DESEMBRE 08DESEMBRE 08GENER 09GENER 09

Harun Farocki, Robert Drew, Audrius Stonys, Pere Portabella, Emile deAntonio, Ben Russell, Andy Warhol, Christian Hincker, Charles Burns, MarieCalliou, Pierre di Sciullo, Lorenzo Mattotti, Richard McGire, Marcel Hanoun,Pavel Kogan, Aleksandr Sokurov, Sergei Paradjanov, Herz Frank, Joao MoreiraSalles, Ralph Steiner, Carter Tutti, David Rimmer, Jean Mitry, Julie Murray,Paul Sharits, Robert Breer, Brady Lewis, Jennifer L. Burford, Pip Chodorov.

el cinema del CCCB

C. Montalegre, 508001 Barcelona

– 933 064 100 –

www.cccb.org/xcentric

La revista Butxaca iwww.maumaubarcelona.com

col·laboren amb Xcèntric.

XCÈNTRIC NEWSXCÈNTRIC NEWS XCÈNTRIC XCÈNTRIC TEXTTEXT

DE LA PERIFÈRIAAL CENTRE

Gonzalo de Lucas

XCÈNTRIC XCÈNTRIC TEXTTEXT

El primer arxiu digital de cinema experimentali documental.ENTRADA LLIURE

Nou emplaçament a laprimera planta delCCCB

Horari: de dimarts a diumenge d’11 a 20 h(dijous fins a les 22 h)Autors i títols disponibles a:www.cccb.org/ca/arxiu_xcentric

Noves adquisicionsTres llargmetratges, La Libertad (2001), Losmuertos (2004) y Fantasma (2006). Trilogiafonamental del cineasta argentí LisandroAlonso, autor renovador del cinemadocumental actual.

Xcèntric a Madrid i aA CoruñaLa Casa Encendida va projectar durant elsmesos de setembre i octubre el programaXcèntric: el cinema pensa l’art, itineraris pelsprocessos creatius amb un gran èxit depúblic. El novembre el cicle itinerant es vaveure al CGAI (Centro Galego de Artes daImaxe) de A Coruña. Dominique Païni vapublicar a Cahiers du Cinema España unarticle en profunditat sobre el cicle.

En directeEl cicle Súper-8, PETIT GRAN FORMAT presentaen primícia a Espanya MOBILESKINO (Basilea)i LOS SUPEROCHEROS (Amsterdam). El jovecol·lectiu suís Mobileskino instal·larà els seusoriginals jocs interactius, creatscompletament en súper-8. Los Superocherospresentaran una actuació musical que integrapel·lícules «orfes» en súper-8 en unespectacle creat en exclusiva per a Xcèntric.

Xcèntric, un sol epígrafPer facilitar una línia de programació d’acordamb el cinema que promou Xcèntric, aquestatemporada prescindim dels titulars lessessions amb epígrafs com ara «Cinemainvisible», «Rescrits» o «Variacions del real».Amb això es pretén reforçar el valor de laprogramació sense delimitacions decategories.

Xperimenta 09Convocatòria Xperimenta '09 (26 - 28 febrer)Sessió especial found footage film on elsreconeguts cineastes Peter Tscherkassky iCraig Baldwin comentaràn una sel.lecció de10 peces d'autors locals.

Projeccions en súper-8 al’auditori els dies 8, 9 i 11

Helen Hill, Claudio Caldini, Jan Kounen,John Porter, Joseph Morder, DónalÓ’Céilleachair, Stan Brakhage, DanielaCugliandolo, Chris Kennedy, Kika Thorne,Colas Ricard , Martin Gracineau, JürgenReble, Peter Tscherkassky, DerekJarman, José Ernesto Díaz-Noriega,David Domingo, Juan Bufill, VirginieManuel, Eugeni Bonet, Marcel Pey, OriolSánchez, Albert Alcoz, Maximiliano Viale,Eugènia Balcells, Pere Ginard , LauraGinès, Manuel Huerga , Ernesto Baca

Pantalles al Hall del CCCB:ScopitoneMarató S-8Open ScreenConvidats especials:Mobileskino (Suïssa)Los Superocheros (Holanda)

Davant la propagada convicció que lahistòria del cinema ja és vella, que ensdeixen els manuals acadèmics, es potaventurar que si la història és vella elcinema no ho és, ja que les sevespossibilitats i potències amb prou feiness’han començat a descobrir i intuir. Quanarriben al final de la seva obra, moltsgrans mestres (Renoir, Nicholas Ray,Dreyer, Godard, Welles) han lamentatdeixar el cinema en ple descobriment,sentir que just aleshores començavena entendre el muntatge i endevinavenles seves possibilitats. I si la històriad’un art que s’està descobrint no pot servella, caldrà veure què la precedeix, ja

que, com deia Danièle Huillet al final dela seva vida, «el cinema està a laprehistòria».

El que des del principi ha importat aXCÈNTRIC en el cinema «xcèntric», enles programacions dels altres cinemes,no és fixar un lloc a la perifèria, alsmarges, sinó precisament veure larelació que s’estableix entre la «x» i el«centre», o com a la perifèria, a leszones aparentment minoritàries o més«invisibles» del cinema, es troben ambfreqüència aquelles obres que acabenocupant un lloc central en el seuesdevenir i en les seves expectatives

futures. Tal com va escriure MannyFarber, el cinema contemporani s’hasegmentat en dos grans cossos: elsfilms que gaudeixen d’una promociómediàtica i als quals no escapa caperemita i «un tipus de film menys visible,que es desplaça cap a altres formesartístiques, es preocupa per l’estructurai inverteix poderosament en el nostrecap amb motivacions i idees querecompensen de bon tros les gransdificultats que vam tenir per trobar-lo».

Al marge de les actualitats i els gransesdeveniments, de les estrenes i lesrecepcions de la crítica, el cinema té,doncs, els seus altres ritmes, els seuspropis espais, en ocasions lents,intermitents i graduals, molt sovintsubterranis, en què els cineastesassagen, proven, documenten,s’aventuren, deixen un testimoni. Si enel seu dia Jonas Mekas i els cineastesunderground eren outsiders deHollywood, avui resulten, en l’era delcinema digital, precursors de moltes deles formes plàstiques i les recerquesestètiques dels cineastes amb les sevespetites càmeres manejables.Tal com indica la paraula en una de lesseves accepcions, programar també ésfer una previsió, traçar un mapa, crear

una expectativa. Per veure com lahistòria del cinema només es potreescriure, mantenir un flux continu enles dues direccions (d’enrere capendavant, d’ endavant cap enrere), ésnecessari descobrir i fer hipòtesis sobreaquests moviments subtils. Quinespel·lícules del passat enllacen amb elsestats actuals del cinema, les sevespossibilitats tècniques, els «aires del’època»? Quan són visionàries,prefiguren, anticipen? De vegades estracta de films oblidats, ja a penesprojectats, de gèneres menors; d’altres,es tracta de tornar-los a contextualitzari proposar una nova relació amb altrespel·lícules. I en un trajecte reversible,quins films actuals ens descobreixenaquelles vies subterrànies que pocs vanreconèixer, que es van perdre tal vegadacom a singularitats o obresexcèntriques, i avui enllacen amb elcinema i les seves noves onades?

La història del cinema, en definitiva, nos’escriu com una mera successió depel·lícules, èpoques, moviments, sinótambé de dalt a baix, en la marea delsseus corrents i contracorrents, en elsseus punts d’intersecció, retrobada oreinici. Quan a Chris Marker vanproposar-li a la Tàpies una retrospectiva

de la seva obra, l’any 1998, va decidirprogramar també les pel·lícules de JoséVal del Omar, que aleshores gairebé nos’havien projectat a Barcelona: deu anysdesprés, les projeccions, els articles, elsfilms i els llibres sobre Val del Omar sesucceeixen, a la recerca dels seussecrets de laboratori. La seva obra nonomés il·luminava una part fosca,invisible, silenciada, del cinemaespanyol durant el franquisme, sinótambé la mateixa obra de Marker i lesseves prefiguracions del cinema digital.Entre la «x» (un lloc inclassificable) i el«centre» hi ha un pont, i cal fer latemptativa de travessar-lo: on trobar elcinema que ens estimula, que s’apropaa les nostres incerteses creatives, queens fa reflexionar sobre les possibilitatsdels nous suports de producció iexhibició. Si en el presumpte centre (lessales comercials) no es troba, s’ha dereubicar en el veritable centre que és,de vegades, la perifèria.

XCÈNTRIC XCÈNTRIC TEXTTEXT

Arxiu://Arxiu://

XCÈNTRIC NEWSXCÈNTRIC NEWS XCÈNTRIC NEWSXCÈNTRIC NEWSTotes les projeccions seranen VOS en català i en formatcinematogràfic (16/35 mm),llevat que s’indiqui elcontrari. El CCCB es reservael dret de modificar laprogramació per raons deforça major. Projeccions al’auditori. Aforament limitat.Es prega puntualitat.

Venda anticipada a les taquillesdel CCCB i al Telentrada:

902 10 12 12www.telentrada.com

8

9

8. Pneurosis en el baño / Daniela Cugliandolo9. Alicia, Lewis Carrol y el tiempo / Daniela Cugliandolo

Preus

Programació a càrrec de Núria Aidelman, NúriaEsquerra, Laida Lertxundi, Gonzalo de Lucas iAntoni Pinent.

Direcció: Carolina López.Il·lustracions: José Antonio SoriaDisseny gràfic: Valmont comunicación

DES 08DES 08

Dijous 4, 20 h

Imatges de presonsHarun Farocki

Harun Farocki realitza un pertorbador ilúcid assaig sobreles mirades «de control» a partir de lesimatges gravades per les càmeres devigilància de les presons de màximaseguretat als Estats Units —queinclouen la mort d’un reclús desprésd’una baralla— i altres materials ifragments de films (imatges de Genet,Bresson, documentals del nazisme.) Enel seu últim film, Respite, recupera unapel·lícula de propaganda nazi filmada —sota les ordres del comandant— per unpresoner d’un camp de trànsit que seràdeportat i assassinat, en una altraanàlisi concisa i aterridora de foundfootage.

GefängnisbilderHarun FarockiAlemanya, 2000, 60 min, vídeo, VOSE

RespiteHarun FarockiAlemanya, 2007, 30 min, vídeo, VOSE

DESEMBRE 08GENER 09

Diumenge 7, 18.30 h

JFKdavant del direct cinema

El 1960 Robert Drew va filmar l’ascensi el triomf de Kennedy a les primàriesdemòcrates amb una tècnicarevolucionària: va reunir un grupd’extraordinaris operadors de càmera(Pennebaker, Leacock, Albert Masyles),els va subministrar càmeres lleugeresi va demanar que filmessin senseintervenir en els fets. Va ser l’eclosió deldirect cinema i una nova era en lafilmació de la política. Drew va dedicardues peces més a JFK: a Crisis —l’únicapel·lícula que ha testimoniat la intimitatd’un president americà durant unacrisi— va efectuar el retrat de John i elseu germà Bobby durant uns altercatsracials, i Faces of November tracta sobrela seva mort.

PrimaryRobert DrewEUA, 1960, 60 min, 16 mm

Crisis: Behind a Presi-dential CommitmentRobert DrewEUA, 1963, 52 min, 16 mm

Faces of NovemberRobert DrewEUA, 1963, 12 min, 16 mm

Dijous 11, 20 h

El documental postsovièticAudrius Stonys

El lituà Audrius Stonys és un dels millorsdocumentalistes de la tradiciópostsoviètica. Admirador d’Herzog,Mekas o Tarkovski, el seu cinemameditatiu és una conjura contra lasoledat: “Les pel·lícules permeten trobara gent com tu. Hi ha molts tipus de films,però la majoria recorden a una conversaentre dues persones”. A Alone, una nenapetita fa un viatge fins a la presó per avisitar a la seva mare; en el seu últimfilm, The Bell, el so d'una campanasubmergida fa segles en un llac ressonamisteriosament en la vida d'un petitpoble. A fi de trobar-la, uns bussos sesubmergeixen en l'aigua.

AloneAudrius StonysLituània, 2001, 28 min, 35 mm

The BellAudrius StonysLituània, 2007, 55 min, vídeo

Diumenge 14, 18.30 h

Painter’s Painting

Painter’s Painting és un gran collagedocumental sobre l’efervescència delsmoviments artístics d’avantguarda aNova York: de l’expressionisme abstractea l’art pop, a través d’entrevistes alstallers, pintures i altres documents delprocés creatiu d’Andy Warhol, JacksonPollock, Willem de Kooning, JasperJohns, Robert Rauschenberg, BarnettNewman o Robert Motherwell, moltsd’ells amics d’Emile de Antonio. Com apròleg, un curt de Pere Portabella sobrela intervenció de Miró en els vidres delCol·legi d’Arquitectes de Barcelona i laseva posterior destrucció».

Miro, l’altrePere PortabellaEspaña, 1969, 15 min, vídeo

Painter’s Painting:The New York Art Scene1940-1972Emile de AntonioEUA, 1972, 116 min, 35 mm

Dijous 18, 20 h

Russell, Warhol:Incandescències

Ben Russell recull les impressions d’unpúblic en estat d’èxtasi davant el sorolldel grup Lighting Bolt. És unamanipulació de l’experiència del directe- real time -, que retrata els jovesentregats amb un potent focus de llumque prové de darrere de l’escenari.Lupe Vélez fou una efímera estrella deHollywood que es vestí i preparà per asuïcidar-se a casa seva. Warhol, en unade les seves sàtires de l’studio system,converteix a una fràgil Edie Sedgwick enLupe. Ambdós tracten la dicotomiacelebritat/anonimat, mostrant a l’ésserhumà en l’estat embriagador de quireflexa una llum aliena.

Black and White Tryppsnumber 3Ben RussellEUA, 2007, 12 min, 16 mm

LupeAndy WarholEUA, 1972, 12 min, 16 mm

Diumenge 28, 18.30 h

Impressions animades

Sis rellevants il·lustradors i dibuixantsdel còmic més independent donen vidaals seus malsons. Prescindint del color,tots han utilitzat el blanc i negre en unfascinant joc gràfic de llums i ombres.Les històries entrellaçades formen unfilm, creat en animació digital, on lesfòbies, la repulsió i els malsons cobrenvida.

Peur(s) du noirChristian Hincker “àlies Blutch”,CharlesBurns, Marie Calliou, Pierre di Sciullo, LorenzoMattotti, Richard McGireFrança, 2007, 1 h 25 min, 35 mm

DES 08DES 08 DES 08DES 08 DES 08DES 08 GEN 09GEN 09 GEN 09GEN 09

Hagop HovnatianSergei Paradjanov1965, 10 min

Arabeski na tempu Pirosmani(Arabesco sobre Pirosmani)Sergei Paradjanov1986, 20 min, 35 mm

Veckas par 10 minuten(Diez minutos más viejo)Herz Frank1978, 10 min, vídeo

Diumenge 25, 18.30 h

Experiments líquids

Sessió caracteritzada pel diàleg ques’estableix entre clàssics del cinemad’avantguarda dels anys vint iexperimental dels anys cinquanta isetanta i altres films més recents delsegle que hem començat. El punt encomú d’aquestes peces és el seucomponent líquid, però les intencionsamb les quals s’utilitza són diferents: jasigui per il·lustrar una partitura musicalcom busca Jean Mitry des del seustextos teòrics portats aquí a la pràctica;com a element de rerefons perequiparar-lo amb la superfície de lapel·lícula en el cas del cineasta nord-americà Paul Sharits; o bé The Noise ofChance, un experiment de laboratorimusical on la pista sonora altera el líquid-pantalla.

H2ORalp SteinerEUA, 1929, 12 min, 16 mm

The Noise of ChanceCarter Tutti2006, 4 min 35 s, vídeo

Blue MovieDavid RimmerCanadà, 1970, 6 min, 16 mm

GEN 09GEN 09

Images pour DebussyJean MitryFrança, 1952, 13 min, 16 mm

Fl. OzJulie Murray2003, 8 min, 16 mmS:TREAM:S:S:ECTION:S:S:ECTIONEDPaul SharitsEUA, 1968-1971, 42 min, 16 mm

BlazesRobert BreerEUA, 1961, 3 min, 16 mm

69Robert BreerEUA, 1968, 5 min, 16 mm

Chez Robert BreerJenifer L. BurfordFrança, 1992, 7 min, 16 mm

LMNORobert BreerEUA, 1978, 10 min, 16 mm

Swiss Army Knife withRats and PigeonsRobert BreerEUA, 1980, 6 min, 16 mm

Trial BalloonsRobert BreerEUA, 1982, 6 min, 16 mm

Sparkill Ave!Robert BreerEUA, 1993, 5 min, 16 mm

Court-Circuit:Portrait de Robert BreerPip Chodorov2004, 10 min, Vídeo

Time FliesRobert BreerEUA, 1997, 5 min, 16 mm

Dijous 15, 20 h

Marcel Hanoun:quan el cinema pensa el cinema

Des del 1955, en llargs i curts, ficcionsi documentals, films sobre pintors, sobreel teatre i sobre festes populars, MarcelHanoun no ha deixat mai d’explorar elcinema. De la crònica d’un film en procés(Octobre à Madrid) —que ofereix, desdels ulls d’un estranger, un retrat insòliti lliure de censura de l’Espanyafranquista— a la reflexió sobre el seuofici amb les imatges gravades amb untelèfon mòbil (Insaisissable Image). Delsúper-8 al 35 mm, del 16 mm al vídeo,la seva és una obra feta amb «laurgència i la necessitat»: la d’un artesàdel cinema que treballa les sevesmatèries, la d’un dels gransdesconeguts del seu art.

Octubre à MadridMarcel HanounFrança, 1964, 70 min, 16 mm

Insaisissable ImageMarcel HanounFrança, 2007, 19 min, vídeo

GEN 09GEN 09

Diumenge 18, 18.30 h

L’art, el món:Altres films russos i soviètics1966-1996

El cinema rus i soviètic en les sevesaltres històries, subterrànies iapassionades: per l’art, per filmar elmón. Els visitants que contemplen laMadonna Litta de Leonardo al’Hermitage; els paisatges, les runes i lamirada romàntica del pintor francèsHubert Robert filmats per Sokurov;l’univers visual de Paradjanov recreantels seus artistes i pintures preferits(Hovnatian, Pirosmani); uns nenscontemplant —amb por, alegria, èxtasi— una representació de marionetes; elsrostres que viatgen i els rostres queneixen en els dos últims curts dePéléchian. Rostres, pintors, pintures;l’espectador, l’artista, el cineasta.

Vzgljanite Na lico(Miren el rostro)Pavel Kogan1968, 10 min, vídeo

Robert. Schastlivaya zhizn(Hubert Robert, una vida afortunada)Aleksandr SokurovRússia, 1996, 26 min, vídeo

Dijous 22, 20 h

Joao Moreira Salles

Santiago és, a la vida real, l’home quetreballava de majordom a casa de JoaoMoreira Salles quan era un nen. En laseva vida imaginària, Santiago somiaamb ser part de l’aristocràcia europea,els moviments dels quals estudiaminuciosament. En un assaigcompletament íntim, el director intentacopsar l’essència de Santiago, alhoraque reflexiona sobre el gèneredocumental i la complicada relació declasse entre ell i el seu difunt majordom.Aquesta relació es complica amb lesfantasies de Santiago, que somia passard’esclau a amo.

SantiagoJoao Moreira SallesBrasil, 2006, 85 min, vídeo

1. Respite / Harun Farocki2. Crisis / Robert Drew

3. Miro, l’altre / Pere Portabella

Del 8 a l’11

Súper 8, Petit gran formatMés informació a l’xcèntric news

Dijous 29, 20 h

Robert Breer

Pintor, cineasta, creador d’esculturescinètiques i mutoscopis, Robert Breer hadestacat com a autor d’animacióexperimental. Cineasta autodidacta, vacrear les seves primeres peces interessatper dotar de moviment la seva pintura.Breer, un americà a París, va viure lesavantguardes europees i, a la seva tornadaals Estats Units, el cinema underground il’art pop. Despullades d’una narrativaconvencional, les seves pel·lícules hananat incorporant elements figuratius, detraç lliure. La sessió combina les sevespel·lícules més destacades amb tres curtsdocumentals sobre la seva obra. 

Form Phases IRobert BreerEUA, 1952, 2 min, 16 mm

A Man and His DogOut for AirRobert BreerEUA, 1957, 3 min, 16 mm

CollidingBrady LewisEUA, 1989, 7 min

Jamestown BaloosRobert BreerEUA, 1957, 6 min, 16 mm

1

2

3

4. Peur(s) du noir / VVAA

4

5. Octubre a Madrid / Marcel Hanoun6. Santiago / Joao Moreira Salles

5

6

7. Jamestown Baloos / Robert Breer

7