Post on 14-Jan-2017
transcript
EL VERB: TEMPS Forma i aspectes generals. El mode indicatiu
El present L’imperfet El passat simple i el passat perifràstic El perfet d’indicatiu
El mode subjuntiu El present L’imperfet
L’imperatiu El futur. El condicional.
• Oracions de condicional
Forma i aspectes generals
Paradigmes dels verbs regulars
REMARQUES GENERALS
La velarització Verbs de la 2a conj. que afegeixen al lexema un so velar
representat per les grafies c/qu o g/gu en alguns temps: Acabats en
–NDRE; -LDRE: atendre, aprendre... -URE: beure, creure, escriure, moure... -ER; ÉIXER: conéixer, córrer, nàixer...
Temps verbals afectats: Present d’indicatiu (1a sg.): aprenc, meresc... Present de subjuntiu: aprenga, meresca, molga... Imp. de subjuntiu: aprenguera, meresquera... Passat simple: coneguí, molguí, meresquí Imperatiu: aprenguen, meresca, cresquen... Participi: begut, creguda, merescudes...
Hi ha verbs d’altres conjugacions que es comporten igual: estar, dir, dur, obrir, omplir...
REMARQUES GENERALS
Verbs de conj. mixta: fan el ger. i l’imp. d’indi. com un verb de la 3ª, i la resta de temps, com un verb de la 2ª conj. velaritzat: Tenir o tindre: tenint, tenia, tinc, tinga... Venir o vindre: venint, venia, vinc, vinga...
Verbs amb formes secundàries normatives: cabre/caber, caldre/caler, valdre/valer, jaure/jeure, nàixer/néixer, traure/treure
Ésser s’empra en registres formals i com a nom. Ser, en la resta de casos. L'AVL els tracta com a sinònims.
Compondre # Composar: Compondre música, un conjunt d’elements...:
Ha compost una òpera preciosa. Els ossos componen l’esquelet.
Composar una multa: Els composaren per traginar mercaderia robada.
REMARQUES GENERALS Verbs 2a i 3a conj. el lexema dels quals acaba en -x, -c, -s,
-g > -es en la 2a pers. sg.:– Meréixer > mereix-er > tu mereixes– Véncer > venc-er > tu vences– Cosir > cos-ir > tu cuses– Llegir > lleg-ir > tu lliges
Alguns verbs 3a conj. pura: O > U en posició tònica (1a, 2a i 3a pers. sg. i 3a pl.): bollir, cosir, collir, escopir, sortir (i compostos):
– Cosir > cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen Vestir o teixir: E > I en posició tònica (1a, 2a i 3a pers. sg. i 3a
pl.) quan es conjuguen seguint el model pur -també es poden conjugar com a incoatius-:
– Vestir > vist, vistes, vist, vestim, vestiu, visten– Teixir > tix, tixes, tix, teixim, teixiu, tixen
REMARQUES GENERALS Altres verbs que es poden conjugar com a purs i com a
incoatius: acudir(canvi semàntic), brunzir, consentir (segons alguns manuals), llegir, lluir (canvi semàntic), mentir, engolir, afegir, fregir, renyir o escopir.
– No se li acut res més (pur) / Mai acudix a hora (incoatiu).– El sol lluu (pur) / Ell lluïx una arracada (incoatiu)
Són purs: sentir, pressentir, ressentir-se, sortir
PERÒ són incoatius els derivats assentir, dissentir i assortir
Poder i voler: O > U en 1a sg. pres. indi., tot el pres. de subj. i l'imperatiu:
– Jo puc i vull– Jo puga / vulga, tu pugues / vulgues...– Pugues (tu), vulgues (tu)...
EL MODE INDICATIU
USOS:
Comporta una idea de realitat o d'objectivitat, independentment del temps en què s'utilitze.
Ara plou. L'any passat viatjàrem a Berlín. Demà anirem a la manifestació
PRESENT D’INDICATIU Usos:
Accions ocorregudes en el present: Ara estudiem els verbs en valencià Conceptes intemporals: Diferència no significa desigualtat Fets habituals: Cada dia es desdejuna amb un te amb llet Present històric: El vot femení s’instaura a l’estat l’any 1931 Fets futurs segurs: Demà vaig al metge Fets futurs després d’un si condicional: Si demà vas al concert, m’ho dius
PRESENT D’INDICATIU Usos que cal revisar:
La perífrasi ESTAR+GERUNDI implica reiteració, acció duradora i estat: Hui està fent guàrdia Estic fent el dinar
PERÒ, si l'acció referida implica un present, és incorrecte emprar la perífrasi: Després de la reclamació, ara estudien la
proposta (*estan estudiant)
Quan parlem d'això, ja sabem a què ens referim (*a què ens estem referint)
PRESENT D’INDICATIU: paradigma regular
Recordeu els models de la 3ª conj. pura i incoativa: jo dorm/jo servisc
IMPERFET D’INDICATIU USOS
Acció habitual o repetida en el passat, sense especificar la durada:
De jove llegies més, veritat? Marc d’acció més duradora que altra:Quan estava a la presó va aprendre català Valor de passat (simple o perifr.):Pocs dies després moria (va morir) Desig o cortesia:Volia prendre una infusió, per favor Confirmacions o recordatoris d’informacions ja donades:
Podria dir-me quina adreça era? Ficcions: Anit vaig somniar que viatjava a Xile
IMPERFET D’INDICATIU:particularitats
Recordeu les particularitats: Verbs acabats en –URE:
U>v: beure-bevia Desapareix la u i es posa dièresi en 1a, 2a, 3a
sg. i 3a pl. i accent en 1a i 2a pl.: plaïa, plaïes, plaïa, plaíem, plaíeu, plaïen.
U>i consonàntica: veia, véiem... Verbs 3a conj. dièresi en 1a, 2a, 3a sg. i 3a pl.
i accent en 1a i 2a pl.: produïa, produïes, produïa, produíem, produíeu, produïen.
Alguns verbs canvien la vocal del lexema: riure-rèiem; traure-treia
Verbs acabats en –DRE> perden “d” excepte en el futur, el condicional i el perirfàstic: romaníem
IMPERFET D’INDICATIU: paradigma regular
PASSAT SIMPLE I PERIFRÀSTIC
USOS Expressa accions acabades en un
període de passat. Els dos temps són sinònims i
intercanviables tot i que en alguns casos convé emprar el simple: Per evitar dobles perífrasis:
Per què no em volguéreu avisar? En títols de tot tipus:
“Així parlà Zarazustra” és de F. Nietzsche
PASSAT SIMPLE I PERIFRÀSTIC : paradigma regular
PERFET D’INDICATIU
USOS Expressa accions en un temps referencial que
encara perdura, en relació amb el present o el moment actual:
Acció acabada de realitzar: T’ho he dit fa un minut!
Acció realitzada en una unitat de temps no acabada:
Aquesta setmana he anat a córrer cada dia FORMA
Verb HAVER conjugat+PARTICIPI He, has, ha, hem, heu, han + arribat
EL MODE SUBJUNTIU
USOS: Després de verbs de voluntat, ordre o
prohibició No begueu d’eixa aigua!
Oracions que expressen judici de valor És un goig que hages vingut!
Expressa emoció, desig, possibilitat o dubte Si vinguera prompte, aniríem al teatre
Expressa obligació personal Cal que hi vages ja
Sol emprar-se en oracions subordinades (i anar precedit de QUE)
PRESENT DE SUBJUNTIU
Expressa accions que en són condició o causa d’altres –les quals s’expressen en indi. i serveixen de suport referencial- Vosaltres procureu que ho entenga bé
Indica ordre o prohibicions en negatiu: No vingues fins que acabes
Precedit de QUAN, es pot substituir pel futur: Quan vingues / vindràs li donarem el regal
PRESENT DE SUBJUNTIU: paradigma regular
Cant-ar; Tém-er; Dorm-ir; Serv-ir
IMPERFET DE SUBJUNTIU
Expressa accions hipotètiques passades, presents o futures: M’agradaria que vingueren demà
Pot emprar-se amb el condicional: Si comprares demà podríem dinar
junts
IMPERFET DE SUBJUNTIU
Si l'acció del verb principal i la del verb de l'oració subordinada són simultànies, hi ha correlació entre el perfet perifràstic d'indicatiu (en l'or.
ppal.) i l'imperfet de subjuntiu (en l'or.
subord.): Les sufragistes van demanar que els
donaren el vot també a les dones.
IMPERFET DE SUBJUNTIU : paradigma regular
PRACTIQUEU ELS VERBS EN MODE SUBJUNTIU
IMPERATIU: usos i particularitats Expressa precs, ordres, manaments,
instruccions en positiu: – Vine ací!
No té 1a sing. Es forma a partir del pres. d'indi. i de subj., tot
i que també n'hi ha alguns que es construeixen sols sobre la forma de subjuntiu.
– Dir: digues, diga, diguem, digueu, diguen– Cabre:cap,càpia/càpiga,capiem/capigue,
capieu, càpien/càpiguen Les formes en *-am i *-au no són normatives:
– Confoneu (*confongau)
IMPERATIU: usos i particularitats Verb estar pronominal, és preferible dir:
– Està-te quiet (no estigues-te quiet...)
– Estem-nos quietes– Esteu-vos preparades (no *estigueu preparades)
Teniu sense CD explícit: – Teniu!
Tingueu+CD explícit: – Tingueu açò!
La forma “vejam” s’empra en expressions de dubte, curiositat o temor:
– Vejam si poden saber-ne més La forma “dis” 2ª sing, s’empra en contextos
pronominals: – Dis-li que vinga
IMPERATIU: formació
Present indi.
IMPERATIU Present subj.
BecBeusBeu
BevemBeveuBeuen
---BeuBega
Beguem BeveuBeguen
BegaBeguesBega
BeguemBegueuBeguen
Si la 2a sg. no velaritza, la 2a pl. tampoc ho fa.
Si la 3a sg. velaritza, la 1a i 3a pl també ho fan.
IMPERATIU Present subj.
---SiguesSiga
Siguem SigueuSiguen
SigaSiguesSiga
SiguemSigueuSiguen
IMPERATIU: formació
Present indi. IMPERATIU Present subj.DicDius
DiuenDiemDieu
Diuen
---DiguesDiga
Diguem DigueuDiguen
DigaDiguesDiga
DiguemDigueuDiguen
Si la 2a sing velaritza, la resta també ho fa:
FUTUR: usos i particularitats Usos:
– Expressa un fet posterior a l'acte de parla: • Aniré demà a ta casa
– Futur històric: • L'any 1931 s'instaurarà el vot femení a
Espanya– Futur de sorpresa o contrarietat:
• Seràs borinot! Altres usos del futur:
– Per expressar condició o probabilitat en un futur:• Si puc, aniré a visitar-te (Present + Futur)
– Amb adverbis de dubte: • Potser aniré a visitar-te
– En oracions de confiança o de temor:• Espere que vindràs a visitar-me• Tem que no vindràs a visitar-me
FUTUR: usos i particularitats En oracions subordinades referides al futur, i introduïdes
per QUAN, AIXÍ QUE, A PENES... el verb pot anar en futur o en present de subjuntiu:
• Així que arribaràs, telefona'm • Així que arribes, telefona'm
És preferible evitar: – El fut. de suposició o probabilitat. Utilitzeu la
perífrasi de probabilitat DEURE+INF.• Deuen ser les sis (*Seran les sis)
– El fut. per expressar obligació. Utilitzeu perífrasis d'obligació HAVER DE + INF.; CALDRE+INF., etc.• Demà han de revisar la normativa (*Demà
revisaran la normativa)
FUTUR: forma Infinitiu + desinències de futur:
1a conjugació 2a conjugació 3a conjugacióPortar Témer / Batre Dormir / Eixir
-é -às -à
-arem -areu -aran
CONDICIONAL: usos i particularitats Condicional simple:
menjaria, batries, dormiria, patiria...
VERB EN INFINITIU + -ia -íem -ies -íeu
-ia -ien
Condicional compost: hauria menjat, hauries batut, hauria dormit,
hauríem patit...
VERB HAVER EN CONDI. + PARTI. VERB PPAL.
CONDICIONAL: usos i particularitats
Usos:– Expressa posterioritat en contextos de passat:
Ahir digué que vindria– Expressa una condició, suposició o irrealitat:
Aniria si poguera ... – Expressa atenuació, mostra que un fet està poc
comprovat: Segons alguns rumors, el president estaria decidit a no presentar-se a la investidura
– Expressa cortesia: Voldria ajudar-me, per favor? És preferible evitar el condicional per expressar la
probabilitat en el passat. Utilitzeu perífrasis de probabilitat com DEURE + INF.
– Ahir devien arribar a les sis (*Ahir arribarien a les sis)
CONDICIONAL: oracions Oracions de condicional amb condicional:
Pròtasi + Apòdosiexpressa la condició + fet que es veu condicionat (en condicional)
Pretèrit imperfet subj. + CondicionalSi ho explicares millor, ho entendrien
Pret. plusquamperfet subj. + Condicional compostSi ho hagueres explicat millor, ho haurien entés
Altres casos:Imperfet indi. + Condicional
(REGISTRE FORMAL)
Si ho explicaves millor, ho entendrienPret. Plusq. subj. + Pret. Plusq. Subj.
(CAL EVITAR-LO, és un calc del castellà tot i que s'accepta)
Si ho hagueres explicat millor, ho hagueren entés