Post on 16-Dec-2018
transcript
1r d’ESO 2n trimestre
LOS CHICOS DEL CORO
TEMES QUE TRACTA
Temes centrals:
El valor de la caritat i la compassió enfront de la dura disciplina de la llei
Mostra com un acte aparentment insignificant pot transformar la vida de
tants, passant de tractar els nens, de delinqüents sense remei algun a
persones.
La música pot canviar a les persones
Esperança
Els nins són castigats severament
Valor del perdó i de veure’s perdonats
Un cor com a símbol d'unió
Els nins comencen a sentir encoratjats, confiats, i sobretot reconeguts.
CAPACITAT, CONDUCTA, EMOCIÓ, HABILITAT I/O FORTALESA QUE
ES TREBALLARÀ
Entendre les emocions .....català, plàstica, castellà, tutoria, estudi
Caritat i compassió...Música
Esperança ... Departament d’orientació
Perdó....català i plàstica
Unió....EF
Coratge. Autoestima ...Tutoria
Confiança.....EF i castellà
Reconeixement. Èxit. Autoestima...Departament d’orientació
Empatia....Tutoria
DINÀMIQUES DE CLASSE QUE ES PROPOSEN
ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE LA PERSONA QUE
INTRODUEIX LA DINÀMICA A L’AULA:
Amb la introducció de cada habilitat els infants s'han de plantejar:
Per a què serveix? És important explicar els beneficis específics que
s'obtindran amb la utilització d'una habilitat concreta, que els pot servir per
obtenir un favor, resoldre un problema... Si els infants entenen per a què
serveixen, estaran més motivats per aprendre-les.
Quan, on i amb qui s'han de fer servir? S'ha d'ensenyar en quines situacions
i amb quines persones han d'utilitzar cada habilitat. El que pot ser molt útil
en un moment donat, pot ser que no serveixi en una altra situació. Per
exemple: demanar a algú que jugui és adequat al pati, però no enmig d'una
classe.
Com s'ha de fer servir? La manera d'executar una habilitat (to de veu,
expressió...) pot determinar la seva efectivitat.
Que s'ha de fer si no es te èxit? Els infants han d'aprendre a escollir una
altra habilitat quan la utilització de la que han triat en primer lloc no ha
tingut èxit. Parlar sobre les possibles raons del fracàs pot servir per a futurs
intents. Davant una situació, han d'aprendre a triar l'habilitat que faran
servir, anticipant les possibles conseqüències. Això els ajudarà a ser més
reflexius.
ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE EL TUTOR O LA PERSONA
QUE S’ENCARREGA DE COORDINAR EL PROJECTE:
S'ha d'anar fent una revisió periòdica d'habilitats apreses prèviament i
observar si es va generalitzant la seva aplicació a noves situacions.
Per fer algunes dinàmiques serà necessari haver vist prèviament la
pel·lícula. Per a altres no és imprescindible
Abans de fer les dinàmiques serà necessari haver entrenat els alumnes amb
alguna tècnica de relaxació i amb les respiracions profundes.
LES EMOCIONS (1)
La caixa de les Emocions
Objectius i Funcionament:
La caixa emocional és un instrument que ens ajudarà a aconseguir que els nostres
alumnes aprenguin a comunicar-se emocionalment. A partir d'aquestes
comunicacions individuals podem aprofundir en el coneixement de les diferents
emocions (alegria, tristesa, desesperança, rancor, etc.). L'objectiu és aconseguir
una major intel·ligència emocional i ensenyar noves formes d'afrontament de
conflictes i canalització adequada dels sentiments que l'acompanyen. Amb això
també estem fent un treball preventiu respecte a possibles nous conflictes.
Aquest exercici se podria fer a tutoria, amb la col·laboració de les professores de
plàstica que prepararien la capsa amb els alumnes i de les professores de català que
definirien amb els alumnes algunes emocions.
Per fer la capsa (sessió de plàstica): Per posar en marxa aquest sistema hem de
preparar una caixa amb tot el nostre grup d'alumnes. Per a això qualsevol caixa de
sabates o una altra pot servir. Hi podem escriure el nom de les diferents emocions i
col·locar algun dibuix o cara. Igualment es prepraran trossos de paper de diferents
colors en forma de petites notes perquè els alumnes puguin escriure en ells els seus
missatges.
Per definir les emocions (classe de català): Definir les diferents emocions i treballar
les definicions amb els alumnes: la vergonya, la timidesa, la ràbia, l’alegria, la
felicitat, la tristesa, el rancor, la por, l’angoixa , la compassió , la culpa , la
gelosia , l’enveja , l’esperança , la frustració , la inseguretat, l’ optimisme,la
paciència , la preocupació , el pessimisme, el rebuig ,la satisfacció, la serenitat,
l’ estrès , la tranquil·litat , la tendresa , la valentia...
Començam utilitzar la capsa (sessió de tutoria): Un cop familiaritzats amb les
emocions bàsiques podem començar a utilitzar la caixa. La caixa que s’haurà
elaborat ha d'estar situada en un lloc visible de l'aula i ser accessible a tots els
alumnes. Explicam el funcionament :
1r - Hem d'explicar als alumnes que la caixa de les emocions està per rebre els
nostres missatges. Els mateixos mestres s'han d'erigir com a models i poden
utilitzar-la per expressar diferents emocions o sentiments respecte a situacions
que es puguin produir a l'aula en el treball diari.
2n - Evidentment no hem obligar cap alumne a que expressi els seus sentiments
però sí a incentivar a que ho faci en determinades circumstàncies i per això el
millor és prendre nosaltres la iniciativa.
3r - L'alumne pot comunicar emocions negatives (por, tristesa, nervis, pèrdua del
control, etc.) O positives (felicitat, alegria, etc.). Per a això ha d'agafar el paper
disposat a l'efecte i escriure de forma breu la situació concreta i l'estat d'ànim
que li ha provocat. Un cop escrita haurà d'introduir a la caixa. Per exemple,
"Aquest matí no he pogut controlar els meus nervis i he discutit amb un
company. Em sento malament ... "
4t - A les sessions de tutoria, es pot dedicar un temps a llegir les diferents notes
introduïdes a la caixa. Aquestes notes poden ser llegides pels propis autors o, en
alguns casos, poden llegir-les els tutors i guardar l'anonimat de l'alumne si
aquest així ho desitja.
5è - A partir de la lectura d'aquestes notes, els professors poden iniciar un col·loqui
sobre les diferents emocions que s'han expressat i els alumnes poden aportar les
seves pròpies vivències en situacions semblants que ells hagin viscut.
La lectura dels paperets es pot fer també a alguna sessió d’estudi, sempre que
estigui consensuat amb el tutor.
Reflexió sobre les emocions vistes a la pel·lícula (sessió de castellà): Es demanarà
als alumnes que facin una reflexió de les emocions que han vist a la pel·lícula.
En podrien fer una redacció, un informe....
CAPACITAT DE PERDONAR (2)
Activitat que es podria fer a català, en col·laboració amb plàstica
A català:
1. Demanar als alumnes que recordin una ocasió en la que han sentit ressentiment
cap a qualcú i que escriguin les conseqüències negatives que això els va du
2. Demanar-los després que recordin una ocasió en la que han perdonat a algú i
que anotin les conseqüències positives que els va produir el perdó.
3. Posar en comú les reflexions i obrir un col·loqui sobre el tema. Ens podem
servir d’una frase atribuïda a Buda que diu: sentir odi cap a qualcú és com
agafar una caliu per tirar-la a qualcú; el qui se crema ets tu mateix
4. Després ells mateixos poden inventar una frase sobre el ressentiment i el perdó;
anotar les propostes, votar i escollir la que més els agradi. La podrien escriure
després a un cartell per posar a la classe, s’enviaria a la comissió de frase
setmanal per passar a formar part del recull que es fa.
5. Demanam als alumnes que relacionin aquest exercici amb algun aspecte de la
pel·lícula
6. Els contam aquesta llegenda: Diu una llegenda àrab que dos amics viatjaven
pel desert. En un determinat punt del viatge van discutir, i un li va donar una
bufetada a l'altre. L'altre, ofès, sense res a dir, va escriure a la sorra: AVUI, EL
MEU MILLOR AMIC M’HA PEGAT UNA BUFETADA A LA CARA. Van
seguir endavant i van arribar a un oasi on van resoldre banyar-se. El que havia
estat bufetejat i ferit va començar a ofegar-se, sent salvat per l'amic. Al
recuperar-se va agafar un estilet i va escriure en una pedra: AVUI, EL MEU
MILLOR AMIC M’HA SALVAT LA VIDA. Intrigat, l'amic preguntà: Per què
després que et vaig llastimar, vas escriure a la sorra i ara escrius en una pedra?
Somrient, l'altre amic va respondre: Quan un gran amic ens ofèn, hem
d'escriure a la sorra on el vent de l'oblit i el perdó s'encarregaran d'esborrar-ho i
apagar; d'altra banda quan ens passi alguna cosa grandiosa, haurem de gravar-lo
en la pedra de la memòria del cor on cap vent a tot el món podrà esborrar.
A plàstica:
7. Per acabar els podem demanar que dibuixin en un paper l’escena.
UNIÓ (3)
Se proposa que aquest exercici es faci a EF
1. Els ases lligats
Objectius: descobrir l’efectivitat de la cooperació. Prendre decisions per
consens
Desenvolupament:
- Es divideix el grup en tres equips I es reparteix un full a cada equip.
- En aquest full els participants s’hauran de posar d’acord per escriure-hi un
valor, aquell que trobin més important i significatiu.
- Una vegada escrit el valor, surten tres voluntaris, un de cada equip, i es
posen al mig de l’aula. És important que la distancia entre cada voluntari i
el seu equip respectiu sigui la mateixa.
- Els tres se situen esquena contra esquena i es lliguen entre ells per la
cintura.
- Una vegada lligats es fa un compte enrere i quan es diu “Ja” cadascún
d’ells ha d’anar a buscar el full del seu equip.
- Els equips tendran els fulls de manera visible però no poden acostar-se al
grup de voluntaris.
- Les tres persones del mig estiren del grup per aconseguir el seu paper.
- Amb un cronòmetre es calcula quant de temps ha passat fins que els tres
participants aconsegueixen el seu valor.
- Si no se’ls ha acudit posar-se d’acord per anar a cercar-ne primer un i
després l’altre entre els tres, se’ls explica i se’ls fa repetir el procediment.
Reflexions:
- Davant una situació donada, tendim a ser competitius i individualistes en
lloc d’arribar a solucions grupals
- Si cooperam podem assolir l’objectiu de manera més efectiva, cómoda i
ràpida.
- Com es relacionaria la capacitat d’unió i de treball en equip amb la
pel·lícula
EMPATIA (4)
Ativitat per fer a tutoria:
Explicam als alumnes què és l’empatia:
L'empatia es la capacitat que ens permet reconèixer i entendre les emocions
dels altres, les seves motivacions i les raons que expliquen el seu
comportament. És l'habilitat de comprendre les seves necessitats, sentiments
i problemes i respondre correctament a les seves reaccions emocionals.
Implica una connexió sincera i respectuosa amb les emocions i sentiments de
l'altra persona. L'empatia suposa entrar en el món de l'altre i veure les coses
des del seu punt de vista. Això no significa estar d'acord amb les seves
opinions i actuacions. L'empatia es diferencia de la simpatia, en que aquesta
implica una valoració positiva de l'altra persona, mentre que l'empatia no
pressuposa cap valoració. El professorat hem de mostrar empatia amb
l'alumnat. Hem d'observar les diverses emocions que els infants mostren en
diferents moments i intuir quins pensaments tenen sobre ells mateixos. Per
exemple en el moment de començar una feina poden mostrar interès,
desinterès, avorriment, entusiasme... Si observem un infant que no se'n surt i
que mostra inseguretat esborrant contínuament, pot ser que estigui pensant
que allò és molt difícil per a ell i que no se sent capaç. Nosaltres el podem
ajudar donant-li ànims i mostrant-li confiança en que ho pot fer. Per ser
empàtics, el primer que hem de fer es saber escoltar. Sovint en una conversa,
mentre l'altra persona parla, estem pensant el que direm o preguntarem
després. Escoltar vol dir posar tota l'atenció en l'altra persona, no només en
el que diu, sinó també en la comunicació no verbal (el to de veu, la
gesticulació, els moviments, l’expressió facial...), ja que tot el cos expressa el
que pensem.
Els demanam que pensin en un moment de la pel·lícula en la què es
mostra aquest concepte
Feim un exercici: “originals i copies”.
Qui va davant nostre inventa un estil de caminar i els altres el copien. Després
es va canviant i imitant a l’últim que ha passat. Després podem intentar
endevinar l’estat emocional de cada forma de caminar. Totes aquestes
dinàmiques ens poden ajudar a observar la gent i entendre com se senten en
cada moment
Visionat del vídeo: CUERDAS. És la història d'una petita nena però amb
un enorme cor qui li va dibuixar un somriure a un nin malaltet. Está
inspirada en la vida d’un nin que es nom Nicolás, que pateix paràlisi
cerebral. El pare d’aquest nin és el que va fer aquest curtmetratge.
https://www.youtube.com/watch?v=Hy7X2pUdDsE&feature=em-
share_video_user
RECONEIXEMENT. ÈXIT. AUTOSTIMA(5) + VISUALITZACIÓ
Aquest exercici el podria dur a terme el departament d’orientació
RECOMPENSAR-SE UN MATEIX
Hem de dir “que bé ho he fet”, “ho he fet molt bé”, “soc bo/bona en això”,
“segueixo endavant”... estar orgullós d'un mateix, de l'esforç fet i del resultat
aconseguit
Comentar amb els infants, individualment, les coses que han aconseguit i valorar el
seu esforç.
Un exercici:
¿SABEM COMPTAR?
Si esteu segurs que sabem explicar la cosa serà molt fàcil. Intentarem comptar de
l'1 al 20. Ens posem en cercle i sense cap norma comencem a explicar. Cada
vegada s'ha de sentir un nombre. No ha d'haver cap norma sobre l'ordre de
participació per anar dient els nombres. Tot és qüestió d'esperar que no se
sentin dos nombres a la vegada perquè si és així haurem de tornar a començar
des del principi.
Que hi hagi sort i arribeu a 20. De vegades no hem estat capaços de passar de 10.
El que si és segur és que passareu una estona divertida.
FER UNA VISUALITZACIÓ:
LA CADIRA I L'AUTOESTIMA. Imagineu amb tota la vivesa que pogueu,
que teniu davant vostre una cadira buida…imagineu la seva forma, el seu
color, la seva textura… Un cop la tingueu clara, observau com ve a seure’s a
aquesta cadira una persona que us estima molt, i que us fa sentir al seu costat
molt a gust amb vosaltres mateixos, us fa sentir bé i acceptats. Contemplau
detingudament el seu rostre, la seva figura, la seva postura….Què sentiu en
contemplar-la? Segur que és un sentiment gratificant. Al cap d’una estona
aquesta persona s’acomiada de vosaltres i se’n va, sabent que sempre la
podreu tornar a convidar a estar amb vosaltres a la cadira.
CARITAT-SOLIDARITAT (6)
Sessió de música
Els saquets
• Preparem per a cada un dels alumnes un saquet tancat amb llegums en el
seu interior (es poden utilitzar bosses de qualsevol altra cosa que tinguin el
pes adequat, perquè no caigui fàcilment, per exemple, sorra).
• Els participants es col·loquen la bossa al cap.
• Comencen a moure al seu ritme, o se'ls demana que segueixin un ritme
determinat o canviant (d'esquena, fent saltets ...). Es pot utilitzar música de
ritmes variables que marqui el moviment.
• Si una borsa cau a terra, la persona que la portava «queda congelada» i
una altra persona ha de tornar a col·locar-li el saquet per «descongelar»,
evitant que caigui el seu.
• Passats uns minuts recollim unes primeres reflexions sobre el valor de
l'ajuda en contraposició a la individualitat i la competitivitat, encara
assumint un risc personal («quedar congelat»). En aquest punt seria
interessant parlar del sentit de comunitat.
• Algunes preguntes per trencar el gel:
a) quantes vegades has ajudat a recollir una bossa?
b) què t'ha animat a ajudar a un company/a a no arriscar?
c) quina importància creieu que té ajudar que ningú es queda 'congelat'?
d) hi ha diferències entre un altre company i jo?
Quina relació veuen entre aquest exercici i algun aspecte de la
pel·lícula
ESPERANÇA (7) + Relaxació completa
Departament d’orientació
Mètode ACCRR: detectar i rebatre els pensaments pessimistes.
1. Explicam el mètode:
- Adversitat: prenem consciència de la situació adversa i en què
consisteix exactament. Per exemple: La meva amiga no compareix i
no tenc manera de posar-me en contacte amb ella
- Creences: idees prèvies que sorgeixen espontàniament: identificar els
pensaments negatius que sorgeixen davant l’adversitat. Per exemple:
Aquí estic esperant mentres ella ve quan li dóna la gana
- Conseqüències habituals d’aquestes creences: analitzam les
conseqüències que poden tenir els nostres pensaments negatius i
prenem consciència dels possibles efectes adversos. Per exemple: Me
sent impacient i estic enfadada per la falta de puntualitat de la meva
amiga
- Rebatre les creences habituals. Per exemple: Pot ser ha tengut
problemes per arribar
- Revitalització que es produeix quan les creences es rebaten amb èxit:
donar-se compte del que passa quan les creences negatives són
refutades satisfactòriament, i se’ns obri un panorama més objectiu per
jutjar la realitat i actuar sobre ella. Per exemple: Me sent millor si no
estic enfadada. Me puc centrar en altres alternatives: cridar a qualcú
perquè me doni el seu telèfon, contemplar el paisatge mentres
l’esper..
2. Els demanam que imaginin aquesta situació....visualització. Acabam la
visualització amb una relaxació completa en el moment en què han
aconseguit sentir-se bé.
CONFIANÇA (8)
Sessió d’EF
Començar amb un diàleg sobre la confiança i la relació d’aquest tema amb algun
aspecte de la pel·lícula.
Feim un exercici:
♦ EL LAZARILLO: per parelles, un es tapa els ulls a manera de cec i l'altre fa de
pigall.
Hi ha diverses maneres de jugar, sempre tenint en compte de remarcar la seguretat
perquè el cec no pateixi cap dany, el pigall haurà d'estar atent en tot moment.
Es pot començar a jugar en un espai tancat buidat d'objectes, si bé tenint la
precaució adequada es pot també practicar a l'exterior.
- Mantenint el contacte amb el cec: el pigall el subjecta amb una mà per un braç i
així ho guia, dirigeix el seu moviment. Sense parlar, només pronunciant STOP si
requereix que el cec es pari de cop.
- Sense contacte amb el cec: el pigall el guia indicant si ha de girar, seguir recte,
parar, anar cap enrere: recte / dreta + recte / esquerra + recte / enrere / stop /
qualsevol combinació necessària per guiar els passos del cec .
- Pronunciant el nom del cec: aconsellable en sala o espai sense obstacles, el
pigall guia el cec dient-li pel seu nom. Primer pot trucar des de molt a prop per
després allunyar-se una mica, prendre més distància, cridar més fluix, més fort.
- Fent un so que prèviament el pigall li farà escoltar al cec: de la mateixa manera
que la variant de pronunciar el nom però en aquest cas amb un so. El facilitador
pot indicar els sons a cada parella, poden ser sons d'animals o altres coses, o
deixar que cada pigall esculli el so que vulgui.
♦ CANVI DE LAZARILLO: es requereix total seguretat en el lloc on es farà
evitant llocs amb desnivells, clots o qualsevol espai de perill potencial.
Com l'anterior, començar per parelles embenant un els ulls a manera de cec i
l'altre fent de guia i mantenint el contacte amb el cec, el pigall el subjecta amb una
mà per un braç guiant, dirigint el seu moviment. Sense parlar, només pronunciant
STOP si requereix que el cec es pari de cop.
Quan el facilitador doni el senyal, el pigall deixa al seu cec que seguirà caminant
uns moments pel seu compte, confiant, mentre arriba un altre lazarillo canviant
d'aquesta manera les parelles de pigalls-cecs, sense parlar ni comunicar al cec qui
és el seu nou pigall. Es poden fer diversos canvis deixant aquests moments al cec
caminant només en confiança.
El vídeo es podria veure en una sessió de castellà. Prèviament a la visualització
els alumnes podrien fer un relat sobre l’exercici del “lazarillo” que han fet a EF,
relacionant el tema de la confiança amb algun aspecte de l pel·lícula.
♦ Visionam aquest vídeo....per a tots aquells que diuen “no puc”
http://youtu.be/Fshit6CPoos
CORATGE- AUTOESTIMA (9)
Sessió de tutoria
S'asseuen en rotllana . Un per un hauran de pensar nou coses que els agrada molt
fer i que no els fan tan com a els agradaria o quasi gens perquè els manca
coratge. Hauran de ser coses molt importants per a ells.
Quan ho tenguin és tractarà d'explicar-ho als companys, dient per exemple:
"m'agrada molt muntar a cavall i tot i que ara no puc, quan pugui hi aniré
sempre, perquè les coses que m 'agradin els he de fer ".
Feim una visualització:
EL MIRALL.Tancau els ulls. Imaginau-vos que estau davant un mirall. De
sobte començau a veure un cercle lluminós que us envolta. El cercle es fa de
cada vegada més brillant, de cada vegada envolta més parts del vostre cos.
Fixau-vos bé amb aquest cercle, és com un aura que us envolta i us omple
d’energia positiva, de força interior....
FRASES RELACIONADES. ORIENTACIONS PER A LA REFLEXIÓ (11)
Es podrien treballar a una sessió de socials
FRASES DE LA PEL·LÍCULA:
"Mai diguis Mai."
FRASES RELACIONADES AMB LA TEMÀTICA DE LA PEL·LÍCULA
Mai desesperis, tot i estar a les més ombrívoles afliccions, doncs dels núvols
negres cau aigua neta i fecundant - Miguel de Unamuno
ACTIVITATS RELACIONADES AMB ÀREES DEL CURRÍCULUM:
ASSIGNATURA O
COMPETÈNCIA
BÀSICA
ACTIVITATS QUE ES PROPOSEN Moment
que es
suggereix
per a la
seva
aplicació
PROFESSOR
IMPLICAT
Socials
La segona Guerra Mundial
Música
Classificació de les veus humanes
en el cant
Plàstica
Feim avions de paper....papiroflèxia
Francès Investigar sobre el lloc on es va
rodar la pel·lícula
Naturals Fer un estudi sobre els efectes
perjudicials del tabac
EXERCICIS INDIVIDUALS QUE ES PROPOSEN
Català
Redacció sobre com la música pot canviar a les persones
Castellà
Descriure les característiques dels personatges de la pel·lícula
Anglès
Escriure la sinopsi de la pel·lícula
LECTURES QUE ES PROPOSEN amb activitats relacionades
COERR, Eleanor
Sadako y las mil grullas de papel
Madrid : Everest, 1996
Sadako Sasaki tenia tan sols dotze anys quan va morir. Una terrible bomba
atòmica va ser llançada sobre la seva ciutat, Hiroshima, al Japó, quan ella tenia
dos anys d'edat. Deu anys més tard, va emmalaltir de la
leucèmia com a resultat de la radicació d'aquella bomba. L'autora ha volgut
destacar en Sadako el seu gran esperit i valentia a l'hora d'afrontar el futur que
ella sabia que li esperava.
Fitxa didàctica de la lectura del llibre:
http://www.planlectorleeresvivir.com/pdf/flectura/8444143774.pdf
Es podria explicar als alumnes la següent història per tal de motiva el seu interès
per la lectura d’aquest llibre:
Sadako Sasaki tenia dos anys quan va caure la bomba a Hiroshima, ciutat en la qual
vivia. Deu anys més tard (quan tenia 12 anys), com a conseqüència de la irradiació que
li va produir la bomba d'Hiroshima, els metges li van diagnosticar leucèmia. Quan la
petita Sadako era a l'hospital recuperant-se de la seva malaltia, la seva amiga Chizucho
li va explicar la història de les 1.000 grues de paper. La història és que si desitges alguna
cosa amb molta força i construeixes 1.000 grues de paper (papiroflèxia), els déus et
concediran aquest desig que tant anheles.
És així com Sadako va desitjar curar-se del seu terrible malaltia i per a això es va
proposar construir per si mateixa 1.000 grues de paper, encara que no va aconseguir
aconseguir-ho perquè va morir molt abans de poder acabar-les totes. Va morir a
l'octubre de 1955 i només havia aconseguit plegar 644 grues de paper. Simbòlicament,
els seus amics van continuar la seva missió i van completar les mil grues, amb
l'esperança que s'evitessin les guerres en el futur i s'aconseguís la pau entre tots els
països del món. Tres anys més tard de la mort de Sadako, els nens de tota la ciutat
d'Hiroshima li van dedicar una estàtua d'ella amb una grua a la mà. L'estàtua està al Parc
de la Pau d'Hiroshima.
Cada any, per al 6 d'agost, Dia de la Pau, arriben milers de grues de paper a Hiroshima
des de tots els llocs del planeta. Els nens de la ciutat pengen les grues al monument de
Sadako, amb l'esperança de transmetre aquest missatge a tothom.
En aquests dies, com a conseqüència del Terratrèmol de Japó, moltíssimes persones i
associacions de tots els llocs del món s'han proposat construir grues de paper amb la
finalitat d'enviar-les a Japó. Al Japó hi ha persones encarregades de recollir aquestes
grues que la gent envia anònimament i col·locar-les en els diferents temples del país,
amb el desig que el Japó pugui sortir del malson que està vivint i que la vida, la salut,
l'esperança i la prosperitat es restableixin de nou en les seves vides.
Una japonesa resident a Madrid ha recuperat la llegenda japonesa de les mil grues de
paper per demanar als internautes que s'uneixin a aquesta iniciativa de abraçada i ànim
al Japó que simbolitza la pau.
A través d'una pàgina web anomenada 'Les 1.000 grues'. Makiko demana ajuda per
completar les mil grues de paper de les que parla la llegenda. Qui les completi, rebrà un
desig. I aquest, ara mateix, no és altre que la fi de l'amenaça de catàstrofe nuclear i la
millor de les sorts per a tots els damnificats. La grua de la pau deixa ara pas a la grua de
la solidaritat, que des de tots els racons inunda ia les webs amb múltiples missatges de
suport.
Els alumnes podrien cercar informació sobre què és una grulla (Naturals) i sobre què és
la papiroflèxia (Plàstica). També és podria fer una grua de paper (Plàstica)
Es podria cercar informació sobre el Parc de la Pau d’ Hiroshima i l’escultura en
homenatge a Sadako
Es podria llegir algun fragment del llibre (Castellà). Link amb el pdf (també es pot
trobar en el blog de IE)
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/centros-
tic/41010149/helvia/sitio/upload/Sadako_y_las_mil_grullas.pdf
CANÇONS SELECCIONADES
Totes les cançons de la pel·lícula subtitulades.
Es podria fer una audició a Música
https://www.youtube.com/watch?v=rF5maE1-5wM
Les choristes en concert a Paris 2005
(Es podria veure una part del vídeo a música i/o a Francès, per tal que els
alumnes coneguin els nins que cantaven les cançons de la pel·lícula)
https://www.youtube.com/watch?v=Y5bWxVRRJT0
VÍDEOS I DOCUMENTALS COMPLEMENTARIS
Sadako & las Mil Grullas de Papel
https://www.youtube.com/watch?v=7HaZeUQQzrw#t=61
Vídeo preciós que il·lustra sense paraules la trista història de Sadako Sasaki.
PROJECTE
EDUCACIÓ
EMOCIONAL
CENTRE
GRUP DE TREBALL
ALTRES
PROFESSORES QUE
COL·LABOREN
El cinema com
a eix
vertebrador de
l’educació
emocional i del
treball
interdisciplinari
.
AULA
BALEAR
ESPIGARES NAVARRETE, M. ANTONIA
GELABERT FONT, MARIA MAGDALENA
GUIJARRO CAÑELLAS, ROSA
JOVER ARBONA, CATALINA
LLITERES LLITERES, FRANCISCA
PAYERAS GIL, ISABEL
RAMIS CRESPI, MARGALIDA
SASTRE JUAN, ROSA
TERESA SUREDA
M. BEL OLIVER
SASKIA ROCA