Post on 22-Jan-2018
transcript
Competències lingüístiques Aprendre CCSS:
Parlar, llegir i escriure
DOLORS QUINQUER 2010-2011
• Molts alumnes arriben a la secundària amb mancances per llegir comprensivament i per escriure.
• Alguns (massa) alumnes acaben l’ESOsense assumir un nivell de competència lingüística suficient per seguir aprenent.
• A molts instituts hi ha força alumnes amb poc domini del català.
Dolors Quinquer
- 1998: Jaume Jorba i altres: “Parlar i escriure per aprendre. Ús de la llengua en situació d’ensenyament / aprenentatge des de les àrees curriculars”, ICE de la UAB.
- 2004-2005: Departament d’Educació: “Aprendre ciències socials i experimentals. Parlar, escoltar, llegir i escriure”.
- 2006: LOE Currículum basat en competències bàsiques.
- 2010-2011: Darrera versió del curs: “Les competències comunicatives (i audiovisuals) aplicades a les àrees curriculars”.
Dolors Quinquer
El món canvia...
Dolors Quinquer
Dolors Quinquer
La societat canvia...
L’ensenyament...
Pregunta d’una prova de coneixements
• Què és un huracà?
• Per què es produeix?
• Quines zones de la terra són assolades periòdicament per huracans?
• Ciclons, tifons, tempestes tropicals. Quina relació tenen amb els huracans?
Dolors Quinquer
Pregunta d’una prova basada en
les competències
1) Comenta la imatge de satèl·lit:
Dolors Quinquer
Pregunta d’una prova basada en
les competències
2) A més d’huracans, hi ha altres catàstrofes naturals (terratrèmols, inundacions, erupcions de volcans, etc.)
Si haguessis d’estudiar el terratrèmol que va destruir Port Príncep (Haití) el 12.01.2010, com ho faries?
Dolors Quinquer
En el segon cas, quines són les
demandes de las preguntes?
- Domini de conceptes complexos, generals i abstractes
- Aplicació d’aquests conceptes a una situació nova, diferent d’allò fet a classe.
- Redacció d’un text explicatiu
- Comprensió de les demandes d’una tasca no feta abans, planificació de l’acció per resoldre la qüestióplantejada.
Dolors Quinquer
Per transferir allò que s’ha après a noves situacions…, cal fer atenció als conceptes clau, i passar per l'abstracció
Dolors Quinquer
No és el mateix aprendre informacions que aprendre coneixements que desenvolupin competències
“La capacitat d’actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i imprevisibles es basa en coneixements, però també en valors, habilitats, experiència...” (Eurydice, 2002)
Posa èmfasi en la funcionalitat dels coneixements, en el fet d’utilitzar-los
Definició de competència
Dolors Quinquer
Competències?
Dolors Quinquer
Treball per competències
Incrementarl`ús de TIC
Potenciar la comunicació
Fomentar la cooperació i la interacció
Promoure l’autoregulació i l’autonomia
Dolors Quinquer
Per on començar?
PARLAR CCSS
Deixant-los
parlar, compartir,
consensuar,
argumentar
S’aprèn amb altres
Parlant en públic
(exposicions formals)
Dolors Quinquer
APRENDRE ÉS UN ACTE DE COMUNICACIÓ
Ajudant un
company/a
LLEGIR CCSS
Llegir e
n pare
lla
Llegir e
n grup
Llegir a
totes
les àre
es
Llegir m
és
Llegir cr
íticamen
t
Dolors Quinquer
ESCRIURE CCSS
DESCRI
URE, DE
FINIR,
EXPLIC
AR, JUS
TIFICA
R,
ARGUM
ENTAR
Dolors Quinquer
DIFICULTATS DE L’ALUMNAT: COMPRENSIÓ DEL VOCABULARI
“Un rasloqui xiuxiueja la mescra. Els altres esperen darrera la jofra. Quan la jofra cau, el rasloqui compta les mescres i xamfra ràpidament”
El lèxic esdevé el problema:
Moltes paraules desconegudes, tot i que la sintaxi és correcta, també els verbs, els articles, etc.
Potser podrien contestar preguntes: Què fa un rasloqui quan la jofra cau?
DIFICULTATS DE L’ALUMNAT: “MODELS MENTALS”
“Ell va deixar 12 € a la taquilla. Ella volia donar-li 5 €, però ell no va voler. Quan van ser dins, ella va portar una bossa gran amb crispetes”
Cal tenir referents, un esquema, un patró, un model on encaixar aquesta situació
DIFICULTATS DE L’ALUMNAT: REFERENTS CIENTÍFICS
Text: El so i la llum
DIFICULTATS DE L’ALUMNAT: ELS REFERENTS CULTURALS
La Primavera (a geografia)
L’alumnat parteix dels referents quotidians, els costa molt utilitzar els de la ciència
LES DIFICULTATS DE L’ALUMNAT: REFERENTS QUOTIDIANS
En el context En el context cientcientííficfic cada paraula tcada paraula téé un significat que un significat que sovint sovint éés diferent al del context quotidis diferent al del context quotidiàà
F = m F = m ·· aa
context científiccontext quotidià (molts significats
diferents )��Menjo la sopa a la forMenjo la sopa a la forççaa
��ForForçça Bara Barçça a
��Els senyors feudals utilitzaven la forEls senyors feudals utilitzaven la forççaa
��Anar al cine mAnar al cine m’’agrada foragrada forççaa
��Tinc forTinc forççaa
��Faig forFaig forççaa
��Menjar dMenjar dóóna forna forççaa
DIFICULTATS DE L’ALUMNAT: POLISÈMIA
Llavors...., llavorsreforça
afavoreix
(Ús del subjuntiu i del condicional)
(confonen causes i conseqüències…)
DIFICULTATS DE L’ALUMNAT: ELS CONNECTORS (AJUDEN A ESTABLIR
RELACIONS COMPLEXES)
Llavors..., llavors
Si....., aleshores..... pensament hipotètic
pensament lineal
pensament causalJa que...., perquè.....afavoreix
� L’alumnat no entén els textos perquè no sap llegir o perquè no coneix els continguts?
�Els diferents tipus de text -descriptiu, explicatiu, argumentatiu ...- s’escriuen amb les mateixes ‘regles del joc’ a totes les àrees?
�Cal ensenyar llengua a les classes de ciències, d’història o de matemàtiques?
LA LLENGUA I LES ÀREES CURRICULARS
Imagina’t que ets poeta. Descriu el bosc
CADA DISCIPLINA TÉ EL SEU “PATRÓLINGÜÍSTIC”
Imagina’t que ets geògraf. Descriu el bosc
�El llenguatge és l’instrument mediador de l’aprenentatge per excel·lència
� El patró lingüístic i el patró temàtic s’aprenen al mateix temps (si l’aprenentatge és significatiu)
� La finalitat no és aprendre ‘llengua’ a les classes de les altres àrees, sinó la d’aprendre aquestes àrees… però no hi ha dubte que també s’aprèn llengua.
“Parlar ciència significa molt més. Vol dir fer ciència”
Lemke (1993)
Dolors Quinquer
“els aprenentatges, per ser útils, han de ser transferibles, és a dir, han d’estar disponibles per acarar la complexitat de les situacions que han d’afrontar les persones al llarg de la vida”
P. Perrenoud (Construire des compétences des l’école, 1997)
La transferencia
EUROPA D’ENTREGUERRES: TRES PROJECTES
1. Revolució : comunisme (URSS) i anarquisme (Estat espanyol)
2. Projecte autoritari : dictadures i feixismes
3. Reformisme liberal : millorar les condicions de vida dels obrers (Suècia)
Manifestació. França 1936 (època del Front Popular)
ESPANYA: ESCENARI DE LA CONFRONTACIÓ
1) Projecte democràtic de la República; 2) Revolució anarquista; 3) Projecte autoritari de la dreta que imposa el Franquisme
“Franquisme des de l’aula”. Cèlia Cañellas
LA PREGUNTA: EL RÈGIM DE FRANCO VA SER FEIXISTA?
La professora volia que els seus alumnes de 4t ESO adquirissin coneixements bàsics sobre la confrontació entre feixisme, liberalisme i comunisme a l’etapa d’entreguerres i podessin situar en el seu context el que anomena “l’anomalia del règim franquista” (que perviu fins a 1975)
Mètode: Història oral com a recurs didàctic
Conclusions dels alumnes
ALGUNS TRETS RELLEVANTS DELS FEIXISMES■ ÀMBIT IDEOLÒGIC: Anticomunisme, antiliberalisme, nacionalisme extremat, legitimació de la violència, racisme, antiracionalisme...
■ ÀMBIT ORGANITZATIU: líder carismàtic, dissolució de tots els partits, menys el “partit únic”
■ ÀMBIT POLÍTIC: l’Estat ho controla tot, expansionisme territorial
■ ÀMBIT ESTÈTIC: ús de símbols i rituals, gust per l’escenografia, ús propagandístic dels mitjans de comunicacióde massa (ràdio, cinema, premsa)
■ ÀMBIT CULTURAL: exaltació de la joventut, de la virilitat, de l’esperit guerrer...
Es presenta com una “tercera via” entre el liberalisme i el comunisme. Atrau les classes mitjanes
Aprendre un concepteSegons B.M. Bart:“La determination et l’apprentissage des concepts” (1993)“Aprender a pensar, pensar en aprender” (1994)
implica:
• Reconèixer la paraula que el designa• Identificar-ne els atributs essencials • Generar exemples i contraexemples• Aplicar-lo a altres situacions
Dolors Quinquer
Un concepte és:
Una paraula
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Una etiqueta
Uns atributs
Uns exemples
Dolors Quinquer
Fase preparatòria : Fer-lo accessible, contextualitzar-lo
•Aprenem quan manipulem, quan pensem sobre les nostres idees, quan les explicitem...
Fase de construcciónegociada del significat : Exploració, clarificacions, diferenciació d’altres propers, abstracció
•Interactuem amb iguals, amb professor/a, amb materials didàctics•Revisem les idees inicials i les enriquim
Fase de transferència:Exemples i contraexemples, aplicació a d’altres contextos
•Podem utilitzar- lo en noves situacions, definir-lo...
Aprendre un concepte
Dolors Quinquer
I com que les paraules són les que conserven i transmeten les idees, resulta que no es pot perfeccionar la Llengua sense perfeccionar la Ciència, ni la Ciència sense la Llengua; i per molt certs que fossin els fets, per molt justes les idees que els van originar, només transmetríem impressions falses si no disposéssim de les expressions exactes per anomenar-los”
A. Lavoisier
Tractat elemental de Química , 1789
• Reflexió sobre com fem llegir a la secundària• Fonamentació, procediment lector• Criteris per escollir textos adequats• Estratègies per al professorat per ajudar a fer
lectors experts• Lectura cooperativa• Llegir en parella• Lectura crítica• Preguntes literals, inferencials, avaluatives i
creatives. • Etc.
LLEGIR: CONTINGUTS
lector text
activitat
context socio-cultural
Llegir: Elements implicats
Estructura
Volum d’informació
Lèxic
Connectors
Coneixements previs que requereix
Habilitats:AtencióMemòriaCapacitatd’anàlisi
Motivacions:MotivacióAutoestimaExperiència
ConeixementsVocabulariConeixement tema i del monTipologia textualCompetències lectores
Propòsit clar
Útil per motivar, informar, sistematitzar
Conseqüències: plaents, d’aprenentatge
++
+
Llegir un text
Abans de llegir Mentre llegim Després de llegir
•Definir el propòsit de lectura
•Contextualitzar el text
•Activar idees prèvies
•Formular hipòtesis
•Clarificar el lèxic desconegut
•Confirmar les hipòtesis prèvies
•Entendre l’estructura
•Identificar quèés essencial
•Valorar críticament la informació
•Reorganitzar el coneixement a la llum de la nova informació
•Reflexionar sobre l’estratègia seguida per llegir
LECTURA CRÍTICA
Dolors Quinquer
• Llegir les línies (comprensió literal del text)
• Llegir entre línies (allò que es dedueix, les inferències)
• Llegir darrera les línies (la intenció, el punt de vista de l’autor, la ideologia…)
D. Cassany, 2006
LLEGIR CRÍTICAMENT ÉS LLEGIR EN ELS TRES PLANS
La conversa, un privilegi
BONES PREGUNTES
• per dialogar, conversar sobre ciències socials, experimentals o altres matèries
• obertes (més que tancades)
• productives (més reproductives)
• sobre qüestions clau
• orientades a prendre decisions
• contextualitzades
• integrades en el cicle d’aprenentatge
Dolors Quinquer
EXPOSICIONS ORALS
Dolors Quinquer
HABILITAT COGNITIVESanalitzar comparar, classificar, identificar, interpretar,
inferir, deduir, transferir, valorar, operar...
descriure definir resumir explicar justificar argumentar comparar
descriptiu instructiuexplicatiunarratiu argumentati u
TIPOLOGIA DE TEXTOS (produïts oralment o per escrit) )
Activen -reclamen
activan-
reclamen
HABILITATS COGNITIVOLINGÜÍSTICAS
Dolors Quinquer
La tipologia textual (p.ex. Adam, 1985) pot ser una eina per a l’aprenentatge des de totes les àrees, ja que permet visualitzar en textos concrets els requisits de contingut i de forma que han de complir les descripcions, explicacions, definicions, argumentacions, etc. que amb tanta freqüència s’utilitzen en les CCSS i en altres àrees
Dolors Quinquer
HABILITATS COGNITIVOLINGHABILITATS COGNITIVOLINGÜÍÜÍSTIQUESSTIQUES
Enunciar qualitats, propietats, característiques, etc. de l’objecte o del fenomen
DESCRIURE
Produir raons o arguments... en relació al corpus de coneixement (teoria)
Produir raons o arguments... amb la finalitat de
convèncer
JUSTIFICAR
ARGUMENTAR
EXPLICAR
Produir raons o arguments... Establir relacions entre
raons i arguments...
Dolors Quinquer
És una bona manera per aprendre a
escoltar, a discutir, a consensuar i a
explorar alternatives, a través del diàleg i el
respecte.
Com el podria convèncer?
Quines alternatives hi ha?
Jo crec que..
.
Potser tens raó...Jo diria que...
ARGUMENTAR
Dolors Quinquer
APRENDRE A ARGUMENTARAPRENDRE A ARGUMENTAR
Demanda:
Prop de Berga les autoritats volen legalitzar un abocador fins ara il·legal. Aquest fet ha suscitat el descontent de moltes persones de la comarca que creuen que no és un lloc adequat per a un abocador i que s’hauria de prohibir, però els fan falta arguments sòlids, basats amb raons científiques.
Aquesta serà la vostra tasca: cercar les raons en les quals basar un text argumentatiu.
Dolors Quinquer
Què és un argument?
• Un argument:
Raons que siguin acceptables,
pertinents i fortes.
Raons capaces de resistir contraarguments(basades en la ciència)
• Una evidència:
Argument comprovat científicament
Dolors Quinquer
Proposta per ensenyar lProposta per ensenyar l’’alumnat a alumnat a argumentar cientargumentar cientííficamentficament
argumentaciargumentaci óó
perquè
Justificació
Fonamentaciója que
per tant
Proarg.però
NUS ARGUMENTATIU
Contraarg.
perquè
Fonamentaciója que
Justificació
Conclusió
en conclusió
Fets, dades
Dolors Quinquer
Treball per competències
Incrementarl’ús de TIC
Potenciar la comunicació
Fomentar la cooperació i la interacció
Promoure l’autoregulació i l’autonomia
Dolors Quinquer
Informació vs Coneixement
Escoltar 5%
Llegir 10%
Escoltar i veure (audiovisual) 20%
Discussió / diàleg 50%
Fer 75%
Explicar-ho a un altre 90%
Taxa de retenció:
Font. National Trainnig Laboratories Institute (USA)
Dolors Quinquer 2010
Transmissió i reproducció del coneixement
Construcciócompartida del coneixement
Dolors Quinquer 2010
parlar
cooperardiscutir
Procesar informació
Entendre la demanda
Planificar-se
MÈTODES INTERACTIUS I COOPERATIUS
Dolors Quinquer 2010
• Vaig escoltar i ho he oblidat
• Ho vaig fer i ho recordo
• Ho he explicat i ho he après
Mètodes int
eractius: Ca
sos, ABP, re
cerques,
projectes, s
imulacions...
Aprenem fent,
cooperant
amb altres
Dolors Quinquer
Slavin, 1990; Johnson, Johnson, Stanne, 2000; Johnson; Johnson, 2000, autors d’estudis que avalen la superioritat de
l’aprenentatge cooperatiu
Canvi metodològic i en la gestiósocial de l’aula
Dolors Quinquer
Avantatges de la cooperació
Aprenentatge cooperatiu
Acceptaciódels altres
Autoestima
Motivació
Transferència
Prevenció
conflictes
Professionalització
Habilitatssocials
Habilitats lingüístiques
Dolors Quinquer
La interacció entre iguals ....
“La interacció entre iguals és la qüestióclau, la responsable de la quantitat i la qualitat dels aprenentatges”
(A. Ovejero, 2002)
Una certa heterogeneïtat en la composició de l’equip de treball afavoreix la interacció
Dolors Quinquer
La interacció entre iguals...
“Quan un alumne ajuda un altre aprèn i qui rep l’ajut també”
Dolors Quinquer
• "WebQuest• Moodle
• Cercar a internet
Dolors Quinquer
“La relació entre pensament i paraula no és un fet sinó un procés, un anar i venir continuat del pensament a la paraula i de la paraula al pensament. El pensament no s’expressa simplement en paraules, sinóque existeix a través d’elles”
L.S. Vigotski
“Pensament i llenguatge”, 1985
Per acabar….
“Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món”
L. Wittgenstein
“Les competències comunicatives aplicades a les àrees curriculars”
http://www.xtec.net/formaciotic/dvdformacio/materials/cursos_formacio/ccac/materials/index.html
Objectius del curs
• Promoure el desenvolupament d’habilitats lingüístiques des de les CCSS amb la finalitat d’afavorir la comunicació i la construcció del coneixement.
• Impulsar canvis metodològics que millorin la comunicació professorat/alumnat i entre l’alumnat, especialment amb l’ús de mètodes actius i cooperatius.
• Implicar el professorat en el procés de reflexió i millora de la pràctica docent.
• Potenciar l’èxit escolar i el creixement personal de l’alumnat.