Post on 16-Mar-2016
description
transcript
Les TIC en clau electoral_ 22
Mònica Sala, directora general d’Orange Catalu-nya: “Cal combinar esforç, optimisme i ambició”_ 8
Com afecta la regulació al desplegament de la FTTH_ 16
setembre 2010
51
Edita:Associació Catalana d’Enginyersde Telecomunicació (ACET)Alí Bei, 59 - 08013 BarcelonaT. 93 229 2003F. 93 229 2042www.telecos.catsecretaria@telecos.cat
Degà del COETC:Miquel Ramírez
President de l’ACET:Carles Martín
Direcció Editorial:Guillermo Canal
Comunicació i Publicitat:Estel Estopiñanestel.estopinan@telecos.cat
Coordinació:Jordi Duchjordi.duch@telecos.cat
Disseny i maquetació:www.guillermobejarano.com
Fotografia i imatges:Ricard Novellas i Flickr
Col·laboracions:Jordi BoschJavier BusquetsPhilippe CalvóXavier CastilloOriol CiuranaAlbert DomingoJordi DuchOriol FerranCarles FlamerichArgèlia GarcíaJoan MajóMarc MurtraJosep PeguerolesMarc PifarréCarmen de RiveraSanti RodríguezJosep TorrobellaMateo ValeroCarlos Vivas
Fotomecànica i impressió:Sprint Copy, SL.
Dipòsit legal:B-17.897-99
L’opinió del Col·legi Oficial i de l’Associació Catala-na d’Enginyers de Telecomunicació (COETC/ACET) queda reflectida exclusivament en la secció editorial. Els articles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions dels seus autors.
Any 16 Número 51 09/2010
Sumari
EditorialPetits grans canvis
DestacatsSuport unànime als resultats i la gestió de les Juntes
Visita a la central nuclear Vandellós II
Suport al projecte Xarxa Oberta
Ofrena floral de l’11 de Setembre
4 milions per impulsar empreses tecnològiques liderades
per enginyers
Reial Decret sobre el visat col·legial obligatori
A favor de l’Estatut
EntrevistaMònica Sala, directora general d’Orange Catalunya:
“Cal combinar esforç, optimisme i ambició”
TecnologiaPPStop: telemedicina aplicada a l’enuresi
MiradorCom afecta la regulació al desplegament de la FTTH
Catalunya, el coneixement i el Cercle
Les TIC en clau electoral
Singularitats de la crisi i remeis per combatre-la
Les 5 claus per al futur de Catalunya comencen per ‘i’
Empresa i societatPassos previs d’un pla d’internacionalització
Cap a un llenguatge comú de tecnologia i negoci
‘Inter nos’L’orgull de ser un ‘teleco’
Ofertes comercials i serveisAcord amb Ontinet en seguretat informàtica
CalidoscopiTempura Kakiage: taller de cuina japonesa
Publicacions
TribunaUn esforç amb recompensa
Pàg.
3
45556
66
8
12
1620222428
3032
34
36
3738
39
2
sumari
i feu un cop d’ull ràpid a la revista Tele-
cos que teniu a les mans veureu que hi ha
canvis, que hi ha alguna cosa diferent que
la fa un xic especial. Concretament, té un
format més lleuger i planteja una aposta
clara per la informació directa i visual, ca-
paç d’harmonitzar sense esforç les píndoles breus d’infor-
mació amb els articles de fons i facilitar-ne la lectura.
La nostra revista, de fet, només recull un canvi més dels que
estem experimentant com a col·lectiu. Per als enginyers de
telecomunicació de Catalunya, l’any 2010 és el moment per
dotar de valor afegit tot allò que fem: els nostres projectes,
la nostra relació amb els clients i amb l’Administració, la
manera de comunicar la nostra feina i el nostre dia a dia;
en definitiva, és l’any del ‘canvi’.
Els enginyers, abans de res, som creadors, som gestors de
la innovació i això ens dota de capacitats estratègiques clau
per afrontar la incertesa. Per això, davant dels nous reptes
de futur que se’ns plantegen hem d’actuar conjuntament
per assolir, pas a pas, el reconeixement de la vàlua de pro-
fessionals de les telecomunicacions formats al nostre país.
És per això que avui ens hem de felicitar per tenir la ca-
pacitat de gestionar el canvi i de liderar nous projectes i
iniciatives amb tenacitat i esforç, amb l’objectiu de fer de
les nostres telecomunicacions una eina de futur.
Ara bé, l’esforç i dedicació dels ‘telecos’ ha de tenir el su-
port tant de les institucions públiques com privades, atès
el grau de consciència que totes tenen del paper que de-
senvolupa el nostre col·lectiu i de la seva alta capacitació
per avaluar, dissenyar i aplicar les polítiques adequades
d’impuls i desenvolupament de les persones i del sector.
Per aquest motiu, ja fa temps que estem treballant per una
nova entitat que pugui operar des del territori i amb plena
autonomia per assolir aquesta fita: el Col·legi català, que
veurà la llum en les properes setmanes.
Sabem que el 2010 serà l’any de l’inici del ‘canvi’, impulsat
per un conjunt de petits canvis que faran que la professió
evolucioni i que els ‘telecos’ haguem de créixer i treballar
en les noves realitats que ens esperen, però tindrem més
eines i més recursos, serem proactius i capaços d’anticipar
i donar resposta a les necessitats que puguin sorgir des
d’una institució més propera, més oberta i de futur.
Petits grans canvis
‘La nova entitat en què estem treballant perquè pugui operar des del territori i amb plena autonomia, el Col·legi català, veurà la llum en les properes setmanes’
3
editoriaL
La doble Assemblea General Ordinària
del COETC/ACET es va iniciar amb la
sessió encapçalada pel president de
l’ACET, Carles Martín, que va prendre
la paraula per donar la benvinguda als
assistents i informar-los de l’activitat
desenvolupada al llarg de 2009, amb
especial atenció als aspectes instituci-
onals més destacats que s’han impul-
sat i que es reflecteixen en la web del
nostre col·lectiu.
Fet aquest informe, el tresorer, Josep
Bosch, va presentar la liquidació de
comptes anuals de l’exercici 2009,
que recullen una disminució d’ingres-
sos relacionats amb l’activitat de for-
mació, però no impliquen un balanç
negatiu degut al control de la despesa
associada.
A continuació els assistents van apro-
var per unanimitat el resultat econò-
mic i la gestió de la Junta Directiva
durant l’exercici de 2009 i es va donar
pas a la presentació de les iniciatives
més destacades d’ordre institucional
previstes per al 2010, a càrrec del seu
president Carles Martín. D’acord amb
els detalls del pressupost d’enguany
associat a aquestes activitats, presen-
tat per Josep Bosch, es planteja man-
tenir un nivell d’ingressos similar al de
l’any anterior en el diferents capítols i
millorar-los en promoció i comunica-
ció, aconseguint més acords en publi-
citat i patrocinis per activitats. La seva
exposició va culminar amb la votació
del nou pressupost, aprovat per una-
nimitat.
Ja en la sessió següent, corresponent
a l’Assemblea General Ordinària del
COETC, presidida per Miquel Ramí-
rez, un cop resumides per part del
degà les iniciatives portades a terme
durant el 2009 i disponibles a través
de la nostra web, el tresorer, Joan So-
ler, va detallar els comptes anuals de
2009. Un exercici que posa de mani-
fest que les seves despeses, d’un total
de 215.164,88 euros, excedeixen en
4.704,88 euros la quantitat pressupos-
tada de 210.460,00 euros, una petita
desviació derivada de l’import del nou
local. Així i tot, els assistents van apro-
var unànimement el resultat econòmic
i la gestió de la Junta Rectora durant
l’exercici de 2009.
De cara a l’exercici actual, el degà del
COETC, Miquel Ramírez, va presentar
les principals actuacions de caire ins-
titucional, el pressupost de les quals
va detallar-lo Joan Soler. L’aspecte
més destacat de les diferents parti-
des és que el pressupost assignat,
de 147.687,04 d’euros, és aproxima-
dament un 20% inferior a l’anterior,
i un 40% en relació al de 2008. Una
notable disminució deguda a la impor-
tant baixada en drets de visat. La seva
votació va ser també favorable per
unanimitat. @
Assemblees Generals Ordinàries del COETC i l’ACET
Suport unànime alS reSultatS i la geStió de leS JunteS
El passat dia 16 de juny, la sala d’actes del COETC/ACET va acollir les Assemblees Generals Ordinàries de les dues institucions, que van aprovar, en ambdos casos, tots els punts de l’or-dre del dia. Concretament, la vintena llarga d’assistents va donar el seu suport unànime als resultats econòmics de l’exercici de 2009 i als pressupostos per al 2010.
R Els assistents a les dues Assemblees van omplir la sala d’actes de la nova seu.
4
destaCats
La Junta Rectora del COETC va fer
públic el passat 15 de juliol el seu
posicionament favorable al desplega-
ment de xarxes de nova generació i
més concretament al projecte Xarxa
Oberta, exposant el següent:
L’economia del coneixement i
l’augment de la competitivitat de les
nostres empreses requereix infra-
estructures de telecomunicacions
d’acord amb les necessitats d’un
mercat internacional i globalitzat.
El Govern de la Generalitat de Ca-
talunya ha estat treballant des de fa
uns anys en el projecte denominat
Xarxa Oberta, per al desplegament i
construcció d’una xarxa troncal, co-
marcal i urbana, de comunicacions
electròniques de banda ampla ba-
sada en fibra òptica. L’objectiu del
projecte és arribar a totes les seus
corporatives de la Generalitat de Ca-
Suport al projecte Xarxa oberta
Visita a la central nuclear Vandellós iiEl passat 8 de juny, una quinzena de col·legiats/associats
van visitar les instal·lacions de la central nuclear Vandellós
II a l’Hospitalet de l’Infant (Tarragona), fent un recorregut
de caire tècnic centrat en el funcionament de la planta en
general i dels sistemes de telecomunicació en particular de
què disposa: sistemes de monitorització i control, segure-
tat... Concretament, el grup va conèixer de primera mà el
sistema de vigilància de la radiació i el funcionament de la
sala de control, a més del simulador de formació del perso-
nal, ubicat en les instalacions de Tecnatom.
La jornada, dirigida per Rafael Albaladejo i conduïda per
Àngel Lopera, de l’equip de comunicació i relacions exter-
nes, va comptar també amb la col·laboració del company
Miguel Angel Garcés en la gestió de la visita. @
talunya i a tots els municipis de Ca-
talunya per a proporcionar servei a
les administracions públiques i oferir
l’excedent de capacitat al mercat ma-
jorista de telecomunicacions d’acord
amb les condicions que fixi la UE.
El projecte Xarxa Oberta permetrà
incrementar l’eficiència i la producti-
vitat dels serveis públics gràcies a les
possibilitats que ofereix la gran capa-
citat de connexió. Però, fonamental-
ment contribuirà a l’equilibri territori-
al de Catalunya, facilitant els recursos
per al desenvolupament d’una nova
oferta de serveis en zones on la inver-
sió privada té dificultats per desple-
gar les seves xarxes o desenvolupar
els seus projectes.
La situació econòmica actual no
és excusa per retardar la implanta-
ció de projectes com el de la Xarxa
Oberta. Estem davant d’una inversió
imprescindible per al futur desenvolu-
pament econòmic de Catalunya, bà-
sica per incrementar la competitivitat
de les empreses i crear nous llocs de
treball d’alt valor afegit.
Renunciar a inversions que poten-
cien el futur, condicionen negativa-
ment el desenvolupament econòmic
desitjat per als propers anys. @
ofrena floral de l’11 de SetembreCom cada any, el COETC/ACET va
celebrar l’11 de Setembre, Diada
Nacional de Catalunya, participant
en l’acte tradicional de l’ofrena flo-
ral al monument de Rafael de Casa-
nova, protagonitzat per institucions,
partits polítics i entitats.
El seguici de representants del nos-
tre col·lectiu va estar encapçalat pel
degà del COETC, Miquel Ramírez,
el president de l’ACET, Carles Mar-
tín, i el gerent, Guillermo Canal. @
R El degà del COETC, Miquel Ramírez, amb l’ofrena floral a les mans, en l’instant previ a retre homenatge al monument de Rafael de Casanova.
5
El Col·legi d’Enginyers Industrials i
l’Associació Catalana d’Enginyers de
Telecomunicació recollint la iniciati-
va de l’Institut Català de Finances ha
constituït un fons inversor en empre-
ses tecnològiques i innovadores amb
la col·laboració de l’IFEM (societat del
grup ICF, gestora del fons del programa
JEREMIE a Catalunya) i Banc Sabadell.
Aquest fons d’inversió, que comptarà
amb un capital de 4 milions d’euros,
tindrà com a objecte la presa de par-
ticipacions en el capital d’empreses
innovadores, en fases inicials, promo-
gudes per professionals de l’enginyeria.
Aquesta iniciativa forma part de les po-
lítiques de foment de l’emprenedoria
que les dues institucions professionals
duen a terme per incentivar la creació
de noves empreses liderades per engi-
nyers a través del programa Enginova.
Què és enginova?És un servei de detecció i dinamització
de les iniciatives emprenedores i d’in-
4 milions per impulsar empresestecnològiques liderades per enginyers
reial decret sobre el visat col·legial obligatoriEl passat 5 d’agost es va publicar el Reial Decret
1000/2010 sobre el visat col·legial obligatori, que en-
trará en vigor el proper 1 d’octubre de 2010. @
VISAT01/OCT/2010 E s t a t u t
a favor a l’estatutEl COETC/ACET ha donat suport al ‘Manifest dels Col-
legis Professionals de Catalunya en defensa de l’Esta-
tut’, i d’adhesió a la manifestació del dia 10 de juliol del
2010, convocada per Òmnium Cultural, que han signat
43 col·legis i associacions professionals. @
novació que sorgeixin en el teu entorn
destinat a:
• Fomentar l’esperit emprenedor en-
tre els enginyers amb experiència i
coneixement del mercat.
• Dinamitzar la generació de projec-
tes innovadors amb alt potencial de
creixement.
• Analitzar, avaluar i assessorar els
projectes empresarials generats.
• Donar suport al desenvolupament,
facilitant l’agregació dels diferents
agents que han d’intervenir-hi o hi
poden intervenir.
Els objectius d’aquest servei són: aju-
dar a crear noves empreses i també
l’acompanyament en el creixement
d’empreses existents. @
amb experiència
sense experiència
empresa no existent
nou producte o serveiinnovació interna
àmbit universitat
creació
nous mercatsinternacionalització
empresa existent
diversificació
creixement
6
destaCats
El Demo-Centre del Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC)Un espacio para el encuentro con la industria y los grandes usuarios de sistemas avanzados de telecomunicaciones,
electrónica y tecnologías de la información.
Situado en el distrito 22@ de Barcelona, el CTTC demo-centreacoge eventos en forma de visitas guiadas, demostraciones, seminarios y talleres prácticos.
Demostraciones:
•SIPvertical handover•TransmisióndevideodealtadefiniciónsobreredesIP.•PlanodeControlGMPLS/PCEdeunaredfotónica.•Sistemasópticospararedesfotónicas.•Posicionamientoconsensoresinerciales.•Osciladoresacoplados.•TecnologíaUWBenULANDtestbed.•SimuladorderedesheterogéneasDEMOCLES.•Algoritmosmulti-antenaentestbedGEDOMIS.•DesarrollodecircuitosRF/MW.
Seminarios, talleres y sesiones de estudio e investigación:
• Sistemaglobaldenavegaciónporsatélite.• Redesópticasinteligentes.• RedesIPdenuevageneración-redesauto-organizadas
y cognitivas.• Antenasreconfigurables.• Osciladoresdemicroondas.
Contactar y estar al corriente de nuestras actividades:
Lasactividadespuedenorganizarseenbasealademandadelosinteresados.Sinosproporcionasunombre,empresaymotivodeinterésconunemaildecontactolemantendremos al corriente de las actividades programadas ennuestroDemo-centre.
Email democentre@cttc.esMás información en www.cttc.es
Demo-centre
QUÉ OFRECE
ONAOPTICALNETWORKINGAREA
RADIOCOMMUNICATIONS
COMMUNICATIONS
SUBSYSTEMS
ACCESSTECHNOLOGIES
IPTECHNOLOGIES ENGINEERING
omencem parlant de
la seva etapa personal
prèvia a la seva trajec-
tòria professional d’en-
ginyera de telecomunicació, que ara
acaba de ser distinguida amb el guar-
dó Enginyera de l’Any, corresponent
als Premis Salvà i Campillo 2010.
Quines raons i motivacions van por-
tar-la a formar-se en Enginyeria de
Telecomunicació?
Abans d’escollir la carrera no tenia una
vocació clara. Les opcions que em cri-
daven més l’atenció eren les enginye-
ries Industrial, de Camins i de Teleco-
municació, però també m’agradaven
la medicina i el dret. Finalment vaig
escollir ‘telecos’ perquè aquell any va
encapçalar el rànquing de carreres
més difícils, publicat en un diari. Vaig
pensar, intentem aquest repte! I el que
em vaig trobar és una carrera que
demana un esforç important, però et
dóna uns coneixements tècnics sòlids
i amplis que són bàsics per entendre
qualsevol sistema tecnològic. I el que
és més important, és una carrera on
‘s’apren a aprendre’ i a raonar.
Què li va cridar més l’atenció del pla
docent i curricular de l’ETSETB-UPC,
en l’instant inicial de matricular-s’hi?
Confesso que no vaig fer un estudi ex-
haustiu del pla docent i curricular de
l’Escola. L’únic que vaig mirar van ser
les assignatures de primer curs, que
Al capdavant de la seu a Catalunya de l’operador de telecomunicacions Orange hi ha Mònica Sala, una ‘teleco’ convençuda de poder contribuir a augmentar la demanda dels estudis d’enginyeria, actuant com a referent. I és que intueix que “segurament la manca de referents femenins és una de les causes de la falta de vocacions entre les dones”.
C
“Cal combinar ambició, esforç i optimisme”
8
entrevista
Quin paper han d’assumir els col-
legis professionals d’enginyeria
en aquest nou escenari?
La definició que m’agrada més
dels col·legis professionals és que
‘són servidors de la societat i ga-
rantidors de l’exercici professional’.
Per això, crec que és molt inte-
ressant que s’impliquin en tots els
àmbits: des del disseny de plans
docents, passant per activitats de
divulgació o vetllant per la qualitat
dels projectes i les bones pràc-
tiques. I crec que en poc temps
tindrem una bona notícia amb el
naixement del Col·legi català d’en-
ginyers de telecomunicació.
“Servidors de la societat i garantidors de l’exercici professional”
si no em falla la memòria, eren Càlcul,
Àlgebra, Física, Química i Dibuix Tèc-
nic. I em van semblar perfectes per
començar el meu camí universitari.
Quines matèries li van interessar més
al llarg de tota la carrera, quines al-
tres s’hauria estimat més deixar de
banda, i quines també hi va trobar a
faltar?
Les matèries que em van interessar
més van ser Processat de Senyal, Xar-
xes, Antenes… i moltes més, sobretot
a partir de tercer curs, quan començà-
vem a tenir assignatures més especí-
fiques de telecomunicacions. En gene-
ral, estic molt contenta del pla docent
i dels professors que vaig tenir. Sobre
les matèries que vaig trobar a faltar,
diria que hi ha tres àmbits que els ‘te-
lecos’ hauríem de millorar: el domini
de l’anglès, la preocupació continua
per la innovació i unes bases de gestió
empresarial. No sé si com a matèries
del pla docent, estudis paral·lels a la
carrera o com a postgraus, però tots
tres són molt importants per ser un
enginyer de ‘telecos’ complet, i diria
més, per ser un professional complet
de qualsevol camp.
Quin balanç faria del seu pas per
l’ETSETB-UPC?
El balanç és molt positiu, tant en l’as-
pecte personal com professional. Res-
pecte al personal, fixa’t si és positiu
que vaig conèixer al meu marit i tam-
bé al padrí del meu fill petit. I respecte
al professional, va ser l’inici de la meva
positiva relació amb el món de les te-
lecomunicacions.
Situem-nos ja en el punt de partida
de la seva trajectòria professional
d’enginyera. Com va anar la seva es-
trena en el mercat laboral? A quins
entrebancs es va enfrontar i com els
va superar?
La meva primera experiència en el
mercat laboral va ser un treball d’estiu
a l’empresa Nokia a Helsinki, gràcies a
una organització universitària que es
diu IAESTE que organitza treballs es-
tiuencs a empreses de tot el món. En
concret, recordo que la primera feina
que em van assignar va ser col·laborar
en el disseny d’una xarxa de transmis-
sió per a la televisió d’un país. I va ser
la primera vegada que vaig posar en
pràctica els coneixements que havia
adquirit i de comprovar la seva utili-
“Els ‘telecos’ hauríem de millorar el domini de l’anglès, la preocupació per la innovació i les bases de gestió empresarial”
Mònica sala,directora general d’Orange Catalunya
9
i quan aquests ja començaven a estar
consolidats, me n´han ofert de nous.
Evidentment, hi ha hagut moments
difícils per projectes que plantejaven
dificultats serioses o per la marxa de
companys que van decidir empren-
dre nous camins professionals, però
considero que és el desenvolupament
normal d’una trajectòria professional.
L’important és que hi hagi més mo-
ments bons que dolents, i en el meu
cas, he tingut la sort que els bons són
considerablement més abundants.
Quina és la clau del seu èxit profes-
sional?
No considero que hagi aconseguit l’èxit
professional. Crec que encara em falta
molta feina per fer. De totes maneres,
per a mi, la clau del bon professional
és una combinació d’esforç, optimisme
i ambició. Esforç per superar tots els
reptes que es presenten, tant els fàcils
com els difícils. Optimisme per veure
oportunitats on la resta veu obstacles
(i a més, en un ambient optimista es
treballa molt millor). I ambició per voler
fer coses noves i millorar dia a dia.
I des del punt de vista estrictament
professional, quines qualitats creu ha
de tenir i demostrar un “teleco”?
Crec que la principal és la capaci-
tat d’aprendre a aprendre, i per tant,
adaptar-se al canvi. També destacaria
la importància de saber treballar en
equip i saber comunicar. La combina-
ció de totes aquestes capacitats amb
uns coneixements tècnics sòlids en
telecomunicacions, fan dels ‘telecos’
uns professionals molt interessants en
aquest món cada cop més tecnològic.
tat. Aprofito per recomanar a tots els
estudiants que intentin tenir alguna
experiència laboral en el sector abans
d’acabar els estudis, perquè ajuda
molt a iniciar correctament la carrera
professional.
Quins han estat fins ara els moments
més dolços i també els més difícils
de la seva trajectòria professional?
Jo sempre dic que he estat afortu-
nada, ja que per un costat he tingut
bons caps, i per l’altre, he pogut tre-
ballar en projectes molt interessants,
Com a membre del Comitè
assessor del projecte Enginyeria
2020, enmarcat en el programa
Enginycat, com creu que haurien
de ser els futurs “telecos”? Quins
coneixements, valors i aptituds
haurien de tenir: més científics o
més emprenedors?
La meva opinió és que els futurs
enginyers han de tenir una forma-
ció sòlida i multidisciplinar, i deixar
l’especialització concreta per als
últims anys del període forma-
tiu. I sobre això de si científics
o emprenedors, no crec que es
tracti d’escollir entre l’un i l’altre.
Crec que els estudis d’enginyeria
han de donar resposta a tot tipus
de perfils professionals. Catalunya
necessita enginyers científics i
enginyers emprenedors.
“Necessitem enginyers científics i emprenedors”
10
entrevista
Quines recomanacions concretes
faria a les darreres promocions de
“telecos” per encoratjar-les a enfron-
tar-se amb determinació al mercat
de treball i a prosperar-hi en l’actual
conjuntura de crisi econòmica?
Com deia abans, en un món on la in-
novació tecnològica és un motor clau
per assegurar el creixement sostingut
i rendible de les empreses i la socie-
tat, la importància dels enginyers no
pararà de crèixer. Per tant, el que diria
als futurs telecos és: ‘Endavant, amb
esforç, optimisme i ambició!’.
La manca de professionals en gaire-
bé totes les branques d’enginyeria
comença a ser alarmant. Què caldria
fer per intentar generar superàvit vo-
cacional en ciències i tècniques ex-
perimentals, l’avanç de les quals és
l’única garantia de desenvolupament
futur?
Afortunadament, l’any passat, per pri-
mera vegada després de 5 anys, la
demanda d’estudis d’enginyeria a Ca-
talunya va augmentar enfront de l’any
anterior. Però se’n necessiten més, i
per generar vocacions crec que inici-
atives com Enginycat, que lidera acci-
ons per apropar l’enginyeria als joves
durant l’educació secundària o per aju-
dar als estudiants dels primers anys de
carrera a no abandonar-la, són excel-
lents per canviar aquesta tendència.
Com han de ser les escoles tècniques
i els centres que formen els engi-
nyers? Quin model d’aprenentatge ha
de seguir la formació dels enginyers?
Més teòric o més orientat a projec-
tes? Més especialitzat o més genera-
lista? Més tècnic o més humanista?
Hi ha un nou model educatiu anome-
nat Iniciativa CDIO, que va ser definit
pel MIT, que pot ser una bona refe-
rència i que ja estan utilitzant moltes
escoles d’enginyeria d’arreu del món.
Aquest nou model intenta educar als
estudiants d’enginyeria perquè enten-
guin com idear-dissenyar-implemen-
tar-operar sistemes d’enginyeria com-
plexes, equilibrant els estudis teòrics i
pràctics, afavorint actituds com el tre-
ball en equip i ajudant a la formació del
enginyers com a persones madures i
reflexives. Crec que aquesta metodo-
logia o semblants poden ser bones en
aquest moment de canvi que ens ha
permès el nou Espai Europeu d’Edu-
cació Superior (EEES), que coneixem
com a Pla Bolonya. @
Nascuda a Barcelona, Mònica Sala és enginyera de telecomunicació per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i compta amb un MBA per ESADE. És directora general d’Orange Catalunya, membre del Con-sell Social de la UPC i forma part del Comitè assessor del projecte Engi-nyeria 2020, emmarcat en el Programa Enginycat.
Curriculum Vitae
Jordi DuchCoordinador ‘Telecos’
Quin creu que ha de ser el paper
de la dona enginyera?
La dona enginyera té el mateix
problema que la dona directiva,
que és que n’hi ha massa poques.
I en aquest sentit, crec que les
dones que som enginyeres podem
contribuir a que augmenti la
demanda dels estudis d’enginyeria
actuant com a referent, ja que
segurament la manca de referents
femenins és una de les causes
de la falta de vocacions entre les
dones.
“La manca de referents femenins frena les vocacions entre les dones”
11
l valor de la tecnologia és
directament proporcional
a la seva aplicació pràc-
tica. Les telecomunicaci-
ons no en són cap excepció, com ho
demostra la seva capacitat d’aportar
valor afegit a diferents sectors tradicio-
nals com ara l’educació, els negocis i la
sanitat, mitjançant un enfoc renovat de
caire electrònic capaç de transformar-
los en teleensenyament (e-learning),
comerç electrònic (e-business) i tele-
medicina (e-health), respectivament.
Pel que fa a aquest darrer àmbit, un
dels protagonistes d’excepció a Cata-
lunya en telemedicina és la plataforma
Innova HSJD del departament d’inno-
vació de l’Hospital Sant Joan de Déu,
que canalitza les idees innovadores
generades en l’àmbit clínic per afavorir
el seu aprofitament per a la millora de
l’estat de salut dels pacients en parti-
cular i de la societat en general. Tant
és així, que moltes de les iniciatives
impulsades per Innova HSJD incorpo-
ren les TIC tant amb la intenció d’opti-
mitzar els tractaments establerts per a
diferents malalties com de desenvolu-
par-ne de nous. Un dels seus resultats
més destacats és l’anomenat sistema
PPStop, de tractament de l’enuresi
E
PPStop: telemedicina aplicada a l’enuresiL’ús de les TIC per a la consecució d’una major qualitat de vida de les persones ha estat constant al llarg dels darrers anys. Un bon exemple d’això és el notable impuls dels sistemes de telecomunicacions per a la millora dels tractaments mèdics. En aquest article es descriu un sistema basat en el protocol ‘bluetooth’ per al gauriment de la incontinència urinària (enuresi).
que es descriu a continuació. Es tracta
d’una de les primeres patents desen-
volupades en base a la col·laboració
d’Innova HSJD i la Universitat Politèc-
nica de Catalunya (UPC), entre d’altres
institucions.
Del tractamentconvencional al digitalL’enuresi és un trastorn consistent en
l’emissió involuntària d’orina durant
el dia o la nit, a una edat en què s’es-
pera un control normal de la micció.
Evidentment, no és el cas de les cria-
tures, atès que encara no han après a
identificar el senyal que la bufeta envia
al cervell quan està plena, raó per la
qual s’orinen sense adonar-se’n. Per
a qualsevol altra edat, els mètodes de
control i tractament més efectius i ha-
bituals consisteixen, ara mateix, en la
col·locació d’un petit sensor d’humitat
en la zona genital, connectat a un tim-
bre mitjançant un cable elèctric. El seu
funcionament és molt simple: quan el
sensor detecta humitat, activa auto-
màticament un senyal sonor que avisa
a l’usuari que s’està orinant. Per tant,
l’alarma sonora posa en evidència que
el cervell no interpreta el senyal nerviós
que li envia la bufeta, i això fa que el pa-
cient pugui aprendre, al cap del temps,
a associar el missatge del sistema ner-
viós amb al fet que s’està orinant, i, per
aquesta via, poder acabar solucionant
a poc a poc l’anomalia.
Tot i l’efectivitat del tractament, els
inconvenients que comporta són con-
siderables: es tracta d’un dispositiu vo-
luminós, força incòmode de portar (so-
bretot si s’ha d’utilitzar durant l’activitat
diürna) i que no permet un seguiment
exhaustiu i automatitzat de les alarmes
produïdes, ni tampoc de l’evolució del
pacient (cal anar anotant de manera
manual les miccions incontrolades).
Ateses les possibilitats de millora
d’aquest tractament, el doctor Santia-
go García-Tornel, cap de la unitat de pe-
diatria de l’Hospital Sant Joan de Déu,
va idear i patentar un sistema proveït
de les mateixes funcions però integrat
en una aplicació per a un telèfon mòbil.
Un sistema capaç, a més a més, d’en-Java
12
tecnologia
viar el senyal des del sensor d’humitat
fins al telèfon mòbil mitjançant conne-
xió bluetooth. La invenció s’anomena
PPStop (es llegeix pi-pi stop, d’acord
amb el seu nom anglès), que al·ludeix
directament a la seva funció.
El sistema PPStop no millora el trac-
tament en el sentit funcional del mateix,
però sí que ho fa en el de comoditat i
usabilitat per al pacient en tractament,
així com del seu entorn més proper
(pares, cuidadors, professionals de la
medicina...), als que aporta nombrosos
avantatges. Concretament, i pel que
fa al propi pacient, es beneficia, d’una
banda, de la desaparició de tot el cable-
jat que inclou el tractament tradicional,
fet que incrementa el grau de confort
en el desenvolupament d’activitats quo-
tidianes, i de l’altra, de la integració del
timbre de l’alarma en un dispositiu molt
quotidià: un telèfon mòbil. Dues pres-
tacions que, a més, impliquen estar
seguint el tractament de manera gai-
rebé imperceptible per a ningú que no
n’estigui al corrent. Pel que fa a l’entorn
del pacient (familiars, cuidadors i equip
mèdic), gaudeix de la possibilitat de re-
bre l’avís de la micció en l’instant ma-
teix de produir-se, a través del sistema
de transmissió ràdio utilitzat per acti-
var l’alarma. Val a dir també, en aquest
sentit, que amb la tramesa electrònica
dels senyals d’alarma a un dispositiu
computacional, s’aconsegueix l’enre-
gistrament de totes les incidències, de
cara a facilitar un seguiment més ex-
haustiu del tractament.
Requisits i reptestecnològics del sistemaLa idea inicial de l’equip mèdic no té
una solució tècnica evident ni senzilla.
Més encara si es tenen en compte els
requisits addicionals. Com a requisits
generals, s’ha d’usar bluetooth com a
protocol de trasmissió i no interferir
amb altres usos bluetooth de l’entorn.
A més, per tal que el tractament sigui
efectiu, cal que el diferencial de temps
entre l’inici de la micció i el so de l’alar-
ma sigui inferior a 3 segons.
En quant al terminal mòbil, cal
que suporti l’execució d’una aplicació
PPStop específica, que aquesta sigui
compatible amb el màxim nombre
de mòbils i fàcilment instal·lable (per
exemple, mitjançant un sistema de
WAP Push) i ha de desar un històric
d’alarmes i facilitar-ne la descàrrega
a una aplicació mèdica de control. A
més, un mateix sensor ha de poder
activar diferents terminals mòbils (pa-
cient, tutor, etc.), i aquests s’han de po-
der triar, afegir, canviar...
Els requisits del dispositiu sensor
no són menys exigents. Ha de ser de
dimensions molt reduïdes per minimit-
zar les molèsties al pacient i sobretot
s’ha de garantir que el seu ús no sigui
nociu per la salut. Ha de mantenir un
baix consum per garantir una vida útil
raonable i ha d’informar del nivell de
bateria a l’aplicació. S’ha de poder can-
viar el nivell de sensibilitat del sensor
(hi ha pells més o menys suoses) i cal
informar-ne l’aplicació. El rang de co-
bertura per a les comunicacions entre
terminal i mòbil ha de ser de desenes
de metres.
A banda de tot plegat, PPStop ha de
protegir les dades del pacient (inclou-
re seguretat) i ser fiable i robust, atesa
l’absència d’algun dels terminals mòbils
addicionals configurats (metge, tutor...)
Com que els requisits establerts
condicionen l’elecció de tecnologies,
W Escenari i sistema.
Àrea de Coberturappstop 1
Àrea de Coberturappstop 2
Àrea de Coberturappstop 3
pacient 2 pacient 3
terminal mòbil1
terminal mòbil2
terminal mòbil3
terminal mòbil4
terminal mòbil5
plataforma de descàrregaper SMS
dispositiu adreça mac canalterminal 1 @mac1 #ch1terminal 2 @mac2 #ch1
dispositiu adreça mac canalterminal 3 @mac3 #ch3terminal 4 @mac4 #ch4
dispositiu adreça mac canalterminal 5 @mac5 #ch5
configuración
@mac PPStoP 1
configuración
@mac PPStoP 2
configuración
@mac PPStoP 2
configuración
@mac PPStoP 1configuración
@mac PPStoP 3
ppstop 1
pacient 1
ppstop 2 ppstop 3
ppstop.jar
Java
13
s’ha optat per Java JME sobre mòbil
amb interfície bluetooth. En qualsevol
altre cas en què els requeriments su-
posin un repte tecnològic important, les
solucions depenen sempre del disseny
del protocol de comunicacions entre
sensor i mòbil. De fet, el paràmetre més
crític, la reducció del temps d’alarma,
ha imposat la necessitat de dissenyar
completament un perfil bluetooth nou,
aliè als estàndards preexistents.
Protocol de comunicacionsPer al disseny de les comunicacions
s’ha de tenir en compte el funciona-
ment dels protocols bluetooth i les se-
ves limitacions. Per exemple, per cer-
car dispositius bluetooth dins d’un rang
de cobertura s’han d’utilitzar els proto-
cols bluetooth DDP (Device Discovery
Protocol) i SDP (Service Discovery
Protocol), als quals cal cenyir-se. A
més, també s’han d’adquirir els parà-
metres que necessita el protocol blue-
tooth per a l’establiment de connexions
amb un altre dispositiu.
Una decisió de disseny clau ha estat
la configuració del sensor com a únic
capaç d’actuar de màster mentre que
els terminals mòbils ho fan com a es-
claus. Es tracta d’una premissa condi-
cionada per la voluntat de minimitzar
el consum energètic del sensor: un
esclau bluetooth ha d’estar escoltant
el medi contínuament a l’espera de
connexions i això comporta un elevat
consum de bateria. Així, el dispositiu
PPStop només actuarà com a màster
quan requereixi una comunicació, i la
resta del temps romandrà en espe-
ra (‘stand by’), amb consum elèctric
pràcticament nul.
Degut al que s’ha descrit fins aquí,
i tot i que sembli més fàcil d’adjudicar
al mòbil l’inici d’una comunicació amb
el dispositiu PPStop per configurar-lo
(canvi de sensibilitat, tria de terminals,
etc.), serà el sensor el que ho faci. Així
doncs, l’usuari mullarà voluntàriament
el sensor, despertant-lo, i mitjançant un
Oriol CiuranaCol·legiat núm. 18.932Departament d’Enginyeria Telemàtica (ENTEL-UPC)oriol.ciurana@entel.upc.edu
Josep PeguerolesCol·legiat núm. 12.810Departament d’Enginyeria Telemàtica (ENTEL-UPC)josep.pegueroles@upc.edu
R Prototips PPStop.
sistema de flags de manteniment d’es-
tats, sabrem que en aquell moment no
volem alarmar, sinó configurar el termi-
nal, per exemple.
La configuració és senzilla i només
es tracta de posar un codi equivalent
a l’adreça MAC del dispositiu. Un cop
configurat, el dispositiu ja està llest per
funcionar, ja que està escoltant conne-
xions a un servei bluetooth ‘PPStop’
que l’aplicació crea especialment.
Quan el dispositiu es posa en fun-
cionament es configura assignant-li el
nom (‘PPStop’) i definint el nivell de
seguretat. Després, fa la cerca de dis-
positius bluetooth mitjançant el Device
Discovery Protocol (DDP). Dels termi-
nals trobats, es guarda en memòria
l’adreça MAC. Un cop finalitzada la cer-
ca, s’executa el Service Discovery Pro-
tocol per descobrir quins serveis tenen
registrats els terminals trobats. Aquí
s’espera trobar terminals amb el servei
‘PPStop’ (equivalent a tenir l’aplicació
PPStop executant-se). En finalitzar el
SDP, s’eliminen els terminals mòbils en
memòria que no tenen el servei “PPS-
top” i es guarda el número del canal a
través del qual operen els que el tenen.
Ja només queda discernir els termi-
nals “PPStop” corresponents a aquest
dispositiu sensor. Amb aquesta finalitat,
el sensor estableix una connexió amb
tots els terminals emmagatzemats a la
memòria (@ MAC) i els demana que
facin una comprovació de la configura-
ció (“C”), alhora que aprofita per enviar
l’estat de la bateria del dispositiu i el
nivell de sensibilitat definit per al sen-
sor d’humitat. L’aplicació respon “OK”
en cas que la MAC del màster coin-
cideixi amb la que té configurada. En
cas contrari, no generen cap resposta
i el dispositiu eliminarà aquest mòbil
de la seva memòria. Després de totes
les comprovacions, el sensor s’adorm a
l’espera de ser despertat per l’esdeve-
niment d’emissió d’orina.
Quan el pacient s’orina, el sensor
d’humitat ho detecta i produeix un
esdeveniment que capta el dispositiu
PPStop, que al seu torn procedeix pri-
mer a configurar de nou el transmissor
(dormir el transmissor bluetooth impli-
ca perdre la seva configuració prèvia),
i després a alarmar els terminals mò-
bils. Per fer això, estableix una conne-
xió amb cadascun dels terminals que
té emmagatzemats a la memòria, en-
viant el caràcter (“A”) seguit de l’estat
de la bateria del dispositiu i el nivell de
sensibilitat definit. @
14
tecnologia
a fa més d’un any que es
van definir les regles de
desplegament1 de xarxes
d’accés de nova genera-
ció (NGAN, en la sigla anglesa: Next
Generation Access Networks). Un marc
regulatori que identifica igualment di-
ferents punts obligatoris del traçat de
la conducció per a la prestació de ser-
vei simètric per part de l’operador que
hagi cablejat l’últim tram d’accés a la
llar. Es tracta, en aquest cas, tant del
darrer tram de conducció desplegada
dins de l’edifici, com també de l’últim
punt de connexió, en el cas de zones
de menys densitat. A més, i només en
el cas de Telefónica, hi ha d’haver una
oferta majorista per a serveis de fins a
30Mbps.
Com a punt més important destaca
que la CMT no considera de moment
un mercat regulable el que estigui per
sobre de 30Mbps, encara que no està
escrit en quin moment es podrà consi-
derar regulable.
Totes aquestes resolucions tenen
com a principals objectius els que es
dicten des d’Europa:
— Aconseguir un desplegament de
NGAN que permeti una cobertura
significativa de la població.
— Mantenir o millorar la competència,
incidint amb especial atenció en el
desplegament de noves xarxes.
Aquest segon punt ha fet que el des-
plegament de xarxes paral·leles sigui
l’objectiu perseguit per la CMT.
Estudi en format de tesiDes del ‘Màster of Science in Telecom-
munications and Management [1] que
imparteix la UPC en l’Escola Superior
de Castelldefels es planteja la neces-
sitat d’analitzar el possible impacte
regulatori en les decisions d’inversió
dels operadors. Concretament, la tesi
realitzada [2] en aquest context simula
el desplegament d’una xarxa FTTH a
la ciutat de Barcelona, un indret consi-
derat idoni per a l’estesa paral·lela de
xarxes, d’acord amb l’estudi [3] publi-
cat per la CMT, que preveu que sigui
un dels llocs de l’Estat on coexisteixin
més xarxes paral·leles, entre 3 i 4.
A banda d’establir el marc geogrà-
fic del projecte, un altre aspecte que
calia determinar per a la confecció
del model investigador era plantejar
un procés permanent de separació de
costos en tres nivells: infraestructures,
comunicacions i serveis (Figura 1).
Aquesta separació és molt útil per
poder discernir el model d’opera-
dor interessat en el desplegament
d’una NGAN a Espanya. L’esmentada
Figura 1 mostra els possibles tipus
d’operadors existents, així com els
models que poden combinar-se per
oferir el servei al client final. En aquest
cas el model implementa un operador
integrat verticalment, fet que equival
al de l’actual Telefónica, que no depèn
de tercers per oferir tota la cadena del
servei.
Des del 22 gener de 2009, Espanya disposa d’una regulació dictada per la CMT que autoritza l’accés a les conduccions de Telefònica per fer efectiva l’estesa de fibra òptica, i estableix, des del novembre de 2009, els preus finals de prestació dels serveis de FTTH (fibra òptica fins a la llar). Aquí repassem com afecta al seu desplegament.
Com afeCta la regulaCió al desplegament de la fttH
16
mirador
Anàlisi L’anàlisi permet treure conclusions
sobre el projecte a desplegar, que es
basen sobretot en dos indicadors útils
per als inversors: el Valor Actual Net
(VAN) i el nombre d’anys necessaris
per obtenir un VAN positiu.
Entenem per VAN el valor actua-
litzat d’un flux de desemborsaments i
ingressos monetaris al llarg del temps.
L’actualització es fa ‘descomptant’
els valors futurs segons una taxa de
descompte, que en aquest cas s’ha
triat del 10%. D’aquesta manera, un
inversor interessat, per exemple, en
un retorn del 10% de la inversió pot
determinar si el finançament d’una
NGAN li resulta satisfactòria o no, tot
observant el signe, positiu o negatiu,
del càlcul del VAN al 10% en el perí-
ode de temps que consideri l’inversor.
L’altre indicador utilitzat com a sig-
nificatiu és el nombre d’anys necessa-
ris per obtenir un VAN positiu. Aquest
indicador mostra el període de temps
necessari per a la recuperació del de-
semborsament un cop s’actualitzin els
fluxos monetaris futurs.
A part d’aquests dos indicadors, el
model contempla moltes hipòtesis de
treball sobre un desplegament: preu
de lloguer de la conducció, metres
de fibra extra en el cas de conductes
plens, cost de desplegament de no-
ves conduccions en el cas que sigui
necessari, desplegament per façana/
interior/d’obligació simètrica a un altre
operador que ja ha cablejat l’edifici en
els casos contemplats, cobertura de
cases i àrea de desplegament, pene-
tració de mercat optimista/mitjà/pes-
simista, quota de mercat obtinguda,
costos de material (com ara fibres de
diferents mides, splitters, caixes, re-
ceptors set top box, OLT, repartidors
ODF, etc.) costos d’obra (rases i mini
rases, instal·lació de fibra, fer fusions,
instal·lar conductes, metres de canalit-
zació principal i secundaria per a cada
usuari), i moltes altres intervencions
necessàries per completar un model
prou aproximat a un desplegament
real per tal que sigui encertat.
Decisions sobre al tipus de xarxa a desplegarEn un extrem tindríem el cas d’un mo-
del lent (Figura 2), que arriba a cobrir
un 39% dels edificis de Barcelona al
cap de 20 anys. Suposant una pene-
tració del 20% s’aconsegueix una quo-
ta de mercat del 8% del total de cases
d’aquesta capital. El desemborsament
necessari per obtenir aquesta xarxa és
només de 10 milions d’euros. Una op-
ció atractiva per a inversors, però que
a la pràctica sembla inviable a causa
de la lentitud del desplegament i les
possibilitats que qualsevol altre opera-
dor se’ns avanci en el desplegament
global previst i a realitzar amb una du-
rada de 20 anys.
L’altre extrem és el cas d’un mo-
del agressiu (Figura 3), que cobreix el
90% de les llars barcelonines al llarg
dels primers 5 anys. Amb la mateixa
suposició de penetració de mercat,
20%, s’obté una quota de mercat del
18% en aquests primers 5 anys. El de-
semborsament necessari per portar a
terme el projecte és de més de 300
milions d’euros. Aquí es parteix de la
base que aquest operador seria l’únic
en competició de xarxes d’accés amb
Telefónica.
En els dos casos el VAN és positiu
en dos temps ben diferents. En el pri-
R Figura 1. Classificació d’operadors segons les capes que gestionen: infraestructures, comunicacions i serveis.
Operad
or Ver
ticalm
ent I
ntegra
t
Infra
estru
cture
s
Operad
or Neu
tral d
’Infra
estru
cture
s
Operad
or de X
arxa
Operad
or Neu
tral F
TTHOper
ador d
e Tele
comunica
cions
Comunicacio
ns
Prove
ïdor de S
erve
is
Serve
is
R Figura 2. Model lent que cobreix el 39% de Barcelona en 20 anys i n’obté un 8% d’usuaris.
R Figura 3. Model agressiu que cobreix el 92% de Barcelona en 20 anys i n’obté un 24% d’usuaris.
39%
92%
8%
24,5%
10milionsd’euros
300milionsd’euros
17
Albert DomingoCol·legiat núm. 16.641
Xavier CastilloCol·legiat núm. 2.484
mer cas, després de 5 anys ja és posi-
tiu. Pel que fa al segon, són necessaris
més de 20 anys per obtenir-lo. Aquest
punt és decisiu per conèixer el tipus
d’inversor que pot estar disposat a fer
un gran desplegament de fibra òptica i
també preveu les dificultats que poden
trobar les grans cobertures. Escenaris
que podríem situar entre aquests dos
extrems fan que el retorn es situï al
voltant dels 14 anys, amb inversions
properes als 130 milions d’euros.
On ens porta? El 19 de novembre la CMT fixa els preus
definitius del ‘Servei Majorista d’Accés
a Registres i Conductes’ (MARC) [4].
Aquí ni l’operador incumbent ni els al-
ternatius estan d’acord amb els preus
acordats, que consideren injustos. Un
desplegament de fibra dins dels con-
ductes de Telefònica suposa moltes
complicacions que poden fer endar-
rerir un projecte i això es tradueix en
més temps desaprofitat per la inversió,
atès que no genera cap retorn, i per
tant implica un increment del fons de
capital destinat a fer el desplegament.
Sense anar més lluny, la major part de
les ensopegades tenen a veure amb
dubtes molt corrents, per exemple,
sobre la necessitat d’instal·lar o no un
tritub; la disponibilitat incerta del tram
demanat; el potencial replanteig de
l’obra que obligui a la construcció de
nous conductes; el càlcul del preu de
lloguer segons l’ocupació en volum de
les conduccions; les decisions munici-
pals de molts ajuntaments que no han
parat d’obrir carrers aprofitant el Plan-
E i no han previst que podia ser una
bona oportunitat per al desplegament
de nous tubs, i d’aquesta manera han
complicat una necessària intervenció
posterior d’estesa de cable.
La conclusió més important, però
també més preocupant, és que cap
operador alternatiu a Telefónica inver-
tirà en el desplegament ràpid d’una
NGAN (Figura 4) en l’àrea urbana bar-
celonina plantejada en la tesi, degut
al seu alt cost, però també mostra
que un model lent pot ser superat per
Telefónica. Això ens porta a pensar
que la regulació actual no només no
concreta aspectes determinants per
garantir l’estesa de xarxa, sinó que ni
tan sols introdueix el factor clau cata-
litzador de nous desplegaments.
Davant d’això, tot fa pensar que
sense un desplegament de país esta-
rem abocats a accedir a nous serveis
de tot tipus[5] i [6] a través de la ma-
teixa xarxa de coure de sempre, que
caldrà exprimir fins al seu últim bit (en
el termini d’uns 8 o 10 anys). La pena
és que en aquestes condicions, és a
dir, sense estar preparats, no aconse-
guirem desplegar els nous serveis i
per tant no en podrem gaudir. @
Referències [ 1 ] Comissió del Mercat de las Telecomunicacions, Resolució sobre els mercats 4-5, Resolución MTZ 2008/626, 22 de Gener de 2009. [ 2 ] Albert Domingo, Master Thesis: Modelling the Deployment of NGANs in a Competitive Market. 29 d’octubre de 2009. [ 3 ] ISDEFE, Informe final sobre los resultados del modelo de despliegue de redes FTTH/GPON en España, Comissió del Mercat de las Telecomunicacions, ISCMTE-091856-1IL. 17 de febrer de 2009. [ 4 ] Comissió del Mercat de las Telecomunicacions, Resolució d’oferta d’Accés als conductes de Telefónica de España S.A., Resolución MTZ 2009/1223. 19 de novembre de 2009. [ 5 ] Varian, H., Litan, R.E., Elder, A., Shutter, J., The Net impact study v.2.0. Gener de 2002. [ 6 ] Federal Communications Commission, Connecting America: The National Broadband Plan, 2010.
W Figura 4. Funci-onament d’una xarxa
FTTH GPON a nivell de comunicació.
OLTPassivesplitter
ONU
ONU
ONU
1490nm
ABC
1310nm
A
1550nm
TV
1490nmABC
1310nmB
1550nm
TV
A
1490nm
BC
1310nmC
1550nm
TV
1490nm
ABC
1310nm
CBA
1550nm
TV TV
A
A
A
TV
B
B
B
TV
C
C
C
18
mirador
A Catalunya s’ha parlat molt de la ‘societat civil’ en contraposició a les organitzacions polítiques, però no sempre es defineix amb prou claredat el que és ni el que ha de fer. La importància d’aquesta societat civil és gran i aquesta és una raó de més per a la clarificació.
és d’un cop algunes pre-
teses organitzacions de
la societat civil no han
estat més que el braç
llarg de la política i una manera que
han tingut els partits d’estendre la
seva influència d’una manera més dis-
simulada. Al llarg del darrer mig segle
hem vist amb molta claredat situaci-
ons d’aquest tipus, a través d’organit-
zacions empresarials, sindicals, pro-
fessionals o simplement associacions
culturals o veïnals. En una època en la
que l’activitat política no era possible,
aquesta via no solament era legitima,
si no imprescindible i per això moltes
organitzacions tenien unes missions
clarament formulades i unes altres
no declarades. (Fins i tot moltes or-
ganitzacions de l’Església Catòlica van
jugar aquest doble paper...). Però ara
cal aclarir bé els camps d’actuació i
retornar explícitament a cadascú el
seu paper i les seves finalitats.
El Cercle per al Coneixement/Bar-
celona Breakfast (CxC/BB) té unes
finalitats molt clares. És una associ-
ació de persones de diferents pro-
cedències (empresaris, directius,
científics, enginyers) que tenen
tres característiques: ocupen
llocs de responsabilitat a Cata-
lunya, fonamentalment en els
sectors econòmic i educatiu;
estan convençudes que Catalu-
nya necessita un nou pas enda-
vant en la creació i la utilització
Mdel coneixement com a eina per asse-
gurar el futur benestar dels ciutadans;
i volen trobar camins per ampliar els
seus propis coneixements i posar-los
al servei de la societat catalana, tant
de les seves organitzacions civils com
polítiques. És per tant, una organitza-
ció al servei dels seus socis (actual-
ment prop de dos centenars) i que vol
també, modestament, ser útil al país.
Les seves dimensions actuals i les
seves finalitats tant concretes la situ-
en en paral·lel a moltes altres orga-
nitzacions que, a banda d’exercir les
seves competències oficials (Col·legis
Professionals, Universitats, Associa-
cions científiques, Associacions em-
presarials...) comparteixen aquesta
preocupació per el futur, i amb les que
el Cercle vol establir i ja ha establert
relacions de col-
laboració.
Catalunya,el Coneixementi el CerCle
20
mirador
Joan MajóPresident del CxC/BB(Cercle per al Coneixement/Barcelona Breakfast)
L’activitat d’organitzacions com el
Cercle és més important encara en
moments com aquests en què és ur-
gent elaborar una nova estratègia de
futur i no hi ha un consens evident
sobre la direcció que cal emprendre,
ni un lideratge suficient en tot el món
polític que permeti superar la confu-
sió. La confusió genera desorientació
i ambdues porten a la desconfiança,
no en les persones o les institucions,
sinó, el que és pitjor, en el futur.
Permeteu-me que, de manera tele-
gràfica i a títol personal, expressi unes
idees de per on hauríem d’enfocar els
nostres debats i les nostres opcions
aquests propers mesos:
A Catalunya i a Espanya estem
instal·lats en la crisi. Segurament hem
tocat fons, però hi ha el perill que ens
quedem un temps llarg instal·lats en
el fons.
La crisi te dos grans símpto-
mes: un intern, l’atur (més de
dos milions de persones
han perdut el seu lloc de
treball en un any) i un
altre extern, el deu-
te (l’acumulació de
deute privat molt
exagerat i deute
públic, moderat
però molt crei-
xent, agreujat per
un fort dèficit co-
mercial). Fins que
no inventem dos
milions de nous
llocs de treball, i ho
fem sense augmen-
tar el deute, no podrem
parlar de la fi de la crisis.
Les malalties que estan
a sota dels símptomes són
dos desequilibris: hem consumit
o invertit molt més del que hem gua-
nyat o ingressat, i hem fabricat moltes
coses innecessàries (sobre tot pisos),
mentre hem hagut d’importar les que
de veritat consumiem.
Estimular la demanda interna ni
serà fàcil ni massa convenient per-
què va contra els dos desequilibris.
Podrem reduir el dèficit pressupostari
però no reduirem el deute públic. Po-
dem reduir el deute privat però mode-
rant el consum. El motor de la recupe-
ració ha de ser l’exportació. L’euro ens
ha pres una eina, la devaluació, però
ens ha donat unes noves oportunitats.
En aquestes circumstàncies les
paraules màgiques haurien de ser: re-
equilibri entre productivitat i rendes,
reequlibri de la balança comercial i
competitivitat prenent com a referent
el mercat de la UE. La mesura de la
competitivitat ha de ser la ratio ex-
portacions/vendes. És una mesura de
competitivitat però a més de competi-
tivitat exportable.
Fer tot això demana un extraordina-
ri esforç d’innovació, en el sentit més
extens del terme, és a dir no solament
innovació de productes, si no innova-
ció
q u e
permeti aug-
mentar l’eficiència de totes les nos-
tres organitzacions, les empreses
per descomptat, però també les ad-
ministracions, els serveis públics (la
sanitat, l’educació, les universitats, la
justícia...)
Al Cercle estem convençuts que el
coneixement és a la base de tot aquest
esforç i per això voldríem participar en
el debat que ens cal fer i contribuir a
millorar nosaltres mateixos, tot millo-
rant les nostres organitzacions. @
21
El sis partits polítics amb representació parlamentària a la Cambra catalana han començat a perfilar el respectius programes electorals de cara a les properes eleccions autonòmiques, previstes per al 28 de novembre. Recollim aquí les seves propostes específiques en matèria de telecomunicacions, Internet i societat de la informació.
les tiCen ClaueleCtoral
COnstruint El futurEstablerta la planificació per dotar el
territori de les infraestructures neces-
sàries mitjançant el Pla Catalunya Con-
necta, i activat el projecte Xarxa Ober-
ta, que haurem de culminar totalment
en els propers anys i que constituirà
l’eix sobre el que podrem crear un mo-
del de telecomunicacions adequat a la
realitat de Catalunya i no imposat, cal-
drà anar més enllà, i seguir impulsant
el desplegament dels serveis en mobi-
litat, que complementin els esforços en
infraestructures estratègiques.
Hem de continuar treballant pel ple
reconeixement de la tecnologia com a
part fonamental del desenvolupament,
l’equilibri i la llibertat del país, amb tot el
que pot suposar d’impuls per al sector.
L’aposta tecnològica necessitarà de
professionals que tinguin, des dels es-
tudis d’enginyeria als cicles formatius,
el reconeixement acadèmic i professio-
nal que es mereixen totes les enginyeri-
es TIC en el marc establert per la Unió
Europea.
EnCuEntrO públiCO-privADODesde C’s somos conscientes de que
las nuevas tecnologías serán de una
trascendencia capital en los modelos
sociales y económicos que marcarán
el futuro a corto y medio plazo. Cree-
mos que este desarrrollo no puede ha-
cerse únicamente desde el Gobierno,
sino que debe hacerse de la mano del
sector privado. Y este marco debe favo-
recerse por parte de la Administración
Pública tanto desde el punto de vista
normativo como financiero.
Por lo que se refiere a las aplica-
ciones prácticas inmediatas, se debe
intensificar la utilidad de las nuevas
tecnologías en estos ámbitos: simplifi-
cación de los trámites administrativos
y transparencia en la gestión pública,
alfabetización digital de la ciudadanía,
fomento de una cultura empresarial
digital e innovadora, eficiencia de los
cuerpos de seguridad y protección
civil, e implementación de las nuevas
posibilidades tecnológicas en el sector
agrícola.
bAnDA AmplAA prEu rAOnAblEEl nivell d’implantació de les TIC en
una societat és un indicador del seu
grau de competitivitat. És per això que
resulta fonamental l’adopció d’aques-
tes tecnologies, no com una finalitat
en sí mateixa, sinó com una eina per
assolir un alt índex de resistència a les
crisis econòmiques com l’actual.
Hi ha molt camí per recórrer, co-
mençant per la disponibilitat d’infra-
estructures que permetin l’accés a la
banda ampla a un preu raonable. El
projecte ‘Xarxa Oberta’ de Catalunya
pot ser una oportunitat si s’aprofita
adequadament.
I en darrer terme, cal continuar
impulsant el desenvolupament de ser-
veis i aplicacions, per tal de fer més
competitives les nostres empreses,
més eficients les administracions i
en definitiva millorar el benestar de la
nostra societat.
Carmen de RiveraC’s (Ciutadans)
Santi RodríguezPPC (Partit Popular de Catalunya)
Jordi BoschERC (Esquerra Republicana de Catalunya)
22
mirador
mODErnitzAr CAtAlunyAAmb l’Ajut DE lEs tiCDes d’ICV-EUiA, proposem la moder-
nització social i ecològica de Catalunya,
i les TIC han de provocar aquest canvi,
amb criteris de sostenibilitat i renova-
ció tecnològica de la indústria, l’agricul-
tura, l’habitatge, la mobilitat...
Les comunicacions electròniques
han de ser neutrals i les operadores no
han de poder retardar, desviar, priorit-
zar o impedir els trànsits de dades, ni
discriminar per protocols o aplicacions.
Apostem pel desplegament d’in-
fraestructures de telecomunicacions
neutres des del sector públic com una
garantia per a la ciutadania, les em-
preses i les mateixes administracions
de poder disposar de nous serveis, de
qualitat, a preus competitius i arreu
del país. Cal impulsar nous models de
desplegament de xarxes de fibra òptica
que garanteixin l’equilibri territorial: la
Xarxa Oberta és una oportunitat que
cal impulsar.
Donem suport a la Carta per la
innovació, la creativitat i l’accés al co-
neixement (http://fcforum.net). I de-
fensem que les AAPP només utilitzin
estàndards oberts i impulsin el progra-
mari lliure.
ACCElErAr El mOtOrECOnòmiC DE lEs tiCDes de CiU apostem per les TIC com
a motor de l’economia, pel fet de con-
tribuir decisivament a reforçar el tei-
xit productiu del país i aixecar el seu
sostre innovador. Amb aquest objec-
tiu, impulsarem una transformació
de l’Administració Pública per fer-la
oberta, transparent i electrònica, i col-
laborarem molt estretament amb tota
mena de projectes participats pel teixit
TIC català de grans empreses i pimes.
La nostra proposta també inclou
accions tranversals, com ara el de-
senvolupament d’infraestructures de
telecomunicacions de nova generació,
garantir una societat TIC segura a la
xarxa, reforçar la formació en compe-
tències TIC de la ciutadania, interope-
rabilitat dels sistemes amb l’objectiu
de simplificar els tràmits amb l’Admi-
nistració, la certificació o la identitat
digital.
I a banda de les accions sectorials,
relacionades amb l’educació, sanitat i
justícia, amb les empreses i entitats, i
les administracions públiques de Ca-
talunya, també proposem un conjunt
d’accions tractores, com ara les xarxes
d’excel·lència i innovació, la promoció
de clústers tecnològics, projectes de
ciutats intel·ligents, de mobilitat, de lo-
gística o la gestió de la cultura.
nOvEs fitEs DE lAsOCiEtAt DigitAlEl PSC vol impulsar, de cara al futur
més immediat, tres noves fites en ma-
tèria de societat digital.
1) Canvi cultural i realisme
Cal reformar molt a fons el funciona-
ment de l’Administració Pública i l’edu-
cació. Les propostes concretes que
despleguin aquesta reforma han de
generar estalvis i millores clares i im-
mediates dels serveis prestats, i anar
acompanyades d’un fort lideratge.
2) Model productiu
Cal recolzar la indústria i el talent exis-
tents, i impulsar la seva competitivitat
mitjançant les tecnologies digitals, que
han de facilitar l’aparició de noves ide-
es i projectes empresarials que aprofi-
tin les bases existents de coneixement,
talent i experiència.
3) DNI electrònic
Segurament, el repte estratègic més
important ara mateix és establir la
identificació de cada persona a través
d’Internet. Cal que tots els ciutadans es
puguin identificar fàcilment a través del
DNI electrònic, per tal que esdevingui
l’estàndard d’identificació.
Marc MurtraPSC (Partit dels Socialistes de Catalunya)
Oriol FerranICV-EUiA
Marc PifarréConvergència i Unió
23
Estamos asistiendo a la desaparición
de empresas serias, profesionales, con
tecnología, con buenos ingenieros,
pero que no son capaces de
sobrevivir. ¿Cuándo se acabará la crisis? Yo he vivido varias:
la del petróleo, la reconversión
naval, la post. Expo, la burbuja
de Internet, la inmobiliaria, etc. Algunas
estrictamente nacionales y otras
de influencia internacional.
singularidades de la Crisis y remedios para Combatirla
ué es lo que tiene de
diferente esta crisis que
no haya ocurrido en las
anteriores? En mi opini-
ón hay dos singularidades:
1) Que esta crisis es del sistema fi-
nanciero. Y las finanzas son como la
sangre del organismo: alimentan to-
dos los órganos, pero también repar-
ten las infecciones. Y aunque el sector
inmobiliario es uno de los protagonis-
tas, prácticamente todos los sectores
se han visto afectados.
2) En España, la población se ha
ido mentalizando de la necesidad de
apretarse el cinturón antes de que los
gobernantes aceptaran que nuestra
economía entraba en recesión. Creo
que esta irresponsabilidad es impro-
pia de un gobierno responsable, por-
que la ciudadanía exige transparencia.
En otras crisis, el gobierno constataba
una inflación elevada, tomaba medidas
keynesianas (no siempre adecuadas):
emitía deuda pública para extraer li-
quidez del sistema, pero la ciudadanía
seguía convencida de que no pasaba
nada. Me remito a las crisis del 1992
y del 2001 como prueba. La salida de
la crisis era más lenta porque no había
mentalidad del problema. En la crisis
que estamos viviendo en España, los
ciudadanos eran conscientes, aunque
el gobierno lo negaba. Y por tanto la
salida puede ser más rápida.
El problema no se resolverá hasta
que el sistema financiero solucione
sus problemas, y creo que estamos en
la recta final de conseguirlo, y vuelva
el dinero a las empresas, que son al fin
y al cabo las que dan empleo. Nues-
tras autoridades deberían tomar nota
del origen inmobiliario de esta situaci-
ón y deberían haber aplicado medidas
restrictivas al desarrollo inmobiliario.
Yo creo que no estoy descubrien-
do nada, simplemente es de sentido
común, pero debemos reclamar la
cualificación de las autoridades po-
líticas y económicas y a los gestores
bancarios para que sepan actuar. Y si
no, que dejen paso a otras personas
más preparadas.
Algo que también estoy consta-
tando en estos meses es que muchas
empresas de varios sectores han re-
ducido sus ventas hasta un 50%. Con
Q
24
mirador
Carlos VivasDirector general de Secartys
esta reducción no hay punto muerto
que aguante la misma estructura. Y se
han visto obligadas a prescindir de los
activos humanos que la sustentaban.
Si es que han sido capaces de resistir,
porque otras simplemente han desa-
parecido abandonando años de expe-
riencia, producto y comercialización.
¿Existe algún otro mercado al que
dirigirse? Efectivamente. España no
representa más del 1% del PIB mun-
dial. Por tanto, existe un 99% del mer-
cado que está siendo desaprovechado
por la mayoría de las empresas. Y es a
ese mercado al que hay que dirigirse,
ya que a igualdad de participación de
mercado, sus ventas se multiplicarían
99 veces. Ciertamente, esto no ocurre
de la noche a la mañana, pero debe-
ríamos aprender a dirigirnos al mer-
cado internacional de forma habitual,
incluso cuando el mercado local está
boyante, porque ahora todos lo inten-
tan, pero eso toma tiempo.
innovación e internacionalizaciónHay, por tanto, dos aspectos impor-
tantísimos en la gestión de la empre-
sa: la innovación y la internacionaliza-
ción. En cuanto a la innovación, resulta
imprescindible para tener un producto
competitivo y exitoso en todos los
mercados. Por lo que respecta a la
internacionalización, es esencial para
diversificar riesgos y tener mercados
de repuesto. Una empresa que venia
haciendo habitualmente esta actividad
me comentaba que sus ventas se han
reducido un 20% en global y han po-
dido manejar la situación con relativa
facilidad. Esta actividad no depende
del tamaño de la empresa, sea grande,
pequeña o mediana. Pero nuestro te-
jido industrial es mayoritariamente de
medianas y sobretodo de pequeñas y
microempresas.
Para poder estar preparadas, es
imprescindible que estas empresas in-
terioricen la ‘planificación estratégica’
en su plan de negocio. Me consta que
muchas pymes no lo hacen y son las
que más sufren. Han de preguntarse
continuamente, qué clientes nuevos
pueden acceder a mi producto, cómo
debo modificar mi producto para se-
guir siendo competitivo, qué nuevos
clientes puedo alcanzar, qué merca-
dos exteriores pueden ser los más
adecuados.
La pregunta, “qué quiero ser de
mayor”, debería ser formulada con
frecuencia y seguro que además sus
propios socios o clientes le pueden
ayudar a resolver. El mercado exteri-
or no es tampoco una cuestión de ta-
maño de la empresa. Como director
de una asociación para la internacio-
nalización, puedo decir que el 99% de
las empresas que participan son py-
mes y están siendo exitosas. A algu-
nas, les basta con estar formadas por
dos miembros familiares para estar
presentes en varios países mediante
acuerdos con socios locales.
La internacionalización es una de
las pocas actividades que permite
recibir subvenciones de forma prácti-
camente inmediata. Tanto el gobierno
central como los gobiernos autonó-
micos tienen un organismo dedicado
a darles apoyo. A nivel nacional es el
ICEX y en las CCAA existe uno dedi-
cado a sus empresas: ACCIO en Ca-
taluña, Promomadrid en Madrid, IPEX
en Castilla La Mancha, Excal en Cas-
tilla León, IGAPE en Galicia, IVEX en
Valencia, etc.
No espere más para iniciar el pro-
ceso. En Secartys estaremos encanta-
dos de ayudarle. @
26
mirador
La Fundació CTecno és abans de res un lloc de pensament, de reflexió, de diàleg sobre la tecnologia, l’empresa i el país. Ho corrobora el nostre lema: “més tecnologia, més empresa, més país”.
les 5 Claus per al futur de Catalunya ComenCen per ‘i’
Constituïda el mes de juliol de 2008,
la Fundació CTecno té la missió se-
güent, prevista en els seus estatuts:
• Incrementarelconeixementsobrela
tecnologia i les seves potencialitats
per part de les empreses, les institu-
cions i la ciutadania del nostre país.
• Fomentarelcreixementde l’activitat
econòmica al voltant de la tecnologia.
• Posicionarelmóntecnològiccatalà
a nivell institucional, tant al nostre
país com a escala internacional.
Les eines que fem servir per assolir
aquests objectius són:
• Organització dels ‘Fòrums tecnolò-
gics de reflexió estratègica’.
• Trobadesoàpatsde‘networking’ex-
clusius per als socis.
• Elaboraciódel‘Baròmetredelsector
tecnològic a Catalunya’ (amb perio-
dicitat anual).
• Participació en xarxes europees i
internacionals, així com contactes
institucionals bilaterals amb institu-
cions de referència sobre tecnologia
i innovació. És el cas del World Eco-
nomic Forum.
• Comissionsde seguimentd’àmbits
d’interès: Consell d’empreses de la
Fundació i Comissió d’Energia (ela-
boració de recomanacions a la sub-
comissió d’Energia del Congrés de
Diputats).
Tota aquesta estructura, la trentena
d’empreses que li donen suport i els
més de 250 socis personals treballen
per fer una aportació seriosa i rigorosa
al país, a través del seu sector tecno-
lògic i de la seva societat civil. Aquesta
contribució és especialment important
en un moment en què el país viu en
un context de confusió i de manca de
lideratge. Per això, i gràcies al treball
de moltes persones, empreses i altres
entitats, hem elaborat un conjunt de
reflexions sobre el que necessita Ca-
talunya els propers anys: són les ano-
menades 5 i’s, que es convertiran en
l’eix vertebrador de la nostra actuació
com a entitat.
primera ‘i’: innovació, entesa com la
capacitat de crear i generar nous pro-
ductes i serveis. Això requereix:
• Un‘Sistemaciència-tecnologia’pro-
veïdor de capacitat competitiva a les
empreses instal·lades a Catalunya.
• Uns instituts de recerca, centres
tecnològics i empreses que treballin
en cadenes de valor clusteritzades.
• La captació de noves oportunitats
Comportament innovador (2006-2008)
nota: La línia de punts mostra el comportament i el creixement innovador de la UE-27.fonts: European Innovation Scoreboard 2009, INNO METRICS i elaboració pròpia.font: La Caixa (juny 2010).
creixement interanual del comportament innovador (%)
Líders Seguidors Moderats Molt moderats
índex de comportament innovador
0,8
0,7
0,6
0,5
0,4
0,3
0,2 1 2 3 4 5 6 7 8 9
Suïssa
Suècia
Regne Unit
Dinamarca
Finlàndia
Xipre
PortugalGrècia
Malta
Bulgària
Eslovàquia
Repúplica Txeca
NoruegaEspanya
HongriaPolònia
Lituània
Itàlia
Alemanya
Bèlgica
França
Àustria
IslàndiaEslovènia
Estònia
Letònia
Turquia
RomaniaCroàcia
Irlanda
Luxemburg Països Baixos
Catalunya/Espanya mal posicionats en comportament innovador.
28
mirador
socioeconòmica, que permeti l’ascens
social a través de l’educació; inclusió
de la diversitat, per a una societat to-
lerant i oberta; inclusió Internacional,
que permeti comunicar-nos entre tots
els països i races del mon.
Aquestes són les 5 i’s de Catalunya;
aquells aspectes en què hem de ser
excel·lents per tal de poder afrontar el
present i futur imminent, amb garanti-
es. Hi ha organitzacions, entitats, com
ara el Cercle Tecnològic de Catalunya
(CTecno), que ja fa temps que ho di-
vulguem, que en fem pedagogia. Però
més enllà d’aquest fet, cal que tots
aquells actors amb poder i capacitat
de decisió i execució impulsin tots els
mecanismes, les accions i les iniciati-
ves per fer-ho realitat. @
ens sectors emergents com el ‘clean-
tech’, el ‘bio-tech’ o el ‘TIC/Media’.
• Elfomentdel’emprenedoriadebase
tecnològica –per escalar a mercats
globals des del seu naixement–.
• Una millora continua de la relació
entre la Universitat i l’Empresa, re-
colzada en l’Administració (‘triple
hèlix’).
• Lapromociódelainnovacióoberta
(Open Innovation).
• Cultura del risc, de l’esforç i de la
feina ben feta, i, d’altra banda, cons-
ciència de la necessitat de canvi i
evolució.
• Gestiódeltalentcomamatèriapri-
mera de l’economia del coneixement.
segona ‘i’: internacionalització. El
mercat és el món. El mercat és global.
Pensar només en Catalunya o Espanya
és, ara com ara, una actitud absoluta-
ment anacrònica i equivocada des de
la perspectiva de país. Cal que ens
projectem a escala mundial. L’empresa
catalana ha de dissenyar una estratè-
gia a nivell internacional, ja que la com-
petència és a escala global. En aquest
sentit, seria bo que les empreses cata-
lanes treballessin juntes, per sortir amb
més muscle a l’estranger –i en especi-
al als mercats emergents com la Xina
o l’Índia–, ser més fortes i tenir molta
més implantació i projecció.
tercera ‘i’: inversió. És absolutament
fonamental atreure inversors estran-
gers que apostin pels projectes empre-
sarials del país que despuntin i tinguin
projecció més enllà de les nostres fron-
teres. Al mateix temps, però, també cal
que l’Administració, l’empresariat i el
capital del propi país aposti pel finan-
çament d’emprenedors i empreses de
base tecnològica i innovadora que tin-
guin recorregut i potencial globals.
Quarta ‘i’: infraestructures. El món
digital necessita una base física per
moure’s i per tant Catalunya necessita
seguir invertint en la capacitat de les
seves infraestructures. Entre les quals,
cal destacar les següents:
• Físiques: el sistemaportuari i aero-
portuari, l’eix ferroviari mediterrani,
trens regionals i de rodalies d’alta
qualitat que vertebrin el país, carre-
teres, ‘green tech’, etc.
• Tecnològiques: fibraòpticafinsa la
llar, 4G, TV sobre IP, etc.
• Delconeixement:universitats,parcs
científics, centres tecnològics, etc.
Cinquena ‘i’: inclusió. Entesa en sen-
tit ampli, que contempli la inclusió di-
gital, és a dir la capacitat suficient i a
l’abast de tothom per poder moure’s en
el món digital sense diferència d’edat,
extracció social, origen, etc.; inclusió
Carles Flamerich i CastellsPresident de l’Associació Cercle Tecnològic de Catalunya.Director General de la Fundació Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno)
Exportacions, Importacions i Balanç del Comerç Interegional.Promig 1995 - 2007
Milions d’euros
font: Base de dades C-intereg. Exportacions Importacions Balanços
45.000
33.000
21.000
9.000
-3.000
-15.000
And
alus
ia
Ara
gó
Ast
úrie
s
Bal
ears
Can
àrie
s
Can
tàbr
ia
Cas
tella
i Ll
eó
Cas
tella
-La
Man
xa
Cat
alun
ya
Com
unit
at V
alen
cian
a
Ext
rem
adur
a
Gal
ícia
Com
unit
at d
e M
adri
d
Reg
ió d
e M
úrci
a
Nav
arra
País
Bas
c
La R
ioja
Ceu
ta i
Mel
illa
Catalunya ben posicionada.
29
Així doncs, és imprescindible que
l’equip que lidera el projecte es plan-
tegi moltes de les qüestions següents:
1) A quins països ens adreçarem?
2) Com triarem el país/països?
3) Necessitarem informació del nos-
tre mercat en diferents països. El
més pràctic és començar per diri-
gir-se a l’Administració pública.
4) Podem sol·licitar un programa pú-
blic que avaluï la nostra idoneïtat
per exportar.
5) Podem contactar amb consultors
i encarregar un projecte d’inves-
tigació de mercats apropiats: de-
manar pressupostos no acostuma
a tenir cap cost.
6) Podem dedicar persones adequa-
des de la nostra organització i en-
carregar el projecte d’investigació.
7) Un cop triat el país on actuar, bus-
carem un distribuïdor o crearem
la nostra pròpia organització?
8) Com buscar i trobar distribuïdor?
9) Com formar el distribuïdor del
nostre producte, verificar els seus
resultats de forma sistemàtica, vi-
sitar-lo...
10) Les administracions acostumen a
donar subvencions als diferents
tipus de despeses o inversions
d’internacionalització. Amb ex-
cepció de les que siguin una des-
pesa directa menys (per exemple,
cessió d’oficines en delegacions
a l’estranger), el nostre pla no les
considerà mai un ingrés. Quan ar-
ribin seran una desviació positiva
de la planificació.
11) Si preferim, o ens veiem obligats
a establir una filial en el país es-
tranger, llavors hem de fer una re-
collida molt detallada de la infor-
mació involucrada: ubicació física,
despeses legals de constitució i
assessorament en el país (buscar
assessorament fiable és impres-
cindible), despeses fiscals inicials
i repetitives, recursos informàtics i
de comunicació. I una observació
important pel que fa als assessors
sobre un determinat país, sigui
quin sigui: trobar-ne de bons és
crític.
12) Sobre el producte és important
esbrinar les despeses de posada
al mercat en aquell país: etique-
tatge, embalatge, instruccions,
garanties... I per descomptat, els
costos logístics de tot plegat.
er començar a respondre
aquestes dues preguntes
s’ha de tenir en compte,
abans de res, que el mi-
llor pla d’internacionalització és paper
mullat si l’hem d’interrompre perquè
no tenim prou recursos per continuar
executant-lo. Per això és imprescin-
dible, un cop determinades les líni-
es bàsiques del pla i recollida tota la
informació, quantificar-la de manera
efectiva.
Elaborar un pla de viabilitat d’un
projecte no és especialment complicat
per a un professional financer. Només
cal estimar de 3 a 5 anys de comp-
tes de pèrdues i guanys, establir el pla
d’inversions, elaborar el pressupost de
tresoreria corresponent i per tant el
pla de finançament associat. Tot ple-
gat, tasques que depenen bàsicament
de la qualitat de la informació bàsica
quantificada del projecte.
Passos previs d’un plad’internacionalització
Des d’un punt de vista econòmic, la
internacionalització no es diferencia de
qualsevol altre projecte que vulguem iniciar i
per tant requereix un pla de viabilitat previ, que
doni resposta a les dues qüestions més importants que hem de resoldre abans
de començar: quants diners hi caldrà dedicar abans d’assolir el retorn de la inversió i com els
aconseguirem?
30
economia i societat
13) Cal fer un estudi de marges esti-
mats en aquell mercat. Es tracta
d’un element principal del pla de
viabilitat: si no hi ha prou marge,
no hi ha negoci.
14) Un punt a tenir present és avaluar
la capacitat del nostre equip actu-
al per dur a terme la internaciona-
lització: idioma, coneixement de
la cultura de destinació, flexibilitat
i actitud. Tinguem present que
pràcticament totes les funcions
descrites són externalitzables.
Aquesta feina de recollida d’informa-
ció plantejarà un seguit de qüestions
que ens permetran no només fer el pla
de viabilitat, sinó enfrontar-nos a les
diferents problemàtiques amb prou
antelació i per tant tenir temps per
trobar solucions. El nostre objectiu
final serà disposar d’un càlcul apro-
ximat de despeses i inversions ne-
cessàries, així com una estimació del
moment en què començarem a tenir
retorn i per tant podrem saber quins
recursos caldrà per executar el nostre
pla d’internacionalització. @
Argèlia GarcíaSòcia-fundadora d’External Financial Managementwww.efinancialm.com
Hacia un lenguaje comúnde tecnología y negocio
0,12% €
La segunda década del siglo XXI nos presenta un mundo con más de 1.800 millones de ordenadores personales conectados a Internet y 4.000 millones de teléfonos móviles. En tales condiciones, es difícil imaginar una empresa que no esté inmersa en proyectos de implantación de tecnologías de la información (TI), puesto que constituyen una fuente fundamental de innovación.
a principal aportación de
valor de los proyectos
de implantación de TI se
encuentra, en primer lu-
gar, en su integración en los procesos
de negocio a escala organizacional e
inter-organizacional, y en segundo lu-
gar, en su caracterización como parte
constitutiva de los propios modelos de
negocio. Esta perspectiva contrasta
con la tradicional, heredada del siglo
pasado, en la que la tecnología se con-
sideraba una ‘herramienta’ (normal-
mente para el control de costes) supe-
ditada o bien ‘alineada’ con el negocio.
Sin embargo, una característica
fundamental de las tecnologías es
que su implantación y explotación
comportan riesgos importantes y una
elevada complejidad. Por un lado, son
proyectos de ingeniería y, por otro
lado, son procesos de transformación
de la organización. Ambos compo-
nentes están tan relacionados entre sí
que cada vez es más difícil establecer
fronteras claras entre ellos. Las inver-
siones y los riesgos asociados a las TI,
su complejidad creciente y las nuevas
tendencias de externalización y deslo-
calización (outsourcing, virtualización,
‘cloud’) requieren una atención corpo-
rativa para su gobierno. El fuerte com-
ponente organizacional de gestión del
cambio hace esencial la colaboración
del negocio (la dirección general y las
unidades de negocio) en la toma de
decisiones.
Una idea central es que las deci-
siones y responsabilidades relativas
a las inversiones en TI no pueden
recaer sólo en las espaldas de los
responsables de tecnologías. Tampo-
co la mirada únicamente del ‘retorno
de inversiones’ satisface la necesi-
dad de construir un lenguaje común
a la organización. Este lenguaje debe
aportar un modelo de referencia para
comprender cómo la tecnología pue-
de hacer posible la competitividad a
largo plazo, poniendo el énfasis en la
capacidad de las empresas para desa-
rrollar capacidades difíciles de imitar,
tanto en procesos, modelos de nego-
cio, y en competencias directivas.
32
economia i societat
Creo que la mayor fuente de riesgo
se produce cuando ‘el negocio’ carece
de marcos de trabajo adecuados para
comprender cómo la ingeniería de
software (requerimientos, plazos, es-
trategias de implementación…) influye
en cambios organizativos. En segundo
lugar, cómo el gobierno de la tecno-
logía (evolución de la arquitectura,
sourcing, organización de la función
de tecnologías) afecta al modelo de
negocio. La banca española está en la
punta de lanza de las tecnologías de
la información aplicando estos con-
ceptos y asumiendo que la tecnolo-
gía es parte de su modelo de negocio
donde se busca el equilibrio dinámico
entre ingresos y costes para conseguir
eficiencias a largo plazo. Y más aún,
en comprender cómo dirigir personas
expertas en tecnología, en como moti-
var, como coordinar y formas equipos
y organizaciones para obtener el máxi-
mo beneficio.
‘Co-creación’Mi propuesta es dar un primer paso
introduciendo el concepto de ‘co-
creación’ entre la tecnología y las rela-
ciones con el resto de la empresa con
objeto de comprender los procesos de
valor basados en tecnología. La ‘co-
creación’ considera que la toma de
decisiones es solidaria entre ‘pares’
(directivos de tecnología y negocio) y
potenciando el lenguaje alrededor del
valor. Esta forma de concebir la toma
de decisiones considera que tecnolo-
gía y empresa evolucionan de forma
iterativa y recíproca mediante diversos
tipos de interacciones, a lo largo del
tiempo.
Esto requiere madurez organizativa
para conectar las realidades de la em-
presa y de la dirección de tecnologías
de forma coherente y dinámica. Si se
consideran la tecnología y su direc-
ción como un ‘commodity’ se va en la
dirección contraria, puesto que ni los
procesos ni los modelos de negocio en
los que la tecnología forma parte, lo
son. Creo que es responsabilidad de
los directivos de tecnologías, que de-
ben empatizar con el resto de la orga-
nización, puesto que, como argumen-
taba antes, la mayor parte de nuevos
proyectos incorporan cambios organi-
zativos. Es también responsabilidad
de la dirección general y del resto de
unidades de negocio establecer proce-
sos de comunicación para estructurar
la toma de decisiones con respecto
prioridades, infraestructura tecnológi-
ca, capital humano y los servicios que
deben prestar los sistemas de forma
colaborativa y ‘co-creativa’, en función
de los diferentes ámbitos de compe-
tencia que se definan. Finalmente, es
responsabilidad de los proveedores
de tecnologías, puesto que deberían
focalizar su discurso en la aportación
valor empresarial y en propuestas rea-
listas (y no en modas) sobre lo que la
tecnología puede hacer.
La mejor enseñanza obtenida del
estudio de empresas en las que se
considera la tecnología como un re-
curso estratégico, se alcanza en aque-
llas donde se dirige y gestiona el ámbi-
to tecnológico como un negocio para
obtener ventajas a largo plazo: contro-
lando costes y procesos, y, a la vez,
generando nuevas oportunidades de
negocio. La idea de ‘co-creación’ su-
pone que la toma de decisiones invo-
lucra a todas las partes interesadas de
la organización, por lo que se requiere
procedimientos de comunicación para
un gobierno efectivo entre la función
de la tecnología, las unidades de ne-
gocio y la dirección general. @
0,23%
0,06%
$¥
Javier BusquetsProfesor i director del departamento de Dirección de Sistemas de Información de ESADE
33
erminé la carrera de Inge·
niería de Telecomunica·
ción en 1989 y desde 1992
dirijo Soltec, empresa de
la que soy socio fundador y en la que
desarrollamos software de gestión
empresarial de carácter horizontal en
todas las áreas funcionales. Cuando
empecé a dedicarme al desarrollo de
soluciones para la gestión de empre·
sas, me encontré con que me faltaban
conocimientos específicos más pro·
fundos de las áreas de gestión empre·
sarial: finanzas, marketing, operacio·
nes, recursos humanos... Por eso, en
1993, decidí cursar un MBA en ESADE.
Nuestros proyectos están dirigidos
sobre todo a pequeñas y mediadas
empresas. En la actualidad, la oferta
del mercado de las soluciones ERP
está dividida entre grandes marcas
de aplicaciones y un numeroso grupo
de pequeños desarrolladores como
nosotros que creamos e implantamos
productos poco conocidos pero que a
menudo generan una mejor rentabili·
dad para el cliente.
Cuando las grandes marcas in·
tentan abordar el mercado de las pe·
queñas empresas se encuentran con
la dificultad de conseguir una gran
flexibilidad a un coste rentable para
el cliente. Por otro lado, cuando las
pequeñas empresas intentamos ven·
der a grandes organizaciones, nos
encontramos con la barrera de la falta
de prestigio de nuestra marca y la li·
mitación de recursos para abordar los
proyectos.
En la actual coyuntura de crisis, to·
das las empresas sufrimos la contrac·
ción del mercado, en muchos casos
hasta extremos trágicos. Sin embargo,
creo que quien ha hecho los deberes
en el pasado con un cierto sentido
común está consiguiendo aguantar la
situación y saldrá reforzado cuando el
mercado vuelva a crecer.
Trabajar con éxito en otros sectoresCuando desde el COETC/ACET so·
licitaron mi opinión sobre el propio
El ORgullODE SER uN‘Teleco’
El estudiante que empieza en la Es-cuela de Ingeniería de Telecomuni-cación lo hace sa-biendo que no es una carrera fácil. Y no todos los que entran terminan la carrera con éxito. A menudo, el ‘teleco’ es apreciado en las empresas por esa ambición de haber empezado y haber demostrado sufi-ciente capacidad de terminar con éxito, independientemen-te de los conoci-mientos técnicos que ha adquirido.
JOTELECO
JO
TELECO
34
‘inter nos’
ámbito de actuación profesional y de
mis funciones concretas dentro del
sector en el que me encuentro, el de
la tecnología de los sistemas de infor·
mación orientados a la gestión de em·
presas, lo primero que pensé es que
tiene poco que ver poco con el sector
específico de las telecomunicaciones
y que poco podría aportar en este
sentido. Pero muchos ‘telecos’ tra·
bajamos con éxito en otros sectores
desarrollando actividades como la di·
rección o la consultoría empresarial y
me parece interesante comentar esas
capacidades y habilidades que tiene el
‘teleco’, además de los conocimientos
técnicos que aportan la formación en
ingeniería de telecomunicación y que
sinceramente creo que son muy apre·
ciadas en el entorno laboral.
El ingeniero de telecomunica·
ción es apreciado por la mayoría de
las virtudes que debe tener un buen
profesional o un buen directivo pero
sobre todo, tiene una gran formación
y es consciente de la importancia de
actualizarla. En la actualidad, todas
las disciplinas requieren ya de una
puesta al día periódica para poder
ejercer una actividad profesional con
la calidad adecuada. Pero en nuestro
sector tecnológico tan cambiante, esa
necesidad ha existido desde siempre.
Eso ha hecho que los ‘telecos’ seamos
especialmente conscientes de la nece·
sidad de responder al cambio y actua·
lizar nuestros conocimientos de forma
continua.
Por otro lado, disfrutamos de una
gran capacidad de adaptación, cons·
tancia y perseverancia. Recuerdo
aquellos exámenes en los que te po·
nían problemas que parecía que no
tenían nada que ver con el temario
(álgebra). O aquellos en los que por
un pequeño fallo te suspendían (cir·
cuitos). Cuando protestabas, el profe·
sor te respondía que en tu futura vida
profesional nadie te iba a perdonar los
fallos. El ‘teleco’ es una persona realis·
ta y valiente que se adapta a situacio·
nes difíciles y es capaz de reaccionar
rápido ante las adversidades.
Cuando afrontamos proyectos
complejos, siempre encontramos la
manera de enfocarlos de forma orga·
nizada. los plantemos dividiéndolos
en pequeñas y sucesivas fases para
que ser capaces de alcanzar resul·
tados prácticos medibles y efectivos
a corto plazo. Y además lo hacemos
con sentido de la eficiencia. Si ser
eficaz consiste en conseguir llegar al
objetivo, la eficiencia supone además
hacerlo con los mínimos recursos. la
dificultad de nuestra disciplina nos
obliga a ser muy eficientes. Ello nos
supone tomar conciencia de la nece·
sidad de aportar valor en todas las
actividades que realizamos y facilita la
capacidad de liderazgo.
El estudiante que empieza en la
Escuela de Ingeniería de Telecomuni·
cación lo hace sabiendo que no es una
carrera fácil. Y no todos los que entran
terminan la carrera con éxito. A menu·
do, el ‘teleco’ es apreciado en las em·
presas por esa ambición de haber em·
pezado y haber demostrado suficiente
capacidad de terminar con éxito, inde·
pendientemente de los conocimientos
técnicos que ha adquirido.
Todas estas virtudes son auténti·
cas, funcionan y nos han hecho valio·
sos, relevantes, diferentes y con una
marca colectiva. Siempre que alguien
me pregunta, afirmo con orgullo que
soy un ‘teleco’. @
Philippe CalvóColegiado nº 10.812
JOTELECO
JOTELECO
JOTELECO
35
’acord del nostre col·
lectiu amb Ontinet con·
templa diferents finali·
tats, les més importants
de les quals es resumeixen en els se·
güents tres punts del conveni:
1) Organitzar congressos, cursos,
seminaris, conferèncias, xerrades, tro·
bades, col·loquis, publicacions i qual·
sevol altra acció docent o divulgadora
relacionada amb els objectius d’amb·
dues parts.
2) Oferir productes de seguretat
informàtica que siguin d’interès per al
nostre col·lectiu i que en pugui gaudir
en condicions avantatjoses.
3) Disposar de 10 llicències per a
la seguretat informàtica de les nos·
tres instal·lacions, a canvi d’oferir
l’ús del nostre logo com a entitat col·
laboradora d’Ontinet en futures acci·
ons publicitàries.
Distribuïdor exclusiu d’esetEspecialitzat en la distribució de solu·
cions de seguretat en el mercat espa·
nyol, Ontinet ofereix en exclusiva tot el
ventall d’opcions de la firma eslovaca
guardonats productes s’ofereixen en
versions estàndard i ‘business’.
Amb dues solucions permeten
afrontar les amenaces de manera
anticipada i bloquejar·les en les pri·
meres hores de la seva difusió, les
més crítiques, quan altres productes
no són ni tan sols conscients de les
mateixes. les dues destaquen per la
seva rapidesa de funcionament, pel
baix consum de recursos de l’equip
en el qual estan instal·lades i per una
interfície senzilla i intuïtiva que permet
optimitzar els productes per adaptar·
los a les necessitats específiques de
cada usuari.
la fiabilitat del programari de segu·
retat de Eset està avalada per la seva
trajectòria en els premis de Virus Bu·
lletin, laboratori independent d’anàlisi
de productes antivirus. Eset és l’em·
presa que més vegades ha superat
amb èxit les proves del laboratori, as·
solint un rècord de 62 premis VB100
des de 1998, quan van ser fundats.
Ontinet disposa d’un equip de 30
persones per donar suport als usuaris
d’Eset a Espanya. @
Eset, de les quals destaquen: Eset
NOD32 Antivirus i Eset Smart Secu·
rity. la primera és una solució anti·
virus i antispyware ràpida, lleugera i
eficaç, mentre que la segona integra
sobre el mateix motor funcions antivi·
rus, antispyware, antispam i de talla·
focs personal. Aquests dos famosos i
Acord amb Ontinet en seguretat informàtica
Ja fa anys que l’empresa valenciana Ontinet (www.ontinet.com) fa de la seguretat informàtica la seva senya d’identitat essencial i ara ens l’ofereix de primera mà, arran del conveni de col·laboració signat amb el COETC/ACET.
36
ofertes comercials i serveis
ada dia més popular a casa nostra, la cui-
na japonesa té a Barcelona un referent en
formació culinària, l’Escola Coquus, on els
‘telecos’ inscrits al taller de tres hores vam
poder gaudir de les explicacions d’en Julio,
un cuiner experimentat i molt enamorat del Japó, que a
mesura que avançava en la elaboració dels diferents plats
ens anava introduint en els orígens d’alguns àpats, costums
i ingredients. El resum del que hi vam aprendre inclou les
tres receptes estrella: pollastre yakitori, tempura kakiage i
sushi, i un seguit de tècniques i consells d’allò més útils per
saber on trobar els diferents ingredients, i per no equivocar-
nos a l’hora de comprar-los. Acabada la classe, va arribar el
moment de provar tot el que vam cuinar, ben acompanyat
d’un bon vi... en resum, una proposta molt interessant on
hem après a cuinar plats exòtics i deliciosos.
A continuació exposem la recepta de la Tempura Kakiage,
que podreu fer fàcilment a casa vostra.
Elaboració:
¶ Es pelen i netegen les verdures. ¶ Es talla en juliana (tires
fines i llargues) les verdures i es reserven a la nevera perquè
estiguin fredes. ¶ En un recipient, es prepara la barreja de
farines a parts iguals amb el llevat i es reserva fins al darrer
moment. ¶ Es posa a escalfar oli de girasol a la fregidora. ¶
Quan l’oli està calent es barreja amb molt de compte la fa-
rina amb l’aigua amb gas molt freda, per evitar que es perdi
el gas. Al final la massa ha de tenir grumolls. ¶ Es passen
les verdures per farina de blat per eixugar-les. ¶ Es barreja
la juliana amb la massa. Es van posant cullerades de la bar-
reja en oli ben calent. Cal esperar que l’oli s’escalfi abans de
posar-ne més. ¶ S’eixuga sobre paper de cuina i es serveix
immediatament. I a disfrutar... Bon profit!
Ingredients:
— Pastanaga.
— Mongeta verda perona.
— Ceba tendre.
— Pebrot vermell.
— 100 g farina de blat.
— 100 g maizena.
— 1 culleradeta de llevat Royal.
— Aigua amb gas molt fred.
Tempura Kakiage
L’escola Coquus de cuina japonesa, localitzada al barri de Gràcia de Barcelona, va ser l’escenari del curs de tres hores de gastronomia nipona, adreçat als ‘telecos’ inscrits. Com a resultat de tot plegat presentem aquí la recepta de la Tempura Kakiage, que podreu fer fàcilment a casa vostra. Esperem que us agradi!
TAller de cuinA jAponesA
R El taller de cuina japonesa va aplegar 14 participants.
Josep TorrobellaCol·legiat núm. 9.655
37
calidoscopi
Manual de referència per a tots els pro-
fessionals de la construcció de vivendes i
oficines proveïdes d’alta tecnologia, amb
l’objectiu de sensibilitzar-los sobre les
enormes possibilitats que ofereixen les TIC
als habitatges concebuts com a edicicis
intel·ligents. Amb aquesta finalitat, reflec-
teix els aspectes més rellevants dels proto-
cols i dispositius utilitzats en domòtica, a
més dels seus beneficis i principals aplica-
cions, en particular les que tenen a veure
amb l’automatizació, l’estalvi energètic, la
seguretat i l’accés a la informació com a
funcionalitat d’oci, entreteniment i confort.
L’obra comença fent una panoràmica
general de les solucions domòtiques més
habituals, i després va repassant diferents
trets dels habitatges bioclimàtics i dels
sistemes de seguretat. A continuació, fa un
resum de la reglamentació bàsica de la llar
digital i de les fases d’un projecte domòtic
i descriu els diferents tipus de dispositius
que caracteritzen els edificis intel·ligents,
com ara la passarel·la residencial, el
sistema de control centralitzat, els sensors
i accionadors, els electrodomèstics i dispo-
sitius elèctrics intel·ligents. Posteriorment,
entra de ple en els conceptes bàsics de
xarxes internes d’interconnexió i dels diver-
sos estàndards i protocols utilitzats, amb
especial atenció a les tecnologies de ban-
da ampla. Finalment, s’acaba fent un repàs
exhaustiu a les aplicacions i beneficis que
aporta la domòtica als diferents agents
implicats en el mercat de la construcció.
L’obra es complementa amb un seguit de
referències bibliogràfiques. @
El 90% de les petites empreses i prop del
60% dels autònoms disposen de banda
ampla fixa però només un 15% i un 8%,
respectivament, gaudeixen de servei de
banda ampla mòbil, segons la vuitena
edició d’aquest informe, que per primer
cop incorpora dades sobre l’ús de les
telecomunicacions per part dels autònoms
i la connexió entre les TIC i l’esperit em-
prenedor. L’anàlisi de la mobilitat tant de
les petites empreses com dels autònoms
s’ha fet en base a la confecció d’un índex
específic, a partir de tres tipus d’indi-
cadors, els corresponents als ‘equips i
tecnologies’ utilitzats, el ‘tipus d’ús que en
fan’ i els ‘serveis contractats’. La conclusió
de tot plegat és que les empreses petites
gaudeixen de més mobilitat, concretament
d’una taxa del 25,8%, mentre que la dels
autònoms es manté molt per sota, amb un
13,8%. En qualsevol cas, tots dos índexs
reflecteixen la baixa intensitat d’ús dels
servicios contratados i dels equipaments
i tecnologies que faciliten la mobilitat.
L’informe també analitza les diferències de
mobilitat de les petites empreses i profes-
sionals autònoms per zones geogràfiques.
En aquest sentit, l’estudi posa de manifest
que les pimes de la província de Madrid
són les que estan més interconnectades,
mentre que a Barcelona són els autònoms
els que van per davant. @
Impulsat per la FOBSIC i el Programa
Enginycat del Departament d’Innovació,
Universitats i Empresa de la Generalitat
de Catalunya, amb la col·laboració de
DEP Institut, aquest estudi fa l’anàlisi
específica dels professionals del sector
TIC a Catalunya, en la línia de l’estudi que
va publicar la FOBSIC el desembre de
2008 (La situació laboral, oportunitats i
perspectives dels professionals de les TIC a
Catalunya, 2008) amb la finalitat de copsar
l’evolució d’aquest col·lectiu dins del mercat
de treball català. L’estudi se centra en el col-
lectiu de professionals especialitzats en TIC
amb titulacions universitàries o en cicles
formatius, diferenciant les branques d’Infor-
màtica, Telecomunicacions i Electrònica. Els
professionals TIC representen el 3,48% del
total d’ocupats de la societat catalana. Tot i
que el total de titulats al sistema acadèmic
català s’ha reduït en els últims anys, la
proporció de titulats en especialitats TIC és
d’un 2% més el 2008 respecte l’any 2001.
Aquests professionals, especialitzats en In-
formàtica, Telecomunicacions o Electrònica,
disposen d’un nivell avançat d’anglès i de
capacitat de gestió de projectes i equips de
treball, a més de bona capacitat resolutiva.
Destaca el fet que el 16,3% dels ocupats
treballa per compte propi i, entre aquests, 4
de cada 10 crea llocs de feina per a d’altres
persones. D’altra banda, entre els ocupats
per compte aliè la taxa de temporalitat és
del 13,4%, més de 10 punts per sota de la
del conjunt de l’estat espanyol. @
Manual de Domótica
Autors: J. M. Huidobro i R.J. Millán
Editorial: Creaciones Copyright
La situació laboral, oportunitats i perspectives dels professionals TIC a Catalunya, 2010
fobsic (Fundació Observatori de la
Societat de la Informació i el Coneixe-
ment). http://www.fobsic.net
El mercado de las telecomunica-ciones en las pequeñas empresas y autónomos españoles 2010. Las TIC y el espíritu emprendedor
Autoria i edició: Everis
38
calidoscopi
esprés d’aquest
temps al capda-
vant de la Se-
cretaria de Tele-
comunicacions i
Societat de la In-
formació, només
podem sentir-nos satisfets i orgullosos
de tot el que hem fet, d’allò que hem
dut a terme i del que hem iniciat.
Més enllà dels projectes concrets,
el fet més destacable d’aquesta legis-
latura en el nostre àmbit ha estat, al
meu entendre, l’haver posat les tele-
comunicacions en el lloc que els hi
pertocava dins l’agenda política.
Avui ja ningú no discuteix el caràc-
ter estratègic de primer ordre de les
infraestructures de telecomunicaci-
ons, en la mateixa mesura que hom
reconeix en les noves tecnologies el
valor afegit que necessita la nostra
economia per fer front als designis del
mon global.
Això, a nivell pràctic, es materialit-
za, per exemple, en una nova forma de
treballar en coordinació amb la resta
de departaments de la Generalitat. A
partir d’ara, les carreteres, els camins
rurals, els equipaments i els projectes
d’urbanització públics tenen en comp-
te les telecomunicacions.
Però des d’un punt de vista més
domèstic, les noves tecnologies resul-
ten fonamentals per crear un model
de país caracteritzat per l’equilibri en-
tre àmbits territorials, la cohesió soci-
al i la igualtat d’oportunitats. Aquests
han estat tres dels eixos sobre els que
hem intentat fer pivotar les nostres
polítiques i entenc que ho hem acon-
seguit, vist l’èxit d’alguns projectes,
com és el cas del Pla Catalunya Con-
necta, que ha implicat 2.600 actua-
cions i ha mobilitzat una inversió de
157 milions d’euros, amb un resultat
d’enorme impacte sobre els territoris
no metropolitans del pais.
Igualment, hem iniciat el camí de
l’operador públic de telecomunicacions
i, a més, l’alimentem amb una xarxa de
més de 1.000 quilòmetres de fibra òp-
tica per operar (la nostra flamant Xarxa
Oberta), autoritzats per una resolució
de la CE que ens legitima a operar-la
com sempre hem defensat.
En aquest temps hem potenciat
el sector TIC en tots els seus àmbits,
com a part indispensable del nostre
model. En aquest sentit, les inversions
en competència digital, formació i ex-
tensió territorial de les TIC han estat
claus per aconseguir crear un escena-
ri propici al desenvolupament tecno-
lògic, que estem completant amb la
generació de valor afegit que suposen
iniciatives com ara la Inforegió o el Ce-
siCat. Es tracta de crear entorns diri-
gits a la millora de la competitivitat i
amb capacitat de crear empresa i llocs
de treball de qualitat amb els plans Pi-
mesTic i Tic.Cat.
En definitiva, hem procurat treba-
llar amb rigor, de manera coordinada
amb tots els agents implicats i amb
l’horitzó d’aconseguir un país capaç,
per sí mateix, de competir i liderar
iniciatives tecnològiques que el situïn
en la primera línia de sortida. I entenc,
modestament, que amb il·lusió, ima-
ginació, entusiasme i amb l’ajut dels
professionals, ho estem aconseguint i
que això ja no hi ha qui ho aturi. @
Un esforç amb recompensa
Jordi Bosch i Garcia Secretari de Telecomunicacions i Societat
de la Informació de la Generalitat
39
tribuna
I encarem el futur amb un Sant Gabriel per debatre els reptes que se'ns plantegen i com els afrontarem. Parlarem dels graus, els masters, els visats, el futur de l'enginyeria i dels telecos, tant des de la perspectiva professional com institucional (Col·legi Català).
Per tot això, comptarem amb la participació de:
> Elena Lauroba, Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques (Generalitat de Catalunya)> Lluís Jofre, director del Projecte EnginyCat> Antoni Elias, Conseller Delegat de la CMT> Antoni Giró, rector de la UPC
La benvinguda de l’acte anirà a càrrec de Ramon Font, president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i, Montserrat Tura, Consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, clausurarà l’esdeveniment.
Sant Gabriel 2010Encarem el futur
28 de setembre a les 17.45h. a la Sala d'Actes del nou edifici del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (c/ Sancho d'Àvila, 125-129. Barcelona).