Post on 10-Apr-2017
transcript
2015
Montse Grané
21-6-2015
Berga d’aprop
Berga d’aprop 2015
Pàgina 2
LA CIUTAT DE BERGA
Berga és una ciutat situada al bell mig del Berguedà i capital de comarca, al peu de la Serra de Queralt i
amb un terme municipal d’una extensió de 22,5 km2 i poc més de 16.500 habitants aprox., amb una
altitud de 704 m. sobre el nivell del mar i a 97 km. de Barcelona.
Clima. Pre-pirinenc, plujós i fred a l’hivern i estius no massa calorosos.
Vegetació. Predomina el pi blanc i el pi roig en sectors alts, els roures a les obagues i les alzines al solell.
Economia. Entre els anys 1940-1970 l’activitat econòmica principal era la indústria tèxtil, la mineria i la
construcció, motiu d’un gran augment de la població degut a una forta onada d’immigració.
Actualment, a causa de les fortes crisis que la comarca ha patit els darrers anys, l’activitat econòmica es
centre principalment en el turisme gràcies als punts d’accés de l’Eix del Llobregat i el túnel del Cadí.
Altres activitats són l’agricultura i ramaderia.
Història. L’orígen de Berga ve
possiblement del Castrium
Bergium de la República de Roma.
A l’any 715 va ser envaïda pels
àrabs, al s. X va formar part del
Comtat de la Cerdanya i més tard
del Comtat de Barcelona. Al s. XI
va néixer el nucli urbà al peu del
castell. Al s. XIV es van construir
les muralles per protegir la ciutat.
A l’Edat Mitjana, amb motiu de les
festes del Corpus, es va iniciar la Patum, anomenada “la Bulla”, festa més important de Berga, que l’any
2005 fóu declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Durant la Guerra dels Segadors la ciutat va caure en mans dels francesos, que van destruir gran part de
la vila. Durant la Guerra de Successió (Felip V) també es va veure molt afectada i va perdre gran part del
seu patrimoni. Després dels importants conflictes bèl.lics de les Guerres Carlines, l’any 1877 la vila va
rebre el títol de ciutat.
La ciutat no es va començar a recuperar fins a finals del s. XIX i principis del XX, quan va començar
l’etapa de la industrialització, que amb la forta onada d’immigració va fer créixer d’una manera
espectacular els cens demogràfic, social i econòmic.
Fig 1. Vista general de la ciutat de Berga. Font: Google imatges
Berga d’aprop 2015
Pàgina 3
RUTA PEL CASC ANTIC DE LA CIUTAT
Per conèixer el Patrimoni històric i cultural de Berga podem fer un tomb pel barri antic de la ciutat per
endinsar-nos en diferents èpoques.
ÈPOCA MEDIEVAL
Plaça de St. Pere (Pça. Cremada)
Portal de Sta. Magdalena
Molí de la Sal, la Gratella i el Brillant
Carrer Major
Plaça del Forn
Safareig del carrer Pietat
Safareig i Fonts del Lledó
Trencacames – Muralles
Els Quatre Cantons
ÈPOCA BARROCA
Castell de Berga (St. Ferran)
Església Parroquial de Sta. Eulàlia
ÈPOCA ROMÀNICA
Plaça i Església de St. Joan
Capella de la Pietat
ÈPOCA RENAIXENTISTA
Voltes d’en Claris (La Berruga)
ÈPOCA GÒTICA i NEOGÒTICA
Palau dels Peguera
Convent de St. Francesc
ÈPOCA MODERNISTA
Ajuntament
Mural de la Patum (Antic Hospital)
Casa de Martín
Casino (Teatre Municipal)
Plaça Catalunya
Pavelló d Suècia
Casa Barons i Casa Tomàs Pujol
Fig 2. Convent de St. Francesc. Font: Google imatges
Fig 3. Plaça Catalunya. Font: Google imatges
Fig 4. Plaça i Portal de Sta. Magdalena. Font: Google imatges
Berga d’aprop 2015
Pàgina 4
ESPAIS NATURALS - RUTES TURÍSTIQUES I ENTORNS
Santuari de Queralt
Situat al capdamunt de la Serra de Queralt, a 1.200 m. d’alçada, anomenat també “el balcó de
Catalunya”. La Cova forma part del Santuari i segons la llegenda és on fóu trobada la Mare de Déu i si
vorejem la muntanya trobarem la Font del
Bou i més endavant arribarem al balcó de
Garreta des d’on podrem contemplar la
ciutat de Berga. L’actual església es va
construir al s. XVIII. El temple és d’estil
renaixentista. La imatge de la Mare de
Déu (s. XIV) és d’estil gòtic amb trets
romànics molt marcats, i a la mà
dreta sosté una oreneta, que és el
símbol de Queralt. Just sota el Santuari
es troba l’església de St. Pere de Madrona, que fóu construïda la primera meitat del s. XIII on abans hi
havia l’antic Castell de Madrona.
Pont de Pedret i Església de St. Quirze
Pont gòtic (s. X) que travessa el Llobregat. Consta de 4 arcs de mides desiguals, inicialment en tenia 5. És
el punt d’accés a l’església de St. Quirze (pre-romànica), al terme de Cercs.
L’any 1248 es va fer donació dels seus béns al monestir de St. Pere de la Portella. Fins al final de l’època
medieval (1312) l’església era parroquial. L’any 1959 va ser cedida pel Bisbat de Solsona a l’Ajuntament
de Berga. Entre 1959 i 1964 va ser restaurada. Actualment només té culte el dia de la seva festa anual
(tercer diumenge de setembre) i depèn de l’església parroquial de Berga.
Són d’especial rellevància les pintures murals romàniques, conservades al Museu Nacional d’Art de
Catalunya de Barcelona i al Museu Diocesà de Solsona. La seva riquesa temàtica, junt amb imatges
excepcionals d’alta qualitat artística i iconogràfica d’una gran influència italiana, situen Pedret entre les
obres més importants a Catalunya durant el període romànic.
Fig 6. Pont de Pedret. Font: Google imatges Fig 7. Església de Pedret. Font: Google imatges
Fig 5. Queralt i St. Pere de Madrona. Font: Google imatges
Berga d’aprop 2015
Pàgina 5
Pi de les Tres Branques
Situat a Castellar del Riu i amb 25 m. d’alçada, és un dels símbols més
emblemàtics del catalanisme, i símbol d’unitat dels Països Catalans.
Es té referència del pi des del s. XVIII i està mort des del 1913. El 13 de
maig de 2014 una de les seves branques va ser serrada a causa d’una
bretolada. Les tres branques representen la Santíssima Trinitat i al 1888
Mn. Jacint Verdaguer li va dedicar un poema. El 1987 va ser declarat
arbre monumental per la Generalitat de Catalunya juntament amb el Pi
Jove. Cada tercer diumenge de juliol es celebra un gran aplec tradicional
al Pla de Campllong.
Pedraforca
És una emblemàtica muntanya de Catalunya situada
entre Saldes i Gósol, dins del Parc Natural del Cadí-
Moixeró, i els seus voltants han estat declarats
paratge natural d’interès nacional. Té una forma
molt peculiar formada per dues carenes paral.leles
(els pollegons) unides per un coll (l’enforcadura),
que té una tartera a cada banda. Per la seva
singular forma és una de les més famoses del
territori català i permet contemplar espectaculars
vistes en tots els seus vessants.
Altres llocs d’interès cultural a l’entorn de Berga són: Castell de Blancafort (s.XII), Torre de la Petita
(s.XIX), Torre de les Hores (s.XIX), Santuari de Corbera (s.XIV), St. Martí de Capolat (s.XII), St. Llorenç
prop Bagà (s.IX), St. Vicenç d’Espinalbet (s.XII), St. Vicenç d’Obiols (romànic), Sta. Maria d’Avià (s.X),
St. Bartomeu de la Valldan (s.XIII), Font Negra, entre altres.
Per la privilegiada situació de Berga i el seu entorn, podem seguir també magnífiques rutes (Un tomb
per Berga, la Berga Medieval, la Berga dels Molins i la Berga Carlina) i practicar tota mena d’esports,
com senderisme, rutes en bicicleta i cotxe, escalada, parapent, cavalls, pesca, activitats aquàtiques al
pantà de la Baells i neu als Rasos de Peguera.
Fig 8. Pi de les Tres Branques.
Font: Google imatges
Fig 9. Pedraforca. Font: Google imatges
Berga d’aprop 2015
Pàgina 6
FESTES I TRADICIONS
Fira de Sta. Tecla
Fira ramadera, de maquinària agrícola, productes
del camp i mercat de vehicles d’ocasió. Es celebra
l’últim cap de setmana de setembre.
Festa dels Bolets
Es celebra el concurs de bolets al Pla de Puigventós.
Cal destacar el mercat del bolet, la cuina típica del
bolet, el castell de focs i la crema de la falla. Es
celebra el primer cap de setmana d’octubre.
Fira del 1 de Maig
És la fira més important de l’any pel gran nombre de visitants, extensió i volum econòmic. És una fira
multisectorial en què estan representats gran part dels productors, comerciants i empreses de serveis
de la zona.
Gala de Queralt
Festa de la Mare de Déu de Queralt en que tenen lloc
diferents actes: misses, sardanes, concerts i vetlles. Es celebra
el 8 de setembre.
Festa de St. Marc
Celebració de l’antic vot del poble a Queralt amb coca i xocolata. L’any 1687 Berga va patir una gran
plaga de llagosta i va recórrer a la Mare de Déu de Queralt, baixant-la a la ciutat en processó per
demanar-li protecció. En agraïment el poble va prometre pujar cada any el dia de St. Marc (25 d’abril).
La Patum
És la festa dels berguedans per excel.lència. El protagonista és el poble juntament amb el foc, la música i
els salts o danses. Es combinen els passacarrers amb els salts a la plaça de St. Pere. Les festes comencen
el dimecres i acaben el diumenge la setmana del Corpus.
Els Elois
St. Eloi és el patró dels traginers. Diumenge al matí surten
les cavalleries de la plaça de Sta. Magdalena, aturant-se a
les escales de St. Pere per la seva benedicció. Són
remullats amb aigua a dojo mentre es dirigeixen cap a St.
Francesc, on es celebra l’ofici i es fa un simulacre de boda
típica de l’Alt Berguedà. Es celebra el quart cap de
setmana de juliol.
Fig 10. L’Àliga. Font: Google imatges
Fig 11. Cistell de bolets.
Font: Google imatges
Fig 12. Els Elois. Font: Google imatges
Berga d’aprop 2015
Pàgina 7
PRODUCTES TÍPICS - ON MENJAR – ON DORMIR
La cuina del Berguedà és una magnífica cuina catalana d’interior basada en productes de proximitat,
amb una tradició de segles.
Gràcies als mètodes naturals d’engreix dels nostres ramaders podem assaborir la vedella, el porc, el xai,
el conill i el pollastre, d’una qualitat excel.lent. Cal destacar també els embotits, els formatges, el mató,
la mel, elaborats artesanalment, així com els productes que provenen directament de la terra com
fruites, verdures, hortalisses, la caça, la pesca o els bolets.
Alguns dels plats més típics del Berguedà són:
* Les patates emmascarades * Els pèsols negres * El blat de moro escairat * Els bolets
* L’allioli de codony * Els embotits * Les carns del Berguedà * Els formatges
També podem comprar a les botigues especialitzades, souvenirs i productes de regal típics de Berga i la
Patum, com roba, ceràmica, xocolata, pastissos, melmelades i embotits.
Tots els dissabtes de l’any hi ha el tradicional mercat de productes alimentaris, roba i complements al
Passeig de la Indústria (El Vall).
Aquests són alguns dels llocs on podem gaudir de la cuina típica del Berguedà. El Punt de Llum, Cal
Garretà, Cal Travé, Hostal del Guiu, Els Roures, l’Estany Clar, Restaurant Sala, La Cabana, Mikado, La
Duana, La Fonda (Càmping de Berga), La Lluna, La Roda, La Nota, La Llesca, La Font Negra, entre altres.
Aquests són alguns dels llocs on podem allotjar-nos. l’Alberg de joventut, Hostal del Guiu, Berga Resort,
Hotel Ciutat de Berga, Hotel Estel, Hotel Berga Park, Camping Fontfreda, Els Roures, entre altres. També
podem trobar un ampli ventall d’acollidores cases de Turisme Rural als entorns naturals de la comarca.
SERVEIS ADREÇA TELÈFON
Ajuntament de Berga Plaça de St. Pere, 1 938 214 333
Ambulatori - CAP Carrer Quim Serra, s/n 938 212 744
Hospital St. Bernabé Ctra. De Ribes, s/n 938 243 400
Mossos d’Esquadra Carrer Pla de l’Alemany, s/n 938 211 384
Fig 13. Pèsols negres. Font: Google imatges Fig 14. Blat de moro escairat. Font: Google imatges
imatges
Berga d’aprop 2015
Pàgina 2