Post on 29-Jun-2015
transcript
PROJECTE PATI
1. Justificació
2. Descripció del centre-alumnat
2.1. Recursos humans
2.2 Recursos materials
2.3 Alumnat
3. Objectius
4. Comissió pati
4.1 Membres
4.2 Funcions
5. Organització
5.1 Espais
5.2 Temporització (calendari, horari, guàrdies...)
5.3 Encarregats
5.4 Dies de pluja
6. Mediació (normes i protocol)
7. Activitats
8. Avaluació
1. JUSTIFICACIÓ
La finalitat de l’elaboració d’aquest projecte ve donada a partir de la necessitat de
fomentar un pati actiu, millorar la convivència escolar i oferir alternatives als jocs
de sempre.
2. DESCRIPCIÓ CENTRE-ALUMNES
L’escola Misericòrdia és un centre d’atenció educativa preferent (CAEP) d’una línia.
Està situada en un barri perifèric de la ciutat de Reus. La tipologia de l’alumnat és
diversa perquè presenta diferents condicions socials i culturals,essent el seu nivell
sòcio-econòmic mitjà-baix. En aquests moments hi ha aproximadament un 50% de
famílies de procedència estrangera.
3. OBJECTIUS:
1. Potenciar un pati actiu i saludable.
2. Millorar la convivència.
3. Fomentar la solució pacífica de conflictes.
4. Donar eines als alumnes per a que aprenguin a ser autònoms i a prendre
decisions.
5. Aprendre diferents tipus de jocs.
6. Afavorir la creativitat a través del joc.
4. COMISSIÓ DE PATI:
● MEMBRES:
○ 1 mestre/a de cada cicle, preferiblement que no sigui el coordinador
de cicle.
○ Mestres especialistes.
○ Si es considera oportú, es faran reunions amb els delegats/ades de
cada classe.
● FUNCIONS:
○ Organitzar el temps d’esbarjo:
■ Fer un buidatge de les normes del NOFC que fan referència al
pati i fer-les arribar als tutors.
■ Decidir quin material es requerirà per a les activitats
planificades.
■ Organitzar la pista polivalent (minitennis, bàsquet i futbol-sala).
■ Anomenar responsables temporals del material de pati.
■ Sistematitzar el treball dins l’aula dels diferents jocs a partir
de les propostes de cada cicle (implicació de totes les àrees/
mestres).
■ Establir un mecanisme de resolució de conflictes a través de
l’assignació de mediadors/es. (bústia al vestíbul on puguin
expressar el conflicte)
■ Fer una proposta d’activitats alternatives a l’aula per als dies de
pluja.
■ Portar un control de material de pati que és necessari per aquell
trimestre.
■ Animar a la resta del claustre perquè s’impliqui amb el projecte
de pati.
■ Recollir i valorar les propostes de l’alumnat i del claustre, a
través dels delegats/des de les aules.
■ Fer un seguiment i propostes de millora del projecte i dels
objectius a assolir.
5. ORGANITZACIÓ:
● ESPAIS:
○ Aula de psicomotricitat: disponibilitat per dies i cicles.
○ Pista polivalent: disponibilitat per dies i cicles.
○ Pista de volley: disponibilitat per dies i cicles.
○ Jocs pintats (twister, xapes, xerranca, abecedari, tres en ratlla,
escacs)
● CALENDARI, HORARIS I GUÀRDIES DE MESTRES
- Calendari trimestral de jocs i material que surt al pati.
- Horari: Infantil (10:30 a 11:00) i Primària (11:00 a 11:30)
- Guàrdies. Les estipulades a l’inici de curs.
● ENCARREGATS
- Encarregats de treure i recollir el material. S’establirà un sistema rotatiu.
● DIES DE PLUJA
- Alternatives de jocs a l’aula.
6. MEDIACIÓ, NORMES I PROTOCOL:
- Creació del càrrec de mediador al grup classe de 3r fins a 6è. El càrrec serà
rotatiu. La finalitat d’aquesta figura és ajudar a solucionar els problemes que
sorgeixen a l’hora del pati entre alumnes de cursos iguals o inferiors. Aquesta tasca
serà supervisada per un adult quan sigui necessari. Els mediadors estaran al pati
amb un pitrall (dorsal) per tal de ser identificats amb facilitat. Els mediadors han
de calmar a les parts implicades, escoltar les diferents versions, intentar trobar
una solució justa, pacífica i consensuada. en cas que la mediació no sigui possible,
l’adult intervindrà.
-Caldrà seguir les normes estipulades al NOFC:
- Cada tutor es fa responsable de recordar les normes que la comissió li haurà
proporcionat.
7. ACTIVITATS:
El projecte pretén fer un recull d’activitats que es poden fer al pati a disposició de
la comunitat educativa. A continuació presentem una mostra:
Nombre de jugadors Cicle destinatari Material Nom del joc
De 2 a 6 aprox.
Tots Saquet de sorra o
pedra i la xerranca
dibuixada a terra
XERRANCA
Funcionament del joc
Les mides dels requadres depenen de l’edat dels nens, de manera que puguin anar
al quadrat següent d’un salt. S’hi juga amb un marcador, normalment una pedreta
(un palet) o un saquet de sorra. El primer jugador llença el seu marcador al primer
quadrat. Ha d’anar a parar dins del quadrat sense tocar cap línia. Si no és així, el
jugador perd el torn. Si el jugador el llença bé, ha de saltar dins el requadre a peu
coix. Quan el jugador arriba al final del dibuix (el darrer requadre), es gira i salta
de quadre en quadre en sentit contrari i s’atura per recollir la seva pedra. El
jugador continua tirant la seva pedra en un quadrat i continuant de la mateixa
manera. Perd el torn si salta damunt d’una línia, es descuida un quadrat o perd
l’equilibri. Ha de repetir la seqüència quan li torni a tocar. El primer jugador que
completa tot el recorregut per cada requadre numerat de la “Xerranca” és el
guanyador.
Nombre de jugadors: Cicle destinatari: Material: Nom del joc:
A partir de dos A partir de P5 Reciclat (gots,
taps…) TRES EN RATLLA
Funcionament del joc:
L'objectiu és aconseguir posar tres peces sobre el tauler (de 3 per 3 posicions)
de manera que estiguen en línia recta (horitzontal, vertical o diagonal).
Nombre de jugadors: Cicle destinatari: Material: Nom del joc:
A partir de quatre A partir de P5 Pilotes FOUR SQUARE
Funcionament del joc: ENLLAÇ
Nombre de jugadors: Cicle destinatari: Material: Nom del joc:
De dos a quatre
A partir de P3
Dues “ruletes”
indicant colors i
extremitats.
TWISTER
Funcionament del joc
Una catifa on hi veiem dibuixats cercles de diferents colors i una ruleta. La ruleta està dividida en
4 parts, que corresponen; al peu dret, a l'esquerra, a la mà dreta i a l'esquerra. Cada part té tots
els colors que es troben en la catifa.
El primer jugador ha de fer girar la ruleta, aquesta indica on ha de posar les extremitats. Per
exemple peu dret sobre el color blau. El següent jugador ha de fer girar la ruleta, observar què ha
tocat i col·locar-se sobre els llocs indicats, fent que pugui entortolligar-se amb l'altre jugador.
Així successivament, quan tots els jugador estiguin ja sobre la catifa, es repetirà l'operació. Fent
que el primer jugador torni a girar la ruleta però no podrà moure's del punt on es trobava. Tot
això s'ha d'aconseguir sense caure sinó el jugador quedarà eliminat.
Nombre de
jugadors: Cicle destinatari:
Material:
Nom del joc:
D’un a deu. A partir de P5 Segons variant del
joc.
ABECEDARI i les
variants.
Funcionament del joc
L’Abecedari que hi ha pintat al pati ofereix vàries possibilitats de joc:
1.El bàsic seria el propi abecedari (llegir-lo, memoritzar-lo, caminar per les
lletres, comptar vocals i consonants…).
2. Formar paraules: l’alumnat pot anar confegint paraules passant en ordre per
cadascuna de les lletres. La resta de jugadors han d’encertar la paraula. Per
jugar-hi es poden fer servir diferents mètodes:
2.a. Paraules amb taps numerats: dos jugadors pensen una paraula cadascun i han
de posar els taps numerats ordenats fins a formar-la. Es compten les lletres que
la componen, es treballa la consciència fonològica, es mira si hi ha algun dígraf…
Es pregunta la paraula a un nen /a i si l’encerta serà el seu torn per formar una
nova paraula.
2.b Frases amb taps numerats: igual que la modalitat anterior però es preparan
uns taps diferents per assenyalar la separació de paraules.
2.c. Respondre preguntes, relacionar conceptes: es fan dos equips, i a la vegada
cada equip es divideix en dos grups. Un dels dos grups té el foli de preguntes
/conceptes i l’altre grup té etiquetes amb les respostes /conceptes. Un a un, els
jugadors del grup que té les respostes va a l’abecedari i “escriu” la paraula que li
ha tocat. La resta del seu equip ha de “llegir-la” i anotar-la al seu full de
preguntes/conceptes al lloc corresponent. El primer equip que completi el full de
preguntes/conceptes, guanya. Per exemple, es pot fer amb “països-capitals”,
“ingredients-plats”, “singulars-plurals”... O proposar preguntes de resposta curta i
directa.
Aquestes són algunes de les propostes que es poden posar en pràctica fent servir
l’Abecedari, que es poden ampliar o simplificar.
Nom del joc: Cicle destinatari: Material: Nombre de jugadors:
3x3
Bàsquet Mitjà i Superior Pilota de bàsquet Sis
Funcionament del joc:
Nombre de
jugadors: Cicle destinatari: Material: Nom del joc:
A partir d’1.
A partir de P5 escales CEL, MAR I TERRA
Nom del joc:
Bomba
Cicle destinatari:
A partir de P4
Material:
una pilota de
plàstic
Nombre de jugadors:
Un grup de mínim 6 o 7
persones.
Funcionament del joc
La bomba és un joc col·lectiu que es pot jugar tant a l’interior com a l’exterior.
Consisteix en formar una rotllana i escollir un jugador per fer de rellotge de la
bomba. Un cop triat, normalment el professor li diu un número, que en aquest cas
li direm X, mentre aquest es col·loca al mig de la rotllana assegut amb els ulls
tancats. Aquest va contant fins a X i els altres jugadors de la rotllana es van
passant la pilota tant ràpid com poden sense que toqui al terra i canviant de sentit
quan el del mig de la rotllana ho anuncia. Quan falten 10 segons per arribar a X el
jugador del mig diu “la bomba s’acosta” i un cop ha arribat a X crida “BOMBA!”.
El jugador que tenia la pilota en el moment de l’explosió s’asseu al terra amb les
cames obertes. Per passar la pilota, els jugadors del seu costat hauran de posar
un peu entre les cames del que està assegut.
Es repeteix el joc fins que queda un únic jugador dret.
S’hi poden fer les variants que es vulguin depenent del gust de cada grup.
Nom del joc:
Aranya peluda
Cicle destinatari:
des de P5
Material:
Pista polivalent
Nombre de jugadors:
a partir de 2
Funcionament del joc:
Hi ha una ratlla on es col·loca un/a alumne/a. La resta hauran de creuar aquesta
ratlla sense ser agafats. Qui sigui agafat passa a parar-la. El joc s'acaba quan
tothom ha estat agafat.Regles:
Els que paren han de tenir sempre un peu damunt la ratlla.
Només poden pivotar endavant o endarrera.
Nom del joc:
Policies i lladres
Cicle destinatari:
a partir de cicle
inicial
Material:
Nombre de jugadors:
mínim 2 jugadors/es
Funcionament del joc
Un equip són els policies i han d'atrapar als lladres, que es desplacen lliurement
per l'espai. Els policies que toquin un lladre l'han de portar a una zona que és la
presó, d'on no poden sortir fins que no siguin salvats per un altre lladre. Un parell
de policies es queden vigilant la presó per evitar que salvin als presoners. Si un
lladre aconsegueix salvar els seus companys, se salven tots els que estiguin
agafats de les mans formant una cadena.
Nom del joc:
Escacs
Cicle destinatari:
A partir de 6 anys
Material:
taulell pintat al
terra i fitxes (gots
amb els dibuixos,
fetes pels alumnes
amb material
reciclat).
Nombre de jugadors:
2 mínim.
També poden jugar
per equips.
Funcionament del joc
Cadascun dels dos jugadors disposa de 16 peces. Per diferenciar-les, les d'un
jugador són de color clar i se les anomena les blanques i les de l'altre són de color
fosc, i son anomenades les negres. N'hi ha de 6 tipus diferents; cada jugador té:
vuit peons, dues torres (també anomenades antigament rocs, d'on deriva la
paraula enroc), dos cavalls, dos alfils, una dama (també anomenada de vegades
reina) i un rei.
● El Peó simbolitza un soldat d'infanteria: el malnom significa "(soldat)
que va a peu". És la peça de menys valor i és una figura que representa
una persona estilitzada, d'estatura petita. Quan es promou o "corona"
(quan un peó arriba fins a l'última línia del tauler) el peó pot
transformar-se en la peça que hom desitgi, exceptuant el rei o un altre
peó.
● La Torre simbolitza una fortificació, tot i que més probablement devia
referir-se a una torre d'assalt mòbil de les que usaven per assaltar les
muralles a l'edat mitjana, ja que en aquella època es deia "roca", a un
carro de guerra -i encara avui, a la processó de corpus de València,
s'anomena així a un carro triomfal-. De fet, aquests mots provenen de
l'àrab "roc", que significa "carro". La figura representa una torre
emmerletada. Antigament se l'anomenava «roc», paraula de la qual
procedeixen enroc i enrocar.
● El Cavall simbolitza l'arma de cavalleria i la peça és una figura que
representa el coll i el cap d'un cavall.
● L' Alfil simbolitza un oficial de l'exèrcit o un funcionari mitjà, per això
en algunes llengües és anomenat «el bisbe». Originàriament era un
elefant, de fet el nom català prové de l'àrab "al fil", الفيل, «l'elefant». La
figura representa una persona estilitzada, d'estatura mitjana,
normalment amb mitra o elm.
● La Dama simbolitza el primer ministre o un alt funcionari, per això és
anomenada «emir» en el món àrab, però convertit aquí en la dona del rei.
La figura representa una persona estilitzada, d'alçada gran, normalment
amb diadema. Antigament rebia el nom d'«alferza».
● El Rei simbolitza el cap de l'exèrcit. La peça és una figura que
representa una persona estilitzada, d'alçada gran, normalment amb
turbant o corona que culmina en una creu.
Quan es comença a jugar, se sorteja el color de les peces que tindrà cada
jugador, ja que les blanques comencen a jugar i, per tant, porten la iniciativa del
joc, i tenen un lleuger avantatge. Si els mateixos jugadors fan més partides,
normalment van alternant el color amb el qual juga cadascun, per equilibrar les
oportunitats.
Cada peça té la seva manera específica de moure's, que es conserva al llarg de
tota la partida, amb l'única excepció de les jugades especials: la captura al pas
del peó i l'enroc . Per al neòfit és aconsellable aprendre el moviment de les peces
en l'ordre que apareix aquí.
● La torre
● L'alfil
● La dama
● El cavall
● El peó
● El rei
Als efectes de possibles canvis és molt important saber quin valor té cada peça,
en funció de la seva potència d'atac o defensa en el joc. Tot i que hi ha variacions
en els valors que considera cada autor, i en la pràctica hi ha molts més factors
que considerar a banda del material (com a ara el tipus de posició, l'activitat de la
peça en l'atac/defensa ...), no obstant es poden fixar uns valors estàndards per a
cada peça, prenent el peó com a referència i unitat de mesura:
● Peó: 1 punt
● Cavall: 3 punts
● Alfil: 3 punts
● Torre: 5 punts
● Dama: 9 punts
● Rei: Té valor infinit, ja que la seva pèrdua comporta perdre la partida.
Een situacions concretes, com en un final, com a peça d'atac pot tenir
un valor entre 2 i 3 punts.
Els alfils tenen més valor en posicions obertes que en les tancades, pel fet que
tenen més llibertat de moviments. En posicions tancades, tenen més valor els
cavalls.
Nom del joc:
Dames
Cicle destinatari:
A partir de 5
anys
Material:
Tauler pintat al
terra i fitxes
(fitxes o gots) de
dos colors.
Nombre de jugadors:
2 mínim.
També poden jugar
per equips.
Funcionament del joc
Les dames són jugades per dues persones en un escaquer de 8x8 escacs. La
casella a la dreta de cada jugador és blanca. Cada jugador disposa de 12 peces
d'un mateix color (l'un blanques, l'altre negres) que al principi de la partida es
troben a les caselles negres de les tres files més properes a ell. Es juga per torns
alterns. Comença a jugar el qui porta les blanques. En el seu torn cada jugador
mou una peça pròpia. Les peces es mouen (quan no mengen) una posició endavant
en diagonal a la dreta o a l'esquerra, a una posició adjacent buida.
Quan es menja, les peces salten per damunt d'una peça contrària situada en una
casella adjacent endavant, i van a parar a la casella immediatament següent, que
cal que estigui buida. Les captures es poden encadenar. Això és, si se salta una
peça i des de la posició on ha acabat es pot saltar una altra, es fa. Les peces
menjades no es retiren del tauler fins a acabar el moviment.
Si es pot, el jugador està obligat a menjar (totes les peces possibles). Davant de
diverses opcions, està obligat a menjar el màxim de peces possibles. Davant de
diverses opcions en què es menja la mateixa quantitat de peces, cal triar el
moviment en què es mengi el màxim de dames (vegeu la secció «La dama»).
En el joc més formal, si un jugador no fa una captura possible o no fa la captura
màxima l'altre jugador l'adverteix i està obligat a capturar (el màxim). En el joc
més familiar, en aquest cas, l'altre jugador el deixa fer i quan ha acabat de fer el
moviment erroni l'altre li bufa la peça amb què podia menjar (més). Això és,
l'agafa i la treu del joc. Sovint fa el moviment teatral d'apropar-se-la als llavis i
bufar-li literalment. En el cas que hi hagi dues peces susceptibles de ser bufades
pot triar-ne la que vulgui, però només una. El bufar una peça no constitueix
moviment. O sigui, després de bufar una peça contrària fem el nostre moviment
normal.
Quan una peça acaba un moviment en la darrera renglera de caselles, esdevé una
dama. Això se sol indicar posant-hi una altra peça al damunt (normalment, les
peces de jugar a dames són planes).
Les dames es mouen seguint les diagonals, però tantes caselles buides com vulguin.
Per a capturar salten per damunt d'una peça contrària que pot estar separada de
la dama per una línia de caselles buides, i poden acabar el salt en qualsevol de les
caselles buides que hi hagi darrere de la peça capturada. Com les peces normals,
les dames encadenen les captures, i com elles no treuen les peces capturades fins
a haver acabat totes les captures. Això ara té més sentit, ja que una peça de les
capturades, si la retiréssim abans de temps, podria permetre de capturar-ne
altres.
Com sempre, cal capturar el màxim de peces i en cas de poder triar, on hi hagi
més dames. Si es juga a bufar, les dames també es bufen.
Perd qui es queda sense peces sobre el tauler.
Si quan arriba el torn d'un jugador aquest no pot moure, ja que totes les peces
que li resten en joc estan bloquejades, la partida es considera taules. En algunes
variants locals o familiars, qui no pot moure perd.
Nom del joc:
4 en ratlla.
Cicle destinatari:
a partir de quatre
anys.
Material:
Taulell pintat.
Moltes fitxes de 2
colors diferents.
Nombre de jugadors:
2 mínim.
També poden jugar
per equips.
Funcionament del joc
El joc de col·locar peces d'un mateix color i aconseguir col·locar-ne quatre
d'alineades, en vertical, horitzontal o diagonal.
Nom del joc:
Bombes
Cicle destinatari:
inicial, mitjà i superior
Material:
Folis i boli
Nombre de jugadors:
De dos a vint
Funcionament del joc
Dos equips. A cadascun d’ells, entreguem un foli amb el dibuix de mig tauler d’escacs. Cada equip ha de pintar 10 mines al full (10 rodones).
(Mina)
Un dels equips comença a intentar travessar (d’un en un) el mig tauler d’escacs de filera en filera, intentant no xafar cap mina. Cada membre de l’equip que aconsegueixi travessar, guanya un punt. Quan tots els membres de l’equip hagin intentat pasar, se canvia el rol.
Nom del joc:
la serp
Cicle destinatari:
educació infantil
Material:
corda
Nombre de jugadors:
mínim 2 o 3 jugadors
Funcionament del joc:
Aquest joc de corda és útil per a la iniciació al salt. Consisteix en que dos nens o
nenes paren i agafen la corda per cada un dels extrems. Deixen plana la corda al
terra i la saccegen imitant el moviment de la serp. Els altres nens han de saltar de
banda a banda sense trepitjar la serp per “els pot mossegar”, si la trepitgen
intercanvien els papers amb els que estan parant.
Nom del joc:
el rellotge i variant
Cicle destinatari:
cicle inicial i mitja
Material:
corda
Nombre de jugadors:
13 jugadors
Funcionament del joc:
1. El rellotge I: Un/a para, deixa la corda estirada al terra i gira sobre ell
mateix imitant les agulles del rellotge amb la corda. Els altres participants es
reparteixen al voltant del que para i han d’evitar que els toqui la corda quan
aquesta arriba a la seva “hora”. Si mentre està girant la corda un participant la
trepitja o la toca passa al centre a parar.
2. El rellotge I:Per jugar al joc del rellotge cal establir prèviament el torn en què
saltaran els diferents jugadors. El salt es fa per rondes i a cada una d’elles es fa
tants salts com l’hora que toca. Això vol dir que s’inicia el joc i es diu: la una i tots
els jugadors, un darrere l’altre, van passant i saltant un cop.
Després es diu:les dues i tots saltaran dos cops; així fins les dotze en què
saltaran dotze vegades i finalitza el joc.
Nom del joc:
saltar a corda
Cicle destinatari:
des de inicial fins a
superior
Material:
corda
Nombre de jugadors:
minim 8 o 10 nens/es
Funcionament del joc
Dos jugadors agafen la corda pels extrems i li fan donar voltes. Els altres es
col·loquen en fila per anar passant a saltar. Si un/a no salta quan li toca o s’enreda
amb la corda, es para el joc i aquest passa a remenar la corda. Mentrestant, els
altres canten una cançó: “Maria” “El cocherito lere”, ... i segons com sigui aquesta,
es dóna a la corda un ritme diferent.
Joc simbòlic
Nom del joc:
Fireta
Cicle destinatari:
Parvulari
Material:
Elements de fireta:
olles, coberts,
plats, menjar, etc.
Nombre de jugadors:
Joc individual o
col·lectiu (el nombre
de jugadors variarà en
funció del material
disponible).
Funcionament del joc
El joc simbòlic és una activitat molt important en els nens i nenes de l’etapa
d’educació infantil. Durant l’hora d’esbarjo, els infants disposaran de la fireta. Hi
haurà una classe encarregada de treure i recollir el material.
Nom del joc:
Construccions
Cicle destinatari:
Parvulari
Material:
Blocs de
construcció, peces
apilables, caixes de
diferents mides,
material reciclat,
etc.
Nombre de jugadors:
Joc individual o
col·lectiu (el nombre
de jugadors variarà en
funció del material
disponible).
Funcionament del joc
El joc de les construccions és un dels més realitzats en l’etapa d’educació infantil
pel fet de treballar molts continguts alhora a través de l’acció directa: utilitzen
nocions de lògica-matemàtica (a través de les formes, mides, agrupacions,
seriacions, classificacions, etc.), es desenvolupa el coneixement intuïtiu de les
propietats dels objectes, s'estimula l’experimentació de les relacions
geomètriques, es fomenta la creativitat, imitació i es creen situacions
cooperatives i interaccions que fomenten el llenguatge.
Activitat psicomotriu lliure
Nom del joc:
Xanques, cèrcols,
pilotes
Cicle destinatari:
Parvulari i Cicle
Inicial
Material:
Xanques, cèrcols i
pilotes.
Nombre de jugadors:
Joc individual o
col·lectiu (el nombre
de jugadors variarà en
funció del material
disponible).
Funcionament del joc
En algunes de les sessions de psicomotricitat dutes a terme a l’Escola
Misericòrdia, s’utilitza aquest material (xanques, cèrcols, pilotes, etc.). Els nens i
nenes podran gaudir-ne també a l’hora de pati, de manera lliure i responsable.
Nom del joc:
Bitlles
Cicle destinatari:
A partir de P5
Material:
Bitlles (poden ser
fetes pels nens i
nenes amb
ampolles) i pilota
Nombre de jugadors:
De 2 a 5 jugadors
Funcionament del joc
Aquest joc consisteix a tombar un nombre determinat de bitlles mitjançant el
llançament d'una bola des d'una determinada distància. Els nens i nenes poden
realitzar un taller de confecció de bitlles a partir d’ampolles re-utilitzades.
Nom del joc:
Color-color
Cicle destinatari:
A partir de P3
Material:
No és necessari
cap tipus de
material
Nombre de jugadors:
A partir de 2 jugadors
Funcionament del joc
Un jugador, abans de perseguir els demés, ha de dir “Color, color…” i triar-ne un.
Els demés hauran de córrer a tocar alguna cosa del color esmenat. Si és atrapat,
haurà de parar.
Nom del joc:
El K.O.
Cicle destinatari:
CM i CS
Material:
Dues pilotes de
bàsquet
Nombre de jugadors:
De 2 a 8 jugadors
Funcionament del joc
Es col·loquen tots els nens i nenes en fila davant de la cistella de bàsquet. Els dos
primers disposen de les pilotes. L’objectiu és eliminar el jugador de davant
encistellant abans que ell. Un cop efectuada la cistella, es passa la pilota al
següent jugador de la filera.
8. AVALUACIÓ
La comissió de pati valorarà si els objectius marcats al projecte inicial s’han assolit
o no i farà les propostes de millora pertinents.