Post on 01-Oct-2018
transcript
1
2
Edita: Generalitat Valenciana. Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública
de la presente edición: Generalitat, 2017
de los textos: las autoras y los autores
1ª edición: edición online
3
ÍNDICE
1. INTRODUCCIÓN
2. DATOS EPIDEMIOLÓGICOS Y FUENTES DE INFORMACIÓN
- Datos epidemiológicos
- Fuentes de información y registro de datos
3. FACTORES DETERMINANTES Y MITOS SOBRE LA CONDUCTA SUICIDA.
4. PLAN DE PREVENCIÓN DEL SUICIDIO Y MANEJO DE LA CONDUCTA SUICIDA
4.1 MISIÓN, VISIÓN Y VALORES
4.2 OBJETIVOS, ESTRATEGIAS E INTERVENCIONES
- ESTRATEGIA CLAVE 1: Promoción de la salud mental positiva y prevención de los
comportamientos suicidas
- ESTRATEGIA CLAVE 2: Detección del riesgo de conducta suicida
- ESTRATEGIA CLAVE 3: Manejo de la conducta suicida
- ESTRATEGIA CLAVE 4: Formación
- ESTRATEGIA CLAVE 5: Sistemas de información e investigación epidemiológica
4.3 INTERVENCIONES E INDICADORES DE EVALUACIÓN
5. MENSAJES CLAVE
6. COMITÉ DE ELABORACIÓN
7. BIBLIOGRAFÍA
8. ANEXOS.
8.1 SEÑALES DE ALARMA DE RIESGO DE SUICIDIO
8.2 ESCALAS DE VALORACIÓN DE RIESGO DE SUICIDIO
8.3 ALGORITMO DE ATENCIÓN
4
1. INTRODUCCIÓN
El suicidio es un grave problema de salud pública y se calcula que cada año se suicidan más de 800.000
personas en el mundo y por cada una de ellas se realizan muchos más intentos de suicidio. Además, los
suicidios y los intentos de suicidio afectan, tanto directa como indirectamente a otras personas y generan un
grave impacto sobre quienes sobreviven “survivors”, como cónyuges, madres y padres, hijos e hijas, familia,
amistades, personas del ámbito laboral y coetáneas, tanto a corto como a largo plazo. Se estima que cada
suicido afecta de forma directa de seis a catorce familiares o amistades (Jordan&Mcintosh 2011).
Los datos de los que se dispone actualmente confirman que el suicidio es prevenible y que se precisa de un
enfoque multisectorial para que las estrategias de prevención sean eficaces.
La OMS en 2008, en el Programa de Acción para superar las brechas en salud mental, considera el suicidio
como una de las cuestiones prioritarias y proporciona asesoramiento técnico basado en datos científicos para
mejorar y ampliar la prestación de servicios en los diferentes países y el Plan de Acción sobre Salud Mental
de la OMS 2013-2020, compromete a los Estado Miembros a trabajar en pro de la meta mundial de reducir
para el 2020 un 10% la tasa de suicidio.
En 2014, la OMS publica el informe “LA PREVENCIÓN DEL SUICIDIO, UN IMPERATIVO GLOBAL”,
alentando a los países a considerar la prevención del suicidio como una prioridad alta en sus programas, ya
que mediante intervenciones oportunas y eficaces (basadas en datos científicos), tratamiento y apoyo, pueden
prevenirse tanto suicidios como tentativas. Por otra parte, en el informe se plantea que la carga del suicidio
no pesa sólo en el sector de la salud, sino que tiene repercusiones múltiples sobre otros muchos sectores y
sobre la sociedad en su conjunto. Por ello, para prevenir eficazmente el suicidio, los países deben emplear un
enfoque multisectorial que aborde la magnitud de este problema de una manera integral, siendo los
ministerios de salud los responsables de liderar la participación de otros ministerios como parte de un
esfuerzo integral.
El conocimiento acerca del comportamiento suicida ha aumentado enormemente en los últimos decenios. La
investigación ha mostrado la importancia de la interacción entre factores biológicos, psicológicos, sociales,
ambientales y culturales en la determinación de los comportamientos suicidas. Al mismo tiempo, la
epidemiología ha ayudado a identificar muchos factores de riesgo y de protección frente al suicidio, tanto en
la población general como en grupos vulnerables. También se ha observado variabilidad cultural en cuanto al
riesgo de suicidio y como la cultura puede aumentar el riesgo de comportamientos suicidas o proteger contra
estos.
5
Los datos científicos avalan que muchos suicidios son evitables, pero a pesar del aumento de investigaciones
y del conocimiento de que los suicidios son prevenibles, no siempre se ha reconocido la prioridad que tiene.
Por otra parte, el estigma y el tabú persisten, por lo que muchas personas no buscan ayuda e incluso cuando
la buscan, muchos sistemas y servicios de salud no logran proporcionar una ayuda oportuna y eficaz (OMS
2014).
En cuanto a las políticas, un total de 28 países tienen hoy estrategias nacionales de prevención del suicidio,
estableciendo el 10 de septiembre como el Día Mundial para la Prevención del Suicidio, en el que,
organizado por la AIPS (Asociación Internacional para la Prevención del Suicidio) y copatrocinado por la
OMS, se quiere reconocer y remarcar la importancia de este problema. Este día ha contribuido a concienciar
y reducir la carga de estigma en todo el mundo.
En el ámbito académico, también ha habido un interés en el estudio de este problema, creándose diversas
unidades de investigación y cursos de capacitación para diferentes entornos, como escuelas, ambientes
militares y prisiones.
A fin de mejorar la evaluación y el manejo de las conductas suicidas se está recurriendo a profesionales de la
salud no especializados con el objetivo de proporcionar ayuda práctica en diferentes entornos, a través de
grupos de apoyo mutuo entre familiares y personal voluntario.
Otro elemento clave en la prevención del suicidio es la restricción de los medios utilizados para su
consecución. Para poder llevar a cabo una política de restricción se requiere, por una parte, un conocimiento
de los métodos utilizados en las diferentes regiones y grupos sociales y, por otra, una colaboración entre
diferentes sectores.
Además, la prevención del suicidio requiere una visión, un conjunto de estrategias y un liderazgo sostenido
para que las metas de prevención puedan lograrse. En este sentido, la Estrategia en Salud Mental del Sistema
Nacional de Salud 2009-2013, recoge la priorización de actuar en la prevención y detección precoz de la
conducta suicida.
Pero para dar respuesta al suicidio y que esta sea eficaz, es fundamental disponer de un Plan de Prevención
del Suicidio que refleje el compromiso político de ocuparse de este problema, definiendo la prevención
como una prioridad multisectorial que incluye no sólo al sector de la salud, sino también los de educación,
empleo, bienestar social y justicia, entre otros.
Este Plan debe establecer mejores prácticas e intervenciones basadas en datos científicos con un abordaje
integral y para ello, los servicios de salud tienen que contemplar la prevención del suicidio como un
componente central y evaluar regularmente los resultados para que se tengan en cuenta en la planificación
6
futura. Identificar los grupos vulnerables, detectar precozmente el riesgo de suicidio, mejorar el acceso a los
servicios, prestar una atención protocolizada, entre otros, son metas del Plan.
La elaboración del Plan de Prevención del Suicidio y Manejo de la Conducta Suicida de la Conselleria de
Sanitat Universal i Salut Pública, se engloba en los objetivos de la Estrategia Autonómica de Salud Mental
de la Comunidad Valenciana 2016-2020, como una de las acciones prioritarias a llevar a cabo.
2. DATOS EPIDEMIOLÓGICOS Y FUENTES DE INFORMACIÓN
La vigilancia de la prevalencia, las características demográficas y los métodos utilizados suministran una
información importante que ayuda a evaluar las estrategias de prevención. Cuando se combina la
información sobre las muertes por suicidio, por sexo, edad y método, esta información ayuda a identificar
dentro de la comunidad a los grupos de alto riesgo.
DATOS EPIDEMIOLOGICOS
A nivel mundial, cada 40 segundos se suicida una persona, lo que representa una tasa anual de suicidio de
11,4 por 100 000 habitantes, con unas tasas de 15,0 entre hombres y 8,0 entre mujeres. En los países ricos se
suicidan tres veces más hombres que mujeres, pero en los de ingresos bajos y medianos la razón
hombre/mujer es mucho menor, de 1,5 hombres por cada mujer.
El suicidio representa el 50% de todas las muertes violentas registradas entre hombres y el 71% entre
mujeres. Respecto a la edad, las tasas de suicidio son más elevadas entre las personas de 70 años de edad o
más, tanto en hombres como en mujeres, en casi todas las regiones del mundo.
En algunos países, las tasas de suicidio son más elevadas entre jóvenes, siendo a nivel mundial, la segunda
causa principal de muerte en el grupo de 15 a 29 años.
El 50% de las personas que se suicidan han presentado una tentativa previa, siendo éste el factor de riesgo
más importante en la población general, por lo que es fundamental disponer de un sistema de información
que proporcione datos de calidad y accesibilidad a los mismos. Se estima que el riesgo en estas personas con
tentativas previas es 100 veces superior a la población general y cuatro veces superior a personas con un
trastorno mental.
7
En cuanto a Europa, el suicidio es uno de los mayores problemas de salud pública, estimándose una
prevalencia de 11,8 por 100.000 habitantes (Eurostat 2010) afectando a personas de cualquier edad, cultura o
grupo poblacional.
En España, el suicidio es la primera causa de muerte por factores externos. Se producen 1,8 suicidios por
cada accidente mortal, 11,7 suicidios por cada homicidio y 68,1 suicidios por cada muerte por violencia de
género. Según los datos del INE, las muertes por suicidio han aumentado considerablemente en los últimos
15 años. En el año 1989, fallecieron en España 5940 personas por accidente de tráfico y, por suicidio,
perdieron la vida 2987 personas. En 2015, los fallecimientos por accidente de tráfico fueron 1880, mientras
que por suicidio perdieron la vida 3602 personas. En los últimos 35 años, la relación entre muertes por
accidente de tráfico y por suicidio prácticamente se ha invertido (1:2-2:1).
Evolución de los suicidios en España desde el año 2010 al 2015.
Datos del Instituto Nacional de Estadística
La tasa de suicidio en la Comunidad Valenciana ocupa el duodécimo lugar entre las Comunidades
Autónomas, con 6.99 casos por cada 100,000 habitantes, siendo inferior a la media de España, que en el año
2015 fue de 7.76 casos cada 100,000 habitantes y el tercero en cuanto al número de suicidios (348 en 2015).
8
Evolución de la tasa de suicidio por sexos en la Comunidad Valenciana desde el año 2009 hasta el 2015
Datos del Instituto Nacional de Estadística
La relación de suicidios entre hombres y mujeres es de 3,7 a 1 en la Comunidad Valenciana, mientras que la
media estatal es de 2.9 a 1.
Tasa de suicidios por grupos de edad y sexo en la Comunidad Valenciana desde el 2015
Datos del Instituto Nacional de Estadística
De los datos se concluye que el riesgo de suicidio aumenta con la edad, sobre todo en varones de más de
70 años, llegando a tasas por encima de 30 suicidios por cada 100.000 en edades avanzadas.
9
Respecto a los intentos de suicidio, según los datos del Servicio de Atención Sanitaria a las Urgencias y
Emergencias de la Consellería de Sanitat Universal i Salut Pública, en los años 2014 y 2015 hubo un total de
4.214 y 4.571 tentativas respectivamente. Al analizar estos datos, encontramos que las mujeres realizan casi
1,5 tentativas de suicidio más que los hombres y que el grupo de mujeres de 15 a 16 años presenta un
número de tentativas mucho mayor respecto al grupo de edad entre 16 y 30 años.
Los datos sobre tentativas de suicidio se refieren exclusivamente a los que recogen las Unidades
SAMU y SBV.
10
FUENTES DE INFORMACIÓN Y REGISTRO DE DATOS
El sistema de registro, tanto para suicidios consumados como para tentativas, necesita optimizarse. En la
actualidad, los datos referentes a suicidios consumados se obtienen a través del Instituto Nacional de
Estadística en el apartado de “Defunciones por causa de muerte – causas externas de mortalidad en el grupo
098 Suicidio y lesiones autoinflingidas con los códigos X60-X84.” recogidos a partir del certificado de
defunción.
En la Comunidad Valenciana existe la posibilidad de acceder a los datos sobre tentativa de suicidio de
personas atendidas por el SAMU y el SVB que centraliza el Servicio de Atención Sanitaria a las Urgencias y
Emergencias.
DEFINICIONES
Para poder registrar los datos es imprescindible definir las conductas. A continuación se definen los términos
para denominar las diferentes situaciones que pueden tener lugar en este ámbito, según la terminología
internacional:
- Suicidio: es el acto deliberado de quitarse la vida.
- Intento de suicidio: es el comportamiento que no causa la muerte y se refiere a intoxicación
autoinflingida, lesiones o autoagresiones intencionales, que pueden o no tener una intención de
resultado mortal.
- Conducta suicida/comportamiento suicida: engloba una diversidad de comportamientos como pensar
en el suicidio (o ideación suicida), planificar el suicidio, intentar el suicidio y cometer un suicidio
propiamente dicho.
3. FACTORES DETERMINANTES Y MITOS SOBRE LA CONDUCTA SUICIDA
Diferentes investigaciones han mostrado que la conducta suicida constituye un problema complejo y
multifactorial, que no se debe a una causa única, y en la que intervienen factores psicológicos, sociales,
biológicos, culturales y ambientales.
11
La base de toda respuesta eficaz de prevención del suicidio es la identificación de los factores de riesgo y la
mitigación de los mismos mediante intervenciones apropiadas. Lo más frecuente es que estos factores actúen
acumulativamente, aumentando la vulnerabilidad de la persona al comportamiento suicida. Por otra parte,
igualmente importantes que los factores de riesgo, son los factores protectores, por lo que el fortalecimiento
de estos factores también es un objetivo esencial en la prevención del suicidio.
FACTORES DE RIESGO
La lista de factores de riesgo es exhaustiva, la importancia de cada uno dependerá en parte del contexto,
pudiendo contribuir directamente muchos de ellos a comportamientos suicidas, pero pueden influir también
indirectamente en la sensibilidad individual a los trastornos mentales.
Aunque la conexión entre el suicidio y los trastornos mentales está bien establecida, crecientes datos
científicos indican que el contexto es indispensable para comprender el riesgo de suicidio.
Dados los múltiples factores que intervienen, las actividades de prevención requieren un enfoque
multisectorial que aborde los diversos grupos de población y de riesgo y sus contextos a los largo de todo el
ciclo de vida.
SISTEMAS DE SALUD Barreras para obtener acceso a la atención de salud
SOCIEDAD Acceso a medios utilizables para suicidarse
Notificación inapropiada por los medios de difusión
Estigma asociado a comportamientos de búsqueda de ayudas
COMUNIDAD Desastres, guerras y conflictos
Estrés por desplazamientos y aculturación
Discriminación
Traumas o abuso
RELACIONES Sentido de aislamiento y falta de apoyo social
Conflictos en las relaciones, disputas, pérdidas
INDIVIDUO Intento de suicidio anterior
Trastornos mentales
Consumo nocivo de alcohol
Pérdida de trabajo y financiera
Desesperanza
Dolor crónico
Antecedentes familiares de suicidio
Factores genéticos y biológicos
Principales factores de riesgo de suicidio. Fuente: OMS 2014
12
FACTORES DE PROTECCIÓN
En contraposición a los factores de riesgo están los factores de protección, orientando muchas intervenciones
de prevención al fortalecimiento de estos factores. Se consideran factores de protección:
Sólidas relaciones personales .
El mantenimiento de relaciones estrechas sanas puede actuar como protector. El círculo próximo de una
persona puede tener gran influencia y puede ser una fuente significativa de apoyo social, emocional y
financiero que amortigüe los factores externos estresantes. Las relaciones son especialmente protectoras para
adolescentes y personas mayores. También se ha visto que este factor de apoyo disminuye el riesgo de
suicidio asociado a traumas en la infancia.
Creencias religiosas o espirituales .
Este factor genera muchas cautelas porque la fe, aunque proporciona un sistema estructurado de creencias,
algunas veces puede contribuir al estigma desalentando a la búsqueda de ayuda. El valor protector de la
religión y la espiritualidad está en relación al acceso a una comunidad socialmente cohesiva que comparte un
conjunto de valores, pero también hay que tener en cuenta que depende de los contextos culturales. Los
estudios al respecto no son definitivos (Anseán, 2014).
Estrategias prácticas positivas de afrontamiento y bienestar como modo de vida .
El bienestar se relaciona en parte con rasgos de personalidad que determinan la vulnerabilidad y la capacidad
de recuperación frente al estrés y a los traumas. La estabilidad emocional, el optimismo y una identidad
personal desarrollada ayudan a hacer frente a las dificultades de la vida. Una buena autoestima, competencia
personal y capacidad de resolver problemas (incluida la capacidad de pedir ayuda) mitigan la repercusión de
las adversidades.
13
MITOS SOBRE LA CONDUCTA SUICIDA
Hay muchos conceptos erróneos y prejuicios con respecto a la conducta suicida, que se contradicen con la
evidencia científica. A continuación se presentan algunos de los más comunes (OMS 2014).
MITO HECHO
Quienes hablan del suicidio no tienen la intención de cometerlo
Quienes hablan de suicidio pueden estar pidiendo así ayuda o apoyo. Un número significativo de personas que contemplan el suicidio presentan ansiedad, depresión y desesperanza y pueden considerar que carecen de otra opción
La mayoría de los suicidios suceden repentinamente sin advertencia previa
La mayoría de los suicidios han ido precedidos de signos de advertencia verbal o conductual. Desde luego, algunos suicidios se cometen sin advertencia previa. Pero es importante conocer los signos de advertencia y tenerlos presente
La persona suicida está decidido a morir Por el contrario, la persona suicidas suelen ser ambivalentes acerca de la vida o la muerte. El acceso al apoyo emocional en el momento propicio puede prevenir el suicidio
Quien haya sido suicida alguna vez nunca dejará de serlo El mayor riesgo de suicidio suele ser a corto plazo y específico según la situación. Aunque los pensamientos suicidas pueden regresar, no son permanentes, y quien haya tenido pensamientos e intentos suicidas puede llevar después una larga vida
Sólo las personas con trastornos mentales son suicidas El comportamiento suicida indica una infelicidad profunda, pero no necesariamente un trastorno mental. Muchas personas que viven con trastornos mentales no están afectadas por el comportamiento suicida y no todas las personas que se quitan la vida tiene un trastorno mental
Hablar del suicidio es una mala idea y puede interpretarse como estímulo
Dado el estigma generalizado alrededor del suicidio, la mayoría de las personas que contemplan el suicidio no saben con quién hablar. En lugar de fomentar el comportamiento suicida, hablar abiertamente puede dar a una persona otras opciones o tiempo para reflexionar sobre su decisión, previniendo así el suicidio.
14
PL
4. PLAN DE PREVENCIÓN DE SUICIDIO. MISIÓN, VISIÓN Y VALORES
4.1 MISIÓN, VISIÓN Y VALORES
Misión
El Plan de Prevención de Suicidio y Manejo de la Conducta Suicida tiene como misión prevenir las
conductas suicidas y disminuir las tasas de suicidio en la Comunidad Valenciana.
Visión
El plan de prevención de suicidio y manejo de la conducta suicida va a ser la referencia para el crecimiento
de conocimiento sobre la conducta suicida, la aplicación de estrategias de promoción, prevención, detección
precoz y el desarrollo de una red de atención de calidad, contando con la participación de todos los
implicados desde una perspectiva integral.
Valores
Los valores necesarios para el desarrollo del Plan están orientados a la accesibilidad a los servicios, el
compromiso de profesionales, el respeto a los derechos de las personas, a la calidad, a la equidad en la
atención, la integración de la perspectiva de género y a la responsabilidad social.
15
4.2 OBJETIVOS, ESTRATEGIAS E INTERVENCIONES
Los suicidios son prevenibles y existen medidas eficaces que se pueden adoptar. Entre las medidas que
propone la OMS, para la prevención del suicidio, se encuentran: reducir el acceso a medios para
autolesionarse o suicidarse, realizar una praxis informativa responsable por parte de los medios de
comunicación, implementar la protección de las personas con elevado riesgo de suicidio, detectar
precozmente el riesgo suicida y abordar y tratar adecuadamente las conductas suicidas.
En términos operativos, el objetivo será reducir, la tasa de suicidios y de tentativas, comparada con la tasa
media anual de los últimos 5 años (7.36 casos por cada 100.000 habitantes en el periodo 2011-2015), en el
periodo 2016-2020.
Las Estrategias y acciones generales del Plan de Prevención del Suicidio y Manejo de la conducta suicida:
Estrategias universales, selectivas e indicadas de promoción y prevención.
Potenciar la realización de talleres específicos para prevenir la depresión en centros educativos.
Mejorar la información de la población sobre el suicidio
Mejorar la lucha contra el estigma de los problemas de salud mental.
Mejorar la atención de Bullying y Ciberbullying
La mejora en la detección precoz del riesgo suicida.
Mejorar la detección del riesgo de suicidio en las mujeres en situación de violencia de género.
Mejorar la detección de la violencia de género en mujeres a las que les ha sido detectado riesgo de
suicidio
Mejorar la detección de la depresión en población infanto-adolescente en el ámbito educativo.
Mejorar la detección del riesgo de suicido de hijos e hijas en edad infanto-adolescente de víctimas de
violencia de género.
16
Las actuaciones en el ámbito sanitario ante la conducta suicida.
Mejorar la atención de los problemas de salud mental de las personas
mayores
Mejorar la detección de la depresión en las personas mayores
Mejorar la atención a las personas con trastornos depresivos
Mejorar la atención a las personas con TLP
Mejorar la atención a las personas con problemas de salud mental
graves
Mejorar la detección de las personas con conductas suicidas
Mejorar la atención a las personas con conductas suicidas.
Mejorar la continuidad asistencial de las personas con conductas
suicidas.
Mejorar la atención a las personas supervivientes del suicidio
La coordinación con otros sectores
Limitar el acceso a los medios utilizados para el suicidio en la comunidad
Mejorar la detección de la depresión en personas de situación de cumplimiento penitenciario
Mejorar la vinculación de las personas sin hogar a los servicios de salud mental
La formación de profesionales
Desarrollar acciones formativas para profesionales de Atención primaria, Urgencias y Emergencias
dirigidas a mejorar la detección del suicidio.
Desarrollar acciones formativas para profesionales de Salud mental dirigidas a la detección y la
atención de las personas con conductas suicidas.
Desarrollar acciones formativas para profesionales de otros sectores (educación, servicios sociales,
policía…)
La investigación epidemiológica
Mejorar el conocimiento sobre la epidemiología del suicidio y la conducta suicida en la Comunidad
Valenciana.
17
ESTRATEGIAS CLAVE
ESTRATEGIA 1: PROMOCIÓN DE LA SALUD MENTAL POSITIVA Y PREVENCIÓN DEL
SUICIDIO
El concepto de salud mental positiva representa un cambio de paradigma donde la salud mental no es sólo la
ausencia de enfermedad sino un estado emocional positivo que supone disfrutar de una serie de capacidades
y recursos que permiten a las personas resistir adversidades y crear condiciones que posibilitan su máximo
desarrollo posible (resiliencia). Esta perspectiva positiva concibe la salud mental como un pilar fundamental
para el bienestar y el funcionamiento óptimo de la persona y, por tanto, defiende que hay que promover las
cualidades del ser humano y facilitar su máximo desarrollo potencial.
La promoción de la salud mental positiva consiste en acciones que creen entornos y condiciones de vida
individuales, sociales y ambientales que propicien una buena salud mental y permitan a las personas adoptar
y mantener modos de vida saludables. Un ambiente de respeto y protección de los derechos humanos es
fundamental para la promoción de la salud mental. Sin la seguridad y la libertad que proporcionan estos
derechos, resulta muy difícil mantener un buen nivel de salud mental.
El fomento de la salud mental incluye varias estrategias, que pueden ser instauradas tanto a nivel individual,
como a nivel comunitario, o en ambos niveles (Alberto Fernández Liria, 2009):
- Desde una perspectiva individual, las estrategias para la promoción de la salud mental se
orientan hacia la promoción de la autoestima, la resiliencia, las capacidades de relación personal
y las habilidades sociales.
- Desde un enfoque comunitario, los objetivos se orientan a la inclusión social, la participación
activa en la comunidad, potenciar las redes sociales, a la mejora de la calidad de vida y de las
relaciones interpersonales en la escuela, el trabajo y las entidades comunitarias que permita
desarrollar un modelo de sociedad más inclusivo, participativo y solidario.
- Aplicando una visión social más general, que afecta tanto al ámbito comunitario como
individual, los objetivos van dirigidos a cuestiones de mayor amplitud como el estigma, la
marginación o la discriminación, la integración educativa y laboral y todo aquello que permita
desarrollar un modelo de sociedad más inclusivo, participativo y solidario.
18
En cuanto a la prevención del suicidio, para asegurar la eficacia de las políticas de prevención es necesario
plantear el modelo Universal-Selectiva-Indicada, que define tres niveles de actuación:
- Universal, para toda la población, como son la detección precoz de problemas de salud mental
como depresión en AP, aumentar el acceso a la atención de salud, reducir el consumo nocivo de
alcohol, limitar el acceso a los medios utilizables para suicidarse o promover una información
responsable por parte de los medios de comunicación.
- Selectiva, dirigida a grupos vulnerables, como son las ayudas prestadas a través de las líneas
telefónicas o APPs,
- Indicada, dirigida a personas vulnerables específicas mediante el apoyo en la comunidad, el
seguimiento a las personas con conductas suicidas previas, la capacitación del personal de salud
y una mejor identificación y manejo de las personas con trastornos mentales, con adicciones y/o
con tentativas previas de suicidio.
ESTRATEGIA 2: DETECCIÓN DEL RIESGO DE CONDUCTA SUICIDA
Es necesario establecer acciones concretas para la detección precoz de las personas con riesgo de suicidio,
tanto en la población general, como en los grupos vulnerables y de alto riesgo.
En la detección precoz del riesgo, los servicios de atención primaria juegan un papel primordial, y el médico
o la médica de atención primaria es, en muchos casos, quien primero contacta con una persona con ideación
suicida.
Un estudio preliminar en la provincia de Castellón sobre suicidio consumado, concluye que quien atendió
por última vez a pacientes que intentaron un acto autolítico fue el personal médico de atención primaria en
más de la mitad de los casos (51,2%) y enfermería de atención primaria en un 25% de ellos (Pardo et al,
“Relación temporal entre el último contacto sanitario y el suicidio consumado, análisis de supervivencia”,
2015)
Los servicios de Emergencias Sanitarias (SES) y los servicios de urgencias hospitalarios, constituyen otro
nivel de contacto de especial relevancia para las personas que están ante una situación de riesgo de suicidio,
siendo atendidos un porcentaje importante de quienes realizan una tentativa.
19
Esquema de detección del riesgo de suicidio
Entre los grupos de población vulnerable se encuentran adolescentes, especialmente quienes han sufrido
acoso escolar, personas mayores, mujeres víctimas de violencia género, inmigrantes, personas con adicción
al alcohol u otras sustancias tóxicas, víctimas de homofobia, personas en cumplimiento de condena y
personas en riesgo de exclusión. La identificación de estos colectivos vulnerables no sólo implica a los
dispositivos sanitarios, sino también a servicios sociales, centros educativos, instituciones penitenciarias,
residencias de mayores, etc., siendo necesarios programas de concienciación y formación para profesionales
de la enseñanza, de servicios sociales y otros agentes comunitarios.
20
Sabemos también que un porcentaje mayoritario de los suicidios se asocian a problemas de salud mental,
siendo mayoritariamente los trastornos afectivos los de mayor riesgo, constituyendo el 60% de los casos de
suicidio y con un riesgo entre 15 y 20 veces superior a la población general.
Detección de riesgo de suicidio en grupos vulnerables
Infancia y adolescencia
La adolescencia es un factor de riesgo para la aparición de comportamientos suicidas y en las últimas
décadas se ha observado un aumento en esta edad y en la infancia.
Existe el mito o la tendencia a minimizar tanto los intentos como los suicidios, lo cual ha podido dificultar
la realización de estudios, por lo que las cifras reales del problema pudieran ser diferentes de las publicadas.
La conducta suicida tiene la misma definición en la infancia que en la edad adulta. El objetivo de la ideación
o acción suicida es la muerte, con independencia de que en la infancia se tenga un concepto maduro de la
finalidad de la muerte.
Son importantes las consideraciones de carácter evolutivo en la evaluación del riesgo, ya que en la infancia
puede no comprenderse la gravedad o intensidad del método empleado. El o la profesional debe valorar la
letalidad que es percibida y considerarlo un caso de alto riesgo aunque la letalidad objetiva sea baja.
En este grupo de edad presentar un trastorno mental es el principal factor de riesgo (Haro y cols., APA,
2004). La depresión es un factor de riesgo clave para el suicidio y los intentos de suicidio por parte de
jóvenes, aunque muchas veces no se encuentren en tratamiento. Conocer que la depresión puede presentarse
de diferentes formas en la niñez y la adolescencia, como irritabilidad, comportamientos disfuncionales como
violencia o promiscuidad, o somatizaciones como dolor de cabeza, dolor abdominal o síncopes, es
fundamental a la hora de valorar el riesgo.
El consumo de sustancias favorece la impulsividad, la violencia y la desinhibición que pueden dar el valor
necesario para realizar tentativas de suicidio en algunas situaciones. El consumo también puede precipitar
situaciones como rupturas dramáticas o discusiones que son desencadenantes, a su vez, de conductas
suicidas.
21
Cómo en cualquier grupo de edad, las tentativas de suicidio son uno de los predictores más potentes de
posteriores tentativas y de suicidio consumado, por lo que se deben tener siempre en cuenta, sobre todo en
varones y si el método utilizado ha sido violento.
Además de los problemas de salud mental y de las tentativas previas, otros factores de riesgo en la población
infanto- adolescente son:
- Las familias disfuncionales con conflictos y pobre comunicación.
- La enfermedad mental y los comportamientos suicidas dentro de la familia.
- La exposición a comportamientos suicidas en su entorno.
- Experimentar estados de desesperación y/o comportamientos impulsivos, incluyendo agresiones.
- Bajo concepto de sí mismo.
- Víctima de abusos sexuales recientes en la familia o en la infancia.
- Víctima de maltrato físico y psicológico reciente o en la infancia.
En cuanto a los factores de protección en la infancia y la adolescencia están:
- Familias estructuradas con cohesión, buena relación con los miembros de la familia, y que cuenten
con apoyos significativos del grupo familiar.
- Autoestima que permita un sentimiento satisfactorio de sí mismo.
- Habilidades sociales, búsqueda de ayuda cuando surgen dificultades para resolución de problemas.
- Buena vinculación con la escuela, manteniendo una relación adecuada con profesores.
- Sentimiento de pertenencia a su entorno, buenas relaciones con otros compañeros de la escuela.
- Participación social en actividades comunitarias.
Mujeres víctimas de violencia de género.
Las mujeres que sufren violencia producida por la pareja tienen casi el doble de probabilidades de sufrir
depresión posterior y, de la misma manera, las mujeres que tienen depresión, mantienen casi el doble de
probabilidades de ser víctimas de violencia de género. En el estudio de Karen Devries (2013) llegaron a
estas conclusiones, examinando variables como violencia doméstica, depresión e intentos de suicidio.
El comportamiento suicida puede asociarse a mujeres que están sufriendo la violencia de género, que no
encuentran otra salida, sumidas en la desesperanza y en la angustia, y esto afecta también a sus hijos e hijas
que sufren la exposición a la violencia de género. Esta exposición a la violencia en la infancia se asocia
significativamente con problemas de salud mental en la vida adulta, por lo que es fundamental preguntar por
sus hijos e hijas a todas las personas adultas que acuden a urgencias por violencia de género y/o intento de
suicidio.
22
En este sentido, es necesario incorporar, asociada a la violencia de género, la detección precoz para la
prevención del suicidio y manejo de la conducta suicida, focalizando en tres direcciones:
Mujeres en las que se detecte riesgo de suicidio, especialmente si tienen asociado el factor de riesgo
de tener algún tipo de depresión (valorar la posibilidad de que puedan ser víctimas de violencia de
género).
Mujeres que han sido detectadas como víctimas de violencia de género (valorar la posibilidad de que
tengan riesgo de suicidio y/o depresión).
Hijos e hijas de las mujeres víctimas de violencia de género.
Personas mayores.
Las personas mayores de 60 años tienen un especial riesgo asociado al suicidio que aumenta conforme va
aumentando la edad. Los factores de riesgo que se asocian al suicidio en las personas mayores tienen que ver
con las enfermedades crónicas, terminales, con la discapacidad, las hospitalizaciones prolongadas, el
deterioro cognitivo y la demencia, la soledad, la inactividad, la ausencia de proyectos vitales y la carencia de
relaciones sociales. La depresión es el principal factor de riesgo en este grupo de edad, siendo el 15-20% de
las personas mayores con depresión las que consuman el suicidio (Yeates &col 2012).
Datos de tasas de suicidio por grupos de edad y sexo en población adulta año 2015.
Datos del Instituto Nacional de Estadística
Las tasas de suicidios de hombres de edad superior a 79 años tiene una especial consideración ya que
aumentan considerablemente llegando a cifras que pueden triplicar las tasas totales.
23
Personas en situación de cumplimiento penitenciario.
Quienes estén en situación de cumplimiento de penas en establecimientos penitenciarios pueden ser más
vulnerables por esta situación a determinados factores de riesgo, y por tanto, hay que contemplar de forma
especial:
- El impacto que puede producir el propio ingreso en prisión de las personas.
- La posibilidad de haber cometido delitos graves contra las personas.
- La existencia de antecedentes de conductas autolesivas.
- Tener alguna enfermedad grave.
- Perdidas familiares y/o rupturas.
- El aislamiento social que supone el ingreso en prisión.
- Problemas de salud mental de la población penitenciaria.
En los centros penitenciarios existe un protocolo de prevención de suicidio desde 2005. En los últimos años
la incidencia de suicidios consumados ha aumentado, por lo que en marzo de 2014 se ha revisado el
protocolo proponiendo la intensificación de la vigilancia de los factores de riesgo, así como de las posibles
situaciones desencadenantes de la conducta suicida desde el ingreso del interno.
Personas sin hogar.
Una de las poblaciones más afectadas por la acumulación de los citados factores de riesgo la constituyen las
personas sin hogar, ya que presentan tasas significativamente superiores a la población general en problemas
de salud mental y adicciones (Ball, Cobb-Richardson, Conolly, Bujosa y O¿Neal, 2005; Glasser y Zywiak,
2003; NCH, 2007).
En un estudio reciente realizado en la ciudad de Girona en 2015, se observó que dos de cada tres de estas
personas presentaban riesgo de suicidio, y que una de cada cuatro se había intentado suicidar alguna vez en
su vida. Las personas con adicción al alcohol y las mujeres fueron las que presentaron un mayor riesgo de
suicidio en este colectivo. Por otro lado, quienes consumían drogas inyectadas o estaban infectadas por el
VIH o la Hepatitis-C, habían intentado suicidarse como mínimo una vez en su vida con mayor frecuencia.
Las personas sin hogar requieren pues, de intervenciones preventivas específicas comunitarias para facilitar y
adaptar, tanto la detección del riesgo de suicidio, como el acceso a los servicios de salud mental a través de
un marco de coordinación entre los servicios sociales y los servicios sanitarios que puedan generar acciones
de vinculación para la atención de este grupo de población.
24
ESTRATEGIA 3: MANEJO DE LA CONDUCTA SUICIDA
Clasificación de la conducta suicida.
Dentro de la conducta/comportamiento suicida se incluyen:
1. Ideación suicida
2. Plan suicida
3. Intentos de suicidio
4. Suicidio consumado
Evaluación del riesgo suicida.
Cuando se evalúa hay que tener en cuenta que los factores de riesgo asociados a la conducta suicida actúan,
la gran mayoría de veces, de forma acumulativa, aumentando la vulnerabilidad al comportamiento suicida,
por lo que se precisa de una buena evaluación de la persona y de su contexto para poder medir el riesgo.
La responsabilidad de la prevención del suicidio corresponde a toda la sociedad y, dentro del sistema
sanitario público, a la totalidad de profesionales de todos los ámbitos (ambulatorio, hospitalario, urgencias y
emergencias) y de todos los niveles (equipos de atención primaria, salud mental y otras especialidades),
Existen señales de alarma que nos pueden dirigir hacia la posibilidad de que exista un riesgo de suicidio.
ANEXO 8.1
Por lo tanto, el personal sanitario debe estar preparado y conocer los algoritmos de actuación en los distintos
niveles de atención, para evaluar el riesgo de suicidio y poner precozmente en marcha las acciones
necesarias. ANEXO 8.3
Las dos herramientas básicas para la evaluación del riesgo de suicidio son la entrevista clínica y las escalas
de evaluación, aunque éstas no sustituyen al juicio clínico, sino que son un apoyo o complemento (Guía
Práctica Clínica de Prevención y Tratamiento de la Conducta Suicida 2012).
Entrevista clínica
No existe ningún factor de riesgo o combinación de ellos que tengan una sensibilidad o especificidad
suficientes para predecir el paso al acto, pero la evaluación de los mismos, en su conjunto, puede ayudar a
prevenir el suicidio.
25
La entrevista clínica es el instrumento esencial en la valoración del riesgo, que debe alcanzar los siguientes
objetivos:
Establecer una alianza terapéutica con el o la paciente potencialmente suicida
Obtener información acerca de:
o Estado psicopatológico,
o Características de las ideas de suicidio
o Factores de riesgo, edad, sexo, eventos vitales estresantes, intentos autolíticos previos,
problemas de salud mental, adicciones, enfermedades crónicas incapacitantes, antecedentes
familiares y situaciones personales.
o Factores de protección, valores, creencias, apoyos sociales y ambientales
o Evaluar ideas de culpa, desesperanza, planes de futuro.
o Si existe tentativa de suicidio, método empleado, gravedad, características, intencionalidad.
o Contener el riesgo de forma inmediata.
o Contrastar la información con miembros de la familia, y
o Valorar el soporte familiar y social
Escalas de evaluación
Como complementario a la entrevista clínica existen una gran diversidad de instrumentos psicométricos
diseñados para evaluar el riesgo de suicidio que suelen basarse, bien en la valoración directa de
ideas/conductas suicidas y factores de riesgo, bien en síntomas o síndromes asociados al suicidio, como la
desesperanza o la depresión, y pueden ser auto o heteroaplicadas. ANEXO 8.2
Estos instrumentos pueden ser una ayuda a la entrevista y al juicio clínico, pero nunca deben sustituirlos.
A partir de la valoración clínica se establecen diferentes perfiles de riesgo y las acciones a llevar a cabo en
cada perfil.
26
RIESGO Perfil Acciones
Bajo
Ha tenido algunos pensamientos de muerte, como
“no puedo seguir adelante”, “desearía estar
muerto”, pero no tiene ningún plan.
•Ofrecer apoyo emocional.
• Derivar a Atención Primaria o Salud Mental.
•Mantener un seguimiento continuado.
Medio
Tiene pensamientos y
planes suicidas, pero no inmediatos
•Ofrecer apoyo emocional,
• Remitir a Salud Mental y concertar una cita antes de
72 horas.
•Mantener un seguimiento continuado.
Alto Tiene un plan definido,
medios para llevarlo a cabo, y planea hacerlo
inmediatamente
•Permanecer con la persona. Nunca dejarla sola.
• Mantener conversación y alejar los medios potenciales
de suicidio.
• Poner en marcha la derivación inmediata del paciente a
urgencias para su valoración por salud mental.
Graduación del riesgo adaptada de la Guía Práctica Clínica. Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad (2012)
Tras la detección del riesgo de suicidio, es necesario establecer una respuesta que garantice la atención por
los profesionales pertinentes, bien sea la detección en Atención Primaria, en un Servicio de Emergencias
Sanitarias, Urgencias Hospitalarias o Atención Especializada. Lo que supone codificar el riesgo para
asegurar la atención inmediata, programada y la continuidad de cuidado.
27
Algoritmo de priorización, tras la detección de una conducta compatible con el suicidio.
Atención a las personas que han realizado una tentativa suicida
Quienes han realizado una tentativa de suicidio siempre se deben evaluar en los servicios de urgencia
hospitalarios por profesionales de salud mental, que en función de la gravedad de la tentativa incorporarán
las medidas oportunas de tratamiento tanto psicológico como farmacológico. Las personas que intentan
suicidarse sufren tanto que creen que no hay otra salida a sus problemas, en esos momentos tienen lo que
se llama “visión túnel”. No es que no haya otra salida, es que su dolor es tan grande y tan intenso que creen
esa es la única vía para acabar con él. Por lo tanto el suicidio es más una escapatoria del sufrimiento, que un
deseo de muerte.
Es necesario crear un modelo de intervención multidisciplinar eficaz que guíe y ayude al paciente suicida a
buscar otras alternativas, que prevenga el suicidio y sobre todo que alivie el dolor y la desesperación tan
intensa a la que se someten. Aliviando ese dolor y esos sentimientos de frustración, autodesprecio,
desesperanza, desesperación y angustia podremos también reducir el deseo suicida y por lo tanto el riesgo de
atentar contra la propia vida.
28
De esta manera, se considera la intervención en conducta suicida como una técnica de resolución de
problemas que incluye tres etapas dentro de la intervención:
Estabilización y seguridad del paciente
Es habitual que, en el primer contacto, las personas tengan un alto nivel de angustia, sumidas en una crisis
donde su conflicto interno se basa en la ambivalencia ante la conducta suicida. Por ello, en estos primeros
momentos debemos centrarnos en estabilizarla emocionalmente y ofrecerle una seguridad inmediata con el
fin de reducir el riesgo de cometer el acto suicida que, en ocasiones, requerirá el ingreso hospitalario.
Evaluación de los factores de riesgo
Una vez se la estabiliza, procedemos a intentar saber y, sobre todo, comprender los motivos por los que ha
llegado a plantearse la propia muerte como la única opción válida al cese de su sufrimiento. Es aquí donde
evaluamos, mediante técnicas como la entrevista, los distintos factores de riesgo que están influyendo,
(personales, laborales, emocionales, presencia de problemas de salud mental, antecedentes familiares de
suicidio... etc.).
Iniciación de la gestión y solución efectiva de problemas de los factores contribuyentes.
En esta fase es donde iniciamos una terapia más específica para la búsqueda de manera activa de otras
alternativas a sus problemas y para aumentar las habilidades de afrontamiento. El abordaje de las personas
que han tenido una tentativa de suicidio debe ser interdisciplinar, basadas en un Plan de Atención Individual
que recoja el proyecto terapéutico y las intervenciones farmacológicas, psicoterapéuticas y psicosociales que
se han de llevar a cabo.
Elaboración del plan de gestión del riesgo y contrato terapéutico
Es esencial garantizar la seguridad de las personas con riesgo suicida en diferentes momentos de su atención
y en su proceso terapéutico y de recuperación. El plan de gestión del riesgo es una herramienta que ayuda a
las personas y a los profesionales a abordar las situaciones de riesgo y favorece el empoderamiento de la
persona en la recuperación de su plan de vida.
29
La forma más estructurada, eficaz y que tenga en cuenta todos los elementos a poner en marcha para
garantizar la seguridad de la persona usuaria es elaborar un Plan de gestión del riesgo en el que se implica a
la propia persona, familia y/o personas de su entorno (amistades, compañeros y compañeras de trabajo,
vecinos y vecinas, otras personas significativas) y profesionales. El plan de gestión del riesgo debe ser
realizado por miembros del equipo multidisciplinar de la Unidad de Salud Mental (a propuesta del personal
facultativo referente) y la persona usuaria, aunque el desarrollo de la gestión del riesgo se realizada en todos
los ámbitos de la red (Dispositivos de la red de salud mental, Atención Primaria etc.).
Se deben proponer y definir acciones de apoyo y control a las personas con riesgo suicida y se debe
establecer en base al nivel de riesgo.
Un Plan de gestión del riesgo debe identificar las personas, lugares, ideas o acciones que faciliten la
superación de la crisis de ideación suicida. En el mismo podemos incluir:
1. Personas a las que acudir: profesionales, familiares, amistades u otros contactos.
2. Lugares a los que acudir: centros de atención especializada (USM, urgencias...). Otros lugares que le
distraigan y le hagan sentir bien.
3. Pensar y hacer cosas que le ayuden, evitar pensar y hacer cosas que no le ayuden.
4. Elaborar una lista de las razones que pueda tener para vivir tanto sobre sí misma como sobre los
demás.
5. Puede incluso hacer un álbum con fotos sobre todas estas cuestiones anteriores de manera que,
visualizándolo, su efecto sea todavía más alentador y más tranquilizador.
6. Elaboración de una “Tarjeta Cortafuegos” para las personas con riesgo de suicidio en la que se
indican las acciones concretas que se deben realizar en dichas situaciones, incluida una lista de
mensajes positivos, elaborados de antemano con la persona en riesgo.
7. Por último, llevar también en el móvil los teléfonos de referencia que puedan ser de ayuda, salud
mental, teléfono de la esperanza o de otros recursos de atención urgente y en caso de emergencia
ponerse en contacto con el Servicio de Emergencias Sanitarias a través del 112.
8. Elaboración de un “contrato de no suicidio”, que se decide de forma consensuada entre el equipo de
profesionales y las personas usuarias que se comprometen a su cumplimiento.
30
Intervención post suicidio
El hecho de comunicar la noticia del suicidio de un familiar es probablemente una de las situaciones más
difíciles por las que podemos pasar. Hacerlo con tacto, delicadeza, cercanía y calidez ayudará a que la carga
emocional sea menos intensa de lo que por sí ya es y ayudará a atenuar el impacto psicológico.
Ante la noticia de un hecho así, el familiar puede experimentar las siguientes reacciones: negación, estupor,
aturdimiento, bloqueo, shock emocional, crisis de pánico, incredulidad, irrealidad, impotencia, dolor,
abandono y culpa.
Intervenciones de seguimiento a familiares y personas allegadas
El duelo por suicidio tiene unas características especiales que lo diferencian del duelo por la pérdida de un
ser querido que acontece por causas naturales, por ello, en su intervención se deben de considerar distintos
aspectos.
Debido al estigma que aún perdura en nuestra sociedad y unido a la aparición de pensamientos y creencias
irracionales de no haber sido capaces de detectar los signos de alarma, surgen sentimientos de culpa,
vergüenza, tristeza, shock y una sensación de irrealidad sobre lo que está sucediendo. Sentimientos y
emociones en sí que, además y por miedo a dicha estigmatización social, se sufre en silencio.
Según la OMS lo que más diferencia un duelo por suicidio de otro por causas naturales es la vergüenza y el
estigma.
El duelo por suicidio puede pasar por diferentes fases: aturdimiento y choque, la fase de protección, la fase
de conexión e integración y la fase de crecimiento y transformación.
En la valoración del duelo es necesario evaluar:
- El funcionamiento previo del familiar.
- El soporte socio-familiar.
- Si existen antecedentes de padecer duelo complicado.
- Si existen factores de riesgo como consumo de tóxicos, problemas de salud mental, conductas
suicidas previas, etc.
31
Pautas generales en la intervención post-suicidio.
- Intervenir cuanto antes para posibilitar el trabajo sobre los pensamientos irracionales.
- El duelo es un proceso, largo, doloroso y natural.
- Cada duelo es distinto y cada persona lo vive de una manera.
- Establecer un plan individualizado de atención.
Algoritmo de atención
(Anexo 8.3)
ESTRATEGIA 4: FORMACIÓN
Las acciones formativas del Plan de prevención de suicidio y manejo de la conducta suicida de la
Comunidad Valenciana tienen por objeto desarrollar programas formativos destinados a la prevención del
suicidio y al manejo de la conducta suicida, tanto para profesionales sanitarios, como no sanitarios
(bomberos, policía, servicios cuidadores de personas mayores, profesionales de instituciones penitenciarias,
periodistas y profesionales de la educación).
La formación de profesionales como profesores, educadores, orientadores, sanitarios y profesionales de
atención a personas mayores, puede jugar un papel importante en la detección de personas en riesgo y su
mejor derivación a los servicios sanitarios.
Formar al personal facultativo de atención primaria en el reconocimiento y el tratamiento de los trastornos
depresivos y de la ideación y la conducta suicida es una de las estrategias más eficaces para la prevención del
suicidio (Van der Feltz, Cornelis et al., 2011) Esta formación consiste, básicamente, en proporcionar
documentos de consulta, guías, APPs informativas de referencia y la mejora de conocimientos y
competencias en la detección precoz y del abordaje de la conducta suicida.
Una de las acciones que requiere un especial interés se centra en cómo se proporciona la información a la
población general sobre el suicidio.
32
Informar sobre el suicidio en los medios de comunicación de forma inadecuada puede provocar conductas
suicidas de imitación, especialmente cuando se informa sobre el método utilizado o sobre el suicidio de
alguna persona famosa. Sin embargo, cuando se informa de forma responsable acompañando las noticas con
enlaces de ayuda y mensajes positivos puede causar el efecto totalmente contrario. Por este motivo, muchos
países han desarrollado guías y programas de formación para periodistas, con el objeto de incrementar la
concienciación sobre el papel tan crucial que juegan los medios de comunicación en la prevención del
suicidio y la importancia de informar de forma responsable sobre el tema. En este sentido, es necesario
acordar con los medios de comunicación un espacio de colaboración que contemple la iniciativa para
desarrollar acciones que mejoren la información que se trata en los medios sobre el suicidio, en consonancia
con las recomendaciones de la OMS y de la Unión Europea.
ESTRATEGIA 5: SISTEMAS DE INFORMACIÓN E INVESTIGACIÓN
EPIDEMIOLÓGICA
En los procesos de atención al suicidio y a la conducta suicida intervienen distintos niveles asistenciales, por
lo que es necesario estructurar herramientas de coordinación y conocimiento de la información a través de la
historia clínica que puedan facilitar el acceso a un conjunto de datos específicos sobre la epidemiología del
suicidio y de la conducta suicida. Conocer la frecuencia, la distribución, la edad, el género, la temporalidad y
los factores asociados, tanto de riesgo como protectores, va a facilitar el desarrollo de una atención de
calidad y el posterior estudio de la fenomenología del suicidio. La historia clínica va a incorporar los
elementos facilitadores de la atención propuestos, como los planes de gestión del riesgo, los contratos de no
suicidio y los códigos de suicidio.
Tener un sistema de información de calidad que contenga las variables específicas del suicidio y la conducta
suicida va a ser determinante para realizar el seguimiento de las acciones propuestas en el plan y su posterior
evaluación.
En cuanto a la investigación, los sistemas de información también van a tener un papel clave para el
desarrollo de nuevas líneas que puedan ir encaminadas a potenciar el conocimiento de variables como la
frecuencia de tentativas de suicidio y de suicidios consumados, los factores de riesgo y protectores asociados
en la población general, en grupos vulnerables y en grupos de riesgo ya identificados, así como el estudio e
identificación de otros posibles grupos y otras situaciones asistenciales que puedan ser relevantes en el
estudio del suicidio y en el manejo de la conducta suicida.
33
4.3 Intervenciones E INDICADORES DE EVALUACIÓN
POBLACIÓN GENERAL
Intervención Acciones Indicadores
Mejorar la información a la población sobre el
suicidio
Crear un espacio en la web de prevención del suicidio
y manejo de la conducta suicida en la Consellería de
Sanitat Universal i Salud Pública que contenga
información y los itinerarios asistenciales de ayuda.
Creación espacio en de la página web.
Seleccionar y poner a disposición herramientas de
información, APPs, redes sociales, que sean referentes
para la información en suicidio.
Número de herramientas puestas a disposición de la
población.
Crear actividades de difusión de información sobre
el suicidio y manejo de la conducta suicida para la
población general
Número de actividades desarrolladas en la Comunidad
valenciana para dar visibilidad al problema del
suicidio
Desarrollar un acuerdo con los medios de
comunicación sobre el trato responsable de la
información en los medios de comunicación
Existencia de acuerdo con los medios de
comunicación.
Mejorar el conocimiento sobre la epidemiología del
suicidio y la conducta suicida.
Crear un observatorio del suicidio y la conducta
suicida.
Existencia del observatorio sobre el suicidio y la
conducta suicida.
Desarrollar sistemas de registro con la especificidad
del suicidio y la conducta suicida
Existencia de sistema de registro.
Identificar los puntos negros de suicidio utilizados por
la población de la comunidad Valenciana a través de
una línea de investigación
Existencia de líneas de investigación sobre métodos
utilizados para el suicidio.
Número de puntos negros de suicidio identificados.
Dificultar el acceso a los medios utilizados para el
suicidio en la comunidad
Proponer acciones para la limitación de acceso a
puntos identificados como negros a las
administraciones competentes
Número de puntos negros a los que se le ha limitado el
acceso.
Mejorar la lucha contra el estigma de los
problemas de salud mental.
Crear la mesa de lucha para la erradicación del
estigma de los problemas de salud mental.
Existencia de la mesa de lucha contra el estigma.
Número de acciones realizadas para la erradicación
del estigma.
GRUPOS VULNERABLES Y DE RIESGO
Mujeres víctimas de la violencia de género
Intervención Acciones Indicadores
Mejorar la detección del riesgo de suicidio en las
mujeres en situación de violencia de género.
Incorporar en SIVIO preguntas relacionadas con el
riesgo de suicidio para mujeres en situación de
violencia de género.
Realizar screening de riesgo de suicidio a todas las
mujeres que dan positivo en violencia de género en
SIVIO.
Existencia de valoración especifica de riesgo de
suicidio en SIVIO.
Número de mujeres que dan positivo a de riesgo de
suicidio /Número de mujeres que han dado positivo al
screening violencia de género.
Mejorar la detección de la violencia de género en
mujeres a las que les ha sido detectado riesgo de
suicidio.
Realizar screening de violencia de género (SIVIO) a
todas las mujeres a las que se haya detectado riesgo de
suicidio.
Número de mujeres que dan positivo a violencia de
género/Número de mujeres que han dado positivo al
screening de riesgo de suicidio.
34
Infancia adolescencia
Intervención Acciones Indicadores
Mejorar la detección de la depresión en población
infanto- adolescente .
Desarrollar actividades formativas dirigidas a
profesionales de Atención Primaria para la mejora de
la detección de problemas de depresión en la
población infanto-adolescente.
Número de actividades formativas por departamento.
Crear espacios de colaboración Educación Salud
Mental que incluyan protocolos de detección
Numero de reuniones celebradas al efecto por
departamento.
Mejorar la detección del riesgo de suicido en hijos
e hijas en edad infanto-adolescente de víctimas de
violencia de género.
Valorar riesgo de suicido de los hijos e hijas de
mujeres víctimas de violencia de género
Número de hijos e hijas de mujeres víctimas de
violencia de género a los que se valora riesgo de
suicidio.
Potenciar la realización de talleres específicos
prevenir la depresión en centros educativos
Crear comisiones de coordinación entre educación y
Salud Mental que incluyan la elaboración de talleres
específicos para la prevención de la depresión.
Existencia de comisiones de coordinación
Mejorar la atención de Bullying y Ciberbullying Desarrollar protocolos de actuación sobre Bullying y
Ciberbullying
Existencia de protocolo
Personas mayores
Intervención Acciones Indicadores
Mejorar la detección de la depresión en las
personas mayores.
Realizar screening de depresión dentro del programa
del anciano.
Número de personas incluidas en el programa del
anciano/Número de personas a las que se les ha
realizado screening de depresión de la población
incluida en el programa del anciano.
Mejorar la atención de los problemas de salud
mental de las personas mayores
Protocolizar la actuación sobre personas mayores en
salud mental con problemas de salud mental
Existencia de protocolo.
Implantación de protocolo en cada departamento.
Personas en situación de cumplimiento penitenciario
Intervención Acciones Indicadores
Mejorar la detección de la depresión en personas
en situación de cumplimiento penitenciario
Colaborar el seguimiento y continuidad del PAIEM Número de espacios de colaboración SM Instituciones
penitenciarias de seguimiento de personas con
problemas de salud mental.
Personas sin hogar
Intervención Acciones Indicadores
Mejorar la vinculación de las personas sin hogar a
los servicios de salud mental
Crear un protocolo de coordinación con servicios
sociales y o equipos de atención de calle para la
mejora de la atención a las personas sin hogar.
Existencia de protocolo de coordinación
Personas con problemas de salud mental.
Intervención Acciones Indicadores
Mejorar la atención a las personas con trastornos
depresivos
Crear un protocolo de atención para las personas con
trastornos depresivos
Existencia de protocolo
Implantar el protocolo de atención para las personas
con trastornos depresivos
Número de departamentos que han implantado el
protocolo
Mejorar la atención a las personas con TLP Crear un protocolo de atención para las personas con
TLP
Existencia de protocolo
35
Implantar el protocolo de atención para las personas
con TLP
Número de departamentos que han implantado el
protocolo
Mejorar la atención a las personas de las personas
con problemas de salud mental graves
Crear un plan de atención a las personas con
problemas de salud mental grave
Existencia del Plan
Implantar el plan de atención integral para las
personas con problemas de salud mental graves
Número de departamentos que han implantado el Plan
POBLACIÓN CON CONDUCTAS SUICIDAS.
Intervención Acciones Indicadores
Mejorar la detección de las personas con
conductas suicidas
Desarrollar acciones formativas para profesionales de
Atención primaria, Emergencias y Urgencias
Hospitalarias dirigidas a mejorar la detección del
suicidio.
Número de acciones formativas dirigidas a mejorar la
detección de la conducta suicida.
Mejorar la atención a las personas con conductas
suicidas.
Identificar a las personas por medio de un código de
suicidio que generará una atención en los servicios
de salud mental antes de 72 horas, a través de la
historia clínica
Existencia de herramienta informática para la
identificación de código suicidio.
Respuesta media de atención a la activación de código
de suicidio. Implantar protocolos de atención para las personas
con conducta suicida en las Unidades de Salud
Mental y Unidades de Salud Mental Infanto-
adolescente.
Existencia de programas específicos de atención en
cada departamento.
Desarrollar acciones formativas para profesionales de
Salud mental dirigidas a la detección y la atención de
las personas con conductas suicidas.
Mejorar la continuidad asistencial de las personas
con conductas suicidas.
Desarrollar un registro específico para la elaboración
de un plan de gestión del riesgo para las personas
con conductas suicidas.
Existencia del registro informático. Códigos CIE
Elaborar un plan de seguridad para las personas con
conductas suicidas incluido en la historia clínica
informatizada de acceso para todos los niveles de
atención sanitaria.
Número de planes de seguridad elaborados
Mejorar la atención a las personas supervivientes
del suicidio Implantar protocolos de atención en las Unidades de
Salud Mental para la atención a las personas
supervivientes del suicidio
Existencia de programas específicos de atención en
cada departamento
36
ACCIONES 2017 2018 2019
Primer Semestre
Segundo Semestre
Primer Semestre
Segundo Semestre
Primer Semestre
Segundo Semestre
Crear espacio en la pagina web de prevención del suicidio y manejo de la
conducta suicida en la Consellería de Sanitat Universal y Salud Pública, que
contenga información y los itinerarios asistenciales de ayuda.
Seleccionar y poner a disposición herramientas de información APPs, redes
sociales, que sean referentes para la información en suicidio.
Crear actividades de difusión de información sobre el suicidio y manejo de la
conducta suicida para la población general
Desarrollar un acuerdo con los medios de comunicación sobre el trato
responsable en los medios de comunicación
Elaborar un observatorio del suicidio y la conducta suicida. Desarrollar sistemas de registro con la especificidad del suicidio y la conducta
suicida
Identificar los puntos negros de suicidio utilizados por la población de la
comunidad Valenciana a través de una línea de investigación
Proponer acciones para la limitación de acceso a puntos identificados como
negros a las administraciones competentes
Crear la mesa de lucha para la erradicación del estigma de los problemas de
salud mental.
Realizar screening de riesgo de suicidio a todas las mujeres que dan positivo
en violencia de género en SIVIO.
Incorporar en el SIVIO preguntas de relacionadas con el riesgo de suicidio
para mujeres en situación de violencia de género.
Realizar screening de violencia de género (SIVIO) a todas las mujeres a las
que se haya detectado riesgo de suicidio.
Desarrollar actividades formativas dirigidas a profesionales de Atención
Primaria para la mejora de la detección de problemas de depresión en la
población infanto-adolescente.
Valorar riesgo de suicido de los hijos e hijas de mujeres víctimas de violencia
de género
Crear comisiones de coordinación Educación- Salud Mental que incluyan la
elaboración de talleres específicos para la prevención de la depresión.
Desarrollar protocolos de actuación sobre Bullying y Ciberbullying Elaborar espacios de colaboración Educación Salud Mental que incluyan
protocolos de detección de riesgo suicida.
Realizar screening de los trastornos depresivos dentro del programa del
anciano.
Protocolizar la actuación de personas mayores en salud mental con problemas
de salud mental
Elaborar un protocolo de coordinación con servicios sociales y o equipos de
atención de calle para la mejora de atención de las personas sin hogar.
Colaborar el seguimiento y continuidad del PAIEM Desarrollar acciones formativas para profesionales de Atención primaria,
Emergencias dirigidas a mejorar la detección del suicidio.
Elaborar un protocolo de atención para las personas con trastornos depresivos Implantar el protocolo de atención para las personas con trastornos depresivos Elaborar un protocolo de atención para las personas con TLP Implantar el protocolo de atención para las personas con TLP Elaborar un plan de atención para las personas con problemas de salud mental
grave
Implantar el plan de atención integral para las personas con problemas de
salud mental graves
Identificar a las personas por medio de un código de suicidio, que generará
una atención en los servicios de salud mental antes de 72 horas a través de la
historia clínica
Implantar protocolos de atención para las personas con conducta suicida en las
Unidades de Salud Mental y Unidades de Salud Mental Infanto-adolescente.
Desarrollar acciones formativas para profesionales de Salud mental dirigidas a
la detección y la atención de las personas con conductas suicidas.
Desarrollar un registro específico para la elaboración de un plan de seguridad
para las personas con conductas suicidas.
Elaborar un plan de seguridad para las personas con conductas suicidas
incluido en la historia clínica informatizada de acceso para todos los niveles
de atención sanitario.
Implantar protocolos de atención en las Unidades de Salud Mental para la
atención a las personas supervivientes del suicidio
37
5. MENSAJES CLAVE SOBRE SUICIDIO
38
6. COMITÉ DE ELABORACIÓN
Dirección: Rafael Sotoca Covaleda, Director General de Asistencia Sanitaria.
Miembros del comité de elaboración y redacción:
Coordinación: José A. López Cócera. Oficina Autonómica de Salud Mental
Begoña Frades García. Oficina Autonómica de Salud Mental
Josep Pena Garijo. Oficina Autonómica de Salud Mental
Araceli Oltra Ponzoda. Oficina Autonómica de Salud Mental
Asunción Font Villasclara. Oficina Autonómica de Salud Mental
Apoyo administrativo: Carmina Almuzara
Miembros del grupo de trabajo
1. Amparo Moya Rodrigo
2. Antonio Félix de Castro
3. Beatriz Corral Alonso
4. Carla Ramos
5. Eloy García Resa
6. Francisco J. Santos Comino
7. Gema Martinez Giner
8. Gonzalo Nielfa Murcia
9. Helena Tobella Herena
10. Isabel López Arteche.
11. Joan Rodríguez Martin
12. Jorge De la Torre Edo
13. José Vicente Andreu Ruíz
14. José Vicente Baeza Alemán
15. Lorena Blasco
16. Manuel Barceló Iranzo
17. María Beltrán Beltrán
18. María Emilia Rodríguez Rodríguez
19. María José Corral
20. María Luisa Vidal Sánchez
21. María Teresa Miralles Pérez
22. Marina Gutiérrez Rodríguez
23. Marien Sánchez Martínez
24. Mercedes Asuero Lluesma
25. Miguel Hernandez Viadel
26. Pablo Cabeza
27. Patricia Llorens Rodríguez
28. Pilar Tomas Martínez.
29. Rafael Mora Mora.
30. Raquel Gómez Martínez
31. Silvia Catalán González
32. Vicente Elvira Gruañes.
33. Yolanda Román Ruiz
39
7. BIBLIOGRAFÍA
Al-Halabí S, et al. Validación de la versión en español de la Columbia-Suicide Severity Rating Scale(Escala
Columbia para Evaluar el Riesgo de Suicidio). Revista de Psiquiatría y Salud Mental, 2006;9(3):134-
142.http://dx.doi.org/10.1016/j.rpsm.2016.02.002
Aliaga J, Rodríguez L, Ponce C, Frisancho A, Enríquez J. Escala de desesperanza de Beck (BHS):
Adaptación y características psicométricas. Rev InvestigPsicol. 2006;9(1):69-79.
Ankaya B, Talbot NL, Ward EA, Duberstein PR. Parental sexual abuse and suicidal behaviour among
women with major depressive disorder.Canadian Journal of Psychiatry - Revue Canadienne de Psychiatrie.
2012; 57(1):45-51, 2012
Ansean A. Manual de Prevención, Intervención y Postvención de la Conducta Suicida. Fundación Salud
Mental. 2014
Baca E y Aroca F. Factores de riesgo de la conducta suicida asociados a trastornos depresivos y ansiedad.
Salud Mental. 2014; 37 (5), 373-380.
Bobes J, Sáiz PA, Bascarán T, Bousoño M. Comportamientos suicidas. Prevención y tratamiento. Barcelona:
Ars Medica; 2004.
Boletín Oficial del Estado. Enjuiciamiento Criminal. Madrid: Boletín Oficial del Estado; 2010.
Calvo F, Giralt C, Calvet A, Carbonells X. Riesgo de Suicidio en población sin hogar. Clínica y Salud. 2016;
27, 89-96.
Carrasco Gómez JJ. Responsabilidad médica y psiquiatría. Madrid: Colex; 1990.
Código penal, Ley Orgánica 10/1995. Boletín Oficial del Estado, Nº 281, (24 de noviembre de 1995).
Commision of European Communities. The State of Mental Health in the European Union.Luxembourg:
European Communities;2004.
Consejo General de Colegios Médicos. Código de ética y deontología médica. Madrid: Organización Médica
Colegial; 1999. Disponible en: http://www.cgcom.org/deontologia.
Conselleria de Sanidad Universal y Salud Pública. Generalitat Valenciana. Estrategia Autonómica de Salud
Mental 2016-2020. Disponible en: http://www.san.gva.es/web/dgas/estrategia-de-salut-mental.
Constitución Española. Boletín Oficial del Estado, Nº 311, (29 de diciembre de 1978)
Cooper J, Murphy E, Jordan R, Mackway-Jones K. Communication between secondary and primary care
following self-harm: are National Institute of Clinical Excellence (NICE) guidelines being met?. Ann Gen
Psychiatry. 2008;23(7):21.
Cuestión de inconstitucionalidad 4542-2001. Planteada por el Juzgado de Primera Instancia núm. 8 de A
Coruña en relación con los párrafos primero y segundo del artículo 763.1 de la Ley 1/2000, de 7 de enero, de
enjuiciamiento civil. Derecho a la libertad personal y reserva de ley orgánica: inconstitucionalidad de la
previsión, en ley ordinaria, del internamiento forzoso en establecimiento de salud mental de quienes
padezcan trastornos psíquicos. Pleno del Tribunal Constitucional, Sentencia 132/2010, de 2 de diciembre de
2010. Boletín Oficial del Estado, Nº 4, (1 de enero de 2011).
40
Defunciones según la causa de muerte 2007. Tasas de mortalidad por causas [Internet]. Madrid: Instituto
Nacional Estadística; 2007 [citado 22 ene 2010]. Disponible en:
http://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t15/p417/a2007/l0/&file=01004.px&type=pcaxis&L=0
Díaz-Ambrona Bardají MD, Serrano Gil A, Fuertes Rocañin JC, Hernández Díaz-Ambrona P. Introducción a
la medicina legal. Barcelona: Díaz de Santos; 2007.
Dumon E, Potzky G. Universidad de Investigación sobre Suicidio. Universidad de Gante. Directrices
Generales para la Prevención del Suicidio. Eurogenas; 2014
Fernández Liria, JA. Prevención y Promoción en Salud Mental. En: T. Palomo, Manual de Psiquiatría Madrid: ENE Publicidad S.A; 2012. p. 701-710.
Fuertes JC, Cabrera J. La Salud Mental en los Tribunales. Madrid: Arán Ediciones; 2007.
García-Caballero A, Recimil MJ, Touriño R, García-Lado I, Alonso MC, Werlang B, et al. Adaptación y
validación de la Semi-Structured Interview forPsychologicalAutopsy (SSIPA) en Español. Actas
EspPsiquiatr. 2010;38(6):332-9.
Grupo de trabajo de la Guía de Práctica Clínica de Prevención y Tratamiento de la Conducta Suicida. Guía
de Práctica Clínica de Prevención y Tratamiento de la Conducta Suicida. Plan de Calidad para el Sistema
Nacional de Salud del Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad. Agencia de Evaluación de
Tecnologías Sanitarias de Galicia (avalia-t).Guías de Práctica Clínica en el SNS;2012.
Haro JM, Palacín C, Vilagut G, Martínez M, Bernal M, Luque I, et al. Prevalencia de los trastornos mentales
y factores asociados: resultados del estudio ESEMeD-España. Med Clin (Barc). 2006;126(12):445-51.
Hoytema EM, Van Konijnenburg et al. New hospital-based policy for children whose parents present at the
ER due to domestic violence, substance abuse and/or a suicide attempt. Eur J Pediatr. 2012; 172 (2), 207-
214.
Hooven C. Childhood Violence Exposure: Cumulative and Specific Effects on Adult Mental Health..Journal
of FamilyViolence 2012; 27 (6): 511-22.
an -Llopis E, Anderson P. Mental Health Promotion and Mental Disorder Prevention. A Policy for Europe.
Nijmegen: Radboud University Nijmegen; 2005.
Kerr PL, Muehlenkamp JJ, Turner JM. Nonsuicidal self-injury: a review of current research for family
medicine and primary care physicians. J Am Board Fam Med. 2010;23(2):240-59.
Ley básica reguladora de la autonomía del paciente y de derechos y obligaciones en materia de información
y documentación clínica, Ley 41/2002. Boletín Oficial del Estado, Nº 274, (15 de noviembre de 2002).
Ley general de sanidad, Ley 14/1986. Boletín Oficial del Estado, Nº 102, (29 de abril de 1986).
Ley de enjuiciamiento civil, Ley 1/2000. Boletín Oficial del Estado, Nº 7, (8 de enero de 2000).
Ley Orgánica 1/2015, de 30 de marzo por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre,
del Código Penal.
Ley de regulación del tratamiento automatizado de los datos de carácter personal, Ley Orgánica 5/1992.
Boletín Oficial del Estado, Nº 262, (31 de octubre de 1992).
Lorente M, Sánchez de Lara C, Naredo C. Suicidio y violencia de género. Ministerio de Sanidad y Consumo.
Observatorio de Salud de la Mujer, Federación Mujeres Progresistas. Rumagraf; 2006.
41
McMillan D, Gilbody S, Beresford E, Neilly L. Can we predict suicide and non-fatal self-harm with the Beck
Hopelessness Scale? A meta-analysis. Psychol Med. 2007;37(6):769-78
Ministerio de Sanidad y Consumo. Estrategia en Salud Mental del Sistema Nacional de Salud 2006. Madrid:
Ministerio de Sanidad y cosumo. Centro de Publicaciones; 2007.
Ministerio de Sanidad y Consumo. Estrategia en Salud Mental del Sistema Nacional de Salud2009-2013.
Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo; 2009.
Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Víctimas mortales por violencia de género. Noviembre
2012.
Miret M, Ayuso-Mateos JL, Sánchez-Moreno J, Vieta E.Depressive disorders and suicide: epidemiology,
risk factors and burden. Neuroscience& Biobehavioral Reviews. 2013; 37 (10), 2372-2374.
Miret M, Nuevo R, Morant C, Sainz-Cortón E, Jiménez-Arriero MA, López-Ibor JJ, et al. Calidad de los
informes médicos sobre personas que han intentado suicidarse. RevPsiquiatr Salud Ment. 2010;3(1):13-8.
Moreno Toledo A. El suicidio en el anciano institucionalizado. Revista Científica Electrónica de Psicología.
[revista en la Internet] s/f [citado 2012 Ene 26]; 10. Disponible en:
http://dgsa.uaeh.edu.mx/revista/psicologia/IMG/pdf/15_-_No._10.pdf
Organización Mundial de la Salud. Prevención del suicidio: un instrumento para trabajadores de atención
primaria de salud. Ginebra: Organización Mundial de la Salud; 2000. Disponible en:
www.who.int/entity/mental_health/media/primaryhealthcare_workers_spanish.pdf
Organización Mundial de la Salud. Prevención del Suicidio: un instrumento para policías, bomberos y otros
socorristas de primera línea. Ginebra. Departamento de Salud Mental y Abuso de Sustancias; 2009.
Organización Mundial de la Salud. Prevención del suicidio: un imperativo global. Oficina Regional para las
Américas. Organización Panamericana de la Salud; 2014.
Organización Mundial de la Salud. Prevención del Suicidio: recurso para consejeros. Ginebra. Departamento
de Salud Mental y Abuso de Sustancias. Trastornos Mentales y Cerebrales; 2006.
Organización Mundial de la Salud. Prevención del suicidio. Un instrumento para docentes y demás personal
institucional. Ginebra. Departamento de Salud Mental y Abuso de Sustancias; 2001.
Organización Mundial de la Salud. ¿Cómo establecer un grupo de supervivientes? Ginebra. Departamento de
Salud Mental y Abuso de Sustancias; 2000.
Organización Mundial de la Salud. Prevención del Suicidio: un instrumento para profesionales de los medios
de comunicación. Ginebra. Departamento de Salud Mental y Abuso de Sustancias; 2000.
Organización mundial de la Salud. Guia de Intervención mhGAP para los trastornos mentales, neurológicos
y por uso de sustancias en el nivel de atención de la salud no especializada. Geneva: Organización Mundial
de la Salud; 2011.
Organización Mundial de la Salud. mhGAP. Programa de Acción para Superar Brechas en Salud
Mental.Geneva: Organización Mundial de la Salud; 2008.
Organización Mundial de la Salud. Basic documents 1. Geneva: Organización Mundial de la Salud; 2001.
Organización Mundial de la Salud. Plan de Accion sobre Salud Mental 2013-2020. Ginebra: Organización
Mundial de la Salud; 2013.http://apps.who.int/iris/bitstream/10665/97488/1/9789243506.
42
Organización Panamericana de la Salud. Informe mundial sobre la violencia y la salud: Resumen.
Washington DC, Oficina Regional para las Américas de la Organización Mundial de la Salud; 2002.
Organización Mundial de la Salud .Guía de Intervención mhGAP para los trastornos mentales, neurológicos
y por uso de sustancias en el nivel de atención de la salud no especializada [Internet]. Geneva: World Health
Organization, Department of Mental Health and Substance Abuse; 2010. Disponible en:
http://www.who.int/mental_health/evidence/mhGAP_intervention_guide/en/index.html
Pardo et al, Relación temporal entre el último contacto sanitario y el suicidio consumado, análisis de
supervivencia 2015. XVIII Congreso nacional de Psiquiatría Santiago de Compostela; 2015
Posner K, Melvin GA, Stanley B. Identification and Monitoring of Suicide Risk in Primary Care Settings.
PrimaryPsychiatry. 2007;14(12):50-5.
Robles Garcia R, Agraz Páez A, Ascencio Guirado M, Mercado Salcedo E, Hernández Múñoz L. Evaluation
of suicide risk in children: psychometric properties of the Spanish version of the Risk of Suicide
Questionnaire (RSQ). Actas EspPsiquiatr. 2005;33:292–97
Ros R, Pardo M, Hernández C, Mora R, Palmer R, Ventura M. Equipos de atención primaria: elementos
claves de prevención. Poster. VI Encuentros en Psiquiatría. Sevilla; 2015.
Ros Montalbán S. La conducta suicida. Madrid: Arán; 1997.
Ruiz Pérez I, deLabriO, Lima A. El suicidio en la España de hoy. Gaceta Sanitaria. 2006; 20(Sup 1):25-31.
SAMHSA’S National Mental Health Information Center.National.Suicide Prevention Efforts. Rockville
(MD): SAMHSA Health Information Network; 2016. http://mentalhealth.samhsa.gov/publications
Servicio Andaluz de Salud. Recomendaciones sobre la Detección, Prevención e Intervención de la Conducta
Suicida. Servicio Andaluz de Salud; 2010
Servicio Gallego de Salud. Protocolos de intervención en urgencias extrahospitalarias 061. Santiago de
Compostela: Xunta de Galicia; 2008.
Silverman MM, Berman AL, Sanddal MD, O’Carroll PW, oiner TE. Rebuilding the Tower of Babel: A
Revised Nomenclature for the Study of Suicide and Suicidal Behaviors. Part 2: Suicide-Related Ideations,
Communications, and Behaviors. Suicide Life Threat Behav. 2007;37(3):264-77.
Szanto K, Gildengers A, Mulsant BH, Brown G, Alexopoulos GS, Reynolds CF. Identification of suicidal
ideation and prevention of suicidal behavior in the elderly. DrugAging. 2010; 22 (3): 11-24.
Thompson R .Suicidal ideation in adolescence: examining the role of recent adverse experiences. Journal of
Adolescence 2012; 35(1):175-86.
43
8.ANEXOS
8.1 SEÑAÑES DE ALARMA DE RIESGO DE SUICIDIO
Las personas:
Refieren que piensa a menudo en el suicidio y no puede dejar de darle vueltas. Si esto ocurre, se requiere
diferenciar la posibilidad de suicidarse con el miedo a perder el control en un problema de ansiedad u
obsesión.
Verbalizan directamente o indirectamente la idea o posibilidad de suicidarse, con frases como “ ya
no hago nada en esta vida”, “quiero quitarme de en medio”, “la vida no merece la pena”, “lo que
quisiera es morirme”, “para vivir de esta manera lo mejor es estar muerto”. “esto no durará mucho”,
“pronto aliviar mi sufrimiento”, “dejar de ser una carga”; así como las dirigidas hacia l mismo, el
futuro o la vida tales como “no valgo para nada”, “estaríais mejor sin mi ”,“estoy cansado de
luchar”, “quiero terminar con todo”, “las cosas no van a mejorar nunca”.
Amenazan o se comenta a personas cercanas su amenaza, lo cual se podría entender como una
petición de ayuda.
Realizan comentarios a personas cercanas la insatisfacción y poca voluntad de vivir antes que al
profesional sanitario, por lo que puede ser de gran utilidad obtener información del entorno personal.
Desarrollan actividades compatibles con preparativos para quitarse la vida, como por ejemplo,
arreglar documentos, cerrar asuntos, preparar el testamento, regalar objetos o bienes y despedirse.
Expresan estar solos/as y/o aislados/as y se ven incapaces de sobrellevar la vida cotidiana.
Expresa sentimientos de impotencia, indefensión, depresión y especialmente desesperanza.
Pierden interés por aficiones, obligaciones, familia, amistades, trabajo y apariencia personal y
comienzan a aislarse personal y socialmente.
Están deprimidos/as y mejora de forma repentina e inesperada, momento en el cual pueden sentirse
con fuerzas suficientes para llevar a cabo sus planes de suicidio.
Experimentan cambios de conducta repentinos.
Realizan acciones de recolección de información sobre autolesiones, métodos de suicidio.
Adquieren de forma repentina de útiles que puedan ayudar al suicidio sin motivación aparente.
44
8.2 ESCALAS DE VALORACIÓN DE RIESGO DE SUICIDIO
Escalas de valoración del riesgo suicida de utilización más frecuente:
Escalas auto-aplicadas:
Escala de desesperanza de Beck.
Escala de depresión de Beck (ítem sobre conducta suicida).
Escala de riesgo suicida de Plutchick
Escalas hetero-aplicadas:
SAD PERSONS.
IS PATH WARM
Escala de intencionalidad suicida (Suicide Intent Scale, SIS)
Escala de depresión de Montgomery-Asberg
45
8.3 ALGORITMO DE ATENCIÓN AL RIESGO DE SUICIDIO
46
Algoritmo de
atención en AP al
riesgo de suicidio
1
2
Edita: Generalitat Valenciana. Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública de la present edició: Generalitat, 2017
dels textos: les autores i els autors
1ª edició: edició online
3
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ
2. DADES EPIDEMIOLÒGIQUES I FONTS D'INFORMACIÓ
- Dades epidemiològiques
- Fonts d'informació i registre de dades
3. FACTORS DETERMINANTS I MITES SOBRE LA CONDUCTA SUÏCIDA.
4. PLA DE PREVENCIÓ DEL SUÏCIDI I MANEIG DE LA CONDUCTA SUÏCIDA
4.1 MISSIÓ, VISIÓ I VALORS
4.2 OBJECTIUS, ESTRATÈGIES I INTERVENCIONS
- ESTRATÈGIA CLAU 1. Promoció de la salut mental positiva i prevenció dels
comportaments suïcides
- ESTRATÈGIA CLAU 2. Detecció del risc de conducta suïcida
- ESTRATÈGIA CLAU 3. Maneig de la conducta suïcida
- ESTRATÈGIA CLAU 4. Formació
- ESTRATÈGIA CLAU 5. Sistemes d'informació i investigació epidemiològica
4.3.1 INTERVENCIONS I INDICADORS D'AVALUACIÓ
5. MISSATGES CLAU
6. COMITÉ D'ELABORACIÓ
7. BIBLIOGRAFIA
8. ANNEXOS.
8.1 SENYALS D'ALARMA DE RISC DE SUÏCIDI
8.2 ESCALES DE VALORACIÓ DE RISC DE SUÏCIDI
8.3 ALGORITME D'ATENCIÓ
4
1. INTRODUCCIÓ
El suïcidi és un greu problema de salut pública i es calcula que cada any se suïciden més de 800.000
persones i que, per cada una d'elles, es cometen molts més intents de suïcidi. A més a més, els suïcidis i els
intents de suïcidi afecten, tant directament com indirectament, altres persones i generen un greu impacte
sobre els que sobreviuen (survivors), com ara cònjuges, mares i pares, fills i filles, família, amistats, persones
de l'àmbit laboral i coetànies, tant a curt com a llarg termini. S'estima que cada suïcidi afecta de forma directa
de sis a catorze familiars o amistats (Jordan & Mcintosh, 2011).
Les dades de què es disposa actualment confirmen que el suïcidi és prevenible i que fa falta un enfocament
multisectorial per tal que les estratègies de prevenció siguen eficaces.
En l'any 2008, l'OMS, en el Programa d'acció per a superar les bretxes en salut mental, considera el suïcidi
com una de les qüestions prioritàries i proporciona assessorament tècnic basat en dades científiques per a
millorar i ampliar la prestació de servicis en els diferents països i el Pla d'Acció sobre Salut Mental de l'OMS
2013-2020 compromet els estats membres a treballar en pro de la meta mundial de reduir per al 2020 un 10%
la taxa de suïcidi
L'any 2014, l'OMS publica l'informe “La prevenció del suïcidi, un imperatiu global”, on encoratja els països
a assignar la prevenció del suïcidi com una prioritat alta en els seus programes, ja que per mitjà
d'intervencions oportunes i eficaces (basades en dades científiques), tractament i suport, poden previndre's
tant suïcidis com temptatives. D'altra banda, en l'informe es planteja que la càrrega del suïcidi no pesa només
en el sector de la salut, sinó que té repercussions múltiples sobre molts sectors i sobre la societat en conjunt.
Per això, per a previndre eficaçment el suïcidi, els països han d'emprar un enfocament multisectorial que
aborde la magnitud d'este problema d'una manera integral, i són els ministeris de Salut els responsables de
liderar la participació d'altres ministeris com a part d'un esforç integral.
El coneixement sobre el comportament suïcida ha augmentat enormement en els últims decennis.
La recerca ha mostrat la importància de la interacció entre factors biològics, psicològics, socials,
ambientals i culturals en la determinació dels comportaments suïcides. Al mateix temps,
l'epidemiologia ha ajudat a identificar molts factors de risc i de protecció enfront del suïcidi, tant en
la població general com en grups vulnerables. També s'ha observat variabilitat cultural quant al risc
de suïcidi i com la cultura pot augmentar el risc de comportaments suïcides o protegir contra estos.
Les dades científiques avalen que molts suïcidis són evitables, però a pesar de l'augment d'investigacions i
del coneixement que els suïcidis són prevenibles, no sempre s'ha reconegut la prioritat que té. D'altra banda,
5
l'estigma i el tabú persistixen, per la qual cosa moltes persones no busquen ajuda i inclús quan la busquen,
molts sistemes i servicis de salut no aconseguixen proporcionar una ajuda oportuna i eficaç (OMS 2014).
Quant a les polítiques, un total de 28 països tenen hui estratègies nacionals de prevenció del suïcidi, han
establit el 10 de setembre com el Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi, en el qual, organitzat per l'AIPS
(Associació Internacional per a la Prevenció del Suïcidi) i copatrocinat per l'OMS, es vol reconéixer i
remarcar la importància del problema. Este dia ha contribuït a conscienciar i reduir la càrrega d'estigma en
tot el món.
En l'àmbit acadèmic també hi ha hagut un interés en l'estudi del problema, s'han creat diverses unitats
d'investigació i cursos de capacitació per a diferents entorns, com ara escoles, ambients militars i presons.
A fi de millorar l'avaluació i el maneig de les conductes suïcides s'està recorrent a professionals de la salut no
especialitzats amb l'objectiu de proporcionar ajuda pràctica en diferents entorns, a través de grups de suport
mutu entre familiars i personal voluntari.
Un altre element clau en la prevenció del suïcidi és la restricció dels mitjans utilitzats per a la seua
consecució. Per a poder dur a terme una política de restricció es requerix, d'una banda, un coneixement dels
mètodes utilitzats en les diferents regions i grups socials i, d'una altra, una col·laboració entre diferents
sectors.
A més a més, la prevenció del suïcidi requerix una visió, un conjunt d'estratègies i un lideratge sostingut
perquè les metes de prevenció puguen assolir-se. En este sentit, l'Estratègia en Salut Mental del Sistema
Nacional de Salut 2009-2013, arreplega la priorització d'actuar en la prevenció i detecció precoç de la
conducta suïcida.
Però per a donar resposta al suïcidi i que esta siga eficaç, és fonamental disposar d'un Pla de Prevenció del
Suïcidi que reflectisca el compromís polític d'ocupar-se d'este problema, definida la prevenció com una
prioritat multisectorial que inclou no sols el sector de la salut, sinó també els d'educació, ocupació, benestar
social i justícia, entre altres.
Este Pla ha d'establir millors pràctiques i intervencions basades en dades científiques amb un abordatge
integral i per a això, els servicis de salut han de preveure la prevenció del suïcidi com un component central i
avaluar regularment els resultats perquè es tinguen en compte en la planificació futura. Identificar els grups
vulnerables, detectar precoçment el risc de suïcidi, millorar l'accés als servicis, prestar una atenció
protocol·litzada, entre altres, són metes del Pla.
6
L'elaboració del Pla de Prevenció del Suïcidi i Maneig de la Conducta Suïcida de la Conselleria de Sanitat
Universal i Salut Pública, s'engloba en els objectius de l'Estratègia Autonòmica de Salut Mental de la
Comunitat Valenciana 2016-2020, com una de les accions prioritàries per a dur a terme.
2. DADES EPIDEMIOLÒGIQUES I FONTS D'INFORMACIÓ
La vigilància de la prevalença, les característiques demogràfiques i els mètodes utilitzats subministren una
informació important que ajuda a avaluar les estratègies de prevenció. Quan es combina la informació sobre
les morts per suïcidi, per sexe, edat i mètode, esta informació ajuda a identificar dins de la comunitat els
grups d'alt risc.
DADES EPIDEMIOLÒGIQUES
A nivell mundial, cada 40 segons se suïcida una persona, la qual cosa representa una taxa anual de suïcidi de
l'11,4 per 100.000 habitants, amb unes taxes de 15,0 entre hòmens i 8,0 entre dones. En els països rics se
suïciden tres vegades més hòmens que dones, però en els d'ingressos baixos i mitjans la raó home/dona és
molt menor, d'1,5 hòmens per cada dona.
El suïcidi representa el 50% de totes les morts violentes registrades entre hòmens i el 71% entre dones.
Respecte a l'edat, les taxes de suïcidi són més elevades entre les persones de 70 anys d'edat o més, tant en
hòmens com en dones, en quasi totes les regions del món.
En alguns països, les taxes de suïcidi són més elevades entre jóvens, sent a nivell mundial, la segona causa
principal de mort en el grup de 15 a 29 anys.
El 50% de les persones que se suïciden han presentat una temptativa prèvia, i este és el factor de risc més
important en la població general, per la qual cosa és fonamental disposar d'un sistema d'informació que
proporcione dades de qualitat i accessibilitat. S'estima que el risc en estes persones amb temptatives prèvies
és 100 vegades superior a la població general i quatre vegades superior a persones amb un trastorn mental.
Quant a Europa, el suïcidi és un dels majors problemes de salut pública, se n'estima una prevalença d'11,8
per 100.000 habitants (Eurostat 2010) i afecta persones de qualsevol edat, cultura o grup poblacional.
A Espanya, el suïcidi és la primera causa de mort per factors externs. Es produïxen 1,8 suïcidis per cada
accident mortal, 11,7 suïcidis per cada homicidi i 68,1 suïcidis per cada mort per violència de gènere. Segons
les dades de l'INE, les morts per suïcidi han augmentat considerablement en els últims 15 anys. L'any 1989,
7
van morir a Espanya 5.940 persones per accident de trànsit i, per suïcidi, van perdre la vida 2.987 persones.
En 2015, les defuncions per accident de trànsit van ser 1.880, mentres que per suïcidi van perdre la vida
3.602 persones. En els últims 35 anys, la relació entre morts per accident de trànsit i per suïcidi pràcticament
s'ha invertit (1:2-2:1).
2010 2011 2012 2013 2014 2015
NACIONAL 3158 3180 3539 3870 3910 3602
HOMES 2471 2433 2725 2828 2938 2679
DONES 690 747 815 959 972 923
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
3500
4000
4500
NÚ
MER
O D
E SU
ÏCID
IS
SUÏCIDI A ESPANYA 2010-2015
Evolució dels suïcidis a Espanya des de l'any 2010 al 2015.
Dades de l'Institut Nacional d'Estadística
La taxa de suïcidi a la Comunitat Valenciana ocupa el dotzé lloc entre les comunitats autònomes, amb 6,99
casos per cada 100.000 habitants, i va ser inferior a la mitjana d'Espanya, que en l'any 2015 va ser de 7,76
casos cada 100.000 habitants i el tercer quant al nombre de suïcidis (348 en 2015).
8
Evolució de la taxa de suïcidi per sexes a la Comunitat Valenciana des de l'any 2009 fins al 2015
Dades de l'Institut Nacional d'Estadística
La relació de suïcidis entre hòmens i dones és de 3,7 a 1 a la Comunitat Valenciana, mentres que la mitjana
estatal és de 2,9 a 1.
Taxa de suïcidis per grups d'edat i sexe a la Comunitat Valenciana des del 2015
Dades de l'Institut Nacional d'Estadística
De les dades es conclou que el risc de suïcidi augmenta amb l'edat, sobretot en barons de més de 70 anys, i
arriba a taxes per damunt de 30 suïcidis per cada 100.000 en edats avançades.
Respecte als intents de suïcidi, segons les dades del Servici d'Atenció Sanitària a les Urgències i
Emergències de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, en els anys 2014 i 2015 va haver-hi un
total de 4.214 i 4.571 temptatives respectivament. En analitzar estes dades, trobem que les dones fan quasi
1,5 temptatives de suïcidi més que els hòmens i que el grup de dones de 15 a 16 anys presenta un nombre de
temptatives molt major respecte al grup d'edat entre 16 i 30 anys.
9
Les dades sobre temptatives de suïcidi es referixen exclusivament a les que arrepleguen les Unitats
SAMU i SBV.
FONTS D'INFORMACIÓ I REGISTRE DE DADES
El sistema de registre, tant per a suïcidis consumats com per a temptatives, cal que siga millorat. En
l'actualitat, les dades referents a suïcidis consumats s'obtenen a través de l'Institut Nacional d'Estadística en
10
l'apartat de “Defuncions per causa de mort – causes externes de mortalitat en el grup 098 Suïcidi i lesions
autoinflingides amb els codis X60-X84.” Arreplegades a partir del certificat de defunció.
En la Comunitat Valenciana hi ha la possibilitat d'accedir a les dades sobre temptativa de suïcidi de persones
ateses pel SAMU i el SVB que centralitza el Servici d'Atenció Sanitària a les Urgències i Emergències.
DEFINICIONS
Per a poder registrar les dades és imprescindibles definir les conductes. A continuació es definixen els termes
per a denominar les diferents situacions que poden tindre lloc en este àmbit, segons la terminologia
internacional:
Suïcidi: és l'acte deliberat de llevar-se la vida.
Intent de suïcidi: és el comportament que no causa la mort i es referix a intoxicació autoinflingida,
lesions o autoagressions intencionals, que poden o no tindre una intenció de resultat mortal.
Conducta suïcida/comportament suïcida: engloba una diversitat de comportaments com ara pensar en
el suïcidi (o ideació suïcida), planificar el suïcidi, intentar el suïcidi i cometre un suïcidi pròpiament
dit.
3. FACTORS DETERMINANTS I MITES SOBRE LA CONDUCTA SUÏCIDA
Diferents investigacions han mostrat que la conducta suïcida constituïx un problema complex i
multifactorial, que no es deu a una causa única, i en la qual intervenen factors psicològics, socials, biològics,
culturals i ambientals.
La base de tota resposta eficaç de prevenció del suïcidi és la identificació i mitigació dels factors de risc per
mitjà d'intervencions apropiades. El més freqüent és que estos factors actuen acumulativament, augmentant
la vulnerabilitat de la persona al comportament suïcida. D'altra banda, igualment importants que els factors
de risc, són els factors protectors, per la qual cosa l'enfortiment d'estos factors també és un objectiu essencial
en la prevenció del suïcidi.
11
FACTORS DE RISC
La llista de factors de risc és exhaustiva, la importància de cada un dependrà en part del context, i poden
contribuir directament molts d'ells a comportaments suïcides, però poden influir també indirectament en la
sensibilitat individual als trastorns mentals.
Encara que la connexió entre el suïcidi i els trastorns mentals està ben establida, creixents dades científiques
indiquen que el context és indispensable per a comprendre el risc de suïcidi.
Donats els múltiples factors que intervenen, les activitats de prevenció requerixen un enfocament
multisectorial que aborde els diversos grups de població i de risc i els seus contextos al llarg de tot el cicle de
vida.
SISTEMAS DE SALUDISTEMES DE SALUT
A
Barreras para obtener acceso a la atención se saludr
SOCIETAT Accés a mitjans utilitzables per a suïcidar-se
Notificació inapropiada pels mitjans de difusió
Estigma associat a comportaments de busca d'ajudes
COMUNITAT Desastres, guerres i conflictes
Estrés per desplaçaments i aculturació
Discriminació
Traumes o abús
RELACIONS Sentit d'aïllament i falta de suport social
Conflictes en les relacions, disputes, pèrdues
INDIVIDU Intent de suïcidi anterior
Trastorns mentals
Consum nociu d'alcohol
Pèrdua de treball i financera
Desesperança
Dolor crònic
Antecedents familiars de suïcidi
Factors genètics i biològics
Principals factors de risc de suïcidi. Font: OMS 2014
FACTORS DE PROTECCIÓ
En contraposició als factors de risc estan els factors de protecció, i moltes intervencions de prevenció
s'orienten a l'enfortiment d'estos factors. Es consideren factors de protecció:
12
Sòlides relacions personals .
El manteniment de relacions estretes sanes pot actuar com a protector. El cercle pròxim d'una persona pot
tindre gran influència i pot ser una font significativa de suport social, emocional i financer que amortisca els
factors externs estressants. Les relacions són especialment protectores per a adolescents i persones majors.
També s'ha vist que este factor de suport disminuïx el risc de suïcidi associat a traumes en la infància.
Creences religioses o espirituals .
Este factor genera moltes cauteles perquè la fe, encara que proporciona un sistema estructurat de creences,
algunes vegades pot contribuir a l'estigma anul·lant la busca d'ajuda. El valor protector de la religió i
l'espiritualitat està en relació a l'accés a una comunitat socialment cohesiva que compartix un conjunt de
valors, però també cal tindre en compte que depén dels contextos culturals. Els estudis sobre això no són
definitius (Anseán, 2014).
Estratègies pràctiques positives d'afrontament i benestar com a forma de vida .
El benestar es relaciona en part amb trets de personalitat que determinen la vulnerabilitat i la capacitat de
recuperació enfront de l'estrés i els traumes. L'estabilitat emocional, l'optimisme i una identitat personal
desenrotllada ajuden a fer front a les dificultats de la vida. Una bona autoestima, competència personal i
capacitat de resoldre problemes (inclosa la capacitat de demanar ajuda) mitiguen la repercussió de les
adversitats.
MITES SOBRE LA CONDUCTA SUÏCIDA
Hi ha molts conceptes erronis i prejuís respecte a la conducta suïcida, que es contradiuen amb l'evidència
científica. A continuació es presenten alguns dels més comuns (OMS 2014).
MITE FET
13
Els que parlen del suïcidi no tenen la intenció de cometre'l
Els que parlen de suïcidi poden estar demanant així ajuda o suport. Un nombre significatiu de persones que contemplen el suïcidi presenten ansietat, depressió i desesperança i poden considerar que no tenen cap altra opció
La majoria dels suïcidis succeïxen sobtadament sense advertència prèvia
La majoria dels suïcidis han anat precedits de signes d'advertència verbal o conductual. Per descomptat, alguns suïcidis és cometen sense advertència prèvia. Però és important conéixer els signes d'advertència i tindre present
La persona suïcida està decidida a morir Al contrari, les persones suïcides solen ser ambivalents sobre la vida o la mort. L'accés al suport emocional en el moment propici pot previndre el suïcidi
Qui haja sigut suïcida alguna vegada mai deixarà de ser-ho
El major risc de suïcidi sol ser a curt termini i específic segons la situació. Encara que els pensaments suïcides poden tornar, no son permanents, i qui haja tingut pensaments i intents suïcides pot portar després una llarga vida
Només les persones amb trastorns mentals son suïcides El comportament suïcida indica una infelicitat profunda, però no necessàriament un trastorn mental. Moltes persones que viuen amb trastorns mentals no estan afectades pel comportament suïcida i no totes les persones que es lleven la vida tenen un trastorn mental
Parlar del suïcidi és una mala idea i pot interpretar-se com a estímul
Donat l'estigma generalitzat al voltant del suïcidi, la majoria de les persones que contemplen el suïcidi no saben amb qui parlar. En compte de fomentar el comportament suïcida, parlar-ne obertament pot donar a una persona altres opcions o temps per a reflexionar sobre la seua decisió, i previndre així el suïcidi.
4. PLA DE PREVENCIÓ DE SUÏCIDI. MISSIÓ, VISIÓ I VALORS
4.1 MISSIÓ, VISIÓ I VALORS
14
Missió
El Pla de Prevenció de Suïcidi i Maneig de la Conducta Suïcida té com a missió previndre les conductes
suïcides i disminuir les taxes de suïcidi a la Comunitat Valenciana.
Visió
El pla de prevenció de suïcidi i maneig de la conducta suïcida serà la referència per al creixement de
coneixements sobre la conducta suïcida, l'aplicació d'estratègies de promoció, prevenció, detecció precoç i i
el desenvolupament d'una xarxa d'atenció de qualitat, que compte amb la participació de tots els implicats
des d'una perspectiva integral.
Valors
Els valors necessaris per al desenvolupament del Pla estan orientats a l'accessibilitat als servicis, el
compromís de professionals, el respecte als drets de les persones, a la qualitat, a l'equitat en l'atenció, la
integració de la perspectiva de gènere i a la responsabilitat social.
4.2 OBJECTIUS, ESTRATÈGIES I INTERVENCIONS
Els suïcidis són prevenibles i hi ha mesures eficaces que es poden adoptar. Entre les mesures que proposa
l'OMS, per a la prevenció del suïcidi, es troben: reduir l'accés a mitjans per a autolesionar-se o suïcidar-se,
realitzar una praxi informativa responsable per part dels mitjans de comunicació, implementar la protecció de
les persones amb elevat risc de suïcidi, detectar precoçment el risc suïcida i abordar i tractar adequadament
les conductes suïcides.
En termes operatius, l'objectiu serà reduir la taxa de suïcidis i de temptatives, comparada amb la taxa mitjana
anual dels últims 5 anys (7,36 casos per cada 100.000 habitants en el període 2011-2015), en el període
2016-2020.
Les estratègies i accions generals del Pla de Prevenció del Suïcidi i Maneig de la conducta suïcida:
Estratègies universals, selectives i indicades de promoció i prevenció.
15
Potenciar la realització de tallers específics per a previndre la depressió en centres educatius.
Millorar la informació de la població sobre el suïcidi
Millorar la lluita contra l'estigma dels problemes de salut mental.
Millorar l'atenció de bullying i ciberbullying
La millora en la detecció precoç del risc suïcida.
Millorar la detecció del risc de suïcidi en les dones en situació de violència de gènere.
Millorar la detecció de la violència de gènere en dones a les quals els ha sigut detectat risc de suïcidi
Millorar la detecció de la depressió en població infantoadolescente en l'àmbit educatiu.
Millorar la detecció del risc de suïcidi de fills i filles en edat infantoadolescente de víctimes de
violència de gènere.
Les actuacions en l'àmbit sanitari davant de la conducta suïcida.
Millorar l'atenció dels problemes de salut mental de les persones majors
Millorar la detecció de la depressió en les persones majors
Millorar l'atenció a les persones amb trastorns depressius
Millorar l'atenció a les persones amb TLP
Millorar l'atenció a les persones amb problemes de salut mental greus
Millorar la detecció de les persones amb conductes suïcides
Millorar l'atenció a les persones amb conductes suïcides.
Millorar la continuïtat assistencial de les persones amb conductes suïcides.
Millorar l'atenció a les persones supervivents del suïcidi
La coordinació amb altres sectors
16
Limitar l'accés als mitjans utilitzats per al suïcidi en la comunitat
Millorar la detecció de la depressió en persones de situació de compliment penitenciari
Millorar la vinculació de les persones sense llar als servicis de salut mental
La formació de professionals
Desplegar accions formatives per a professionals d'Atenció Primària, Urgències i Emergències dirigides
a millorar la detecció del suïcidi.
Desplegar accions formatives per a professionals de Salut Mental dirigides a la detecció i l'atenció de les
persones amb conductes suïcides.
Desplegar accions formatives per a professionals d'altres sectors (educació, servicis socials, policia…).
La investigació epidemiológica
Millorar el coneixement sobre l'epidemiologia del suïcidi i la conducta suïcida.
ESTRATÈGIES CLAU
ESTRATÈGIA 1: PROMOCIÓ DE LA SALUT MENTAL POSITIVA I PREVENCIÓ DEL
SUÏCIDI
El concepte de salut mental positiva representa un canvi de paradigma en què la salut mental no és només
l'absència de malaltia sinó un estat emocional positiu que suposa disfrutar d'una sèrie de capacitats i recursos
que permeten a les persones resistir adversitats i crear condicions que possibiliten el seu màxim
desenrotllament possible (resiliència). Esta perspectiva positiva concep la salut mental com un pilar
fonamental per al benestar i el funcionament òptim de la persona i, per tant, defén que cal promoure les
qualitats del ser humà i facilitar el seu màxim desenrotllament potencial.
La promoció de la salut mental positiva consistix en accions que creen entorns i condicions de vida
individuals, socials i ambientals que propicien una bona salut mental i permeten a les persones adoptar i
mantindre formes de vida saludables. Un ambient de respecte i protecció dels drets humans és fonamental
per a la promoció de la salut mental. Sense la seguretat i la llibertat que proporcionen estos drets, resulta molt
difícil mantindre un bon nivell de salut mental.
17
El foment de la salut mental inclou diverses estratègies, que poden ser instaurades tant a nivell individual,
com a nivell comunitari, o en ambdós nivells (Alberto Fernández Liria, 2009):
- Des d'una perspectiva individual, les estratègies per a la promoció de la salut mental
s'orienten cap a la promoció de l'autoestima, la resiliència, les capacitats de relació personal i les
habilitats socials.
- Des d'un enfocament comunitari, els objectius s'orienten a la inclusió social, la participació
activa en la comunitat, potenciar les xarxes socials, a la millora de la qualitat de vida i de les
relacions interpersonals en l'escola, el treball i les entitats comunitàries que permeta desenrotllar un
model de societat més inclusiu, participatiu i solidari.
- Aplicant una visió social més general, que afecta tant l'àmbit comunitari com individual, els
objectius van dirigits a qüestions de major amplitud com ara l'estigma, la marginació o la
discriminació, la integració educativa i laboral i tot allò que permeta desenrotllar un model de
societat més inclusiu, participatiu i solidari.
Quant a la prevenció del suïcidi, per a assegurar l'eficàcia de les polítiques de prevenció és necessari
plantejar el model Universal-Selectiva-Indicada, que definix tres nivells d'actuació:
- Universal, per a tota la població, com són la detecció precoç de problemes de salut mental
com ara depressió en AP, augmentar l'accés a l'atenció de salut, reduir el consum nociu d'alcohol,
limitar l'accés als mitjans utilitzables per a suïcidar-se o promoure una informació responsable per
part dels mitjans de comunicació.
- Selectiva, dirigida a grups vulnerables, com són les ajudes prestades a través de les línies
telefòniques o app.
- Indicada, dirigida a persones vulnerables específiques per mitjà del suport en la comunitat, el
seguiment a les persones amb conductes suïcides prèvies, la capacitació del personal de salut i una
millor identificació i maneig de les persones amb trastorns mentals, amb addiccions i/o amb
temptatives prèvies de suïcidi.
ESTRATÈGIA 2: DETECCIÓ DEL RISC DE CONDUCTA SUÏCIDA
18
És necessari establir accions concretes per a la detecció precoç de les persones amb risc de suïcidi, tant en la
població general, com en els grups vulnerables i d'alt risc.
En la detecció precoç del risc, els servicis d'atenció primària juguen un paper primordial, i el metge o la
metgessa d'atenció primària és, en molts casos, qui primer contacta amb una persona amb ideació suïcida.
Un estudi preliminar a la província de Castelló sobre suïcidi consumat, conclou que qui va atendre per última
vegada pacients que van intentar un acte autolític va ser el personal mèdic d'atenció primària en més de la
mitat dels casos (51,2%) i infermeria d'Atenció Primària en un 25% d'ells (Pardo et al., “Relació temporal
entre l'últim contacte sanitari i el suïcidi consumat, anàlisi de supervivència”, 2015)
Els servicis d'emergències sanitàries (SES), i els servicis d'urgències hospitalaris, constituïxen un altre nivell
de contacte d'especial rellevància per a les persones que estan davant d'una situació de risc de suïcidi, i són
atesos un percentatge important dels que en fan una temptativa.
Esquema de detecció del risc de suïcidi
19
Entre els grups de població vulnerable es troben adolescents, especialment els que han patit assetjament
escolar, persones majors, dones víctimes de violència gènere, immigrants, persones amb addicció a l'alcohol
o altres substàncies tòxiques, víctimes d'homofòbia, persones en compliment de condemna i persones en risc
d'exclusió. La identificació d'estos col·lectius vulnerables no sols implicaels dispositius sanitaris, sinó també
servicis socials, centres educatius, institucions penitenciàries, residències de majors, etc., i són necessaris
programes de conscienciació i formació per a professionals de l'ensenyança, de servicis socials i altres agents
comunitaris.
Sabem també que un percentatge majoritari dels suïcidis s'associen a problemes de salut mental, i són
majoritàriament els trastorns afectius els de major risc, constituïxen el 60% dels casos de suïcidi i amb un
risc entre 15 i 20 vegades superior a la població general.
Detecció de risc de suïcidi en grups vulnerables
Infància i adolescencia
L'adolescència és un factor de risc per a l'aparició de comportaments suïcides i en les últimes dècades s'ha
observat un augment en esta edat i en la infància.
Hi ha el mite o la tendència a minimitzar tant els intents com els suïcidis, la qual cosa ha pogut dificultar la
realització d'estudis, per la qual cosa les xifres reals del problema podrien ser diferents de les publicades.
La conducta suïcida té la mateixa definició en la infància que en l'edat adulta. L'objectiu de la ideació o acció
suïcida és la mort, amb independència que en la infància es tinga un concepte madur de la finalitat de la
mort.
Són importants les consideracions de caràcter evolutiu en l'avaluació del risc, ja que en la infància pot no
comprendre's la gravetat o intensitat del mètode usat. El o la professional ha de valorar la letalitat que és
percebuda i considerar-lo un cas d'alt risc encara que la letalitat objectiva siga baixa.
En este grup d'edat presentar un trastorn mental és el principal factor de risc (Haro i cols., APA, 2004). La
depressió és un factor de risc clau per al suïcidi i els intents de suïcidi per part de jóvens, encara que moltes
vegades no es troben en tractament. Conéixer que la depressió pot presentar-se de diferents formes en la
infància i l'adolescència, com ara irritabilitat, comportaments disfuncionals com ara violència o promiscuïtat,
o somatitzacions com ara mal de cap, dolor abdominal o síncopes, és fonamental a l'hora de valorar el risc.
20
El consum de substàncies afavorix la impulsivitat, la violència i la desinhibició que poden donar el valor
necessari per a realitzar temptatives de suïcidi en algunes situacions. El consum també pot precipitar
situacions com ara ruptures dramàtiques o discussions que són desencadenants, al seu torn, de conductes
suïcides.
Com en qualsevol grup d'edat, les temptatives de suïcidi són un dels predictors més potents de posteriors
temptatives i de suïcidi consumat, per la qual cosa s'han de tindre sempre en compte, sobretot en barons i si
el mètode utilitzat ha sigut violent.
A més dels problemes de salut mental i de les temptatives prèvies, altres factors de risc en la població
infantoadolescent són:
- Les famílies disfuncionals amb conflictes i pobra comunicació.
- La malaltia mental i els comportaments suïcides dins de la família.
- L'exposició a comportaments suïcides en el seu entorn.
- Experimentar estats de desesperació i/o comportaments impulsius, incloent-hi agressions.
- Baix concepte de si mateix.
- Víctima d'abusos sexuals recents en la família o en la infància.
- Víctima de maltractament físic i psicològic recent o en la infància.
Quant als factors de protecció en la infància i l'adolescència estan:
- Famílies estructurades amb cohesió, bona relació amb els membres de la família, i que
compten amb suports significatius del grup familiar.
- Autoestima que permeta un sentiment satisfactori de si mateix.
- Habilitats socials, busca d'ajuda quan sorgixen dificultats per a resolució de problemes.
- Bona vinculació amb l'escola, mantenint una relació adequada amb professors.
- Sentiment de pertinença al seu entorn, bones relacions amb altres companys de l'escola.
- Participació social en activitats comunitàries.
Dones víctimes de violència de gènere
Les dones que patixen violència produïda per la parella tenen quasi el doble de probabilitats de patir
depressió posterior i, de la mateixa manera, les dones que tenen depressió, mantenen quasi el doble de
21
probabilitats de ser víctimes de violència de gènere. En l'estudi de Karen Devries (2013) van arribar a estes
conclusions, examinant variables com ara violència domèstica, depressió i intents de suïcidi.
El comportament suïcida pot associar-se a dones que estan patint la violència de gènere, que no troben una
altra eixida, sumides en la desesperança i en l'angoixa, i açò afecta també els seus fills i filles que patixen
l'exposició a la violència de gènere. Esta exposició a la violència en la infància s'associa significativament
amb problemes de salut mental en la vida adulta, per la qual cosa és fonamental preguntar pels seus fills i
filles a totes les persones adultes que acudixen a urgències per violència de gènere i/o intent de suïcidi.
En este sentit, és necessari incorporar, associada a la violència de gènere, la detecció precoç per a la
prevenció del suïcidi i maneig de la conducta suïcida, focalitzant en tres direccions:
Dones en què es detecte risc de suïcidi, especialment si tenen associat el factor de risc de
tindre algun tipus de depressió (valorar la possibilitat que puguen ser víctimes de violència de
gènere).
Dones que han sigut detectades com ara víctimes de violència de gènere (valorar la
possibilitat que tinguen risc de suïcidi i/o depressió).
Fills i filles de les dones víctimes de violència de gènere.
Persones majors.
Les persones majors de 60 anys tenen un especial risc associat al suïcidi que augmenta a mesura que va
augmentant l'edat. Els factors de risc que s'associen al suïcidi en les persones majors tenen a veure amb les
malalties cròniques, terminals, amb la discapacitat, les hospitalitzacions prolongades, el deteriorament
cognitiu i la demència, la soledat, la inactivitat, l'absència de projectes vitals i la carència de relacions
socials. La depressió és el principal factor de risc en este grup d'edat, i és el 15-20% de les persones majors
amb depressió les que consumen el suïcidi (Yeates &col 2012).
22
Dades de taxes de suïcidi per grups d'edat i sexe en població adulta any 2015.
Dades de l'Institut Nacional d'Estadística
Les taxes de suïcidis d'hòmens d'edat superior a 79 anys té una especial consideració ja que augmenten
considerablement i arriben a xifres que poden triplicar les taxes totals.
Persones en situació de compliment penitenciari.
Les persones que estan en situació de compliment de penes en establiments penitenciaris poden ser més
vulnerables per esta situació a determinats factors de risc, i per tant, cal preveure de forma especial:
-
- L'impacte que pot produir el mateix ingrés a la presó de les persones.
- La possibilitat d'haver comés delictes greus contra les persones.
- L'existència d'antecedents de conductes autolesives.
- Tindre alguna malaltia greu.
- Pèrdues familiars i/o ruptures.
- L'aïllament social que suposa l'ingrés a la presó.
- Problemes de salut mental de la població penitenciària.
En els centres penitenciaris hi ha un protocol de prevenció de suïcidi des de 2005. En els últims anys la
incidència de suïcidis consumats ha augmentat, per la qual cosa al març de 2014 s'ha revisat el protocol
proposant la intensificació de la vigilància dels factors de risc, així com de les possibles situacions
desencadenants de la conducta suïcida des de l'ingrés de l'intern.
23
Persones sense llar
Una de les poblacions més afectades per l'acumulació dels esmentats factors de risc la constituïxen les
persones sense llar, ja que presenten taxes significativament superiors a la població general en problemes de
salut mental i addiccions (Ball, Cobb-Richardson, Conolly, Bujosa i O2005; Glasser i Zywiak, 2003; NCH,
2007 ).
En un estudi recent realitzat a la ciutat de Girona en 2015, es va observar que dos de cada tres d'estes
persones presentaven risc de suïcidi, i que una de cada quatre s'havia intentat suïcidar alguna vegada en la
seua vida. Les persones amb addicció a l'alcohol i les dones van ser les que van presentar un major risc de
suïcidi en este col·lectiu. D'altra banda, els que consumien drogues injectades o estaven infectades pel VIH o
l'hepatitis-C, havien intentat suïcidar-se com a mínim una vegada en la seua vida amb major freqüència.
Les persones sense llar requerixen, doncs, intervencions preventives específiques comunitàries per a facilitar
i adaptar, tant la detecció del risc de suïcidi, com l'accés als servicis de salut mental a través d'un marc de
coordinació entre els servicis socials i els servicis sanitaris que puguen generar accions de vinculació per a
l'atenció d'este grup de població.
ESTRATÈGIA 3: MANEIG DE LA CONDUCTA SUÏCIDA
Classificació de la conducta suïcida.
Dins de la conducta/comportament suïcida s'inclouen:
1. Ideació suïcida
2. Pla suïcida
3. Intents de suïcidi
4. Suïcidi consumat
Avaluació del risc suïcida
Quan s'avalua cal tindre en compte que els factors de risc associats a la conducta suïcida actuen, la gran
majoria de vegades, de forma acumulativa, augmentant la vulnerabilitat al comportament suïcida, per la qual
cosa fa falta d'una bona avaluació de la persona i del seu context per a poder mesurar el risc.
24
La responsabilitat de la prevenció del suïcidi correspon a tota la societat i, dins del sistema sanitari públic, a
la totalitat de professionals de tots els àmbits (ambulatori, hospitalari, urgències i emergències) i de tots els
nivells (equips d'atenció primària, salut mental i altres especialitats), hi ha senyals d'alarma que ens poden
dirigir cap a la possibilitat que hi haja un risc de suïcidi. ANNEX 8.1
Per tant, el personal sanitari ha d'estar preparat i conéixer els algoritmes d'actuació en els distints nivells
d'atenció, per a avaluar el risc de suïcidi i posar precoçment en marxa les accions necessàries. ANNEX 8.3
Les dos ferramentes bàsiques per a l'avaluació del risc de suïcidi són l'entrevista clínica i les escales
d'avaluació, encara que estes no substituïxen el juí clínic, sinó que són un suport o complement (Guia
Pràctica Clínica de Prevenció i Tractament de la Conducta Suïcida 2012).
Entrevista clínica
No hi ha cap factor de risc o combinació d'ells que tinguen una sensibilitat o especificitat suficients per a
predir el pas a l'acte, però l'avaluació, en el seu conjunt, pot ajudar a previndre el suïcidi.
L'entrevista clínica és l'instrument essencial en la valoració del risc, que ha d'assolir els objectius següents:
Establir una aliança terapèutica amb el o la pacient potencialment suïcida
Obtindre informació sobre:
o Estat psicopatològic,
o Característiques de les idees de suïcidi
o Factors de risc, edat, sexe, esdeveniments vitals estressants, intents autolítics previs,
problemes de salut mental, addiccions, malalties cròniques incapacitants, antecedents familiars i
situacions personals.
o Factors de protecció, valors, creences, suports socials i ambientals
o Avaluar idees de culpa, desesperança, plans de futur.
o Si hi ha temptativa de suïcidi, mètode emprat, gravetat, característiques, intencionalitat.
o Contindre el risc de forma immediata.
o Contrastar la informació amb membres de la família, i
o Valorar el suport familiar i social
25
Escales d'avaluació
Com complementari a l'entrevista clínica hi ha una gran diversitat d'instruments psicomètrics dissenyats per a
avaluar el risc de suïcidi que solen basar-se, bé en la valoració directa d'idees/conductes suïcides i factors de
risc, bé en símptomes o síndromes associats al suïcidi, com la desesperança o la depressió, i poden ser auto o
heteroaplicades. ANNEX 8.2
Estos instruments poden ser una ajuda a l'entrevista i al juí clínic, però mai han de substituir-los.
A partir de la valoració clínica s'establixen diferents perfils de risc i les accions a dur a terme en cada perfil.
RISC Perfil Accions
Baix
Ha tingut alguns pensaments de mort, com “no puc
seguir avant”, “desitjaria estar mort”, però no te cap
pla.
•Oferir suport emocional.
Derivar a Atenció Primària o Salut Mental.
•Mantindre un seguiment continuat.
Mitjà
Té pensaments i
plans suïcides, però no immediats
•Oferir suport emocional,
Remetre a Salut Mental i concertar una cita abans de 72
hores.
•Mantindre un seguiment continuat.
Alt Té un pla definit,
mitjans per a dur-lo a terme, i planeja fer-lo
immediatament
•Estar amb la persona. No deixar-la mai sola.
Mantindre conversació i allunyar els mitjans potencials
de suïcidi.
Posar en marxa la derivació immediata del pacient a
urgències per tal que el valore salut mental.
Graduació del risc adaptada de la Guia Pràctica Clínica. Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat (2012)
Després de la detecció del risc de suïcidi, és necessari establir una resposta que garantisca l'atenció pels
professionals pertinents, bé siga la detecció en Atenció Primària, en un Servici d'Emergències Sanitàries,
Urgències Hospitalàries o Atenció Especialitzada. El que comporta codificar el risc per a assegurar l'atenció
immediata, programada i la continuïtat d'atenció.
26
Algoritme de priorització, després de la detecció d'una conducta compatible amb el suïcidi.
Atenció a les persones que han fet una temptativa suïcida
Els que han fet una temptativa de suïcidi sempre s'han d'avaluar en els servicis d'urgència hospitalaris per
professionals de salut mental, els quals, en funció de la gravetat de la temptativa, incorporaran les mesures
oportunes de tractament tant psicològic com farmacològic. Les persones que intenten suïcidar-se patixen tant
que creuen que no hi ha cap altra eixida als seus problemes, en eixos moments tenen el que s'anomena “visió
túnel”. No és que no hi haja cap altra eixida, és que el seu dolor és tan gran i tan intens que creuen que eixa
és l'única via per a eliminar-lo. Per tant, el suïcidi és més una escapatòria del patiment, que un desig de mort.
Detecció Algoritme
3-4 punts
RISC BAIX
Assegurar seguiment ambulatori intensiu,
considerar ingrés
codi suïcidi
5-6 punts
RISC MITJÀ
Ingrés hospitalari recomanable
codi suïcidi
7-10 punts
RISC ALT
Ingrés hospitalari indicat
codi suïcidi
dades epidemiologique
s conducta suïcida
SAD PERSONS
ldees,plans, temptatives
Valoració
27
És necessari crear un model d'intervenció multidisciplinària eficaç que guie i ajude el pacient suïcida a
buscar altres alternatives, que previnga el suïcidi i sobretot que alleuge el dolor i la desesperació tan intensa a
la que se sotmeten. Alleujant eixe dolor i eixos sentiments de frustració, autodespreci, desesperança,
desesperació i angoixa podrem també reduir el desig suïcida i, per tant, el risc d'atemptar contra la pròpia
vida.
D'esta manera, es considera la intervenció en conducta suïcida com una tècnica de resolució de problemes
que inclou tres etapes dins de la intervenció:
Estabilització i seguretat del pacient
És habitual que, en el primer contacte, les persones tinguen un alt nivell d'angoixa, sumides en una crisi on el
seu conflicte intern es basa en l'ambivalència davant de la conducta suïcida. Per això, en estos primers
moments hem de centrar-nos a estabilitzar-la emocionalment i oferir-li una seguretat immediata a fi de reduir
el risc de cometre l'acte suïcida que, de vegades, requerirà l'ingrés hospitalari.
Avaluació dels factors de risc
Una vegada se l'estabilitza, procedim a intentar saber i, sobretot, comprendre els motius pels quals ha arribat
a plantejar-se la pròpia mort com l'única opció vàlida al cessament del seu patiment. És ací on avaluem, per
mitjà de tècniques com l'entrevista, els distints factors de risc que estan influint, (personals, laborals,
emocionals, presència de problemes de salut mental, antecedents familiars de suïcidi, etc.).
Iniciació de la gestió i solució efectiva de problemes dels factors contribuents.
En esta fase és on iniciem una teràpia més específica per a la busca de manera activa d'altres alternatives als
seus problemes i per a augmentar les habilitats d'afrontament. L'abordatge de les persones que han tingut una
temptativa de suïcidi ha de ser interdisciplinari, basades en un Pla d'Atenció Individual que arreplegue el
projecte terapèutic i les intervencions farmacològiques, psicoterapèutiques i psicosocials que s'han de dur a
terme.
28
Elaboració del pla de gestió del risc i contracte terapèutic
És essencial garantir la seguretat de les persones amb risc suïcida en diferents moments de la seua atenció i
en el seu procés terapèutic i de recuperació. El pla de gestió del risc és una ferramenta que ajuda les persones
i els professionals a abordar les situacions de risc i afavorix l'apoderament de la persona en la recuperació del
seu pla de vida.
La forma més estructurada, eficaç i que tinga en compte tots els elements a posar en marxa per a garantir la
seguretat de la persona usuària és elaborar un Pla de gestió del risc en què s'implica la mateixa persona,
família i/o persones del seu entorn (amistats, companys i companyes de treball, veïns i veïnes, altres persones
significatives) i professionals. El pla de gestió del risc ha de ser realitzat per membres de l'equip
multidisciplinari de la Unitat de Salut Mental (a proposta del personal facultatiu referent) i la persona
usuària, encara que la gestió del risc es fa en tots els àmbits de la xarxa (dispositius de la xarxa de salut
mental, Atenció Primària, etc.).
S'han de proposar i definir accions de suport i control a les persones amb risc suïcida i s'ha d'establir basant-
se en el nivell de risc.
Un Pla de gestió del risc ha d'identificar les persones, llocs, idees o accions que faciliten la superació de la
crisi d'ideació suïcida. En el pla podem incloure:
1. Persones a qui acudir: professionals, familiars, amistats o altres contactes.
2. Llocs on acudir: centres d'atenció especialitzada (USM, urgències...). altres llocs que el/la distraguen
i el/la facen sentir bé.
3. Pensar i fer coses que l'ajuden, evitar pensar i fer coses que no l'ajuden.
4. Elaborar una llista de les raons que puga tindre per a viure tant sobre si mateix com sobre els altres.
5. Pot inclús fer un àlbum amb fotos sobre totes estes qüestions anteriors, de manera que, visualitzant-
lo, el seu efecte siga encara més encoratjador i més tranquil·litzador.
6. Elaboració d'una “Targeta tallafocs” per a les persones amb risc de suïcidi en què s'indiquen les
accions concretes que s'han de fer en les dites situacions, inclosa una llista de missatges positius, elaborats
per endavant amb la persona en risc.
7. Finalment, portar també en el mòbil els telèfons de referència que puguen ser d'ajuda, salut mental,
29
telèfon de l'esperança o d'altres recursos d'atenció urgent i en cas d'emergència posar-se en contacte amb el
Servici d'Emergències Sanitàries a través del 112.
8. Elaboració d'un “contracte de no-suïcidi”, que es decidix de forma consensuada entre l'equip de
professionals i les persones usuàries que es comprometen complir-lo.
Intervenció postsuïcidi
El fet de comunicar la notícia del suïcidi d'un familiar és probablement una de les situacions més difícils per
les quals podem passar. Fer-ho amb tacte, delicadesa, proximitat i calidesa ajudarà a fer que la càrrega
emocional siga menys intensa del que per si ja és, i ajudarà a atenuar l'impacte psicològic.
Davant de la notícia d'un fet així, el familiar pot experimentar les reaccions següents: negació, estupor,
atordiment, bloqueig, xoc emocional, crisi de pànic, incredulitat, irrealitat, impotència, dolor, abandó i culpa.
Intervencions de seguiment a familiars i persones acostades
El dol per suïcidi té unes característiques especials que el diferencien del dol per la pèrdua d'un ser volgut
que succeïx per causes naturals, per això, en la seua intervenció s'han de de considerar distints aspectes.
A causa de l'estigma que encara perdura en la nostra societat i unit a l'aparició de pensaments i creences
irracionals de no haver sigut capaços de detectar els signes d'alarma, sorgixen sentiments de culpa, vergonya,
tristesa, xoc i una sensació d'irrealitat sobre el que està succeint. Sentiments i emocions en si que, a més i per
por de la dita estigmatització social, es patix en silenci.
Segons l'OMS el que més diferència un dol per suïcidi d'un altre per causes naturals és la vergonya i
l'estigma.
El dol per suïcidi pot passar per diferents fases: atordiment i xoc, la fase de protecció, la fase de connexió i
integració i la fase de creixement i transformació.
En la valoració del dol és necessari avaluar:
- El funcionament previ del familiar.
- El suport sociofamiliar.
- Si hi ha antecedents de patir dol complicat.
- Si hi ha factors de risc com ara consum de tòxics, problemes de salut mental, conductes suïcides
prèvies, etc.
30
Pautes generals en la intervenció postsuïcidi.
- Intervindre com més prompte millor per a possibilitar el treball sobre els pensaments
irracionals.
- El dol és un procés, llarg, dolorós i natural.
- Cada dol és distint i cada persona el viu d'una manera.
- Establir un pla individualitzat d'atenció.
Algoritme d'atenció
(Annex 8.3)
ESTRATÈGIA 4: FORMACIÓ
Les accions formatives del Pla de prevenció de suïcidi i maneig de la conducta suïcida de la Comunitat
Valenciana tenen per objecte desenrotllar programes formatius destinats a la prevenció del suïcidi i al maneig
de la conducta suïcida, tant per a professionals sanitaris com no sanitaris (bombers, policia, servicis
cuidadors de persones majors, professionals d'institucions penitenciàries, periodistes i professionals de
l'educació).
La formació de professionals com ara professors, educadors, orientadors, sanitaris i professionals d'atenció a
persones majors, pot tindre un paper important en la detecció de persones en risc i la seua millor derivació
als servicis sanitaris.
Formar el personal facultatiu d'atenció primària en el reconeixement i el tractament dels trastorns depressius i
de la ideació i la conducta suïcida és una de les estratègies més eficaces per a la prevenció del suïcidi (Van
Der Feltz, Cornelis et al., 2011). Esta formació consistix, bàsicament, a proporcionar documents de consulta,
guies, apps informatives de referència i la millora de coneixements i competències en la detecció precoç i de
l'abordatge de la conducta suïcida.
Una de les accions que requerix un especial interés se centra en la manera de proporcionar la informació a la
població general sobre el suïcidi.
31
Informar sobre el suïcidi en els mitjans de comunicació de forma inadequada pot provocar conductes
suïcides d'imitació, especialment quan s'informa sobre el mètode utilitzat o sobre el suïcidi d'alguna persona
famosa. No obstant això, quan s'informa de forma responsable acompanyant les notícies amb enllaços
d'ajuda i missatges positius pot causar l'efecte totalment contrari. Per este motiu, molts països han elaborat
guies i programes de formació per a periodistes, amb l'objecte d'incrementar la conscienciació sobre el paper
tan crucial que tenen els mitjans de comunicació en la prevenció del suïcidi i la importància d'informar de
forma responsable sobre el tema. En este sentit, és necessari acordar amb els mitjans de comunicació un
espai de col·laboració que incloga la iniciativa per a desplegar accions que milloren la informació que sobre
el suïcidi es dóna en els mitjans, en consonància amb les recomanacions de l'OMS i de la Unió Europea.
ESTRATÈGIA 5: SISTEMES D'INFORMACIÓ I INVESTIGACIÓ
EPIDEMIOLÒGICA
En els processos d'atenció al suïcidi i a la conducta suïcida intervenen diversos nivells assistencials, per la
qual cosa és necessari estructurar ferramentes de coordinació i coneixement de la informació a través de la
història clínica que puguen facilitar l'accés a un conjunt de dades específiques sobre l'epidemiologia del
suïcidi i de la conducta suïcida. Conéixer la freqüència, la distribució, l'edat, el gènere, la temporalitat i els
factors associats, tant de risc com protectors, facilitarà el desenvolupament d'una atenció de qualitat i el
posterior estudi de la fenomenologia del suïcidi. La història clínica incorporarà els elements facilitadors de
l'atenció proposats, com els plans de gestió del risc, els contractes de no-suïcidi i els codis de suïcidi.
Tindre un sistema d'informació de qualitat que continga les variables específiques del suïcidi i la conducta
suïcida serà determinant per a realitzar el seguiment de les accions proposades en el pla i la seua posterior
avaluació.
Quant a la investigació, els sistemes d'informació també tindran un paper clau per al desplegament de noves
línies que puguen anar encaminades a potenciar el coneixement de variables com la freqüència de
temptatives de suïcidi i de suïcidis consumats, els factors de risc i protectors associats en la població general,
en grups vulnerables i en grups de risc ja identificats, així com l'estudi i identificació d'altres possibles grups
i altres situacions assistencials que puguen ser rellevants en l'estudi del suïcidi i en el maneig de la conducta
suïcida.
32
4.3 INTERVENCIONS I INDICADORS D'AVALUACIÓ
POBLACIÓ GENERAL
Intervenció Accions Indicadors
Millorar la informació a la població sobre el suïcidi
Crear un espai en la web de prevenció del suïcidi i
maneig de la conducta suïcida en la Conselleria de
Sanitat Universal i Salut Pública que continga
informació i els itineraris assistencials d'ajuda.
Creació espai en de la pàgina web.
Seleccionar i posar a disposició ferramentes
d'informació, apps, xarxes socials, que siguen
referents per a la informació en suïcidi.
Nom de ferramentes posades disposició de la
població.
Crear activitats de difusió d'informació sobre el
suïcidi i maneig de la conducta suïcida per a la
població general
Nom d'activitats exercides en la Comunitat Valenciana
per a donar visibilitat al problema del suïcidi
Elaborar un acord amb els mitjans de comunicació
sobre el tracte responsable de la informació en els
mitjans de comunicación
Existència d'acord amb els mitjans de comunicació.
Millorar el coneixement sobre l'epidemiologia del
suïcidi i la conducta suïcida.
Crear un observatori del suïcidi i la conducta suïcida. Existència de l'observatori sobre el suïcidi i la
conducta suïcida.
Desenrotllar sistemes de registre amb l'especificitat
del suïcidi i la conducta suicida
Existència de sistema de registre.
Identificar els punts negres de suïcidi utilitzats per la
població de la Comunitat Valenciana a través d'una
línia d'investigació
Existència de línies d'investigació sobre mètodes
utilitzats per al suïcidi.
Nom de punts negres de suïcidi identificats.
Dificultar l'accés als mitjans utilitzats per al suïcidi
en la comunitat
Proposar accions per a la limitació d'accés a punts
identificats com a negres als administracions
competents
Nom de punts negres a què s'ha limitat l'accés.
Millorar la lluita contra l'estigma dels problemes
de salut mental.
Crear la mesa de lluita per a l'eradicació de l'estigma
dels problemes de salut mental.
Existència de la mesa de lluita contra l'estigma.
Nom d'accions realitzades per a l'eradicació de
l'estigma.
GRUPS VULNERABLES I DE RISC
Dones víctimes de la violència de gènere
Intervenció Accions Indicadors
Millorar la detecció del risc de suïcidi en les dones en
situació de violència de gènere.
Incorporar en SIVIO preguntes relacionades amb el
risc de suïcidi per a dones en situació de violència de
gènere.
Existència de valoració especifica de risc de suïcidi en
SIVIO.
33
Realitzar cribratge de risc de suïcidi a totes les dones
que donen positiu en violència de gènere en SIVIO.
Nom de dones que donen positiu de risc de suïcidi
/Nom de dones que han donat positiu en el cribratge
de violència de gènere.
Millorar la detecció de la violència de gènere en
dones a qui els ha sigut detectat risc de suïcidi. Realitzar cribratge de violència de gènere (SIVIO) a
totes les dones a qui s'haja detectat risc de suïcidi.
Nom de dones que donen positiu a violència de
gènere/Nom de dones que han donat positiu al
cribratge de risc de suïcidi.
Infància adolescencia
Intervenció Accions Indicadors
Millorar la detecció de la depressió en població
infantoadolescent.
Desenrotllar activitats formatives dirigides a
professionals d'Atenció Primària per a la millora de la
detecció de problemes de depressió en la població
infantoadolescent.
Nom d'activitats formatives per departament.
Crear espais de col·laboració Educació Salut Mental
que incloguen protocols de detecció
Nombre de reunions celebrades amb esta finalitat per
departament.
Millorar la detecció del risc de suïcide en fills i
filles en edat infantoadolescent de víctimes de
violència de gènere.
Valorar risc de suïcide dels fills i filles de dones
víctimes de violència de gènere
Nom de fills i filles de dones víctimes de violència de
gènerea les quals és valora risc de suïcidi.
Potenciar la realització de tallers específics
previndre la depressió en centres educatius
Crear comissions de coordinació entre educació i
Salut Mental que incloguen l'elaboració de tallers
específics per a la prevenció de la depressió.
Existència de comissions de coordinació
Millorar l'atenció de Bullying i Ciberbullying Desenrotllar protocols d'actuació sobre Bullying i
Ciberbullying
Existència de protocol
Persones majors
Intervenció Accions Indicadors
Millorar la detecció de la depressió en les persones
majors.
Realitzar cribratge de depressió dins del programa de
l'ancià. Nom de persones incloses en el programa de
l'ancià/Nom de persones a qui se'ls ha fet cribratge de
depressió de la població inclosa en el programa de
l'ancià. Millorar l'atenció dels problemes de salut mental
de les persones majors
Protocol·litzar l'actuació sobre persones majors en
salut mental amb problemes de salut mental
Existència de protocol.
Implantació de protocol en cada departament.
Persones en situació de compliment penitenciari
Intervenció Accions Indicadors
Millorar la detecció de la depressió en persones en
situació de compliment penitenciari
Col·laborar el seguiment i continuïtat del PAIEM
Nom d'espais de col·laboració SM institucions
penitenciàries de seguiment de persones amb
problemes de salut mental.
34
Persones sense llar
Intervenció Accions Indicadors
Millorar la vinculació de les persones sense llar als
servicis de salut mental
Crear un protocol de coordinació amb servicis socials
i o equips d'atenció de carrer per a la millora de
l'atenció a les persones sense llar.
Existència de protocol de coordinació
Persones amb problemes de salut mental.
Intervenció Accions Indicadors
Millorar l'atenció a les persones amb trastorns
depressius
Crear un protocol d'atenció per a les persones amb
trastorns depressius
Existència de protocol
Implantar el protocol d'atenció per a les persones amb
trastorns depressius
Nom de departaments que han implantat el protocol
Millorar l'atenció als persones amb TLP Crear un protocol d'atenció per a les persones amb
TLP
Existència de protocol
Implantar el protocol d'atenció per a les persones amb
TLP
Nom de departaments que han implantat el protocol
Millorar l'atenció a les persones amb problemes de
salut mental greus
Crear un pla d'atenció a les persones amb problemes
de salut mental greu
Existència del Pla
Implantar el pla d'atenció integral per a les persones
amb problemes de salut mental greus
Nom de departaments que han implantat el Pla
POBLACIÓ AMB CONDUCTES SUÏCIDES.
Intervenció Accions Indicadors
Millorar la detecció de les persones amb conductes
suïcides
Desenrotllar accions formatives per a professionals
d'Atenció primària, Emergències i Urgències
Hospitalàries dirigides a millorar la detecció del
suïcidi.
Nom d'accions formatives dirigides a millorar la
detecció de la conducta suïcida.
Millorar l'atenció a les persones amb conductes
suïcides.
Identificar les persones per mitjà d'un codi de suïcidi
que generarà una atenció en els servicis de salut
mental abans de 72 hores, a través de la història
clínica
Existència de ferramenta informàtica per a la
identificació de codi suïcidi.
Resposta mitjana d'atenció a l'activació de codi de
suïcidi.
Implantar protocols d'atenció per a les persones amb
conducta suïcida en els Unitats de Salut Mental i
Unitats de Salut Mental Infantoadolescent.
Existència de programes específics d'atenció en cada
departament.
Desenrotllar accions formatives per a professionals
de Salut mental dirigides a la detecció i l'atenció de
les persones amb conductes suïcides.
Millorar la continuïtat assistencial de les persones
amb conductes suïcides.
Desenrotllar un registre específic per a l'elaboració
d'un pla de gestió del risc per a les persones amb
conductes suïcides.
Existència del registre informàtic. Codis CIM
35
Elaborar un pla de seguretat per a les persones amb
conductes suïcides inclòs en la història clínica
informatitzada d'accés per a tots els nivells d'atenció
sanitària.
Nom de plans de seguretat elaborats
Millorar l'atenció a les persones supervivents del
suïcidi
Implantar protocols d'atenció en els Unitats de Salut
Mental per a l'atenció als persones supervivents del
suïcidi
Existència de programes específics d'atenció en cada
departament
36
ACCIONS 2017 2018 2019
Primer semestre
Segon semestre
Primer semestre
Segon semestre
Primer semestre
Segon semestre
Crear espai en la pagina web de prevenció del suïcidi i maneig de la conducta
suïcida en la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, que continga
informació i els itineraris assistencials d'ajuda.
Seleccionar i posar a disposició ferramentes d'informació apps, xarxes socials,
que seguixen referents per a la informació en suïcidi.
Crear activitats de difusió d'informació sobre el suïcidi i maneig de la
conducta suïcida per a la població general
Desenrotllar un acord amb els mitjans de comunicació sobre el tracte
responsable en els mitjans de comunicación
Elaborar un observatori del suïcidi i la conducta suïcida. Desenrotllar sistemes de registre amb l'especificitat del suïcidi i la conducta
suicida
Identificar els punts negres de suïcidi utilitzats per la població de la Comunitat
Valenciana a través d'una línia d'investigació
Proposar accions per a la limitació d'accés a punts identificats com negres a
les administracions competents
Crear la mesa de lluita per a l'eradicació de l'estigma dels problemes de salut
mental.
Realitzar cribratge de risc de suïcidi a totes les dones que donen positiu en
violència de gènere en SIVIO.
Incorporar en el SIVIO preguntes relacionades amb el risc de suïcidi per a
dones en situació de violència de gènere. Realitzar cribratge de violència de gènere (SIVIO) a totes les dones a les quals
s'haja detectat risc de suïcidi.
Desenrotllar activitats formatives dirigides a professionals d'Atenció Primària
per a la millora de la detecció de problemes de depressió en la població
infantoadolescent.
Valorar risc de suïcidi dels fills i filles de dones víctimes de violència de
gènere
Crear comissions de coordinació Educació-Salut Mental que incloguen
l'elaboració de tallers específics per a la prevenció de la depressió.
Desplegar protocols d'actuació sobre bullying i ciberbullying Elaborar espais de col·laboració Educació-Salut Mental que incloguen
protocols de detecció de risc suïcida.
Realitzar cribratge dels trastorns depressius dins del programa de l'ancià. Protocol·litzar l'actuació de persones majors en salut mental amb problemes
de salut mental
Elaborar un protocol de coordinació amb servicis socials i/o equips d'atenció
de carrer per a la millora d'atenció de les persones sense llar.
Col·laborar en el seguiment i continuïtat del PAIEM Desenrotllar accions formatives per a professionals d'Atenció Primària,
Emergències dirigides a millorar la detecció del suïcidi.
Elaborar un protocol d'atenció per a les persones amb trastorns depressius Implantar el protocol d'atenció per a les persones amb trastorns depressius Elaborar un protocol d'atenció per a les persones amb TLP Implantar el protocol d'atenció per a les persones amb TLP Elaborar un pla d'atenció per a les persones amb problemes de salut mental
greu
Implantar el pla d'atenció integral per a les persones amb problemes de salut
mental greus
Identificar les persones per mitjà d'un codi de suïcidi, que generarà una
atenció en els servicis de salut mental abans de 72 hores a través de la història
clínica
Implantar protocols d'atenció per a less persones amb conducta suïcida en les
Unitats de Salut Mental i Unitats de Salut Mental Infantoadolescent.
Desenrotllar accions formatives per a professionals de Salut mental dirigides a
la detecció i l'atenció de les persones amb conductes suïcides.
Desenrotllar un registre específic per a l'elaboració d'un pla de seguretat per a
les persones amb conductes suïcides.
Elaborar un pla de seguretat per a les persones amb conductes suïcides inclòs
en la història clínica informatitzada d'accés per a tots els nivells d'atenció
sanitari.
Implantar protocols d'atenció en les Unitats de Salut Mental per a l'atenció a
les persones supervivents del suïcidi
37
5.MISSATGES CLAU SOBRE SUÏCIDI
38
6. COMITÉ D'ELABORACIÓ
Direcció: Rafael Sotoca Covaleda, Director General de Assistència Sanitària.
Membres del comité d’elaboració i redacció:
Coordinació: José A. López Cócera. Oficina Autonòmica de Salut Mental
Begoña Frades García. Oficina Autonòmica de Salut Mental
Josep Pena Garijo. Oficina Autonòmica de Salut Mental
Araceli Oltra Ponzoda. Oficina Autonòmica de Salut Mental
Asunción Font Villasclara. Oficina Autonòmica de Salut Mental
Suport administratiu: Carmina Almuzara
Membres del grup de treball:
1. Amparo Moya Rodrigo 2. Antonio Félix de Castro 3. Beatriz Corral Alonso 4. Carla Ramos 5. Eloy García Resa 6. Francisco J. Santos Comino 7. Gema Martinez Giner 8. Gonzalo Nielfa Murcia 9. Helena Tobella Herena 10. Isabel López Arteche. 11. Joan Rodríguez Martin 12. Jorge De la Torre Edo 13. José Vicente Andreu Ruíz 14. José Vicente Baeza Alemán 15. Lorena Blasco 16. Manuel Barceló Iranzo 17. María Beltrán Beltrán 18. María Emilia Rodríguez Rodríguez 19. María José Corral 20. María Luisa Vidal Sánchez 21. María Teresa Miralles Pérez 22. Marina Gutiérrez Rodríguez 23. Marien Sánchez Martínez 24. Mercedes Asuero Lluesma 25. Miguel Hernandez Viadel 26. Pablo Cabeza 27. Patricia Llorens Rodríguez 28. Pilar Tomas Martínez. 29. Rafael Mora Mora. 30. Raquel Gómez Martínez 31. Silvia Catalán González 32. Vicente Elvira Gruañes. 33. Yolanda Román Ruiz
39
7. BIBLIOGRAFIA
Fernández Liria, M. H. (2009). Prevención y Promoción en Salud Mental. En T. Palomo, Manual de
Psiquiatría (pp. 701-710). Madrid: ENE Publicidad S.A.
Al-Halabí, S., et al. Validación de la versión en español de la Columbia-Suicide Severity Rating Scale (Escala
Columbia para Evaluar el Riesgo de Suicidio). Rev Psiquiatr Salud Ment (Barc.). 2016.
http://dx.doi.org/10.1016/j.rpsm.2016.02.002
Aliaga J, Rodríguez L, Ponce C, Frisancho A, Enríquez J. Escala de desesperanza de Beck (BHS):
Adaptación y características psicométricas. Rev investig psicol. 2006;9(1):69-79
Ankaya B, Talbot NL, Ward EA, Duberstein PR. Parental sexual abuse and suicidal behaviour among women
with major depressive disorder.Canadian Journal of Psychiatry - Revue Canadienne de sychiatrie 57(1):45-
51, 2012 Jan RuizPérez I., Orly deLabri Lima A: El suicidio en la España de hoy. Gaceta Sanitaria. 2006;
20(Sup 1):25-31
Ansean, A. Manual de Prevención, Intervención y Postvención de la Conducta Suicida. Fundación Salud
Mental. 2014
Baca Garcia, E &Aroca, F. (2014) Factores de riesgo de la conducta suicida asociados a trastornos
depresivos y ansiedad. Salud Mental, 37 (5), 373-380
Bobes García J, Sáiz Martínez PA, Bascarán Fernández T, Bousoño García M. Comportamientos suicidas.
Prevención y tratamiento. Barcelona: Ars Medica; 2004
Calvo, F; Giralt, C.; Calvet, A. Y Carbonells, X. (2016). Riesgo de Suicidio en población sin hogar. Clínica y
Salud, 27, 89-96.
Carrasco Gómez JJ. Responsabilidad médica y psiquiatría. Madrid: Colex; 1990
Codi Penal, Llei Orgànica 10/1995. Boletín Oficial del Estado núm. 281, (24 de novembre de 1995).
Commision of European Communities. (2004). The State of Mental Health in the European Union.
Luxembourg: European Communities.
40
Consejo General de Colegios Médicos. Código de ética y deontología médica. Madrid: Organización Médica
Colegial; 1999. Disponible en: http://www.cgcom.org/deontologia.
Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública. Generalitat Valenciana. Estratègia Autonòmica de Salut
Mental 2016-2020
Constitució Espanyola. Boletín Oficial del Estado núm. 311, (29 de desembre de 1978
Cooper J, Murphy E, Jordan R, Mackway-Jones K. Communication between secondary and primary care
following self-harm: are National Institute of Clinical Excellence (NICE) guidelines being met?. Ann Gen
Psychiatry. 2008;23(7):21.
Qüestió d'inconstitucionalitat 4542-2001. Plantejada pel Jutjat de Primera Instància núm. 8 d'A Coruña en
relació amb els paràgrafs primer i segon de l'article 763.1 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament
Civil. Dret a la llibertat personal i reserva de llei orgànica: inconstitucionalitat de la previsió, en llei
ordinària, de l'internament forçós en establiment de salut mental dels que patisquen trastorns psíquics. Ple del
Tribunal Constitucional, Sentència 132/2010, de 2 de desembre de 2010. Boletín Oficial del Estado núm. 4,
(1 de enero de 2011).
Defuncions segons la causa de mort 2007. Taxes de mortalitat per causes [Internet]. Madrid: Institut
Nacional d'Estadística; 2007 [citat 22 gener 2010]. Disponible en:
http://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t15/p417/a2007/l0/&file=01004.px&type=pcaxis&L=0
Díaz-Ambrona Bardají MD, Serrano Gil A, Fuertes Rocañin JC, Hernández Díaz-Ambrona P. Introducción a
la medicina legal. Barcelona: Díaz de Santos; 2007
Enjuiciamiento Criminal. Madrid: Boletín Oficial del Estado; 2010
Estrategia en Salud Mental del Sistema Nacional de Salud. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo; 2009-
2013
Eva Dumon&Prof.Dr. Gwendolyn Potzky. Universitat d'Investigació sobre Suïcidi. Universitat de Gant.
Directrius Generals per a la Prevenció del Suïcidi. Eurogenas. 2014
Fuertes Rocañín JC, Cabrera Forneiro J. La Salud Mental en los Tribunales. Madrid: Arán Ediciones; 2007.
41
García-Caballero A, Recimil MJ, Touriño R, García-Lado I, Alonso MC, Werlang B, et al. Adaptación y
validación de la Semi-Structured Interview for Psychological Autopsy (SSIPA) en Español. Actas Esp
Psiquiatr. 2010;38(6):332-9
Grupo de trabajo de la Guía de Práctica Clínica de Prevención y Tratamiento de la Conducta Suicida. Guía
de Práctica Clínica de Prevención y Tratamiento de la Conducta Suicida. Plan de Calidad para el Sistema
Nacional de Salud del Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad. Agencia de Evaluación de
Tecnologías Sanitarias de Galicia (avalia-t); 2012. Guías de Práctica Clínica en el SNS: Avalia-t 2010/02.
Haro JM, Palacín C, Vilagut G, Martínez M, Bernal M, Luque I, et al. Prevalencia de los trastornos mentales
y factores asociados: resultados del estudio ESEMeD-España. Med Clin (Barc). 2006;126(12):445-51.
Hoytema van Konijnenburg, Eva M M. New hospital-based policy for children whose parents present at the
ER due to domestic violence, substance abuse and/or a suicide attempt. Eur J Pediatr 2012.
Hooven, Carole. Childhood Violence Exposure: Cumulative and Specific Effects on Adult Mental Health..
Journal of Family Violence 2012 Aug 27 (6): 511-22.
Informe mundial sobre la violencia y la salud: resumen. Washington, D.C., Organización Panamericana de la
Salud,Oficina Regional para las Américas de la Organització Mundial de la Salut, 2002.
Jané-Llopis, E. & Anderson, P. (2005). Mental Health Promotion and Mental Disorder Prevention. A Policy
for Europe. Nijmegen: Radboud University Nijmegen.
Kerr PL, Muehlenkamp JJ, Turner JM. Nonsuicidal self-injury: a review of current research for family
medicine and primary care physicians. J Am Board Fam Med. 2010;23(2):240-59.
Llei bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i
documentació clínica, Llei 41/2002. Boletín Oficial del Estado núm. 274, (15 de novembre de 2002).
Llei General de Sanitat, Llei 14/1986. Boletín Oficial del Estado núm. 102, (29 de abril de 1986).
Llei d'Enjudiciament Civil, Llei 1/2000. Boletín Oficial del Estado núm. 7, (8 de gener de 2000).
Llei Orgànica 1/2015, de 30 de març, per la qual es modifica la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre,
del Codi Penal.
42
Llei de regulació del tractament automatitzat de les dades de caràcter personal, Llei Orgànica 5/1992. Boletín
Oficial del Estado núm. 262, (31 d'octubre de 1992).
Lorente Acosta M, Sánchez de Lara Sozano C, Naredo Camblor C. Suicidio y violencia de género. 2006.
McMillan D, Gilbody S, Beresford E, Neilly L. Can we predict suicide and non-fatal self-harm with the Beck
Hopelessness Scale? A meta-analysis. Psychol Med. 007;37(6):769-78
Ministeri de Sanitat i Consum. (2007). Estrategia en Salud Mental del Sistema Nacional de Salud 2006.
Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo. Centro de Publicaciones.
Ministeri de Sanitat, Servicis Socials i Igualtat. Víctimas mortales por violencia de género. Noviembre 2012.
Miret, M., Ayuso-Mateos, J.L., Sáncehz-Moreno, J., & Vieta, E. (2013). Depressive disorders and suicide:
epidemiology, risk factors and burden. Neuroscience& Biobehavioral Reviews, 37 (10), 2372-2374
Miret M, Nuevo R, Morant C, Sainz-Cortón E, Jiménez-Arriero MA, López-Ibor JJ, et al. Calidad de los
informes médicos sobre personas que han intentado suicidarse. Rev Psiquiatr Salud Ment. 2010;3(1):13-8.
Moreno Toledo A. El suicidio en el anciano institucionalizado. Revista Científica Electrónica de Psicología.
[revista en la Internet] s/f [citado 2012 Ene 26]; 10. Disponible en:
http://dgsa.uaeh.edu.mx/revista/psicologia/IMG/pdf/15_-_No._10.pdf
Organització Mundial de la Salut. Prevención del suicidio: un instrumento para trabajadores de atención
primaria de salud. Ginebra: Departamento de Salud Mental y Toxicología, Organització Mundial de la Salut
2000 Disponible en: www.who.int/entity/mental_health/media/primaryhealthcare_workers_spanish.pdf
Organització Mundial de la Salut. Prevención del Suicidio: un instrumento para policías, bomberos y otros
socorristas de primera línea. Ginebra. Departamento de Salud Mental y Abuso de Sustancias. 2009.
Organització Mundial de la Salut. Prevención del suicidio: un imperativo global. Oficina Regional para las
Américas. Organización Panamericana de la Salud. 2014
Organització Mundial de la Salut. Prevención del Suicidio: recurso para consejeros. Ginebra. Departamento
de Salud Mental y Abuso de Sustancias. Trastornos Mentales y Cerebrales. 2006
Organització Mundial de la Salut. Prevención del suicidio. Un instrumento para docentes y demás personal
institucional. Ginebra. Departamento de Salud Mental y Abuso de Sustancias. 2001
43
Organització Mundial de la Salut. ¿Cómo establecer un grupo de supervivientes? Ginebra. Departamento de
Salud Mental y Abuso de Sustancias. 2000
Organització Mundial de la Salut. Prevención del Suicidio: un instrumento para profesionales de los medios
de comunicación. Ginebra. Departamento de Salud Mental y Abuso de Sustancias. 2000
Organització Mundial de la Salut. Guia de Intervención mhGAP para los trastornos mentales, neurológicos y
por uso de sustancias en el nivel de atención de la salud no especializada. 2011
Organització Mundial de la Salut. mhGAP. Programa de Acción para Superar Brechas en Salud Mental 2008
Organització Mundial de la Salut. (2001). Basic documents 1. Ginebra: Organització Mundial de la Salut.
Organització Mundial de la Salut. (2013). Plan de Accion sobre Salud Mental 2013-2020. Ginebra:
Organització Mundial de la Salut.
Pardo et al, Relación temporal entre el último contacto sanitario y el suicidio consumado, análisis de
supervivencia 2015. XVIII Congreso nacional de Psiquiatría, Santiago de Compostel·la.
Guía de Intervención mhGAP para los trastornos mentales, neurológicos y por uso de sustancias en el nivel
de atención de la salud no especializada [Internet]. Geneva: World Health Organization, Department of
Mental Health and Substance Abuse; 2010 Disponible en:
http://www.who.int/mental_health/evidence/mhGAP_intervention_guide/en/index.html
Plan de acción sobre salud mental 2013-2020. Ginebra: Organització Mundial de la Salut; 2013.
http://apps.who.int/iris/bitstream/10665/97488/1/9789243506
Protocolos de intervención en urgencias extrahospitalarias 061. Santiago de Compostel·la: Xunta de Galicia;
2008
Posner K, Melvin GA, Stanley B. Identification and Monitoring of Suicide Risk in Primary Care Settings.
Primary Psychiatry. 2007;14(12):50-5.
Recomendaciones sobre la Detección, Prevención e Intervención de la Conducta Suicida. Servicio Andaluz
de Salud. 2010
Robles Garcia R, Agraz Páez A, Ascencio Guirado M, Mercado Salcedo E, Hernández Múñoz L. Evaluation
of suicide risk in children: psychometric properties of the Spanish version of the Risk of Suicide
Questionnaire (RSQ). Actas Esp Psiquiatr. 2005;33:292–97
44
Ros Llorens, R; Pardo Guerra, M; Pardo Guerra,L; Hernández Gaspar, C; Mora Marín, R; Palmer Viciedo,
R; Ventura Álvarez, M. Equipos de atención primaria: elementos claves de prevención. Pòster presentat en
els VI Encuentros en Psiquiatría. Sevilla, 2015.
Ros Montalbán S. La conducta suicida. Madrid: Arán; 1997
SAMHSA’S National Mental Health Information Center. National. Suicide Prevention Efforts. Rockville
(MD): SAMHSA Health Information Network; 2016. http://mentalhealth.samhsa.gov/publications
Silverman MM, Berman AL, Sanddal MD, O’Carroll PW, Joiner TE. Rebuilding the Tower of Babel: A
Revised Nomenclature for the Study of Suicide and Suicidal Behaviors. Part 2: Suicide-Related Ideations,
Communications, and Behaviors. Suicide Life Threat Behav. 2007;37(3):264-77
Szanto K, Gildengers A, Mulsant BH, Brown G, Alexopoulos GS, Reynolds CF. Identification of suicidal
ideation and prevention of suicidal behavior in the elderly. DrugAging. 2010; 22 (3): 11-24.
Thompson R .Suicidal ideation in adolescence: examining the role of recent adverse experiences. Journal of
Adolescence 35(1):175-86, 2012 Feb 35(1):175-86, 2012 Feb
45
8.ANNEXOS
8.1 SENYALS D'ALARMA DE RISC DE SUÏCIDI Les persones:
Referixen que pensa sovint en el suïcidi i no pot deixar de donar-li voltes. Si açò ocorre, es requerix
diferenciar la possibilitat de suïcidar-se amb la por de perdre el control en un problema d'ansietat o obsessió.
Verbalitzen directament o indirectament la idea o possibilitat de suïcidar-se, amb frases com
“ ja no faig res en esta vida”, “vull anar-me'n per sempre”, “la vida no val la pena”, “el que volguera
és morir-me”, “per a viure d'esta manera el millor és estar mort”. “açò no durarà molt”, “prompte
alleujaré el meu patiment”, “deixaré de ser una càrrega”; així com les dirigides cap a ell mateix, el
futur o la vida com ara “no valc per a res”, “estaríeu millor sense mon ”,“estic cansat de lluitar”,
“vull posar fi a tot”, “les coses no milloraran mai”.
Amenacen o es comenta a persones pròximes la seua amenaça, la qual cosa es podria
entendre com una petició d'ajuda.
Realitzen comentaris a persones pròximes la insatisfacció i poca voluntat de viure abans que
al professional sanitari, per la qual cosa pot ser de gran utilitat obtindre informació de l'entorn
personal.
Exercixen activitats compatibles amb preparatius per a llevar-se la vida, com per exemple,
arreglar documents, tancar assumptes, preparar el testament, regalar objectes o béns i despedir-se.
Expressen estar sols/es i/o aïllats/des i es veuen incapaços de suportar la vida quotidiana.
Expressa sentiments d'impotència, indefensió, depressió i especialment desesperança.
Perden interés per aficions, obligacions, família, amistats, treball i aparença personal i
comencen a aïllar-se personalment i socialment.
Estan deprimits/des i millora de forma sobtada i inesperada, moment en el qual poden sentir-
se amb forces suficients per a dur a terme els seus plans de suïcidi.
Experimenten canvis de conducta sobtats.
Realitzen accions de recol·lecció d'informació sobre autolesions, mètodes de suïcidi.
Adquirixen de forma sobtada instruments que puguen ajudar al suïcidi sense cap motivació
aparent.
46
8.2 ESCALES DE VALORACIÓ DE RISC DE SUÏCIDI
Escales de valoració del risc suïcida d'utilització més freqüent:
ESCALES AUTOAPLICADES:
Escala de desesperança de Beck.
Escala de depressió de Beck (ítem sobre conducta suïcida).
Escala de risc suïcida de Plutchick
ESCALES HETEROAPLICADES:
SAD PERSONS.
IS PATH WARM
Escala d'intencionalitat suïcida (Suïcide Intent Scale, SIS)
Escala de depressió de Montgomery-Asberg
47
8.3 ALGORITME D'ATENCIÓ AL RISC DE SUÏCIDI
48