COM DESENVOLUPAR

LA MILLOR VERSIÓ

DELS NOSTRES FILLS?

Xerrada a càrrec d’Eva Juncosa (psicòloga i coach)

22-1-14

“La vida d’un nen és com un tros de

paper en el que totes les persones

que passen hi deixen un senyal”.

Proverbi xinès

1. La clau de pas: L’AUTOESTIMA

Com que l’autoestima fa referència a la nostra persona, a la nostra manera de ser i a la nostra vàlua, afecta a la nostra manera d’estar, actuar i relacionar-nos.

“Un comportament positiu és la conseqüència d’una autoestima positiva”.

És important ajudar-los a desenvolupar una autoestima realista i positiva, que ens permeti descobrir tant els recursos personals dels fills com les seves mancances (per acceptar-les i superar-les).

El nostre repte és doncs..... Que els nostres fills tinguin un respecte sòlid per ells mateixos fonamentat en dues conviccions:

1.“Soc digne que m’estimin” (“Importo i tinc valor”)2. “Soc valuós” (“Tinc alguna cosa per oferir als altres”).

2) Expectatives i etiquetes.

El nen es va formant una idea de qui és mitjançant les reaccions dels altres cap a ell i les pròpies comparacions. Les nostres reaccions són fruitde les nostres expectatives. Les nostres expectatives esdevenen l’instrument de mesura dels nostres fills.

Si el que fa el nen coincideix amb les nostres expectatives, les reaccions que el nen rep són positives i se sentirà be.

- Si el que fa el nen no coincideix, les reaccions que rep són negatives i sentirà dolor, ràbia i rebuig cap a ell mateix.

Les etiquetesSón fruit de les nostres expectatives, interessos i valors. Sempre limiten. Quan posem una etiqueta, ja no ens relacionem amb els nostre fill sinó amb l’etiqueta i ell es comporta ajustant-se a les expectatives de l’etiqueta.

Les etiquetes ens incapaciten per:

- Veure petits o grans canvis.

- Reconèixer els petits esforços.

- Trobar oportunitats en les que ell es pugui

veure d’una altra manera i pugui modificar la

imatge de si mateix.

3) Caixa d’eines per desenvolupar el potencial.

Ser Pigmalió positiu

Qui era Pigmalió? La mitologia grega explica que el rei Pigmalió va esculpir una estàtua femenina i li va agradar tant l’obra que va voler que es convertís en un ésser real. El desig va ser tan fort que va demanar ajuda a Afrodita i així va néixer Galatea.

El que els pares , educadors, esperem dels nens tendeix a complir-se...

-Esperem el millor, establint un ambient positiu i d’estímul compartint les expectatives positives.

- Estiguem atents als senyals no verbals per ser congruents.

Com són les meves ulleres?

“D’ on no n’hi ha, no en pot rajar”. “Tot nen és una font de recursos inesgotable”.

“De tots les opcions que té un fill en un moment donat sempre escull la millor”.

“Si un fill es porta malament ésperquè és dolent o ens vol fer la guitza”.

“Equivocar-se és horrorós”. “No hi ha fracassos, hi ha resultats”.

“No hi ha res a fer”. “Si el que fas no funciona, fes alguna cosa diferent”.

1. Siguem conscients del gran poder de les expectatives. 2. Revisem les expectatives que tenim (qui diu que ha de ser així?). 3. Ajustem les expectatives als fets, a l’observació atenta dels nostres fills i a la sensibilitat del moment en el que viu. 4. Revisem-les constantment.

Caixa d’eines: DECÀLEG

5. Siguem generosos en compartir el reconeixement de les fortaleses. 6. Establim una relació tendra amb els defectes”.

“L’acceptació és el nucli de la transformació”.

7. No compartim etiquetes, diguem els fetsi centrem-nos en allò que volem.

Etiquetes :

“Ets molt negatiu!!”

“Tens mal caràcter!!”

Fets:

“Quan t’enfades et fixes en allò que no surt bé.

“En certes situacions contestes malament (crides, insultes...).

8. Busquem exemples on se n’hagi sortit. 9. Donem-li oportunitats per l’èxit. 10. Quan tirem la tovallola?

Assumim la pròpia responsabilitat. “Em costa sortir airós/a de situacions com aquesta”.

Demanem ajuda.

Aconseguim un canvi de perspectiva (passeig, esport, música, cinema, etc.).

Acceptem que som ser humans, fal·libles i vulnerables.

“No hem de pensar només en el món que

deixem als nostres fills, sinó en els nens

que deixem en el nostre món.”

Jorge Semprún