Post on 16-Dec-2018
transcript
6 -e-RrívisTADEGiunKA-^NL-M. 2i6 <.;I;NI-H-I^I-IIUIÍII 2003 •»
Crónica f- CRÓNICA
Santos Torroella, el darrer viatge El 29 de setembre del 2002 va morir l'intel-lectual portbouenc
Rafael SantosTorroella. un deis darrers representants de la gene
rado artística i creadora de ia República, la mes importaní i inno
vadora del segle passat.
En el n ion ien t de p u -blicar-se aquesta c róni ca, les cendres de l 'erii-dit Santos Torroella resten escampades a Tarre-cerada i cnclotada badia de PortboLi, barrejades a m b la g i n e s t a i el r o m a n í , a frec de l cementir i on descansen les despulles de Walcer Benjasn in , l ' apat r ida i s í m b o l m á x i m de l'esperani^a i la tragedia del segle X X . L'anécdo-ta no és gratuita; exeni-pl i f lca la r-elació d'aquest ciutada amb la socie ta t i el seu c o n i -p romís . Santos , nascut el 1 9 1 4 , va ser c r í t i c d 'arc, assagista, poe ta , t r a d u c t o r , p r o f e s s o r enieric de la Universitat de Belles Arts de tíarce-lona, pero, sobretot, va ser un v ia tge r p e r m a -nent . La seva va ser una travessa del desert , fei-x u g a i c o m p l e x a . Va forjar la seva iden t i t a t en r a m b i e n t liberal de la Res idencia de Es tudiantes, a Madrid, on va f r eqüen ta r j oves c r ea -dors com Dalí o Lorca. C o m un Moisés r e d i -viu, va superar la cruel-ta t e x t r e m a de l f r a n -
qu i sn ie g rac ics al sen esperi t I luitador, Tot i ser depurat, a final deis anys qnaranta, va v e n ce r el seu p a r t i c u l a r exili interior a través de la v i n c u l a c ió al n i ó n c u l t u r a l . C r a c i e s a la seva aniistat amb Salvador Dalí i a Testudi de la seva obra va adcjuirir re n o m i n t e r n a c i o n a l , s o b r e t o t a m b t reba l l s com Líi ¡niel vs IIIÚ> tiiilcc
que la saujiJiv (1984), 011 exposa la coniplexíss i -nia relació entre l ' ima-g i n a r i l o r q u i a , les influencies fi-eudianes i la creativitat del pintor. Una de les seves darre-|-es o b r e s va ser «LOÍ
puírefiiclo.<'' iic Dali Loira (1995) . C o l - l a b o r a d o r habitual de prenisa. van destacar els seus articles publicats a VABC. Pot^ ser Testudi de l'art en el pe r íode d ' en t r egue r r e s va ser un r c c u r s p e r
tocar amb les puntes deis dits invisibles, de la inia-ginació i la ment, TEdat d ' O r estroncada per la bota militar i Pestultícia deis poderosos.
Moisés de Pablo
Bernat Martorell i els seus coetanis «Bernat Martorell i la tardor del gótic cátala" és el nom que rep
l'exposició que es pot veure al Museu d'Art de Girona.. fins al 16
de marg del 2003. La transcendencia de la mostra rau en el fet
que s'hi aplega un deis millors reculls de l'obra coneguda i con
servada d'aquest gran mestre.
Rafael Santos Torroella (1914-2002)
Coincidint amb el 55(>e aniversari de la niort de Bernat Martorel l , l ' exposició té Tobjectiu de reivindicar la im]iortñn-cia q u e t i n g u é ["obra d'aquest aitista. duranc el gótic cátala. Bernat Martorell és una de les figures mes preuades del seu temps i es considera LUÍ personatge clau per en-tendre les característiques própics de l'art cátala del 14(10. A Catalunya, com també a la resta d'Eutx)-pa, durant aquesta época hi bagué un canvi substancia l en l ' a r t . a m b Taparició d"imes noves particLilaritats artístiqucs i peculiaritats técniques que culminaren amb el ja conegut gótic internac iona l o a r t co r t e sa . Aqucst estil es basava en la creació d'obres d'una g ran s u m p t u o s i t a t i
o p u l e n c i a , fruit deis eiicarrecs que teieii els estanients eclesiastic. no -biliari i reial, Es precisa-nicnt en aquest anibient artistic on iieix i es de-senvolupa la personalitat creativa de Bernat Martorell.
L'artista, to t i q u e centra, majoritariainent, la seva prodúcelo a Barc e l o n a i T a r r a g o n a , deixá a Gi rona la seva obra mes siginficativa i embleniatica: el Re tau -le de Sant Pere de Pú-bol. Aquesta pe^a, conservada al Museu LÍ"Art de C'rirona i restaurada r e c e n t m e n t , és la q u e ac túa c o m a c l e m e n t q u e ver tebra l ' expos i ció. D e fet. aquesta és r ímica obra dt )cumei i -tada de Bernat M a r t o rell, gracies a la qual la bistoriografia ba pogut
CRÓNICA •* -F-Ki-visiA líi: tÓHQNA j f NÚM. 1̂(1 (;nM-.n-n:iiiíi;ii joo.i t- 7
i den t i f i ca r la restii ¿c producc ions ;uributdcs ;i aquest mestrc. Un :i]-tre deis trcts dis t int ius d ;U|iiesC;i obr;i son L'IS vint- i -mni csbossos que es cixíhen al sen anvers, fets peí mate ix Beriiat Marco re l l en carero i ííuix. Potenciant la sig-n i f i c a c i ó del r c t a u l e , aqnest s'exhibeix a Tex-p o s i c i ó d'Luia mane ra niolc especial i que se-gLiramenc no s'havia fet mal a b a n s : es n ios t r a desmuntac , de mane ra que s'accedeix per p r i mera vegada a les dues cares d'aqiiesta obra , i Kuní poc observar aiNÍ, Ules directanient. el trai;: personal de Tartisca.
Al mateix tcmps, a Texposició hi aparcixen alcres peces de Be rna t MarrorelJ -proviiieiits de diterents institucions catalanes— que eiis ajuden a dibuixar la trajectoria i I evülució que seguí ¡'artista a! llarg de la seva v ida . Sota el t í tol de «Cüetanis i^k]st1•es^^, la niostra t ambé presenta Tobra d'altres artistes gi-roiiiiis, comjoaii Antigó. i-lonorat líorrassa i Prau-cesc Vergós , c o n t e m -pnranis de Mar tore l l i eonstitnents de l 'anonie-nada Escola de Gii-ona.
Sense cap mena de diibte aquesta exposició és una bona oportunitat per coiieixer mes a bas-tanient la nostm historia i per entendre mes ex-haustivauíent quins lian
estat els prccedeuts del nostre art. Lestil de lier-uat Martorell brilla peí seu de t a l l i sme , pe r la seva segLiretat en la cons-ti tnció del dibuix i peí seu peculiar ús del color.
El r e sn l t a t és una aproxiniació iminediata a la cultura i l'art d \n i gotic llunya.
Tainnate ix , aquesta e x p o s i c i ó ens m o s t r a coni Beniat Martorell i els seus coetanis eus han deixat im llegat arcistic que, tot i reniot, també pot t robar alguns refe-rents en l'art deis nos-tres dies.
IbetVilaiTráfach
Turisme rural i patrimoni a Besalú El divendres 15 i el dissabte 16 de novembre de 2002 va teñir
lloc a Besalú el segon Seminari de Turisme Rural a Catalunya,
dedicat en aquesta edició a la iniiseítzació deis nuclis urbans.
Les entitats orgauitzado-res (la Fiuidació d'Estn-dis S u p e r i o r s d 'C^lot, r ins t i tn t del Patr imoni Cultural de la LJniversi-tat de Girona i TAjunta-ment de Besalú) van vo-1er amb aquesta iniciativa crear im fóruní on protessionals de diverses branques poguessiti po sar en comú, de manera
sintética i distesa, les se-ves expe r i énc ie s en el cainp de la gestió patrimonial orientada al tu risme, amb una especial ateneió ais temes de patr imoni rural.
El seminari, que tenia una seixantena d'ins-crits de procedéncies diverses, s'estructurava en una serie de ponéncies
Les plaques de la memoria El mes d'agost de l'any passat, la revista RecuH denunciava que havla desaparegut, al cárter Ampie
de Blanes, la placa coMocada l'any 1989 per assenyalar la casa on va viure Joaquim Ruyra. També
a Cadaqués, per no se sap quina rao, ha desaparegut fa temps sense delxar rastre la placa
coMocada l'any 1982 a la casa on va néíxer Caries Rahola.
A Girona, l'any 1996, en una acció encaminada a fixar la memoria histórica de la ciutat, es van
col-locar plaques a les cases natals de Fidel Aguilar, Fen'an Agulló, Joan Badia, Aurora Bertrana, Joaquim
Botet i Sisó (en un lloc equivocat). Ricard Guiñó, Rafael Masó, Miquel de Palol, Lluís Pericot, Joaquim
Ruyra, Santiago Sobrequés, Joaquim Vayreda. Jaume Vicens Vives i Narcís Xifra Masmitjá. Al cap de set
anys, les plaques que no han estat ateses partlculamnent per algú veí de l'immobie presenten un aspecte
lamentable, perqué cap servel municipal s'ha ocupat mal de mantenir-les netes. La de Narcís Xifra ha
desaparegut a causa d'unes obres, la de Botet i Sisó román en el lloc en'oni i encara esta per fer la que
recordarla el lloc de naixement de Xavier Montsalvatge, mort l'any 2002, Tampoc no s'ha aprofitat el
centenari de Camil Geis per honorar-lo amb una placa a la seva casa del Pont Major.
No ens podrem pas queixar del desinterés general peí passat si no ens hem esforgat a íer-lo
present. Els pobles, com les persones, han de teñir memoria; ho déla Ramón Llull a Blanquerna:
«Recordar nos convé d'on som venguts». A Tírant lo Blanc es pot llegir que «la princesa estigué tres
hores sense recordar-se». perqué, en el llenguatge de l'época, perdre el record equivalía a perdre els
sentits. També per ais pobles la pérdua de la memoria és semblant al desmai, a l'afluixament de la
Identltat i de la sensibilitat. Els pobles sense memoria acaben per perdre la historia, i oblidar el
passat és una mala manera de constnjir el futur.
Narcls-JordlAragó
8 *- líJíVISTA DE GlRONA ^ NL M. 2 l 6 C.1;NI;IÍ-I LlilU.K ZQQT, •» «• CRÓNICA
que es van estendre du-rant tot e! divendres i el niat í de d issabte . D ' aq i i e s t e s , es p o t dir qLie les tres primeres re-vescien un carácter mes general i teóric: Dolors Vidal (Escola Universitaria de Turisnie, UdG), va incidir en les diferents di-mensiíMis q u e p o d i a prendre el fenomen del Curisme rural, Josep M a -nel Rueda (Musen d'Art de Girona) va resseguir la historia de les musealit-zacions de patrimoni Íiu-mob lc i va recordar la necessitat de democracit-
zació i de rendibilitat social d'aquests béns, i fi-n a l n i e n t José A n t o n i o D o n a i r e (UdCÍ) va ad vertir del perill de bana-l i tzació de les cul tures rurals si son sotmeses a una niusealització acrítica i orientada namés al bc-neñci turístic. Les altres c o n u n i i c a c i o n s ( |avier D í a z , de [ 'Asoc iac ión Cultural Parque del Ma-estrazí^o, de Tero!; Marti-riá Figueras, d 'Enginye-ria Aspecte; Jordi Padró, de STOA, Propostes culturáis i Turistiques, SL; J a u n i e S u r e d a i a l t res ,
UIB) van ser\'ir per veu-re diversos casos de trac-t a n i e n t de l p a t r i m o n i orientat al turisme des de diferents óptiques, des de la universitat a Tempresa privada, i posar-Íes en re-lació amb les propostes teóriqties iniciáis. Final-nient, la taula rodona dedicada a «Besalú, museu obert», va resituar ntoltes de les p r o b l e n i á t i q u e s plantejades en el niarc de la vila que acoJlia el se-niinari.
La p r i n c i p a l fita d ' aques t a rcLinió fou aconseguir que especialis-
De la partitura a l'hipermercat Dlscográficament parlant, semblava que a Girona només servíem per insuflar alé vital al rock, el pop,
les havaneres, la sardana o la cangó d'autor, amb camins fressats per íMustres noms indígenes. En
canvi, els intérprets de música clásslca havien de transitar per viaranys llunyans, i pitjor ho tenien si
volien tirar endavant una carrera de solista. Per sort, el panorama ha canviat prou. Enguany, per
exemple i per fer una mica de recompte, Caries Lama i Sofía Cabruja van presentar el seu disc com
pacte amb obres pera piano a quatre mans de Schubert, Brahms i Debussy, Si el romanticisme va
quedar ben ates, la música instrumental del barroc tampoc no es pot queixar, mercés al recent tre-
balldelquintetAlmodis. integraten laseva majorpart per intérprets de corda gironins. Darrerament,
la mezzosopranoTltonFrauca i la pianista Medín Peironhanpubllcatun nou treball en e! qual desta
quen, gairebé a tall d'homenatge póstum, les bellísslmes Cinco canciones negras del compositor
d'arrels gironines Xavier Montsalvatge. És al fom, si no és que a hores d'ara ja n'ha sortit, el darrer
compacte del grup La Cantoria. que recull peces vocals de períodes ben diversos. Sense voluntat de
ser exhaustiu, tan sois aquesta mostra és un ventall d'estiis i interessos diversos que retrata el digne
niveil de la inteipretacló musical gironina en aquests ámbits.
A la florida de tanta producció, tot siguí dit. hi ha ajudat la simplificado del procés d'edició dis-
cográfica, que permet obtenir bons resultats amb costos assequibles. Així mateix, també ha estat
essencial la presencia d'estudis de gravado locáis técnlcament molí ben equipáis. El que sí que
resta encara pendent és la distribució d'aquestes produccions. Comparades amb les inicialives, mes
o menys reeixides, de les editorials gironines de liibres, que jo sapiga ningú no ha gosat plantar-se
com a editora discográíica que asseguri uns cañáis comerciáis prou eficients per inserir-se amb nor-
malitat dins el mercal. Per aixó molts deis discos esmentats s'han de refiar d'institucions diverses per
sortir al carrer, institucions que no teñen ni cañáis ni prou interés perqué aqüestes produccions es
trobin, per exemple, a qualsevol superficie comercial. Es busquen, dones, empresarls imaginatius.
Josep Pujol 1 Coll
tes t an t en p a t r i i n o n i coni en tLU'isme s'asse-guessin en una niateixa taula a posar eti conu'i una serie de perspectivcs que, tot i que comunes, com es va demostrar, so-vint s'enfoquen excUisi-vament des d 'un o ¡litre camp. En páranles de Gabriel Alcalde, director de ril^AC, crobades intcrdis-c ip l ina r i e s d ' aques t a mena resulten basiques i necessaries peí" al corréete desenvolupament i ús del patrimoni del nostre país.
Marc Sureda
El poní de Besalú
CRÓNICA ^ •*• | í , i ;V[STA DE G l ü O N A • * N Ú M . 2 I Í > <.1.NI-IJ-I-IU-1UI.U 2L"
Paisatge i urbanisme aOlot 01otvaserl'esceiiari.el27desetembredel2002,d*un Seminan sobre la incorporado del paisatge en e/s plar]ejamer)ts urbanis-t/cs de Catalunya. L'objectiu deis organitzadors. la Fundació d'Estiidis Superiors d'Olot, era difondre i recollir alguns exemples de bones practiques en aquest camp.
El scniiiiL^ri va presentar i dL-batif diferents casos de plniíL-jaments munidpals de C'acaíiHiya que íiavicn analitzac de forina ade-quada el paisatge i liavien c laborn t p ropt i s tes de zonificació i de iiormaci-ves nrbanístiqucs a partir d'aqiiesta aiialisi. Anib l'objectiu d 'obtenir una niostra repTesencativa de la divei'sitat pai.sacgistica del país, els casos escoUits foren els plans ji^enerals d ' O l o t . T o n o e l l a de Montgn', Lleida i Torre-lies de Llobregat; el Pía Especial de Protecció de Gallees a Mollet; el Pía Especial de SabadelJ; les n o r m e s subsidiaries de Cassa de la Selva i la modi f ica ció del Pía (¡eiicral Me t ropo l i t a a l'anibit de la Torre Negra de Sant Cugat del Valles.
En la ponencia inau-i;iiral, el ca t ed ra t i c de Cíeografia Humana de la U d G , Joan Noí;ínó, va denunciar els greus pro-cessos de degradació que sofí-eix el paisatge cátala a causa de les pol í t iques agrarios mal disseuyades, les infraestructures viaries " n i e g a l o m a i i c s " o els
processos urbanístics e \ -pansius i malbaratadors de t e r r i t o r i . Segons el catedrat ic, la nova Llei d'Urbanisnie de Catalunya no encara cl tema del paisatge de fonua decidida, per la qual cosa va p lan te ja r la necess i ta t Ll'elaborar una Llei de Paisatge. Ourant el seminar i es varen reco l l i r algunos propastes or igi náis, coni la creació , a Cassa de la Selva, d 'un banc de sol LIO urbanitza-ble per garantir la conser-vació del paisatge l'inani,-at a pardr d'iugressos provi-n e n t s de les I l icencies urbanísdques. De la resta d'intervencious cal destacar, per exemple, Texpe-riencia del Pía General de ToiToella de Montgn. que aposta per la recupe-ració de la fa^ana marítima aiub la desLirbanitza-ció del sector de la Plete-ra. o la del Pía Especial de Gallees a Mollet del Valles que, en un context de íbrta pi-essió urbanística, in tenta conservar i millorar un espai agrícola i forestal.
L'alta participació al seminari —mes de setan-
ta p e r s o n e s - i la gran divcrsitat eíi la formació professional LICIS assis-
tents deniostren el crei-xent interés en un tema cabdal per garant i r un desenvolupanient nrba-n í s t i c s o s t e n i b l e . La socialització de les diver
ses e x p e r i e n c i e s m i t -jan(,'ant seniiuaris coni el d 'Olo t ha de servir per estendre cada cop mes la incorporado del paisatge al planejament urba-nístic del nostre país.
Moisés Jordi
Els canvis ais Pirineus Amb aquest títol es va celebrar a Niiria. els dies 4 i 5 d'octubre del 2002. el III CoMoquí d'Estudis Transpirinencs. organitzat per la UCET (Unió de Centres d'EstudisTranspirinencs}.
Va e n c e t a r la p r i m e r a scssió j aun ie Vilarrasa i Batxellí . que va parlar d'<'Antics costunis deis pastors de Cavallera».
Per la seva p a r t . Pere Jordi Piella i Vila-regut va recordar que fa 75 anys es va inaugurar el f e r rocar r i l i n t e r n a cional R i p o l l - P u i g -cerda - Ax deis Termes.
Tot segnit un servidor va explicar el fruit de la seva recerca sobre <iEls aprof i t an ien t s del Freser i afluents entre el 1H71 i el 1924»,
En la sess ió del segon dia David Serrat i C o i í g o s t va p r e s e n t a r "Canvi cliniatic i arque-0 logia».
Ja en ¡a recta final. Enríe Ucinada va exposar f ' iAnecdotari clima-tic de la Valí de Ribes», Tunde Mikes va expli
car el sen pro jec te de reconst rucció de famí-lies de la Valí de Ribes d e s de l 1616 ñ u s al 1766, i Modest Moreno va c loure la sessió del dissabte amb un concert d 'orgue amb peces deis organistes germanics.
El diumenge al matí Xavier Gassó va parlar del M u s e u del Pastor, Miquel Sitjar va dissertar sobre les pintures m m a -niques de Sant Víctor de Dorria i Eudald C^isade-sús va donar la benvin-guda a fexposició licHcí lU'Uícs. del Museu Etno-grafic de R i p o l l , El coMoqui es va clom'e a Sant Joan de les Abades-ses amb un animat diñar a l ' an t iga e s t a c i ó de l t r e n , avui r e c u p e r a d a coni a restaurant.
JoanFortiOllvella