Post on 05-Aug-2020
transcript
INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS
2010
2
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE) Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears 2010 Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears
Coordinació de l’informe
Bartomeu Cañellas Roca. Director de l’IAQSE Elaboració de l’informe Antoni Bauzà Sampol. Assessor tècnic docent de l’IAQSE Mateu F. Ambrós Toledo. Assessor docent de l’IAQSE Suport estadístic Joan Borràs Seguí. Assessor tècnic docent de l’IAQSE Assessorament lingüístic Feliça Vidal
Edita:
Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) Primera edició: febrer de 2011 Nombre d’exemplars: 100 ISBN: 978-84-15029-14-4 Dipòsit legal: PM-238-2011
3
ÍNDEX
GLOSSARI DE SIGLES ............................................................................................. 4 FONTS .................................................................................................................... 5 INTRODUCCIÓ ....................................................................................................... 7 INDICADORS D’ESCOLARITZACIÓ
E.1. Escolarització i població E1.1. Escolarització i població escolaritzable .............................................................10 E1.2. Escolarització de l’ensenyament (segons titularitat del centre) ............................13 E1.3. Esperança de permanència en el sistema escolar als 6 anys .................................18 E.2. Taxes d’escolarització en les edats teòriques dels nivells no obligatoris E2.1. Taxes netes d’escolarització a l’educació infantil ................................................20 E2.2. Taxes netes d’escolarització a l’educació secundària postobligatòria ...................24 E2.3. Taxes netes d’escolarització a l'educació superior ..............................................28 E3. Alumnat estranger .............................................................................................33 E4. Alumnat per grup i per professor E4.1. Alumnat per grup ............................................................................................36 E4.2. Alumnat per professor .....................................................................................39 INDICADORS DE DESPESA EN EDUCACIÓ
F1. Despesa total en educació F1.1. Despesa total en educació, en relació al PIB ......................................................42 F1.2. Despesa pública total en educació ....................................................................43 F1.3. Despesa pública destinada a concerts ...............................................................45 F1.4. Despesa en educació per alumne ......................................................................47 INDICADORS DE RESULTATS
R.1. Competències bàsiques (CB) a 4t curs de educació primària R1.1. CB en comunicació lingüística. 4t EP ................................................................50 R1.2. CB en matemàtiques. 4t EP .............................................................................58 R1.3. CB en el coneixement i interacció amb el món físic. 4t EP ...................................62 R1.4. CB social i ciutadana. 4t EP .............................................................................65 R.2. Competències bàsiques (CB) a 2n d’ESO R2.1. CB en comunicació lingüística. 2n d’ESO .........................................................68 R2.2. CB en matemàtiques. 2n ESO ..........................................................................75 R2.3. CB en el coneixement i la interacció amb el món físic. 2n d’ESO .........................77 R3. Competències clau als 15 anys R3.1. Competències clau als 15 anys en lectura ..........................................................79 R3.2. Competències clau als 15 anys en matemàtiques ...............................................82 R3.3. Competències clau en ciències .........................................................................85 R4. Idoneïtat en l’edat de l’alumnat R4.1. Idoneïtat en l'edat de l'alumnat d'educació obligatòria ....................................89 R4.2. Alumnat repetidor ..........................................................................................92 R5. Abandonament escolar prematur .......................................................................94 R6. Taxes de graduació R6.1. Taxa bruta de graduació a l’educació secundària obligatòria .............................96 R6.2. Taxes brutes de graduació als estudis postobligatoris ........................................99 R6.3. Taxes brutes de graduació als estudis superiors ............................................... 102 R6.4. Taxes brutes de graduació en ciències, matemàtiques i tecnologia .................... 105
4
GLOSSARI DE SIGLES CINE (ISCED): Classificació Internacional Normalitzada d’Educació (UNESCO)
CINE 0: educació infantil CINE 1: educació primària CINE 2: educació secundària, primera etapa (ESO) CINE 3: educació secundària, segona etapa (ed. secundària postobligatòria) CINE 4: educació postsecundària, no superior CINE 5B: ensenyament superior no universitari CINE 5A: ensenyament superior universitari de primer i segon cicle CINE 6: doctorat
CFGM: cicles formatius de grau mitjà CFGS: cicles formatius de grau superior EE: educació especial EI: educació infantil EPA: enquesta de població activa EP: educació primària ESO: educació secundària obligatòria ESPA: educació secundària per a persones adultes FP: formació professional IES: institut d’educació secundària GS: programes de garantia social PQPI: programes de qualificació professional inicial INE: Institut Nacional d’Estadística ME: Ministeri d’Educació PIB: producte interior brut UE: Unió Europea
Nota 1: en aquest informe, quan ens referim a centres de titularitat privada consideram els concertats i els privats no concertats.
Nota 2: excepte aquells casos en què es digui expressament el contrari, la paraula ciutadans al llarg d’aquest informe fa referència tant a ciutadans com a ciutadanes. Així mateix, la paraula nins es refereix tant a nins com a nines; alumnes, tant a alumne com a alumna; professors, tant a professors com a professores; pares, tant a pares com a mares, i directors, tant a directors com a directores.
5
FONTS
Ensenyaments no universitaris
Curs 2009-2010: Direcció General de Planificació i Centres. Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears.
Curs 2008-2009: Las cifras de la educación en España. Estadísticas e indicadores.
Edición 2011
http://www.educacion.es/mecd/jsp/plantilla.jsp?id=3131&area=estadisticas&contenido=/estadisticas/educativas/cee/Edicion2011/cee-2011.html
Sèries per Comunitat Autònoma. Estadística de las Enseñanzas no universitarias. Oficina de Estadística del Ministerio de Educación.
http://www.educacion.es/mecd/jsp/plantilla.jsp?id=310&area=estadisticas&contenido=/estadisticas/educativas/eenu/seriesCA/series.html
Ensenyaments universitaris
Cursos 2008-2009 i 2009-2010: Avance de la Estadística de Estudiantes
Universitarios. http://www.educacion.es/educacion/universidades/estadisticas-informes/estadisticas/alumnado.html
Despesa pública en educació:
Estadísticas de los recursos económicos destinados a la educación. Estadística del Gasto
Público en Educación. Oficina de Estadística del Ministerio de Educación.
http://www.educacion.es/mecd/jsp/plantilla.jsp?id=311&area=estadisticas&contenido=/estadisticas/educativas/gasto/2008/gastos2008.html
Estimacions de població: INE. Instituto Nacional de Estadística.
http://www.ine.es
Producte interior brut (PIB): INE. Instituto Nacional de Estadística.
http://www.ine.es
Enquesta de població activa (EPA): INE. Instituto Nacional de Estadística.
http://www.ine.es
Pressuposts liquidats del Govern de les Illes Balears: IBESTAT. Institut d’Estadística de les Illes Balears.
http://ibestat.caib.es
6
Resultats proves de diagnòstic (competències bàsiques)
Avaluació de diagnòstic 2008-2009. Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears. IAQSE.
Evaluación general de diagnóstico 2009. Educación Primaria. 4ºcurso. Informe de resultados. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación.
Competències clau als 15 anys
PISA 2009 Programa para la Evaluación Internacional de los Alumnos OCDE INFORME ESPAÑOL . Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación.
Sistema estatal de indicadores de la educación. Edición 2010. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación
http://www.institutodeevaluacion.mec.es/
7
INTRODUCCIÓ
Els Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears (ISEIB), elaborats per l’Institut
d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) de la Conselleria d’Educació i
Cultura, mostren els aspectes més significatius de l’educació a la nostra comunitat
autònoma, a través de la informació estadística provinent de diferents fonts, i
presentada de forma sintètica mitjançant taules i gràfics.
Aquesta línia de treball de caràcter estable i permanent de l’IAQSE cerca
proporcionar una visió sintètica i clara sobre l’estat de l’educació a les Illes Balears,
de forma que en faciliti la comprensió i utilització, tant als responsables de
l’Administració educativa com a totes les persones interessades.
La necessitat d’actualització ens ha fet considerar la simplificació del sistema
d’indicadors i la reducció del nombre respecte a la primera edició de l’any 2006, tal
com ho ha fet l’Institut d’Avaluació del Ministeri d’Educació.
Aquests canvis apareixen reflectits en aquesta edició, en la qual es presenten vint-i-set
indicadors agrupats en tres grans blocs o categories: indicadors d’escolarització,
indicadors de despesa en educació i indicadors de resultats educatius.
L’àmbit d’aquesta publicació abasta des de l’educació infantil fins a l’educació
superior, tal com es defineix a la Classificació Internacional Normalitzada de
l’Educació (CINE).
Per tal de facilitar l’anàlisi comparativa, la informació es presenta en diferents nivells
de desagregació: la titularitat dels centres, la variable sexe i les comunitats
autònomes. Quan s’ha disposat de dades, també s’ha desagregat la informació per
illes.
El curs 2009-2010 és l’any de referència dels indicadors d’escolarització; el curs 2008-
2009, el dels indicadors de despesa en educació; pel que fa als indicadors de resultats
de les avaluacions de diagnòstic, es refereixen a les dels cursos 2008-2009 (4t d’EP,
2n d’ESO i PISA) i 2009-2010 (4t d’EP). Finalment, en el cas de les taxes de
graduació, al curs 2008-2009.
La Direcció General de Planificació i Centres de la Conselleria d’Educació i Cultura ha
facilitat la informació estadística referida al curs escolar 2009-2010 i s’ha de
considerar que té caràcter provisional.
8
Per poder comparar i identificar les diverses situacions en què es troben les
comunitats autònomes de l’Estat espanyol, es proporcionen les dades elaborades per
l’Oficina d’Estadística del Ministeri d’Educació que, per norma general, corresponen
a un curs anterior.
En aquest informe també es presenten sèries referides a l’evolució dels indicadors a les
Illes Balears en els darrers anys o cursos escolars.
La presentació de cada indicador s’organitza segons un esquema similar, que inclou
la definició de l’indicador i les fonts utilitzades per al seu càlcul, la desagregació de les
dades segons diferents categories, l’evolució de l’indicador o sèries temporals i la
comparació entre diferents comunitats autònomes. La informació sobre cada
indicador es presenta mitjançant taules i gràfics que en representen les dades més
significatives.
Esperam que tota aquesta informació ajudi a entendre millor la complexitat
polièdrica de la nostra realitat educativa i a mostrar els camins possibles per anar
avançant en el seu millorament.
Bartomeu Cañellas Roca Director de l’IAQSE
9
INDICADORS D’ESCOLARITZACIÓ
10
E1. ESCOLARITZACIÓ I POBLACIÓ
E1.1. ESCOLARITZACIÓ I POBLACIÓ ESCOLARITZABLE
Definició: percentatge de població de 0 a 29 anys escolaritzada.
Desagregacions: nivells educatius i sexe.
Informació complementària: taxa neta d'escolarització per edat i taxes brutes d'escolarització en els estudis d’EP, ESO, PQPI, batxillerat i cicles formatius.
Especificacions tècniques:
La taxa neta d’escolarització en una edat i en un ensenyament és la relació entre l’alumnat d’aquesta edat que cursa l’ensenyament considerat, respecte al total de la població de la mateixa edat. D’altra banda, la taxa bruta d’escolarització en un ensenyament és la relació entre el total de l’alumnat de qualsevol edat matriculat en aquest ensenyament, respecte al total de la població de l’edat teòrica a qui correspon cursar-lo.
Taxa neta d’escolarització en el primer cicle i en el segon cicle d’educació infantil: relació percentual entre l’alumnat de 0 a 2 anys (primer cicle) i de 3 a 5 anys, (2n cicle) escolaritzat en aquesta etapa i la població de 0 a 2 anys i de 3 a 5 anys, respectivament.
Taxa bruta d’escolarització en educació primària, educació secundària obligatòria i postobligatòria: relació percentual entre l’alumnat que cursa aquests ensenyaments i la població amb l’edat teòrica de cursar-los (6-11 anys a EP; 12-15 anys a ESO; 16-17 anys a batxillerat, CFGM i PQPI, i 18-19 anys a CFGS).
11
Gràfic E1.1.1. Taxes netes d'escolarització per edat i etapa educativa. Illes Balears. Curs 2009-2010
5,4
19,0
27,5
89,586,4 88,1
92,0 90,7 92,8 92,1 94,1 92,7 93,9 91,6 91,4 90,3
81,6
70,4
33,1
25,420,5
16,412,6
10,37,7 8,9
3,6 3,6 2,4 1,8
0%
20%
40%
60%
80%
100%
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29
* Les dades de l’ensenyament universitari corresponen al curs 2008-2009
Gràfic E1.1.2. Població i escolarització per sexe i etapa ed. Illes Balears. Curs 2009-2010
29
28
27
26
25
24
23
22
21
20
19
18
17
16
15
14
13
12
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
0
Població no escolaritzada Ed. Superior Universitària Ed. Superior no universitària Ed. Secundària Post-obligatòria
Ed. Secundària Obligatòria Ed. Primària Ed. Infantil
Dones Homes
332
432
615
584
1365
1109
1410
1649
2027
2413
2903
3655
7597
8628
9387
9414
9482
9732
9775
9990
10349
10305
10532
10709
10910
10810
11232
3302
2327
673
Població escolaritzada Edat
12
Gràfic E1.1.3. Taxes brutes d’escolarització per etapes educatives.
Ensenyament no universitari. Illes Balears. Curs 2009-2010
17,1
88,295,8 96,4
88,2
14,5
0%
20%
40%
60%
80%
100%
1r. cicle EI (0-2) 2n. cicle EI (3-5) EP ESO Estudis secundaris
postobligatoris (*)
CFGS
88,2
55,5
25,1
7,6
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Estudis secundaris
postobligatoris
Batxillerat CF grau mitjà PQPI
13
E1.2. ESCOLARITZACIÓ SEGONS LA TITULARITAT DEL CENTRE
Definició: percentatge d'alumnes escolaritzats a l'ensenyament públic, a l’ensenyament privat concertat i a l’ensenyament privat no concertat. Desagregacions: comunitat autònoma. Titularitat del centre. Nivells educatius. Evolució de l'indicador: cursos de 2000-2001 a 2009-2010. Comparació entre comunitats autònomes.
Gràfic E1.2.1. Escolarització segons titularitat per estudis. Illes Balears. Curs 2009-2010
64,4 62,6
33,5
61,0
74,0
86,893,2
88,1
100,0
31,1 33,9
66,5
35,6
21,4
10,84,1 11,9
4,5 3,5 3,4 4,6 2,4 2,6
0%
20%
40%
60%
80%
100%
EI EP EE ESO Batx CFGM CFGS PQPI Ed. universitària
privats no concertats privats concertats públics
Gràfic E1.2.2. Escolarització segons titularitat per estudis universitaris. Illes Balears. Curs 2009-2010
100,0
86,8
13,2
0%
20%
40%
60%
80%
100%
total públics centres propis centres adscrits
14
Taula E1.2.1. Evolució del percentatge de l’alumnat matriculat en centres públics no universitaris Illes Balears. Cursos 2000-2001/2009-2010
2000-
2001
2001-
2002
2002-
2003
2003-
2004
2004-
2005
2005-
2006
2006-
2007
2007-
2008
2008-
2009
2009-
2010
EI 57,2 58,0 58,6 59,4 60,2 60,1 60,3 60,9 62,2 64,4
EP 59,7 60,5 61,3 61,4 61,7 62,1 62,8 63,2 63,3 62,6
ESO 57,5 57,5 58,2 58,8 59,2 59,7 60,4 60,8 61,1 61,0
Batxillerat 82,4 75,1 73,2 73,6 74,6 74,6 73,5 72,5 71,7 74,0
CF/ FP 85,3 83,0 82,8 83,8 84,3 85,5 84,6 83,8 83,8 89,3
GS/PQPI 68,4 68,9 90,4 69,1 90,0 88,7 86,5 88,5 90,6 88,1
Ed. especial 11,2 16,2 20,2 25,0 21,3 20,6 24,1 24,9 35,0 33,5
15
Taula E1.2.2. Percentatge d’alumnat matriculat, per ensenyament.
Centres públics, per comunitats autònomes. Curs 2008-2009
Total EI EP EE ESO BATX CFGM CFGS PQPI GS
UNIV 1/2 c.
UNIV Master
ESTAT 67,3 63,9 67,2 55,3 65,9 72,4 74,6 77,9 74,7 59,3 85,5 84,6
Andalusia 75,0 70,9 75,8 53,7 75,4 80,2 72,8 82,2 77,9 96,1 100,0
Aragó 65,8 62,9 66,9 50,1 63,7 69,9 70,5 70,3 69,6 49,3 88,6 94,2
Astúries 69,3 68,7 68,5 56,8 65,0 74,0 75,0 82,5 66,5 52,0 91,6 100,0
Illes Balears 64,5 62,2 63,3 35,0 61,1 71,7 83,8 90,8 90,6 85,6 100,0
Canàries 77,3 73,1 75,0 71,9 75,5 84,2 93,8 95,4 99,4 98,6 100,0
Cantàbria 66,7 68,5 63,4 43,9 62,2 81,9 66,5 74,9 57,8 95,0 100,0
Castella i Lleó 66,9 65,1 66,8 58,1 63,3 74,8 68,5 73,2 56,0 18,9 88,0 72,2
Castella-la Manxa 82,5 80,8 82,2 59,7 80,5 89,0 86,9 91,8 80,9 51,4 100,0 100,0
Catalunya 63,0 63,0 63,7 45,1 59,6 62,3 72,0 70,6 62,1 79,5 83,0
C. Valenciana 67,4 63,3 67,1 75,1 66,2 74,2 72,7 83,4 90,0 89,9 95,7
Extremadura 78,9 75,6 78,6 48,6 76,9 85,1 86,8 93,5 83,1 98,0 100,0
Galícia 72,1 69,8 68,6 58,6 69,4 84,1 81,1 85,4 84,2 95,6 100,0
C. de Madrid 53,7 49,8 53,2 52,2 52,0 56,5 73,1 74,1 70,9 71,7 76,3 83,7
R. de Múrcia 72,7 67,9 71,7 71,1 71,7 87,0 73,9 87,4 77,7 18,8 84,1 76,6
Navarra 66,1 71,6 63,9 59,5 60,7 65,4 76,0 75,5 75,0 65,4 47,0 42,7
País Basc 49,6 51,2 49,5 47,4 44,6 50,4 57,6 50,5 55,4 59,0 81,9 57,4
La Rioja 66,5 61,1 65,9 71,2 64,3 75,4 70,4 90,8 67,0 100,0 92,6
Ceuta 74,8 70,5 71,9 100,0 72,1 89,0 100,0 100,0 64,3
Melilla 83,1 72,6 79,2 100,0 89,2 96,9 100,0 100,0 100,0
UNED 100,0 100,0
UNIA 100,0
16
Taula E1.2.3. Percentatge d’alumnat matriculat, per ensenyament.
Ensenyaments concertats en centres privats, per comunitats autònomes. Curs 2008-2009
Total EI EP EE ESO BATX CFGM CFGS PQPI GS
UNIV 1/2 c.
ESTAT 26,2 25,0 28,9 44,1 30,5 10,9 22,6 16,5 20,6 40,7 3,9
Andalusia 20,5 23,4 21,0 46,3 21,7 6,7 25,7 12,8 22,1 3,9
Aragó 26,7 20,7 30,1 49,9 33,9 8,0 26,8 24,0 30,4 50,7 9,2
Astúries 25,4 26,2 29,1 43,2 32,7 2,6 19,7 8,1 33,5 48,0 8,4
Illes Balears 31,5 30,9 33,7 65,0 35,8 23,7 13,3 5,6 9,4 14,4
Canàries 16,7 19,7 19,7 25,1 20,3 2,2 5,1 1,4 0,6 1,4
Cantàbria 30,0 25,0 36,3 51,1 35,9 4,9 32,9 23,8 42,2 5,0
Castella i Lleó 29,7 29,1 32,7 41,9 36,0 6,7 30,5 24,2 44,0 81,1 2,4
Castella-la Manxa 15,5 16,4 17,2 40,3 18,2 2,4 10,2 3,3 19,1 48,6
Catalunya 30,1 24,8 33,9 54,9 38,2 14,3 22,0 21,4 7,5
C. Valenciana 26,0 22,2 28,5 24,6 30,1 20,7 24,5 12,8 0,8
Extremadura 19,0 20,8 20,9 51,4 22,6 3,2 10,8 6,0 16,9 100,0 2,0
Galícia 24,1 28,1 29,4 38,0 28,1 14,9 6,9 13,5 4,4
C. de Madrid 28,5 23,1 34,1 47,6 36,2 8,0 25,9 15,9 29,1 28,3 6,9
R. de Múrcia 23,5 23,3 26,7 28,9 26,9 2,5 23,7 8,5 22,3 81,2 2,8
Navarra 33,8 28,1 36,1 33,4 39,3 34,6 23,9 22,7 25,0 34,6
País Basc 49,5 48,0 49,6 51,1 54,5 48,7 39,8 48,3 44,6 41,0
La Rioja 30,6 32,1 34,1 28,8 35,7 4,5 29,6 9,2 33,0 7,4
Ceuta 23,4 24,2 28,1 27,9 35,7
Melilla 14,4 18,6 20,1 10,8
17
Taula E1.2.4. Percentatge d’alumnat matriculat, per ensenyament.
Ensenyaments NO concertats en centres privats, per comunitats autònomes. Curs 2008-2009
Total EI EP EE ESO BATX CFGM CFGS PQPI
UNIV 1/2 c.
UNIV Master
ESTAT 6,6 11,1 3,9 0,5 3,6 16,8 2,7 5,6 4,8 10,6 15,4
Andalusia 4,4 5,7 3,2 2,9 13,1 1,6 5,0
Aragó 7,5 16,4 2,9 2,4 22,2 2,7 5,7 2,3 5,8
Astúries 5,3 5,1 2,4 2,4 23,5 5,3 9,4
Illes Balears 4,0 7,0 3,0 3,0 4,6 2,8 3,6
Canàries 6,0 7,2 5,3 3,0 4,2 13,6 1,1 3,2
Cantàbria 3,3 6,5 0,4 5,0 1,9 13,2 0,5 1,3
Castella i Lleó 3,4 5,8 0,4 0,6 18,6 1,0 2,6 9,5 27,8
Castella-la Manxa 2,0 2,8 0,6 1,3 8,6 2,9 4,9
Catalunya 6,9 12,2 2,4 2,2 23,4 5,9 8,0 37,9 13,0 17,0
C. Valenciana 6,6 14,6 4,4 0,3 3,7 5,1 2,8 3,8 10,0 9,3 4,3
Extremadura 2,1 3,6 0,5 0,5 11,7 2,4 0,5
Galícia 3,8 2,1 2,0 3,4 2,5 15,9 4,0 7,7 2,4
C. de Madrid 17,8 27,1 12,7 0,2 11,7 35,5 1,0 10,0 16,9 16,3
R. de Múrcia 3,9 8,7 1,5 1,4 10,5 2,5 4,1 13,1 23,4
Navarra 0,2 0,3 7,1 0,1 1,8 53,0 57,3
País Basc 0,9 0,8 0,9 1,5 0,9 0,9 2,6 1,2 18,1 42,6
La Rioja 2,9 6,8 20,1
Ceuta 1,8 5,3 11,0
Melilla 2,5 8,8 0,8 3,1
UDIMA 100,0
UOC 100,0 100,0
18
E1.3. ESPERANÇA DE PERMANÈNCIA EN EL SISTEMA ESCOLAR (VIDA ESCOLAR) ALS 6 ANYS
Definició: nombre mitjà d’anys de permanència previsible en el sistema educatiu d’un infant de sis anys, inclosos els estudis universitaris. Desagregacions: ensenyaments no universitaris i ensenyaments universitaris. Evolució de l'indicador: cursos de 2000-2001 a 2009-2010. Comparació entre comunitats autònomes.
Especificacions tècniques: l’esperança de vida escolar es calcula dividint per 100 la suma de les taxes netes d’escolarització de l’alumnat d’entre 6 i 29 anys d’edat en els ensenyaments de règim general (universitari i no universitari) i de règim especial.
Gràfic E1.3.1. Esperança de vida escolar als 6 anys. Illes Balears. Curs 2009-2010
13,0 12,3
0,7
0
5
10
15
20
Total Ed. no universitària Ed. universitària
Gràfic E1.3.2. Evolució de l’esperança de vida escolar als 6 anys. Illes Balears. 2000-2001/2009-2010
12,2 12,2 12,0 12,0 11,7 11,6 11,5 11,4 11,512,3
0,8 0,7 0,8 0,8 0,8 0,8 0,7 0,7 0,70,7
13,0 12,9 12,8 12,7 12,5 12,3 12,3 12,1 12,213,0
0
5
10
15
20
2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010
Ed. universitària Ed. no universitària Total
19
Gràfic E1.3.3. Esperança de vida escolar als 6 anys per comunitats autònomes. Curs 2008-2009
11,512,8 12,4 12,8 12,6 12,9 12,7 12,8 12,4 12,6 12,7 13,1 12,8 12,9 13,1 13,1 12,4 12,9 13,3 13,4
0,7
1,81,1 0,6 0,9 0,7 1,0
1,2 1,7 1,5 1,5 1,3 1,8 1,7 1,7 1,8 2,6 2,1 2,2 2,112,2
14,6
13,5 13,5 13,5 13,6 13,7 14,0 14,1 14,1 14,2 14,4 14,5 14,5 14,8 14,9 15,0 15,0 15,5 15,5
0
5
10
15
20
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Ca
nà
rie
s
Me
lilla
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Ce
uta
La
Rio
ja
Extr
em
ad
ura
C. V
ale
ncia
na
R. d
e M
úrc
ia
An
da
lusia
Ca
ntà
bria
Ca
talu
nya
Ara
gó
Ga
lícia
Astú
rie
s
C. d
e M
ad
rid
Na
va
rra
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Pa
ís B
asc
Ed. universitària Ed. no universitària Total
20
E2. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ EN LES EDATS TEÒRIQUES DELS
NIVELLS NO OBLIGATORIS
E2.1. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ A L’EDUCACIÓ INFANTIL
Definició: evolució de les taxes netes d'escolarització dels 0 als 5 anys d'edat i del
nombre mitjà d'anys d'escolarització a l'educació infantil.
Desagregacions: edat. Evolució de l'indicador: cursos de 2000-2001 a 2009-2010. Comparació entre comunitats autònomes. Especificacions tècniques:
Taxa neta d’escolarització en el primer cicle i en el segon cicle d’educació infantil: relació percentual entre l’alumnat de 0 a 2 anys (primer cicle) i de 3 a 5 anys (2n cicle) escolaritzat en aquesta etapa i la població de 0 a 2 anys i de 3 a 5 anys, respectivament.
El nombre mitjà anys d’escolarització es calcula dividint per 100 la suma de les taxes netes d’escolarització de l’alumnat d’entre 0 i 5 anys.
Gràfic E2.1.1. Taxes netes d’escolarització d’educació infantil. Illes Balears. Curs 2009-2010.
5,4
19,0
27,5
89,5 86,4 88,8
0%
20%
40%
60%
80%
100%
0 anys 1 any 2 anys 3 anys 4 anys 5 anys
Taula E2.1.1. Evolució del nombre mitjà d'anys a educació infantil. Illes Balears. 2000-2001/2009-2010
2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010
3,1 3,2 3,1 3,1 3,1 3,1 3,1 3,1 3,0 3,2
21
Gràfic E2.1.2. Percentatge d’escolarització a educació infantil 0-2 anys per comunitats autònomes.
Curs 2008-2009
11,8
24,6
2,4 2,9 5,9 7,2 11,4 12,5
16,7 16,8 17,4 19,7 21,4
24,3
31,9 33,7 34,1 39,0
51,4
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Extr
em
ad
ura
Ce
uta
La
Rio
ja
Astú
rie
s
Ca
ste
lla i
Lle
ó
R. d
e M
úrc
ia
Me
lilla
C. V
ale
ncia
na
Ga
lícia
Ca
ntà
bria
An
da
lusia
Ara
gó
Ca
talu
nya
Na
va
rra
C. d
e M
ad
rid
Pa
ís B
asc
Ca
nà
rie
s (*)
(*) no aporta dades
Gràfic E2.1.3. Percentatge d’escolarització a educació infantil als 3 anys per comunitats autònomes.
Curs 2008-2009
85,0
98,0
85,088,1 90,0
94,8 96,3 96,8 97,299,9 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Me
lilla
Ca
nà
rie
s
C. d
e M
ad
rid
R. d
e M
úrc
ia
C. V
ale
ncia
na
Na
va
rra
Extr
em
ad
ura
Ga
lícia
An
da
lusia
Ara
gó
Astú
rie
s
Ca
ntà
bria
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Ca
talu
nya
Pa
ís B
asc
La
Rio
ja
Ce
uta
22
Gràfic E2.1.4. Percentatge d’escolarització a educació infantil als 4 anys per comunitats autònomes.
Curs 2008-2009
88,1
99,4
89,391,8 93,8 95,7
98,4 98,6 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Me
lilla
Ca
nà
rie
s
C. d
e M
ad
rid
R. d
e M
úrc
ia
C. V
ale
ncia
na
Extr
em
ad
ura
An
da
lusia
Ara
gó
Astú
rie
s
Ca
ntà
bria
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Ca
talu
nya
Ga
lícia
Na
va
rra
Pa
ís B
asc
La
Rio
ja
Ce
uta
Gràfic E2.1.5. Percentatge d’escolarització a educació infantil als 5 anys per comunitats autònomes. Curs 2008-2009
93,4
99,4
92,994,9 96,5 98,5 98,7 99,3 99,8 99,9 100,3 100,8
100,8 101,0 101,1 101,5 102,1 103,6 104,8
109,6
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Me
lilla
C. d
e M
ad
rid
C. V
ale
ncia
na
R. d
e M
úrc
ia
Ca
talu
nya
Ca
ntà
bria
Astú
rie
s
La
Rio
ja
Ga
lícia
Ca
nà
rie
s
An
da
lusia
Pa
ís B
asc
Ce
uta
Ara
gó
Na
va
rra
Extr
em
ad
ura
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
23
Gràfic E2.1.6. Evolució de les taxes netes d’escolarització d’educació infantil.
Illes Balears. 2000-2001/ 2009-2010
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010
0 anys 1 any 2 anys 3 anys 4 anys 5 anys
24
E2.2. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ EN LES EDATS TEÒRIQUES DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA POSTOBLIGATÒRIA
Definició: taxes netes d’escolarització en les edats de 16, 17, 18 i 19 en els
ensenyaments corresponents.
Desagregacions: edat. Evolució de l'indicador: cursos de 2000-2001 a 2009-2010. Comparació entre comunitats autònomes. Especificacions tècniques: la taxa neta d’escolarització en una edat i en un ensenyament és la relació entre l’alumnat d’aquesta edat que cursa l’ensenyament considerat, respecte al total de la població de la mateixa edat.
Gràfic E2.2.1. Taxes netes d’escolarització dels 16 als 18 anys a les Illes Balears. Curs 2009-2010
81,7
70,4
42,6
0%
20%
40%
60%
80%
100%
16 anys 17 anys 18 anys
Gràfic E2.2.2. Evolució de les taxes netes d’escolarització dels 16 als 18 anys. Illes Balears
82,878,6
81,8 81,7
64,661,2 63,2
70,4
42,238,3
41,4 42,6
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2000-2001 2007-2008 2008-2009 2009-2010
16 anys 17 anys 18 anys
25
Gràfic E2.2.3. Taxes netes d'escolarització als 16 anys per comunitats autònomes. Curs 2008-2009
34,5 35,0 34,1 31,0 36,8 40,4
33,2 36,2 39,2 38,6 30,3 27,6
34,1 34,9 31,5 36,1 37,3 38,8
25,1
40,3
47,3 57,4
51,7 57,5 51,9
51,4 59,1 56,7 53,9 54,5
63,3 66,6 60,3 60,2 64,1
61,0 61,0 60,3
74,8
59,7
81,7
92,4
85,8 88,5 88,7
91,8 92,3 92,9 93,1 93,1 93,6 94,2 94,4 95,1 95,6 97,1 98,3 99,1 99,9 100
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
C. V
ale
ncia
na
La R
ioja
R. d
e M
úrc
ia
An
dalu
sia
C. d
e M
ad
rid
Melilla
Can
àri
es
Extr
em
ad
ura
Cata
lun
ya
Navarr
a
Galícia
Caste
lla-la M
an
xa
Ara
gó
Astú
ries
Caste
lla i
Lle
ó
Can
tàbri
a
País
Basc
Ceuta
ES postobligatori ESO Total
Gràfic E2.2.4. Taxes netes d'escolarització als 17 anys per comunitats autònomes. Curs 2008-2009
11,9 12,2 8,9 14,7 10,9 9,2 13,6 15,2 14,2 13,5 16,2 14,4
7,0 9,8 12,4 17,1
8,3 16,5 16,8
9,0
51,3
65,5 62,7
59,8 63,7 65,6 62,0 60,6 61,7 62,6 61,0 63,1
70,9 71,2 69,0
69,1 78,2
70,6 70,6 86,5
63,2
77,7
71,6 74,5 74,6 74,8 75,6 75,8 75,9 76,1 77,2 77,5 77,9 81,0 81,4
86,2 86,5 87,1 87,4
95,5
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
C. V
ale
ncia
na
R. d
e M
úrc
ia
Melilla
La R
ioja
An
dalu
sia
Can
àri
es
Ceuta
Caste
lla-la M
an
xa
Extr
em
ad
ura
C. d
e M
ad
rid
Cata
lun
ya
Ara
gó
Galícia
Caste
lla i
Lle
ó
Navarr
a
Can
tàbri
a
Astú
ries
País
Basc
Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total
26
Gràfic E2.2.5. Taxes netes d'escolarització als 18 anys per comunitats autònomes. Curs 2008-2009
1,2 1,1 1,4 1,0 0,5 0,5 1,3 1,1 0,4 0,8 1,1 1,5 1,1 0,7 0,9 1,3 1,3 0,6 1,3 0,9
28,3 32,5 30,4 30,8 32,637,7 33,5 35,8
29,4 30,2 31,0 33,1 31,6 32,8 34,839,0
33,9 32,940,4
34,9
2,0
3,62,0 2,6
4,33,9
2,23,0
3,1 2,5 2,93,2 4,5 4,2
5,05,1
5,6 5,6
4,08,1
9,9
25,8
10,5 12,914,6
10,315,9
16,325,0 25,2 23,8 22,2 26,8 27,0 25,2
20,9 29,9 34,430,9 33,5
41,4
63,0
44,347,3
52,0 52,4 52,956,2
57,9 58,7 58,8 60,064,0 64,7 65,9 66,3
70,773,5
76,6 77,4
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Ceuta
Caste
lla
-la M
an
xa
La R
ioja
Melilla
Extr
em
ad
ura
Can
àri
es
C. V
ale
ncia
na
C. d
e M
ad
rid
R. d
e M
úrc
ia
An
dalu
sia
Cata
lun
ya
Ara
gó
Galícia
Can
tàbri
a
Astú
ries
Navarr
a
Caste
lla i
Lle
ó
País
Basc
Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total
Gràfic E2.2.6. Evolució de les taxes netes d'escolarització als 16 anys. Illes Balears. 2000-2001/2009-2010
38,1 37,8 37,7 37,5 34,2 33,5 33,2 33,7 34,5 34,2
44,7 44,8 43,2 45,1 44,4 44,6 45,3 44,9
47,3 47,3
82,8 82,6 80,9 82,7 78,6 78,1 78,5 78,6
81,8 81,7
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010
ES postobligatori ESO Total
27
Gràfic E2.2.7. Evolució de les taxes netes d'escolarització als 17 anys.
Illes Balears. 2000-2001/2009-2010
11,8 11,5 10,6 9,7 9,3 10,1 10,3 9,8 11,9 15,0
52,8 53,9 52,5 53,6 51,9 51,0 50,8 51,0 51,3
55,4
0,4 0,1
0,0 64,6 65,4
63,1 63,4 61,2 61,1 61,2 61,2
63,2
70,4
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010
Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total
Gràfic E2.2.8. Evolució de les taxes netes d'escolarització als 18 anys. Illes Balears. 2000-2001/ 2009-2010
0,9 0,7 0,6 0,5 0,7 0,5 0,6 0,6 1,2 1,6
29,7 30,6 30,3 30,3 30,8 28,6 28,4 26,9 28,3 29,4
1,5 1,6 1,6 1,4 1,2 1,2 1,0 1,3
2,0 1,5
10,1 9,8 10,1 9,8 9,79,2 9,5 9,5
9,9 9,9
42,2 42,7 42,6 42,0 42,4 39,5 39,5 38,3
41,4 42,6
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010
Ed. superior universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total
28
E2.3. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ A L’EDUCACIÓ SUPERIOR
Definició: evolució de les taxes netes d'escolarització a les edats teòriques de
l'educació superior universitària (dels 18 als 24 anys).
Desagregacions: edat. Evolució de l'indicador: cursos de 2004-2005 a 2009-2010. Comparació entre comunitats autònomes. Especificacions tècniques: la taxa neta d’escolarització en una edat i en un ensenyament és la relació entre l’alumnat d’aquesta edat que cursa l’ensenyament considerat, respecte al total de la població de la mateixa edat.
Gràfic E2.3.1. Taxes netes d’escolarització dels 18 als 24 anys a les Illes Balears. Illes Balears. Curs 2009-2010
1,6
29,4
14,8
7,54,3 3,0 2,0 1,4
1,5
3,9
4,6
3,52,2 1,8 1,2
9,9
12,1
13,0
11,2
10,38,3
6,8
42,6
30,8
25,1
19,0
15,5
12,19,4
0%
10%
20%
30%
40%
50%
18 19 20 21 22 23 24
Ed. universitària i equivalents (*) Ed. superior no universitària ES postobligatòria ESO Total
(*) dades del curs 2008-2009
29
Gràfic E2.3.2. Evolució de les taxes netes d’escolarització dels 18 als 24 anys. Illes Balears. Cursos 2004-2005/2009-2010
0,5 1,6
28,829,4
15,5 14,8
7,0 7,54,0 4,3
2,3 3,0 2,0 1,4
1,01,5
2,5 3,9
3,24,6
2,8 3,5
2,2 2,2 1,8 1,2
9,5
9,9
12,5 12,1
13,513,0
12,7 11,2
11,4 10,3
8,36,8
39,8
42,4
30,5 30,8
23,725,1
19,5 19,0
15,9 15,5
12,1
9,4
0%
10%
20%
30%
40%
50%
18 18 19 19 20 20 21 21 22 22 23 24
Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatòria ESO Total
20
04
-20
05
18 19 20 21 22
20
09
-20
10
20
04
-20
05
20
04
-20
05
20
04
-20
05
20
04
-20
05
20
09
-20
10
20
09
-20
10
20
09
-20
10
20
09
-20
10
20
09
-20
10
20
09
-20
10
Gràfic E2.3.3. Taxes netes d’escolarització als 18 anys per comunitats autònomes. Curs 2008-2009
1,2 1,1 1,5 0,7 1,3 1,1 1,3 1,3 1,0 1,1 0,4 1,3 0,9 0,8 1,1 0,6 0,9 0,5 1,4 0,5
28,532,7 33,2 33,2 34,4 35,9 39,0 40,6
30,8 31,8 29,733,5 35,0
30,3 31,2 33,0 35,1 33,2 30,437,7
1,7
3,5 3,1 3,85,1 2,8
5,1 3,8
2,64,3
2,82,1
4,8
2,3 2,75,4
7,93,8
2,0
3,99,9
25,8 22,227,0
29,9
16,3
20,9
30,9
12,9
26,8
25,0 15,9
25,2 40,1
23,8
34,433,5
14,6
10,5
10,341,3
63,160,0
64,7
70,7
56,1
66,3
76,6
47,3
64,0
57,9
52,8
65,9
73,5
58,8
73,4
77,4
52,1
44,3
52,4
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
An
dalu
sia
Ara
gó
Astú
ries
Can
àri
es
Can
tàbri
a
Caste
lla i
Lle
ó
Caste
lla
-la M
an
xa
Cata
lun
ya
C. V
ale
ncia
na
Extr
em
ad
ura
Galícia
C. d
e M
ad
rid
R. d
e M
úrc
ia
Navarr
a
País
Basc
La R
ioja
Ceuta
Melilla
Ed. universitària i equivalent Ed. superior no universitària Ed. secundària 2a etapa ESO Total
30
Gràfic E2.3.4. Taxes netes d’escolarització als 19 anys per comunitats autònomes. Curs 2008-2009
13,717,4 17,6 17,1 18,5 20,2 23,0 25,1
16,6 14,1 14,219,0 21,5
17,5 17,7 15,719,8 17,9 14,7
19,0
3,3
8,2 7,3 9,8 10,3 6,59,4 8,6
6,2 10,2 7,36,2
10,4
7,4 5,8 12,5
14,9
8,98,0
8,212,1
29,025,1
28,631,4
18,1
21,4
36,0
15,4
30,728,2 18,9
29,0 43,7
26,7
39,1
36,1
16,9
12,710,4
29,1
54,6
50,0
55,5
60,2
44,8
53,8
69,7
38,2
55,049,7
44,1
60,9
68,6
50,2
67,370,8
43,7
35,4 37,6
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
An
dalu
sia
Ara
gó
Astú
ries
Can
àri
es
Can
tàbri
a
Caste
lla i
Lle
ó
Caste
lla-la M
an
xa
Cata
lun
ya
C. V
ale
ncia
na
Extr
em
ad
ura
Galícia
C. d
e M
ad
rid
R. d
e M
úrc
ia
Navarr
a
País
Basc
La R
ioja
Ceuta
Melilla
Ed. universitària i equivalents Ed. secundària 2a etapa ESO Total
Gràfic E2.3.5. Taxes netes d’escolarització als 20 anys per comunitats autònomes. Curs 2008-2009
6,8 9,3 8,9 7,4 10,8 11,2 12,2 14,78,0 8,2 7,0 9,0 12,1 9,1 10,2
6,011,3 8,8 10,5 11,6
3,5
8,6 7,6 9,410,7 7,1
9,99,3
6,611,3
8,07,6
10,47,7 6,0 12,2
14,3
8,5 8,4 6,813,0
30,025,9
29,7
30,0
18,9
22,1
37,8
16,4
32,7
28,720,3
29,6 43,3
26,7
39,5
37,3
17,7 13,5 12,0
23,3
47,9
42,446,5
51,5
37,2
44,2
61,8
31,0
52,2
43,7
36,9
52,1
60,1
42,9
57,7
62,9
35,032,4
30,4
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
An
dalu
sia
Ara
gó
Astú
ries
Can
àri
es
Can
tàbri
a
Caste
lla i
Lle
ó
Caste
lla-la M
an
xa
Cata
lun
ya
C. V
ale
ncia
na
Extr
em
ad
ura
Galícia
C. d
e M
ad
rid
R. d
e M
úrc
ia
Navarr
a
País
Basc
La R
ioja
Ceuta
Melilla
Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària Ed. secundària 2a etapa Total
31
Gràfic E2.3.6. Taxes netes d’escolarització als 21 anys per comunitats autònomes. Curs 2008-2009
3,8 5,1 4,9 3,9 6,3 6,9 6,6 8,84,4 3,3 3,4 6,4 7,3 5,1 7,0 2,3 5,4 5,8 8,4 7,72,9
6,7 5,8 6,47,9 5,4 7,8
7,5
5,2 8,6 6,25,8
8,46,5 4,7
7,410,4 7,4
6,3 5,211,2
27,624,3 26,1
28,5
16,520,1
34,7
13,6
29,127,0 19,4
27,640,0
23,534,7
33,7
15,6 12,910,6
17,9
39,4
35,0 36,4
42,7
28,8
34,5
51,0
23,2
41,036,6
31,6
43,3
51,6
35,2
44,4
49,5
28,8 27,6
23,5
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
An
dalu
sia
Ara
gó
Astú
ries
Can
àri
es
Can
tàbri
a
Caste
lla i
Lle
ó
Caste
lla-la M
an
xa
Cata
lun
ya
C. V
ale
ncia
na
Extr
em
ad
ura
Galícia
C. d
e M
ad
rid
R. d
e M
úrc
ia
Navarr
a
País
Basc
La R
ioja
Ceuta
Melilla
Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària Ed. secundària 2a etapa Total
Gràfic E2.3.7. Taxes netes d’escolarització als 22 anys per comunitats autònomes. Curs 2008-2009
2,4 3,0 2,9 2,3 3,2 4,9 3,6 4,52,5 1,7 2,8 3,1 4,4 3,3 3,9 1,6 3,1 2,5 3,6 3,2
2,34,5 3,7 4,7
5,04,0
4,45,0
3,4 5,65,3 3,8
5,64,0 2,9 4,0
7,14,2
4,4 3,5
10,3
25,0
22,224,1
25,9
15,4 18,2
33,9
11,7
22,824,9
18,3
24,3
37,3
21,0
28,3
30,8
12,8 9,68,9
15,0
32,5
28,8
31,1
34,1
24,326,2
43,4
17,6
30,1
33,0
25,2
34,3
44,6
27,8
33,9
41,0
19,517,6
15,6
0%
10%
20%
30%
40%
50%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
An
dalu
sia
Ara
gó
Astú
ries
Can
àri
es
Can
tàbri
a
Caste
lla i
Lle
ó
Caste
lla-la M
an
xa
Cata
lun
ya
C. V
ale
ncia
na
Extr
em
ad
ura
Galícia
C. d
e M
ad
rid
R. d
e M
úrc
ia
Navarr
a
País
Basc
La R
ioja
Ceuta
Melilla
Ed. univiversitària i equivalents Ed. secundària 2a etapa ESO Total
32
Gràfic E2.3.8. Taxes netes d’escolarització als 23 anys per comunitats autònomes. Curs 2008-2009
1,7 2,1 2,1 1,8 2,3 3,5 2,2 3,0 1,6 1,1 1,8 1,9 3,1 2,3 2,7 1,0 1,9 2,1 3,6 2,61,4
3,1 2,6 3,2 3,4 2,83,0
3,31,9
3,8 4,12,5
3,82,7 2,0 2,3
5,5 3,26,2
2,4
8,3
21,118,5
19,921,4
13,1 15,5
27,2
9,4
19,321,4
15,4
20,1
31,0
17,622,9
23,8
13,17,8
7,7
11,4
26,3
23,224,9
27,1
19,420,7
33,5
12,9
24,2
27,3
19,8
27,0
36,0
22,3
26,2
31,2
18,4 17,6
12,7
0%
10%
20%
30%
40%
50%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
An
dalu
sia
Ara
gó
Astú
ries
Can
àri
es
Can
tàbri
a
Caste
lla i
Lle
ó
Caste
lla-la M
an
xa
Cata
lun
ya
C. V
ale
ncia
na
Extr
em
ad
ura
Galícia
C. d
e M
ad
rid
R. d
e M
úrc
ia
Navarr
a
País
Basc
La R
ioja
Ceuta
Melilla
Ed. universitària i equivalents Ed. secundària 2a etapa ESO Total
Gràfic E2.3.9. Taxes netes d’escolarització als 24 anys per comunitats autònomes. Curs 2008-2009
1,0 1,4 1,4 1,1 1,4 3,0 1,5 2,2 1,2 0,8 1,1 1,2 2,1 1,6 1,6 0,5 1,3 1,0 2,1 2,31,2 2,0 1,7 1,9 2,3
2,11,9 2,1 1,5 2,4 2,3 1,3
2,61,9 1,3 1,3 3,1 2,0 2,3 2,0
6,8
16,714,6 14,5
16,911,1
12,0
20,7
7,0
15,117,3
12,3
16,5
22,9
13,313,8
16,7
9,95,2
3,6
9,0
20,1
17,7 17,5
20,6
16,215,4
25,0
9,7
18,3
20,7
14,8
21,2
26,4
16,2 15,6
21,1
12,9
9,6
7,9
0%
10%
20%
30%
40%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
An
dalu
sia
Ara
gó
Astú
ries
Can
àri
es
Can
tàbri
a
Caste
lla i
Lle
ó
Caste
lla-la M
an
xa
Cata
lun
ya
C. V
ale
ncia
na
Extr
em
ad
ura
Galícia
C. d
e M
ad
rid
R. d
e M
úrc
ia
Navarr
a
País
Basc
La R
ioja
Ceuta
Melilla
Ed. universitària i equivalents Ed. secundària 2a etapa ESO Total
33
E3. ALUMNAT ESTRANGER
Definició: nombre d'alumnes que no tenen nacionalitat espanyola per cada mil
alumnes en ensenyaments no universitaris.
Desagregacions: etapa educativa, titularitat del centre i país de procedència. Evolució de l'indicador: cursos de 2000-2001 a 2009-2010. Comparació entre comunitats autònomes.
Gràfic E3.1. Percentatge d'alumnat estranger en cada etapa educativa a les Illes Balears.
Illes Balears. Curs 2009-2010
11,4
16,7
19,7
11,3
17,9
10,9
0%
5%
10%
15%
20%
EI EP+ EE ESO Batxillerat FP Règim especial
Gràfic E3.2. Percentatge d'alumnat estranger en cada etapa educativa desagregat per titularitat.
Illes Balears. Curs 2009-2010
14,3
21,4
25,3
12,5
18,5
11,0
5,7
8,8
11,0
8,0
13,5
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
EI EP+ EE ESO Batxillerat FP Règim especial
públics privats
34
Gràfic E3.3. Percentatge d’alumnat estranger escolaritzat als centres públics en els ensenyaments de
règim general. Illes Balears. Curs 2009-2010
18,9%
81,1%
Alumnat estranger
Alumnat no estranger
Gràfic E3.4. Evolució del percentatge d’alumnat estranger escolaritzat als centres públics en els
ensenyaments de règim general. Illes Balears. 2000-2001/2009-2010
4,1
5,8
8,2
10,1 11,1
12,3
13,5
14,4 15,5 15,9
0%
5%
10%
15%
20%
2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 (a)
Gràfic E3.5. Percentatge d'alumnat estranger per procedència en els ensenyaments no universitaris a les
Illes Balears. Curs 2009-2010
27.699 (50%)
7.885 (14%)747 (2%)
5.589 (10%)
187 (0%)
780 (2%) 11.246 (20%)
1.230 (2%)11 (0%)
24 (0%)
Total
U.E.(27)
Resta d'Europa
Àfrica
Amèrica del Nord
Amèrica Central
Amèrica del Sud
Àsia
Oceania
No consta
35
Gràfic E3.6. Percentatge d’alumnat estranger escolaritzat als centres públics en els ensenyaments de
règim general per comunitats autònomes. Curs 2008-2009
15,5
9,1
2,53,2 3,6
4,85,4
6,06,7 7,3
8,2 8,5 8,69,0
11,111,6 11,8 12,0
12,8
14,1
0%
5%
10%
15%
20%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Ce
uta
Extr
em
ad
ura
Ga
lícia
Astú
rie
s
An
da
lusia
Pa
ís B
asc
Ca
ntà
bria
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Me
lilla
Ca
nà
rie
s
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Na
va
rra
C. V
ale
ncia
na
Ara
gó
R. d
e M
úrc
ia
Ca
talu
nya
C. d
e M
ad
rid
La
Rio
ja
Taula E3.1. Percentatge d’alumnat estranger escolaritzat als centres públics en els ensenyaments de
règim general per comunitats autònomes. Curs 2008-2009
EI EP+ EE ESO Batx. FP (*) Règim especial
ESTAT 6,9 11,0 12,1 5,8 8,7 3,6
Andalusia 4,2 6,4 7,0 3,7 4,2 2,4
Aragó 10,6 15,0 14,0 6,3 12,1 3,1
Astúries 2,4 5,8 7,1 2,6 4,6 3,1
Illes Balears 11,4 16,7 19,7 11,3 17,9 10,9
Canàries 4,9 8,7 11,4 8,0 8,2 8,1
Cantàbria 3,5 7,8 10,4 5,0 7,1 2,3
Castella i Lleó 6,5 9,2 8,7 3,2 7,7 4,2
Castella-la Manxa 7,1 11,1 10,5 4,4 6,8 2,7
Catalunya 8,9 14,4 17,8 8,3 12,9 0,3
C. Valenciana 7,1 12,8 15,9 8,2 10,1 5,9
Extremadura 3,1 4,0 3,5 1,5 2,1 2,5
Galícia 1,9 4,5 4,7 2,0 2,8 3,4
C. de Madrid 9,9 15,7 16,7 8,5 13,2 5,3
R. de Múrcia 9,3 14,9 14,4 5,7 8,6 4,9
Navarra 4,6 13,5 13,7 5,4 9,7 2,9
País Basc 4,4 7,1 8,0 3,7 10,0 2,6
La Rioja 14,8 18,1 17,7 6,8 13,0 2,1
Ceuta 1,5 2,3 2,8 1,0 5,3 2,8
Melilla 13,0 8,8 5,9 4,4 4,2 7,1 (*) FP inclou alumnat estranger de cicles formatius i PQPI
36
E4. ALUMNES PER GRUP I PER PROFESSOR
E4.1. ALUMNES PER GRUP
Definició: nombre mitjà d’alumnes per grup educatiu en l’ensenyament no
universitari.
Desagregacions: nivells educatius i titularitat del centre.
Evolució de l'indicador: cursos de 2000-2001 a 2009-2010.
Comparació Illes Balears amb el conjunt de l’Estat.
Gràfic E4.1.1. Nombre mitjà d'alumnes per grup i per ensenyament.
Illes Balears. Curs 2009-2010
12,9
23,622,8
3,5
24,323,7
18,316,2
12,7
0%
10%
20%
30%
EI 1r cicle EI 2n cicle EP EE ESO Batx CFGM CFGS PQPI
Gràfic E4.1.2. Nombre mitjà d'alumnes per grup, per ensenyament i per titularitat. Illes Balears. Curs 2009-2010
12,8
23,021,7
2,4
23,2 23,1
18,3
15,9
12,613,1
24,8 25,1
4,3
26,1 25,5
18,420,3
12,9
0%
10%
20%
30%
EI 1r cicle EI 2n cicle EP EE ESO Batx CFGM CFGS PQPI
centres públics centres privats
37
Gràfic E4.1.3. Evolució del nombre mitjà d'alumnes per grup i titularitat a l’educació infantil.
Illes Balears. 2000-2001/2009-2010
19,920,420,320,420,520,520,7
17,5
19,819,7
23,0
22,3
23,523,423,323,6
23,423,123,2
23,0
20,821,121,421,521,521,6
21,7
19,5
21,121,0
0
5
10
15
20
25
30
2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 (a)
centres públics centres privats tots els centres
Gràfic E4.1.4. Evolució del nombre mitjà d'alumnes per grup i titularitat a l’educació primària.
Illes Balears. 2000-2001/2009-2010
22,1 22,1 22,021,8 21,4 21,4
18,5
21,7 22,0 21,727,2 27,0 26,7
26,7 26,4 26,2 26,1
26,025,9 25,1
23,9 23,823,6 23,4 23,1 23,0
20,7
23,1
23,3 22,8
0
5
10
15
20
25
30
2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 (a)
centres públics centres privats tots els centres
Gràfic E4.1.5. Evolució del nombre mitjà d'alumnes per grup i titularitat a l’ESO.
Illes Balears. 2000-2001/2009-2010
24,424,1 23,9
23,5 23,3 22,9 22,421,6 21,9
23,2
28,929,1
28,728,3 27,7 27,6 27,0 26,3
25,526,1
26,2 26,0 25,7 25,324,9 24,6 24,0 23,2 23,2 24,3
0
5
10
15
20
25
30
2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 (a)
centres públics centres privats tots els centres
38
Gràfic E4.1.6. Comparació del nombre mitjà d'alumnes per grup i per ensenyament.
Illes Balears / Estat. Curs 2008-2009
12,9
23,622,8
3,5
24,3 23,7
18,3
16,2
12,713,6
21,5 21,1
5,2
24,225,3
20,0 19,4
13,8
0
5
10
15
20
25
30
EI 1r cicle EI 2n cicle EP EE ESO Batx CFGM CFGS PQPI
Illes Balears Estat
39
E4.2. ALUMNES PER PROFESSOR
Definició: nombre mitjà d'alumnes per professor en l'ensenyament no universitari.
Desagregacions: nivell educatiu i titularitat del centre. Evolució de l'indicador: cursos de 2000-2001 a 2009-2010. Comparació entre comunitats autònomes.
Gràfic E4.2.1. Nombre mitjà d'alumnes per professor i per ensenyament.
Illes Balears. Curs 2009-2010
10,6 9,6
12,4 13,1
7,6
15,1
3,1
0
5
10
15
20
25
Global Centres
ed. infantil
Centres
ed. primària
Centres
ed. primària
i ESO
Centres ESO i/o
batxillerats i/o
CF
Centres ed.
primària, ESO i
batxillerats/ CF
Centres
específics ed.
especial
Gràfic E4.2.2. Nombre mitjà d'alumnes per professor, per ensenyament i per titularitat.
Illes Balears. Curs 2009-2010
9,6
8,0
12,3
7,5
4,1
13,2
11,5
16,0
13,1
11,2
15,1
3,0
0
5
10
15
20
25
Global Centres
ed. infantil
Centres
ed. primària
Centres
ed. primària
i ESO
Centres ESO i/o
batxillerats i/o CF
Centres ed.
primària, ESO i
batxillerats/ CF
Centres específics
ed. especial
públics privats
40
Gràfic E4.2.3. Nombre mitjà d’alumnes per professor i per ensenyament.
Illes Balears / Estat. Curs 2009-2010
10,6 9,6
12,4 13,1
7,6
15,1
3,1
11,3
9,5
12,1 13,0
9,1
15,0
3,7
0
5
10
15
20
25
Global Centres
ed. infantil
Centres
ed. primària
Centres
ed. primària
i ESO
Centres ESO i/o
batxillerats i/o CF
Centres ed.
primària, ESO i
batxillerats/ CF
Centres específics
ed. especial
Balears Estat
Gràfic E4.2.4. Evolució del nombre mitjà d'alumnes per professor, per ensenyament i per titularitat.
Illes Balears. 2000-2001/2009-1010
11,4 11,0 10,9 10,5 10,3 10,1 10,0 9,7
9,7 9,6
16,2
15,0 14,6 14,3 14,2 13,8 13,6 13,4 13,1 13,2
12,8 12,3 12,1
11,7 11,5 11,2 11,0 10,8 10,7 10,6
0
5
10
15
20
2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 (a)
centres públics centres privats tots els centres
Gràfic E4.2.5. Nombre mitjà d'alumnes per professor en ensenyaments no universitaris per
comunitats autònomes. Curs 2009-2010
10,6 11,3
9,2 9,5 9,5 9,9 9,9 10,2 10,3 10,6 10,7 11,3 11,3 11,5 11,5 11,6
12,1 12,3 12,4 12,4
0
5
10
15
20
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Ca
ntà
bria
Astú
rie
s
Ga
lícia
Na
va
rra
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Pa
ís B
asc
Extr
em
ad
ura
Ara
gó
R. d
e M
úrc
ia
La
Rio
ja
C. V
ale
ncia
na
Ca
talu
nya
Ce
uta
C. d
e M
ad
rid
An
da
lusia
Ca
nà
rie
s
Me
lilla
41
INDICADORS DE DESPESA EN EDUCACIÓ
42
F1. DESPESA TOTAL EN EDUCACIÓ
F1.1. DESPESA TOTAL EN EDUCACIÓ EN RELACIÓ AL PIB
Definició: percentatge del producte interior brut (PIB) destinat a educació. Evolució de l'indicador: anys de 2000 a 2008. Comparació entre comunitats autònomes.
Gràfic F1.1. Evolució del percentatge de despesa de la Conselleria d'Educació i Cultura respecte del PIB. Illes Balears. 2000-2008
2,52,6
2,7 2,8 2,8 2,82,9 2,9
3,1
0%
1%
2%
3%
4%
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 (p)
Gràfic F1.2. Percentatge de despesa de les Conselleries d'Educació respecte del PIB per comunitats
autònomes. Any 2008
3,1
0,2
2,7
3,2 3,33,5 3,5
3,8 3,9 4,0 4,0 4,0
4,5 4,5
5,0 5,05,4
5,8
0%
2%
4%
6%
8%
Ille
s B
ale
ars
ME
C
C. d
e M
ad
rid
Ca
talu
nya
La
Rio
ja
Ara
gó
Na
va
rra
Pa
ís B
asc
Ca
ntà
bria
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Ca
nà
rie
s
Astú
rie
s
C. V
ale
ncia
na
Ga
lícia
R. d
e M
úrc
ia
An
da
lusia
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Extr
em
ad
ura
43
F1.2. DESPESA PÚBLICA TOTAL EN EDUCACIÓ
Definició: percentatge de la despesa pública destinada a educació. Evolució de l'indicador: anys de 2002 a 2008. Desagregacions: ensenyament universitari i no universitari, formació ocupacional i beques i ajudes. Comparació entre comunitats autònomes.
Gràfic F1.2.1. Distribució de la despesa pública en educació de la Conselleria d’Educació i Cultura
respecte dels pressuposts liquidats de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Any 2008
22,4
19,8
2,5
0,0 0,1
0%
5%
10%
15%
20%
25%
Total Ed. no universitàira Ed. universitària Form. ocupacional Beques i ajudes totals
Gràfic F1.2.3. Evolució de la distribució de la despesa pública en educació de la Conselleria d’Educació i
Cultura respecte dels pressuposts liquidats de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. 2002-2008
30,2
24,8 24,9
20,9
23,522,1 22,4
0%
10%
20%
30%
40%
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 (1)
(1)Estimació sobre pressuposts inicials
44
Gràfic F1.2.4. Distribució de la despesa pública en educació per activitat educativa. Illes Balears. 2008
88,5
11,1
0,0 0,4
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ed. no universitària Ed. universitària Formació ocupacional Beques i ajudes
Taula F1.2.1. Distribució de la despesa pública en educació per comunitats autònomes. Any 2008
ED. NO
UNIVERSITÀRIA
ED.
UNIVERSITÀRIA
FORMACIÓ
OCUPACIONAL
BEQUES I
AJUDES
TOTAL MEC i administracions educatives
73,1 23,3 0,2 3,4
MEC 26,0 23,5 0,0 50,5
Andalusia 75,4 23,8 0,0 0,9
Aragó 73,5 25,1 0,2 1,2
Astúries 69,7 22,5 7,0 0,7
Illes Balears 88,5 11,1 0,0 0,4
Canàries 80,6 18,0 0,3 1,1
Cantàbria 77,9 21,9 0,0 0,1
Castella i Lleó 74,9 24,4 0,0 0,8
Castella-la Manxa 87,6 12,3 0,0 0,1
Catalunya 76,1 23,0 0,0 0,9
C. Valenciana 73,5 26,4 0,0 0,1
Extremadura 83,6 15,4 0,0 1,0
Galícia 74,8 23,8 0,0 1,4
C. de Madrid 64,4 33,8 0,0 1,8
R. de Múrcia 79,2 20,0 0,0 0,8
Navarra 84,7 14,3 0,0 0,9
País Basc 79,9 18,1 0,0 2,1
La Rioja 82,2 17,4 0,0 0,5
45
F1.3. DESPESA PÚBLICA DESTINADA A CONCERTS
Definició: proporció de la despesa pública en educació destinada a concerts. Desagregacions: etapes educatives d’ensenyament no universitari.
Evolució de l'indicador: anys de 2000 a 2008. Comparació entre comunitats autònomes.
Gràfic F1.3.1. Despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa de la
Conselleria d’Educació i Cultura. Illes Balears. Any 2008
18,1
3,0
5,8 5,6
1,00,4
2,2
0%
5%
10%
15%
20%
Total EI EP ESO Batxillerat CF i GS EE
Gràfic F1.3.2. Evolució de la despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa de la Conselleria d’Educació i Cultura. Illes Balears. 2000-2008
20,619,8 20,1
19,619,1 19,2
18,0
19,2
18,1
0%
5%
10%
15%
20%
25%
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008(p)
46
Gràfic F1.3.3. Despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa en educació de les Conselleries
d’Educació per comunitats autònomes. Any 2008
18,1
6,9 7,07,8
8,69,2
9,8
11,312,2 12,5
13,1 13,3
14,5 14,815,5
18,3
23,3
0%
5%
10%
15%
20%
25%
Ille
s B
ale
ars
Ca
nà
rie
s
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Extr
em
ad
ura
Astú
rie
s
Ga
lícia
An
da
lusia
R. d
e M
úrc
ia
Ara
gó
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Ca
ntà
bria
C. V
ale
ncia
na
La
Rio
ja
C. d
e M
ad
rid
Ca
talu
nya
Na
va
rra
Pa
ís B
asc
47
F1.4. DESPESA EN EDUCACIÓ PER ALUMNE
Definició: despesa mitjana per alumnes en euros. Desagregacions: titularitat del centre. Evolució de l'indicador: anys de 2006 a 2007. Comparació entre comunitats autònomes.
Gràfic F1.4.1. Despesa pública per alumne.
Illes Balears. Anys 2006, 2007 i 2008
5.1035.306
5.721
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
2006 2007 2008
Gràfic F1.4.2. Despesa pública per alumne escolaritzat en centres públics.
Illes Balears. Anys 2006, 2007 i 2008
6.3396.463
7.027
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
2006 2007 2008
48
Gràfic F1.4.3. Despesa pública per alumne per comunitats autònomes. Any 2008
5.721 5.539
4.797 4.8675.334 5.337
5.414 5.504 5.520 5.653 5.6735.983
6.104 6.2366.514 6.537
6.8077.151
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
An
da
lusia
C. d
e M
ad
rid
R. d
e M
úrc
ia
Ca
nà
rie
s
Ca
talu
nya
Ara
gó
C. V
ale
ncia
na
La
Rio
ja
Extr
em
ad
ura
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Ca
ntà
bria
Ga
lícia
Astú
rie
s
Na
va
rra
Pa
ís B
asc
Gràfic F1.4.4. Despesa pública per alumne escolaritzat en centres públics
per comunitats autònomes. Any 2008
7.0276.567
5.352
6.003 6.081 6.1986.446 6.466 6.623 6.652 6.749
6.969
7.3327.752 7.758
7.985
8.481
10.388
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
An
da
lusia
C. d
e M
ad
rid
Ca
nà
rie
s
R. d
e M
úrc
ia
Extr
em
ad
ura
C. V
ale
ncia
na
Ara
gó
Ca
talu
nya
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
La
Rio
ja
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Ga
lícia
Ca
ntà
bria
Astú
rie
s
Na
va
rra
Pa
ís B
asc
49
INDICADORS DE RESULTATS
50
R1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES (CB) A 4t CURS D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE), estableix en l’article 2, que en finalitzar el segon cicle de l’educació primària, tots els centres han de fer una avaluació de diagnòstic de les competències bàsiques assolides pels seus alumnes.
En termes semblants s’ordena la realització d’aquestes avaluacions al Decret 67/2008, de 6 de juny de 2008, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears, en la disposició addicional tercera.
Aquesta avaluació, competència de les administracions educatives, té caràcter formatiu i orientador per als centres i informatiu per a les famílies i per al conjunt de la comunitat educativa, i té com a marc de referència les avaluacions generals de diagnòstic que estableix l’article 144.1 de la LOE i que s’apliquen a una mostra representativa de centres de tot l’estat.
Es poden consultar els informes d’aquestes avaluacions als informes de resultats de les avaluacions de diagnòstic realitzades a l’alumnat de les Illes Balears a la web de l’Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears -IAQSE- (http://iaqse.caib.es) i a l’informe de resultats de l’Evaluación general de diagnóstico
Educación Primaria 4º curso 2009, a la web de l’Institut d’Avaluació del ME (http://www.institutodeevaluacion.mec.es ).
R1.1. COMPETÈNCIA BÀSICA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA. 4T EP
Definició: resultats globals assolits en la competència en comunicació lingüística per l’alumnat de 4t d’educació primària en l’Avaluació de diagnòstic 2008-2009 (àmbit autonòmic) i en l’Avaluació general de diagnòstic 2009 (àmbit estatal).
Desagregacions: llengua anglesa, llengua castellana i llengua catalana, titularitat i illa. (Avaluació de diagnòstic 2008-2009. Illes Balears).
Comparació entre comunitats autònomes: resultats de l’Avaluació general de diagnòstic 2009 (àmbit estatal).
Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).
En les dades referides a les Illes Balears, la mitjana del conjunt de les illes es fixà
en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeteren conèixer la posició del centre –curs avaluat– respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat.
En les comparacions entre comunitats autònomes, l’escala es refereix al conjunt de l’Estat.
51
COMPETÈNCIA BÀSICA EN LLENGUA ANGLESA. 4t EP
RESULTATS DE L’AVALUACIÓ DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT AUTONÒMIC
Gràfic R1.1.1. Puntuacions TRI en LLENGUA ANGLESA, per titularitat i per illes. 4t EP.
Avaluació de diagnòstic 2008-2009
500 497
508513
476
543
400
450
500
550
600
glo
bal
Ma
llorc
a
Me
no
rca
Eiv
issa
-F
orm
en
tera
pú
blic
s
priv
ats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
Gràfic R1.1.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en
LLENGUA ANGLESA, segons la titularitat i per illes. 4t EP.
Avaluació de diagnòstic 2008-2009
7
8
4
8
10
2
18
19
10
16
22
10
30
30
37
28
35
22
27
27
35
20
22
35
13
13
10
16
9
22
5
4
4
10
3
9
global
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt deficient deficient insuficient suficient notable excel·lent
52
Gràfic R1.1.3. Percentatge d'alumnat amb la competència consolidada en
LLENGUA ANGLESA, segons la titularitat i per illes. 4t EP.
Avaluació de diagnòstic 2008-2009
45,0
44,3
48,9
46,9
33,0
65,9
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públics
privats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
COMPETÈNCIA BÀSICA EN LLENGUA CASTELLANA. 4t EP
Gràfic R1.1.4. Puntuacions TRI en LLENGUA CASTELLANA, per titularitat i per illes. 4t EP.
Avaluació de diagnòstic 2008-2009
500505
501
461478
538
400
450
500
550
600
glo
ba
l
Ma
llorc
a
Menorc
a
Eiv
iss
a-
Form
ente
ra
púb
lics
privats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
53
Gràfic R1.1.5. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en
LLENGUA CASTELLANA, segons la titularitat i per illes. 4t EP.
Avaluació de diagnòstic 2008-2009
2
2
1
3
3
1
16
15
13
24
21
6
27
26
29
32
30
21
36
35
42
34
31
45
18
20
14
7
14
24
2
2
1
0
1
3
global
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt deficient deficient insuficient suficient notable excel·lent
Gràfic R1.1.6. Percentatge d’alumnat amb la competència consolidada en
LLENGUA CASTELLANA, segons la titularitat i per illes. 4t EP.
Avaluació de diagnòstic 2008-2009
55,6
57,4
56,9
41,3
45,8
72,6
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públics
privats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
54
COMPETÈNCIA BÀSICA EN LLENGUA CATALANA. 4t EP
Gràfic R1.1.7. Puntuacions TRI en LLENGUA CATALANA, per titularitat i per illes. 4t EP.
Avaluació de diagnòstic 2008-2009
500 501
529
469 492
514
400
450
500
550
600
glo
ba
l
Ma
llorc
a
Menorc
a
Eiv
issa
-F
orm
en
tera
pú
blic
s
privats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
Gràfic R1.1.8. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en
LLENGUA CATALANA, segons la titularitat i per illes. 4t EP.
Avaluació de diagnòstic 2008-2009
4
5
7
6
2
11
11
6
16
12
9
26
26
18
32
28
23
35
34
45
29
31
40
17
17
20
13
16
18
7
8
10
4
7
8
global
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt deficient deficient insuficient suficient notable excel·lent
55
Gràfic R1.1.9. Percentatge d’alumnat amb la competència consolidada en
LLENGUA CATALANA, segons la titularitat i per illes. 4t EP.
Avaluació de diagnòstic 2008-2009
59,0
59,0
75,1
45,4
54,8
66,2
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públics
privats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
56
Astúries
Castella i Lleó
La Rioja
C. de Madrid
Aragó
Navarra
Cantàbria
Castella- la Manxa
Catalunya
Andalusia
C. de Múrcia
País Basc
Exrtemadura
C. Valenciana
Galícia
Canàries
Illes Balears
Ceuta
Melilla
Mitjana Espanya
Total Espanya
RESULTATS DE L’AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT ESTATAL
Taula R1.1.1. Resultats en la competència en COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA. 4t EP.
Avaluació general de diagnòstic 2009
Puntuacions TRI
Mitjana Espanya
Mitjana Balears
% alumnat nivells baixos
% alumnat nivells mitjans
% alumnat nivells alts
C. lingüística 500 470 25% 70% 5%
Gràfic R1.1.10. Resultats en la competència en COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA, per comunitats autònomes. 4t EP.
Avaluació general de diagnòstic 2009 *
* Escala referida al global de l’Estat (mitjana 500 i desviació típica 100)
57
Gràfic R1.1.11. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en
COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA, per comunitats autònomes. 4t EP.
Avaluació general de diagnòstic 2009
6
3
1
1
1
1
2
2
2
2
3
3
3
4
3
4
4
6
9
17
19
12
7
7
7
7
8
9
9
11
13
13
13
13
14
14
14
18
22
28
31
28
24
23
22
23
22
23
22
26
29
28
30
29
32
30
30
33
31
30
26
30
33
32
31
32
31
34
30
31
31
29
31
29
30
29
28
26
23
17
13
19
24
25
26
25
24
23
24
22
17
18
17
18
16
17
17
13
12
6
5
8
11
12
13
12
13
9
13
8
7
9
6
7
5
6
7
4
3
2
Illes Balears
Estat
Navarra
Castella i Lleó
Astúries
La Rioja
C. de Madrid
Cantàbria
Aragó
Castella-la Manxa
R. de Múrcia
Catalunya
País Basc
Andalusia
Galícia
C. Valenciana
Extremadura
Canàries
Ceuta
Melilla
% de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5
58
R1.2. COMPETÈNCIA BÀSICA EN MATEMÀTIQUES. 4t EP
Definició: resultats globals assolits en la competència matemàtica per l’alumnat de 4t d’educació primària en l’Avaluació de diagnòstic 2008-2009 (àmbit autonòmic) i en l’Avaluació general de diagnòstic 2009 (àmbit estatal). Desagregacions: titularitat i illa. (Avaluació de diagnòstic 2008-2009. Illes Balears). Comparació entre comunitats autònomes: resultats de l’Avaluació general de diagnòstic 2009 (àmbit estatal). Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).
En les dades referides a les Illes Balears, la mitjana del conjunt de les illes es fixà en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeteren conèixer la posició del centre –curs avaluat– respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat.
En les comparacions entre comunitats autònomes, l’escala es refereix al conjunt de l’estat.
RESULTATS DE L’AVALUACIÓ DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT AUTONÒMIC
Gràfic R1.2.1. Puntuacions TRI en la competència MATEMÀTICA, per titularitat i per illes. 4t EP.
Avaluació de diagnòstic 2008-2009
500502 494 493
481
533
400
450
500
550
600
glo
bal
Ma
llorc
a
Me
no
rca
Eiv
issa
-F
orm
en
tera
pú
blic
s
priv
ats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
59
Gràfic R1.2.2. Percentatge d'alumnat per graus d 'assoliment de la competència MATEMÀTICA,
segons la titularitat i per illes. 4t EP. Avaluació de diagnòstic 2008-2009
12
12
9
15
16
6
21
21
21
23
25
14
23
22
28
23
22
25
24
25
26
22
23
26
17
18
15
10
13
24
3
2
1
7
1
5
global
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt deficient deficient insuficient suficient notable excel·lent
Gràfic R1.2.3. Percentatge d'alumnat amb la competència MATEMÀTICA consolidada,
per titularitat i per illes. 4t EP. Avaluació de diagnòstic 2008-2009
43,8
44,8
41,1
39,1
37,2
55,4
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públics
privats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
60
La Rioja
Navarra
Castella i Lleó
Cantàbria
Astúries
Aragó
C. de Madrid
Castella– la Manxa
País Basc
Catalunya
Galícia
Extremadura
C. de Múrcia
Illes Balears
Andalusia
C. Valenciana
Canàries
Ceuta
Melilla
Mitjana Espanya
Total Espanya
RESULTATS DE L’AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT ESTATAL
Gràfic R1.2.1. Resultats en competència MATEMÀTICA.
Avaluació general de diagnòstic 2009
Puntuacions TRI
Mitjana Espanya
Mitjana Balears
% alumnat nivells baixos
% alumnat nivells mitjans
% alumnat nivells alts
C. matemàtica 500 490 19% 75% 6%
Gràfic R1.2.4. Comparació per comunitats autònomes de la competència matemàtica. Avaluació general de diagnòstic 2009 *
* Escala referida al global de l’Estat (mitjana 500 i desviació típica 100)
61
Gràfic R1.2.5. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència MATEMÀTICA,
per comunitats autònomes. Avaluació general de diagnòstic 2009
3
3
1
1
2
1
2
2
2
2
2
2
3
3
3
4
3
5
6
12
16
13
7
8
9
10
9
9
10
13
13
13
13
14
14
15
16
21
22
28
33
31
24
21
26
27
26
26
26
32
30
31
31
32
33
34
35
38
38
36
27
29
31
30
30
30
31
30
30
29
32
31
30
29
27
27
28
23
23
16
15
17
23
25
21
20
21
21
20
17
17
16
16
15
16
15
13
10
8
6
6
7
14
15
12
12
11
12
12
7
6
7
7
7
7
5
5
3
3
2
Illes Balears
Estat
Navarra
La Rioja
Castella i Lleó
Cantàbria
Astúries
Aragó
C. de Madrid
Castella-la Manxa
País Basc
Catalunya
Galícia
Extremadura
R. de Múrcia
Andalusia
C. Valenciana
Canàries
Ceuta
Melilla
% de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5
62
R1.3. COMPETÈNCIA BÀSICA EN EL CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC. 4t EP
Definició: resultats globals assolits en la competència en el coneixement i interacció amb el món físic per l’alumnat de 4t d’educació primària en l’Avaluació general de diagnòstic 2009 (àmbit estatal).
Comparació entre comunitats autònomes: resultats de l’Avaluació general de diagnòstic 2009 (àmbit estatal). Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).
RESULTATS DE L’AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT ESTATAL
Taula R1.3.1. Resultats en puntuacions TRI en la competència en CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB
EL MÓN FÍSIC. 4t EP. Avaluació general de diagnòstic 2009
Puntuacions TRI
Mitjana Espanya
Mitjana Balears
% alumnat nivells baixos
% alumnat nivells mitjans
% alumnat nivells alts
C. món físic 500 459 27% 71% 2%
63
La Rioja
Astúries
Castella i Lleó
Aragó
C. de Madrid
Cantàbria
Navarra
Galícia
Castella- la Manxa
C. de Múrcia
Exrtemadura
Andalusia
Catalunya
Canàries
Ceuta
Illes Balears
C. Valenciana
Melilla
Mitjana Espanya
Total Espanya
Gràfic R.1.3.1. Resultats en la competència en CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per
comunitats autònomes. 4t EP. Avaluació general de diagnòstic 2009
* Escala referida al global de l’Estat (mitjana 500 i desviació típica 100)
País Basc
64
Gràfic R1.3.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en CONEIXEMENT I
INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per comunitats autònomes. 4t EP.
Avaluació general de diagnòstic 2009
6
4
1
1
2
2
2
2
2
2
3
3
3
4
4
5
9
9
16
20
12
5
5
6
7
7
8
9
8
10
10
11
11
15
16
21
20
27
36
28
18
20
18
21
21
21
23
25
26
26
26
28
32
31
32
34
28
26
30
33
32
30
31
34
30
33
32
31
32
30
32
31
29
24
25
18
9
19
30
28
29
28
25
26
23
23
23
21
22
18
15
15
12
10
9
2
7
13
14
15
11
11
13
10
10
7
8
8
7
3
4
3
1
2
Illes Balears
Estat
La Rioja
Castella i Lleó
Astúries
Aragó
Cantàbria
C. de Madrid
Navarra
Galícia
Castella-la Manxa
R. de Múrcia
Extremadura
Andalusia
Catalunya
Canàries
Ceuta
C. Valenciana
Melilla
% de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5
65
R1.4. COMPETÈNCIA BÀSICA SOCIAL I CIUTADANA. 4t EP
Definició: resultats globals assolits en la competència social i ciutadana per l’alumnat de 4t d’educació primària en l’Avaluació general de diagnòstic 2009 (àmbit estatal). Comparació entre comunitats autònomes: resultats de l’Avaluació general de diagnòstic 2009 (àmbit estatal). Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).
RESULTATS DE L’AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT ESTATAL
Taula R1.4.1. Resultats en competència SOCIAL I CIUTADANA. 4t EP.
Avaluació general de diagnòstic 2009
Puntuacions TRI Mitjana Espanya
Mitjana Balears
% alumnat nivells baixos
% alumnat nivells mitjans
% alumnat nivells alts
C. social i ciutadana 500 479 23% 71% 6%
66
La Rioja
Castella i Lleó
Astúries
C. de Madrid
Aragó
Navarra
Cantàbria
Castella- la Manxa
Extremadura
Galícia
C. de Múrcia
Catalunya
Andalusia
Canàries
Illes Balears
C. Valenciana
Ceuta
Melilla
Mitjana Espanya
Total Espanya
Gràfic R1.4.1. Resultats en competència SOCIAL I CIUTADANA, per comunitats autònomes. 4t EP. Avaluació general de diagnòstic 2009
* Escala referida al global de l’Estat (mitjana 500 i desviació típica 100)
País Basc
67
Gràfic R1.4.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment en la competència
SOCIAL I CIUTADANA, per comunitats autònomes. 4t EP.
Avaluació general de diagnòstic 2009
6
4
1
2
2
1
2
2
3
3
4
4
4
4
5
5
9
9
17
17
12
7
6
7
8
8
8
10
10
11
10
11
12
13
13
18
19
26
29
24
19
19
18
20
18
23
22
22
23
25
24
25
27
27
29
31
29
27
31
31
34
33
32
30
33
30
32
34
32
31
30
30
32
26
26
18
15
21
28
27
28
27
28
24
24
25
21
21
22
21
29
28
14
12
8
6
8
14
12
12
12
14
10
11
8
7
8
8
8
6
5
4
3
2
Illes Balears
Estat
La Rioja
C. de Madrid
Castella i Lleó
Aragó
Astúries
Navarra
Cantàbria
Castella-la Manxa
R. de Múrcia
Galícia
Extremadura
Catalunya
Andalusia
Canàries
C. Valenciana
Ceuta
Melilla
% de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5
68
R2. COMPETÈNCIES BÀSIQUES (CB) A 2n D’ESO
La llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE), estableix en l’article 2 que, en finalitzar segon curs de l’educació secundària obligatòria, tots els centres han de fer una avaluació de diagnòstic de les competències bàsiques assolides pels seus alumnes.
En termes semblants s’ordena la realització d’aquestes avaluacions al Decret 67/2008, de 6 de juny de 2008, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears, en la disposició addicional tercera.
Aquesta avaluació, competència de les administracions educatives, té caràcter formatiu i orientador per als centres i informatiu per a les famílies i per al conjunt de la comunitat educativa, i té com a marc de referència les avaluacions generals de diagnòstic que estableix l’article 144.1 de la LOE i que s’apliquen a una mostra representativa de centres de tot l’estat.
Es poden consultar els informes d’aquestes avaluacions als informes de resultats de les avaluacions de diagnòstic realitzades a l’alumnat de les Illes Balears a la web de l’Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears -IAQSE- (http://iaqse.caib.es ).
R2.1. COMPETÈNCIA BÀSICA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA. 2n ESO
Definició: resultats globals assolits en la competència en comunicació lingüística per l’alumnat de 2n d’educació secundària obligatòria en l’Avaluació de diagnòstic 2008-2009 (àmbit autonòmic).
Desagregacions: llengua anglesa, llengua castellana i llengua catalana, titularitat i illa. Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).
La mitjana del conjunt de les Illes Balears es fixà en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeten conèixer la posició del centre –curs avaluat– respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat.
69
COMPETÈNCIA BÀSICA EN LLENGUA ANGLESA. 2n ESO
Gràfic R2.1.1. Puntuacions TRI en LLENGUA ANGLESA, per titularitat i per illes. 2n ESO.
Avaluació de diagnòstic 2009-2010
500 499
528
484
482
528
350
400
450
500
550
600
650
glo
ba
l
Ma
llorc
a
Menorc
a
Eiv
iss
a-
Fo
rme
nte
ra
pú
blic
s
pri
va
ts
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
Gràfic R2.1.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en
LLENGUA ANGLESA, segons la titularitat i per illes. 2n d'ESO.
Avaluació de diagnòstic 2009-2010
4
4
2
7
5
2
21
21
17
24
28
11
30
30
26
34
31
30
28
28
33
22
23
37
11
11
14
9
9
14
5
5
10
4
5
6
global
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt deficient deficient insuficient suficient notable excel·lent
70
Gràfic R2.1.3. Percentatge d’alumnat amb la competència consolidada en
LLENGUA ANGLESA , segons la titularitat i per illes. 2n d'ESO.
Avaluació de diagnòstic 2008-2009 / Avaluació de diagnòstic 2009-2010
50,9
44,2
50,1
44,2
58,4
56,4
51,0
35,0
47,2
36,2
57,0
57,2
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
global
Mallorca
Mallorca
Menorca
Menorca
Eivissa-Formentera
Eivissa-Formentera
públics
públics
privats
privats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públic
privat
2008-2009 2009-2010
71
COMPETÈNCIA BÀSICA EN LLENGUA CASTELLANA. 2n ESO
Gràfic R2.1.4. Puntuacions TRI en LLENGUA CASTELLANA, per titularitat i per illes. 2n ESO.
Avaluació de diagnòstic 2009-2010
500 503501
477 483
528
350
400
450
500
550
600
650
glo
ba
l
Mallo
rca
Menorc
a
Eiv
iss
a-
Form
ente
ra
púb
lics
pri
va
ts
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
Gràfic R2.1.5. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en
LLENGUA CASTELLANA, segons la titularitat i per illes. 2n ESO.
Avaluació de diagnòstic 2009-2010
3
2
2
3
4
1
6
6
4
7
8
2
23
22
27
28
27
17
36
35
34
42
35
38
27
29
26
19
23
35
5
6
7
1
4
7
global
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt deficient deficient insuficient suficient notable excel·lent
72
Gràfic R2.1.6. Percentatge d’alumnat amb la competència consolidada en
LLENGUA CASTELLANA, segons la titularitat i per illes. 2n ESO.
Avaluació de diagnòstic 2008-2009 / Avaluació de diagnòstic 2009-2010
70,9
68,2
73,5
69,4
57,1
66,6
77,0
61,9
70,0
61,0
72,5
79,9
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
global
Mallorca
Mallorca
Menorca
Menorca
Eivissa-Formentera
Eivissa-Formentera
públics
públics
privats
privats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públic
privat
2008-2009 2009-2010
global
73
COMPETÈNCIA BÀSICA EN LLENGUA CATALANA. 2n ESO
Gràfic R2.1.7. Puntuacions TRI en LLENGUA CATALANA per titularitat i per illes. 2n ESO.
Avaluació de diagnòstic 2009-2010
500505 494
473 485
524
350
400
450
500
550
600
650
glo
ba
l
Mallo
rca
Menorc
a
Eiv
iss
a-
Form
ente
ra
púb
lics
pri
va
ts
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
Gràfic R2.1.8. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en
LLENGUA CATALANA, segons la titularitat i per illes. 2n d’ESO.
Avaluació de diagnòstic 2009-2010
4
4
3
7
6
0
9
9
7
12
12
5
19
17
25
25
20
17
37
37
39
35
34
42
28
30
24
21
25
33
3
3
2
2
3
global
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt deficient deficient insuficient suficient notable excel·lent
74
Gràfic R2.1.9. Percentatge d’alumnat amb la competència consolidada en
LLENGUA CATALANA, segons la titularitat i per illes. 2n ESO.
Avaluació de diagnòstic 2008-2009 / Avaluació de diagnòstic 2009-2010
73,6
67,9
74,6
70,0
76,8
65,2
64,5
55,7
71,1
61,6
77,8
78,1
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
global
Mallorca
Mallorca
Menorca
Menorca
Eivissa-Formentera
Eivissa-Formentera
públics
públics
privats
privats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públic
privat
2008-2009 2009-2010
global
75
R2.2. COMPETÈNCIA BÀSICA EN MATEMÀTIQUES. 2n ESO
Definició: resultats globals assolits en la competència matemàtica per l’alumnat de 2n d’educació secundària obligatòria en l’Avaluació de diagnòstic 2008-2009 (àmbit autonòmic). Desagregacions: titularitat i illa.
Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).
La mitjana del conjunt de les Illes Balears es fixà en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeten conèixer la posició del centre –curs avaluat– respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat.
Gràfic R2.2.1. Puntuacions TRI en competència MATEMÀTICA, per titularitat i per illes. 2n ESO.
Avaluació de diagnòstic 2009-2010
500500
520
488
482
529
350
400
450
500
550
600
650
glo
ba
l
Ma
llorc
a
Menorc
a
Eiv
iss
a-
Fo
rme
nte
ra
pú
blic
s
pri
va
ts
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
76
Gràfic R2.2.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència
MATEMÀTICA, segons la titularitat i per illes. 2n ESO.
Avaluació de diagnòstic 2009-2010
7
7
4
7
10
2
14
14
10
16
18
8
38
37
39
42
38
38
30
30
33
28
25
39
9
9
13
7
8
12
2
2
2
1
2
2
global
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt deficient deficient insuficient suficient notable excel·lent
Gràfic R2.2.3. Percentatge d’alumnat amb la competència MATEMÀTICA
consolidada, segons la titularitat i per illes. 2n ESO.
Avaluació de diagnòstic 2008-2009 / Avaluació de diagnòstic 2009-2010
41,1
41,5
40,7
41,7
53,6
47,3
34,4
35,7
36,1
34,7
49,3
52,4
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
global
Mallorca
Mallorca
Menorca
Menorca
Eivissa-Formentera
Eivissa-Formentera
públics
públics
privats
privats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públic
privat
2008-2009 2009-2010
global
77
R2.3. COMPETÈNCIA BÀSICA EN EL CONEIXEMENT I LA
INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC. 2n ESO
Definició: resultats globals assolits en la competència en el coneixement i interacció amb el món físic per l’alumnat de 2n d’educació secundària obligatòria en l’Avaluació de diagnòstic 2008-2009 (àmbit autonòmic). Desagregacions: titularitat i illa. Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).
La mitjana del conjunt de les Illes Balears es fixà en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeten conèixer la posició del centre –curs avaluat– respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat.
Gràfic R2.3.1. Puntuacions TRI en competència en el CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ
AMB EL MÓN FÍSIC , per titularitat i per illes. 2n ESO.
Avaluació de diagnòstic 2009-2010
500504
503
471 480
532
350
400
450
500
550
600
650
glo
ba
l
Ma
llorc
a
Menorc
a
Eiv
iss
a-
Fo
rme
nte
ra
pú
blic
s
pri
va
ts
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
78
Gràfic R2.3.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en el CONEIXEMENT I
LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC , segons la titularitat i per illes. 2n ESO.
Avaluació de diagnòstic 2009-2010
6
6
3
11
8
2
18
18
17
22
23
11
36
35
45
35
36
36
27
28
23
27
24
32
11
12
12
4
8
16
2
2
1
1
3
global
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt deficient deficient insuficient suficient notable excel·lent
Gràfic R2.3.3. Percentatge d’alumnat amb la competència consolidada, en el CONEIXEMENT I LA
INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC segons la titularitat i per illes. 2n ESO.
Avaluació de diagnòstic 2009-2010
39,8
41,5
35,3
31,9
41,9
37,6
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públics
privats
|--| interval de confiança del 95% per als percentatges
79
R3. COMPETÈNCIES CLAU ALS 15 ANYS
Aquestes competències s’avaluen a través del Programa per a l’Avaluació Internacional dels Alumnes (PISA), de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).
PISA és un estudi comparatiu que cada tres anys estudia el rendiment educatiu dels alumnes de 15 anys, a partir de l’avaluació de tres competències clau: comprensió lectora, competència matemàtica i competència científica.
En la darrera edició, realitzada l’any 2009, hi han participat seixanta-cinc països i devuit comunitats autònomes de l’Estat espanyol. En aquest estudi, les Illes Balears han participat en mostra ampliada per primera vegada.
D’altra banda, en els gràfics que es presenten a continuació, sols es comparen els resultats amb els de països representatius de zones socials, econòmiques i culturals i models educatius més rellevants des de la perspectiva espanyola. Aquests països corresponen a la zona mediterrània (França, Grècia, Itàlia i Portugal), centreeuropeus (Alemanya i Països Baixos), nòrdics (Finlàndia i Suècia), d’Europa de l’Est (Federació Russa), anglosaxons (Estats Units i Regne Unit), asiàtics (Corea del Sud i Japó) i llatinoamericans (Argentina, Brasil, Xile, Colòmbia, Mèxic, Panamà, Perú i Uruguai).
R3.1. COMPRENSIÓ LECTORA PISA 2009
Definició: nivell mitjà en lectura assolit pels joves de 15 anys en l’estudi PISA i
percentatge d’alumnes que se situen en cada nivell de competència.
Desagregacions: illa, titularitat i sexe.
Comparació entre països i comunitats autònomes de l’Estat espanyol participants.
Especificacions tècniques:
En el Marc de PISA 2009, la competència lectora és comprendre, utilitzar,
reflexionar i interessar-se pels textos escrits per assolir els propis objectius,
desenvolupar el coneixement i potencials personals i participar en la societat.
Els resultats es presenten en una escala de rendiment que té per mitjana 500 i
desviació típica 100.
80
Corea del Sud
Finlàndia
Canadà
Japó
Països Baixos
C. de Madrid
Castella i Lleó
EEUU
Catalunya
La Rioja
Suècia
Alemanya
Navarra
França
Aragó
País Basc
Regne Unit
Astúries
Portugal
Cantàbria
Itàlia
Galícia
Grècia
Espanya
C. de Múrcia
Àustria
Andalusia
Federació Russa
Illes Balears
Xile
Canàries
Uruguay
Mèxic
Ceuta
Colòmbia
Brasil
Melilla
Argentina
Panamà
Perú
Total OCDE
Mitjana OCDE
Taula R3.1.1. Resultats comprensió lectora Illes Balears/Espanya/OCDE
Mitjana OCDE Espanya Balears
493 481 457
Balears Mallorca Menorca Eivissa-Formentera públics privats
457 463 441 436 442 480
Gràfic R3.1.1. Resultats en comprensió lectora per països i comunitats autònomes
350 375 400 425 450 475 500 525 550
81
Corea del Sud
Finlàndia
Canadà
C. de Madrid
Castella i Lleó
Catalunya
Japó
Països Baixos
Navarra
País Basc
Aragó
La Rioja
Suècia
EEUU
Portugal
Cantàbria
Astúries
Galícia
Regne Unit
Alemanya
C. de Múrcia
Espanya
França
Italia
Grècia
Andalusia
Federació Russa
Àustria
Illes Balears
Xile
Canàries
Mèxic
Uruguay
Ceuta
Colòmbia
Brasil
Argentina
Melilla
Perú
Panamà
Total OCDE
Mitjana OCDE
Gràfic R3.1.2. Percentatge d’alumnat per nivells de comprensió lectora per països i comunitats autònomes
Nivell<1 Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 Nivell 4 Nivell 5 Nivell 6
82
Gràfic R3.1.3. Percentatge d’alumnat per nivells de comprensió lectora per sexe, titularitat i illes.
Illes Balears. Any 2009
3
3
2
3
5
1
1
1
7
9
4
7
10
9
5
5
18
22
12
16
16
31
14
14
30
31
28
29
32
31
24
27
28
24
33
29
27
20
28
33
13
9
18
15
9
7
20
18
2
1
2
2
1
1
7
3
0
0
0
0
0
0
1
0
global Illes Balears
públics
privats
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
total OCDE
mitjana Espanya
nivell <1b nivell 1b nivell 1a nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5 nivell 6
R3.2. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA PISA 2009
Definició: nivell mitjà en matemàtiques assolit pels joves de 15 anys en l’estudi PISA i percentatge d’alumnes que se situen en cada nivell de competència. Desagregacions: illa, titularitat i sexe. Comparació entre països i comunitats autònomes de l’estat espanyol participants. Especificacions tècniques: els resultats es presenten en una escala de rendiment que té per mitjana 500 i desviació típica 100.
83
Corea del Sud
Finlàndia
Japó
Canadà
Països Baixos
Castella i Lleó
Alemanya
Navarra
País Basc
Aragó
La Rioja
França
C.de Madrid
Àustria
Catalunya
Cantàbria
Suècia
Astúries
Regne Unit
Galícia
EEUU
Portugal
Espanya
Itàlia
C. de Múrcia
Federació Russa
Grècia
Illes Balears
Andalusia
Canàries
Uruguay
Ceuta
Xile
Mèxic
Melilla
Argentina
Brasil
Colòmbia
Perú
Panamà
Total OCDE
Mitjana OCDE
Taula R3.2.1. Resultats en competència matemàtica
Mitjana OCDE Espanya Balears
496 483 464
Balears Mallorca Menorca Eivissa-Formentera públics privats
464 466 467 451 451 484
Gràfic R3.2.1. Resultats en competència matemàtica per països i comunitats autònomes
325 350 375 400 425 450 475 500 525 550 575
84
Finlàndia
Corea del Sud
Canadà
Japó
Països Baixos
País Basc
Navarra
Castella i Lleó
Aragó
Alemanya
Catalunya
C. de Madrid
La Rioja
Regne Unit
Galícia
Astúries
Suècia
Cantàbria
França
Àustria
EEUU
Portugal
Espanya
C. de Múrcia
Itàlia
Federació Russa
Illes Balears
Grècia
Andalusia
Canàries
Urugay
Ceuta
Mèxic
Xile
Melilla
Argentina
Brasil
Colòmbia
Perú
Panamà
Total OCDE
Mitjana OCDE
Gràfic R3.2.2. Percentatge d’alumnat per nivells de competència matemàtica per països i comunitats autònomes
Nivell<1 Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 Nivell 4 Nivell 5 Nivell 6
85
Gràfic R3.2.3. Percentatge d’alumnat per nivells de competència matemàtica per sexe, titularitat i illes.
Illes Balears. Any 2009
13
16
9
13
15
11
9
9
17
20
14
17
14
25
16
15
25
26
24
25
23
30
23
24
25
22
28
25
28
20
24
27
15
13
18
16
16
12
17
18
4
3
6
5
4
2
9
7
0
0
1
1
0
0
3
1
global Illes Balears
públics
privats
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
total OCDE
mitjana Espanya
nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5 nivell 6
R3.3. COMPETÈNCIA CIENTÍFICA PISA 2009
Definició: nivell mitjà en ciències assolit pels joves de 15 anys en l’estudi PISA i percentatge d’alumnes que se situen en cada nivell de competència. Desagregacions: illa, titularitat i sexe. Comparació entre països i comunitats autònomes de l’Estat espanyol participants. Especificacions tècniques: els resultats es presenten en una escala de rendiment que té per mitjana 500 i desviació típica 100.
Taula R3.3.1. Resultats competència científica
Mitjana OCDE Espanya Balears
501 488 461
Balears Mallorca Menorca Eivissa-Formentera públics privats
461 466 448 443 448 480
86
Finlàndia
Japó Corea del Sud
Canadà Països Baixos
Alemanya
Castella i Lleó Regne Unit
La Rioja Navarra
C. de Madrid Galícia
Aragó EEUU
Astúries Cantàbria
França
Catalunya Suècia
País Basc Àustria
Portugal Itàlia
Espanya Múrcia
Federació Russa
Grècia Andalusia
Illes Balears Canàries
Xile Uruguay
Ceuta Mèxic
Brasil Melilla
Colòmbia
Argentina Panamà
Perú Total OCDE
Mitjana OCDE
Gràfic R3.3.1. Resultats en competència científica per països i comunitats autònomes
325 350 375 400 425 450 475 500 525 550 575
87
Finlàndia
Corea del Sud
Canadà
Japó
Castella i Lleó
Navarra
C. de Madrid
Països Baixos
Galícia
Aragó
País Basc
La Rioja
Alemanya
Regne Unit
Cantàbria
Catalunya
Astúries
Portugal
EEUU
Espanya
Suècia
França
C. de Múrcia
Itàlia
Àustria
Federació Russa
Andalusia
Grècia
Illes Balears
Canàries
Xile
Uruguay
Ceuta
Mèxic
Melilla
Argentina
Colòmbia
Brasil
Panamà
Perú
Total OCDE
Mitjana OCDE
Gràfic R3.3.2. Percentatge d’alumnat per nivells de competència científica per països i comunitats autònomes
Nivell<1 Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 Nivell 4 Nivell 5 Nivell 6
88
Gràfic R3.3.3. Percentatge d’alumnat per nivells de competència científica per sexe, illes i titularitat. Illes Balears. Any 2009
8
11
4
8
10
9
5
5
19
21
15
17
21
28
15
14
32
32
31
32
32
31
25
28
27
24
32
28
29
21
27
32
12
10
16
13
7
9
20
18
2
1
2
2
1
1
7
4
0
0
0
0
0
0
1
0
global Illes Balears
públics
privats
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
total OCDE
mitjana Espanya
nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5 nivell 6
89
R4. IDONEÏTAT EN L’EDAT DE L’ALUMNAT
R4.1. IDONEÏTAT EN L'EDAT DE L'ALUMNAT D'EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA
Definició: percentatge d’alumnat que es troba matriculat en el curs o cursos teòrics corresponents a la seva edat.
Desagregacions: edat i sexe.
Comparació Illes Balears amb el conjunt de l’Estat.
Especificacions tècniques: s’han elegit les edats de 8 i 10 anys a l’educació primària i les de 12, 14 i 15 anys a l’educació secundària obligatòria.
Gràfic R4.1.1. Taxes d’idoneïtat a les Illes Balears. Curs 2009-2010
90,4
82,6
73,5
66,761,4
53,2
0%
20%
40%
60%
80%
100%
8 anys 10 anys 12 anys 13 anys 14 anys 15 anys
Gràfic R4.1.2. Taxes d’idoneïtat a les Illes Balears desagregades per sexe. Curs 2009-2010
89,2
80,9
70,3
61,155,8
47,8
91,8
84,3
77,072,5
67,3
59,3
0%
20%
40%
60%
80%
100%
8 anys 10 anys 12 anys 13 anys 14 anys 15 anys
al·lots al·lotes
90
Gràfic R4.1.3. Evolució de les taxes d’idoneïtat a l’edat de 8 anys. 2000-2001/2009-2010
92,2 90,8 90,289,4
90,2 90,0 90,2 89,4 89,4 89,293,9 93,8 93,1 92,5 92,292,4 93,6 91,8 92,6 91,8
93,0 92,3 91,690,9 91,2 91,2 91,8 90,6 90,9 90,4
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010
nins nines ambdós sexes
Gràfic R4.1.4. Evolució de les taxes d’idoneïtat a l’edat de 10 anys. 2000-2001/2009-2010
85,5 83,883,1
82,9 82,5 81,782,4
81,5 81,4 80,9
90,0 90,0 87,1 87,9 86,2 87,3 87,284,8 84,8 84,3
87,7 86,8 85,1 85,4 84,384,4
84,783,1 83,1 82,6
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010
nins nines ambdós sexes
Gràfic R4.1.5. Evolució de les taxes d’idoneïtat a l’edat de 12 anys. 2000-2001/2009-2010
77,775,5
73,072,4
72,1
72,974,7
71,7 71,970,3
85,381,9 81,7 81,4 80,8 79,5 78,1 80,0 78,4 77,0
81,478,6 77,2 76,7 76,4
76,176,2
75,7 75,073,5
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010
al·lots al·lotes ambdós sexes
91
Gràfic R4.1.6. Evolució de les taxes d’idoneïtat a l’edat de 14 anys. 2000-2001/2009-2010
58,0 58,4 59,5 57,1 57,453,8 56,0 54,2 56,5 55,8
72,8 71,8 70,9 69,4 68,5 67,0 68,3 67,1 65,667,3
65,2 64,9 65,063,2 62,8
60,2
62,1
60,4 60,7
61,4
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010
al·lots al·lotes ambdós sexes
Gràfic R4.1.7. Evolució de les taxes d’idoneïtat a l’edat de 15 anys. 2000-2001/2009-2010
45,8 45,8 46,6 45,7 45,9 44,7 44,9 48,0 44,3 47,861,0 60,4 59,3 58,3 57,9 58,3 59,9
60,3 59,7 59,3
53,2 53,0 52,8 51,8 51,751,3
52,2 54,0 51,8
53,2
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010
al·lots al·lotes ambdós sexes
Gràfic R4.1.8. Comparació de les taxes d’idoneïtat Illes Balears – Estat. Curs 2008-2009
90,9
83,1
75,0
60,7
51,8
93,689,0
83,3
67,0
58,6
0%
20%
40%
60%
80%
100%
8 anys 10 anys 12 anys 14 anys 15 anys
Illes Balears Estat
92
R4.2. ALUMNAT REPETIDOR
Definició: percentatge d’alumnat que repeteix curs en educació obligatòria.
Desagregacions: curs, titularitat i sexe.
Evolució de l’indicador: cursos de 2005-2006 i 2006-2007.
Comparació Illes Balears amb l’Estat.
Especificacions tècniques: el percentatge de repetidors es calcula dividint el nombre de repetidors d’un curs concret entre la matrícula del curs acadèmic anterior i multiplicant el resultat per 100.
Gràfic R4.2.1. Percentatge d’alumnat repetidor a EP i ESO a les Illes Balears. Curs 2009-2010
6,6 6,4 6,9
16,0
12,413,4
11,6
0%
5%
10%
15%
20%
25%
2n EP 4t EP 6è EP 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
Gràfic R4.2.2. Percentatge d’alumnat repetidor a EP i ESO, per titularitat. Curs 2009-2010
8,06,9 7,0
18,5
14,415,8
13,5
4,15,6
6,7
11,9
9,0 9,78,9
0%
5%
10%
15%
20%
25%
2n EP 4t EP 6è EP 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
centres públics centres privats
93
Gràfic R4.2.3. Percentatge d’alumnat repetidor a EP i ESO, per sexe. Curs 2009-2010
7,36,7
7,5
19,4
14,1 14,5 14,1
5,8 6,1 6,2
12,110,4
12,2
9,4
0%
5%
10%
15%
20%
25%
2n EP 4t EP 6è EP 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
nins nines
Gràfic R4.2.4. Evolució del percentatge d’alumnat repetidor a EP i ESO a les Illes Balears.
Cursos 2005-2006/2009-2010
6,5 6,6
8,5
16,1
11,0
16,9
12,0
6,8 7,27,9
17,015,7
15,1
12,6
7,1 7,28,2
16,8
14,2 14,0
11,4
6,7 6,9
9,1
16,3
12,4
13,9
11,5
6,6 6,4 6,9
16,0
12,413,4
11,6
0%
5%
10%
15%
20%
25%
2n EP 4t EP 6è EP 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010
Gràfic R4.2.5. Comparació del percentatge d’alumnat repetidor a EP i ESO Estat–Illes Balears.
Curs 2008-2009
6,7 6,9
9,1
16,3
12,4 13,9
11,5
4,6 4,5
5,9
15,3 14,1 13,9
10,9
0%
5%
10%
15%
20%
25%
2n EP 4t EP 6è EP 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
Illes Balears Estat
94
R5. ABANDONAMENT ESCOLAR PREMATUR
Definició: percentatge de persones de 18 a 24 anys que no estan escolaritzades i que tenen com a estudis màxims educació secundària obligatòria o nivells educatius inferiors*.
Desagregacions: illa, titularitat i sexe.
Comparació entre comunitats autònomes.
Evolució de l’indicador: cursos 2000, 2004 i 2009.
Especificacions tècniques:
Es considera el percentatge de persones de 18 a 24 anys que tenen com estudis màxims l’ESO o anteriors nivells educatius d’acord amb els nivells CINE següents: educació infantil, CINE 0; educació primària, CINE 1 i educació secundària 1a etapa, CINE 2.
Càlculs proporcionats per l’Oficina d’Estadística del Ministeri d’Educació amb dades de l’Enquesta de Població Activa. INE (elaborada amb la metodologia establerta per EUROSTAT, a partir de les mitjanes anuals de dades trimestrals).
Gràfic R5.1. Abandonament escolar a les Illes Balears. Any 2009
40,846,0
35,1
0%
20%
40%
60%
80%
100%
global homes dones
95
Gràfic R5.2. Evolució de l’abandonament escolar a les Illes Balears. Anys 2000/2004/2009
51,7 49,8 46,0
32,3 34,6 35,1
42,0 42,5 40,8
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2000 2004 2009
homes dones ambdós sexes
Gràfic R5.3. Abandonament escolar per comunitats autònomes. Any 2009
40,8
31,2
16,0
19,8 21,1 23,9 25,1 26,0 26,3 27,0
31,3 31,9 32,7 32,8 34,4 34,5
36,0 37,3 37,5
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Pa
ís B
asc
Na
va
rra
Astú
rie
s
Ca
ntà
bria
Ara
gó
Ga
licia
C. d
e M
ad
rid
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Ca
nà
rie
s
Ca
talu
nya
La
Rio
ja
C. V
ale
ncia
na
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Extr
em
ad
ura
Ce
uta
i M
elil
la
R. d
e M
úrc
ia
An
da
lusia
96
R6. TAXES DE GRADUACIÓ
R6.1. TAXA BRUTA DE GRADUACIÓ A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
Definició: relació entre el nombre de graduats en educació secundaria obligatòria*, independentment de la seva edat, respecte del total de la població a l’edat teòrica de començament del darrer curs d’aquest ensenyament (15 anys).
Percentatge d’alumnat que promociona a ESO a les Illes Balears. Curs 2008-2009.
Desagregacions: titularitat i sexe.
Evolució de l’indicador: cursos 1999-2000 a 2008-2009.
Comparació entre comunitats autònomes. Curs 2007-2008.
Especificacions tècniques:
No es consideren els titulats a través de l’Educació Secundària per a Persones Adultes (ESPA) ni a través de proves lliures.
Percentatges de promoció: relació entre els alumnes avaluats en cada un dels cursos d’educació secundària obligatòria i el nombre d’alumnes que promocionen en cada curs.
Gràfic R6.1.1. Taxa bruta de població de les Illes Balears que finalitza ESO, per sexe. Curs 2008-2009
61,0
53,4
68,9
0%
20%
40%
60%
80%
100%
global nins nines
97
Gràfic R6.1.2. Evolució de la taxa bruta de població de les Illes Balears que finalitza ESO.
1999-2000/2008-2009
57,3 57,9 59,256,6 55,7
56,1 55,251,7
54,253,4
73,0 71,474,3
70,2 70,268,3
69,367,8 65,6
68,9
64,9 64,566,5
63,2 62,8 62,0 62,059,5 59,7 61,0
0%
20%
40%
60%
80%
100%
1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009
al·lots al·lotes ambdós sexes
Gràfic R6.1.3. Taxa bruta de població que finalitza ESO per comunitats autònomes.
Curs 2007-2008
59,7
71,5
52,3
61,7 63,366,0 66,9 67,0 69,1 69,6
72,2 74,1 74,5 75,8 76,3 77,5 79,8 81,686,9 87,1
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
To
tal
Ce
uta
C. V
ale
ncia
na
Me
lilla
La
Rio
ja
An
da
lusia
R. d
e M
úrc
ia
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Ca
nà
rie
s
Extr
em
ad
ura
Ara
gó
C. d
e M
ad
rid
Ga
lícia
Ca
talu
nya
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Na
va
rra
Ca
ntà
bria
Pa
ís B
asc
Astú
rie
s
98
Gràfic R6.1.4. Alumnat que promociona a cada curs de l’ ESO a les Illes Balears. Curs 2008-2009
80,176,8 77,8 77,1
0%
20%
40%
60%
80%
100%
1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
Gràfic R6.1.5. Alumnat que promociona a l’ESO a les Illes Balears per sexe. Curs 2008-2009
76,0 72,9 73,3 72,4
84,881,0 82,8 81,4
0%
20%
40%
60%
80%
100%
1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
Nins Nines
Gràfic R6.1.6. Alumnat que promociona a l’ESO a les Illes Balears per titularitat. Curs 2008-2009
78,573,3 74,6 73,4
82,7 82,6 82,7 82,3
0%
20%
40%
60%
80%
100%
1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
Públic Privat
99
R6.2. TAXES BRUTES DE GRADUACIÓ ALS ESTUDIS SECUNDARIS
POSTOBLIGATORIS
Definició: relació entre el nombre de graduats en cada un dels ensenyaments secundaris postobligatoris considerat respecte del total de la població de “l’edat teòrica” de començament d’aquests ensenyaments.
Desagregacions: illa, titularitat i sexe.
Evolució de l’indicador: cursos de 1999-2000 a 2008-2009.
Comparació entre comunitats autònomes.
Especificacions tècniques:
Estudis secundaris postobligatoris: batxillerat i cicles formatius de grau mitjà de FP (GFGM).
En la categoria de tècnic (abans tècnic auxiliar) es considera l’alumnat graduat en CFGM de FP, d’arts plàstiques i disseny i ensenyaments esportius de grau mitjà.
Edat teòrica de començament del darrer curs de batxillerat i CFGM: 17 anys.
Gràfic R6.2.1. Taxa bruta de població que finalitza batxillerat a les Illes Balears. Curs 2008-2009
31,4 27,7
34,9
0%
10%
20%
30%
40%
50%
global al·lots al·lotes
100
Gràfic R6.2.2. Evolució de la taxa bruta de població que finalitza batxillerat a les Illes Balears.
1999-2000/2008-2009
28,7 28,7 27,6
25,2 25,3 25,2 26,4 24,7
26,4 27,7
42,1 42,0 43,0
39,8 39,1
35,2
39,0
37,9 35,6 34,9
35,2 35,2 35,1
32,3 32,0
30,1
32,5 31,1
30,9 31,4
0%
10%
20%
30%
40%
50%
1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009
al·lots al·lotes ambdós sexes
Gràfic R6.2.3. Taxa bruta de població que finalitza batxillerat per comunitats autònomes.
Curs 2007-2008
30,9
44,7
30,1
38,6 39,1 40,2 40,4 40,5 41,9 43,0 43,8 44,2 44,447,0 48,5 50,2
52,9 53,957,6
63,8
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Ce
uta
Ca
nà
rie
s
Me
lilla
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
An
da
lusia
C. V
ale
ncia
na
R. d
e M
úrc
ia
Ca
talu
nya
Extr
em
ad
ura
Ara
gó
Na
va
rra
La
Rio
ja
Ca
ntà
bria
C. d
e M
ad
rid
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Ga
lícia
Astú
rie
s
Pa
ís B
asc
Gràfic R6.2.4. Taxa bruta de població que finalitza CFGM a les Illes Balears.
Curs 2008-2009
14,0 13,2 14,8
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
global al·lots al·lotes
101
Gràfic R6.2.3. Evolució de la taxa bruta de població que finalitza CFGM a les Illes Balears.
1999-2000/2008-2009
8,0 8,1
10,7 10,6 11,4 11,1
12,2
9,6
11,7 13,2
8,3 8,7
11,1 11,4
12,8 13,9
14,6
12,3 13,4
14,8 8,2 8,4
10,9 11,0 12,1 12,5
13,4
10,9
12,5
14,0
0%
5%
10%
15%
20%
25%
1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009
al·lots al·lotes ambdós sexes
Gràfic R6.2.4. Taxa bruta de població que finalitza CFGM per comunitats autònomes. Curs 2007-2008
12,5
16,8
9,0
10,8 11,312,6
13,514,4
15,2
17,2 17,718,7 18,8 19,1 19,4 19,9 20,0 20,1 20,3
21,1
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
Ille
s B
ale
ars
To
tal
Ce
uta
C. d
e M
ad
rid
Me
lilla
R. d
e M
úrc
ia
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Ca
nà
rie
s
Extr
em
ad
ura
C. V
ale
ncia
na
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Ga
lícia
Ca
talu
nya
Na
va
rra
An
da
lusia
Ara
gó
La
Rio
ja
Pa
ís B
asc
Astú
rie
s
Ca
ntà
bria
102
R6.3. TAXA BRUTA DE GRADUACIÓ ALS ESTUDIS SUPERIORS
Definició: relació entre el nombre de graduats en cada un dels ensenyaments de règim superior (no universitaris i universitaris) considerats respecte del total de la població de l’edat teòrica de començament del darrer curs d’aquests ensenyaments.
Desagregacions: sexe.
Comparació entre comunitats autònomes.
Evolució de l’indicador: cursos 1999-2000/2008-2009
Especificacions tècniques:
Estudis superiors: cicles formatius de grau superior de FP (GFGS) i estudis universitaris.
Edats teòriques de començament del darrer curs d’aquests ensenyaments:
Tècnic superior: 19 anys.
Diplomatures universitàries, arquitectura i enginyeria tècnica: 20 anys.
Llicenciatura universitària, arquitectura i enginyeria: 22 anys.
En la categoria de tècnic superior (abans tècnic especialista) es considera l’alumnat graduat en CFGM de FP, d’arts plàstiques i disseny i ensenyaments esportius de grau superior.
Gràfic R6.3.1. Taxa bruta de població que finalitza CFGS a les Illes Balears.
Curs 2008-2009
8,5 7,99,1
0%
5%
10%
15%
20%
global homes dones
103
Gràfic R6.3.2. Evolució de la taxa bruta de població que finalitza CFGS a les Illes Balears.
1999-2000/2008-2009
5,4 5,4 6,97,0 7,1
6,0 6,1 5,7 6,0
7,9
8,3
7,4 8,5 7,88,8
7,9 7,9 7,5
9,0 9,1
6,8 6,4
7,77,4
7,9
6,9 7,0 6,67,5
8,5
0%
5%
10%
15%
20%
1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009
homes dones ambdós sexes
Gràfic R6.3.3. Taxa bruta de població que finalitza CFGS per comunitats autònomes.
Curs 2007-2008
7,5
16,4
6,4
11,3 11,9 12,6 13,5 14,7 15,2 15,5 16,0 17,4
18,7 18,9 19,2 19,5 20,7 21,1 24,1
31,2
0%
10%
20%
30%
40%
Ille
s B
ale
ars
To
tal
Me
lilla
Extr
em
ad
ura
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
R. d
e M
úrc
ia
An
da
lusia
Ca
nà
rie
s
Ce
uta
C. V
ale
ncia
na
C. d
e M
ad
rid
La
Rio
ja
Ca
talu
nya
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Ara
gó
Ca
ntà
bria
Ga
lícia
Na
va
rra
Astú
rie
s
Pa
ís B
asc
104
Gràfic R6.3.4. Taxa bruta de població que es gradua en estudis universitaris a les Illes Balears.
Curs 2008-2009
9,7
4,0
0%
5%
10%
15%
20%
Diplomat universitari i arquitecte i
enginer tècnic
Llicenciat universitari i arquitecte i
enginer
Gràfic R6.3.5. Evolució de la taxa bruta de població que es gradua en estudis universitaris a les Illes Balears.
Cursos 2002-2003/2008-2009
6,8
10,0 9,7
6,8
3,8 4,0
0%
5%
10%
15%
20%
25%
2002-2003 2007-2008 2008-2009
Diplomat universitari i arquitecte i enginer tècnic
Llicenciat universitari i arquitecte i enginer
Gràfic R6.3.6. Taxa bruta de població que es gradua en estudis universitaris per comunitats autònomes.
Curs 2008-2009
9,7
18,4
12,211,2
18,3
16,2 16,4 16,7 17,318,8
16,318,0
17,2
22,5
19,5
25,0
20,1
29,0
4,0
18,5
5,6
9,0 8,9
11,212,4
14,4 14,813,6
17,017,2
19,3
15,9
27,4
24,2
30,9
22,1
0%
10%
20%
30%
40%
50%
Ille
s B
ale
ars
To
tal
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Ca
nà
rie
s
Extr
em
ad
ura
Ca
ntà
bria
R. d
e M
úrc
ia
An
da
lusia
La
Rio
ja
Ara
gó
Ga
lícia
C. V
ale
ncia
na
Ca
talu
nya
Astú
rie
s
Na
va
rra
Pa
ís B
asc
C. d
e M
ad
rid
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Diplomat universitari i arquitecte i enginer tècnic Llicenciat universitari i arquitecte i enginer
105
R6.4. TAXES BRUTES DE GRADUACIÓ EN CIÈNCIES, MATEMÀTIQUES I TECNOLOGIA
Definició: nombre de graduats de qualsevol edat (CINE 5B, 5A i 6) en ciències, matemàtiques i tecnologia per a cada 1000 habitants amb edats compreses entre 20 i 29 anys.
Desagregacions: illa, titularitat i sexe.
Evolució de l’indicador: cursos 2002-2003/2007-2008.
Comparació entre comunitats autònomes.
Especificacions tècniques:
La taxa bruta de graduats en ciències, matemàtiques i tecnologia s’obté dividint el nombre d’alumnat que acaba aquests ensenyaments en l’àmbit de formació professional superior i d’ensenyaments universitaris (CINE 5B, 5A i 6) entre la població total de 20 a 29 anys, i el resultat es multiplica per mil.
Càlculs proporcionats per l’Oficina d’Estadística del ME.
Gràfic R6.4.1. Taxa bruta de graduació en ciències, matemàtiques i tecnologia de les Illes Balears. Curs 2007-2008
2,6
1,1
1,5
4,0
2,0 2,0
1,2
0,1
1,1
0%
1%
2%
3%
4%
5%
Ed. superior CFGS Ed. universitària
global homes dones
106
Gràfic R6.4.2. Evolució de la taxa bruta de graduació en ciències, matemàtiques i tecnologia
a les Illes Balears. 2002-2003/ 2007-2008
1,4 1,51,2 1,2 1,3 1,1
2,62,0
1,7
2,51,9
1,5
3,9
3,5
2,9
3,7
3,2
2,6
0%
1%
2%
3%
4%
5%
2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008
Ed. universitària CFGS Ed. superior
Gràfic R6.4.3. Taxa bruta de graduació en ciències, matemàtiques i tecnologia per
comunitats autònomes. Curs 2007-2008
1,13,7
0,92,3 3,2 2,4 2,4 2,7 3,2
4,33,2 3,9 4,8 4,8
3,04,5
5,7 5,94,7
10,2
1,5
8,0
0,9
2,9 3,95,1 5,3 5,0
5,2 7,17,2
7,1 7,89,6
9,1
9,6 10,011,2
13,8
2,6
11,6
0,9
3,3
6,2 6,37,5
7,9 8,29,5 10,2
11,112,0
12,6 12,613,6
15,315,9 15,9
24,0
0%
5%
10%
15%
20%
25%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Me
lilla
Ce
uta
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Ca
nà
rie
s
R. d
e M
úrc
ia
An
da
lusia
Extr
em
ad
ura
La
Rio
ja
C. V
ale
ncia
na
Ca
talu
nya
Ga
lícia
Ca
ntà
bria
C. d
e M
ad
rid
Ara
gó
Na
va
rra
Astú
rie
s
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Pa
ís B
asc
Ed. universitària CFGS Ed. superior
107
108