Post on 02-Aug-2015
transcript
EL SEGLE XVIII
És un segle de transició:
Edat Moderna Edat Contemporània
S’estableixen les bases per a la caiguda de l’Antic Règim:
Pensament
il.lustrat Crítica de l’Antic Règim
TRANSFORMACIONS
TRANSFORMACIONS
Despotisme il.lustrat: alguns monarques apliquen reformes però
no comparteixen el govern amb ningú
Expansió econòmica: l’artesania i el comerç són cada vegada més
importants en l’economia dels països
Auge de la burgesia: aspira a tenir poder polític ara que ja en té
d’econòmic
Neoclassicisme: estil artístic que expresa les preferències
estètiques de la noblesa i l’alta burgesia
LA IL.LUSTRACIÓ
Va ser un moviment intel·lectual (filosòfic, literari i científic) que es va desenvolupar a l’Europa del segle XVIII (“segle de les Llums”).
Va suposar una important modernització cultural i l’intent de transformar les caduques estructures de l’Antic Règim
La influència de la Il.lustració es va concretar en dues fases:
1er: la via reformista ,que donà lloc al Despotisme il.lustrat
2 n: la via revolucionària, que va inspirar la independència dels
Estats Units i la Revolució Francesa
PRINCIPIS DE LA IL.LUSTRACIÓ La Raó
La intel·ligència humana és l’únic mitjà per entendre i explicar el món. Ni l’autoritat, ni la tradició, ni la revelació no podien substituir la raó.
El Progrés S’aconsegueix a través de la ciència, i aquesta en combinació amb la tècnica, permeten l’avanç de la humanitat de manera evolutiva i indefinida. Eren partidaris ferms de l’educació i del progrés.
La Naturalesa Creien que la naturalesa era una font de justícia i de bondat. La societat és la que falseja i corromp l’ home, el qual és bo en estat natural.
La Tolerància Van defensar la tolerància en les relacions humanes. Rebutjaven la superioritat de qualsevol religió sobre les altres i condemnaven la intolerància religiosa
La Felicitat És l’objectiu últim de la vida humana. Tothom hi té dret.
LA CRÍTICA DELS IL.LUSTRATS Criticaven l’Antic Règim i proposaven:
Front a la monarquia absoluta defensaven la limitació del poder dels reis
( separació de poders, sobirania nacional…)
Rebutjaven el mercantilisme i
defensaven la fisiocràcia, la llibertat
econòmica i la no intervenció de
l’estat.
Criticaven les desigualtats de la societat estamental i proposaven la
desaparició dels privilegis
Montesquieu Rousseau
LA IL.LUSTRACIÓ A ESPANYA Les idees il.lustrades es van difondre gràcies a un grup de pensadors
i polítics a través de la creació de:
centres d’ensenyament
acadèmies (Real Acadèmia … )
Societats econòmiques d’amics del país,
revistes,
construcció d’espais d’interés públic (jardins, observatoris
astronòmics, museus…)
LA IL.LUSTRACIÓ A ESPANYA Estaven preocupats per la decadència del país i volien aconseguir el seu
desenvolupament econòmic, científic i cultural
Les seues idees foren rebutjades per:
- La noblesa i el clero què veien perillar els seus privilegis
-El poble que pensava que les seues idees anaven en contra
de les tradicions
Destaquen:
Jovellanos Floridablanca Olávide
EL DESPOTISME IL.LUSTRAT Forma de govern que es va imposar en alguns països europeus en la segona
meitat del segle XVIII
Combinava la monarquia absoluta (despotisme) amb mesures refomistes
inspirades en les idees de la iIl.lustració (modernització, afavoriment del
benestar del poble…)
Els dèspotes il.lustrats:
- mantenien el poder absolut gràcies a una administració centralitzada
- es servien de persones il.lustrades que des dels alts càrrecs de
l’administració promovien les reformes
- els canvis s´havien de fer de forma pacífica per evitar una revolució
EL DESPOTISME IL.LUSTRAT
Déspotes il.lustrats foren:
Caterina II de Rússia
Federic II de Prússia Josep II d’Àustria
EL DESPOTISME IL.LUSTRAT
Principals reformes:
- unificació de les lleis
- modernització de l’exèrcit
- foment de l’agricultura i de les manufactures
- foment de l’educació
Es considera un fracàs de les idees il.lustrades perquè mai es varen
fer reformes polítiques ni socials per acabar amb els privilegis de la
societat estamental i així no es podia avançar amb les reformes
econòmiques
EL TRIOMF DE LES IDEES IL.LUSTRADES: LA REVOLUCIÓ AMERICANA I EL NAIXEMENT DELS ESTATS UNITS
Les Tretze Colònies americanes es
varen enfrontar a Gran Bretanya per
aconseguir la seua Independència a
causa de:
1. Les idees d’igualtat i llibertat que difonien els il.lustrats i que els colons
coneixien
2. Les colònies no tenien representació en el Parlament malgrat que allí es
decidien els impostos que havien de pagar
3. La negativa a pagar l’impost sobre el te que el Parlament britànic
havia aprovat (motí del te de Boston)
LA REVOLUCIÓ AMERICANA I EL NAIXEMENT DELS
ESTATS UNITS
Gran Bretanya envià l’exèrcit i comença la guerra (1776-1783)
4 de juliol de 1776: els colons proclamen la Declaració d’Independència,
en el text de la qual la influència de les idees il.lustrades és ben evident:
- igualtat - drets naturals - sobirania nacional
“Cuando en el curso de los acontecimientos humanos se hace
necesario para un pueblo disolver los vínculos políticos que lo
han ligado a otro y tomar entre las naciones de la tierra el puesto
separado e igual …, un justo respeto al juicio de la humanidad
exige que declare las causas que lo impulsan a la separación.
Sostenemos que estas verdades son evidentes en sí mismas:
que todos los hombres son creados iguales; que son dotados por
su Creador de ciertos derechos inalienables; que entre éstos
están la vida, la libertad y la búsqueda de la felicidad; que para
garantizar estos derechos se instituyen entre los hombres los
gobiernos, que derivan sus poderes legítimos del consentimiento
de los gobernados; que cuando quiera que una forma de gobierno
se haga destructora de estos principios, el pueblo tiene el
derecho a reformarla o abolirla e instituir un nuevo gobierno que
se funde en dichos principios, y a organizar sus poderes en la
forma que a su juicio ofrecerá las mayores probabilidades de
alcanzar su seguridad y felicidad. “
LA REVOLUCIÓ AMERICANA I EL NAIXEMENT
DELS ESTATS UNITS
Al Tractat de París (1783), Gran Bretanya reconegué la independència de
les colònies
1787: s’aprova la Constitució ( la més antiga del món)
El nou país trià com a forma de govern la república federal
LA REVOLUCIÓ AMERICANA I EL NAIXEMENT
DELS ESTATS UNITS
Es considera un triomf de les idees il.lustrades perque per primera
vegada:
- s’aprovà una Constitució
- es reconeixia la igualtat i la llibertat dels ciutadans
- s’aplicava la separació de poders i es posava en pràctica la sobirania de la
nació mitjançant el dret al vot dels homes que tingueren recursos econòmics
- s’incloïa un ample apartat de drets per als ciutadans: de reunió, d’expressió ..
George Washington, qui havia tingut un
paper destacat durant la guerra, fou el
primer president.
REFORMES ECONÒMIQUES Tots els sectors econòmics experimentaren canvis a causa de
les reformes dels monarques il.lustrats
AGRICULTURA: les collites començaren a ser més abundants a causa de:
- Aplicació de noves tècniques de cultiu ( rotació), millora de l’instrumental
agrícola i posada en explotació de noves terres (roturació)
- Introducció de nous cultius que proporcionen alts rendiments com la
creïlla i la dacsa
REFORMES ECONÒMIQUES ARTESANIA: va augmentar la demanda degut al creixement de la població
Els gremis deixen de controlar la producció i han de competir amb:
- Treball a domicili
- Manufactures reials dedicades a la producció d’objectes de luxe
REFORMES ECONÒMIQUES
COMERÇ
Interior: va caldre renovar i construir nous camins, canals i ports per facilitar
els intercanvis
Exterior: el comerç amb les colònies americanes originà el comerç triangular,
controlat per Gran Bretanya
REFORMES ECONÒMIQUES A ESPANYA El desenvolupament del segle XVIII es va deure a les reformes de Felip V i
Carles III
Les Societats Econòmiques d’Amics del País van elaborar i divulgar estudis
científics, econòmics i tècnics que avalaven la necessitat de fer reformes
REFORMES ECONÒMIQUES A ESPANYA Algunes reformes:
- Es va fomentar el regadiu, la
colonització de terres despoblades
(Serra Morena) i la construcció de
canals (Canal de Castella)
- Es varen crear manufactures
reials de productes de luxe ( Real
Fàbrica de vidre de La Granja, de
tapissos a Madrid…)
- Supressió de duanes interiors i
del monopoli de Càdis amb el
comerç amb Amèrica ( llibertat de
comerç)
POBLACIÓ I SOCIETAT POBLACIÓ: va créixer degut a:
-Millores en l’alimentació (en relació amb les reformes de l’agricultura) i
la higiene
- Menor incidència de les epidèmies
A Europa es passa de 95 milions habitants en 1700 a 146 en 1800
A Espanya comença la concentració de la població en la perifèria i
el despoblament de l’interior peninsular, a excepció de Madrid
POBLACIÓ I SOCIETAT SOCIETAT: continua sent estamental i per tant, els il.lustrats criticaren la
desigualtat i els privilegis de la noblesa i el clero i la seua ociositat.
Els monarques prengueren mesures per a limitar el poder de l’esglèsia:
- Confiscació dels béns (desamortització)
- Reducció del nombre de convents
- Expulsió dels jesuites ( Espanya 1767)
La situació dels llauradors , en general, no va millorar malgrat les reformes
A Espanya, Carles III va decretar l’anul.lació de la deshonra legal del treball
que animava a la noblesa a fer activitats productives, però no s’atreví a tocar
els seus privilegis ni la seua economia
NEOCLASSICISME • El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l‘art clàssic (el
grecoromà) i desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX, com a
reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
• S'adopta un llenguatge artístic clar i ordenat.
El rapte de les sabines. David Amor i psique. David
ARQUITECTURA Característiques:
• Puresa en l’ús de les formes clàssiques
• A França destaquen els arcs de triomf i importants temples.
La Madalena. Souflot Arc de triomf. Carpeaux
ESCULTURA
Destaca:
• La senzillesa de les formes
• Gust per l’ús del marbre blanc
• Superfícies molt polides
• Gran idealisme
• L’escultor més important va ser l’italià Antonio Canova, es va inspirar
en models romans.
Paulina Bonaparte Amor i Psique
PINTURA
Es va caracteritzar per:
• El predomini del dibuix
sobre el color
• Representacions
idealitzades
• L’autor més
representatiu va ser
Jacques-Louis David,
pintor de la Revolució
Francesa i de Napoleó
Bonaparte
El jurament dels Horacis. David