Date post: | 10-Jul-2015 |
Category: |
Documents |
Upload: | jesus-gutierrez |
View: | 96 times |
Download: | 1 times |
Pintura romàntica: La pintura va plasmar en imatges la sensibilitat d'un moviment cultural
molt més ampli, el romanticisme, que es va basar, d'una banda, en l'afirmació del valor i la
dimensió del sentiment i, de l'altra, en la del valor únic i individual dels éssers humans. La
producció pictòrica romàntica abraça el període cronològic que va del 1820 fins al 1850,
aproximadament. Ara bé, tot i que presenta elements comuns, no és una producció
homogènia. Hi trobem el paisatgisme alemany (Friedrich), l'ultraclassicisme romàntic
(Ingres), el paisatgisme anglès (Turner, Constable), el romanticisme del color (Géricault,
Delacroix) i el romanticisme místic (els natzarens, a Alemanya; els prerafaelites, a
Anglaterra).
Característiques formals o estilístiques:
1. Dibuix: traç pictòric i pinzellada solta i oberta.
2. Color: viu i exaltat, usat amb una tècnica metòdica i científica.
3. Llum: ús de tècniques derivades de la pintura barroca (clarobscur, tenebrisme).
4. Composició: s’inspiren en la pintura barroca (piràmides, diagonals, moviment, personatges en escorç, etc.).
Característiques iconogràfiques:
Els temes predominants són els següents:
1. Esdeveniments contemporanis: fets polítics, successos, catàstrofes.
2. Ambients medievals: ruïnes, monestirs, castells.
3. Paisatges amb valor metafísic. Solitud i impotència de l'home davant la naturalesa.
4. Ambients exòtics: països orientals, nord d'Àfrica.
• Recuperació de la força suggestiva del color en detriment del dibuix (neoclàssic)
• El cromatisme ressuscita les llums vibrants que reforcen les taques de color tot
col·laborant en la destrucció de les formes escultòriques precedents
• Composicions dinàmiques, amb línies determinades per les posicions i gestos convulsos
de les figures
• Culte al paisatge, no només com a recurs per mostrar el pathos, sinó també per a poder
desplegar colors lluminosos i contrastats (núvols, llamps, raigs de sol, ...) que traduïen
estats d’ànims.
• Temes relacionats amb revolucions polítiques, desastres de tot tipus, revoltes,...
El camí misteriós condueix cap a l’interior. L’eternitat amb els seus mons, el passat i el
futur, està dins de nosaltres o no estarà enlloc. Novalis.
El juliol de 1814 va
naufragar la fragata
“La Medusa”, amb
149 passatgers en un
rai en un mar
embravit. Només es
van poder rescatar
15 supervivents.
Géricault va examinar
els cadàvers
recuperats al dipòsit,
per tal depintar una
tela majestuosa i plena de dramatisme, però sense heroisme ni glòria –neoclàssic- sinó
amb desesperació . Els contrastos de llum recorden Caravaggio i les figures robustes,
Miquel Àngel, que Géricault havia estudiat a Roma. El moviment, lluminositat i dramatisme
són tot un manifest del Romanticisme.
Les piràmides de l’esperança
L‘”Argus”
Natura enfurismada
Personatges del primer pla: desesperació (obsessió per la mort)
Personatges de la piràmide de l’esquerra
El boig assassí, oli/tela, 1821-24. L'Envejosa, oli/tela, +/- 1820
Aquestes dues obres estan relacionades
amb la sèrie de retrats que va pintar en
col·laboració amb el psiquiatre Georget.
En aquesta sèrie el pintor va intentar
penetrar en les zones amagades del
patiment i la irracionalitat, continuant
amb les investigacions sobre la psique
encetades amb l’elaboració del “Rai”
Caps d’ajusticiats, oli/tela, 50 x 61 cm. 1818
La presència de figures directament inspirades en
exercicis acadèmics contrasta amb el realisme del que
l'artista feia gala en l'expressió de l'agonia. A través
d'aquestes teles condemnava obertament la política del
govern en relació a la pena de mort i varen provocar
onades d’indignació en un o altre sentit.
L'any 1830, la Revolució de Juliol posà fi al govern dels Borbons a França i obrí pas a una monarquia constitucional sota Lluís Felip d'Orleans.
En unes línies adreçades al seu germà el mes d'octubre d'aquell mateix any, Delacroix escrivia: "He començat un tema modern, una barricada (...) i si no he lluitat. per la pàtria si més no pintaré per a ella (...)".
Delacroix, revolucionari el 30, va ser contrarevolucionari el 48, quan la classe obrera es va aixecar contra la burgesia.
LA DEESSA LLIBERTAT LA BURGESIA EL PROLETARIAT
EL NOI
ELS COSSOS DEL PRIMER PLA, BASE INESTABLE DE LA COMPOSICIÓ
ELS FONS URBANS
Pel que fa a la composició, és fàcil relacionar-la amb El rai de la Medusa de Géricault.
Igual que el rai, el pla de la base és inestable, fet de bigues separades (la barricada); d'aquesta inestabilitat neix i es desenvolupa in crescendo el moviment de la composició. Com el rai, les figures formen una massa que puja, que culmina en una figura que agita una bandera. Com el rai, en primer pla hi ha els morts caiguts cap endarrere, semblants fins en les postures. Coincideixen, fins i tot, alguns detalls atroçment realistes: el pubis al descobert d'un cadàver, la mitja caiguda sobre el peu d'un altre, la macabra i emotiva crida de les polaines blanques als peus del soldat mort. És també idèntica la forma de sostenir i subratllar el gest culminant acompanyant-lo, a dreta i esquerra, amb el braç aixecat d'altres dues figures.
Vistes les analogies, passem a las diferències: Delacroix inverteix l'esquema compositiu del rai. Inverteix la posició dels dos morts del primer pla i també la direcció del moviment de les masses, que al rai va de fora cap endins i a la llibertat ve cap a fora. Per què aquest canvi en la direcció del moviment? El moviment de darrera cap endavant respon, en primer lloc, a una necessitat retòrica: la llibertat es llança envers l'espectador. També té una altra funció: si al quadre de Géricault el moviment de les masses cap a l'horitzó obrava una mena de catarsi i si a partir de la violència realista s'assolien accents de grandesa clàssica (per exemple, el vell i el cadàver del seu fill), al quadre de Delacroix desapareix tot el que era profundament clàssic. Ja no existeixen els clarobscurs sobre els cossos fortament modelats, quasi com si fossin de bronze, sinó que destaquen les figures a contrallum sobre un fons encès i fumejant; ja no trobem la unió d'aquells cossos entrellaçats sinó un aïllament de les figures principals entre la confusa formació de les altres. I de la duresa realista no s'ascendeix a la solemnitat clàssica sinó que es baixa a la caracterització social de les figures per demostrar que nois, joves, adults, obrers, camperols, intel·lectuals, soldats legitimistes i rebels són part del poble i que la bandera tricolor els agermana a tots.
Il·luminació caravaggiesca, modelat quasi escultòricFigures perfilades a contrallum, sobre la
fumera del fons
• L’ època romàntica coincideix amb un gran esplendor de la cultura alemanya: Beethoven,
Goethe, Schiller
• L’art alemany està emmarcat pel nacionalisme i la religiositat. El Congrés de Viena va partir
la nació en dos i el sentiment de recuperació del propi espai va impregnar l’obra de poetes i
pintors.
• A més de l’obra emblemàtica de C. D. Friedrich, cal esmentar l’escola dels Natzarens que
explica el protagonisme que el tema religiós va assolir en el romanticisme alemany. Overbeck
i Cornelius, instal·lats a Roma van organitzar l’escola com una germandat, on tenien aprop les
obres dels pintors renaixentistes, en bona part inspirades en temàtica religiosa
• Fra Angèlico i Rafael, així com Dürer, són els seus referents pictòrics
2/3DeCel.Tradi-ció nòrdi-ca
Contraposició immensitat de l’univers (panteisme) i la natura, enfront la petitesa humana.El sentiment oposat al racionalisme (Sturm und Drang = tempesta i pulsió)
Abadia a la roureda (1810)
Sortida de la lluna sobre el mar (1822)
El mar de glaç o naufragi de «L'Esperança» (1824)
L’any 1809 a Roma, J. F. Overbeck, procedent de l’alta burgesia de Lübeck, i el seu amic F.
Pforr, varen fundar la Germandat de sant Lluc, en oposició a l'Acadèmia de Viena.
Sant Lluc és el patró dels pintors i aquesta germandat es pot considerar la primera
associació artística moderna.
S’inspirava en la tradició medieval i pretenia establir les bases de la pintura sobre la religió i
el treball artesà ben fet (Arts & Crafts)
Els seus membres, majoritàriament luterans, es van convertir al catolicisme i varen
començar a viure en el convent de sant Isidre, ja que els oferia el medi adequat per
desenvolupar tant el seu art com la seva forma de vida.
Van rebre l'apel·latiu de natzarens dels ciutadans romans, per com portaven els cabells.
La germandat de sant Lluc era un grup antiacadèmic que es va dedicar al renaixement de
l’art alemany a partir de l’esperit de la religió.
Friedrich Overbeck. Itàlia i Alemanya (Sulamita i Maria) Autoretrat amb la seva esposa i el seu fill Alfons 1811-28. 94x104 cm 1820; 46x37 cm
El paisatge romàntic va sobresortir a Anglaterra, a principis del segle XIX, de la mà de John
Constable y Joseph Mallord William Turner. Ambdós artistes, tot i d’estils netament
diferents, miraven de plasmar els efectes de la llum i de la atmosfera. Els llenços de
Constable son poètics i expressen la cultivada suavitat del camp anglès, tot i el seu
enfocament objectiu i científic, ja que al pintor l’atreia pintar a l’aire lliure on feia
nombrosos estudis de las formacions dels núvols i prenia notes de les condicions
lumíniques i climatològiques. A més, Turner buscà el sublim de la naturalesa, tot pintant
catastròfiques tempestes de neu o plasmant els elements —terra, aire, foc i aigua— d’una
manera borrosa, quasi abstracta. La seva manera de dissoldre las formes en la llum i en
transparències de color tindria gran importància en el desenvolupament de la pintura
impressionista francesa.
A més d’aquest dos pintors eminentment paisatgistes, cal també esmentar el pintor
visionari W. Blake.
La catedral de Salisbury. 1831 Vista d’Epson. 1809 Estudi de núvols. 1822
Harnham Ridge, Salisbury 1820 o 1829 Dedham Lock. 181711’4 x 23’ mm
Forn de calç a Coaldbrookdale, 1797 Castell de Caernarvon, 1798 Vaixell de pesca entrant al port de Calais. 1803
Allau als Grisons. 1810 Erupció a l’illa de S. Vincent. 1815 Sortida de sol al castell de Norham. 1845
El paisatge com un conjunt d’elements incontrolables
Vora del mar. 1828 El Tàmesi al pont de Waterloo. 1830-35 El darrer viatge del Temerari. 1838
Tempesta de neu. 1842 Pluja, vapor i velocitat. 1844