Post on 15-Jan-2016
description
transcript
Propera parada, Drassanes de Barcelona
Durant segles les Drassanes han presidit la façana marítima de Barcelona i són visibles a molts dels
gravats que en diferents èpoques s’han fet de la Ciutat.
El primer de preveure la necessitat de bastir unes noves drassanes més grans que les que Barcelona ja
tenia va ser Jaume I el 1243.
L’edifici va ser construït gràcies al recolzament econòmic de la Corona d’Aragó, el Govern de la Ciutat
(anomenat Consell de Cent) i de la Diputació del General (nom històric de la Generalitat de Catalunya).
Aquest suport queda clarament reflectit a determinats espais de les drassanes, on es poden apreciar els
escuts de les diferents institucions que van col·laborar en la seva construcció, que quedava ran de mar i
fora muralla.
Escut de Pere III el Cerimoniós Escut de la Diputació del General Escut del Consell de CentEscut Reial
Vista de les Drassanes ReialsAchille Battistuzzi. 1872.Pintura sobre tela MMB
L'origen de les Drassanes Reials de Barcelona ve determinat per
l'expansió marítima que la Corona d'Aragó desenvolupà als segles XIII,
XIV i XV.
Una de les tipologies de vaixells que més s’hi
varen construir van ser galeres, embarcacions
de guerra per excel·lència de l’Edat Antiga fins
al segle XVII. Se sap que al segle XVII a les
Drassanes s'hi podien bastir fins a trenta
galeres alhora sense problemes d'espai o
d'operaris.
Dibuix d’una galeraAutor desconegutSegle XVIII MMB
Rèplica a escala 1:1 de la Galera Reial de Don Joan d’Àustria, que va ser la nau capitana de la Batalla de Lepant (1571) i havia estat construïda a les Drassanes Reials Realitzada al Museu Marítim l’any 1971 MMB
El sistema constructiu de les
Drassanes es basa en l’arc
diafragma.
Enfilats sobre pilars d’uns 6 m
d’alçària, aquests arcs
semicirculars permeten de
cobrir grans espais, sense
necessitat de massa parets ni
pilars.
L’intradós, el punt més alt, se
situa a 13 metres.
Drassanes Reials de BarcelonaVista de les naus gòtiquesArxiu fotogràfic MMB
El resultat és l’obtenció d’àmplies sales quadrangulars
que tendeixen a donar la sensació d’espai únic.
Aquesta estructura, anomenada de saló, és una de les
característiques més singulars del gòtic català, tant de
les arquitectures civils com, també, de les grans
catedrals.
Drassanes Reials de BarcelonaSala Marquès de ComillasArxiu fotogràfic MMB
En un inici les Drassanes varen tenir una
planta gairebé rectangular, amb una torre
de defensa a cada angle, de les quals ens
n’han arribat dues gairebé intactes.
Drassanes Reials de BarcelonaTorres del segle XIIIArxiu fotogràfic MMB
Drassanes Reials de Barcelona. Avinguda del Paral·lel. Arxiu fotogràfic MMB
El recinte de les Drassanes estava emmurallat i encara hi ha alguns trams on la muralla és visible.
A principis del segle XVII la Generalitat amplià les Drassanes amb les naus projectades que no s’havien
arribat a bastir, alhora que segurament va enderrocar part de la primitiva façana marítima fent, d’aquesta
manera, que fossin arcs interns de les naus els que actuessin de façana, tal i com pot veure’s actualment.
Per continuar l’obra es va seguir el mateix estil gòtic de les naus ja construïdes.
Maqueta del conjunt arquitectònic de les Drassanes ReialsMMB
Després de la Guerra dels Segadors la corona castellana
se n'apropià i les dotà d'un baluard.
Edifici Drassanes Reials de Barcelona i Baluard del Rei Arxiu fotogràfic MMB
El Jardí del Baluard, generalment tancat al públic, pot visitar-se en aquesta activitat i en festivitats assenyaladesArxiu fotogràfic MMB
Després de la Guerra de Successió les Drassanes van anar perdent paulatinament el seu ús inicial i
varen combinar la construcció naval amb dues casernes: una de una de cavalleria i l’altra d’infanteria.
Drassanes Reials de Barcelona. Mestrança d'artilleria. 1882.Arxiu fotogràfic MMB
L’any 1745 es va suprimir el cos de
galeres i es va abandonar
definitivament la construcció naval.
L’edifici va passar a fer-se servir
només per a usos militars.
Edifici Drassanes Reials de Barcelona Mestrança d’Artilleria1910Arxiu fotogràfic MMB
Vista de les Drassanes amb xemeneia, quan s’utilitzava com a fàbrica d’armamentArxiu fotogràfic MMB
A més de les casernes aquest bastiment arquitectònic també es va destinar a la fabricació de
peces d’artilleria i a dipòsit d’armes.
Fabricació d’armament a l’interior de les Drassanes Reials de BarcelonaArxiu fotogràfic MMB
Drassanes Reials de Barcelona. Parc d'Artilleria. Operaris treballant al tallerArxiu fotogràfic MMB
Drassanes Reials de Barcelona Façana de mar - 1895Arxiu fotogràfic MMB
Vista aèria de les Drassanes Reials de BarcelonaCa 1900 Arxiu fotogràfic MMB
L’any 1935 l’exèrcit abandona les
Drassanes i en plena guerra civil es
decideix que esdevinguin la seu del nou
Museu Marítim de Catalunya
Drassanes Reials de Barcelona. Museu Marítim de Catalunya. 1936 Arxiu fotogràfic MMB
Acabada la Guerra el Museu va passar a formar part de la
Diputació de Barcelona i va ser inaugurat de nou amb el nom de
Museo Marítimo de Barcelona el 18 de gener de 1941.
Arxiu fotogràfic MMB
Entrada principal del Museu Marítim, que actualment es fa per l'edifici de Pere IV ubicada al Jardí del Rei
Arxiu fotogràfic MMB
El 5 de maig de 1976, el conjunt de les Drassanes es declara Monument Històric Artístic de caràcter
nacional.
L’any 1994 es crea el Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona, format per la
Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i l’Autoritat Portuària de Barcelona que té com a
objecte la salvaguarda de l’edifici i la gestió del Museu.
Actualment les Drassanes estan en fase de restauració i millora de l’edifici. D’altra banda, s’està treballant
en la renovació de la museografia del Museu Marítim.