FITXA 35: MAREDEDÉU DE SALLENT DE SANAÜJAJúlia López ValeraINSTITUT BANÚS

Júlia López Valera

FITXA TÈCNICA

Títol Mare de Déu de Sallent de Sanaüja

Autor desconegut

Cronologia c.1350

Tipologia Escultura exempta

Materials Alabastre policromat

Estil gòtic

Tema religiós

Localització MNAC (Barcelona)

Júlia López Valera

CONTEXT

Aquesta imatge mariana s’ha conegut sempre amb el nom de Mare de Déu de Sallentper la seva suposada procedència de la localitat de Sallent de Sanaüja, a la comarcade la Segarra (Catalunya). Tanmateix, no es té cap notícia sobre la seva procedènciaexacta i la seva col·locació, malgrat que, probablement, com la majoria de les imatgesd’aquest tipus, es tracta d’un fragment d’un conjunt escultòric que devia decorar untimpà o un mainell d’una portalada o que presidia un retaule.

A diferència del Romànic, la nova estètica gòtica dóna a les representacions de laMare de Déu més expressivitat, de manera que l’espectador percebi els sentimentsde dolor o tendresa. Aquest canvi coincideix amb una nova mentalitat defensadasobretot pels ordes mendicants, una espiritualitat més urbana i més pròxima alsconceptes de l’home i de la naturalesa, que té com a finalitat apropar els fidels ales representacions divines i fer-los-en partícips.

Detall del mainell de la portalada de la Verge Blanca. Catedral de Lleó (1250-1275)

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

L’obra mostra la Mare de Déu amb proporcions harmonioses, coronada i amb el Nenal braç esquerre mentre amb la mà dreta li acaricia un peu. Jesús porta un colom a lamà esquerra, mentre que amb la dreta agafa la túnica de la seva mare.

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

La imatge, que s’allunya del hieratisme romànic,presenta un dinamisme compositiu marcat per unalleugera inclinació del cos de Maria. Aquestainclinació rep el nom de hanchement, paraula francès(hanche: “maluc”) que designa el desplaçament delmaluc de la Mare de Déu per tal de contrarestar elpes del Nen sobre el seu braç. Aquest lleugermoviment fa que l’escultura trenqui clarament ambqualsevol eix de simetria. Aquesta mobilitat marcadaa més pels nombrosos plecs de la túnica i pel subtil idolç contacte entre ambdós personatges, accentuanotablement el naturalisme de la composició.

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

La mal·leabilitat del material utilitzat, l’alabastre, permet a l’escultor aconseguir unsacabats molt precisos. Això es pot apreciar en els detalls dels vestits i en la delicadesai la precisió dels trets facials, que, juntament amb la naturalitat dels gestos, donen alspersonatges una expressivitat més humana.

Originàriament, el conjunt estava policromat i el color s’acompanyava d’unalleugera pàtina daurada. El fet que, amb tota probabilitat, la pintura s’apliquésdirectament sobre el material, sense preparació prèvia, ha fet que es perdés.

Júlia López Valera

TEMÀTICA

L’escultura presenta la imatge de la Mare de Déucoronada com a Reina del Cel, portant al braç la figuradel Nen Jesús, que té agafat un colom amb la màesquerra. Aquest recurs iconogràfic, que va ser moltpopular durant el període gòtic, fa il·lusió a un delsrelats de la infància de Jesús en els evangelis apòcrifs,segons el qual, una vegada, els ocellots de fang amb elsquals jugava es van convertir en reals i van emprendreel vol.

Aquest grup escultòric té l’origen en la imatgeromànica de la Mare de Déu com a Sedes Sapientine,és a dir, com a Tron de Saviesa representada en elNen Jesús. El nou pensament gòtic influït per lesteories franciscanes d’amor a la natura va fer-neevolucionar la representació i va deixar enrere lasimple funció de tron per passar a mostrar una relacióamb Jesús molt més humana.

Júlia López Valera

MODELS I INFLUÈNCIES

Estilísticament aquesta escultura mantéuna filiació evident amb l’esculturafrancesa. Això explicaria per exemple elhanchement, composició que té l’origenen les talles fetes amb vori durant elsegle XIII a França, i que va ser moltcomuna en les marededéus catalanesd’aquest període.

També cal fer esment de la influènciarebuda de l'estatuària italiana, quepodria haver estat el model del’esveltesa del cos de la Mare de Déu.

Considerada una de les imatges mésnotòries de l’art gòtic català, la Marede Déu de Sallent va ser un referent enl’evolució naturalista de l’esculturad’aquest període.