Post on 03-Jul-2015
transcript
I ara què? Com ets, què tries?
Núria Alart www.xtec.cat/~nalart Viladecans 5 de març de 2010
Preguntes
Jo vull ser ?Ho puc fer ?Com ho puc fer ?Què vols ser i què vols fer?
Necessitem analitzar
Les característiques personals.Les capacitats pròpies.Els coneixements apresos.Els interessos professionals.El significat personal del treball.
Hem de conèixer el nostre cervell
Treballen juntes
Autoestimulació positiva = millor aprenentatge
Entrenar els dos hemisferis
Intentem recordar aquestes seqüències de lletres i nombres, en 30 segons i després l’anoteu:
V S A L M E 5 D M V V E S G D 9 A I L V C 6 C I E V R 3
Treballa l’hemisferi esquerre
Ajudem-nos de l’hemisferi dret interrelacionant els element per donar sentit
VAIG SOPAR AMB LA MARIA EL 5 DE MARÇ VA VENIR EL SEU GERMÀ DE NOU ANYS I LI VAM COMPRAR 6 CROMOS
I EN VA REGALAR 3
V S A L M E 5 D M V V E S G D 9 A I L V C 6 C I E V R 3
És molt important estimular els dos hemisferis cerebrals en tot procés
d’aprenentatge
Millora l’eficàcia cerebral.
La capacitat de resposta en front a imprevistos, conflictes…
Augmenta la creativitat i la capacitat resolutiva
Utilitzar millor els nostres recursos.
Casos de pensamentPer recordar-se’n de la llista de la compra pel cap de setmana. La Marta
repeteix moltes vegades la llista, mentre que en Pere s’imagina que necessita per l’esmorza, el dinar, el berenar i el sopar. Per rentar la roba, netejar la casa… En Manel s’imagina una història ... Qui recordarà millor
tota la llista al cap d’una setmana?
MARTA Llista
Llet, arròs, sucre, farina, madalenes, iogurts, pasta, fruita, verdura, carn, peix, ous, pasta de dents…
RelacióEsmorzar:
llet, madalenes,
sucre, café…Dinar: pasta, tomàquets,
oli, carn, peix…
Història:Vaig anar anar a passar
uns dies a un refugi. Havia de preparar els
diferents àpats. Em vaig oblidar de portar la
pasta, l’oli, l’embotit,....
PERE
La presa de decisions i la teoria de les IM
Necessitem totes les intel·ligències.Totes són igualment importants.Es combinen de forma única en cada ésser humà.Totes les persones les tenim totes en diferents graus de desenvolupament
RESOLDRE, GENERAR, CREAR
MÚLTIPLES ORGÀNICA
Howard Gardner,1983
Capacitat de produir iapreciar ritmes, tons,timbres…
Sensibilitat als patronslògics o numèrics.
Sensibilitat especial pelllenguatge parlat i escrit
Capacitat de reconèixeri manipular espais.
Capacitat d’autoestimai automotivació.
Capacitat de controlar els moviments corporals i de manipular objectes amb habilitat.
Capacitat de percebre i comprendre als altres
Capacitat d’identificació del llenguatge natural.
Capacitat de situar-se un mateix en relació característiques existencials
Dibuixos: GRAIM
Howard Gardner
FRONTAL
TEMPORAL
PARIETAL
OCCIPITAL
CÒRTEX CEREBRAL- INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES- SITUACIÓ
Lingüística: l.temporal esquerra i frontal A:Broca y Wernicke
Logicomatemàtica: l. frontal esquerra i parietal dret
Musical: l.temporal dret
Cinestèsicacorporal: cerebel, ganglis basals escorça motriu
Naturalista: l.parietal esquerra
Intrapersonal: l.frontal, parietals i sistema límbic
Interpersonal: l.frontals, temporals (hemisferi dret) i sistema límbic
Visualespacial: regions posteriors de l’hemisferi dret
Existencial: l.temporal
Font: T. Armstrong
CEREBEL
Dos tipus d’experiències
EXPERIÈNCIESCRISTAL·LITZANTS
EXPERIÈNCIES PARALITZANTS
Les vivències negatives que tanquen
intel·ligències. Són moments importants,
crucials en el desenvolupament de les habilitats d’una persona.
Inventaris autoavaluatius. Qüestionaris
www.eduquem.net
Una millor decisió en l’elecció d’una carrera
Adonar-se del propi perfil
Decidir el futur professionalConèixer les nostres debilitats i fortaleses en
les diferents intel·ligències
Qualsevol intel·ligència es pot desenvolupar durant la formació
El cervell no decideix que és allò que vol aprendre
No existeix un cervell predeterminat per a l’aprenentatge de les ciències o de les lletres, sinó una habilitat generada per l’estimulació
de les intel·ligències i unes emocions que predisposen.
PER A UNA BONA ELECCIÓ:
- Ningú neix amb una vocació. – Persitència i esforç per aconseguir les coses.
-L’observació potencia el coneixement d’allò que ens agrada o desagrada.
-La capacitat d’esperar i dedicar un temps racional.
-La predisposició per a generar hàbits i establir ritmes de treball.
-Potenciar les facultats del SER sobre el TENIR, per obtenir satisfaccions amb allò que es fa, amb allò ben fet.
-La capacitat d’escoltar les nostres emocions.
Hem de fer un esforç amb 3 variables:
EMOCIONAL: escoltar el “jo” interior, què ens agrada més, quins colors, menjars, forma de viure i per què.
RACIONAL: seleccionar allò que volem fer
SOCIAL: actuar tal i com som.
Ens podem fixar en:
Comunicació amb el grup de treball. Capacitat de treball individual. Capacitat de relació amb els animals i les plantes. Aptitud per al treball manual i de quin tipus. Característiques corporals específiques: flexibilitat, elasticitat,… Aptituds per treballar amb abstraccions. Paràmetres de pensament creatiu. Habilitats en l’execució de tasques rutinàries. Tolerància als canvis d’activitats. Facilitat per improvitzar. Capacitat per esperar i admetre frustracions. Resitència enfront al cansament físic i la fatiga intel·lectual. Bona gestió del temps. Assertivitat i capacitat de delegar funcions. Memòria. Empatia. Intuició o habilitat d’anticipació i resolució de tasques. Facilitat d’integració en diferents cultures.
Anàlisi sistèmic
Tipus de personalitat
Estils d’aprenentatge
Interessos
CAPACITAT D’UN MATEIX PER DECIDIR
Ritme
Coneixements previs
Input/ output preferències
Modalitat d’interacció
Canals o estils d’accés“Ja ho veig”, “mira quina música més bonica”, “ aquest enfocament està molt clar”…. Recordem imatges mentals, colors, cares, agrada que ens mirin a la cara.
“M’agrada el seu to de veu”, “em sona”, harmonitzem les relacions” …no es tan essencial mirar la cara, interessa més orientar l’oïde.
“M’encanta”, Em sentia tan bé”, “Vam passar molta calor”, “És una música emocionant”… Es capten les expressions, actituds i sentiments. Necessiten moviment, emocions, diversió, jugar amb els sentits (olors, sabors, tacte)
6 tipus de personalitat Hohn Holland
Realista: tímides, estables, conformistes i pràctiques. Activitats físiques.
Investigador/a: analítiques, originals, curioses i independents. Pensar, organitzar i comprendre.
Artístic/a: imaginatives, idealistes, emotives i poc pràctiques. Expressar idees i sentiments
Social: sociables, amigables, cooperatives i comprensives. Ensenyar als altres.
Emprenedor/a: autoconfiança, ambicioses, amb energia i dominants. Supervisar i guiar als altres.
Convencional: conformistes, eficients, pràctiques, poc imaginatives i poc flexibles. Activitats ordenades, definides i reglamentades
Elegir = agradar i interessar
No estar pressionat per altres persones
Les emocions en la presa de decisions
Què em motiva?
Necessito estar emocionat/a per a fer qualsevol tasca
MOTIVACIÓ
1. Captar l’atenció.
2. Interès de veritat
3. Despertar la curiositat
4. Ganes de voler fer feina (sol/a o bé en grup)
MOTIVAR és inspirar interès per la matèria i/o treball a fer.
AUTOCONEIXEMENT
“De tots els coneixements possibles, el més savi i útil és conèixer-se a si mateix” Willian Shakespeare.
Qui sóc? Quins pensament em fan ser jo? Quines característiques em diferencien dels altres? Com em sento en les diferents situacions de la meva vida? Què és el més important per a mi? Quin és el motiu de la meva existència?
Què sé fer? Què m’agradaria fer? Per a quines coses necessito demanar ajut? Em sento segur/a de les meves
capacitats? Que em fa perdre la serenitat?
“Conèixer bé als altres és intel·ligent, coneixe’s a si mateix, és saviesa” Albert Einstein
AUTOESTIMAÉs l’avaluació que cadascú fa del concepte que té d’ell mateix. L’autoconcepte és la percepció d’un
mateix, la visió que cadascú té de les pròpies habilitats, característiques i qualitats. (Pope, 1988)
Ens valorem en 5 àrees:1. Autoestima global (percepcions, sentiments,..)2. Imatge acadèmica (els assoliments a l’escola)3. Corporal (la imatge, habilitats i destreses físiques)4. Familiar (com ser sent valorat per la família)5. Social (manera com s’avalua respecte als altres)
Conseqüències de tenir una alta autoestima
Tenir una visió saludable d’un mateix. Confiança en un mateix i en els altres.
Persones decidides, positives i assertives.Prendre decisions lliures i responsables.
Defensa dels propis drets i les pròpies idees.Es surt amb més èxit de les situacions difícils.
Un excés d’autoestima es pot convertir en arrogància
Conseqüències de tenir una baixa autoestima
No sap trobar aspectes d’ell/a mateixa dels quals sentir-se orgullosa.Sensible a la informació negativa que els arriba sobre ells/es
Prescindeixen de la informació positiva.Sentiments d’insatisfacció i rebuig.
Són molt vulnerables.Conductes compensatòries amb la finalitat de reduir el sofriment.Sentiments d’odi i menyspreu que poden arribar a l’agressivitat.
Factor de risc per a la depressió.
ACTIVITAT: EL MEU ÚLTIM ÈXIT
Una situació important d’èxit amb resultats positius. Exemple: el meu caràcter obert, la meva capacitat per a dialogar, la meva paciència, ....
AUTOESTIMAGran enemic de l’autoestima a l’hora de decidir-nos és la por
Fracàs
Autoresponsabilitat
Perdre el reconeixement (importen)
Ser infravalorats (importen)
Fer-nos grans
No puc… no en sé ni en sabré mai… no sóc
capaç de resoldre-ho…
No entenc res,… no sé com fer-ho, no sóc capaç
de acabar-ho …
IMPEDIMENTS
LA POR ES PARALITZANT
http://www.youtube.com/watch?v=OQeUVfEjb9k
Enemigs de l’autoestima:NO ENS PERMET PRENDRE DECISIONS:
Companys, germans,..
Voler ser perfecte
Amb els amics, ...
El mercat laboral
-La situació de les empreses.-Els salaris.-Les condicions laborals.-La formació professional.-El temps de treball.-Les professions de futur.
Relacionat amb les ocupacions
L’oferta i la demanda laboral
L’oferta i la demanda laboral
L’oferta és la quantitat de llocs de treball que necessiten cobrir les empreses, juntament amb les qualificacions laborals que es demanen als aspirant.La demanda de treball és la disponibilitat de les persones en edat de treballar que sol·liciten una feina tenint en compte la formació i les preferències
Les empreses cerquen professionals:
Siguin capaços d’adaptar-se als canvis: utilització de les TIC Capacitat de treball en grupPolivalents i flexibles: saber una mica de tot.Amb ganes d’aprendre: actualitzar-se constantment.Que s’impliquin en els projectes de l’empresa: il·lusionatsVisió de futur: capacitat d’avançar-seMobilitat geogràfica: desplaçaments i trasllats.Formació i estudis complementaris: idiomes, Internet. Altres capacitats: comunicació, resolució de conflictes i negociació
Prendre decisions
Prendre una bona decisió és un procés que necessita un temps de reflexió personal i una
planificació. És a dir prendre les nostres decisions, sense esperar a que els altres ho facin per nosaltres, o bé estar forçats a fer-
ho.
Prendre decisions
Quan hem de prendre decisions important a la vida com pot ser aquest periode de transició a la vida adulta en l’elecció d’uns estudis, aquest procés està carregat d’inseguretat i
pors, perquè sabem que aquesta elecció va a marcar el nostre estil de vida i perquè som conscients que estem
dicidint el nostre futur professional i vital.
Està carregat d’inseguretats i pors.
Estem decidint el nostre futur professional i vital
Prendre decisions
Podem adoptar diferents estils a l’hora de prendre decisions segons Jepsen i altres:Estil actiu: persones que s’involucren des del primer moment.
Estil passiu: poca implicació es deixa influenciar pels demés.
Estil lògic: consideren que és un procés que forma part del seu projecte personal i professional.Estil emocional i impulsiu: es guien més per l’emoció més que per lo cognitiu (raonaments lògics i racionals)
Model de decisions. John Krumbolt
• Definir el problema
• Establir un pla.
• Identificar alternatives
• Avaluació d’un mateix
• Investiga possibles resultats
• Elimina alternatives
• Experimenta
Infermeria
Cicle de grau superior
Biologia, …
Actitud mental positiva
Mig ple o mig buit?
La persona pesimista es centra en l’escasetat i genera la por a quedar-se sense res
La persona optimista valora allò que té, es centra en les possibilitats i recursos per millorar.
Aprendre a ser optimista significa desenvolupar capacitats cerebrals cap a la superació, veure la realitat des de diferents prismes. Estimula
al cervell cap a la cerca creativa, innovadora i resolutiva.
ACTIVITAT: L’ILLA DESERTAEt despertes i et trobes en una platja deserta. El teu vaixell ha naufragat. L’illa disposa de suficient aliment i a poc a poc t’has fabricat una casa a
lo Robinson Crusoe. Comences a trobara faltar certes coses. Quines són les tres primeres coses que trobaries a faltar?
321
Donant voltes per l’illa et trobes amb dues persones que estan en la mateixa situació que tu. Formeu grups de tres i
compartiu les tres coses que trobeu a faltar. Finalment haureu d’eliminar-ne sis que considereu menys necessàries
http://www.xtec.cat/centres/a8046785/orienta.htm#orienta
http://www.quieroser.net/01/indice.php
http://www.quieroser.net/ciudad/pk/mainvideos.htmwww.gencat.es/treball/www.xarxa-omnia.org/laboral/www.cirem.es/aprendre/
Adreces d’interès
(Departament de Benestar Social).www.weblaboral.netwww.inem.eswww.mtas.eswww.mtas.es/insht/www.gencat.es/scc/
Moltes gràcies!Professora de Secundària IES OlordaProfessora de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de BarcelonaFormadora del Departament d’Educació Formadora de l’ICE de la Universitat de BarcelonaCoordinadora del grup de recerca de les aplicacions de les IM: GRAIMMembre de la Comunitat Catalana de WebQuestMembre del Projecte Espurn@
Núria Alart www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat
Cúbic de Viladecans. 5 de març de 2010