Post on 21-Jul-2015
transcript
FITXA TÈCNICA
Títol Sol ixent. Impressió.
Autor Claude Monet (París, 1840-Giverny, 1926)
Cronologia 1872
Tècnica Oli sobre tela
Mides 48 x 63 cm.
Estil Impressionista
Tema Paisatge
Localització Musée Mormottan (París)Júlia López Valera
Monet va néixer a París el 14 de novembre de 1840. El 1845 la seva família s'instal·là a LeHavre (Normandia). Manifestà molt aviat talent per dibuixar, i va començar venent caricaturesde personatges coneguts o de qui les hi encarregava.El 1858 tornà a París, on Boudin l’introduí en la pintura de paisatge a l’aire lliure.
La merienda campestreClaude Monet (1865-66)
BIOGRAFIA
Júlia López Valera
BIOGRAFIA
De tornada a França l’any 1871, MONET es va establir a Argenteuil finsal 1878, període en el qual va pintar els quadres més famosos icaracterístics del moviment impressionista. En aquestes obres centra l’atenció en els reflexos de la llum sobre lasuperfície de l’aigua i l’atmosfera que crea aquest efecte. Novament a París, la fama del pintor francès va augmentar, i a partir del1890 es va concentrar en sèries de quadres en què pintava un mateixtema a diferents hores del dia per tal de representar les variacions de lestonalitats d’un mateix cos segons la manera com hi incideix la llum. Va arribar a pintar més de tres mil quadres, la majoria dels quals sónescenes fluvials, paisatges o marines que resumeixen una nova manerade representar una realitat sempre canviant.
1867, Saint Adresse Barques vermelles, Argenteuil 1875 Júlia López Valera
Claude Monet amb la seva esposa Camille en el seu estudi flotant, 1874
pintats per Édouard Manet
Barca-taller, 1876
ALTRES OBRES...
Júlia López Valera
Les roselles a Argenteuil, 1873
ALTRES OBRES...
Pont d’Argenteuil, 1874
1874, Regata a Argenteuil
Gare de Saint Lazare, 1877 (l’atmosfera és la principal protagonista)Júlia López Valera
Les catedrals de Rouen1892-1894
Per pintar aquesta sèrie llogàuna casa davant del temple, ides de la finestra pintava elsdiferents efectes de la llumsobre la seva façana i les sevestorres
Parlament de Londres 1904 Pont de Waterloo1900-1903 Júlia López Valera
Water ireses,1900
A partir de 1890comprà una casaa Giberny, onfeu instal·lar unpont japonès aljardí, sobre ungran estany plede nenúfars quepintarà fins elsseus últimsanys.
Júlia López Valera
El 1908 viatjà a Venècia on pintà una sèrie de quadres dels seus edificis, canals, postes de sol…
Júlia López Valera
Monet al seu jardí, 1917 i 1921Júlia López Valera
Negació del dibuix
Pinzellada soltaTaques de colorEfectes subtils de llum
Efecte d'esbós
Paisatge de Le Havre pintat l’any
1872
Elements plàstics Intenses tonalitats deblau, violeta, gris i vermell ataronjat. Predomina foscor
Reflexos van separant-se al’apropar-se a l’espectador
Júlia López Valera
Boira matinal
Instal·lació portuària: vaixells mercants, pals i xemeneies fumejants
Tres bots de rems naveguen per les aigües tranquil·les
Paisatge a “plain air” pintat a Le Havre
l’any 1872
Sol entre la broma de l’albada, color intens
Reflexos del sol a l’aigua
Els tres bots disposats en diagonal ajuden a donar profunditat i trenquen el ritme horitzontal del llenç
Composició
Júlia López Valera
La primera exposició dels impressionistes se celebrà, com ja sabem, el 1874, a l’estudi del fotògrafNadar. El rebuig de la crítica fou contundent, i del públic també. La gent trobava el quadre massaesquemàtic, el consideraven un esbós, no un treball acabat. Es criticava la falta de detalls, de dibuix, deprecisió. El nom que Monet donà al seu quadre, però, donà nom a tot el moviment de joves pintors queseguia aquestes noves tendències.
Monet no volia fer una representació topogràfica del port de Le Havre, només la impressió que li causàobservar-lo en un moment determinat i des d’un lloc concret. No li interessava el contingut, sinó elreflectir la naturalesa canviant de la llum, com faria enla majoria de les seves obres posteriors.
El pintor americà Whistler opinava que la pintura haviad’existir per ella mateixa, sense ser portadora d’ideesliteràries o morals, i això coincidia amb els impressionistesfrancesos.
Sol ixent. Impressió, es convertí doncs en l’essència de lapintura impressionista, no només pel seu nom, sinó tambépel caràcter del quadre i per la seva execució.
INTERPRETACIÓ
Júlia López Valera
«He enviat a l’exposició del Boulevard des Capucines el mes d’abril de 1874, un quadre que vaig pintar, l’any 1872, a El Havre, des de la meva finestra, amb el sol entre la boira i uns pals erigits d’uns vaixells...M’han preguntat el títol per al catàleg, i com que el quadre no pot passar per una vista de El Havre, els vaig dir : poseu-hi «Impressions». D’aquí es va passar a l’Impressionisme i es va
estendre la broma.»
-”Què representa aquesta tela?-Vaig mirar el catàleg.-Impressió, sol naixent.-Impressió, estava segur d’això-Em deia també, perquè esti impressionat, que allà dins hi havia d’haver alguna impressió.-Quina llibertat, quina factura més solta! El paper pintat en estat embrionari està més acabat que aquesta marina”
Louis Leroy en el Cherivary
Si volguéssim definir-los (als artistes de l’exposició de grup de 1874) i descriure el seu empeny en una sola paraula, caldria inventar el terme “impressionistes”. Són impressionistes en el sentit de que ells no representen paisatges sinó la seva impressió dels paisatges.
Jules-Antoine Castagnary(Crític d’art)Júlia López Valera
MODELS I INFLUÈNCIES
L’obra de MONET no es pot entendresense l’experiència pictòrica de l’escola deBarbizon i la influència de l’obra delpaisatgista anglès William TURNER. Delsprimers, va heretar la defensa que, a mitjandècada del 1840, va fer un grup depaisatgistes francesos de la pintura a l’airelliure (à plein air). De l’artista anglès, lespintures del qual va poder estudiar durantun viatge a Londres (1870-1871), Monet varecollir l’intent de representar en les sevesteles la sensació vaporosa de l’atmosfera iles variacions de la llum, un interès que vaesdevenir l’eix principal de la seva obra.
MONET va aportar a l’art un element clarde trencament en relació amb el sistemaperceptiu i representatiu tradicional i,malgrat que va continuar mostrant unaactitud eminentment naturalista, la sevaexperimentació va servir com a base per ales revolucions postimpressionistes iavanguardistes posteriors.
Turner: L’incendi del Parlament (1835).
Júlia López Valera