Post on 07-Jan-2016
description
transcript
EDUCACIÓ SOCIAL.CURS 2008-2009.ASSIGNATURA SEMINARI IIITUTOR:Tomàs LlompartALUMNES: Marta HernándezThais AlbertIsidre Escayola
A l’hora d’intentar establir un perfil de la població
que entra en contacte amb la Direcció General de
Justícia Juvenil hem trobat que existeixen perfils
de subjectes molt diferents, tant pel que fa a la
seva situació personal i sociofamiliar, com pel que
fa a les seves característiques criminològiques.
El canvi de la franja d’edat dels menors atesos per
la justícia juvenil (ha passat de 12-16 anys a 14-18
anys) i el fenomen de la immigració són dues
situacions objectives que han propiciat un canvi
substancial del perfil dels menors infractors i la
població a atendre en relació amb els anys
anteriors a l’aplicació de la LORPM. Aquesta nova
realitat ens presenta dos grups de perfils extrems:
D’una banda, es troba un percentatge molt
significatiu de joves que arriben per primera
vegada al món de la justícia i són primaris en la
comissió de delictes (56,6%). Presenten una
trajectòria delictiva breu, en molts casos
anecdòtica i amb tendència a desaparèixer
passada l’adolescència. El més habitual és que
segueixin un programa de mediació.
El perfil de l’extrem contrari el trobem en un jove
que té molts factors de risc personals i
sociofamiliars i pocs factors de protecció. Són
joves amb trajectòries delictives més llargues i
especialitzades en un grup de delictes.
Generalment se’ls aplica una mesura
d’internament (62,8%).
Davant l’heterogeneïtat de la població atesa per la
justícia juvenil i les diferents variables individuals,
criminològiques i sociofamiliars, només podem
apuntar un perfil molt generalista del jove que
passa per justícia juvenil. A grosso modo podem
identificar les característiques següents:
Noi (87,3% davant del 12,7% de dones)
De nacionalitat espanyola (82,9% davant el
17,1% d’immigrants)
Té un primer contacte amb la Justícia al voltant
dels16 anys
Que comet un delicte contra la propietat amb el
grup d’amics
Respecte a les respostes que reben els joves per
part de justícia, davant la diversitat de recursos i
programes d’intervenció existents, s’intenta donar
una resposta que s’ajusti als diferents perfils i
problemàtiques que presenten i a la seva situació
de major o menor risc.
Des del Departament de Justícia es desenvolupa una
política social encaminada a corregir els dèficits
familiars, socials i institucionals de la població atesa,
posant especial èmfasi preventiu en l’àmbit relatiu a
la justícia de menors, a fi d’evitar les situacions de
desarrelament i marginalitat que alimenten la
delinqüència juvenil.
La intervenció de la justícia en l’àmbit juvenil té un
caràcter interdisciplinari (jutges de menors, fiscalia,
treballadors socials, psicòlegs, assistents, etc.) i
l’educador és un component més d’un equip tècnic que
necessita d’una bona preparació i especialització.
A partir d’aquí, les diferents actuacions que pot dur a
terme un educador social es plantejaran en termes de
reeducació, potenciació i capacitació, tenint en compte
no només els factors de risc sinó també, i principalment,
les característiques psicològiques, comportamentals i de
conducta de cada menor i els sen entorn familiar i social
més immediat.