Post on 10-Jun-2020
transcript
OBSERVATORI DE LA MORT
Coneixement, Dignitat i Acompanyament
17 de juliol de 2019
INAUGURACIÓ
Sr. César Velasco. Director AQuAS
Sra. Laura Pelay. Secretaria General. Departament de Salut.
DADES PRINCIPALS DE LA MORTALITAT A CATALUNYA
Sra. Pilar Saura. Directora General de Planificació. Dept. de Salut.
EL GRAU DE DEPENDÈNCIA I PRESTACIONS SOCIALS
AL FINAL DE LA VIDA
Sra. Mònica Ribas. Sub-directora general d'Atenció i Promoció de l'Autonomia Personal
Sra. Anna Vila. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies
CONTEXT I EVOLUCIÓ DE LES CURES PAL·LIATIVES A CATALUNYA
Sra. Ingrid Bullich. Pla Director Sociosanitari. Departament de Salut.
PARLEM AMB LES PERSONES DEL FINAL DE LA VIDA
Sra. Consol Heras. Adjunta a la Direcció d'Atenció Primària Metropolitana Nord. Institut Català de la Salut.
Sra. Maria Serra i Miquel Carreres. L’experiència del pacient.
VISIÓ DE FUTUR DE L’OBSERVATORI DE LA MORT
Sra. Anna Garcia. Directora de l’Observatori del Sistema de Salut.
TERTÚLIA DE REFLEXIÓ SOBRE LA MORT DIGNA I EL POTENCIAL
ROL DE L’OBSERVATORI DE LA MORT
Hble. Sra. Alba Vergés. Consellera. Departament de Salut.
Sra. Esther Sellés. Directora. Fundació Miquel Valls.
Sra. Carme Beltran. Gestora de casos. Hospital Sant Pau.
Sra. Glòria Cantarell. Coordinadora del grup de salut. Associació Dret a Morir Dignament.
Dades principals de la mortalitat a Catalunya
Direcció General de Planificació en Salut (DGPS)
Registre de mortalitat de Catalunya
Catalunya a Europa...
Esperança de vida i taxa de mortalitat estandarditzada per edat amb població estàndard europea 2013 ‡: Darrer any disponible.
Font: Eurostat; Registre de mortalitat de Catalunya. Data darrera actualització: 10.05.2019 Data d’accés: 25.05.2019.
Esperança de vida en néixer 2017 ‡ Mortalitat 2015 ‡
180 defuncions cada dia
Catalunya 2017Font: Registre de mortalitat de Catalunya. DGPS
7.519.8813.683.6023.836.279
Població a Catalunya51,0% 49,0%
32.68432.825
65.509Defuncions de residents
Catalunya
Augment de l’envelliment de la població i retard en l’edat de la mort
Font: Registre de mortalitat de Catalunya. DGPS
3% 2% 1% 0% 1% 2% 3%
0 anys
3 anys
6 anys
9 anys
12 anys
15 anys
18 anys
21 anys
24 anys
27 anys
30 anys
33 anys
36 anys
39 anys
42 anys
45 anys
48 anys
51 anys
54 anys
57 anys
60 anys
63 anys
66 anys
69 anys
72 anys
75 anys
78 anys
81 anys
84 anys
87 anys
90 anys
93 anys
96 anys
99 anys i més
3% 2% 1% 0% 1% 2% 3%
0 anys
3 anys
6 anys
9 anys
12 anys
15 anys
18 anys
21 anys
24 anys
27 anys
30 anys
33 anys
36 anys
39 anys
42 anys
45 anys
48 anys
51 anys
54 anys
57 anys
60 anys
63 anys
66 anys
69 anys
72 anys
75 anys
78 anys
81 anys
84 anys
87 anys
90 anys
93 anys
96 anys
99 anys
102 anys
105 anys
108 anys
111 anys
2017
1999
2017
1999
Població Defuncions
La importància de la prevenció i la promoció
Catalunya 2017Font: Registre de mortalitat de Catalunya. DGPS
Taxes brutes per 100.000 habitants
El repte de l’acompanyament a la dependència
Catalunya 2017Font: Registre de mortalitat de Catalunya. DGPS
79,8
57,6
53,9
51,4
44,8
43,6
39,4
36,9
29,5
28,8
26,2
23,8
23,5
21,6
20,2
DEMÈNCIES
ALZHEIMER
CEREBROVASCULARS
RESTA DEL COR
ISQUÈMIQUES DEL COR
INSUFICIÈNCIA CARDÍACA
RESTA RESPIRATÒRIES
HIPERTENSIVES
RESTA DIGESTIU
RONYÓ
T.M. MAMA
DIABETIS
NERVIÓS I SENTITS
BRONQUITIS I ASMA
T.M. PULMÓ
69,7
68,5
54,6
44,0
42,7
41,6
34,3
29,0
26,9
26,9
25,0
23,8
22,6
22,3
21,4
T.M. PULMÓ
ISQUÈMIQUES DEL COR
BRONQUITIS I ASMA
RESTA DEL COR
CEREBROVASCULARS
DEMÈNCIES
RESTA RESPIRATÒRIES
T.M.BUDELL GROS
INSUFICIÈNCIA CARDÍACA
NERVIÓS I SENTITS
RESTA DIGESTIU
ALZHEIMER
T.M. PRÒSTATA
RONYÓ
DIABETIS
Taxes brutes per 100.000 habitants
L’acompanyament en totes les edats de la vida
Catalunya 2017Font: Registre de mortalitat de Catalunya. DGPS
< 1 1-4 5-14 15-24 25-34 35-44 45-54 55-64 65-74 75-84 >84< 1 1-4 5-14 15-24 25-34 35-44 45-54 55-64 65-74 75-84 >84
TUMORS
CAUSES
EXTERNES
CIRCULATORI
RESPIRATORI
TUMORS
RESPIRATORI
CAUSES
EXTERNES
CIRCULATORI
100% 100%
Grups d’edat
Els dispositius d’acompanyament a la mort s’han d’adaptar a la variabilitat del territori
LA MORTALITAT A LES COMARQUES
Mapes: Taxa de mortalitat estandarditzada per edat per 100,000h.. Catalunya 2015-2017Font: Registre de Mortalitat de Catalunya. DGPS
Els homes tenen menys esperança de vida però viuen més temps en bona salut
11
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90
82,5% de vida en bona salut
76,7% de vida en bona salut
Esperança de vida 80,7 anys
66,6 anys en bona salut
Esperança de vida 86,2 anys
66,1 anys en bona salut
Catalunya 2017Font: Registre de mortalitat de Catalunya. DGPS
Quin és el lloc de la mort?
Catalunya 2013-2017Font: Registre de mortalitat de Catalunya. DGPS
48%
57%
27%
18% 19%
CENTRE
HOSPITALARI
DOMICILI
PARTICULAR
RESIDÈNCIA
SOCIOSANITÀRIA
6%ALTRES
NO CONSTA
El lloc de la mort canvia amb l’edat
Catalunya 2013-2017Font: Registre de mortalitat de Catalunya. DGPS
9%
14%
14%
17%
21%
85%
77%
71%
56%
41%
3%
11%
21%
33%
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Menys de 18
18-34
35-64
65-84
85 i més
10%
11%
14%
18%
22%
85%
78%
71%
60%
48%
5%
10%
17%
25%
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Menys de 18
18-34
35-64
65-84
85 i més
Lloc de la mort segons la causa de la mort
Catalunya 2013-2017Font: Registre de mortalitat de Catalunya. DGPS
Catalunya 2013-2017Font: Registre de mortalitat de Catalunya. DGPS
Lloc de la mort segons la causa de la mort
Conclusions
o Increment de l’esperança de vida i retard en l’edat de morir: envelliment de la
població i augment de la mortalitat per malalties cròniques i degeneratives.
o Lloc de la mort :
o Més de la meitat de les defuncions s’esdevenen en centres hospitalaris tant en
homes com dones.
o Les dones moren més que els homes en residències sociosanitàries, i els
homes més en hospitals que les dones.
o El lloc de defunció està relacionat amb l’edat, el sexe i la causa de la defunció.
o El final de la vida ha de basar-se en decisions compartides tenint en compte la
voluntat de la persona i d’acord amb l’expertesa i la bona pràctica dels professionals.
salutweb.gencat.cat
canalsalut.gencat.cat
INAUGURACIÓ
Sr. César Velasco. Director AQuAS
Sra. Laura Pelay. Secretaria General. Departament de Salut.
DADES PRINCIPALS DE LA MORTALITAT A CATALUNYA
Sra. Pilar Saura. Directora General de Planificació. Dept. de Salut.
EL GRAU DE DEPENDÈNCIA I PRESTACIONS SOCIALS
AL FINAL DE LA VIDA
Sra. Mònica Ribas. Sub-directora general d'Atenció i Promoció de l'Autonomia Personal
Sra. Anna Vila. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies
CONTEXT I EVOLUCIÓ DE LES CURES PAL·LIATIVES A CATALUNYA
Sra. Ingrid Bullich. Pla Director Sociosanitari. Departament de Salut.
PARLEM AMB LES PERSONES DEL FINAL DE LA VIDA
Sra. Consol Heras. Adjunta a la Direcció d'Atenció Primària Metropolitana Nord. Institut Català de la Salut.
Sra. Maria Serra i Miquel Carreres. L’experiència del pacient.
VISIÓ DE FUTUR DE L’OBSERVATORI DE LA MORT
Sra. Anna Garcia. Directora de l’Observatori del Sistema de Salut.
TERTÚLIA DE REFLEXIÓ SOBRE LA MORT DIGNA I EL POTENCIAL
ROL DE L’OBSERVATORI DE LA MORT
Hble. Sra. Alba Vergés. Consellera. Departament de Salut.
Sra. Esther Sellés. Directora. Fundació Miquel Valls.
Sra. Carme Beltran. Gestora de casos. Hospital Sant Pau.
Sra. Glòria Cantarell. Coordinadora del grup de salut. Associació Dret a Morir Dignament.
El grau de dependència i prestacions socials al final de
la vida
Sub-direcció general d’Atenció i Promoció de l’Autonomia Personal
Departament de Treball, Afers Socials i Famílies
Presentació
o DEPENDÈNCIA: Llei 39/2006. L’estat de caràcter permanent en què es troben lespersones que, per raons derivades de l’edat, la malaltia o la discapacitat, i lligades ala falta o pèrdua d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, necessitenl’atenció d’una altra persona o ajudes importants per realitzar activitats bàsiquesde la vida diària o, en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual o malaltiamental, altres suports per a la seva autonomia personal”.
o El procediment s’inicia a instància de la persona interessada o de qui exerceixi laseva representació.
o Valoració i grau de dependència: domicili habitual de la persona, mitjançantinstruments de valoració específics (EVE i BVD) i es basa en aquests instruments, elsinformes de salut, l’observació i l’entrevista domiciliària.
EVE (0-35 mesos) Grau reconegut BVD (3 o més anys)
0 punts Sense grau reconegut De 0 a 24 punts
1 punt Grau I De 25 a 49 punts
2 punts Grau II De 50 a 74 punts
3 punts Grau III De 75 a 100 punts
o PIA: serveis i prestacions en funció del grau de dependència reconegut, i copagament
en funció de la capacitat econòmica de les persones
Període 2007-2018
Valorades a 31/12/2018 = 610.160 persones , el 96,7% de les persones valorables
El 83% tenen
65 o més anys i
un 54,6% de les
persones
sol·licitants té
més de 80 anys
< 3
3-18
19-30
31-45
46-54
55-64
65-79
= > 80
3.570
15.663
9.923
24.179
23.017
39.861
195.590
374.51738 %
425.712 dones 260.608 homes
686.320
Edat persones sol·licitants
8065554631
62 %
El 72,5% de les persones sol·licitants són de les
comarques de Barcelona (497.765 persones)
Les persones sol·licitants de reconeixement de grau
de dependència
Defuncions a Catalunya: període 2007-2017
Comarques
Girona
Mitjana edat =
85,45 anysComarques
Lleida
Mitjana edat =
85,98 anys
Comarques
Tarragona
Mitjana edat =
84,92 anys
Terres de l'Ebre
Mitjana edat =
85,55 anys
7,3 %
72,1 %
9,4%
7,8 %
3,4 %
Comarques
Barcelona
Mitjana edat =
85,41 anys
El 97,32 % tenen
més de 65 anys
Mitjana edat = 87,07 anys
El 93,81 % tenen
més de 65 anys
Mitjana edat = 82,86 anys
La mitjana edat de defunció
s’ha incrementat un 2,9%
del 2007 al 2018
CATALUNYA
Mitjana edat =
85,43 anys
Defuncions persones valorades dependència
Catalunya: període 2007-2018
Defuncions persones valorades de dependència:
Període 2015-2018 – tipus de recurs i grau de dependència
Residències gent gran
Mitjana d’edat = 88,53 anys
I Mitjana d’edat = 84,71 anys
II Mitjana d’edat = 87 anys
Mitjana d’edat = 87,12 anysIII
Defuncions persones valorades de dependència: Període 2015-2018 – serveis – prestacions - territori
Un persona pot compatibilitzar més d’un servei amb l’excepció dels recursos residencials
Distribució percentual dels serveis i prestacions per territori
Les residències
públiques,
concertades i
col·laboradores
tenen un protocol
d’atenció al final de
la vida
Es vetlla per
atendre la voluntat
de la persona atesa
en el centre i a la
seva família
Acompanyament a la mort en residències de gent gran
Conclusions
o Les persones sol·licitants del grau del reconeixement de dependència tenenuna edat avançada, el 54,6% té més de 80 anys.
o A la seva data de defunció, la mitjana d’edat de les persones valorades dedependència és de 85,43 anys (període 2007-2018).
o En el 2018, la mitjana d’edat de defunció s’ha incrementat en un 2,9%respecte a la del 2007.
o La mitjana d’edat de les persones valorades que es troben en residènciesde gent gran en el moment de la seva defunció és de 88,53 anys (període2015-2018).
o De tots els recursos, el 37% és un recurs residencial en el moment de laseva defunció (període 2015-2018).
o Els serveis i les prestacions a les persones amb dependència en el final de lavida, han de respondre a la voluntat i necessitats de la personadependent.
o Haurem d’analitzar en els propers anys si els serveis que oferim donenresposta amb qualitat a les necessitats de l’augment de l’edat de vida i a lesde les persones que atenem.
http://treballiaferssocials.gencat.cat/
INAUGURACIÓ
Sr. César Velasco. Director AQuAS
Sra. Laura Pelay. Secretaria General. Departament de Salut.
DADES PRINCIPALS DE LA MORTALITAT A CATALUNYA
Sra. Pilar Saura. Directora General de Planificació. Dept. de Salut.
EL GRAU DE DEPENDÈNCIA I PRESTACIONS SOCIALS
AL FINAL DE LA VIDA
Sra. Mònica Ribas. Sub-directora general d'Atenció i Promoció de l'Autonomia Personal
Sra. Anna Vila. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies
CONTEXT I EVOLUCIÓ DE LES CURES PAL·LIATIVES A CATALUNYA
Sra. Ingrid Bullich. Pla Director Sociosanitari. Departament de Salut.
PARLEM AMB LES PERSONES DEL FINAL DE LA VIDA
Sra. Consol Heras. Adjunta a la Direcció d'Atenció Primària Metropolitana Nord. Institut Català de la Salut.
Sra. Maria Serra i Miquel Carreres. L’experiència del pacient.
VISIÓ DE FUTUR DE L’OBSERVATORI DE LA MORT
Sra. Anna Garcia. Directora de l’Observatori del Sistema de Salut.
TERTÚLIA DE REFLEXIÓ SOBRE LA MORT DIGNA I EL POTENCIAL
ROL DE L’OBSERVATORI DE LA MORT
Hble. Sra. Alba Vergés. Consellera. Departament de Salut.
Sra. Esther Sellés. Directora. Fundació Miquel Valls.
Sra. Carme Beltran. Gestora de casos. Hospital Sant Pau.
Sra. Glòria Cantarell. Coordinadora del grup de salut. Associació Dret a Morir Dignament.
Context i evolució de les cures
pal·liatives a Catalunya
Pla Director Sociosanitari
Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
“Enfocament que millora la qualitat de
vida de persones i les seves famílies
que s’afronten a problemes associats
amb malalties amenaçants per a la
vida, a través de la prevenció i
alleugeriment del patiment
mitjançant la identificació
primerenca i impecable avaluació i
tractament del dolor i altres
problemes físics, psicològics i
espirituals”
OMS 2002
Cures pal·liatives
Població adulta tributària d’atenció pal·liativa
McNamara B, Rosenwax LK, Holman CD. A method for defining and estimating the palliative carepopulation. J Pain Symptom Manage. 2006; 32: 5-12
Font: Registre de mortalitat de Catalunya. Servei de Gestió i Anàlisi de la Informació per a la Planificació Estratègica. Direcció General de Planificació en Salut. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.
~62%
Model d’atenció pal·liativa adults
Identificació de persones amb necessitats pal·liatives
Identificació de necessitats de les persones i diagnòstic situacional
Establir pla d’atenció i nivell d’intervenció
Persones amb codificació: MACA, V66.7, Z51.5
Persones identificades amb necessitats pal·liatives
2016 2017
Casos anuals nous 26.167 32.199Persones amb codificació: MACA, V66.7, Z51.5
Font: Registre de morbiditat i utilització de serveis sanitaris de Catalunya (MUSSCAT)
Recursos específics de CP a Catalunya
Girona
Catalunya Central
Lleida
Barcelona
Camp de Tarragona
Terres de l’Ebre
Alt Pirineu i Aran
MEP 25 EAIA-POL 3PADES 3
Total CatalunyaUCP+MEP 1.158UFISS (CP+mixtes) 30EAIA (CP+poliv.) 56PADES 95
UCP 25UFISS-CP 2 EAIA (CP+poliv.) 1PADES 4
UCP+MEP 40EAIA (CP+poliv.) 2PADES 4 UCP+MEP 82
UFISS (CP+mixtes) 4 EAIA (CP+poliv.) 5PADES 9
UCP+MEP 91UFISS (CP+mixtes) 3 EAIA (CP+poliv.) 6PADES 8
UCP+MEP 195UFISS (CP+mixtes) 2 EAIA (CP+poliv.) 7PADES 12
UCP+MEP 697UFISS (CP+mixtes)19 EAIA (CP+poliv.) 31PADES 55
Font: CatSalut
Girona
Catalunya Central
Lleida
Barcelona
Camp de Tarragona
Terres de l’Ebre
Alt Pirineu i Aran
PADES – Visió territorial
Àrea Bàsica de Salut Equip especialitzat
BELLPUIGPADES Pla Urgell-
GarriguesLES BORGES BLANQUES
LA GRANADELLAPLA D'URGELLAGRAMUNT
PADES Segarra-Urgell-Noguera
ARTESA DE SEGREBALAGUERCERVERA
PONTSTÀRREGA
ALFARRÀS/ALMENAR
PADES Segrià NordLLEIDA 3LLEIDA 4
LLEIDA RURAL 1-NORDALMACELLES
ALCARRÀS
PADES Segrià Sud
LLEIDA 1LLEIDA 2LLEIDA 5LLEIDA 6SERÒS
LLEIDA RURAL 2-SUD
BAIXA11%
MITJANA47%
ALTA42%
BAIXA MITJANA ALTA
Estada mediana: 37 diesEdat mitjana: 78,7 anysPercentatge d’altes per defunció: 33,8%Complexitat de les persones ateses pels PADES:
(Busquet et al. BMC Palliative Care 2019 -in press-)
Font: CMBD-RSS
PADES – Visió assistencial
Estada mediana: 9 dies
Edat mitjana: 77,9 anys
Percentatge d’altes per defunció: 67,8%
Utilització de les UCP per sexe:
75,9 anys 80,3 anys
Font: CMBD-RSS
Unitats de cures pal·liatives- Visió assistencial
Font: CMBD-RSS
Evolució de l’accessibilitat de persones segons diagnòstic. Catalunya, 2010-2018 (PADES+UCP)
Department of Health. Palliative Care Statistics for Children and Young Adults. http://webarchive.nationalarchives.gov.uk/20130107105354/http://www.dh.gov.uk/prod_consum_dh/groups/dh_digitalassets/@dh/@en/documents/digitalasset/dh_074699.pdf
~67%
Font: Registre de mortalitat de Catalunya. Servei de Gestió i Anàlisi de la Informació per a la Planificació Estratègica. Direcció General de Planificació en Salut. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya
Població pediàtrica tributària d’atenció pal·liativa
Cures pal·liatives a la població infantil i juvenil
1. L’atenció pal·liativa és transversals i s’ofereix en tot el sistema
sanitari
2. Ha augmentat l’activitat dels recursos específics de cures
pal·liatives en els darrers anys
3. L’accessibilitat a persones amb malaltia no oncològica ha millorat
en els darrers anys
4. Les polítiques de cronicitat i complexitat han facilitat la identificació
precoç de persones amb necessitats pal·liatives
5. Actualment es treballa per organitzar l’atenció pal·liativa pediàtrica
com a repte del sistema sanitari
Conclusions
salutweb.gencat.cat
canalsalut.gencat.cat
INAUGURACIÓ
Sr. César Velasco. Director AQuAS
Sra. Laura Pelay. Secretaria General. Departament de Salut.
DADES PRINCIPALS DE LA MORTALITAT A CATALUNYA
Sra. Pilar Saura. Directora General de Planificació. Dept. de Salut.
EL GRAU DE DEPENDÈNCIA I PRESTACIONS SOCIALS
AL FINAL DE LA VIDA
Sra. Mònica Ribas. Sub-directora general d'Atenció i Promoció de l'Autonomia Personal
Sra. Anna Vila. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies
CONTEXT I EVOLUCIÓ DE LES CURES PAL·LIATIVES A CATALUNYA
Sra. Ingrid Bullich. Pla Director Sociosanitari. Departament de Salut.
PARLEM AMB LES PERSONES DEL FINAL DE LA VIDA
Sra. Consol Heras. Adjunta a la Direcció d'Atenció Primària Metropolitana Nord. Institut Català de la Salut.
Sra. Maria Serra i Miquel Carreres. L’experiència del pacient.
VISIÓ DE FUTUR DE L’OBSERVATORI DE LA MORT
Sra. Anna Garcia. Directora de l’Observatori del Sistema de Salut.
TERTÚLIA DE REFLEXIÓ SOBRE LA MORT DIGNA I EL POTENCIAL
ROL DE L’OBSERVATORI DE LA MORT
Hble. Sra. Alba Vergés. Consellera. Departament de Salut.
Sra. Esther Sellés. Directora. Fundació Miquel Valls.
Sra. Carme Beltran.Gestora de casos. Hospital Sant Pau.
Sra. Glòria Cantarell. Coordinadora del grup de salut. Associació Dret a Morir Dignament.
Parlem amb les persones del final de la vida
Projecte Participació Ciutadana
Direcció Clínica Territorial de Cronicitat
Fundació Badalona contra el càncer
Amb l‘’OPINIÓ DELS EXPERTS’(reunions professionals d’atenció
primària i de l'hospital)
Amb ‘EVIDÈNCIA CIENTÍFICA’(revisió bibliogràfica, altres models)
Amb ‘PARTICIPACIÓ CIUTADANA’(grup de treball)
AB
c
Programa ProPCC: com l’hem fet?
Incorporar la visió, necessitats i prioritats de la ciutadania
Per a què?
• Definir procediments i indicadors que tinguin en compte, també, les necessitats sentides, prioritats i valors dels pacients atesos i de les persones del seu entorn
• Dissenyar accions que donin resposta als mateixos
‘PARTICIPACIÓ CIUTADANA’ (grup de treball)
Aportacions de participació ciutadana
Activitats
realitzades
• Grups Focals: 2
• Entrevistes individuals semiestructurades : 19
• Entrevistes entitats semiestructurades: 3
Activitats Participants
Participants Grup focal de malalts PCC 6
Participants Grup focal familiars/cuidadors PCC 4
Entrevistes individuals pacients MACA 4
Entrevistes individuals familiars/cuidadors MACA 4
Entrevistes individuals familiars/cuidadors posteriorment a la defunció
MACA3
Entrevistes a entitats de suport i associacions de malalts del territori
Barcelonès Nord3
Entrevistes individuals a malalts PCC 2
Entrevistes individuals a familiars/cuidadors malalts PCC 3
TOTAL 29
Procés de participació ciutadana
4. Que entengui la informació que em donin
5. Que m’atenguin a casa (si és possible)
6. Que ajudin als cuidadors
7. Que m’acompanyin en el procés
Principals aportacions
del procés de participació
ciutadana en cronicitat
complexa
Juny-setembre 2018
1. Que l’atenció estigui centrada en mi
2. Que s’agilitzin els ajuts socials disponibles
3. Que hi hagi coordinació amb familiars,
cuidadors i professionals
1C. Experiència de pacients i cuidadors
4. Que entengui la informació que em donin
5. Que m’atenguin a casa (si és possible)
6. Que ajudin als cuidadors
1. Que l’atenció estigui centrada en mi
2. Que s’agilitzin els ajuts socials disponibles
3. Que hi hagi coordinació amb familiars, cuidadors i professionals
Persona amb complexitat(PCC/MACA)
Identificar les necessitatsInformant la persona i fent-la partícip
Atendre-la mentre roman estable
Atendre-la en les Descompensacions
Atendre-la en el període posterior a les descompensacions
Atendre-la en el períodede malaltia avançada
Mapadel procés integrat de cronicitat MetroNord
L2 Seguiment
L3 Crisis
L5 Malaltia avançada/Final de vida
L1 Identificació
L4 Transicions
El metro de la cronicitat de MetroNord
“El més important per a mi
és la qualitat de vida del pare,
que estigui el millor possible”
“La mare ja ens havia dit què
volia que passés i com es
volia morir”
“El pare no va patir, va
estar tranquil. Ens van
atendre totalment bé: es
van emportar el noi que
estava ingressat al costat i
ens van deixar sols, ens
van portar til·les,
passaven cada dos per
tres a veure si ens faltava
algo...”
Jo ja sé que el pare
anirà a pitjor, però
volem que es quedi
a casa fins al final si
ell està tranquil
“Ens ha ajudat a tirar endavant la
professionalitat i la qualitat humana dels
professionals sanitaris i la família, que ens hem
fet sempre costat”
“Lo que me preocupa del futuro es que cuando
llegue la hora sufra, eso sí que no me gustaría”
“En tot mal hi ha un
bé i aquest bé per a
mi és la Pilar, la
meva dona: em fa
tot, em dutxa, em
vesteix i a vegades
em crida una mica.
Té por que caigui”
“La nostra preocupació és deixar passar
el temps: que el temps passi per la nostra
esquena, rellisqui i no s’aturi”
“Ara estic com a la sala
d’espera d’un tren que ha
de vindre i... estic així”
... no sols per a ells, fem-ho AMB ELLS !!!
INAUGURACIÓ
Sr. César Velasco. Director AQuAS
Sra. Laura Pelay. Secretaria General. Departament de Salut.
DADES PRINCIPALS DE LA MORTALITAT A CATALUNYA
Sra. Pilar Saura. Directora General de Planificació. Dept. de Salut.
EL GRAU DE DEPENDÈNCIA I PRESTACIONS SOCIALS
AL FINAL DE LA VIDA
Sra. Mònica Ribas. Sub-directora general d'Atenció i Promoció de l'Autonomia Personal
Sra. Anna Vila. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies
CONTEXT I EVOLUCIÓ DE LES CURES PAL·LIATIVES A CATALUNYA
Sra. Ingrid Bullich. Pla Director Sociosanitari. Departament de Salut.
PARLEM AMB LES PERSONES DEL FINAL DE LA VIDA
Sra. Consol Heras. Adjunta a la Direcció d'Atenció Primària Metropolitana Nord. Institut Català de la Salut.
Sra. Maria Serra i Miquel Carreres. L’experiència del pacient.
VISIÓ DE FUTUR DE L’OBSERVATORI DE LA MORT
Sra. Anna Garcia. Directora de l’Observatori del Sistema de Salut.
TERTÚLIA DE REFLEXIÓ SOBRE LA MORT DIGNA I EL POTENCIAL
ROL DE L’OBSERVATORI DE LA MORT
Hble. Sra. Alba Vergés. Consellera. Departament de Salut.
Sra. Esther Sellés. Directora. Fundació Miquel Valls.
Sra. Carme Beltran. Gestora de casos. Hospital Sant Pau.
Sra. Glòria Cantarell. Coordinadora del grup de salut. Associació Dret a Morir Dignament.
Visió de futur de l’Observatori de la Mort
Direcció de l’Observatori del Sistema de Salut
Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya
Procés de participació ciutadana
Localització diària, en els darrers 6 mesos de vida, de les persones
mortes a Catalunya l’any 2015 per una causa
de mort susceptible d’atenció pal·liativa
DA
DE
S D
ES
AL
UT
Registre central de persones assegurades
Registre de mortalitat
Facturació de farmàcia
CMBD AH, RSS, Urg.
On passem els darrers dies de vida?
Catalunya, 2015
6 mesos abans 3 mesos abans 1 mes abans Mort
Catalunya, 2015
0%
20%
40%
60%
80%
100%
1 7
13
19
25
31
37
43
49
55
61
67
73
79
85
91
97
10
3
10
9
11
5
12
1
12
7
13
3
13
9
14
5
15
1
15
7
16
3
16
9
17
5
% Persones que estan a casa en els darrers 6 mesos de vida
Dona Home
Menys de 65 anys:
♂ =♀
Més de 65 anys:
♂ Més a casa i a l’hospital
♀ Més a residències socials i
centres sociosanitaris
Més de 84 anys:
♂ Més a tots els recursos
sanitaris
♀ Més a residències socials
On passem els darrers dies de vida? Desigualtats per edat i sexe
On passem els darrers dies de vida? Desigualtats per nivellsocioeconòmic
Catalunya, 2015
0%
20%
40%
60%
80%
100%
1 7
13
19
25
31
37
43
49
55
61
67
73
79
85
91
97
10
3
10
9
11
5
12
1
12
7
13
3
13
9
14
5
15
1
15
7
16
3
16
9
17
5
% Persones que estan a casa en els darrers 6 mesos de vida
Subsidi atur esgotat, RMI, RAI, PNC i altres exempts
renda<18.000 euros
renda entre 18.000 i 100.000 euros
Renda>100.000
Molt baix
Baix
Mig
Alt
Les persones de nivell
socioeconòmic més baix:
Més a residències socials
Més a centres sociosanitaris
Les persones de nivell
socioeconòmic més alt:
Més dies a casa
Més dies amb PADES
Consum de benzodiazepines, estatines, àcid acetilsalicílic i vitamina D al final de la vida
Persones mortes l’any 2018 amb una o més dispensacions de
benzodiazepines, estatines, àcid acetilsalicílic o vitamina D
DA
DE
S D
ES
AL
UT Registre central de persones
assegurades
Facturació de farmàcia
Consum de benzodiazepines, estatines, àcid acetil salicílic i vitamina D al final de la vida: Desigualtats per edat
Catalunya, 2018
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
40 - 44anys
45 - 49anys
50 - 54anys
55 - 59anys
60 - 64anys
65 - 69anys
70 - 74anys
75 - 79anys
80 - 84anys
85 - 89anys
90 - 94anys
95 anys omés
% P
ers
on
es
mo
rtes
l’a
ny 2
01
8 q
ue
co
nsu
mie
n a
lgu
n d
’aq
ues
ts
fàrm
ac
s
Benzodiazepines Estatines AAS Vitamina D
Consum de benzodiazepines, estatines, àcid acetilsalicílic i vitamina D al final de la vida: Desigualtats per sexe
Catalunya, 2018
♂33,9%
34,1%
33,4%
13,5%
42,7%
22,6%
28,1%
21,6%
Benzodiazepines
Estatines
Aspirina
Vitamina D
% Persones mortes l’any 2018 majors de 65 anys que consumien algun d’aquests fàrmacs
Dona Home
12.498 ♀ + de 65 anys
prenien benzodiazepines
8.911♂ + de 65 anys
prenien estatines
Població Quantificació de persones MACA i amb necessitats pal·liatives (V66.7) en tots els nivells assistencials
Adequació Anàlisi de la utilització de serveis sanitaris al final de la vida
Anàlisi de l’adequació dels tractaments al final de la vida
FormacióFormació i
capacitació dels professionals
Avaluar la formació feta en
PDA i VA
Descripció de programes universitaris en cures
pal·liatives, PDA, bioètica
Recursos i circuits
Recursos de cada territori
Circuits i assistencials i criteris d’accés al final de la vida
Rutes de complexitat
Altres idees d’anàlisi
http://observatorisalut.gencat.cat/ca/Obs
ervatori_mort/
INAUGURACIÓ
Sr. César Velasco. Director AQuAS
Sra. Laura Pelay. Secretaria General. Departament de Salut.
DADES PRINCIPALS DE LA MORTALITAT A CATALUNYA
Sra. Pilar Saura. Directora General de Planificació. Dept. de Salut.
EL GRAU DE DEPENDÈNCIA I PRESTACIONS SOCIALS
AL FINAL DE LA VIDA
Sra. Mònica Ribas. Sub-directora general d'Atenció i Promoció de l'Autonomia Personal
Sra. Anna Vila. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies
CONTEXT I EVOLUCIÓ DE LES CURES PAL·LIATIVES A CATALUNYA
Sra. Ingrid Bullich. Pla Director Sociosanitari. Departament de Salut.
PARLEM AMB LES PERSONES DEL FINAL DE LA VIDA
Sra. Consol Heras. Adjunta a la Direcció d'Atenció Primària Metropolitana Nord. Institut Català de la Salut.
Sra. Maria Serra i Miquel Carreres. L’experiència del pacient.
VISIÓ DE FUTUR DE L’OBSERVATORI DE LA MORT
Sra. Anna Garcia. Directora de l’Observatori del Sistema de Salut.
TERTÚLIA DE REFLEXIÓ SOBRE LA MORT DIGNA I EL POTENCIAL
ROL DE L’OBSERVATORI DE LA MORT
Hble. Sra. Alba Vergés. Consellera. Departament de Salut.
Sra. Esther Sellés. Directora. Fundació Miquel Valls.
Sra. Carme Beltran. Gestora de casos. Hospital Sant Pau.
Sra. Glòria Cantarell. Coordinadora del grup de salut. Associació Dret a Morir Dignament.
OBSERVATORI DE LA MORT
Coneixement, Dignitat i Acompanyament
#ObservatoridelaMort