1
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament
IES DeltebreDEPARTAMENT DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA I
DE LA SALUD
1r de Batxillerat
ASSIGNATURA OPTATIVA 1:
TÈCNIQUES DE LABORATORI
GUIÓ DE FORMULACIÓ I NOMENCLATURA
CURS 1999-2000
1
PROF: ÒSCAR CASTELL I MARCOS
2
2
ÍNDEX
1. Introducció ......................................................................................................................................... 5
2. Substàncies simples ........................................................................................................................... 6
3. Compostos binaris
3.1. Combinacions binàries de l’hidrogen
3.1.1. Hidràcids ........................................................................................................................... 7
3.1.2. Hidrogen amb no metalls diferents als halògens ......................................................... 8
3.1.3. Hidrurs metàl·lics ............................................................................................................ 9
3.2. Combinacions binàries de l’oxigen .......................................................................................... 9
3.3. Combinacions binàries metall - no metall .............................................................................10
3.4. Combinacions binàries no metall – no metall .......................................................................11
4. Compostos ternaris
4.1. Hidròxids ..................................................................................................................................12
4.2. Àcids oxoàcids ..........................................................................................................................13
4.3. Sals derivades dels àcids
oxoàcids ...........................................................................................15
5. Compostos poliatòmics
5.1. Sals mixtes derivades dels àcids oxoàcids i sals hidrogenades ............................................15
6. Pràctiques de formulació i nomenclatura .....................................................................................16
3
3
4
4
5
5
1. Introducció
Aquest guió intenta recollir els principis bàsics de la formulació i nomenclatura dels compostos
inorgànics per a un nivell corresponent al 1r de batxillerat. Es presenta com un material de suport a
l’assignatura de la modalitat Química I.
Els objectius bàsics que es volen assolir, en correspondència als continguts de conceptes, procediments i
actituds de l’assignatura són la formulació i nomenclatura de:
1. Substàncies simples.
2. Compostos binaris:
2.1. Combinacions binàries de l’hidrogen :
2.1.1. Hidràcids.
2.1.2. Hidrogen amb no metalls diferents als halògens.
2.1.3. Hidrurs metàl·lics.
2.2. Combinacions binàries de l’oxigen.
2.3. Combinacions binàries metall - no metall.
2.4. Combinacions binàries no metall – no metall.
3. Compostos ternaris:
3.1. Hidròxids.
3.2. Àcids oxoàcids.
3.3. Sals derivades dels àcids oxoàcids.
4. Compostos poliatòmics:
4.1. Sals mixtes derivades dels àcids oxoàcids i sals hidrogenades.
S’intentarà també que l’alumne es familiaritzi amb la utilització dels tres tipus de formulació usats avui
en dia: la nomenclatura sistemàtica, la tradicional i la d’Stock. Per fer-ho, l’alumne trobarà en aquest
guió un conjunt d’exercicis relacionats amb cada grup de compostos i les regles necessàries per fer la seva
nomenclatura i formulació.
6
6
7
7
2. Substàncies simples
S’anomenen substàncies simples a les que estan constituïdes per àtoms d’un sol element. Tenen noms
tradicionals acceptats internacionalment i les principals són les següents:
Fórmula Nom tradicionalH2 Hidrogen
F2 Fluor
Cl2 Clor
Br2 Brom
I2 Iode
O2 Oxigen
N2 Nitrogen
O3 Ozó
En aquestes substàncies, l’enllaç químic predominant és l’enllaç covalent. Gairebé totes elles es presenten
a la natura en estat gasos, a excepció d’algunes formes alotròpiques com les corresponents al sofre (S8)
que estan en estat sòlid. L’aire que respirem està format en gran part per oxigen (O 2) i nitrogen (N2) en
estat gasos. La proporció és aproximadament de 1/5 part d’O2 per 4/5 parts de N2. La resta de gasos estan
presents en poca proporció a la natura. L’hidrogen (H2), degut a la seva extrema lleugeresa, que el permet
escapar del camp d’atracció gravitatori terrestre des de l’atmosfera cap a l’espai exterior. És però el
combustible bàsic de les estrelles, on l’energia es desprèn bàsicament de les reaccions de fusió nuclear.
Els gasos formats pels halògens s’obtenen en reaccions químiques molt determinades, usualment en els
atacs d’àcids forts sobre metalls, per exemple al utilitzar àcid clorhídric, àcid fluorhídric i àcid
bromhídric.
3. Compostos binaris
3.1 Compostos binaris de l’hidrogen.
3.1.1 Hidràcids:
Són les combinacions de l’hidrogen (H) amb els elements no metàl·lics: F, Cl, Br, I, S, Se, Te.
Les regles per la seva correcta formulació són:
- L’hidrogen s’escriu sempre a l’esquerra, actua amb estat d’oxidació positiu.
8
8
- L’element de la llista anterior que forma l’hidràcid actua sempre amb l’estat d’oxidació
negatiu més petit.
Les regles per la seva correcta nomenclatura són:
- S’anomenen amb el nom de l’element acabat amb el sufix –UR seguit de la paraula
d’hidrogen.
- Degut que en dissolució aquosa tenen caràcter àcid, també els anomenen amb la paraula àcid
seguit del nom de l’element acabat en el sufix –HÍDRIC.
Exemples clars de la formulació i nomenclatura són els següents:
Fórmula Nom sistemàtic Nom tradicional
HF Fluorur d’hidrogen Àcid fluorhídric
HCl Clorur d’hidrogen Àcid clorhídric
H2Te Tel.lunur d’hidrogen Àcid Telurhídric
HI Iodur d’hidrogen Àcid Iodhídric
HBr Bromur d’hidrogen Àcid bromhídric
H2Se Selenur d’hidrogen Àcid selenhídric
H2S Sulfur d’hidrogen Àcid sulfhídric
3.1.2 Hidrogen amb d’altres no metalls:
Són les combinacions de l’hidrogen (H) amb els elements no metàl·lics: N, P, As, Sb, C, Si, B.
Les regles per la seva correcta formulació són:
- L’hidrogen s’escriu sempre a la dreta.
- L’element de la llista anterior s’escriu sempre a l’esquerra i sol actuar amb el estat
d’oxidació positiu més petit.
Les regles per la seva correcta nomenclatura són:
- S’anomenen amb la paraula hidrur seguida del nom del no metall. Tots ells tenen una
nomenclatura tradicional acceptada internacionalment i d’ús corrent.
Fórmula Nom sistemàtic Nom tradicional
NH3 Trihidrur de nitrogen Amoníac
PH3 Trihidrur de fòsfor Fosfina
AsH3 Trihidrur d’arsènic Arsina
SbH3 Trihidrur d’antimoni Estibina
CH4 Tetrahidrur de carboni Metà
SiH4 Tetrahidrur de silici Silà
BH3 Trihidrur de bor Borà
9
9
3.1.3 Hidrurs metàl·lics:
Són les combinacions de l’hidrogen (H) amb qualsevol element no metàl·lic.
Les regles per la seva correcta formulació són:
- L’hidrogen s’escriu sempre a la dreta.
- El metall s’escriu sempre a l’esquerra i pot actuar amb qualsevol dels seus estats d’oxidació
possibles.
-
Les regles per la seva correcta nomenclatura són:
- S’anomenen amb la paraula hidrur seguida del nom del metall. Es sol utilitzar la
nomenclatura sistemàtica i la d’Stock.
Exemples clars de la formulació i nomenclatura són els següents:
Fórmula Nom sistemàtic Nom Stock
AlH3 Hidrur d’alumini Hidrur d’alumini
LiH Hidrur de liti Hidrur de liti
MgH2 Hidrur de magnesi Hidrur de magnesi
CaH2 Hidrur de calci Hidrur de calci
BaH2 Hidrur de bari Hidrur de bari
CuH Monohidrur de coure Hidrur de coure (I)
CuH2 Dihidrur de coure Hidrur de coure (II)
PbH2 Dihidrur de plom Hidrur de plom (II)
SnH4 Tetrahidrur d’estany Hidrur d’estany (IV)
SnH2 Dihidrur d’estany Hidrur d’estany (II)
3.2 Combinacions binàries amb l’oxigen:
Són les combinacions de l’oxigen (O) amb qualsevol element de la taula periòdica i s’anomenen
genèricament òxids.
Les regles per la seva correcta formulació són:
- L’oxigen s’escriu sempre a la dreta i actua amb estat d’oxidació -2.
- El metall s’escriu sempre a l’esquerra i pot actuar amb qualsevol dels seus estats d’oxidació
possibles.
10
10
-
Les regles per la seva correcta nomenclatura són:
- S’anomenen amb la paraula òxid seguida del nom de l’element. Es sol utilitzar la
nomenclatura sistemàtica i la d’Stock, encara que és necessari conèixer la seva nomenclatura
tradicional.
Exemples clars de la formulació i nomenclatura són els següents:
Fórmula Nom tradicional Nom sistemàtic Nom Stock
Na2O Òxid de sodi Òxid de sodi Òxid de sodi
CaO Òxid de calci Òxid de calci Òxid de calci
Al2O3 Òxid d’alumini Òxid d’alumini Òxid d’alumini
FeO Òxid ferros Monòxid de ferro Òxid de ferro (II)
Fe2O3 Òxid fèrric Diòxid de ferro Òxid de ferro (III)
Cu2O Òxid cuprós Òxid de dicoure Òxid de coure (I)
CuO Òxid cúpric Monòxid de coure Òxid de coure (II)
CrO Òxid hipocromós Monòxid de crom Òxid de crom (II)
Cr2O3 Òxid cromós Triòxid de dicrom Òxid de crom (III)
CrO3 Òxid cròmic Triòxid de crom Òxid de crom (VI)
NO Òxid hiponitrós Monòxid de nitrogen Òxid de nitrogen (II)
NO2 Òxid nitrós Diòxid de nitrogen Òxid de nitrogen (IV)
N2O4 Òxid nitrós Tetraòxid de dinitrogen Òxid de nitrogen (IV)
N2O5 Òxid nítric Pentaòxid de dinitrogen Òxid de nitrogen (V)
Cl2O7 Òxid perclòric Heptaòxid de diclor Òxid de clor (VII)
Br2O5 Òxid bròmic Pentaòxid de dibrom Òxid de brom (V)
3.3 Combinacions binàries metall – no metall:
Són les combinacions de qualsevol element metàl·lic amb un element no metàl·lic de la taula periòdica i
s’anomenen genèricament sals, encara en certs compostos d’aquest tipus la contribució de l’enllaç
covalent pot ser de gran importància. La major part d’aquest compostos són força abundants i comuns a la
natura. Els de més caràcter cristal·lí presenten una estabilitat molt alta i unes xarxes cristal·logràfiques
ben definides. Els de caràcter més covalent solen presentar-se en estat sòlid però formant col·loides i
pastes o també compostos de tipus laminar o lineal en cadenes.
Les regles per la seva correcta formulació són:
- El no metall s’escriu sempre a la dreta i actua amb estat d’oxidació negatiu més petit
possible, a excepció del C (IV) i el N (III).
- El metall s’escriu sempre a l’esquerra i pot actuar amb qualsevol dels seus estats d’oxidació
positius possibles.
-
11
11
Les regles per la seva correcta nomenclatura són:
- S’anomenen amb el nom del no metall acabat amb el sufix –UR seguit del nom del metall.
Únicament s’utilitzen les nomenclatures sistemàtica i d’Stock.
Exemples clars de la formulació i nomenclatura són els següents:
Fórmula Nom sistemàtic Nom Stock
NaCl Clorur de sodi Clorur de sodi
SrCl2 Clorur d’estronci Clorur d’estronci
AlCl3 Clorur d’alumini Clorur d’alumini
FeCl2 Diclorur de ferro Clorur de ferro (II)
FeCl3 Triclorur de ferro Clorur de ferro (III)
Mg3P2 Fosfur de magnesi Fosfur de magnesi
CuBr Monobromur de coure Bromur de coure (I)
CuBr2 Dibromur de coure Bromur de coure (II)
MnS Monosulfur de manganès Sulfur de manganès (II)
MnS2 Disulfur de manganès Sulfur de manganès (IV)
V2S5 Pentasulfur de divanadi Sulfur de vanadi (V)
Mg3N2 Nitrur de magnesi Nitrur de magnesi
Co3N2 Dinitrur de tricobalt Nitrur de cobalt (II)
CoN Mononitrur de Cobalt Nitrur de cobalt (III)
CrB2 Diborur de crom Borur de crom (IV)
3.4 Combinacions binàries no metall – no metall:
Són les combinacions de qualsevol element no metàl·lic amb un altre element no metàl·lic. Estan
restringits a aquesta llista ordenada per electronegativitats (de – electronegatiu a + electronegatiu):
B, Si, C, Sb, As, P, N, Te, Se, S, I, Br, Cl, F
Les regles per la seva correcta formulació són:
- S’escriu a l’esquerra el no metall menys electronegatiu, i a la dreta el més electronegatiu.
- El no metall menys electronegatiu pot utilitzar qualsevol dels seus estats d’oxidació positius,
mentre que el més electronegatiu únicament pot utilitzar el seu estat d’oxidació negatiu més
petit, a excepció de C (IV) i N (III).
12
12
electronegativitat
-
Les regles per la seva correcta nomenclatura són:
- S’anomenen amb el nom del no metall més electronegatiu acabat amb el sufix –UR seguit
del nom del no metall menys electronegatiu. Únicament s’utilitzen les nomenclatures
sistemàtica i d’Stock.
Exemples clars de la formulació i nomenclatura són els següents:
Fórmula Nom sistemàtic Nom Stock
SCl2 Diclorur de sofre Clorur de sofre (II)
SCl4 Tetraclorur de sofre Clorur de sofre (IV)
ClF3 Trifluorur de clor Fluorur de clor (III)
ClF5 Pentafluorur de clor Fluorur de clor (IV)
CS2 Disulfur de carboni Sulfur de carboni (IV)
SiC Carbur de silici Carbur de silici
BP Fosfur de bor Fosfur de bor
NI5 Pentaiodur de nitrogen Iodur de nitrogen (V)
4. Compostos ternaris
4.1 Hidròxids:
Són les combinacions de qualsevol catió metàl·lic amb l’anió hidròxid (OH-). Es formen normalment en
dissolució bàsica en presència de cations metàl·lics i habitualment precipiten en forma de pols o pasta. En
general tenen caràcter bàsic en dissolució, com és el cas de la coneguda sosa (NaOH).
Les regles per la seva correcta formulació són:
- S’escriu a l’esquerra el metall que pot utilitzar qualsevol dels seus estats d’oxidació positius.
- A la dreta s’escriu l’anió hidròxid que actua amb estat d’oxidació –1.
Les regles per la seva correcta nomenclatura són:
- S’anomenen amb la paraula hidròxid seguit del nom de l’element metàl·lic. Únicament
s’utilitzen les nomenclatures sistemàtica i d’Stock, encara que existeix una nomenclatura
tradicional per molts d’ells que és utilitzada de manera esporàdica.
Fórmula Nom sistemàtic Nom Stock
NaOH Hidròxid de sodi Hidròxid de sodi
Ba(OH)2 Hidròxid de bari Hidròxid de bari
13
13
Al(OH)3 Hidròxid d’alumini Hidròxid d’alumini
Fe(OH)2 Dihidròxid de ferro Hidròxid de ferro (II)
Fe(OH)3 Trihidròxid de ferro Hidròxid de ferro (III)
Cr(OH)3 Trihidròxid de crom Hidròxid de crom (III)
Cr(OH)6 Hexahidròxid de crom Hidròxid de crom (VI)
Mg(OH)2 Hidròxid de magnesi Hidròxid de magnesi
4.2 Àcids oxoàcids:
Són les combinacions de tres elements encara que entre ells, de manera oblida, han d’aparèixer el H i el
O, essent el tercer element un no metall. S’escriuen de manera genèrica amb la fórmula HXO, on X
representa el no metall (encara que es coneixen oxoàcids de metalls de transició). Es sap de l’extensa
existència dels àcids oxoàcids de pràcticament la majoria de no metalls, encara que és convenient tenir en
compte que cal evitar formular oxoàcids que no hagin estat identificats i caracteritzats com a espècies
aïllades. La seva importància es gran, tan a nivell de laboratori com a nivell industrial, ja que són els
compostos més utilitzats en les transformacions químiques degut a les seves característiques àcides i
rèdox.
Les regles per la seva correcta formulació són:
- El número d’oxidació de l’oxigen és –2.
- El número d’oxidació de l’hidrogen és +1.
- El número d’oxidació del tercer element es calcula a partir de la neutralitat de la fórmula:
Les regles per la seva correcta nomenclatura són:
- S’utilitzen les tres nomenclatures: la sistemàtica, la d’Stock i la tradicional. La IUPAC
(Unió Internacional de Química Pura i Aplicada), però, admet les dues primeres com ha
estendard i aconsella no utilitzar la tradicional. A nivell de país, a Catalunya, es segueix
utilitzant de manera massiva la nomenclatura tradicional, per la qual cosa cal aprendre a
utilitzar-la correctament.
- Nomenclatura sistemàtica: s’ha de començar indicant el número d’oxígens seguit del nom de
l’element acabat en el sufix –AT, afegint el estat d’oxidació amb el que actua l’element i
acabant amb la paraula d’hidrogen.
- Nomenclatura d’Stock (o funcional): s’ha de començar amb la paraula àcid, indicant
seguidament el número d’oxígens seguit del nom de l’element acabat en el sufix –IC. Entre
parèntesis indicarem el estat d’oxidació amb el que actua l’element.
Exemples d’aquest dos tipus de nomenclatura serien els següents:
Fórmula Nom sistemàtic Nom Stock
HNO2 Dioxinitrat (III) d’hidrogen Àcid dioxonítric (III)
14
14
HNO3 Trioxinitrat (V) d’hidrogen Àcid trioxonítric (V)
H2SO3 Trioxosulfat (IV) d’hidrogen Àcid trioxosulfúric (IV)
H2SO4 Tetraoxosulfat (VI) d’hidrogen Àcid tetraoxosulfúric (VI)
HClO Oxoclorat (I) d’hidrogen Àcid oxoclòric (I)
HBrO3 Trioxobromat (V) d’hidrogen Àcid trioxobròmic (V)
HIO4 Tetraoxoiodat (VII) d’hidrogen Àcid tetraoxoiòdic (VII)
H3PO3 Trioxofosfat (III) d’hidrogen Àcid trioxofosfòric (III)
Per la nomenclatura tradicional:
1. Cal començar amb la paraula àcid.
2. Si els oxoàcids estan formats per elements que tenen únicament una valència, s’utilitza el nom
de l’element acabat amb el sufix –IC.
3. En cas de que pugui actuar amb dues valències i actuï amb la més baixa s’acabarà amb el sufix –
ÓS, i si és la més alta amb el sufix –IC.
4. En cas de que pugui actuar amb tres valències i actuï amb la més baixa utilitzarà el prefix HIPO-
amb el sufix –ÓS, si és la segona amb el sufix –ÓS i si és la més alta amb el sufix –IC.
5. En cas de que pugui actuar amb quatre valències i actuï amb la més baixa utilitzarà el prefix
HIPO- amb el sufix –ÓS, si és la segona amb el sufix –ÓS, si és la tercera amb el sufix –IC i si
és la més alta amb el prefix PER- i el sufix –IC.
Recorda que tota aquesta informació es pot resumir fàcilment en una taula:
Estats d’oxidació 1 2 3 4
1r -ico -oso Hipo-/-oso Hipo-/-oso
2n -ico -oso -oso
3r -ico -ico
4t Per-/-ico
Compara aquesta nomenclatura amb les anteriors:
Fórmula Nom sistemàtic Nom Stock Nom tradicional
HNO2 Dioxinitrat (III) d’hidrogen Àcid dioxonítric (III) Àcid nitrós
HNO3 Trioxinitrat (V) d’hidrogen Àcid trioxonítric (V) Àcid nítric
H2SO3 Trioxosulfat (IV) d’hidrogen Àcid trioxosulfúric (IV) Àcid sulfurós
H2SO4 Tetraoxosulfat (VI) d’hidrogen Àcid tetraoxosulfúric (VI) Àcid sulfúric
HClO Oxoclorat (I) d’hidrogen Àcid oxoclòric (I) Àcid hipoclorós
HBrO3 Trioxobromat (V) d’hidrogen Àcid trioxobròmic (V) Àcid bròmic
HIO4 Tetraoxoiodat (VII) d’hidrogen Àcid tetraoxoiòdic (VII) Àcid periòdic
H3PO3 Trioxofosfat (III) d’hidrogen Àcid trioxofosfòric (III) Àcid ortofosforós
15
15
En general es diu que els àcids oxoàcids s’obtenen al sumar H2O als òxids corresponents. Així es
defineixen les formes hidratades dels àcids al sumar més d’una molècula d’aigua a l’òxid d’origen, i
s’indiquen en la nomenclatura tradicional amb el prefixos META- (1 H2O) i ORTO- (+ de 1 H2O). En el
cas de l’àcid ortofosforós tindrem que:
P2O3 + H2O = H2P2O4 HPO2 + H2O = H3PO3
4.3 Sals derivades dels àcids oxoàcids:
Quant en un àcid oxoàcid es substitueixen completament tots els hidrògens per la quantitat equivalent
d’un catió metàl·lic obtenim una sal ternària, formada per un metall, un no metall i l’oxigen. Aquestes
sals són bàsicament de caràcter iònic i es formen en les dissolucions d’àcids oxoàcids després d’afegir un
electrolit fort.
La nomenclatura més utilitzada és la tradicional, substituint les terminacions –ÓS per –IT, -IC per –AT i
seguint amb dels prefixos HIPO- i PER- quant hi toqui. Es pot resumir en la següent taula:
Estats d’oxidació 1 2 3 4
1r -at -it Hipo-/-it Hipo-/-it
2n -at -it -it
3r -at -at
4t Per-/-at
També s’utilitza la sistemàtica, i pràcticament mai la funcional. L’estat d’oxidació del catió metàl·lic es
pot determinar per l’equivalència amb la quantitat d’hidrògens als que substitueix.
Alguns exemples d’aquestes tipus de compostos:
Fórmula Nom sistemàtic Nom tradicional
NaNO2 Dioxinitrat (III) de sodi Nitrit de sodi
NaNO3 Trioxinitrat (V) de sodi Nitrat de sodi
(Na)2SO3 Trioxosulfat (IV) de sodi Sulfit de sodi
MgSO4 Tetraoxosulfat (VI) de magnesi Sulfat de magnesi
KClO Oxoclorat (I) de potassi Hipoclorit de potassi
CsBrO3 Trioxobromat (V) de cesi Bromat de cesi
CuIO4 Tetraoxoiodat (VII) de coure Periodat de coure
AlPO3 Trioxofosfat (III) d’alumini Ortofosfat d’alumini
16
16
5. Compostos poliatòmics
5.1 Sals mixtes derivades dels àcids oxoàcids i sals hidrogenades:
Com en el cas anterior, si en un àcid oxoàcid es substitueixen completament tots els hidrògens per la
quantitat equivalent de més d’un catió metàl·lic obtenim una sal mixta, formada per més d’un metall, un
no metall i l’oxigen. Si la substitució dels hidrògens és parcial llavors obtenim una sal que conté
hidrògens a la fórmula i que anomenem sal hidrogenada. Aquestes sals tenen característiques semblants a
les anteriors.
La nomenclatura utilitzada és bàsicament la sistemàtica. Exemples d’aquest tipus de compostos són:
Fórmula Nom sistemàtic
KHSO4 Hidrogensulfat (VI) de potassi
Ca(HTeO4)2 Hidrogentelurat (VI) de calci
Fe(HSO4)2 Hidrogensulfat (VI) de ferro
NaKSO4 Sulfat (VI) de sodi i potassi
CaMg(CO3)2 Carbonat (IV) de calci i magnesi
RbHSO4 Hidrogensulfat (VI) de rubidi
A continuació tens una sèrie d’exercicis per portar a la pràctica tot el que has après.
6. Pràctiques de formulació i nomenclatura
1.- Fica el nom als compostos que es formulen a continuació
Fórmula Nom
NaH
AgH
LiH
CuH
RbH
AuH3
KH
CuH2
FrH
AuH
HCl
NH3
H2S
PH3
H2F2
CH4
H2Se
AsH3
H2Te
HBr
BeH2
Fórmula Nom
FeH3
PtH4
PbH2
17
17
SnH4
CrH3
HgH
HgH2
CoH2
AlH3
H2O
Na2O
P2O5
Al2O3
CO2
Hg2O
Cl2O7
PbO2
SO3
Br2O7
Fe2O3
N2O3
2.- Fica la formula dels compostos que hi ha a continuació:
Nom Fórmula
Hidrur d’alumini
Hidrur de zinc
Hidrur de potassi
Hidrur d’or (III)
Hidrur de coure (I)
Hidrur de crom (II)
Hidrur de níquel (III)
Hidrur de plom (IV)
Hidrur de ferro (II)
Hidrur de cobalt (III)
Hidrur de franci
Hidrur de cadmi
Hidrur de liti
Hidrur d’estany (IV)
Hidrur de ferro (III)
Arsina
Clorur d’hidrogen
Àcid fluorhídric
Amoníac
Àcid telurhídric
Àcid selenhídric
Àcid clorhídric
Hidrur de sodi
Hidrur de bari
Sulfur d’hidrogen
Bromur d’hidrogen
Fluorur d’hidrogen
Òxid de sodi
Òxid d’or (III)
Òxid de plata
Òxid de coure (II)
Òxid de potassi
Òxid d’or (I)
Òxid de franci
Òxid de coure (I)
Òxid de lantani
Nom FórmulaÒxid de liti
Òxid de mercuri (I)
Òxid de crom (III)
Òxid de níquel (II)
Òxid de plom (IV)
Òxid d’estany (II)
Òxid de manganès (III)
Òxid de mercuri (II)
Òxid d’alumini
Òxid de cobalt (II)
Òxid de ferro (III)
Òxid de coure (II)
Diòxid de telur
Heptaòxid de diiode
Pentaòxid de diarsènic
Òxid de difluor
18
18
Triòxid de telur Heptaòxid de dibrom
19
19
Diòxid de sofre
Òxid de diclor
Pentaòxid de dinitrogen
Tetraòxid de diferro
Òxid àuric
Òxid cuprós
Òxid aurós
Òxid cúpric
Òxid mercúric
Òxid cròmic
Òxid niquelós
Òxid plúmbic
Òxid estanyós
Òxid mangànic
Òxid platinós
Òxid fèrric
Òxid cobaltós
3.- Completa la taula següent:
Fórmula Nom sistemàtic Nom d’Stock Nom tradicional
N2O
P2O
SeO3
As2O3
SO2
SO
Br2O
Cl2O7
Br2O3
I2O
CO
N2O5
N2O3
I2O5
P2O3
P2O5
4.- Completa la taula següent:
O2- Nom de l’òxid
Ca2+ CaO Òxid de calci
N3+
Al3+
Br5+
S4+
Fe2+
Cl7+
20
20
Br1+
Sn4+
S6+
Br3+
S2+
Fe3+
Cu2+
Cr6+
Cl3+
5.- Fica el nom i la fórmula, segons convingui, a la següent taula:
Nom Fórmula
Clorur de calci
Fluorur d’argent
Bromur de radi
Iodur de franci
Sulfur de beril·li
Selenur de zinc
Telurur d’alumini
Sulfur de rubidi
Selenur de liti
Telurur de bari
Clorur de níquel (III)
Bromur de coure (II)
Iodur de plom (IV)
Sulfur d’estany (II)
Telurur de ferro (III)
Selenur de crom (II)
Fluorur de mercuri (I)
Clorur de cobalt (III)
Bromur d’or (I)
Bromur de coure (I)
Clorur d’amoni
Bromur ferrós
Telurur plumbós
Sulfur platínic
Bromur cobàltic
Hidròxid de platí (II)
Hidròxid de cadmi
Hidròxid de coure (I)
Hidròxid de cobalt (III)
Hidròxid d’or (III)
Hidròxid de plom (IV)
Hidròxid de plom (II)
Hidròxid mercuriós
Hidròxid cobàltic
Hidròxid platinós
Hidròxid ferrós
Fórmula Nom
FeCl2
FeCl3
KBr
CaBr2
CuBr2
Hg3I2
CoI2
CoI3
RbF
KBr
Fe2S3
PbI2
CaCl2
SrSe
BaF2
CdI2
Co2S3
Hg2Br2
21
21
Cu2Te NiS
22
22
CuBr
Ag2S
PbI4
SnCl4
CuOH
Sn(OH)4
Co(OH)2
LIOH
NaOH
Cr(OH)3
Ba(OH)2
Al(OH)3
Zn(OH)2
Ni(OH)2
Au(OH)3
AgOH
6.- Completa la següent taula:
O2- +H2O Fórmula de l’àcid Nom del compost
Cl1+ Cl2O +H2O HClO Àcid hipoclorós / Monoxoclorat (I) d’hidrogen
S4+
Cl5+
S6+
Cl3+
S2+
Cl7+
Br3+
Te2+
7.- Fica el nom corresponent a cada una de les fórmules de la següent taula:
Fórmula Nom tradicional Nom sistemàtic o funcional
HBrO
HBrO2
HBrO3
HBrO4
HIO
HIO2
HIO3
HIO4
H2N2O2
HNO2
HNO3
H2SeO2
H2SO3
H2SO4
H2TeO2
23
23
H2TeO3
H2TeO4
H3PO4
H2S2O7
HPO3
H2SiO3
H2CO3
H4P2O7
8.- Fica el nom corresponent a cada una de les fórmules de la següent taula:
Fórmula Nom tradicional Nom sistemàtic o funcional
Cu(NO3)2
CuNO3
FeCO3
Fe2(CO3)3
KMnO4
CuSiO3
Na2Cr2O7
CaCO3
KClO4
NaClO
Au(ClO2)3
NaBrO3
KBrO2
K2MnO4
Na2CrO4
Co2(CO3)3
Ca(ClO3)2
FeSO4
AgNO3
MgSO4
Na2S2O3
Al2(SO4)3
Al(NO3)3
Sr(NO3)2
RbBrO3
Al(ClO4)3
NH4NO3
NaNO3
24
24
KClO3
K2SO4
CaTeO4
Al2(SO4)3
Cu(BrO3)2
Zn(ClO3)2
Ag2CO3
Fr2SO4
9.- Escriu la fórmula corresponent als següents compostos:
Nom Fórmula
Hipoclorit de sodi
Metahipofosfit ferrós
Hipobromit mercúric
Metahipoantimonit de cadmi
Hipoiodit niquelós
Clorit de cesi
Metafosfit de zinc
Metahipoarsenit platinós
Iodit niquelós
Bromit de beril·li
Sulfit de calci
Bromit niquèlic
Clorat cuprós
Nitrat amònic
Telurit de bari
Metafosfat platínic
Bromit de radi
Periodat de magnesi
Perbromat de sodi
Seleniat Àuric
10.- Completa la següent taula: (escriu els noms dels compostos a la següent fulla)
Ag1+ Cu2+ Cr3+ Sn4+ Cr6+
HCO31- AgHCO3
HSO41-
HPO42-
H2PO41-
25
25
HSO31-
HCO31-
HSe1-
HS1-
HTe1-
HTeO41-
HSeO31-
HTeO31-
26
26