1 memoria justificativa TR - Vilanova i la Geltrú · planificació general de la nostra ciutat des...

SETEMBRE DE 2016

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ MUNICIPAL EN L'ÀMBIT D'ESTUDI DELIMITAT PER ACORD DE PLE DE 15/12/2008 QUE INCLOU EL SECTOR DEL PLA ESPECIAL CAP DE CREU - SANT ONOFRE - RAMBLA SAMÀ (SUBZONA 9a), INCLOENT LES FINQUES 2, 2B I 4 DEL C/ SANT ONOFRE I LES FINQUES 19, 21 I 23 DEL C/ SANTA ANNA

TEXT REFÓS QUE DÓNA COMPLIMENT A LES PRESCRIPCIONS DE L’INFORME DE LA CTUB DE 29 DE D’ABRIL DE 2016

MEMÒRIA JUSTIFICATIVA

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ MUNICIPAL EN L'ÀMBIT D'ESTUDI DELIMITAT PER ACORD DE PLE DE 15/12/2008 QUE INCLOU EL SECTOR DEL PLA ESPECIAL CAP DE CREU - SANT ONOFRE - RAMBLA SAMÀ (Subzona 9a), INCLOENT LES FINQUES 2, 2b I 4 DEL C/ SANT ONOFRE I LES FINQUES 19, 21 I 23 DEL C/ SANTA ANNA

TEXT REFÓS - MEMÒRIA JUSTIFICATIVA 4

El sector del Pla Especial Cap de Creu - Sant Onofre - Rambla Samà (PE 9a del vigent Pla

General de 06/2001), és un àmbit de planejament derivat incorporat en el procés de

planificació general de la nostra ciutat des del Pla General de l’any 1961, i per tant pendent

de desenvolupar-se des de fa més quaranta anys.

El Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú aprovat definitivament el 20 de maig de

1981, i per tant amb una vigència de 20 anys, feia una proposta sobre el que ara

anomenem PE Cap de Creu - Sant Onofre - Rambla Samà que delimitava dos sectors de Pla

Especial de Reforma Interior (PERI): la subzona 9a Sector Cap de Creu - Sant Onofre, i la

subzona 9b Sector Sant Onofre -Rambla Samà, establint per aquest segon el sistema

d’actuació per expropiació.

El mes d’abril de 1990 s’edità un document d’Avanç de Pla Especial del Nord de la Ciutat

que incloïa juntament amb les subzones 9a i 9b, els àmbits adjacents de la subzona 9g Fisa i

la zona industrial urbana (clau 8a) de la fàbrica Font Vilaseca. Aquest document no s’arribà

a tramitar, però serví de referent intern per al desenvolupament dels sectors corresponents

als esmentats àmbits de la Fisa i de Font Vilaseca.

El Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú vigent, aprovat definitivament el 29 de

juny de 2001 i publicat en el DOGC el 2 d’agost de 2001, delimita el sector únic de PE Cap

de Creu - Sant Onofre - Rambla Samà (subzona 9a) que, amb reajustaments d’àmbits i

redefinició de paràmetres, inclou els dos sectors de Pla Especial de Reforma Interior de

l’anterior Pla General: 9a Cap de Creu - Sant Onofre, i 9b Sant Onofre - Rambla Samà,

mantenint globalment els dos objectius principals d’aquells PERI’s: la millora de l’esquema

viari general de la ciutat amb l’obertura del tram corresponent de la Rambla Samà i la

regeneració i reequipament del sector.

Com a conseqüència de les reflexions i debats provocats per la proposta del PGO, el dia 1

d’agost de 2001 l’ajuntament encarregà tres estudis urbanístics a sengles equips

professionals especialitzats, per tal d’avaluar la viabilitat urbanística i econòmica de la

proposta d’obertura de la Rambla Samà en superfície i soterrada, i la seva incidència des

del punt de vista de l’anàlisi del valor històric del barri, de la circulació, de les

infraestructures, i de l’activitat econòmica i social de la població resident.

1. INTRODUCCIÓ I ANTECEDENTS



D’altra banda, en data 29 de setembre de 2003 la comissió de govern de l’ajuntament

acordà denegar l’aprovació inicial del Pla de Millora Urbana del sector del Pla Especial Cap

de Creu - Sant Onofre - Rambla Samà, presentat a tràmit per ROVMA S.L., en funció de les

determinacions dels articles 160 a 162 de les normes urbanístiques del PGO de Vilanova i la

Geltrú, així com el canvi del sistema d’actuació previst en el mateix. Acord que motivà la

interposició d’un recurs contenciós - administratiu pendent de resolució a data d’avui.

Als efectes d’estudiar la present modificació puntual del PGO, el passat 15 de desembre de

2008, el ple de l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú acordà la delimitació de l’àmbit d’estudi

de la modificació puntual del pla general d’ordenació municipal en el sector del pla

especial cap de creu - sant onofre - rambla samà (subzona 9a).

El marc legal urbanístic d’aplicació directa el constitueixen:

El Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei

d’urbanisme (DOGC núm. 5686, de 5 d’agost de 2010) modificat per la Llei 3/2012,

del 22 de febrer (DOGC núm. 6077, de 29 de febrer de 2012; correcció d’errada al

DOGC núm. 6087, de 14 de març de 2012), i per la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de

mesures fiscals i financeres (DOGC núm. 5931, de 29 de juliol de 2011).

El Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei

d’urbanisme.

Val a dir que la documentació que comprèn la present modificació del planejament

general s’entén adequada a la finalitat, contingut i abast d’aquest instrument, a la

vista de l’article 118.4 del Decret 305/2006 de 18 de juliol.

2. MARC LEGAL



3.1 Àmbit actual del sector de PE Cap de creu – Sant Onofre - Rambla Samà ( subzona 9a )

Com s’ha esmentat en els antecedents, el Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú

vigent delimita el sector únic de Pla Especial de Cap de Creu - Sant Onofre - Rambla Samà

que defineix entre els seus objectius la millora de l’esquema viari general de la ciutat amb

l’obertura del tram corresponent de la Rambla Samà i la regeneració i reequipament del

sector; conseqüentment, a les determinacions gràfiques i escrites sector de PE subzona 9a (

plànol 6E de la sèrie C i arts. 160 a 163) es contempla l'obertura de la Rambla Samà per

poder connectar el nord i el sud de la ciutat amb una avinguda que permet enllaçar la

façana marítima amb l'actual Ronda Ibèrica, i es promou la revitalització i reequipament del

barri amb la reserva de 500,-m2 de sostre d’equipament . Aquesta proposta implica però

uns costos socials i econòmics importants que comporten, en relació al Pla General

d’Ordenació de 1981, un augment de l’edificabilitat global i conseqüentment l’increment

de les alçades d’edificació en els fronts de la Rambla Samà, segons la proposta

d’ordenació prevista a la sèrie C dels plànols del PGO, quina justificació ve donada per tal

de fer viable econòmicament la gestió del pla, vist que les afectacions físiques i socials que

comporta fa preveure un nombre important d'indemnitzacions i reallotjaments.

La delimitació de l’àmbit d’aquest Pla Especial s’inclou en el perímetre definit pel carrer

Tarragona al Nord, el carrer del Teatre al Sud, a l’Est amb una línia trencada que segueix

l’eix del c/ Santa Anna –entre els carrers Teatre i Aigua- i segueix pel costat est de l’interior

de les illes compreses entre els carres Santa Anna i Picapedrers fins al c/ Manel de

Cabanyes, i des d’aquest, també pel costat est de l’interior de l’ illa compresa entre el c/

de les Tires i Picapedrers fins al C/ Tarragona; i a l’Oest amb una línia trencada que segueix

(pel costat oest) per l’interior de les illes compreses entre els carrers Teatre i Tarragona (a

nord i sud respectivament) i els carres Santa Anna i de les Tires i Picapedrers (a est i oest

respectivament), segons es grafia al plànol 6-E de la sèrie C del vigent PGO.

3.2 Aprovacions inicial i provisional

L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va tramitar l’any 2010 una modificació puntual del Pla

General d’Ordenació que incloïa en el seu àmbit el sector del Pla Especial de Cap de Creu

- Sant Onofre - Rambla Samà (subzona 9a). Tant l’aprovació inicial, de 19 de gener de 2010,

com l’aprovació provisional, de 26 de juliol de 2010, van ser adoptades per acord del Ple

municipal.

3. ÀMBIT I PLANEJAMENT URBANÍSTIC PROPOSAT



L’àmbit de modificació proposat, amb una superfície total de 22.689,79 m², corresponia al

perímetre definit pel carrer Tarragona al nord, el carrer del Teatre al sud, el carrer

Picapedrers a l’oest i amb una línia trencada a l’est que segueix l’eix del carrer Santa Anna

en el tram comprès entre el carrer Teatre fins a la meitat de l’illa situada entre el carrer de

l’Aigua i Sant Onofre, continuant després pel costat est dels interiors de les illes compreses

entre els carrers Santa Anna i Picapedrers fins al carrer Manel de Cabanyes, i des d’aquest,

també pel costat est de l’interior de l’illa compresa entre el carrer de les Tires i Picapedrers

fins al carrer Tarragona.

L’àmbit en qüestió recuperaria, pel costat oest i entre el carrers Sant Onofre i Tarragona, la

delimitació definida en l’antic sector de Pla Especial de Reforma Interior (PERI) de la subzona

9a: Sector Cap de Creu - Sant Onofre del Pla General d’Ordenació Municipal de 1981.

Els objectius de la modificació proposada era la supressió de l’obertura del tram de Rambla

Samà entre el carrer del Teatre i la Plaça del Cap de Creu, amb la conseqüent redefinició

dels paràmetres edificatoris establerts en el PGOM vigent. Així mateix, aquests objectius eren

justificats com a solució al gran nombre d’indemnitzacions i reallotjaments de veïns afectats

contemplats. D’aquesta forma, la proposta feia més viable econòmicament el sector,

alhora que es consideren altres aspectes importants, com són també la no densificació del

sector i el foment de la rehabilitació a la substitució del teixit residencial existent.

Concretament, aquesta modificació contemplava els tres àmbits següents:

Un sector de planejament corresponent a un Pla de millora urbana, anomenat PMU

9a, en l’àmbit menys consolidat del sector, amb una superfície de 8.559 m² i un sostre

total de 10.270 m²st, equivalent a un índex d’edificabilitat d’1,2 m²st/m²s, dels quals el

90% és sostre residencial i el 10% sostre complementari. L’interior d’illa es preveu com

a espai lliure i equipament (amb un mínim del 65% dels 5.563 m²s del sector), i amb la

possibilitat d’un aparcament soterrat privat a justificar en el PMU i d’acord amb

l’article 34.2 del Reglament de la Llei d’urbanisme. El sistema d’actuació contemplat

correspon a un sistema de reparcel·lació per compensació bàsica.

Un àmbit de gestió corresponent a un Polígon d’actuació urbana, anomenat PAU

9b, que incorpora el sòl urbà consolidat de la resta de l’àmbit delimitat i que

correspon en part al sòl provinent de l’antic PERI, concretament 4.660 m² de

superfície i 8.793 m²st. En el global de la superfície del PAU 9b, amb un total de 14.131

m², es preveu un sostre segons condicions d’ordenació per alienació a carrer de



PB+2. Així mateix, es preveu la possibilitat de redactar un PMU als efectes de

fomentar els criteris de rehabilitació dels habitatges.

En global, el sostre proposat en l’àmbit del l’antic PERI és de 19.063 m²st, amb una

edificabilitat bruta d’1,44 m²st/m²s.

L’ampliació de l’àmbit amb la inclusió de les finques núm. 2, 2b i 4 del carrer Sant

Onofre i les finques núm. 19, 21 i 23 del carrer Santa Anna, als efectes de determinar

la seva fondària edificable en 13 m, com a la resta de l’illa.

Àmbit proposat en la Modificació puntual del Pla General d’Ordenació a l’àmbit del Sector Cap de Creu - Sant Onofre - Rambla Samà (subzona 9a), incloent les finques 2, 2b i 4 del carrer Sant Onofre i les finques 19, 21 i 23 del

carrer Santa Anna. Aprovació provisional per acord de Ple municipal de 26 de juliol de 2010.

3.2 Document d’aprovació definitiva

Sobre l’anterior àmbit de la Modificació puntual del Pla General d’Ordenació a l’àmbit del

Sector Cap de Creu - Sant Onofre - Rambla Samà (subzona 9a), incloent les finques 2, 2b i 4

del carrer Sant Onofre i les finques 19, 21 i 23 del carrer Santa Anna, aprovat inicialment per

acord del Ple municipal de 19 de gener de 2010 i aprovat provisionalment per acord del Ple

municipal de juliol de 2010, el present document d’aprovació definitiva dóna compliment a

l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, de 16 de desembre de 2010,

alhora que es reajusta l’àmbit proposat anteriorment, delimitant estrictament ara com a

àmbit objecte de la modificació puntual del PGOM el conformat per:

Un Pla de Millora Urbana (PMU 9a) en l’àmbit no urbanitzat del sector,

mitjançant la delimitació d’un sector discontinu format per 2 àmbits (al

excloure la superfície del carrer de Manuel de Cabanyes) i amb una

superfície total de 8.559 m².



El conjunt format per les finques núm. 2, 2b i 4 del carrer Sant Onofre i núm. 19,

21 i 23 del carrer Santa Anna, als efectes de determinar la seva fondària

edificable en 13 m, igualant-la amb l’establerta a la resta de l’illa.

La superfície total d’aquest àmbit és de 356,77 m².

L’exclusió de l’àmbit dels sòls restants proposats anteriorment en l’aprovació

inicial i provisional i que conformaven el Polígon d’actuació urbana (PAU 9b),

atès el gran nombre de finques que són patrimoni protegit i es recullen a

l’Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònica i Ambiental de Vilanova i la

Geltrú, redactat per la Diputació de Barcelona en maig de 2010.

Aquest conjunt de finques es delimiten gràficament en el plànol d’informació

i.07 - Inventari del Patrimoni dins el document 3 – Documentació gràfica i les

seves fitxes són també incorporades en l’Annex 2 - Fitxes de l’Inventari del

Patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Vilanova i la Geltrú Diputació

de Barcelona. Maig de 2010 del present document.

La superfície total d’aquest àmbit exclòs del nou àmbit proposat per la

present modificació puntual és de 13.756,61 m².

D’aquesta manera, la nova delimitació proposada per la present modificació puntual té

una superfície total de 8.915,77 m²s.

ÀMBIT PROPOSAT MP I APROVAT INICIALMENT I PROVISIONALMENT PELS RESPECTIUS ACORDS

DEL PLE MUNICIPAL (2010) NOU ÀMBIT PROPOSAT MP



Els plànols d’informació del present document fan un estudi del teixit urbà en quant a la

seva consolidació i usos, així com també l’apartat 8 del present document.

D’altra banda, a fi i efecte de garantir l'estricte manteniment de les condicions i

característiques actuals de la trama de casc antic, en la normativa urbanística de la present

modificació es fa una regulació de l'edificació en termes equivalents als establerts pel PMU

aprovat definitivament.

Per tal de justificar la present modificació l’ajuntament ha tingut en compte, d’una banda la

reflexió sobre proposta que planteja el vigent PGO per a l’obertura de la Rambla Samà que

comporta la delimitació del PE Cap de creu - Sant Onofre – Rambla Samà que s’ha definit

abans, i que es caracteritza per unes determinades condicions i paràmetres d’edificació, i

un nivell d’ afectacions físiques i socials del que se’n deriva la previsió d’un nombre

important d'indemnitzacions i reallotjaments; tot això justificat per a fer viable

econòmicament la seva gestió.

D’altra banda l’ajuntament ha considerat:

a) L’anàlisi dels tres estudis urbanístics encarregats el dia 1 d’agost de 2001 per tal

d’avaluar la viabilitat urbanística i econòmica de la proposta d’obertura de la Rambla

Samà.

b) La recent experiència de gestió i desenvolupament dels projectes amb motiu de

l’aplicació de la Llei de Barris.

c) El procés de redacció i debat sobre el Pla de Millora Urbana del Nucli Antic.

d) Les alternatives i propostes d’intervenció en les zones de conservació i eixample

contigües al nucli antic, derivades dels debats ciutadans i dels grups polítics municipals.

Com a resultat d’aquestes consideracions se’n deriva la necessitat de tenir en compte el

nou paper dinamitzador i el valor urbanístic que, en els últims anys, s’atribueix els nuclis

històrics, així com la voluntat dels governs municipals de preservar-los al màxim, i com a

conseqüència des d’aquest ajuntament es considera oportú replantejar la situació que

afecta el PE Cap de Creu - Sant Onofre – Rambla Samà, amb una modificació Puntual del

Pla General d'Ordenació Municipal, amb els següents objectius:

4. OBJECTIUS I CRITERIS DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL



1. La supressió de la proposta d'obertura del tram de la Rambla Samà entre el c/ Teatre i la

Pça. del cap de Creu, i la conseqüent redefinició dels paràmetres edificatoris establerts

pel vigent PGO.

2. La regeneració i rehabilitació del barri sense densificar el sector.

3. El manteniment i la recuperació de la funció residencial.

4. La delimitació del Pla de Millora Urbana (PMU 9a) en l’àmbit no urbanitzat del sector

com a sòl urbà no consolidat, amb una superfície total de 8.559 m2.

5. Delimitació de les finques núm. 2, 2b i 4 del carrer Sant Onofre i núm. 19, 21 i 23 del carrer

Santa Anna, als efectes de determinar la seva fondària edificable en 13 m (per igualar

amb la resta de la illa).

6. L’exclusió de l’àmbit dels sòls restants proposats anteriorment en l’aprovació inicial i

provisional i que conformaven el Polígon d’actuació urbana (PAU 9b), atès el gran

nombre de finques que són patrimoni protegit i es recullen a l’Inventari del Patrimoni

Històric, Arquitectònica i Ambiental de Vilanova i la Geltrú redactat per la Diputació de

Barcelona al Maig de 2010. Aquestes finques es delimiten gràficament en el plànol

d’informació i.07 - Inventari del Patrimoni del document 3 - Documentació gràfica. Així

mateix, les seves fitxes són incorporades en l’Annex 2 - Fitxes de l’Inventari del Patrimoni

històric, arquitectònic i ambiental de Vilanova i la Geltrú. Diputació de Barcelona. Maig

de 2010 del present document.

7. La millora de l’espai públic i l’anàlisi de les necessitats de serveis i equipaments, tenint en

compte el PMU del nucli Antic.

8. Establiment dels instruments normatius de foment de la rehabilitació enfront la substitució

edificatòria.

9. Analitzar la possibilitat de construcció d’un aparcament soterrat.

10. Estudiar la viabilitat econòmica de la proposta i el sistema d’actuació per a la seva

gestió.

11. Cedir gratuïtament a l’administració actuant el sòl corresponent al 10% de

l’aprofitament urbanístic corresponent al sòl urbà no consolidat.

12. Cedir el sòl corresponent al 30% del sostre que es qualifiqui per a l’ús residencial de nova

implantació en sòl urbà no consolidat, un 20% del qual s’ha de destinar a habitatges

amb protecció oficial de règim general, de règim especial, o d’ambdós règims.



Com és sabut, l’article 97 del DL 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la

Llei d’urbanisme modificat per la Llei 3/2012, del 22 de febrer i per la Llei 7/2011, del 27 de

juliol, de mesures fiscals i financeres, exigeix que les propostes de modificació d’una figura

de planejament urbanístic raonin i justifiquin la necessitat de la iniciativa, així com

l’oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents. En

aquest sentit, el precepte esmentat preveu que l’òrgan competent per aprovar la

modificació de planejament ha de valorar adequadament la justificació de la proposta i,

en el cas de fer-ne una valoració negativa, ha de denegar-la.

Amb caràcter addicional, l’apartat 2 del mateix article 97, relaciona un seguit de supòsits

que, en cas d’observar-se, determinarien una valoració negativa sobre la proposta de

modificació de planejament. Atesa llur importància en el supòsit que ens ocupa, convé

reproduir el tenor literal del precepte susdit:

“2. A l'efecte del que estableix l'apartat 1, s'ha de fer en qualsevol cas una valoració negativa

sobre les propostes de modificació dels instruments de planejament urbanístic general, en els

supòsits següents:

a) Quan comporten un increment del sostre edificable, de la densitat de l'ús residencial o de la

intensitat de l'ús industrial o la transformació global dels usos anteriorment previstos en el supòsit

que el planejament anterior no s'hagi executat i es tracti de terrenys, bé de titularitat pública on

s'hagi adjudicat la concessió de la gestió urbanística, bé terrenys de titularitat privada que en

els cinc anys anteriors van formar part d'un patrimoni públic de sòl i d'habitatge, sense que

concorrin circumstàncies sobrevingudes que objectivament legitimin la modificació.

b) Quan l'ordenació proposada no és coherent amb el model d'ordenació establert pel

planejament urbanístic general vigent o entra en contradicció amb els principis de

desenvolupament urbanístic sostenible.

c) Quan l'ordenació proposada comporta una actuació excepcional d'acord amb el

planejament territorial, sense que s'hagin apreciat raons d'interès territorial o estratègic, d'acord

amb les normes d'ordenació territorial.

d) Quan en la proposta no hi ha una projecció adequada dels interessos públics. Es considera

que no hi ha una projecció adequada dels interessos públics, entre altres, en els supòsits

següents:

Primer. Quan no es dóna un compliment adequat a les exigències que estableix l'article 98.1

amb relació al manteniment de la superfície i de la funcionalitat dels espais lliures, les zones

5. JUSTIFICACIÓ I CONVENIÈNCIA DE FORMULACIÓ DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL



verdes o els equipaments esportius considerats pel planejament urbanístic com a sistemes

urbanístics generals o locals.

Segon. Quan en un àmbit d'actuació urbanística es redueix la superfície dels sòls qualificats de

sistema d'espais lliures públics o de sistema d'equipaments públics en compliment dels

estàndards mínims legals, llevat que la qualificació de sistema d'equipament se substitueixi per

la d'habitatge dotacional públic, amb els límits i les justificacions que estableix aquesta Llei.

Tercer. Quan es redueix, a nivell de l'àmbit del Pla, la superfície dels sòls qualificats

d'equipaments de titularitat pública sense que quedi acreditada la suficiència dels

equipaments previstos o existents, ni la concurrència d'un interès públic prevalent de destinar els

sòls a un altre sistema urbanístic públic.

Quart. Quan es pretén compensar la supressió de la qualificació d'equipament de titularitat

pública mitjançant la qualificació com a equipaments de sòls de pitjor qualitat o funcionalitat

per a la implantació dels usos propis d'aquesta qualificació.

Cinquè. Quan es pretén compensar la supressió de la qualificació d'equipament de sòls que ja

són de titularitat pública mitjançant la qualificació com a equipaments d'altres sòls de titularitat

privada, sense que la modificació garanteixi la titularitat pública dels sòls abans que la

modificació sigui executiva.”

A la vista del precepte normatiu transcrit, convé analitzar amb detall cadascuna de les

qüestions a les que aquest fa referència, a fi i efecte de poder justificar adequadament la

correcció jurídica de la proposta de Modificació del Pla General d’Ordenació Municipal de

Vilanova i la Geltrú que és objecte del present document.

1. Concorren circumstàncies sobrevingudes que, des d’una òptica objectiva,

legitimen la modificació de planejament.

En el sentit apuntat prèviament, cal anotar que el desenvolupament previst en

aquesta modificació puntual de planejament general no és sinó, en bona mesura,

el reflex de les previsions de creixement previstes al planejament vigent, si bé

necessàriament corregides en atenció a la viabilitat econòmica de la proposta i a

les necessitats reals de sòl per a la rehabilitació i restabliment de l’ús residencial.

La formulació de l’ordenació resultant proposada en la present modificació és

resultat de:

o L’anàlisi dels tres estudis urbanístics encarregats el dia 1 d’agost de 2001 per

tal d’avaluar la viabilitat urbanística i econòmica de la proposta d’obertura

de la Rambla Samà



o L’experiència de gestió i desenvolupament dels projectes amb motiu de

l’aplicació de la Llei de Barris.

o El Procés de redacció i debat sobre el Pla de Millora Urbana del Nucli Antic.

o Les alternatives i propostes d’intervenció en les zones de conservació i

eixample contigües al nucli antic, derivades dels debats ciutadans i dels grups

polítics municipals.

Com a resultat d’aquestes consideracions es deriva la necessitat de tenir en

compte el nou paper dinamitzador i el valor urbanístic que, en els últims anys,

s’atribueix els nuclis històrics, així com la voluntat dels governs municipals de

preservar-los al màxim.

En conclusió, la modificació de planejament que ens ocupa persegueix el

desenvolupament dels sòls urbans compresos en llur àmbit d’actuació per tal de

dotar aquesta actuació d’una ordenació concreta, de caràcter global, que

precisament faci plausible la seva transformació sota criteris de sostenibilitat,

transformació que no ha estat assolida fins a la data i que fou un dels elements més

importants del planejament vigent.

2. La proposta de Modificació puntual del Pla General d’Ordenació de Vilanova i la

Geltrú que aquí ens ocupa representa una reducció del sostre edificable permès al

planejament vigent de 18.848,31 m²st. (consultar l’apartat 6 - Justificació dels

paràmetres edificatoris resultants).

Aquesta reducció de sostre respon als criteris de còmput del sostre màxim

edificable resultant del comparatiu entre el sostre màxim contemplat, d’una

banda, en el PERI Pla Especial de Cap de Creu - Sant Onofre - Rambla Samà

(subzona 9a) del planejament vigent, corresponent a un sostre total de 29.140,00

m²st, i de l’altra, del Pla de Millora Urbana (PMU 9a) proposat, amb un sostre total

de 10.270,00 m²st.

De conformitat amb els objectius enumerats a l’apartat anterior la proposta de

modificació estableix com a edificabilitats resultants d’aprofitament privat de

l’àmbit, les derivades dels sostre actuals en les subzones de Conservació clau 3a i

Eixample clau 4 (fondària edificable de 13 m i alçada màxima de 3 plantes) i les

condicions d’edificabilitat en pati d’illa establertes amb l’increment que permeti fer

viable la gestió de la proposta. Per a l’interior d’illa del PMU 9a es determina l’ús

d’Espais lliures i Equipaments (a concretar pel PMU corresponent).



Superfície Edificabilitat IE

Zona 6E13.218,00 m² 29.140,00 m²st 2,20 m²st/m²s

PERI Planejament vigent

Finques 2,2b i 4 C/Sant Onofre i

19,21 i 23 C/ Santa Ana

TOTAL MODIFICACIÓ

Superfície 356,77 m²s 8.915,77 m²sEdificabilitat Afegint +1000m2st 10.270,00 m²st

Sostre residencial màxim 9.243,00 m²st 90,00% 9.243,00 m²stSostre complementari màxim 1.027,00 m²st 10,00% 1.027,00 m²st

Ocupació màx.Tipus d'ordenacióIE

Paràmetres de la Modificació puntual del PGOM

8.559,00 m²s10.270,00 m²st

PMU 9a (excloent carrer Manuel de Cabanyes)

35,00%Volumetria específica

1,20 m²st/m²s

Aquesta reducció del sostre potencial porta implícita una reducció en el sostre

protegit. La seva justificació es desenvolupa en l’Annex 9 - Diagnosi de les

necessitats d’habitatge detectades. Justificació de la reducció de sostre del

present document.

Tenint en compte que la present Modificació no comporta un increment ni del

sostre edificable ni de la densitat de l’ús residencial, no és d’aplicació l’article 99

del TRLUC. Així mateix, de l’aplicació de l’art. 118.1 d) del RLUC no se’n deriven

increments de reserves de sòl públic a banda d’allò que es determina el PMU 9a, i

que es concretarà en el desenvolupament del PMU corresponent, del que, per

aplicació de la legislació urbanística, se’n derivaran les cessions i reserves

corresponents també a habitatges de protecció pública.

3. L’ordenació proposada és plenament coherent amb el model d’ordenació

establert pel propi planejament general que és objecte de modificació i no entra

en contradicció amb els principis de desenvolupament urbanístic sostenible.

Com s’ha anticipat, la present modificació no desatén les previsions de creixement

natural de Vilanova i la Geltrú, previstes en el vigent PGOM (l’actuació que ara ens

ocupa no deixa d’estar prevista en aquest planejament general com una actuació

principal i preferent). Nogensmenys, aquesta modificació genera, entre d’altres

factors, una borsa de 31 nous habitatges sotmesos a algun règim de protecció

(1.852,50 m2st d’habitatge de preu oficial de règim general i 926,25 m2st

d’habitatge de protecció oficial de preu concertat), que representa el 30% dels

habitatges de nova creació, així com també una reserva mínima de cessió 500 m2



de sostre destinada a equipaments.

% Nº habitatgesHPO 20,00% 21 habHPC 10,00% 10 habTOTAL 30,00% 2.772,90 m²st 2.772,90 m²st 31 hab

Reserva habitatge protegit MPSostre

1.848,60 m²st924,30 m²st

Com s’explica en l’Annex 9 - Diagnosi de les necessitats d'habitatge detectades.

Justificació de la reducció de sostre del present document, el percentatge de

població exclosa del mercat de l’habitatge lliure s’està reduint i, per tant, en

paral·lel es redueix també la demanda de la tipologia residencial de protecció. Així

doncs, la minva en el sostre protegit que implica el desenvolupament de la present

modificació es pot concloure que no implica una afecció negativa sobre el mercat

d’habitatge, sinó ben al contrari, un ajust necessari en el mateix.


% Nº habitatgesHPO 20,00% 65 habHPC 10,00% 32 habTOTAL 30,00% 97 hab

SostreEdificabilitat -5.969,10 m²st

Reserva habitatge protegit MPSostre

Reserva habitatge protegit segons planejament vigent

5.828,00 m²stSostre

1.848,60 m²st924,30 m²st

-66 hab

2.914,00 m²st

Nº habitatge

8.742,00 m²st

DIFERÈNCIA RESERVA HABITATGE PROTEGIT: TEXT REFÓS MP PGO-PLA GENERAL VIGENT

4. La proposta i ordenació proposada no comporta cap actuació excepcional ni

contradictòria amb el Pla Territorial de Barcelona.

Els sòls inclosos en la present modificació no presenten cap mena de qualificació a

efectes de protecció preventiva, especial o jurídica supramunicipal.



5. En la proposta de modificació de PGOM es projecten adequadament els interessos

públics, tot respectant els estàndards mínims exigibles.

La proposta d’ordenació de la present Modificació dona folgat compliment a la

reserva d’espais lliures i d’equipaments (amb una reserva mínima de 500 m2 de

sostre destinats a equipament, segons el planejament vigent).

6. La Modificació de planejament que ens ocupa disposa els mecanismes per tal de

garantir la titularitat pública dels sistemes d’equipament públic.

Serà en el procés reparcel·latori que l’Administració actuant (Ajuntament de

Vilanova i la Geltrú) obtindrà els sòls de cessió necessaris per a la implementació

del sostre equipamental que preveu la modificació de PGOM que ens ocupa.

7. Cessió ordinària de sòl corresponent al 10% de l’aprofitament urbanístic.

Els propietaris de l’àmbit de la Modificació estan obligats a cedir a l’administració

actuant, de forma gratuïta i dins del propi “PMU 9a”, el sòl necessari per a

l’edificació del sostre corresponent al 10% de l’aprofitament urbanístic global, en

virtut de l’exposat al Text Refós de la Llei d'Urbanisme.



El projecte de reparcel·lació determinarà la materialització d’aquestes cessions de

sòl amb aprofitament.

D’altra banda, tal i com estableix l’article 46 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3

d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme, l'administració

actuant no participarà en les càrregues d'urbanització dels terrenys amb

aprofitament urbanístic que rebi en compliment del deure de cessió de sòl amb

aprofitament, els quals s'han de cedir urbanitzats.

De conformitat amb els objectius enumerats a l’apartat anterior, la present proposta de

modificació estableix com a paràmetres d’edificabilitat resultant d’aprofitament privat de

l’àmbit, els següents:

1. En l’àmbit del PMU 9a, amb una superfície total de 8.559 m2, l’edificabilitat és de

10.270,00 m²st.

2. Índex d’edificabilitat bruta de 1,20 m2st/m2s.

SUPERFÍCIES COMPUTABLES GLOBALS A EFECTES DE CÀLCUL D’EDIFICABILITAT MÀXIMA



TOTAL MODIFICACIÓ





8.559,00 m²s10.270,00 m²st



1,20 m²st/m²s

6. JUSTIFICACIÓ DELS PARÀMETRES EDIFICATORIS RESULTANTS



Comparativament, si analitzem el planejament vigent el sostre edificable corresponen a

l’àmbit del PERI Cap de Creu - Sant Onofre - Rambla Samà, amb una superfície total de

13.218 m2s, és de 29.140 m2st, en base als paràmetres edificatoris determinats pel plànol 6-E

del PGOM vigent, i d’on en resulta un coeficient d’edificabilitat bruta de 2,20 m2st/m2s.




Zona 6E13.218,00 m² 29.140,00 m²st 2,20 m²st/m²s


Per tant, de la comparativa se’n desprèn que la present proposta de modificació disminueix

l’edificabilitat de l’àmbit global que permetia el planejament vigent, concretament en

18.848,31 m2st.

Edificabilitat -18.870,00 m²st

DIFERÈNCIA MP PGO-PLA GENERAL VIGENT

Tenint en compte que la present modificació no comporta increments ni del sostre

edificable ni de la densitat de l’ús residencial, no és d’aplicació l’article 99 del TRLUC. Així

mateix, de l’aplicació de l’art. 118.1 d) del RLUC no se’n deriven increments de reserves de

sòl públic a banda d’allò que es determinarà en el desenvolupament del PMU 9a resultat de

l’aplicació de la legislació urbanística d’on es derivaran les cessions i reserves corresponents

també a habitatges de protecció pública.

En aquest apartat es pretén descriure de forma individualitzada els objectius que proposa

la present modificació puntual del PGO de Vilanova i la Geltrú:

L’establiment d’un sector de Pla de Millora Urbana, anomenat PMU 9a, en l’àmbit

no urbanitzat del sector i corresponent a l’actual sòl urbà no consolidat, amb una

superfície total de 8.559 m2s (segons delimitació fixada i excloent el carrer Manuel

de Cabanyes) i amb una edificabilitat d’1,20 m2st/m2s.

En relació al sostre resultant, es destinarà un màxim del 90% del sostre a l’ús

residencial i el 10% de sostre restant a ús complementari.

Aquest sector quedarà sotmès a la redacció d’un pla de millora urbana que

determinarà:

7. DESCRIPCIÓ DELS OBJECTIUS PROPOSATS



o L’ordenació de l’edificabilitat privada.

o La qualificació com a espais lliures i equipaments de la part no destinada a

edificació de l’interior d’illa.

o La delimitació d’un únic polígon d’actuació urbanística, o la divisió poligonal,

amb un màxim de dos polígons coherents amb l’estructura urbana (carrer

Manuel de Cabanyes) i parcel·laria del sector, preveient les obertures o

penetracions que facilitin la connexió des dels vials perimetrals amb aquest

espais públics.

o Possibilitar la construcció d’un aparcament soterrat que, en aplicació de

l’art. 34.2 del reglament de la Llei d’urbanisme i d’acord amb l’estudi la

viabilitat econòmica del PMU, podria ser d’aprofitament privat si és el cas.

La determinació normativa per a les finques núm. 2, 2b i 4 del carrer Sant Onofre i les

finques núm. 19, 21 i 23 del carrer Santa Anna, d’una profunditat edificable

equivalent a la resta de l’illa, és a dir, de 13 m.

La determinació de l’exclusió de l’àmbit dels sòls restants proposats anteriorment en

l’aprovació inicial i provisional i que conformaven el Polígon d’actuació urbana

(PAU 9b), atès el gran nombre de finques que són patrimoni protegit i es recullen a

l’Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònica i Ambiental de Vilanova i la Geltrú,

redactat per la Diputació de Barcelona en maig de 2010.

Amb ocasió de la tramitació dels plans de millora urbana, o altra figura urbanística

adequada segons el cas, es podrà preveure la proposta d’aprovació i tramitació

d’un programa de participació ciutadana d’acord amb allò que disposa l’article

101.2 del reglament de la Llei d’Urbanisme.

A continuació s’adjunta el quadre resum comparatiu i explicatiu de la present

modificació puntual del PGO respecte el planejament vigent:


Zona 6E13.218,00 m² 29.140,00 m²st 2,20 m²st/m²s




Edificabilitat -18.870,00 m²st

DIFERÈNCIA MP PGO-PLA GENERAL VIGENT



TOTAL MODIFICACIÓ





8.559,00 m²s10.270,00 m²st



1,20 m²st/m²s

L’estructura urbana de l’àmbit del sector Cap de Creu - Sant Onofre - Rambla Samà respon

a les característiques del nucli antic de Vilanova i la Geltrú, amb una estructura de carrers

estrets i parcel·les petites. El teixit urbà es conforma majoritàriament per l’ús residencial, amb

edificacions de volums d’entre dues i quatre plantes d’alçada.

L’àmbit de la present modificació limita al nord amb el carrer Tarragona, coincidint amb un

canvi en la morfologia del teixit urbà. Aquest carrer presenta una secció de major amplada,

així com finques més grans i edificacions amb una major volumetria, atès que es tracta

d’una de les zones de nova urbanització de la ciutat. En canvi, la resta de carrers de l’àmbit,

carrers Teatre, Picapedrers, Santa Anna, Tires, Aigua, Sant Onofre i Manel de Cabanyes,

mantenen la morfologia pròpia del nucli antic.

8. TEIXIT URBÀ, CONSOLIDACIÓ I USOS



Carrer dels Picapedrers Carrer de Sant Onofre

Carrer del Teatre Carrer de Tarragona

El desenvolupament urbanístic proposat mitjançant la present modificació puntual preveu la

regeneració i rehabilitació d’aquest àmbit sense densificar-lo, mantenint l’estructura del

nucli però alhora, dotant-lo d’una major permeabilitat, compatibilitzant la integració dels

nous teixits amb el teixit existent i mantenint l’ús residencial.

Atès que la present modificació no comporta un increment del sostre edificable ni de la

densitat de l’ús residencial, no és d’aplicació l’article 99.1 del TRLUC relatiu a la relació de

propietaris i titulars de drets real de les finques afectades durant els darrers 5 anys.

A continuació, s’adjunta el quadre on es recull, entre d’altra informació, les superfícies del

conjunt de finques incloses dins de la delimitació de l’àmbit del PMU 9a proposat en la

present modificació puntual:

9. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT



Identificació de la finca Propietari Ref. cadastral Superfície %

1 28496-40 5.256,60 m² 61,42%2 28485-44 397,40 m² 4,64%3 Rodríguez López, Antonio 28485-45 1.199,46 m² 14,01% 1.199,46 m² 14,01%4 Ortega Ros, Constantino 28485-22 396,35 m² 4,63% 396,35 m² 4,63%5 Segarra Rovira M.A. 28485-43 145,47 m² 1,70% 145,47 m² 1,70%6 Rovira Sendra, José 28496-41 280,28 m² 3,27% 280,28 m² 3,27%7 Delgado López, Victorino 28496-09 189,70 m² 2,22% 189,70 m² 2,22%8 Salvans Gonzàlez, Daniel 28496-10 101,51 m² 1,19% 101,51 m² 1,19%9 Terrenys i Estatges 28496-11 89,94 m² 1,05% 89,94 m² 1,05%

10 Jove Ferrer, Miguel 28496-12 104,63 m² 1,22% 104,63 m² 1,22%11 Salvans Puigsech, Juan 28496-13 99,86 m² 1,17% 99,86 m² 1,17%12 28496-14 172,66 m² 2,02%13 28496-15 125,14 m² 1,46%

8.559,00 m² 100,00% 8.559,00 m² 100,00%

Aportació total x propietari

TOTAL

Rovma SL 5.654,00 m² 66,06%

Antonio Pérez Terres i Juan José Pérez Sarrián (indivís) 297,80 m² 3,48%

Així mateix, el plànol de l’estructura de la propietat correspon al següent:



A continuació es descriuen tres propostes o alternatives d’ordenació pel sector del PMU 9a.

Tanmateix, cal anotar el caràcter indicartiu d’aquestes alternatives proposades.

10.1 Alternativa 1

La primera alternativa consisteix fonamentalment en mantenir la proposta d’ordenació

indicativa contemplada en el PERI Cap de Creus, introduint alguns petits ajustos.

L’ordenació s’estructura al llarg de la prolongació de la Rambla de Salvador Samà en el seu

últim tram proposat, que divideix l’àmbit en dues franges.

Als dos costat trobem dues franges d’habitatges que configuren, mitjançant l’alineació de

vial, les noves façanes de la rambla. A l’arribar al carrer Manuel de Cabanyes, giren per tal

de donar-li continuïtat a la massa edificada. El punt de contacte entre l’edificació existent i

al proposada es realitza a través d’espais lliures disposats al interior de l’illa accessibles a

través de les plantes baixes dels edificis.

El sector queda dividit per el carrer de Manuel de Cabanyes que actualment ja existeix.

10. DESCRIPCIÓ DE LES PROPOSTES INDICATIVES PEL PMU 9a



El quadre següent resumeix les característiques d’aquesta Alternativa 1:

SUPERFÍCIE

TOTAL PMU

8.559,00 m² sòl 100,00%

SISTEMES

4.402,00 m² sòl 51,53%

Vials locals

2.390,59 m² sòl 28,08%

Espais lliures

2.011,41 m² sòl 23,45%

ZONES

4.157,00 m² sòl 48,47%

Residencial

4.157,00 m² sòl 48,47%

sostre màxim 10.270,00 m²st 100,00%

10.2 Alternativa 2

La segona alternativa consisteix en tractar el espai tant lineal que general la rambla de

Salvador Samà trencant la linealitat a través de la col·locació de les diferents edificacions.

Les edificacions proposades s’adapten completament a les edificacions existent generant

una continuïtat d’espais verds en tot el sector.

L’ordenació de les diferents edificacions s’estructura al llarg del nou eix amb cinc conjunt

edificats. Els dos primers volums ubicats en l’extrem nord, fent façana amb el carrer de

Tarragona, generen l’accés principal al sector. Aquest dos volums s’enganxen a les mitgeres

existent per acabar generant dos espais lliures entre les edificacions proposades i les

existents. El tercer volum en forma de L ens ajuda a acabar de configurar l’espai central del

sector generant façana amb el carrer Manuel de Cabanyes i configurant el vial principal i

l’espai lliure. A l’altre costat del carrer Manuel de Cabanyes trobem dos volums que acaben

de tancar el sector juntament amb un espai lliure i el vial principal del sector.




SUPERFÍCIE

TOTAL PMU

8.559,00 m² sòl 100,00%

SISTEMES

5.413,00 m² sòl 63,32%

Vials locals

3.141,59 m² sòl 36,83%

Espais lliures

2.271,41 m² sòl 26,48%

ZONES

3.146,00 m² sòl 36,68%

Residencial

3.146,00 m² sòl 36,68%


10.3 Alternativa 3

La tercera alternativa consisteix fonamentalment en tancar les illes existent a través de les

noves edificacions i trencant completament la continuació de la rambla de Salvador Samà

en el seu últim tram.



La proposta d’ordenació es basa en la col·locació de les edificacions continuant les masses

edificades del carrer de Tarragona i del carrer de Manuel de Cabanyes respectivament,

tancant les illes del sector, on al interior de l’illa es generen unes grans zones d’espai lliures

accessibles des de les plantes baixes de les edificacions.


SUPERFÍCIE

TOTAL PMU

8.559,00 m² sòl 100,00%

SISTEMES

6.102,59 m² sòl 71,36%

Vials locals

0,00 m² sòl 0,00%

Espais lliures

6.102,59 m² sòl 71,36%

ZONES

2.456,41 m² sòl 28,64%

Residencial

2.456,41 m² sòl 28,64%




10.4 Conclusions i justificació

Si bé és cert que no existeixen diferències fonamentals entre les tres alternatives exposades a

causa de les condicions que presenta el sector, sí es considera l’existència d’elements

d’importància o rellevants en relació a les ordenacions proposades, fent que l’Alternativa 2

sigui considerada la més adequada.

El nou desenvolupament urbanístic proposat mitjançant la present Modificació Puntual del

PGOM de Vilanova i la Geltrú té la seva raó d’ésser primordialment en donar solució i

consolidar un àmbit que ròtula i vertebra un important sector del nucli antic del municipi. Per

aquest motiu es planteja la delimitació d’un Pla de Millora Urbana que en el seu

desenvolupament determini l’ordenació de la volumetria edificatòria sota criteris de

flexibilitat i integració en el teixit preexistent.

A continuació s’apunten criteris que es valoraren en la segona proposta d’ordenació:

Dissenyar el volum edificat amb l’objectiu d’ aconseguir una màxima integració amb

el teixit on s’insereix. En aquest sentit es podria establir una gradació d’altures en les

zones de contacte.

Unificar el front edificat de les illes que conformen el casc antic. Amb aquest objectiu

amb la present modificació puntual queden incloses les finques 2, 2b i 4 del carrer

Sant Onofre i les finques 19, 21 i 23 del carrer Santa Anna a fi i efecte d’establir la

profunditat edificable de les mateixes en 13 m, tal i com es dona en la resta de les

illes.

Permeabilitat de l’ordenació per garantir la interrelació dels espais lliures i la fluïdesa

dels espais no ocupats per a l’edificació.

D’acord amb els criteris exposats, es considera que l’Alternativa 2 és la més idònia per la

implementació dintre el sector, es tracta d’una proposta d’ordenació orientativa i no

suposen en cap cas directrius obligades, doncs serà en seu de la redacció del PMU 9a on es

fixarà normativament l'ordenació i zonificació dels sòls inclosos en l'àmbit del mateix.



11.1. Comparativa de sòl i sostre del Planejament vigent i de la present proposta de

Modificació.

Segons el planejament vigent l'àmbit de tramitació i el sostre previst respon als següents

paràmetres:


Zona 6E13.218,00 m² 29.140,00 m²st 2,20 m²st/m²s


Segons la present proposta de modificació l'àmbit de tramitació i els sostre màxima previst

es resum com segueix:



TOTAL MODIFICACIÓ





8.559,00 m²s10.270,00 m²st



1,20 m²st/m²s

DIFERÈNCIA

Superfície -4.302,23 m²sEdificabilitat -18.870,00 m²st

MODIFICACIÓ PUNTUAL PLANEJAMENT VIGENT

29.140,00 m²st

Comparativa Modificació Puntual-Paràmetres Planejament Vigent

13.218,00 m²s10.270,00 m²st

8.915,77 m²s

11. QUADRE DE DADES



11.2. Comparativa de reserva d'habitatge protegit del Planejament vigent i de la present

proposta de Modificació.


% Nº habitatgesHPO 20,00% 65 habHPC 10,00% 32 habTOTAL 30,00% 97 hab

SostreEdificabilitat -5.969,10 m²st

Reserva habitatge protegit MP

Modificació Puntual

Sostre

Reserva habitatge protegit segons planejament vigent

5.828,00 m²stSostre

1.848,60 m²st924,30 m²st

-66 hab

2.914,00 m²st

Nº habitatge

8.742,00 m²st

DIFERÈNCIA RESERVA HABITATGE PROTEGIT: TEXT REFÓS MP PGO-PLA GENERAL VIGENT

La justificació de la diferència de la reserva d'habitatge protegit, amb una reducció total de

5.963,24 m²st i 66 habitatges, es recull a l’Annex 9 - Diagnosi de les necessitats d’habitatge

detectades. Justificació de la reducció de sostre del present document.

12.1. Sistema d’actuació.

D’acord amb els objectius expressats en aquest document i atesa l’estructura de la

propietat, es determina com a sistema d’actuació, el sistema de reparcel·lació en la seva

modalitat de compensació bàsica d’acord amb els articles 130 a 134 del Decret legislatiu

1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme modificat per la

Llei 3/2012, del 22 de febrer i per la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres.

12.2. Aprofitament urbanístic.

Atesa la definició de diferents tipologies, usos i ubicacions del sostre, tant residencial com

complementaris previstos a l’ordenació de la present modificació puntual, el projecte de

12. GESTIÓ DE LA PROPOSTA



reparcel·lació determinarà els coeficients d’homogeneïtzació que ponderaran el sostre

destinat a cadascuna de les tipologies presents.

12.3. Pla d’etapes.

El Pla d’Etapes determina la temporalització de l’execució de les obres d’urbanització i

d'edificació.

En qualsevol cas, es podran dur a terme de manera simultània les obres d'urbanització i

edificació, d'acord amb el que es disposa en l'art. 237 del Decret 305/2006, de 18 de juliol,

pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.

Les etapes previstes en el desenvolupament de la proposta a comptar des de la data

d’aprovació definitiva i publicació al DOGC de la Modificació puntual del PGO, són les que

es descriuen a continuació.

Es fixa un termini per a l’efectiu desenvolupament del sector des de la data de l’aprovació

definitiva de la present modificació no superior a dos anys.

El polígon d’actuació urbanística constitueix l’àmbit territorial per a garantir la distribució

justa i equitativa entre els propietaris afectats dels beneficis i les càrregues derivades de

l’actuació urbanística definida per la present modificació puntual de planejament general.

Al respecte, aquest instrument defineix un únic polígon d’actuació urbanística, o la divisió

poligonal, amb un màxim de dos polígons pel PMU 9a coherents amb l’estructura urbana

(carrer Manuel de Cabanyes) i parcel·laria del sector, preveient les obertures o penetracions

que facilitin la connexió des dels vials perimetrals amb aquest espais públics. En cas de

polígon únic llur execució podrà definir-se per fases diferenciades i es tramitaria en un únic

projecte de reparcel·lació.

Pel que fa l’execució de les obres d’urbanització, aquestes es portaran a terme segons

defineixi el corresponent projecte d’urbanització i amb caràcter previ al termini màxim de

quatre (4) anys a comptar des de l’aprovació definitiva d’aquest projecte d’urbanització,

termini que es defineix prenent compte de la magnitud i complexitat de l’actuació

programada, i d’acord amb allò que disposa l’article 99.1 del Decret legislatiu 1/2010, de 3

d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya. En aquest



sentit, com s’ha avançat, el projecte d’urbanització podrà definir diverses fases temporals

per a la seva execució.

La durada d’execució prevista de les obres d’urbanització es fixa en vint-i-quatre (24) mesos,

sens perjudici d’una major concreció de la seva temporalització en seu de projecte

d’urbanització.

Pel que fa als terminis d’inici i finalització de les obres de construcció, caldrà considerar els

següents:

a. Habitatges amb protecció oficial: d’acord amb allò que disposa l’article 83.2,

apartat e), del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la

Llei d’urbanisme, el termini per a l’inici de les obres d’edificació dels habitatges amb

protecció oficial no podrà superior a dos (2) anys, a comptar de que la parcel·la

tingui la condició de solar, i a tres (3) anys per a llur finalització, a comptar des de la

data d’atorgament de la corresponent llicència d’obres.

b. Altres construccions destinades a la implantació dels usos previstos pel planejament

en l’àmbit: les obres de construcció referides es podran simultaniejar amb les obres

d’urbanització sempre que es doni compliment al què preveu l’article 237 del Decret

305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, o

normativa que el substitueixi.

En el present instrument urbanístic es recullen les despeses d’urbanització estimades, com

també l’aportació obligada a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú en atenció a les cessions

lliures i gratuïtes de sòl amb aprofitament.

12.4. Cessions de sòl.

Els deures dels propietaris pel que fa referència a les cessions de sòl i obres d’urbanització

són els que es determinen en l’actual legislació vigent en matèria d’urbanisme:

Cessió de sòl de sistemes

Els propietaris del sòls que conformen el PMU 9a han de cedir a l’administració local

el sòl destinat a sistemes generals i locals, tal i com s’estipula els apartats b) i c) de

l’article 44 del DL 1/2010:



Article 44. Deures dels propietaris o propietàries de sòl urbà no consolidat i de sòl

urbanitzable delimitat

b) Cedir a l’ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta, tot el sòl reservat pel

planejament urbanístic per als sistemes urbanístics locals inclòs en l’àmbit d’actuació

urbanística en què siguin compresos els terrenys, amb les especificitats següents:

c) Cedir a l’ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta, el sòl necessari per a

l’execució dels sistemes urbanístics generals que el planejament urbanístic general

inclogui en l’àmbit d’actuació urbanística en què siguin compresos els terrenys.

Cessió de sòl corresponent a l’aprofitament urbanístic

Els propietaris del sòls hauran de cedir de forma gratuïta a l’Ajuntament de Vilanova i

la Geltrú el 10% de l’aprofitament urbanístic de nova creació.

El/s projecte/s de reparcel·lació formalitzarà/n la cessió d’aquest 10% de

l’aprofitament urbanístic global.

Tal i com s’estableix en l’article 46 del Decret legislatiu 1/2010, de continua

referència, l'administració actuant no participa en les càrregues d'urbanització dels

terrenys amb aprofitament urbanístic que rep en compliment dels deures de cessió

de sòl amb aprofitament, els quals s'han de cedir urbanitzats.

Els propietaris tenen el deure de costejar i conservar temporalment les obres d’urbanització,

tal i com es determina en els apartats d) i g) de l’article del DL 1/2010 de 3 d’agost:

Article 44. Deures dels propietaris o propietàries de sòl urbà no consolidat i de sòl urbanitzable

delimitat

d) Costejar i, si escau, executar la urbanització, sens perjudici del dret a rescabalar-se de les

despeses d’instal·lació de les xarxes d’abastament d’aigua, de subministrament d’energia

elèctrica, de distribució de gas, si escau, i de la infraestructura de connexió a les xarxes de

telecomunicacions, a càrrec de les empreses subministradores en la part que, segons la

reglamentació específica d’aquests serveis, no hagi d’anar a càrrec dels usuaris.

13. OBRA URBANITZADORA



g) Conservar les obres d’urbanització, agrupats legalment com a junta de conservació, en els

supòsits en què s’hagi assumit voluntàriament aquesta obligació o bé ho imposin

justificadament el pla d’ordenació urbanística municipal o el programa d’actuació

urbanística municipal, vinculant-la objectivament a la manca de consolidació del sòl o a la

insuficiència de la urbanització.

Amb la finalitat de donar compliment a l’article 59 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3

d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, sobre la documentació de les

modificacions del planejament general, s’incorpora en el document 5 - Estudi d’avaluació

de la mobilitat generada el corresponent estudi de mobilitat en l’àmbit de la modificació.

L’estudi de mobilitat pretén analitzar els fluxos de persones en un àmbit territorial determinat,

comprendre les pautes que segueixen aquests desplaçaments, així com determinar les

inconveniències que sorgeixen de la necessitat de desplaçament, de tal manera que ens

permeti valorar la necessitat d’introduir mesures que millorin la fluïdesa i facilitin el trànsit de

persones i vehicles.

Per tal que el model de mobilitat que esdevingui de l’actuació s’adapti als criteris de

sostenibilitat, aquest anàlisi ha se seguir les determinacions establertes en la Llei 9/2003, de

13 de juny, de la mobilitat i el decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis

d’avaluació de la mobilitat generada.

En relació als estudis d’inundabilitat, com que a l’interior de l’àmbit no hi ha cap llera, no

serà necessària la seva redacció per a la present modificació.

Així mateix i d’acord amb el que preveu l’art. 118.4 del Text refós de la Llei d’urbanisme

(RLUC), atès que d’una banda, la present modificació de PGOM no és objecte d’avaluació

ambiental, d’acord amb l’art. 3 de la Llei 9/2006, en no tenir efectes significatius sobre el

medi ambient, i d’una altra, vist que tampoc se’n deriven repercussions ambientals de la

pròpia proposta; es conclou que no serà necessària la redacció d’un informe ambiental.

14. ESTUDIS MEDIAMBIENTAL, D’INUNDABILITAT I D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA



D’acord amb l’article 71.1 del DL 1/2005 de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la

Llei d’Urbanisme de Catalunya (TRLU), es proposa suspendre en tot l’àmbit assenyalat en

trama al plànol núm. 13/13:

Les llicències d’enderroc complet de construccions tradicionals existents del sector,

llevat que vagin associades, en el tràmit, de projectes de substitució que

reprodueixin la façana existent. Entenent-se per construccions tradicionals aquelles

que segueixen les tipologies característiques d’aquest sector, tant des del punt de

vista històric com formal, funcional i de les tècniques constructives.

S’entén que la suspensió d’aquestes llicències no comporta impossibilitat

d’enderrocs generats a través de procediments com l’ordre d’execució o la

declaració de ruïna física de l’immoble, es a dir, associats a situacions de perill.

Tampoc els enderrocs associats a actuacions públiques relacionades amb la

construcció o reforma d’equipaments, etc.

La tramitació de plans urbanístics derivats concrets i de projectes de gestió

urbanística i d'urbanització, com també de suspendre l'atorgament de llicències de

parcel·lació de terrenys, d’agregació de més de dues parcel·les de cos tradicional,

de nova edificació i/o ampliació i d'altres autoritzacions municipals connexes

establertes per la legislació sectorial.

Vilanova i la Geltrú 30 de setembre de 2016

Jordi Jiménez

Arquitecte, Servei d’Urbanisme

15. PROPOSTA DE DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT DE SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES

ANNEX 1

DIRECTRIUS DEL CONJUNT URBANÍSTIC “EIXAMPLE CENTRAL” DEFINIT EN EL PLA ESPECIAL I CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC-ARTÍSTIC I NATURAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ


ANNEX 1 - DIRECTRIUS DEL CONJUNT URBANÍSTIC “EIXAMPLE CENTRAL”. PLA ESPECIAL I CATÀLEG DEL PATRIMONI 1

Tal i com s’ha exposat amb anterioritat, els sòls no inclosos en el PMU 9a i que conformaven

l’àmbit del teixit urbà definit segons l’acord de ple de 15/12/2008 quedaran fora de l’àmbit

de tramitació de la modificació puntual. Aquests sòls, que el Pla General defineix com a

“Subzona Àrea Central (Clau 3a), formen part del conjunt urbanístic “Eixample Central”

definit al “Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la

Geltrú”, aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 25 de

març de 1987, es regiran segons les directrius següents:





ANNEX 2

FITXES DE L’INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ DIPUTACIÓ DE BARCELONA MAIG DE 2010


ANNEX 2 - FITXES DE L’INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL 1





































ANNEX 3

SÍNTESI DELS ARGUMENTS EN BASE ALS QUALS ES JUSTIFICA EL CARÀCTER PREVALENT DE LA PROPOSTA PER SOBRE DE LES PREVISIONS DEL PGO VIGENT

1. "Estudi dels transports i la circulació a la ciutat de Vilanova i La Geltrú i les seves rodalies"

Alfred Morales / Joaquim Fenollosa

abril 1982

Objectiu: realitzar diagnosi de la problemàtica circulatòria, d'estacionament i dels transports

públics.

Proposta: unir els accessos amb el centre i travessar la ciutat sense passar pel centre.

Dades/criteris: El 80% dels viatges interns a la ciutat es fan a peu, el 15% en cotxe i el 3% en

transport públic. Inexistència de pàrquings públics: estacionament al carrer. Falta d'itineraris

clars i jerarquitzats en els dos sentits: mar-muntanya i transversals. Major problemàtica a

l'estiu (platja) i els dissabtes (mercat).

Entre els eixos bàsics en sentit mar muntanya: carrer de Santa Anna i rambla Samà (no es

parla de la obertura fins Cap de la Creu).

Construcció d'un pàrquing soterrat (c/ Ballester). Prioritzar el sentit únic de les vies i no el

doble sentit. Senyalització informativa. Renovació del transport col·lectiu.

2. "Estudi de mobilitat i accessibilitat de Vilanova i La Geltrú"

Consulting FormaPlan SL

Desembre 1997

Objectiu: identificar el model dels desplaçaments més adaptat i respectuós amb l'entorn

urbà.

Proposta: reduir velocitat dels vehicles. Concepció cel·lular (cèl·lules/passadissos urbans) i

jerarquització de la xarxa (principal, secundària i de servei). Zones de prioritat invertida i

zona 30.

Dades: ronda Europa, Pg. Marítim, c/ Zamenhof i ronda Ibèrica com a anella.

Bona part dels desplaçaments dins de Vilanova es fan a peu (54%) i ús relativament baix del

vehicle individual (34%). Molt poc ús del transport col·lectiu (12%) -valors de referència: 34,

35 i 31%-

Sobre el sector: eix rambla Samà i c/Aigua com a zona 30. La Rambla s'insinua oberta fins

Cap de la Creu. (plànol 19), però no té caràcter principal sinó secundari.

1. JUSTIFICACIÓ DE L’OBERTURA DE LA RAMBLA SAMÀ FINS A CAP DE CREU

3. "Estudi de mobilitat al municipi de Vilanova i La Geltrú. Millores del servei urbà del

transport col·lectiu"

Consulting ALG SA (Advanced Logistics Group)

Ultima versió setembre 2001

Objectiu: aconseguir un pla de millores de la xarxa de transport urbà col·lectiu.

Proposta: Passar de les dues línies urbanes d'autobús a quatre per a tot el nucli. El sector

Cap de Creu es veu afectat per la circulació de dues de les línies en sentit nord-sud (c.

Guansé, pça. Cap de la Creu, c. Sant Magí, c. Sta. Anna, rambla Samà), i en sentit sud-nord

(carrer del Pare Garí).

Dades sobre el sector: pocs desplaçaments interns, i no és un destí gens important, tot i que

una línia passa pel c. Sta. Anna i rambla Samà.

Altres dades: els carrers de vianants provoquen pertorbacions en la xarxa del transport

col·lectiu.

4. "Al·legacions a aspectes de la Revisió del Pla General d'Ordenació de Vilanova i la

Geltrú".

Ole Thorson

Maig 2001

Objectiu: demostrar la no necessitat de la prolongació de la rambla Samà.

Proposta: La connexió mar muntanya no ha de passar pel centre de la ciutat. Hi ha 5 eixos

que poden realitzar aquesta funció (Torre Vallès, Zamenhof, Josep Coroleu, Unió i Europa)

amb un impacte menor sobre la població.

Dades/criteris: En viatges interns, el 61% es fa a peu i el 36% en cotxe.

Cal facilitar l'accés al centre però impedint travessar-lo (tràfec de pas).

El dèficit d'aparcament existent és contradictori amb la creació d'eixos que permeten la

penetració al centre del tràfec.

Esquema viari i de circulació en forma d'anella perimetral.

Existència d'un eix mar-muntanya molt pròxim i molt potent (rambla Principal).

Divisió de la ciutat en 6 zones; la zona centre (69.000 habitants) i la zona nord (10.800

habitants) connectades entre d'altres per la rambla Samà, amb el següent moviment:

A peu Transport públic Cotxe

Centre --> Nord 35% 10% 55%

Nord --> Centre 40% 20% 40%

El nombre de 3700 viatges per dia entre ambdues zones no justifica la reserva d'un nou vial

específic.

CONCLUSIONS

Els documents descrits en aquest apartat, són els documents que consten en l’arxiu

municipal. Com es pot veure, aquets documents, a grans trets, no recomanaven la

prolongació de la Rambla Samà.

El fet de no prolongar la Rambla Samà suposa la revisió dels criteris aprovats l’any 2001,

quan el Pla General va delimitar un àmbit de Pla Especial de Reforma Interior (PERI) Cap de

Creu, que contemplava l'obertura de la rambla Samà per connectar el nord i el sud de la

ciutat, en una proposta prevista des de feia més de cinquanta anys. Aquesta proposta

però, implica costos socials i econòmics molt elevats, a més d'incrementar les alçades de les

edificacions, perquè preveu un elevat nombre d'indemnitzacions i re allotjaments.

Amb aquesta modificació, i d’acord amb les conclusions dels estudis exposats, es podrà

resoldre l’encaix del sector Cap de creu a la ciutat, el que és una reivindicació històrica.

L’objectiu és fomentar la rehabilitació del barri i consolidar la funció residencial d’aquest.

la modificació permetrà intervenir al sector de sòl urbà no consolidat dins de l'àmbit,

mitjançant la formulació en un futur d'un Pla de Millora Urbana, així com impulsar, en el futur,

accions de rehabilitació i de millora de l'espai públic, continuant amb la política de

revitalització i de posar en valor urbanístic els nuclis antics de la ciutat, en coherència amb

el Pla de Millora Urbana del Nucli Antic.

La Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona va suspendre la modificació del Pla

General l'any 2010 sol·licitant documentació complementària, entre d'altres, un estudi de

mobilitat de l'estructura general viària de la ciutat. Per això, es va aprofitar que l'any 2011 es

van iniciar els treballs de redacció del Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible de la ciutat,

aprovat inicialment el juliol de 2015, i que demostren que no és necessari perllongar la

rambla Samà per al trànsit de vehicles.

Vilanova i la Geltrú 30 de setembre de 2016

Jordi Jiménez

Arquitecte, Servei d’Urbanisme

Date post:	10-Jun-2020
Category:	Documents
Upload:	others
View:	2 times
Download:	0 times

1 memoria justificativa TR - Vilanova i la Geltrú · planificació general de la nostra ciutat des...

Documents