2. -AQEDUCTE DE SANT JAUME DELS DOMENYS
- Baix-Peneds. Prop de la masia dels Arcs es conserven les restes
d'un aqeducte d'poca tardo-romana (segle IV-V). 3. Es mantenen tres
trams, un grup de tres arcs de 12,7 m, un arc solitari, i un altre
grup de dos arcs de 8,7 m. 4. L'alada de l'aqeducte s de 4 m. 5.
Est construt a base de pedra del pas lligada amb morter. 6. Servia
per abastir d'aigua una gran villa romana situada on ara hi ha la
masia dels Arcs.
7. 8. -AQEDUCTE DE SEGVIA
- Construcci romana de la segona meitat del segle I - principis
del segle II dC 9. Transportava l'aigua del riu Fred a la ciutat de
Segvia. 10. L'any 1985 el van nomena Patrimoni de la Humanitat per
part de la UNESCO. 11. Comena a prop del Palau de la Granja amb
arcs de mig punt que condueixen l'aigua fins a la cisterna coneguda
amb el nom del Caser onsemmagatzemava l'aigua.
12.
- Posteriorment, un canal transporta l'aigua fins a una segona
torre, i en arribar a la plaa de Daz Sanz comencen a formar-se dos
files d'arcs superposats. 13. 728 metres x 28 metres i mig + 6
metres de ciments en el tros principal. 14. Consta d'una doble
arcaria, la inferior formada per 119 arcs de mig punt diferents
segons les adaptacions al terreny, i la superior de 44 arcs que
constitueixen el nucli central de l'aqeducte. 15. A la part
superior dels arcs s'hi troba el canal que transporta l'aigua fins
a la ciutat. 16. En l'actualitat ha tingut una petita restauraci
per es conserva bastant b.
17. 18. -VIA AUGUSTA
- Via romana ms llarga dHispania i eix principal de la xarxa
viria amb una longitud de 1.500km. 19. Comunicava Roma amb les
Columnes d'Hrcules (l'estret de Gibraltar), i transcorria per tota
la costa mediterrnia d'Hispnia, a partir dels Pirineus. 20. Al
llarg de la seva histria va rebre diferents noms.
21.
- Unia la Pennsula Itlica amb la ibrica. 22. En arribar als
Pirineus, seguia cap al sud per tota la faana mediterrnia
peninsular fins a Cadis. 23. Va rebre el nom definitu per
l'emperador August, (per les reparacions que es van portar a terme
sota el seu imperi). 24. Connectava amb la Via Domcia al coll de
Panissars, per l'interior, i a l'actual pas fronterer entre Cervera
i Portbou, per la costa.
25. -Orippo (Dos Hermanas) -Carmo (Carmona, Sevilla) -Corduba
(Crdova) -Saetabis (Xtiva) -Aquis Vocontis (Caldes de Malavella)
-Gerunda (Girona) -Cadis Ciutats per on passava : -Mentesa
(Villanueva de la Fuente) -Saltigi (Chinchilla de Monte-Aragn)
-Libisosa (Lezuza) -Carthago Nova (Cartagena) Valentia (Valncia)
-Saguntum (Sagunt) -Dertosa (Tortosa) -Tarraco (Tarragona) -Rotea
(Rota) 26. 27. -VIA DE LA PLATA
- Antiga via de comunicaci romana que travessa de sud a nord part
de l'oest d'Espanya, des de Mrida fins a Astorga. 28. Dos millennis
desprs segueix sent una de les principals vies de comunicaci de
l'occident espanyol, havent-se reinventat sota l'equvoca denominaci
de "Ruta de la Plata", la qual uneix les ciutats de Gijn i
Sevilla.
29. 30. - PONT DE MARTORELL
- El pont del Diable est situat entre Martorell i Castellbisbal
sobre el riu Llobregat unint les dues comarques, la del Valls Occ.
a l'esquerra i la del Baix Llobregat a la dreta. 31. D'origen rom
(es conserven els estreps del pont i un arc ornamental al marge
esquerre) 32. Va ser derruit pel riu, que es va endur la pilastra
central, i es va reconstruir amb un sol arc per evitar l'efecte de
les riuades. 33. El nou perfil i la menor ampladano eren adients
per la circulaci rodada, per s per al transport amb bsties i
crrega.
34.
- Va ser restaurat el 1768 per Juan Martn Cermeo. 35. En 1939
l'arc central va ser destrut per l'exrcit republic en retirada, i
va ser reconstrut el 1963.
36. -PONT D'ALCNTARA
- Construt entre els anys 105-106 per larquitecte rom Caius
Iulius Lacer, en la via que comunicava Norba (Cceres) amb
Conimbriga (Condeixa-a-Velha). 37. 57 m sobre el riu Tajo i format
per sis arcs, recolzats per cinc pilars. 38. La llum daquests arcs
s dentre 20 m i 28 m, deixant passar el pas habitual de laigua. 39.
Els arcs tenen dues files de dovelles i els pilars rectangulars de
12 x 8 m i tenen tallamars triangulars, formant una forma
pentagonal. 40. Descansen directament sobre la roca de
pissarra.
41.
- Est construt per mitj de carreus de granit amb opus quadratum.
42. La calada t una amplada de 8 metres 43. Al centre, sobre la
calada superior, t un Arc de Triomf. 44. Medeix 13,15 m dalada, amb
una planta rectangular de 11,5 x 2,60 m, i descansa sobre el pilar
central de la construcci. 45. Shi poden observar dues plaques de
marbre, en una de les quals hi ha la inscripci amb la data de
construcci i la dedicaci a lemperadora Traj.
46. 47. -PONT DE SALAMANCA
- Dataci problemtica. 48. S'ha documentat en poca d'August, de
Vespasi i de Traj, i s probable que en les tres es van fer
modificacions del pont. 49. Es conserven nicament els primers 15
arcs. 50. T diverses fases constructives, les ms importants sn la
romana i una altra posterior realitzada al S. XVII. 51. La secci
romana consta de 15 arcs de mig punt, que formen els inicis
perfectes de les voltes de 6,50 m d'ample. Cada arc est compost de
33 dovelles de 1 m d'alada.
52.
- La part pont de fbrica romana mesura actualment 192 m, per s
segur que era ms llarg per va ser destrut en part i substitut
posteriorment. 53. Les piles que uneixen i subjecten els arcs sn
bastant uniformes. 54. Posseeixen tallamars triangulars, que sn
rematats per una cornisa motllurada i sobre ells s'adossen unes
pilastres centrals de 0,90 per 1,20 m. 55. Fet de carreus de
granit.
56. 57. - MURALLA DE GIRONA
- Les primeres construccions de muralla defensiva de Girona es
daten entre els anys 80 i 70 aC, coincidint amb la fundaci
deGerundapel general al servei del Senat Gneu Pompeu Magna, durant
les anomenades Guerres Sertorianes, amb l'objectiu de disposar
d'una plaa forta que controls el cam que comunicava Hispnia amb les
Gllies i amb la pennsula itlica. 58. El permetre original de les
defenses de la ciutat era triangular. 59. En el vrtex superior del
qual, apuntat cap a l'est, se situava la torre quadrada de la Torre
Gironella. 60. Des d'aquest punt baixaven fins gairab el riu dues
alineacions, on es situaven els altres dos vrtexs, l'un a l'actual
zona de la Placeta del Correu Vell, i l'altre davant Sant
Flix.
61.
- Entre les portes nord (a Sobreportes)i sud (a la Placeta del
Correu Vell), comunicades pel tram urb de la Via Augusta, s'estenia
el mur de ponent, construt damunt el penya-segat que vorejava el
riu. 62. Aquest tram de muralla resseguia l'interior de les cases
actuals del carrer Ballesteries . 63. En aquest tram, la muralla
romana, a partir dels primers anys del segle XVI va esdevenir
interna i va deixar de tenir valor militar, el que va donar lloc a
la degradaci del mur a causa de les necessitats dels que hi vivien
en contacte per dins o per fora, i la vella fortificaci va
esdevenir una enorme paret mitgera.
64.
- A partir del final del carrer Ballesteries, el mur s'enfila
fins el capdamunt de la pujada de Sant Flix, on gira en angle recte
i puja altra vegada cap al vrtex superior. 65. En aquest tram, i a
tocar Sobreportes, es troben les restes ms significatives d' opus
poligonal o siliceum. 66. Aquests conjunts de blocs irregulars de
pedra calcria sn visibles, tamb, a la paret nord del pati de les
ligues, entre la Torre del Telgraf i la Torre Rufina.
67. 68. -MURALLA DE LUGO
- La muralla de l'antigaLucus Augustis la millor conservada de
les muralles romans de la pennsula Ibrica. 69. Les modificacions
que ha sofert al llarg dels seus ms de 17 segles d'existncia no han
arribat a alterar el seu aspecte original que segueix les
directrius de l'enginyer rom Vitrubi. 70. Ms de 2km de llarga i
abarca 34,4 Ha 71. Els murs sn de 4,20 m x 7m daltura alguns
trams.
72.
- La muralla mant una srie de torres defensives entre les quals
s'aixequen els llenos de la mateixa. 73. La distncia entre torres,
hi ha constncia que havia 85 o 86, 46 d'elles es conserven ntegres
mentre que hi ha restes de les altres 39 ms o menys ben conservats,
varia entre els 8,80 i 9,80 m fins als 15,90 i 16,40 m amb una
alada entre els 8 i els 12 m per la part exterior. 74. Les torres
tenen unes dimensions de 5,35 m fins 12,80 me en el buit i de 4,80
fins a 6 m, a la fletxa.
75.
- Una de les torres t finestrals de mig punt de 1,15 m d'ample i
de 1,43 m d'alt (algun arriba als 1,53 m). 76. El material
principal s el granit i la pizarra. 77. La muralla tenia 5 portes
daccs.
78. -MURALLA D'ASTORGA
- Diferents sistemes defensius que es van anar aixecant durant
l'poca romana en el tur sobre el qual s'assenta la ciutat. 79. El
primer correspon al mur(vallum)corresponent al campament que va
aixecar la Legio X Gemina. 80. El segon recinte es correspon amb
una muralla de pedra, construda una vegada que l'assentament va
deixar la seva activitat militar, originant un nucli civil. Tan
sols es tenen evidncies d'aquest mur en un solar de la ciutat, amb
2,5 metres d'ample i cubs circulars, va ser enderrocat cap a finals
del segle I per construir en el seu lloc un habitatge.
81.
- Finalment, la tercera muralla es va construir a finals del
segle III o principis del IV, i el recinte encara visiblees va
aixecar als peus del tur, envoltant per complet. 82. Longitud de
2,2 km, englobant una superfcie de 26 hectrees, el seu gruix ronda
entre els 4 i 5 metres. 83. La seva conservaci s molt lleu, a causa
de les restauracions i remodelacions: part del tram sud-occidental
es va elevar per a construir el Passeig de la Muralla, de manera
que el mur rom est ocult. 84. De les antigues portes, no queda cap
en peu. 85. L'nica porta d'poca romana de la qual es tenen notcies
es coneix a travs dels treballs arqueolgics realitzats en 1971 i
1972, amb 4 m d'ample, amb una obertura estava protegit per torres
semicirculars de 8 metres de dimetre, de les quals queden en peu
quatre filades. 86. El maretial era granit, formant opus quadratum.
87. La muralla tardana, com la alt-imperial, es va construir amb
una matria molt abundant en els voltants de la ciutat, les roques
cuarcticas. El seu aspecte extern s molt irregular, i entre aquest
i l'intern, d'opus incertum, es van hissar diverses capes de opus
caementicium.
88. 89. -TEATRE DE CARTAGENA
- El teatre rom de Carthago Nova, actual Cartagena, (Mrcia) va
ser descobert l'any 1988 i s un dels ms grans de tota la Hispnia
romana. 90. El teatre va comenar a construir-se en temps de
l'emperador August, entre els anys 5 i 1 a C. 91. El dimetre de la
cvea s de 87,6 m amb una capacitat per a uns 6.000
espectadors.
92. 93. -TEATRE DE CLNIA
- El Teatre rom de Clunia Sulpicia, s un teatre construt a la
Colnia Clunia Sulpicia, a el Alto de Castro (1000 m. d'alada), a la
provncia Hispania Citerior Tarraconensis pertanyent a l'Imperi rom,
actualment situada entre les poblacions de Corua del Conde i Pealba
de Castro, al Sud de la provncia de Burgos (Espanya). 94. Va ser
edificat sota el mandat de l'emperador Tiberi per monumentalitzar
la ciutat ms important, juntament amb Asturica Augusta de la conca
del Duero. 95. Aquest teatre, excavat a la roca, que va tenir
capacitat per a 10.000 espectadors, el convertia en un dels ms
grans de la seva poca a Hispania. Tenia la finalitat de servir per
a la interpretaci d'actes teatrals del perode clssic.
96. 97. -TEATRE DE SAGUNT
- Possiblement fos dissenyat per August, per no es va acabar fins
a l'poca Tiberi. 98. La conformaci del teatre de Sagunt s la
clssica, aix s dividida en scaenae, cavea i orquestra. 99. Com que
s un teatre gran-de ms de 90 m de dimetre-la cavea es divideix en
imatge, mitjana i summa cavea 100. Tenia capacitat per a 10.000
espectadors. 101. Es recolza en el vessant d'un tur.
102.
- La imatge cavea disposa de sis grades, la mitjana cavea de vuit
grades, i la summa cavea de nou o catorze grades, segons la zona.
103. L'orchestra t 7 metres de dimetre i disposa de tres grades de
poedria, per personatges distingits. 104. El 1896 va ser el primer
edifici declarat com a Monument Nacional a Espanya. 105. Actualment
hi est en s i es representen obres teatrals contnuament.
106. 107. 108. Teatre abans reconstrucci Scena reconstruida Cvea
reconstruida 109. -TEATRE D'ITLICA
- Actualment es troba dins del casc urb de Santiponce. 110. Va
comenar la seva construcci en temps de l'emperador August, ms tard
es va modificar i, posteriorment Adri ho va adornar
substancialment. 111. Descobriment 1937. 112. Orientat a l'est,
situat en una zona d'edificis pblics i en el vessant del tur de
Sant Antoni per acomodar la graderia en ell.
113.
- Aforament per a 3.000 espectadors. 114. Estructura tradicional
de formig i de ma la reconstrucci. 115. Cvea gaireb semicircular de
77,70 m. de dimetre, l'orchestra de 26 m. 116. A la orchestra hi ha
les grades de la poedria, reservades per als grans personatges de
la societat.
117. 118. Teatre Scenae 119. -AMFITEATRE D'ITLICA
- Un dels amfiteatres ms grans del mn rom, era capa de albergar a
ms de 25.000 persones. 120. Va ser construt en temps de l'emperador
Adriano. 121. Fora del recinte emmurallat de la nova urbs, en un
tlveg que serveix per acomodar les seves grades. 122. Faana: dos
ordres superposats de columnes adossades als pilars que subjecten
les arcuacions. 123. L'estructura s de formig revestit de carreus
de pedra o ma.
124.
- La Porta Triumphalis estava coberta per una galeria abovedada i
pavimentada amb lloses rectangulars. Als costats, unes habitacions
de culte: Sacellum. 125. El pdium s de 2,30 m. La graderia estava
dividida en tres zones, la imatge, mitja i summa cavea, separades
per uns corredors anulars. 126. La sorra mesura 71 per i 48 m 127.
Es celabraban lluites de gladiadors, simulacres de caa, baralles
d'animals ... 128. Hi ha un soterrani on es guardaven els animals
que accedien a l'escena per dues rampes
129. 130. 131. -AMFITEATRE DE SEGBRIGA
- s el que millor es conserva dins de la Hispnia interior. 132.
Capacitat per 6000 persones. 133. Gran part de la graderia sud es
dna suport directament sobre el terreny. 134. Planta elptica que
mesura 75 m., La sorra, 40,5 m. 135. La sorra es separava del
graderia per un pdium. Interiorment disposava de carceres per les
feres, habitacions de gladiadors i de culte amb un passads
longitudinal que les unia entre si.
136.
- La cavea es dividia en tres zones horitzontals - imatge,
mitjana i summa cavea -, separades per murets per albergar els
espectadors segons la seva classe social. 137. 12 cunei delimitats
per escales que acabaven en els vomitorium 138. fins al S. III es
va utilitzar per la seva funci original, els espectacles; el S. IV
es va utilitzar com a magatzem agrcola. Al S. XVII es va aprofitar
com a pedrera, sent parcialment destrut.
139. 140. -Amfiteatre Segrbiga 141. -CIRC DE TOLEDO (TOTELM)
- Construt al segle I , durant l'poca d' Octavi August oTiberi.
142. Inclosa dins del pla que l'emperador va emprendre per tot l'
Imperi per dotar a totes les grans ciutats d'edificis com termes ,
teatres , amfiteatres , o frums , amb l'objectiu de potenciar la
romanitzaci en aquestes zones. 143. Al nord de la ciutat romana.
144. Capacitat entre els 15.000 o 30.000 espectadors.
145.
- Tenia unes dimensions de 422 metres de llarg per uns 112 metres
d'ample aproximadament. 146. No es t suficient informaci per saber
si es representaven naumquies. 147. Grcies al circ sabem que
Totelum devia ser una ciutat que va jugar un paper important en la
administraci poltica i jurdica de la pennsula. 148. Declivi amb
l'arribada del Cristianisme i abandonat amb la ocupacio
visigoda.
149. 150. -TERMES DE BADALONA (BAETULO)
- Situades al subsl de la ciutat. 151. Considerades una de les
troballes arqueolgiques ms importants del pas. 152. Localitzades
per casualitat al segle XX. 153. Van trobar-se: una palestra, que
funcionava com un gimns, un vestuari i un petit jard. 154. Totes
aquestes seccions es dividen en frigidarium, tepidarium i
caldarium. 155. Va restaursr-se afegint-li llum i efecters sonors
d'aigua com a l'poca.
156. Mosaic de les termes 157. -TERMES DE CALDES DE MONTBUI
- Caldes de Montbui es va convertir en una estaci termal al
voltant de la qual es va desenvolupar un important nucli urb. 158.
Constitueixen un dels pocs conjunts termals romans que es conserven
a Europa i formen part del Patrimoni histric artstic nacional. 159.
Les primeres estructures de les termes sn del segle II aC i els
inicis del segle I aC. 160. Eren medicinals i es desenvolupaven
diferents activitats d'higiene i l'oci, a ms de tractaments
teraputics.
161. 162. -TERMES DE CALDES DE MALAVELLA
- Els romans van fundar Caldes de Malavella i li van posar el nom
deAquae Calidae , en referncia a aquestes aiges. 163. Es van
construir entre els anys 40 i 50 dC. 164. Proximitat a la Via
Augusta. 165. Carcter medicinal i salutfer, grcies als efectes
teraputics de les seves aiges. 166. Edifici senzill, amb pocs
elements ostentosos. 167. Segle II o III la zona oest de les termes
va ser modificada.
168.
- El principal element s una piscina gaireb quadrada, envoltada
per un passads, a la qual s'accedeix per uns graons situats en tres
dels seus quatre costats. 169. L'aigua arribava a la piscina per un
forat del pilarest, procedent directament de la surgncia. 170. Al
voltant de la piscina hi ha diverses estances dedicades a
activitats auxiliars: vestidors, sales de massatge ... 171. A
finals del s. IV les termes van ser abandonades. 172. Amb el pas
dels anys la importncia de Caldes de Malavella ha quedat associada
a aquestes aiges termals.
173. 174.
- Sn els banys pertanyents a una propietat privada de l'poca ms
ben conservats de Catalunya. 175. Construdes durant el segle II dC,
en un poca d'esplendor. 176. Ple funcionament fins al segle V. 177.
Al segle XVII s'hi va construir una casa al damunt, la qual cosa
n'ha perms una millor conservaci. 178. Es van localitzar l'any 1953
grcies a un document de 1826. 179. Formades per dos edificis
parallels. L'un contenia les cambres fredes: l'
apodyteriumelfrigidariumi lacella piscinalis L'altre albergava les
cambres calentes:tepydarium, sudatoriumicaldarium.
-TERMES DE SANT BOI 180. 181.
- Construit durant el segle d'or; segle II. 182. Existncia
totalment ignorada fins l'any 1882, en qu va ser descobert en
enderrocar el castell de Montcada. 183. El prtic columnat s'aixeca
sobre un podium, al qual s'hi accedeix per una escalitana frontal.
184. Columnes eren llises, amb capitells corintis. 185. Entaulament
jnic. 186. Reconstruit a finals del segle XIX.
-TEMPLE DE VIC 187. Capitells Corintis 188.
- Situat a vora , Portugal, i, encara que no es tenen evidncies,
es creu que era dedicat a Diana, deesa de la caa, natura i
castedat, fruit d'una llegenda creada per un sacerdot portugus en
el segle XVII. 189. Ms probable s que el temple fos construt en
honor a Csar August, venerat com a du. 190. Segle I aC 191.
Classificat per la UNESCO com Patrimoni de la Humanitat.
-TEMPLE D'VORA 192.
- El temple va ser en el segle V, durant les invasions brbares.
193. Durant l' Edat Mitjana les restes del temple van ser
utilitzats per a la construcci del castell de vora. 194.
L'estrutura original semblant al de la Maison Carre. 195. El prtic,
ara desaparegut, era hexstil.Capitells d' ordre corinti. 196.
Recents excavacions indiquen que el temple estava envoltat d'una
conca hidrogrfica .
197. 198.