Post on 03-Jan-2016
transcript
1
Tanit Sanmartín Roig (2A)
Tutor: Josep Maria Núñez
11/01/2012
2
INTRODUCCIÓ L’objectiu d’aquest treball és fer un recull de les diferents plantes medicinals i
comestibles que es poden trobar al terme municipal de Molló per tal de conèixer millor
la flora de l’entorn.
He intentat centrar-me en les plantes que es troben en estat silvestre, de manera que les
poques plantes cultivades que apareixen en el treball les he inclòs perquè, degut a l’ús
que en fa la gent del poble, m’ha semblat interessant que hi figuressin.
El principal motiu que m’ha dut a escollir aquest tema ha estat veure la gran quantitat de
plantes que, tot i estar al nostre abast, molta gent desconeixem. En començar el treball
només utilitzava una vintena de plantes. A mesura que he anat entrevistant gent i que he
anat recorrent tot el terme municipal de Molló, però, m’he anat adonant de la petita
proporció que representen envers l’enorme diversitat que n’hi ha. El fet que hagi escollit
el municipi de Molló i no un altre es deu únicament a que és on visc, i he preferit
conèixer la flora que m’envolta de manera més immediata abans que una altra de més
llunyana.
Vista de Molló des del Serrat del Perer
3
Situació Molló és un municipi situat en el Pirineu Oriental. Es troba dins la comarca del
Ripollès. Aquesta pertany a la demarcació de Girona i limita a l’est amb la Garrotxa, al
sud amb Osona, a l’oest amb el Berguedà i amb la Cerdanya i al nord amb França. Es
troba, doncs, al nord-est de Catalunya.
Molló està situat al nord-est de la comarca del Ripollès. Limita al nord i a l’est amb dos
municipis francesos: Prats de Molló i La Preste. Al sud limita amb Camprodon i a l’oest
amb Llanars i amb Setcases. Té una superfície de 43,1 km², dins la qual hi ha tres nuclis
de població: Molló, Espinavell i Fabert i sis veïnats de població més dispersa: La
Ginestosa, Els Grells, Can Solà, Moixons, El Riveral i Favars. El 2010 els habitants
totals eren 354, havent-hi una densitat de població de 8,2 hab./km².
Situació de la comarca del Ripollès dins de Catalunya i situació del municipi de Molló dins del Ripollès.
4
Clima
Molló té un clima mediterrani pirinenc, és a dir, un clima humit amb precipitacions
repartides de forma irregular al llarg de l’any. Les estacions on es produeixen més
precipitacions són la primavera i la tardor. Durant aquestes dues estacions les
precipitacions no solen ser molt intenses, però sí contínues. La primavera, a més, sol ser
fresca (les temperatures mitjanes rarament arriben als 10ºC) i no és estrany que es
produeixi alguna nevada intensa. L’estiu sol ser força sec, no obstant, són freqüents les
tempestes de tarda (sobretot durant el mes d’agost) que poden deixar quantitats molt
abundants en poques hores. No és gaire calorós, les mitjanes no solen passar dels 20ºC,
ja que, tot i que el sol és fort, a les nits refresca. La tardor és fresca i ventosa, amb
nombrosos dies solejats, tot i les abundants precipitacions. Les primeres nevades se
solen produir a finals de novembre. L’hivern és fred, amb fortes glaçades a les nits però
dies clars. És l’estació més seca.
L’amplitud tèrmica anual sol ser d’uns 14-16ºC. La part sud-est del municipi presenta
una temperatura mitjana anual d’uns 9-10º, la resta del municipi, en canvi, presenta una
mitjana anual d’uns 7-8º.
Climograma de Molló (2010)
0
1020
3040
5060
7080
90100
110120
130140
150
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
mesos
tem
pera
tura
(ºC
)
0
2040
6080
100120
140160
180200
220240
260280
300
prec
ipita
cion
s (m
m)
temperatura (ºC)
precipitacions (mm)
G F M A M J J A S O N D
Tm: 7,6ºC Precip. anual: 1273,2mm
Gràfica de les temperatures i precipitacions de l’any 2010 a partir de les dades diàries de l’estació meteorològica de Fabert que es troben a la pàgina del Servei Meteorològic de Catalunya.
5
Hidrografia
El principal riu és el Ritort, un afluent del Ter, el qual neix sota les Roques d’en Mercer,
a la part sud-est del Costabona i a uns 1.650m d’altitud. Travessa el municipi de nord-
oest a sud passant per Espinavell i pel veïnat del Riberal i continua en direcció a
Camprodon, on s’uneix amb el Ter. Tot i portar aigua durant tot l’any té un cabdal
bastant irregular: a la primavera, quan es fon la neu, i a la tardor amb les precipitacions
té un cabdal elevat; a l’hivern el sol tenir regular però baix i a l’estiu el té baix amb
grans revingudes quan es produeixen tempestes intenses.
A part del Ritort, al terme municipal de Molló hi ha nombrosos torrents. Els més
destacables degut a la seva llargada i al seu cabdal són, de nord a sud: el torrent de La
Casassa, el torrent de Fabert, el torrent de la Font de l’Espatllat, el torrent de la
Ginestosa i el torrent de l’Avellaneda. Tots ells desemboquen al Ritort.
Vegetació
La vegetació és molt variada, ja que tant hi podem trobar boscos subalpins de pi negre
com alzines pròpies del clima mediterrani. Això, provoca que la vegetació de la part
nord sigui molt diferent de la que es troba a la part més sud del municipi. De forma
molt esquemàtica es pot considerar que a la part nord la vegetació predominant són els
prats subalpins amb ginebrons de no gaire alçada, nerets en els llocs més humits i boscs
de pi negre amb algun boix. A mida que es va perdent altitud es troben avetoses i boscs
d’arbres caducifolis (cal destacar les fagedes, les avellanedes i els boscs mixtos amb
freixes i pollancres) amb un sotabosc de boixos i de ginebrons de més alçada, també
comencen a predominar els prats amb falgueres i ginestes. Finalment, a la part més sud,
es troba alguna alzina, roures i nombrosos boixos, a més de falgueres i d’algun ginebró.
Utilització de les plantes de l’entorn
Prat de l’estatge subalpí (amb boscs de pi negre) i prat de dalla de la zona més sud del municipi (amb un roure a la part dreta de la fotografia).
6
Utilització de les plantes de l’entorn
La utilització de remeis naturals per guarir malalties ha minvat en les darreres dècades
en el territori estudiat. Això ha comportat que molta gent desconegui gran part dels usos
dels vegetals que l’envolten, molts components dels quals formen part de les pastilles,
xarops i pomades que es venen avui dia a les farmàcies. Les plantes utilitzades per
majoria de la gent de Molló són poques en comparació amb la gran varietat que hi ha.
No obstant, encara hi ha persones que n’utilitzen per a les cures d’urgència i per guarir o
prevenir diferents malalties. La majoria d’aquesta gent fan servir els remeis casolans
que els hi han explicat o els que veien preparar als seus pares o familiars quan ells eren
petits. Gràcies a ells, els coneixements dels antics herbolaris no s’han acabat de perdre.
Una de les principals causes per les quals la utilització de plantes medicinals ha anat
minvant al llarg del temps ha estat, segurament, la millora dels accessos a la zona. Tal
com recorda la gent gran que ha viscut tota la vida a Molló, abans no hi havia metge al
poble i, degut a la falta de vies de comunicació, aquest tardava en poder atendre als
pacients i a vegades ni tan sols podia arribar fins on es trobava el malalt. Això
provocava que cadascú s’espavilés i tingués a punt remeis per estar preparat en cas que
algú es posés malalt o hi hagués algun accident. Avui dia, gràcies als avenços de la
medicina i a les millores en les vies de comunicació, la gent pot disposar de
medicaments i d’atenció mèdica amb certa facilitat. Ara, doncs, resulta més fàcil
prendre una pastilla o un xarop que, per exemple, anar a recol·lectar flors de Verbascum
pulverulentum (Cua de Guilla com en diuen aquí) a l’època en què està florit, assecar-
les i preparar-se una infusió quan es té tos.
Avui dia, però, també hi comença a haver alguns joves que, malgrat veure que la gent
del seu entorn utilitza poc les plantes, s’interessen pel el tema i miren d’aprendre sobre
l’anomenada medecina alternativa.
Diferents herbes guardades en bosses de roba
7
Estructura del treball Aquest treball l’he dividit en tres parts principals:
-En la primera explico, de manera resumida, les formes més freqüents de preparar els
remeis per a ús intern i per a ús extern.
-En la titulada “Catàleg de plantes medicinals i comestibles” és on hi ha les fitxes de les
plantes, ordenades pel nom científic. Cada fitxa l’he dividit en dues parts ben
diferenciades:
-En la primera indico:
-El nom científic
-El nom comú en català
-El nom comú en castellà
-El nom comú en angles
També faig una breu descripció de cada planta, acompanyada d’una o dues
fotografies, i en menciono les principals aplicacions. Aquestes també les he
dividit en dos grups: un pels efectes que té sobres les persones i l’altre pels
efectes que té sobre els animals. Quan em refereixo a animals em refereixo a
animals de granja, és a dir, bovins, ovins, porcins, equins i aviram. A no ser que
ho indiqui, no parlo de més animals ja que llavors m’hauria d’estendre massa,
doncs totes les plantes serveixen d’aliment a un o altre ésser. Fins hi tot l’acònit,
una planta abundant al terme de Molló i mortal fins i tot en dosis baixes, serveix
d’aliment a les abelles.
-En la segona poso:
- L’escaneig de la pàgina de l’herbari -que he confeccionat com a annex
del treball- on apareix la planta assecada i on indico:
-Nom científic
-Lloc on ha estat recol·lectada la planta
-Data de recol·lecció
-Comunitat vegetal on l’he trobat
-Tipus de sòl
-En l’altre apartat més destacable, el d’utilitats culinàries, faig un recull de diverses
receptes que m’han explicat i on, entre els ingredients, figuren una o més plantes de les
que apareixen a l’apartat “Plantes medicinals i comestibles” i que, per tant, són vegetals
de l’entorn.Fonts d’informació
8
La informació referent a les aplicacions l’he extret de les entrevistes que he realitzat a
diferents persones residents a Molló de diferents edats i sexe, a més de la trobada en
llibres i pàgines webs (els quals figuren en la bibliografia i webgrafia respectivament).
Les entrevistes les he fet seguint el següent esquema de preguntes, tot i que les he anat
variant lleugerament en funció de l’entrevistat:
- Quan fa que viu a Molló?
- Està interessat/da en las plantes comestibles i remeieres de l’entorn?
- A què és degut el seu interès?
- Quines són les plantes que utilitza?
-Quina part de la planta utilitza i com la prepara?
-Té o la seva família ha tingut bestiar? De quin tipus?
-Els hi dóna o ha donat alguna planta amb finalitats medicinals?
-Com els hi administra/ava?
Les entrevistes les he anat realitzant a casa dels informants, després d’haver quedat en
una hora concreta i d’haver explicat el tema del treball i el motiu que em portava a fer
les preguntes.
Les descripcions de les diferents plantes són fruit de l’observació i de la posterior
comprovació en diferents llibres i pàgines web.
Els mapes que figuren en el treball estan extrets de l’Institut Cartogràfic de Catalunya
(ICC).
Altres informacions que apareixen al llarg del treball són extretes de llibres, de pàgines
web i de converses mantingudes amb diferents persones.
9
Treball de camp La principal part del treball de camp ha estat recórrer tot el terme municipal buscant les
diferents plantes que m’havien comentat en les entrevistes, a més d’aquelles que jo
recordava haver vist utilitzar en altres llocs o aquelles que tenia memoritzades de
diferents llibres. No obstant, algunes vegades també he fotografiat plantes que
desconeixia per després poder buscar-les i augmentar així el meu coneixement sobre les
plantes de l’entorn, tant si resultaven ser remeieres com si no.
En les diferents excursions que he realitzat he anat agafant mostres de les plantes.
Aquestes mostres, un cop a casa, les he anat posant en diaris que he premsat per tal que
s’assequessin correctament. Un cop seques, he anat ficant les mostres en sobres on he
escrit el nom de la planta que contenien per posteriorment enganxar-les en els seus fulls
corresponents. Amb aquests he confeccionat l’herbari.
L’altre part del treball de camp ha consistit en entrevistar a habitants de Molló per tal de
saber quines plantes utilitzen i també quines fan servir amb utilitats culinàries.
Pràcticament totes les receptes que m’han explicat, però que no he pogut veure preparar,
les he fet després a casa.
Mostres de plantes premsant-se i assecant-se
10
MAPA DE LES ZONES ON HE TROBAT LES PLANTES
11
LLEGENDA:
Les zones marcades són els llocs on he recollit i he fotografiat les diverses plantes. A les
fitxes de l’apartat “Llistat de plantes medicinals i comestibles” indico en quina
d’aquestes zones s’ha recollit cada una.
1- Les Dous de Favert
2- Coll de la Clapa
3- Serrat de la Perdiu
4- Coll Pregon
5- Serrat de Sant Joan
6- Coll de Maçanells
7- Coll Puig
8- Coll de Siern
9- Fonts dels Soms
10- Torrent de la Casassa
11- Cingles de les Corbateres
12- Plans del Grell
13- Font de l’Espatllat
14- Aigols d’en Romaníc
15- Santa Magdalena
16- Can Pletis
17- Planars
18- Camí de Santa Magdalena
19- Pla d’en Font
20- La Masó
21- L’avellaneda
22- Serrat del Perer
23- Can Dillaire
24- Font de la Xolla
25- Can Julià
26- Plaça Migjorn
27- Carrer de Sant Sebastià
28- Camí del Cementiri
29- Camí ramader
30- La Costa
31- La Costa
32- Rocacorbera
33- Collet de la Costa
34- GR-11 entre el Coll de la Boixeda
i el Collet de la Costa
35- Zona entre el Coll de la Boixeda i
el Coll de la Batllia
36- La Casilla
37- Pla Jugador
38- Coll d’Ares
39- La Creu d’en Pastoret
40- Camí de la Collada de Prats
41- Pla d’en Xanau
42- Collada de Prats
12
DIFERENTS MANERES D’UTILITZAR LES PLANTES REMEIERES No totes les plantes medicinals s’utilitzen de la mateixa forma. En funció de la planta i
de la malaltia a tractar es preparen d’una manera o d’una altra, per tal d’intentar
aprofitar al màxim les substàncies actives que contenen.
Preparacions per a ús intern
- Infusions: Són la manera més fàcil d’administrar plantes medicinals. Se solen
poder fer tant amb la planta fresca com seca, tenint en compte que una
proporció de planta seca correspon a tres de fresca, ja que aquesta última conté
molta més aigua. Per preparar-les es posa aigua a bullir i, un cop ha començat a
fer-ho, s’aparta del foc i s’hi afegeix la planta en la proporció que s’indiqui.
Llavors es deixa reposar uns minuts, es cola i ja es pot prendre.
- Decoccions: Se solen preparar quan la part de la planta utilitzada és llenyosa o
dura. Per preparar-les es posa la planta, prèviament tallada a trossos no gaire
grossos, en un pot resistent al foc juntament amb l’aigua. Es tapa el pot i es posa
a bullir uns 10-15 min, finalment es cola i ja es pot beure.
- Aigües: Per preparar-les s’utilitza la planta fresca i se segueix el mateix
procediment que per fer una infusió. El que les diferencia és que en les aigües la
proporció de planta per cada litre és més baixa i que es van prenen durant tot el
dia com a substitut de l’aigua, no només en moments determinats.
- La planta fresca: A vegades les plantes es poden menjar crues i llavors l’única
preparació que necessiten és rentar-les i tallar-les, i normalment amanir-les.
Aigua d’ortigues
13
- La planta en pols: Es fa servir quan s’ha de prendre la planta seca. Es prepara
triturant la planta i mesclant-la amb melmelada o mel. També es poden comprar
càpsules ja preparades.
- Tintures i maceracions: S’utilitzen quan els principis actius de la planta
desapareixerien si es fes una infusió. Les tintures es preparen posant la planta,
normalment fresca, en un pot amb alcohol, se sol utilitzar l’anís o “l’orujo”. Es
tapa el pot i es deixa a sol i serena durant uns quaranta dies. En les maceracions
se sol deixar la planta en aigua durant tant sols unes quantes hores.
- Bafs: Es prepara una infusió i es respira el vapor que en surt.
Preparacions per a ús extern
- Banys: És la manera més fàcil d’absorbir els component de les plantes per la
pell. Es preparen afegint uns 50 ml d’infusió o de decocció a l’aigua de la
banyera. També es poden fer bossetes de roba fina plenes de plantes seques i
afegir-les a l’aigua.
- Maceracions: Les maceracions per a ús extern es preparen deixant la planta en
oli durant, com a mínim, quaranta dies.
- Compreses: S’utilitzen quan la planta s’ha d’aplicar en una zona concreta,
normalment degut a una contusió, a una cremada o a una inflamació. Es
preparen xopant un drap amb una infusió, una decocció, una tintura o una
maceració de la planta i posant-lo directament sobre la zona afectada.
- Cataplasmes: Són el mateix que les compreses l’únic que, enlloc d’aplicar el
líquid extret de la planta amb aigua, s’aplica la planta directament. Depenent de
la planta es posa fresca o cuita, però sempre aguantada per una gassa o una bena.
Maceració d’àrnica en oli d’oliva
14
- Cremes: S’utilitzen per permetre que els components de les plantes penetrin a la
pell alhora que aquesta s’hidrata. Com a base es pot fer servir cera verge,
glicerina o greix. Per preparar-les es fon la cera o el greix al bany Maria i, un
cop està ben fos, s’hi afegeixen les plantes. Es continua remenant una estona, es
cola i s’envasa en pots mentre encara està calent. Tant en la crema de cera com
en la de greix s’hi pot posar glicerina.
Crema de calèndules feta amb cera Crema de Lilium candidum feta amb
greix de porc.
15
16
Descripció:
Conífera de creixement molt lent que pot arribar als 10 m d’alçada, però que en llocs
rocallosos no sol passar dels 4 m.
-Flors: Formen petits cons de color blavós o vermellós.
-Pinyes: Són de color violaci, cosa que les diferencia de les pinyes d’altres coníferes.
Surten a la part superior de les branques i són ascendents.
-Fulles: Tenen forma d’agulla, són de color verd intens per l’anvers i grisoses pel
revers.
-Hàbitat: Terrenys humits però solejats.
Aplicacions:
-Persones: De les pinyes se’n pot fer xarop per a la tos. S’està estudiant si les
substàncies citotòxiques que conté poden inhibir els tumors.
Cast. Abeto coreano
Angl. Korean fir
Pinyes d’avet de Corea
Avet de Corea (Can Dillaire)
Abies koreana Avet de Corea
17
18
Descripció:
Conífera perenne de fins a 30 m d’alçada provinent de la finca Masjoan, al Montseny,
on de manera espontània es va produir una hibridació entre diferents coníferes que hi
havia al viver (segurament entre Abies pinsapo i Abies alba).
-Flors: Les flors s’agrupen en pinyetes arrodonides i vermelloses.
-Pinyes: Són allargades i primes, ascendents.
-Fulles: Tenen forma d’agulla, però amb la punta arrodonida. Són rígides. Es disposen
en forma de raspall. Són de color verd fosc, amb el revers blanquinós.
-Hàbitat: Terrenys humits però drenats.
Aplicacions:
-Persones: De la resina de les pinyes se’n pot fer un xarop expectorant (apartat utilitats
culinàries pàgina 365).
Abies masjoanis Avet de Masjoan
Cast. Abeto de Masjoan
Angl. Abies masjoanis
L’avet de Masjoan (Can Dillaire)
19
20
Descripció:
Planta herbàcia de fins a 60 cm d’alçada.
-Flors: Són petites, de color blanc trencat, cada una està formada per cinc pètals.
S’agrupen formant un corimbe.
-Fulles: Poden arribar a mesurar 20 cm de llargada, són pinnades, de color verd fosc.
-Hàbitat: Prats, clarianes, vores de camins...
Detall del corimbe
Planta de Milfulles (Urbanització Can Gassiot)
Achillea millefolium Milfulles
Cast. Milenrama
Angl. Yarrow
21
Aplicacions:
-Persones: Les flors s’utilitzen per preparar infusions. Aquestes actuen com a tònic de
l’aparell digestiu, ajuden en els cas de patir gastroenteritis i són antiespasmòdiques i
antiinflamatòries. Les infusions també serveixen per rentar ferides i nafres, ja que
l’ Achillea millefolium és cicatritzant. En cas de patir dolor dental va bé mastegar-ne
alguna fulla.
-Animals: S’utilitza en cas de contusió, esquinç o distensió. S’aplica en forma d’oli
friccionant l’articulació lesionada. També s’utilitza per tallar petites hemorràgies
aplicant fulles sobre la ferida. En els cavalls també s’utilitza per alleugerir la tos
al·lèrgica. En aquests últim cas, s’agafa un grapat de milfulles, es posa al fons d’una
galleda, s’hi afegeix aigua bullint i s’acosta al cavall perquè ho inhali.
22
23
Descripció:
Arbre caducifoli que pot arribar als 20 m d’alçada.
-Flors: Solen ser de color blanc, tot i que a vegades són rosades. S’agrupen en
inflorescències terminals i ascendents de forma piramidal.
-Fruit: Castanya. És com la castanya de Castanea vesca ,però amargant i lleugerament
més petita.
-Fulles: Són grans, palmejades i llargament peciolades.
-Hàbitat: Se sol plantar en avingudes i places tot i que també se’n poden trobar de
silvestres en boscos mixtos d’arbres caducifolis.
Aplicacions:
-Persones: Actua com a fortificant del cabell evitant que caigui, per això hi ha molts
xampús que contenen extractes de castanyer d’Índies. La infusió de castanyes d’Índies,
en la proporció de 50 g de castanyes per cada litre d’aigua, és un antiinflamatori intern i
un constrictor dels vasos sanguinis, per tant es pot utilitzar per reduir les varius. No
obstant, no se’n pot abusar ja que aquest castanyer presenta un cert grau de toxicitat.
-Animals: Antigament les castanyes d’Índies s’utilitzaven com a aliment, a més de
contra la tos i l’asma dels cavalls i les vaques.
Cast. Castaño de Indias
Angl. Horse-chestnut
Castanyer dÍndies (Serrat del Perer)
Aesculus hippocastanum Castanyer d’Índies
24
25
Descripció:
Planta herbàcia d’entre 30 i 100 cm d’alçada, amb la tija pilosa i ramificada a la part
superior.
-Flors: Estan formades per cinc pètals de color groc, s’agrupen en llargues espigues a la
part superior de les tiges.
-Fulles: Són pinnades amb alternança de folíols grans i petits.
-Hàbitat: Vores de camins, marges secs, clarianes i prats.
Aplicacions:
-Persones: En forma d’infusió té efectes vigoritzants, és astringent, diürètica i fa
augmentar les defenses. S’utilitza per fer augmentar la gana, per als problemes hepàtics,
per a la debilitat nerviosa i per eliminar petites pedres dels ronyons. També es pot
utilitzar per fer gàrgares per desinflamar el coll en cas d’angines o laringitis. En ús
extern, també en forma d’infusió, alleuja la picor de les erupcions cutànies.
Agrimonia eupatoria Agrimònia
Flor i planta d’agrimònia (Serrat del Perer)
Cast. Agrimonia
Angl. Agrimony
26
27
Descripció:
Planta herbàcia d’uns 10-40 cm d’alçada.
-Flors: Són petites i verdoses, formen inflorescències arrodonides.
-Fulles: Són pinnades, estan formades per 5-7 lòbuls allargats de color verd fosc i
brillant per l’anvers i piloses pel revers.
-Hàbitat: Zones rocoses.
Aplicacions:
-Persones: En forma d’infusió (en la proporció d’un grapat de planta seca per cada litre
d’aigua) s’utilitza per als dolors estomacals i les inflamacions intestinals ja que és
antiinflamatòria i analgèsica.
-Animals: Se’ls administra per alleugerir els dolors intestinals i els còlics lleus.
Herba desinflamatòria (A prop de la Collada de Prats)
Cast. Alquimila alpina
Angl. Alpine Lady's Mantle
Alchemilla alpina Herba desinflamatòria
28
29
Descripció:
Arbre caducifoli d’escorça bruna, solcada, que pot arribar als 30 m d’alçada.
-Flors: Les masculines s’agrupen en aments ascendents durant les primeres setmanes,
després descendents, i les femenines en grups arrodonits, lleugerament allargats.
-Fruit: Petites pinyes ovalades i compactes.
-Fulles: Són alternes, de color verd fosc i brillant. Quan són tendres resulten viscoses al
tacte.
-Hàbitat: Terrenys humits: a les vores de rius, torrents, fonts...
Aplicacions:
-Persones: L’escorça, en forma d’infusió, és astringent i si se’n fan gàrgares alleugereix
el mal de coll, a més d’enfortir les genives. L’escorça s’ha d’utilitzar prèviament
assecada ja que si no pot produir vòmits. Les fulles també són astringents, a més de
vermífugues.
Vern (Camí ramader)
Cast. Aliso
Angl. Alder
Alnus glutinosa Vern
30
31
Descripció:
Planta robusta de fins a 2 m d’alçada. La tija, buida per dins, pot arribar a tenir el
grossor d’un braç.
-Flors: Solen ser blanques, tot i que poden ser lleugerament verdoses. Són petites i
s’agrupen formant inflorescències en forma de paraigua, cada 30-40 d’aquestes
inflorescències formen una inflorescència més gran també en forma de paraigües als
extrems de les tiges.
-Fulles: Color verd clar, pinnades. S’uneixen a la tija amb una làmina fina i ample.
-Hàbitat: A la vora de rius i en prats o boscos humits.
Aplicacions:
-Persones: En forma d’infusió és vigoritzant, enforteix l’estomac i ajuda a superar
l’anorèxia. També és lleugerament expectorant i diürètica i s’utilitza per fer suar durant
els constipats. Les tiges tendres es poden posar en amanides, tenen gust d’api.
Planta d’Angèlica
Flor d’Angèlica (A prop de la urbanització de Can Gassiot)
Cast. Angélica
Angl. Angelica
Angelica archangelica Angèlica
32
33
Descripció:
Planta herbàcia de fins a 20 cm d’alçada, no ramificada.
-Flors: Tenen forma tubular, s’agrupen en inflorescències terminals que poden ser de
color vermellós o de color blanc. Les flors femenines són de color violeta i les flors
hermafrodites de color blanc, totes elles molt petites.
-Fulles: Les fulles de la roseta basal són ovalades. Les que surten de la tija són
allargades i paral·leles a aquesta. Totes elles són piloses, llanudes pel revers.
-Hàbitat: Prats o boscos de coníferes, prefereix els terrenys sorrencs.
Aplicacions:
-Persones: En forma d’infusió s’utilitza pels constipats que comporten molèsties
estomacals i per tractar problemes relacionats amb el fetge i la vesícula biliar.
Antennaria dioica Peu de gat
Cast. Pie de gato
Angl. Catsfood
Peu de gat (A prop de la collada de Prats)
34
35
Descripció:
Planta herbàcia de fins a 30 cm d’alçada. Les tiges poden ser ascendents o postrades,
són piloses.
-Flors: S’agrupen en inflorescències terminals. Degut a que presenta moltes subespècies
es poden trobar plantes amb flors grogues, roses o vermelloses.
-Fulles: Les basals estan llargament peciolades, les de les tiges són pinnades amb els
folíols resultants lanceolats
-Hàbitat: Prats, vores de camins... Prefereix els terrenys secs, fins als 3000 m.
Aplicacions:
-Persones: S’utilitza, en forma d’infusió, en cas de constipat o grip degut a que evita la
tos. En ús extern es fa servir per curar erupcions cutànies o ferides superficials, ja que és
cicatritzant i antisèptica. La infusió és prepara en la proporció d’uns 28 g per cada mig
litre d’aigua. Les flors seques es poden utilitzar com a substitut del té.
-Animals: Se’ls administra en forma de farratge. És un aliment apreciat per les cabres.
Cast. Vulneraria
Angl. Kidney vetch
Vulnerària (Camí de Sta. Magdalena, a prop de la font de l’Espatllat)
Anthyllis vulneraria Vulnerària
36
37
Descripció:
Planta herbàcia d’uns 60 cm d’alçada amb la tija recta i a vegades vermellosa.
-Flors: Són d’un color entre blau i violeta. Estan formades per 5 pètals tubulars.
-Fulles: Són de color verd fosc o verd blavós, grisoses en el revers. Les de la base són
grans i estan subjectes a la tija per pecíols llargs.
-Hàbitat: Vores de prats i altres llocs frescs i ombrívols.
Aplicacions:
-Persones: S’utilitza en cas de falta de gana, també és diürètica i sudorífica.
Flor d’aguilera
Aguilera (Can Dillaire)
Cast. Aguileña
Angl. Columbine
Aquilegia vulgaris Aguilera
38
39
Descripció:
Arbre de fulla perenne que pot arribar als 30 m d’alçada a Argentina i a Xile (el seu lloc
d’origen) però que a Europa no sol passar dels 20 m. Té un creixement molt lent.
-Flors: En un mateix arbre només es poden trobar les femenines o les masculines, mai
les dues. Les femenines formen cons ovalats i verds durant els primers mesos, després
es tornen marrons.
-Fulles: Tenen forma d’escames triangulars, són punxants i dures, de color verd intens.
-Hàbitat: Terrenys solejats i resguardats, però sense que faci una calor excessiva.
Aplicacions:
-Persones: Les llavors són comestibles, i són molt utilitzades a Amèrica del Sud. Degut
al seu contingut en ferro són aconsellables en cas d’anèmia. També contenen diverses
vitamines (A, B2, B6, C), calci, fòsfor, magnesi i potassi, entre altres components, per
això és bo menjar-ne en cas de cansament, debilitat... Se solen menjar torrades o
bullides, tot i que també se’n pot fer farina.
-Animals: Els pinyons són un menjar apreciat per els animals.
Cast. Araucana
Angl. Monkey-puzzle Tree
Araucaria (Can Dillaire)
Araucaria araucana Araucària
40
41
Descripció:
Planta herbàcia que pot arribar a mesurar 1 m d’alçada.
-Flors: Poden ser liles o blanques. Totes elles són tubuloses i petites. S’agrupen en
capítols florals protegits per involucres globulars i verdosos.
-Fulles: Són grosses (les basals poden mesurar 40 cm de llargada), amb les vores
ondulades. El pecíol que les sosté és buit per dintre.
-Hàbitat: Creix en marges, terrenys abandonats... Es troba, sobretot, en llocs on passi el
bestiar.
Aplicacions:
-Persones: En forma d’infusió ajuda a desintoxicar l’organisme. Se sol utilitzar l’arrel
però també es poden fer servir les fulles. Es creu que ajuda a eliminar els metalls pesats.
-Animals: Hi ha complements alimentaris fets a base de plantes que es venen per a
millorar la pell, el pelatge i el sistema immunològic que contenen bardana.
Cast. Lampazo menor
Angl. Lesser burdock
Bardana (GR-11 entre el Coll de la Boixeda i el Collet de la Costa)
Arctium minus Bardana
42
43
Descripció:
Planta herbàcia de fins a 1 m d’alçada.
-Flors: Color groc ataronjat, formades per pètals allargats amb les puntes dentades.
-Fulles: Tenen forma lanceolada, les que formen la roseta basal són més grans que les
que surten de la tija, les quals són poc abundants. La tija és vertical i pilosa, no sol
presentar ramificacions.
-Hàbitat: Prats, clarianes i vores de camins de muntanya. És pròpia de cotes elevades.
Aplicacions:
-Persones: S’utilitza com a antiinflamatòria aplicant al lloc de la lesió l’oli o l’alcohol
on s’hagi deixat macerar la planta amb una compresa. No s’aconsella aplicar l’àrnica
directament sobre la pell o utilitzar una tintura molt concentrada ja que pot provocar
irritacions. Tot i que l’àrnica, a dosis molt baixes i administrada a gotes, es pot utilitzar
per via interna, és millor no prendre’n ja que pot resultar tòxica.
-Animals: En animals es pot utilitzar de la mateixa manera que en les persones.
Detall de la flor
Àrnica (A prop de la collada de Prats)
Cast. Árnica
Angl. Arnica
Àrnica montana Àrnica
44
45
Descripció:
Planta herbàcia, de tija fibrosa, d’uns 60-120 cm d’alçada. La tija és molt ramificada i
sol tenir tons vermellosos.
-Flors: S’agrupen en espigues terminals en les diverses bifurcacions de la tija principal,
són groguenques.
-Fulles: Són pinnades i dentades, tenen un pelussa molt fina i blanquinosa en el revers.
-Hàbitat: Vores de camins, terrenys abandonats, camps...
Aplicacions:
-Persones: En forma d’infusió és digestiva i normalitza els trastorns menstruals. La
infusió es prepara en la proporció d’uns 28 g de planta per cada litre d’aigua.
-Animals: No se la solen menjar. Fa que la carn i la llet dels animals que l’han consumit
tingui un gust amarg. Tot i que es considera una planta tòxica, s’utilitza en alguns casos
per eliminar els paràsits intestinals de cabres, ovelles i pollastres.
Fulles i flors d’artemísia (Can Dillaire)
Cast. Artemisa
Angl. Mugwort
Artemisia vulgaris Artemísia
46
47
Descripció:
Planta herbàcia de fins a 1,5 m d’alçada.
-Flors: Són poc vistoses, de color blanc o verdós.
-Fruit: Són esfèrics, no més grossos que un cigró, de color vermell un cop madurs.
-Fulles: Són molt fines, lineals, de fins a 2 cm de llargada.
-Hàbitat: Se’n troben algunes d’assilvestrades degut a que la gent n’ha plantat en els
horts. Tot i així, només viu en llocs arrecerats i solejats.
Aplicacions:
-Persones: Els brots tendres -els espàrrecs- són comestibles, a més de diürètics.
-Animals: L’esparreguera és comestible.
Cast. Esparraguera
Angl. Asperge
Fruit de l’esparreguera (Carrer de St. Sebastià, Molló)
Esparreguera
Asparagus officinalis Esparreguera
48
49
Descripció:
Falguera perenne de poc més d’uns 20 cm d’alçada.
-Frondes: El nervi central el tenen de color marró fosc, de vegades negre. Cada fronda
està formada per de 10 a 30 parells de fulletes ovalades, amb les vores lleugerament
ondulades.
-Hàbitat: Esquerdes de roques i murs de pedra, sempre i quan aquests es trobin en llocs
humits.
Aplicacions:
-Persones: Es creu que la infusió, en ús intern, calma la tos i, en ús extern, enforteix els
cabells.
Cast. Culantrillo bastardo
Angl. Maidenhair spleenwort
Auradelleta (Can Dillaire)
Asplenium trichomanes Auradelleta
50
51
Descripció:
Planta herbàcia d’uns 60-150 cm d’alçada. La seva tija és recta i buida, fibrosa un cop la
planta ha crescut.
-Flors: S’agrupen de dos en dos formant una espiga terminal.
-Fulles: Són llargues i estretes, acabades en punta, de color verd intens.
-Hàbitat: Normalment en els camps on es conrea però també pot aparèixer en terrenys
abandonats, marges i vores de camins.
Detall de les espigues i planta de civada (Can Dillaire)
Cast. Avena
Angl. Oats
Avena sativa Civada
52
Aplicacions:
-Persones: El gra és tranquil·litzant, també va bé per prevenir malalties gàstriques degut
a que forma una fina pel·lícula protectora a l’estomac. És recomanable que en prenguin
les persones que estan convalescents ja que actua com a vigoritzant. La forma més
generalitzada de consumir-la és en forma de flocs de civada, els quals es poden barrejar
amb iogurt o posar a la llet. No obstant, pot produir diarrees. En ús extern va bé bullir
les tiges seques (en una proporció d’uns 500 g per cada 3 l d’aigua) i afegir-ho a l’aigua
de la banyera. Això ajuda a guarir diversos problemes cutànis: grans, èczemes...
-Animals: La palla es pot administrar com a farratge i el gra com a pinso. S’ha d’anar en
compte, però, i començar a administrar-la a poc a poc. Incloure de cop la civada en la
dieta d’un animal pot provocar còlics i altres problemes degut al seu alt contingut
proteic. La civada sol donar-se a animals que s’han d’engreixar o a cavalls que fan molt
d’exercici o competeixen regularment. Si només és per manteniment és molt millor
administrar segó, que és la pell externa de la civada. Aquest no aporta tantes proteïnes
ni nutrients, per tant no engreixa, però va bé pel sistema digestiu.
Als porc i a les aus de corral se’ls sol administrar civada molta, normalment barrejada
amb altres cereals de manera que aquesta no suposi un percentatge elevat.
53
54
Descripció:
Planta herbàcia d’uns 15 cm d’alçada.
-Fulles: Basals, la tija no en té. Són ovals i lleugerament piloses.
-Flors: Tenen els pètals blancs, tot i que les puntes i la cara inferior poden tenir tons
rosats. Aquests són més visibles en les poncelles. Els pètals envolten el botó central, que
està format per petites flors grogues. Floreix des de finals de primavera fins a principis
de tardor.
-Hàbitat: Prats i marges humits. Generalment es troben en grups de varies plantes.
Aplicacions:
-Persones: El suc de les plantes fresques serveix per ajudar a parar petites hemorràgies i
curar ferides. També és depurativa si es consumeix en forma de tisana. Les fulles es
poden menjar en amanides, tenen un gust dolç.
Bellis perennis (L’Avellaneda)
Cast. Bellorita
Angl. Common daisy
Bellis perennis Margarideta
55
56
Descripció:
Arbre caducifoli que pot arribar als 30 m d’alçada. El que permet reconèixer més
fàcilment aquest arbre és la seva escorça. Aquesta és blanca en els exemplars més joves
i gris verdosa en els més vells. Les branques joves són primes i desmaiades.
-Flors: Les masculines apareixen en aments penjants en grups de 2 o 4 i les femenines
en aments més curts i rectes. Els fruits són molt petits
-Fulles: La seva forma pot recordar un triangle o un rombe, són dentades i tenen una
pelussa fina en el revés.
-Hàbitat: Boscos mixtes o vores de prats o camins. Prefereix els llocs humits.
Aplicacions:
-Persones: En ús intern és astringent i diürètic. En ús extern és cicatritzant i antisèptic,
molt útil en les ferides bucals. La seva saba forma part de molts cosmètics, també es fa
servir per eliminar petites pigues, tot i que no resulta gaire útil degut a que el tractament
és llarg.
Bedoll
Fulles de Bedoll (Camí ramader)
Cast. Abedul
Angl. Birch tree
Betula alba Bedoll
57
58
Descripció:
Arbust perenne d’uns 2 m d’alçada, tot i que es pot fer molt més alt. Té una vida molt
llarga.
-Flors: Solen ser de color blanc, tot i que poden ser groguenques, es disposen agrupades
en les branques terminals. En cada grup hi ha una flor femenina central i tot de flors
masculines que l’envolten. El fruit és rodó, amb tres petites puntes.
-Fulles: Són oposades, ovalades, de color verd fosc en l’anvers i més pàl·lid en el
revers. A la tardor, a vegades, es tornen vermelloses.
-Hàbitat: Principalment boscos on abundi el pi negre o el faig però també es pot trobar
als marges dels camins i dels prats.
Aplicacions:
-Persones: Serveix de substitut de la quinina i és febrífug, però es aconsellable fer servir
una altra planta sempre que sigui possible ja que el boix és verinós i en elevades
quantitats és mortal. En alguns casos s’ha fet servir contra l’epilèpsia. En ús extern se’n
poden fer banys per als penellons.
-Animals: El boix és tòxic per al bestiar.
Boix (Can Dillaire)
Fulles i flors de boix
Cast. Boj
Angl. Box tree
Buxus sempervirens Boix
59
60
Descripció:
Planta herbàcia de fins a 50 cm d’alçada, amb la tija recta i pilosa.
-Flors: Són de color taronja, algunes vegades groc, i mesuren entre 2 i 5 cm de diàmetre.
-Fulles: Són alternes i sovint presenten les vores dentades.
-Hàbitat: Planta cultivada que es pot assilvestrar i aparèixer en camps o camins.
Aplicacions:
-Persones: En forma d’infusió o de pomada (aquesta es pot preparar amb cera verge o
amb oli) va bé per cicatritzar ferides i per estovar la pell. La pomada amb cera es
prepara de la següent manera: es desfà la cera amb molt d’oli i una mica d’aigua i s’hi
afegeixen les calèndules, aquestes es treuen quant la cera encara està líquida amb
l’ajuda d’un colador. La pomada amb oli es prepara posant a macerar les calèndules en
oli. Els pètals de les flors també s’utilitzen per posar en amanides.
-Animals: Les flors s’utilitzen com a fungicides, antibacterianes, digestives, cicatritzants
i antiinflamatòries. Per això va bé, en forma d’infusió, per rentar ferides i eliminar
fongs. A més, si es deixen unes quantes flors de calèndula a prop de les quadres (en un
lloc on els animals no se les puguin menjar) actua com a repel·lent i les mosques i altres
insectes no s’apropen tant.
Calèndula i detall de la seva flor (Can Torrent)
Cast. Maravilla
Angl. Marigold
Calendula officinalis Calèndula
61
62
Descripció:
Planta arbustiva que pot arribar a mesurar 1 m d’alçada.
-Flors: Estan formades per quatre pètals rosats de forma triangular. S’agrupen en
inflorescències apretades al llarg de la part superior de les tiges.
-Fulles: Són petites, de 2,5 mm de llargada i 1 mm d’amplada, lleugerament carnoses.
-Hàbitat: Prats i vores de camins, prefereix els terrenys solejats.
Aplicacions:
-Persones: Les tiges més tendres juntament amb les flors, en forma d’infusió, són
diürètiques. La infusió es prepara amb uns 28 g de planta per cada litre d’aigua. La mel
de bronsa és molt apreciada.
-Animals: No els hi sol agradar.
Calluna vulgaris Bronsa
Cast. Brezo común
Angl. Heather plant
Bronsa (Camí de la Casilla)
Bronsa
63
64
Descripció:
Planta herbàcia de fins a 1 m d’alçada amb la tija angulosa i recoberta d’una pelussa
punxant.
-Flors: Són acampanades, apareixen al llarg de la tija.
-Fulles: Les inferiors tenen forma de cor allargassat i estan llargament peciolades. Les
superiors són lanceolades i, igual que les inferiors, són dentades i aspres.
-Hàbitat: Prats, boscos clarers i vores de camins.
Aplicacions:
-Persones: Les fulles tendres, recollides a principis de primavera, es poden menjar com
a verdura. Les flors, en forma d’infusió, són diürètiques.
Campanula trachelium Campaneta d’ortiga
Cast. Campanilla de ortiga
Angl. Nettle-leaved Bellflower
65
66
Descripció:
Planta herbàcia que pot arribar a mesurar mig metre d’alçada. Té les tiges verticals, no
ramificades i el fruit allargat.
-Flors: Petites i blanques, formen una inflorescència racemosa.
-Fulles: Les que formen la roseta basal són allargades i dentades, poden arribar a ser
pinnades. La resta de les fulles són petites, en forma de cor.
-Hàbitat: Prats, vores de camins... És una planta vividora, creix com a mala herba en els
conreus.
Aplicacions:
-Persones: S’utilitza per parar hemorràgies, sobretot nasals i de la boca però també es fa
servir en hemorràgies uterines o per regular la menstruació. En ús extern s’aplica en
forma de tintura, tot i que és més efectiu el suc de la planta fresca. En ús intern es pren
la mateixa tintura (la planta macerada en alcohol) però rebaixada amb aigua. En aquest
últim cas se solen prendre dues cullerades soperes al dia. No se’n pot abusar ja que a
dosis elevades resulta tòxica.
Flor de Capsela bursa-pastoris
Cast. Bolsa de pastor
Angl. Shepherd's purse
Capsela bursa-pastoris Sarronet de pastor
67
68
Descripció:
Planta herbàcia anual, la part aèria de la qual mor cada hivern. Pot arribar als 50 cm
d’alçada.
-Flors: Es troben agrupades al final de la tija i són d’un color lila molt pàl·lid. Cada flor
està formada per quatre pètals. El fruit és una beina allargada i fina.
-Fulles: N’hi ha unes unides a la tija mitjançant pecíols llargs que formen una roseta
basal. Les altres, en canvi, tenen el pecíol molt curt o n’estan desproveïdes. Són de color
verd intens.
-Hàbitat: Vores de rius i torrents, en aigües molt clares i fresques, o en prats humits.
Aplicacions:
-Persones: Aquesta planta es considera una excel· lent antiescorbútica, a més, elimina els
cucs intestinals. S’acostuma a consumir la planta fresca, en forma d’amanida. També
aporta vitamines A,C,D i E. En forma de cataplasma accelera la formació de pell nova
allà on s’aplica.
Créixens (L’Avellaneda)
Detall de la flor
Cast. Berro
Angl. Watercress
Cardamine pratensis Créixens de prat
69
70
Descripció:
Planta herbàcia de fins a tan sols 6 cm d’alçada.
-Flors: Poden arribar a mesurar 25 cm de diàmetre, són de color groc palla.
-Fulles: Formen una roseta basal. Són punxants, pinnades i dentades, amb el revers
blanquinós.
-Hàbitat: Prats i clarianes per on passi el bestiar, entre els 1000 i els 2300 m d’altitud.
Apli cacions:
-Persones: Quan és tendre es menja com si fos una carxofa. Es pot utilitzar, macerada en
oli o en alcohol, per curar infeccions cutànies ja que és desinfectant. No obstant, és
millor utilitzar altres plantes ja que, tot i que en el terme de Molló és una planta força
abundant, està catalogada com a espècie “d’atenció preferent”.
Cast. Carlina
Angl. Carline
Carlina (Pla jugador)
Carlina acanthifolia sub. Cynara Carlina
71
72
Descripció:
Planta perenne i llenyosa que no sol tenir tija. Quan en té sol mesurar uns 30 cm
d’alçada.
-Flors: Formen un capítol central de fins a 5 cm de diàmetre. Aquest està protegit per tot
de bràctees blanques i punxants.
-Fulles: Formen una roseta basal que pot arribar a fer 30 cm de diàmetre. Són gruixudes,
pinnades, punxants i de color verd intens.
-Hàbitat: Prats, sobretot si hi pastura el bestiar. Es troba fins als 2300 m d’altitud.
Aplicacions:
-Persones: La pols obtinguda en triturar l’arrel serveix per preparar infusions amb
propietats estomacals, antibiòtiques i sudorífiques.
Cast. Carlina angélica
Angl. Carline thistle
Cardiguera (Cingles de les corbateres) Cardiguera
Carlina acaulis Cardiguera
73
74
Descripció:
Arbre de fulla caduca que pot arribar als 30 m d’alçada, el tronc sol ser gruixut amb
l’escorça rugosa de color marró-gris.
-Flors: Les masculines formen unes estructures allargades i primes, les femenines es
troben solitàries o en grups de dos o de tres com a molt a la base d’aquestes mateixes
estructures.
-Fulles: Lanceolades i serrades, tenen el pecíol curt.
-Fruit: Castanyes. Aquestes són arrodonides, mentre es formen estan protegides per una
capa carnosa de punxes. Un cop perden aquesta capa ja només els queda una fina capa
de color entre marró i rogenc per fora i vellutada per dins.
-Hàbitat: Llocs temperats i humits.
Aplicacions:
-Persones: Les fulles, en forma d’infusió, són expectorants, per això van bé per l’asma i
per tot tipus de tos. Les castanyes s’utilitzen en la gastronomia. (Utilitats culinàries
pàgines 379-380)
Castanyer
Fulles i flors de castanyer (L’Avellaneda)
Cast. Castaño.
Angl. Chesnut
Castanea sativa Castanyer
75
76
Descripció:
Conífera que pot arribar als 40 m d’alçada, tot i que normalment creix molt menys. Si
està en un ambient càlid les branques creixen de tal manera que queden arquejades cap
avall. Amb els anys, a l’escorça apareixen solcs i es torna més rugosa i fosca.
-Flors: Les masculines són groguenques i les femenines formen cons rogencs.
-Pinyes: Són arrodonides i grosses (mesuren 10 per 5 cm), creixen ascendents.
-Fulles: Tenen forma d’agulla, les més antigues són de color verd fosc, els brots són de
color verd clar.
-Hàbitat: Parcs i jardins.
Aplicacions:
-Persones: L’essència de cedre de l’Atlas es considera estimulant del sistema
immunitari, expectorant, diürètica, calmant i regeneradora dels teixits. Aquesta última
propietat s’utilitza per curar diferents problemes de pell, com ara acne, psoriasis,
èczemes... També es considera, però, que té propietats abortives.
-Animals: Si s’afegeixen unes quantes gotes d’essència al sabó que s’utilitzi per rentar-
los, aquest actuarà de repel·lent de mosquits i altres insectes.
Cast. Cedro del Atlas
Angl. Atlas cedar
Cedre de l’Atlas (Can Dillaire)
Cedrus atlantica Cedre de l’Atlas
77
78
Descripció:
Conífera que pot arribar als 40 m d’alçada. Tret del color de les fulles és idèntica al
Cedrus atlantica.
-Flors: Les masculines són groguenques i les femenines formen cons rogencs.
-Fulles: En forma d’agulla, de color blau-grisós.
-Hàbitat: Parcs i jardins, viu bé en qualsevol tipus de terra.
Aplicacions:
Les mateixes que el Cedrus atlantica.
Cast. Cedro azul del Atlas
Angl. Blue Atlas cedar
Fulles de cedre de l’Atlas blau
Cedre de l’Atlas Blau (Can Dillaire)
Cedrus atlantica glauca Cedre de l’Atlas blau
79
80
Descripció:
Conífera que pot arribar als 50 m d’alçada (en el seu lloc d’origen, a la serralada de
l’Himàlaia, s’han trobat exemplars que arriben als 70 m).
-Flors: Les masculines són cilíndriques i groguenques, les femenines formen petites
pinyetes de color vermellós.
-Pinyes: Són grosses, d’uns 7-14 cm de llarg, i lleugerament arrodonides. En assecar-se
es desfullen i només queda sencera la part final, que, per la forma, recorda una rosa.
-Fulles: En forma d’agulla, són llargues i flexibles, de color verd grisenc.
-Hàbitat: Tot tipus de terrenys, sempre i quan no siguin molt humits.
Cedrus deodara Cedre de l’Himàlaia
Cast. Cedro del Himalaya
Angl. Himalayan cedar
Cedre de l’Himàlaia ( Can Dillaire)
81
Aplicacions:
-Persones: De la fusta s’extreu una essència molt utilitzada en perfumeria i de les pinyes
se’n pot fer xarop per a la tos (apartat utilitats culinàries pàgina 365). L’essència, tant la
que s’extreu de les pinyes con la que s’extreu de la fusta, ajuda a eliminar toxines, és
relaxant del sistema nerviós i es considera que centra i regenera el cos i la ment. En ús
extern s’utilitza per guarir èczemes i altres problemes de la pell a més de com a
cicatritzant de petites ferides.
-Animals: L’essència s’utilitza com repel·lent d’insectes.
82
83
Descripció:
Conífera perenne de fins a 40 m d’alçada procedent del Himàlaia. Té forma piramidal.
-Flors: Les masculines són cilíndriques i groguenques, les femenines formen petites
pinyetes de color verd clar o vermellós.
-Pinyes: Són grosses, poden arribar a mesurar 13 cm de llargada i 9 d’amplada. Es
desfullen i perden tota la forma quant deixen anar les llavors.
-Fulles: Tenen forma d’agulla, poden arribar a ser bastant llargues. Les agulles que
presenten la coloració groguenca que li dóna el nom són les que es troben a la part més
exterior, les que no reben la llum directa es tornen més verdoses.
-Hàbitat: Entre els 1300 i els 3500 m, en terrenys no molt humits.
Aplicacions:
-Persones: De la fusta s’extreu una essència utilitzada en perfumeria que, a més, és
antisèptica. De la resina de les pinyes se’n pot fer un xarop expectorant (apartat
d’utilitats culinàries p. 365).
Cast. Cedro dorado del Himalaya
Angl. Golden Deodar Cedar
Brots de cedre daurat (Can Dillaire)
Cedre daurat
Cedrus deodara aurea Cedre daurat
84
85
Descripció:
Planta herbàcia que pot arribar als 90 cm d’alçada, té les tiges anguloses, elàstiques i
ramificades.
-Flors: Solen ser de color blau. Estan agrupades de tal manera que de lluny semblen una
única flor. Les que estan situades més a la perifèria de la inflorescència són les més
vistoses, i les que no generen fruit, les de l’interior, en canvi, són menys visibles.
-Fulles: Són alternes, llargues i primes
-Hàbitat: Camps de conreu, camins, prats abandonats...
Aplicacions:
-Persones: S’utilitza com a planta diürètica. En forma d’infusió també es fa servir per
rentar els ulls quan aquests estan inflamats, ja que actua com a antiinflamatori i com a
antibiòtic. També es considera una planta febrífuga.
Blavet (Pla d’en Font)
Planta de blavets
Cast. Aciano
Angl. Cornflower
Centaurea cyanus Blavet
86
87
Descripció:
Planta herbàcia que pot arribar a mesurar 1 m d’alçada.
-Flors: Formen inflorescències terminals que poden semblar una única flor. Són petites i
tubulars, de color lila. Cada inflorescència està envoltada per bràctees fines i llargues,
també liles.
-Fulles: Són ovalades, les inferiors poden ser dentades.
-Hàbitat: Prats, vores de camins, de camps de conreu...
Aplicacions:
-Persones: Les flors, quan encara no s’han obert del tot, es poden posar en amanides. A
més, juntament amb les llavors, tenen propietats diürètiques i diaforètiques. Les flors,
en forma d’infusió, van bé per regular el sucre.
Detall de la flor i planta de Centaurea nigra (Pla d’en Font)
Cast. Centaurea negra
Angl. Black knapweed
Centaurea nigra Centaura negra
88
89
Descripció:
Planta herbàcia, de tija angulosa, que pot arribar a mesurar més d’un metre d’alçada. És
de la mateixa família que les endívies (Cichorium intybus).
-Flors: Són de color blau, a vegades lila clar. Es troben solitàries als extrems de les
tiges. Estan formades per pètals allargats amb les puntes dentades.
-Fulles: Són alternes i dentades, algunes pinnades. Les de la part superior de les tiges,
però, poden ser enteres.
-Hàbitat: Terrenys secs. Sol trobar-se al costat de camins i carreteres.
Aplicacions:
-Persones: L’arrel, prèviament torrada i mòlta, es pot utilitzar com a substitut del cafè.
L’arrel fresca, només amb una bullida ràpida, és estomacal i col·làgena. Les fulles es
poden menjar en amanides, tot i que són amargants.
-Animals: En alguns llocs se’n planta en els prats de pastura per tal que els animals
ingereixin les fulles fresques. Aquestes, igual que en els humans, tenen propietats
estomacals.
Cast. Achicoria
Angl. Chicory
Xicòria (Entre el Coll de la Batllia i el Coll de la Boixeda)
Cichorium intybus Xicòria
90
91
Descripció:
Planta d’uns 3-10 cm d’alçada.
-Flors: Són tubulars, de color lila. Formen capítols florals d’uns 2-3 cm de diàmetre.
-Fulles: Formen una roseta basal. Són pinnades, punxants i de color verd intens, amb el
nervi central d’un verd més clar.
-Hàbitat: Prats solejats o clarianes.
Aplicacions:
-Persones: Les poncelles es poden menjar bullides com si fossin carxofes. Aquestes
faciliten la digestió i milloren el funcionament del fetge.
Cast. Cardo acaule
Angl. Dwarf thistle
Cirsium acaule (Cingles de les corbateres)
Cirsium acaule Cirsium acaule
92
93
Descripció:
Planta herbàcia, de tija fibrosa i desproveïda de punxes, que pot arribar als 1,5 m
d’alçada.
-Flors: Apareixen a l’extrem de les tiges, estan envoltades per tot de fulles llargues,
estretes i punxants. Les flors són tubuloses, de fins a 3 cm de llargada, formen grans
capítols florals.
-Fulles: Són pinnades, els folíols resultants són allargats i punxants, de color verd fosc
per l’anvers i blanquinoses pel revers.
-Hàbitat: Prats secs i pedregosos, sobretot si hi pastura bestiar.
Aplicacions:
-Persones: Els brots tendres es poden menjar bullits i els capítols florals es mengen com
si fossin carxofes.
Cast. Cardo lanudo
Angl. Wooly thistle
Caps de lloba
Caps de lloba (Camí de la Casilla)
Cirsium eriophorum Caps de lloba
94
95
Descripció:
Planta herbàcia i reptant les tiges de la qual poden arribar als 2 m de llargada.
-Flors: No floreixen totes alhora. Tenen la corol· la en forma d’embut, de color blanc o
rosa pàl·lid.
-Fulles: Són lanceolades, de color verd intens.
-Hàbitat: Vores de camins i de prats.
Aplicacions:
-Persones: La infusió es fa servir com a laxant i com a purgant.
-Animals: És una planta molt apreciada com a aliment pels conills. A dosis elevades pot
resultar tòxica. Als cavalls els provoca pèrdua de pes i deliris.
Cast. Correuhela
Angl. Bindweed
Corretjola (La Costa)
Convolvulus arvensis Corretjola
96
97
Descripció:
Arbust caducifoli, de branques flexibles, d’uns 5 m d’alçada.
-Flors: Surten molt abans que les fulles. Les masculines s’agrupen formant aments
groguencs. Aquests es disposen en grups descendents de 3 o 4. Les femenines són poc
visibles, formen grups de 2 a 6 flors.
-Fruit: Anomenat avellana. És petit i ovalat, amb una closca dura, marró castany quan
està seca i verda quan encara és tendre. La base es troba envoltada per un involucre
carnós, dividit en diverses parts acabades en punta. Aquest uneix el fruit amb l’arbre.
-Fulles: Són arrodonides, acabades en punta i dentades irregularment. Són vellutades,
sobretot quant són tendres.
-Hàbitat: Boscos humits.
Aplicacions:
-Persones: Les avellanes són fruits secs comestibles. L’oli essencial d’avellaner és
vasoconstrictor, per tant resulta útil en cas de tenir varius. Les fulles, en forma de
cataplasma, s’utilitzen com a antiinflamatori i l’escorça com a astringent (administrant
una infusió concentrada en la proporció d’uns 28 g per cada mig litre d’aigua).
(Utilitats culinàries pàgina 372)
-Animals: Les fulles són comestibles, i bastant apreciades.
Detall de les fulles i avellaner (Can Dillaire)
Cast. Avellano
Angl. Hazel tree
Corylus avellana Avellaner
98
99
Descripció:
Arbust caducifoli d’entre 2 i 5 m d’alçada, tot i que en alguns casos arriba als 10 m. Les
branques les té recobertes de punxes llargues i primes.
-Flors: Són blanques, formades per cinc pètals arrodonits. S’agrupen en inflorescències.
-Fruit: És lleugerament allargat, de color vermell intens quan és madur.
-Fulles: Són ovalades, lleugerament lobulades.
-Hàbitat: Boscos clars o vores de prats.
Aplicacions:
-Persones: S’utilitza, en forma d’infusió, per estimular la circulació de les persones
grans i per estabilitzar la pressió sanguínia després d’haver patit malalties que hagin
afectat al cor. La part que es fa servir són les flors quan encara no s’han obert del tot, les
infusions se solen fer concentrades: un grapadet de flors per cada tassa d’infusió. Els
fruits es poden menjar, però són insípids.
Fruits d’arç blanc (L’Avellaneda)
Arç blanc
Cast. Espino albar
Angl. Common hawthorn
Crataegus oxyacantha Arç blanc
100
101
Descripció:
Planta bulbosa de fins a 15 cm d’alçada.
-Flors: Estan formades per sis pètals allargats, de color lila, soldats entre sí a la part
inferior. Es troben solitàries als extrems dels peduncles. Floreix des de principis de
setembre fins a mitjans de novembre.
-Fulles: Surten a la primavera i desapareixen abans de la floració. Són llargues i estretes.
-Hàbitat: Prats de muntanya i clarianes.
Aplicacions:
-Persones: S’utilitzava com a sedant i per evitar la tos, avui dia hi ha qui la considera
una planta tòxica.
Cast. Azafrán silvestre
Angl. Naked-flowering crocus
Safrà bord (A prop del Coll de la Clapa)
Crocus nudiflorus Safrà bord
102
103
Descripció:
Planta herbàcia que pot arribar a fer 1 m d’alçada.
-Flors: Una a l’extrem de cada tija, poden arribar a mesurar 6 cm de diàmetre. El botó
central està format per nombroses flors petites i tubulars de color groc intens, les quals
estan envoltades per llargs pètals blancs.
-Fulles: Són alternes, dentades i lobulades.
-Hàbitat: Formen mates grans en els prats. En els terrenys pedregosos o molt secs les
mates es queden baixes.
Aplicacions:
-Persones: Antigament les flors i fulles es posaven en forma de cataplasma a sobre de
les ferides per tal de cicatritzar-les i, en forma d’infusió, es prenien en cas d’estar
constipat. Avui dia el seu ús medicinal ha disminuït i s’utilitza, sobretot, com a planta
comestible en amanides.
-Animals: Si tenen altres tipus d’herba no se la solen menjar. No té utilitats medicinals.
Planta de margarides (Prat d’en Bermateres, en el Serrat del Perer)
Detall de la flor
Cast. Margarita
Angl. Daisy
Crysanthemum leucanthemum Margarida
104
105
Descripció:
Planta fibrosa de fins a 1,5 m d’alçada.
-Flors: Apareixen als extrems de les tiges, protegides a la part inferior per tot d’escames
triangulars.
-Fulles: Són grosses, pinnades i punxants, de color blanquinós en el revers.
-Hàbitat: Terrenys secs, al terme municipal de Molló només es troba en horts.
Aplicacions:
-Persones: La flor seca s’utilitza per quallar la llet i fer formatges. Les flors tendres es
poden menjar com si fossin carxofes.
Cast. Cardo de arrecife
Angl. Artichoke thistle
Card comú (Can Julià)
Cynara cardunculus Card comú
106
107
Descripció:
Planta herbàcia d’arrel gruixuda que pot arribar als 90 cm d’alçada, amb la tija pilosa.
-Flors: Formen corimbes terminals. Poden ser blanques o rosades, molt petites, amb els
pètals desiguals. La flor central de la inflorescència sol ser vermellosa o negre. En
començar-se a formar el fruit les fulletes i les tiges que sostenen les flors es tanquen de
manera que el fruit queda a la part interior de la inflorescència.
-Fulles: Són pinnades, els folíols resultants són allargats i estrets, subdividits en més
folíols.
-Hàbitat: Prats, vores de camins i terrenys abandonats.
Aplicacions:
-Persones: L’arrel, que es pot menjar crua, és diürètica. Normalment, però, es pren en
forma d’infusió, en la proporció d’uns 28 g per cada litre d’aigua.
-Animals: La planta és comestible.
Flor de pastanaga borda (Can Dillaire)
Pastanaga borda
Cast. Zanahoria silvestre
Angl. Wild carrot
Daucus carota sbp. Carota Pastanaga borda
108
109
Descripció:
Planta herbàcia que pot arribar a mesurar més de 25 cm d’alçada. Les seves tiges es
comencen a ramificar en el terç superior.
-Flors: Surten una a l’extrem de cada ramificació de la tija principal, són de color porpra
amb algun puntet blanc o rosa fort a la part més interior dels pètals. El calze de cada flor
és tubular.
-Fulles: Són lanceolades, molt estretes.
-Hàbitat: Prats secs, clarianes o marges de camins.
Aplicacions:
-Persones: Les seves flors, en forma d’infusió, van bé per rentar els ulls, tot i que és una
planta més ornamental que medicinal.
Mata de clavells de bosc (Can Dillaire) Detall de la flor
Cast. Clavelina
Angl. Maiden pink
Dianthus deltoides Clavell de bosc
110
111
Descripció:
Planta herbàcia de tija recta, gruixuda i recoberta de petites punxes que pot arribar als
2 m d’alçada.
-Flors: Apareixen formant una inflorescència terminal, en forma d’ou, recoberta de pues
no gaire rígides però molt punxants. A més, la inflorescència està protegida per tot de
fulles llargues i estretes, ascendents i punxants. Les flors són petites, de color lila clar, i
tubuloses.
-Fulles: Són oposades i lanceolades. El nervi central, en el revers, està recobert de
petites punxes com les de la tija.
-Hàbitat: Prefereix els terrenys humits. Creix en camps abandonats i a les vores dels
camins.
Aplicacions:
-Persones: L’arrel, en forma d’infusió, és diürètica i sudorífica, a més d’estimular la
gana. La infusió es prepara amb aproximadament 30 g d’arrel per cada litre d’aigua.
Dipsacus fullonum Cardó
Cast. Cardencha
Angl. Fuller's teasel
Cardó (La Costa)
Cardó sec de l’any passat i cardó d’aquest any
112
113
Descripció:
Planta herbàcia de fins a 1 m d’alçada.
-Flors: Són de color violaci, amb els filaments dels estams llargs, de manera que
sobresurten de la corol·la.
-Tija: No es ramifica, és recta i pilosa amb nombrosos puntets negres. Els pèls són
punxants.
-Fulles: Les de la base són lanceolades, més grans que la resta.
Hàbitat: Vores de camins i prats, marges.
Aplicacions:
-Persones: Es pot prendre en forma d’infusió. Resulta efectiva en cas de gota,
reumatisme i inflamacions cutànies.
Detall de la tija i les flors
Plantes de viperina (A prop de Sta. Magdalena)
Echium vulgare Viperina
Cast. Viborera
Angl. Viper's a bugloss
114
115
Descripció:
Planta herbàcia de fins a 2 m d’alçada amb les tiges fibroses i rarament ramificades.
-Flors: S’agrupen en inflorescències terminals en forma d’espiga. Cada flor està
formada per 4 pètals arrodonits, de color rosa fort o algunes vegades blanc.
-Fulles: Tenen el pecíol curt i són lanceolades, amb el limbe lleugerament dentat.
-Hàbitat: Vores de camins, clarianes, marges, abundant en les terres que han estat
cremades. Prefereix els terrenys sorrencs o pedregosos.
Aplicacions:
-Persones: Les fulles tendres en poden menjar crues en amanides o bullides com si
fossin espinacs, tot i que el gust és més semblant al de la col. Els brots tendres es
preparen com si fossin espàrrecs. Les flors, prèviament assecades i en forma d’infusió,
són antiespasmòdiques i emol·lients. Amb les fulles seques es pot preparar un té dolç.
Detall de la flor (Camí de la Collada de Prats)
Epilobi
Cast. Laurel de san Antonio
Angl. Fireweed
Epilobium angustifolium Epilobi
116
117
Descripció:
Planta espinosa de fins a 50 cm d’alçada amb una tija principal llenyosa de la que en
surten d’altres de més o menys fibroses de color blavós.
-Flors: S’agrupen en cons terminals i punxants. Aquests estan envoltats d’unes fulles
llargues i estretes, molt punxants, que formen una estrella d’unes 8-13 puntes. Els pètals
són blaus o blanquinosos.
-Fulles: Són de color verd, amb una franja blanca que voreja els nervis. Les que formen
la roseta basal estan proveïdes d’un llarg pecíol i estan més dividides que la resta.
-Hàbitat: Zones rocoses entre els 700 i els 2300 m d’altitud.
Utilitats:
-Persones: Per a les picades d’escurçons. Es bull l’arrel en oli i s’unta la zona afectada.
Aquest oli també ajuda a guarir altres tipus de ferides i nafres.
-Animals: Tant els animals salvatges com el bestiar de granja, si és que es troben en un
prat on hi hagi l’espinacal, s’hi refreguen per evitar les conseqüències d’una picada
d’escurçó. No obstant, en el bestiar se li pot untar el lloc de la mossegada com en els
humans, de manera que no s’hagi de punxar.
Detall de la flor
Espinacal (Can Pletis)
Cast. Cardo azul
Angl. Sea holly
Eryngium bourgatii L. Espinacal
118
119
Descripció:
Planta fibrosa de fins a 60 cm d’alçada. A finals d’estiu la part aèria se separa de les
arrels i rodola pels prats empesa pel vent, d’aquesta manera s’escampen les llavors.
-Flors: Són verdoses, a vegades blanquinoses, formen inflorescències denses en forma
de botons al final de les tiges. Estan envoltades de fulletes llargues i primes, molt
punxants.
-Fulles: Són rígides, punxants i pinnades, amb el nervi principal de color blanc. Poden
arribar las 20 cm de llargada.
-Hàbitat: Prats, vores de camins... Prefereix els terrenys secs i pedregosos.
Aplicacions:
-Persones: L’oli on s’ha bullit l’arrel serveix per a les picades d’escurçó, per a les
inflamacions i per al dolor articular o degut a contusions. Els brots tendres es poden
menjar bullits o en amanides. En forma d’infusió (en la proporció d’uns 28 g d’arrel per
cada litre d’aigua) és diürètica i expectorant.
-Animals: S’utilitza, igual que en les persones, per a les picades d’escurçó.
Cast. Cardo corredor
Angl. Field eryngo
Espinacal (La Costa)
Espinacal
Eryngium campestre L. Espinacal
120
121
Descripció:
Planta herbàcia d’uns 10-50 cm d’alçada.
-Flors: S’agrupen formant corimbes. Cada flor està formada per cinc pètals rosats, a
vegades blancs, de forma allargada.
-Fulles: Les que formen la roseta basal són ovalades, les que surten de les tiges solen ser
més estretes i lanceolades.
-Hàbitat: Terrenys humits.
Aplicacions:
-Persones: En forma d’infusió enforteix l’estómac, augmenta la gana i estimula el
funcionament dels ronyons, per tant purifica la sang. En forma de cataplasma, o de
compresa si es fa servir la infusió, s’utilitza per curar petites ferides i èczemes. Forma
part de diversos licors, als quals dóna un cert gust amargant.
-Animals: En forma d’infusió s’utilitza per rebaixar les inflamacions causades per
picades d’insectes.
Cast. Centaura menor
Angl. Centaury
Centaura ( A prop de la Costa)
Erythraea centaurium Centaura
122
123
Descripció:
Arbre de fulla caduca que pot arribar als 30 m d’alçada, amb el tronc recte i l’escorça
grisenca. Sempre que ho permeti l’espai on creixen, les branques són horitzontals.
-Flors: Són de color groc verdós i es troben agrupades, formant aments globulosos. En
un mateix arbre hi ha flors masculines i flors femenines.
-Fruit: És aplanat, allargat i sec, de color marró fosc. S’anomenen fages.
-Fulles: Són ovalades i brillants, cobertes d’una fina pelussa blanca. Els contorns els
tenen ondulats i lleugerament dentats. Són alternes.
-Hàbitat: Terrenys humits però ben drenats.
Fulles de faig
Faig (Camí ramader)
Cast. Haya
Angl. European beech
Fagus sylvatica Faig
124
Aplicacions:
-Persones: Les fulles són diürètiques i els extractes de la fusta són antiinflamatoris (tant
les fulles com l’escorça es poden prendre en forma de decocció en la proporció de 10 g
per cada litre d’aigua). Les fages són comestibles i en alguns països s’utilitzen la farina i
els olis que se’n poden extreure. Aquestes tenen diferents propietats medicinals: es fan
servir per regular el ritme cardíac i degut al seu contingut en vitamines C i B van bé pel
sistema nerviós. No obstant, hi ha persones que en són al·lèrgiques.
-Animals: Antigament s’alimentava als animals que es volia engreixar amb fages i
fulles de faig degut a l’elevat contingut de proteïnes i de vitamines que contenen. Avui
dia, molts dels pinsos que es fabriquen, sobretot els destinats a porcs i pollastres,
contenen pols de faig.
Fageda
125
126
Descripció:
Planta herbàcia de fins a 2 m d’alçada, normalment només ramificada a la part superior.
-Flors: Són petites, formen inflorescències terminals. Cada flor està formada per de 4 a
6 pètals arrodonits de color blanc trencat.
-Fulles: Són pinnades, amb els folíols resultants imparells i dentats.
-Hàbitat: Terrenys humits a prop de fonts o rius.
Aplicacions:
-Persones: En forma d’infusió, en la proporció d’un quart de litre per cada 2 cullerades
d’herba, és diürètica i sudorífica, per tant va bé en cas de constipat o grip. També és
antireumàtica ja que disminueix el dolor.
Cast. Ulmaria
Angl. Meadowsweet
Flor d’ulmària (Km 16,5 de la C38 entre Camprodon i Molló)
Ulmària
Filipendula ulmaria Ulmària
127
128
Descripció:
Planta herbàcia d’entre 5 i 20 cm d’alçada, s’estén mitjançant estolons.
-Flors: Estan formades per cinc pètals blancs i ovalats.
-Fruit: Un cop madur és carnós i de color vermell intens. A la seva superfície hi ha
adherides tot de minúscules llavors brillants, de color groguenc. Rep el nom de
maduixa.
-Fulles: Són trifoliades, amb els folíols ovalats i dentats, els nervis es veuen clarament.
-Hàbitat: Boscos, clarianes i vores de prats o camins, sempre que sigui un lloc humit.
Maduixer silvestre en flor (A prop del taller Morer)
Maduixer silvestre amb flor i fruit
Cast. Fresa silvestre
Angl. Woodland strawberry
Fragaria vesca Maduixer silvestre
129
Aplicacions:
-Persones: El fruit és comestible, porta molta vitamina C, i se’n pot fer melmelada. Les
fulles i les arrels són astringents, diürètiques, antiinflamatòries de l’aparell digestiu i fan
baixar el colesterol. Les fulles es prenen en forma d’infusió, aquesta es prepara amb uns
30 g de planta per cada litre d’aigua. En ús extern, el suc de maduixa s’utilitza per
eliminar grans (en aquest cas es barregen les maduixes triturades amb una o dues
cullerades de mel per poder aplicar la pasta en forma de mascareta) i és un dels
components de moltes cremes de bellesa. També es pot utilitzar com a dentífric natural
degut a les seves propietats antibacterianes.
-Animals: Tant el fruit com la resta de la planta és comestible. La infusió d’aquesta
planta resulta útil per desinfectar les genives del bestiar.
130
131
Descripció:
Arbre caducifoli d’entre 10 i 40 m d’alçada que pot viure més de 200 anys. La seva
escorça és grisosa i llisa.
-Flors: Estan desproveïdes de pètals, són verdoses i poc visibles.
-Fruit: És alat, allargat, pla i de color marró un cop sec.
-Fulles: Poden arribar als 30 cm de llarg. Són oposades i pinnades, generalment
presenten 9, 11 o 13 folíols lanceolats i dentats.
-Hàbitat: Boscos de ribera o vores de prats i camins.
Aplicacions:
-Persones: S’utilitza en forma d’infusió (uns 30 g de fulles per litre d’aigua) en cas
d’estrenyiment, dolor o febre. La seva escorça s’utilitzava com a substitut de la quinina i
sembla ser que donava bons resultats. La fulla s’utilitza, en ús extern i en forma de
decocció, com a antiinflamatori i cicatritzant.
-Animals: S’utilitza per desinflamar i cicatritzar ferides, igual que a les persones.
Fraxinus excelsior Freixe
Llavors encara verdes
Freixe (L’Avellaneda)
Cast. Fresno
Angl. Common ash
132
133
Descripció:
Planta herbàcia d’uns 10-30 cm d’alçada.
-Flors: Són rosades, amb les puntes de color roig anglès, i petites, formen
inflorescències en forma d’espiga al capdamunt de les tiges.
-Fulles: Són petites i doblement dentades, pinnades.
-Hàbitat: Prats, descampats, vores de camins...
Aplicacions:
-Persones: És una planta depurativa de la sang, a més d’alleugerir els dolors estomacals.
Pot resultar útil en cas d’intoxicació ja que depura el fetge i els ronyons. Si se segueix el
tractament de prendre tres cops al dia una tassa d’infusió (un grapat petit de planta per
cada litre d’aigua) la fumària és útil en cas d’anèmia ja que fa augmentar la producció
de glòbuls vermells, si el tractament s’allarga més de 10 dies, però, exerceix l’efecte
contrari: fa disminuir la quantitat de glòbuls vermells i l’energia corporal. En ús extern,
en forma de cataplasma, s’utilitza per curar herpes, èczemes, granissades o altres lesions
de la pell.
Flor de Fumària Planta de Fumària (Serrat del Perer)
Cast. Fumaria
Angl. Fumitory
Fumaria officinales Fumària
134
135
Descripció:
Planta herbàcia desproveïda de tija que creix en les zones muntanyoses. És una espècie
protegida.
-Flors: Són grans, de fins a 6 cm, acampanades i de color blau amb alguns puntets
verdosos a l’interior.
-Fulles: Formen una roseta basal, són lanceolades, de color verd intens amb el nervi
central clarament marcat.
-Hàbitat: Prats frescs i no molt solejats fins els 2500 m d’altitud.
Aplicacions:
-Persones: L’arrel, en forma d’infusió, és tònica, tot i que és millor no abusar-ne. En ús
extern s’utilitza com a vulnerària per curar frecs.
Cast. Gentiana acaulis
Angl. Stemless Gentian
Genciana acaule (Per sobre de les Dous de Fabert)
Gentiana acaulis Genciana acaule
136
Descripció:
Planta que pot arribar als 20 cm d’alçada, a Catalunya és una espècie protegida.
-Flors: Estan formades per un calze tubular que es divideix en quatre pètals allargats i
irregularment dentats, de color blau.
-Fulles: Són petites i allargades, de color verd clar.
-Hàbitat: Prats de pastura o clarianes que es trobin entre els 900 i els 2500 m d’altitud.
Aplicacions:
-Persones: En forma d’infusió l’arrel s’utilitza com a tònic amarg.
Cast. Genciana ciliada
Angl. Fringed gentian
Genciana ciliada (Coll de Siern)
Gentiana ciliata Genciana ciliada
137
Descripció:
Planta herbàcia de tija gruixuda i buida a l’interior que pot arribar als 120 cm d’alçada.
A Catalunya és una espècie protegida.
-Flors: Són grogues i vistoses. Es disposen formant poms al llarg de la part superior de
la tija.
-Fulles: Són molt grans i ovalades, sobretot les basals, de color verd-groguenc. Les
superiors estan mancades de pecíol. Tenen els nervis clarament marcats.
-Fruits: En forma de càpsula, cada una de les quals conté diverses llavors.
-Hàbitat: Prats a partir dels 1000 m d’altitud.
Planta de Genciana lutea (A prop dels Aigols d’en Romanic)
Detall de la flor
Gentiana lutea Genciana
Cast. Genciana
Angl. Yellow gentian
138
Aplicacions:
-Persones: L’arrel, en forma d’infusió o de tintura, augmenta la producció de glòbuls
blancs i és tonificant, per això s’utilitza contra el raquitisme, la debilitat muscular, les
diarrees... Degut a la seva capacitat per fer augmentar el nombre de glòbuls blancs va bé
per recuperar-se de qualsevol malaltia que hagi afeblit el cos. També s’utilitza en
cosmètica, ja que l’arrel ajuda a conservar la pell llisa i jove.
-Animals: Les decoccions de genciana s’utilitzen per cicatritzar ferides.
Prat amb nombroses gencianes i algun pi negre
139
Descripció:
Planta herbàcia que pot arribar als 10 cm d’alçada. És una espècie protegida.
-Flors: Apareixen als extrems de les tiges, no formen inflorescències. Són de color blau
intens i poden arribar a mesurar 4 cm de diàmetre.
-Fulles: Les que formen la roseta basal estan curtament peciolades, les que surten de la
tija estan desproveïdes de pecíol. Totes elles són lanceolades, de fins a uns 2-3 cm de
llargada.
-Hàbitat: Prats secs i solejats que es trobin entre els 1400 i els 2200 m d’altitud.
Aplicacions:
-Persones: De l’arrel, prèviament assecada, se’n poden fer infusions. Aquestes
estimulen la circulació, són col·làgenes i digestives.
Cast. Genciana de primavera
Angl. Spring Gentian
Genciana vernal ( Plans del Grell)
Gentiana verna Genciana vernal
140
Descripció:
Planta de fins a 30 cm d’alçada. Sol tenir la tija molt ramificada a la base, tot i que de
vegades la presenta simple.
-Flors: Cada flor està formada per un calze tubular que s’obre formant quatre pètals
arrodonits i desiguals de color lila, rosa o blanc.
-Fulles: Són lanceolades, poden arribar a fer 3 cm de llargada.
-Hàbitat: Terrenys humits o prats de pastura entre els 1400 i els 2400 m d’altitud.
Aplicacions:
-Persones: L’arrel, en forma d’infusió, actua com a tònic amarg.
Cast. Genciana de campo
Angl. Field gentian
Genciana campestre (Per sobre les Fonts dels Soms)
Gentianella campestris Genciana campestre
Genciana campestre rosa (Serrat de la Perdiu)
Genciana campestre (Coll de la Clapa)
141
142
Descripció:
Planta herbàcia de fins a 50 cm d’alçada. Les seves tiges són vermelloses, sobretot en
els nusos, i piloses.
-Flors: Solen aparèixer en parelles en els extrems de les divisions que presenten les tiges
principals. Cada flor està formada per cinc pètals arrodonits, de color lila o rosa fort
amb la zona més interna de color blanc. Les anteres són de color vermell intens.
-Fulles: Són primes i estan molt dividides. Els pecíols que les sostenen són llargs,
sobretot els de les fulles inferiors.
-Hàbitat: Terrenys humits i ombrívols com per exemple boscs de ribera i marges de
rierols o fonts. També pot trobar-se en escletxes de roques o en murs de pedra.
Aplicacions:
-Persones: La infusió de la planta -preferentment fresca- s’utilitza com a astringent i, en
forma de gargarismes, resulta útil pel mal de coll. En forma de cataplasma és
cicatritzant, a més d’ajudar a guarir ràpidament les cremades i frecs.
Cast. Hierba de San Roberto
Angl. Herb robert
Herba de Sant Robert (Can Dillaire)
Geranium robertianum Herba de Sant Robert
143
144
Descripció:
Planta herbàcia i pilosa que pot mesurar des de 10 a 40 cm d’alçada.
-Flors: Es troben als extrems de les tiges, són petites i de color lila, tot i que també
poden ser roses.
-Fulles: Són arrodonides, dividides en 5-9 lòbuls dentats. Les basals estan llargament
peciolades.
-Hàbitat: Vores de camins o d’horts, camps i terrenys abandonats.
Aplicacions:
-Persones: En forma d’infusió és lleugerament diürètica. Per preparar-la s’utilitzen les
flors prèviament assecades en la proporció d’uns 28 g per cada litre d’aigua.
Planta i detall de la flor de suassana (Can Dillaire)
Cast. Sausana
Angl. Round-leaved geranium
Geranium rotundifolium Suassana
145
146
Descripció:
Planta herbàcia que pot arribar a mesurar 1,3 m d’alçada, amb les tiges anguloses i
piloses.
-Flors: Són de color groc amb els pètals arrodonits i els sèpals allargats i acabats en
punta.
-Fruit: És arrodonit i està recobert de pels llargs.
-Fulles: Formen una roseta basal, són pinnades, amb lòbuls irregulars i dentats. També
en surten a les tiges.
-Hàbitat: Llocs ombrívols i humits: vores de rius, camins, murs...
Aplicacions:
-Persones: Les fulles tendres es mengen en amanides o bullides com si fossin espinacs.
En forma d’infusió, tant les fulles com les arrels, s’utilitzen per tractar els dolors
estomacals. Les infusions de l’arrel, a més, són febrífugues i les de les fulles també
s’utilitzen per fer gàrgares en cas d’afonia.
Herba de sant Benet
Detall del fruit (Camí ramader)
Cast. Cariofilada
Angl. Herb Bennet
Geum urbanum Herba de sant Benet
147
148
Descripció:
Planta herbàcia i fibrosa de fins a 3 m d’alçada.
-Flors: Tenen forma de margarida. Els pètals són allargats i de color groc intens, cada
un pot arribar a mesurar 2 cm de llargada.
-Fulles: Són aspres i ovalades, de vegades lanceolades.
-Arrels: En alguns punts s’eixamplen i formen estructures allargades i blanquinoses que
recorden a les patates.
-Hàbitat: Sovint plantada en les vores dels horts tot i que també es pot trobar a prop de
rius i fonts.
Aplicacions:
-Persones: Els tubercles es poden menjar en forma d’amanida o cuits com si fossin
patates.
-Animals: Si es fa una bullida ràpida als tubercles aquests serveixen per alimentar els
porcs, els conills i l’aviram.
Cast. Aguaturma
Angl. Jerusalem artichoke
Nyàmera (Can Julià)
Helianthus tuberosus Nyàmera
149
150
Descripció:
Planta herbàcia d’uns 2-25 cm d’alçada. S’estén mitjançant estolons.
-Flors: Es troben, solitàries, als extrems de les tiges, desproveïdes de fulles, que surten
del centre de la roseta basal. Són de color groc vistós.
-Fulles: Formen una roseta basal. Son lanceolades, de color verd fosc en l’anvers i d’un
verd més pàl·lid en el revers, i estan recobertes d’una llarga pilositat blanquinosa.
-Hàbitat: Clarianes, vores de camins, de prats... Prefereix els terrenys secs.
Aplicacions:
-Persones: En forma d’infusió (es recomana utilitzar la planta fresca, en la proporció
d’uns 60 g per litre d’aigua) es fa servir en cas de constipats o de grips que comportin
febre o problemes pulmonars i per desintoxicar el cos, ja que és diürètica. És
aconsellable prendre’n durant unes quantes setmanes, encara que els símptomes ja hagin
desaparegut. Conté antibiòtics. En ús extern s’utilitza, en forma d’infusió concentrada,
com a antiinflamatori.
-Animals: El bestiar que es troba en prats on abunda aquesta planta no pateix
brucel·losis, per tant, es considera que la prevé.
Cast. Vellosilla
Angl. Mouse Ear hawkweed
Pelosella (Camí de la Collada de Prats)
Pelosella
Hieracium pilosella Pelosella
151
152
Descripció:
Planta herbàcia d’uns 30-60 cm d’alçada que, si es frega o es talla, tenyeix d’un color
vermellós.
-Flors: Són de color groc intens amb puntets negres a les puntes (sobretot a les
poncelles), estan formades per cinc pètals allargats i nombrosos estams amb filaments
llargs.
-Fulles: Són petites i ovalades, de color verd clar.
-Hàbitat: Vores de camins, prats i clarianes.
Planta de Flor de Sant Juan
Detall de la flor (A prop de la Masó)
Cast. Hipérico
Angl. St. john's wort
Hypericum perforatum Flor de Sant Juan
153
Aplicacions:
-Persones: En forma d’infusió o de decocció és antidepressiva. En forma d’oli resulta
molt útil en cas de ferides, cremades, reuma... S’aplica mitjançant un cataplasma o
realitzant fregues. És més efectiu si prèviament s’escalfa l’oli a tanta temperatura com
es pugui aguantar. És antiinflamatori i alleugereix el dolor de les contusions degut a que
és lleugerament anestesiant.
-Animals: En els animals, igual que en les persones, també s’utilitza en cas de
traumatismes. En els cavalls, però, pot resultar perjudicial si s’aplica de forma contínua.
Tampoc no se’ls pot administrar per via interna ja que a dosis elevades els torna la pell
blanca sensible al sol, cosa que pot provocar cremades. Tampoc no es pot administrar
per via interna als ovins i bovins degut a que els perjudica la vista i el sistema nerviós.
154
155
Descripció:
Arbre caducifoli que pot assolir els 25 m d’alçada, d’escorça grisa, amb el temps
solcada per esquerdes longitudinals. Presenta la copa arrodonida.
-Flors: Les masculines formen aments de fins a 15 cm de llargada al costat de les fulles,
les femenines formen grups de 2 o 3.
-Fulles: Pinnades, formades per 7-9 folíols el·líptics, sense dentar, que poden arribar a
mesurar 15 cm de llarg.
Fruit: Nous. Aquestes estan recobertes per una pell verda gruixuda que les protegeix i
que es desprèn amb facilitat un cop la nou a madurat.
-Hàbitat: Boscos humits.
Noguera (L’Avellaneda)
Detall de les fulles i les nous, encara verdes.
Juglans regia Noguera
Cast. Nogal
Angl. Walnut tree
156
Aplicacions:
-Persones: Tant les fulles com els fruits són astringents, a més de calmants del sistema
nerviós. També s’utilitzen per calmar els dolors estomacals i en casos de paràsits
intestinals. En ús extern, les infusions fetes amb les fulles s’utilitzen per cicatritzar
ferides i evitar que s’infectin, també s’utilitzen per eliminar les granissades.
(Utilitats culinàries pàgina 373)
-Animals: Les infusions abrillanten el pèl i l’enfosqueixen, també es poden utilitzar per
cicatritzar ferides.
Noguera (GR-11 entre el Coll de la Boixeda i el Collet de la Costa)
157
158
Descripció:
Arbust de fulla perenne d’entre 1 i 3 m d’alçada, tot i que en alguns llocs pot arribar a
ser un arbre d’uns 10 m. Té l’escorça rogenca i fibrosa.
-Flors: Alguns exemplars només en tenen de masculines i d’altres només de femenines,
és per això que no tots tenen fruits. Aquests són petits i rodons, de color negre blavós
quan són madurs. En un mateix arbust hi ha fruits madurs i verds durant pràcticament
tot l’any, això es degut a que tarden més d’un any a madurar.
-Fulles: Són primes, rígides i punxegudes, de color verd grisós amb una línia blanca a la
cara superior.
-Hàbitat: Tot el nord de la península, tant en prats com en boscos.
Ginebre (Serrat del Perer)
Detall dels fruits, encara verds
Cast. Enebro
Angl. Juniper
Juniperus communis Ginebre
159
Aplicacions:
-Persones: El fruit, popularment anomenat ginebró, és diürètic i desinfectant de les vies
urinàries. En ús extern les fregues amb oli de ginebre van bé per a l’artritis, els dolors
musculars i les erupcions cutànies. És cicatritzant.
-Animals: S’utilitza, en forma d’oli, per curar les inflamacions amb supuració de la part
superior de les peülles.
Ginebre (A prop del Coll de Maçanells)
160
161
Descripció:
Planta herbàcia de fins a 80 cm d’alçada amb la tija gruixuda i angulosa.
-Flors: Són de color blanc, a vegades groguenc. Es disposen formant grups de 6 a 16
flors al llarg de la tija. Estan formades per cinc pètals soldats que formen un tub corbat.
-Fulles: Ovalades, piloses i dentades. Com més amunt de la tija més curt tenen el pecíol.
-Hàbitat: Camins, marges... Sobretot terrenys abonats.
Aplicacions:
-Persones: Els brots i les fulles tendres es poden menjar com si fossin espinacs. En
forma d’infusió regula la menstruació, és diürètica, descongestionant i fa baixar la
pressió. En ús extern, l’aigua on s’hagi bulli la planta, serveix per fer banys per als peus
quan aquests estan inflats. També en ús extern, però utilitzant infusions més
concentrades, va bé eliminar èczemes i grans, i per rentar ferides.
-Animals: Serveix per rentar ferides, igual que en les persones.
Detall de la flor
Ortiga morta (L’Avellaneda)
Cast. Ortiga blanca
Angl. White deadnettle
Lamium album Ortiga morta
162
163
Descripció:
Conífera caducifòlia d’escorça lleugerament grisenca que pot assolir els 40 m d’alçada.
-Flors: Les masculines s’agrupen en petites esferes de color groc i les femenines formen
cons vermellosos.
-Pinyes: Són petites i ovalades, de color marró clar.
-Fulles: Tenen forma d’agulla, són de color verd clar i formen grups al llarg de les
branquetes.
-Hàbitat: Terrenys solejats. Pot trobar-se formant boscos o entre altres coníferes,
sempre i quan aquestes no li facin ombra.
Aplicacions:
-Persones: Les branquetes tendres, en forma de bafs, s’utilitzen en cas de congestió
nassal o problemes pulmonars. La decocció de l’escorça es fa servir per eliminar
èczemes i grans. De la resina de les seves pinyes se’n pot fer xarop per a la tos.
Cast. Alerce europeo
Angl. Larch
Larix decidua Alerç
Pinyes d’alerç i alerços. (Camí de la Collada de Prats)
164
165
Descripció:
Planta herbàcia de fins a 40 cm d’alçada.
-Flors: Formen inflorescències de 4 a 8 flors. Són de color rosat, tot i que quan es
panseixen es tornen de color blavós.
-Fulles: Són compostes. Cada folíol és ovalat, de color verd fosc.
-Hàbitat: Terrenys muntanyosos a partir dels 1000 m.
Aplicacions:
-Persones: L’arrel, prèviament assecada, es fa servir en forma de cataplasma per
desinfectar petites ferides i frecs. També és lleugerament antiinflamatòria.
Cast. Órobo vernal
Angl. Spring Vetchling
Guixó vernal (Coll Pregon)
Lathyrus vernus Guixó vernal
166
167
Descripció:
Arbre no gaire alt d’escorça grisenca i de fulla perenne.
-Flors: El llorer és un arbre dioic, o sigui que les flors femenines i les masculines no es
troben en un mateix arbre. Ambdues poden ser blanquinoses o groguenques i s’agrupen
en petites inflorescències.
-Fulles: Tenen forma lanceolada, són de color verd fosc i brillant per l’anvers i d’un
color verd apagat i més pàl·lid pel revers. Són alternes i estan curtament peciolades.
-Hàbitat: Al terme municipal de Molló no se’n troben en estat salvatge, només n’hi ha
alguns de plantats en llocs arrecerats i solejats.
Cast. Laurel
Angl. Bay Laurel
Detall d’una branca amb fruits, encara verds (Molló, carrer de St. Sebastià)
Llaurer
Laurus nobilis Llorer
168
Aplicacions:
-Persones: Les fulles de llorer s’utilitzen per condimentar guisats. A més, en ús intern,
tenen propietats estomacals i astringents i, en ús extern, antireumàtiques. En ús intern es
prenen en forma d’infusió, en la proporció de 4 fulles de llorer per cada mig litre
d’aigua. En ús extern s’utilitza l’essència, amb la qual es fan fregues als músculs i a les
articulacions.
-Animals: És una planta tòxica. Pot produir la mort degut a un infart si és ingerit en
quantitat.
169
170
Descripció:
Planta llenyosa de fins a 60 cm d’alçada, molt ramificada i aromàtica.
-Flors: Són petites, d’un color entre lila i blau, s’agrupen en espigues terminals
-Fulles: Són lanceolades, molt primes, de només mig centímetre d’amplada i en canvi
fins a 5 cm de llargada.
-Hàbitat: Terrenys secs i pedregosos, en el terme municipal de Molló se sol trobar
plantada en jardins.
Aplicacions:
-Persones: En forma d’infusió és digestiva, antiespasmòdica i relaxant. En ús extern
s’utilitza l’alcohol on prèviament s’ha macerat l’espígol per fer fregues per millorar la
circulació.
-Animals: L’essència d’espígol, posada a les mans, serveix per agafar cavalls difícils ja
que els calma. També se’n pot posar a la brida, d’aquesta manera el cavall va olorant
l’essència i es manté relaxat mentre se’l munta. A més, es pot utilitzar com a repel·lent
d’insectes.
Cast. Espliego
Angl. English Lavender
Espígol (Can Dillaire)
Flor d’espígol
Lavandula angustifolia Espígol
171
172
Descripció:
Planta bulbosa, d’un metre d’alçada, molt aromàtica, sobretot al vespre.
-Flors: Són blanques, grosses, formades per sis pètals allargats amb les puntes
doblegades enfora i per sis estams amb els filaments blancs i les anteres d’un groc molt
intens.
-Fulles: Són lanceolades i lleugerament ondulades a les vores
-Hàbitat: Jardins. No es troba en estat silvestre, ja que és una planta pròpia del pròxim
orient.
Aplicacions:
-Persones: Els bulbs, en forma de cataplasma, són emol·lients i ajuden a guarir
cremades i ferides. La flor macerada en anís, en ús extern, també va bé per les ferides, a
més de ser antiinflamatori. En ús intern es pot prendre per alleugerir els dolors
menstruals.
-Animals: S’utilitza, com en els humans, per desinflamar.
Cast. Azucena
Angl. Madonna lily
Flor de lliri de Sant Antoni (Can Torrent)
Lliri
Lilium candidum Lliri de Sant Antoni
173
174
Descripció:
Planta herbàcia de fins a 1 m d’alçada.
-Flors: Surten a la part superior de la tija. Són de color entre rosat i lila, amb els pètals
corbats cap enfora i amb petites taques porpres.
-Fulles: Són allargades, amb els nervis pronunciats en el revers, de color verd intens.
-Hàbitat: Terrenys humits a prop de rius i fonts.
Aplicacions:
-Persones: El bulb, en forma d’infusió, s’utilitza per a les migranyes i el mal de queixal.
També és diürètic. En forma de cataplasma és emol·lient. Antigament es menjava com
si fos una patata.
Lilium martagon Marcòlic
Marcòlic (A prop de la font de la Xolla)
Cast. Martagón
Angl. Martagon lily
175
176
Descripció:
Planta herbàcia que pot arribar als 70 cm d’alçada.
-Flors: Estan formades per cinc pètals arrodonits i lleugerament dentats de color blavós,
travessats per diversos nervis d’un blau més fosc. Els estams formen una piràmide en el
centre de la flor, les anteres són blaves.
-Fruit: Té forma de càpsula. Està format per 10 valves triangulars que formen una petita
punxa a la part superior. Un cop madur les valves s’obren per alliberar les llavors.
-Fulles: Són alternes, estretes i allargades, acabades en punta.
-Hàbitat: Prats i vores de camins.
Aplicacions:
-Persones: La llavor, en forma de farina, es pot utilitzar per fer emplastres per al mal de
coll i per a les pulmonies.
Detall de la flor (Can Dillaire)
Llinet
Cast. Lino silvestre
Angl. Narrow leaved flax
Linum angustifolium Llinet
177
178
Descripció:
Planta arbustiva, llenyosa, que pot arribar als 2 m d’alçada. Les seves fulles i les tiges
tendres desprenen una agradable olor a llimonada.
-Flors: Són petites, de color lila, i s’agrupen en inflorescències en forma d’espiga.
-Fulles: Són lanceolades, formen grups de 3 o 4 al voltant dels diversos nusos que
presenten les tiges. Estan mancades de pecíol, o el tenen molt curt.
-Hàbitat: Cultivada, en llocs solejats i arrecerats, però amb la terra humida.
Aplicacions:
-Persones: Les fulles, en forma d’infusió, van bé en cas d’indigestió i calmen les
palpitacions nervioses ja que són tranquil·litzants. És una de les herbes que es poden
posar a la ratafia.
Planta de marialluïsa (Can Torrent)
Cast. Hierba luisa
Angl. Herb louise
Lippia triphylla Marialluïsa
179
180
Descripció:
Planta herbàcia que pot arribar als 20 cm d’alçada.
-Flors: Formen inflorescències de 3 a 6 flors en els extrems de les tiges. Solen ser de
color groc, però de vegades presenten franges taronges o vermelles.
-Fulles: La majoria són trifoliades però, les que surten al naixement de les
ramificacions, només presenten dos lòbuls.
-Hàbitat: Prats, boscos clarers, vores de camins, d’horts...
Aplicacions:
-Persones: Les flors, prèviament assecades i en forma d’infusió, serveixen per calmar
els nervis i evitar l’insomni i les palpitacions. També són febrífugues i
antiespasmòdiques. La infusió es prepara en la proporció d’una cullerada sopera de
flors seques per cada tassa d’aigua. Si en lloc d’utilitzar les flors es fa servir l’arrel actua
com a tònic. En ús extern és una planta antiinflamatòria.
-Animals: És un farratge de molt bona qualitat, recomanable sobretot pel bestiar oví.
Corona de rei (Creu d’en Pastoret)
Cast. Cuernecillo
Angl. Bird’s foot trefoil
Lotus corniculatus Corona de rei
181
182
Descripció:
Arbre caducifoli de capçada arrodonida que pot arribar als 10 m d’alçada.
-Flors: Poden ser blanques o rosades, formen inflorescències arrodonides.
-Fruits: Pomes. La llavor, petita i de color marró fosc, es troba protegida per una capa
gruixuda i carnosa, de color blanc-verd, recoberta d’una fina pell que pot ser verda o
vermellosa.
-Fulles: Són ovalades, dentades i lleugerament piloses.
-Hàbitat: Vores de prats i camins.
Aplicacions:
-Persones: Les pomes es poden menjar crues, cuites (al forn, bullides...) o en forma de
melmelada. La seva pell és febrífuga . En les melmelades de diferents fruits del bosc
se’n posa una mica ja que és espessant (degut al seu alt contingut en pectina). També es
consumeix, bullida o al forn, quan es tenen dolors estomacals.
(Utilitats culinàries pàgines 380 i 382)
-Animals: A alguns cavalls se n’hi donen com a premi després que hagin realitzat
determinats exercicis. Són comestibles per a tots els animals però no és convenient
donar-ne en excés ja que podrien produir còlics.
Detall de la flor i pomera florida (Can Dillaire)
Cast. Manzano silvestre
Angl. Crab apple
Malus sylvestris Pomera borda
183
184
Descripció:
Planta anual bastant rastrera, tot i que les tiges de vegades són ascendents.
-Flors: Són de color rosat o lila pàl·lid, a vegades blanc.
-Fulles: El contorn el tenen arrodonit i dentat, són de color verd fosc.
-Hàbitat: Marges de camps, camins, murs o terrenys abandonats.
Aplicacions:
-Persones: Té les mateixes propietats que la malva comú (Malva sylvestrys). Presa en
forma d’infusió és emol·lient en cas de bronquitis o dolors estomacals, a més de
diürètica i laxant. També s’utilitza en cas d’estar constipat i se’n fan gàrgares per
desinflamar el coll. En ús extern la maceració de les fulles en oli o en alcohol serveix
per eliminar els èczemes. Les fulles, a més, en forma d’infusió, serveixen per rentar els
ulls.
-Animals: Igual que a les persones, als animals se’ls pot administrar infusió de malva
per desinfectar, tant per via interna com externa.
Se’n sol donar a les vaques i a les eugues que acaben de parir.
Flor Planta (Serrat del Perer)
Cast. Malva enana
Angl. Common mallow
Malva neglecta Malva
185
186
Descripció:
Planta herbàcia d’entre 20 i 120 cm d’alçada.
-Flors: Són d’un color rosa lilós amb betes més fosques. Estan formades per 5 pètals.
-Fruit: Són angulosos, pilosos i rectes, a diferència de la Malva neglecta que els té
corbats cap avall.
-Fulles: Palmejades, amb de cinc a set lòbuls dentats.
-Hàbitat: Vores de camins i camps.
Aplicacions: Té les mateixes propietats i aplicacions que la malva (Malva neglecta).
Flor de malva (Serrat del Perer)
Cast. Malva
Angl. Mallow
Malva sylvestris Malva
187
188
Descripció:
Planta herbàcia d’entre 15 i 50 cm d’alçada, amb la tija ramificada.
-Flors: S’assemblen a les de la margarida (Crysanthemum leucanthemum) ja que també
presenten flors petites i grogues en el centre envoltades de llargs pètals blancs. Aquests,
però, a diferència de l’altra espècia, es corben cap avall poc després d’haver florit, a
més, són més petits.
-Fulles: Estan dividides en segments lineals estrets, són de color verd intens.
-Hàbitat: Vores de camins, en terrenys abandonats o en prats.
Planta de camamilla amarga i detall de la flor (Can Dillaire)
Cast. Manzanilla
Angl. German chamomile
Matricaria chamomilla Camamilla amarga
189
Aplicacions:
-Persones: En forma d’infusió va bé per als dolors estomacals (acidesa, nàusees,
gasos...), els espasmes, la febre, el cansament general, la falta de gana, el mal de cap,
l’insomni i els nervis. En ús extern, i també en forma d’infusió, s’utilitza per rentar els
ulls quan es té conjuntivitis, les genives quan estan inflamades i la pell quan està
irritada. En forma de bafs s’utilitza per destapar les vies respiratòries quan estan
congestionades. També es fa servir per aclarir el color dels cabells.
-Animals: Actua com a tranquil·litzant. Es pot administrar tant sec com tendre, sense
superar la quantitat de 50 g diaris. En alguns cavalls se n’hi dóna abans de competir ja
que relaxa sense afectar el rendiment. També se’n dóna de manera regular als cavalls
propensos a patir còlics nerviosos. En forma de pomada o de cataplasma resulta útil per
tractar les reaccions al·lèrgiques de la pell.
190
191
Descripció:
Planta herbàcia de fins a 70 cm d’alçada, molt vividora.
-Flors: Són papilionàcies, de color lila o blavós, es troben agrupades formant petites
espigues terminals arrodonides.
-Fulles: Trifoliades, de color verd fosc. Als extrems són dentades.
-Hàbitat: Normalment en els camps on s’ha plantat, tot i que pot escampar-se i sortir
enmig d’altres camps o a les vores dels camins.
Aplicacions:
-Persones: En forma d’infusió fa baixar el colesterol i és vigoritzant. En forma de
cataplasma és lleugerament cicatritzant; si el cataplasma es prepara amb userda, all i
cansalada tot ben picat va bé en cas d’esquinç.
-Animals: La userda conté un elevat tant per cent de proteïnes, a més de diferents
vitamines i minerals. Això fa que vagi bé per posar en forma animals que, degut a
alguna malaltia, estan prims o febles. No obstant, no se’n pot administrar molta de cop
ja que podria provocar còlics.
Userda (Can Dillaire)
Detall de la flor
Cast. Alfalfa
Angl. Lucerne
Medicago sativa Userda
192
193
Descripció:
Planta herbàcia i aromàtica que pot arribar a mesurar uns 110 cm d’alçada.
-Flors: Formen espigues denses de color rosat, a vegades grisós o lila.
-Fulles: Poden arribar a mesurar 9 cm de llargada. Són lanceolades i dentades, d’un
color verd grisós i estan recobertes d’una fina pelussa blanquinosa.
-Hàbitat: A la vora de rius i fonts o en prats humits.
Aplicacions:
-Persones: En forma d’infusió és una planta digestiva i antisèptica, també s’utilitza pels
mals de cap i per l’asma. En dosis elevades, però, és tòxica, a més d’abortiva.
Cast. Menta de caballo
Angl. Horsemint
Menta borda
Menta borda (Torrent de la Casassa)
Mentha longifolia Menta borda
194
195
Descripció:
Planta de fins a 80 cm d’alçada, molt aromàtica. És el resultat de l’encreuament entre la
menta aquàtica i la menta en espiga.
-Flors: Són rosades, formen inflorescències denses a la part superior de les tiges.
-Fulles: Són ovalades, poden acabar en punta, tenen el limbe dentat i són lleugerament
piloses pel revers.
-Hàbitat: En horts i jardins, a vegades s’assilvestra, però llavors, normalment, torna a les
espècies de les que prové.
Mentha piperita Menta piperita
Cast. Menta piperita
Angl. Peppermint
Menta piperita ( Can Torrent) Menta piperita ( Camí del cementiri)
196
Aplicacions:
-Persones: S’utilitza, en forma d’infusió, com a estomacal (evita els vòmits, facilita la
digestió i alleuja el dolor causat pels intestins inflamats), com a estimulant de la
producció de bilis, per descongestionar en cas de constipat o grip, per millorar la
circulació (és anticoagulant) i com a expectorant. També es fa servir per fer gàrgares,
degut a que és desinfectant, desinflamant i anestèsica i per rentar ferides o picades
d’insectes.
-Animals: La menta actua com a antiparasitària intestinal, sobretot del bestiar caprí.
És recomanable afegir-ne uns 20 g diaris al pinso dels cavalls propensos a patir còlics,
degut a que relaxa els músculs intestinals. També s’utilitza per estimular la gana.
L’essència de menta diluïda en aigua (en la proporció d’unes 2-3 gotes per cada 1 dl
d’aigua) s’utilitza contra la tinya i per desinflamar articulacions (en aquest cas es dissol
en oli). Al igual que en els humans, la infusió de menta va bé per les picades d’insectes.
197
198
Descripció:
Planta herbàcia que pot arribar als 60 cm d’alçada.
-Flors: S’agrupen en inflorescències circulars al voltant de les tiges. Les flors tenen
forma tubular. Aquest túbul, a la part superior, es divideix en quatre pètals petits i
rosats.
-Fulles: Estan curtament peciolades, són ovalades i dentades
-Hàbitat: Prats humits fins als 1000 m d’alçada.
Aplicacions:
-Persones: Aquesta planta, en forma d’infusió, és digestiva i sudorífica, a més d’ajudar a
rebaixar la febre i millorar la circulació. En ús extern, i també en forma d’infusió, és
antibacteriana i vulneraria. Les infusions, tant per ús intern com extern, es preparen en
la proporció de 2 cullerades de fulles seques, o el doble de fresques, per cada litre
d’aigua. S’ha d’anar amb molt de compte i no sobrepassar la dosis indicada, ja que
aquesta planta conté moltes substàncies tòxiques, a més de ser un potent abortiu.
-Animals: L’essència del poliol, diluïda, es pot polvoritzar per sobre dels animals per
allunyar d’ells les mosques i els mosquits.
Mentha pulegium Poliol
Cast. Poleo
Angl. Pennyroyal
Poliol (Camí de la Casilla)
199
200
Descripció:
Planta herbàcia d’uns 50 cm d’alçada.
-Flors: Poden ser de color blanc o de color violaci. Són petites i s’agrupen formant
inflorescències.
-Fulles: Són ovalades i dentades, envellutades per les dues cares i curtament peciolades.
-Hàbitat: Horts o terrenys humits.
Aplicacions:
Les mateixes que la Mentha piperita.
Mentha sativa Herba bona
Cast. Hierba buena
Angl. Wild mint
Detall de la fulla
Herbabona (La Costa)
201
202
Descripció:
Arbre caducifoli que pot arribar als 10 m d’alçada.
-Flors: Són poc visibles, s’agrupen en aments.
-Fruit: S’agrupen formant petites mores que, un cop madures, són d’un color negre
vermellós.
-Fulles: Són grosses, de fins a 15 cm d’amplada, amb les vores dentades.
-Hàbitat: No creix de forma espontània, a Molló només hi ha un parell d’exemplars
plantats.
Aplicacions:
-Persones: El fruit és comestible i el xarop que se’n pot fer, en forma de gàrgares, és
antiinflamatori.
-Animals: Tant les fulles, que són l’aliment de les erugues de la papallona de la seda,
com el fruit són comestibles. Aquestes primeres es poden utilitzar com a farratge pel
bestiar, sobretot el boví.
Cast. Moral
Angl. Black Mulberry
Morera (Plaça Migjorn)
Morus nigra Morera
203