Post on 23-Mar-2016
description
transcript
DEPartaMENt DE JuStÍCIa ⁄ DECrEt: 140/2010, d’11 d’octubre, pel qual es constitueix el Col·legi d’Enginyers de telecomunicació de Catalunya. ⁄ article 1. ⁄ Constitució. Es constitueix el Col·legi d’Enginyers de telecomunicació de Catalunya per aplicació
Nou carnet col·legial _ 34
Més enllà de la Llei Òmnibus _ 28
desembre 2010
52
Patrícia Remiro, directora ge-neral de Comunicació i Serveis de Difusió Audiovisuals de la Generalitat: “No s’ha incentivat prou el sector TIC català”_ 14
Sumari
EditorialBenvinguts!
DestacatsEl millor regal de Sant Gabriel
Visita guiada al sincrotró Alba
Reunió a Barcelona del projecte internacional ECCE
Formació subvencionada pel Plan Avanza
La Nit de la mobilitat
L’Assemblea constituent ratifica el nou CETC
Ja tenim nou Col·legi català!
Suport unànime de les escoles de ‘telecos’, l’ACET i la STSI
Suport dividit dels col·legis territorials
EntrevistaPatrícia Remiro, directora general de Comunicació i
Serveis de Difusió Audiovisuals de la Generalitat:
“No s’ha incentivat prou el sector TIC català”
TecnologiaPlaces de pàrquing a primera vista
Mirador:
Cap a la consolidació d’Enginycat
L’avantguarda de les TIC
Del Marenostrum al Mareincognito
Empresa i societatMés enllà de la Llei Òmnibus
Ofertes comercials i serveisEnginyers de Telecomunicació: nou Col·legi, nova numeració
’Inter nos’L’Opinió del col·lectiu sobre el nou CETC
CalidoscopiImatge i seguretat en un mateix
Publicacions
TribunaEl CETC
Pàg.
3
4666678911
14
18
222426
28
34
36
4042
43
Edita:Associació Catalana d’Enginyersde Telecomunicació (ACET)Alí Bei, 59 - 08013 BarcelonaT. 93 229 2003F. 93 229 2042www.telecos.catsecretaria@telecos.cat
Degà del CETC:Miquel Ramírez
President de l’ACET:Carles Martín
Direcció Editorial:Guillermo Canal
Comunicació i Publicitat:Estel Estopiñanestel.estopinan@telecos.cat
Coordinació:Jordi Duchjordi.duch@telecos.cat
Disseny i maquetació:www.guillermobejarano.com
Fotografia i imatges:Ricard Novellas, Arès Riambau i Flickr
Col·laboracions:Aida Agea, Miquel Àngel BarrabeigJordi Berenguer, Ramón BermúdezJordi Bosch, Meritxell BoschXavier Campà, Jose Luis CasadoMischa Dohler, Jordi DuchAntoni Elias, Eugenio FontánCarles Fradera, Alejandro FrangiGlòria Gonzàlez, Lluís JofreJordi Llosa, Carles MartinManuel Moralejo, Antoni MorellJuan Luis Ordiales, Ramon PalacioXavier Peiró, Miquel RamírezJoan Mª Ribes, Sergio RiolobosMònica Sala, Anna Mª SanchezElisa Sayrol, Sergi TórtolaMateo Valero, David VergésJose Lopez Vicario, Josep VilàIgnasi Vilajosana, Xavi Vilajosana
Fotomecànica i impressió:Sprint Copy, SL.
Dipòsit legal:B-17.897-99
L’opinió del Col·legi i de l’Associació Catalana d’En-ginyers de Telecomunicació (CETC/ACET) queda reflectida exclusivament en la secció editorial. Els articles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions dels seus autors.
Any 16 Número 52 12/2010
2
sumari
a temps que parlem
d’una institució, oberta
i pròxima, que ha de
representar a tots els
enginyers de telecomu-
nicació de Catalunya
per donar resposta a les nostres in-
quietuds. Fa temps que es treballa per
donar-li forma i des del passat 11 d’oc-
tubre ja és una realitat, que iniciarà la
seva activitat amb el nou any.
Per això, arribar a l’1 de gener de 2011
i veure que estrenem una nova etapa
amb una institució pròpia, capaç, que
neix amb el suport de la societat civil
catalana i sobretot, amb l’empenta i
la il·lusió del col·lectiu d’Enginyers de
Telecomunicació de Catalunya, ens fa
forts per assolir tots els reptes que
ens esperen.
En un futur proper viurem una sèrie
de canvis que modificaran el panora-
ma actual dels professionals de les
telecomunicacions al nostre país: libe-
ralització de les competències profes-
sionals, consolidació del nou sistema
educatiu que derivarà en perfils molt
més especialitzats, internacionalitza-
ció de les enginyeries perquè podran
aportar més valor afegit als seus pro-
jectes, normatives més acurades a les
noves realitats del sector... D’aquesta
manera, cal que reflexionem sobre el
paper que hem de jugar com a col-
lectiu per assolir i consolidar el nivell
que es mereixen tant els nostres pro-
fessionals com el propi sector.
El nou Col·legi d’Enginyers de Tele-
comunicació de Catalunya, institució
que neix de l’evolució natural d’una
demarcació amb més de deu anys
d’història, ha de mantenir des de l’ori-
gen un ferm compromís amb el dia
a dia dels enginyers i enginyeres. És
més, ha de ser capaç d’acompanyar,
aprendre i col·laborar amb tot el col-
lectiu per tal d’assolir plegats tot allò
que beneficiï a la societat en general i
a la professió en particular.
Ara ja tenim les eines, no hi ha excu-
sa per no fer-ne ús. A partir d’aquest
moment els enginyers de telecomu-
nicació tenim una gran responsabili-
tat cap a la societat catalana, que ha
donat suport a la constitució del Col-
legi, no és el moment de decebre-la,
no deixem passar l’oportunitat de ser
a primera línia.
Comencem un any amb unes pers-
pectives més aviat confuses, tant
debò que la posada en marxa del Col-
legi d’Enginyers de Telecomunicació
de Catalunya sigui un primer bon au-
guri per a tots.
Benvinguts!
‘Cal que reflexionem sobre el paper que hem de jugar com a col·lectiu per assolir i consolidar el nivell que es mereixen tant els nostres professionals com el propi sector’
DEPartaMENt DE JuStÍCIa ⁄ DECrEt: 140/2010, d’11 d’octubre, pel qual es constitueix el Col·legi d’Enginyers de telecomunicació de Catalunya. ⁄ article 1. ⁄ Constitució. Es constitueix el Col·legi d’Enginyers de telecomunicació de Catalunya per aplicació
Nou carnet col·legial _ 34
Més enllà de la Llei Òmnibus _ 28
desembre 2010
52
Patrícia Remiro, directora ge-neral de Comunicació i Serveis de Difusió Audiovisuals de la Generalitat: “No s’ha incentivat prou el sector TIC català”_ 14
3
editorial
Gairebé es pot dir que el mateix Sant
Gabriel, patró de l’enginyer de teleco-
municació, ens ha fet el millor regal
que podíem esperar com a col·lectiu
professional, de reconeixement de la
nostra voluntat de disposar de Col·legi
català. Si més no, coincidint amb la jor-
nada de ‘Sant Gabriel 2010’, del passat
28 de setembre, ens va arribar l’anunci
de la seva aprovació a càrrec de la con-
sellera de Justícia, Montserrat Tura.
En la seva intervenció de cloenda de
l’acte, la consellera Tura va destacar
que el Departament de Justícia havia
estat estudiant al llarg dels darrers
mesos la possibilitat que la delegació
catalana del Col·legi espanyol es con-
vertís en Col·legi professional de Cata-
lunya i que “a partir de la importància
d’aquesta professió i la concurrència
de l’interès públic i l’especial rellevàn-
cia social en l’exercici de la seva pro-
fessió d’enginyers de telecomunicació,
s’ha pres una decisió en un sentit
positiu als interessos de tots vostès”.
Per mirar de contextualitzar-la, va al-
ludir a la Llei de col·legis professionals
aprovada l’any 2006 pel Parlament de
Catalunya, que va qualificar “d’avança-
da al seu temps” pel fet d’expressar
“la clara voluntat que els col·legis no
siguin únicament i exclusiva una orga-
nització corporativa o una associació
professional, sense més interès que
El millor regal de Sant GabrielMontserrat Tura va anunciar l’aprovació del Col·legi
català en la cloenda de la jornada
La jornada de ‘Sant Gabriel 2010’ va ser l’escenari de l’anunci d’aprovació del Col·legi català, la notícia més esperat pel nostre col·lectiu al llarg del darrer any. El va fer la mateixa consellera de Justícia, Montserrat Tura, en la seva intervenció de cloenda, posterior a taula de debat ‘Encarem el futur’. A més d’explicar la ratificació del projecte de decret de constitució, va confirmar també la seva publicació en el DOGC.
R La consellera de Justícia, Montserrat Tura, en l’instant de cloenda de la jornada, acompanyada del degà, Miquel Ramírez, i del vicepresident del CAC, Josep Pont.
associar a uns determinats professio-
nals”. En aquest sentit, va sentenciar
que “els col·legis, o bé tenen vocació
de servir a la societat com a entitat
col·lectiva, com a element col·lectiu
(fent les funcions, per exemple, d’in-
centivar la formació permanent dels
propis col·legiats, o també d’assumir
els encàrrecs públics i privats amb un
alt grau d’autoexigència, en el sentit
de contribuir-hi amb un esforç i de-
dicació notablement competitius, que
ajudin a remuntar la situació de cri-
si econòmica global que genera tota
mena de dubtes i incerteses), o bé la
seva continuitat com a òrgan professi-
onal patirà una situació especialment
compromesa de cara al futur”.
Crida al servei del paísA partir d’aquest moment, la conselle-
ra de Justícia va fer una crida al servei
del país dels enginyers de telecomuni-
cació, dient-los que “Catalunya neces-
sita veure’ls actius, dinàmics, valents,
atrevits, agosarats, ser els millors del
món, perquè sempre s’hi és a temps de
renunciar a tot això. Un s’ha de marcar
objectius molt importants en la vida,
perquè la realitat ja es cuida de rebai-
xar les expectatives”.
Ja en el darrer tram del seu discurs,
Montserrat Tura va felicitar al col·lectiu
i va demanar que el nou Col·legi sigui
tant actiu, dinàmic i valent com els ma-
teixos col·legiats, perquè “sense vostès,
4
destaCats
Q Ponents de la taula de debat ‘Encarem el futur’. D’esquerra a dreta, Lluís Jofre, director del projecte EnginyCat; Antoni Elias, conseller delegat de la CMT; Miquel Ramírez, degà; Antoni Giró, rector de la UPC: i Elena Lauroba, directora general de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat.
R A més d’omplir la sala d’actes del CAC, els assistents també van estrenar-la.
sense la seva professió, sense l’aplicació
del seus coneixements en forma de ser-
veis proveïts tant al sector públic com
privat, res no podria ser el que és”.
S’arribava així al final d’una jornada que
va rubricar el degà, Miquel Ramírez,
amb una breu al·locució d’agraïment
a les paraules de la consellera i d’ex-
pressió dels millors desitjos “d’estar a
l’alçada de la nova responsabilitat que
tot plegats encetarem amb el nou Col-
legi”, que va qualificar de “repte per al
nostre col·lectiu”.
Taula de debatLa jornada va començar amb una visi-
ta guiada dels assistents a la nova seu
del Consell Audiovisual de Catalunya
(CAC), que acredita la màxima qualifi-
cació (A) en eficiència energètica, i va
continuar en la seva sala d’actes, que
precisament es va estrenar per l’oca-
sió, és a dir per acollir la taula de de-
bat ‘Encarem el futur’. Protagonitzada
per Antoni Elias, conseller delegat de
la CMT, Antoni Giró, rector de la UPC,
Lluís Jofre, director del projecte Engi-
nyCat i Elena Lauroba, directora ge-
neral de Dret i Entitats Jurídiques del
Departament de Justícia de la Genera-
litat, va aplegar gairebé un centenar de
participants, que van rebre la benvin-
guda tant del vicepresident del CAC i
amfitrió de l’acte, Josep Pont, com del
president de l’ACET, Carles Martín.
Fet aquest preàmbul, el degà, Miquel
Ramírez va presentar els ponents i
definir els reptes a què s’enfronta el
col·lectiu, resumits en l’Espai Europeu
d’Educació Superior (EEES), la Llei
Òmnibus i el futur de l’enginyeria tant
des de la perspectiva professional com
institucional (Col·legi català). El primer
de prendre la paraula, Antoni Giró, va
expressar la insatisfacció derivada del
canvi d’orientació del procés de Bo-
lonya, atès que inicialment relligava
la formació i les atribucions profes-
sionals, però ja no ho fa. Per intentar
respondre al dubte de si això acabarà
passant factura a la capacitació dels
nous enginyers professionals, Antoni
Elias va puntualitzar que s’ha optat
per deixar de banda el model francès
i incorporar l’anglosaxó, “perquè és
més adaptatiu”, i per tant més adient,
tenint en compte que “la tecnologia
evoluciona de manera molt més ràpi-
da que les atribucions professionals”.
Fet aquest aclariment, va intervenir
Lluís Jofre per detallar l’evolució de
projecte EnginyCat, l’eina de promo-
ció la formació científico-tècnica que
encapçala, i a partir d’aquest moment
es va entrar de ple en el tema de la
Llei Òmnibus, sobre la qual va disser-
tar Elena Lauroba. Ja només quedava
intentar definir quin serà a partir d’ara
el paper de l’enginyer. Aquí Elias va
tornar a ser concloent, remarcant que
la formació en enginyeria ha de servir
per aprendre habilitats i destreses en
comptes de competències professio-
nals, tenint en compte que l’avenç tec-
nològic imparable les converteix aviat
en obsoletes. Com a conclusió de tot
plegat, el degà va acabar destacant la
contradicció de voler que l’enginyeria
sigui cada cop més generalista però
en canvi els professionals siguin més
especialistes. @
5
Formació subvencionada pel Plan Avanza
Visita guiada al sincrotró Alba
La Nit del 2011
Reunió a Barcelona del projecte internacional ECCE
L’Associació Catalana d’Enginyers de
Telcomunicació (ACET), la Asociación
de Enxeñeiros de Telecomunicación
de Galicia (AETG) i la Asociación Ca-
naria de Ingenieros de Telecomunica-
ción (ACIT), participen en un projecte
formatiu online de capacitació de tèc-
nics en competències TIC, presentat
al Ministeri d’Indústria. Els alumnes
que superen el curs aconsegueixen, a
més dels coneixements específics so-
bre la materia escollida, els certificats
corresponents per les principals com-
panyies de telecomunicació partici-
pants (Cisco Systems, Microsoft, SAP,
Siemens i Oracle), i una acreditació
homologada del Ministeri d’Indústria
i les diferents associacions territori-
als. Els cursos estan subvencionats
per als treballadors de pimes i autò-
noms que siguin seleccionats i tenen
unes condicions específiques per a
la resta de col·lectius, especialment
desocupats i funcionaris. La selecció
d’alumnes es fa prioritzant els engi-
nyers de telecomunicació col·legiats
i associats, a més dels treballadors
de les empreses que donen suport al
projecte. Els cursos es poden consul-
tar en l’enllaç següent: http://www.
telecos.cat/images/noticies/progra-
ma_avanza_formacio.pdf @
La propera XVI Nit de les Telecomu-
nicacions està prevista per al pròxim
dia 3 de març de 2011. L’escenari
previst és el World Trade Center de
Barcelona, la sala auditori del qual
acollirà l’acte de lliurament dels Pre-
mis Salvà i Campillo 2011, en les qua-
tre modalitats: ‘Enginyer/a de l’Any’,
‘Telecom Espanya’, ‘Telecom Europa’
i ‘Premi d’Honor’. @
La seu de l’ACET va acollir el segon
‘meeting’ internacional del projecte
europeu ECCE, que té com a ob-
jectiu principal definir unes guies o
models de traslació de les deman-
des de capacitats, habilitats i conei-
xements de l’enginyeria en el món
laboral als estudis universitaris su-
periors d’enginyeria, sempre en un
marc europeu d’actuació. L’objectiu
final és la creació d’un Observatori
de l’enginyeria en el sentit descrit.
L’acte es va fer els dies 21 i 22 d’oc-
tubre en col·laboració amb diferents
empreses i institucions externes del
projecte, com ara la ETSETB-UPC,
el programa EnginyCAT, Abertis,
GCO Telecom i Orange Catalunya.
A més de presentar les conclu-
sions a què s’ha arribat fins ara, les
empreses i institucions convocades
van expressar les seves opinions, en
general força coincidents amb les
del grup. @
El passat 17 de setembre un grup de
35 col·legiats van visitar la font de llum
de sincrotró Alba, a Cerdanyola de Va-
llés, una de les principals instal·lacions
científiques del sud d’Europa. Es tracta
d’una infraestructura en forma d’anell
de grans dimensions concebut per ac-
celerar electrons a prou velocitat per
generar l’anomenada llum de sincrotró,
una radiació electromagnètica que per-
met observar fenòmens ultramicroscò-
pics amb una precisió excepcional, raó
per la qual s’utilitza principalment per
a l’estudi, desenvolupament i fabricació
de molècules. Un fet curiós de l’Alba,
des del punt de vista de l’Enginyeria de
Telecomunicació, és que, per accelerar
les partícules, s’utilitzen amplificadors
d’alta potència que són transmissors
de televisió UHF. En aquest cas, la cavi-
tat ressonant s’ha configurat per man-
tenir una freqüència fixa de 500MHz.@
6
destaCats
L’Assemblea marca el punt de partida del Col·legi Català
L’Assemblea general extraordinària, reunida el passat 13 de desembre, dota el nou Col·legi de les eines clau per al seu funcionament amb l’aprovació dels nous Estatuts i la Junta de Govern.
Convocada a instàncies del mateix
Decret 140/2010, d’11 d’octubre, de la
Generalitat, l’Assemblea de constitució
del nou Col·legi català, va començar
amb la intervenció del degà, Miquel
Ramírez, que, en nom de la Comissió
Gestora va remarcar la importància de
l’Article 2 (‘El Col·legi d’Enginyers de
Telecomunicació de Catalunya és una
corporació de dret públic amb perso-
nalitat jurídica pròpia i amb capacitat
plena per al compliment dels seus
fins, i es regeix en les seves actuaci-
ons per la normativa vigent en matèria
de col·legis professionals’), i l’Article 3
(‘L’àmbit territorial del Col·legi d’Engi-
nyers de Telecomunicació de Catalu-
nya és el de Catalunya’), a més de les
tres disposicions adicionals, la tercera
de les quals estableix que la incorpo-
ració a la nova entitat dels col·legiats
amb domicili professional únic o prin-
cipal a Catalunya, es fa sense perjudici
de poder mantenir la seva condició de
membres del Col·legi d’àmbit estatal.
Per subratllar l’abast d’aquest dar-
rer punt, Ramírez, a més de deixar
clar que “els col·legis són únics dins
del seu àmbit territorial”, també va
subratllar que “tots els col·legiats de
la demarcació passen al Col·legi cata-
là”, i que “la doble col·legiació només
és factible si prèviament es pertany al
CETC”. En aquest sentit, va emfasitzar
que “l’adscripció a un col·legi la deter-
mina el domicili professional principal
del col·legiat” i que “els col·legiats de
qualsevol col·legi poden desenvolupar
treballs a tota Espanya, d’acord amb la
Llei de col·legis professionals”.
A continuació, el degà va fer un
petit repàs històric del procés iniciat
l’any 1969 amb la creació de la delega-
ció a Barcelona de l’AEIT i que ha cul-
minat, 41 anys després, amb el decret
de constitució del Col·legi d’Enginyers
de Telecomunicació de Catalunya.
Abans de passar al segon punt de
l’odre del dia, de votació dels nous Es-
tatuts, aprovats per unanimitat, Ramí-
rez va explicar que estan inspirats en
els actuals estatuts del COIT i que esta-
bleixen la titulació en Enginyeria de Te-
lecomunicació com a requisit impres-
cindible d’accés al nou Col·legi català.
El pas següent va ser l’elecció de la
Junta de Govern del nou Col·legi cata-
là (veure requadre), a la qual es va fa-
cultar, en votació unànime, per execu-
tar els acords adoptats en Assemblea.
Ja en la recta final de l’acte, es van
presentar les actuacions més immedi-
ates i les decisions operatives neces-
sàries per a la posada en marxa del
Col·legi (prevista per al proper dia 1
de gener), com ara la nova plataforma
de visat, certificat i registre; les noves
assegurances de responsabilitat civil,
accidents, salut, etc., la convocatòria
d’assemblea per a l’aprovació de pres-
supostos i la distribució del nou carnet
de col·legiat/associat amb la nova nu-
meració del CETC/ACET @
R El centenar d’assistents va refrendar per unanimitat el nou Col·legi català.
Junta de Govern
Degà: miquel ramírez martín
Vicedegà: Carles martín Badell
Secretari: ramon Palacio leon
Tresorer: Joan solé Viñas
Vicesecretari: Jordi lópez Benasat
Vocal 1: Joaquim sin Giménez
Vocal 2: Joan mª ribes artigas
Vocal 3: antoni Brey rodríguez
Vocal 4: domingo ruiz estopiñan
Vocal 5: Gonzalo Bonhomme altable
Vocal 6: Jaume Xarrié sánchez
Vocal 7: Xavier Peiró esteban
Vocal 8: Joan Carles samaranch Pineda
Vocal 9: meritxell Bosch García
Suplent 1: Josep mirabent lópez
Suplent 2: elisa sayrol Clos
Suplent 3: Joaquín tomás Vidal
Suplent 4: lluis Jofre roca
Suplent 5: antoni elías Fusté
7
Gairebé dos anys després que l’As·
semblea general de col·legiats de
Catalunya, reunida el 16 de desembre
del 2008, aprovés la posada en mar·
xa del procés de constitució del Col·
legi català, el passat dia 14 d’octubre
culminava el procés de creació de la
institució, amb la publicació al DOGC
del decret 140/2010.
El Col·legi d’Enginyers de Telecomu·
nicació de Catalunya neix com una
corporació de dret públic amb perso·
nalitat jurídica pròpia i amb capacitat
plena per al compliment dels seus
fins, que es regeix per la normativa
vigent en matèria de col·legis pro·
fessionals en les seves actuacions.
D’aquesta manera, els col·legiats amb
domicili professional únic o principal
a Catalunya passen directament a
pertànyer al Col·legi d’Enginyers de
Telecomunicació de Catalunya.
De cara al futur més immediat, el
degà, Miquel Ramírez aposta per
“una transició tranquil·la”, i en aquest
sentit declara la voluntat del col·lectiu
“de mantenir el màxim grau de col·
laboració amb el COIT, compartint
totes les eines i recursos que siguin
útils i d’interès per als enginyers de
telecomunicació, així com de garantir
els actuals serveis i prestacions de
tots els col·legiats de Catalunya”.
Pel que fa al punt de partida de l’ac·
tivitat del nou Col·legi català, es po·
sarà en marxa el proper 1 de gener
de 2011. @
Ja tenim nou Col·legi català!
El DOGC publica el decret 140/2010, d’11 d’octubre, de constitució del Col·legi d’Enginyers
de Telecomunicació de Catalunya
El passat dia 14 d’octubre el Govern català va donar llum verd al nou Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya (CETC), amb la publicació al DOGC del decret 140/2010, d’11 d’octubre, que culmina el procés de constitució de l’entitat. L’aprovació definitiva s’ha fet en virtut de l’article 125.1 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que estableix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de col·legis professionals, incloent-hi la seva creació.
decret 140/2010
11/10/2010
Elisa SayrolDirectora de l’Escola Tècnica Superior
d’Enginyeria de Telecomunicació de
Barcelona (ETSETB-UPC)
Un fet naturalDes de la Universitat veiem com un fet
natural la creació d’un col·legi profes·
sional, català i independent que pugui
prendre les pròpies decisions, tot i
que sovint ho puguin fer d’acord amb
el COIT o amb un Consell de Col·legis
que agrupi als col·legis de tota Espa·
nya. Gestionar els propis recursos per·
met involucrar·se en projectes més
engrescadors tant per a la pròpia Jun·
ta del Col·legi com per a tots els seus
membres.
Què espero com a directora d’una
escola d’enginyeria de telecomunica·
ció? Doncs m’agradaria que millorés la
interlocució del nostre col·lectiu davant
les administracions, que treballéssim
plegats per mostrar a la societat cata·
lana l’impacte de l’enginyeria de tele·
comunicació en les nostres vides, i que
ajudéssim a potenciar l’aparició de no·
ves empreses basades en la creativitat
dels enginyers catalans.
No vull acabar sense esmentar ex·
plícitament que si bé celebro la creació
d’un Col·legi català independent, els
responsables del COIT sempre han tin·
gut un tracte molt cordial, han escoltat
la veu de les universitats i ens han fa·
cilitat el contacte amb l’Administració i
les empreses a nivell espanyol. @
8
destacats
del Govern de la Generalitat ·i el meu
personal, tot havent assistit a la seva
assemblea constituent· i que s’afe·
geix a l’esforç col·lectiu que ha de
dotar el nostre país de les instituci·
ons que contribuiran decisivament a
la nostra construcció nacional. Tots
sabem que el procés de creació del
nou Col·legi ha estat llarg i costós,
i ara, un cop és ja una realitat, no·
més falta que la burocràcia no ens
faci traïdors, i que se n’agilitzin les
qüestions jurídiques, de manera
que no tinguem la sensació d’estar·
nos regatejant a nosaltres mateixos.
Això passa sovint, malauradament, i
la constitució d’aquest Col·legi, del
nostre Col·legi, no ha estat, per des·
gràcia, una excepció. Però cal supo·
sar que ens en sortirem i, a partir
d’aquí, la prioritat ha de ser la conso·
lidació d’aquesta institució i l’establi·
ment d’un diàleg a tot nivell per de·
cidir quin paper tindran els nostres
enginyers i enginyeres de telecomu·
nicació en el marc de la Unió Euro·
pea i de la resta del món. Des d’aquí
vull manifestar el meu orgull com a
representant polític, com a professi·
onal i com a català, per la creació
del Col·legi, i el meu compromís per
contribuir a fer realitat tots els seus
reptes de futur. @
Per copsar el punt de vista institucional d’abast català sobre el Co·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya, hem demanat l’opinió a set personalitats vinculades professionalment al nostre col·lectiu: els directors de les cinc escoles de Telecomunicació de Catalunya, el president de l’ACET, Carles Martín i el secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, Jordi Bosch. Tots, sense excepció, expressen el seu suport al CETC.
Suport unànime de les escoles de ‘telecos’, l’ACET i la STSI
Opinions institucionals d’abast català sobre el nou CETC
Glòria GonzálezDirectora en funcions de l’Escola Tècnica
Superior d’Enginyeria (ETSE-UAB)
Una excel·lent notíciaCrec que hem de felicitar·nos tots
per la constitució del Col·legi d’Engi·
nyers de Telecomunicació de Catalu·
nya. Som conscients que això supo·
sa la culminació d’un procés que ha
estat llarg i no lliure de dificultats, el
que ens fa sentir encara més satisfets
per la fita aconseguida. La creació
del Col·legi és una excel·lent notícia
perquè aquesta iniciativa sorgeix d’un
objectiu tant fàcil d’expressar i alho·
ra tant valuós com és donar el millor
servei possible al nostre col·lectiu.
No tinc cap dubte que en aquesta
nova situació es veurà afavorida per
la proximitat del Col·legi a la socie·
tat i esperem també que això con·
tribueixi a potenciar la col·legiació
dels enginyers de telecomunicació a
Catalunya. Estic segura, a més, que
aprofitarem aquest fet per establir
vincles encara més estrets entre les
universitat catalanes i el nou Col·legi,
que han de resultar beneficiosos tant
per als actuals com per als futurs en·
ginyers. @
Jordi BoschSecretari de Telecomunicacions
i Societat de la Informació de la
Generalitat de Catalunya
La prioritat ha de ser la seva consolidacióCom a secretari de Telecomunica·
cions i Societat de la Informació, i
com a ciutadà de Catalunya, no puc
sinó congratular·me per la creació,
com a ens independent, del Col·legi
Català d’Enginyers de Telecomunica·
ció, que ha comptat amb el suport
9
Carles MartínPresident de l’ACET
Una nova fita en el camíCertament, la creació del Col·legi Ca·
talà és un nou pas del què ens hem de
felicitar tots plegats. Han estat mol·
tes les passes per aconseguir aques·
ta fita. Començant per la creació de
la delegació de l’Associació, cap als
anys 70, el naixement posterior de
l’Associació Catalana d’Enginyers de
Telecomunicació (ACET), l’any 1992 i
la demarcació del Col·legi l’any 2000.
Han intervingut en tot aquest procés
molts companys, molts dels quals no
viuen ara a Catalunya. Penso amb el
César Rico o Aquilino Morcillo, Manu·
el Moralejo, Pedro Vicente, Antonio
Elias, José Galán, Jordi Berenguer,
Carles Salvado o Miquel Ramirez.
Tampoc hem d’oblidar als secretaris
tècnics o gerents com el Francesc
Torres o al Guillem Canal. Segura·
ment no m’equivocaria si dic que més
de 500 persones han intervingut tots
aquests anys a les juntes del COETC/
ACET. I ho han fet bàsicament pel col·
lectiu, que és a qui representaven. Sí,
és una nova fita en el camí. Ara tenim
totes les eines de representació, Col·
legi i Associació, amb els seus meca·
nismes i no podem fallar. Espero que
tots estiguem a l’alçada. @
Alejandro FrangiDirector de l’Escola Superior Politècnica
(ESUP-UPF)
Motivo de alegríaEn todas las entidades del tipo aso·
ciativo, es importante que el centro
de decisión esté lo más cerca posible
del colectivo al cual representan. Eso
debería ocurrir en las asociaciones y
los colegios profesionales. Por esto es
un motivo de alegría la creación del
Colegio de Ingenieros de Telecomuni·
cación de Cataluña. Un Colegio profe·
sional y en concreto el nuestro ha de
servir de dinamizador de la economía
de un país. El sector de las telecomu·
nicaciones y sus profesionales son sin
duda de los más dinámicos incluso en
estos momentos de crisis profunda.
La creación del Colegio ha de ayudar
a activar nuestra maltrecha economía
creando nuevas empresas y ayudando
a identificar nuevos nichos de merca·
do. Esto es lo que promovemos tam·
bién desde nuestra Universidad Pom·
peu Fabra (UPF). Por eso animamos
también a que los ingenieros se co·
legien nada más acabar sus estudios
y entendemos que esos es lo que de·
berían hacer todas las universidades
para que de esta forma hagamos de
Cataluña un país puntero en las nue·
vas tecnologías. @
Jordi BerenguerDirector de l’Escola Politècnica Superior
de Castelldefels-UPC
La fi de l’abstracció (col·legial, s’entén)Semblava impossible, però per fi hem
pogut arribar a la constitució del nos·
tre propi col·legi català de ‘telecos’.
Llàstima que no hagués arribat abans
de la Llei Òmnibus i de la crisi del sec·
tor de la construcció, però no, què hi
farem. Per tant ens haurem de supe·
rar un cop més. Haurem de posar·hi
imaginació i ganes per anar més enllà
de les funcions típiques i tòpiques dels
col·legis, per saber dir i fer tot allò que
cal en un sector ja del tot transversal,
present en totes i cadascuna de les ac·
tivitats econòmiques i socials del país,
essencial per la innovació i la millora
de la competitivitat.
Sempre he dit que els ‘telecos’
som una colla d’àcrates; estem massa
acostumats a parlar amb naturalitat
de coses que ningú veu però que hi
són, i potser per això ens costa tant
de col·legiar·nos/associar·nos. Ara
això hauria de canviar, ja que el Col·
legi, que hi era però no es veia, ara hi
és i es veu, i a més és nostre.
Enhorabona a tots! @
10
destacats
Suport dividit delscol·legis territorials
Opinions institucionals d’abast espanyol sobre el nou CETC
En l’àmbit espanyol hem demanat el punt de vista institucional sobre el Co·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya a nou personalitats vinculades professionalment al nostre col·lectiu: els degans dels col·legis territorials(*) de Telecomunicació, començant pel degà-president del Colegio Oficial de Ingenieros de Telecomunicación (COIT), Eugenio Fontán, que respon de manera genèrica. Les seves opinions a favor i en contra del nou Col·legi català es reparteixen al 50%.
Miquel Àngel BarrabeigDirector-gerent de La Salle-URL
És més el ‘nostre’ Col·legiEl Decret d’aprovació del Col·legi
d’Enginyers de Telecomunicació
de Catalunya culmina una aspi·
ració llargament sentida d’apro·
par els serveis i les estructures
als seus usuaris.
Que una entitat de dret pú·
blic hagi trobat aquesta forma
d’aproximació és una molt bona
notícia esperada i que diu molt
dels seus degans i equips res·
ponsables.
No és sols un tema d’idioma
o de proximitat, és –sens dub·
te– l’encert d’una visió sobre el
fet que les institucions i les per·
sones que les configuren han
de participar en el servei al bé
comú i que aquest servei només
es fa en l’encontre de les perso·
nes i l’aproximació a les seves
realitats professionals.
Des de la nostra Escola sem·
pre hem potenciat la participa·
ció, el trobament com a perso·
nes i la construcció del nostre
país. No podem sinó alegrar·nos
d’aquesta novetat del Col·legi
que és més el ‘nostre’ Col·legi.
Enhorabona! @
Eugenio FontánDecano-presidente del COIT
Estrategia común de la ingeniería españolaCorren tiempos de incertidumbre para
las organizaciones colegiales. A las
dificultades que la crisis económica
está ocasionando a todos los niveles
en nuestra sociedad, y a las que no
somos ajenos, se han sumado algu·
nas medidas del Gobierno orientadas
a romper el marco profesional en el
que tanto los ingenieros, como los
propios colegios desarrollamos nues·
tra actividad. Esto afecta no sólo a los
ingenieros de telecomunicación, por
supuesto, sino a todo el colectivo de la
ingeniería superior.
Tras la reciente aprobación de la
Ley Ómnibus, entre cuyos efectos está
la práctica supresión del visado, tal y
como lo hemos conocido, el COIT ha
abordado un ambicioso proceso de
transformación, enfocado a maximizar
los servicios que presta a su colectivo,
ampliando incluso su papel de repre·
sentación profesional, dentro de unos
criterios de eficiencia económica.
Ahora se anuncia la próxima presen·
tación ante el Parlamento de una Ley
de Servicios Profesionales, de la que
solamente se conoce un borrador de su
memoria o preámbulo. El contenido es
preocupante, no sólo por el escaso co·
nocimiento que demuestra del papel de
las ingenierías, sino por la falta de unos
criterios verdaderamente orientados a
mejorar los servicios que ingenieros y
Colegios prestan a la sociedad, llegando
a plantear un escenario en que todos los
ingenieros, sin distinción de especialida·
des, deberán competir en todos los ám·
bitos profesionales, sin reconocimiento
explícito de su capacitación profesional.
La obligación de los que trabajamos
dentro de la institución colegial es la de
aunar esfuerzos para reconducir estos
inadecuados planteamientos contra
la profesión y contra la sociedad a la
que servimos con nuestro trabajo. Sólo
desde una posición fuerte, compartida
con todas las ingenierías su periores
podremos hacerlo. [continua Pàg. 12]
11
Por este motivo, desde el COIT es·
tamos trabajando en el diseño de una
estrategia común de la ingeniería espa·
ñola frente a estas medidas, mientras
preparamos un escenario de renova·
ción de los instrumentos existentes, en
aras de unir esfuerzos y no de disgre·
garlos. Es así como entendemos que
debemos trabajar por nuestra profe·
sión, nuestros compañeros y la socie·
dad a la que servimos. @
Ramón Bermúdez de CastroColexio Oficial de Enxeñeiros
de Telecomunicación de Galicia
Por un modelo de Colegio único en cada territorioEn primer lugar queremos expresar
desde Galicia nuestra más cordial en·
horabuena a nuestros compañeros de
Cataluña por la constitución del Col·legi
d’Enginyers de Telecomunicació de Ca·
talunya. En Galicia hemos defendido
siempre un modelo de Colegio único.
Pero único no en el sentido de un Co·
legio que desde la concepción centra·
lista del Estado, se erija en órgano de
representación máxima del colectivo
y considere las demarcaciones territo·
riales como simples delegaciones, con
mayor o menor representatividad. No,
ese no es nuestro modelo.
Nuestro modelo es un modelo de
Colegio único en cada territorio, un co·
legio que en Cataluña se llame Col·legi
D’Enginyers de Telecomunicació de
Catalunya, en Galicia podría llamarse
Colexio Oficial de Enxeñeiros de Te·
lecomunicación de Galicia, en el Pais
Vasco podría llamarse Euskal Herriko
Telecomunikazio Ingeniarien Elkargo
Ofiziala, etc., que tenga personalidad
jurídica propia, independencia y capa·
cidad libre de actuación y que aglutine
y represente en exclusiva al colectivo
de ingenieros de telecomunicación
en dicho territorio, actuando bajo los
principios de igualdad, cooperación y
solidaridad con los demás colegios de
ingenieros de telecomunicación de los
diversos territorios.
En ese sentido saludamos el naci·
miento del que consideramos debe
ser el único Colegio representante de
nuestros compañeros catalanes. @
Juan Luis OrdialesDecano del COITPV-EHTIEO
(País Vasco)
Optar por lo que deseen los propios colegiadosLa puesta en marcha del Col·legi
d’Enginyers de Telecomunicació de Ca·
talunya ha intensificado un interesante y
antiguo debate dentro del colectivo de
ingenieros de telecomunicación. Este
debate se desarrolla sobre cómo servir
con la máxima eficiencia a la sociedad
en general y a nuestros colegiados en
particular a través de un colegio profe·
sional. Las dos grandes ideas confronta·
das son las siguientes. La primera, argu·
menta que el colectivo junto y unido, a
nivel estatal, tiene más fuerza y es más
representativo ante de las instituciones.
Además, al ser un colegio único, se op·
timizan los recursos del colectivo. La se·
gunda, es que los colegios profesionales
deben adaptarse al Estado de las Auto·
nomías, y que la cercanía al usuario y a
la sociedad a la que se da servicio, es un
factor determinante. Queda una última
que yo considero fundamental y es la
decisión de los propios colegiados a los
que considero perfectamente capacita·
dos para optar por el tipo de colegio que
deseen. Dado que en Cataluña así lo
han decidido, solo me queda felicitarles
y desearles toda la suerte del mundo en
esta nueva andadura que comienzan. @
Sergio RiolobosDecano del COITCV
(Comunidad Valenciana)
Respeto al deseo de la mayoríaTras la reciente constitución del nuevo
Colegio de Ingenieros de Telecomuni·
cación de Catalunya y, como colegiado
del COITCV, respeto la iniciativa enten·
diendo que este nuevo colegio es lo
que desean la mayoría de mis compa·
ñeros de profesión en Cataluña.
Ciertamente se produce en mo·
mentos muy difíciles en los que la
nueva entidad deberá afrontar gran·
des retos para garantizar su viabilidad
económica y operativa aunque estoy
seguro de que, con voluntad y esfuer·
zo, lo conseguirán.
La instauración de la nueva entidad
y su relación con el COIT tendrá sus
dificultades en sus inicios pero espero
y deseo que la solución final se funda·
mente en una atenta disciplina de liber·
12
destacats
(*) Els degans del col·legis territorials
d’Andalusia Occidental, Aragó, Canàries
i Múrcia han declinat la nostra invitació
a expressar la seva opinió.
tad que respete a todos y sea satisfac·
toria para cada una de las partes, esto
es, tanto para el nuevo colegio catalán
como para el Colegio Oficial de Inge·
nieros de Telecomunicación junto con
sus demarcaciones y delegaciones. @
José Luis CasadoDecano del COITAO
(Andalucía Oriental)
Iniciativa inoportunaMi posición ante la creación del Cole·
gio de Ingenieros de Telecomunicación
de Cataluña es muy crítica; y lo es fun·
dada en motivos exclusivamente eco·
nómicos y operativos. Organizaciones
que deben actuar en un entorno global,
si no alcanzan una dimensión crítica
mínima, como es el caso del colectivo
de ingenieros de telecomunicación, es·
tán lastradas por un déficit de produc·
tividad. Además, en la situación econó·
mica actual, con los efectos de la Ley
Ómnibus aún sin digerir y con la anun·
ciada ley de servicios profesionales que
podría poner en peligro la existencia
misma de los colegios profesionales, la
iniciativa de crear un nuevo colegio au·
tonómico no parece estar dotada pre·
cisamente del don de la oportunidad.
También me preocupa que la crea·
ción de colegio catalán pueda suponer
una barrera administrativa adicional
para la libre actuación de los ingenie·
ros de telecomunicación del resto de
comunidades en el territorio catalán.
Finalmente, expreso mi pragmática
disposición para colaborar con el nue·
vo colegio para que su andadura sea
un éxito por el bien del conjunto de los
colegiados y de la sociedad a los que
nos debemos. @
13
Des del capdavant de l’àrea de Comunicació i Serveis de Difusió Audiovisuals de la Generalitat, Patrícia Remiro reconeix que “les telecomunicacions també estan patint els efectes de la crisi”, però en aquest cas pel fet que “històricament, no s’ha invertit el que calia, no s’ha incentivat prou un teixit empresarial català de les telecomunicacions, ni que grans empreses del sector s’instal·lessin al nostre país”.
C
“No s’ha incentivat prouel sector TIC català”
omencem evocant l’eta-
pa de la seva formació
superior. Com és que va
escollir Enginyeria de
Telecomunicació?
Realment, no tenia una vocació clara
per aquesta titulació; sí que sabia que
volia estudiar alguna enginyeria, però
també m’atreia la carrera de medici-
na. Crec que vaig escollir ‘telecos’ per
la dificultat, pel que significava de rep-
te a superar, i suposo que, també, per
les sortides professionals que alesho-
res oferia. D’altra banda, cal dir que
en aquella època no disposàvem ni de
tanta informació per escollir una titu-
lació universitària, ni de tanta diversi-
tat d’estudis.
Quin record genèric té del seu pas
per l’ETSETB-UPC?
Tot i la gran quantitat d’hores d’estudi
que hi vaig dedicar, em queda un molt
bon record dels amics i amigues que
vaig fer, així com una molt bona rela-
ció amb alguns professors, que poste-
riorment he retrobat per motius pro-
fessionals.
Quins moments d’aquesta etapa re-
corda haver viscut de manera més
entranyable i emotiva, i quins també
de forma menys gratificant?
Recordo que el període d’exàmens ens
unia molt, ara em sembla que es fa una
avaluació continuada, però aleshores
hi havia dos moments crítics a l’any:
febrer i juny –i per a la majoria tam-
bé el setembre. En aquells moments
es compartia molt, des d’apunts, exà-
mens d’altres anys, hores d’estudi a la
biblioteca, etc. Un altre moment entra-
nyable va ser el dia que finalment vaig
14
eNTrevIsTa
Patrícia remiro,directora general de Comunicació i serveis de Difusió audiovisuals de la Generalitat.
aconseguir ser enginyera, el de la lec-
tura del projecte de fi de carrera. Tota
la meva família estava allà, recolzant-
me, i encara que no entenguessin res
del que deia, va ser molt emotiu. Su-
poso que els moments menys gratifi-
cants eren quan anaves a consultar les
notes en aquells llistats de paper i lle-
gies que estaves suspès...!
Què va trobar més interessant i profi-
tós de tot el que hi va aprendre?
A banda de les matèries en si que vaig
trobar interessants, com ara les pròpia-
ment relacionades amb les telecomuni-
cacions, processat del senyal, antenes,
televisió, xarxes, etc., crec que el més
profitós que va ser aprendre a raonar, a
tenir una metodologia de treball, a so-
lucionar problemes sense tenir prèvia-
ment les instruccions o el camí clar.
I el que menys?
Sempre hi ha alguna matèria que
no trobes tant interessant, però, en
aquest sentit, crec que depèn més
de cada professor que el temari sigui
atractiu, encara que no ho sembli tant.
Hi va trobar a faltar alguna matèria
que li semblés especialment adient
per completar l’expedient acadèmic?
En aquell moment vaig trobar a faltar
matèries que apropessin més l’engi-
nyeria al món empresarial. Tot i que el
darrer curs hi havia una sèrie de matè-
ries dedicades al màrqueting, a inves-
tigació operativa, etc., no era suficient.
Crec que la carrera de ‘telecos’ es va
quedar coixa en molts aspectes que
posteriorment he valorat molt, com
ara la gestió de projectes, el treball
en equip, la visió de negoci, així com
una preparació específica per treballar
en entorns internacionals i multidisci-
plinars. Un altre aspecte que potser
actualment ja es valora més és l’em-
prenedoria. Tant important és acabar
treballant per a una gran empresa del
sector de les telecomunicacions com
tenir les eines adequades per empren-
dre el teu propi projecte.
Quina valoració fa de tota aquesta
etapa de formació superior?
Molt positiva, tant per la preparació i
els coneixements adquirits i que des-
prés m’han servit a nivell professional,
com per les relacions d’amistat que he
desenvolupat. Crec que l’enginyer de
telecomunicació, quan acaba la carre-
ra, està molt ben preparat per afrontar
qualsevol repte.
El seu resultat, en forma de titulació
en Enginyeria de Telecomunicació, va
animar-la a enfrontar-se al mercat la-
boral o li va semblar prematur i es va
Quin creu que ha de ser el paper
de la dona enginyera?
Idealment, el paper de la dona en-
ginyera és idèntic al de l’home en-
ginyer. La normalitat absoluta –ja
ens hi anem apropant– vindrà el
dia que no calgui posar l’afegitó
del gènere al costat de la descrip-
ció professional. Crec que, a més,
en aquest darrers anys, la propor-
ció entre homes i dones que estu-
dien qualsevol tipus d’enginyeria
no és tant desproporcionat com
en el passat, i això demostra que
de mica en mica es van diluint les
diferències. Personalment, mai he
notat cap diferència, ni per nivell
de responsabilitat ni pel que fa les
retribucions, pel fet de ser una do-
na. Sí que es fa difícil conciliar la
vida professional amb la familiar,
però això passa en qualsevol altra
professió.
“Mai he notat cap diferència com a dona enginyera”
“Quan acaba la carrera, l’enginyer de telecomunicació està molt ben preparat per afrontar qualsevol repte”
15
Quines recomanacions concretes
faria a les darreres promocions
de ‘telecos’ per encoratjar-les a
enfrontar-se amb determinació al
mercat de treball i a prosperar-
hi en l’actual conjuntura de crisi
econòmica?
En primer lloc, recordar que els
‘telecos’ tenim una formació que
ens permet afrontar una gran va-
rietat de feines, evidentment en la
vessant tècnica, però que tam-
bé estem molt preparats en altres
camps, potser no tant populars,
com la consultoria, la gestió co-
mercial o, per què no, en l’empre-
nedoria. Diria també que per ser
un bon professional cal tenir capa-
citat de treball, sentit de la respon-
sabilitat i molt entusiasme.
“Capacitat de treball, sentit de la responsabilitat i molt entusiasme”
Quines raons i motivacions van
portar-la a cursar un MBA per la
Rotterdam School of Management?
Vaig decidir cursar un MBA per la ne-
cessitat de completar la meva for-
mació amb coneixements de gestió
empresarial i de negoci. Arriba un mo-
ment que com a enginyer, si no com-
pletes la teva formació amb aquest ti-
pus de màster, t’acabes especialitzant
en l’àmbit tècnic. L’enginyer que com-
pleta la seva formació amb un màster
en direcció d’empreses pot fer un salt,
després, a nivell professional. Per altra
banda, vaig decidir-me per una esco-
la de negocis a l’estranger i que esti-
gués en el top-ranking europeu per tal
d’obrir-me horitzons cap a experiènci-
es internacionals i reorientar la meva
trajectòria professional.
Aconsellaria de fer això mateix a tots
els ‘telecos’, o creu que n’hi hauria
prou amb renovar el pla docent d’En-
ginyeria de Telecomunicació, refor-
çant-lo amb una base de coneixe-
ments de caire empresarial?
Aconsello ferventment completar la
formació acadèmica amb un MBA a
tots els ‘telecos’ que en tingui l’opor-
tunitat. Tot i que molts estudiants es
vulguin especialitzar en l’àmbit tècnic,
els enginyers sempre acaben, tard o
d’hora, assumint tasques més de ges-
tió o directives, i aleshores cal estar
preparats.
Quina primera porta del món labo-
ral se li va obrir, un cop enllestit el
seu MBA per la Rotterdam School of
Management?
Quan fas un MBA costa molt desvin-
cular-te del teu historial professional,
tot i que molta gent ho fa servir per
donar un tomb de 180 graus a la seva
carrera. En el meu cas, venia del món
de les telecomunicacions mòbils i, un
cop enllestit el MBA, vaig tenir ocasió
d’entrar en el món de la consultoria
estratègica, especialitzada en empre-
ses i ‘start-ups’ de telecomunicacions.
Per tant, no vaig deixar del tot el sec-
tor, però sí que vaig reorientar-me cap
a una vessant més de negoci.
Va notar encara alguna mancança en
el seu expedient acadèmic, que li difi-
cultés l’exercici professional?
Crec que el nostre expedient acadèmic
mai el podem donar per tancat, sempre
hi ha aspectes, cursos o postgraus, amb
què podem millorar la nostra formació.
En aquell moment, però, l’única dificultat
era assumir amb prou rapidesa les noves
assignacions de projectes i obtenir resul-
tats satisfactoris per a l’empresa.
estimar més completar la seva for-
mació acadèmica? Quina decisió va
prendre?
Després de completar els estudis, es-
tava desitjosa d’iniciar la meva carrera
professional en el món de les teleco-
municacions. No pensava que calgués
completar la meva formació en aspec-
tes més empresarials o de negoci fins
més endavant. Vaig entrar, doncs, en
el mercat laboral, més específicament
en el mon de la consultoria. Tot i això,
prèviament vaig fer algunes pràctiques
en empreses (fins i tot vaig treballar
per als Jocs Olímpics de Barcelona),
fet que és sempre recomanable abans
d’iniciar la teva carrera professional, i a
més ‘fas currículum’.
16
eNTrevIsTa
Jordi DuchCoordinador ‘Telecos’
neficiós per a tot enginyer ampliar la
seva base docent; és el que et permet
diferenciar-te de la resta.
¿Quina valoració fa dels sectors ca-
talà i espanyol de les telecomunica-
cions, des de la Direcció General de
Comunicació i Serveis de Difusió Au-
diovisuals de la Generalitat?
El sector de les telecomunicacions, i,
en general, les TIC, són elements clau
per a la millora de la competitivitat i la
productivitat, tant a nivell empresari-
al com del país. No hem d’oblidar que
estan presents en molts àmbits de la
nostra societat. Com tots els altres sec-
tors econòmics, les telecomunicacions
també estan patint els efectes de la cri-
si, però també crec que, històricament,
no s’ha invertit el que calia en aquest
sector, tampoc s’ha incentivat prou un
teixit empresarial català de les teleco-
municacions, ni que grans empreses
del sector s’instal·lessin al nostre país.
¿Quines perspectives de desenvolu-
pament futur augura al nostre sector
en els àmbits català i espanyol?
Tenim una alta concentració de bons
professionals del sector, bones univer-
sitats en l’àmbit tècnic i, cada vega-
da més, empreses joves i emprene-
dors amb ganes i talent. Cal invertir
recursos suficients per enfortir el sec-
tor de les TIC a Catalunya, aprofundir
en l’R+D+i i en la recerca de partena-
riats amb els països més avançats. El
nostre sector genera coneixement i
riquesa, i la seva importància relati-
va en el PIB seguirà creixent. Catalu-
nya i Espanya no poden competir, en
molts aspectes, amb les economies
emergents, i, per tant, és fonamental
que treballem en l’excel·lència, en sec-
tors com ara les TIC. El futur és ple de
reptes que som perfectament capaços
d’assumir i de superar amb èxit, sem-
pre i quan el món acadèmic, el món
empresarial i les institucions públi-
ques treballin plegades i coordinada-
ment. @
Patrícia Remiro, col·legiada / asso-ciada 480, és enginyera de teleco-municació per la ETSETB-UPC, MBA per la Rotterdam School of Management i Màster en Dret i Tecnologies de la Informació per la URL-La Salle. En l’inici de la se-va trajectòria professional es de-dica a la consultoria estratègica, principalment en l’àmbit de les te-lecomunicacions, on ha participat en diversos projectes internacio-nals, i entre el 1997 i el 1998 assu-meix la responsabilitat de la Fun-dació Vodafone a Catalunya. L’any 2002 es va incorporar a la Direcció General de Mitjans Audiovisuals del Departament de la Presidència de la Generalitat, com a respon-sable de Tecnologies dels Mitjans de Comunicació. Des del 2008 ha ocupat el càrrec de cap de servei de Tecnologies de Comunicació Audiovisual. En aquest temps, ha estat involucrada principalment en la planificació, desplegament i promoció de la televisió digital terrestre a Catalunya. Des del no-vembre del 2009 ocupa el càrrec de directora general de Comunicació i Serveis de Difusió Audiovisuals de la Generalitat de Catalunya.
Curriculum Vitae
Quina valoració fa del nou Col-
legi d’Enginyers de Telecomuni-
cació de Catalunya?
És una molt bona notícia i crec
que cal felicitar totes les perso-
nes que ho han fet possible i que
hi han dedicat esforços. Serà molt
positiu comptar amb un Col·legi
català propi, atès que implica més
autonomia i més capacitat per de-
cidir quines iniciatives o projectes
poden ser més adequats per de-
senvolupar i enfortir el sector de
les TIC en el nostre país.
“Més autonomia per enfortir el sector”
Potser per això va ampliar la se-
va base docent amb un nou màster,
en aquest cas de Dret i Tecnologies
de la Informació per la Universitat
Ramon Llull?
Quan vaig assumir la meva tasca com
a responsable de tecnologies en la lla-
vors anomenada Direcció General de
Mitjans Audiovisuals, vaig veure que
tenia un dèficit important en l’àmbit
jurídic de les telecomunicacions, la
qual cosa em va motivar a cursar el
màster en dret i tecnologies de la in-
formació. Mai és tard per ampliar els
coneixements, i crec que és molt be-
17
magine que existiera un
sistema capaz de guiar
al conductor hacia las
plazas de aparcamiento.
Los 15 minutos de media empleados
en Barcelona diariamente por más de
un millón de personas para localizar-
las y ocuparlas, se reducirían a tan
sólo un par de ellos, lo que además
contribuiría a disminuir la polución,
los nervios sufridos para conseguir
aparcamiento y el tiempo no invertido
en la familia, amigos y trabajo.
El proyecto XALOC, llevado a cabo por
la empresa Worldsensing, la Universi-
dad Autónoma de Barcelona (UAB) y
el Centre Tecnològic de Telecomunica-
cions de Catalunya (CTTC), ha tenido
como objetivo ofrecer exactamente
esto. En concreto, este proyecto, finan-
ciado por la Secretaria de Telecomu-
nicacions i Societat de la Informació
de la Generalitat de Catalunya, ha de-
sarrollado un prototipo de sistema de
guiado de aparcamientos basado en el
despliegue de paneles en las esquinas
de las calles o en el envío de informa-
ción de aparcamiento directamente
a los terminales móviles de los con-
ductores. Este novedoso sistema está
compuesto por cuatro componentes
principales: 1) el sensor de aparca-
miento, 2) la red de comunicaciones,
3) los algoritmos de localización, y 4)
la aplicación software.
ComponentesLa presencia de un vehículo en una
plaza de aparcamiento se detecta por
medio de un sensor especializado.
Este sensor, a su vez, se conecta a
un sistema de radio y se alimenta con
una fuente de alimentación. Su con-
junto se introduce en una caja resis-
tente a manipulaciones y a 60 tonela-
das de peso, y se entierra en el asfalto
de la calle (Foto 1). Cabe destacar que
la invisibilidad del dispositivo es una
característica especialmente relevante
para los ayuntamientos, puesto que:
a) evita los posibles robos y el vanda-
lismo; y b) permite que los camiones
de limpieza trabajen con total y abso-
luta normalidad, es decir sin el menor
riesgo de colisión con esta tecnología.
Tal como se ilustra en la Figura 1, el
mencionado sistema radio se comuni-
ca con el de sensores, de forma que la
Plazas de parkinga primera vista
¿Ha estado alguna vez dando vueltas y vueltas buscando aparcamiento, para acabar encontrando una plaza que ha perdido en el último momento porque alguien se le ha adelantado? Seguro que sí, teniendo en cuenta que, por ejemplo, en Barcelona hay más de un millón de personas buscando donde aparcar y empleando para ello 15 minutos de media.
R El navegador ARID, ayuda al conductor a encontrar plazas de aparcamiento.
ARID NAVIGATOR© 2010 SPCOMNAV - XALOC PROJECT
Measured cordinale Central cordinate 41.50065.2.114195
Cold start
Warm start
Refresh
Audio Off/On
41.50070.2.114178
18
tecnologia
información del mismo es encaminada
siguiendo un patrón de comunicación
multi-salto hacia los paneles de guia-
do o hacia el gateway (puerta de enla-
ce) que facilita la conexión a Internet.
Este gateway puede ser de cualquier
tipo, por ejemplo xDSL, GPRS, etc.,
siempre y cuando la conectividad esté
garantizada. En cuanto a la red des-
plegada entre los sensores de aparca-
miento, ésta debe ser fiable y sin re-
tardos, de manera que la información
sobre las plazas libres de aparcamien-
to esté siempre actualizada.
Otra de las virtudes importantes de
XALOC es la habilidad del sistema para
localizar a los conductores basándose
únicamente en la información disponi-
ble en la propia plataforma. En otras
palabras, tanto el conductor como el
sistema evitan el uso de información
de posición obtenida mediante GPS,
debido a que este tipo de información
es a menudo poco fiable o incluso no
disponible en entornos urbanos den-
sos. En la Figura 2 se muestra cómo,
gracias a la información disponible en
la red de sensores, el conductor es lo-
calizado con un nivel de precisión sufi-
cientemente alto y en el menor tiempo
posible. Esto permite que, junto con la R Figura 1. Caja resistente.
R Figura 1. Sistema radio.
información de plazas de aparcamien-
to disponibles, el sistema guíe de for-
ma eficaz a aquellos conductores pro-
vistos de terminales con la aplicación
de software necesaria.
Finalmente, el núcleo del sistema XA-
LOC se basa en una arquitectura de
software que permite que los datos se
almacenen, analicen y visualicen de
forma eficiente. Esta arquitectura se
ha diseñado también con el objetivo
que puedan incluirse de forma senci-
lla herramientas de minería de datos
conocidas y de altas prestaciones. La
evaluación de los datos, por tanto, per-
mite que los paneles y/o terminales de
usuario muestren la información ne-
cesaria para ayudar a los conductores
a encontrar las plazas libres de forma
inmediata. Con el fin de evitar que las
plazas no sufran el efecto de overbo-
oking, el sistema cuenta además con
algoritmos de correlación diseñados
cuidadosamente.
En cuanto al trabajo de ingeniería de
XALOC, se distribuyó equitativamen-
te entre los diferentes participantes.
En concreto, el CTTC se hizo cargo de
los protocolos MAC y de enrutado del
sistema de comunicaciones; la UAB di-
GPRScoches malaparcados
Controlador aparcamientos
Sensor de ocupación Sensor tráfico Super nodo
Se comunican con multihop + agregación de datos. Pantalla información
ocupación
servidor
Comm API
Red nodos informaciónaparcamientos libres
GPRSinformación
aparcamientos libres
Internet
GPRSocupación
aparcamientos
señó los algoritmos de localización; y
Worldsensing llevó a cabo la implemen-
tación y el diseño industrial. Una vez
finalizado el proyecto se celebró una
rueda de prensa que generó un gran
interés de los medios de comunicación
locales, nacionales e internacionales.
Beneficios del sistemaEn el caso de que XALOC se imple-
mente y sea utilizado con éxito, los be-
neficios del sistema son enormes. En
primer lugar, las emisiones de dióxido
de carbono (CO2) pueden llegar a re-
bajarse una magnitud de orden supe-
rior a la alcanzada con el Bicing en Bar-
celona, en el caso de que el tiempo de
aparcamiento se vea reducido en sólo
19
Ignasi VilajosanaCEO de Worldsensing
Jordi LlosaProduct manager de Worldsensing
Xavi VilajosanaScientific director de Worldsensing
Antoni MorellColegiado/Asociado 1743Miembro del grupo SPCOMNAVProfesor lector en la UAB
Jose Lopez VicarioMiembro del grupo SPCOMNAVProfesor lector en la UAB
Mischa DohlerInvestigador seniorCoordinador del área de Intelligent Energy [IQe] del CTTC
3 minutos. En segundo lugar, la eficien-
cia en cuanto a utilización de aparca-
miento se puede ver enormemente
incrementada ya que los conductores
pueden encontrar plazas libres de for-
ma más rápida, y esto supone un au-
mento significativo de los beneficios
económicos de los ayuntamientos. En
tercer lugar, el ayuntamiento puede ser
capaz de detectar infracciones de tráfi-
co tales como el impago de plazas de
aparcamiento, etc. En cuarto lugar, las
personas podrían pasar menos tiempo
en el coche y más con la familia, los
hijos o en el trabajo. De hecho, se es-
tima que el tiempo perdido en Francia
en localización de aparcamiento supo-
ne un coste de 700 millones de euros
anuales. Por último, cabe comentar que
este sistema se puede aplicar también
en zonas interiores de aparcamiento,
mejorando así el flujo de vehículos y al
mismo tiempo los costes de cableado
con respecto a los sistemas tradiciona-
les de estacionamiento ya disponibles
en IKEA o en algunos aeropuertos, por
ejemplo. En relación a otras soluciones
de gestión de aparcamientos mediante
sensores inalámbricos, esta solución es
más robusta, ligera y fiable, a la vez que
su precio es mucho más competitivo.
Worldsensing, la compañía que tiene
intención de explotar comercialmen-
te esta solución generada a partir del
proyecto SmartCity de la Unión Euro-
pea, ha anunciado que va a desplegar
el sistema tanto en Barcelona como en
Santander, con la marca SmartSantan-
der. Se trata, además, de una solución
con la que Worldsensing ha ganado re-
cientemente la prestigiosa competición
IBM Smart Camp London 2010, donde
ha sido escogida como la opción de
partida más inteligente dentro de la ini-
ciativa Smart Planet de IBM. @
R Figura 2. Se localiza al conductor mediante la información disponible en la red de sensores.
Broadcast message
3G Position information
Positioning estimatebased on RSSI
3G parking information
Sensor de ocupación Sensor tráfico Super nodo
server
20
tecnologia
De cara al seu segon any de vida que és a punt d’acomplir-se, el programa Enginycat, creat per impulsar les enginyeries i les vocacions cientifico-tècniques en general i d’enginyeria en particular, es va proposar consolidar els seus objectius portant a terme un seguit d’activitats, de les quals es repassen els primers resultats.
romogut pel Departa·
ment d’Innovació, Univer·
sitats i Empresa (DIUE) a
través del Comissionat
per a Universitats i Recerca en col·
laboració, en una primera fase, amb els
departaments d’Educació, Governació,
i Acció Social i Ciutadania, el programa
Enginycat va néixer davant la perspec·
tiva de falta de professionals d’enginye·
ria, que diferents estudis xifraven en un
dèficit de 25.000 titulats l’any 2015.
Durant el primer any de funcionament,
el programa va organitzar actes per
Catalunya, amb l’objectiu d’apropar els
valors dels estudis tècnics i científics
als alumnes d’ESO i batxillerat i impli·
car a tots els agents socials, sobretot
empreses, universitats i col·legis pro·
fessionals. Per al seu segon any d’ac·
tivitats, Enginycat es va proposar con·
solidar el seu objectiu d’incrementar
el nombre de vocacions per seguir els
estudis universitaris de ciència i tecno·
logia i, en especial, d’enginyeria.
Per reforçar aquest objectiu, Enginycat
ha volgut donar a conèixer com l’en·
ginyeria farà front als reptes socials i
econòmics del segle XXI, definint els
àmbits que beneficien la societat i des·
tacant les aportacions de la professió
de l’enginyeria al futur de Catalunya
i la seva indústria. En aquest sentit,
s’han ampliat les eines i els recursos
que serveixen de guia als estudiants
que vulguin definir la seva opció cien·
tífica i tècnica, com ara l’edició de la
nova ‘Guia dels Estudis d’Enginyeria a
Catalunya’, que des del començament
del curs escolar és a l’abast de tothom
via Internet. A més, s’ha incrementat
la participació dels professors de se·
cundària en activitats com ara els ta·
llers de robots o les estades escolars;
igualment, hem consolidat aquestes
estades ampliant el nombre d’estudi·
ants participants fent colònies per
nois i noies de 8 a 12 anys; també
hem continuat amb la política
de les beques als mentors
d’estudiants universita·
ris de primers cursos
per disminuir les
xifres d’abandona·
ment i per aques·
ta segona convocatòria, les universitats
i Enginycat atorgaran 314 noves beques
mentor; aquestes beques entronquen
directament amb la preocupació del
programa per l’encaix dels estudiants
de batxillerat amb els primers cursos
d’enginyeria, per la qual cosa el pro·
grama ha impulsat trobades entre el
professorat de secundària i les escoles
d’enginyeria per mirar de pal·liar les di·
ficultats en què es troben molts estudi·
ants en arribar a la universitat.
Finalment, esmentar les activitats d’En·
ginycat al ‘Saló de l’Ensenyament’, que
aquest any ha assolit la xifra rècord de
4.000 visitants de l’estand EnginyCAT,
i la primera edició del concurs de víde·
os Enginycat per fomentar els estudis
d’enginyeria, a més de la segona edició
de la ‘Festa de l’Enginy’, un acte de re·
coneixement del talent científic i tècnic
dels joves a Catalunya.
Davallada entre les noiesQueda, però, molt camí per endavant.
Necessitem afrontar la lleugera però
preocupant baixada de les vocacions
d’enginyeria entre les noies, que amb
moltes dificultats arriben al 20% dels
estudiants de les
carre·
Cap a la ConsoliDaCióD‘EnginyCat
22
mirador
r e s
t è c n i ·
ques. Tam·
bé hem de mirar
per la inserció laborals
del recent titulats i per l’encaix
de la Formació Professional en el pano·
rama de les profession tècniques.
La nostra principal preocupació conti·
nua sent promoure les vocacions pels
estudis científics i tècnics entre els jo·
ves. Aquesta tasca no la pot fer només
un programa per sí sol. Necessita la col·
laboració de les escoles d’enginyeria i
dels col·legis professionals, de les as·
sociacions empresarials, dels centres
de secundària i d’FP, de les empreses
tecnològiques, dels mitjans de comu·
nicació, i de la societat en general. Hi
ha dades que són encoratjadores per
a la nostra tasca. Un estudi recent(1)
encarregat per Enginycat i elaborat per
la Fundació Observatori per a la Socie·
tat de la Informació de Catalunya (FOB·
SIC), reflecteix en una de les seves
conclusions que la taxa d’atur entre els
titulats en estudis tècnics és del 7,6%,
10 punts inferior als 17,9% de la mitjana
de la societat catalana. Aquesta dada,
que mai es suficient, vol dir no només
que els estudis d’enginyeria no són fà·
briques d’aturats si no que, ben al
contrari, són un bon nínxol de
futurs professionals i, fins i
tot, d’emprenedors amb
capacitats empresari·
als. En aquest sentit,
el programa Engi·
nycat també vol
fomentar aquest vessant emprenedor
amb projectes que facilitin la formació
dels titulats d’enginyeria com a possi·
bles empresaris.
Com a conclusió, podem dir que el
programa Enginycat s’està focalitzant
en els objectius plantejats i que les
seves activitats estan començant a
donar fruits. L’any passat per aquestes
dates teniem sobre la taula les prime·
res dades sobre la preinscripció dels
estudiants catalans en carreres uni·
versitàries, i després de vuit anys de
caiguda sostenible, les carreres d’en·
ginyeria van revifar en un 12% de més
matriculacions. Això, evidentment,
no és per causa directa d’Enginycat,
sinó pel treball que tots conjuntament
venim fent, però aquest és el camí i
de moment, el seguirem. Tenim molta
feina per endavant, i continuem neces·
sitant l’esforç de molts interlocutors,
perquè creiem amb fermesa que l’en·
ginyeria, en totes les seves facetes i
àmbits, conformaran el futur d’aquest
país i pot ser un del protagonistes més
significats de la nostra creativitat i ac·
tivitat socioeconòmica de la nova eco·
nomia que s’insinua. @
CETC : quatre paraules i una gran responsabilitat.
La constitució del Col·legi Català d’Enginyers de Telecomunicació (CETC ) és una oportunitat única per fer el pas endavant de maduració, presència i servei social per al què el nostre col·lectiu està preparat, però que sens dubta requerirà un gran esforç de responsabilitat de tots els col·legiats i professionals del sector.
Son quatre paraules, carregada cadascuna de tot un significat i transcendència. ‘Col·legi’, perquè ha de tenir un impacte social molt més gran que l’actual en la projecció del que la telecomunicació ha de repre-sentar per als ciutadans tan a nivell social com econòmic. ‘Català’, perquè pensem que cal tenir una personali-tat pròpia que, tot i solidari amb els altres col·legis a nivell de l’Estat, se l’ha de sentir proper i valorat a casa nostra. ‘d’Enginyers’, perquè els valors del coneixement de la ciència i la tecnologia avançades per construir una societat forta i respectuosa han de ser el seu referent. I, finalment, ‘de Telecomunicació’, perquè pensem que aquesta és l’enginyeria que ha de ser la base tecnològica sobre la qual es portaran a terme una part significati-va de les millores de qualitat de vida del segle XXI.
(1) http://www.fobsic.net/opencms/opencms/ca/index?contentPath=/ca/nav_esq/Estudis_i_Informes/Ocupacio_sector/2010_Professionals_TIC¢erPage=nivell2.jsp
Lluís Jofre RocaDirector programa EnginycatCol·legiat / Associat 154
23
Barcelona Digitalcoordina el clústerTIC, un conjuntd’empreses del sectoramb qui treballemper detectar novesoportunitats denegoci i aportar-hisolucions. Empresesque comparteixenesforços, toti ser, sovint,competidores.El clúster treballatambé amb altresclústers de sectorsestratègics, coml’educatiu ol’agroalimentari,en un procés defertilització creuadaper a la generació depossibles projectesinnovadors.
l’avantguarDa DE lEs tiC
arcelona Digital és un dels
sis centres tecnològics
avançats de la xarxa única
TECNIO, que potencia la
transferència tecnològica i la innovació
empresarial a Catalunya. Està especi·
alitzat en l’aplicació de les TIC i és un
exemple del treball en triple hèlix: està
participat per les principals empreses
del sector de les TIC a Catalunya, per
diverses universitats, per la Generalitat
de Catalunya i per l’Ajuntament de Bar·
celona. La nostra missió és impulsar el
creixement del sector de les TIC parti·
cipant del desenvolupament de nous
productes i serveis de base tecnològica.
El centre disposa d’un equip de més
de 70 investigadors per desenvolupar
les seves activitats de recerca aplica·
da, desenvolupament i innovació; i col·
labora amb diversos grups de recerca
de les universitats (URL, UPC, UPF,
URV) per donar servei a empreses del
sector TIC que desenvolupen nous pro·
ductes o a empreses usuàries de les
TIC que requereixen solucions comple·
xes per a la millora de la seva producti·
vitat i eficiència.
Barcelona Digital està especialitzat en
l’aplicació de les TIC a l’àmbit de la
salut, de la seguretat i de la mobilitat.
Els nostres investigadors treballen en
noves eines per a la rehabilitació neu·
rològica i funcional, amb tecnologies
per evitar el frau en línia, d’adaptació
dinàmica de les aplicacions a les ne·
cessitats i perfils de comportament de
l’usuari, i també en eines mòbils per a
la gestió unificada i adaptativa de les
identitats digitals de les persones.
innovació, valoritzant la recercaLa nostra activitat de recerca aplicada i
desenvolupament tecnològic té un en·
focament molt clar a mercat. Per això,
fem un esforç important de valorització
dels resultats de la recerca i d’aplicació
de tecnologia ja existent, acompanyant
a l’empresa en el procés d’innovació.
A la vegada, Barcelona Digital realitza
una activitat de difusió de la innova·
ció permanent; a través de trobades
específiques centrades en diferents
temàtiques, com els Debats sobre
l’Economia Digital, o de congressos
anuals, com el BDigital Global Con·
gress. Aquest congrés, referent sobre
els avenços de les TIC i les seves apli·
cacions a l’àmbit empresarial, tecno·
lògic i social es realitza durant el mes
de maig, i en la passada edició, la dot·
zena, ha comptat amb més de 2.000
assistents i 70 ponents (el 40% d’ells
internacionals).
un model d’innovació obertaApliquem el model d’innovació oberta,
és a dir, el treball en consorci, que im·
plica comptar amb l’aportació relativa
S Dr. Michio Kaku, BDigital Global Congress 2010.
24
mirador
al propi àmbit d’especialització de ca·
dascun dels seus membres. Això es·
devé fonamental, atès que facilita els
resultats i el temps a mercat, d’una
banda, i, menys important però també
molt útil, l’aprofitament dels instru·
ments d’ajut públic de les administraci·
ons (CENIT, nuclis tecnològics).
Barcelona Digital coordina el clúster
TIC, un conjunt d’empreses del sector
amb qui treballem per detectar noves
oportunitats de negoci i aportar·hi solu·
cions. Empreses que comparteixen es·
forços, tot i ser, sovint, competidores. El
clúster treballa també amb altres clús·
ters de sectors estratègics, com l’edu·
catiu o l’agroalimentari, en un procés de
fertilització creuada per a la generació
de possibles projectes innovadors.
Treballem també, de forma molt espe·
cial, amb el conjunt de centres de la
xarxa TECNIO, la xarxa de transferència
impulsada per ACC1Ó, i, especialment,
amb els sis centres tecnològics avan·
çats, especialitzats en àmbits comple·
mentaris i amb qui compartim els esfor·
ços d’internacionalització i valorització.
Escenaris de futurBarcelona Digital ha iniciat recentment
nous projectes en consorcis internaci·
onals molt rellevants. Estem treballant
amb l’Hospital Clínic i diversos socis in·
ternacionals en els nous models infor·
màtics de simulació d’òrgans humans i
per a la presa de decisions mèdiques.
Aquest és un àmbit apassionant, tant
des de la perspectiva de mercat, com
del que suposa d’aportació a la millora
de l’esperança i qualitat de vida.
També estem treballant amb centres
tecnològics alemanys i diverses em·
preses en les tecnologies que ens han
de permetre un millor aprofitament i
protecció en els entorns de les xarxes
socials i en matèria d’identitat digital.
I pel que fa també a la mobilitat, l’evo·
lució de vertigen que han suposat les
comunicacions persona·persona i
persona·màquina, s’acabarà accelerant
encara més amb la interacció màqui·
na·màquina. A banda d’unes eines de
comunicació distribuïdes, tindrem tam·
bé uns agents que es comuniquen de
forma automàtica, amb un impacte po·
tencial determinant en els models de
gestió i explotació. A curt termini, les
principals recerques en aquest àmbit
es corresponen a la comunicació amb
vehicles o entre vehicles, i a les aplica·
cions de gestió de la ciutat intel·ligent.
En un altre àmbit, les noves oficines de
l’edifici Media·TIC, inaugurades el mes
de setembre, i la posada en marxa dels
nous laboratoris de recerca en aquest
mateix edifici durant el primer trimes·
tre del 2011, han de suposar un reforç
de la plataforma requerida pels nostres
investigadors i, sens dubte, contribuir
a un major impacte del nostre centre
en el teixit TIC de Catalunya, la nostra
autèntica raó de ser. @
R El Media-TIC acull les noves oficines de Barcelona Digital.
Carles FraderaDirector general de Barcelona DigitalCol·legiat / Associat 1669
Un pas important i necessari. El Col·legi català és un pas important i necessari del procés de fer visibles, a nivell internacional, els actius molt destacats de Catalunya i, entre ells, el més transcendent de tots: el talent dels nostres enginyers i professionals.
25
l Ministerio de Cien·
cia e Innovación (MI·
CINN), el Departament
d’Innovació, Universitats
i Empresa de la Generalitat de Cata·
lunya y el BSC·CNS están implicados
en la infraestructura europea de su·
percomputación PRACE·AISBL (Part-
nership for Advanced Computing in
Europe–Association International Sans
But Lucratif), presentada oficialmente
el 9 de junio de 2010 en Barcelona.
De esta forma, España, representada
por el BSC·CNS, se asegura estar a la
vanguardia en este campo. Es más, en
2013, el superordenador europeo más
potente se ubicará en España. Se trata·
rá de una máquina desarrollada en co·
laboración con investigadores de IBM.
La misión de esta infraestructura
es ofrecer a los científicos europeos
los mejores recursos de supercompu·
tación que demanda la ciencia actual
a nivel mundial. Para ello, los socios
principales (Alemania, Francia, Italia y
DEl marEnostrumal marEinCognito
Mateo ValeroDirector del BSC-CNSColegiado / Asociado 149
El Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) está trabajando en el diseño de un nuevo supercomputador con una potencia de cálculo 100 veces superior al actual MareNostrum. Se trata de una iniciativa enmarcada dentro del proyecto MareIncognito, que debe hacerse realidad en el plazo de tres años.
España) aportarán a esta plataforma
unos 400 millones de euros los próxi·
mos cinco años para la instalación y
operación de cuatro supercomputado·
res cuya capacidad se medirá en Pe·
taflops (entre 10 y 100 veces superior
a la de MareNostrum). De esta forma,
Europa estará en condiciones de com·
petir con los líderes en este sector, si·
tuados en Estados Unidos y Asia.
Además, el viejo continente se ase·
gura también el co·liderazgo en su·
percomputación gracias a la apuesta
a largo plazo por los superordenado·
res con una potencia de Exaflops, es
decir, un trillón (1018) de operaciones
por segundo.
Los países formales de la infra·
estructura PRACE AISBL son: Espa·
ña. Alemania, Francia e Italia, como
“hosting members”; Austria, Bulgaria,
Chipre, Finlandia, Grecia, Holanda, Ir·
landa, Polonia, Portugal, Reino Unido,
República Checa, Serbia, Suecia, Suiza
y Turquía, como “members”. Otros paí·
ses, como Noruega, entrarán a formar
parte de PRACE en breve.
Futuro nuevo socio del BsC-CnsImpulsado y gestionado por un consor·
cio formado por el MICINN (51%), la
Generalitat de Catalunya a través del
Departament d’Innovació, Universitats i
Empresa (37%) y la Universitat Politèc·
nica de Catalunya (12%), el BSC·CNS
tiene previsto acoger a un nuevo socio,
el Consejo Superior de Investigaciones
Científicas (CSIC). Su aportación con·
tribuirá a reforzar la misión del consor·
cio, centrada en investigar, desarrollar y
gestionar la tecnología para facilitar el
progreso científico. @
26
mirador
El recent constituït Col·legi català s’obre camí amb la mirada posada més enllà de la Llei Òmnibus, immersa en un procés negociador en el si de la Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, previst en l’article 33.2 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional.
er tal d’intentar resol-
dre les discrepàncies
suscitades amb mo-
tiu de la promulgació
de la Llei 25/2009,
de modificació de diverses lleis per
a la seva adaptació a la Llei sobre el
lliure accés a les activitats de serveis
i al seu exercici (coneguda com a Llei
Òmnibus), que, entre d’altres, modifi-
ca la Llei 2/1974 (estatal), de col·legis
professionals, el Govern de la Gene-
ralitat de Catalunya va acordar, al seu
moment, sol·licitar iniciar el procés
negociador en el si de la Subcomissió
de Seguiment Normatiu, Prevenció i
Solució de Conflictes de la Comissió
Bilateral Generalitat-Estat, previst en
l’article 33.2 de la Llei orgànica del Tri-
bunal Constitucional.
Al final del procés negociador i just
abans d’exhaurir-se el termini per a la
interposició del corresponent recurs
d’inconstitucionalitat contra l’anome-
nada Llei Òmnibus, ambdues parts,
Generalitat i Estat, van arribar a un
acord que es resumeix en els termes
següents:
a) Interpretar que el Reial decret
1000/2010, de 5 d’agost, sobre vi-
sat col·legial obligatori, constitueix
una norma de mínims que en res
afecta la competència de la Gene-
ralitat per regular les condicions de
delegació als col·legis professionals
de les funcions de control, super-
visió, comprovació documental i
tècnica i sobre el compliment de
la normativa aplicable, relatives als
treballs professionals i als projectes
tècnics.
b) Interpretar l’article 11 de la Llei
2/1974, referit a l’elaboració de la
memòria anual, en el sentit que
l’aplicació dels apartats 1, 2 i 3
Més enllà de la Llei ÒmnibusApunt jurídico-legal
DEPartaMENt
DE JuStÍCIa
DECRET
140/2010, d’11 d’octubre, pel qual es constitueix el Col·legi d’Enginyers
de Telecomunicació de Catalunya.
article 1
Constitució
Es constitueix el Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalu·
nya per aplicació de la disposició transitòria cinquena de la Llei 7/2006,
de 31 de maig, de l’exercici de les professions titulades i dels col·legis
professionals.
article 2
Naturalesa i règim jurídic
2.1 El Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya és
una corporació de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i amb
capacitat plena per al compliment dels seus fins, i es regeix en les seves
actuacions per la normativa vigent en matèria de col·legis professionals.
2.2 El Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya té
personalitat jurídica des de l’entrada en vigor d’aquest Decret.
article 3
Àmbit territorial
L’àmbit territorial del Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de
Catalunya és el de Catalunya.
article 4
Àmbit personal
El Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya agrupa
les persones que estiguin en possessió del títol universitari oficial que
d’acord amb la legislació vigent sigui necessari per a l’exercici de la pro·
fessió d’enginyer o enginyera de telecomunicació o títol homologat o
declarat equivalent per l’autoritat competent. La incorporació al Col·
legi s’ha de fer d’acord amb el que disposa la normativa vigent en matè·
ria de col·legis professionals.
article 5
Relacions amb l’Administració
El Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya, pel que
fa als aspectes institucionals i corporatius, es relaciona amb el departa·
ment de l’Administració Generalitat que tingui atribuïdes competènci·
es administratives en matèria de collegis professionals, i, pel que fa als
aspectes relatius a la professió, es relaciona amb els departaments que hi
tinguin competències.
74752 Diari OFicial De la Generalitat De catalunya núm. 5734 – 14.10.2010
28
EMPRESA I SOCIETAT
“Fóra un greu error restringir de manera indiscriminada l’obligatorietat de col·legiació per a l’exercici de les professions”
d’aquest precepte s’entén sens
perjudici d’allò que disposa l’article
69.4 de la Llei catalana 7/2006, de
31 de maig, de l’exercici de profes-
sions titulades i dels col·legis pro-
fessionals i del seu desplegament
reglamentari que reguli el contin-
gut del deure de lliurar, elaborar i
trametre la memòria anual; i d’in-
terpretar els apartats 3 i 4 de l’es-
mentat article 11 en el sentit que la
informació estadística necessària
per a l’elaboració de la memòria
anual dels consells generals, serà
facilitada en el marc de coopera-
ció i col·laboració que presideix les
relacions entre corporacions col-
legials d’acord amb el que disposa
la Llei catalana 7/2006, de 31 de
maig (article 70).
c) Interpretar que el contingut de la
prohibició continguda en la nova
redacció de l’article 14 de la Llei
estatal 2/1974, sobre l’establiment
de barems orientatius o qualsevol
altra orientació, recomanació, direc-
triu, norma o regla sobre honoraris
professionals, sense perjudici de les
competències de la Generalitat per
regular aquesta matèria, no abasta
la funció dels col·legis de facilitar als
usuaris i consumidors informació en
matèria d’honoraris professionals.
Per tant, i com a conseqüència
d’aquest important acord a què s’ha
arribat, ambdues parts consideren
resoltes les discrepàncies en relació
amb els preceptes que preveu l’acord,
que no abasta la discrepància compe-
tencial continguda en l’article 3.2 de la
Llei (estatal) 2/1974, amb la modifica-
ció operada en virtut de l’article 5 de
la Llei Òmnibus i la disposició transi-
tòria quarta d’aquesta llei, preceptes
que reserven a l’Estat, mitjançant llei,
la determinació de quines professions
han de ser d’adscripció col·legial obli-
gatòria per al seu exercici. És per això
que el Govern català va acordar man-
sinó per un sistema que garanteixi a
les diferents administracions públi-
ques un control efectiu de la qualitat
dels treballs professionals i projectes
tècnics quan aquests tenen incidència
pública i es consideri necessari exer-
cir-lo per a la salvaguarda de la segu-
retat o els drets dels consumidors o
usuaris.
És per això que el Govern, a proposta
del Departament de Justícia, està estu-
diant la creació d’una comissió interde-
partamental, amb tots els departament
implicats, per fixar directrius generals
per delegar en els col·legis professio-
nals determinades funcions de control
i supervisió dels treballs professionals,
en determini l’abast i estableixi els su-
pòsits en què caldrà aquest control
d’idoneïtat, que, en qualsevol cas, anirà
més enllà de la comprovació formal
del projecte i de la identitat i capacita-
ció del professional signant.
tenir el recurs d’inconstitucionalitat
que, finalment, va interposar contra
els esmentats preceptes.
Nou model de visatPel que fa al visat, la Generalitat apos-
ta per un model nou que no passa, ne-
cessàriament o exclusivament, pel sis-
tema convencional del visat col·legial,
29
Aquesta és una previsió inclosa en la
disposició addicional cinquena de la
Llei Òmnibus i que també es dedueix
de la interpretació que del Reial decret
1000/2010, de 5 d’agost, sobre visat
col·legial obligatori ha fet la Comissió
Bilateral Generalitat-Estat mitjançant
l’acord adoptat.
En qualsevol cas, és una qüestió que
afecta el règim de les funcions públi-
ques dels col·legis professionals que
regula l’article 41 de la Llei catalana
7/2006, de 31 de maig.
Aportar valor afegitPensem que els col·legis professionals,
en la seva vessant de corporacions de
dret públic, són les entitats més aptes
per exercir aquest control de qualitat
sobre els treballs professionals dels
seus col·legiats, funció que, ‘prima fa-
cie’, correspon a les administracions
públiques. El visat respon a un ob-
jecte molt determinat: a) comprovar
la identitat i habilitació professional
de l’autor del treball i b) la correcció
i integritat formal de la documentació
del treball professional de conformitat
amb la normativa aplicable. Doncs bé,
del que es tracta és que el col·legi re-
alitzi el tram de control sobre els tre-
balls professionals i projectes tècnics,
que comporta, entre altres tasques, la
seva correcció tècnica, més enllà dels
supòsits del visat obligatori, a fi de ga-
rantir que el contingut del projecte o
treball professional compleixi les nor-
mes sobre especificacions tècniques i
que és conforme amb la resta de la
normativa vigent d’aplicació.
Per la seva part, l’Administració de la
Generalitat i les administracions locals
han d’identificar els supòsits en què
consideren necessari delegar aques-
ta funció pública de control i conve-
niar amb els col·legis les condicions
d’aquesta delegació.
Col·legiació obligatòriaPel que fa a la competència per esta-
blir la col·legiació profesional, l’única
mancada de consens i que serà resol-
ta en el recurs d’inconstitucionalitat
presentat per la Generalitat, el legis-
lador català, mitjançant la Llei 7/2006,
“Des de la Generalitat es té el ple convenciment que el model col·legial a Catalunya ha funcionat”
30
EMPRESA I SOCIETAT
Des de la Generalitat es té el ple convenciment que el model col·legial a Catalunya ha funcionat, amb els seus encerts i desencerts, i que, per tant, hem de garantir·ne la continuïtat com a agents indispensables en l’ordenació i control de la professió. És en aquest sentit que han anat ori·entades les iniciatives que hem emprès, tant pel que fa a la inter·posició del recurs d’inconstituci·onalitat contra la Llei Òmnibus, que qüestiona la competència de la Generalitat en matèria de col·legis professionals, com en rela·ció als esforços d’interpretar la norma estatal en el sentit favora·ble a la posició de la Generalitat, tal com es va reflectir en l’Acord de la Subcomissió de solució de conflictes de la Comissió Bilate·ral Generalitat·Estat.
Per tant, la nostra preocupa·ció envers la llei estatal no és només competencial, sinó també de fons, de com creiem que s’ha de regular el règim jurídic dels col·legis professionals.
Això no vol dir que no siguem crítics respecte del model actual i intentem millorar·lo per tal de garantir un exercici correcte de la funció pública dels col·legis professionals.
Quan parlem de reformular els col·legis professionals, ho hem de dir en el sentit de millorar·ne les estructures internes a fi que possibilitin una gestió millor i més eficaç dels seus recursos per tal que s’acompleixi la seva doble finalitat com a corporacions de dret públic de base privada: a) la de vetllar perquè l’actuació dels seus col·legiats i col·legiades res·pongui als interessos i a les neces·sitats de la societat i garanteixi la
bona praxi i les obligacions de·ontològiques, protegint els inte·ressos de les persones usuàries i consumidores dels serveis profes·sionals, i b) l’ordenació, defensa i representació de la professió i interessos professionals dels seus membres. I és la conjunció i har·monització d’ambdues finalitats la que garanteix l’equilibri neces·sari perquè aquestes corporaci·ons puguin assolir amb èxit els seus objectius.
En aquest sentit, aquest procés no només s’ha de viure com un compliment legal de l’exigència d’adaptació de la normativa col·legial a la directiva europea, sinó que ha de ser producte de la re·flexió i del convenciment que els canvis han de fer possible el com·pliment de les finalitats amb un grau més elevat d’eficàcia i efici·ència, tant pel que fa a les funci·ons públiques com a les privades.
Cal també que els col·legis professionals facin un esforç d’adaptació de les seves estruc·tures organitzatives per poder afrontar amb èxit els objec·tius més propis d’un model del segle XXI i poder prestar els seus serveis amb les garanties necessàries.
El Col·legi d’Enginyers de Te·lecomunicació de Catalunya, de recent creació com a col·legi ca·talà, és un exemple de col·legi jove, amb vocació de renovació pel que fa al seu passat com a delegació d’un model col·legial d’àmbit estatal. En aquest sentit, li desitgem els millors èxits en aquest procés de renovació i li donem la benvinguda a l’organit·zació col·legial de Catalunya.
X. Campà
Percepció de la Generalitat dels col·legis professionals.
de 31 de maig, va voler regular per pri-
mer cop en una sola llei l’exercici de
les professions titulades i els col·legis
professionals. En el preàmbul de la llei
es recorda que la regulació de l’exerci-
ci de les professions titulades és una
preocupació comuna dels països del
nostre entorn, en la mesura que con-
tribueixen aproximadament a un terç
de l’ocupació laboral i constitueixen un
dels principals motors de creixement
econòmic i progrés del coneixement
en les societats avançades. Partint de
la vinculació d’aquestes professions al
requisit de titulació superior, el text de
la llei proporciona uns principis bàsics
relatius a les condicions d’accés a la
professió, les incompatibilitats i els
dret i deures dels professionals.
Així mateix, i davant l’excessiva prolife-
ració de col·legis professionals a casa
nostra produïda en els darrers anys
que precediren la promulgació de la
llei, estableix per primera vegada, sen-
se precedents ni tan sols a la legislació
estatal, els pressupostos mínims ne-
cessaris per considerar la procedència
d’un col·legi professional: a) exigència
d’un títol oficial habilitant de caràcter
universitari (art. 37.1) i b) concurrència
“La nostra preocupació envers la llei estatal no és només competencial, sinó també de fons, de com creiem que s’ha de regular el règim jurídic dels col·legis professionals”
31
Xavier Campà i de FerrerSubdirector general d’Entitats Jurídiques de la Generalitat
Coordinació de les accions amb el Consell de Col·legis.
El marc legal a Catalunya és clar: l’article 70 de la Llei 7/2006, de 31 de maig, diu que les relacions del Col·legi català amb el Consell de Col·legis es regeixen pels principis de col·laboració i cooperació voluntà·ries i es formalitzen mitjançant un acord o un conveni, sens perjudici del dret d’accés, d’ac·ció i de representació directa dels col·legis professionals i consells de col·legis davant totes les institucions de l’Estat i de les funcions de representació general que puguin complir.
En el mateix sentit es pro·nuncia l’acord de la Subcomis·sió de Solució de Conflictes de la Comissió Bilateral Generali·tat·Estat que interpreta l’article 11 de la Llei 2/1974 (estatal), de col·legis professionals, al qual m’he referit, quan parla de la memòria anual.
d’interès públic i d’una especial relle-
vància social (art. 37.2). I això és així
per tal com són corporacions de dret
públic amb funcions públiques dele-
gades, més enllà de la legítima defen-
sa corporativa que també exerceixen
com a entitats de base privada.
La llei té una cura especial pel que fa
al respecte al dret comunitari europeu
i s’hi adequa amb anterioritat a la Di-
rectiva de 12 de desembre de 2006 del
Parlament Europeu i del Consell, relati-
va als serveis en el mercat interior, que
ha estat causa de la Llei Òmnibus.
La prova de l’efectivitat d’aquest nou
sistema de creació de col·legis és que
no se n’han creat de nous fins a la
recent constitució, per segregació de
l’estatal, del Col·legi d’Enginyers de
Telecomunicació de Catalunya (Decret
140/2010, d’11 d’octubre) i el Col·legi
d’Enginyers Tècnics i Perits de Tele-
comunicació de Catalunya (Decret
141/2010, d’11 d’octubre). Actualment
s’estan tramitant el de terapeutes ocu-
pacionals i el de dietistes i nutricionis-
tes, així com el d’enòlegs.
Per tot plegat, fóra un greu error
restringir de manera indiscriminada
l’obligatorietat de col·legiació per a
l’exercici de les professions, que no-
més podria comportar un panorama
de descontrol de les activitats profes-
sionals abocat a un sistema mancat
dels mecanismes de control deonto-
lògic i de la lluita contra l’intrusisme
professional que només pot perjudicar
els interessos que paradoxalment la
directiva de serveis intenta protegir. En
qualsevol cas, la Generalitat considera
que li correspon la competència per
regular aquesta matèria. @
“El Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya és un exemple de col·legi jove, amb vocació de renovació pel que fa al seu passat com a delegació d’un model col·legial d’àmbit estatal”
32
EMPRESA I SOCIETAT
er tal d’evitar la doble
codificació del col·lectiu,
el Col·legi català, en col·
laboració amb l’ACET, ha
creat una nova identificació per a cada
individu independentment de la seva
condició de col·legiat, associat o estu·
diant. Per tant, el codi passa a identi·
ficar a la persona, en comptes de la
seva condició dins del col·lectiu. Així,
per exemple, quan un estudiant s’as·
socia, se li atorga un número que serà
el mateix que continuarà tenint quan,
un cop graduat, es pugui col·legiar i
associar de ple dret.
I amb l’objectiu de fer arribar el canvi
a tothom, al llarg del mes de gener us
enviarem per diferents vies el nou nú·
mero que us identificarà i acreditarà
com a membres del Col·legi i l’Asso·
ciació d’Enginyers de Telecomunicació
de Catalunya.
Cal destacar també que al llarg dels
propers dies rebreu el nou carnet del
col·lectiu, que a més a més, i gràcies
al conveni signat amb Banc de Saba·
dell, podreu convertir en targeta·visa
amb les condicions preferents que
ens ofereix l’entitat i de les quals us
beneficiareu després d’anar a les se·
ves oficines, un cop us hagi arribat la
credencial. Y
Enginyers de Telecomunicació:nou Col·legi, nova numeració
L’1 de gener de 2011, amb la plena i definitiva posada en marxa de l’activitat del Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya, entra en vigor la nova numeració que identificarà a tot el col·lectiu. D’aquesta manera, s’elimina la doble numeració tradicional que identificava a cada persona amb un número de col·legiat i amb un altre número, diferent, en tant que associat.
RGràcies al conveni signat amb Banc de Sabadell, el nou carnet del col·lectiu es podrà convertir en targeta-visa amb les condicions preferents que ens ofereix l’entitat.
34
ofertes CoMerCIALs I serVeIs
Més informació: www.telecos.cat
35
col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació
col·legi /
associació catalana engin
yers de telecomunicació •
col·legi /
associació catalana engin
yers de telecomunicació •
col·legi /
associació catalana engin
yers de telecomunicació •
col·legi /
associació catalana engin
yers de telecomunicació •
col·legi /
associació catalana engin
yers de telecomunicació •
col·legi /
associació catalana engin
yers de telecomunicació •
col·legi /
associació catalana engin
yers de telecomunicació
col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació
col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació
Les opinions del nostre col·lectiu sobre el Co·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya, expressades per onze ‘telecos’, dels quals deu es mantenen en actiu (quatre són professionals lliure exercents: Meritxell Bosch, Joan M. Ribes, Sergi Tórtola i Josep Vilà), i un és jubilat, aporten les seves reflexions sobre el Col·legi català.
L’OPINIÓ deL cOL·LectIu sObre el nou CeTCOpinions del col·lectiu sobre el nou CETC
Hem d’aspirar a mésLes telecomunicacions són un fac-
tor estratègic per assegurar el de-
senvolupament competitiu de les
empreses.
A catalunya, tal com assenya-
len alguns indicadors, estem per
sobre de la mitjana espanyola i eu-
ropea, però hem d’aspirar a més
i tenir l’ambició de situar-nos als
primers llocs.
Per aconseguir-ho, tenim mol-
ta feina per davant: augment de la
competència, creació d’infraestruc-
tures d’última generació, millora
dels preus i qualitat dels serveis,
foment del seu ús, etc.
Per tant, no hi ha millor notícia
que la creació del col·legi català
d’enginyers de telecomunicació,
que permetrà el focus necessari
per aconseguir ajudar catalunya i
els seus enginyers a ser un referent
europeu. @
Mònica SalaDirectora general Orange Catalunya
Beneficis palpables per als col·legiatsels enginyers de telecomunicació
catalans estem d’enhorabona ja que
després d’un procés administratiu
complex s’ha fet realitat un nou
col·legi de ‘telecos’ d’àmbit català.
Ara hem d’esperar que el nou col-
legi, més enllà del simbolisme o la
il·lusió que ens fa la seva materialit-
zació, produeixi beneficis palpables
per als col·legiats, que millorin o
complementin els serveis que fins
ara obteníem del cOIt. tindrem la
proximitat física, mental i personal
amb l’Administració i la societat
catalana que volíem tots plegats,
però no hem de perdre de vista que
les telecomunicacions segueixen
essent una competència exclusi-
va de l’estat i que el cOIt és una
institució més propera a aquells
que remenen la majoria de cireres
dels nostres interessos. Haurem de
ser intel·ligents per tal de no per-
dre aquesta relació, amb els seus
avantatges indiscutibles, pel camí
d’aconseguir ne d’altres... @
Joan Mª Ribes ArtigasCol·legiat / Associat 704
36
‘Inter nos’
col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació
col·legi /
associació catalana engin
yers de telecomunicació •
col·legi /
associació catalana engin
yers de telecomunicació •
col·legi /
associació catalana engin
yers de telecomunicació •
col·legi /
associació catalana engin
yers de telecomunicació •
col·legi /
associació catalana engin
yers de telecomunicació •
col·legi /
associació catalana engin
yers de telecomunicació •
col·legi /
associació catalana engin
yers de telecomunicació
col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació
col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació
Major proximitat a les nostres institucionsAra comença la feina. un cop publi-
cat al dOGc la creació del col·legi
d’enginyers de telecomunicació de
catalunya cal aprovar uns estatuts,
cal elegir uns òrgans de govern i cal
acordar un divorci amistós amb el
cOIt, per establir uns acords ope-
ratius i una separació patrimonial.
els col·legis Professionals son
òrgans de dret públic que tenen
com objectiu, entre d’altres, re-
presentar la professió davant dels
poders públics i autoritats, asses-
sorar als organismes oficials, a
entitats i a particulars, i vetllar pel
prestigi moral, social i tècnic dels
col·legiats. A més de legalitzar i
visar projectes de telecomunicaci-
ons, tenint en compte la limitació
de l’obligatorietat dels visats que la
nova Llei Òmnibus introdueix.
el col·legi català ens adapta a
la realitat social de catalunya i ens
permet una major proximitat a les
nostres institucions. ens dona per-
sonalitat jurídica (que no teníem
en tant que demarcació) per sig-
nar contractes i establir convenis,
i assegurem la col·laboració insti-
tucional en l’àmbit espanyol amb
la creació del consejo de colegios,
tal com preveu la Llei, i tal com es
fa en els àmbits de les professions
madures. @
‘Enhoraòptima’ a tots els col·legiatsAmb la publicació al dOGc, el pas-
sat dilluns 13 d’octubre, del decret
140/2010, d’11 d’octubre, del depar-
tament de Justícia de la Generalitat
de catalunya queda constituït el
col·legi d’enginyers de telecomu-
nicació de catalunya, vagi la meva
‘enhoraòptima’ a tots els col·legiats,
i especialment a la comissió Ges-
tora del col·legi català per la feina
duta a bon terme.
estrenàvem l’any amb una Llei
estatal preocupant, la Llei 25/2009,
de 22 de desembre, de modificació
de diverses lleis per a la seva adap-
tació a la Llei sobre el lliure accés a
las activitats de serveis y el seu exer-
cici (Llei Òmnibus). Aquesta circum-
stància, junt amb la constitució del
col·legi català crec que ens ofereix
una oportunitat única de redreçar el
nostre tarannà com a enginyers de
telecomunicació. crec sincerament
que la Llei Òmnibus ens permet fer
més coses, ens dona més compe-
tències i es el nou col·legi el que ens
ha d’orientar i habilitar en els pro-
cediments per dur-les a terme i a
l’ensems protegir-nos mitjançant la
contractació d’una assegurança de
responsabilitat civil per a tots els col-
legues que signin (visin) projectes.
tampoc hem de descuidar la
nostra relació amb la resta de de-
marcacions i col·legis i caldrà retro-
bar llocs comuns.
Aquest any 2010 ha de ser un
any de ‘reset’, un punt d’inflexió de
segona derivada positiva. @
Afrontar els reptes del present i del futurcom a resultat d’un procés de des-
centralització a tots els nivells (po-
lítics, administratius, normatius,
laborals i educatius) iniciat fa anys
amb l’organització autonòmica,
la creació del col·legi d’enginyers
de telecomunicació de catalunya
és una bona noticia i s’adequa a
l’estructura de l’entorn en què ens
trobem. Ara que ja el tenim, se’ns
presenta el repte d’aconseguir que
la pròpia missió de l’organització
col·legial es prepari per afrontar
els reptes del present i del futur,
es modernitzi i respongui a les ne-
cessitats del professionals que en
formem part.
Per això, ens cal repensar entre
tots la utilitat de disposar d’una
organització corporativa que ens
representi de forma eficient i efec-
tiva, per decidir quin tipus de tas-
ques requerim que es facin en re-
presentació de tots els que hi som
i els que vindran. La clau de que ho
estem fent bé residirà en el creixe-
ment del nombre d’associats, l’au-
tèntic repte. @
Aida AgeaConsellera delegada i directora general de AurensisCol·legiada / Associada 746 Ramon Palacio
Secretari del COETC i portaveu de la comissió gestora del Col·legi Català.Col·legiat / Associat 698
Antoni Elias FustéCol·legiat / Associat 147
37
col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació
col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • c
ol·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • c
ol·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • c
ol·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • c
ol·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • c
ol·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • c
ol·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació
co
l·le
gi /
ass
ocia
ció
cat
alan
a en
gin
yers
de
tele
co
mu
nic
ació
• c
ol·
leg
i / a
sso
cia
ció
cat
alan
a en
gin
yers
de
tele
co
mu
nic
ació
• c
ol·
leg
i / a
sso
cia
ció
cat
alan
a en
gin
yers
de
tele
co
mu
nic
ació
• c
ol·
leg
i / a
sso
cia
ció
cat
alan
a en
gin
yers
de
tele
co
mu
nic
ació
• c
ol·
leg
i / a
sso
cia
ció
cat
alan
a en
gin
yers
de
tele
co
mu
nic
ació
• c
ol·
leg
i / a
sso
cia
ció
cat
alan
a en
gin
yers
de
tele
co
mu
nic
ació
• c
ol·
leg
i / a
sso
cia
ció
cat
alan
a en
gin
yers
de
tele
co
mu
nic
ació
col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació
col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació
Satisfer de forma òpti-ma les necessitatsLa constitució del col·legi català ha
de suposar la culminació del pro-
cés que es va iniciar amb la cre-
ació de la demarcació. un procés
que ens ha de permetre gestionar
millor els nostres propis recursos
i satisfer de forma òptima les ne-
cessitats dels companys i dels ciu-
tadans.
A ningú se li escapa que les
noves tecnologies i la societat de
la informació han de ser el motor
de les futures noves economies, i
la nostra professió no pot perdre
l’oportunitat de participar, i per què
no, de liderar aquesta evolució i els
canvis que suposi per aconseguir
que catalunya esdevingui punt de
referència.
Per això és imprescindible que
les institucions que hi ha al darrere,
el col·legi entre elles, estiguin ple-
nament identificades amb aquest
objectiu. un col·legi català propi,
amb personalitat jurídica pròpia,
a diferència de la demarcació que
fins ara teníem, és, per tant, una
gran notícia per tots, tant per als
professionals com pel país. @
Una decisión inopor-tuna y arriesgadacon la creación del colegio de In-
genieros de telecomunicación de
cataluña se culmina el proceso de
abandono del cOIt (colegio Oficial
de Ingenieros de telecomunicación)
por parte de los profesionales resi-
dentes en cataluña, lo que no dudo
será motivo de satisfacción para
gran número de compañeros. A mí,
personalmente, me ha parecido una
decisión inoportuna y arriesgada,
entre otras razones, las siguientes:
•Cualquiercolectivouorganización
resulta más eficaz cuando actúa
unido que cuando dispersa sus
esfuerzos.
•LaimitacióndelejemplodeCata-
luña por colectivos de otras auto-
nomías, debilitará la influencia de
la profesión en la toma de decisio-
nes sobre temas de ámbito estatal
relacionados con las telecomuni-
caciones.
•Mantenerahoraydesdefueraun
elevado grado de colaboración
con el cOIt, después de una sepa-
ración relativamente traumática,
va a resultar difícil.
•Enestemomentolasupervivencia
económica del nuevo colegio es
dudosa, tanto debido a la actual
crisis generalizada como a la re-
percusión de lo establecido en la
normativa sobre el visado colegial
obligatorio.
en cualquier caso, espero y deseo
una eficaz gestión de nuestro cole-
gio catalán por parte de sus futuros
rectores. @
Potenciar la capacitat mobilitzadoraÉs ben sabut que els ingredients
de diversitat són bàsics per a qual-
sevol organització: habiliten plata-
formes de comunicació òptimes
per sintonitzar amb les necessi-
tats locals i produeixen un efecte
altament enriquidor per a la resta
d’organitzacions federades, apor-
tant alternatives en l’aprofitament
d’oportunitats comuns, millorades
per les particularitats dels territo-
ris. La pèrdua d’identitat és la pèr-
dua de riquesa individual i per tant
redueix la competitivitat global de
les nostres institucions.
crec doncs, molt encertada la
creació del col·legi d’enginyers de
telecomunicació de catalunya, en-
focat a donar millor servei als in-
teressos de la nostra professió, ju-
gant un rol clau en la interconnexió
de diferències i objectius del col.
lectiu; aquest pas, com ha succeït
en altres col.legis professionals, és
l’evolució natural que potenciarà la
seva capacitat mobilitzadora.
I acabo amb un pensament per-
tinent d’en John Gaddis “[the] es-
sential duality in the human existen-
ce between the integration required
for the satisfaction of the material
wants and the particularization [...]
that is necessary to satisfy intangi-
ble [...] needs”. @
Meritxell Bosch GarciaCol·legiada / Associada 1038
Manuel MoralejoCol·legiat / Associat 102
Anna M. SánchezDirectora general d’AIDITCol·legiada / Associada 1197
38
‘Inter nos’
col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació
col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • c
ol·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • c
ol·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • c
ol·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • c
ol·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • c
ol·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • c
ol·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació
co
l·le
gi /
ass
ocia
ció
cat
alan
a en
gin
yers
de
tele
co
mu
nic
ació
• c
ol·
leg
i / a
sso
cia
ció
cat
alan
a en
gin
yers
de
tele
co
mu
nic
ació
• c
ol·
leg
i / a
sso
cia
ció
cat
alan
a en
gin
yers
de
tele
co
mu
nic
ació
• c
ol·
leg
i / a
sso
cia
ció
cat
alan
a en
gin
yers
de
tele
co
mu
nic
ació
• c
ol·
leg
i / a
sso
cia
ció
cat
alan
a en
gin
yers
de
tele
co
mu
nic
ació
• c
ol·
leg
i / a
sso
cia
ció
cat
alan
a en
gin
yers
de
tele
co
mu
nic
ació
• c
ol·
leg
i / a
sso
cia
ció
cat
alan
a en
gin
yers
de
tele
co
mu
nic
ació
col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació
col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació • col·legi / associació catalana enginyers de telecomunicació
Un esglaó necessariAquest any 2010 fa 35 anys que va
llicenciar-se la primera promoció d’en-
ginyers de la escola tècnica superior
d’enginyers de telecomunicació de
barcelona. Van ser una desena d’engi-
nyers, els precursors d’aquest estudis a
catalunya. des d’aquesta data, més de
5.000 enginyers s’han titulat en teleco-
municació a catalunya i ara mateix hi
ha cinc universitats en es poden cursar
aquests estudis.
el col·lectiu és nombrós i necessita
professionalment tenir representants
locals, fet que també és habitual des
de fa molts anys a la major part de ti-
tulacions amb un elevat nombre de lli-
cenciats: medicina, enginyeria industri-
als, arquitectura, etc). els enginyers de
telecomunicació així ho han manifestat
en diverses ocasions, tan formalment
en la Assemblea del mes de desembre
de 2008, com informalment en dife-
rents fòrums i trobades del sector.
el naixement del col·legi d’enginyers
de telecomunicació de catalunya és un
esglaó necessari en la configuració del
sector tIc a catalunya que, sens dubte
contribuirà a la potenciació del sector i
facilitarà la col·laboració amb altres col-
legis professionals de col·lectius com-
plementaris al nostre, amb l’Administra-
ció i amb la societat catalana en general.
també permetrà que els seus col·legiats
tinguin un canal de representació més
proper que conegui millor les seves pre-
ocupacions i necessitats.
Aquest nou col·legi professional hau-
rà de col·laborar de forma molt oberta i
decidida amb el col·legi de la resta de
l’estat, amb altres que es puguin crear en
altres comunitats espanyoles i amb col-
lectius semblants de la resta de països,
principalment de la unió europea. @
Nous models de valor i relacióLa creació del col·legi d’enginyers
de telecomunicacions de catalu-
nya és una mostra significativa de
la veritable importància de la tasca
dels enginyers en el territori i en la
nostra societat. Ara més que mai,
en un entorn on el Pla de bolonya
i la Llei d’economia sostenible, po-
den crear incerteses en la continu-
ïtat del model dels col·legis, és es-
sencial que defensem la labor que
fan per tal de garantir l’excel·lència
en la professió, la millora continua
mitjançant la formació, el suport
als professionals... Per tot això,
hem d’assegurar la continuïtat dels
col·legis mitjançant la recerca de
nous models de valor i relació, per
tal d’enfortir la presència de la nos-
tra professió i del nostre sector en
la societat i en les administracions,
que ben segur ha de servir impul-
sar la competitivitat de l’indústria i
de la resta de sectors. @
Administrar la nostra llibertat amb respon-sabilitaten primer lloc vull felicitar a la gent
que ha treballat a la demarcació de
catalunya i que amb el seu esforç i
exemple, han servit de guia a un con-
junt d’enginyers de telecomunicació
que hem emprès el camí de l’exercici
lliure de la professió. celebro que el
col·lectiu comparteixi aquest anhel
de llibertat i s’erigeixi en col·legi
català. en tot cas, aquesta llibertat
comporta un major grau de respon-
sabilitat i de compromís envers el
col·lectiu. encara que la legislació
vigent dinamiti l’existència dels pro-
pis col·legis, cal preservar els valors
positius que suposa disposar d’un
gremi que defensi els seus associ-
ats: en el seu conjunt però també de
forma individual a cadascun dels en-
ginyers; independentment de la seva
grandària o recursos aportats; que
sigui valent amb les administracions;
que cerqui espais d’interconnexió en
un sector privilegiat on disposem de
científics, de docents, d’empresaris,
d’enginyers a peu d’obra i d’un munt
de becaris. Les necessitats de cadas-
cun de nosaltres s’ha de poder cana-
litzar en el sí de la institució, que ha
de tenir per objecte primer cercar el
nostre benefici.
estem al minut zero i ho tenim tot
per guanyar amb noves eines al nos-
tre abast, amb una nova seu que fa
patxoca, amb un flamant degà que
ha culminat el procés d’independèn-
cia. Prego que sabem administrar la
nostra llibertat amb responsabilitat i
que no caiguem en la trampa de ser
presoners d’altres amos. @
Xavier PeiróCol·legiat / Associat 171
Josep VilàCol·legiat / Associat 1060
Sergi TórtolaDirector Tecnologia (Divisió Infrastructures Terrestres d’Abertis Telecom)Col·legiat / Associat 505
39
l problema habitual
al que se enfrenta
ahora mismo quien
quiera cuidar de su
imagen personal es
que la avalancha de estímulos que
recibe es tal que cualquier consejo
en este sentido, por cercano que sea,
siempre suena lejano, lo que se tradu-
ce en un efecto de pura despersonali-
zación de los resultados. Sucede sim-
plemente que el hecho de disponer de
un abanico tan amplio de oferta y po-
sibilidades, acaba provocando dudas
más que razonables sobre su utilidad,
ahogada en un mar de opciones su-
puestamente razonables.
Aunque puedo entender también la
necesidad de algunas personas de
sentirse parte de un grupo o “tribu”,
la personalización en un mundo como
el actual es básica, y hablo puramen-
te de estética, a pesar de admitir su
extrapolación a cualquier otro ámbito.
La personalización en este caso pasa
por el asesoramiento directo de la
mano de un profesional, ya sea desde
un punto de vista cosmético, estético
o de imagen global.
Imagen y seguridaden uno mismo
Vamos a reflexionar un poco sobre cómo nos vemos a nosotros mismos, cómo creemos que nos ven los demás y cómo nos ven realmente. De un tiempo a esta parte, la imagen personal ha pasado de ser ‘dictada’ puramente por profesionales del mundo de la moda e iconos puntuales del cine, a ser ‘bombardeada’ con inputs de todo tipo que recibimos continuamente desde distintas plataformas y con los que tenemos que convivir.
El consejo personal es eso, personal,
parece una obviedad pero caemos de
forma recurrente en el error. El más
común es hacer caso de las recomen-
daciones que puedan hacernos las
personas más cercanas, sean amigos,
compañeros de trabajo, familiares,
todos ajenos por completo a la ópti-
ca profesional en la materia que nos
ocupa (sea la de un servicio o de un
articulo recomendados de forma con-
creta), pero enteramente convencidos,
por supuesto, de su verdad.
Si alguien sale de una visita al derma-
tólogo con una receta personal para
paliar en este caso su desarreglo en
la piel, no puede empezar después a
recomendar esos productos ‘persona-
les’ a cualquiera que le parezca que
comparte su problema. Y no porque la
pretensión no sea buena, sino porque
40
caliDoscopi
momento histórico actual imponen
la necesidad de ofrecer una estampa
más seria, tratando de reflejar seguri-
dad, credibilidad, entereza… pero eso
ya formaría parte de otro artículo. @
David VergésEstilista y profesional de imagen personal
la persona que lo aconseja no está pre-
parada para hacer un diagnóstico y por
tanto probablemente no funcionará.
El caso de los anuncios de cosméticos
es muy parecido. Hablamos eviden-
temente de grandes multinacionales
que como es lógico tienen la preten-
sión ante todo de facturar, vendiendo
sus productos a cuanta más gente
mejor. La personalización en estos
casos pasa por dirigir el mensaje a
una ‘familia’ en concreto, me refiero a
una familia grupal (hombres blancos,
treintañeros, con uno o dos hijos, ca-
sados, etc.), por lo que crean un perfil
genérico y a partir de aquí construyen
un mensaje enfocado a ese receptor
en concreto.
Armonía de formas y líneasTodo esto viene al caso de la defensa
de los profesionales de la imagen per-
sonal. Aún siendo unos mejores que
otros, evidentemente, se trata de ex-
pertos en un tema muy subjetivo pero
que se rige por una serie de pautas
básicas y muy objetivas, relacionadas
con la geometría, la colorimetría y la
armonía en general. Unas variables
de suma importancia por cuanto el
equilibrio de su composición permite
dotar de la necesaria seguridad a la
conducta de las personas, para trasla-
dar en cada momento el fiel reflejo de
lo que pretenden comunicar al público
que tienen enfrente. Y es que, sin esa
armonía nuestro mensaje no llegará
con la misma convicción, puesto que
si no llegamos a sentirnos seguros,
esa inseguridad acaba haciendo mella
en nuestro discurso.
Los políticos, por poner un ejemplo, se
han dado cuenta ya hace tiempo de
la importancia de la imagen que pro-
yectan. En ese caso están ‘vendiendo’
algo intangible en forma de promesas
electorales, pero el mensaje será más
o menos creíble dependiendo de la se-
guridad con la que aparezcan delante
de ese auditorio.
Sin ir más lejos, el actual presidente del
Gobierno español, José Luis Rodríguez
Zapatero, empezó su periplo guberna-
mental con un peinado ladeado marca-
do con una raya castrense y antigua,
las cejas ‘naturales y desafiantes’ en
pico, trajes grises, azulados y más bien
claros… Actualmente su cabello cae de
modo natural hacia delante endulzan-
do su imagen, haciéndola más cerca-
na, sus cejas menos rígidas le dotan
de mayor empatía, los trajes ahora son
oscuros y no es casual: la seriedad del
Área de tra-bajo y detalle interior del ‘Hair Studio’ David Vergés.
U
41
LTE: nuevas tendencias en comunicaciones móvilesAutors: Ramón Agustí Comes(coordinador) i cin coautors més.Editorial: Fundación Vodafone España
Manual de referència sobre les bases del sistema estandarditzat LTE (Long Term Evolution), que entronitza la quarta generació de comunicacions mòbils (4G) i es considera el primer esglaó d’una suposada trajectòria evo-lutiva que ha de culminar amb el futur LTE-Advanced. Al llarg de set capítols, l’obra repassa inicialment el context en què es desplega el sistema LTE, la seva arquitectura, elements, el marc per a la gestió de comunicacions, mobilitat i seguretat. A continuació introdueix les tècniques d’accés múltiple OFDMA i SC-FDMA, a més de les estructures MIMO, com a pilars bàsics de la capa física del sistema LTE. Més endavant, es fa una descripció detallada els trets de la interfície aire en relació a la Release 8 del sistema LTE, tant per a l’enllaç ascendent com per al descendent, com també el seguit de procediments que habilita l’esmentada interfície. Ja en el tram final, s’analitzen les funcions i mecanismes concebuts per assolir un òptim aprofitament de recursos ràdio disponibles amb LTE i es planteja un escenari on els sistemes LTE s’ha d’in-terconnectar amb molts altres, bé siguin de caire estàndaritzat seguint la norma 3GPP, com ara el GSM i l’UMTS, o bé d’acord amb IEEE, com és el cas de les xarxes WiMAX o WLAN. @
Sonido, música y espiritualidad: un camino científico hacia la unidadAutors: Jordi A. JausetEditorial: Gaia Ediciones
Amb un enfoc a mig camí de la ciència i la filosofia, aquest assaig analitza per què el so i la música ens afecten de manera tan intensa i ens influei-xen holísticament, és a dir en totes i cadascuna de les nostres dimensions, inclosa l’espiritual (d’acord amb la teoria holística, segons la qual l’organisme és un tot superior a la simple suma de les seves parts), i al mateix temps, com poden enriquir la pròpia evolució per-sonal. L’autor (‘teleco’, músic i investi-gador) explica també de quina manera els avenços de la neurociència cons-taten la potencialitat de les propietats terapèutiques de les vibracions sonores, unn terreny on acaben confluint gra-dualment els coneixements científics occidentals amb els intuitius i viven-cials de la saviesa mil·lenària oriental. El repàs de temes al llarg de quatre capítols, abasta els aspectes físics del so; algunes teories recents sobre els efectes de la música en les persones, constatats científicament; els fonaments de les teràpies musicals (musicote-ràpia i sonoteràpia); l’espiritualitat de l’ésser humà i la seva relació amb el so, la música i la neurociència; i finalment es fa un repàs de la meditació i de les seves tècniques, tot plegat amb dife-rents exemples que poden ser d’utilitat per desestresar-se. @
Agenda Digital EuropeaSocietat de la informació(Comissió Europea, CE) http://ec.europa.eu/information_society/index_es.htm
Macroportal d’informació sobre el mercat europeu de les TIC, que analitza a fons tot tipus de temàtiques vincu-lades a la societat de la informació en general, des dels punts de vista econò-mic, científic, regulatori, polític i sociolò-gic. Inclou el document ‘Agenda Digital Europea’, una iniciativa emmarcada en el pla ’Estrategia Europa 2020’ que la Comissió Europea ha posat en marxa per sortir de la crisi i preparar l’econo-mia de cara a la pròxima dècada. Pel que fa als objectius de l’Agenda Digital, es resumeixen en aquests set: la creació d’un mercat únic digital, millorar les condicions per als productes TIC o la interoperabilitat entre els serveis, impul-sar la confiança i la seguretat d’Internet, garantir un accés a Internet molt més ràpid, estimular la inversió en recerca i desenvolupament, millorar el conei-xement dels ciutadans, les habilitats i la inclusió social i aplicar les TIC per afrontar els reptes de la societat actual. Amb aquesta finalitat, les mesures més urgents que la CE comença a impulsar estan orientades a acostar les TIC a la vida diària. En aquest sentit, es plante-ja generalitzar l’ús de les eines elec-tròniques per afavorir l’aprenentatge i allunyar el perill d’exclusió dels menys afavorits; impulsar l’administració elec-trònica per tal d’oferir serveis públics en línia als ciutadans; i posar en marxa di-ferents iniciatives per millorar la qualitat de vida de les persones. @
42
caliDoscopi
l passat dia 14 de no-
vembre es publicava al
DOGC el decret de cre-
ació del Col·legi d’En-
ginyers de Telecomuni-
cació de Catalunya, el
CETC. Més de 6.000 ‘telecos’ formats
a les nostres aules, 1.500 col·legiats, 5
escoles i les competències en col·legis
professionals atorgades per les lleis
promulgades sota l’empara de l’Estatut
han fet possible que els ‘telecos’ cata-
lans siguem els únics responsables de
la nostra professió a Catalunya.
El Col·legi comença a caminar en
un escenari no gaire allunyat d’un bon
conegut nostre, el ‘worst case’: una
crisi d’abast i profunditat temporals
mai vista per la nostra generació, un
entorn legal disruptiu, un canvi en els
procediments acadèmics d’accés a la
professió… les condicions, en definiti-
va, en què hem estat forjats: a un engi-
nyer se’l forma per resoldre o prendre
les decisions adequades a la comple-
xitat dels problemes plantejats.
No ens oblidem que, independent-
ment de la crisi, els nostres coneixe-
ments i l’evolució tecnològica no pa-
teixen cap reculada; ans el contrari, el
seu progrés esdevé la millor garantia
per acabar trobant la sortida al final
del túnel. Al capdavall, les TIC, eines
de referència del ‘teleco’, possibiliten
les millores en eficàcia i eficiència de
moltes altres tecnologies, i tot el que
se’n deriva per a la major part de sec-
tors empresarials.
La bombolla de les anomenades
‘puntcom’ va implicar un cert grau
de desprestigi de la nostra profes-
sió, però la qüestió és que nosaltres
no la vam inflar, l’únic que vam fer va
ser crear la xarxa de connexió de les
‘puntcom’. Què han estat sinó l’ADSL
i la transmissió d’alta velocitat per ca-
ble coaxial, que han permès l’Internet
que coneixem? I ara voldria recollir
una frase d’Intel, una de les compa-
nyies de referència al nostre sector,
que diu: “L’important no és el que fem
sinó el que fem possible”. Crec que
defineix molt bé la feina d’un enginyer,
especialment la d’un ‘teleco’.
La nostra professió juga i jugarà un
paper important en el món tecnolò-
gic i empresarial, però una professió
és un col·lectiu, i per poder-se definir
com a tal s’ha d’estar organitzat. La
seva organizació natural és el col·legi
professional.
Ara, después del decret, el Col·legi
serà el que vulguem que sigui, la res-
ponsabilitat és nostra. Des d’aquesta tri-
buna vull atrevir-me a demanar la vos-
tra colaboració, als col·legiats i als que
encara no ho sou, us esperem a tots.
Els reptes que afrontem són:
• Ferdels‘telecos’elreferentprofes-
sional del sector TIC.
• Aconseguirunavaloracióprofessi-
onal que es reflecteixi en les remu-
neracions.
• Impulsarlacapacidademprenedo-
ra dels nostres professionals. Això
cal fer-ho pensant ja d’entrada que
el ‘currículum vitae’ és tan impor-
tant com el pla d’empresa.
• Promoureeinesdeformacióconti-
nuada, és a dir sent enginyers du-
rant tota la nostra vida professional.
• Expressarlanostraopinió,fersen-
tir la nostra veu a la societat. I vull
recalcar aquesta aspecte en un
món d’opinió dominat per periodis-
tes i polítics.
• Oferir serveis professionals i soci-
als al nostre col·lectiu.
• …
En definitiva, ser un Col·legi del segle
XXI. @
El CETC
Miquel Ramírez Degà del CETC
43
tribuna
03/03/2011P r e P a r a t s ?