transcript
- 1. PROJECTE DEXECUCI DUN APARCAMENT A LES HORTES DE BAIX I
URBANITZACI DE LA PLAA DEL SINDICAT. CALDES DE MONTBUI AUTORS:
RAVETLLAT-RIBAS, S.L.P. PROMOTOR: AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI
DATA: JUNY 2015
- 2. PROJECTE DEXECUCI DUN APARCAMENT A LES HORTES DE BAIX I
URBANITZACI DE LA PLAA DEL SINDICAT. CALDES DE MONTBUI NDEX I.
MEMRIA 1. Memria descriptiva
..............................................................................................1
2. Memria constructiva
............................................................................................4
3. Compliment del CTE i altres reglaments
.............................................................. 8 4.
Manifestaci del compliment dobra completa
......................................................11 5.
Proposta de classificaci del contractista
............................................................. 12 6.
Termini dexecuci de les obres
...........................................................................
13 7. Revisi de preus
...................................................................................................
14 8. Resum del pressupost
..........................................................................................
15 II. ANNEXES A LA MEMRIA A1. Normativa urbanstica i normativa
tcnica A2. Sostenibilitat A3. Mesures de seguretat A4.
Accessibilitat A5. Hidrologia, inundabilitat, drenatge i
afectacions mediambiental A6. Estudi dimpacte paisatgstic A7.
Estudi de mobilitat A8. Cartografia i topografia A9. Geologia i
geotcnia A10. Clcul estructural A11. Annex de les installacions i
serveis urbanstics A12. Documentaci requerida per les empreses
subministradores A13. Programa de desenvolupament dels treballs de
l'obra A14. Programa de control de qualitat A15. Justificaci de
preus A16. Estudi de Seguretat i Salut A17. Expropiacions i bns i
serveis afectats A18. Annex d'eficincia energtica A19. Instruccions
d's i manteniment A20. Estudi de gesti de residus A21. Justificaci
del compliment de la Llei 20/2009 III. PLEC DE PRESCRIPCIONS
TCNIQUES PARTICULARS PER A L'EXECUCI DE L'OBRA Plec de Condicions
Annex al Plec de Condicions IV. PRESSUPOST Amidaments Quadre de
preus nm. 1 Quadre de preus nm. 2 Pressupost Resum de pressupost
ltim full (Pressupost dExecuci per Contracte. PEC) ltim full
(Pressupost per al Coneixement de lAdministraci. PCA) V.
DOCUMENTACI GRFICA ndex de plnols Plnols DGA Arquitectura DGE
Estructura DGI Installacions
- 3. I. MEMRIA
- 4. 1 1. MEMRIA DESCRIPTIVA 1.1. Dades generals Ttol del
projecte: Projecte dexecuci dun aparcament a les Hortes de Baix i
urbanitzaci de la Plaa del Sindicat. Emplaament: Caldes de Montbui.
1.2. Agents del projecte Promotor: Ajuntament de Caldes de Montbui.
rea de Desenvolupament Territorial Plaa de la Font del Lle, 11.
08140 Caldes de Montbui. Tel. 93 8655656 Autors del projecte:
Ravetllat-Ribas, S.L.P. C.I.F. B64458912. Rambla Catalunya 11, pral
2. 08007 Barcelona. Tel. 93 2802690 Pere Joan Ravetllat i Mira, n
collegiaci: 10.993/2, COAC. NIF: 38.486.443-Z. Carme Ribas i Seix,
n collegiaci: 11.315/8, COAC. NIF: 37.673.535-H Redactor de lestudi
topogrfic: GTC Gabinet Tcnic Caldes S.L.P. (Joan Gaspart Romanos)
Carrer de Buenos Aires, 44-46. 08140 Caldes de Montbui. Tel. 938 65
06 35 Redactor de lestudi geotcnic: Inka Geoserveis S.L.P. (Flix
Sacristn Solano) Tel. 667688099 2 1.3. Antecedents En data Desembre
de 2014 es va entregar lexpedient Avantprojecte daparcament
soterrat i espai pblic a la zona de les Hortes de Caldes de Montbui
per tal de demanar una Modificaci puntual del Pla dordenaci
urbanstica municipal per al canvi de classificaci urbanstica duns
terrenys destinats a sistemes urbanstics al Raval Canyelles, de
Caldes de Montbui. Aquest expedient va incloure un annex
corresponent a un Estudi dintegraci paisatgstica daparcament
soterrat i espai pblic a la zona de les Hortes de Caldes de
Montbui, que descrivia la inserci en el paisatge de lAvantprojecte
daparcament soterrat. Segons lacord de la Comissi Territorial
dUrbanisme de Barcelona de data 30 de mar de 2015, la Modificaci
puntual del POUM va resultar aprovada definitivament i es va
retirar lobligatorietat de redactar un estudi dimpacte i integraci
paisatgstica que acompanys el projecte constructiu de ledifici.
1.4. Descripci del projecte La proposta dun nou aparcament soterrat
a lentorn de lEsglsia de Santa Maria de Caldes, planteja qestions
de diferent escala. La intervenci est emplaada en un indret que
comporta una reflexi ms general sobre la Vila i, en concret, sobre
la seva faana urbana en relaci a lanomenat Pla de les Hortes o
Hortes de Baix. Aquesta nova faana ha de fer compatible la connexi
de vianants entre el nucli urb del municipi, els nous espais
urbanitzats i les mateixes hortes, situats tots a cotes diferents.
En aquest sentit, la proposta vol remarcar la prpia topografia que
caracteritza el lloc. La morfologia de les Hortes respon a lerosi
creada al llarg del temps pel curs fluvial de la Riera de Caldes.
La riera, que durant la major part de lany no porta aigua, es troba
actualment uns vint metres per sota de la cota del nucli urb, de
manera que en el seu contacte amb la poblaci estableix una successi
de plataformes o feixes de conreu utilitzades com a horts
particulars. El nou aparcament vol inserir-se en aquesta lgica de
plataformes i convertir-se en una terrassa ms. Per aix es planteja
una coberta enjardinada que continua, duna manera ms urbana i
didctica, amb unes plantacions similars a les existents. Es pretn
establir un millor recorregut de connexi entre els nous espais
enjardinats i la plaa de lEsglsia, a travs de la nova Plaa del
Sindicat. Es potencia el cam del Raval Canyelles, limitat pels murs
de contenci de les construccions residencials, i sestableix un
itinerari que discorre parallel al lmit de les hortes, enllaa amb
la plaa i permet pensar en la seva futura continuaci. Laparcament
disposa de dues plantes, i laccs rodat es produeix des de la cota
198,50m, en la intersecci dels carrers Sentmenat i Raval Canyelles.
La ubicaci de laccs rodat en aquest punt facilita lentrada a la
poblaci i no carrega de trnsit el centre i el nucli histric. El
principal accs per a vianants es situa al costat de la rampa per a
vehicles, donant lloc a un petit edicle al final de les noves
hortes. Cadascuna de les dues plantes disposa tamb de sortides
demergncia al nivell de les hortes. El funcionament de laparcament
s ptim, ja que disposa dun passads central de circulaci i dues
bandes destacionament en bateria, amb un total de 148 places, 5 de
les quals sn adaptades per a persones amb mobilitat reduda.
- 5. 3 En una etapa futura es preveu lampliaci daquest aparcament
cap a lrea de la Plaa del Sindicat. Laparcament que ara es projecta
t en compte aquesta connexi a nivell del primer soterrani,
plantejada en el projecte bsic del conjunt. Exteriorment,
laparcament tindr una aparena destacable no noms a travs de la seva
coberta enjardinada sin com a nova faana construda cap a les
hortes. Per aix sha pensat en un tractament de murs que utilitzi la
mateixa pedra que les feixes existents. Aquesta pedra es trobar
emmallada dins un sistema de gabions que, a ms de proporcionar una
certa transparncia cap al paisatge de les hortes, permetr la
ventilaci natural de les plantes daparcament. Lobjectiu final del
projecte s potenciar les hortes i la seva especial relaci amb la
Vila de Caldes, preservant-les i sobretot fent comprensible el seu
funcionament i el seu valor patrimonial i ecolgic. La Plaa del
Sindicat, avui utilitzada com a aparcament en superfcie, es
converteix en un nou espai pblic per a s dels ciutadans que compta
amb unes vistes privilegiades sobre les hortes. Es contempla una
urbanitzaci tova, a lespera de la construcci de lampliaci de
laparcament. El tram final del carrer Marqus suavitza la seva
pendent i es prolonga el recorregut del cam Raval Canyelles, a
travs dunes escales que porten cap a la plaa i els darreres de
lesglsia. Aquesta zona es pavimenta i es planta amb arbres, ja que
no forma part de la futura excavaci. La resta de la plaa es proposa
de saul, amb espais destinats a jocs per a infants i una plantaci
provisional darbres dombra i jardineres a nivell de terra. Sha
intentat restringir lactuaci a lmbit previst i de propietat pblica,
tot i aix en dos punts concrets hi ha petites afectacions en zones
fora de lmbit de projecte, que estan contemplades en aquest
expedient (veure plnols dUrbanitzaci 08.4 i 08.5): - La primera
correspon a laccs a laparcament soterrat des del Carrer Raval
Canyelles, on per garantir un correcte accs rodat cal ampliar la
calada actual i modificar la rampa que actualment connecta amb
laparcament a laire lliure. - La segona modificaci t a veure amb
lactual accs a les dependncies de la Rectoria, a la Plaa del
Sindicat. La modificaci de les rasants dels espais exteriors
provoca una petita modificaci de lactual porta daccs aix com una
zona de transici per acordar les diferents pendents. 1.5. Relaci de
superfcies construdes i urbanitzades Aparcament Badalot Sup. Const:
38,13 m2 Planta -1 (67 places) Sup. Const: 2.017,80 m2 Planta -2
(81 places) Sup. Const: 2.012,27 m2 TOTAL Sup. Const: 4.068,20 m2
Urbanitzaci Sup. mbit projecte: 4.672 m2 Sup. urbanitzada aprox:
4.317 m2
- 6. 4 2. MEMRIA CONSTRUCTIVA 2.1. Enderrocs i moviments de
terres Linici de lobra requereix lenderroc dalguns murets existents
en el lloc objecte de la nova intervenci. La majoria sn de pedra,
feta excepci dalgun tram proper al Safareig de Santa Esperana i a
la Plaa del Sindicat que s de formig. Tamb cal enderrocar dues
petites construccions destinades a lexplotaci de les hortes i part
duna galeria soterrada a langle oriental de la Plaa que cont
cablejats elctrics. Els moviments de terres principals vnen
provocats per lexcavaci que ha de contenir el nou aparcament.
Donada lalada del tall provocat en el terreny, caldr produir
lexcavaci en dues tongades. La primera formar una plataforma de
treball a nivell de la cota superior dels murs pantalla a
construir. Un cop les pantalles estiguin consolidades es procedir a
lexcavaci complerta. La resta de moviments de terres vnen provocats
per lanivellament de les superfcies resultants i la preparaci de
lespai per a les noves caixes de paviment. En lannex A9 sadjunta
lestudi geotcnic del terreny objecte del projecte. 2.2. Fonaments i
estructura La nova edificaci destinada a aparcament, semisoterrada,
compta amb un mur pantalla a la banda ciutat, que es suplementa
sobre la biga de coronaci amb un tram de mur de formig armat
convencional. La resta de lestructura s de pilars de formig sobre
sabates apantallades i lloses massisses, tamb de formig. La llosa
superior sha plantejat posttesada degut a les sobrecrregues
derivades del gruix de terres previst per a la futura urbanitzaci.
En lannex A10 es pot trobar la Memria especfica destructures, aix
com la justificaci del clcul estructural. 2.3. Envolupant. Cobertes
i tancaments exteriors La coberta de laparcament est preparada per
rebre terres cultivables, que seran el suport del nou jard concebut
com a hortes ornamentals i didctiques. La llosa posttesada es
construeix amb pendent per a facilitar el drenatge de la coberta.
El sobre daquesta llosa es tracta amb una emulsi de betum modificat
amb polmer, tipus Prenotech, aplicada en dues capes i amb protecci
antipunxonament. Aquesta primera barrera destanquitat respecte a
laigua es protegeix amb una capa de morter de 3cm i una lloseta de
formig de 5 cm. Sobre aquesta es disposa una segona barrera
impermeable formada per dues capes de lmina bituminosa, que remunta
el permetre i es refora als minvells. Sobre la coberta
impermeabilitzada es disposa una lmina drenant nodular de polietil
dalta densitat, tipus Enkadrain, que conduir laigua cap als punts
devacuaci. Aquesta queda situada sota una capa de grava que fa de
base a lestesa de saul en les rees no conreades, i sota la terra de
cultiu en les zones de parterre. A banda de la coberta de
laparcament, que s el suport de la nova rea enjardinada, noms
existeix una petita coberta corresponent al badalot daccs a
laparcament, que es planteja amb un acabat de planxa de zinc sobre
tauler de formaci de pendents i rastrells de fusta. 5 Els
tancaments exteriors de laparcament estan formats per murs de
gabions de pedra natural emmallada, de 50cm de gruix. Les peces
tenen unes dimensions de 200x100cm. La malla electrosoldada s de
4,5mm de dimetre, amb un pas de malla de 10x10cm. Es reserven unes
escletxes on les gbies no somplen amb pedra, de manera que
esdevenen petites obertures de ventilaci amb vistes cap a
lexterior. Les parets de tancament del badalot daccs a laparcament
estan formades per una fulla exterior d11cm de ma cermic tipus
klnker vitrificat, i una altra fulla interior de ma calat gero de
14cm de gruix per a revestir. 2.4. Compartimentaci interior i
revestiments interiors De fet, quasi no existeixen elements
divisoris interiors. Els nics elements sn el nucli descala,
ascensor i serveis; i la cabina de control. Exteriorment, el nucli
s de ma calat tipus klnker vitrificat, mentre que les seves parets
interiors sn de ma calat gero de 14cm de gruix, amb un acabat
denrajolat amb gresite. Les parets del lavabo i de la cabina de
control sn de totxana de 10cm, amb acabat enrajolat amb gresite al
lavabo i arrebossat i pintat en la resta despais. La part de la
cabina de control que dna a laparcament est formada per perfileria
dacer galvanitzat, amb algunes parts opaques de planxa i altres
parts envidrades. Les parets perimetrals de laparcament sn o b murs
de formig o murs de gabions. Els murs de gabions no comporten cap
tipus de revestiment, mentre que les parets de formig tindran un
tractament de neteja, rebaix amb helicpter de les possibles
deformacions i envernissat final. El paviment interior de
laparcament s el mateix formig de les lloses estructurals o de la
solera de la planta inferior, polit amb disc de diamant i acabat
microgranellat per a rebre la pintura en les zones de les places
destacionament. 2.5. Sistemes dacabats durbanitzaci Com ja sha
explicat anteriorment, sobre la coberta de laparcament es
configuren uns vasos impermeabilitzats i drenats per a disposar-hi
terres de conreu. La resta de la superfcie t un acabat de saul,
disposat sobre graves tamb drenades, o es pavimenta amb llambordins
de formig de 24x16 cm i 7cm de gruix, collocats sobre una llosa de
formig de 15 cm de gruix i adherits a la mateixa amb una capa de
morter de 3 cm. La separaci entre les parts pavimentades i el saul,
o entre el saul i les rees de conreu es fa mitjanant vorades de
planxa dacer galvanitzat de 20 cm dalria i 10 mm de gruix. A la
trobada amb el carrer de Sentmenat es disposa un gual de formig per
a permetre laccs de vehicles. Lrea de la Plaa del Sindicat compta
amb una part pavimentada per donar continutat al cam del Raval
Canyelles. La resta sha previst amb saul. La part pavimentada ho s
tamb amb el mateix llambord utilitzat sobre laparcament. La zona de
saul est formada per una base de sorra de 10 cm i a sobre daquesta,
un paviment de saul estabilitzat amb additius i lligams naturals.
La divisi entre els dos nivells de la plaa es fa a travs duns
graons prefabricats de formig. Els escocells per a la plantaci sn
de planxa dacer galvanitzat. La separaci entre el saul
- 7. 6 estabilitzat i la sorra garbellada de lrea de jocs
infantils es fa mitjanant una vorada de formig de cantell
arrodonit. A les zones amb desnivell es situen baranes destructura
dacer galvanitzat i pintat i malla dacer inoxidable, aix com
passamans a tots els trams descala. 2.6. Condicionament i serveis
La construcci del nou aparcament afecta algunes de les xarxes de
serveis existents. Bsicament parlem de la sortida del cablejat de
la estaci transformadora (ET) existent a la Plaa del Sindicat i de
la xarxa de clavegueram. El projecte contempla una nova conducci
per a clavegueram i la modificaci dun tram de la sortida del
cablejat elctric des de la ET. Lenllumenat pblic es proposa a
partir de bculs al llarg del Raval Canyelles i dun sol element
tipus columna, de gran alada, a la plaa. Es reforcen punts
especfics descales amb lluminries encastades a les parets. La nova
xarxa devacuaci de la coberta de laparcament es condueix, a travs
daquest, cap a la nova claveguera situada dintre la Squia Marqus en
la zona de les hortes. No s necessari preveure ventilaci forada ja
que laparcament compta amb ventilaci natural suficient. La resta
dinstallacions interiors de laparcament sn les que requereix la
normativa especfica i el bon funcionament del mateix. En lannex A11
es pot trobar la Memria especfica dinstallacions, amb els criteris
utilitzats per al disseny i el clcul de cadascuna de les
installacions de laparcament, justificant alhora el compliment de
llur reglamentaci especfica. 2.7. Equipament i mobiliari urb El
projecte proposa la collocaci de bancs i cadires destructura de
fundici dalumini amb seient i respatller de fusta a la plaa i en
algun punt de la superfcie de coberta de laparcament. A la zona
dhortes didctiques shan projectat dues rees destada, cadascuna sota
una prgola de cables metllics, amb dos grans bancs per seure, tamb
utilitzats com a ventilaci de laparcament situat just a sota. Per a
evitar lentrada de vehicles a les zones per a vianants es disposen
pilones. Les papereres queden distribudes sobre la superfcie global
de la urbanitzaci resultant. A la Plaa del Sindicat shan projectat
dues rees de jocs infantils amb material especialitzat per a
diferents edats. 2.8. Jardineria La jardineria prevista es divideix
en dos grans blocs: 1. Plantaci a lestil de les hortes sobre la
coberta de laparcament. A travs despcies de conreu diverses,
ordenades per temtiques en funci de la seva explotaci, es recrea
lambient de les hortes abocades a la riera i sorganitza un possible
circuit didctic a travs de panells explicatius. 7 2. Plantaci
dombra i ornamental definida per petits grups darbres, bsicament a
la plaa per tamb en algun punt de la coberta de laparcament i a les
feixes inferiors de les hortes, i parterres darbust de flor a la
plaa. A continuaci sadjunta una Memria especfica de jardineria i
reg.
- 8. Jardineria i Reg JARDINERIA La proposta de paisatgisme del
Projecte executiu dun Aparcament a les Hortes de Baix i urbanitzaci
de la Plaa del Sindicat, Caldes de Montbui, reconeix el valor
cultural i paisatgstic dels horts existents i assimila aquest
carcter amb plantacions despcies hortcoles en feixes, a lmbit
situat a lmbit de laparcament. Aquest projecte es desenvolupa en
dos mbits diferenciats amb plantacions en escocells i parterres a
la Plaa del Sindicat i amb plantacions en els parterres que es
situen sobre el forjat del nou aparcament. A la zona de la plaa es
realitzaran plantacions darbres de forma convencional, sobre el
terreny existent. Com a criteri, shan utilitzat espcies arbries
caduciflies, de rpid creixement, per tal de garantir zones dombra
en un cort espai de temps. Les espcies proposades son la sfora
(Sophora japonica), per la zona de mirador i la morera (Morus alba
Fruitless) per lespai de jocs infantils. Coincidint amb la zona de
les moreres, la proposta contempla la formaci de parterres
circulars amb plantaci darbustives de lespcie Nandina domestica
Fire power, arbust daspecte molt canviant i i de colors verd i
vermellosos, durant lany. A la zona de mirador sobrir un parterre
corregut, parallel al mur, on es plantar la varietat de Rosa La
Sevillana, amb flors de color vermell-taronja. Aquesta varietat
presenta una mplia poca de floraci que sestn des dinicis de
primavera fins a la tardor, amb poques de major o menor intensitat.
A lespai pblic situat a la coberta de laparcament, es formen tres
grans parterres on shi plantaran grups despcies comestibles,
espcies aromtiques i medicinals, plantes destinades a lobtenci de
fibres txtils, plantes que s'han emprat o s'empren per a tenyir, i
tamb plantes potiques, o sigui, present a la literatura catalanes
en autors com Merc Rodoreda (sobre la magrana, Punica granatum, a
la Illa dels lliris vermells; Ramon Llull (estrofa del poema el
Cant de Ramon Entre la vinya e el fenollar); L'Ametller florit, de
Joan Maragall, entre daltres, s a dir un jard amb format
Etnobotnic. Aquest jard t com a objectiu acollir les plantes amb
una estreta relaci amb l'home, i pot funcionar com aparador
pedaggic per als cereals, plantes hortcoles, plantes aromtiques,
medicinals, plantes tintoreres, d's artesanal, etc. Al jard, les
espcies vegetals constitueixen el suport d'un enfocament pedaggic
atractiu de la histria, de l'evoluci de l'agricultura, els hbits,
l'alimentaci, i de les creences populars. El jard etnobotnic, en
general, t una vocaci sociocultural de mostrar la histria de
l'home. Algunes categories d'aplicaci de l'etnobotnica sn ls
teraputic hum, s alimentari hum i animal, s veterinari, lartesania,
cistelleria, lobtenci de tintes, cosmtics, fibres txtils, adoberia
de pells o cuirs i tamb espcies presents a la lrica popular
(creences mgiques no comprovables, poemes o llocs emblemtics per la
seva vegetaci) La collecci de plantes tils, dinters etnobotnic,
confirma la vocaci agrcola de la vila de Caldes de Montbui, a ms li
confereix un inters pedaggic que enriqueix lespai pblic. En lnies
generals, aquest jard esta format per plantes arbries que
estructuren lespai i que produeixen zones dombra, plantes
arbustives dalades dentre 0,4m a 2 metres i espcies de plantes
herbcies dalada no superior a 1,5-2 metres. Per tal de disminuir i
facilitar les tasques de manteniment, es proposaran majoritriament
espcies locals, properes, fcils daconseguir en els vivers de
producci nacional. Es proposa la plantaci noms dun 27% despcies de
cicle anual, com ara el cot (Gossypium hirsutum) amb floraci de
color groga, originari de les regions tropicals i subtropicals i
que s la fibra natural ms important que es produeix al mn. Imatge
#1 - Planta de cot, amb flor i fruit amb la fibra de cot (Gossypium
hirsutum) La vegetaci proposada marcar lalternana de
lestacionalitat amb una srie de canvis associats a les estacions de
lany, on saprecien els canvis de color de les fulles, flors, etc.
En aquest parterres larbre de referencia s lametller, com a smbol
de la mediterrnia i una des les espcies fruiteres ms importants de
la regi, que produeix un dels ingredients principals dels
carquinyolis, de tradici centenria a Caldes i de denominaci
comarcal de producte alimentari. La proposta de jardineria en els
parterres de lmbit de laparcament preveu la plantaci de un total de
42 espcies de plantes, distribudes en 9 espcies darbres, 13 espcies
de plantes arbustives i
- 9. subarbustives, 2 espcies de plantes enfiladisses i 18
espcies herbcies de les quals noms un 27% son anuals. En total es
plantaran 5.951 unitats de plantes herbcies i arbustives i 34
unitats de espcies arbries. Les plantes en aquests parterres estan
distribudes des de un punt de vista antrpic, relacionat amb el seu
s utilitari i la seva importncia econmica i cultural, etc. Aix, es
formen tres grans nuclis formats per: - JARD DE PLANTES
COMESTIBLES, on es presenten espcies dimportncia hortcola i
industrial. Aquesta parterres tindran un s intensiu, amb una
producci anual que podr canviar despcie segons la disponibilitat
del planter d'hortalisses i del programa pedaggic que sestimi des
de les activitats desenvolupades per lAjuntament. Es tindr en
compte que en aquesta zona del jard, o de lhort, s convenient
realitzar una rotaci anual o bianual dels conreus de forma a no
repetir la mateixa plantaci i aix no esgotar els minerals i
nutrients del sl, com es representa a la figura segent: Imatge #2
En aquest parterre existeixen conreus fixes, com ara la vinya i es
preveu la installaci de un suport demparrat amb una estructura de
filferros. Grcies a aquestes estructures, les vinyes creixen
seguint un pla vertical. Les varietats de ram podrien ser les que
l'IRTA, l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentries, elabora
el vi de la marca Torre Marimon, a la finca situada a Caldes de
Montbui: Cabernet Sauvignon, Merlot i Pinot Noir. - JARD PLANTES
AROMTIQUES, MEDICINALS I LRIQUES. Aquest parterre t un carcter
perenne, mediterrani, amb una imatge ms propera al jard
convencional. Es proposen espcies de cicle llarg, amb capacitat de
viure durant ms anys sense necessitat de renovar-les anualment. La
ciclicitat daquest parterre es garanteix amb la floraci de la
majoria de les espcies proposades i dels canvis que experimenten
les plantes durant les estaciones de lany. - JARD DE PLANTES
TEXTILS, DE TENYIR I COSMTIQUES. Una part daquest parterre,
corresponent aproximadament a un 30% de les espcies dedicades a
aquesta temtica, son espcies de cicle anual, com el lli i el cot.
La resta son espcies son de llarga durada, perennes o caduciflies,
en tot cas fcil de mantenir. La descripci de les espcies proposades
es pot consultar a les taules que es presenten a continuaci.
- 10. PLAA DEL SINDICAT - Escocells nm. en plnol NOM COM NOM LLAT
UNITATS Morera Morus alba Fruitless 8 Sfora Sophora japonica Regent
7 PLAA DEL SINDICAT -Parterres nm. en plnol NOM COM NOM LLAT
DENSITAT uts./m2 UNITATS 28 Bamb sagrat Nandina domestica Fire
Power 4 172 27 Roser Rosa La Sevillana 4 95 JARD DE PLANTES
COMESTIBLES nm. en plnol NOM COM NOM LLAT DENSITAT uts./m2 UNITATS
UTILITAT COMESTIBLE AROMTICA MEDICINAL LRICA TXTIL TENYIR COSMTICA
1 Enciam Lactuca sativa 6 159 2 Carxofa Scolymus cynara 1 22 3
Vinya Vitis vinifera 1 23 4 Blat Triticum sativum 25 556 5 Col
Brassica oleracea 4 143 6 Bleda Beta vulgaris 4 150 7 Canya de
sucre Saccharum officinarum 4 79 8 Remolatxa Beta vulgaris var.
Conditiva 4 150 Pistatxo Pistacia vera 3 Pomera Malus domestica 2
Ametller Prunus dulcis 2
- 11. JARD PLANTES AROMTIQUES, MEDICINALS I LRIQUES nm. en plnol
NOM COM NOM LLAT DENSITAT uts./m2 UNITATS UTILITAT COMESTIB LE
AROMTI CA MEDICINA L LRICA TXTIL TENYIR COSMTI CA 9 Lavanda
Lavandula angustifolia 4 154 10 Calendula Calendula officinalis 12
550 11 Farigola Thymus vulgaris 9 477 12 Mirto Myrthus communis 3
114 13 Sempreviva Helycrisum italicum 5 220 14 Roman Rosmarinus
officinalis 'Prostrata' 5 200 15 Artemisa Artemisia abrotanum 5 149
16 Fenoll Foeniculum vulgare 2 77 17 Carolina Valentina glauca 2
105 18 Santolina Santolina chamaecyparissus 5 142 19 Vinca Vinca
minor 9 519 26 Madreselva Lonicera caprifolium 3 Mariallusa Aloysia
triphylla 3 Cirerer arbo Arbutus unedo 3 Ametller Prunus dulcis 2
Presseguer Prunus persica 3 Mangraner Punica granatum 1
- 12. JARD DE PLANTES TEXTILS, DE TENYIR I COSMTIQUES nm. en
plnol NOM COM NOM LLAT DENSITAT uts./m2 UNITATS UTILITAT COMESTIB
LE AROMTIC A MEDICINA L LRICA TXTIL TENYIR COSMTI CA 20 Herba de
Sant Joan Hypericum perforatum 5 188 21 Mangraner Punica granatum
'Nana' 4 110 22 Milfulles Achillea millefolium 6 455 23 Cot
Gossypium hirsutum 5 236 24 Espart Stipa tenacissima 5 205 25 Lli
Linnun bienne 6 383 26 Madreselva Lonicera caprifolium 3 Ametller
Prunus dulcis Kaki Diospyrus kaki Arbre de les perruques Cottinus
coggygria 'Royal purple' 2 ESCOCELLS zona jard etnobotnic nm. en
plnol NOM COM NOM LLAT UNITATS UTILITAT COMESTIB LE AROMTIC A
MEDICINA L LRICA TXTIL TENYIR COSMTICA Noguera Juglans regia 3
Olivera Olea europaea 2 Figuera Ficus carica 2
- 13. Les noves plantacions shauran de realitzar sobre sls
(existent) i substrats adequats (aportaci), aptes per al correcte
desenvolupament de les plantes. No es plantar sobre graves, runes,
zones compactades, terres contaminades, o qualsevol sl o substrat
no adaptat a les plantacions. Les terres compactades shan de
llaurar en tota la superfcie a realitzar les plantacions, aix com a
lentorn proper (2,5 a 3 metres aprox.) del permetre dels escocells,
per tal que es puguin desenvolupar les arrels. A les zones de
parterres destinades a la plantaci despcies arbustives, es collocar
una manta anti- herbes permeable a laigua, i sobre aquesta sestendr
una capa de de mulch, amb 10 cm de gruix (escora triturada de pi),
per tal de reduir les tasques de manteniment ja que evita
lapareixement de males herbes. Per la plantaci de larbrat situat a
la plaa del Sindicat, es realitzaran clots amb la dimensi adient i
proporcionada al pa darrel, amb un mnim previst de 1,2m x 1,2m x
1,5m, i on es ficar un gruix de 25 a 30 cm de graves grantiques en
el fons del clot per garantir el drenatge dels arbres. Els clots
destinats a la plantaci dels arbres sobriran amb la mxima antelaci
possible per tal dafavorir la meteoritzaci del terra i el seu
condicionament. Com a fet singular, a lmbit del forjat, es preveu
la collocaci de un sistema modular tipus Stratacell de la casa
Green Blue Urban, per possibilitar la plantaci de dues oliveres i
de les enfiladisses del les prgoles. Aquest sistema permet
estructurar el sol, donant-li la consistncia i lestabilitat
desitjades, i garanteix la correcta pavimentaci al voltant de la
superfcie dels parterres, sense compactar el substrat de plantaci.
Daquesta manera saconsegueix un major cubicatge dels substrats de
plantaci afavorint el desenvolupament del sistema radical, i per
tant el creixement de les plantes. Les estructures modulars tenen
una dimensi 0,51m x 0,51m x 0,25m i es collocaran a ra de
12mduls/m2 , que sestendran al voltant de les superfcies de
plantaci i per sota les superfcies pavimentades, segons saprecia en
els plnols de lapartat corresponent. Els mduls tenen una capacitat
de crrega de fins a 80 tones/m2 , garantint lestabilitat dels
paviments front al pas de vehicles. A ms del sistema Stratacell, es
proposa la collocaci de una lmina de polietil de 300 mm dample,
tipus ReRoot acanalada de 30cm, en els escocells de les oliveres,
per evitar que el creixement de les arrels puguin afectar les zones
pavimentades. En aquests arbres tamb es preveu la installaci de un
sistema daeraci amb tub dren de 6-10 cm. Les extremitats daquests
tubs estaran connectades a tapes dalumini fos amb marc de 10 cm x
10cm, que es distribuiran en les superfcies pavimentades. Aquest
sistema permet laeraci del sistema radical principalment a les
zones amb sistema modular situat per sota del paviment. En tots els
arbres plantats, sigui en escocell o parterre, es collocaran tubs
perforats de drenatge per laeraci del sistema radical dels arbres,
segons sespecifica en els plnols corresponents. Per garantir
lestabilitat dels arbres es preveu la collocaci de un sistema
dancoratge subterrani en cada arbre, mitjanant tensors que envolten
i estabilitzen el pa de terra. Aquest sistema dancoratge es
desenvolupa sobre la capa dimpermeabilitzaci del forjat, sense
necessitat de perforar-la, garantint lestabilitat de larbre fins
que el seu sistema radical es desenvolupi. En els parterres sobre
la superfcie de laparcament, es garanteix el drenatge de les terres
amb la collocaci de una lmina tipus ENKADRAIN, en tota la superfcie
i contencions laterals. Laigua sobrant es conduir mitjanant un
altre sistema de drenaje, tipus DRENOTUBE, format per un tub dren
de 110mm envolat per una capa dagregat EPS, amb lmina de geotxtil i
malla de polipropil. Aquest sistema de drenatge longitudinal estara
connectat a la xarxa de drenatge prevista sobre la superfcie del
forjat. El nivell de la terra vegetal de lescocell estar
lleugerament per sota de la cota mxima de paviment per aprofitar
lentrada de laigua de pluja i evitar lerosi de les terres. Tot el
material vegetal sha de regar manual i obligatriament immediatament
a la seva plantaci. Sha de garantir un mnim de 200 litres daigua
per unitat darbre plantat. Lempresa contractista ha de garantir
lendreament de tot el material vegetal plantat fins a la recepci
definitiva de lobra. La propietat i la D.F. es reserven el dret de
rebutjar tot i qualsevol unitat de planta malmesa, mal plantada, o
amb desperfectes originats per cops i ferides, i daltres
desperfectes originats durant la fase dobra i manteniment. No
sautoritzaran les plantacions, principalment les espcies herbcies,
arbustives i tapitzants sense tenir la xarxa de reg en
funcionament. Els arbres de nova plantaci shan de protegir amb
encintat i/o taulons de fusta durant les obres durbanitzaci, per
tal devitar cops i ferides que puguin fer malb als troncs. Per tal
de garantir el subministrament darbres amb la qualitat i dimensi
adients, i considerant la dificultat que por suposar la localitzaci
de determinades espcies o varietats es considera de suma importncia
la realitzaci dels marcatges i de reserves de totes les unitats de
plantes als vivers de producci, un cop definit i adjudicat a
lempresa contractista. Lempresa adjudicatria de lexecuci de les
obres tindr lobligaci de fer les visites pertinents als vivers de
lespecialitat amb la propietat i/o el tcnic especialista en
paisatgisme de la direcci dobra. Aquests tcnics hauran de validar i
marcar els arbres proposats per lempresa adjudicatria. Les
plantacions shauran defectuar durant els segents perodes:
Caducifolis de clima fred (Moreres, Sfores, Kaki, etc):
hivern.
- 14. Hortcoles: tardor/hivern Arbustives en contenidor: Tot lany
amb excepci dels ms de temperatures ms extremes (gener, febrer,
juliol i agost) A continuaci sadjunta la taula de freqncies,
referent al programa anual de treballs del manteniment conductiu i
preventiu previst per aquest projecte. TAULA DE FREQENCIES 1
ARBUSTOS I PARTERRES D'HORTCOLES I II III IV V VI VII VIII IX X XI
XII TOTAL 1.1 Neteja DIARI 312 1.2 Poda VARIABLE 0 1.3 Retall de
bardisses 1 1 1 3 1.4 Reposici de mermas 1 1 2 1.5 Plantar
parterres d'hortcoles 1 1 1 3 1.6 Tractaments fitosanitaris SEGONS
PROGRAMA TRACTAMENTS PREVENTIUS 0 1.7 Adobats 1 1 1.8 Escarda i
rascletat 1 1 1 1 1 5 1.9 Entrecavat i rascletat 1 1 2 1.10
Aportaci de substrat plantaci 1 1 1.11 Reg VARIABLE 36 1.12
Trituraci VARIABLE 0 2 ARBRES I II III IV V VI VII VIII IX X XI XII
TOTAL 2.1 Neteja DIARI 312 2.2 Poda VARIABLE 0 2.3 Poda de formaci
d'arbres 1 1 2.4 Reposici de mermas 1 1 2.5 Encoxinament 1 1 2.6
Adobats 1 1 2.7 Escarda i rascletat 1 1 1 1 1 5 2.8 Entrecavat i
rest. Escocells 1 1 1 3 2.9 Reg VARIABLE 36 2.10 Tractaments
fitosanitaris SEGONS PROGRAMA TRACTAMENTS PREVENTIUS 0 2.11
Trituraci VARIABLE 0 3 XARXA DE DRENATGE I II III IV V VI VII VIII
IX X XI XII TOTAL 3.1 Revisi i reposici 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 12
3.2 Neteja dels elements SEGONS NECESSITATS 0 4 INSTAL.LACI D'AIGUA
I REG I II III IV V VI VII VIII IX X XI XII TOTAL 4.1 Neteja
elements 1 1 2 4.2 Pintat d'elements 1 1 4.3 Programador 1 1 1 1 1
1 1 1 1 1 1 1 12 4.4 Aspersors i difusors 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
12 4.5 Xarxa de goteig 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 12 XARXA DE REG
Aquest projecte contempla la implantaci de un nou comptador, amb
cabal de 5 m/h y la installaci de un by pass mestre de 2, que es
situaran en un armari de installacions. Des del bypass Mestre
derivar la xarxa de reg proposada i tamb la xarxa de boques de reg,
amb derivaci abans de la electrovlvula de 2. Es preveu que tots els
pericons de reg, que es situen a lmbit de laparcament, estiguin
connectats a la xarxa dembornals per tal devitar lacumulaci daigua
en cas de fuita, i estalviar infiltracions al forjat de
laparcament. Les canonades de les xarxes de boques de reg i de reg
primria que alimenten els sectors, aix com tot el cablejat que
connecta les electrovlvules dels by pass sectorials i el Mestre,
amb el programador de reg, situat a l`armari de installacions,
aniran enfundades amb tubulars corrugats de protecci amb dimetres
de 90mm per el cablejat canonada secundria de 40mm, i de 110mm per
les xarxa de reg primria i boques de reg. Aquests tubulars aniran
sota superfcie pavimentada i hi haur un peric de registre a cada 40
metres si les canonades van sota paviment. La xarxa de reg primria
es distribueix mitjanant canonada de PEAD 50 mm, distribuint laigua
fins als sectors previstos. Tota la xarxa primria est prevista que
funcioni amb una pressi de 10 atm. El Sectors 1, de 1.1/2 es
destina al reg amb aspersors tipus ROTATOR, dels parterres situats
sobre el forjat de laparcament, on es disposaran les plantes
hortcoles. SECTOR N 1 model tipus difusor ROTATOR 1000 n difusors
90 8 radi difusors (m) 4,1 presi (bares) 2,75 cabal unitari difusor
90 (m3/h) 0,042 TOTAL cabal difusors 90 (m3/h) 0,336 model tipus
difusor ROTATOR 1000 n difusors 180 4 radi difusors (m) 4,1 presi
(bares) 2,75 cabal unitari difusor 180 (m3/h) 0,084 TOTAL cabal
difusors 180 (m3/h) 0,336 model tipus difusor ROTATOR 1000 n
difusors 360 1 radi difusors (m) 4,1 presi (bares) 2,75
- 15. cabal unitari difusor 360 (m3/h) 0,169 TOTAL cabal difusors
360 (m3/h) 0,169 model tipus difusor ROTATOR 2000 n difusors 90 4
radi difusors (m) 9,1 presi (bares) 2,75 cabal unitari difusor 90
(m3/h) 0,091 TOTAL cabal difusors 90 (m3/h) 0,364 model tipus
difusor ROTATOR 3000 n difusors 180 8 radi difusors (m) 9,1 presi
(bares) 2,75 cabal unitari difusor 180 (m3/h) 0,168 TOTAL cabal
difusors 180 (m3/h) 1,344 TOTAL cabal del Sector 1 (m3/h) 2,549 El
Sector 2 de 1, regar larbrat distribut en escocell, mitjanant
anells de degoters de P.E. 17 mm tipus tech-line de color marr amb
7 degoters de 3,5 l/h inserits cada 33 cm auto-compensants a 2,5
bar, la connexi entre anells de reg es far mitjanant canonada P.E.
40 mm. SECTOR N2 N arbres 41 n de goters per anella reg 7,00
cabal/goter (m3/h) 0,0035 TOTAL cabal del Sector 2 (m3/h) 1,00 Els
sectors 3, 4 i 5, de 1. regaran la resta de parterres, amb tub de
reg per degoteig de P.E. 17 mm tipus tech-line de color marr amb
degoters de 2,3 l/h inserits cada 33 cm autocompensants a 2,5 bar.
La distncia entre tubs de degoters ser de 30 cm. En aquest sistema
es disposar una vlvula antisif de , a ser possible, en el punt ms
alt de la malla per evitar lentrada de bosses daire, i vlvules de
rentat d distribudes al llarg dels parterres per facilitar el
buidat de la canonada quan shagi acabat el reg. SECTOR N 3
superficie dels parterres P1 (m2) 81,46 superficie dels parterres
P2 (m2) 74,33 superficie dels parterres P4 (m2) 116,76 TOTAL
SUPERFICIE PARTERRES 272,55 distncia entre laterals (m) 0,40 metres
estimats de canonada de goteig (m) 681,38 n de goters per metre
lineal 2,50 TOTAL cabal del Sector 3 (m3/h) 3,92 SECTOR N 4
superficie del parterre P3 (m2) 84,00 superficie del parterre P5
(m2) 88,00 superficie del parterre P6 (m2) 146,55 TOTAL SUPERFICIE
PARTERRES 318,55 distncia entre laterals (m) 0,40 metres estimats
de canonada de goteig (m) 796,38 n de goters per metre lineal 2,50
TOTAL cabal del Sector 4 (m3/h) 4,58 SECTOR N 5 superficie del
parterre P6 (m2) 24,21 TOTAL SUPERFICIE PARTERRES 24,21 distncia
entre laterals (m) 0,4 metres estimats de canonada de goteig (m)
60,53 n de goters per metre lineal 2,50 TOTAL cabal del Sector 5
(m3/h) 0,35 Els sectors de reg estan calculats per permetre la
simultanetat de reg del sistema, i futures ampliacions, en cas de
necessitat. Lautomatitzaci es preveu amb programador tipus model
ICC-800-SS de HUNTER, o el que els Serveis Municipals consideri ms
convenient, de 8 estacions i ampliable, que es connectar a larmari
elctric. Aquest programador es collocar a un nou armari que es
situar al costat de larmari de lescomessa elctica. La installaci
elctrica dalimentaci dels diferents sectors (pericons amb by- pass
sectorials i mestre) es realitzar amb cable mnega de 1000V de 4x2,5
mm/secc. i tubular de 90 mm de dimetre. Es preveu la collocaci dun
sensor de pluja. Els dimetres de les canonades de PEBD que es
collocaran seran: - 50 mm a la xarxa primria - 50 mm a la xarxa de
Boques de Reg. - 40 mm a la xarxa secundria (parterres). - 40 mm a
la xarxa secundria (goteig arbrat). - 20 mm a la xarxa secundria
(reg aspersi). - 17 mm als anells de degoters (reg anelles arbrat)
i reg degoters parterres.
- 16. 8 3. COMPLIMENT DEL CTE I ALTRES REGLAMENTS La normativa de
compliment s lesmentada a continuaci: 3.1. Seguretat estructural
(SE) CTE Part I Exigncia bsiques de Seguretat Estructural, SE. CTE
DB SE Document Bsic Seguretat Estructural, Bases de clcul. CTE DB
SE AE Document Bsic Accions a ledificaci RD314/2006, de 17 de mar
de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE
23/10/2007), Orden VIV (BOE 23/4/2009) i les seves correccions
derrades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). Modificat pel RD 173/2010
(BOE 11.03.10). 3.2. Seguretat en cas dincendi (SI) CTE Part I
Exigncies bsiques en cas dincendi, SI. CTE DB SI Document Bsic
Seguretat en cas dIncendi. RD 314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE
28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV
984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions derrades (BOE
20/12/2007 i 25/1/2008). RD 173/10 pel que es modifica el Codi
tcnic de ledificaci, en matria daccessibilitat i no discriminaci a
persones con discapacitat (BOE 11.03.10). CTE DB SI Document Bsic
Seguretat en cas dIncendi. Reglamento de Seguridad en caso de
incendios en establecimientos Industriales, RSCIEI RD 2267/2004,
(BOE: 17/12/2004) Prevenci i seguretat en matria dincendis en
establiments, activitats, infraestructures i edificis. Llei 3/2010
del 18 de febrer (DOGC: 10.03.10), entra en vigor 10.05.10. 3.3.
Seguretat dutilitzaci i accessibilitat (SUA) Es justificar el
compliment del Decret 135/1995, de 24 de mar, daprovaci del Codi
daccessibilitat i de supressi de barreres arquitectniques. Es
justificar el compliment del DB SUA de seguretat dutilitzaci i
accessibilitat. El projecte preveur un mnim duna plaa daparcament
adaptada per cada 33 places o fracci, tant prop com sigui possible
dels accessos de vianants. CTE Part I Exigncies bsiques de
Seguretat dutilitzaci i accessibilitat, SUA. CTE DB SUA Document
Bsic Seguretat i dUtilitzaci i Accessibilitat SUA-1 Seguretat
enfront al risc de caigudes. SUA-2 Seguretat enfront al risc
dimpacte o enganxades. SUA-3 Seguretat enfront al risc
dempresonament. SUA-5 Seguretat enfront al risc causat per
situacions dalta ocupaci. SUA-6 Seguretat enfront al risc
dofegament SUA-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en
moviment SUA-8 Seguretat enfront al risc causat pel llamp 9 SUA-9
Accessibilitat RD 314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE 28/03/2006)
modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009
(BOE 23/4/2009) i les seves correccions derrades (BOE 20/12/2007 i
25/1/2008). RD 173/10 pel que es modifica el Codi tcnic de
ledificaci, en matria daccessibilitat i no discriminaci a persones
con discapacitat. (BOE 11.03.10). 3.4. Salubritat (HS) CTE Part I
Exigncies bsiques dHabitabilitat Salubritat, HS CTE DB HS Document
Bsic Salubritat HS 1 Protecci enfront de la humitat HS 2 Recollida
i evacuaci de residus HS 3 Qualitat de laire interior HS 4
Subministrament daigua HS 5 Evacuaci daiges RD 314/2006, de 17 de
mar de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE
23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves
correccions derrades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). Modificat pel RD
173/2010 (BOE 11.03.10). Es regula ladopci de criteris ambientals i
decoeficincia en els edificis. D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D
111/2009 (DOGC: 16/7/2009). 3.5. Protecci contra el soroll (HR)
Llei de protecci contra la contaminaci acstica Llei 16/2002 (DOGC
3675, 11.07.2002) Reglament de la Llei 16/2002 de protecci contra
la contaminaci acstica Decret 176/2009 (DOGC 5506, 16.11.2009). En
vigor des de 17.11.09 3.6. Estalvi denergia (HE) CTE Part I
Exigncies bsiques destalvi denergia, HE. CTE DB HE Document Bsic
Estalvi dEnergia HE- 0 Limitaci del consum energtic HE-1 Limitaci
de la demanda energtica HE-2 Rendiment de les Installacions
Trmiques HE-3 Eficincia energtica de les installacions dilluminaci
HE-4 Contribuci solar mnima daigua calenta sanitria HE-5 Contribuci
fotovoltaica mnima denergia elctrica RD 314/2006 (BOE 28/3/2006) i
les seves modificacions. Actualitzaci DB HE: Orden FOM/ 1635/2013,
(BOE 12/09/2013) amb correcci derrades (BOE 08/11/2013). Es regula
ladopci de criteris ambientals i decoeficincia en el edificis. D
21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2006 (DOGC: 16/07/2009)
- 17. 10 En els annexes daquest projecte es concreten i
justifiquen les solucions tcniques adoptades per a lassegurament
del compliment de les exigncies bsiques que sestableixen en el Codi
Tcnic de lEdificaci: - Annex A3 Mesures de seguretat - Annex A10
Clcul estructural - Annex A11 Annex de les installacions i serveis
urbanstics 11 4. MANIFESTACI DEL COMPLIMENT DOBRA COMPLETA Segons
larticle 86 del RDL 3/2011, de 14 de novembre, pel qual saprova el
text refs de la Llei de Contracte del Sector Pblic i els articles
13 i 14 del Reglament dobres, activitats i serveis dels ens locals
(Decret 179/1995 del 13 de Juny) es manifesta que: El treball
corresponent al Projecte dexecuci dun aparcament a les hortes de
baix i urbanitzaci de la plaa del Sindicat a Caldes de Montbui
comprn una obra completa. Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas Juny de
2015
- 18. 12 5. PROPOSTA DE CLASSIFICACI DEL CONTRACTISTA Tenint en
compte el volum de lobra a dur a terme, per a la classificaci del
contractista es prenen com a base les segents categories: - C2d: C
edificacions; 2 estructures de formig; categoria d (entre 360.000 i
840.000) - C7c: C edificacions 7 Allaments i impermeabilitzacions;
categoria c (entre 120.000 i 360.000) - K1d: K especials; 1
Fonaments especials; categoria d (entre 360.000 i 840.000) - K6c: K
especials; 6 jardineria i plantacions; categoria c (entre 120.000 i
360.000) Per tant, la categoria resultant s C2d, C7c, K1d, K6c. El
licitador o empresa subcontractada haur de disposar de personal amb
categoria especialista en cadascuna de les rees dinstallacions. Des
del punt de vista de lelectricitat, caldr que es disposi dempresa
especialitzada en aparells de protecci passiva i activa contra
incendis i daparells elevadors. 13 6. TERMINI DEXECUCI DE LES OBRES
Lobra t una durada prevista de 15 mesos. En lAnnex A13 Programa de
desenvolupament dels treballs de lobra es pot veure de manera ms
detallada el desenvolupament de les tasques a realitzar aix com la
seva durada estimada. Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas Juny de
2015
- 19. 14 7. REVISI DE PREUS Quan hagi transcorregut un any des de
ladjudicaci definitiva del contracte i shagi executat, com a mnim,
el 20% del seu import, el preu es revisar anualment de conformitat
amb lndex de Costos del Sector de la Construcci elaborat pel
Ministeri de Foment. En aquest cas, la revisi no podr superar el
85% de variaci experimentada per lndex adoptat. Pere Joan Ravetllat
i Carme Ribas Juny de 2015 15 8. RESUM DEL PRESSUPOST Sadjunta a
continuaci el resum del pressupost on apareix el resum desglossat
per captols. Hi apareixen el cost de lexecuci material de lobra
(PEM), el pressupost dexecuci per contracte (PEC) i pressupost per
al coneixement de ladministraci (PCA). Pere Joan Ravetllat i Carme
Ribas Juny de 2015
- 20. PROJECTE EXECUTIU DUN APARCAMENT SOTERRAT A LES HORTES DE
BAIX I URBANITZACI DE LA PLAA DEL SINDICAT AJUNTAMENT DE CALDES DE
MONTBUI PERE JOAN RAVETLLAT. CARME RIBAS, ARQUITECTES. JULIOL 2015
RESUM DE PRESSUPOST Pg.:23/07/15 1Data: NIVELL 3: SUBCAPITOL Import
Subcapitol 01.01.01 TREBALLS PREVIS I ENDERROCS 16.351,01
Subcapitol 01.01.02 MOVIMENT DE TERRES 26.895,29 Subcapitol
01.01.03 MURS PANTALLA I FONAMENTS 331.232,08 Subcapitol 01.01.04
ESTRUCTURA 433.957,33 Subcapitol 01.01.05 PALETERIA, TANCAMENTS I
DIVISRIES 73.566,21 Subcapitol 01.01.06 COBERTA, ALLAMENTS I
IMPERMEABILITZACIONS 189.453,26 Subcapitol 01.01.07 REVESTIMENTS I
PAVIMENTS INTERIORS 56.348,38 Subcapitol 01.01.08 FUSTERIA I
SERRALLERIA 68.025,85 Subcapitol 01.01.09 EQUIPAMENTS 1.066,15
Subcapitol 01.01.10 INSTAL.LACIONS DE CLIMATITZACI I VENTILACI
8.591,05 Subcapitol 01.01.11 INSTAL.LACIONS D'ELECTRICITAT I
ENLLUMENAT 82.084,33 Subcapitol 01.01.12 INSTAL.LACIONS MECNIQUES
48.408,18 Subcapitol 01.01.13 INSTAL.LACIONS DE COMUNICACIONS I
SEGURETAT 142.621,80 Subcapitol 01.01.17 INSTAL.LACI DE TRANSPORT
15.476,09 Subcapitol 01.01.19 ZONES FORA D'MBIT 12.089,02
Subcapitol 01.01.20 IMPREVISTOS 48.000,00 01.01 EDIFICACICaptol
1.554.166,03 Subcapitol 01.02.14 JARDINERIA 121.639,08 Subcapitol
01.02.15 URBANITZACIO SOBRE APARCAMENT 68.659,14 Subcapitol
01.02.16 URBANITZACIO EXTERIOR 141.939,40 Subcapitol 01.02.18
EQUIPAMENT I MOBILIARI URB 16.553,38 01.02 URBANITZACICaptol
348.791,00 1.902.957,03 NIVELL 2: CAPTOL Import Captol 01.01
EDIFICACI 1.554.166,03 Captol 01.02 URBANITZACI 348.791,00 Captol
01.CQ CONTROL DE QUALITAT 20.651,48 Captol 01.GR GESTI DE RESIDUS
113.217,78 Captol 01.SS SEGURETAT I SALUT 38.361,76 01 Pressupost
EXECUTIUObra 2.075.188,05 2.075.188,05 NIVELL 1: OBRA Import Obra
01 Pressupost EXECUTIU 2.075.188,05 2.075.188,05 EUR
- 21. PROJECTE EXECUTIU DUN APARCAMENT SOTERRAT A LES HORTES DE
BAIX I URBANITZACI DE LA PLAA DEL SINDICAT AJUNTAMENT DE CALDES DE
MONTBUI PERE JOAN RAVETLLAT. CARME RIBAS, ARQUITECTES. JULIOL 2015
PRESSUPOST D'EXECUCI PER CONTRACTE 1Pag. 2.075.188,05PRESSUPOST
D'EXECUCI
MATERIAL.................................................................................................
269.774,4513 % DESPESES GENERALS SOBRE
2.075.188,05...................................................................
6 % BENEFICI INDUSTRIAL SOBRE
2.075.188,05......................................................................
124.511,28 Subtotal 2.469.473,78 21 % IVA SOBRE
2.469.473,78...................................................................................................
518.589,49 TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE 2.988.063,27 Aquest
pressupost d'execuci per contracte puja a la quantitat de: ( DOS
MILIONS NOU-CENTS VUITANTA-VUIT MIL SEIXANTA-TRES EUROS AMB
VINT-I-SET CNTIMS )
- 22. PROJECTE EXECUTIU D'UN APARCAMENT SOTERRAT A LES HORTES DE
BAIX I URBANITZACI DE LA PLAA DEL SINDICAT AJUNTAMENT DE CALDES DE
MONTBUI PERE JOAN RAVETLLAT-CARME RIBAS, ARQUITECTES. JULIOL 2015
PRESSUPOST D'EXECUCI PER AL CONEIXEMENT DE L'ADMINISTRACI
PRESSUPOST D'EXECUCI MATERIAL 2.075.188,05 2.075.188,05 269.774,45
2.075.188,05 124.511,28 Subtotal 2.469.473,78 DESVIAMENT D'UN TRAM
DE LES LINIES DE MT,BT I FO, Carrer Marqus 18.175,33 EXPROPIACI
FINCA REF CAT.0493104DG3009G0001JL 13.309,53 EXPROPIACI FINCA REF
CAT.08033A009001970000EP (incls el 5% premi afecci) 6.832,60
ESCOMESES D'ELECTRICITAT 1.344,42 813,87 403,06 127,49 ... 1.600,00
... 1.760,00 .. 1.200,00 .. 4.325,54 .. 11.280,00 90,00 150,00
400,00 150,00 150,00 940,00 /mes Subtotal 2.529.301,20 2.529.301,20
.. 531.153,25 TOTAL PRESSUPOST PER AL CONEIXEMENT DE L'ADMINISTRACI
3.060.454,45 Aquest PRESSUPOST D'EXECUCI PER AL CONEIXEMENT DE
L'ADMINISTRACI (IVA incls) puja a la quantitat de: Manteniment
sistema de seguretat a central d'alarma 21% IVA SOBRE (TRES MILIONS
SEIXANTA MIL QUATRE-CENTS CINQUANTA-QUATRE EUROS AMB QUARANTA-CINC
CNTIMS) ESCOMESA A LA XARXA PBLICA D'AIGUA DE AFS 2 PANELLS
INFORMATIUS DE PLACES LLIURES ESCOMESA DE TELEFONIA ESTIMACI DEL
PRESSUPOST ANUAL DE MANTENIMENT DE LES INSTAL.LACIONS DE
L'APARCAMENT Neteja Manteniment aparell elevador Manteniment
instal.lacions BT Manteniment software informtic de gesti de
control d'accs 13% DESPESES GENERALS SOBRE 6% BENEFICI INDUSTRIAL
SOBRE Escomesa a la xarxa pblica per connexi quadre d'aparcament
per un subministrament elctric de baixa tensi per una potncia de
24,24 kW Escomesa a la xarxa pblica per connexi quadre d'aparcament
per un subministrament elctric de baixa tensi per una potncia de
10,39 kW Escomesa a la xarxa pblica per ampliaci quadre
d'enllumenat pblic Q60 per una ampliaci de potncia en baixa tensi
de 2,07 kW ESCOMESA A LA XARXA PBLICA D'AIGUA AF EXTINCI
INCENDIS
- 23. II. ANNEXES A LA MEMRIA
- 24. A1. NORMATIVA URBANSTICA I NORMATIVA TCNICA NORMATIVA
URBANSTICA Dins lmbit de projecte trobem 3 tipus de qualificaci del
sl: espais lliures, vial i equipaments. En el plnol 03.1 Compliment
de normativa es pot observar de manera grfica la distribuci de
qualificacions dins lmbit. El present expedient contempla la
urbanitzaci provisional de la Plaa del Sindicat, qualificada pel
POUM com a sistema dequipaments sense s especfic (clau E). Malgrat
aix, els responsables municipals han expressat que a la llarga
aquesta qualificaci ser canviada per passar a ser qualificat com a
espai verd. Normativa urbanstica: Els parmetres urbanstics
especfics estan determinats pel Pla dordenaci urbanstica municipal
i per les seves modificacions: - Modificaci puntual del Pla
dordenaci urbanstica municipal, referent al subsl dels sistemes de
comunicacions, espais lliure i equipaments, de Caldes de Montbui,
aprovada el 16 de desembre de 2010. - Modificaci puntual del Pla
dordenaci urbanstica municipal pel canvi de classificaci urbanstica
duns terrenys destinats a sistemes urbanstics al Raval Canyelles de
Caldes de Montbui, aprovada el 19 de mar de 2015 (DOGC de data
18/06/2015). Daquestes sen deriva el compliment dels segents
parmetres urbanstics: La utilitzaci del subsl per a s daparcament
es perms. La seva profunditat mxima s de 10m, equivalents a tres
plantes soterrades a partir de la coberta de ledificaci, habilitada
com a espai pblic. Per sota de la profunditat mxima permesa sadmet
la installaci de xarxes de serveis que siguin compatibles amb ls
del sl. Els murs perimtrics de laparcament se separaran un mnim de
2 m dels edificis de lentorn. Els accessos a laparcament shan de
situar de manera que es mantingui laccs rodat als sls privats amb
els qu limita. Shan de mantenir les amplades de les voreres.
Ocupaci del sl: Ocupables en soterrani fins a 100% de la superfcie
total. Limitant a un mxim del 5% docupaci dels cossos daccs a
laparcament. Condicions de laparcament: - Cada plaa de garatge en
bateria tindr un espai configurat per un mnim de 2,20 x 4,50 m. Si
s en filera ser de 2,00 x 5,50 m. Aquest espai estar exempt de
pilars i altres elements constructius que disminueixin la seva
capacitat. Sadmet un 5% de places de dimensions redudes de 2,00 x
4,00 m. - 1 vehicle cada 100 de la seva capacitat total per a
vehicles que transporten passatgers minusvlids amb una amplada
mnima de 3,30 m. - Lalada mnima per als aparcaments coberts s de
2,30 m. - Pendent mxim de la rampa ser del 20%. Des de laccs de la
via pblica el tram inicial de 4 m amb una pendent no superior al
8%. - Laccs als aparcaments de ms de 40 places tindr una amplada
mnima de 5 metres, o b nhi haur dos de 3 metres damplada cadascun.
- Si la rampa daccs suposa una trajectria en corba, el rad de la
corba mnim ser de 6 metres mesurats a leix de la rampa. - Quan
laccs a la rampa es faci des dun vial damplada inferior a 6 metres,
es disposar un tram inicial de 4 metres de fondria amb una amplada
de 4 metres. - Per facilitar laccs de minusvlids als aparcaments
pblics ser necessari que la planta on sestableixi la reserva e
places esmentada anteriorment estigui dotada amb un ascensor o b
una rampa, amb les condicions establertes pel Decret 135/1995, de
24 de mar que desplega la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de
promoci de laccessibilitat i de supressi de barreres
arquitectniques, i daprovaci del codi daccessibilitat. - En tots
els aparcaments de ms de 10 places es preveur accs per a vianants
des de lexterior separat dels vehicles, o adequadament protegit.
Lamplada mnima daquest accs ser dun metre. Els espais lliures
pblics shauran dordenar prioritriament amb elements durbanitzaci
propis per a ls a qu es destinen i que sn fonamentalment arbrat i
jardineria, aigua i el mobiliari urb corresponent. En aquells parcs
i jardins urbans que mantinguin una coberta de vegetaci autctona,
la seva ordenaci garantir la conservaci daquestes caracterstiques.
Les edificacions i installacions en aquest sistema hauran de
respectar les masses arbries existents. Les installacions i
construccions no perjudicaran la qualitat de la jardineria i
larbrat, ni limitaran els recorreguts interns a travs dels parcs.
Shi permet la construcci dedificacions cobertes per obertes pels
laterals (prgoles, porxades, glorietes...) sense cap tipus de
delimitaci de superfcie, ocupaci, altura... destinades a ls pblic
amb la finalitat duna millor utilitzaci dels parcs i el seu
embelliment. Sadmeten les edificacions i les installacions obertes
o amb porxada, per a la prctica esportiva o jocs infantils.
Posteriorment, un pla especial o el projecte durbanitzaci
complementari corresponent definiran les delimitacions daquests
tipus de construccions obertes i lleugeres, destinades a ls de la
zona verda pblica, amb la finalitat de millorar la seva utilitzaci.
Per altra banda, les edificacions obertes o tancades destinades a
un servei dins de la zona verda amb un s compatible segons larticle
183, podran ocupar fins un mxim del 2% de la superfcie total de
lmbit, amb un mxim de 150 m2 . En aquests supsits ledificaci no
superar laltura de 3 m i haur de quedar ben integrada en lentorn.
Es podr autoritzar laccs a les edificacions ds privat a travs del
sl qualificat de sistema despais lliures. Sadjunten a continuaci
els documents: - Modificaci puntual del Pla dordenaci urbanstica
municipal, referent al subsl dels sistemes de comunicacions, espais
lliure i equipaments, de Caldes de Montbui, aprovada el 16 de
desembre de 2010. - DOGC de data 18/06/2015, amb EDICTE de 12 de
juny de 2015, sobre un acord de la Comissi Territorial d'Urbanisme
de Barcelona referent al municipi de Caldes de Montbui: Modificaci
puntual del Pla dordenaci urbanstica municipal pel canvi de
classificaci urbanstica duns terrenys destinats a sistemes
urbanstics al Raval Canyelles de Caldes de Montbui, aprovada el 19
de mar de 2015.
- 25. DISPOSICIONS DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT
EDICTE de 12 de juny de 2015, sobre un acord de la Comissi
Territorial d'Urbanisme de Barcelona referent al municipi de Caldes
de Montbui. La Comissi Territorial dUrbanisme de Barcelona, en la
sessi de 19 de mar de 2015, va adoptar, entre altres, lacord
segent: Exp.: 2012/046468/ B Modificaci puntual del Pla d'ordenaci
urbanstica municipal per al canvi de classificaci urbanstica d'uns
terrenys destinats a sistemes urbanstics al Raval Canyelles, en el
terme municipal de Caldes de Montbui Vist linforme proposta dels
Serveis Tcnics, i dacord amb els fonaments que shi exposen, aquesta
Comissi acorda: 1 Aprovar definitivament la Modificaci puntual del
Pla d'ordenaci urbanstica municipal per al canvi de classificaci
urbanstica d'uns terrenys destinats a sistemes urbanstics al Raval
Canyelles, del municipi de Caldes de Montbui, promoguda i tramesa
per lAjuntament, incorporant dofici les prescripcions segents: 1.1
Sincorporen com a normatives les conclusions de lestudi dimpacte
paisatgstic justificatiu. 1.2 Es mant el percentatge docupaci per
als cossos daccs a laparcament que estableixen els articles 184 i
185 del planejament vigent. 2 Publicar la part dispositiva daquest
acord i les normes urbanstiques corresponents al DOGC, a lefecte de
la seva executivitat immediata, tal com indica larticle 106 del
Text refs de la Llei durbanisme, aprovat pel Decret legislatiu
1/2010, de 3 dagost, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer.
3 Comunicar-ho a lAjuntament. Contra aquest acord, que es refereix
a una disposici administrativa de carcter general, es pot
interposar recurs contencis administratiu davant la Sala
Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justcia de
Catalunya en el termini de dos mesos a comptar de l'endem de la
notificaci o la publicaci al Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya, de conformitat amb el que preveuen l'article 107.3 de la
Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les
administracions pbliques i del procediment administratiu com, i els
articles 10, 25 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol,
reguladora de la jurisdicci contenciosa administrativa, sens
perjudici que els particulars puguin interposar qualsevol altre
recurs que considerin procedent, i de la possibilitat que tenen els
ajuntaments i altres administracions pbliques de formular el
requeriment previ que preveu l'article 44 de la Llei 29/1998, de 13
de juliol, reguladora de la jurisdicci contenciosa administrativa.
En el cas de formular requeriment, aquest s'entendr rebutjat si,
dins el mes segent a la recepci, no s contestat. En aquest supsit,
el termini de dos mesos per a la interposici del recurs contencis
administratiu es comptar de l'endem del dia en qu es rebi la
comunicaci de l'acord exprs o del dia en qu s'entengui rebutjat
presumptament. Consulta i informaci de l'expedient DL B
38014-2007ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc L'expedient
restar, per a la consulta i la informaci que preveu l'article 107
del Text refs de la Llei d'urbanisme, modificat per la Llei 3/2012,
de 22 de febrer, a larxiu de planejament de la Direcci General
dOrdenaci del Territori i Urbanisme del Departament de Territori i
Sostenibilitat, avinguda Josep Tarradellas, 2-6, 08029 Barcelona,
de 9.30 h a 13.30 h, de dilluns a divendres feiners. S'inclou a
continuaci l'enlla al Registre de Planejament Urbanstic de
Catalunya, que permet la consulta telemtica i immediata del
contingut dels documents que conformen l'instrument de planejament
urbanstic aprovat amb plena garantia d'autenticitat i integritat,
en virtut del que preveuen la disposici addicional quarta de la
Llei 2/2007, de 5 de juny, del Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya, i l'article 103.3 del Text refs de la Llei d'urbanisme
modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer:
http://tes.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?
reqCode=veureFitxa&codiPublic=2012/46468/B&set-locale=ca
Barcelona, 12 de juny de 2015 M. Teresa Mant Prats Secretria de la
Comissi Territorial dUrbanisme de Barcelona Annex Normes
urbanstiques de la Modificaci puntual del Pla d'ordenaci urbanstica
municipal per al canvi de classificaci urbanstica d'uns terrenys
destinats a sistemes urbanstics al Raval Canyelles, del municipi de
Caldes de Montbui (Vegeu la imatge al final del document)
NNUU_cat.pdf (15.166.014) DL B 38014-2007ISSN 1988-298X
http://www.gencat.cat/dogc
- 26. DL B 38014-2007ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL
B 38014-2007ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc
- 27. DL B 38014-2007ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL
B 38014-2007ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc
- 28. DL B 38014-2007ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL
B 38014-2007ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc
- 29. NORMATIVA TCNICA El projecte dna compliment a la segent
normativa: - Ley de Ordenacin de la Edificacin, LOE Ley 38/1999
(BOE: 06/11/1999), modificaci: Ley 52/2002,(BOE 31/12/2002).
Modificada pels Pressupostos generals de lestat per a lany 2003.
art. 105 - Codi Tcnic de lEdificaci CTE RD 314/2006, de 17 de mar
de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE
23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/04/2009) i les seves
correccions derrades (BOE 20/12/2007 i 25/01/2008). RD 173/10 pel
que es modifica el Codi tcnic de ledificaci, en matria
daccessibilitat i no discriminaci a persones amb discapacitat. (BOE
11/03/2010) - Desarrollo de la Directiva 89/106/CEE de productos de
la construccin RD 1630/1992 modificat pel RD 1329/1995 (marcatge CE
dels productes, equips i sistemes) - Normas para la redaccin de
proyectos y direccin de obras de edificacin D 462/1971 (BOE:
24/03/1971), modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85) - Normas sobre
el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificacin O
9/06/1971 (BOE: 17/06/1971) correcci derrors (BOE: 6/7/71)
modificada per lO. 14/06/1991 (BOE: 24/07/1991) - Llibre dOrdres i
visites D 461/1997, d11 de mar - Certificado final de direccin de
obras D 462/1971 (BOE: 24/03/1971) - Ley de Contratos del sector
pblico Ley 30/2007 (BOE: 31/10/2007) - Desarrollo parcial de la Ley
30/2007, de Contratos del Sector pblico RD 817/2009 (BOE:
15/05/2009) - Llei de lObra pblica Llei 3/2007 (DOGC:
06/07/2007)
- 30. A2. SOSTENIBILITAT A continuaci es justifiquen i descriuen
les principals decisions de disseny i els valors del projecte
dedificaci i durbanitzaci en matria de sostenibilitat. 1.
Formalitzaci de ledifici i selecci de materials i sistemes
constructius Ledifici proposat per a contenir laparcament es
planteja a partir del concepte daterrassament de les hortes entre
la cota alta de la vila i la cota baixa de la llera de la riera. De
fet, la faana de ledifici semi-soterrat es situa en continutat amb
la resta de murs de contenci que consoliden la posici de cornisa
del nucli central de la vila. Perqu la faana alteri el mnim
possible lactual alat des de la riera sha proposat construir-la amb
gabions de pedra local, permetent una major integraci a lentorn.
Les dues plantes de laparcament tenen un petit desplaament entre
elles, provocant un porxo i laparici duna ombra que suavitza el
possible impacte de la seva alada. La nova construcci substitueix
aproximadament el volum de terres actual i recupera la coberta com
a espai til per a ser plantat de nou. 2. Disseny de mesures actives
i passives adaptades al lloc La coberta de laparcament, amb 1 metre
de terres per a ser plantades, s una mesura que no noms t valor des
del punt de vista histric i paisatgstic, sin tamb des duna
perspectiva de sostenibilitat ambiental, ja que mant lhbitat
natural preexistent. La nova construcci es situa fora de la zona de
policia i de lmbit dinundabilitat de la Riera de Caldes, de manera
que no altera la hidrologia. La Plaa del Sindicat sha previst
bsicament amb acabat de saul que permet el filtratge natural de les
aiges cap al fretic. Les aiges captades a la coberta enjardinada en
forma dhorts didctics es condueixen a travs de ledifici de
laparcament cap a la Squia existent entre les hortes. Amb una
intervenci posterior, fcilment es podrien acumular a les basses per
a ser utilitzades per al reg dhortes. 3. Utilitzaci de sistemes
energtics eficients que minimitzin els consums Tot lenllumenat nou,
tant de lespai pblic com de linterior de laparcament, est previst
amb tecnologia LED pel seu consum redut. A les escales i espais
interiors de laparcament es preveu la installaci de detectors de
presncia. Laparcament sha dissenyat amb ventilaci natural oposada,
per un costat a travs de la faana, i per laltre, mitjanant
ventilacions a travs de murets i bancs. Aquesta situaci ha perms
evitar la necessitat de comptar amb sistemes mecnics de ventilaci
forada, amb la consegent reducci de la inversi i consums de
ledifici. 4. Optimitzaci funcional de laparcament La organitzaci de
laparcament amb passads central i dues bandes corregudes de places
per a lestacionament de cotxes permet obtenir un rendiment ptim de
lespai emprat. Donat el nmero de places obtingudes, una sola rampa
dentrada i sortida s suficient. En la futura ampliaci es comptar
amb un nou accs que no requereix cap nova rampa, aprofitant la
prolongaci del carrer Marqus. Un nic nucli per a vianants dna
compliment als requeriments daccessibilitat a laparcament, ja que
es completa amb dues portes que funcionen com a sortides devacuaci
a dues terrasses diferents de les hortes. 5. Vegetaci amb espcies
autctones A la zona de coberta de laparcament sha volgut recrear el
paisatge de les hortes per afegint un valor didctic al conjunt.
Shan proposat espcies agrupades en tres captols: comestibles;
aromtiques i medicinals; i txtils, de tenyir i cosmtiques. Quasi
totes les espcies prescrites per als tres grups sn autctones amb
alguna excepci com el cot i amb poques necessitats hdriques. Els
arbres que acompanyen la zona dhortes sn tots autctons i pretenen
reposar alguns exemples que ara ja hi ha en el lloc, ms daltres que
es troben en espais propers. Bsicament sn ametllers, figueres,
nogueres, oliveres i algun altre tipus darbre fruiter. A la plaa es
continua la plantaci de sfores existent en la zona darrera lesglsia
i safegeixen moreres bordes per donar ombra a lrea de jocs
infantils. Tamb es preveu plantar algunes plantes enfiladisses com
les que ja hi ha en els actuals murs de les hortes (heura i vinya
verge). 6. Facilitat de manteniment El conjunt de la urbanitzaci
preveu la seva durabilitat en lelecci dels materials emprats:
prefabricats de formig dalta qualitat, pedra, ma cermic i baranes
galvanitzades i dacer inoxidable. La prescripci de molta superfcie
tova (saul i vegetaci) obliga quasi exclusivament al manteniment
propi de la plantaci. El saul es preveu estabilitzat amb additius
per a evitar la formaci de reguerots i deformacions. Els murs de
gabions de pedra que constitueixen la major part de les noves
faanes no sn susceptibles dadmetre pintades ni altres tipus de
vandalisme. Els petits murs de tancament del badalot, al ser de
totxo vidriat tamb sn poc susceptibles de rebre actes de vandalisme
com pintades. En lannex A19. INSTRUCCIONS D'S I MANTENIMENT
sincorpora informaci relativa als costos de manteniment de les
installacions de laparcament, a partir duna estimaci aproximada del
pressupost mensual, calculat per a una anualitat.
- 31. A3. MESURES DE SEGURETAT L'activitat es troba subjecte al
control preventiu de l'Administraci de la Generalitat en matria de
seguretat i prevenci d'incendis (Llei 3/2010 de 18 de febrer).
Sadjunta a continuaci una MEMRIA DEL COMPLIMENT DE LA NORMATIVA DE
CONDICIONS DE PROTECCI CONTRA INCENDIS. Aquest annex es presenta
tamb com una separata del present Projecte Executiu per tal de ser
lliurat al Departament corresponent. Independentment de les
exigncies bsiques que amb l'objectiu de reduir a lmits acceptables
el risc dels usuaris de l'edifici davant un incendi d'origen
accidental, es justifica a continuaci el compliment de la resta de
les seccions del DB SUA. Es justifiquen a continuaci el compliment
de la resta de les seccions del DB SUA. SUA-2 Seguretat enfront al
risc dimpacte o enganxades Impacte Laltura lliure s superior a
2,20m en totes les zones de circulaci, i no es preveuen elements
sortints ni volats. Els vidres existents en zones amb risc dimpacte
estaran formats per elements laminats o trempats que resisteixin
sense trencament un impacte de nivell 3 conforme a la norma UNE EN
12600:2003. SUA-4 Seguretat enfront al risc causat per illuminaci
inadequada Enllumenat normal en zones de circulaci La luminncia
mnima ser de 20lux en zones exteriors i de 50lux en els espais
interiors de laparcament. El factor duniformitat ser del 40% com a
mnim. Enllumenat demergncia Es disposar enllumenat demergncia en
totes les portes de sortida, portes en recorreguts devacuaci,
escales, canvis de nivell i canvis de direcci en passadissos i
interseccions. En els plnols dinstallacions i la memria especfica
hi ha els clculs i disposici de les llumeneres. SUA-7 Seguretat
enfront al risc causat per vehicles en moviment Caracterstiques
constructives Es disposar d'un espai d'accs i espera en la
incorporaci de laparcament a l'exterior, amb una profunditat de 4,5
m com a mnim i un pendent del 5% com a mxim. No es preveu un
recorregut per a vianants en la rampa per a vehicles. Protecci de
recorreguts de vianants Com que el projecte no preveu plantes
d'aparcament amb capacitat ms gran que 200 vehicles o amb superfcie
ms gran que 5.000 m2, no cal identificar els itineraris de vianants
mitjanant un paviment diferenciat. Senyalitzaci 1- Cal senyalitzar,
conforme al que estableix el codi de la circulaci: a) el sentit de
la circulaci i les sortides; b) la velocitat mxima de circulaci de
20 km/h; c) les zones de trnsit i pas de vianants, a les vies o
rampes de circulaci i accs; 2- Les zones destinades a
emmagatzematge i a crrega o descrrega han d'estar senyalitzades i
delimitades mitjanant marques vials o pintures en el paviment. 3-
En els accessos de vehicles a vials exteriors des d'establiments
d's aparcament es disposaran dispositius que alertin el conductor
de la presncia de vianants a les proximitats de aquests accessos.
Els dispositius d'alerta al conductor de la presncia de vianants
poden consistir en miralls, detectors de moviment, indicadors
lluminosos de presncia, etc.
- 32. MEMRIA COMPLIMENT NORMATIVA PROTECCI CONTRA INCENDIS Ref.:
06515_ANNEX CTE-SI APARCAMENT PBLIC CALDES MEMRIA DEL COMPLIMENT DE
LA NORMATIVA DE CONDICIONS DE PROTECCI CONTRA INCENDIS ABRIL 2015
APARCAMENT DE CALDES MEMRIA COMPLIMENT NORMATIVA PROTECCI CONTRA
INCENDIS Ref.: 06515_ANNEX CTE-SI NDEX NDEX 2 0. OBJECTE DEL
PROJECTE 4 1. REFERNCIES NORMATIVES 5 2. DADES GENERALS 6 2.1.
TCNIC REDACTOR I RESPONSABLE DEL PROJECTE 6 2.2. DESCRIPCI DE
LEDIFICI 6 2.2.1. Ubicaci de ledifici i relaci respecte vens 6
2.2.2. Descripci de ledifici 7 2.2.3. Usos contemplats en ledifici
7 3. LMITS A LEXTENSI DE LINCENDI 8 3.1. SECTORITZACI INTERIOR
IMPLANTADA 8 3.1.1. Superfcies mximes permeses dels sectors
dincendi 8 3.1.2. Compartimentaci en sectors dincendi 8 3.1.3.
Comportament davant el foc de parets, sostres i portes 8 3.2.
RESISTNCIA AL FOC DE LESTRUCTURA 11 3.3. REACCI AL FOC DELS
MATERIALS 12 3.4. LOCALS DE RISC ESPECIAL 13 3.4.1. Identificaci
dels locals de risc especial 13 3.4.2. Evacuaci 13 4. EVACUACI DELS
OCUPANTS 14 4.1. COMPATIBILITAT DELS ELEMENTS DEVACUACI 14 4.2.
ALADES DEVACUACI 14 4.2.1. Evacuaci ascendent 14 4.3. CLCUL DE
LOCUPACI 14 4.4. NMERO DE SORTIDES I RECORREGUTS DEVACUACI 15
4.4.1. Caracterstiques de les sortides de planta 15 5. Evacuaci de
persones amb discapacitat en cas dincendi 15 5.1. DIMENSIONAMENT
DELS ELEMENTS DEVACUACI 15 5.1.1. Dimensionament de portes i passos
15 5.1.2. Dimensionament de passadissos 16 5.1.3. Dimensionament de
les escales devacuaci 16 5.2. PROTECCI DE LES ESCALES I VESTBULS
DINDEPENDNCIA 16 5.2.1. Protecci de les escales 16 5.2.2.
Caracterstiques de les escales 17 5.2.3. Protecci dels vestbuls
dindependncia 18 5.2.4. Ventilaci escales protegides i especialment
protegides interiors 18 5.3. SENYALITZACI I ENLLUMENAT DEMERGNCIA
21 5.3.1. Senyalitzaci dels mitjans devacuaci 21 5.3.2. Enllumenat
demergncia 22 5.4. ESPAI EXTERIOR SEGUR 23
- 33. APARCAMENT DE CALDES MEMRIA COMPLIMENT NORMATIVA PROTECCI
CONTRA INCENDIS Ref.: 06515_ANNEX CTE-SI 5.5. CONTROL DE FUM DE
LAPARCAMENT 23 5.5.1. Aparcament 24 66. ACCESSIBILITAT 24 6.1.1.
Accessibilitat a lexterior de ledifici 25 6.1.2. Places aparcament
reservades 25 6.1.3. Places reservades 25 6.1.4. Serveis higinics
accessibles 26 6.1.5. Senyalitzaci 26 7. INSTALLACIONS DE PROTECCI
CONTRA INCENDI 28 7.1. EXTINTORS PORTTILS 28 7.2. BOQUES DINCENDI
EQUIPADES (BIES) 29 7.3. SISTEMA DE DETECCI I DALARMA 29 7.4.
SENYALITZACI DE LES INSTALLACIONS MANUALS DE PROTECCI CONTRA
INCENDIS 30 8. ACCESSIBILITAT PER A BOMBERS 31 8.1. APROXIMACI I
ENTORN 31 8.1.1. Accessos 31 8.1.2. Aproximaci als edificis:
carrers dintervenci 31 8.1.3. Entorn dels edificis 31 9. PLA
DAUTOPROTECCI 33 9.1.1. Plnols actualitzats de ledifici 33 9.1.2.
Documentaci 33 PLNOLS 35 APARCAMENT DE CALDES MEMRIA COMPLIMENT
NORMATIVA PROTECCI CONTRA INCENDIS Ref.: 06515_ANNEX CTE-SI 00.
OBJECTE DEL PROJECTE El Codi Tcnic de lEdificaci, en endavant CCTE,
s el marc normatiu pel que es regulen les exigncies bsiques de
qualitat que han de complir els edificis i les seves installacions
durant la projecci, construcci, manteniment i utilitzaci a fi de
satisfer els requeriments bsics de seguretat i habitabilitat. El
Document Bsic de Seguretat en cas dIncendi (SSI) estableix les
exigncies bsiques amb lobjectiu de reduir a lmits acceptables el
risc dels usuaris de ledifici davant un incendi dorigen accidental,
complementant-se amb les exigncies prpies dutilitzaci requerides en
el Document Bsic de Seguretat dUtilitzaci i Accessibilitat (SSUA) i
les exigncies prpies de salubritat requerides en el Document Bsic
de Salubritat (HHS). La present memria t com a objectiu la
demostraci del compliment de les exigncies recollides en el CTE aix
com altres normatives daplicaci relacionades amb la protecci contra
incendis incloent tot el contingut mnim sollicitat per la
DGPEIS.
- 34. APARCAMENT DE CALDES MEMRIA COMPLIMENT NORMATIVA PROTECCI
CONTRA INCENDIS Ref.: 06515_ANNEX CTE-SI 11. REFERNCIES NORMATIVES
Codi Tcnic de lEdificaci: Documents Bsics SI-SU-HS en el que es
refereix a les condicions de protecci contra incendis en els
edificis. Reial Decret 314/2006, del 17 de mar, del Ministeri de
Foment (BOE nm. 74, 28/03/2006). Ordre VIV/984/2009 de 15 dabril
per la que es modifiquen determinats documents bsics del Codi Tcnic
de lEdificaci (BOE nm. 99, 23/04/2009). RD 173/2010, de 19 de
febrer, pel que es modifica el CTE en matria de accessibilitat i no
discriminaci de les persones amb discapacitat (BOE 11 de Mar de
2010). Llei 3/2010 de prevenci i seguretat en matria dincendis en
establiments, activitats, infrastructures i edificis, de 10 de Mar
de 2010 (BOPC 636). Reglament dinstallacions de protecci contra
incendis. Real Decret 1942/1993, de 5 de novembre, del Ministeri
dIndstria i Energia (BOE nm. 298, 14/12/1993) (CE BOE nm. 109,
07/05/1994) Normes de procediment i desenvolupament del Reial
Decret 1942/1993 i es revisen els annexes i els seus ndexs. Ordre
de 16 dabril de 1998 (BOE nm. 101, 28/04/1998). Reglament de
Seguretat contra incendis en els establiments industrials. Reial
Decret 2267/2004, de 3 de desembre (BOE nm. 303, 17/12/2004). Norma
Bsica dAutoprotecci, aprovada pel Reial Decret 393/2007 de 23 de
mar i publicada en el BOE nm. 72 de 24 de mar de 2007 que deroga
lOrdre de 29 de novembre de 1984 del Ministeri de lInterior. (BOE
nm. 49, de 26/02/1985) sobre Manual dautoprotecci per al
desenvolupament del Pla dEmergncia. Disposicions mnimes en matria
de senyalitzaci de seguretat i salut en el treball. Reial Decret
485/1997, de 14 dabril del Ministeri de treball i afers socials.
(BOE nm. 97 de 23/04/1997). Reial Decret 312/2005, del 18 de mar,
pel que saprova la classificaci dels productes de construcci i dels
elements constructius en funci de les seves propietats de reacci i
de resistncia al foc.(BOE nm. 79, 02/04/2005) Instruccions tcniques
complementries publicades per la DGPEIS. Normes tcniques dmbit
estatal o europeu (normes UNE, UNE EN...) esmentades en les
anteriors normatives i reglamentacions i guies tcniques daplicaci
en prevenci i seguretat en matria dincendis (TINCSCI...).
APARCAMENT DE CALDES MEMRIA COMPLIMENT NORMATIVA PROTECCI CONTRA
INCENDIS Ref.: 06515_ANNEX CTE-SI 22. DADES GENERALS 2.1. TCNIC
REDACTOR I RESPONSABLE DEL PROJECTE El tcnic redactor del present
projecte de compliment de les condicions de protecci contra incendi
s el Sr. JJuan Gallostra Isern collegiat nm.. 7.949 amb domicili
professional a c/ Comte d Urgell , n 240 , 4 planta Barcelona,
08036 i telfon: 93 600 49 00. 2.2. DESCRIPCI DE LEDIFICI Ledifici
consta de dos nivells: Planta soterrani 1 amb: - Aparcament - Sales
control - Serveis - Accessos principals Plantes soterrani 2 amb: -
Aparcament - Accessos 2.2.1. Ubicaci de ledifici i relaci respecte
vens Ledifici est situat a la zona de les Hortes a Caldes de
Montbui. Les coordenades U.T.M.(31N) sn: COORDENADES U.T.M.. X:
430377 Y: 4609409
- 35. APARCAMENT DE CALDES MEMRIA COMPLIMENT NORMATIVA PROTECCI
CONTRA INCENDIS Ref.: 06515_ANNEX CTE-SI 22.2.2. Descripci de
ledifici La distribuci de nivells i plantes s la segent, PLANTA
SUPERFCIE m2 SOTERRANI --1 2.073 SOTERRANI --2 2.003 2.2.3. Usos
contemplats en ledifici Ledifici, destinat a lactivitat daparcament
pblic considera subjecte a les seccions ds daparcament del CTE, a
ms dels apartats generals daquesta normativa. APARCAMENT DE CALDES
MEMRIA COMPLIMENT NORMATIVA PROTECCI CONTRA INCENDIS Ref.:
06515_ANNEX CTE-SI 33. LMITS A LEXTENSI DE LINCENDI 3.1.
SECTORITZACI INTERIOR IMPLANTADA 3.1.1. Superfcies mximes permeses
dels sectors dincendi Laparcament nicament es troba dividit en un
nic sector dincendi amb una superfcie inferior als 22.500 m2 en
compliment dels requisits recollits en la Taula 1.1 de la secci SI1
del CTE. 3.1.2. Compartimentaci en sectors dincendi Amb carcter
general, es consideren sectors independents els elements de la
construcci en tot ledifici segents: Locals de risc especial.
Vestbuls dindependncia. Caixes daparells elevadors que comuniquin
sectors diferents. Caixes descales protegides. Muntants
dinstallacions. Sectors dincendi Planta s del Sector conforme CTE
Superfcie (m) R /EI SI.1 -1 Aparcament 1.830 120/120 SI.1 -2
Aparcament 1.870 120/120 3.1.3. Comportament davant el foc de
parets, sostres i portes En compliment dels requisits recollits a
la Taula 1.2 de la secci SI1 del CTE; Els sectors dincendi de les
plantes de soterrani, tenen una resistncia al foc de les parets
superior a EEI120. La resistncia al foc del sl s funci de ls al que
estigui destinada la zona existent en la planta inferior. Quan el
sostre separi duna planta superior, ha de tenir almenys la mateixa
resistncia al foc que sexigeix a les parets per amb la
caracterstica REI en lloc de EI, al tractar-se dun element portant
i compartimentador dincendis. En canvi quan sigui una coberta no
destinada a activitat alguna ni prevista per a ser utilitzada en
evacuaci, no precisa tenir una funci de compartimentaci dincendis,
pel que noms ha daportar la resistncia al foc R que li correspongui
com element estructural, excepte les franges a que fa referncia el
captol 2 de la Secci SI3 en les que dita resistncia ha de ser
REI.Les parets que
- 36. APARCAMENT DE CALDES MEMRIA COMPLIMENT NORMATIVA PROTECCI
CONTRA INCENDIS Ref.: 06515_ANNEX CTE-SI delimiten les escales i
passadissos protegits i els vestbuls dindependncia tenen com a mnim
un grau de resistncia al foc EI 120. Els elements constructius que
delimiten les caixes daparells elevadors tenen com a mnim un grau
de resistncia al foc (EI) igual al dels sectors que comunica.Les
portes de pas entre sectors dincendi tenen un grau de resistncia al
foc EI2 t-C5 sent tt al menys igual a la meitat del temps de
resistncia exigit a la paret en la que es troba; o b a una quarta
part en cas de disposar de vestbuls dindependncia. Els ascensors
disposaran de portes E30 o b de vestbuls dindependncia en cada accs
excepte quan laccs sigui a un local de risc especial o a una zona
ds aparcament requerint en aquests casos disposar de vestbul
dindependncia. Les portes i tapes de registre de patis
dinstallacions tenen un grau de resistncia al foc EI igual a la
meitat de lexigit a les parets delimitadores del pati. Les portes
EI2 t-C5 disposen de sistemes de tancament automtic permanent, amb
la finalitat de que sempre estiguin tancats. Les portes de doble
fulla han destar a ms equipades amb un dispositiu de coordinaci
daquestes fulles. En el cas de portes que separen zones de pas
habitual aquestes podran estar retingudes per electroimants que
permetran el tancament en cas de senyal dalarma des del sistema de
detecci automtica dincendis, per manca de corrent o per desbloqueig
manual. Tots aquests mecanismes seran conformes a les normes UNE
especificades en lapartat IV de la introducci del document SI del
CTE. Les portes corredisses i enrotllables que separen sectors
dincendi i que estan retingudes per electroimants, permetran el
tancament en cas de senyal dalarma des del sistema de detecci
automtica dincendis, per manca de corrent o per desbloqueig manual.
3.1.3.1. Resistncia al foc dels elements constructius Les
condicions de resistncia al foc dels elements constructius shan de
complir acreditant la classe que sindica en la taula segent
recollida en lannex V del RD 312/2005 pel que saprova la
classificaci dels productes de construcci i els elements
constructius en funci de les seves propietats de reacci i
resistncia davant el foc. APARCAMENT DE CALDES MEMRIA COMPLIMENT
NORMATIVA PROTECCI CONTRA INCENDIS Ref.: 06515_ANNEX CTE-SI TTipus
delements constructiu Classe que sha dacreditar conforme a lannex
III del RD 312/2005 (1) Portants sense funci de separaci davant el
foc Rt Portants amb funci de separaci davant el foc REIt Ret
Particions amb funci de separaci davant el foc EIt Et Sostres amb
resistncia intrnseca al foc EIt Faana (murs cortina) i murs
exteriors (inclosos elements de vidre) EIt Et Sls elevats REIt-f
Sistemes dobturaci de penetracions de cables i canonades EIt Portes
i elements practicables resistents al foc i dispositius de
tancament EI2-Ct(2) E-Ct(2) Portes de pis dascensor Et(3) Conductes
i patis per a installacions i serveis EIt Sistemes dobturaci
(segellat) de penetracions de cables i canonades EIt Conductes de
ventilaci i comportes resistents al foc (exclosos els utilitzats en
sistemes dextracci de calor i fum) EIt Conductes i comportes per a
control de fum i calor en un nic sector E600 t Conductes i
comportes resistents al foc per a control de fum i calor en ms dun
sector dincendi EIt Comportes per a control de fum en ms dun sector
dincendi EIt Extractors mecnics (ventiladors) de calor i fum F400t
(4) (1) (t = temps en minuts) Veure lannex III (RD 312/2005 pel que
saprova la classificaci dels productes de construcci i els elements
constructius en funci de les seves propietats de reacci i
resistncia davant el foc) i altres parmetres addicionals que puguin
figurar en la classificaci de cada tipus delement constructiu. (2)
Mentre no estigui disponible la norma que defineix el procediment
dassaig que permeti assignar el parmetre C, indicatiu de la
qualitat de tancament automtic, a la classificaci de les portes
resistents al foc, sacceptar labsncia daquest parmetre, sempre i
quan les portes tinguin un sistema de tancament automtic segons
sestableix en lAnnex III apartat 5.2.1 del RD 312/2005.
- 37. APARCAMENT DE CALDES MEMRIA COMPLIMENT NORMATIVA PROTECCI
CONTRA INCENDIS Ref.: 06515_ANNEX CTE-SI (3) Conforme a la norma
UNE EN 81-58:2004, Regles de seguretat per a la construcci i
installaci dascensors. Exmens i assaigs part 58: Assaig de
resistncia al foc de les portes de pis. (4) Conforme a la norma UNE
EN 12101-3:2002, Sistemes de control de fums i calor. Part 3.
Especificacions per a airejadors extractors de fums i calor
mecnics. Saportaran els documents justificatius de que els
materials constructius utilitzats compleixen les condicions R, E i
EI exigides en el CTE. Els materials constructius dissenyats en el
projecte darquitectura es contrastaran amb els valors dels Annexes
C a F del document SI del CTE referents a resistncia al foc
delements de formig, acer, fusta i fbrica respectivament. La resta
de materials a installar durant la fase de construcci hauran
daportar els documents acreditatius de la seva adequaci a les
condicions exigides, entregant-se en un document final dobra.
33.1.3.2. Espais ocults i passos dinstallacions La resistncia al
foc dels elements separadors entre sectors, es complir tamb en els
espais ocults tals com falsos sostres, muntants dinstallacions,
cmeres i trobada delements constructius per mitj de materials
degudament homologats, excepte quan aquests estiguin
compartimentats respecte als primers al menys amb la mateixa
resistncia al foc. Els forats de pas dinstallacions entre sectors
dincendis de ms de 50 cm2 es segellaran amb un dispositiu
intumescent dobturaci adequat a cada installaci, fins aconseguir el
mateix grau de resistncia al foc (EI) que els elements
compartimentadors dels sectors afectats; i utilitzant productes
segelladors homologats, a base de morters, massilles i silicones
ignfugues o altres productes intumescents. Els conductes
dinstallacions disposaran en els punts on travessin diferents
sectors dincendis de comportes tallafocs del mateix grau de
resistncia al foc (EI) que els elements compartimentadors dels
sectors afectats, laccionament de les quals es produir
indistintament per un senyal del sistema de detecci automtica
dincendis o pel termofusible que porta incorporat; sent la seva
recrrega manual. Cas contrari els conductes passants tindran una
resistncia al foc al menys igual a la de lelement travessat. 3.2.
RESISTNCIA AL FOC DE LESTRUCTURA Els sectors dincendi de les
plantes de soterrani, tenen una resistncia al foc dels elements
estructurals superior a RR120, en compliment de la Taula 3.1 de la
secci SI6 del CTE. APARCAMENT DE CALDES MEMRIA COMPLIMENT NORMATIVA
PROTECCI CONTRA INCENDIS Ref.: 06515_ANNEX CTE-SI Els elements
estructurals duna escala o passads protegit continguts en el
recinte seran com a mnim RR30. En el cas de les escales
especialment protegides (E.1) no sexigeix resistncia al foc als
elements estructurals. Els forjats que separen sectors dincendi
tenen un grau de resistncia al foc (REI) amb un valor al menys
igual a lestabilitat al foc (R) en tractar-se dun element portant i
compartimentador dincendis. Els elements estructurals de les
escales exteriors exemptes no precisen complir cap grau de
resistncia al foc (R). Saportaran els documents justificatius de
que els materials constructius utilitzats compleixen les condicions
R, E i EI exigides en el CTE. Els materials constructius dissenyats
en el projecte darquitectura es contrastaran amb els valors dels
Annexes C a F del document SI del CTE referents a resistncia al foc
delements de formig, acer, fusta i fbrica respectivament. 3.3.
REACCI AL FOC DELS MATERIALS Els materials utilitzats per a
revestiment o acabat que superin el 5% de les superfcies totals del
conjunt de les parets, del conjunt dels sostres o del conjunt dels
sls del recinte considerat han de complir les condicions de reacci
al foc establertes en la taula 4.1 de larticle 4 de la secci SI1
del CTE i seran com a mnim de les classes segents, En recintes
protegits i en zones ocupables destinades a permanncia o circulaci
de persones: PARETS I SOSTRES SL RECINTES PROTEGITS (PASSADISSOS
PROTEGITS, ESCALES PROTEGIDES I ESPECIALMENT PROTEGIDES) B-s1,d0
CFL-s1 En espais ocults no estancs tals com patis dinstallacions,
falsos sostres i sls elevats, o que sent estancs continguin
installacions susceptibles diniciar o de propagar un incendi,
PARETS I SOSTRES SL ESPAIS OCULTS NO ESTANCS B-s3,d0 BFL-s2 En
aparcaments i locals de risc especial PARETS I SOSTRES SL
APARCAMENTS B-s1,d0 BFL-s1 LOCALS DE RISC ESPECIAL B-s1,d0
BFL-s1
- 38. APARCAMENT DE CALDES MEMRIA COMP