47
LA RESTAURACIÓ LA RESTAURACIÓ MONÀRQUICA MONÀRQUICA SEGONA PART LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ 1902 - 1923
LA RESTAURACIÓ MONÀRQUICALA RESTAURACIÓ MONÀRQUICA
SEGONA PARTLA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
1902 - 1923
CONCEPTES PREVIS... UN REPÀSCONCEPTES PREVIS... UN REPÀS
DICTADURA
DIRECTORI DIRECTORI
LLEI MARCIALLLEI MARCIAL PROTECTORAT
MARROC MARROC
RIF RIF REVOLUCIÓ
RUSSA
BOLXEVIC BOLXEVIC
LOCKOUT LOCKOUT
LLEI DE FUGUES
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
REFORMISME dinàstic
LA MONARQUIA D’ALFONS XIIILA MONARQUIA D’ALFONS XIII
1. CRISI DE LA RESTAURACIÓ, 1902 – 1923
2. LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA, 1923 – 1930
3. LA FI DE LA MONARQUIA, 1930 - 1931
Este año me encargaré de las riendas del Estado, acto de gran trascendencia tal y como están las cosas; porque de mí depende si ha de quedar en España la monarquía borbónica o la república. Porque yo me encuentro el país roto por guerras pasadas, que anhela que alguien lo saque de esta situación: la reforma social a favor de las clases necesitadas; el Ejército con una organización atrasada en los avances modernos; la marina sin barcos; la bandera ultrajada; los gobernadores y los alcaldes que no cumplen las leyes, etcétera.; en definitiva, todos los servicios desorganizados y mal atendidos. Puedo ser un rey que se llene de gloria regenerando la patria (... ). Pero también puedo ser el rey que no gobierne, que sea gobernado por sus ministros y, finalmente, llevado a la frontera (...). Espero reinar en España como rey justo. Espero, al mismo tiempo, poder regenerar la patria y hacerla, si no poderosa, al menos buscada, o sea, que la busquen como aliada.
ELEMENTS CONCEPTUALS SOBRE LA CRISI Parlem d’un procés... ... que és el de descomposició del sistema canovista que
s’inicia al 1898 i acaba al 1923, tenint la seva màxima expressió en la triple crisi de 1917.
Tensions socials Aparent “estabilitat” del sistema de la Restauració i el seu
caràcter pseudodemocràtic Divisió i ruptura dels partits dinàstics Incapacitat de l’oposició política: feble i dividida Sorgiment d’una societat urbana paral·lela a la proposada per
la Restauració (II República?) La “qüestió” del Marroc
La CRISI DE LA RESTAURACIÓ arranca del 1898, i està jalonada per un sèrie de crisis (1909, 1917, 1921) que ens porten a la Dictadura de Primo de Rivera. La CRISI DEL SISTEMA te el seu punt de partida a l’any 1898 i acaba el 1923 amb la Dictadura. Te la seua màxima expressió a la triple crisi de 1917.
EL PROCÉS DE DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA EL PROCÉS DE DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA CANOVISTACANOVISTA
1. El El regeneracionisme regeneracionisme polític i la crisi del polític i la crisi del sistema, 1902 – 1912 sistema, 1902 – 1912 (entre l’inici del (entre l’inici del regnat d’Alfons XIII i regnat d’Alfons XIII i l’assassinat de l’assassinat de Canalejas):Canalejas):
Maura i CanalejasMaura i Canalejas
Setmana Setmana Tràgica de 1909Tràgica de 1909
2. La crisi del La crisi del sistema de El sistema de El Pardo i el fracàs Pardo i el fracàs del turnisme, 1913 del turnisme, 1913 – 1919/20 (Primera – 1919/20 (Primera Guerra Mundial)Guerra Mundial)
La triple crisi La triple crisi de 1917de 1917
3. La La descomposició descomposició del sistema del sistema canovista, 1919/20 canovista, 1919/20 – 1923.– 1923.
La crisi de La crisi de 19211921
CronologiaCronologia
1898
1902
1931
19301923
Regnat d’Alfons XIII
La Crisi de la RestauracióLa Crisi de la Restauració
Dictadura de Primo de Rivera
Dictadura de Primo de Rivera
Crisi del sistema de la Restauració
Crisi del sistema de la Restauració Dictablanda
IIª República
1
1898 - 19301898 - 1930
LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓLA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
LA CRISI DEL BIPARTIDISME I DEL TORN DE PODER
RUPTURA DEL PACTE DE “EL PARDO”
LA QÜESTIÓ COLONIAL (CUBA, MARROC)
L’OPOSICIÓ POLÍTICA AL RÈGIM (PARTITS REPUBLICANS I
NACIONALISMES)
EL MOVIMENT OBRER : CONFLICTIVITAT SOCIAL
ELEMENTS DE LA CRISI
Mancomunitats regionalsDemocratització militar (obligació mili) i reformes socials
José CanalejasJosé Canalejas
Reformes econòmiquesLegislació social favorable classes mitjanes i baixes
Apareixen nous partits en el CongrésApareixen nous partits en el Congrés
Maura
Crisi del sistema de la Restauració Crisi del sistema de la Restauració
Intervencionisme d’Alfons XIIIManca de líders carismàtics i una forta inestabilitat política
Antonio Maura (1907-1909)Antonio Maura (1907-1909)
Reforma del sistema “Revolució des de dalt” Reforma del sistema “Revolució des de dalt”
És substituït a causa de la repressió de la Setmana Tràgica de 1909És substituït a causa de la repressió de la Setmana Tràgica de 1909
3
Partit conservadorPartit conservador
Partit liberalPartit liberal
Canalejas
1898 - 19301898 - 1930
Els partits dinàstics continuen alternant-se en el poder, continua el caciquisme
Però...RepublicansRegionalistesSocialistes
Amb suport als nuclis urbans
Santiago AlbaRomanones...
Eduardo Dato
El reformisme dinàstic
“Hipotètica” relació amb el despotisme il·lustrat del segle XVIII: punts comuns:◦ La “revolució des de dalt” (Maura), reformes portades a terme la marge de les
classes humils◦ La falta de base social o suports polítics◦ La possibilitat de fracàs d’aquestos moviments reformistes
Les tímides reformes i millores socials propugnades pel reformisme seran menyspreades per unes masses populars molt impregnades per l' internacionalisme, mentre que les elits burgeses i els grans terratinents les viuran com una amenaça.
Aspectes “positius” del reformisme:◦ Abolició de l’impost de consums◦ Llei del candau◦ Llei de Mancomunitats
LES RAONS DEL FRACÀS DEL REFORMISME
Falta d’afany democratitzador i de captació de les masses populars
Conflictivitat social
Conflictivitat política
El reformisme dinàsticEl reformisme dinàsticTema de reflexió: comparació del reformisme dinàstic amb el despotisme
il·lustrat del segle XVIII
Elements de la reflexió:
1. La “revolució des de dalt”, la institucionalització de reformes portades a terme des de la cúpula del poder polític al marge de les classes humils, totalment privades de veu i ¿vot?
2. La falta de base social o suports polítics tant de l’oligocràcia, a la qual retallaven privilegis, com de les classes populars, en què no es confiava prou per instaurar un sistema realment democràtic.
3. L’elevada possibilitat de fracàs d’aquests moviments reformistes, tant en relació amb les expectatives que tenien com en relació amb les necessitats del país.
L’ENFORTIMENT DE L’OPOSICIÓL’ENFORTIMENT DE L’OPOSICIÓ
Característiques comunes
◦ No articulació d’una alternativa real després de la crisi del 98: obliga a transformacions internes.
◦ Necessitat d’unir i d’augmentar les bases socials de cada partit.
Peculiaritats:
◦ La consolidació del republicanisme i la seva cohesió sota UNIÓ REPUBLICANA.
◦ Els procediments demagògics i pseudorevolucionaris del Partit Radical de Lerroux
◦ El pactisme del PSOE
Crisi del sistema de la Restauració Crisi del sistema de la Restauració
4
1898 - 19301898 - 1930
El país es troba en una situació d’endarreriment econòmic i social, amb una gran bossa de pobresa i d’un injust repartiment de la riquesa
Provocarà una forta agitació social
Evolució política 1902-1917Evolució política 1902-1917
1905 Assalt a la redacció de Cu-Cut! i La Veu de Catalunya
1906 Llei de les Jurisdiccions (tribunals militars)
1907 Solidaritat Catalana (victòria electoral, 41 de 42 diputats a Catalunya)
1909 La Setmana Tràgica La guerra del Marroc
La crida dels reservistesVaga i revolta anticlerical
provoca
Repressió del governExecució de Francesc Ferrer i Guàrdia
(Escola Moderna i laica)
provoca
Campanya contra Maura,conservador (“Maura no!”)
Serà substituït per Canalejas, liberal
1917 La gran crisi parlamentària, militar i social
Assemblea de parlamentarisJuntes de DefensaVaga general revolucionària
Vagues de 1902, 1909, 1917, 1919, 1920...Solidaritat Obrera, 1907CNT, 1910-1911
Salvador Seguí
LA GUERRA DEL MARROCLA GUERRA DEL MARROC◦ Política colonial
espanyola:1.Recuperació del prestigi
després del desastre del 982.El desenvolupament
colonial de les grans potències europees i les tensions colonials entre eixos països
3.Escassa rellevància d’Espanya
4.Possibles beneficis econòmics al Rif
LA GUERRA DEL MARROCLA GUERRA DEL MARROC
Política colonial espanyola en el context de l’imperialisme europeu i el repartiment colonial. La política britànica: “Balance of powers”
Peculiaritats:1. Es qüestiona l’argument de la recuperació del prestigi colonial i
internacional d’Espanya per que amplis sectors de la societat consideraven que Espanya només servia els interessos de Gran Bretanya
2. Beneficis econòmics dubtosos i amb dificultats d’explotació3. Prestigi de l’exèrcit ... “africanistes”... ¿relatiu?... fracassos militars.4. Balanç global negatiu5. Barranco del Lobo, derrota i mobilització de reservistes: autèntic
catalitzador del descontentament i la conflictivitat social, que va esclatar amb la setmana Tràgica de Barcelona.
BARRANCO DEL LOBO
Atac de cabiles rifenyes a les tropes
espanyoles.
El govern MAURA reacciona aplicant la
Llei de Reserva, per la qual soldats
reservistes han d’acudir a una guerra
impopular.
L’efecte és la vaga general i la Setmana Tràgica de Barcelona
LA CRISI DE 1909LA CRISI DE 1909LA GUERRA DEL MARROC I LA SETMANA LA GUERRA DEL MARROC I LA SETMANA
TRÀGICATRÀGICA
PROTECTORAT DEL RIF◦ Conferència d’Algesires (1906)◦ Derrota de El Barranco del Lobo
MOBILITZACIÓ DE RESERVISTES, desencadenant de la Setmana Tràgica (26 de juliol)
LA CRISI DE 1909LA CRISI DE 1909LA GUERRA DEL MARROC I LA SETMANA LA GUERRA DEL MARROC I LA SETMANA
TRÀGICATRÀGICALes peculiaritats de la Setmana Tràgica:
◦ Context social molt deteriorat i conflictiu◦ Sistema de lleva◦ Context concret: Barcelona.
No obstant això, també presenta un marcat caràcter espontani, que junt amb l’explosió d’anticlericalisme, cal relacionar amb la força del moviment anarquista a Barcelona.
GUERRA A LA GUERRA Y CAIGA QUIEN CAIGA
...Si, proletariados: para combatir a los rifeños no van no, los hijos de los ricos, los que tienen sus intereses, su comercio o su industria, ni los hijos de los ministros, ni los obispos, ni los altos personajes, sino solamente los seres sangre de vuestra sangre...Manifiesto de proclamación de la huelga distribuido el 26 de julio de 1909
Setmana tràgica - BarcelonaSetmana tràgica - Barcelona
HUELGA GENERAL, BARICADAS, QUEMA DE CONVENTOS, ETC.
MOVILIZACIÓN DE RESERVISTAS PARA LA GUERRA DE MARRUECOS
LES CONSEQÜÈNCIES DE LA SETMANA TRÀGICA
EN GENERAL:
• Repressió dura i Repressió dura i violentaviolenta• Cohesió i radicalització Cohesió i radicalització dels moviments dels moviments d’esquerrad’esquerra
EN PARTICULAR:• Caiguda del Caiguda del govern de Mauragovern de Maura• Creació d’un Creació d’un nacionalisme català nacionalisme català republicà republicà d’esquerresd’esquerres• Cohesió de Cohesió de republicans i republicans i socialistessocialistes• Auge de Auge de l’anarquisme a l’anarquisme a CatalunyaCatalunya
LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA CRISI DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA CRISI DE 19171917
WW I
• Impacte polític:
• Aliàdofils
• Germanòfils
• Impacte econòmic:
• Augment de les exportacions
• Increment dels beneficis
• Inflació
• Impacte social:
•Augment conflictivitat
WILSON i el principi de les nacionalitats
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA
L’IMPACTE DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIALL’IMPACTE DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIALDocument 16 de la pàgina 251Document 16 de la pàgina 251
ELEMENTS DESCRIPTIUS:◦ Tema: “Exportacions espanyoles a França entre 1913
i 1920”◦ Naturalesa i tipus de gràfic◦ Desviació de principi a fi, i desviacions màximes i
mínimes
ELEMENTS D’ANÀLISI:◦ La guerra va reduir dràsticament la capacitat productiva dels
països beligerants◦ Espanya: es converteix en exportador i subministrador ◦ Sectorialment:
+++, siderurgia basca, mineria asturiana, indústries tèxtils i metal·lúrgiques catalanes
++, productes químics bàsics i calçat - , taronges
CONFLICTIVITAT SOCIAL ENTRE 1914 - 1918CONFLICTIVITAT SOCIAL ENTRE 1914 - 1918
Els seus elements
Tradicional panorama social d’Espanya
Conflictivitat social derivada de l’inflació
Messianisme de la revolució russa
Principi wilsonià del nacionalisme i modoficació de les fronteres
d’Europa
LA CRISI DE 1917LA CRISI DE 1917
◦ Conjuntura econòmico social derivada de la WW I
◦ Agreujament de la crisi política: crisi del turnisme i divisions internes dels partits dinàstics
◦ El problema militar
◦ Mobilització del moviment obrer
La conjuntura
LA TRIPLE CRISI DE 1917LA TRIPLE CRISI DE 1917
CRISI MILITAR
Juntes de Defensa
CRISI POLÍTICA
Assemblea de Parlamentaris
CRISI SOCIAL
Vaga general
CRISI MILITAR DE 1917CRISI MILITAR DE 1917
CRISI MILITAR DIFERENCIACIÓ ENTRE
MILITARS PENINSULARS I AFRICANISTES
CREACIÓ DE LES JUNTES MILITARS DE DEFENSA
EL GOVERN ACCEDEIX A LES PETICIONS A LA LLEI DE L’EXÈRCIT DE 1918◦ MAJOR INTERVENCIONISME
MILITAR EN LA POLÍTICA
ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS A ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS A BARCELONABARCELONA
CAUSES• TANCAMENT TEMPORAL DE LES CORTSGRUPOS CONVOCATS• PARTITS NO DINÀSTICSDEMANDES• REVITALITZACIÓ DEL PARLAMENT• DESCENTRATLIZACIÓ • NOU GOVERN CONSTITUENTEVOLUCIÓ•TEMOR AGREUJAMENT SITUACIÓ PER RISC DE REVOLUCIÓ OBRERA•DISSOLUCIÓ DE L’ASSEMBLEA
VAGA VAGA GENERALGENERAL
CAUSES:• CARESTÍA DE PREUS• DISMINUCIÓ PODER ADQUISITIU
ORGANITZADA PER PARTITS NO DINÀSTICS I SINDICATS
MANIFIEST AMB DEMANDES LABORALS (SALARIALS, CONDICIONS DE TRABALL, ETC.) I POLÍTIQUES
LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA DE LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1918 – 1923)LA RESTAURACIÓ (1918 – 1923)
Enumeració del problemes que afecten la Restauració a partir del 1918 :(A partir de la lectura del paràgrag d’introducció pag 254)
1. La fi de la conjuntura econòmica favorable després de la Gran Guerra
2. La incapacitat del sistema per democratitzar-se i renovar-se3. El desastre d’Annual
ANNUAL 1921ANNUAL 192110.000 víctimes10.000 víctimes
PETICIÓ DE RESPONSSABILITATS EXPEDIENT PICASSO
0 100 200 300
1916
1917
1918
1919
1920
1921-23
total
Total
Obrers
Autoritats
Gerents
Patrons
Assassinats a Barcelona, 1916 - 1923
1921, Assassinat de Dato
Dirigents obrers del “sindicat únic” (CNT)
A causa de la policia o dels pistolers del “sindicat lliure” (patronal)
Augment del “pistolerisme” a partir de la fi de la Gran Guerra
LA DICTADURA DE LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERAPRIMO DE RIVERA
1923 – 1930
ORIGENORIGEN
Origen: colp d’estat
Manifest de 13 de setembre de 1923
Lectura del document
ETAPES
DIRECTORI MILITAR, 1923 - 1925
DIRECTORI CIVIL, 1926 - 1930
LES CAUSES DEL COLP D’ESTATLES CAUSES DEL COLP D’ESTAT
LES MOTIVACIONS:
1. Informe Picasso
2. Context de postguerra europeu: crisi de les democràcies
3. Context internacional: la revolució bolxevic
4. “Crisi permanent” del sistema de la Restauració (partits dinàstics)
5. Desastre d’Annual
6. Pistolerisme i elevada conflictivitat social
7. Protagonisme militar
Davant la conjuntura dels anys 1918 – 1923...
tres alternatives
1. Reforma Reforma constitucional constitucional en el sentit en el sentit plenament plenament democràtic, democràtic, amb depuració amb depuració plena de plena de responsabilitats responsabilitats (Informe (Informe Picasso). Picasso). GARCIA GARCIA PRIETO. PRIETO.
2. Reforma del Reforma del sistema, en la sistema, en la vía del vía del regeneracionisregeneracionisme me institucional. institucional. MAURA, MAURA, CAMBÓCAMBÓ
3. Solució Solució
dictatorialdictatorial
Reacció de l’exèrcit i dels sectors més conservadors de la societat front els intents democratitzadors de la Restauració
IDEA FONAMENTAL
LES BASES I EL OBJECTIUS DE LA DICTADURALES BASES I EL OBJECTIUS DE LA DICTADURA
ELS OBJECTIUS
• Assegurar la integritat de la nació front als nacionalismes.
• Acabar amb el desordre social
• Restablir l’ordre polític• Salvar al rei de les
responsabilitats del desastre d’Annual
• Pacificació del Marroc
LES BASES SOCIALS
• El rei• Exèrcit• Partits dinàstics• Oligarquia• Burgesia catalana
Recolzament de la burgesia, l’Exèrcit i la Corona
Dues etapes: Directori militar i Directori Civil
Directori Militar (1923-1925) Directori Militar (1923-1925)
Eliminació del sistema de la Restauració (s’anul·la la constitució de 1876)Censura i prohibició de partits i sindicatsPoder concentrat en els militars (governadors civils)
7
La Dictadura de Primo de RiveraLa Dictadura de Primo de Rivera
Ordre socialSupressió de llibertats individualsRepressió policial (acaba amb el pistolerisme)Abolició de la Mancomunitat (1925)
Problema MarrocOfensiva francoespanyolaDesembarcament d’AlhucemasDerrota d’Abd-El-KrimOcupació del RIF, 1927
Autoritarisme irepressió
Directori Militar
Es tracta d’una dictadura personal i militar
Directori Civil (1925-1930)Directori Civil (1925-1930)
Creació de la Unión Patriótica Amb la participació d’elements civils en el govern
Política econòmica
Cal destacar
Obres públiquesMonopolisProteccionisme
IntervencionismeEs basa en en
Xarxa de carreteres i ferrocarrilsRegadiu, Confederacions hidrogràfiques (electrificació)Finançament estatal en sectors no rendiblesCreació de monopolis (Campsa, Telefònica...)
Va faltar millorar el camp (reforma agrària) i les condicions de vida dels camperols
La política social Supressió dels sindicats anarquistes i radicals ( UGT col·labora)
Reformisme social paternalista (descans dominical, assegurança...)
Organització Corporativa Nacional (comitès obrers i patrons)
LA POLÍTICA DE LA DICTADURALA POLÍTICA DE LA DICTADURA
IMPORTANT ETAPA DE CREIXEMENT ECONÒMIC I DISMINUCIÓ DE LA CONFLICTIVITAT LABORAL
LES BASES DEL CREIXEMENT ECONÒMIC:◦ Conjuntura internacional◦ Intervencionisme estatal (=nacionalisme econòmic)◦ Creació de monopolis (Campsa, Tabacalera, CTNE)◦ Obres públiques◦ Augment del dèficit públic
LA POLITICA SOCIAL:◦ Intervenció de l’Estat: Organització Corporativa Nacional i
Comitès Paritaris◦ Repressió de les organitzacions obreres radicals◦ Col·laboració de la UGT
Àngel Pestaña
L’oposició a la DictaduraL’oposició a la Dictadura
La primera oposició és la del món intel·lectual (Miquel de Unamuno)La primera oposició és la del món intel·lectual (Miquel de Unamuno)
Socialisme Socialisme
1928- S’intensifica l’oposició a la dictadura1928- S’intensifica l’oposició a la dictadura
Crisi econòmica (atur, endeutament de l’Estat, devaluació...)Pèrdua de confiança entre els oficials de l’Exèrcit
A causa de
Al 1930 Dimissió de Primo de Rivera
Substitució de Primo pel general Dámaso Berenguer (“Dictablanda”)
Això provoca
Anarquisme FAI (insurrecció i violència)Anarquisme FAI (insurrecció i violència)
Catalanisme Radicalització (lluita armada) i esquerraEstat Català (Francesc Macià)Prats de Molló, 1926
Catalanisme Radicalització (lluita armada) i esquerraEstat Català (Francesc Macià)Prats de Molló, 1926
Republicans Aliança Republicana, 1926(estudiants, intel·lectuals i una part de l’Exèrcit)
Republicans Aliança Republicana, 1926(estudiants, intel·lectuals i una part de l’Exèrcit)
No es dichoso aquel a quien la fortuna no puede dar nada más, sino aquel a quien no puede quitar nada.Francisco de QUEVEDO
