11 UNITAT 1 1 . C o m e n c e m l ’ e s c o l a Aquesta primera unitat, partint d’una realitat molt propera a l’alumnat com són les vacances, l’inici de curs, la classe o els amics, pretén establir un primer contacte amb el llibre de Religió i amb la classe de Religió. És una gran ocasió que tenim a l’escola per conèixer-nos els uns als altres, tot i que ja ho hàgim fet en altres àrees de coneixement. Som amics i amigues. El desenvolupament de la unitat contribueix a l’apropament de l’alumnat als continguts relacionats amb l’àrea de Religió, partint d’un context que té un sentit per als nois i les noies, les vacances i els amics, i al mateix temps per al coneixement que es pretén desenvolupar. En aquesta unitat no es pretén assolir cap dels objectius de l’etapa propis de l’àrea, ja que la finalitat d’aquesta primera unitat és apropar els nens i les nenes a la Religió i als valors, actituds i normes que la conformen, partint d’una realitat quotidiana propera, perquè més endavant puguin començar a aplicar-los a les diferents situacions de la vida. Aquesta unitat, a més dels continguts propis de la matèria, afavoreix el desenvolupament de les compe- tències bàsiques que sustenten la realització personal, la inclusió social i la ciutadania activa: la competència en comunicació lingüística, la social i cívica, la d’aprendre a aprendre, la d’autonomia i iniciativa personal i la de coneixement i interacció amb el món físic. La proposta d’activitats i de reflexions d’aquesta unitat permetrà, des d’aquesta àrea, aprofundir en el valor de l’agraïment com a ensenyament transversal del currículum de l’etapa. En aquesta Guia d’aula hi trobareu, a més de les activitats que conté el llibre de l’alumne, activitats com- plementàries que serviran per aprofundir, reforçar o consolidar aspectes treballats en el llibre de l’alumne.
Transcript
11UNITAT 1
1. Comencem l’escola
Aquesta primera unitat, partint d’una realitat molt propera a l’alumnat com són les vacances, l’inici de curs, la classe o els amics, pretén establir un primer contacte amb el llibre de Religió i amb la classe de Religió. És una gran ocasió que tenim a l’escola per conèixer-nos els uns als altres, tot i que ja ho hàgim fet en altres àrees de coneixement. Som amics i amigues.
El desenvolupament de la unitat contribueix a l’apropament de l’alumnat als continguts relacionats amb l’àrea de Religió, partint d’un context que té un sentit per als nois i les noies, les vacances i els amics, i al mateix temps per al coneixement que es pretén desenvolupar. En aquesta unitat no es pretén assolir cap dels objectius de l’etapa propis de l’àrea, ja que la finalitat d’aquesta primera unitat és apropar els nens i les nenes a la Religió i als valors, actituds i normes que la conformen, partint d’una realitat quotidiana propera, perquè més endavant puguin començar a aplicar-los a les diferents situacions de la vida.
Aquesta unitat, a més dels continguts propis de la matèria, afavoreix el desenvolupament de les compe-tències bàsiques que sustenten la realització personal, la inclusió social i la ciutadania activa: la competència en comunicació lingüística, la social i cívica, la d’aprendre a aprendre, la d’autonomia i iniciativa personal i la de coneixement i interacció amb el món físic.
La proposta d’activitats i de reflexions d’aquesta unitat permetrà, des d’aquesta àrea, aprofundir en el valor de l’agraïment com a ensenyament transversal del currículum de l’etapa.
En aquesta Guia d’aula hi trobareu, a més de les activitats que conté el llibre de l’alumne, activitats com-plementàries que serviran per aprofundir, reforçar o consolidar aspectes treballats en el llibre de l’alumne.
12 PROGRAMACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA 1
OB
JEC
TIU
S D
’APR
ENEN
TATG
ECO
MPE
TÈN
CIES
BÀ
SIQ
UES
CRIT
ERIS
D’A
VALU
ACI
Ó1
23
45
67
8
Valo
rar i
des
cobr
ir en
la v
ida
diàr
ia d
e le
s per
sone
s l’a
mor
de
Déu
.X
XX
XSa
ber i
dent
ifica
r l’a
mor
en
acci
ons q
ue fe
m a
mb
els p
ares
o a
mb
els a
mic
s.
Obs
erva
r i v
alor
ar la
bel
lesa
de
la n
atur
a.X
XX
XX
Iden
tific
ar d
ifere
nts p
aisa
tges
i ad
onar
-se
de la
seva
bel
lesa
.
Reco
nèix
er a
ctitu
ds i
norm
es q
ue c
onfo
rmen
el v
alor
de
ser
crist
ià, i
apl
icar
-les a
les d
ifere
nts s
ituac
ions
de
la v
ida.
XX
X
Sabe
r apl
icar
els
Man
amen
ts d
e la
Lle
i de
Déu
a la
vid
a qu
otid
iana
: don
ar le
s grà
cies
.
Sabe
r apl
icar
els
Man
amen
ts d
e la
Lle
i de
Déu
a la
vid
a qu
otid
iana
: res
pect
ar e
ls tr
ets p
ropi
s del
s com
pany
s i le
s co
mpa
nyes
de
clas
se.
Valo
rar l
es p
erso
nes q
ue e
nvol
ten
l’alu
mne
.X
X
Sabe
r ide
ntifi
car e
ls no
us a
mic
s i a
mig
ues.
Reco
nèix
er le
s act
ivita
ts q
ue e
s pod
en fe
r am
b el
s am
ics.
Adon
ar-s
e de
la n
eces
sitat
de
teni
r am
ics i
am
igue
s.
Valo
rar l
es d
ifere
nts a
ctiv
itats
que
l’al
umne
fa a
la c
lass
e de
Re
ligió
.X
XX
Dur
a te
rme
les d
ifere
nts a
ctiv
itats
que
es f
an a
cla
sse:
obs
erva
r im
atge
s, pa
rlar,
esco
ltar,
ress
egui
r, es
criu
re.
Part
icip
ar e
n el
dià
leg
que
es p
ropo
sa a
l’au
la, a
par
tir d
e la
pr
òpia
exp
eriè
ncia
.X
XX
X
Part
icip
ar a
ctiv
amen
t en
les c
onve
rses
que
es p
ropo
sen
sobr
e le
s va
canc
es i
sobr
e el
s am
ics i
les a
mig
ues.
Resp
ecta
r les
opi
nion
s i e
ls co
men
taris
del
s com
pany
s i le
s co
mpa
nyes
.
13PROGRAMACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA 1
CON
TIN
GU
TS
– Re
cone
ixem
ent d
e le
s prò
pies
afic
ions
i pe
nsam
ents
.–
Obs
erva
ció
i ref
lexi
ó a
part
ir d’
imat
ges.
– Pa
rtic
ipac
ió e
n el
dià
leg.
– Id
entif
icac
ió d
els n
ous a
mic
s i a
mig
ues.
– Pe
rtin
ença
a u
n gr
up: l
a fa
míli
a, la
cla
sse.
– L’a
mor
i l’e
stim
a pe
r l’en
torn
imm
edia
t: fa
míli
a i a
mic
s.–
Els M
anam
ents
i la
con
vivè
ncia
a c
asa
i a l’e
scol
a.–
La c
onfia
nça
en la
fam
ília
i en
els c
ompa
nys i
com
pany
es.
– La
cla
sse
de R
elig
ió.
– El
s ele
men
ts d
e la
nat
ura.
– L’a
dmira
ció
de la
bel
lesa
de
la n
atur
a.
Els
co
nti
ng
uts
de
la
un
ita
t te
ne
n e
n c
om
pte
le
s q
ua
tre
gra
ns
dim
en
sio
ns
seg
üe
nts
: d
ime
nsi
ó c
ult
ura
l i
his
tòri
ca,
dim
en
sió
hu
ma
nit
zad
ora
, d
ime
nsi
ó e
tico
mo
ral
i d
ime
nsi
ó e
pis
tem
olò
gic
a.
CONTINGUTS
7UNITAT 1
1. Comencem l'escola
1 Cπµpleta:
El pare –es –diu –i la mare –es –diu .
Els –dπfi –germans s†÷ la –i l’ .SÓN ELS NOSTRES AMICS.
ORIOL
ANNA
MANEL
MAR
PUÇA
M A N E L
M A R
O R I O L
A N N A
15UNITAT 1
• Amb aquesta pàgina iniciem el llibre de Religió. Pretén presentar dos germans, la Mar i l’Oriol, que seran, al llarg del llibre, els encarregats d’anar oferint, recordant o introduint alguns dels continguts que treballarem. Creiem que els nens i les nenes s’identificaran fàcilment amb ells, ja que les situa-cions i el llenguatge que fan per expressar el que pensen és sempre molt proper al nostre alumnat.
• Iniciarem la pàgina llegint el títol de la unitat. Demanarem als nens i a les nenes que intentin imaginar, a partir de la lectura, quin creuen que serà el contingut que trobarem a les pàgines següents.
• A partir de l’observació de la imatge, els demanarem que s’imaginin qui són els quatre personatges que hi ha dibuixats. Volem que es fixin també en la relació que hi ha entre els quatre membres de la família: estan abraçats, agafats de la mà, estan contents…
1 • Completar les frases copiant els noms dels personatges de la família.
• El mestre o la mestra ha d’iniciar una conversa que permeti identificar cada un d’aquests perso-natges. Cal presentar-los, especialment l’Oriol i la Mar, que estaran molt presents en el llibre. S’haurien de convertir en «amics» dels nens i nenes de la classe. Per tant, caldria fer-los parar atenció en aquesta paraula: amics.
• Durant la conversa es podrien exposar els trets característics de cada un dels membres de la fa-mília.
Desenvolupament de les activitats
• Observació i reflexió a partir d’imatges.
• Participació en el diàleg.• Identificació dels nous amics
i amigues.• Pertinença a un grup: la família.
• A partir de la lectura del títol de la unitat per part del mestre o d’un alumne, formular hipòtesis sobre el tema del qual creuen que parla-rà aquesta unitat.
• Escriure una frase, o completar la de l’activitat, amb el nom de la mas-cota.
• Parlar de la família de cada infant i de quins membres la formen.
• Elaborar una fitxa igual que la de l’activitat, però amb els noms de la família pròpia.
Activitats complementàries
16
CONTINGUTS
8 UNITAT 1
2 On has –anat –de √acances? Assenyala la –imatge –i –escriu –el nπµ.
PLATJA MUNTANYA
CÀMPING POBLE O CIUTAT
Activitat oberta.
• Si volem que l’activitat sigui més vivencial, podem demanar als nens i a les nenes que portin fotografies que hagin fet durant les vacances.
• Verbalitzar quines coses els agra-den més de cada tipus de paisat-ge i quines menys.
• Dibuixar com seria el lloc ideal on els agradaria anar a passar les va-cances i també amb qui els agra-daria anar-hi.
Activitats complementàries
• Acabem d’iniciar el nou curs i, per tant, acabem de tornar de vacances. Habitualment, quan pensem en les vacances, el nostre record és positiu, i ens provoca sentiments d’alegria, de calma, de fer coses que ens agraden…
• Volem ajudar els nostres alumnes a reconèixer tots aquests sentiments. I, a la vegada, volem també, amb aquesta activitat, introduir un aspecte molt important i que s’anirà repetint al llarg de tot el llibre: afavorir el respecte per les opinions de la resta de nens i nenes de la classe.
2 • Identificar i assenyalar amb una creu la imatge que representa el lloc on els nens i les nenes han anat durant les vacances.
• Cal iniciar l’activitat amb una conversa, en la qual caldrà no solament anar identificant els ele-ments dels diferents paisatges, observar què tenen en comú i què els fa diferents, sinó que, a més, caldrà guiar el diàleg perquè els alumnes puguin manifestar quins records positius els evoca el fet de veure cada una de les imatges i en quines coses boniques els fa pensar.
• Podem trobar-nos amb nens i nenes que escullin més d’una opció, sempre que ho puguin expli-car i justificar.
• En la conversa també se’ls pot demanar que expliquin amb qui hi van anar.
• Finalment els direm que escriguin el nom del lloc.
Desenvolupament de les activitats
UNITAT 1
• Observació i reflexió a partir d’imatges.
• Participació en el diàleg.• Els elements de la natura: diferents
3 I –a tu, –què t’–agrada fer? D–i∫uixa-hπ –i –escriu-hπ:
M’AGRADA BANYAR-ME A
LA PISCINA!M’AGRADA JUGARAMB AMICS NOUS!
M’AGRADA
Activitat oberta.
• Reconeixement de les pròpies aficions.• Identificació dels nous amics
i amigues.
• Classificar les activitats que han escollit els nens i les nenes a partir d’un criteri donat; per exemple, si les fan sols o en grup, si les fan a l’aire lliure o en un espai tancat…
• Encetar una conversa sobre les co-ses que els agrada fer en diferents moments: quan estan en família, quan estan amb els amics, quan estan sols…
Activitats complementàries
• La lectura del contingut de les bafarades dels dos germans, en les quals ens expliquen què els agrada fer, ens permetrà de nou que els nens i les nenes puguin explicar la seva pròpia realitat i reflexionar-hi. Volem que aprenguin també a valorar el que ells fan, el que a ells els agrada fer, el que ells pensen o senten… encara que no sigui el mateix que fan la resta de companys de la classe.
• Cal fer-los adonar del fet que l’Oriol prefereix l’activitat en grup, mentre que la Mar es decanta per una activitat individual. Els podem demanar amb quin dels dos germans s’identifiquen més i per què. Cal afavorir la conversa espontània, permetent que els nens i les nenes puguin explicar el que els sugge-reix el diàleg entre els dos germans.
3 • Pensar, dibuixar i escriure què és el que els agrada fer a cada un.
• Aquesta activitat està pensada per fer-la individualment. Cal deixar un temps perquè els nens i les nenes pensin què volen dibuixar. Si ho creieu convenient, podeu demanar als nens que conversin abans sobre quines són les coses que els agrada fer. Tanmateix, per tal de no condicionar cap alumne i «obligar-los» a pensar, seria interessant no fer la conversa abans de resoldre l’activitat.
• Un cop finalitzada l’activitat, cada alumne hauria de compartir el que ha fet amb la resta de com-panys i companyes de la classe. Seria important que també poguessin explicar el perquè de la seva tria.
Desenvolupament de les activitats
17UNITAT 1
18
• Establir una conversa a partir de la pregunta següent: A part de do-nar les gràcies als pares, a qui més les hem de donar? Per què ho hem de fer?
• Fer el recompte de quantes vega-des diem gràcies en un dia.
• Elaborar un rètol amb la paraula gràcies i deixar-lo penjat a la classe en un lloc visible com a recordatori.
Activitats complementàries
CONTINGUTS
10 UNITAT 1
L’O–riπ˜ –i la M–ar –dπ÷en –les –gràcies –als seus pares per les √acances.
• Participació en el diàleg.• L’amor i l’estima per l’entorn immediat:
la família.• Els Manaments i la convivència a casa:
donar gràcies.• Confiança en la família.
• Iniciem el treball d’un gran valor transversal: la gratitud. Partint del que fan l’Oriol i la Mar, demanarem als nostres alumnes que també ho facin ells. D’aquesta manera els estem ajudant a aplicar-ho de forma contextualitzada, al seu entorn més proper: la família.
4 • Resseguir la paraula gràcies.
• Abans de fer l’activitat, preguntar als nens i a les nenes per què creuen que l’Oriol i la Mar han do-nat gràcies als seus pares. Fer-los adonar de la importància d’aquesta paraula. Fer-los reflexionar sobre com se senten quan la gent els dóna les gràcies a ells, i sobre com es deuen sentir els altres quan són ells els qui els donen les gràcies. Reflexionar també sobre si els costa dir aquesta paraula.
5 • Escriure una llista de coses per les quals poden donar gràcies als pares.
• Partint d’una conversa inicial, anar configurant una llista entre tots, a la pissarra. Seria interessant que la reflexió inclogués diferents àmbits: des de coses materials (per exemple, anar al parc en sortir de l’escola), fins a coses afectives (per exemple, rebre un petó abans d’anar a dormir).
• Fer-los adonar que, per motius diferents (salut, pobresa, guerres…), no tots els nens i nenes po-den gaudir de les mateixes coses que ells.
• Demanar als infants que escullin, de la llista de la pissarra, les coses amb les quals s’identifiquen més i que les copiïn en el llibre.
Desenvolupament de les activitats
19UNITAT 1
• Fer-se una fotografia tots junts i pen jar-la a la classe sota el títol següent: «Tots nosaltres som la classe de…».
• Es poden suggerir activitats lúdi-ques a propòsit de fer adonar els alumnes de la presència, la diversi-tat i els noms dels companys o les companyes. Per exemple: «Ende-vineu el nom d’un amic o amiga en qui ara estigueu pensat. I pen-seu en una qualitat o una cosa bona que té».
Activitats complementàries
• Observació i reflexió a partir d’imatges.
• Participació en el diàleg.• Identificació dels nous amics
i amigues.• Pertinença a un grup: la classe.
CONTINGUTS
• En el llibre de Religió, entra en acció una altra persona molt important: la mestra, que es diu Gemma. A partir de l’escena, establir un diàleg identificant els elements comuns i els elements diferents res-pecte de la pròpia classe.
• En el diàleg els podem demanar que expliquin quines coses creuen que l’Oriol i la Mar i la resta de nens i nenes de la seva classe esperen de la seva mestra: com volen que sigui, quines coses volen que faci, com volen que els expliqui les coses… Val la pena escoltar-los atentament per adonar-nos i comprovar què esperen de nosaltres!
• A continuació, ho podem preguntar a l’inrevés: Com li agradaria a la Gemma que es comportessin els nens i les nenes de la seva classe? Quines coses voldria que fessin?… Seria interessant que nosaltres, com a mestres, els féssim saber també la nostra opinió, per donar encara més força i realisme als valors i a la manera de fer que considerem correcta tant dels mestres com dels nens i de les nenes.
6 • Completar el text. Segurament, ja saben quants nens i quantes nenes hi ha a la classe. Tanmateix, se’ls demana que els comptin separant els nens de les nenes.
• També se’ls demana que escriguin el nom de tots els mestres que tenen. Abans, caldria recor-dar-ho oralment. El mestre o la mestra podria escriure els noms a la pissarra i facilitar així que els infants els escriguessin correctament.
• Reflexionar per fer-los adonar que tots ells (nens, nenes i mestres) formen un grup (la classe) i que tots són importants, únics i imprescindibles.
Desenvolupament de les activitats
11UNITAT 1
La nostra classe
6 Cπµpleta:
A la nπfitra –classe sπµ nens –i nenes. I –els nπfitres mestres –es –diuen
BON DIA! EM DIC GEMMA.
Activitat oberta.
20 UNITAT 1
• Amb fotografies mida carnet, fer una composició amb les cares dels amics i amigues. Dibuixar el cos de cada un i representar-los tots junts fent una activitat que els agradi.
Activitats complementàries
• L’amor i l’estima per l’entorn immediat: amics.
CONTINGUTS
• Introduïm unes noves persones importants en la vida dels nens i de les nenes: els seus amics i ami-gues.
• El fet de llegir la pregunta que inicia la pàgina facilitarà que espontàniament expliquin qui són els seus amics.
7 • Resseguir les paraules en gris de la frase.
• Fer-los adonar que tenim molts amics i moltes amigues en diferents entorns (al parc, a l’equip de bàsquet, al lloc on passen les vacances…), però que també en tenim a la nostra classe.
• Cal fer-los adonar que tots poden i han de ser amics i amigues. Probablement algun nen o alguna nena podrà verbalitzar que ella no és amiga de tothom. Si això es produeix en la conversa, cal aprofitar aquest fet per explicar què vol dir ser amics o amigues d’algú: quines coses ens agraden dels nostres amics i quines no. També podem dir que cal respectar i estimar tothom, encara que no sempre juguem amb tots.
8 • Completar la frase escrivint els noms dels seus amics i amigues.
• Caldria compartir-ho amb la resta de companys i assegurar-nos, abans de demanar-los-ho, que el nom de tots els nens i les nenes estigui escrit en algun full d’algun company o companya.
Desenvolupament de les activitats
12 UNITAT 1
8 Cπµpleta:
Els meus –amics –i –amigues –es –diuen
Q–ui s†÷ –els meus –amics –i les meves –amigues?
7 R–essegueix:A la –classe tenim MOLTS –amics –i MOLTES –amigues.
MOLTS
MOLTES
Activitat oberta.
21UNITAT 1
• Escriure paraules que els suggerei-xi l’observació d’aquesta situació (content, compartir, grup…).
• Escriure un propòsit individual per intentar ser més amic dels nens i nenes de la classe (per exemple, passar més la pilota quan jugo a futbol; deixar la goma d’esborrar quan me la demanin…).
Activitats complementàries
• Observació i reflexió a partir d’imatges.
• Participació en el diàleg.• L’amor i l’estima per l’entorn immediat:
amics.• Els Manaments i la convivència
a l’escola: no deixar ningú sol.• Confiança en els companys
i companyes.
CONTINGUTS
• Presentar la història explicada en tres vinyetes. Demanar als nens i a les nenes que primer observin les imatges individualment. Després, tots junts anirem descrivint el que passa en cada una de les se-qüències. Aprofitar l’ocasió per treballar l’expressió oral i la descripció, fent que els nens i les nenes descriguin el que veuen i que ho facin seguint l’ordre del que hi ha representat en cada una de les vinyetes.
• Es pretén que els infants s’adonin de la bona acció que fa la nena quan convida el nen que està sol a participar en el joc. Fer-los adonar de com se senten tant els nens que juguen com el que no juga. Intentar traslladar aquesta situació inventada al seu context habitual: En quines altres situacions no volem que ningú es quedi sol?
• En la conversa que es generarà a partir de l’observació de la història, els podem demanar que expli-quin situacions quotidianes que els recordin la que acabem de treballar. Si fem servir situacions reals i properes a ells, els facilitarem la comprensió dels valors que volem treballar: no deixar sol ningú, compartir…
9 • Resseguir les paraules en gris i pensar, entre tots, si aquesta frase valdria o no com a títol per a aquesta història.
• Reflexionar sobre si aquesta frase també ens la podem fer nostra, com a lema de la nostra classe.
Desenvolupament de les activitats
13UNITAT 1
Q–uè passa –en –aquesta hist¬◊ia?
9 R–essegueix:TOTS √π˜em ser més AMICS. TOTS AMICS
22 UNITAT 1
• Registrar, per exemple, quantes activitats fem al llarg d’un dia amb els amics i quantes en fem sols.
Activitats complementàries
• Observació i reflexió a partir d’imatges.
• Participació en el diàleg.• L’amor i l’estima per l’entorn immediat:
amics.• Els Manaments i la convivència
a l’escola: fer coses junts.• Confiança en els companys
i companyes.
CONTINGUTS
• A partir de la lectura de la pregunta amb què presentem aquesta pàgina, cal deixar un espai de temps perquè di-guin espontàniament quines activitats fan amb els seus amics i amigues. I alhora les que els agrada més de fer.
10 • Assenyalar, entre les activitats representades amb imatges, les que es fan amb els amics i les amigues.
• Abans de fer l’activitat, descriure oralment les dife-rents situacions. Identificar aquelles que fan cada un dels nens i nenes de la classe. Possiblement durant la conversa s’adonaran que la majoria d’activitats es po-den fer tant individualment com en grup.
• Valorar quins avantatges i inconvenients té fer-les sol o fer-les amb els amics.
• En la conversa posterior a la realització de l’activitat, els podem demanar com es senten quan realitzen una activitat en grup.
Desenvolupament de les activitats
14 UNITAT 1
Q–uines –cπfies fem –am∫ –els –amics?
10 Assenyala les –acti√itats –que fem –am∫ –els –amics –i les –amigues.
✗
✗ ✗
✗
Notes
23UNITAT 1
• Mirar algun vídeo a Internet de com s’aixequen els castells, en el qual es vegin tots els membres de la colla castellera que hi interve-nen.
Activitats complementàries
• Observació i reflexió a partir d’imatges.
• Participació en el diàleg.• Els Manaments i la convivència
a l’escola: fer coses junts.• Confiança en els companys
i companyes.
CONTINGUTS
• A partir de la reflexió anterior de fer activitats amb els amics i les amigues, volem fer adonar els alum-nes que, quan fem coses plegats, el resultat és millor.
11 • Observar la imatge.
• Segurament, tots els nens i nenes han vist castells alguna vegada i, per tant, la imatge els serà molt familiar. L’objectiu d’aquesta activitat és fer-los adonar de la importància que tenen tots els qui participen a l’hora de fer un castell: el cap de colla, la pinya, l’enxaneta, els grallers… En un castell tothom és important i tothom és necessari.
• També és important que s’adonin que, abans de començar a fer un castell, tothom té molt clar l’objectiu i que el repte és de tots, però que cada persona ha de saber quin és el seu paper en el conjunt.
• Un element important és destacar que tots els membres de la colla castellera confien en cada un dels castellers, perquè saben que s’esforçaran al màxim per intentar aixecar el castell.
12 • Resseguir les paraules en gris de la frase.
• Fer-los adonar que, igual que els castellers, si fan les coses junts, la classe, la seva classe, serà millor.
• Reflexionar sobre què hem de fer perquè els companys puguin confiar en nosaltres: Com els po-dem demostrar que ens esforçarem al màxim perquè la classe funcioni millor?
Desenvolupament de les activitats
15UNITAT 1
11 M–ira la –imatge –i pensa: –què necessitem per pπder fer –un –castell?
12 R–essegueix:Entre TOTS farem les COSES millπ◊. TOTS COSES
24 UNITAT 1
• Iniciar una conversa en la qual els infants expressin quina de les acti-vitats representades els agrada més de fer a ells i que expliquin el perquè.
• Fer el joc dels «mims». Expressem en gestos alguna de les activitats que farem a l’escola o a la classe de Religió (pensar, escriure, llegir, pintar, estar atents). O alguna altra que no farem, perquè no és el seu lloc (córrer a la classe, plorar, etc.). Podem posar alguna activitat més subtil: «Admirar-se, resar, fer les paus».
Activitats complementàries
• Observació i reflexió a partir d’imatges.
• Participació en el diàleg.• Els Manaments i la convivència
a l’escola: fer coses junts.
CONTINGUTS
• Ja hem estat parlant amb els nens i les nenes de quines activitats fan amb els seus amics. Ara fem un pas endavant i volem que reflexionin sobre les activitats que poden fer amb els amics i les amigues a l’escola.
13 • Enganxar els adhesius per completar les imatges.
• Observar i descriure les diferents situacions que hi ha dibuixades i fixar-se tant en el que fan els infants com en el lloc on ho fan. Les situacions volen representar els diferents àmbits del dia a dia a l’escola, tant a dins com a fora de l’aula.
• Identificar quines de les situacions representades es fan conjuntament. Encerclar-les o marcar-les. Valorar si també es podrien fer individualment, i pensar quins avantatges i inconvenients hi tro-baríem.
• En el cas de la situació de compartir les galetes, podem reflexionar sobre com creuen que es pot sentir el nen.
• De les dues situacions representades on hi ha dos nens que fan una activitat individualment, dia-logar sobre si es poden fer amb amics o no i pensar què hi guanyaríem si les féssim amb alguna altra persona.
Desenvolupament de les activitats
16 UNITAT 1 Trobareu els adhesius al final del llibre.
• Encerclar amb un color l’acció que els agrada més de tota la llista, o la que consideren més important. Posar-ho en comú.
• Fer un collage amb fotografies d’activitats que podem fer a l’es-cola.
• Elaborar la mateixa llista però ara pensant, per exemple, només en la classe de Religió.
• Reflexionar i compartir, amb la res-ta de companys i el mestre, quines coses no fan a l’escola i els agrada-ria fer amb els seus amics i ami-gues.
Activitats complementàries
• Reconeixement de les pròpies aficions i pensaments.
• Participació en el diàleg.• Els Manaments i la convivència
a l’escola.• Confiança en els companys
i companyes.• La classe de Religió.
CONTINGUTS
• Cada nen i cada nena formen part de la nostra classe. Cada nen i cada nena té uns amics i unes amigues. Cada nen i cada nena fa accions concretes a l’escola. És evident que no tots fan les mateixes coses. El que sí que és igual, és que tots pertanyen a la mateixa classe.
14 • Escriure coses que es fan a l’escola amb els amics i les amigues.
• A partir d’una conversa conjunta, fer que els infants s’adonin de la quantitat d’accions que fem a la classe. Fàcilment els nens i les nenes diran espontàniament accions materials (pintar, llegir, retallar…), però cal no oblidar les accions immaterials (estimar, perdonar, escoltar…).
• Seria convenient que la mestra o el mestre anés es-crivint a la pissarra les accions que diuen els infants, perquè després cada nen o nena pogués triar quines copia, en funció de les que ell o ella consideri com a més pròpies seves.
• Escriure la frase sencera «M’agrada anar a l’escola perquè…» i elabo-rar entre tots un mural amb els pensaments de tots els nens i ne-nes de la classe.
Activitats complementàries
• Reconeixement dels propis pensaments.
• Participació en el diàleg.• Els Manaments i la convivència
a l’escola.
CONTINGUTS
• Per acabar aquesta unitat es tornen a fer presents els dos germans, l’Oriol i la Mar. Tots dos ens diuen una frase alhora, que nosaltres pensem que també podrien dir qualsevol dels nens i de les nenes de la nostra classe. Cal ajudar-los per tal que es puguin continuar identificant amb els dos personatges.
15 • Resseguir la paraula en gris de la frase. Aquesta acció, com totes les que han anat apareixent al llarg de la unitat, s’ha formulat en primera persona del plural per prendre consciència col·lectiva.
16 • A partir de la pregunta «Per què t’agrada anar a l’escola?», es demana als nens i nenes que identi-fiquin en una llista totes les possibles respostes.
• És una activitat de resposta múltiple i, per tant, cada nen i cada nena assenyalarà tantes opcions com li sembli.
• Si ho considereu oportú, se’ls pot demanar que intentin identificar la raó més important i que la ressaltin.
• En aquesta activitat demanem als nens i a les nenes que expressin el que ells pensen. Cal insistir en això per tal d’afavorir que puguin escollir el que ells volen i no el que vol la resta del grup. Per tant, totes les respostes seran correctes.
Desenvolupament de les activitats
18 UNITAT 1
15 R–essegueix:
16 P–er –què t’–agrada –anar –a l’–escπ˜a? Assenyala les respπfites.
P–er veure –els meus –amics –i –amigues.
P–er fer –amics.
P–er –aprendre –cπfies nπæes.
P–er llegir –i –escriure.
P–er jugar –al pati.
P–er fer –cπfies junts –am∫ –els nens –i nenes –de la me√a –classe.
![C O N V E M A R · 2018-09-30 · C C M Y K M Y K C C M Y K M Y K C O N V E M A R [S oberan a e Integraci n] 2 ¥ Ju eves 2 4 de noviem bre de 2 0 0 5 E l tem a d e la C o n ven ci](https://static.documentos.tech/doc/80x56/5f41ace539689c01ce2d1779/c-o-n-v-e-m-a-r-2018-09-30-c-c-m-y-k-m-y-k-c-c-m-y-k-m-y-k-c-o-n-v-e-m-a-r-s.jpg)
