Post on 01-Dec-2014
description
transcript
SE PRAT Núria Alart 12 Novembre de 2009
www.xtec.cat/~nalart , http://blocs.xtec.cat/aulaacollidaolorda/
Decret: 142/2007 de 26 de juny (Primària)
https://www.gencat.net/diari/4915/07176074.htm
Decret: 143/2007 de 26 de juny (Secundària)
https://www.gencat.net/diari/4915/07176092.htm
Currículum i organització. Departament d’Educació
http://phobos.xtec.cat/xarxacb/intranet/
DOCUMENTS CCBB
Els referents de la programació
PROGRAMACIONSPresa de decisions dels docents
Prescripcions normatives
Context
Model docent
Finalitats educatives Necessitats
Educativesalumnat
Tipus de continguts
Com pot es pot iniciar el desplegament del currículum en CCBB en un centre ?
MARC TEÒRIC
MARC PRÀCTIC
Què entenem per C.B?
Quines habilitats caracteritzen les C.B.?
Quines treballem? On? Com?
Quines prioritzem? Com les seqüenciem?
Com ho traslladem a les nostres programacions?
Quines metodologies,instruments d’avaluació ...?
Ref::R. Canals
La programació és ...PARAULA CLAU
Planificació ….
Consisteix en preveure allò que l’alumnat hauria de saber, de saber fer i d’actuar
Preveure i planificar diferents situacions d’aprenentatge que facilitin que cada alumne/a optimitzi les seves capacitats i adquireixi les habilitats i els coneixements suficients per ser competents personal i intel·lectualment en la seva vida.
Un instrument flexible, obert, en construcció perquè: s’ha de contextualitzar en funció de les necessitats educatives de l’alumnat a qui va adreçada.
Planificació de la pràctica educativa.
Característiques de la programació
Útil
Flexible
Connectada amb els referents del currículum del centre
Coherent amb les programacions del centre
Atemporal: abans i durant
Contemplar: sabers, habilitats, actituds i competències
Procés cíclic global
Nivells d’intervenció sobre el currículum
El currículum dels materials curricularts
Normativa
PEC Programacions
UD Activitats, metodologia i avaluació
Atenció a la diversitat
Selecció de recursos i materials
Àngel Domingo, Servei d’Ordenació curricular. Ref: Guida Allès
El currículum prescrit
El currículum de centre
El currículum d’aula
El currículum de l’alumant
El currículum prescritNormativa LOE Decrets 142 /143
IDEES CLAU SOBRE LA CONSTRUCCIÓDEL CONEIXEMENT
MOTIVACIÓSIGNIFICATIVITAT
PARTICIPACIÓ ACTIVA
FUNCIONALITAT
INTERACCIÓ ENTRE IGUALS
GLOBALITZACIÓ DELS APRENENTATGES
La programació de centre
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE
(PEC)
Projecte Lingüístic PL
Reglament de règim intern (RRI)
Programació de centre
Pla de convivència
DOCUMENTS
Projecte curricular de Centre PCC
Pla TIC/TAC
Programacions d’arees/matèries Altres …
CONCRECIÓ CURRICULAR
• PEC: El projecte educatiu inclou els trets d’identitat del centre, els principis pedagògics, organitzatius i el projecte lingüístic.
• PAC (Pla anual centre) Planificació de la tasca educativa adreçada a l’alumnat de cada curs o cicle i per
a cada àrea, matèria, àmbit o projecte • PCC (Projecte Curricular Centre) Organització lògica
d’objectius i continguts:
Fases per elaborar el PCC
• Establir els objectius terminals d’àrea• Identificar i relacionar els continguts més adequats• Seqüenciació dels continguts• Establir els criteris d’avaluació• Establir els criteris metodològics• Organització dels espais i horaris• Decidir tipus de material didàctic
Els diferents nivells de programacions
PROGRAMACIÓ D’UN PROJECTE O PLA DE CENTRE
Programació d’àrea o matèria per un curs o un cicle
Programació de la unitat didàctica
Programació d’aula (seqüència didàctica)
La programació és:
• Un conjunt de decisions planificades pel professorat dels elements que intervenen en el procés d’ensenyament-aprenentatge, d’acord amb les finalitats expressades en el Projecte Educatiu de Centre i en funció de les necessitats educatives de l’alumnat.
Programació
Per desplegar el currículum el professorat ha de prendre decisions i acords compartits que garanteixin la coherència del
projecte educatiu. Aquestes decisions es concreten en els diferents nivells de programació
LIC assessora mestres AA
EAP av. Inicial i assessora
C A D
PLA
INDIVIDUALITZAT
(tutor/a)
Mestre EE
Mestre AA
EQUIP DOCENT
PROGRAMACIÓ
- CCBB
- Objectius
- Continguts
- Criteris i instruments d’ avaluació
proposa
RECURSOS
Ref: R. Canals
ACORDS DE CICLE / DISSENY PROGRAMACIONS
CONSELL ESCOLARPROJECTE EDUCATIU
COMISSIÓ PEDAGÒGICA
> Cap d’estudis
> Coordinadors de ciclePROJECTE
CURRICULAR
PROGRAMACIÓ ANUAL CENTRE
ED. INFANTIL
Equip docent
PROGRAMACIÓ D’AULA
CICLE INCIAL
Equip docent
CICLE MITJÀ
Equip docent
CI. SUPERIOR
Equip docent
Ref: R. Canals
Establir necessitats formatives / fer formació en centre a partir de la reflexió
sobre la pràctica
COMISSIÓ PEDAGÒGICA: Presa de
decisions: criteris per treballar les competències
seleccionades
CONCRECIÓ EN LES PROGRAMACIONS D’AULA DEL PROFESSORAT
Concreció en les programacions
Acords metodològics a partir de les necessitats educatives de l’alumnat
CICLES
Ref: R. Canals
CONSELL ESCOLARPROJECTE EDUCATIU
COMISSIÓ PEDAGÒGICA
> Caps departament
> Coordinadors nivell/ciclePROJECTE
CURRICULAR
PROGRAMACIÓ ANUAL CENTRE
PROGRAMACIÓ D’AULA
DEPARTAMENTS
PROGRAMACIONS MATÈRIES/TREBALLS
SÍNTESI
EQUIPS DOCENTS
ACORDS PER NIVELLS
Ref: R. Canals
El projecte educatiu
Situació real
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES
Pròpies de l’àrea/matèria
Metodologia
Agrupaments de l’aula, temps, espai
OBJECTIUS
CONTINGUTS
CRITERIS AVALUACIÓ
ACTIVITATS (Seqüència didàctica)
Materials i recursos
Decisions de Claustre
CONTEXT
Ref: Guida Al·lès
La Programació a l’aula
La programació a l’aula tracta de concretar, les decisions que el professorat ha près inicialment en el PCC i en el PEC
La programació d’aula és l’instrument de què disposa el professorat per a concretar què, quan i com s’ha d’ensenyar i avaluar en l’àmbit de l’aula
Programació a l’aula
FuncionsConcretar els objectius i les competències
Orientar el paper que juga cadascú a l’aula
Caracteritzar i pautar les activitats
Sistematitzar l’acció docent
Reflexionar sobre la pròpia actuació
Contrastar i compartir amb la resta de companys
El model didàctic de programació
QUÈ VOLEMSABER?
QUÈ SABEM?
COM APRENEM?
QUÈ HEM APRÈS ?QUÈ SABEM?
FINALITATS
Desenvolupament de les competències
bàsiques
Avaluació inicial
Objectius
Continguts
Metodologies i estratègies d’aprenentatge
Avaluació formativa i sumativa
Teories socioconstructivistes Ref: R. Canals
Programació de la unitat didàcticaContribució de la unitat didàctica a les competències bàsiques
OBJECTIUS de la unitat didàcticaCONTINGUTS Conceptes, procediments i actitudsACTIVITATS d’ensenyament-aprenentatge, que inclouen activitats d’avaluació i activitats d’adaptació curricular per l’atenció a la diversitatMETODOLOGIA i estratègies didàctiques.MATERIALS I RECURSOS didàcticsTEMPORITZACIÓ i organització de l’espai i el temps.
Programació de la unitat didàcticaLa planificació de cada docent s’ajusta a les sessions programades per un grup concret d’alumnes a partir dels criteris i decisions presos en la programació de l’àrea o matèria en el cicle/departament (Abans s’anomenava tercer nivell de concreció)
1.Exploració d’ideesprèvies
2.Introducció de nous conceptes o procediments
3.Estructuració delsconeixements
4.Aplicació delconeixement
La nova estructura curricular
• Objectius generals de l’etapa• Objectius generals de l’àrea i etapa• Continguts (Procediments, fets i
valors• Objectius terminals• Orientacions didàctiques• Ensenyament i aprenentatge• Avaluació
• Objectius generals de l’etapa• Competències bàsiques de
l’educació obligatòria• Objectius generals de l’àrea i etapa• Competències bàsiques de l’àrea• Continguts per cicles (primària) i per
cursos (secundària)• Criteris d’avaluació per cicles
(primària) i per cursos (secundària)Estructura del currículum LOGSE
Estructura del currículum LOE
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Comunicatives 1.Competència comunicativa lingüística i audiovisual.2.Competència artística i cultural.
Metodològiques 3.Competència en el tractament de la informació i competència digital.4.Competència matemàtica.5.Competència d’aprendre a aprendre.
Personals 6.Autonomia i iniciativa personal.
Conviure i habitar el món
7.Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.8.Competència social i ciutadana.
És saber comunicar oralment i expressar-se per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir el propi cos i les TIC, amb gestió de la diversitat de llengües
Conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques. Crear
És gestionar la informació, incloent l’ús de les TIC per informar-se, aprendre i comunicar-se.
L’habilitat per comprendre, utilitzar i relacionar els números, les seves operacions bàsiques, els símbols i raonament matemàtic.
Implica la consciència, gestió i control de les pròpies capacitats i coneixements des d’un sentiment eficàcia personal Consciència i aplicació d’un
conjunt de valors i actituds personals, en el marc de projectes individuals o col·lectius
Aplicació del pensament cientificotècnic per interpretar la informació que es rep i prendre decisions
Suposa comprendre la realitat social en què es viu, afrontar la convivència i els conflictes emprant el judici ètic
(Dibuixos) I. Palahí
Dialogar
Generar idees
Expressar sentiments
Emocions
Vivències i opinions
Gaudir llegint
Raonar
Argumentar
Expressar i comunicar
Interpretar
Cercar
Seleccionar
Registrar
Tractar
Analitzar
LA INFORMACIÓ
Processar i gestionar
Apreciar i gaudir amb l’art
Treballar la creativitat
Participar en la vida cultural
Identificar preguntes
Obtenir conclusions
Percebre l’espai físic
Construir, acceptar i practicar normes de
convivència
Valorar interessos personals i
grupalsExpressar idees
Comprendre diferents punts de
vista
Resoldre problemes
Plantejar-se preguntes
Autoavaluar-se
Ser conscient de les pròpies capacitats
ResponsabilitatPerseverança
Autoconeixement
Aprendre dels errors
Adquirir criteris propis
CONSEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUES
El centre del Currículum és l’alumnat i el desenvolupament de les seves capacitats. No els continguts.
Capacitat de resoldre problemes per a la vida real. Aprenentatge d’experiències, actiu, significatiu i interdisciplinar.
Treball en equip del professorat.
Reorganització del temps i espai escolar.
Organització flexible.
Educació integral i inclusiva.
Dimensió afectiva/emotiva.
La matriu del canvi: factors que s’han de donar per a què es produeixi un canvi en la cultura d’un entorn de treball
Llenguatge
Compartit Consens Habilitats Incentius Recursos
Pla d’acció
Canvi
Consens Habilitats Incentius Recursos Pla
d’acció Confusió
Llenguatge
Compartit Habilitats Incentius Recursos
Pla d’acció
Sabotatge
Llenguatge
Compartit Consens Incentius Recursos
Pla d’acció
Ansietat
Llenguatge
Compartit Consens Habilitats Recursos
Pla d’acció
Resistència
Llenguatge
Compartit Consens Habilitats Incentius
Pla d’acció
Frustració
Llenguatge
Compartit Consens Habilitats Incentius Recursos Rutina
Moesby, Egon: Reflections on making a change towards Project Oriented and Problem-Based Learning (POPBL). En World Transactions on Engineering and Technology Education, Vol.3, No.2, 2004
Esquema de la proposta: de la unitat a la família d’unitats
Dues possibles vies de
treball: la disciplinar i la interdisciplinar.
Dos possibles camins: començar per la unitat didàctica o pel projecte didàctic (si al centre hi ha unes línies bàsiques d’actuació definides).
En qualsevol d’aquestes vies, s’ha de tenir present el caràcter metadisciplinar de moltes de les CCBB.
Ref:Equip tècnic de pràctica reflexiva. Departament d’Educació
La meva manera de programar
Ref: Grup tècnic pràctica reflexiva Departament d’Educació
Cambio de paradigma en el aprendizaje
Presupuestos del viejo paradigma Presupuestos del nuevo paradigma
Énfasis en el contenido, en la adquisición de información “correcta” de una vez para siempre.
Énfasis en aprender a aprender
Aprendizaje como un producto, un destino Aprendizaje como un proceso, un viaje.
Estructura jerárquica y autoritaria. Alumnado y profesorado como personas, no como
modelos
Estructura relativamente rígida, currículo prescritoEstructuras flexibles, puntos de partida variados,
experiencias combinadas de aprendizaje.
Aprendizaje a una edad específica. Grupos de edadAprendizaje sin edad específica. Integración de
grupos de diferentes edades.
Prioridad en el rendimientoPrioridad en la autoestima como determinantepara un aprendizaje con éxito
Énfasis en el mundo externo. La experiencia interior es inapropiada en el contexto educativo
Las experiencias interiores del alumnado son contextos para aprender.
Conjeturas i pensamientos divergentes desaprobados. Recompensa a la conformidad
Conjeturas y pensamientos divergentes fomentados, como parte del proceso creativo.
Énfasis en el pensamiento analítico, hemisferio izquierdo del cerebro
Énfasis en el cerebro derecho, actividad intuitiva.
Aula diseñada para la eficiencia, la conveniencia.Más interés por el entorno del aprendizaje: color,
comodidad, espacio personal e intimidad.
La educación es una necesidad social relacionada con la edad.
La educación es un proceso de toda la vida, sólo parcialmente emparentado con los centros docentes.
Profesorado que instruye e imparte conocimientos.Profesorado como estudiante, que también aprende de
su alumnado.
Aspectes clau de la proposta
La resposta és metodològica
EL CONTEXT
Canvi climàtic?
Situacions més o menys problemàtiques que poden ser objecte d’estudi i que generen preguntes o problemes que es poden contestar o resoldre dins d’una matèria del currículum. Exemples: Què ha passat al nostre entorn proper?
TIPUSNotícies: diaris, revistes, ràdio, TV
Anàlisi d’imatges
Problemes, dilemes morals,…
Per què són útils els contextos per treballar i avaluar competències?
Connecten els continguts amb la realitat
Anem a comprar i utilitzem l’euro
Situació objecte d’estudi que generen preguntes i que es poden resoldre des d’una o vàries
matèries i/o àrees del currículum
http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/santpons/index.htm
Implicacions metodològiques
Treball interdisciplinari. La relació amb d’altres àrees
http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/nadorvic/index.htm
Enfocament globalitzadorLes CCBB han d’exercir una funció interdisciplinar
dels seus components
http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/fem%20anuncis/index.htm
WEBQUEST: Fem anuncis de llaminadures.
Guió, temporització, representació, logo, melodia, residus, autoavaluació, empatia en l’anunci.
Quin és el teu esport preferit?
ADQUIRIR EINES I ESTRATÈGIES PER APRENDRE
Del claustre a l’aula
Departament d’Educació
Claustres
Departaments centre
Cicles
Aula
CONTINGUTS + CCBB
Metodologia i organització del centre
Organització dels continguts i CCBB en funció del PEC
Les UD en funció de l’organització Continguts + CCBB
Organització de l’aula amb les UD
RELACIONS Ref: Guida. Al·lès
1. CONTEXT: Característiques de la matèria/de l'alumnat
2. OBJECTIUS DIDÀCTICS
3. CONTINGUTS D’APRENENTATGE
4. ACTIVITATS D’ENSENYAMENT/APRENENTATGE I D´AVALUACIÓ
5. ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES
6. CRITERIS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I ADAPT. CURRICULARS
7. CRITERIS I PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ I RECUPERACIO
8. CONTRIBUCIÓ DEL PROJECTE/ÀREA/MATÈRIA A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
9. CONNEXIONS AMB ALTRES MATÈRIES
10. ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ DE L´ESPAI I EL TEMPS
La programació d’un projecte, pla de centre, àrea/matèria per a un cicle o curs
El referents normatiu és el Decret 142 i/o 143/2007
Justificació teòrica o referent didàctic i pedagògic que explicita les intencions educatives i les seves finalitats
Ref: R. Canals
La presa de decisions per al desplegament del currículum
ORGANITZATIVESHorarisAgrupamentsEspaisMaterials
DIDÀCTIQUES I PEDAGÒGIQUES:Selecció i seqüenciació de les CBDefinició dels objectius didàcticsSelecció i seqüènciació dels contingutsMetodologies i estratègies d’E/AActivitatsCriteris d’avaluacióCriteris d’atenció a la diversitat
Ref: R. Canals
Projectes interdisciplinaris que dissenyen els equips docents de Primària
• 1r. Curs: Projecte: Què mengen els peixos?
• 4t. Curs: Projecte: Com vivien els nostres avis i àvies quan eren infants?
• 6è Curs: Projecte: Els missatges “sms” són un abona manera d’escriure?
Projectes interdisciplinaris que dissenyen els equips docents d’ESO
• 1r. Curs: Projecte que tingui com a centre d’interès les ciències socials, per exemple, EL PAISATGE
– Interdisciplinarietat amb: llengua, ciències naturals, EVP, i tecnologia.
• 2n. Curs: Projecte que tingui com a centre d’interès les ciències naturals, per exemple, L’ALIMENTACIÓ
– Interdisciplinarietat amb llengua, matemàtiques, i tecnologia.
• 3r Curs: Projecte que tingui com a centre d´interès la tecnologia, per exemple, L’HABITATGE
– Interdisciplinarietat amb llengua, anglès, matemàtiques i EVP.
Ref: R. Canals
SABER SABER FERSABER SER
SABER CONVIURE
Continguts Resolució de problemes o situacions reals i contextualitzades
Desenvolupament personal, social,
professional
Morfosintasi
Percentatges
Les hortalisses
Estructurar un discurs
coherent
Calcular %
Classificar hortalisses
segons criteri
Defensar el propi punt de vista
Valorar si és correcte el descompte fet
Tenir hàbits d’alimentació saludable
Ref: R. Canals
Precisió en l’ús dels termes lingüístics o matemàticsAdquisició de vocabulari específic de la matèriaResolució de problemes senzillsComprensió de les expressions dels altresFluidesa i expressió oral correctaArgumentació correctament les ideesSelecció, registre i tractament de la informacióSaber elaborar esquemes, resums, mapes conceptuals, mapes mentals, ...Comprendre la realitatPrendre decisionsEsperit críticIniciativa, cooperacióCreativitat, imaginacióAutonomia en el treballExpressió corporalCoordinació psicomotriuExpressió artísticaFormular preguntesDisculpar-seParticipació i col·laboració en treball grupalIdentificar i expressar emocionsPensament causal ( determinar i diagnosticar l’origen del problema)Pensament alternatiu (trobar el màxim nombre d’alternatives i generar solucions)
Concentació en la tasca, estudiFixar-se objectius.Atenció, memòria, motivacióSaber escoltar AutocontrolBuscar, recopilar i processar informacióLlegir comprensivament, velocitat lectoraUtilitzar i relacionar nombres, operacions bàsiques i símbols.Raonament matemàtic.Interpretar DeduirCalcularComprendre successosPredir conseqüènciesIndagació científicaObservació directaExpressar les pròpies ideesSaber dialogar, responsabilitatPlanificar, organitzarApreciar, disfrutar de les manifestacions artístiquesContinuar aprenent, autonomia, esperit de superació, perseverànciaExtraure conclusions
Habilitats a treballar amb CB
Narracions orals de contes o històries.Activitats de biblioteca.Activitats d’escriptura: diari personal.Debat a classe: argumentacions.Entrevistes: amb gravacions.Programes de ràdio.RevistesCantar: el tema a treballarTocar instruments.Assistir a concertsCrear acompanyaments, melodies conceptuals.Identificar sons ambientals.Música que treballa estats d’ànim.Expressar sentiments musicalsDramatitzacions: el teatre de la classe.Pensament manual: aprendre mitjançant la manipulació d’objectes; plastilina.Conceptes cinètics: expressar amb mímica.Fabricació de materials: dominó, cartes d’aprenentatge, trencaclosques.Jocs a l’aula: jocs dels plats de paper.
L’expressió corporalUtilització de visualitzacions i senyals de color pels aprenentatge.Creació de còmics, videos o pel·licules.Murals visuals.Mapes mentals.Panells didàctics.Símbols gràficsActivitats a l’entorn natural.Plantes i mascotes a l’aula.Centres d’aprenentatge naturalistes.Diaris d’observacions.Projectes d’investigació.Organitzar col·leccions.Aplicació personal de l’aprenentatge.Autoavaluació.Destreses de concentració.Diaris personals.Portfolis: reflexióProjecte de futur.Educació emocional: autoestima i gestió d’emocions i sentiments
Estratègies d’aprenentatge amb CB
CÓMO SE HEREDAN LOS CARACTERES? NIVEL: 4º ESO. Quince alumnos.COMPETENCIAS:Conocimiento e interacción con el medio físico. Competencia del tratamiento de la información y competencia digital. Competencia social y ciudadana. Competencia para aprender a aprender.Competencia matemáticaCONTENIDO:Genética humana.Transmisión de los caracteres hereditarios. Las Leyes de Mendel.La herencia ligada a autosomas y cromosomas sexualesEnfermedades hereditarias:Albinismo.Grupos sanguíneos.Hemofilia.Daltonismo.METODOLOGÍA:Leer textos sugeridos por el/la profesor/a.Explicaciones del profesor/a.Visitar una determinada página web educativa.Comprender el mecanismo de resolución de otros problemas parecidosResolver el problema utilizando los contenidos aprendidosAplicar el conocimiento para resolver alguna cuestión relacionada con la herencia.Saber interpretar un árbol genealógico.Saber buscar información y procesarla.Tomar y procesar datos para realizar un estudio estadístico
Autoevaluación del propio trabajo.Ref: T. Santiago
EXEMPLE
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
TRANSVERSALS
Comunicatives
(per comprendreexpressar la realitat)
1 COMUNICATIVA LINGÜÍSTICA
I AUDIOVISUAL
És saber comunicar oralment (conversar i escoltar) i expressar-se per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir el propi cos i les TIC, amb gestió de la diversitat de llengües, amb l’ús adequat de diferents suports i tipus de text I amb adequació a les diferents funcions. Implica el coneixement de la diversitat cultural i el de les regles de funcionament de la diversitat lingüística així com les estratègies necessàries per interactuar d’una manera adequada.
2. ARTÍSTICA I CULTURAL Suposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles. A més és saber crear amb paraules, amb el propi cos, amb tota mena de materials, suports i eines tecnològiques, tant individualment com col·lectiva les representacions i anàlisi de la realitat que facilitin l’actuació de la persona per viure i conviure en societat
Metodològiques
(activen l’aprenentatge)
3.-TRACTAMENT INFORMACIÓ ICOMPETÈNCIA
DIGITAL
És gestionar la informació des de l’accés a la seva transmissió, tot usant distints suports, incloent l’ús de les TIC com element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se. Implica una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació disponible, contrastant-la quan calgui, i respectar les normes de conducta acordades socialment per regular l’ús de la informació i les seves fonts en els distints suports, i per participar en comunitats d’aprenentatge virtuals.
4.MATEMÀTICA Implica l’habilitat per comprendre, utilitzar i relacionar els números, les seves operacions bàsiques, els símbols i les formes d’expressió i raonament matemàtic, tant per produir i interpretar distints tipus d’informació, com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per entendre i resoldre problemes i situacions relacionades amb la vida quotidiana i el coneixement científic i el món laboral i social.
5.-APRENDRE AAPRENDRE
Implica la consciència, gestió i control de les pròpies capacitats i coneixements des d’un sentiment de competència o eficàcia personal, i inclou tant el pensament estratègic com la capacitat de cooperar, d’autoavaluar-se, i el maneig eficient d’un conjunt de recursos i tècniques de treball intel·lectual per transformar la informació en coneixement propi.
Personals
(desenvolupen la pròpia identitat)
6.-AUTONOMIA IINICIATIVA PERSONAL
Suposa l’adquisició de la consciència i aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals i interrelacionades (responsabilitat, perseverança, coneixement de si mateix, autoestima, creativitat, autocrítica), el control emocional, de calcular riscos i afrontar problemes, així com la capacitat de demorar la satisfacció immediata, d’aprendre de les errades i d’assumir riscos.
I també la capacitat d’escollir amb criteri, d’imaginar projectes i de portar endavant les accions necessàries per desenvolupar les opcions i plans personals- en el marc de projectes individuals o col·lectius- responsabilitzant-se, tant en l’àmbit personal com en el social i laboral.
ESPECÍFIQUES
Específiques
Comprensió realitat cada vegada més reflexiva i crítica
7.-CONEIXEMENT IINTERACCIÓ AMB EL
MÓN FÍSIC
-Suposa el desenvolupament i aplicació del pensament cientificotècnic per interpretar la informació que es rep i per
predir i prendre decisions amb iniciativa i autonomia en un món en què els avenços que es van produint són molt ràpids i tenen influencia decisiva en la vida de les persones, la societat i el món natural. Implica també la diferenciació i valoració del coneixement científic en contrast amb d’altres formes de coneixement, i la utilització de valors i criteris ètics associats a la ciència i al desenvolupament tecnològic.
8.-SOCIAL I CIUTADANA Suposa comprendre la realitat social en què es viu, afrontar la convivència i els conflictes emprant el judici ètic basat en els valors i pràctiques democràtiques, i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcció de la pau i la democràcia, i mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable davant el compliment dels drets i obligacions cívics. L. Ribas