Objectius

• Estudiar l’estructura del cabell.

• Estudiar els tints des d’un punt de vista químic.

• Estudiar els diferents tints que s’han emprat al llarg de la història.

• Elaborar tints vegetals, metàl·lics i sintètics i aplicar-los a cabell natural.

• Comparar els diferents tints elaborats.

Capes del cabell

El color natural

• Hi ha tres tipus de melanina:– Eumelanina– Feomelanina– Tricocrom

Grànuls de melanina petits i escassos

Grànuls de melanina grossos i abundants

Escala de tons

• L’altura de tons (AT) és una classificació dels tons del cabell que va del negre al ros platí, ordenats de l’1 al 10.

Escala de reflexos

• Els reflexos serveixen per aportar lluminositat als colors i personalitzar-los.

• Es classifiquen de l’1 al 7 i són els següents:

ClassificacióTints de cabell

Vegetals Metàl·lics Sintètics

Tints vegetals

Tints vegetals

Pigments

Extrets de plantes

Es dipositen

En la cutícula

Formant una pel·lícula

S’apliquen amb cataplasmes

Barrejant la pols amb aigua calenta

Tints metàl·lics

Tints metàl·lics

Són sals metàl·liques

Sulfúrics

Per reducció

Reaccionen amb

La queratina

De la cutícula

Mordents reductors

Tints vegeto-metàl·lics

• Són una barreja entre els vegetals i els metàl·lics.

• El més utilitzat és la henna composta.

• La seva toxicitat encara és alta, i per això no s’utilitzen.

Tints sintètics

• A la segona meitat del segle XIX es van descobrir molècules amb efectes colo-rants.

• Es classifiquen en:

–Temporals

–Semitemporals

–Permanents

Tints temporals

• Duren un rentat o set dies.

• El colorant es diposita sobre la fibra capil·lar i queda atrapat entre les escames de la cutícula.

• No fan malbé el cabell.

• No cobreixen les canes i no

decoloren el cabell.

Tints semitemporals

• Duren entre 5 i 10 rentats.

• Les molècules tenen menor pes molecular i això fa que puguin penetrar en el còrtex.

• La seva duració depèn de

l’estat del cabell.

Tints permanents (oxidació)

• Són instantanis.

• Poden aclarir entre 2 i 3 tons.

• Cobreixen perfectament les canes.

• Duració indefinida.

• Només tenyeixen la tija.

Mecanisme d’acció

Decoloració

• Procés pel qual s’elimina total o parcialment el color natural del cabell.

• Quan el to que es busca és tres tons més clar que el natural, és necessari fer una decoloració.

Components actius

• Oxidant

– Aigua oxigenada

• Accelerador

– Amoníac

• Productes d’adició

– Espessidors, estabilitzants,

condicionadors...

Mecanisme d’acció

• La melanina es descompon per l’oxidació.

• Els pigments granulosos es converteixen

en difusos, i els difusos es converteixen en

grànuls sense pigment.

Evolució dels tints

• Des de les primeres cultures que van poblar la Terra ja existia un important interès per la perruqueria i l’estètica.

• Diversos aspectes de la vida socioeconòmica, religiosa i cultural d’una època tenen el seu reflex en alguns pentinats determinats.

Egipcis

• Els egipcis van desenvolupar i difondre la perruqueria.

• Utilitzaven fulles de henna per tenyir ungles i cabells.

• Els cabells negres, però, eren perruques.

• Pels cabells grisos utilitzaven una fórmula a base de bullir sang de vaca amb oli.

Grecs

• Es tenyien el cabell de ros.

• Utilitzaven una fórmula a base de blanc de cerussa i vermelló.

• També utilitzaven la henna.

Romans

• Les esclaves gales van introduir un nou procés de decoloració.

• Fórmula a base de cendres de fusta de faig i sèu de cabra.

• Enfosquien les pestanyes amb el sutge d’ous de formigues que cremaven prèviament.

Edat mitjana

• L’Arcipreste de Hita, al Libro de buen amor va escriure: “Busca muger de talla, de cabeça pequeña, cabellos amariellos, non sean de alheña”.

• Es van inventar pólvores i cremes per tal de decolorar o tenyir el cabell.

Renaixement

• Des de Venècia va venir una nova tècnica de decoloració.

• Es decoloraven els cabells impregnant-los d’una solució de sosa càustica.

Barroc

• A part d’utilitzar perruques, també es tenyien el cabell.

• Tints obtinguts per maceració i cocció de plantes com el ruibarbre, la molsa, la nou d’agalla, l’escorça de bedoll i altres plantes.

• La decoloració del cabell es feia segons el mètode venecià.

Segle XIX

• L’any 1860 van començar a utilitzar l’aigua oxigenada per decolorar el cabell.

• Era coneguda com l’aigua daurada de la font de la joventut.

• També van començar a utilitzar l’aigua de Grècia, que era una solució de nitrat de plata.

• L’any 1863 Haussmann va sintetitzar el colorant p-fenilendiamina.

Segle XX

• Els tints van evolucionar ràpidament.

• L’adició d’alcohols i de l’amoníac va augmentar l’eficàcia del producte.

Segle XXI

• Avui dia, no hi ha límit en els tons que desitgem.

• La coloració capil·lar està en constant desenvolupa-ment per oferir productes innovadors, però que al mateix temps protegeixin al cabell.

Elaboració de tints

Elaboració de tints

Conclusions