Post on 05-Aug-2020
transcript
1
TEMA 1.- L’ISLAM I AL ANDALUS TASCA D’AMPLIACIÓ 2
ELS SISTEMES D’APROFITAMENT DE L’AIGUA EN L’AGRICULTURA MUSULMANA
Els musulmans provenien del desert, i per això donaven molta importància a l’aigua. Les dures
condicions climàtiques del seu país els obligaren a desenvolupar enginys i sistemes
d’aprofitament i emmagatzematge de l’aigua que exportaren a les terres que conqueriren del
Mediterrani occidental i nord d’Àfrica.
1.- SISTEMES D’EXTRACCIÓ D’AIGUA
L’aigua de pluja en part
s’infiltra sota terra, fins arribar
a formar autèntics rius i basses
d’aigua subterrània, dits
aqüífers.
Sovint, un aqüífer, sobretot
quan és molt ple d’aigua, troba
alguna encletxa a la terra que
fa que brolli de manera
espontània, formant les fonts.
Els humans varen aprendre a
construir sistemes artificials
d’extracció d’aigua dels aqüífers. El més comú és el pou. Un pou no és més que una perforació
vertical que arriba a l’aqüífer i que permet l’extracció d’aigua de manera mecànica.
Per extreure l’aigua dels pous, els musulmans inventaren un enginy, que és la sínia. Consisteix
en un sistema d’engranatges, moguts per una bístia, ase o mul enganxat a la perxa, que dóna
voltes entorn d’un
eix, i que fa que
una cadena de
poals, dits cadufs,
vagi treguent
l’aigua. Els pous
de sínia solen
tenir forma
allargada per
facilitar el
moviment de
l’engranatge.
Font des Freu (Orient)
Font des Freu (Orient-Bunyola)
Sínia (Consell)
2
Un tipus particular de pous són els pous de
mina, dits qanats pels musulmans. Consisteix
en una perforació horitzontal que arriba a
l’aqüífer i que fa que l’aigua surti per gravetat,
i seguint una síquia, arriba als camps de cultiu.
La síquia té una part de recorregut sota terra, i
per poder-la fer neta de fang i arrels, es fan
uns pous d’oreig, per on pot baixar una
persona. Una vegada irrigats els camps, l’aigua
que sobra va a un torrent proper.
SISTEMES D’EMMAGATZEMATGE D’AIGUA
L’aigua caiguda directament de la pluja o
extreta dels pous s’ha d’emmagatzemar pel
seu aprofitament posterior. Els sistemes més
comuns d’emmagatzematge són:
-les cisternes: Les cisternes són dipòsits
subterranis d’aigua, consistent en una
perforació més o menys profunda i amb les
parets impermeables per tal que retengui
l’aigua, normalment provinent de la pluja. Des
de les teulades es condueix l’aigua a la cisterna per una canal.
-els safareigs: Un safareig és un dipòsit d’aigua més o menys gran, que sol tenir forma de
prisma rectangular
-els aljubs: Un aljub és un dipòsit d’aigua semblant al safareig, però cobert, per un sistema
arquitravat amb bigues o en forma de volta.
Pou de mina. Bóquer (Pollença)
Safareig i síquia (vall de Coanegra- Santa Maria)
3
ACTIVITATS:
1.- Sobre el dibuix indicar: aqüífer, font, pou, pou de mina, camps irrigats, torrent
2.- A partir del dibuix, explica el funcionament d’una sínia i indica l’eix, el sistema
d’engranatges, la perxa, els cadufs i l’aqüífer