Post on 21-Sep-2020
transcript
III Trobada d'Estudiosos del Foix
Castell
de Castellet, Castellet
i la Gornal 31 de maig
de 2012
Les pintures
murals
del castell‐convent
de Sant
Raimon
de Penyafort
Maria Gràcia
Salvà
Picó
Gerència
de Serveis
d’Espais Naturals
Diputació
de Barcelona
La torre va ser de la família Penyafortdes del segle XII. Allà hi va néixer Raimon,l’any 1185
Portal major de tipus romà. A la llinda hi hainscrita la data de 1730.
Capella vella: arcosoliCapella vella: volta de creueria
Cúpula de la torre
Església nova: capellade l’ Epístola
Sagristia vella: mur occidental, nordest i paret externa de la torre
Campanyes d’estudi i consolidació dels murals, efectuades el 2008 i 2009. Alumnes i professors de l’escola d’Arts i Oficis de la Diputació de Barcelona i de la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona
La tècnica pictòrica
Anàlisi estratigràfica i dels pigments
Capella vella: Pintura a l’oli
1. Capa de preparació:guix aplicat amb brotxa
2. Vermell de mini
3. Dibuix preliminar de color terròs
4. Pigments barrejats amb cola proteica i oli de llinosa
5. Pigments identificats amb l’anàlisi: blanc de cerusa, ocres grocs i vermells,vermell de mini, blau esmalt, terres d’òxid de ferro i negre de carbó
Mamposteria: morter de calç i sorra
Capa preparació: arriccio, 1-3 cm + intonaco: 0,2-0,5 cm
Dibuix preparatori fet amb ocres vermells iterres. Amb linyola, compàs i plantilla
Pigments aplicats al tremp
J Fandos
Mur a la vista
Capa de preparacióMorter a la vista
Manca d’adherència del morter arriccio i intonaco
Manca de cohesió del morter
Disgregació i pèrdua capa pictòrica
Pèrdua de pigment
Manca de cohesió, disgregació
Alteració dels pigments
Capa de superfície Pols i regalims de cimentIntervencionsAplicació silicat
Mostres d’arriccio, intonaco i de pigment
Els murals de la sagristia vella
1 2 3 4
Escut d’armes dels Penyafort. Als quarters superior i inferior, les quatre barres. Als quarters laterals, una roca sobremuntada per una pinya
“VENERABLE PAREMESTRE FRARE PERE JOAN GUASCH FUNDADOR DEAQUEST CONVENT [COL·LOCÀ] LA PRIMERA PEDRAA 2[...] DE MA[...] [1603] MORI A 31 DE AGOST DE [1613][SEIXANTA] ANYS.”.
Federico Barocci, Verge lliurant el rosari a Sant Domènec de Guzman
Verge del Roser lliurant dos hàbits dominics acompanyada de sants dominicsMuseo del Convento de Padres Dominicos de Caleruega (Burgos). Segle XVII
Sant Reginald d’Orleans (1180-1220)Sant Domènec de Guzman (1170-1221)
Llibre de la Regla de l’orde dominica Orbe
Dos àngels flanquegen el tabernacle. El de la dreta, és Ceriferari, porta un ciri; el de l’esquerra, Turiferari, amb encenser i torxa
Tabernacle pintat, Sant Esteve de Tredós, Naut Aran, Lleida, segle XVIII
El Papa lliura la clau a Sant Raimon, possible interpretació de l’escena
Sant cefalòfor: és decapitat i aguanta el seu cap amb les mans
Arbre genealògic de sants i santes dominicsMuseu Comarcal de Manresa, Barcelona, segle XVII
Els sis màrtirs de Tolosa
El mag del castell del Nord
La decoració de la capella vella
Clau de la volta de creueria decorada amb l’escut de la família Espuny Angleçola. Martí Joan d’Espuny i d’Angleçola, Senyor de Penyafort i de Pacs, el 1603 va donarla torre i altres dependències als dominics
Estat de les pintures abans de la restauració
L’arcosoli restaurat pel Servei de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Generalitat de Catalunya, 2008
Cronologia dels murals: entre 1693 i 1730
Annibale Carracci, Assumpció de la VergeSanta Maria del Popolo, Roma, 1600-01
Capa amb caputxa de color negre
Hàbit blanc
quevedosTonsura
Personatge situat a la dreta de l’arcosoli.Pot tractar-se de Fra Pere Joan Guasch (1553-1613)
F Heylan: Fra Pedro de Valderrama, 1612
F. Selma: retrat d’ A. Solís, 1784
Sant situat a la dreta de l’arcosoli. Hem identificat com a Sant Domènec, amb hàbit dominic, tonsurat i amb un rosari a la mà
Sant Domènec de Guzman,segle XVII
Les traces arquitectòniques de la capella de l’epístola. Església nova
Data aproximada de les traces arquitectòniques: entre 1693 i 1730
Crèdits de les imatges: Avecilla, N.; Aymerich, C.; Fandos, J.; Gasol, R.; Luna, G.; Salvà, M.G; Yeguas, J.; Centre de Restauració de Béns Culturals. Generalitat de Catalunya; Cetec Patrimoni; Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona
Gràcies