Post on 01-Feb-2016
description
transcript
ISS
N1760-1
398
No99 - NOVEMBRE - DESEMBRE DE 2012 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY
LA LLUÏSA – EL VENT - LLENGÜA ÀRAB - CREAR UN CÒMIC - JOCS
Des de Mil Dimonis desitgem que passeu unesbones festes de fi d’any !
Nosaltres canviarem d’any transformant lesdesenes per les centenes, al gener arriba el número
100 de Mil Dimonis !
Per celebrar aquest pas i els 30 anys de l’APLEC, editarem un discque reprèn les cançons de Joan Pau Giné, adaptades per al
jovent. Prepareu-vos a moure l’esquelet!
PARTICIPA!PARTICIPA!
P.2
El 29 de juny l'escola de Torderes i de Llauró vam presentar l'espectaclede final d'any. Amb els grans de cicle 3 vam fer teatre en català amb elconte “El Picot de Montescot”.
Vam començar d’assajar al mes de gener, un cop cada quinze dies. Era un repte difícil perquè calia aprendre untext nou, en català i en poc temps.A un mes de la representacióalguns encara no coneixien llurpaper. Però ningú es va descorat-jar i ens ho vam passar bé.
El dia de l'espectacle, davant elspares, vam jugar encara millorque als assaigs.
És una experiència que tornarem arepetir!
FFEESSTTAA DDEE LL''EESSCCOOLLAA TT OORRDD EERREESS--LLLLAAUU RRÓÓ
Am
b l’
aju
da
de:
La Clélia i la Meritxell han participat alnostre concurs “Dibuixan’s la tardor”.
Felicitats per aquests dibuixos ben bonics! Vigileu les vostres bústies
que rebreu un regalet!
HAN DIBUIXAT LA TARDOR�
Mil Dimonis és una publicació del’APLEC (Associació per al’ensenyament del català).
RC 491986659Informacions, abonaments:
04 68 66 22 11APLEC, Universitat de Perpinyà,Casa dels Països Catalans, P1,
66860 Perpinyàaplec@aplec.cat - www.aplec.cat
mildimonis@aplec.cat Directora de la publicació:
Miquela Valls. Redactora:
Myriam Almarcha París.Comissió editorial,
traducció i correcció: M. Valls, P. Narach, M. AlmarchaParís, A. Baylac Ferrer, X. Beltran.
Paginació: APLEC.
Imprenta: Enrich, 66000 Perpinyà
Difusió: Routage Catalan: 04 68 92 88 00
routagecatalan@wanadoo.frTiratge:
3500 exemplars. Mensual en català.
Il·lustració de la portada:Marta Ponce Delgado
Amb el suport de:
P.3Trad. ABF
P.4
Escriure el guió és la primera etapa, és l’esquelet
indispensable perquè el còmic pugui existir. Pàgina per pàgina, vinyeta per vinyeta,
s’inventarà una història i una trama amb tots els detalls.
Un cop tot és en plaça, cal passar amb tinta negra tots els
dibuixos esbossats. Ho pot fer el mateix dissenyador o, com als còmics americans, un especialista de la tinta.
Aquesta ja és la versió definitiva, en blanc i negre, per això!
COM SE FA COM SE FA
Amb el guió ja pots començar de dibuixar. Primer tot se fa amb llapis: els
esbossos dels personatges, les posicions, lesexpressions de les cares, els diferents
decorats per cada vinyeta de totes les pàgines.
DESCOBERTADESCOBERTA
UN CÒMIC�UN CÒMIC�Al final, s’integren els textos a dins de cadaglobus o bafarada. Els personatges decòmic s’expressen de manera directaamb aqueixa forma de parlar inclosaen el dibuix. Els textos se posen escritsa mà o amb ordinador.
Ja està!El còmic és a punt d’ésser
publicat. Els autors insereixen llur signatura en un lloc de les planxes. Ara
tot pot anar a impremta i després als punts de venda i de presentació.
Ara les vinyetes queden per pintar.Amb retolador, pintura, llapis o perordinador. Aqueixa etapa importantposa en valor els elements més des-tacats dels dibuixos. Triar un joc decolors pot crear un ambient particu-lar.
P.5
P.6
Cada quatre anys, el dimarts que segueix el1r dilluns del mes de novembre, té llocl’elecció presidencial als Estats Units, comi-cis que remunten al segle XVIII i fan delpaís una de les primeres democràcies. El 6de novembre de 2012 els ciutadans ameri-cans han elegit llur 45è representant, presi-dent del 3r país més poblat del món (316milions d’habitants després de la Xina i l’Ín-dia). The White House (la Casa Blanca) aWashington és el seu despatx i residènciaoficial. Els poders del president americà,com a cap de govern, són dels més gransdel món. Fem un breu repàs de 10 presidents ameri-cans, sense oblidar que d’altres com araJohn Coolidge (atorgà la nacionalitat ame-ricana als indis d’Amèrica), Richard Nixon(retirà les tropes americanes del Vietnam),o l’actor de cinema Ronald Reagan tambéhan marcat la història.
Plan Marshall: Programa d’assistència econòmica perreconstruir Europa després de la 2a Guerra Mundial
NASA: National Aeronautics and SpaceAdministration, administració que realitza laconquesta espacial
Segregació racial: Època durant la qual el conegutMartin Luther King (1929-1968), lluità pacíficament perobtenir la igualtat de drets per als negres nord-ameri-cans
George Washington(1789-1797)• 1r president dels Estats
Units• Funda Washington, la
nova capital (1793)• Aprova el Bill of rights:
drets individuals i llibertats• La seva efígie apareix al
bitllet d’1$
Abraham Lincoln(1861-1865)• 1r president republicà• Aboleix l’esclavatge• Assassinat a l’edat de 56
anys
Franklin D. Roosevelt(1933-1945)• Únic president que guanya
4 vegades les eleccions• Lluita contra el crack
econòmic de 1929 (New Deal)
• Prohibeix el treball dels infants
• Promou la creació de l’ONU
Harry S. Truman(1945-1953)• Utilitza la bomba atòmic
al Japó (Hiroshima i Nagasaki)
• Llança el Plan Marshall
MISTER PR
P.7
Te
xt
de
la
Mír
iam
Alm
arc
ha
Pa
rís
RRREEPPOORRTTAATTGGEE
Stephen Cleveland(1885-1889 / 1893-1897)• Antic xèrif de Nova York• Repressió contra els indis
Apache• Permet la segregació racial
Theodore Roosevelt(1901-1909)• Antic cap de la policia a
Nova York• Premi Nobel de la Pau (1r
americà)• Política a favor del medi
ambient
Thomas W. Wilson(1913-1921)• Impulsa el sufragi universal
al Senat• Atorga el dret de vot a les
dones• Favorable a una Societat
de les Nacions
ca
Dwight D. Eisenhower(1953-1961)• Crea la NASA• Prohibeix la segregació
racial a les escoles
RESIDENT
Barack Obama(2009-…)• 1r president que no sigui
blanc• Premi Nobel de la Pau• Promou la seguretat social
per a tothom• Suavitza el bloqueig de
Cuba
John Fiitzgerald Kennedy(1961-1963)• Aboleix la segregació
racial (llei dels Drets Civils)• S’enfronta a la crisi de
Cuba i evita una 3a
Guerra Mundial• Assassinat a l’edat de 46
anys
La llengua àrab fa part de les lllengüessemítiques, conjuntament amb l’hebreu (llen-
gua dels jueus), el siríac, l’etiòpic o encara elmaltès, la sola llengua d’aquesta família ofi-
cial a la Unió Europea. Aqueixes llengües són lesmés antigues de les quals tenim documents es-
crits: tenen més de 3000 anys.
L’àrab és una de les llengües de gran difusió. Ésoficial a 26 països i és una de les 6 llengües oficials
de les Nacions Unides (ONU). Uns 200 milions depersones la tenen com a primera llengua i representa
una gran cultura, des de l’Edat Mitjana fins al diad’avui. A l’Estat francès, són més de 3 milions els ara-
bòfons.
ELS DIFERENTS ÀRABSL’àrab inclou diferents formes: la llengua clàssica del
llibre sagrat de la religió musulmana, l’Alcorà, la llengua literària que és estàndard a tots els països
serveix per a escriure, també és la llengua dels mitjansde comunicació moderns, i els àrabs parlats sovint
ben diferents d’una regió a una altra: el tunisià, elmarroquí, l’egipci, l’algerià, el siri... Els àrabs parlatsd’avui són tan allunyats de la llengua clàssica com el
català del llatí!
ALFABET I GRAFIAL’àrab és una llengua que té alfabetpropi, derivat del fenici. S’escriu dedreta a esquerra, com l’hebreu o el
japonès. L’àrab no distingeixgaire els sons entre les vocals:
pot ser a, u, i. S’escriu fent ser-vir 28 consonants i alguns
signes afegits que fan de vocals.El nom del profeta, per exemple, pot
sonar Mohamed, Muhamad, Mahomed.
La cal·ligrafia de la llengua àrab és conside-rada com una forma d’art: a més de la transcripció
escrita de la llengua parlada, és també una expressiógràfica, entre dibuix i disseny figuratiu.
ARABISMES EN CATALÀA l’Edat Mitjana, quan Europa va perdre la lectura i
l’escriptura a causa de les invasions germàniques,l’àrab va ser la llengua en la qual se van traduir
moltes obres de la cultura dels grecs i dels romans del’Antiguitat. També va ser la llengua més avançada endominis científics com les matemàtiques, la medicina.
El gran escriptor i filòsof català del segle 13, RamonLlull, va escriure part de la seua obra en àrab. Els in-tercanvis comercials i culturals van ocasionar la inte-
gració de nombrosos mots d’origen àrab en lallengua catalana (i en les altres llengües occidentals).
Són el 2% del vocabulari actual del català.
P.8
RACÓ DE LES LLENGÜESRACÓ DE LES LLENGÜES
ḫuršûfaal-ǧäbr
al-birqûqsämt
quṭúnsúkkarar-ruzz
al-kuḥúlkuskusdīwân
tųrųnǧaṣifr
TROBA EL MOT CATALÀ A PARTIR DEL TERMECORRESPONENT ÀRAB :
DuanaAlgebraCuscúsCotóCarxofaArròsTaronjaSucreAlbercocAlcoholXifreZenit
••••••••••••
••••••••••••
(al-luḡa al-‘arabiyya) ةيبرعلا ةغللا
Mapa de les regions arabòfons
1
P.9
El continent americà és redescobert
per Cristòfol Colom:
a. L’any 1249b. L’any 1429c. L’any 1492
2
Quins pobles jaeren habitants delNord d’Amèrica?
a. Els apatxesb. Els sioux
c. Els mapuches
3
Ja havien arribat a Amèrica:
a. Els celtesb. Els víkingsc. Els xinesos
4
Al Mont Rushmore estan esculpides les cares dels presidents:
a. Washington, Jefferson, Roosevelt i Lincoln
b. Washington, Roosevelt, Lincoln i Kennedy
c. Washington, Lincoln, Kennedy i Obama
5
Els Estats Units és el 3r
país més poblat del móndesprés de:
a. Rússia i la Xinab. La Xina i l’Índiac. Egipte i l’Índia
6
Les estrelles de la bandera americana
representen els:
a. 45 estats federalsb. 50 estats federalsc. 55 estats federals
7
L’estàtua de la llibertat,situada a Nova York (1886)
fou un regal de:
a. Rússiab. Anglaterra
c. França
8
El 1r home a caminarsobre la lluna l’any 1969 és:
a. L’astronauta Michael Collinsb. L’astronauta Neil Amstrong
c. El cosmonauta Yuri Gagarín
9
Quants fusos horaris hi ha de la costa est a
la costa oest?a. 4b. 5c. 6
10
Què és Hollywood?
a. Una marca de xicolata americana
b. El centre de la indústria cinematogràfica americana
c. Un personatge del Far West americà
QUIZZQUIZZDO YOU KNOW AMERICA�DO YOU KNOW AMERICA�
P.10
JOCSJOCS
I B I O J G T D D N Ï Q K P R Z O D E R N N S J Y F F R R O T R À N S I T A Z N D I M Z F H Q R O N I D U X K O B M K À R J P K À A R Z J R W F L D M L V Q P Ç C G T I J O N P Y E T A C L I R O T A R I G A I S I S A E W B A V W F T M N Q ÇZ C E C B T P O T S I W E L R U W R T R Y M Q L V F W L V X Q R K A O U L N V S J F L I O Z I D O R C Ï M M M X Y R I K R A L L Z L L L S F F I M O D R S E M T G W A L U H Q X F G B À X F H H U F U A K L E Ï S
SemàforCalçadaStopPanellPrioritatTrànsitGiratoriCruïllaRadarAlcotest
Circuleu�
Ajuda la nostra mascotaa retrobar el seu auto�
1� No és obligat parar ���
2� Velocitat limitada
3� Prohibit doblar als cotxes�
4� A polit a la mainada�
5� A polit al vent�
Encercla elbon senyal
EEl vent és aire que se mou. Però per què se moul’aire? Doncs perquè un gas és elàstic i pot tenir unapressió més o menys elevada. Quan una quantitat degas amb baixa pressió és a costat d’una altra ambpressió alta, se produeix un desplaçament del gas deles pressions més fortes (notat A per anticcicló alsmapes meteo) cap a les pressions més febles (notat Dper depressió als mapes del temps).
Com quan en una pompa d’inflar unabicicleta, si comprimim l’aire tot tapantla sortida, la pressió a dins és molt alta. Ia fora és més feble. Si deixem anar el dit,tot l’aire (amb forta pressió) surt d’uncop. Com més diferència hi ha entre altai baixa pressió, més fort és el vent.
Els vents se coneixen en primer en funció de la direc-ció d’on vénen; la rosa dels vents indica de quin puntcardinal bufen.
Una mànega de vent mesura la direcció i laforça del vent. Segons com és orientadaens mostra d’on bufa: del forat més gros(del costat del pal) cap al més petit. Laseua inclinació indica la velocitat: poc inclinada el vent és de menys de 20 km/h, horit-zontal bufa a més de 60 km/h.
NATURANATURA
QQUÈUÈ ÉSÉS ELEL VENTVENT��
Rosa dels ventsde Catalunya Nord:Freqüència dels ventsprincipals:
• Tramuntana: 44% dels dies(150 dies)
• Marinada (gregal, llevant igarbí): 29% delsdies
El sol que escalfa l’aire provoca vent: l’aire calentpuja i és reemplaçat per aire fred; és una brisa.La rotació dde la Terra o el relleu provoquen desvia-cions de direcció del vent.
P.11
Sabies que a Perpinyà, bufa vent
300 dies l’any?
És més de 80% del
temps!
Sabies que on bufa
més fort la tramunta
és al Rosselló, a l’Em-
pordà i a Menorca?
Diuen que on bufa
més vent, la gent se
torna boja més fàcil-
ment.
Sabies que la tramun-
tana pot bufar més
fort que 200 km/h
prou sovint?
De fet 15 dies l’any hi
ha vent a més de 100
km/h a Perpinyà!
Sabies que 127 diesde l’any, a Catalu-nya Nord, el ventbufa a més de 50km/h? És l’equiva-lent de 4 mesos devent fort!
Text de l’Alà Baylac Ferrer
PITX I LLEMEC