 2004 iniciagrave a Sabadell lrsquoobra que ell considerava la meacutes important de la
seva vida lrsquoadoracioacute tot el dia de Jesuacutes en lExposicioacute Eucariacutestica
bull Manuel Balasch i Recort
Cornellagrave de Llobregat Baix Llobregat 13 de maig de 1928 - 14 de febrer de 2009
Va ser catedragravetic de grec de la Universitat Autogravenoma de Barcelona doctorat amb
la tesi Contribucioacuten al estudio de la lengua de Juvenal (1958) i va impartir
classes al Departament de Ciegravencies de lrsquoAntiguitat i de lrsquoEdat Mitjana a meacutes va
ser professor de grec drsquoensenyament secundari concretament a lrsquoINEM laquoJoseacute
Riberaraquo de Xagravetiva Valegravencia
Fou membre del Consell de Direccioacute de la Fundacioacute Bernat Metge on publicagrave
meacutes de trenta volums de clagravessics grecs i llatins com ara Platoacute Juvenal
Baquiacutelides Sogravefocles Aristogravefanes Polibi Tuciacutedides i Piacutendar A part de la
colmiddotleccioacute laquoBernat Metgeraquo tambeacute va editar traduccions en la colmiddotleccioacute
laquoBiblioteca Claacutesica Gredosraquo A meacutes de la traduccioacute centragrave la seva activitat en la
didagravectica de la cultura grecollatina com a autor de diverses gramagravetiques de llatiacute i
grec manuals com ara Introduccioacute al pensament clagravessic (1996) i antologies
entre les quals Liacuterica grega arcaica (1963) Emporion (1979) i Hesperia
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 11
antologiacutea de textos latinos (1983) Fou tambeacute un estudioacutes de lobra i el pensament
de Carles Riba Carles Riba helmiddotlenista i humanista (1984) Carles Riba la
vessant alemanya del seu pensament i de la seva obra (1987) i Carles Riba poeta
i humanista cristiagrave (1991) Editagrave tres volums del Memorial del peccador remut de
Felip de Malla (1981 1983 1986) i traduiacute i prologagrave les Elegies de Duino de
Rainer Maria Rilke (1995) Eacutes autor dels reculls de poemes LElegia transparent
(1998) de temagravetica sacerdotal i Miralls del temps (2000) de caire liacuteric La seva
traduccioacute al catalagrave de la Iliacuteada li valgueacute el 1998 els premis Ciutat de Barcelona i
Criacutetica Serra dOr El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi Fou membre de
la Reial Acadegravemia de Bones Lletres de Barcelona (2000)
A finals de lrsquoany 2005 va cedir quasi tota la seva biblioteca personal a la
Biblioteca drsquoHumanitats
Manuel Balasch fou el primer que traduiacute la Iliacuteada en hexagravemetres el vers clagravessic en
quegrave estagrave compost loriginal grec i publicagrave la seva obra el 1971 en leditorial
Selecta Un quart de segle meacutes tard va realitzar una nova versioacute -la que fou
doblement premiada (1998)- perquegrave considerava desfasada lanterior
I3 Adaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave
bull Breu histograveria
Es pot considerar el segle XIV a Itagravelia la data de inici de ladaptacioacute dels
esquemes clagravessics a les llenguumles modernes A Catalunya perograve aquest fenomen
sesdeveacute un fet tardagrave degut a la Decadegravencia8 Llevat dels intents anteriors
ladopcioacute dels ritmes clagravessics en la poesia catalana i especialment lldquoadaptacioacuterdquo
de lhexagravemetre al catalagrave comenccedila a partir del Noucentisme amb Carles Riba i
Maragall Maragall adaptagrave la muacutesica i el ritme propi de lhexagravemetre homegraveric en
una traduccioacute dels Himnes homegraverics feta per Bosch i Gimpera la seva obra eacutes el
precedent del que seria lhexagravemetre ribiagrave Carles Riba traduiacute en ladolescegravencia Les
Bucograveliques de Virgili el seu rigoroacutes hexagravemetre catalagrave ja fou en aquell moment
titllat de perfecte perograve fou amb la seva primera traduccioacute de lOdissea (1919)
8 ldquoNom amb quegrave els historiadors de la literatura catalana han designat el periacuteode compregraves entre la fi de ledat mitjana i la Renaixenccedila el qual es caracteritza per una notable minva en luacutes literari del catalagrave i per la mediocritat estegravetica de les obres que shi produiumlrenrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 12
que fixagrave duna manera gairebeacute definitiva ladaptacioacute catalana de lhexagravemetre amb
lleis progravepies La nova versioacute de Riba daquest mateix poema (1948) significa la
magravexima expressioacute de fidelitat a lhexagravemetre homegraveric en la nostra llengua
bull Principals diferegravencies
La megravetrica grega eacutes una megravetrica quantitativa es fonamenta en la quantitat de les
siacutelmiddotlabes Aquestes podien eacutesser llargues o breus la siacutelmiddotlaba llarga equivalia en
durada a dues breus la siacutelmiddotlaba breu al seu torn corresponia a la unitat megravetrica
meacutes petita anomenada mora La combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes llargues i
breus formava els peus megravetrics i la successioacute daquests peus megravetrics donava com a
resultat el vers que depenia (el seu nom) del tipus i la quantitat de peus que el
constitueixen
En les llenguumles romagraveniques el fonament del ritme es basa en lrsquoalternanccedila dels
accents en les paraules (sistema accentual) lrsquooposicioacute drsquoagravetona (temps feble) i
togravenica (temps fort) Els accents determinen el ritme del vers i el vers mateix com
ho fa la quantitat silmiddotlagravebica en el sistema quantitatiu
laquoEn efecte les siacutelmiddotlabes llargues clagravessiques se corresponen molt beacute en les siacutelmiddotlabes
tograveniques o accentuades de la nostra llengua i les siacutelmiddotlabes breus o ragravepides en les
siacutelmiddotlabes agravetones o no accentuadesraquo (Joaquim Garcia i Girona 1925)
A diferegravencia de la versificacioacute clagravessica en quegrave els versos resultat duna
combinacioacute de mesures megravetriques admeten un nombre variable de siacutelmiddotlabes en la
megravetrica catalana el vers eacutes denominat segons el recompte silmiddotlagravebic deu siacutelmiddotlabes
formen un vers decasiacutelmiddotlab etc
bull Imitacioacute
El peu megravetric grecoromagrave equival en catalagrave a un grup fogravenic compost per una
combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes tograveniques (transcrit oacute) i agravetones (transcrit o)
Tot i aixiacute no hi ha una vertadera correspondegravencia entre els peus megravetrics clagravessics
amb els pretesos peus del vers catalagrave i cal que sestableixi la seguumlent equivalegravencia9
per a considerar vagravelides les adaptacions siacutelmiddotlaba llarga a principi de peu = siacutelmiddotlaba
togravenica siacutelmiddotlaba llarga precedida duna siacutelmiddotlaba llarga o siacutelmiddotlaba breu en segona
9 MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral Barcelona Febrer 1976
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 13
placcedila de peu = siacutelmiddotlaba agravetona siacutelmiddotlaba breu en tercera placcedila de peu = siacutelmiddotlaba
agravetona
Considerem en paraules de Miquel Peix quin eacutes el model de composicioacute de
laquolhexagravemetre de la poesia greco-romana basat per a la nostra llengua en el
sistema accentual [eacutes] el vers de sis accents ndashcomenccedil cadascun drsquoells drsquouna
sequumlegravencia de tres o de dues siacutelmiddotlabes eacutes a dir dels primitius dagravectil i espondeundash
sense excloure els accents secundaris distribuiumlts tots ells en una estudiada
alternagravencia i proveiumlts drsquounes cesures principalment ldquomasculinesrdquo que pretenen
recordar les de lrsquohexagravemetre clagravessicraquo10
Lesquema megravetric ideal eacutes el seguumlent
oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) Oacute O O Oacute O
Quan diem que les sis mesures de lhexagravemetre clagravessic equivalen en catalagrave a un vers
de sis accents separat per una o dues siacutelmiddotlabes agravetones trobem el seguumlent problema
en la nostra llengua hi ha la tendegravencia a fer togravenica una siacutelmiddotlaba siacute i una siacutelmiddotlaba no
eacutes a dir a meacutes de dos elements agravetons seguits sintroduirien accents secundaris que
anirien en contra daquesta llei bagravesica11
bull Dificultats
La dificultat que ofereix lhexagravemetre en laplicacioacute al catalagrave es redueix
fonamentalment a la primera siacutelmiddotlaba del vers que cal que sigui togravenica en canvi
la tendegravencia del catalagrave eacutes dun ritme agut12 Davant daquesta dificultat hi han
diverses solucions i laquode la solucioacute que hom doni a aquest problema dependragrave en
gran part la fesomia de lhexagravemetre catalagraveraquo13 Nosaltres perograve considerem dentre
diverses estrategravegies conegudes per a facilitar la creacioacute dhexagravemetres amb
considerable fidelitat les meacutes encertades les seguumlents
El desplaccedilament del primer accent14 Eacutes a dir la substitucioacute del primer peu de
lhexagravemetre per un altre de caracteriacutestiques similars Dit aixograve i tenint en compte
10 DOLCcedil Miquel LEneida Prograveleg Barcelona Alpha195811 RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 191912 Emprat per Riba com a sinogravenim de ritme ascendent Mentre el ritme clagravessic de lhexagravemetre eacutes
descendent (comenccedila per temps fort) en catalagrave el ritme eacutes naturalment ascendent (comenccedila per temps feble ldquodegut a la gran quantitat de partiacutecules agravetones que tenen lloc al comenccedilament doracioacute articles preposicions conjuncionsrdquo Eduard Valentiacute)
13 VALENTIacute Eduard Els clagravessics i la literatura catalana moderna Barcelona Curial Edicions Catalanes 1973
14 MEDINA Jaume Ibiacuted p 166
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 14
que no es poden trobar dos accents consecutius (com succeiria desplaccedilant el
primer accent dun peu bisiacutelmiddotlab) contemplem que luacutenica substitucioacute possible eacutes
la dun peu trisiacutelmiddotlab concretament el primer dagravectil (oacute o o) per un amfiacutebrac (o oacute
o)
Una altra solucioacute eacutes el fet de no comenccedilar amb siacutelmiddotlaba togravenica ni contenir el primer
peu cap accent togravenic Eacutes a dir comenccedilar amb un peu format per siacutelmiddotlabes agravetones
Per no rompre el ritme dactiacutelic de lhexagravemetre sha de seguir la seguumlent condicioacute
que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones (no dues ni quatre) i que la quarta sigui
togravenica15
15 INGLEgraveS I PIJOAN Martiacute Estructuracioacute dels versos llatins en catalagrave Apegravendix a lobra de M Melendres LEsposa de lAnyell Tarragona 1965
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 15
II ANAgraveLISI I COMPARACIOacute DELS TEXTOS
Aclariments
Com ja srsquoha avanccedilat a la introduccioacute la metodologia emprada per la realitzacioacute
del treball es basa en el comentari de text entegraves com un mitjagrave per ilmiddotlustrar lestudi
dels textos i expressar les nostres valoracions
Els eixos pels quals es desenvolupa el comentari de text soacuten els seguumlents
1 CONTEXTUALITZACIOacute
2 TEMA
3 ESTRUCTURA
1 Estructura externa (aspecte megravetric)
2 Estructura interna (articulacioacute del contingut)
4 ANAgraveLISI FORMAL
5 CONCLUSIOacute
Aquest model seragrave aplicat en la seva totalitat en la redaccioacute del comentari del text
original Daquesta manera sintentaragrave que el lector obtingui una visioacute ample del
text original i no lentengui simplement com un element a comparar
Pel que fa als textos traduiumlts es prestaragrave atencioacute -casi exclusivament- a lanagravelisi de
lestructura externa i laspecte formal encara que sempre partint del contingut
Considerem aquests dos aspectes el meacutes importants per al nostre objectiu
comparatiu pel seu valor comparable entre original i traduccioacute i ja que en
principi el contingut del poema eacutes inamovible no es prestaragrave atencioacute ni a la
contextualitzacioacute ni al tema Les convergegravencies i divergegravencies amb el text original
seran sintetitzades en la conclusioacute de cada comentari
Finalment amb la intencioacute de reflexionar sobre les possibles solucions del text
hem decidit fer un quart comentari on es compararan els dos textos traduiumlts
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 16
II1 Comentari del text original grec
El fragment seleccionat forma part del cant segon o segona rapsogravedia de la Iliacuteada
que consta de 877 versos concretament forma part duna seccioacute ben diferenciada
que ocupa 301 versos i que correspon a la segona mitat daquest cant (484-785)
En aquesta seccioacute anomenada tradicionalment com el Catagraveleg de les naus es fa
una descripcioacute de lexegravercit aqueu o grec que consisteix en una enumeracioacute dels
contingents de naus que componien lexpedicioacute contra Troia sanomenen les
regions principals que envien tropes els cabdills de cada regioacute i el nombre de naus
enviades En la part final daquesta descripcioacute es precisa qui soacuten els millors
guerrers dentre els grecs com ara Aquilmiddotles o Agraveiax aquesta eacutes exactament la
part escollida 760-785 Iliacuteada II En el cant II el catagraveleg de les naus sinsereix
quan Agamegravemnon disposa les tropes i passa revista a aquestes Abans daixograve
Agamegravemnon tot i que eacutes instigat per Zeus mitjanccedilant un somni a reprendre la
batalla posa a prova la moral del seu exegravercit proposant la retirada de Troia
Despreacutes de reprimir les temptatives de rendicioacute castigar els covards i animar
lexegravercit amb excelmiddotlents discursos es fan els preparatius per anar a la guerra
Despreacutes del catagraveleg de les naus gregues es descriuen les forces troianes que
tambeacute es disposen per la lluita
La funcioacute linguumliacutestica que predomina eacutes la representativa perquegrave la intencioacute de
lautor eacutes presentar una histograveria sense valoracions personals El narrador eacutes
heterodiegegravetic no eacutes un personatge del relat i eacutes omniscient ho coneix tot relata
objectivament i en tercera persona uns successos sense formar part de laccioacute
distanciat
El tema daquest fragment eacutes en efecte els millors guerrers i cavalls del
contingent grec La idea central eacutes la referegravencia que es fa al ressentiment
dAquilmiddotles amb Agamegravemnon (versos 769-773) i que situa el principal heroi grec
lluny de laccioacute expectant El tema es genera a partir de la mencioacute dAquilmiddotles ja
que el narrador no pot tant sols anomenar-lo sinoacute que es veu obligat a explicar el
seu estat dagravenim i per tant a fer referegravencia al conflicte entre aquests dos herois al
seu enuig A meacutes daquesta idea central que es el tema nuclear de lobra
sidentifiquen dues idees importants per una banda entre els millors guerrers i
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 17
cavalls els meacutes ben considerats soacuten Aquilmiddotles i els seus cavalls per laltra el
contingent aqueu sense la presegravencia del seu millor guerrer eacutes molt poderoacutes
gragravecies al seu ingent nombre
El fragment eacutes una tirada de 25 hexagravemetres (del grec ldquoἕξαrdquo sis i ldquoμέτρονrdquo metre
sis metres) Aquest vers tambeacute anomenat hexagravemetre dactiacutelic eacutes constituiumlt per una
segraverie de sis peus metres o compassos de dos temps un de fort seguit dun de
feble Els dos temps soacuten quantitativament iguals perograve el temps fort eacutes sempre
format per una siacutelmiddotlaba llarga (transcrit _) i el feble pot ser format per una llarga o
dues de breus (transcrit u u) En el primer cas el peu sanomena espondeu (_ _) i
en el segon dagravectil (_ u u) Les possibilitats dorganitzacioacute dels peus soacuten les
seguumlents luacuteltim peu eacutes sempre un espondeu el cinquegrave eacutes dagravectil16 i els quatre
primers soacuten a lliure disposicioacute dagravectils o espondeus17
Presenta lesquema seguumlent (amb un miacutenim de dotze siacutelmiddotlabes i un magravexim de
disset)18 _ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _ Per ser un vers tan llarg presenta
sempre una cesura (transcrit ) en el tercer peu que el divideix en dos membres
el segon quelcom meacutes llarg que el primer Aquesta cesura pot ser de dos tipus
trocaica si separa les dues siacutelmiddotlabes breus (_ uu _ uu _ u u _ uu _ uu _ _) o
penthemiacutemera si divideix el peu en dos (_ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _) A
meacutes de la cesura principal pot presentar cesures secundagraveries que no tindrem en
compte Finalment resta dir que eacutes el vers tradicional de lepopeia grega i romana
usat tambeacute en la poesia religiosa (oracles i himnes) en la didascagravelica i en
lelegiacuteaca i que el seu origen eacutes molt llunyagrave en el temps sorgit de la literatura oral
Hi ha un magravexim de 32 agrupacions diferents o esquemes de lhexagravemetre19
diferents maneres possibles de combinar els dagravectils (d) i els espondeus (e) que el
formen En el fragment hem trobat 9 que soacuten les seguumlents
Hexagravemetres amb 2 dagravectils ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquoe d d e D Erdquo ldquoe e d d D Erdquo ldquod e d 16 El cinquegrave peu teacute molta importagravencia en el ritme de lhexagravemetre tant que si aquest eacutes un dagravectil
lhexagravemetre sanomena dactiacutelic i si eacutes espondeu sanomena espondaic -tradicionalment lhexagravemetre espondaic eacutes evitat fins al punt de ser excepcional la seva presencia
17 En termes acuacutestics lacumulacioacute de dagravectils donava la impressioacute de lleugeresa en canvi lacumulacioacute despondeus donava la sensacioacute de pesador La gran varietat riacutetmica i melogravedica (accents de les paraules) era explotada a voluntat pel poeta en la creacioacute poegravetica
18 El signe ldquourdquo expressa la possibilitat deacutesser siacutelmiddotlaba llarga o breu19 MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios claacutesicos Vol 15
(1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 18
e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d d e D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo ldquod e d
d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod
d d e D Erdquo com per exemple el vers 760
οὗ τοι ἄρ ἡ γε μό νες Δα να ῶν καὶ κοί ραν οι ἦ σαν _ u u _ u u _ u u _ _ _ u u _ _
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e
d d D Erdquo com el vers 774
δίσκ οι σιν τέρ πον το καὶ αἰγ α νέ ῃ σιν ἱ έντ ες _ _ _ _ _ u u _ u u _ u u _ _
I en igual proporcioacute lhexagravemetre holodagravectil de 5 dagravectils ldquod d d d D Erdquo com
el vers 777
ἕστ α σαν ἅρμ α τα δεὖ πε πυκ ασ μέ να κεῖ το ἀ νάκ των _ u u _ u u _ u u _ u u _ u u _ _
I lhexagravemetre de 2 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e d e D Erdquo com el
vers 762
αὐ τῶν ἠδ ἵππ ων οἳ ἅμ Ἀτ ρείA δῃ σιν ἕ πον το_ _ _ _ _ u u _ _ _ u u _ _
Aquests variats esquemes sintercalen entre ells de manera que nomeacutes hi ha 3
casos en quegrave es repeteix un mateix esquema en dos versos seguits ldquoe e d d
D Erdquo 774-775 ldquod d d e D Erdquo 781-782 i ldquod d d d D Erdquo 783-784
Veiem quina relacioacute tenen aquests esquemes amb el contingut que sexpressa en
ells ens fixarem perograve en els extrems Els versos amb 2 dagravectils (4) els de menys
dagravectils del text es podrien qualificar com els que donarien en termes acuacutestics
meacutes impressioacute de lentitut en aquest fragment La seva presegravencia destaca en els
versos 766 i 777 on es parla dApolmiddotlo Lobjectiu formal podria ser expandir
lanegravecdota miacutetica que sallunya de lescenari narratiu principal amb la intencioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 19
dallargar el paregraventesi Quant als versos holodagravectils (4) en trobem un (765)
precedint lexemple anterior que contrastaria encara meacutes amb lacumulacioacute
despondeus citada El 777 eacutes el punt agravelgid duna descripcioacute amb ritme ascendent
la dels homes dAgamegravemnon (773-779) Comenccedila al 773 amb 2 dagravectils passa a 3
en el 774 i 775 a 4 en el 776 a 5 en el 777 i novament a 4 en el 778 i 779 Podem
observar com aquests esquemes no es corresponen estrictament amb el contingut
de la descripcioacute perograve ajuden a caracteritzar-la riacutetmicament en aquest cas
agilitzant-la progressivament Els versos 784 i 785 en canvi es corresponen
perfectament amb el contingut ja que en aquests versos sexpressa moviment
concretament de les tropes aquees ja disposades Veiem quegrave diuen literalment
Daquesta manera en efecte la terra es lamentava granment sota els peus dels
que marxaven Molt ragravepidament travessaven la plana Podem pressentir que
aquest esquema per a un oient contemporani al poema augmentava la impressioacute
de dinamisme del que sexplica
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu) Els versos comencen amb la
mateixa proporcioacute amb dagravectil i espondeu El 764 acaba en monosiacutelmiddotlab una dada
molt estranya en lhexagravemetre
τὰς Εὔ μη λος ἔ λαυ νε πο δώ κε ας ὄρν ι θας ὣς _ _ _ u u _ u u _ u u _ u u _
La cesura predominat eacutes la trocaica (17 vegades) com en el vers 763
ἵππ οι μὲν μέγ ἄ ρισ ται ἔ σαν Φη ρη τι ά δα ο _ _ _ u u _ u u _ _ _ u u _ u
Observem els encavalcaments existents 762-763 766-767 768-769 769-770
771-772 772-773 773-774 774-775 775-776-777 777-778 782-783 i 784-785
Generalment lencavalcament eacutes suau i el que continua en el vers seguumlent eacutes un
complement que pot ser
Coordinat a un altre anterior (762-763 766-767 772-773 774-775 781-
782 784-785) exemple
781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
782 χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20
La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre
amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo
(Zeus) el complement indirecte del vers anterior
O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple
777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo
Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un
complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo
Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre
sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa
lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773
776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple
773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo
A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc
(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb
(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν
ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)
Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn
identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la
introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es
demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest
exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues
dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que
Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat
-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors
guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no
obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a
les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es
distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21
cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb
agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien
lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem
dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els
millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)
Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en
general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat
nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories
gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius
preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els
predicatius dadjectius els epiacutetets
El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb
sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per
exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents
(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten
en la seva majoria denotatius
Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo
literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς
εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si
tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε
Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus
La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que
els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es
representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una
informacioacute objectiva (ex 766)
En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en
-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes
(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers
764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les
preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22
de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica
especiacuteficament literagraveria
Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu
En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ
μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix
lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la
Musa
En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el
seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles
senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions
especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan
Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ
φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts
En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a
Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute
fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de
reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si
estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar
que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un
fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de
les erupcions del volcagrave Etna
Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels
dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes
arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme
entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari
expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per
exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de
solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de
legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23
Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que
el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha
demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable
ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha
deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats
linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori
equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de
ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les
caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric
II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra
publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes
diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en
lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a
la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i
els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo
En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es
refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents
Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una
gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les
estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos
dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells
soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no
hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici
molt irregulars
Aquests 4 versos soacuten els seguumlents
766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24
768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo
778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo
781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo
Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat
megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens
hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament
778
ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E
En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una
siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos
peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab
ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre
781
ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E
Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el
vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre
siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de
siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17
Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem
tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica
Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre
ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir
que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25
siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i
774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a
placcedila de peu
Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un
peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el
ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin
donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu
predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de
grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original
782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo
o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per
a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave
En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu
de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un
temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic
Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-
nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes
rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)
espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)
Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26
Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex
772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex
771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo
o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex
762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part
de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres
siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per
siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent
al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la
forma original
Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que
no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament
regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a
principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute
entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les
seguumlents indicacions seran considerats irregulars
Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac
Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu
Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27
Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del
hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten
els seguumlents
Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo
Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d
e p D Erdquo
Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo
ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d
e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Irregulars ldquop d d d D E
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa
d e d D Erdquo com el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d
e p D Erdquo com per exemple el vers 774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)
qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo
770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute
ldquop d e e E Erdquo
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28
exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de
versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar
Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents
esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant
diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i
llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la
durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels
diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la
cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents
esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute
diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers
es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la
sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute
despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En
definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb
lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la
dinagravemica dels hexagravemetres originals
Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies
megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en
que es miri
760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo
oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica
regular
779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo
o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29
784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo
o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el
meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes
el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa
aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de
pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]
Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve
serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte
dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent
togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la
seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per
evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de
7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per
camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble
Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla
Veiem-ho
761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu
truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir
gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte
amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu
aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil
Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu
meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o o
Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic
nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen
lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30
aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula
considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria
lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic
seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu
seragrave trocaica (oacute o o)
La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762
ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761
ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes
clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos
versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute
que aquesta acaba amb el peu mateix
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777
ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no
trobem cap cesura
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una
cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un
amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica
anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon
lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i
els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31
traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns
adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα
στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα
διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no
nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins
la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v
760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777
etc)
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i
entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot
ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de
langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria
de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el
DIEC223
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765
ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha
traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a
Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots
que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave
ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo
eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos
substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v
773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772
Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici
(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi
23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32
mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al
respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei
al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en
aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica
grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat
don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768
sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un
punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo
Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a
lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en
leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a
entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax
Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots
els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara
inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front
dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha
estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva
gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu
Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute
trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes
molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten
pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve
aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de
Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de
la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i
senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33
diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel
Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari
tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions
reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i
trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En
definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil
homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet
que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys
dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil
grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a
Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest
fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a
la pagravegina 65
Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats
amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de
Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb
siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula
bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769
(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests
uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de
lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent
togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden
ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute
hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha
sinalefa com si el)
Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres
que soacuten els seguumlents
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d
e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d
D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D
Erdquo com el vers 769
ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d
d e D Erdquo com per exemple el vers 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e
e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament
ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions
dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d
d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat
no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)
Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent
761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 10
Ordenat sacerdot lrsquo1 de maig de 1955 a Valls cursagrave lrsquoany de pastoral a Baltar
essent destinat al final de lrsquoany al Canadagrave on es dedicagrave durant tretze anys
a lrsquoapostolat entre els adolescents i joves Despreacutes passagrave a la Guinea Equatorial
(1969) on exerciacute el ministeri durant un any Lany 1970 fou destinat al Camerun
al llarg de deu anys estigueacute al servei de joves comunitats cristianes i arribagrave a
dominar excepcionalment la llengua autogravectona lEwondo
Lany 1980 tornagrave a Catalunya i es posagrave decididament al servei tant de lEsgleacutesia
com de la cultura del nostre paiacutes Entre daltres aportacions ha llegat a la nostra
cultura catalana una excelmiddotlent i lloada traduccioacute de la Iliacuteada (Alpha 1978) i una
transcripcioacute al catalagrave modern dAmic i amat de Ramon Llull (1984) Tambeacute ha
brindat a lEsgleacutesia i a la Congregacioacute nombroses traduccions poegravetiques i
creacions literagraveries originals
Lrsquoany 2004 iniciagrave a Sabadell lrsquoobra que ell considerava la meacutes important de la
seva vida lrsquoadoracioacute tot el dia de Jesuacutes en lExposicioacute Eucariacutestica
bull Manuel Balasch i Recort
Cornellagrave de Llobregat Baix Llobregat 13 de maig de 1928 - 14 de febrer de 2009
Va ser catedragravetic de grec de la Universitat Autogravenoma de Barcelona doctorat amb
la tesi Contribucioacuten al estudio de la lengua de Juvenal (1958) i va impartir
classes al Departament de Ciegravencies de lrsquoAntiguitat i de lrsquoEdat Mitjana a meacutes va
ser professor de grec drsquoensenyament secundari concretament a lrsquoINEM laquoJoseacute
Riberaraquo de Xagravetiva Valegravencia
Fou membre del Consell de Direccioacute de la Fundacioacute Bernat Metge on publicagrave
meacutes de trenta volums de clagravessics grecs i llatins com ara Platoacute Juvenal
Baquiacutelides Sogravefocles Aristogravefanes Polibi Tuciacutedides i Piacutendar A part de la
colmiddotleccioacute laquoBernat Metgeraquo tambeacute va editar traduccions en la colmiddotleccioacute
laquoBiblioteca Claacutesica Gredosraquo A meacutes de la traduccioacute centragrave la seva activitat en la
didagravectica de la cultura grecollatina com a autor de diverses gramagravetiques de llatiacute i
grec manuals com ara Introduccioacute al pensament clagravessic (1996) i antologies
entre les quals Liacuterica grega arcaica (1963) Emporion (1979) i Hesperia
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 11
antologiacutea de textos latinos (1983) Fou tambeacute un estudioacutes de lobra i el pensament
de Carles Riba Carles Riba helmiddotlenista i humanista (1984) Carles Riba la
vessant alemanya del seu pensament i de la seva obra (1987) i Carles Riba poeta
i humanista cristiagrave (1991) Editagrave tres volums del Memorial del peccador remut de
Felip de Malla (1981 1983 1986) i traduiacute i prologagrave les Elegies de Duino de
Rainer Maria Rilke (1995) Eacutes autor dels reculls de poemes LElegia transparent
(1998) de temagravetica sacerdotal i Miralls del temps (2000) de caire liacuteric La seva
traduccioacute al catalagrave de la Iliacuteada li valgueacute el 1998 els premis Ciutat de Barcelona i
Criacutetica Serra dOr El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi Fou membre de
la Reial Acadegravemia de Bones Lletres de Barcelona (2000)
A finals de lrsquoany 2005 va cedir quasi tota la seva biblioteca personal a la
Biblioteca drsquoHumanitats
Manuel Balasch fou el primer que traduiacute la Iliacuteada en hexagravemetres el vers clagravessic en
quegrave estagrave compost loriginal grec i publicagrave la seva obra el 1971 en leditorial
Selecta Un quart de segle meacutes tard va realitzar una nova versioacute -la que fou
doblement premiada (1998)- perquegrave considerava desfasada lanterior
I3 Adaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave
bull Breu histograveria
Es pot considerar el segle XIV a Itagravelia la data de inici de ladaptacioacute dels
esquemes clagravessics a les llenguumles modernes A Catalunya perograve aquest fenomen
sesdeveacute un fet tardagrave degut a la Decadegravencia8 Llevat dels intents anteriors
ladopcioacute dels ritmes clagravessics en la poesia catalana i especialment lldquoadaptacioacuterdquo
de lhexagravemetre al catalagrave comenccedila a partir del Noucentisme amb Carles Riba i
Maragall Maragall adaptagrave la muacutesica i el ritme propi de lhexagravemetre homegraveric en
una traduccioacute dels Himnes homegraverics feta per Bosch i Gimpera la seva obra eacutes el
precedent del que seria lhexagravemetre ribiagrave Carles Riba traduiacute en ladolescegravencia Les
Bucograveliques de Virgili el seu rigoroacutes hexagravemetre catalagrave ja fou en aquell moment
titllat de perfecte perograve fou amb la seva primera traduccioacute de lOdissea (1919)
8 ldquoNom amb quegrave els historiadors de la literatura catalana han designat el periacuteode compregraves entre la fi de ledat mitjana i la Renaixenccedila el qual es caracteritza per una notable minva en luacutes literari del catalagrave i per la mediocritat estegravetica de les obres que shi produiumlrenrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 12
que fixagrave duna manera gairebeacute definitiva ladaptacioacute catalana de lhexagravemetre amb
lleis progravepies La nova versioacute de Riba daquest mateix poema (1948) significa la
magravexima expressioacute de fidelitat a lhexagravemetre homegraveric en la nostra llengua
bull Principals diferegravencies
La megravetrica grega eacutes una megravetrica quantitativa es fonamenta en la quantitat de les
siacutelmiddotlabes Aquestes podien eacutesser llargues o breus la siacutelmiddotlaba llarga equivalia en
durada a dues breus la siacutelmiddotlaba breu al seu torn corresponia a la unitat megravetrica
meacutes petita anomenada mora La combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes llargues i
breus formava els peus megravetrics i la successioacute daquests peus megravetrics donava com a
resultat el vers que depenia (el seu nom) del tipus i la quantitat de peus que el
constitueixen
En les llenguumles romagraveniques el fonament del ritme es basa en lrsquoalternanccedila dels
accents en les paraules (sistema accentual) lrsquooposicioacute drsquoagravetona (temps feble) i
togravenica (temps fort) Els accents determinen el ritme del vers i el vers mateix com
ho fa la quantitat silmiddotlagravebica en el sistema quantitatiu
laquoEn efecte les siacutelmiddotlabes llargues clagravessiques se corresponen molt beacute en les siacutelmiddotlabes
tograveniques o accentuades de la nostra llengua i les siacutelmiddotlabes breus o ragravepides en les
siacutelmiddotlabes agravetones o no accentuadesraquo (Joaquim Garcia i Girona 1925)
A diferegravencia de la versificacioacute clagravessica en quegrave els versos resultat duna
combinacioacute de mesures megravetriques admeten un nombre variable de siacutelmiddotlabes en la
megravetrica catalana el vers eacutes denominat segons el recompte silmiddotlagravebic deu siacutelmiddotlabes
formen un vers decasiacutelmiddotlab etc
bull Imitacioacute
El peu megravetric grecoromagrave equival en catalagrave a un grup fogravenic compost per una
combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes tograveniques (transcrit oacute) i agravetones (transcrit o)
Tot i aixiacute no hi ha una vertadera correspondegravencia entre els peus megravetrics clagravessics
amb els pretesos peus del vers catalagrave i cal que sestableixi la seguumlent equivalegravencia9
per a considerar vagravelides les adaptacions siacutelmiddotlaba llarga a principi de peu = siacutelmiddotlaba
togravenica siacutelmiddotlaba llarga precedida duna siacutelmiddotlaba llarga o siacutelmiddotlaba breu en segona
9 MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral Barcelona Febrer 1976
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 13
placcedila de peu = siacutelmiddotlaba agravetona siacutelmiddotlaba breu en tercera placcedila de peu = siacutelmiddotlaba
agravetona
Considerem en paraules de Miquel Peix quin eacutes el model de composicioacute de
laquolhexagravemetre de la poesia greco-romana basat per a la nostra llengua en el
sistema accentual [eacutes] el vers de sis accents ndashcomenccedil cadascun drsquoells drsquouna
sequumlegravencia de tres o de dues siacutelmiddotlabes eacutes a dir dels primitius dagravectil i espondeundash
sense excloure els accents secundaris distribuiumlts tots ells en una estudiada
alternagravencia i proveiumlts drsquounes cesures principalment ldquomasculinesrdquo que pretenen
recordar les de lrsquohexagravemetre clagravessicraquo10
Lesquema megravetric ideal eacutes el seguumlent
oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) Oacute O O Oacute O
Quan diem que les sis mesures de lhexagravemetre clagravessic equivalen en catalagrave a un vers
de sis accents separat per una o dues siacutelmiddotlabes agravetones trobem el seguumlent problema
en la nostra llengua hi ha la tendegravencia a fer togravenica una siacutelmiddotlaba siacute i una siacutelmiddotlaba no
eacutes a dir a meacutes de dos elements agravetons seguits sintroduirien accents secundaris que
anirien en contra daquesta llei bagravesica11
bull Dificultats
La dificultat que ofereix lhexagravemetre en laplicacioacute al catalagrave es redueix
fonamentalment a la primera siacutelmiddotlaba del vers que cal que sigui togravenica en canvi
la tendegravencia del catalagrave eacutes dun ritme agut12 Davant daquesta dificultat hi han
diverses solucions i laquode la solucioacute que hom doni a aquest problema dependragrave en
gran part la fesomia de lhexagravemetre catalagraveraquo13 Nosaltres perograve considerem dentre
diverses estrategravegies conegudes per a facilitar la creacioacute dhexagravemetres amb
considerable fidelitat les meacutes encertades les seguumlents
El desplaccedilament del primer accent14 Eacutes a dir la substitucioacute del primer peu de
lhexagravemetre per un altre de caracteriacutestiques similars Dit aixograve i tenint en compte
10 DOLCcedil Miquel LEneida Prograveleg Barcelona Alpha195811 RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 191912 Emprat per Riba com a sinogravenim de ritme ascendent Mentre el ritme clagravessic de lhexagravemetre eacutes
descendent (comenccedila per temps fort) en catalagrave el ritme eacutes naturalment ascendent (comenccedila per temps feble ldquodegut a la gran quantitat de partiacutecules agravetones que tenen lloc al comenccedilament doracioacute articles preposicions conjuncionsrdquo Eduard Valentiacute)
13 VALENTIacute Eduard Els clagravessics i la literatura catalana moderna Barcelona Curial Edicions Catalanes 1973
14 MEDINA Jaume Ibiacuted p 166
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 14
que no es poden trobar dos accents consecutius (com succeiria desplaccedilant el
primer accent dun peu bisiacutelmiddotlab) contemplem que luacutenica substitucioacute possible eacutes
la dun peu trisiacutelmiddotlab concretament el primer dagravectil (oacute o o) per un amfiacutebrac (o oacute
o)
Una altra solucioacute eacutes el fet de no comenccedilar amb siacutelmiddotlaba togravenica ni contenir el primer
peu cap accent togravenic Eacutes a dir comenccedilar amb un peu format per siacutelmiddotlabes agravetones
Per no rompre el ritme dactiacutelic de lhexagravemetre sha de seguir la seguumlent condicioacute
que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones (no dues ni quatre) i que la quarta sigui
togravenica15
15 INGLEgraveS I PIJOAN Martiacute Estructuracioacute dels versos llatins en catalagrave Apegravendix a lobra de M Melendres LEsposa de lAnyell Tarragona 1965
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 15
II ANAgraveLISI I COMPARACIOacute DELS TEXTOS
Aclariments
Com ja srsquoha avanccedilat a la introduccioacute la metodologia emprada per la realitzacioacute
del treball es basa en el comentari de text entegraves com un mitjagrave per ilmiddotlustrar lestudi
dels textos i expressar les nostres valoracions
Els eixos pels quals es desenvolupa el comentari de text soacuten els seguumlents
1 CONTEXTUALITZACIOacute
2 TEMA
3 ESTRUCTURA
1 Estructura externa (aspecte megravetric)
2 Estructura interna (articulacioacute del contingut)
4 ANAgraveLISI FORMAL
5 CONCLUSIOacute
Aquest model seragrave aplicat en la seva totalitat en la redaccioacute del comentari del text
original Daquesta manera sintentaragrave que el lector obtingui una visioacute ample del
text original i no lentengui simplement com un element a comparar
Pel que fa als textos traduiumlts es prestaragrave atencioacute -casi exclusivament- a lanagravelisi de
lestructura externa i laspecte formal encara que sempre partint del contingut
Considerem aquests dos aspectes el meacutes importants per al nostre objectiu
comparatiu pel seu valor comparable entre original i traduccioacute i ja que en
principi el contingut del poema eacutes inamovible no es prestaragrave atencioacute ni a la
contextualitzacioacute ni al tema Les convergegravencies i divergegravencies amb el text original
seran sintetitzades en la conclusioacute de cada comentari
Finalment amb la intencioacute de reflexionar sobre les possibles solucions del text
hem decidit fer un quart comentari on es compararan els dos textos traduiumlts
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 16
II1 Comentari del text original grec
El fragment seleccionat forma part del cant segon o segona rapsogravedia de la Iliacuteada
que consta de 877 versos concretament forma part duna seccioacute ben diferenciada
que ocupa 301 versos i que correspon a la segona mitat daquest cant (484-785)
En aquesta seccioacute anomenada tradicionalment com el Catagraveleg de les naus es fa
una descripcioacute de lexegravercit aqueu o grec que consisteix en una enumeracioacute dels
contingents de naus que componien lexpedicioacute contra Troia sanomenen les
regions principals que envien tropes els cabdills de cada regioacute i el nombre de naus
enviades En la part final daquesta descripcioacute es precisa qui soacuten els millors
guerrers dentre els grecs com ara Aquilmiddotles o Agraveiax aquesta eacutes exactament la
part escollida 760-785 Iliacuteada II En el cant II el catagraveleg de les naus sinsereix
quan Agamegravemnon disposa les tropes i passa revista a aquestes Abans daixograve
Agamegravemnon tot i que eacutes instigat per Zeus mitjanccedilant un somni a reprendre la
batalla posa a prova la moral del seu exegravercit proposant la retirada de Troia
Despreacutes de reprimir les temptatives de rendicioacute castigar els covards i animar
lexegravercit amb excelmiddotlents discursos es fan els preparatius per anar a la guerra
Despreacutes del catagraveleg de les naus gregues es descriuen les forces troianes que
tambeacute es disposen per la lluita
La funcioacute linguumliacutestica que predomina eacutes la representativa perquegrave la intencioacute de
lautor eacutes presentar una histograveria sense valoracions personals El narrador eacutes
heterodiegegravetic no eacutes un personatge del relat i eacutes omniscient ho coneix tot relata
objectivament i en tercera persona uns successos sense formar part de laccioacute
distanciat
El tema daquest fragment eacutes en efecte els millors guerrers i cavalls del
contingent grec La idea central eacutes la referegravencia que es fa al ressentiment
dAquilmiddotles amb Agamegravemnon (versos 769-773) i que situa el principal heroi grec
lluny de laccioacute expectant El tema es genera a partir de la mencioacute dAquilmiddotles ja
que el narrador no pot tant sols anomenar-lo sinoacute que es veu obligat a explicar el
seu estat dagravenim i per tant a fer referegravencia al conflicte entre aquests dos herois al
seu enuig A meacutes daquesta idea central que es el tema nuclear de lobra
sidentifiquen dues idees importants per una banda entre els millors guerrers i
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 17
cavalls els meacutes ben considerats soacuten Aquilmiddotles i els seus cavalls per laltra el
contingent aqueu sense la presegravencia del seu millor guerrer eacutes molt poderoacutes
gragravecies al seu ingent nombre
El fragment eacutes una tirada de 25 hexagravemetres (del grec ldquoἕξαrdquo sis i ldquoμέτρονrdquo metre
sis metres) Aquest vers tambeacute anomenat hexagravemetre dactiacutelic eacutes constituiumlt per una
segraverie de sis peus metres o compassos de dos temps un de fort seguit dun de
feble Els dos temps soacuten quantitativament iguals perograve el temps fort eacutes sempre
format per una siacutelmiddotlaba llarga (transcrit _) i el feble pot ser format per una llarga o
dues de breus (transcrit u u) En el primer cas el peu sanomena espondeu (_ _) i
en el segon dagravectil (_ u u) Les possibilitats dorganitzacioacute dels peus soacuten les
seguumlents luacuteltim peu eacutes sempre un espondeu el cinquegrave eacutes dagravectil16 i els quatre
primers soacuten a lliure disposicioacute dagravectils o espondeus17
Presenta lesquema seguumlent (amb un miacutenim de dotze siacutelmiddotlabes i un magravexim de
disset)18 _ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _ Per ser un vers tan llarg presenta
sempre una cesura (transcrit ) en el tercer peu que el divideix en dos membres
el segon quelcom meacutes llarg que el primer Aquesta cesura pot ser de dos tipus
trocaica si separa les dues siacutelmiddotlabes breus (_ uu _ uu _ u u _ uu _ uu _ _) o
penthemiacutemera si divideix el peu en dos (_ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _) A
meacutes de la cesura principal pot presentar cesures secundagraveries que no tindrem en
compte Finalment resta dir que eacutes el vers tradicional de lepopeia grega i romana
usat tambeacute en la poesia religiosa (oracles i himnes) en la didascagravelica i en
lelegiacuteaca i que el seu origen eacutes molt llunyagrave en el temps sorgit de la literatura oral
Hi ha un magravexim de 32 agrupacions diferents o esquemes de lhexagravemetre19
diferents maneres possibles de combinar els dagravectils (d) i els espondeus (e) que el
formen En el fragment hem trobat 9 que soacuten les seguumlents
Hexagravemetres amb 2 dagravectils ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquoe d d e D Erdquo ldquoe e d d D Erdquo ldquod e d 16 El cinquegrave peu teacute molta importagravencia en el ritme de lhexagravemetre tant que si aquest eacutes un dagravectil
lhexagravemetre sanomena dactiacutelic i si eacutes espondeu sanomena espondaic -tradicionalment lhexagravemetre espondaic eacutes evitat fins al punt de ser excepcional la seva presencia
17 En termes acuacutestics lacumulacioacute de dagravectils donava la impressioacute de lleugeresa en canvi lacumulacioacute despondeus donava la sensacioacute de pesador La gran varietat riacutetmica i melogravedica (accents de les paraules) era explotada a voluntat pel poeta en la creacioacute poegravetica
18 El signe ldquourdquo expressa la possibilitat deacutesser siacutelmiddotlaba llarga o breu19 MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios claacutesicos Vol 15
(1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 18
e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d d e D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo ldquod e d
d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod
d d e D Erdquo com per exemple el vers 760
οὗ τοι ἄρ ἡ γε μό νες Δα να ῶν καὶ κοί ραν οι ἦ σαν _ u u _ u u _ u u _ _ _ u u _ _
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e
d d D Erdquo com el vers 774
δίσκ οι σιν τέρ πον το καὶ αἰγ α νέ ῃ σιν ἱ έντ ες _ _ _ _ _ u u _ u u _ u u _ _
I en igual proporcioacute lhexagravemetre holodagravectil de 5 dagravectils ldquod d d d D Erdquo com
el vers 777
ἕστ α σαν ἅρμ α τα δεὖ πε πυκ ασ μέ να κεῖ το ἀ νάκ των _ u u _ u u _ u u _ u u _ u u _ _
I lhexagravemetre de 2 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e d e D Erdquo com el
vers 762
αὐ τῶν ἠδ ἵππ ων οἳ ἅμ Ἀτ ρείA δῃ σιν ἕ πον το_ _ _ _ _ u u _ _ _ u u _ _
Aquests variats esquemes sintercalen entre ells de manera que nomeacutes hi ha 3
casos en quegrave es repeteix un mateix esquema en dos versos seguits ldquoe e d d
D Erdquo 774-775 ldquod d d e D Erdquo 781-782 i ldquod d d d D Erdquo 783-784
Veiem quina relacioacute tenen aquests esquemes amb el contingut que sexpressa en
ells ens fixarem perograve en els extrems Els versos amb 2 dagravectils (4) els de menys
dagravectils del text es podrien qualificar com els que donarien en termes acuacutestics
meacutes impressioacute de lentitut en aquest fragment La seva presegravencia destaca en els
versos 766 i 777 on es parla dApolmiddotlo Lobjectiu formal podria ser expandir
lanegravecdota miacutetica que sallunya de lescenari narratiu principal amb la intencioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 19
dallargar el paregraventesi Quant als versos holodagravectils (4) en trobem un (765)
precedint lexemple anterior que contrastaria encara meacutes amb lacumulacioacute
despondeus citada El 777 eacutes el punt agravelgid duna descripcioacute amb ritme ascendent
la dels homes dAgamegravemnon (773-779) Comenccedila al 773 amb 2 dagravectils passa a 3
en el 774 i 775 a 4 en el 776 a 5 en el 777 i novament a 4 en el 778 i 779 Podem
observar com aquests esquemes no es corresponen estrictament amb el contingut
de la descripcioacute perograve ajuden a caracteritzar-la riacutetmicament en aquest cas
agilitzant-la progressivament Els versos 784 i 785 en canvi es corresponen
perfectament amb el contingut ja que en aquests versos sexpressa moviment
concretament de les tropes aquees ja disposades Veiem quegrave diuen literalment
Daquesta manera en efecte la terra es lamentava granment sota els peus dels
que marxaven Molt ragravepidament travessaven la plana Podem pressentir que
aquest esquema per a un oient contemporani al poema augmentava la impressioacute
de dinamisme del que sexplica
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu) Els versos comencen amb la
mateixa proporcioacute amb dagravectil i espondeu El 764 acaba en monosiacutelmiddotlab una dada
molt estranya en lhexagravemetre
τὰς Εὔ μη λος ἔ λαυ νε πο δώ κε ας ὄρν ι θας ὣς _ _ _ u u _ u u _ u u _ u u _
La cesura predominat eacutes la trocaica (17 vegades) com en el vers 763
ἵππ οι μὲν μέγ ἄ ρισ ται ἔ σαν Φη ρη τι ά δα ο _ _ _ u u _ u u _ _ _ u u _ u
Observem els encavalcaments existents 762-763 766-767 768-769 769-770
771-772 772-773 773-774 774-775 775-776-777 777-778 782-783 i 784-785
Generalment lencavalcament eacutes suau i el que continua en el vers seguumlent eacutes un
complement que pot ser
Coordinat a un altre anterior (762-763 766-767 772-773 774-775 781-
782 784-785) exemple
781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
782 χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20
La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre
amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo
(Zeus) el complement indirecte del vers anterior
O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple
777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo
Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un
complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo
Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre
sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa
lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773
776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple
773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo
A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc
(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb
(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν
ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)
Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn
identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la
introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es
demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest
exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues
dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que
Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat
-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors
guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no
obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a
les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es
distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21
cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb
agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien
lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem
dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els
millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)
Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en
general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat
nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories
gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius
preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els
predicatius dadjectius els epiacutetets
El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb
sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per
exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents
(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten
en la seva majoria denotatius
Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo
literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς
εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si
tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε
Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus
La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que
els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es
representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una
informacioacute objectiva (ex 766)
En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en
-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes
(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers
764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les
preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22
de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica
especiacuteficament literagraveria
Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu
En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ
μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix
lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la
Musa
En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el
seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles
senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions
especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan
Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ
φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts
En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a
Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute
fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de
reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si
estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar
que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un
fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de
les erupcions del volcagrave Etna
Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels
dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes
arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme
entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari
expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per
exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de
solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de
legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23
Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que
el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha
demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable
ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha
deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats
linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori
equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de
ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les
caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric
II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra
publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes
diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en
lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a
la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i
els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo
En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es
refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents
Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una
gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les
estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos
dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells
soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no
hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici
molt irregulars
Aquests 4 versos soacuten els seguumlents
766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24
768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo
778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo
781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo
Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat
megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens
hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament
778
ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E
En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una
siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos
peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab
ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre
781
ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E
Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el
vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre
siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de
siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17
Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem
tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica
Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre
ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir
que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25
siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i
774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a
placcedila de peu
Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un
peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el
ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin
donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu
predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de
grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original
782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo
o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per
a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave
En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu
de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un
temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic
Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-
nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes
rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)
espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)
Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26
Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex
772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex
771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo
o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex
762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part
de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres
siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per
siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent
al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la
forma original
Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que
no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament
regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a
principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute
entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les
seguumlents indicacions seran considerats irregulars
Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac
Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu
Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27
Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del
hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten
els seguumlents
Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo
Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d
e p D Erdquo
Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo
ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d
e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Irregulars ldquop d d d D E
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa
d e d D Erdquo com el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d
e p D Erdquo com per exemple el vers 774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)
qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo
770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute
ldquop d e e E Erdquo
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28
exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de
versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar
Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents
esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant
diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i
llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la
durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels
diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la
cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents
esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute
diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers
es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la
sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute
despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En
definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb
lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la
dinagravemica dels hexagravemetres originals
Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies
megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en
que es miri
760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo
oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica
regular
779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo
o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29
784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo
o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el
meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes
el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa
aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de
pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]
Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve
serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte
dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent
togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la
seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per
evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de
7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per
camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble
Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla
Veiem-ho
761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu
truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir
gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte
amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu
aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil
Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu
meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o o
Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic
nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen
lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30
aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula
considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria
lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic
seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu
seragrave trocaica (oacute o o)
La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762
ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761
ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes
clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos
versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute
que aquesta acaba amb el peu mateix
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777
ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no
trobem cap cesura
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una
cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un
amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica
anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon
lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i
els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31
traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns
adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα
στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα
διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no
nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins
la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v
760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777
etc)
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i
entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot
ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de
langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria
de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el
DIEC223
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765
ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha
traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a
Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots
que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave
ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo
eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos
substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v
773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772
Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici
(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi
23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32
mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al
respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei
al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en
aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica
grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat
don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768
sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un
punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo
Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a
lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en
leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a
entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax
Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots
els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara
inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front
dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha
estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva
gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu
Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute
trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes
molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten
pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve
aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de
Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de
la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i
senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33
diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel
Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari
tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions
reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i
trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En
definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil
homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet
que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys
dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil
grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a
Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest
fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a
la pagravegina 65
Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats
amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de
Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb
siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula
bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769
(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests
uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de
lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent
togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden
ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute
hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha
sinalefa com si el)
Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres
que soacuten els seguumlents
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d
e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d
D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D
Erdquo com el vers 769
ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d
d e D Erdquo com per exemple el vers 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e
e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament
ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions
dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d
d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat
no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)
Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent
761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 11
antologiacutea de textos latinos (1983) Fou tambeacute un estudioacutes de lobra i el pensament
de Carles Riba Carles Riba helmiddotlenista i humanista (1984) Carles Riba la
vessant alemanya del seu pensament i de la seva obra (1987) i Carles Riba poeta
i humanista cristiagrave (1991) Editagrave tres volums del Memorial del peccador remut de
Felip de Malla (1981 1983 1986) i traduiacute i prologagrave les Elegies de Duino de
Rainer Maria Rilke (1995) Eacutes autor dels reculls de poemes LElegia transparent
(1998) de temagravetica sacerdotal i Miralls del temps (2000) de caire liacuteric La seva
traduccioacute al catalagrave de la Iliacuteada li valgueacute el 1998 els premis Ciutat de Barcelona i
Criacutetica Serra dOr El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi Fou membre de
la Reial Acadegravemia de Bones Lletres de Barcelona (2000)
A finals de lrsquoany 2005 va cedir quasi tota la seva biblioteca personal a la
Biblioteca drsquoHumanitats
Manuel Balasch fou el primer que traduiacute la Iliacuteada en hexagravemetres el vers clagravessic en
quegrave estagrave compost loriginal grec i publicagrave la seva obra el 1971 en leditorial
Selecta Un quart de segle meacutes tard va realitzar una nova versioacute -la que fou
doblement premiada (1998)- perquegrave considerava desfasada lanterior
I3 Adaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave
bull Breu histograveria
Es pot considerar el segle XIV a Itagravelia la data de inici de ladaptacioacute dels
esquemes clagravessics a les llenguumles modernes A Catalunya perograve aquest fenomen
sesdeveacute un fet tardagrave degut a la Decadegravencia8 Llevat dels intents anteriors
ladopcioacute dels ritmes clagravessics en la poesia catalana i especialment lldquoadaptacioacuterdquo
de lhexagravemetre al catalagrave comenccedila a partir del Noucentisme amb Carles Riba i
Maragall Maragall adaptagrave la muacutesica i el ritme propi de lhexagravemetre homegraveric en
una traduccioacute dels Himnes homegraverics feta per Bosch i Gimpera la seva obra eacutes el
precedent del que seria lhexagravemetre ribiagrave Carles Riba traduiacute en ladolescegravencia Les
Bucograveliques de Virgili el seu rigoroacutes hexagravemetre catalagrave ja fou en aquell moment
titllat de perfecte perograve fou amb la seva primera traduccioacute de lOdissea (1919)
8 ldquoNom amb quegrave els historiadors de la literatura catalana han designat el periacuteode compregraves entre la fi de ledat mitjana i la Renaixenccedila el qual es caracteritza per una notable minva en luacutes literari del catalagrave i per la mediocritat estegravetica de les obres que shi produiumlrenrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 12
que fixagrave duna manera gairebeacute definitiva ladaptacioacute catalana de lhexagravemetre amb
lleis progravepies La nova versioacute de Riba daquest mateix poema (1948) significa la
magravexima expressioacute de fidelitat a lhexagravemetre homegraveric en la nostra llengua
bull Principals diferegravencies
La megravetrica grega eacutes una megravetrica quantitativa es fonamenta en la quantitat de les
siacutelmiddotlabes Aquestes podien eacutesser llargues o breus la siacutelmiddotlaba llarga equivalia en
durada a dues breus la siacutelmiddotlaba breu al seu torn corresponia a la unitat megravetrica
meacutes petita anomenada mora La combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes llargues i
breus formava els peus megravetrics i la successioacute daquests peus megravetrics donava com a
resultat el vers que depenia (el seu nom) del tipus i la quantitat de peus que el
constitueixen
En les llenguumles romagraveniques el fonament del ritme es basa en lrsquoalternanccedila dels
accents en les paraules (sistema accentual) lrsquooposicioacute drsquoagravetona (temps feble) i
togravenica (temps fort) Els accents determinen el ritme del vers i el vers mateix com
ho fa la quantitat silmiddotlagravebica en el sistema quantitatiu
laquoEn efecte les siacutelmiddotlabes llargues clagravessiques se corresponen molt beacute en les siacutelmiddotlabes
tograveniques o accentuades de la nostra llengua i les siacutelmiddotlabes breus o ragravepides en les
siacutelmiddotlabes agravetones o no accentuadesraquo (Joaquim Garcia i Girona 1925)
A diferegravencia de la versificacioacute clagravessica en quegrave els versos resultat duna
combinacioacute de mesures megravetriques admeten un nombre variable de siacutelmiddotlabes en la
megravetrica catalana el vers eacutes denominat segons el recompte silmiddotlagravebic deu siacutelmiddotlabes
formen un vers decasiacutelmiddotlab etc
bull Imitacioacute
El peu megravetric grecoromagrave equival en catalagrave a un grup fogravenic compost per una
combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes tograveniques (transcrit oacute) i agravetones (transcrit o)
Tot i aixiacute no hi ha una vertadera correspondegravencia entre els peus megravetrics clagravessics
amb els pretesos peus del vers catalagrave i cal que sestableixi la seguumlent equivalegravencia9
per a considerar vagravelides les adaptacions siacutelmiddotlaba llarga a principi de peu = siacutelmiddotlaba
togravenica siacutelmiddotlaba llarga precedida duna siacutelmiddotlaba llarga o siacutelmiddotlaba breu en segona
9 MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral Barcelona Febrer 1976
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 13
placcedila de peu = siacutelmiddotlaba agravetona siacutelmiddotlaba breu en tercera placcedila de peu = siacutelmiddotlaba
agravetona
Considerem en paraules de Miquel Peix quin eacutes el model de composicioacute de
laquolhexagravemetre de la poesia greco-romana basat per a la nostra llengua en el
sistema accentual [eacutes] el vers de sis accents ndashcomenccedil cadascun drsquoells drsquouna
sequumlegravencia de tres o de dues siacutelmiddotlabes eacutes a dir dels primitius dagravectil i espondeundash
sense excloure els accents secundaris distribuiumlts tots ells en una estudiada
alternagravencia i proveiumlts drsquounes cesures principalment ldquomasculinesrdquo que pretenen
recordar les de lrsquohexagravemetre clagravessicraquo10
Lesquema megravetric ideal eacutes el seguumlent
oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) Oacute O O Oacute O
Quan diem que les sis mesures de lhexagravemetre clagravessic equivalen en catalagrave a un vers
de sis accents separat per una o dues siacutelmiddotlabes agravetones trobem el seguumlent problema
en la nostra llengua hi ha la tendegravencia a fer togravenica una siacutelmiddotlaba siacute i una siacutelmiddotlaba no
eacutes a dir a meacutes de dos elements agravetons seguits sintroduirien accents secundaris que
anirien en contra daquesta llei bagravesica11
bull Dificultats
La dificultat que ofereix lhexagravemetre en laplicacioacute al catalagrave es redueix
fonamentalment a la primera siacutelmiddotlaba del vers que cal que sigui togravenica en canvi
la tendegravencia del catalagrave eacutes dun ritme agut12 Davant daquesta dificultat hi han
diverses solucions i laquode la solucioacute que hom doni a aquest problema dependragrave en
gran part la fesomia de lhexagravemetre catalagraveraquo13 Nosaltres perograve considerem dentre
diverses estrategravegies conegudes per a facilitar la creacioacute dhexagravemetres amb
considerable fidelitat les meacutes encertades les seguumlents
El desplaccedilament del primer accent14 Eacutes a dir la substitucioacute del primer peu de
lhexagravemetre per un altre de caracteriacutestiques similars Dit aixograve i tenint en compte
10 DOLCcedil Miquel LEneida Prograveleg Barcelona Alpha195811 RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 191912 Emprat per Riba com a sinogravenim de ritme ascendent Mentre el ritme clagravessic de lhexagravemetre eacutes
descendent (comenccedila per temps fort) en catalagrave el ritme eacutes naturalment ascendent (comenccedila per temps feble ldquodegut a la gran quantitat de partiacutecules agravetones que tenen lloc al comenccedilament doracioacute articles preposicions conjuncionsrdquo Eduard Valentiacute)
13 VALENTIacute Eduard Els clagravessics i la literatura catalana moderna Barcelona Curial Edicions Catalanes 1973
14 MEDINA Jaume Ibiacuted p 166
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 14
que no es poden trobar dos accents consecutius (com succeiria desplaccedilant el
primer accent dun peu bisiacutelmiddotlab) contemplem que luacutenica substitucioacute possible eacutes
la dun peu trisiacutelmiddotlab concretament el primer dagravectil (oacute o o) per un amfiacutebrac (o oacute
o)
Una altra solucioacute eacutes el fet de no comenccedilar amb siacutelmiddotlaba togravenica ni contenir el primer
peu cap accent togravenic Eacutes a dir comenccedilar amb un peu format per siacutelmiddotlabes agravetones
Per no rompre el ritme dactiacutelic de lhexagravemetre sha de seguir la seguumlent condicioacute
que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones (no dues ni quatre) i que la quarta sigui
togravenica15
15 INGLEgraveS I PIJOAN Martiacute Estructuracioacute dels versos llatins en catalagrave Apegravendix a lobra de M Melendres LEsposa de lAnyell Tarragona 1965
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 15
II ANAgraveLISI I COMPARACIOacute DELS TEXTOS
Aclariments
Com ja srsquoha avanccedilat a la introduccioacute la metodologia emprada per la realitzacioacute
del treball es basa en el comentari de text entegraves com un mitjagrave per ilmiddotlustrar lestudi
dels textos i expressar les nostres valoracions
Els eixos pels quals es desenvolupa el comentari de text soacuten els seguumlents
1 CONTEXTUALITZACIOacute
2 TEMA
3 ESTRUCTURA
1 Estructura externa (aspecte megravetric)
2 Estructura interna (articulacioacute del contingut)
4 ANAgraveLISI FORMAL
5 CONCLUSIOacute
Aquest model seragrave aplicat en la seva totalitat en la redaccioacute del comentari del text
original Daquesta manera sintentaragrave que el lector obtingui una visioacute ample del
text original i no lentengui simplement com un element a comparar
Pel que fa als textos traduiumlts es prestaragrave atencioacute -casi exclusivament- a lanagravelisi de
lestructura externa i laspecte formal encara que sempre partint del contingut
Considerem aquests dos aspectes el meacutes importants per al nostre objectiu
comparatiu pel seu valor comparable entre original i traduccioacute i ja que en
principi el contingut del poema eacutes inamovible no es prestaragrave atencioacute ni a la
contextualitzacioacute ni al tema Les convergegravencies i divergegravencies amb el text original
seran sintetitzades en la conclusioacute de cada comentari
Finalment amb la intencioacute de reflexionar sobre les possibles solucions del text
hem decidit fer un quart comentari on es compararan els dos textos traduiumlts
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 16
II1 Comentari del text original grec
El fragment seleccionat forma part del cant segon o segona rapsogravedia de la Iliacuteada
que consta de 877 versos concretament forma part duna seccioacute ben diferenciada
que ocupa 301 versos i que correspon a la segona mitat daquest cant (484-785)
En aquesta seccioacute anomenada tradicionalment com el Catagraveleg de les naus es fa
una descripcioacute de lexegravercit aqueu o grec que consisteix en una enumeracioacute dels
contingents de naus que componien lexpedicioacute contra Troia sanomenen les
regions principals que envien tropes els cabdills de cada regioacute i el nombre de naus
enviades En la part final daquesta descripcioacute es precisa qui soacuten els millors
guerrers dentre els grecs com ara Aquilmiddotles o Agraveiax aquesta eacutes exactament la
part escollida 760-785 Iliacuteada II En el cant II el catagraveleg de les naus sinsereix
quan Agamegravemnon disposa les tropes i passa revista a aquestes Abans daixograve
Agamegravemnon tot i que eacutes instigat per Zeus mitjanccedilant un somni a reprendre la
batalla posa a prova la moral del seu exegravercit proposant la retirada de Troia
Despreacutes de reprimir les temptatives de rendicioacute castigar els covards i animar
lexegravercit amb excelmiddotlents discursos es fan els preparatius per anar a la guerra
Despreacutes del catagraveleg de les naus gregues es descriuen les forces troianes que
tambeacute es disposen per la lluita
La funcioacute linguumliacutestica que predomina eacutes la representativa perquegrave la intencioacute de
lautor eacutes presentar una histograveria sense valoracions personals El narrador eacutes
heterodiegegravetic no eacutes un personatge del relat i eacutes omniscient ho coneix tot relata
objectivament i en tercera persona uns successos sense formar part de laccioacute
distanciat
El tema daquest fragment eacutes en efecte els millors guerrers i cavalls del
contingent grec La idea central eacutes la referegravencia que es fa al ressentiment
dAquilmiddotles amb Agamegravemnon (versos 769-773) i que situa el principal heroi grec
lluny de laccioacute expectant El tema es genera a partir de la mencioacute dAquilmiddotles ja
que el narrador no pot tant sols anomenar-lo sinoacute que es veu obligat a explicar el
seu estat dagravenim i per tant a fer referegravencia al conflicte entre aquests dos herois al
seu enuig A meacutes daquesta idea central que es el tema nuclear de lobra
sidentifiquen dues idees importants per una banda entre els millors guerrers i
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 17
cavalls els meacutes ben considerats soacuten Aquilmiddotles i els seus cavalls per laltra el
contingent aqueu sense la presegravencia del seu millor guerrer eacutes molt poderoacutes
gragravecies al seu ingent nombre
El fragment eacutes una tirada de 25 hexagravemetres (del grec ldquoἕξαrdquo sis i ldquoμέτρονrdquo metre
sis metres) Aquest vers tambeacute anomenat hexagravemetre dactiacutelic eacutes constituiumlt per una
segraverie de sis peus metres o compassos de dos temps un de fort seguit dun de
feble Els dos temps soacuten quantitativament iguals perograve el temps fort eacutes sempre
format per una siacutelmiddotlaba llarga (transcrit _) i el feble pot ser format per una llarga o
dues de breus (transcrit u u) En el primer cas el peu sanomena espondeu (_ _) i
en el segon dagravectil (_ u u) Les possibilitats dorganitzacioacute dels peus soacuten les
seguumlents luacuteltim peu eacutes sempre un espondeu el cinquegrave eacutes dagravectil16 i els quatre
primers soacuten a lliure disposicioacute dagravectils o espondeus17
Presenta lesquema seguumlent (amb un miacutenim de dotze siacutelmiddotlabes i un magravexim de
disset)18 _ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _ Per ser un vers tan llarg presenta
sempre una cesura (transcrit ) en el tercer peu que el divideix en dos membres
el segon quelcom meacutes llarg que el primer Aquesta cesura pot ser de dos tipus
trocaica si separa les dues siacutelmiddotlabes breus (_ uu _ uu _ u u _ uu _ uu _ _) o
penthemiacutemera si divideix el peu en dos (_ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _) A
meacutes de la cesura principal pot presentar cesures secundagraveries que no tindrem en
compte Finalment resta dir que eacutes el vers tradicional de lepopeia grega i romana
usat tambeacute en la poesia religiosa (oracles i himnes) en la didascagravelica i en
lelegiacuteaca i que el seu origen eacutes molt llunyagrave en el temps sorgit de la literatura oral
Hi ha un magravexim de 32 agrupacions diferents o esquemes de lhexagravemetre19
diferents maneres possibles de combinar els dagravectils (d) i els espondeus (e) que el
formen En el fragment hem trobat 9 que soacuten les seguumlents
Hexagravemetres amb 2 dagravectils ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquoe d d e D Erdquo ldquoe e d d D Erdquo ldquod e d 16 El cinquegrave peu teacute molta importagravencia en el ritme de lhexagravemetre tant que si aquest eacutes un dagravectil
lhexagravemetre sanomena dactiacutelic i si eacutes espondeu sanomena espondaic -tradicionalment lhexagravemetre espondaic eacutes evitat fins al punt de ser excepcional la seva presencia
17 En termes acuacutestics lacumulacioacute de dagravectils donava la impressioacute de lleugeresa en canvi lacumulacioacute despondeus donava la sensacioacute de pesador La gran varietat riacutetmica i melogravedica (accents de les paraules) era explotada a voluntat pel poeta en la creacioacute poegravetica
18 El signe ldquourdquo expressa la possibilitat deacutesser siacutelmiddotlaba llarga o breu19 MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios claacutesicos Vol 15
(1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 18
e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d d e D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo ldquod e d
d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod
d d e D Erdquo com per exemple el vers 760
οὗ τοι ἄρ ἡ γε μό νες Δα να ῶν καὶ κοί ραν οι ἦ σαν _ u u _ u u _ u u _ _ _ u u _ _
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e
d d D Erdquo com el vers 774
δίσκ οι σιν τέρ πον το καὶ αἰγ α νέ ῃ σιν ἱ έντ ες _ _ _ _ _ u u _ u u _ u u _ _
I en igual proporcioacute lhexagravemetre holodagravectil de 5 dagravectils ldquod d d d D Erdquo com
el vers 777
ἕστ α σαν ἅρμ α τα δεὖ πε πυκ ασ μέ να κεῖ το ἀ νάκ των _ u u _ u u _ u u _ u u _ u u _ _
I lhexagravemetre de 2 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e d e D Erdquo com el
vers 762
αὐ τῶν ἠδ ἵππ ων οἳ ἅμ Ἀτ ρείA δῃ σιν ἕ πον το_ _ _ _ _ u u _ _ _ u u _ _
Aquests variats esquemes sintercalen entre ells de manera que nomeacutes hi ha 3
casos en quegrave es repeteix un mateix esquema en dos versos seguits ldquoe e d d
D Erdquo 774-775 ldquod d d e D Erdquo 781-782 i ldquod d d d D Erdquo 783-784
Veiem quina relacioacute tenen aquests esquemes amb el contingut que sexpressa en
ells ens fixarem perograve en els extrems Els versos amb 2 dagravectils (4) els de menys
dagravectils del text es podrien qualificar com els que donarien en termes acuacutestics
meacutes impressioacute de lentitut en aquest fragment La seva presegravencia destaca en els
versos 766 i 777 on es parla dApolmiddotlo Lobjectiu formal podria ser expandir
lanegravecdota miacutetica que sallunya de lescenari narratiu principal amb la intencioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 19
dallargar el paregraventesi Quant als versos holodagravectils (4) en trobem un (765)
precedint lexemple anterior que contrastaria encara meacutes amb lacumulacioacute
despondeus citada El 777 eacutes el punt agravelgid duna descripcioacute amb ritme ascendent
la dels homes dAgamegravemnon (773-779) Comenccedila al 773 amb 2 dagravectils passa a 3
en el 774 i 775 a 4 en el 776 a 5 en el 777 i novament a 4 en el 778 i 779 Podem
observar com aquests esquemes no es corresponen estrictament amb el contingut
de la descripcioacute perograve ajuden a caracteritzar-la riacutetmicament en aquest cas
agilitzant-la progressivament Els versos 784 i 785 en canvi es corresponen
perfectament amb el contingut ja que en aquests versos sexpressa moviment
concretament de les tropes aquees ja disposades Veiem quegrave diuen literalment
Daquesta manera en efecte la terra es lamentava granment sota els peus dels
que marxaven Molt ragravepidament travessaven la plana Podem pressentir que
aquest esquema per a un oient contemporani al poema augmentava la impressioacute
de dinamisme del que sexplica
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu) Els versos comencen amb la
mateixa proporcioacute amb dagravectil i espondeu El 764 acaba en monosiacutelmiddotlab una dada
molt estranya en lhexagravemetre
τὰς Εὔ μη λος ἔ λαυ νε πο δώ κε ας ὄρν ι θας ὣς _ _ _ u u _ u u _ u u _ u u _
La cesura predominat eacutes la trocaica (17 vegades) com en el vers 763
ἵππ οι μὲν μέγ ἄ ρισ ται ἔ σαν Φη ρη τι ά δα ο _ _ _ u u _ u u _ _ _ u u _ u
Observem els encavalcaments existents 762-763 766-767 768-769 769-770
771-772 772-773 773-774 774-775 775-776-777 777-778 782-783 i 784-785
Generalment lencavalcament eacutes suau i el que continua en el vers seguumlent eacutes un
complement que pot ser
Coordinat a un altre anterior (762-763 766-767 772-773 774-775 781-
782 784-785) exemple
781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
782 χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20
La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre
amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo
(Zeus) el complement indirecte del vers anterior
O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple
777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo
Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un
complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo
Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre
sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa
lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773
776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple
773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo
A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc
(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb
(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν
ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)
Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn
identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la
introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es
demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest
exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues
dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que
Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat
-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors
guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no
obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a
les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es
distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21
cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb
agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien
lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem
dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els
millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)
Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en
general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat
nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories
gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius
preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els
predicatius dadjectius els epiacutetets
El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb
sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per
exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents
(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten
en la seva majoria denotatius
Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo
literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς
εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si
tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε
Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus
La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que
els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es
representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una
informacioacute objectiva (ex 766)
En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en
-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes
(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers
764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les
preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22
de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica
especiacuteficament literagraveria
Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu
En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ
μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix
lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la
Musa
En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el
seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles
senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions
especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan
Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ
φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts
En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a
Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute
fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de
reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si
estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar
que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un
fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de
les erupcions del volcagrave Etna
Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels
dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes
arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme
entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari
expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per
exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de
solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de
legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23
Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que
el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha
demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable
ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha
deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats
linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori
equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de
ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les
caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric
II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra
publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes
diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en
lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a
la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i
els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo
En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es
refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents
Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una
gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les
estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos
dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells
soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no
hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici
molt irregulars
Aquests 4 versos soacuten els seguumlents
766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24
768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo
778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo
781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo
Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat
megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens
hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament
778
ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E
En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una
siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos
peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab
ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre
781
ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E
Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el
vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre
siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de
siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17
Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem
tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica
Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre
ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir
que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25
siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i
774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a
placcedila de peu
Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un
peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el
ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin
donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu
predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de
grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original
782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo
o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per
a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave
En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu
de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un
temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic
Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-
nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes
rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)
espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)
Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26
Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex
772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex
771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo
o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex
762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part
de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres
siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per
siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent
al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la
forma original
Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que
no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament
regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a
principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute
entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les
seguumlents indicacions seran considerats irregulars
Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac
Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu
Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27
Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del
hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten
els seguumlents
Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo
Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d
e p D Erdquo
Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo
ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d
e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Irregulars ldquop d d d D E
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa
d e d D Erdquo com el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d
e p D Erdquo com per exemple el vers 774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)
qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo
770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute
ldquop d e e E Erdquo
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28
exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de
versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar
Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents
esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant
diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i
llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la
durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels
diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la
cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents
esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute
diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers
es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la
sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute
despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En
definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb
lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la
dinagravemica dels hexagravemetres originals
Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies
megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en
que es miri
760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo
oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica
regular
779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo
o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29
784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo
o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el
meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes
el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa
aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de
pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]
Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve
serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte
dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent
togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la
seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per
evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de
7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per
camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble
Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla
Veiem-ho
761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu
truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir
gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte
amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu
aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil
Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu
meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o o
Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic
nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen
lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30
aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula
considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria
lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic
seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu
seragrave trocaica (oacute o o)
La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762
ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761
ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes
clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos
versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute
que aquesta acaba amb el peu mateix
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777
ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no
trobem cap cesura
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una
cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un
amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica
anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon
lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i
els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31
traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns
adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα
στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα
διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no
nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins
la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v
760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777
etc)
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i
entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot
ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de
langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria
de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el
DIEC223
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765
ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha
traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a
Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots
que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave
ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo
eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos
substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v
773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772
Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici
(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi
23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32
mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al
respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei
al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en
aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica
grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat
don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768
sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un
punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo
Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a
lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en
leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a
entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax
Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots
els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara
inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front
dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha
estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva
gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu
Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute
trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes
molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten
pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve
aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de
Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de
la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i
senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33
diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel
Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari
tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions
reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i
trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En
definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil
homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet
que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys
dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil
grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a
Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest
fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a
la pagravegina 65
Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats
amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de
Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb
siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula
bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769
(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests
uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de
lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent
togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden
ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute
hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha
sinalefa com si el)
Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres
que soacuten els seguumlents
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d
e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d
D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D
Erdquo com el vers 769
ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d
d e D Erdquo com per exemple el vers 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e
e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament
ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions
dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d
d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat
no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)
Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent
761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 12
que fixagrave duna manera gairebeacute definitiva ladaptacioacute catalana de lhexagravemetre amb
lleis progravepies La nova versioacute de Riba daquest mateix poema (1948) significa la
magravexima expressioacute de fidelitat a lhexagravemetre homegraveric en la nostra llengua
bull Principals diferegravencies
La megravetrica grega eacutes una megravetrica quantitativa es fonamenta en la quantitat de les
siacutelmiddotlabes Aquestes podien eacutesser llargues o breus la siacutelmiddotlaba llarga equivalia en
durada a dues breus la siacutelmiddotlaba breu al seu torn corresponia a la unitat megravetrica
meacutes petita anomenada mora La combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes llargues i
breus formava els peus megravetrics i la successioacute daquests peus megravetrics donava com a
resultat el vers que depenia (el seu nom) del tipus i la quantitat de peus que el
constitueixen
En les llenguumles romagraveniques el fonament del ritme es basa en lrsquoalternanccedila dels
accents en les paraules (sistema accentual) lrsquooposicioacute drsquoagravetona (temps feble) i
togravenica (temps fort) Els accents determinen el ritme del vers i el vers mateix com
ho fa la quantitat silmiddotlagravebica en el sistema quantitatiu
laquoEn efecte les siacutelmiddotlabes llargues clagravessiques se corresponen molt beacute en les siacutelmiddotlabes
tograveniques o accentuades de la nostra llengua i les siacutelmiddotlabes breus o ragravepides en les
siacutelmiddotlabes agravetones o no accentuadesraquo (Joaquim Garcia i Girona 1925)
A diferegravencia de la versificacioacute clagravessica en quegrave els versos resultat duna
combinacioacute de mesures megravetriques admeten un nombre variable de siacutelmiddotlabes en la
megravetrica catalana el vers eacutes denominat segons el recompte silmiddotlagravebic deu siacutelmiddotlabes
formen un vers decasiacutelmiddotlab etc
bull Imitacioacute
El peu megravetric grecoromagrave equival en catalagrave a un grup fogravenic compost per una
combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes tograveniques (transcrit oacute) i agravetones (transcrit o)
Tot i aixiacute no hi ha una vertadera correspondegravencia entre els peus megravetrics clagravessics
amb els pretesos peus del vers catalagrave i cal que sestableixi la seguumlent equivalegravencia9
per a considerar vagravelides les adaptacions siacutelmiddotlaba llarga a principi de peu = siacutelmiddotlaba
togravenica siacutelmiddotlaba llarga precedida duna siacutelmiddotlaba llarga o siacutelmiddotlaba breu en segona
9 MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral Barcelona Febrer 1976
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 13
placcedila de peu = siacutelmiddotlaba agravetona siacutelmiddotlaba breu en tercera placcedila de peu = siacutelmiddotlaba
agravetona
Considerem en paraules de Miquel Peix quin eacutes el model de composicioacute de
laquolhexagravemetre de la poesia greco-romana basat per a la nostra llengua en el
sistema accentual [eacutes] el vers de sis accents ndashcomenccedil cadascun drsquoells drsquouna
sequumlegravencia de tres o de dues siacutelmiddotlabes eacutes a dir dels primitius dagravectil i espondeundash
sense excloure els accents secundaris distribuiumlts tots ells en una estudiada
alternagravencia i proveiumlts drsquounes cesures principalment ldquomasculinesrdquo que pretenen
recordar les de lrsquohexagravemetre clagravessicraquo10
Lesquema megravetric ideal eacutes el seguumlent
oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) Oacute O O Oacute O
Quan diem que les sis mesures de lhexagravemetre clagravessic equivalen en catalagrave a un vers
de sis accents separat per una o dues siacutelmiddotlabes agravetones trobem el seguumlent problema
en la nostra llengua hi ha la tendegravencia a fer togravenica una siacutelmiddotlaba siacute i una siacutelmiddotlaba no
eacutes a dir a meacutes de dos elements agravetons seguits sintroduirien accents secundaris que
anirien en contra daquesta llei bagravesica11
bull Dificultats
La dificultat que ofereix lhexagravemetre en laplicacioacute al catalagrave es redueix
fonamentalment a la primera siacutelmiddotlaba del vers que cal que sigui togravenica en canvi
la tendegravencia del catalagrave eacutes dun ritme agut12 Davant daquesta dificultat hi han
diverses solucions i laquode la solucioacute que hom doni a aquest problema dependragrave en
gran part la fesomia de lhexagravemetre catalagraveraquo13 Nosaltres perograve considerem dentre
diverses estrategravegies conegudes per a facilitar la creacioacute dhexagravemetres amb
considerable fidelitat les meacutes encertades les seguumlents
El desplaccedilament del primer accent14 Eacutes a dir la substitucioacute del primer peu de
lhexagravemetre per un altre de caracteriacutestiques similars Dit aixograve i tenint en compte
10 DOLCcedil Miquel LEneida Prograveleg Barcelona Alpha195811 RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 191912 Emprat per Riba com a sinogravenim de ritme ascendent Mentre el ritme clagravessic de lhexagravemetre eacutes
descendent (comenccedila per temps fort) en catalagrave el ritme eacutes naturalment ascendent (comenccedila per temps feble ldquodegut a la gran quantitat de partiacutecules agravetones que tenen lloc al comenccedilament doracioacute articles preposicions conjuncionsrdquo Eduard Valentiacute)
13 VALENTIacute Eduard Els clagravessics i la literatura catalana moderna Barcelona Curial Edicions Catalanes 1973
14 MEDINA Jaume Ibiacuted p 166
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 14
que no es poden trobar dos accents consecutius (com succeiria desplaccedilant el
primer accent dun peu bisiacutelmiddotlab) contemplem que luacutenica substitucioacute possible eacutes
la dun peu trisiacutelmiddotlab concretament el primer dagravectil (oacute o o) per un amfiacutebrac (o oacute
o)
Una altra solucioacute eacutes el fet de no comenccedilar amb siacutelmiddotlaba togravenica ni contenir el primer
peu cap accent togravenic Eacutes a dir comenccedilar amb un peu format per siacutelmiddotlabes agravetones
Per no rompre el ritme dactiacutelic de lhexagravemetre sha de seguir la seguumlent condicioacute
que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones (no dues ni quatre) i que la quarta sigui
togravenica15
15 INGLEgraveS I PIJOAN Martiacute Estructuracioacute dels versos llatins en catalagrave Apegravendix a lobra de M Melendres LEsposa de lAnyell Tarragona 1965
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 15
II ANAgraveLISI I COMPARACIOacute DELS TEXTOS
Aclariments
Com ja srsquoha avanccedilat a la introduccioacute la metodologia emprada per la realitzacioacute
del treball es basa en el comentari de text entegraves com un mitjagrave per ilmiddotlustrar lestudi
dels textos i expressar les nostres valoracions
Els eixos pels quals es desenvolupa el comentari de text soacuten els seguumlents
1 CONTEXTUALITZACIOacute
2 TEMA
3 ESTRUCTURA
1 Estructura externa (aspecte megravetric)
2 Estructura interna (articulacioacute del contingut)
4 ANAgraveLISI FORMAL
5 CONCLUSIOacute
Aquest model seragrave aplicat en la seva totalitat en la redaccioacute del comentari del text
original Daquesta manera sintentaragrave que el lector obtingui una visioacute ample del
text original i no lentengui simplement com un element a comparar
Pel que fa als textos traduiumlts es prestaragrave atencioacute -casi exclusivament- a lanagravelisi de
lestructura externa i laspecte formal encara que sempre partint del contingut
Considerem aquests dos aspectes el meacutes importants per al nostre objectiu
comparatiu pel seu valor comparable entre original i traduccioacute i ja que en
principi el contingut del poema eacutes inamovible no es prestaragrave atencioacute ni a la
contextualitzacioacute ni al tema Les convergegravencies i divergegravencies amb el text original
seran sintetitzades en la conclusioacute de cada comentari
Finalment amb la intencioacute de reflexionar sobre les possibles solucions del text
hem decidit fer un quart comentari on es compararan els dos textos traduiumlts
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 16
II1 Comentari del text original grec
El fragment seleccionat forma part del cant segon o segona rapsogravedia de la Iliacuteada
que consta de 877 versos concretament forma part duna seccioacute ben diferenciada
que ocupa 301 versos i que correspon a la segona mitat daquest cant (484-785)
En aquesta seccioacute anomenada tradicionalment com el Catagraveleg de les naus es fa
una descripcioacute de lexegravercit aqueu o grec que consisteix en una enumeracioacute dels
contingents de naus que componien lexpedicioacute contra Troia sanomenen les
regions principals que envien tropes els cabdills de cada regioacute i el nombre de naus
enviades En la part final daquesta descripcioacute es precisa qui soacuten els millors
guerrers dentre els grecs com ara Aquilmiddotles o Agraveiax aquesta eacutes exactament la
part escollida 760-785 Iliacuteada II En el cant II el catagraveleg de les naus sinsereix
quan Agamegravemnon disposa les tropes i passa revista a aquestes Abans daixograve
Agamegravemnon tot i que eacutes instigat per Zeus mitjanccedilant un somni a reprendre la
batalla posa a prova la moral del seu exegravercit proposant la retirada de Troia
Despreacutes de reprimir les temptatives de rendicioacute castigar els covards i animar
lexegravercit amb excelmiddotlents discursos es fan els preparatius per anar a la guerra
Despreacutes del catagraveleg de les naus gregues es descriuen les forces troianes que
tambeacute es disposen per la lluita
La funcioacute linguumliacutestica que predomina eacutes la representativa perquegrave la intencioacute de
lautor eacutes presentar una histograveria sense valoracions personals El narrador eacutes
heterodiegegravetic no eacutes un personatge del relat i eacutes omniscient ho coneix tot relata
objectivament i en tercera persona uns successos sense formar part de laccioacute
distanciat
El tema daquest fragment eacutes en efecte els millors guerrers i cavalls del
contingent grec La idea central eacutes la referegravencia que es fa al ressentiment
dAquilmiddotles amb Agamegravemnon (versos 769-773) i que situa el principal heroi grec
lluny de laccioacute expectant El tema es genera a partir de la mencioacute dAquilmiddotles ja
que el narrador no pot tant sols anomenar-lo sinoacute que es veu obligat a explicar el
seu estat dagravenim i per tant a fer referegravencia al conflicte entre aquests dos herois al
seu enuig A meacutes daquesta idea central que es el tema nuclear de lobra
sidentifiquen dues idees importants per una banda entre els millors guerrers i
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 17
cavalls els meacutes ben considerats soacuten Aquilmiddotles i els seus cavalls per laltra el
contingent aqueu sense la presegravencia del seu millor guerrer eacutes molt poderoacutes
gragravecies al seu ingent nombre
El fragment eacutes una tirada de 25 hexagravemetres (del grec ldquoἕξαrdquo sis i ldquoμέτρονrdquo metre
sis metres) Aquest vers tambeacute anomenat hexagravemetre dactiacutelic eacutes constituiumlt per una
segraverie de sis peus metres o compassos de dos temps un de fort seguit dun de
feble Els dos temps soacuten quantitativament iguals perograve el temps fort eacutes sempre
format per una siacutelmiddotlaba llarga (transcrit _) i el feble pot ser format per una llarga o
dues de breus (transcrit u u) En el primer cas el peu sanomena espondeu (_ _) i
en el segon dagravectil (_ u u) Les possibilitats dorganitzacioacute dels peus soacuten les
seguumlents luacuteltim peu eacutes sempre un espondeu el cinquegrave eacutes dagravectil16 i els quatre
primers soacuten a lliure disposicioacute dagravectils o espondeus17
Presenta lesquema seguumlent (amb un miacutenim de dotze siacutelmiddotlabes i un magravexim de
disset)18 _ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _ Per ser un vers tan llarg presenta
sempre una cesura (transcrit ) en el tercer peu que el divideix en dos membres
el segon quelcom meacutes llarg que el primer Aquesta cesura pot ser de dos tipus
trocaica si separa les dues siacutelmiddotlabes breus (_ uu _ uu _ u u _ uu _ uu _ _) o
penthemiacutemera si divideix el peu en dos (_ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _) A
meacutes de la cesura principal pot presentar cesures secundagraveries que no tindrem en
compte Finalment resta dir que eacutes el vers tradicional de lepopeia grega i romana
usat tambeacute en la poesia religiosa (oracles i himnes) en la didascagravelica i en
lelegiacuteaca i que el seu origen eacutes molt llunyagrave en el temps sorgit de la literatura oral
Hi ha un magravexim de 32 agrupacions diferents o esquemes de lhexagravemetre19
diferents maneres possibles de combinar els dagravectils (d) i els espondeus (e) que el
formen En el fragment hem trobat 9 que soacuten les seguumlents
Hexagravemetres amb 2 dagravectils ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquoe d d e D Erdquo ldquoe e d d D Erdquo ldquod e d 16 El cinquegrave peu teacute molta importagravencia en el ritme de lhexagravemetre tant que si aquest eacutes un dagravectil
lhexagravemetre sanomena dactiacutelic i si eacutes espondeu sanomena espondaic -tradicionalment lhexagravemetre espondaic eacutes evitat fins al punt de ser excepcional la seva presencia
17 En termes acuacutestics lacumulacioacute de dagravectils donava la impressioacute de lleugeresa en canvi lacumulacioacute despondeus donava la sensacioacute de pesador La gran varietat riacutetmica i melogravedica (accents de les paraules) era explotada a voluntat pel poeta en la creacioacute poegravetica
18 El signe ldquourdquo expressa la possibilitat deacutesser siacutelmiddotlaba llarga o breu19 MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios claacutesicos Vol 15
(1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 18
e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d d e D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo ldquod e d
d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod
d d e D Erdquo com per exemple el vers 760
οὗ τοι ἄρ ἡ γε μό νες Δα να ῶν καὶ κοί ραν οι ἦ σαν _ u u _ u u _ u u _ _ _ u u _ _
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e
d d D Erdquo com el vers 774
δίσκ οι σιν τέρ πον το καὶ αἰγ α νέ ῃ σιν ἱ έντ ες _ _ _ _ _ u u _ u u _ u u _ _
I en igual proporcioacute lhexagravemetre holodagravectil de 5 dagravectils ldquod d d d D Erdquo com
el vers 777
ἕστ α σαν ἅρμ α τα δεὖ πε πυκ ασ μέ να κεῖ το ἀ νάκ των _ u u _ u u _ u u _ u u _ u u _ _
I lhexagravemetre de 2 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e d e D Erdquo com el
vers 762
αὐ τῶν ἠδ ἵππ ων οἳ ἅμ Ἀτ ρείA δῃ σιν ἕ πον το_ _ _ _ _ u u _ _ _ u u _ _
Aquests variats esquemes sintercalen entre ells de manera que nomeacutes hi ha 3
casos en quegrave es repeteix un mateix esquema en dos versos seguits ldquoe e d d
D Erdquo 774-775 ldquod d d e D Erdquo 781-782 i ldquod d d d D Erdquo 783-784
Veiem quina relacioacute tenen aquests esquemes amb el contingut que sexpressa en
ells ens fixarem perograve en els extrems Els versos amb 2 dagravectils (4) els de menys
dagravectils del text es podrien qualificar com els que donarien en termes acuacutestics
meacutes impressioacute de lentitut en aquest fragment La seva presegravencia destaca en els
versos 766 i 777 on es parla dApolmiddotlo Lobjectiu formal podria ser expandir
lanegravecdota miacutetica que sallunya de lescenari narratiu principal amb la intencioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 19
dallargar el paregraventesi Quant als versos holodagravectils (4) en trobem un (765)
precedint lexemple anterior que contrastaria encara meacutes amb lacumulacioacute
despondeus citada El 777 eacutes el punt agravelgid duna descripcioacute amb ritme ascendent
la dels homes dAgamegravemnon (773-779) Comenccedila al 773 amb 2 dagravectils passa a 3
en el 774 i 775 a 4 en el 776 a 5 en el 777 i novament a 4 en el 778 i 779 Podem
observar com aquests esquemes no es corresponen estrictament amb el contingut
de la descripcioacute perograve ajuden a caracteritzar-la riacutetmicament en aquest cas
agilitzant-la progressivament Els versos 784 i 785 en canvi es corresponen
perfectament amb el contingut ja que en aquests versos sexpressa moviment
concretament de les tropes aquees ja disposades Veiem quegrave diuen literalment
Daquesta manera en efecte la terra es lamentava granment sota els peus dels
que marxaven Molt ragravepidament travessaven la plana Podem pressentir que
aquest esquema per a un oient contemporani al poema augmentava la impressioacute
de dinamisme del que sexplica
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu) Els versos comencen amb la
mateixa proporcioacute amb dagravectil i espondeu El 764 acaba en monosiacutelmiddotlab una dada
molt estranya en lhexagravemetre
τὰς Εὔ μη λος ἔ λαυ νε πο δώ κε ας ὄρν ι θας ὣς _ _ _ u u _ u u _ u u _ u u _
La cesura predominat eacutes la trocaica (17 vegades) com en el vers 763
ἵππ οι μὲν μέγ ἄ ρισ ται ἔ σαν Φη ρη τι ά δα ο _ _ _ u u _ u u _ _ _ u u _ u
Observem els encavalcaments existents 762-763 766-767 768-769 769-770
771-772 772-773 773-774 774-775 775-776-777 777-778 782-783 i 784-785
Generalment lencavalcament eacutes suau i el que continua en el vers seguumlent eacutes un
complement que pot ser
Coordinat a un altre anterior (762-763 766-767 772-773 774-775 781-
782 784-785) exemple
781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
782 χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20
La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre
amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo
(Zeus) el complement indirecte del vers anterior
O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple
777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo
Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un
complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo
Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre
sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa
lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773
776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple
773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo
A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc
(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb
(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν
ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)
Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn
identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la
introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es
demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest
exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues
dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que
Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat
-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors
guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no
obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a
les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es
distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21
cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb
agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien
lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem
dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els
millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)
Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en
general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat
nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories
gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius
preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els
predicatius dadjectius els epiacutetets
El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb
sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per
exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents
(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten
en la seva majoria denotatius
Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo
literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς
εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si
tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε
Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus
La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que
els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es
representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una
informacioacute objectiva (ex 766)
En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en
-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes
(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers
764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les
preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22
de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica
especiacuteficament literagraveria
Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu
En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ
μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix
lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la
Musa
En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el
seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles
senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions
especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan
Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ
φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts
En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a
Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute
fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de
reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si
estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar
que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un
fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de
les erupcions del volcagrave Etna
Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels
dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes
arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme
entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari
expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per
exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de
solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de
legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23
Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que
el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha
demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable
ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha
deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats
linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori
equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de
ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les
caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric
II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra
publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes
diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en
lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a
la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i
els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo
En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es
refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents
Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una
gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les
estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos
dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells
soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no
hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici
molt irregulars
Aquests 4 versos soacuten els seguumlents
766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24
768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo
778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo
781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo
Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat
megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens
hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament
778
ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E
En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una
siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos
peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab
ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre
781
ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E
Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el
vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre
siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de
siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17
Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem
tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica
Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre
ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir
que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25
siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i
774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a
placcedila de peu
Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un
peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el
ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin
donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu
predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de
grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original
782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo
o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per
a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave
En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu
de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un
temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic
Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-
nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes
rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)
espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)
Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26
Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex
772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex
771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo
o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex
762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part
de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres
siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per
siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent
al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la
forma original
Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que
no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament
regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a
principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute
entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les
seguumlents indicacions seran considerats irregulars
Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac
Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu
Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27
Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del
hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten
els seguumlents
Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo
Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d
e p D Erdquo
Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo
ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d
e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Irregulars ldquop d d d D E
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa
d e d D Erdquo com el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d
e p D Erdquo com per exemple el vers 774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)
qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo
770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute
ldquop d e e E Erdquo
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28
exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de
versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar
Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents
esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant
diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i
llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la
durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels
diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la
cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents
esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute
diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers
es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la
sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute
despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En
definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb
lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la
dinagravemica dels hexagravemetres originals
Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies
megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en
que es miri
760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo
oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica
regular
779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo
o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29
784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo
o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el
meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes
el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa
aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de
pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]
Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve
serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte
dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent
togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la
seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per
evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de
7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per
camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble
Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla
Veiem-ho
761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu
truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir
gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte
amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu
aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil
Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu
meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o o
Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic
nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen
lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30
aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula
considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria
lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic
seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu
seragrave trocaica (oacute o o)
La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762
ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761
ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes
clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos
versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute
que aquesta acaba amb el peu mateix
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777
ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no
trobem cap cesura
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una
cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un
amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica
anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon
lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i
els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31
traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns
adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα
στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα
διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no
nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins
la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v
760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777
etc)
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i
entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot
ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de
langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria
de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el
DIEC223
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765
ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha
traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a
Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots
que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave
ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo
eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos
substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v
773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772
Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici
(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi
23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32
mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al
respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei
al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en
aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica
grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat
don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768
sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un
punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo
Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a
lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en
leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a
entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax
Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots
els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara
inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front
dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha
estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva
gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu
Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute
trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes
molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten
pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve
aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de
Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de
la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i
senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33
diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel
Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari
tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions
reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i
trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En
definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil
homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet
que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys
dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil
grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a
Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest
fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a
la pagravegina 65
Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats
amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de
Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb
siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula
bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769
(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests
uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de
lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent
togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden
ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute
hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha
sinalefa com si el)
Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres
que soacuten els seguumlents
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d
e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d
D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D
Erdquo com el vers 769
ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d
d e D Erdquo com per exemple el vers 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e
e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament
ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions
dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d
d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat
no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)
Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent
761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 13
placcedila de peu = siacutelmiddotlaba agravetona siacutelmiddotlaba breu en tercera placcedila de peu = siacutelmiddotlaba
agravetona
Considerem en paraules de Miquel Peix quin eacutes el model de composicioacute de
laquolhexagravemetre de la poesia greco-romana basat per a la nostra llengua en el
sistema accentual [eacutes] el vers de sis accents ndashcomenccedil cadascun drsquoells drsquouna
sequumlegravencia de tres o de dues siacutelmiddotlabes eacutes a dir dels primitius dagravectil i espondeundash
sense excloure els accents secundaris distribuiumlts tots ells en una estudiada
alternagravencia i proveiumlts drsquounes cesures principalment ldquomasculinesrdquo que pretenen
recordar les de lrsquohexagravemetre clagravessicraquo10
Lesquema megravetric ideal eacutes el seguumlent
oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) Oacute O O Oacute O
Quan diem que les sis mesures de lhexagravemetre clagravessic equivalen en catalagrave a un vers
de sis accents separat per una o dues siacutelmiddotlabes agravetones trobem el seguumlent problema
en la nostra llengua hi ha la tendegravencia a fer togravenica una siacutelmiddotlaba siacute i una siacutelmiddotlaba no
eacutes a dir a meacutes de dos elements agravetons seguits sintroduirien accents secundaris que
anirien en contra daquesta llei bagravesica11
bull Dificultats
La dificultat que ofereix lhexagravemetre en laplicacioacute al catalagrave es redueix
fonamentalment a la primera siacutelmiddotlaba del vers que cal que sigui togravenica en canvi
la tendegravencia del catalagrave eacutes dun ritme agut12 Davant daquesta dificultat hi han
diverses solucions i laquode la solucioacute que hom doni a aquest problema dependragrave en
gran part la fesomia de lhexagravemetre catalagraveraquo13 Nosaltres perograve considerem dentre
diverses estrategravegies conegudes per a facilitar la creacioacute dhexagravemetres amb
considerable fidelitat les meacutes encertades les seguumlents
El desplaccedilament del primer accent14 Eacutes a dir la substitucioacute del primer peu de
lhexagravemetre per un altre de caracteriacutestiques similars Dit aixograve i tenint en compte
10 DOLCcedil Miquel LEneida Prograveleg Barcelona Alpha195811 RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 191912 Emprat per Riba com a sinogravenim de ritme ascendent Mentre el ritme clagravessic de lhexagravemetre eacutes
descendent (comenccedila per temps fort) en catalagrave el ritme eacutes naturalment ascendent (comenccedila per temps feble ldquodegut a la gran quantitat de partiacutecules agravetones que tenen lloc al comenccedilament doracioacute articles preposicions conjuncionsrdquo Eduard Valentiacute)
13 VALENTIacute Eduard Els clagravessics i la literatura catalana moderna Barcelona Curial Edicions Catalanes 1973
14 MEDINA Jaume Ibiacuted p 166
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 14
que no es poden trobar dos accents consecutius (com succeiria desplaccedilant el
primer accent dun peu bisiacutelmiddotlab) contemplem que luacutenica substitucioacute possible eacutes
la dun peu trisiacutelmiddotlab concretament el primer dagravectil (oacute o o) per un amfiacutebrac (o oacute
o)
Una altra solucioacute eacutes el fet de no comenccedilar amb siacutelmiddotlaba togravenica ni contenir el primer
peu cap accent togravenic Eacutes a dir comenccedilar amb un peu format per siacutelmiddotlabes agravetones
Per no rompre el ritme dactiacutelic de lhexagravemetre sha de seguir la seguumlent condicioacute
que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones (no dues ni quatre) i que la quarta sigui
togravenica15
15 INGLEgraveS I PIJOAN Martiacute Estructuracioacute dels versos llatins en catalagrave Apegravendix a lobra de M Melendres LEsposa de lAnyell Tarragona 1965
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 15
II ANAgraveLISI I COMPARACIOacute DELS TEXTOS
Aclariments
Com ja srsquoha avanccedilat a la introduccioacute la metodologia emprada per la realitzacioacute
del treball es basa en el comentari de text entegraves com un mitjagrave per ilmiddotlustrar lestudi
dels textos i expressar les nostres valoracions
Els eixos pels quals es desenvolupa el comentari de text soacuten els seguumlents
1 CONTEXTUALITZACIOacute
2 TEMA
3 ESTRUCTURA
1 Estructura externa (aspecte megravetric)
2 Estructura interna (articulacioacute del contingut)
4 ANAgraveLISI FORMAL
5 CONCLUSIOacute
Aquest model seragrave aplicat en la seva totalitat en la redaccioacute del comentari del text
original Daquesta manera sintentaragrave que el lector obtingui una visioacute ample del
text original i no lentengui simplement com un element a comparar
Pel que fa als textos traduiumlts es prestaragrave atencioacute -casi exclusivament- a lanagravelisi de
lestructura externa i laspecte formal encara que sempre partint del contingut
Considerem aquests dos aspectes el meacutes importants per al nostre objectiu
comparatiu pel seu valor comparable entre original i traduccioacute i ja que en
principi el contingut del poema eacutes inamovible no es prestaragrave atencioacute ni a la
contextualitzacioacute ni al tema Les convergegravencies i divergegravencies amb el text original
seran sintetitzades en la conclusioacute de cada comentari
Finalment amb la intencioacute de reflexionar sobre les possibles solucions del text
hem decidit fer un quart comentari on es compararan els dos textos traduiumlts
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 16
II1 Comentari del text original grec
El fragment seleccionat forma part del cant segon o segona rapsogravedia de la Iliacuteada
que consta de 877 versos concretament forma part duna seccioacute ben diferenciada
que ocupa 301 versos i que correspon a la segona mitat daquest cant (484-785)
En aquesta seccioacute anomenada tradicionalment com el Catagraveleg de les naus es fa
una descripcioacute de lexegravercit aqueu o grec que consisteix en una enumeracioacute dels
contingents de naus que componien lexpedicioacute contra Troia sanomenen les
regions principals que envien tropes els cabdills de cada regioacute i el nombre de naus
enviades En la part final daquesta descripcioacute es precisa qui soacuten els millors
guerrers dentre els grecs com ara Aquilmiddotles o Agraveiax aquesta eacutes exactament la
part escollida 760-785 Iliacuteada II En el cant II el catagraveleg de les naus sinsereix
quan Agamegravemnon disposa les tropes i passa revista a aquestes Abans daixograve
Agamegravemnon tot i que eacutes instigat per Zeus mitjanccedilant un somni a reprendre la
batalla posa a prova la moral del seu exegravercit proposant la retirada de Troia
Despreacutes de reprimir les temptatives de rendicioacute castigar els covards i animar
lexegravercit amb excelmiddotlents discursos es fan els preparatius per anar a la guerra
Despreacutes del catagraveleg de les naus gregues es descriuen les forces troianes que
tambeacute es disposen per la lluita
La funcioacute linguumliacutestica que predomina eacutes la representativa perquegrave la intencioacute de
lautor eacutes presentar una histograveria sense valoracions personals El narrador eacutes
heterodiegegravetic no eacutes un personatge del relat i eacutes omniscient ho coneix tot relata
objectivament i en tercera persona uns successos sense formar part de laccioacute
distanciat
El tema daquest fragment eacutes en efecte els millors guerrers i cavalls del
contingent grec La idea central eacutes la referegravencia que es fa al ressentiment
dAquilmiddotles amb Agamegravemnon (versos 769-773) i que situa el principal heroi grec
lluny de laccioacute expectant El tema es genera a partir de la mencioacute dAquilmiddotles ja
que el narrador no pot tant sols anomenar-lo sinoacute que es veu obligat a explicar el
seu estat dagravenim i per tant a fer referegravencia al conflicte entre aquests dos herois al
seu enuig A meacutes daquesta idea central que es el tema nuclear de lobra
sidentifiquen dues idees importants per una banda entre els millors guerrers i
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 17
cavalls els meacutes ben considerats soacuten Aquilmiddotles i els seus cavalls per laltra el
contingent aqueu sense la presegravencia del seu millor guerrer eacutes molt poderoacutes
gragravecies al seu ingent nombre
El fragment eacutes una tirada de 25 hexagravemetres (del grec ldquoἕξαrdquo sis i ldquoμέτρονrdquo metre
sis metres) Aquest vers tambeacute anomenat hexagravemetre dactiacutelic eacutes constituiumlt per una
segraverie de sis peus metres o compassos de dos temps un de fort seguit dun de
feble Els dos temps soacuten quantitativament iguals perograve el temps fort eacutes sempre
format per una siacutelmiddotlaba llarga (transcrit _) i el feble pot ser format per una llarga o
dues de breus (transcrit u u) En el primer cas el peu sanomena espondeu (_ _) i
en el segon dagravectil (_ u u) Les possibilitats dorganitzacioacute dels peus soacuten les
seguumlents luacuteltim peu eacutes sempre un espondeu el cinquegrave eacutes dagravectil16 i els quatre
primers soacuten a lliure disposicioacute dagravectils o espondeus17
Presenta lesquema seguumlent (amb un miacutenim de dotze siacutelmiddotlabes i un magravexim de
disset)18 _ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _ Per ser un vers tan llarg presenta
sempre una cesura (transcrit ) en el tercer peu que el divideix en dos membres
el segon quelcom meacutes llarg que el primer Aquesta cesura pot ser de dos tipus
trocaica si separa les dues siacutelmiddotlabes breus (_ uu _ uu _ u u _ uu _ uu _ _) o
penthemiacutemera si divideix el peu en dos (_ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _) A
meacutes de la cesura principal pot presentar cesures secundagraveries que no tindrem en
compte Finalment resta dir que eacutes el vers tradicional de lepopeia grega i romana
usat tambeacute en la poesia religiosa (oracles i himnes) en la didascagravelica i en
lelegiacuteaca i que el seu origen eacutes molt llunyagrave en el temps sorgit de la literatura oral
Hi ha un magravexim de 32 agrupacions diferents o esquemes de lhexagravemetre19
diferents maneres possibles de combinar els dagravectils (d) i els espondeus (e) que el
formen En el fragment hem trobat 9 que soacuten les seguumlents
Hexagravemetres amb 2 dagravectils ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquoe d d e D Erdquo ldquoe e d d D Erdquo ldquod e d 16 El cinquegrave peu teacute molta importagravencia en el ritme de lhexagravemetre tant que si aquest eacutes un dagravectil
lhexagravemetre sanomena dactiacutelic i si eacutes espondeu sanomena espondaic -tradicionalment lhexagravemetre espondaic eacutes evitat fins al punt de ser excepcional la seva presencia
17 En termes acuacutestics lacumulacioacute de dagravectils donava la impressioacute de lleugeresa en canvi lacumulacioacute despondeus donava la sensacioacute de pesador La gran varietat riacutetmica i melogravedica (accents de les paraules) era explotada a voluntat pel poeta en la creacioacute poegravetica
18 El signe ldquourdquo expressa la possibilitat deacutesser siacutelmiddotlaba llarga o breu19 MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios claacutesicos Vol 15
(1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 18
e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d d e D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo ldquod e d
d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod
d d e D Erdquo com per exemple el vers 760
οὗ τοι ἄρ ἡ γε μό νες Δα να ῶν καὶ κοί ραν οι ἦ σαν _ u u _ u u _ u u _ _ _ u u _ _
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e
d d D Erdquo com el vers 774
δίσκ οι σιν τέρ πον το καὶ αἰγ α νέ ῃ σιν ἱ έντ ες _ _ _ _ _ u u _ u u _ u u _ _
I en igual proporcioacute lhexagravemetre holodagravectil de 5 dagravectils ldquod d d d D Erdquo com
el vers 777
ἕστ α σαν ἅρμ α τα δεὖ πε πυκ ασ μέ να κεῖ το ἀ νάκ των _ u u _ u u _ u u _ u u _ u u _ _
I lhexagravemetre de 2 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e d e D Erdquo com el
vers 762
αὐ τῶν ἠδ ἵππ ων οἳ ἅμ Ἀτ ρείA δῃ σιν ἕ πον το_ _ _ _ _ u u _ _ _ u u _ _
Aquests variats esquemes sintercalen entre ells de manera que nomeacutes hi ha 3
casos en quegrave es repeteix un mateix esquema en dos versos seguits ldquoe e d d
D Erdquo 774-775 ldquod d d e D Erdquo 781-782 i ldquod d d d D Erdquo 783-784
Veiem quina relacioacute tenen aquests esquemes amb el contingut que sexpressa en
ells ens fixarem perograve en els extrems Els versos amb 2 dagravectils (4) els de menys
dagravectils del text es podrien qualificar com els que donarien en termes acuacutestics
meacutes impressioacute de lentitut en aquest fragment La seva presegravencia destaca en els
versos 766 i 777 on es parla dApolmiddotlo Lobjectiu formal podria ser expandir
lanegravecdota miacutetica que sallunya de lescenari narratiu principal amb la intencioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 19
dallargar el paregraventesi Quant als versos holodagravectils (4) en trobem un (765)
precedint lexemple anterior que contrastaria encara meacutes amb lacumulacioacute
despondeus citada El 777 eacutes el punt agravelgid duna descripcioacute amb ritme ascendent
la dels homes dAgamegravemnon (773-779) Comenccedila al 773 amb 2 dagravectils passa a 3
en el 774 i 775 a 4 en el 776 a 5 en el 777 i novament a 4 en el 778 i 779 Podem
observar com aquests esquemes no es corresponen estrictament amb el contingut
de la descripcioacute perograve ajuden a caracteritzar-la riacutetmicament en aquest cas
agilitzant-la progressivament Els versos 784 i 785 en canvi es corresponen
perfectament amb el contingut ja que en aquests versos sexpressa moviment
concretament de les tropes aquees ja disposades Veiem quegrave diuen literalment
Daquesta manera en efecte la terra es lamentava granment sota els peus dels
que marxaven Molt ragravepidament travessaven la plana Podem pressentir que
aquest esquema per a un oient contemporani al poema augmentava la impressioacute
de dinamisme del que sexplica
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu) Els versos comencen amb la
mateixa proporcioacute amb dagravectil i espondeu El 764 acaba en monosiacutelmiddotlab una dada
molt estranya en lhexagravemetre
τὰς Εὔ μη λος ἔ λαυ νε πο δώ κε ας ὄρν ι θας ὣς _ _ _ u u _ u u _ u u _ u u _
La cesura predominat eacutes la trocaica (17 vegades) com en el vers 763
ἵππ οι μὲν μέγ ἄ ρισ ται ἔ σαν Φη ρη τι ά δα ο _ _ _ u u _ u u _ _ _ u u _ u
Observem els encavalcaments existents 762-763 766-767 768-769 769-770
771-772 772-773 773-774 774-775 775-776-777 777-778 782-783 i 784-785
Generalment lencavalcament eacutes suau i el que continua en el vers seguumlent eacutes un
complement que pot ser
Coordinat a un altre anterior (762-763 766-767 772-773 774-775 781-
782 784-785) exemple
781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
782 χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20
La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre
amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo
(Zeus) el complement indirecte del vers anterior
O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple
777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo
Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un
complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo
Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre
sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa
lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773
776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple
773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo
A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc
(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb
(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν
ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)
Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn
identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la
introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es
demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest
exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues
dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que
Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat
-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors
guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no
obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a
les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es
distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21
cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb
agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien
lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem
dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els
millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)
Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en
general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat
nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories
gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius
preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els
predicatius dadjectius els epiacutetets
El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb
sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per
exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents
(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten
en la seva majoria denotatius
Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo
literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς
εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si
tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε
Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus
La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que
els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es
representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una
informacioacute objectiva (ex 766)
En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en
-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes
(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers
764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les
preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22
de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica
especiacuteficament literagraveria
Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu
En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ
μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix
lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la
Musa
En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el
seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles
senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions
especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan
Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ
φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts
En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a
Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute
fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de
reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si
estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar
que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un
fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de
les erupcions del volcagrave Etna
Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels
dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes
arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme
entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari
expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per
exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de
solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de
legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23
Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que
el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha
demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable
ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha
deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats
linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori
equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de
ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les
caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric
II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra
publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes
diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en
lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a
la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i
els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo
En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es
refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents
Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una
gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les
estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos
dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells
soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no
hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici
molt irregulars
Aquests 4 versos soacuten els seguumlents
766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24
768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo
778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo
781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo
Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat
megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens
hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament
778
ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E
En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una
siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos
peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab
ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre
781
ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E
Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el
vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre
siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de
siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17
Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem
tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica
Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre
ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir
que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25
siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i
774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a
placcedila de peu
Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un
peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el
ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin
donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu
predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de
grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original
782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo
o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per
a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave
En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu
de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un
temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic
Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-
nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes
rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)
espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)
Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26
Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex
772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex
771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo
o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex
762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part
de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres
siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per
siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent
al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la
forma original
Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que
no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament
regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a
principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute
entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les
seguumlents indicacions seran considerats irregulars
Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac
Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu
Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27
Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del
hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten
els seguumlents
Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo
Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d
e p D Erdquo
Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo
ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d
e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Irregulars ldquop d d d D E
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa
d e d D Erdquo com el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d
e p D Erdquo com per exemple el vers 774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)
qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo
770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute
ldquop d e e E Erdquo
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28
exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de
versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar
Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents
esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant
diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i
llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la
durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels
diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la
cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents
esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute
diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers
es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la
sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute
despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En
definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb
lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la
dinagravemica dels hexagravemetres originals
Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies
megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en
que es miri
760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo
oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica
regular
779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo
o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29
784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo
o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el
meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes
el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa
aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de
pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]
Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve
serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte
dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent
togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la
seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per
evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de
7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per
camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble
Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla
Veiem-ho
761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu
truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir
gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte
amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu
aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil
Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu
meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o o
Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic
nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen
lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30
aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula
considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria
lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic
seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu
seragrave trocaica (oacute o o)
La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762
ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761
ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes
clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos
versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute
que aquesta acaba amb el peu mateix
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777
ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no
trobem cap cesura
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una
cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un
amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica
anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon
lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i
els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31
traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns
adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα
στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα
διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no
nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins
la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v
760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777
etc)
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i
entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot
ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de
langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria
de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el
DIEC223
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765
ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha
traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a
Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots
que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave
ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo
eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos
substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v
773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772
Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici
(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi
23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32
mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al
respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei
al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en
aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica
grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat
don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768
sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un
punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo
Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a
lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en
leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a
entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax
Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots
els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara
inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front
dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha
estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva
gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu
Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute
trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes
molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten
pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve
aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de
Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de
la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i
senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33
diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel
Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari
tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions
reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i
trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En
definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil
homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet
que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys
dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil
grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a
Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest
fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a
la pagravegina 65
Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats
amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de
Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb
siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula
bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769
(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests
uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de
lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent
togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden
ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute
hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha
sinalefa com si el)
Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres
que soacuten els seguumlents
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d
e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d
D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D
Erdquo com el vers 769
ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d
d e D Erdquo com per exemple el vers 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e
e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament
ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions
dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d
d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat
no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)
Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent
761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 14
que no es poden trobar dos accents consecutius (com succeiria desplaccedilant el
primer accent dun peu bisiacutelmiddotlab) contemplem que luacutenica substitucioacute possible eacutes
la dun peu trisiacutelmiddotlab concretament el primer dagravectil (oacute o o) per un amfiacutebrac (o oacute
o)
Una altra solucioacute eacutes el fet de no comenccedilar amb siacutelmiddotlaba togravenica ni contenir el primer
peu cap accent togravenic Eacutes a dir comenccedilar amb un peu format per siacutelmiddotlabes agravetones
Per no rompre el ritme dactiacutelic de lhexagravemetre sha de seguir la seguumlent condicioacute
que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones (no dues ni quatre) i que la quarta sigui
togravenica15
15 INGLEgraveS I PIJOAN Martiacute Estructuracioacute dels versos llatins en catalagrave Apegravendix a lobra de M Melendres LEsposa de lAnyell Tarragona 1965
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 15
II ANAgraveLISI I COMPARACIOacute DELS TEXTOS
Aclariments
Com ja srsquoha avanccedilat a la introduccioacute la metodologia emprada per la realitzacioacute
del treball es basa en el comentari de text entegraves com un mitjagrave per ilmiddotlustrar lestudi
dels textos i expressar les nostres valoracions
Els eixos pels quals es desenvolupa el comentari de text soacuten els seguumlents
1 CONTEXTUALITZACIOacute
2 TEMA
3 ESTRUCTURA
1 Estructura externa (aspecte megravetric)
2 Estructura interna (articulacioacute del contingut)
4 ANAgraveLISI FORMAL
5 CONCLUSIOacute
Aquest model seragrave aplicat en la seva totalitat en la redaccioacute del comentari del text
original Daquesta manera sintentaragrave que el lector obtingui una visioacute ample del
text original i no lentengui simplement com un element a comparar
Pel que fa als textos traduiumlts es prestaragrave atencioacute -casi exclusivament- a lanagravelisi de
lestructura externa i laspecte formal encara que sempre partint del contingut
Considerem aquests dos aspectes el meacutes importants per al nostre objectiu
comparatiu pel seu valor comparable entre original i traduccioacute i ja que en
principi el contingut del poema eacutes inamovible no es prestaragrave atencioacute ni a la
contextualitzacioacute ni al tema Les convergegravencies i divergegravencies amb el text original
seran sintetitzades en la conclusioacute de cada comentari
Finalment amb la intencioacute de reflexionar sobre les possibles solucions del text
hem decidit fer un quart comentari on es compararan els dos textos traduiumlts
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 16
II1 Comentari del text original grec
El fragment seleccionat forma part del cant segon o segona rapsogravedia de la Iliacuteada
que consta de 877 versos concretament forma part duna seccioacute ben diferenciada
que ocupa 301 versos i que correspon a la segona mitat daquest cant (484-785)
En aquesta seccioacute anomenada tradicionalment com el Catagraveleg de les naus es fa
una descripcioacute de lexegravercit aqueu o grec que consisteix en una enumeracioacute dels
contingents de naus que componien lexpedicioacute contra Troia sanomenen les
regions principals que envien tropes els cabdills de cada regioacute i el nombre de naus
enviades En la part final daquesta descripcioacute es precisa qui soacuten els millors
guerrers dentre els grecs com ara Aquilmiddotles o Agraveiax aquesta eacutes exactament la
part escollida 760-785 Iliacuteada II En el cant II el catagraveleg de les naus sinsereix
quan Agamegravemnon disposa les tropes i passa revista a aquestes Abans daixograve
Agamegravemnon tot i que eacutes instigat per Zeus mitjanccedilant un somni a reprendre la
batalla posa a prova la moral del seu exegravercit proposant la retirada de Troia
Despreacutes de reprimir les temptatives de rendicioacute castigar els covards i animar
lexegravercit amb excelmiddotlents discursos es fan els preparatius per anar a la guerra
Despreacutes del catagraveleg de les naus gregues es descriuen les forces troianes que
tambeacute es disposen per la lluita
La funcioacute linguumliacutestica que predomina eacutes la representativa perquegrave la intencioacute de
lautor eacutes presentar una histograveria sense valoracions personals El narrador eacutes
heterodiegegravetic no eacutes un personatge del relat i eacutes omniscient ho coneix tot relata
objectivament i en tercera persona uns successos sense formar part de laccioacute
distanciat
El tema daquest fragment eacutes en efecte els millors guerrers i cavalls del
contingent grec La idea central eacutes la referegravencia que es fa al ressentiment
dAquilmiddotles amb Agamegravemnon (versos 769-773) i que situa el principal heroi grec
lluny de laccioacute expectant El tema es genera a partir de la mencioacute dAquilmiddotles ja
que el narrador no pot tant sols anomenar-lo sinoacute que es veu obligat a explicar el
seu estat dagravenim i per tant a fer referegravencia al conflicte entre aquests dos herois al
seu enuig A meacutes daquesta idea central que es el tema nuclear de lobra
sidentifiquen dues idees importants per una banda entre els millors guerrers i
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 17
cavalls els meacutes ben considerats soacuten Aquilmiddotles i els seus cavalls per laltra el
contingent aqueu sense la presegravencia del seu millor guerrer eacutes molt poderoacutes
gragravecies al seu ingent nombre
El fragment eacutes una tirada de 25 hexagravemetres (del grec ldquoἕξαrdquo sis i ldquoμέτρονrdquo metre
sis metres) Aquest vers tambeacute anomenat hexagravemetre dactiacutelic eacutes constituiumlt per una
segraverie de sis peus metres o compassos de dos temps un de fort seguit dun de
feble Els dos temps soacuten quantitativament iguals perograve el temps fort eacutes sempre
format per una siacutelmiddotlaba llarga (transcrit _) i el feble pot ser format per una llarga o
dues de breus (transcrit u u) En el primer cas el peu sanomena espondeu (_ _) i
en el segon dagravectil (_ u u) Les possibilitats dorganitzacioacute dels peus soacuten les
seguumlents luacuteltim peu eacutes sempre un espondeu el cinquegrave eacutes dagravectil16 i els quatre
primers soacuten a lliure disposicioacute dagravectils o espondeus17
Presenta lesquema seguumlent (amb un miacutenim de dotze siacutelmiddotlabes i un magravexim de
disset)18 _ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _ Per ser un vers tan llarg presenta
sempre una cesura (transcrit ) en el tercer peu que el divideix en dos membres
el segon quelcom meacutes llarg que el primer Aquesta cesura pot ser de dos tipus
trocaica si separa les dues siacutelmiddotlabes breus (_ uu _ uu _ u u _ uu _ uu _ _) o
penthemiacutemera si divideix el peu en dos (_ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _) A
meacutes de la cesura principal pot presentar cesures secundagraveries que no tindrem en
compte Finalment resta dir que eacutes el vers tradicional de lepopeia grega i romana
usat tambeacute en la poesia religiosa (oracles i himnes) en la didascagravelica i en
lelegiacuteaca i que el seu origen eacutes molt llunyagrave en el temps sorgit de la literatura oral
Hi ha un magravexim de 32 agrupacions diferents o esquemes de lhexagravemetre19
diferents maneres possibles de combinar els dagravectils (d) i els espondeus (e) que el
formen En el fragment hem trobat 9 que soacuten les seguumlents
Hexagravemetres amb 2 dagravectils ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquoe d d e D Erdquo ldquoe e d d D Erdquo ldquod e d 16 El cinquegrave peu teacute molta importagravencia en el ritme de lhexagravemetre tant que si aquest eacutes un dagravectil
lhexagravemetre sanomena dactiacutelic i si eacutes espondeu sanomena espondaic -tradicionalment lhexagravemetre espondaic eacutes evitat fins al punt de ser excepcional la seva presencia
17 En termes acuacutestics lacumulacioacute de dagravectils donava la impressioacute de lleugeresa en canvi lacumulacioacute despondeus donava la sensacioacute de pesador La gran varietat riacutetmica i melogravedica (accents de les paraules) era explotada a voluntat pel poeta en la creacioacute poegravetica
18 El signe ldquourdquo expressa la possibilitat deacutesser siacutelmiddotlaba llarga o breu19 MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios claacutesicos Vol 15
(1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 18
e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d d e D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo ldquod e d
d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod
d d e D Erdquo com per exemple el vers 760
οὗ τοι ἄρ ἡ γε μό νες Δα να ῶν καὶ κοί ραν οι ἦ σαν _ u u _ u u _ u u _ _ _ u u _ _
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e
d d D Erdquo com el vers 774
δίσκ οι σιν τέρ πον το καὶ αἰγ α νέ ῃ σιν ἱ έντ ες _ _ _ _ _ u u _ u u _ u u _ _
I en igual proporcioacute lhexagravemetre holodagravectil de 5 dagravectils ldquod d d d D Erdquo com
el vers 777
ἕστ α σαν ἅρμ α τα δεὖ πε πυκ ασ μέ να κεῖ το ἀ νάκ των _ u u _ u u _ u u _ u u _ u u _ _
I lhexagravemetre de 2 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e d e D Erdquo com el
vers 762
αὐ τῶν ἠδ ἵππ ων οἳ ἅμ Ἀτ ρείA δῃ σιν ἕ πον το_ _ _ _ _ u u _ _ _ u u _ _
Aquests variats esquemes sintercalen entre ells de manera que nomeacutes hi ha 3
casos en quegrave es repeteix un mateix esquema en dos versos seguits ldquoe e d d
D Erdquo 774-775 ldquod d d e D Erdquo 781-782 i ldquod d d d D Erdquo 783-784
Veiem quina relacioacute tenen aquests esquemes amb el contingut que sexpressa en
ells ens fixarem perograve en els extrems Els versos amb 2 dagravectils (4) els de menys
dagravectils del text es podrien qualificar com els que donarien en termes acuacutestics
meacutes impressioacute de lentitut en aquest fragment La seva presegravencia destaca en els
versos 766 i 777 on es parla dApolmiddotlo Lobjectiu formal podria ser expandir
lanegravecdota miacutetica que sallunya de lescenari narratiu principal amb la intencioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 19
dallargar el paregraventesi Quant als versos holodagravectils (4) en trobem un (765)
precedint lexemple anterior que contrastaria encara meacutes amb lacumulacioacute
despondeus citada El 777 eacutes el punt agravelgid duna descripcioacute amb ritme ascendent
la dels homes dAgamegravemnon (773-779) Comenccedila al 773 amb 2 dagravectils passa a 3
en el 774 i 775 a 4 en el 776 a 5 en el 777 i novament a 4 en el 778 i 779 Podem
observar com aquests esquemes no es corresponen estrictament amb el contingut
de la descripcioacute perograve ajuden a caracteritzar-la riacutetmicament en aquest cas
agilitzant-la progressivament Els versos 784 i 785 en canvi es corresponen
perfectament amb el contingut ja que en aquests versos sexpressa moviment
concretament de les tropes aquees ja disposades Veiem quegrave diuen literalment
Daquesta manera en efecte la terra es lamentava granment sota els peus dels
que marxaven Molt ragravepidament travessaven la plana Podem pressentir que
aquest esquema per a un oient contemporani al poema augmentava la impressioacute
de dinamisme del que sexplica
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu) Els versos comencen amb la
mateixa proporcioacute amb dagravectil i espondeu El 764 acaba en monosiacutelmiddotlab una dada
molt estranya en lhexagravemetre
τὰς Εὔ μη λος ἔ λαυ νε πο δώ κε ας ὄρν ι θας ὣς _ _ _ u u _ u u _ u u _ u u _
La cesura predominat eacutes la trocaica (17 vegades) com en el vers 763
ἵππ οι μὲν μέγ ἄ ρισ ται ἔ σαν Φη ρη τι ά δα ο _ _ _ u u _ u u _ _ _ u u _ u
Observem els encavalcaments existents 762-763 766-767 768-769 769-770
771-772 772-773 773-774 774-775 775-776-777 777-778 782-783 i 784-785
Generalment lencavalcament eacutes suau i el que continua en el vers seguumlent eacutes un
complement que pot ser
Coordinat a un altre anterior (762-763 766-767 772-773 774-775 781-
782 784-785) exemple
781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
782 χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20
La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre
amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo
(Zeus) el complement indirecte del vers anterior
O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple
777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo
Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un
complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo
Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre
sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa
lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773
776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple
773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo
A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc
(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb
(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν
ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)
Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn
identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la
introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es
demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest
exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues
dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que
Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat
-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors
guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no
obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a
les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es
distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21
cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb
agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien
lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem
dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els
millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)
Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en
general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat
nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories
gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius
preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els
predicatius dadjectius els epiacutetets
El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb
sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per
exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents
(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten
en la seva majoria denotatius
Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo
literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς
εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si
tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε
Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus
La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que
els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es
representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una
informacioacute objectiva (ex 766)
En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en
-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes
(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers
764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les
preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22
de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica
especiacuteficament literagraveria
Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu
En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ
μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix
lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la
Musa
En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el
seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles
senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions
especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan
Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ
φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts
En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a
Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute
fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de
reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si
estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar
que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un
fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de
les erupcions del volcagrave Etna
Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels
dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes
arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme
entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari
expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per
exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de
solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de
legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23
Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que
el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha
demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable
ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha
deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats
linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori
equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de
ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les
caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric
II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra
publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes
diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en
lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a
la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i
els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo
En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es
refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents
Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una
gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les
estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos
dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells
soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no
hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici
molt irregulars
Aquests 4 versos soacuten els seguumlents
766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24
768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo
778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo
781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo
Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat
megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens
hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament
778
ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E
En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una
siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos
peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab
ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre
781
ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E
Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el
vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre
siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de
siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17
Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem
tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica
Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre
ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir
que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25
siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i
774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a
placcedila de peu
Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un
peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el
ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin
donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu
predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de
grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original
782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo
o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per
a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave
En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu
de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un
temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic
Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-
nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes
rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)
espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)
Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26
Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex
772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex
771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo
o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex
762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part
de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres
siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per
siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent
al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la
forma original
Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que
no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament
regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a
principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute
entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les
seguumlents indicacions seran considerats irregulars
Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac
Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu
Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27
Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del
hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten
els seguumlents
Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo
Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d
e p D Erdquo
Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo
ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d
e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Irregulars ldquop d d d D E
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa
d e d D Erdquo com el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d
e p D Erdquo com per exemple el vers 774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)
qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo
770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute
ldquop d e e E Erdquo
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28
exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de
versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar
Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents
esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant
diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i
llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la
durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels
diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la
cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents
esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute
diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers
es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la
sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute
despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En
definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb
lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la
dinagravemica dels hexagravemetres originals
Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies
megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en
que es miri
760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo
oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica
regular
779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo
o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29
784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo
o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el
meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes
el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa
aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de
pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]
Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve
serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte
dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent
togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la
seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per
evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de
7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per
camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble
Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla
Veiem-ho
761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu
truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir
gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte
amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu
aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil
Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu
meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o o
Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic
nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen
lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30
aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula
considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria
lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic
seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu
seragrave trocaica (oacute o o)
La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762
ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761
ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes
clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos
versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute
que aquesta acaba amb el peu mateix
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777
ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no
trobem cap cesura
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una
cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un
amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica
anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon
lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i
els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31
traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns
adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα
στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα
διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no
nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins
la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v
760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777
etc)
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i
entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot
ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de
langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria
de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el
DIEC223
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765
ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha
traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a
Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots
que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave
ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo
eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos
substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v
773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772
Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici
(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi
23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32
mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al
respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei
al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en
aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica
grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat
don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768
sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un
punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo
Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a
lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en
leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a
entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax
Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots
els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara
inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front
dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha
estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva
gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu
Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute
trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes
molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten
pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve
aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de
Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de
la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i
senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33
diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel
Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari
tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions
reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i
trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En
definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil
homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet
que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys
dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil
grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a
Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest
fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a
la pagravegina 65
Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats
amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de
Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb
siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula
bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769
(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests
uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de
lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent
togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden
ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute
hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha
sinalefa com si el)
Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres
que soacuten els seguumlents
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d
e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d
D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D
Erdquo com el vers 769
ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d
d e D Erdquo com per exemple el vers 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e
e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament
ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions
dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d
d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat
no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)
Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent
761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 15
II ANAgraveLISI I COMPARACIOacute DELS TEXTOS
Aclariments
Com ja srsquoha avanccedilat a la introduccioacute la metodologia emprada per la realitzacioacute
del treball es basa en el comentari de text entegraves com un mitjagrave per ilmiddotlustrar lestudi
dels textos i expressar les nostres valoracions
Els eixos pels quals es desenvolupa el comentari de text soacuten els seguumlents
1 CONTEXTUALITZACIOacute
2 TEMA
3 ESTRUCTURA
1 Estructura externa (aspecte megravetric)
2 Estructura interna (articulacioacute del contingut)
4 ANAgraveLISI FORMAL
5 CONCLUSIOacute
Aquest model seragrave aplicat en la seva totalitat en la redaccioacute del comentari del text
original Daquesta manera sintentaragrave que el lector obtingui una visioacute ample del
text original i no lentengui simplement com un element a comparar
Pel que fa als textos traduiumlts es prestaragrave atencioacute -casi exclusivament- a lanagravelisi de
lestructura externa i laspecte formal encara que sempre partint del contingut
Considerem aquests dos aspectes el meacutes importants per al nostre objectiu
comparatiu pel seu valor comparable entre original i traduccioacute i ja que en
principi el contingut del poema eacutes inamovible no es prestaragrave atencioacute ni a la
contextualitzacioacute ni al tema Les convergegravencies i divergegravencies amb el text original
seran sintetitzades en la conclusioacute de cada comentari
Finalment amb la intencioacute de reflexionar sobre les possibles solucions del text
hem decidit fer un quart comentari on es compararan els dos textos traduiumlts
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 16
II1 Comentari del text original grec
El fragment seleccionat forma part del cant segon o segona rapsogravedia de la Iliacuteada
que consta de 877 versos concretament forma part duna seccioacute ben diferenciada
que ocupa 301 versos i que correspon a la segona mitat daquest cant (484-785)
En aquesta seccioacute anomenada tradicionalment com el Catagraveleg de les naus es fa
una descripcioacute de lexegravercit aqueu o grec que consisteix en una enumeracioacute dels
contingents de naus que componien lexpedicioacute contra Troia sanomenen les
regions principals que envien tropes els cabdills de cada regioacute i el nombre de naus
enviades En la part final daquesta descripcioacute es precisa qui soacuten els millors
guerrers dentre els grecs com ara Aquilmiddotles o Agraveiax aquesta eacutes exactament la
part escollida 760-785 Iliacuteada II En el cant II el catagraveleg de les naus sinsereix
quan Agamegravemnon disposa les tropes i passa revista a aquestes Abans daixograve
Agamegravemnon tot i que eacutes instigat per Zeus mitjanccedilant un somni a reprendre la
batalla posa a prova la moral del seu exegravercit proposant la retirada de Troia
Despreacutes de reprimir les temptatives de rendicioacute castigar els covards i animar
lexegravercit amb excelmiddotlents discursos es fan els preparatius per anar a la guerra
Despreacutes del catagraveleg de les naus gregues es descriuen les forces troianes que
tambeacute es disposen per la lluita
La funcioacute linguumliacutestica que predomina eacutes la representativa perquegrave la intencioacute de
lautor eacutes presentar una histograveria sense valoracions personals El narrador eacutes
heterodiegegravetic no eacutes un personatge del relat i eacutes omniscient ho coneix tot relata
objectivament i en tercera persona uns successos sense formar part de laccioacute
distanciat
El tema daquest fragment eacutes en efecte els millors guerrers i cavalls del
contingent grec La idea central eacutes la referegravencia que es fa al ressentiment
dAquilmiddotles amb Agamegravemnon (versos 769-773) i que situa el principal heroi grec
lluny de laccioacute expectant El tema es genera a partir de la mencioacute dAquilmiddotles ja
que el narrador no pot tant sols anomenar-lo sinoacute que es veu obligat a explicar el
seu estat dagravenim i per tant a fer referegravencia al conflicte entre aquests dos herois al
seu enuig A meacutes daquesta idea central que es el tema nuclear de lobra
sidentifiquen dues idees importants per una banda entre els millors guerrers i
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 17
cavalls els meacutes ben considerats soacuten Aquilmiddotles i els seus cavalls per laltra el
contingent aqueu sense la presegravencia del seu millor guerrer eacutes molt poderoacutes
gragravecies al seu ingent nombre
El fragment eacutes una tirada de 25 hexagravemetres (del grec ldquoἕξαrdquo sis i ldquoμέτρονrdquo metre
sis metres) Aquest vers tambeacute anomenat hexagravemetre dactiacutelic eacutes constituiumlt per una
segraverie de sis peus metres o compassos de dos temps un de fort seguit dun de
feble Els dos temps soacuten quantitativament iguals perograve el temps fort eacutes sempre
format per una siacutelmiddotlaba llarga (transcrit _) i el feble pot ser format per una llarga o
dues de breus (transcrit u u) En el primer cas el peu sanomena espondeu (_ _) i
en el segon dagravectil (_ u u) Les possibilitats dorganitzacioacute dels peus soacuten les
seguumlents luacuteltim peu eacutes sempre un espondeu el cinquegrave eacutes dagravectil16 i els quatre
primers soacuten a lliure disposicioacute dagravectils o espondeus17
Presenta lesquema seguumlent (amb un miacutenim de dotze siacutelmiddotlabes i un magravexim de
disset)18 _ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _ Per ser un vers tan llarg presenta
sempre una cesura (transcrit ) en el tercer peu que el divideix en dos membres
el segon quelcom meacutes llarg que el primer Aquesta cesura pot ser de dos tipus
trocaica si separa les dues siacutelmiddotlabes breus (_ uu _ uu _ u u _ uu _ uu _ _) o
penthemiacutemera si divideix el peu en dos (_ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _) A
meacutes de la cesura principal pot presentar cesures secundagraveries que no tindrem en
compte Finalment resta dir que eacutes el vers tradicional de lepopeia grega i romana
usat tambeacute en la poesia religiosa (oracles i himnes) en la didascagravelica i en
lelegiacuteaca i que el seu origen eacutes molt llunyagrave en el temps sorgit de la literatura oral
Hi ha un magravexim de 32 agrupacions diferents o esquemes de lhexagravemetre19
diferents maneres possibles de combinar els dagravectils (d) i els espondeus (e) que el
formen En el fragment hem trobat 9 que soacuten les seguumlents
Hexagravemetres amb 2 dagravectils ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquoe d d e D Erdquo ldquoe e d d D Erdquo ldquod e d 16 El cinquegrave peu teacute molta importagravencia en el ritme de lhexagravemetre tant que si aquest eacutes un dagravectil
lhexagravemetre sanomena dactiacutelic i si eacutes espondeu sanomena espondaic -tradicionalment lhexagravemetre espondaic eacutes evitat fins al punt de ser excepcional la seva presencia
17 En termes acuacutestics lacumulacioacute de dagravectils donava la impressioacute de lleugeresa en canvi lacumulacioacute despondeus donava la sensacioacute de pesador La gran varietat riacutetmica i melogravedica (accents de les paraules) era explotada a voluntat pel poeta en la creacioacute poegravetica
18 El signe ldquourdquo expressa la possibilitat deacutesser siacutelmiddotlaba llarga o breu19 MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios claacutesicos Vol 15
(1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 18
e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d d e D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo ldquod e d
d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod
d d e D Erdquo com per exemple el vers 760
οὗ τοι ἄρ ἡ γε μό νες Δα να ῶν καὶ κοί ραν οι ἦ σαν _ u u _ u u _ u u _ _ _ u u _ _
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e
d d D Erdquo com el vers 774
δίσκ οι σιν τέρ πον το καὶ αἰγ α νέ ῃ σιν ἱ έντ ες _ _ _ _ _ u u _ u u _ u u _ _
I en igual proporcioacute lhexagravemetre holodagravectil de 5 dagravectils ldquod d d d D Erdquo com
el vers 777
ἕστ α σαν ἅρμ α τα δεὖ πε πυκ ασ μέ να κεῖ το ἀ νάκ των _ u u _ u u _ u u _ u u _ u u _ _
I lhexagravemetre de 2 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e d e D Erdquo com el
vers 762
αὐ τῶν ἠδ ἵππ ων οἳ ἅμ Ἀτ ρείA δῃ σιν ἕ πον το_ _ _ _ _ u u _ _ _ u u _ _
Aquests variats esquemes sintercalen entre ells de manera que nomeacutes hi ha 3
casos en quegrave es repeteix un mateix esquema en dos versos seguits ldquoe e d d
D Erdquo 774-775 ldquod d d e D Erdquo 781-782 i ldquod d d d D Erdquo 783-784
Veiem quina relacioacute tenen aquests esquemes amb el contingut que sexpressa en
ells ens fixarem perograve en els extrems Els versos amb 2 dagravectils (4) els de menys
dagravectils del text es podrien qualificar com els que donarien en termes acuacutestics
meacutes impressioacute de lentitut en aquest fragment La seva presegravencia destaca en els
versos 766 i 777 on es parla dApolmiddotlo Lobjectiu formal podria ser expandir
lanegravecdota miacutetica que sallunya de lescenari narratiu principal amb la intencioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 19
dallargar el paregraventesi Quant als versos holodagravectils (4) en trobem un (765)
precedint lexemple anterior que contrastaria encara meacutes amb lacumulacioacute
despondeus citada El 777 eacutes el punt agravelgid duna descripcioacute amb ritme ascendent
la dels homes dAgamegravemnon (773-779) Comenccedila al 773 amb 2 dagravectils passa a 3
en el 774 i 775 a 4 en el 776 a 5 en el 777 i novament a 4 en el 778 i 779 Podem
observar com aquests esquemes no es corresponen estrictament amb el contingut
de la descripcioacute perograve ajuden a caracteritzar-la riacutetmicament en aquest cas
agilitzant-la progressivament Els versos 784 i 785 en canvi es corresponen
perfectament amb el contingut ja que en aquests versos sexpressa moviment
concretament de les tropes aquees ja disposades Veiem quegrave diuen literalment
Daquesta manera en efecte la terra es lamentava granment sota els peus dels
que marxaven Molt ragravepidament travessaven la plana Podem pressentir que
aquest esquema per a un oient contemporani al poema augmentava la impressioacute
de dinamisme del que sexplica
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu) Els versos comencen amb la
mateixa proporcioacute amb dagravectil i espondeu El 764 acaba en monosiacutelmiddotlab una dada
molt estranya en lhexagravemetre
τὰς Εὔ μη λος ἔ λαυ νε πο δώ κε ας ὄρν ι θας ὣς _ _ _ u u _ u u _ u u _ u u _
La cesura predominat eacutes la trocaica (17 vegades) com en el vers 763
ἵππ οι μὲν μέγ ἄ ρισ ται ἔ σαν Φη ρη τι ά δα ο _ _ _ u u _ u u _ _ _ u u _ u
Observem els encavalcaments existents 762-763 766-767 768-769 769-770
771-772 772-773 773-774 774-775 775-776-777 777-778 782-783 i 784-785
Generalment lencavalcament eacutes suau i el que continua en el vers seguumlent eacutes un
complement que pot ser
Coordinat a un altre anterior (762-763 766-767 772-773 774-775 781-
782 784-785) exemple
781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
782 χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20
La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre
amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo
(Zeus) el complement indirecte del vers anterior
O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple
777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo
Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un
complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo
Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre
sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa
lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773
776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple
773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo
A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc
(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb
(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν
ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)
Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn
identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la
introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es
demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest
exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues
dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que
Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat
-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors
guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no
obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a
les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es
distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21
cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb
agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien
lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem
dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els
millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)
Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en
general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat
nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories
gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius
preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els
predicatius dadjectius els epiacutetets
El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb
sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per
exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents
(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten
en la seva majoria denotatius
Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo
literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς
εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si
tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε
Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus
La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que
els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es
representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una
informacioacute objectiva (ex 766)
En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en
-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes
(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers
764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les
preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22
de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica
especiacuteficament literagraveria
Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu
En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ
μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix
lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la
Musa
En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el
seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles
senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions
especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan
Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ
φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts
En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a
Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute
fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de
reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si
estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar
que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un
fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de
les erupcions del volcagrave Etna
Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels
dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes
arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme
entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari
expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per
exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de
solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de
legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23
Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que
el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha
demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable
ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha
deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats
linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori
equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de
ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les
caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric
II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra
publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes
diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en
lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a
la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i
els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo
En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es
refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents
Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una
gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les
estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos
dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells
soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no
hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici
molt irregulars
Aquests 4 versos soacuten els seguumlents
766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24
768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo
778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo
781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo
Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat
megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens
hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament
778
ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E
En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una
siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos
peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab
ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre
781
ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E
Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el
vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre
siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de
siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17
Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem
tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica
Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre
ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir
que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25
siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i
774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a
placcedila de peu
Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un
peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el
ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin
donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu
predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de
grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original
782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo
o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per
a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave
En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu
de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un
temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic
Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-
nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes
rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)
espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)
Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26
Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex
772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex
771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo
o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex
762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part
de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres
siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per
siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent
al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la
forma original
Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que
no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament
regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a
principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute
entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les
seguumlents indicacions seran considerats irregulars
Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac
Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu
Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27
Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del
hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten
els seguumlents
Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo
Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d
e p D Erdquo
Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo
ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d
e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Irregulars ldquop d d d D E
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa
d e d D Erdquo com el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d
e p D Erdquo com per exemple el vers 774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)
qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo
770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute
ldquop d e e E Erdquo
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28
exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de
versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar
Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents
esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant
diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i
llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la
durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels
diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la
cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents
esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute
diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers
es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la
sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute
despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En
definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb
lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la
dinagravemica dels hexagravemetres originals
Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies
megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en
que es miri
760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo
oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica
regular
779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo
o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29
784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo
o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el
meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes
el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa
aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de
pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]
Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve
serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte
dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent
togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la
seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per
evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de
7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per
camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble
Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla
Veiem-ho
761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu
truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir
gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte
amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu
aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil
Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu
meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o o
Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic
nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen
lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30
aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula
considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria
lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic
seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu
seragrave trocaica (oacute o o)
La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762
ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761
ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes
clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos
versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute
que aquesta acaba amb el peu mateix
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777
ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no
trobem cap cesura
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una
cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un
amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica
anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon
lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i
els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31
traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns
adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα
στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα
διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no
nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins
la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v
760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777
etc)
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i
entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot
ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de
langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria
de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el
DIEC223
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765
ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha
traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a
Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots
que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave
ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo
eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos
substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v
773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772
Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici
(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi
23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32
mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al
respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei
al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en
aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica
grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat
don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768
sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un
punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo
Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a
lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en
leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a
entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax
Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots
els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara
inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front
dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha
estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva
gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu
Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute
trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes
molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten
pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve
aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de
Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de
la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i
senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33
diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel
Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari
tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions
reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i
trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En
definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil
homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet
que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys
dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil
grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a
Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest
fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a
la pagravegina 65
Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats
amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de
Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb
siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula
bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769
(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests
uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de
lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent
togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden
ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute
hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha
sinalefa com si el)
Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres
que soacuten els seguumlents
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d
e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d
D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D
Erdquo com el vers 769
ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d
d e D Erdquo com per exemple el vers 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e
e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament
ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions
dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d
d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat
no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)
Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent
761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 16
II1 Comentari del text original grec
El fragment seleccionat forma part del cant segon o segona rapsogravedia de la Iliacuteada
que consta de 877 versos concretament forma part duna seccioacute ben diferenciada
que ocupa 301 versos i que correspon a la segona mitat daquest cant (484-785)
En aquesta seccioacute anomenada tradicionalment com el Catagraveleg de les naus es fa
una descripcioacute de lexegravercit aqueu o grec que consisteix en una enumeracioacute dels
contingents de naus que componien lexpedicioacute contra Troia sanomenen les
regions principals que envien tropes els cabdills de cada regioacute i el nombre de naus
enviades En la part final daquesta descripcioacute es precisa qui soacuten els millors
guerrers dentre els grecs com ara Aquilmiddotles o Agraveiax aquesta eacutes exactament la
part escollida 760-785 Iliacuteada II En el cant II el catagraveleg de les naus sinsereix
quan Agamegravemnon disposa les tropes i passa revista a aquestes Abans daixograve
Agamegravemnon tot i que eacutes instigat per Zeus mitjanccedilant un somni a reprendre la
batalla posa a prova la moral del seu exegravercit proposant la retirada de Troia
Despreacutes de reprimir les temptatives de rendicioacute castigar els covards i animar
lexegravercit amb excelmiddotlents discursos es fan els preparatius per anar a la guerra
Despreacutes del catagraveleg de les naus gregues es descriuen les forces troianes que
tambeacute es disposen per la lluita
La funcioacute linguumliacutestica que predomina eacutes la representativa perquegrave la intencioacute de
lautor eacutes presentar una histograveria sense valoracions personals El narrador eacutes
heterodiegegravetic no eacutes un personatge del relat i eacutes omniscient ho coneix tot relata
objectivament i en tercera persona uns successos sense formar part de laccioacute
distanciat
El tema daquest fragment eacutes en efecte els millors guerrers i cavalls del
contingent grec La idea central eacutes la referegravencia que es fa al ressentiment
dAquilmiddotles amb Agamegravemnon (versos 769-773) i que situa el principal heroi grec
lluny de laccioacute expectant El tema es genera a partir de la mencioacute dAquilmiddotles ja
que el narrador no pot tant sols anomenar-lo sinoacute que es veu obligat a explicar el
seu estat dagravenim i per tant a fer referegravencia al conflicte entre aquests dos herois al
seu enuig A meacutes daquesta idea central que es el tema nuclear de lobra
sidentifiquen dues idees importants per una banda entre els millors guerrers i
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 17
cavalls els meacutes ben considerats soacuten Aquilmiddotles i els seus cavalls per laltra el
contingent aqueu sense la presegravencia del seu millor guerrer eacutes molt poderoacutes
gragravecies al seu ingent nombre
El fragment eacutes una tirada de 25 hexagravemetres (del grec ldquoἕξαrdquo sis i ldquoμέτρονrdquo metre
sis metres) Aquest vers tambeacute anomenat hexagravemetre dactiacutelic eacutes constituiumlt per una
segraverie de sis peus metres o compassos de dos temps un de fort seguit dun de
feble Els dos temps soacuten quantitativament iguals perograve el temps fort eacutes sempre
format per una siacutelmiddotlaba llarga (transcrit _) i el feble pot ser format per una llarga o
dues de breus (transcrit u u) En el primer cas el peu sanomena espondeu (_ _) i
en el segon dagravectil (_ u u) Les possibilitats dorganitzacioacute dels peus soacuten les
seguumlents luacuteltim peu eacutes sempre un espondeu el cinquegrave eacutes dagravectil16 i els quatre
primers soacuten a lliure disposicioacute dagravectils o espondeus17
Presenta lesquema seguumlent (amb un miacutenim de dotze siacutelmiddotlabes i un magravexim de
disset)18 _ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _ Per ser un vers tan llarg presenta
sempre una cesura (transcrit ) en el tercer peu que el divideix en dos membres
el segon quelcom meacutes llarg que el primer Aquesta cesura pot ser de dos tipus
trocaica si separa les dues siacutelmiddotlabes breus (_ uu _ uu _ u u _ uu _ uu _ _) o
penthemiacutemera si divideix el peu en dos (_ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _) A
meacutes de la cesura principal pot presentar cesures secundagraveries que no tindrem en
compte Finalment resta dir que eacutes el vers tradicional de lepopeia grega i romana
usat tambeacute en la poesia religiosa (oracles i himnes) en la didascagravelica i en
lelegiacuteaca i que el seu origen eacutes molt llunyagrave en el temps sorgit de la literatura oral
Hi ha un magravexim de 32 agrupacions diferents o esquemes de lhexagravemetre19
diferents maneres possibles de combinar els dagravectils (d) i els espondeus (e) que el
formen En el fragment hem trobat 9 que soacuten les seguumlents
Hexagravemetres amb 2 dagravectils ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquoe d d e D Erdquo ldquoe e d d D Erdquo ldquod e d 16 El cinquegrave peu teacute molta importagravencia en el ritme de lhexagravemetre tant que si aquest eacutes un dagravectil
lhexagravemetre sanomena dactiacutelic i si eacutes espondeu sanomena espondaic -tradicionalment lhexagravemetre espondaic eacutes evitat fins al punt de ser excepcional la seva presencia
17 En termes acuacutestics lacumulacioacute de dagravectils donava la impressioacute de lleugeresa en canvi lacumulacioacute despondeus donava la sensacioacute de pesador La gran varietat riacutetmica i melogravedica (accents de les paraules) era explotada a voluntat pel poeta en la creacioacute poegravetica
18 El signe ldquourdquo expressa la possibilitat deacutesser siacutelmiddotlaba llarga o breu19 MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios claacutesicos Vol 15
(1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 18
e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d d e D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo ldquod e d
d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod
d d e D Erdquo com per exemple el vers 760
οὗ τοι ἄρ ἡ γε μό νες Δα να ῶν καὶ κοί ραν οι ἦ σαν _ u u _ u u _ u u _ _ _ u u _ _
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e
d d D Erdquo com el vers 774
δίσκ οι σιν τέρ πον το καὶ αἰγ α νέ ῃ σιν ἱ έντ ες _ _ _ _ _ u u _ u u _ u u _ _
I en igual proporcioacute lhexagravemetre holodagravectil de 5 dagravectils ldquod d d d D Erdquo com
el vers 777
ἕστ α σαν ἅρμ α τα δεὖ πε πυκ ασ μέ να κεῖ το ἀ νάκ των _ u u _ u u _ u u _ u u _ u u _ _
I lhexagravemetre de 2 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e d e D Erdquo com el
vers 762
αὐ τῶν ἠδ ἵππ ων οἳ ἅμ Ἀτ ρείA δῃ σιν ἕ πον το_ _ _ _ _ u u _ _ _ u u _ _
Aquests variats esquemes sintercalen entre ells de manera que nomeacutes hi ha 3
casos en quegrave es repeteix un mateix esquema en dos versos seguits ldquoe e d d
D Erdquo 774-775 ldquod d d e D Erdquo 781-782 i ldquod d d d D Erdquo 783-784
Veiem quina relacioacute tenen aquests esquemes amb el contingut que sexpressa en
ells ens fixarem perograve en els extrems Els versos amb 2 dagravectils (4) els de menys
dagravectils del text es podrien qualificar com els que donarien en termes acuacutestics
meacutes impressioacute de lentitut en aquest fragment La seva presegravencia destaca en els
versos 766 i 777 on es parla dApolmiddotlo Lobjectiu formal podria ser expandir
lanegravecdota miacutetica que sallunya de lescenari narratiu principal amb la intencioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 19
dallargar el paregraventesi Quant als versos holodagravectils (4) en trobem un (765)
precedint lexemple anterior que contrastaria encara meacutes amb lacumulacioacute
despondeus citada El 777 eacutes el punt agravelgid duna descripcioacute amb ritme ascendent
la dels homes dAgamegravemnon (773-779) Comenccedila al 773 amb 2 dagravectils passa a 3
en el 774 i 775 a 4 en el 776 a 5 en el 777 i novament a 4 en el 778 i 779 Podem
observar com aquests esquemes no es corresponen estrictament amb el contingut
de la descripcioacute perograve ajuden a caracteritzar-la riacutetmicament en aquest cas
agilitzant-la progressivament Els versos 784 i 785 en canvi es corresponen
perfectament amb el contingut ja que en aquests versos sexpressa moviment
concretament de les tropes aquees ja disposades Veiem quegrave diuen literalment
Daquesta manera en efecte la terra es lamentava granment sota els peus dels
que marxaven Molt ragravepidament travessaven la plana Podem pressentir que
aquest esquema per a un oient contemporani al poema augmentava la impressioacute
de dinamisme del que sexplica
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu) Els versos comencen amb la
mateixa proporcioacute amb dagravectil i espondeu El 764 acaba en monosiacutelmiddotlab una dada
molt estranya en lhexagravemetre
τὰς Εὔ μη λος ἔ λαυ νε πο δώ κε ας ὄρν ι θας ὣς _ _ _ u u _ u u _ u u _ u u _
La cesura predominat eacutes la trocaica (17 vegades) com en el vers 763
ἵππ οι μὲν μέγ ἄ ρισ ται ἔ σαν Φη ρη τι ά δα ο _ _ _ u u _ u u _ _ _ u u _ u
Observem els encavalcaments existents 762-763 766-767 768-769 769-770
771-772 772-773 773-774 774-775 775-776-777 777-778 782-783 i 784-785
Generalment lencavalcament eacutes suau i el que continua en el vers seguumlent eacutes un
complement que pot ser
Coordinat a un altre anterior (762-763 766-767 772-773 774-775 781-
782 784-785) exemple
781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
782 χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20
La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre
amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo
(Zeus) el complement indirecte del vers anterior
O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple
777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo
Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un
complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo
Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre
sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa
lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773
776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple
773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo
A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc
(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb
(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν
ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)
Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn
identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la
introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es
demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest
exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues
dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que
Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat
-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors
guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no
obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a
les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es
distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21
cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb
agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien
lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem
dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els
millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)
Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en
general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat
nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories
gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius
preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els
predicatius dadjectius els epiacutetets
El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb
sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per
exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents
(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten
en la seva majoria denotatius
Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo
literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς
εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si
tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε
Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus
La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que
els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es
representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una
informacioacute objectiva (ex 766)
En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en
-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes
(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers
764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les
preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22
de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica
especiacuteficament literagraveria
Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu
En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ
μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix
lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la
Musa
En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el
seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles
senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions
especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan
Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ
φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts
En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a
Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute
fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de
reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si
estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar
que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un
fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de
les erupcions del volcagrave Etna
Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels
dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes
arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme
entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari
expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per
exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de
solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de
legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23
Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que
el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha
demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable
ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha
deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats
linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori
equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de
ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les
caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric
II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra
publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes
diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en
lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a
la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i
els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo
En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es
refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents
Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una
gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les
estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos
dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells
soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no
hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici
molt irregulars
Aquests 4 versos soacuten els seguumlents
766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24
768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo
778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo
781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo
Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat
megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens
hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament
778
ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E
En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una
siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos
peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab
ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre
781
ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E
Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el
vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre
siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de
siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17
Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem
tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica
Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre
ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir
que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25
siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i
774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a
placcedila de peu
Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un
peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el
ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin
donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu
predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de
grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original
782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo
o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per
a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave
En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu
de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un
temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic
Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-
nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes
rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)
espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)
Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26
Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex
772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex
771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo
o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex
762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part
de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres
siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per
siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent
al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la
forma original
Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que
no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament
regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a
principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute
entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les
seguumlents indicacions seran considerats irregulars
Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac
Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu
Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27
Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del
hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten
els seguumlents
Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo
Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d
e p D Erdquo
Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo
ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d
e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Irregulars ldquop d d d D E
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa
d e d D Erdquo com el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d
e p D Erdquo com per exemple el vers 774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)
qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo
770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute
ldquop d e e E Erdquo
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28
exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de
versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar
Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents
esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant
diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i
llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la
durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels
diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la
cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents
esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute
diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers
es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la
sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute
despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En
definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb
lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la
dinagravemica dels hexagravemetres originals
Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies
megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en
que es miri
760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo
oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica
regular
779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo
o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29
784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo
o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el
meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes
el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa
aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de
pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]
Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve
serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte
dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent
togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la
seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per
evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de
7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per
camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble
Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla
Veiem-ho
761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu
truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir
gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte
amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu
aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil
Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu
meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o o
Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic
nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen
lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30
aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula
considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria
lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic
seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu
seragrave trocaica (oacute o o)
La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762
ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761
ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes
clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos
versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute
que aquesta acaba amb el peu mateix
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777
ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no
trobem cap cesura
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una
cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un
amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica
anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon
lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i
els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31
traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns
adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα
στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα
διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no
nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins
la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v
760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777
etc)
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i
entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot
ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de
langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria
de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el
DIEC223
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765
ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha
traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a
Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots
que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave
ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo
eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos
substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v
773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772
Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici
(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi
23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32
mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al
respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei
al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en
aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica
grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat
don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768
sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un
punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo
Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a
lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en
leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a
entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax
Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots
els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara
inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front
dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha
estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva
gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu
Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute
trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes
molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten
pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve
aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de
Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de
la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i
senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33
diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel
Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari
tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions
reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i
trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En
definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil
homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet
que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys
dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil
grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a
Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest
fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a
la pagravegina 65
Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats
amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de
Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb
siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula
bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769
(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests
uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de
lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent
togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden
ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute
hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha
sinalefa com si el)
Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres
que soacuten els seguumlents
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d
e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d
D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D
Erdquo com el vers 769
ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d
d e D Erdquo com per exemple el vers 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e
e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament
ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions
dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d
d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat
no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)
Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent
761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 17
cavalls els meacutes ben considerats soacuten Aquilmiddotles i els seus cavalls per laltra el
contingent aqueu sense la presegravencia del seu millor guerrer eacutes molt poderoacutes
gragravecies al seu ingent nombre
El fragment eacutes una tirada de 25 hexagravemetres (del grec ldquoἕξαrdquo sis i ldquoμέτρονrdquo metre
sis metres) Aquest vers tambeacute anomenat hexagravemetre dactiacutelic eacutes constituiumlt per una
segraverie de sis peus metres o compassos de dos temps un de fort seguit dun de
feble Els dos temps soacuten quantitativament iguals perograve el temps fort eacutes sempre
format per una siacutelmiddotlaba llarga (transcrit _) i el feble pot ser format per una llarga o
dues de breus (transcrit u u) En el primer cas el peu sanomena espondeu (_ _) i
en el segon dagravectil (_ u u) Les possibilitats dorganitzacioacute dels peus soacuten les
seguumlents luacuteltim peu eacutes sempre un espondeu el cinquegrave eacutes dagravectil16 i els quatre
primers soacuten a lliure disposicioacute dagravectils o espondeus17
Presenta lesquema seguumlent (amb un miacutenim de dotze siacutelmiddotlabes i un magravexim de
disset)18 _ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _ Per ser un vers tan llarg presenta
sempre una cesura (transcrit ) en el tercer peu que el divideix en dos membres
el segon quelcom meacutes llarg que el primer Aquesta cesura pot ser de dos tipus
trocaica si separa les dues siacutelmiddotlabes breus (_ uu _ uu _ u u _ uu _ uu _ _) o
penthemiacutemera si divideix el peu en dos (_ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _) A
meacutes de la cesura principal pot presentar cesures secundagraveries que no tindrem en
compte Finalment resta dir que eacutes el vers tradicional de lepopeia grega i romana
usat tambeacute en la poesia religiosa (oracles i himnes) en la didascagravelica i en
lelegiacuteaca i que el seu origen eacutes molt llunyagrave en el temps sorgit de la literatura oral
Hi ha un magravexim de 32 agrupacions diferents o esquemes de lhexagravemetre19
diferents maneres possibles de combinar els dagravectils (d) i els espondeus (e) que el
formen En el fragment hem trobat 9 que soacuten les seguumlents
Hexagravemetres amb 2 dagravectils ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquoe d d e D Erdquo ldquoe e d d D Erdquo ldquod e d 16 El cinquegrave peu teacute molta importagravencia en el ritme de lhexagravemetre tant que si aquest eacutes un dagravectil
lhexagravemetre sanomena dactiacutelic i si eacutes espondeu sanomena espondaic -tradicionalment lhexagravemetre espondaic eacutes evitat fins al punt de ser excepcional la seva presencia
17 En termes acuacutestics lacumulacioacute de dagravectils donava la impressioacute de lleugeresa en canvi lacumulacioacute despondeus donava la sensacioacute de pesador La gran varietat riacutetmica i melogravedica (accents de les paraules) era explotada a voluntat pel poeta en la creacioacute poegravetica
18 El signe ldquourdquo expressa la possibilitat deacutesser siacutelmiddotlaba llarga o breu19 MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios claacutesicos Vol 15
(1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 18
e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d d e D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo ldquod e d
d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod
d d e D Erdquo com per exemple el vers 760
οὗ τοι ἄρ ἡ γε μό νες Δα να ῶν καὶ κοί ραν οι ἦ σαν _ u u _ u u _ u u _ _ _ u u _ _
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e
d d D Erdquo com el vers 774
δίσκ οι σιν τέρ πον το καὶ αἰγ α νέ ῃ σιν ἱ έντ ες _ _ _ _ _ u u _ u u _ u u _ _
I en igual proporcioacute lhexagravemetre holodagravectil de 5 dagravectils ldquod d d d D Erdquo com
el vers 777
ἕστ α σαν ἅρμ α τα δεὖ πε πυκ ασ μέ να κεῖ το ἀ νάκ των _ u u _ u u _ u u _ u u _ u u _ _
I lhexagravemetre de 2 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e d e D Erdquo com el
vers 762
αὐ τῶν ἠδ ἵππ ων οἳ ἅμ Ἀτ ρείA δῃ σιν ἕ πον το_ _ _ _ _ u u _ _ _ u u _ _
Aquests variats esquemes sintercalen entre ells de manera que nomeacutes hi ha 3
casos en quegrave es repeteix un mateix esquema en dos versos seguits ldquoe e d d
D Erdquo 774-775 ldquod d d e D Erdquo 781-782 i ldquod d d d D Erdquo 783-784
Veiem quina relacioacute tenen aquests esquemes amb el contingut que sexpressa en
ells ens fixarem perograve en els extrems Els versos amb 2 dagravectils (4) els de menys
dagravectils del text es podrien qualificar com els que donarien en termes acuacutestics
meacutes impressioacute de lentitut en aquest fragment La seva presegravencia destaca en els
versos 766 i 777 on es parla dApolmiddotlo Lobjectiu formal podria ser expandir
lanegravecdota miacutetica que sallunya de lescenari narratiu principal amb la intencioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 19
dallargar el paregraventesi Quant als versos holodagravectils (4) en trobem un (765)
precedint lexemple anterior que contrastaria encara meacutes amb lacumulacioacute
despondeus citada El 777 eacutes el punt agravelgid duna descripcioacute amb ritme ascendent
la dels homes dAgamegravemnon (773-779) Comenccedila al 773 amb 2 dagravectils passa a 3
en el 774 i 775 a 4 en el 776 a 5 en el 777 i novament a 4 en el 778 i 779 Podem
observar com aquests esquemes no es corresponen estrictament amb el contingut
de la descripcioacute perograve ajuden a caracteritzar-la riacutetmicament en aquest cas
agilitzant-la progressivament Els versos 784 i 785 en canvi es corresponen
perfectament amb el contingut ja que en aquests versos sexpressa moviment
concretament de les tropes aquees ja disposades Veiem quegrave diuen literalment
Daquesta manera en efecte la terra es lamentava granment sota els peus dels
que marxaven Molt ragravepidament travessaven la plana Podem pressentir que
aquest esquema per a un oient contemporani al poema augmentava la impressioacute
de dinamisme del que sexplica
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu) Els versos comencen amb la
mateixa proporcioacute amb dagravectil i espondeu El 764 acaba en monosiacutelmiddotlab una dada
molt estranya en lhexagravemetre
τὰς Εὔ μη λος ἔ λαυ νε πο δώ κε ας ὄρν ι θας ὣς _ _ _ u u _ u u _ u u _ u u _
La cesura predominat eacutes la trocaica (17 vegades) com en el vers 763
ἵππ οι μὲν μέγ ἄ ρισ ται ἔ σαν Φη ρη τι ά δα ο _ _ _ u u _ u u _ _ _ u u _ u
Observem els encavalcaments existents 762-763 766-767 768-769 769-770
771-772 772-773 773-774 774-775 775-776-777 777-778 782-783 i 784-785
Generalment lencavalcament eacutes suau i el que continua en el vers seguumlent eacutes un
complement que pot ser
Coordinat a un altre anterior (762-763 766-767 772-773 774-775 781-
782 784-785) exemple
781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
782 χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20
La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre
amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo
(Zeus) el complement indirecte del vers anterior
O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple
777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo
Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un
complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo
Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre
sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa
lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773
776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple
773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo
A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc
(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb
(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν
ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)
Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn
identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la
introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es
demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest
exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues
dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que
Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat
-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors
guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no
obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a
les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es
distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21
cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb
agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien
lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem
dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els
millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)
Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en
general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat
nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories
gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius
preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els
predicatius dadjectius els epiacutetets
El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb
sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per
exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents
(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten
en la seva majoria denotatius
Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo
literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς
εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si
tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε
Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus
La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que
els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es
representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una
informacioacute objectiva (ex 766)
En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en
-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes
(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers
764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les
preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22
de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica
especiacuteficament literagraveria
Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu
En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ
μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix
lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la
Musa
En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el
seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles
senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions
especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan
Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ
φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts
En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a
Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute
fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de
reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si
estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar
que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un
fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de
les erupcions del volcagrave Etna
Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels
dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes
arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme
entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari
expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per
exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de
solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de
legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23
Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que
el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha
demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable
ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha
deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats
linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori
equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de
ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les
caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric
II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra
publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes
diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en
lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a
la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i
els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo
En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es
refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents
Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una
gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les
estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos
dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells
soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no
hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici
molt irregulars
Aquests 4 versos soacuten els seguumlents
766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24
768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo
778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo
781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo
Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat
megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens
hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament
778
ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E
En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una
siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos
peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab
ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre
781
ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E
Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el
vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre
siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de
siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17
Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem
tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica
Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre
ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir
que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25
siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i
774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a
placcedila de peu
Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un
peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el
ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin
donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu
predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de
grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original
782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo
o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per
a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave
En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu
de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un
temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic
Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-
nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes
rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)
espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)
Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26
Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex
772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex
771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo
o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex
762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part
de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres
siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per
siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent
al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la
forma original
Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que
no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament
regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a
principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute
entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les
seguumlents indicacions seran considerats irregulars
Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac
Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu
Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27
Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del
hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten
els seguumlents
Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo
Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d
e p D Erdquo
Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo
ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d
e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Irregulars ldquop d d d D E
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa
d e d D Erdquo com el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d
e p D Erdquo com per exemple el vers 774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)
qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo
770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute
ldquop d e e E Erdquo
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28
exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de
versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar
Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents
esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant
diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i
llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la
durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels
diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la
cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents
esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute
diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers
es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la
sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute
despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En
definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb
lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la
dinagravemica dels hexagravemetres originals
Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies
megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en
que es miri
760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo
oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica
regular
779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo
o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29
784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo
o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el
meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes
el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa
aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de
pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]
Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve
serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte
dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent
togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la
seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per
evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de
7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per
camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble
Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla
Veiem-ho
761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu
truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir
gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte
amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu
aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil
Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu
meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o o
Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic
nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen
lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30
aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula
considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria
lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic
seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu
seragrave trocaica (oacute o o)
La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762
ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761
ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes
clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos
versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute
que aquesta acaba amb el peu mateix
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777
ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no
trobem cap cesura
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una
cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un
amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica
anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon
lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i
els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31
traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns
adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα
στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα
διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no
nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins
la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v
760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777
etc)
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i
entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot
ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de
langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria
de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el
DIEC223
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765
ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha
traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a
Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots
que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave
ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo
eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos
substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v
773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772
Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici
(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi
23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32
mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al
respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei
al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en
aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica
grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat
don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768
sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un
punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo
Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a
lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en
leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a
entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax
Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots
els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara
inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front
dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha
estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva
gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu
Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute
trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes
molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten
pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve
aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de
Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de
la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i
senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33
diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel
Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari
tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions
reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i
trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En
definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil
homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet
que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys
dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil
grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a
Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest
fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a
la pagravegina 65
Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats
amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de
Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb
siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula
bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769
(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests
uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de
lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent
togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden
ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute
hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha
sinalefa com si el)
Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres
que soacuten els seguumlents
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d
e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d
D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D
Erdquo com el vers 769
ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d
d e D Erdquo com per exemple el vers 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e
e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament
ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions
dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d
d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat
no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)
Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent
761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 18
e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d d e D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo ldquod e d
d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod
d d e D Erdquo com per exemple el vers 760
οὗ τοι ἄρ ἡ γε μό νες Δα να ῶν καὶ κοί ραν οι ἦ σαν _ u u _ u u _ u u _ _ _ u u _ _
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e
d d D Erdquo com el vers 774
δίσκ οι σιν τέρ πον το καὶ αἰγ α νέ ῃ σιν ἱ έντ ες _ _ _ _ _ u u _ u u _ u u _ _
I en igual proporcioacute lhexagravemetre holodagravectil de 5 dagravectils ldquod d d d D Erdquo com
el vers 777
ἕστ α σαν ἅρμ α τα δεὖ πε πυκ ασ μέ να κεῖ το ἀ νάκ των _ u u _ u u _ u u _ u u _ u u _ _
I lhexagravemetre de 2 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e d e D Erdquo com el
vers 762
αὐ τῶν ἠδ ἵππ ων οἳ ἅμ Ἀτ ρείA δῃ σιν ἕ πον το_ _ _ _ _ u u _ _ _ u u _ _
Aquests variats esquemes sintercalen entre ells de manera que nomeacutes hi ha 3
casos en quegrave es repeteix un mateix esquema en dos versos seguits ldquoe e d d
D Erdquo 774-775 ldquod d d e D Erdquo 781-782 i ldquod d d d D Erdquo 783-784
Veiem quina relacioacute tenen aquests esquemes amb el contingut que sexpressa en
ells ens fixarem perograve en els extrems Els versos amb 2 dagravectils (4) els de menys
dagravectils del text es podrien qualificar com els que donarien en termes acuacutestics
meacutes impressioacute de lentitut en aquest fragment La seva presegravencia destaca en els
versos 766 i 777 on es parla dApolmiddotlo Lobjectiu formal podria ser expandir
lanegravecdota miacutetica que sallunya de lescenari narratiu principal amb la intencioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 19
dallargar el paregraventesi Quant als versos holodagravectils (4) en trobem un (765)
precedint lexemple anterior que contrastaria encara meacutes amb lacumulacioacute
despondeus citada El 777 eacutes el punt agravelgid duna descripcioacute amb ritme ascendent
la dels homes dAgamegravemnon (773-779) Comenccedila al 773 amb 2 dagravectils passa a 3
en el 774 i 775 a 4 en el 776 a 5 en el 777 i novament a 4 en el 778 i 779 Podem
observar com aquests esquemes no es corresponen estrictament amb el contingut
de la descripcioacute perograve ajuden a caracteritzar-la riacutetmicament en aquest cas
agilitzant-la progressivament Els versos 784 i 785 en canvi es corresponen
perfectament amb el contingut ja que en aquests versos sexpressa moviment
concretament de les tropes aquees ja disposades Veiem quegrave diuen literalment
Daquesta manera en efecte la terra es lamentava granment sota els peus dels
que marxaven Molt ragravepidament travessaven la plana Podem pressentir que
aquest esquema per a un oient contemporani al poema augmentava la impressioacute
de dinamisme del que sexplica
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu) Els versos comencen amb la
mateixa proporcioacute amb dagravectil i espondeu El 764 acaba en monosiacutelmiddotlab una dada
molt estranya en lhexagravemetre
τὰς Εὔ μη λος ἔ λαυ νε πο δώ κε ας ὄρν ι θας ὣς _ _ _ u u _ u u _ u u _ u u _
La cesura predominat eacutes la trocaica (17 vegades) com en el vers 763
ἵππ οι μὲν μέγ ἄ ρισ ται ἔ σαν Φη ρη τι ά δα ο _ _ _ u u _ u u _ _ _ u u _ u
Observem els encavalcaments existents 762-763 766-767 768-769 769-770
771-772 772-773 773-774 774-775 775-776-777 777-778 782-783 i 784-785
Generalment lencavalcament eacutes suau i el que continua en el vers seguumlent eacutes un
complement que pot ser
Coordinat a un altre anterior (762-763 766-767 772-773 774-775 781-
782 784-785) exemple
781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
782 χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20
La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre
amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo
(Zeus) el complement indirecte del vers anterior
O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple
777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo
Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un
complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo
Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre
sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa
lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773
776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple
773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo
A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc
(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb
(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν
ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)
Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn
identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la
introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es
demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest
exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues
dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que
Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat
-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors
guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no
obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a
les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es
distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21
cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb
agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien
lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem
dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els
millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)
Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en
general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat
nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories
gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius
preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els
predicatius dadjectius els epiacutetets
El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb
sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per
exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents
(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten
en la seva majoria denotatius
Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo
literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς
εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si
tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε
Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus
La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que
els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es
representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una
informacioacute objectiva (ex 766)
En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en
-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes
(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers
764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les
preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22
de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica
especiacuteficament literagraveria
Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu
En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ
μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix
lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la
Musa
En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el
seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles
senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions
especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan
Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ
φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts
En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a
Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute
fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de
reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si
estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar
que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un
fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de
les erupcions del volcagrave Etna
Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels
dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes
arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme
entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari
expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per
exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de
solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de
legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23
Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que
el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha
demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable
ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha
deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats
linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori
equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de
ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les
caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric
II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra
publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes
diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en
lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a
la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i
els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo
En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es
refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents
Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una
gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les
estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos
dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells
soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no
hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici
molt irregulars
Aquests 4 versos soacuten els seguumlents
766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24
768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo
778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo
781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo
Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat
megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens
hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament
778
ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E
En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una
siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos
peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab
ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre
781
ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E
Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el
vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre
siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de
siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17
Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem
tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica
Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre
ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir
que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25
siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i
774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a
placcedila de peu
Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un
peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el
ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin
donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu
predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de
grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original
782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo
o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per
a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave
En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu
de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un
temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic
Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-
nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes
rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)
espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)
Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26
Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex
772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex
771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo
o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex
762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part
de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres
siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per
siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent
al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la
forma original
Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que
no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament
regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a
principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute
entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les
seguumlents indicacions seran considerats irregulars
Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac
Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu
Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27
Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del
hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten
els seguumlents
Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo
Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d
e p D Erdquo
Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo
ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d
e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Irregulars ldquop d d d D E
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa
d e d D Erdquo com el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d
e p D Erdquo com per exemple el vers 774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)
qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo
770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute
ldquop d e e E Erdquo
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28
exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de
versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar
Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents
esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant
diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i
llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la
durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels
diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la
cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents
esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute
diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers
es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la
sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute
despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En
definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb
lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la
dinagravemica dels hexagravemetres originals
Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies
megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en
que es miri
760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo
oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica
regular
779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo
o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29
784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo
o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el
meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes
el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa
aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de
pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]
Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve
serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte
dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent
togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la
seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per
evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de
7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per
camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble
Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla
Veiem-ho
761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu
truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir
gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte
amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu
aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil
Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu
meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o o
Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic
nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen
lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30
aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula
considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria
lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic
seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu
seragrave trocaica (oacute o o)
La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762
ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761
ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes
clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos
versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute
que aquesta acaba amb el peu mateix
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777
ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no
trobem cap cesura
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una
cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un
amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica
anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon
lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i
els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31
traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns
adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα
στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα
διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no
nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins
la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v
760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777
etc)
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i
entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot
ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de
langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria
de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el
DIEC223
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765
ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha
traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a
Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots
que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave
ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo
eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos
substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v
773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772
Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici
(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi
23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32
mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al
respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei
al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en
aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica
grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat
don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768
sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un
punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo
Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a
lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en
leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a
entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax
Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots
els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara
inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front
dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha
estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva
gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu
Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute
trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes
molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten
pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve
aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de
Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de
la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i
senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33
diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel
Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari
tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions
reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i
trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En
definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil
homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet
que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys
dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil
grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a
Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest
fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a
la pagravegina 65
Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats
amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de
Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb
siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula
bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769
(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests
uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de
lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent
togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden
ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute
hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha
sinalefa com si el)
Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres
que soacuten els seguumlents
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d
e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d
D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D
Erdquo com el vers 769
ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d
d e D Erdquo com per exemple el vers 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e
e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament
ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions
dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d
d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat
no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)
Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent
761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 19
dallargar el paregraventesi Quant als versos holodagravectils (4) en trobem un (765)
precedint lexemple anterior que contrastaria encara meacutes amb lacumulacioacute
despondeus citada El 777 eacutes el punt agravelgid duna descripcioacute amb ritme ascendent
la dels homes dAgamegravemnon (773-779) Comenccedila al 773 amb 2 dagravectils passa a 3
en el 774 i 775 a 4 en el 776 a 5 en el 777 i novament a 4 en el 778 i 779 Podem
observar com aquests esquemes no es corresponen estrictament amb el contingut
de la descripcioacute perograve ajuden a caracteritzar-la riacutetmicament en aquest cas
agilitzant-la progressivament Els versos 784 i 785 en canvi es corresponen
perfectament amb el contingut ja que en aquests versos sexpressa moviment
concretament de les tropes aquees ja disposades Veiem quegrave diuen literalment
Daquesta manera en efecte la terra es lamentava granment sota els peus dels
que marxaven Molt ragravepidament travessaven la plana Podem pressentir que
aquest esquema per a un oient contemporani al poema augmentava la impressioacute
de dinamisme del que sexplica
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu) Els versos comencen amb la
mateixa proporcioacute amb dagravectil i espondeu El 764 acaba en monosiacutelmiddotlab una dada
molt estranya en lhexagravemetre
τὰς Εὔ μη λος ἔ λαυ νε πο δώ κε ας ὄρν ι θας ὣς _ _ _ u u _ u u _ u u _ u u _
La cesura predominat eacutes la trocaica (17 vegades) com en el vers 763
ἵππ οι μὲν μέγ ἄ ρισ ται ἔ σαν Φη ρη τι ά δα ο _ _ _ u u _ u u _ _ _ u u _ u
Observem els encavalcaments existents 762-763 766-767 768-769 769-770
771-772 772-773 773-774 774-775 775-776-777 777-778 782-783 i 784-785
Generalment lencavalcament eacutes suau i el que continua en el vers seguumlent eacutes un
complement que pot ser
Coordinat a un altre anterior (762-763 766-767 772-773 774-775 781-
782 784-785) exemple
781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
782 χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20
La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre
amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo
(Zeus) el complement indirecte del vers anterior
O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple
777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo
Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un
complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo
Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre
sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa
lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773
776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple
773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo
A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc
(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb
(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν
ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)
Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn
identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la
introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es
demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest
exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues
dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que
Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat
-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors
guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no
obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a
les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es
distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21
cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb
agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien
lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem
dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els
millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)
Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en
general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat
nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories
gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius
preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els
predicatius dadjectius els epiacutetets
El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb
sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per
exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents
(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten
en la seva majoria denotatius
Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo
literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς
εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si
tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε
Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus
La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que
els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es
representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una
informacioacute objectiva (ex 766)
En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en
-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes
(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers
764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les
preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22
de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica
especiacuteficament literagraveria
Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu
En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ
μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix
lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la
Musa
En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el
seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles
senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions
especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan
Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ
φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts
En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a
Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute
fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de
reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si
estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar
que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un
fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de
les erupcions del volcagrave Etna
Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels
dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes
arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme
entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari
expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per
exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de
solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de
legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23
Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que
el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha
demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable
ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha
deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats
linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori
equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de
ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les
caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric
II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra
publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes
diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en
lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a
la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i
els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo
En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es
refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents
Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una
gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les
estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos
dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells
soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no
hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici
molt irregulars
Aquests 4 versos soacuten els seguumlents
766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24
768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo
778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo
781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo
Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat
megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens
hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament
778
ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E
En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una
siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos
peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab
ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre
781
ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E
Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el
vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre
siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de
siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17
Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem
tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica
Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre
ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir
que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25
siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i
774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a
placcedila de peu
Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un
peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el
ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin
donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu
predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de
grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original
782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo
o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per
a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave
En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu
de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un
temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic
Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-
nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes
rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)
espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)
Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26
Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex
772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex
771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo
o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex
762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part
de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres
siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per
siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent
al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la
forma original
Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que
no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament
regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a
principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute
entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les
seguumlents indicacions seran considerats irregulars
Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac
Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu
Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27
Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del
hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten
els seguumlents
Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo
Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d
e p D Erdquo
Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo
ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d
e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Irregulars ldquop d d d D E
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa
d e d D Erdquo com el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d
e p D Erdquo com per exemple el vers 774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)
qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo
770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute
ldquop d e e E Erdquo
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28
exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de
versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar
Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents
esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant
diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i
llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la
durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels
diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la
cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents
esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute
diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers
es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la
sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute
despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En
definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb
lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la
dinagravemica dels hexagravemetres originals
Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies
megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en
que es miri
760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo
oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica
regular
779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo
o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29
784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo
o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el
meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes
el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa
aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de
pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]
Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve
serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte
dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent
togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la
seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per
evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de
7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per
camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble
Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla
Veiem-ho
761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu
truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir
gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte
amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu
aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil
Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu
meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o o
Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic
nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen
lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30
aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula
considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria
lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic
seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu
seragrave trocaica (oacute o o)
La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762
ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761
ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes
clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos
versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute
que aquesta acaba amb el peu mateix
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777
ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no
trobem cap cesura
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una
cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un
amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica
anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon
lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i
els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31
traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns
adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα
στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα
διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no
nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins
la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v
760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777
etc)
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i
entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot
ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de
langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria
de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el
DIEC223
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765
ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha
traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a
Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots
que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave
ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo
eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos
substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v
773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772
Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici
(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi
23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32
mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al
respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei
al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en
aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica
grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat
don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768
sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un
punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo
Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a
lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en
leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a
entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax
Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots
els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara
inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front
dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha
estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva
gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu
Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute
trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes
molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten
pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve
aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de
Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de
la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i
senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33
diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel
Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari
tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions
reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i
trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En
definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil
homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet
que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys
dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil
grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a
Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest
fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a
la pagravegina 65
Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats
amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de
Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb
siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula
bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769
(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests
uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de
lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent
togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden
ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute
hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha
sinalefa com si el)
Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres
que soacuten els seguumlents
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d
e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d
D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D
Erdquo com el vers 769
ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d
d e D Erdquo com per exemple el vers 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e
e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament
ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions
dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d
d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat
no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)
Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent
761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20
La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre
amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo
(Zeus) el complement indirecte del vers anterior
O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple
777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo
Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un
complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo
Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre
sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa
lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773
776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple
773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo
A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc
(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb
(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν
ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)
Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn
identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la
introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es
demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest
exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues
dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que
Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat
-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors
guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no
obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a
les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es
distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21
cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb
agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien
lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem
dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els
millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)
Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en
general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat
nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories
gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius
preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els
predicatius dadjectius els epiacutetets
El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb
sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per
exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents
(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten
en la seva majoria denotatius
Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo
literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς
εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si
tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε
Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus
La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que
els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es
representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una
informacioacute objectiva (ex 766)
En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en
-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes
(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers
764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les
preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22
de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica
especiacuteficament literagraveria
Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu
En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ
μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix
lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la
Musa
En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el
seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles
senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions
especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan
Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ
φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts
En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a
Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute
fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de
reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si
estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar
que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un
fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de
les erupcions del volcagrave Etna
Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels
dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes
arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme
entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari
expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per
exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de
solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de
legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23
Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que
el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha
demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable
ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha
deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats
linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori
equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de
ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les
caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric
II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra
publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes
diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en
lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a
la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i
els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo
En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es
refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents
Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una
gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les
estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos
dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells
soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no
hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici
molt irregulars
Aquests 4 versos soacuten els seguumlents
766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24
768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo
778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo
781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo
Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat
megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens
hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament
778
ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E
En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una
siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos
peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab
ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre
781
ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E
Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el
vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre
siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de
siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17
Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem
tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica
Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre
ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir
que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25
siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i
774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a
placcedila de peu
Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un
peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el
ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin
donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu
predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de
grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original
782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo
o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per
a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave
En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu
de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un
temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic
Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-
nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes
rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)
espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)
Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26
Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex
772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex
771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo
o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex
762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part
de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres
siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per
siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent
al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la
forma original
Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que
no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament
regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a
principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute
entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les
seguumlents indicacions seran considerats irregulars
Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac
Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu
Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27
Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del
hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten
els seguumlents
Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo
Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d
e p D Erdquo
Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo
ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d
e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Irregulars ldquop d d d D E
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa
d e d D Erdquo com el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d
e p D Erdquo com per exemple el vers 774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)
qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo
770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute
ldquop d e e E Erdquo
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28
exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de
versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar
Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents
esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant
diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i
llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la
durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels
diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la
cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents
esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute
diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers
es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la
sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute
despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En
definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb
lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la
dinagravemica dels hexagravemetres originals
Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies
megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en
que es miri
760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo
oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica
regular
779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo
o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29
784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo
o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el
meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes
el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa
aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de
pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]
Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve
serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte
dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent
togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la
seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per
evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de
7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per
camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble
Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla
Veiem-ho
761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu
truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir
gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte
amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu
aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil
Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu
meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o o
Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic
nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen
lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30
aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula
considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria
lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic
seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu
seragrave trocaica (oacute o o)
La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762
ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761
ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes
clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos
versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute
que aquesta acaba amb el peu mateix
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777
ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no
trobem cap cesura
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una
cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un
amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica
anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon
lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i
els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31
traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns
adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα
στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα
διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no
nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins
la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v
760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777
etc)
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i
entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot
ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de
langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria
de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el
DIEC223
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765
ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha
traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a
Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots
que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave
ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo
eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos
substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v
773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772
Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici
(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi
23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32
mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al
respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei
al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en
aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica
grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat
don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768
sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un
punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo
Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a
lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en
leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a
entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax
Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots
els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara
inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front
dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha
estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva
gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu
Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute
trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes
molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten
pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve
aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de
Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de
la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i
senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33
diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel
Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari
tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions
reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i
trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En
definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil
homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet
que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys
dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil
grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a
Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest
fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a
la pagravegina 65
Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats
amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de
Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb
siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula
bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769
(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests
uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de
lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent
togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden
ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute
hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha
sinalefa com si el)
Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres
que soacuten els seguumlents
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d
e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d
D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D
Erdquo com el vers 769
ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d
d e D Erdquo com per exemple el vers 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e
e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament
ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions
dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d
d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat
no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)
Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent
761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21
cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb
agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien
lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem
dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els
millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)
Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en
general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat
nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories
gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius
preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els
predicatius dadjectius els epiacutetets
El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb
sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per
exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents
(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten
en la seva majoria denotatius
Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo
literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς
εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si
tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε
Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus
La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que
els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es
representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una
informacioacute objectiva (ex 766)
En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en
-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes
(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers
764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les
preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22
de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica
especiacuteficament literagraveria
Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu
En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ
μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix
lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la
Musa
En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el
seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles
senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions
especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan
Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ
φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts
En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a
Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute
fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de
reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si
estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar
que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un
fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de
les erupcions del volcagrave Etna
Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels
dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes
arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme
entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari
expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per
exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de
solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de
legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23
Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que
el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha
demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable
ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha
deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats
linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori
equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de
ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les
caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric
II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra
publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes
diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en
lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a
la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i
els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo
En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es
refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents
Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una
gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les
estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos
dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells
soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no
hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici
molt irregulars
Aquests 4 versos soacuten els seguumlents
766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24
768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo
778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo
781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo
Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat
megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens
hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament
778
ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E
En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una
siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos
peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab
ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre
781
ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E
Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el
vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre
siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de
siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17
Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem
tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica
Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre
ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir
que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25
siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i
774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a
placcedila de peu
Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un
peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el
ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin
donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu
predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de
grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original
782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo
o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per
a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave
En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu
de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un
temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic
Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-
nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes
rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)
espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)
Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26
Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex
772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex
771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo
o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex
762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part
de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres
siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per
siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent
al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la
forma original
Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que
no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament
regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a
principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute
entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les
seguumlents indicacions seran considerats irregulars
Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac
Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu
Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27
Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del
hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten
els seguumlents
Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo
Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d
e p D Erdquo
Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo
ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d
e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Irregulars ldquop d d d D E
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa
d e d D Erdquo com el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d
e p D Erdquo com per exemple el vers 774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)
qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo
770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute
ldquop d e e E Erdquo
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28
exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de
versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar
Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents
esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant
diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i
llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la
durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels
diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la
cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents
esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute
diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers
es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la
sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute
despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En
definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb
lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la
dinagravemica dels hexagravemetres originals
Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies
megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en
que es miri
760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo
oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica
regular
779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo
o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29
784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo
o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el
meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes
el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa
aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de
pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]
Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve
serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte
dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent
togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la
seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per
evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de
7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per
camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble
Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla
Veiem-ho
761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu
truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir
gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte
amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu
aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil
Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu
meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o o
Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic
nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen
lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30
aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula
considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria
lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic
seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu
seragrave trocaica (oacute o o)
La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762
ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761
ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes
clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos
versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute
que aquesta acaba amb el peu mateix
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777
ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no
trobem cap cesura
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una
cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un
amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica
anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon
lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i
els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31
traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns
adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα
στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα
διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no
nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins
la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v
760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777
etc)
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i
entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot
ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de
langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria
de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el
DIEC223
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765
ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha
traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a
Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots
que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave
ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo
eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos
substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v
773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772
Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici
(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi
23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32
mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al
respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei
al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en
aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica
grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat
don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768
sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un
punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo
Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a
lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en
leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a
entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax
Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots
els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara
inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front
dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha
estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva
gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu
Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute
trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes
molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten
pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve
aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de
Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de
la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i
senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33
diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel
Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari
tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions
reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i
trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En
definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil
homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet
que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys
dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil
grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a
Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest
fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a
la pagravegina 65
Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats
amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de
Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb
siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula
bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769
(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests
uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de
lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent
togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden
ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute
hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha
sinalefa com si el)
Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres
que soacuten els seguumlents
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d
e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d
D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D
Erdquo com el vers 769
ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d
d e D Erdquo com per exemple el vers 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e
e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament
ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions
dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d
d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat
no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)
Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent
761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22
de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica
especiacuteficament literagraveria
Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu
En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ
μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix
lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la
Musa
En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el
seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles
senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions
especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan
Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ
φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts
En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a
Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute
fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de
reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si
estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar
que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un
fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de
les erupcions del volcagrave Etna
Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels
dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes
arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme
entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari
expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per
exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de
solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de
legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23
Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que
el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha
demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable
ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha
deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats
linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori
equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de
ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les
caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric
II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra
publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes
diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en
lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a
la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i
els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo
En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es
refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents
Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una
gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les
estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos
dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells
soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no
hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici
molt irregulars
Aquests 4 versos soacuten els seguumlents
766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24
768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo
778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo
781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo
Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat
megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens
hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament
778
ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E
En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una
siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos
peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab
ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre
781
ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E
Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el
vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre
siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de
siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17
Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem
tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica
Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre
ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir
que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25
siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i
774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a
placcedila de peu
Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un
peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el
ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin
donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu
predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de
grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original
782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo
o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per
a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave
En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu
de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un
temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic
Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-
nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes
rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)
espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)
Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26
Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex
772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex
771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo
o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex
762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part
de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres
siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per
siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent
al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la
forma original
Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que
no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament
regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a
principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute
entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les
seguumlents indicacions seran considerats irregulars
Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac
Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu
Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27
Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del
hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten
els seguumlents
Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo
Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d
e p D Erdquo
Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo
ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d
e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Irregulars ldquop d d d D E
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa
d e d D Erdquo com el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d
e p D Erdquo com per exemple el vers 774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)
qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo
770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute
ldquop d e e E Erdquo
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28
exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de
versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar
Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents
esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant
diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i
llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la
durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels
diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la
cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents
esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute
diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers
es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la
sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute
despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En
definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb
lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la
dinagravemica dels hexagravemetres originals
Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies
megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en
que es miri
760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo
oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica
regular
779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo
o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29
784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo
o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el
meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes
el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa
aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de
pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]
Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve
serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte
dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent
togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la
seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per
evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de
7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per
camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble
Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla
Veiem-ho
761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu
truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir
gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte
amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu
aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil
Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu
meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o o
Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic
nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen
lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30
aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula
considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria
lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic
seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu
seragrave trocaica (oacute o o)
La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762
ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761
ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes
clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos
versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute
que aquesta acaba amb el peu mateix
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777
ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no
trobem cap cesura
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una
cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un
amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica
anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon
lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i
els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31
traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns
adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα
στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα
διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no
nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins
la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v
760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777
etc)
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i
entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot
ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de
langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria
de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el
DIEC223
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765
ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha
traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a
Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots
que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave
ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo
eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos
substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v
773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772
Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici
(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi
23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32
mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al
respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei
al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en
aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica
grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat
don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768
sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un
punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo
Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a
lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en
leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a
entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax
Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots
els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara
inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front
dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha
estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva
gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu
Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute
trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes
molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten
pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve
aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de
Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de
la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i
senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33
diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel
Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari
tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions
reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i
trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En
definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil
homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet
que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys
dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil
grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a
Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest
fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a
la pagravegina 65
Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats
amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de
Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb
siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula
bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769
(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests
uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de
lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent
togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden
ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute
hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha
sinalefa com si el)
Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres
que soacuten els seguumlents
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d
e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d
D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D
Erdquo com el vers 769
ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d
d e D Erdquo com per exemple el vers 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e
e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament
ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions
dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d
d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat
no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)
Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent
761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23
Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que
el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha
demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable
ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha
deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats
linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori
equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de
ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les
caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric
II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra
publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes
diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en
lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a
la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i
els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo
En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es
refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents
Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una
gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les
estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos
dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells
soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no
hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici
molt irregulars
Aquests 4 versos soacuten els seguumlents
766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24
768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo
778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo
781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo
Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat
megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens
hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament
778
ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E
En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una
siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos
peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab
ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre
781
ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E
Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el
vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre
siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de
siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17
Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem
tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica
Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre
ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir
que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25
siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i
774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a
placcedila de peu
Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un
peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el
ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin
donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu
predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de
grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original
782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo
o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per
a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave
En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu
de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un
temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic
Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-
nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes
rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)
espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)
Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26
Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex
772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex
771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo
o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex
762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part
de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres
siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per
siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent
al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la
forma original
Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que
no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament
regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a
principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute
entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les
seguumlents indicacions seran considerats irregulars
Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac
Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu
Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27
Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del
hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten
els seguumlents
Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo
Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d
e p D Erdquo
Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo
ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d
e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Irregulars ldquop d d d D E
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa
d e d D Erdquo com el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d
e p D Erdquo com per exemple el vers 774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)
qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo
770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute
ldquop d e e E Erdquo
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28
exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de
versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar
Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents
esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant
diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i
llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la
durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels
diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la
cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents
esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute
diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers
es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la
sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute
despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En
definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb
lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la
dinagravemica dels hexagravemetres originals
Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies
megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en
que es miri
760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo
oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica
regular
779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo
o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29
784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo
o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el
meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes
el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa
aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de
pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]
Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve
serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte
dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent
togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la
seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per
evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de
7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per
camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble
Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla
Veiem-ho
761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu
truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir
gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte
amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu
aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil
Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu
meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o o
Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic
nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen
lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30
aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula
considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria
lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic
seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu
seragrave trocaica (oacute o o)
La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762
ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761
ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes
clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos
versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute
que aquesta acaba amb el peu mateix
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777
ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no
trobem cap cesura
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una
cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un
amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica
anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon
lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i
els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31
traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns
adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα
στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα
διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no
nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins
la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v
760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777
etc)
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i
entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot
ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de
langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria
de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el
DIEC223
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765
ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha
traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a
Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots
que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave
ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo
eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos
substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v
773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772
Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici
(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi
23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32
mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al
respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei
al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en
aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica
grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat
don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768
sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un
punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo
Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a
lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en
leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a
entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax
Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots
els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara
inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front
dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha
estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva
gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu
Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute
trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes
molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten
pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve
aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de
Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de
la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i
senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33
diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel
Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari
tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions
reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i
trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En
definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil
homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet
que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys
dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil
grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a
Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest
fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a
la pagravegina 65
Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats
amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de
Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb
siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula
bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769
(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests
uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de
lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent
togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden
ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute
hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha
sinalefa com si el)
Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres
que soacuten els seguumlents
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d
e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d
D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D
Erdquo com el vers 769
ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d
d e D Erdquo com per exemple el vers 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e
e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament
ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions
dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d
d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat
no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)
Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent
761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24
768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo
778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo
781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo
Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat
megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens
hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament
778
ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E
En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una
siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos
peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab
ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre
781
ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o
Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E
Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el
vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre
siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de
siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17
Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem
tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica
Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre
ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir
que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25
siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i
774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a
placcedila de peu
Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un
peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el
ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin
donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu
predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de
grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original
782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo
o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per
a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave
En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu
de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un
temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic
Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-
nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes
rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)
espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)
Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26
Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex
772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex
771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo
o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex
762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part
de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres
siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per
siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent
al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la
forma original
Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que
no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament
regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a
principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute
entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les
seguumlents indicacions seran considerats irregulars
Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac
Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu
Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27
Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del
hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten
els seguumlents
Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo
Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d
e p D Erdquo
Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo
ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d
e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Irregulars ldquop d d d D E
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa
d e d D Erdquo com el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d
e p D Erdquo com per exemple el vers 774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)
qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo
770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute
ldquop d e e E Erdquo
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28
exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de
versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar
Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents
esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant
diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i
llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la
durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels
diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la
cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents
esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute
diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers
es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la
sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute
despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En
definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb
lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la
dinagravemica dels hexagravemetres originals
Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies
megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en
que es miri
760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo
oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica
regular
779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo
o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29
784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo
o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el
meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes
el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa
aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de
pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]
Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve
serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte
dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent
togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la
seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per
evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de
7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per
camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble
Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla
Veiem-ho
761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu
truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir
gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte
amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu
aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil
Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu
meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o o
Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic
nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen
lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30
aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula
considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria
lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic
seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu
seragrave trocaica (oacute o o)
La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762
ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761
ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes
clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos
versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute
que aquesta acaba amb el peu mateix
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777
ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no
trobem cap cesura
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una
cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un
amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica
anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon
lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i
els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31
traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns
adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα
στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα
διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no
nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins
la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v
760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777
etc)
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i
entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot
ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de
langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria
de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el
DIEC223
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765
ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha
traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a
Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots
que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave
ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo
eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos
substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v
773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772
Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici
(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi
23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32
mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al
respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei
al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en
aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica
grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat
don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768
sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un
punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo
Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a
lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en
leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a
entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax
Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots
els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara
inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front
dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha
estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva
gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu
Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute
trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes
molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten
pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve
aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de
Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de
la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i
senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33
diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel
Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari
tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions
reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i
trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En
definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil
homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet
que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys
dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil
grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a
Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest
fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a
la pagravegina 65
Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats
amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de
Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb
siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula
bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769
(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests
uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de
lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent
togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden
ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute
hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha
sinalefa com si el)
Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres
que soacuten els seguumlents
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d
e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d
D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D
Erdquo com el vers 769
ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d
d e D Erdquo com per exemple el vers 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e
e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament
ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions
dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d
d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat
no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)
Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent
761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25
siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i
774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a
placcedila de peu
Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un
peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el
ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin
donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu
predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de
grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original
782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo
o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per
a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave
En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu
de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un
temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic
Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-
nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes
rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)
espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)
Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26
Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex
772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex
771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo
o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex
762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part
de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres
siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per
siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent
al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la
forma original
Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que
no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament
regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a
principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute
entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les
seguumlents indicacions seran considerats irregulars
Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac
Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu
Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27
Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del
hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten
els seguumlents
Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo
Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d
e p D Erdquo
Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo
ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d
e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Irregulars ldquop d d d D E
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa
d e d D Erdquo com el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d
e p D Erdquo com per exemple el vers 774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)
qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo
770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute
ldquop d e e E Erdquo
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28
exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de
versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar
Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents
esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant
diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i
llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la
durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels
diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la
cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents
esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute
diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers
es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la
sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute
despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En
definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb
lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la
dinagravemica dels hexagravemetres originals
Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies
megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en
que es miri
760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo
oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica
regular
779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo
o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29
784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo
o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el
meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes
el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa
aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de
pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]
Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve
serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte
dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent
togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la
seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per
evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de
7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per
camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble
Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla
Veiem-ho
761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu
truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir
gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte
amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu
aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil
Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu
meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o o
Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic
nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen
lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30
aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula
considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria
lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic
seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu
seragrave trocaica (oacute o o)
La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762
ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761
ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes
clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos
versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute
que aquesta acaba amb el peu mateix
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777
ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no
trobem cap cesura
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una
cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un
amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica
anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon
lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i
els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31
traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns
adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα
στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα
διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no
nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins
la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v
760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777
etc)
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i
entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot
ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de
langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria
de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el
DIEC223
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765
ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha
traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a
Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots
que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave
ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo
eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos
substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v
773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772
Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici
(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi
23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32
mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al
respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei
al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en
aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica
grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat
don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768
sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un
punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo
Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a
lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en
leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a
entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax
Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots
els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara
inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front
dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha
estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva
gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu
Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute
trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes
molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten
pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve
aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de
Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de
la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i
senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33
diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel
Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari
tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions
reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i
trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En
definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil
homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet
que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys
dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil
grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a
Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest
fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a
la pagravegina 65
Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats
amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de
Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb
siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula
bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769
(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests
uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de
lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent
togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden
ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute
hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha
sinalefa com si el)
Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres
que soacuten els seguumlents
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d
e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d
D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D
Erdquo com el vers 769
ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d
d e D Erdquo com per exemple el vers 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e
e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament
ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions
dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d
d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat
no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)
Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent
761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26
Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex
772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex
771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo
o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex
762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part
de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres
siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per
siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent
al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la
forma original
Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que
no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament
regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a
principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute
entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les
seguumlents indicacions seran considerats irregulars
Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac
Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu
Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27
Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del
hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten
els seguumlents
Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo
Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d
e p D Erdquo
Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo
ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d
e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Irregulars ldquop d d d D E
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa
d e d D Erdquo com el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d
e p D Erdquo com per exemple el vers 774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)
qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo
770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute
ldquop d e e E Erdquo
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28
exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de
versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar
Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents
esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant
diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i
llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la
durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels
diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la
cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents
esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute
diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers
es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la
sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute
despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En
definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb
lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la
dinagravemica dels hexagravemetres originals
Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies
megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en
que es miri
760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo
oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica
regular
779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo
o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29
784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo
o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el
meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes
el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa
aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de
pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]
Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve
serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte
dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent
togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la
seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per
evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de
7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per
camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble
Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla
Veiem-ho
761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu
truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir
gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte
amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu
aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil
Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu
meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o o
Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic
nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen
lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30
aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula
considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria
lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic
seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu
seragrave trocaica (oacute o o)
La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762
ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761
ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes
clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos
versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute
que aquesta acaba amb el peu mateix
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777
ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no
trobem cap cesura
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una
cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un
amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica
anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon
lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i
els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31
traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns
adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα
στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα
διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no
nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins
la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v
760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777
etc)
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i
entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot
ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de
langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria
de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el
DIEC223
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765
ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha
traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a
Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots
que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave
ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo
eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos
substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v
773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772
Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici
(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi
23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32
mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al
respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei
al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en
aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica
grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat
don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768
sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un
punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo
Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a
lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en
leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a
entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax
Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots
els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara
inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front
dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha
estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva
gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu
Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute
trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes
molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten
pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve
aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de
Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de
la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i
senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33
diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel
Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari
tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions
reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i
trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En
definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil
homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet
que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys
dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil
grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a
Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest
fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a
la pagravegina 65
Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats
amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de
Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb
siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula
bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769
(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests
uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de
lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent
togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden
ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute
hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha
sinalefa com si el)
Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres
que soacuten els seguumlents
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d
e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d
D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D
Erdquo com el vers 769
ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d
d e D Erdquo com per exemple el vers 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e
e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament
ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions
dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d
d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat
no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)
Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent
761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27
Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del
hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten
els seguumlents
Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo
Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo
ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d
e p D Erdquo
Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo
ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d
e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Irregulars ldquop d d d D E
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa
d e d D Erdquo com el vers 763
ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d
e p D Erdquo com per exemple el vers 774
ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)
qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo
770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo
oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute
ldquop d e e E Erdquo
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28
exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de
versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar
Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents
esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant
diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i
llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la
durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels
diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la
cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents
esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute
diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers
es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la
sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute
despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En
definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb
lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la
dinagravemica dels hexagravemetres originals
Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies
megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en
que es miri
760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo
oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica
regular
779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo
o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29
784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo
o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el
meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes
el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa
aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de
pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]
Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve
serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte
dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent
togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la
seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per
evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de
7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per
camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble
Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla
Veiem-ho
761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu
truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir
gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte
amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu
aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil
Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu
meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o o
Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic
nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen
lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30
aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula
considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria
lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic
seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu
seragrave trocaica (oacute o o)
La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762
ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761
ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes
clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos
versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute
que aquesta acaba amb el peu mateix
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777
ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no
trobem cap cesura
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una
cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un
amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica
anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon
lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i
els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31
traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns
adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα
στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα
διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no
nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins
la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v
760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777
etc)
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i
entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot
ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de
langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria
de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el
DIEC223
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765
ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha
traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a
Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots
que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave
ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo
eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos
substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v
773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772
Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici
(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi
23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32
mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al
respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei
al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en
aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica
grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat
don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768
sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un
punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo
Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a
lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en
leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a
entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax
Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots
els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara
inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front
dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha
estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva
gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu
Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute
trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes
molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten
pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve
aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de
Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de
la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i
senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33
diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel
Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari
tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions
reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i
trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En
definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil
homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet
que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys
dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil
grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a
Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest
fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a
la pagravegina 65
Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats
amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de
Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb
siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula
bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769
(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests
uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de
lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent
togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden
ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute
hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha
sinalefa com si el)
Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres
que soacuten els seguumlents
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d
e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d
D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D
Erdquo com el vers 769
ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d
d e D Erdquo com per exemple el vers 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e
e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament
ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions
dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d
d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat
no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)
Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent
761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28
exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de
versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar
Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents
esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant
diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i
llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la
durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels
diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la
cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents
esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute
diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers
es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la
sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute
despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En
definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb
lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la
dinagravemica dels hexagravemetres originals
Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775
ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o
A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies
megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en
que es miri
760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo
oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica
regular
779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo
o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29
784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo
o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el
meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes
el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa
aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de
pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]
Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve
serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte
dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent
togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la
seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per
evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de
7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per
camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble
Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla
Veiem-ho
761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu
truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir
gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte
amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu
aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil
Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu
meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o o
Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic
nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen
lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30
aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula
considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria
lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic
seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu
seragrave trocaica (oacute o o)
La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762
ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761
ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes
clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos
versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute
que aquesta acaba amb el peu mateix
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777
ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no
trobem cap cesura
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una
cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un
amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica
anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon
lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i
els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31
traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns
adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα
στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα
διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no
nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins
la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v
760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777
etc)
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i
entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot
ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de
langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria
de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el
DIEC223
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765
ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha
traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a
Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots
que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave
ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo
eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos
substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v
773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772
Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici
(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi
23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32
mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al
respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei
al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en
aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica
grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat
don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768
sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un
punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo
Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a
lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en
leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a
entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax
Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots
els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara
inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front
dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha
estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva
gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu
Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute
trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes
molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten
pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve
aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de
Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de
la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i
senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33
diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel
Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari
tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions
reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i
trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En
definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil
homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet
que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys
dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil
grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a
Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest
fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a
la pagravegina 65
Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats
amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de
Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb
siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula
bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769
(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests
uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de
lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent
togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden
ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute
hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha
sinalefa com si el)
Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres
que soacuten els seguumlents
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d
e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d
D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D
Erdquo com el vers 769
ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d
d e D Erdquo com per exemple el vers 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e
e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament
ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions
dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d
d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat
no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)
Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent
761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29
784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo
o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el
meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes
el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa
aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de
pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]
Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve
serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte
dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent
togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la
seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per
evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de
7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per
camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble
Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla
Veiem-ho
761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu
truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir
gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte
amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu
aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil
Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu
meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo
oacute o oacute o o
Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic
nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen
lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30
aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula
considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria
lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic
seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu
seragrave trocaica (oacute o o)
La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762
ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761
ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes
clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos
versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute
que aquesta acaba amb el peu mateix
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777
ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no
trobem cap cesura
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una
cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un
amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica
anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon
lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i
els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31
traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns
adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα
στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα
διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no
nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins
la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v
760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777
etc)
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i
entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot
ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de
langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria
de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el
DIEC223
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765
ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha
traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a
Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots
que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave
ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo
eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos
substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v
773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772
Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici
(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi
23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32
mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al
respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei
al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en
aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica
grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat
don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768
sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un
punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo
Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a
lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en
leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a
entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax
Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots
els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara
inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front
dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha
estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva
gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu
Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute
trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes
molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten
pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve
aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de
Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de
la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i
senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33
diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel
Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari
tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions
reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i
trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En
definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil
homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet
que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys
dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil
grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a
Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest
fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a
la pagravegina 65
Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats
amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de
Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb
siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula
bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769
(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests
uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de
lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent
togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden
ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute
hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha
sinalefa com si el)
Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres
que soacuten els seguumlents
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d
e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d
D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D
Erdquo com el vers 769
ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d
d e D Erdquo com per exemple el vers 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e
e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament
ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions
dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d
d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat
no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)
Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent
761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30
aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula
considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria
lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic
seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu
seragrave trocaica (oacute o o)
La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762
ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761
ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes
clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos
versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute
que aquesta acaba amb el peu mateix
769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo
o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777
ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no
trobem cap cesura
783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o
En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una
cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un
amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica
anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon
lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i
els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31
traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns
adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα
στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα
διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no
nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins
la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v
760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777
etc)
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i
entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot
ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de
langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria
de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el
DIEC223
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765
ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha
traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a
Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots
que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave
ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo
eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos
substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v
773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772
Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici
(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi
23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32
mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al
respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei
al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en
aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica
grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat
don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768
sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un
punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo
Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a
lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en
leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a
entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax
Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots
els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara
inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front
dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha
estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva
gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu
Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute
trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes
molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten
pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve
aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de
Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de
la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i
senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33
diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel
Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari
tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions
reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i
trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En
definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil
homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet
que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys
dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil
grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a
Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest
fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a
la pagravegina 65
Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats
amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de
Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb
siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula
bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769
(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests
uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de
lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent
togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden
ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute
hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha
sinalefa com si el)
Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres
que soacuten els seguumlents
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d
e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d
D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D
Erdquo com el vers 769
ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d
d e D Erdquo com per exemple el vers 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e
e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament
ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions
dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d
d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat
no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)
Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent
761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31
traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns
adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα
στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα
διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no
nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins
la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v
760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777
etc)
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i
entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot
ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de
langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria
de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el
DIEC223
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765
ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha
traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a
Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots
que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave
ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo
eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos
substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v
773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772
Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici
(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi
23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32
mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al
respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei
al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en
aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica
grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat
don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768
sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un
punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo
Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a
lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en
leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a
entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax
Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots
els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara
inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front
dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha
estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva
gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu
Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute
trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes
molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten
pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve
aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de
Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de
la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i
senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33
diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel
Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari
tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions
reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i
trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En
definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil
homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet
que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys
dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil
grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a
Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest
fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a
la pagravegina 65
Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats
amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de
Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb
siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula
bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769
(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests
uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de
lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent
togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden
ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute
hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha
sinalefa com si el)
Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres
que soacuten els seguumlents
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d
e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d
D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D
Erdquo com el vers 769
ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d
d e D Erdquo com per exemple el vers 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e
e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament
ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions
dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d
d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat
no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)
Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent
761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32
mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al
respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei
al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en
aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica
grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat
don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768
sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un
punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo
Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a
lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en
leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a
entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax
Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots
els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara
inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front
dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha
estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva
gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu
Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute
trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes
molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten
pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve
aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de
Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de
la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i
senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33
diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel
Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari
tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions
reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i
trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En
definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil
homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet
que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys
dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil
grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a
Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest
fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a
la pagravegina 65
Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats
amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de
Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb
siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula
bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769
(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests
uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de
lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent
togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden
ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute
hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha
sinalefa com si el)
Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres
que soacuten els seguumlents
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d
e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d
D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D
Erdquo com el vers 769
ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d
d e D Erdquo com per exemple el vers 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e
e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament
ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions
dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d
d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat
no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)
Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent
761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33
diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel
Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari
tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions
reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i
trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En
definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil
homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet
que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys
dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil
grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom
II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix
En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del
fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a
Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest
fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a
la pagravegina 65
Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats
amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de
Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb
siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula
bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769
(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests
uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de
lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent
togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden
ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute
hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha
sinalefa com si el)
Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres
que soacuten els seguumlents
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d
e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d
D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D
Erdquo com el vers 769
ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d
d e D Erdquo com per exemple el vers 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e
e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament
ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions
dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d
d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat
no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)
Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent
761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34
Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d
e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo
Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d
D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo
Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo
Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D
Erdquo com el vers 769
ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d
d e D Erdquo com per exemple el vers 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e
e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament
ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o
Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions
dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d
d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat
no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits
No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)
Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent
761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo
oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o
En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35
presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que
aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho
correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la
lectura oral
La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)
veiem un exemple de cada
Trocaica 766
ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771
ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o
Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs
perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que
la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al
significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)
Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776
ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels
elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic
del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)
El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps
v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)
Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar
aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775
Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del
llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles
vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i
paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo
vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i
24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36
delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara
que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al
llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225
A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions
En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que
no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha
alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment
estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan
intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques
(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)
Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada
els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells
ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo
Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel
Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes
anteriorment
Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es
podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el
llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents
essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona
molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768
Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del
terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no
ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al
malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la
guerra
El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37
massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons
megravetriques
Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo
literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo
creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien
dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era
el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era
considerat el millor per molts
Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que
els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara
preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara
de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt
considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el
que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del
vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte
sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i
mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva
estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls
de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten
la comprensioacute global del text
Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel
Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament
traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el
text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat
dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional
perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser
recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la
llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i
de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el
fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden
intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38
ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt
difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la
traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la
que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la
progravepia llengua molt adient al motiu del poema
II4 Comparacioacute de les traduccions
A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens
ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26
Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps
verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet
dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la
primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn
ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment
En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i
un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el
diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot
resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic
nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar
un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp
semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la
genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot
fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227
En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta
(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute
al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo
parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo
26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP
27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39
En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de
lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que
acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans
Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien
Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans
esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo
El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve
MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques
En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi
que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten
correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu
ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats
megravetriques
En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions
que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix
de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho
simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia
dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit
amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un
temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que
doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada
en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre
els guerrers restants
En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules
ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra
Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes
amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []
Agamegravemnon [] romaniardquo
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40
En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses
ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave
al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel
campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de
MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador
En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo
literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb
la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal
ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos
Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον
πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com
han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la
planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest
verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que
sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat
Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten
constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi
amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament
porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb
el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra
manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada
(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i
tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la
traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests
extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la
recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute
Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar
les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i
loriginal
28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41
Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis
dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els
segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que
aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en
que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir
sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute
aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes
deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja
que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes
lhexagravemetre
El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor
dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un
exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de
normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris
estegravetics
Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers
meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute
traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta
entre si la traduccioacute
Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les
altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos
Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una
traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la
ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement
del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si
afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el
sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple
traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als
seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el
complement directe
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42
Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que
desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes
paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant
Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de
lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest
aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica
dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a
final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43
CONCLUSIONS
Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava
fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El
motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil
empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa
de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el
vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la
llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia
dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents
Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes
hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb
una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta
Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava
cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt
extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu
coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-
massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem
comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que
eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les
equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en
qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la
problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens
sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o
adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no
coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de
vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes
fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un
vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra
banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu
commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a
crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun
ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44
realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per
tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de
lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat
Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats
shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la
versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis
dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de
la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45
BIBLIOGRAFIA
LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005
MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral
Barcelona Febrer 1976
PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana
Barcelona Edicions 62 1996
PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat
Metge 2005
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona
VOX 2009
Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes
CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la
versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia
clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334
LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en
hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)
nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]
httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF
MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios
claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]
httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud
ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico
MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els
Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]
httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46
MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva
Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0
NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva
Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119
Llibres
RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node150
RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]
httpparlesupfeduparlesq=node13 1
Enciclopegravedies i diccionaris
Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]
httpdlcieccat
LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]
httpwwwenciclopediacat
Webgrafia
CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts
University 1995-2010
httpwwwperseustuftseduhopper
GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica
Educativa de Catalunya 2003-2006
httpwwwxtecnet~sgiralt
LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes
2005-2006
httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM
ENTARIOguia_comentariohtm
QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]
Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i
Deporte
httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp
ALTRES
httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47
ANNEXOS
Annex 1 Fragment en grec clagravessic29
Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu
de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30
οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν
τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα
αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο
ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο
τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς
ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας
τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων
ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας
ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας
ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν
ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα
ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι
κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν
ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης
δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες
τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος
λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον
ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων
ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες
φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο
οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο
γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ
χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ
εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς
ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα
ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο
29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper
30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005
765
770
775
785
760
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48
Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31
[Algunes precisions]
760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus
qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa
dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides
De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones
foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer
765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada
traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer
Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic
De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni
durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable
770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable
de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag
ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes
Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven
molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes
775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros
ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre
o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes
dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes
vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit
[Latac dels aqueus]
780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames
el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita
sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra
del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila
Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra
785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana
31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978
Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49
Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32
(Lexegravercit grec)
Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760
Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -
entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien
Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava
eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles
eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765
Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues
el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera
El telamoni Aias de molt a son torn superava
tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava
com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770
Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades
ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon
fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes
a la vorera del mar del git darc de disc i venable
mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775
salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus
i romanien els carros ben ajustats de llurs amos
a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres
el campament recorrien anant i venint sense batres
Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780
sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire
Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra
entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla
Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra
mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785
32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978