Post on 29-Jun-2015
transcript
El franquisme: El “desarrollismo”
(1950-1973)
1
Lluís Francesc Núñez de Castro i Vallès
ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR DE DIVERSES FONTS:
Armand Figueres (Escola Sunion).
http://www.iescasasviejas.net/home.htm
http://bachiller.sabuco.com/historia/hespa%C3%B1a.htm
http://geohistoria.wikispaces.com/ Sebastian Merino.
“Historia. Batxillerat” Editorial Edebé, Barcelona 2009
“Història”. Batxillerat, Editorial Santillana, Barcelona 2009
2
Abans de començar recorda que.....
La divisió del món en dos blocs antagònics, capitanejats pels Estats Units i la Unió Soviètica, va acabar
provocant en els anys cinquanta una situació d’enfrontament latent i d’enorme tensió que es va anomenar
guerra freda.
L’anticomunisme que s’havia apoderat de l’Administració nord-americana es va encomanar als seus
aliats europeus i el 1949 van organitzar la seva defensa conjunta a través de la OTAN. En els anys
successius es van dedicar a estrenyer el setge al voltant de la URSS, promovent aliances amb altres
règims anticomunistes, com era el cas de la dictadura franquista.
Al final dels anys quaranta, mitjançant la repressió, Franco havia aconseguit neutralitzar les principals
forces d’oposició a l’interior del país. El seu principal problema era econòmic: continuava la recessió
derivada de la Guerra Civil, de la política econòmica autàrquica i de l’aïllament internacional del règim
3
4
0.- INTRODUCCIÓ
“Desarrollisme”: període caracteritzat pel fort desenvolupament econòmic que tingué lloc a Espanya. Es distingeixen
quatre etapes:
a) La rehabilitació internacional (1950-1955)
b) La fi de l’autarquia (1950-1959)
c) Entre l’obertura i l’immobilisme (1959-1973)
d) El miracle econòmic (1959-1973)
5
Conjuntura internacional favorable:
inici de la guerra freda (=enfrontament entre capitalisme i socialisme)
Anys 50 consolidació del franquisme
EUA inicia estratègia d’aliances amb diferents
països (també amb règims no democràtics) Por que en un canvi de règim en aquests
països els portés cap al comunisme
Espanya passa de l'aïllament al
reconeixement internacional
Anticomunisme de Franco afavoreix el reconeixement internacional:
Nous suports obtinguts provoca:
1950 la ONU anul·la la condemna al règim franquista.
Admissions:
1952 Unesco
1955 Nacions Unides admeten a Espanya.
1958 Fons Monetari Internacional
1951 s’inicien converses amb EUA: establir tractat bilateral:
1953 acord amb EUA: ajut econòmic bases militars (Morón, Rota, Torrejón de Ardoz i Saragossa) contradicció
del principis franquistes: hipoteca la seva sobirania nacional; oposició del sector dur del règim
1959 visita d’Eisenhower a Espanya: consagració definitiva del franquisme a nivell internacional, i refermava les posicions
internes del règim en el moment que el Pla d’Estabilització provocava seriosos ajustaments
1.- LA REHABILITACIÓ INTERNACIONAL
6
1.- LA REHABILITACIÓ INTERNACIONAL
7
1.- LA REHABILITACIÓ INTERNACIONAL
A Europa occidental es mantenen les reticències
rebuig de la petició d’ingrés a la Comunitat Econòmica Europea (després del Tractat de Roma de 1957)
amb el temps les fronteres amb Europa cada vegada més permeables: flux creixent de treballadors espanyols i
arribada a Espanya del turisme
Calia que Espanya es liberalitzés i democratitzes
1953 Concordat amb la Santa Seu
Ja existia una Estreta col·laboració: Congrés Eucarístic (1952) a Barcelona
Legitimització moral del règim davant el comunisme internacional
Conservació la capacitat en la designació dels bisbes a canvi de concessions a
l’església:
monopoli religiós del catolicisme
Ordes religioses un estatut jurídic (=el clergat gaudia de jurisdicció pròpia)
dotació econòmica al clergat
Competència de l’església en les causes matrimonials
Fer activitat pàgina 251
8
2.- L’ESGOTAMENT DEL MODEL AUTÀRTIC (1950-1959)
Evidències al 1950 Fracàs de la política econòmica autàrquica:
no s’havia acabat amb la fam i les cartilles de racionament.
La burgesia començava a dubtar de la rendibilitat del sistema:
el baix nivell de consum = impossible revifar la producció industrial i era més rendible
evadir capitals cap a Europa
Dècada dels cinquanta s’aplicaran mesures liberalitzadores
Començament dels cinquanta Fase de lenta recuperació econòmica coincidint amb l’inici de la fi de l’aïllament,
l’obtenció de l’ajuda nord-americana i canvi lent en l’orientació de la política
econòmica
9
2.- L’ESGOTAMENT DEL MODEL AUTÀRTIC (1950-1959)
2.1 Primers reajustament i fi del racionament
Començament del anys 50
racionament
Augment dels preus
problemes derivats de l’estraperlo
1951 increment de les tarifes dels transports públics: vaga dels
tramvies a Barcelona el 1951 i 1957 = boicot dels usuaris.
vagues dels miners asturians al 1956 i 1957
Instantània ,feta d’amagat, de la vaga de tramvies al
1951 a Barcelona
1951 Franco canvia el govern Objectiu: millorar l’economia
Falangistes conserven algunes parcel·les de poder, com Ministeri de Treball
Aparició o consolidació de figures provinents d’organitzacions catòliques: Joaquin Ruiz-Giménez (educació;
tarannà més obert) i Alberto Martín-Artajo (Afers Exteriors).
Almirall Carrero Blanco (presència política militar;es convertirà en l’home de confiança de Franco; futur successor)
10
2.- L’ESGOTAMENT DEL MODEL AUTÀRTIC (1950-1959)
La Vaga de tramvies fou el boicot que els ciutadans de Barcelona van fer a la Companyia de Tramvies al març de
1951. El motiu inicial fou l'augment del preu del bitllet i el greuge comparatiu que s'establia amb el preu del
mateix servei a Madrid, però la protesta expressava el profund malestar entre la població per les duríssimes
condicions de vida de la majoria de la població d'ençà de la fi de la guerra civil espanyola, alhora que representà
una de les primeres manifestacions massives contra el franquisme.
Durant dues setmanes, la població es negà massivament a utilitzar el transport públic, realitzà els seus
desplaçaments a peu i participà en nombroses manifestacions de protesta. L'inici de la vaga fou espontani, tot
i que més tard s'hi apuntaren i li donaren suport militants de CNT, FNC, FNEC i altres; fins i tot fou detingut el
dirigent del PSUC Gregori López Raimundo. El governador civil, Felipe Acedo Colunga, hi emprà la guàrdia civil en
durs enfrontaments que provocaren morts el 12 de març. Finalment, tant ell com l'alcalde de Barcelona, Josep
Maria Albert i Despujol, foren destituïts i la pujada de preus fou anul·lada
11
2.- L’ESGOTAMENT DEL MODEL AUTÀRTIC (1950-1959)
2.1 Primers reajustament i fi del racionament
Arribada dels ajuts dels EUA + inici de la liberalització econòmica
Crèdits dels EUA i FMI: augmentar les importacions
Millora de la producció agrària= fi de la cartilla de racionament
(1952)
Liberalització parcial dels preus i circulació de les mercaderies
Ampliació del mercat exterior: afavorint les exportacions
Reducció de la inflació frenant la despesa pública
Inici de la fi de l’autarquia
Creixement econòmic
Nivell de Renda per habitant de 1954
supera el de 1935
1956 es fa palès les limitacions dels canvis produïts:
Augment de la inflació arran dels increments salarials, que
repercutien immediatament en l’augment dels preus
pagament de les importacions, cada vegada més nombroses i
cares, feia disminuir les reserves de divises de l’Estat fins arribar, al
1957, a la insolvència, situació que planteja la necessitat d’un pla
d’estabilització
12
2.- L’ESGOTAMENT DEL MODEL AUTÀRTIC (1950-1959)
2.2 Esdeveniments que afecten a l’estabilitat del règim (1/3)
Crisi universitària (1956)
Joaquín Ruiz-Giménez (ministre d'educació)
Permet el retorn de professors
exiliats,
Nomena rectors oberturistes
Revistes de debat i lliure pensament
Rep la crítica de la
premsa falangista
Febrer 1956
Estudiants catòlics,
socialistes i comunistes
Congrés d’estudiants al marge del SEU (sindicat falangista universitari)
Derrota del SEU a les eleccions de la
facultat de Dret de la Complutense
(Madrid)
Escamots armats del SEU prenen la
Ciutat Universitària de Madrid: lluites al
carrer entre estudiants
finalitza amb dura
intervenció de la
policia
Dimissió de Ruiz-Giminez i tancament
de la Universitat (primera vegada
durant la dictadura)
Febrer 1957
Primera Assemblea Lliure
d’Estudiants de la Univ.BCN
Reprimida per la policia
(24 estudiants detinguts)
13
2.- L’ESGOTAMENT DEL MODEL AUTÀRTIC (1950-1959)
2.2 Esdeveniments que afecten a l’estabilitat del règim (2/3)
La descolonització del Marroc
Protectorat tranquil
Relacions diplomàtiques
excel·lents amb el món àrab
Certa tolerància vers al
nacionalisme marroquí (zona
francesa)
Març 1956: França concedeix la independència al seu protectorat marroquí Desordres a la zona espanyola
Govern espanyol pren la
mateixa decisió que França Marroc reivindica l’Ifni, el
Sahara, Ceuta i Melilla
Cop fort per l’orgull de l’exèrcit: al
protectorat molts generals van forjar la
seva carrera
1957: greus enfrontaments
a l’Ifni
Franco remodela el govern:
prescindeix dels elements representatius
del falangisme.
Incorpora els primers ministres tecnòcrates
(Opus Dei)
Nou gabinet: Ley de Principios del Movimiento Nacional (1958)
14
2.- L’ESGOTAMENT DEL MODEL AUTÀRTIC (1950-1959)
Principios doctrinales
El principio I establece la unidad nacional y el deber de todos los españoles de servir a la Patria.
El principio II declara el acatamiento de la Nación española a la Ley de Dios formulada por la Iglesia, cuya
doctrina inseparable de la conciencia nacional, inspirará las leyes.
El principio III señala la aspiración de España a la instauración de la justicia y la paz entre las naciones.
El principio IV otorga al Ejército el deber de defender la unidad, la integridad y la independencia de la Patria.
El principio V funda la comunidad nacional en el hombre y en la familia. Subordina el interés particular al bien común,
y pone a todos los españoles bajo el amparo de la Ley.
Principios orgánicos
El principio VII instaura la Monarquía como forma política, con las notas de la tradición católica, social y
representativa.
El principio VIII ordena la participación política a través de la familia, del municipio y del sindicato.
La Ley de Principios del Movimiento Nacional o Ley de Principios Fundamentales del Movimiento (1958) és una de
les set Lleis Fonamentals del Regim de Franco. Ratificava els principis en els què estava basat el règim, els ideals de
Pàtria, família i religió, així com el màxim respecte de les Lleis Fonamentals i establia que aquests principis eren permanents
i inalterables. Fou promulgada directament per Franco i aprovada per aclamació per les Corts.
CULTURA
15
2.- L’ESGOTAMENT DEL MODEL AUTÀRTIC (1950-1959)
Oposició (1/2)
2.2 Esdeveniments que afecten a l’estabilitat del règim (3/3)
L’oposició interna guanya protagonisme vers la que està a l’exili
nova imatge que la Guerra Freda va
proporcionar a la dictadura.
paralització de l’oposició monàrquica després
de l’entrevista entre Franco i Joan de Borbó.
dispersió i envelliment de l’oposició a l’exili.
noves generacions no vinculades directament
a la Guerra Civil. Oposició obrera
Vagues:
tramvies a Barcelona (1951)
Seat i Siemens, Barcelona (1956)
Fàbriques al País Basc (1956)
Mineria asturiana (1957-1958)
Comissions obreres es comencen a organitzar en defensa dels seus drets; embrió de la futura CCOO
Agitació universitària Formació de sindicats al marge del SEU
16
2.- L’ESGOTAMENT DEL MODEL AUTÀRTIC (1950-1959)
Oposició (2/2)
2.2 Esdeveniments que afecten a l’estabilitat del règim (3/3)
PCE i PSOE Diferències entre les direccions a l’exili i els grups que actuen a Espanya.
PCE ascensió de Santiago Carrillo (està a París) i el sector més jove, que
promovia l’alternativa de reconciliació nacional (=ampli acord entre tots els
sectors contraris a la Dictadura)
Santiago Carrillo
País Basc 1959 fundació d’ETA: escissió del PNB; iniciarà la lluita armada per
assolir la independència i la unificació de les províncies basques
espanyoles i franceses.
Catalunya 1950 Consell de Forces Democràtiques de Catalunya: coordinació del grups polítics que s’oposaven al
règim i feia d’enllaç amb el Govern de la Generalitat a l’exili.
Cristians Catalans(CC): activistes catalanistes, entre d’ells Jordi Pujol.
Revifen les reivindicacions nacionalistes i catalanistes:
Afer Galinsoga (director de La Vanguardia: “todos los catalanes sois una mierda” 1959); trencada
simbòlica de diaris de “La Vanguardia”, reducció de subscriptors i tiratge,...
Fets del Palau de la Música (19 de maig de 1960): “cant de la senyera”; Pujol torturat i empresonat
Fets del Palau de la
Música
17
2.- L’ESGOTAMENT DEL MODEL AUTÀRTIC (1950-1959)
2.2 Esdeveniments que afecten a l’estabilitat del règim (3/3)
Barcelona. (EFE).- El ex presidente de la Generalitat Jordi Pujol ha rememorado la "primera victoria radical" del catalanismo
frente al franquismo en 1960, con los llamados Fets del Palau que él coprotagonizó.
El 19 de mayo de 1960 se celebraba en el Palau de la Música de Barcelona un homenaje al poeta catalán Joan Maragall, un
acto que podía interpretarse como de cierto desagravio por la indignación en Catalunya causada por el entonces director de La
Vanguardia Española, Luis de Galinsoga. Un domingo de 1959, Galinsoga había abandonado la iglesia de Sant Ildefons de
Barcelona exclamando que "todos los catalanes son una mierda" al darse cuenta de que esa mañana la misa se oficiaba en
catalán y no en castellano.
En el homenaje a Joan Maragall, al que iban a asistir numerosas autoridades franquistas, estaba prevista la interpretación de El
cant de la senyera, pero el régimen se echó atrás y lo prohibió. Sin embargo, un grupo de jóvenes catalanistas presentes en el
acto del Palau se levantaron para entonar por su cuenta El cant de la senyera y lanzar octavillas antifranquistas, antes de ser
detenidos por numerosos policías de incógnito en la sala.
"Un pueblo vive también, y muy especialmente, del respeto que siente hacia sí mismo, de su orgullo, de su honor. Que
nadie sonría con una sonrisa de conejo. Un país que no siente respeto por sí mismo está condenado", ha proclamado hoy
Jordi Pujol, uno de los inspiradores de aquella protesta, en un acto conmemorativo celebrado en el Palau con motivo del 50
aniversario de aquellos sucesos. Pujol, que acabó en la cárcel por estar detrás de aquella reivindicación, ha asegurado que ésta
fue "una primera victoria radical" y "espiritual" del catalanismo frente al régimen, porque con aquel acto los catalanes
hicieron oír su voz y su "autoestima".
La batalla por "salvar el honor del país", según Pujol, se "ganó" con aquella sonada protesta. Pujol ha remarcado que hoy
"Catalunya en muchos aspectos está francamente mejor" que en aquellos tiempos, si bien ha advertido de que "los valores
básicos del patriotismo, generosidad, ilusión, enamoramiento por el país, disponibilidad, espíritu de servicio y, si hace falta,
sacrificio, siguen siendo del todo necesarios".
La Vanguardia (19/5/2010)
http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20100519/53930989938/pujol-rememora-los-fets-del-palau-la-primera-victoria-radical-del-
catalanismo-en-1960.html
18
3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973)
“A mitjan 1959, Espanya estava pràcticament en suspensió de pagaments internacional, amb amenaces tant greus com la de tallar-li
en un termini breu el subministrament de petroli” (Tuñón de Lara, historiador)
Tecnòcrates de l’Opus Dei: convèncer a Carrero i Franco de
substituir la política intervencionista i autàrquica per una
de caire liberal. Franco accepta a contracor davant l’amenaça
de fallida de l’Estat i la insistència dels tecnòcrates; política
contaria a la ideologia de Franco
DESARROLISMO (anys 60)
Major desenvolupament econòmic
de la història d’Espanya
Obertura econòmica d’Espanya
També contradiccions
(socials i regionals) i
deficiències (urbanístiques,
de serveis i infraestructures,..)
Finals dels 50 Suspensió de pagaments internacionals.
moviments vaguístics que desestabilitzen el món laboral.
manca de recursos energètics
Veritable Revolució
Industrial
Pla d’Estabilització
19
3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973)
3.1 EL PLA D’ESTABILITZACIÓ DE 1959.
1958: Espanya s'incorpora al Fons Monetari Internacional i al Banc Mundial
Obtenció de crèdits i remeiar la difícil
situació financera
Liberalització de l’economia espanyola i altres mesures
(recollides en el Pla d’Estabilització i Liberalització,1959)
contrapartides
Objectius:
aturar la inflació: estabilitzar preus i salaris.
liberalitzar el sector exterior: deixar importar capitals
i donar més llibertat per a les importacions i exportacions
devaluar la pesseta
Tímida reforma fiscal
Va ser necessari... Primers efectes
Laureano López Rodó
Cap canvi en l’estructura política del règim.
Obertura econòmica = aproximació política al
model democràtic
Modificació de l’autarquia
Establiment de les bases per convertir l’economia espanyol en un
sistema capitalista clàssic
Durant els primers mesos els resultats van ser negatius:
productivitat de les empreses va caure
sous van baixar
Cost de la vida va augmentar
Increment de l’atur (1959 de 91.000 a 200.000
Efectes positius a partir de 1963.
20
3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973)
3.2 CAUSES DE L’EXPANSIÓ ECONÒMICA
El desenvolupament fou producte de la convergència de diversos factors:
Liberalització de l’economia:
Espanya es beneficia de l’auge de l’economia europea:
arribada d’importants inversions de capital estranger.
exportació de productes agrícoles (cítrics i altres fruites) i de productes de consum (calçat,...)
Emigració interior i exterior
Població agrària del camp a les ciutats i zones costaneres, i a Europa.
Espectacular desenvolupament del turisme:
Segona meitat dels seixanta: entrada de divises que va equilibrar la balança comercial deficitària.
Oberturisme i creixement econòmic va coincidir amb l’aplicació de programes de planificació econòmica
Coordinar el creixement econòmic amb plans de desenvolupament (4, entre 1964 i
1973; el darrer no va posar-se en marxa per la crisi del 73; de resultats dubtosos)
Inversions de l’Estat en zones deprimides: pols de desenvolupament (Burgos, Huelva, Vigo, La Corunya,
Sevilla, Valladolid i Saragossa) = inversions en infraestructures per afavorir la instal·lació d’indústries
21
3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973)
3.3 CANVIS FONAMENTALS EN L’ESTRUCTURA ECONÒMICA
Els canvis en la política econòmica van possibilitar una fase de desenvolupament, que va comportar canvis fonamentals en
l'estructura econòmica: modernització de l'agricultura, la industrialització i el turisme.
Modernització de l’agricultura
Mecanització
Ús d’adobs i fertilitzants
Augment del rendiments per hectàrea, però reducció de la superfície
conreada amb l’excepció dels cítrics (expectatives exportadores).
va fer innecessaris molts treballadors
Èxode rural del camp a la ciutat (2 milions de persones): treballaran a la
indústria i la construcció tant a Espanya com a Europa o Amèrica
Desenvolupament econòmic dels
seixanta
22
3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973)
3.3 CANVIS FONAMENTALS EN L’ESTRUCTURA ECONÒMICA
La industrialització
El canvi més important en l’economia va ser els procés d’industrialització.
Fins als anys 50: Espanya no era un país industrial; només Catalunya i el País Basc, i altres indrets molt localitzats.
Ocupació 1960 1973
Sectors Catalunya Espanya Catalunya Espanya
Agricultura i pesca 17,1 40,5 9,6 24,9
Indústria 39,8 23,5 41,4 26,6
Construcció 7,2 6,7 9,9 9,5
Serveis 35,9 29,2 39 39
PIB 1960 1973
Sectors Catalunya Espanya Catalunya Espanya
Agricultura i pesca 10 22,6 5,6 11,6
Indústria 44,7 31,5 42 31,9
Construcció 3,9 5,3 6,4 7,1
Serveis 41,4 40,6 46 49,4
Distribució sectorial de l’economia a Catalunya i a Espanya (en %) (1960-1973)
23
3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973)
3.3 CANVIS FONAMENTALS EN L’ESTRUCTURA ECONÒMICA
La industrialització
Procés d’industrialització (1960-1975): la producció industrial es va multiplicar per quatre (va créixer un 400%).
Creixement impulsat per:
Modernització de l’estructura industrial
Capital estranger: aporta el 20% de la inversió industrial
Implantació de multinacionals
Importacions de tecnologia: millora la productivitat
Diversificació de la producció industrial
24
3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973)
3.3 CANVIS FONAMENTALS EN L’ESTRUCTURA ECONÒMICA
La industrialització
Motors de la industrialització:
Indústria metal·lúrgica Fabricació de béns d’equip com el naval (drassanes de Biscaia, Cadis o la Corunya)
Indústria del automòbil: a l'entorn dels grans centres de consum (Barcelona, Madrid,
Valladolid, Saragossa,...)
Indústria química
Refineries d’hidrocarburs (a Tarragona, Biscaia, i Múrcia)
Fàbriques de productes farmacèutics, plàstics i fibres tèxtils (sobretot a Barcelona i Madrid)
Construcció Accelerada edificació a les ciutats (arribada de població) i a les costes (arribada del turisme)
Altres Tèxtil: moltes van tancar i reestructurar-se
Calçat: van augmentar les seves exportacions
25
3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973)
3.3 CANVIS FONAMENTALS EN L’ESTRUCTURA ECONÒMICA
La industrialització
Efectes de la liberalització Increment del comerç exterior (entre 1960-1975)
Importació de primeres matèries i energia; es van multiplicar per 10
Destinar part de la producció a l’exportació; es van multiplicar per 21
Balança de pagaments industrials:
1960:la relació entre importacions i exportacions era equilibrada.
1975: les importacions eren més del doble que les exportacions.
Per salvar aquesta diferència: les fonts d’ingressos principal va ser el turisme
(compensava prop del 30% de les importacions), els capitals estrangers i les
remeses dels emigrants espanyols
26
3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973)
3.3 CANVIS FONAMENTALS EN L’ESTRUCTURA ECONÒMICA
La industrialització
110,5 91,8 108,2
181,1
450,7
581,7
0
100
200
300
400
500
600
700
1935 1940 1950 1960 1970 1975
Producció industrial per càpita (1935-1975)
1947 = 100
Les exportacions en l’economia espanyola (1940-1975)
27
3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973)
3.3 CANVIS FONAMENTALS EN L’ESTRUCTURA ECONÒMICA
La industrialització
exportacions
1.093
BALANÇA COMERCIAL
-1.105
BALANÇA DE PAGAMENTS
163
importacions
2.198
Remesa
emigrants
224
Turisme
744
Capitals
estrangers
300
Balança de pagaments, 1959-1969
(en milions de dòlars)
28
3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973)
3.3 CANVIS FONAMENTALS EN L’ESTRUCTURA ECONÒMICA
La industrialització
Efectes sobre Catalunya
2/2 de 1960 moltes fàbriques es van traslladar de l’àrea de Barcelona als
municipis propers del Baix Llobregat, del Vallès Oriental i del Vallès
Occidental. També a Tarragona i Girona es van crear noves fàbriques.
1975 els sectors més importants de la indústria catalana: metal.lúrgic,
tèxtil, químic i construcció. La diversificació industrial a Catalunya era un
fet.
29
3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973)
3.3 CANVIS FONAMENTALS EN L’ESTRUCTURA ECONÒMICA
El turisme
L’aspecte més innovador el desenvolupament dels anys seixanta: aparició d’un sector nou de l’activitat econòmica.
Boom turístic espanyol
Es va beneficiar de la bonança econòmica europea.
Sol i platja , i baixos preus: solució ideal a les vacances pel benestar europeu
Entrada massiva de turistes: Catalunya, Andalusia, Balears i Canàries
Impacte:
positius:
Ingressos: 1960 300 milions de $ pel turisme, a 3100 milions de $ al
1973.
feina a milers d’espanyols, però estacional.
construcció d’hotels, càmpings i altres serveis a la zona costanera
aportació de divises estrangeres que va salvar el dèficit de la
balança de pagaments.
va afectar a les modes i costums dels espanyols: nova manera de
viure més permissiva moralment, contrast amb el moralisme catòlic, des
de la moda la vestit fins a les relacions sexuals,...
negatius:
manca de control i planificació
deteriorament ecològic
Saturació de la limitada xarxa de transports espanyola
1951 1961 1966 1970 1973
1.263.197 7.000.000
17.000.000
24.000.000
34.558.943
Evolució del nombre de turistes a Espanya (1951-1973)
Turisme
30
3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973)
3.4 LES CONSEQÜÈNCIES SOCIALS
Desenvolupament econòmic dels 60 = conseqüències en l’àmbit social
Culmina el procés de transició demogràfica (retard respecte resta Europa):
reducció de la mortalitat.
manteniment de les taxes de natalitat elevades (es redueixen a finals
dels 60)
Èxode rural = Urbanització definitiva de la societat espanyola:
els camperols que es quedaven sense feina i vivien en pobles petits i
mitjans de zones rurals van marxar a treballar a la indústria
(concentrada en nuclis urbans): 6 milions (entre 1960-1970)
Expansió de la indústria: Catalunya, País Basc, Madrid i País
Valencià. Balears: llocs de treball degut al turisme
Gran creixement demogràfic (boom
dels seixanta). Dels 25 milions (1940) a
35 milions (1973)
Catalunya (anys 60) fou la principal
receptora: forta immigració + èxode
rural del Principat = redistribució de la
població catalana
El saldo migratori doble que el
creixement vegetatiu
Fort creixement de les ciutats = formació de les àrees metropolitanes, i de barris dormitoris.
Gent treballa en polígons industrials que creixen al voltant de ciutats amb centre històric
(Alcorcón, Leganés i Getafe a prop de Madrid; Cornellà, L’Hospitalet, Sta. Coloma de
Gramanet, a prop de Barcelona; també a Sevilla, Bilbao i València)
Concentració de la població dins de cada província en els nuclis urbans.
31
3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973)
La població es va urbanitzar acceleradament.
Espanya es va convertir en un país de ciutats cada vegada més grans: al 1970 el
70% de la població vivia en ciutats, i 4 de cada 10 espanyols vivia en ciutads
de més de 100.000 habitants
3.4 LES CONSEQÜÈNCIES SOCIALS
Saldos migratoris per províncies (en %) (1961-1970)
El procés d’urbanització a Espanya (1940-1970)
32
3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973)
3.4 CONSEQÜÈNCIES SOCIALS
Els processos migratoris
Procés d’immigració: efectes importants a Catalunya
1960: 3.900.000 habitants
1970: 5.120.000 habitants
Creixement espectacular causat per l’arribada massiva de
persones de les zones empobrides de la resta d’Espanya
Sense planificació urbana: el immigrants vivien en
condicions precàries i barris sense serveis necessaris:
Barraquisme i manca de clavegueram i de transport,i
de serveis socials (escoles, centres mèdics,..) = al
final del franquisme elements de mobilització de les
associacions de veïns.
Qui va guanyar van
ser els especuladors
Creixement vegetatiu: diferència entre anual entre el nombre de nascuts i el de morts
33
3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973)
3.4 CONSEQÜÈNCIES SOCIALS
Els processos migratoris
Origen dels primers immigrants espanyols censats a Catalunya l’any 1975
34
3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973)
A principis de la dècada dels 60, s'estima que
residien a Barcelona fins a cent mil barraquistes
ubicats a barris com el Somorrostro, el Camp de
la Bota, els turons del Carmel i a Montjuïc.
Barri dormitori
35
3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973)
3.4 CONSEQÜÈNCIES SOCIALS
Els processos migratoris
A Espanya la industria i la construcció no podia absorbir tota la immigració
Migració a països europeus:
França :426.000
Alemanya: 450.000
Suïssa: 360.000
També a països llatinoamericans
Negatius: separació de famílies i en els països d’acollida
feien les pitjors feines.
Positius: disminució de l’atur i entrada a Espanya de divises
(va afavorir la balança de pagaments).
Efectes
Principals destinacions dels emigrants espanyols
a l’estranger, 1970
36
3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973)
3.4 CONSEQÜÈNCIES SOCIALS
El nivell de vida i la classe mitjana
Tots aquests canvis = transformació social
Nucli ampli d’obrers qualificats.
Nova classe mitjana (inexistent abans de la Guerra Civil)
Renda per habitant es va doblar (entre 1960 i 1970) = societat de
consum:
1960 19,2 cotxes cada 1000 habitants, 1970 109 cotxes, 1975
195 cotxes
Augment del nivell d’instrucció:
curs 1966-1968: 1.000.000 d’estudiants de secundària.
curs 1970-1971: 1.500.000 estudiants de secundària
Caiguda de l’analfabetisme: del 32% (1930) al 9% (1970)
L’accés a la societat de consum va emmascarar la gran desigualtat entre la
distribució de la riquesa entre els espanyols
PERÒ
Indicis de modernització
37
4- ENTRE L’OBERTURISME I L’IMMOBILISME (1959-1973)
Anys 60 Renovació dels dirigents franquistes: entrada dels
tecnòcrates i reformistes = mesures liberalitzadores que
afavoriran el creixement econòmic.
Pla d’Estabilització(1959): marca l’evolució
socioeconòmica de la dictadura PERO no va provocar cap
canvi significatiu en l’estructura política del règim
Creixement = element legitimador del
règim (= augment del nivell de vida de
bona part de la població)
I alhora enfortiment de l’oposició.
4.1 LES NOVES ELITS
Franco reparteix el poder entre:
Tecnòcrates de l’Opus Dei:
Liberalització econòmica per modernitzar Espanya
Manteniment dels principis autoritaris i ultracatòlics del règim
Objectiu a mitjà termini: monarquia autoritària (en Joan Carles de Borbó) per la perpetuació del franquisme.
Figures: Laureà Lopez Rodó.
Reformistes:
No es preocupen per la successió.
Reformes: règim evolucionés políticament
Figures: Manuel Fraga Iribarne (ministre d’Informació) i José Solís Ruiz (ministre-secretari general del Movimiento i responsable
del sindicat vertical)
Nou estil de govern: viatjar per Espanya i l’estranger i obrint-se a la premsa
38
4- ENTRE L’OBERTURISME I L’IMMOBILISME (1959-1973)
4.2 EL REFORMISME FRANQUISTA (1/3)
Reformes institucionals (= homologació amb els Estats del benestar occidental) sense democratització del sistema
Llei de Convenis Col·lectius (1958):
Negociació directe dels salaris i les condicions de treball entre empresaris i obrers.
Àmbit laboral
1962 supressió del Codi Penal els càstigs per actuacions obreres per a finalitats no polítiques,
PERÒ no legalitza les vagues
Àmbit social Llei de Bases de la Seguretat Social(1963):
integració en una Seguretat Social única l’antic sistema d’assegurances diversificades
(malaltia, invalidesa, vellesa,..)
dotació de pressupostos: multiplicar els hospitals públics
Àmbit polític Antecedent: 1963 campanya internacional de protesta per la condemna per un tribunal militar i
l’execució de José Grimau (polític comunista)
La justícia militar substituïda per nous organismes civils com el TOP
Tribunal d’Ordre Públic (1963):
integrat per jutges civils, que s’encarrega dels delictes polítics i activitats subversives. Els
actes de terrorisme continuen reservats a l’exèrcit
TOP i execució Grimau
39
4- ENTRE L’OBERTURISME I L’IMMOBILISME (1959-1973)
4.2 EL REFORMISME FRANQUISTA (2/3)
Llei de Premsa (1966):
impulsada per Manuel Fraga.
s’eliminava la censura prèvia PERÒ no s’instaurava la llibertat d’expressió
efecte pràctic: petita obertura en la informació de diaris i revistes, sense que afectessin els aspectes
fonamentals del règim. Oposició interna (Doc.11, pàg. 291)
Altres
Llei de Llibertat Religiosa (1967)
lliure exercici del culte a les pràctiques religioses no catòliques; permet inscriure’s la diferents
associacions religioses dins un registre legal
Ley Orgánica del Estado (1966): una de les set lleis fonamentals del règim. Constitució franquista
manera d’organitzar el poder legislatiu del règim.
Franco segueix gaudint del dret d’iniciativa legislativa i dret a vet, i designava bona part dels
procuradors a les Corts franquistes.
Novetat: tercio familiar = 1/3 dels procuradors eren escollits (108) i havien de representar a les
províncies; s'assajava una peculiar “democràcia “ (democràcia orgànica):
el candidat era proposat per les autoritats
participació restringida al cap de la família
40
4.2 EL REFORMISME FRANQUISTA (2/3)
4- ENTRE L’OBERTURISME I L’IMMOBILISME (1959-1973)
Artículo 6.- El Jefe del Estado es el representante supremo de la Nación; personifica la soberanía
nacional; ejerce el poder supremo político y administrativo; ostenta la Jefatura Nacional del Movimiento y
cuida de la más exacta observancia de los Principios del mismo y demás Leyes fundamentales del Reino,
así como de la continuidad del Estado y del Movimiento Nacional; garantiza y asegura el regular
funcionamiento de los Altos Órganos del Estado y la debida coordinación entre los mismos; sanciona y
promulga las leyes y provee a su ejecución; ejerce el mando supremo de los Ejércitos de Tierra, Mar y
Aire; vela por la conservación del orden público en el interior y de la seguridad del Estado en el exterior;
en su nombre se administra justicia; ejerce la prerrogativa de gracia; confiere, con arreglo a las leyes,
empleos, cargos públicos y honores; acredita y recibe a los representantes diplomáticos y realiza cuantos
actos le corresponden con arreglo a las Leyes fundamentales del Reino
Ley Orgánica del Estado (1967)
Et sembla que la Ley Orgánica retallava el paper del totpoderós Franco?
41
4- ENTRE L’OBERTURISME I L’IMMOBILISME (1959-1973)
4.2 EL REFORMISME FRANQUISTA (3/3)
Ley de Sucesión (1969)
Espanya era un regne sense rei.
Franco volia que la monarquia esdevingués la continuació del seu règim, no la substitució.
Dels candidats (Joan de Borbó, Joan Carles de Borbó , Alfons de Borbó (pretendent més afí al règim;
cosí de Joan Carles) i Calres Hug de Borbó (pretendent de la causa carlina; a finals del 1968 expulsat
d’Espanya per Franco), fou escollit successor Joan Carles de Borbó:
Resolució ratificada per les Corts: Franco cap d’Estat i Joan Carles successor (esdevindrà rei quan
Franco morís o renunciés al càrrec)
Altres
No es tractava de restaurar la monarquia derrocada al 1931.
Instauració d’una monarquia nova, nascuda directament de la guerra civil
Joan Carles de Borbó
jura la successió Joan Carles successor
42
4.2 EL REFORMISME FRANQUISTA (2/3)
4- ENTRE L’OBERTURISME I L’IMMOBILISME (1959-1973)
El 1969, el Prínce D. Juan Carlos fou designat successor de Franco. Segons establia la Ley de
Sucesión a la Jefatura de Estado, complia els requisits de ser espanyol, major de 30 anys i haver
jurat les lleis Fundamentales del Movimiento Nacional.
43
4- ENTRE L’OBERTURISME I L’IMMOBILISME (1959-1973)
4.2 EL REFORMISME FRANQUISTA (3/3)
Llei Sindical (1971):
autonomia a l’organització sindical
drets més amplis d’elecció i participació als treballadors
PERÒ sota control del Sindicat Vertical.
Llei General d'Educació (1970) :
Educació General Bàsica (EGB): obligatorietat de l'educació fins als 14 anys
Formació Professional: formació de mà d’obra qualificada
Altres
44
4- ENTRE L’OBERTURISME I L’IMMOBILISME (1959-1973)
4.3 L’ENFORTIMENT DE L’OPOSICIÓ (1/9)
La reunió de Munic Reunió de Munic
Juny de 1962 80 espanyols residents (com Gil-
Robles)a Espanya + 30 de l’exili 4rt Congrés del Moviment Europeu a Munic
participen
Condicions per l’entrada d’Espanya a la CEE
Entre d’altres temes
Inicis de 1962 Govern espanyol havia iniciat oficialment les negociacions per l’ingrés a la Comunitat Econòmica Europea (CEE)
Primera vegada, des de la fi de la Guerra Civil,
oposició interna i externa es reuneix
públicament: republicans, monàrquics,
democristians, i republicans (PCE=contraris al
procés d’unió europea)
Recull les condicions d’Espanya per l’ingrés:
restitució d’institucions democràtiques
renúncia a tota classe de violència
resolució
Desqualifica la reunió = Contuberni de Munic.
Campanya contra els participants (=traïdors; assistents
d’Espanya s’exilien) i contra Europa
Europa tanca les portes a la Espanya de Franco
Reacció del règim
45
4- ENTRE L’OBERTURISME I L’IMMOBILISME (1959-1973)
4.3 L’ENFORTIMENT DE L’OPOSICIÓ (2/9)
Paper de l’església Tensions amb l’església
Anys 50 En ambients catòlics sorgeixen crítiques a la doctrina nacionalcatòlica dominant.
Poc influents
es concentren en Hermandad Obrera de Acción Católica o Joventut Obrera Católica
Actuen en barris obrers: prenen consciència de les desigualtats socials
Anys 60 Concili Vaticà Segon (1962-1965; Joan XXIII i Pau VI) Església s’havia d’acostar al poble
Objectiu: servei als pobres
Aparició del sacerdots obrers
Nomenament del cardenal Tarancón com a primat de l’Església a Espanya; inici de les crítiques de la jerarquia a la Dict.
Renovació de l’Església important a Catalunya i País Basc
Molts sectors catòlics manifesten el seu rebuig a la
jeraquia catòlica espanyola (defensava els òrgans
polítics de la Dictadura i hi participava
46
4- ENTRE L’OBERTURISME I L’IMMOBILISME (1959-1973)
4.3 L’ENFORTIMENT DE L’OPOSICIÓ (3/9)
Paper de l’església
Església Catalana
Declaracions Aureli M. Ecarré (abat de Montserrat) a diari Le Monde
Critica la dictadura franquista= no actuava
amb principis cristians L’abat s’ha d’exiliar.
Acaba de situar la comunitat de Montserrat com a referent de
les oposicions antifranquistes
Maig 1966: manifestació de capellans a Barcelona Policia havia torturat a un estudiant detingut per la
Caputxinada
Joves capellans vestits amb sotanes perseguits per la policia
¡Volem Bisbes Catalans!
Aureli M. Escarré
Feb.1966: protesta pel nomenament de Marcelo González Martín (León) com
arquebisbe de Barcelona
Manifestació capellans 11/5/1966. Barcelona
47
4- ENTRE L’OBERTURISME I L’IMMOBILISME (1959-1973)
4.3 L’ENFORTIMENT DE L’OPOSICIÓ (4/9)
Paper de l’església
Espanya, i aquest és el gran problema, encara està dividida en dos partits. No tenim darrere nostre vint-i-cinc anys de pau, sinó vint-i-
cinc anys de victòria. Els vencedors, entre ells l’Església, que es va veure obligada a lluitar al costat d’aquests, no han fet res per
acabar amb aquesta divisió en vencedors i vençuts, i això representa uns dels fracassos més lamentables d’un règim que es diu
cristià, però en el qual l’Estat no obeeix els principis de base del cristianisme [...].
La primera subversió que existeix a Espanya és la del seu govern [...] .
El poble ha d’escollir el seu govern i poder canviar-lo si ho desitja; això és la llibertat [...] . El govern no té dret a abusar del seu
poder; ha de ser un administrador en nom de Déu i un servidor del poble [...].
Jo m’he interessat intensament, i encara m’hi interesso, pels presos polítics, l’existència dels quals constitueix un dels aspectes més
penosos del règim. Llur presència a les presons està en relació directa amb aquesta pau que l’Estat no ha aconseguit establir [...] .
Catalunya és un dels exemples típics als quals es pot aplicar l’encíclica, en el que pertoca a les minories ètniques. L’Estat ha d’afavorir
aquestes minories i llur vida cultural, però el règim obstaculitza el desenvolupament de la cultura catalana [...] .
Catalunya és una nació entre les nacionalitats espanyoles. Tenim dret, com qualsevol altre minoria, a la nostra cultura, a la nostra
història, als nostres costums, que tenen la seva personalitat pròpia en el si d’Espanya. Nosaltres som espanyols, no pas castellans.
Les declaración de l’Abat Aureli Maria Escarré
48
4- ENTRE L’OBERTURISME I L’IMMOBILISME (1959-1973)
4.3 L’ENFORTIMENT DE L’OPOSICIÓ (5/9)
Protesta universitària
Barcelona: Caputxinada Fundació del Sindicat Democràtic
d’Estudiants de la UB
Sindicat fundat el 1966. Constitució de forma
clandestina al convent dels caputxins de Sarrià, amb
suport d'intel·lectuals i professors com Salvador
Espriu, Antoni Tapies, Benet i Jornet, Goytisolo,...
Total 450 (estudiants, professor i intel.lectuals)
La policia els va assetjar
durant tres dies (9-11 maig
1966)
Moviment de solidaritat política i ciutadana: germen de la Taula Rodona Democràtica
(antecedent de l’Assemblea de Catalunya)
Incorporació a la lluita antifranquista de sectors eclesiàstics (manifestació de
capellans 11/5/1966)
conseqüències
Constitució del Sindicat Democràtic d’Estudians de
la UB
A fora del convent dels Caputxins
de Sarrià. Polícies sota les ordres
de l'inspector Peña inspeccionant el
'Mercedes' de l'artista i pintor Antoni
Tàpies.
49
4- ENTRE L’OBERTURISME I L’IMMOBILISME (1959-1973)
4.3 L’ENFORTIMENT DE L’OPOSICIÓ (6/ 9)
Moviment obrer
Mesures econòmiques del Pla d’Estabilització modifica l’estructura social espanyola
Entre d’altres
Es reflecteix en el moviment obrer
Els sindicats més importants de 1936 (CNT i UGT) passen a segon terme.
Nou moviment obrer :
comunistes i catòlics
pren força a Astúries, País Basc, Barcelona, Madrid
1964 creació formal de Comissions Obreres (Església de Sant Medir, Barcelona)
Aprofitant les noves vies participatives del Sindicat Vertical, bons
resultats a les eleccions sindicals a les eleccions de 1966.
El TOP l’il.legalitza el 1967: persecució sistemàtica del s militans, i 1972 detenció dels
principals dirigents (Marcelino Camacho)
tàctica
Zones on es van registrar més vagues (1963-75)
FONT: “Història. 2n Btx”. Ed. Santillana
PCE i PSUC, clandestins, van aglutinar i organitzar i participar en accions de protesta i reivindicatives des de dins i des de l’exterior amb els seus
líders Santiago Carrillo i Dolores Ibárruri “La pasionaria”
50
4- ENTRE L’OBERTURISME I L’IMMOBILISME (1959-1973)
4.3 L’ENFORTIMENT DE L’OPOSICIÓ (7/9)
La qüestió basca
Política franquista Posar fi als nacionalismes que reivindicaven del dret a l’autogovern: basc i català
Tot i la acció franquista
No van desaparèixer i els impulsors van eixamplar el ressò
1959 naixement d’ETA (escissió del PNV)
Lluita armada amb atemptats des de 1968 (2n: Melitón Manzanas, cap de la policia de Guipúscoa)
Resposta del règim als atemptats
Declara estat d’excepció (=supressió de les llibertats que teòricament oferia la Dictadura)
Forta repressió:
Procés de Burgos: consell de guerra a 16 membre d’ETA per l’atemptat a Melitón Procés de Burgos
Reacció a Espanya i fora (com la del Vaticà) a les penes de mort a 6: commuten les penes de mort
per cadena perpetua
51
La reivindicació de la cultura catalana és un element important de la lluita antifranquista
1970 Llei d’Educació: campanya per reclamar la
presència del català a l’ensenyament.
Autoritats franquistes fan cas omís = demanda
pren caràcter més polític
Nova Cançó (1960): feien causa comuna en
la defensa de la llibertat creativa i de la seva
expressió en llengua catalana. Raimon, Serrat
o Lluís Llach. Modernitzen la cançó catalana
(diferenciada del cant coral, cançons de
muntanya o d’arrel francesa)
Catalunya
4- ENTRE L’OBERTURISME I L’IMMOBILISME (1959-1973)
Creació Edicions 62,
desenvolupament d’iniciatives de
renovació pedagògica
(Associació de Mestres Rosa
Sensat), eines culturals (Cavall
Fort o discogràfica Edigsa),
Omnium Cultural (promoure
acitivitats culturals catalanes)
4.3 L’ENFORTIMENT DE L’OPOSICIÓ (8/9)
52
4- ENTRE L’OBERTURISME I L’IMMOBILISME (1959-1973)
4.3 L’ENFORTIMENT DE L’OPOSICIÓ (9/9)
Catalunya
Taula Rodona (1966) Primera plataforma multipartidista antifranquista; presents tots els partits polítics clandestins
Assemblea de Catalunya (1971) Moviment polític + sindical + civicocultural
consecució de les llibertats públiques
amnistia per als presos polítics
reinstauració de l’Estatut d’Autonomia (1932)
coordinar l’oposició amb la resta de pobles d’Espanya
objectius
Carnet acreditatiu de membre de l’Assemblea de Catalunya
clandestina