ANUARI TERRITORIAL DE CATALUNYA 2006

001-015.qxd 7/11/07 13:00 Pgina 1

Direccilex TarrojaMargarida CastaerMontserrat Mercad

CoordinaciMoiss Jordi (redacci)Marcela Balliano (edici)Nstor Cabaas (documentaci)

Equip de RedacciABV Albert Barrientos VilardellABR Anna Borrell RoviraAJF Anna Jimnez FernndezARR Alfons Recio RajaASG Adolf Sotoca GarcaATD Anna Torres DelgadoAUV Arnau Urgell VidalCDB Cristina Domnech BerenguerESR Elisabet Sau RaventsHCG Helena Cruz GallachJBL Josep Bguena LatorreJBM Jordi Bosch MedaJCV Joaquim Carreras VidalJJFR Joan Josep de la Flor RigauJOS Jordi Oliver SolJRMR Josep Ramon Mdol RatsJVC Juli Valdunciel CollLVP Lorena Vecslir PeriMABG Miguel ngel BartorilaMAC Marta Albes CarbonellMBE Maria Bonet EsteveMCT Merc Corretja TorrensMDD-RCV Mariana Debat Derna

Romn Caracciolo VeraMJP Moiss Jordi PinatellaMPB Marta Pallars BlanchMSB Marta Snchez BorrsMXA Maria Xalabarder AuletNCL Nstor Cabaas LpezNTB Nria Terradas BoscOCG Oscar Carracedo Garca-VillalbaPJL Pablo Jurez Latimer-KnowlesPPG Pilar Paricio GarcaRCN Rosa Carb NezXCN Xavier Crehuet NiubXMA Xavier Matilla AyalaX3EA X3 Estudis AmbientalsXBR Xavier Basora RocaJRL Jordi Romero-LenguaXSR Xavier Sabat RotsMSM Marc Sogues Marco

Articles d'opini. Ignasi Aldom, JaumeAls, Joan Amors, Germ Bel, Jordi Borja,Francesc Capella, Manuel Delgado, JuliEsteban, Manel Larrosa, Xavier Llorente,Josep Maria Montaner, Joaquim Sabat, Pere Sala, Sergi Saladi, Joan Subirats.

Direcci dartJordi Boix

FotografiesMarta Casas, lex Tarroja

InfografiaMontse FerrsCollaboraciSara Valentini

MaquetaciMaria Garcia

Correcci d'estil i traducciAnna Jolis

AdministraciNria Fuster

ImpressiLimpergraf, S.L.

L'edici d'aquest llibre s el resultat d'un conveni de collaboraci entre la SocietatCatalana d'Ordenaci del Territori i laDiputaci de Barcelona i els departaments de Poltica Territorial i Obres Pbliques; MediAmbient i Habitatge; Interior, RelacionsInstitucionals i Participaci; i Governacii Administracions Pbliques

Les entitats patrocinadores de l'Anuari Territorialde Catalunya 2006 no es fan responsables delscontinguts expressats en aquest llibre, que snresponsabilitat dels seus autors

Societat Catalana dOrdenaci del Territori,filial de lInstitut dEstudis CatalansCarrer del Carme, 47. 08001 Barcelona

Primera edici: novembre de 2007Tiratge: 2.000 exemplars

ISBN: Dipsit legal:

Sn rigurosament prohibides, sense l'autoritzaci escrita dels titulars del copyright,la reproducci total o parcial d'aquesta obraper qualsevol procediment i suport, incloent-hila reprografia i el tractament informtic, la distribuci d'exemplars mitjanant lloguer o prstec comercial, la inclusi total o parcialen bases de dades i la consulta a travs de la xarxa telemtica o d'internet. Les infraccions d'aquests drets estan sotmesos a les sancions establertes per les lleis.

articles

historiadorenginyera de ccpgegrafagegrafarquitecteambientlogaambientleggegrafagegrafagegrafagegrafarquitectegegrafgegrafambientleggegrafgegrafarquitectaarquitectepolitlogagegrafajuristaarquitectaarquitecteambientleggegrafaenginyera de ccpgegrafagegrafbibliotecriaarquitectearquitectearquitectasocilogapolitlegarquitecte

ambientleg i periodistaambientlegambientlegambientleg

64, 65, 66, 91, 114

15, 72, 90, 123

11, 12, 27, 60, 177, 178

3, 20, 29, 39, 50, 121, 150

180, 192

158, 164

14, 54, 58, 76, 120, 126, 141, 152, 167

96, 134, 195

4, 24, 32, 37, 40, 44, 63, 74, 83, 84, 116, 135, 139, 148

5, 45, 130, 132

103, 104, 105, 146

75, 82

21, 22, 95, 176

17, 73, 107, 113, 184

10, 57, 111

13, 16, 46, 78, 85, 94, 129, 131, 145,149, 156, 159, 160, 162, 173

7, 53, 61, 67, 68, 188

124, 133, 137, 165

33

142

70, 187

59

125, 157, 179

28, 36, 38, 79, 112

8, 9, 110, 117, 175

19, 47, 51, 62, 69, 86, 151

93, 98, 101, 119, 143, 169, 171, 186, 193

88, 138

81, 102, 144, 155, 161

122, 124, 182

30, 196

147, 172, 190

34, 89, 97, 100, 106, 174, 181, 183, 185, 189, 191

42, 43, 77, 92, 99, 140, 166, 194

52, 136, 168

48, 55, 56, 80, 127, 199

31, 35, 49, 109, 153, 197

6, 25, 115, 118, 200

1, 2, 18, 23, 26, 41, 71, 87, 108, 128, 154, 163, 170, 198

Per contactar amblequip de lAnuari:scot@iecat.net

001-015.qxd 7/11/07 13:00 Pgina 2

001-015.qxd 7/11/07 13:00 Pgina 3

4PresentaciMargarida Castanyer

IntroducciELS MIRATGES DE LA CERTESA?.

Joan Subirats

Mapa desplegable de localitzaci de les 200 entradesLlegenda dels pictogramesNotes metodolgiques

Abastament d'aigua al Camp de Tarragona

Abocador de Castellser

Abocador de Pujalt

Abocador del Garraf

Aerdrom de sabadell

Aeroport de Barcelona (El Prat)

Aeroport de Girona-Costa Brava

Aeroport de La Seu d'Urgell

Aeroport de Lleida (Alguaire)

Aeroport de Reus

Autopista AP-7 a les Comarques de Girona

Autopista AP-7 al Camp de Tarragona

Autovia A-14 Lleida-Viella i Tnel de Viella (desdoblament

de l'N-230)

Autovia A-2 a la Selva Martima

Autovia A-27 Tarragona-Montblanc (desdoblament

de l'N-240)

Autovia A-68 Alcanys-Litoral (desdoblament de la N-420)

Autovia A-7 Altafulla-Vilafranca del Peneds

(desdoblament de l'N-340)

Autovia B-40 Quart Cintur

Autovia C-13 variant sud de Lleida

Autovia C-15 eix Diagonal

Autovia C-16 eix del Llobregat

Autovia C-58 a Ripollet

Autovia C-66, C-31 i C-65 Anella de les Gavarres

Camp de golf i urbanitzaci ue Vinallop

Canal Segarra-Garrigues i zones d'especial protecci d'aus

Canal Xerta-Snia

Carretera C-25 eix Transversal (desdoblament)

Carretera C-37 Vic-Olot pel Tnel de Bracons

Carretera N-260 a Portbou

Carretera N-II al Maresme

Catlegs de paisatge de Catalunya

Central elica de Pontons (Alt Peneds)

Central elica martima del Delta de l'Ebre

Central Integral de Mercaderies (CIM) del Peneds

Central trmica de Riba-roja d'Ebre

Centrals eliques. Introducci

Centrals eliques de la Terra Alta

Centrals eliques a l'Alt Empord

Centrals eliques de l'Alta Anoia

Centrals eliques del Priorat. acord comarcal

Centrals nuclears d'Asc i de Vandells

Centre comercial Hipercor. Ampliaci (Girona)

Centre penitenciari de Figueres

Centre penitenciari de Preventius de Barcelona

Centre per a la sostenibilitat territorial

Congrs del Mn Rural

Consorcis del transport: Girona, Lleida i Tarragona

Contaminaci del riu Ebre a Flix

Decret d'ecoeficincia i nou codi tcnic de l'edificaci

Depuradora de l'Alt Maresme (Pineda de Mar i Santa

Susanna)

Dessaladora de l'rea metropolitana de Barcelona (el Prat

de Llobregat)

Directrius nacionals de mobilitat

Espai d'inters natural de Pinya de Rosa (Blanes-Lloret)

Espai d'inters natural dels Colls-Miralpeix

Espais d'inters natural del Delta del Llobregat

Estaci d'esqu i urbanitzaci de Baqueira-Beret

Estaci Radiofnica Radio Liberty. desmantellament (Pals)

Estacions d'esqu Espot, Llesui i Port Ain

Estatut d'Autonomia de Catalunya. Aspectes Territorials

Ferrocarril Barcelona-Puigcerd

Ferrocarril d'Alta Velocitat. Introducci

Ferrocarril d'Alta Velocitat. Segri i Garrigues

Ferrocarril d'Alta Velocitat. Camp de Tarragona

Ferrocarril d'Alta Velocitat. Alt Peneds

Ferrocarril d'Alta Velocitat. Aeroport del Prat

Ferrocarril d'Alta Velocitat. Barcelona

Ferrocarril d'Alta Velocitat. Selva i Girons

Ferrocarril d'Alta Velocitat. Alt Empord

Ferrocarril de rodalies

Ferrocarril Rodalies. Metro del Valls (Terrassa)

Ferrocarril del Corredor Mediterrani

Ferrocarril Lleida-La Pobla de Segur

Ferrocarril orbital Vilanova-Matar

Ferrocarril transversal de Catalunya

Habitatge

Incendi forestal a Vandells

Incendis forestals a l'Empord

Incineradora de la Granja d'Escarp

Lnia elctrica de molt alta tensi

Sentmenat-Bescan-Baixs

Llei de creaci de l'Agncia de la natura de Catalunya

Llei de l'Obra Pblica

Llei del dret a l'habitatge

Llei del sl

Llei d'Equipaments Comercials de Catalunya

Llei d'urbanisme. Reglament

Llei ferroviria de Catalunya

200 TRANSFORMACIONS I PROJECTES TERRITORIALS

SUMARI

12345678910111213

1415

1617

1819202122232425262728293031323334353637

38394041424344454647484950

51

52535455565758596061626364656667686970717273747576777879

80818283848586

23

25

26

28

30

32

38

41

43

45

47

49

51

52

54

56

57

59

61

63

66

67

68

70

72

77

79

81

83

85

88

90

92

94

97

99

101

103

105

107

109

113

115

117

118

119

121

124

126

128

130

132

134

136

138

140

142

144

145

150

152

155

157

159

161

163

167

170

173

176

178

184

186

188

190

196

197

198

200

205

207

209

213

215

217

218

001-015.qxd 7/11/07 13:00 Pgina 4

5Magatzem temporal de residus nuclears a Vandells

Manifest per a una nova cultura del territori

Mesquita de Badalona

Mesquita de Lleida

Metro. Lnia 9

Millora urbana de la Gran Via-Llevant (Barcelona)

Millora urbana de la plaa de les Glries

Millora Urbana del barri Antic de Lleida

Millora urbana del barri antic de Valls

Millora urbana del barri de l'Erm (Manlleu)

Millora urbana del barri del Camp Clar (Tarragona)

Millora urbana del barri del Carmel (Barcelona)

Millora Urbana del nucli Antic D'olot

Millora urbana del Port Vell de Barcelona

Millora urbana dels barris de la Serra d'en Mena

(Badalona i Santa Coloma de Gramenet)

Ordenana de circulaci de vianants i vehicles de la ciutat

de Barcelona

Organitzaci en Barris (Barcelona)

Organitzaci territorial. Debat sobre el model i la divisi

territorial

Organitzaci Territorial. Vegueria Del Peneds

Parc Aeroespacial i de Mobilitat de Catalunya (Viladecans)

Parc Cientfic i Tecnolgic Agroalimentari de Gardeny

(Lleida)

Parc d'atraccions Tibidabo. Ampliaci (Barcelona)

Parc de Collserola

Parc nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici

Parc Natural de les muntanyes de Prades

Parc Natural dels Aiguamolls de Pals, el Masss

del Montgr i les Illes Medes

Passeig martim de la Platja Llarga de Tarragona

Peatges a la xarxa viria

Pla d'infraestructures aeroporturies

Pla d'infraestructures de transport de Catalunya

Pla director de les estacions d'esqu

Pla director territorial de la Garrotxa

Pla director territorial de l'Alt Peneds

Pla director territorial de l'Empord

Pla director urbanstic de la Conca d'dena

Pla director urbanstic de la Serra de Rodes i entorns

Pla director urbanstic de les Colnies del Llobregat

Pla director urbanstic del Pla de Bages

Pla d'usos de la muntanya de Montjuc (Barcelona)

Pla sectorial de Cabals De Manteniment

Pla territorial parcial de l'Alt Pirineu i Aran

Pla territorial parcial de les comarques Centrals

Pla territorial parcial de Ponent

Pla urbanstic de Can Busquets (Sant Cugat del Valls)

Pla urbanstic de la Platja Llarga (Vilanova i La Geltr)

Pla urbanstic de l'aiguamoll de can ponsic (sant quirze

del valls)

Pla urbanstic de l'Eixample Nord (el Prat de Llobregat)

Pla urbanstic de les Madrigueres (El Vendrell)

Pla urbanstic de les Pomeres-Barenys (Salou)

Pla urbanstic de les Terres Cavades (Tarragona)

Pla urbanstic de Llevant (Viladecans)

Pla urbanstic de Ponent (Gav)

Pla urbanstic del Pla De Rocacorba (Querol)

Pla urbanstic dels Horts De Salt I Santa Eugnia De Ter

(Girona-Salt)

Pla urbanstic dels Muntanyans (Torredembarra)

Pla urbanstic del Graell (Vic)

Pla urbanstic Porta de Barcelona-CAUFEC (Esplugues de

Llobregat)

Plans de mobilitat Als Polgons Industrials Del Valls

Pla d'ordenaci urbanstica Plurimunicipal de La Segarra

Plans territorials parcials. Model Socioeconmic

Plans urbanstics de Matar

Plans urbanstics de Port Aventura (Vila-seca i Salou)

Planta de Compostatge de Mald

Planta de tractament de residus Ecoparc (els Hostalets

de Pierola)

Plataforma logstica intermodal Logis-Ebre (l'Aldea)

Platges de Barcelona. Regeneraci

Platges del Maresme. Regeneraci

Port de Barcelona

Port de Tarragona

POUM d'Almacelles

POUM d'Argentona

POUM de Castell d'Empries

POUM de Cervera

POUM de Deltebre

POUM de Granollers

POUM de les Borges del Camp

POUM Mont-Roig del Camp

POUM de Palafrugell

POUM de Palau-solit i Plegamans

POUM de Porqueres

POUM de Ripoll

POUM de Rub

POUM de Sant Juli de Ramis

POUM de Santa Cristina d'Aro

POUM de Tarragona

POUM de Tortosa

PRESA del Congost de Mont-Rebei (Sant Esteve de

la Sarga)

Programa de barris i rees urbanes d'atenci especial

Reintroducci de l's i retorn del llop al Pirineu i a la Vall

d'Aran

Riera d'Arenys. Canalitzaci

Tramvia del Bess

Tramvia del Camp de Tarragona

Transformaci urbana de Can Batll (Barcelona)

87888990919293949596979899100101

102

103104

105106107

108109110111112

113114115116117118119120121122123124125126127128129130131132

133134135136137138139140

141142143

144145146147148149150

151152153154155156157158159160161162163164165166167168169170171172173

174175

176177178179

220

222

227

229

231

234

235

238

241

243

245

247

250

252

254

256

258

262

264

266

268

269

271

272

273

275

276

278

280

282

286

288

290

292

294

298

300

302

310

312

314

316

319

321

322

324

325

327

328

331

333

335

337

339

341

343

344

345

347

349

353

355

357

359

361

363

365

367

370

372

374

376

378

381

383

385

387

389

390

393

395

397

399

401

403

405

407

409

412

414

415

417

419

001-015.qxd 7/11/07 13:00 Pgina 5

6Transformaci urbana de Can Ricart (Barcelona)

Transformaci urbana de Can Zam (Santa Coloma

de Gramenet)

Transformaci urbana de Diagonal Mar, Zona Frum

i Llevant (Barcelona)

Transformaci urbana de la faana martima de Sant Adri

de Bess

Transformaci urbana de la faana martima de Tarragona

Transformaci urbana de la Gran Via (l'Hospitalet de

Llobregat)

Transformaci urbana de la Marina-Zona Franca

(Barcelona)

Transformaci urbana de la Verneda-Torrent de l'Estadella

(Barcelona)

Transformaci urbana de l'avinguda de la Nova Estaci

(Figueres)

Transformaci urbana de l'entorn del Camp Nou

(Barcelona)

Transformaci urbana de Sant Andreu-Sagrera (Barcelona)

Transformaci urbana del barri del Gorg (Badalona)

Transformaci urbana deL Poblenou i 22@ (Barcelona)

Transformaci urbana del Pou de la Figuera (Barcelona)

Urbanitzaci Club Mditerrane (Cadaqus)

Urbanitzaci de baixa densitat. Inseguretat ciutadana

Via Verda del Valls

Vial de la cornisa Pallej-Montcada

Workshop convenci europea del paisatge (Girona)

Xarxa Natura 2000

Zona d'especial protecci d'aus dels plans de la unilla

(Almenar)

ndex de topnims 473

ndex d'antropnims 482

ndex d'institucions i associacions 487

ndex d'acrnims 496

ndex de mitjans de comunicaci 500

Agraments 503

NDEXS ALFABTICS

180181

182

183

184185

186

187

188

189

190191192193194195196197198199200

421

423

425

427

429

430

433

435

436

438

440

442

445

448

452

453

456

458

459

463

468

Aeroport: les claus.

Germ Bel

Les propostes del Manifest de Vallbona

Ignasi Aldom

Des de la Catalunya condemnada...

Paco Capella i Sergi Saladi

El projecte FERRMED

Joan Amors

L'any de l'habitatge

Joan Subirats

El primer pas cap a un model energtic sostenible:

La Gesti De La Demanda

Xavier Llorente

Moviments per un habitatge digne

Josep Maria Montaner

Manifest per una nova cultura del territori

Collegi de Gegrafs, Associaci de Gegrafs Espanyols,

Societat Catalana de Geografia

A la recerca del barri perdut

Jordi Borja

Meravelles del PITC

Manel Larrosa

Instruments i mtodes per a projectar el territori

en temps d'incertesa

Joaquim Sabat

Els plans territorials ja sn aqu

Juli Esteban

El 'forat de la vergonya'

Manuel Delgado

Catalunya = paisatge

Pere Sala

Xarxa Natura, on s la interlocuci??

Jaume Als

37

75

112

180

194

203

211

223

260

284

306

351

450

461

467

ARTICLES D'OPINI

001-015.qxd 7/11/07 13:00 Pgina 6

7ANUARI TERRITORIAL 2006

Presentaci

LSCOT publica de nou lAnuari Territorial de Catalunya. Recordem, una vegadams, que lAnuari t per objectiu oferir una eina de consulta que permeti apro-fundir en el coneixement de les transformacions, dels projectes i dels conflictesterritorials que han tingut lloc a Catalunya al llarg de lany. A ms pretenem quelAnuari es converteixi en una eina til per la nova Cultura de Territori que dife-rents professionals i entitats intenten difondre i posar en prctica

La continutat en el temps i la rigorositat en la realitzaci i edici de lAnuari enspermet presentar-vos tres novetats, que si b han estat importants per la con-fecci del present Anuari sn un puntal per encarar la continutat i ampliaci delprojecte en un futur.

Duna banda, el projecte responsabilitat en la gestaci, redacci i edici de laSocietat Catalana dOrdenaci del Territori ha aconseguit augmentar el conjuntde institucions implicades en la seva realitzaci. Aix el treball que teniu a lesmans ha estat possible grcies a lexistncia dun conveni de collaboraci entrela Diputaci de Barcelona, lInstitut dEstudis Catalans i els Departaments dePoltica Territorial i Obres Pbliques, el de Relacions Institucionals i Participaci,el de Medi Ambient i Habitatge i el de Governaci i Administracions Pbliques dela Generalitat de Catalunya. A tots ells volem agrair la seva collaboraci.

En segon lloc, la presentaci de lAnuari 2006 coincideix amb la presentaci delWEB de lAnuari Territorial de Catalunya. Una eina de fcil consulta per analitzari entendre levoluci de les transformacions del territori a Catalunya. Una eina queens permetr consultar cada un dels temes tractats any a any, de manera evo-lutiva al llarg del temps i a partir de la seva localitzaci en el territori.

Per ltim, destacar que amb la realitzaci de lAnuari 2006 sha consolidat unequip estable de professionals en la direcci i coordinaci que avui ja estan tre-ballant en lAnuari 2007. A ms, com cada edici, hem comptat amb un equipampli de redactors, tots ells professionals provinents de diferents disciplines vin-culades amb el territori. A tots ells volem agrair la seva dedicaci i rigurositat enlanlisi dels temes.

Octubre 2007

Margarida CastaerPresidenta de la Societat Catalana dOrdenaci del Territori (SCOT)

001-015.qxd 7/11/07 13:00 Pgina 7

001-015.qxd 7/11/07 13:00 Pgina 8

9Lestudi del territori s cada cop ms un espai dinter-venci, acci i reflexi plural i divers. Shi barregen mol-tes expectatives, projectes, disciplines, institucions, ac-tors i, tamb, perspectives temporals divergents. Hi haqui defensa un urbanisme velo (Vicente Guallart, ElPas, 18 dagost, 2007, p.11), mentre que altres bus-quen respostes en lanar a poc a poc (slow cities). Unssegueixen confiant en la capacitat de planificar dels ex-perts, mentre que altres recorden que les expertesesson tamb plurals i que ms que trobar la respostaadequada, cal trobar la millor entre les que resultin so-cialment i tcnicament possibles. Creixen els problemesi les tensions en uns territoris sobrecarregats de realitatsi de perspectives, mentre que amb la mateixa intensitatdecreix la confiana de la gent en relaci a les institu-cions que tenen les competncies legals per intervenir.Molts cops, tanta complexitat i incertesa, porta a algunsa blasmar als que governen i als que ho emboliquentot, per acabar ells mateixos fent propostes que apa-rentment sn simples, o revestides de sentit com,per que tamb ensopeguen tan simplement com hanestat formulades.

En aquestes notes, voldria recrrer esquemticament (ide ben segur, esbiaixadament) quines han estat les lgi-ques imperants en la intervenci territorial2, i comaquestes lgiques shan vist creixentment discutidesdes del moment en que shan anat diversificant els ac-tors i les demandes que transporten, aix com tamb shan anat multiplicant les esferes i les perspectives desde les que es projecten les voluntats dintervenir en ca-dascun dels espais territorials. Partim de la hiptesi queshan anat substituint les tradicionals fronteres entre te-rritoris, entre els estatuts competencials dels actors institucionals que malden per ser-hi, entre delimitacionscompetencials aparentment complertes i rgides, per di-nmiques i processos ms centrats en les capacitatsdels diferents actors per fer progressar els seus projec-tes i estratgies des de posicions que van guanyant-sevia lexercici simultani dinfluncia, darticulaci dels re-cursos que es posen en joc i de les complicitats que esvan guanyant. En aquest escenari, la capacitat de plani-ficar territorialment, dintervenir des de posicions basa-des estrictament en la jerarquia o posici institucionaldels poders pblics o des de la hipottica superioritat de

lexpertesa tcnica, resulten insuficients i acaben gene-rant notables frustracions i situacions de bloqueig queno afavoreixen a ning. Defensarem doncs aqu, visionsms soft, pautes dintervenci ms centrades en lacapacitat de generar visions i projectes compartits, pot-ser no del tot canniques tcnicament, per potsertamb ms viables socialment.

1. DIFERENTS PERSPECTIVES EN RELACI ALS PROBLEMES PBLICS I LES PERSPECTIVESDINTERVENCI

Una visi tradicional de lactuaci dels poders pblicsparteix de la hiptesi que les poltiques pbliques sn elresultat objectiu de la combinaci de la voluntat polticadintervenir i de la selecci de lalternativa dacci msefica i eficient entre totes les possibles, en relaci alproblema de carcter collectiu plantejat i que ha gene-rat aquesta poltica. Normalment es considera que cadapoltica o intervenci des dels poders pblics hauria derespondre a una doble lgica: especialitzaci i territori.Des daquesta perspectiva, cada intervenci sadreariaa un problema especfic, i per tant requeriria una visiespecialitzada (sanitria, educativa, dhabitatge, de cre-aci dinfraestructures,...), i es faria des de la posici je-rrquica i competencial que cada instituci pblica tin-dria en el territori on ha sorgit el problema i on shauriade desenvolupar lactuaci. I el cert s que, almenysaparentment i formalment, les institucions pbliques i lespoltiques que porten a la prctica responen a aquestsprincipis.

Tenim a Catalunya, un organigrama institucional ordenatper labast territorial que cada instncia governamentalostenta. El conjunt de Catalunya seria competncia dela Generalitat, i cada govern local interv en la seva de-marcaci territorial, amb presncia tamb daltres ins-tncies de poder local com sn les diputacions (lmitsprovincials), i els consells comarcals (mapa de comar-ques)3. I en aquest escenari trobem tamb intervencionsdirectes del govern de lEstat i de ladministraci cen-tral, amb presncia ms aviat indirecta i regulatria deles institucions europees. I a cada territori intervenen demanera especialitzada les diferents instncies governa-mentals a partir de les delimitacions competencials es-

Introducci

Joan Subirats1

ANUARI TERRITORIAL 2006

ELS MIRATGES DE LA CERTESA?. Poltiques d'intervenci en el territori i processos democrtics

001-015.qxd 7/11/07 13:00 Pgina 9

ANUARI TERRITORIAL 2006INTRODUCCI

10

tablertes. A la prctica per, tot plegat funciona de ma-nera molt ms barrejada i redundant. En un mateix terri-tori hi plouen programes i actuacions de les diferentsinstncies governamentals, de manera que, per exem-ple, una ciutat pot decidir-se a descentralitzar serveisals barris, al mateix moment que pateix la restriccipressupostria que estava prevista per revitalitzar un es-pai de la ciutat, simultniament anuncien des de ladmi-nistraci central que li donaran nous recursos per unprograma de creaci de llocs de treball, i la Generalitatestableix una norma per la que haur de posar en mar-xa un nou sistema de recollida centralitzada de residussanitaris, complint aix una regulaci europea. Les lgi-ques de intervenci no tenen perqu coincidir, per ca-da instncia governamental parteix duna agenda pr-pia, i duna presumpci de certesa tant tcnica comlegal que estaria al darrera de cada decisi.

Tot plegat, malgrat partir daquesta presumpci de cer-tesa, de racionalitat i dintervenci reglada i ordenada,acaba generant en el territori la sensaci de descoordi-naci i desordre, o fins i tot, de que el que un fa, laltreho espatlla. Els experts treballen en una perspectiva ra-cional i de planificaci, i es troben en que a lhora de laveritat, tot sembla complicar-se per la interacci intergo-

vernamental, que contamina, dificulta o atura la postaen prctica final del que estava previst. Per altra banda,fins ara noms hem esmentat els actors institucionals,per hem de tenir en compte que, a ms a ms de lesinstitucions, en el territori hi trobem molts altres actors,molts altres interessos, moltes altres perspectives din-tervenci o de no intervenci. Tot plegat genera comple-xitat, quan en canvi, molts cops, la perspectiva de cadaintervenci s simple o nica, al ser feta des de la l-gica ja esmentada de territorialitzaci i especialitzaci.Es treballa i es planifica des de la certesa, per la reali-tat interinstitucional i social situa la posta en prctica deles decisions en la incertesa i la negociaci. I el curis,s que malgrat aix passa una vegada i una altra, elsprocediments de planificaci persisteixen en els puntsde partida ja esmentats.

En lanlisi de poltiques pbliques es fa servir sovint unesquema que permet situar i diferenciar les poltiquespbliques atenent al grau de certesa existent sobre elsobjectius a assolir i els mitjans o la tecnologia adequadaper aconseguir-los (figura 1). Podrem doncs distingirentre objectius compartits o no, i entre el grau de conei-xement i de confiana (eficcia) dels instruments tcnicsa disposici.

Objectius

Clars, compartits Poc clars, no compartits

Instruments, mitjans

Coneguts A C

No coneguts B D

Figura 1. Problemes pblics i poltiques de resposta

Font: adaptaci de Thompson, J.D.-Tuden,A., Comparative Studies in Administration, Pittsburgh, University of Pittsburgh Press, 1959

Font: elaboraci prpia

De manera habitual, es tendeix a considerar que la mi-llor situaci s la que expressa la casella A, i tcitamentes procedeix, molts cops, com si aquest fos el punt departida ms natural. Aix, molts cops, la lgica planifica-dora de ladministraci, al partir duna posici normati-vament jerrquica, possedora dun tradicional monopoli

de la defensa dels interessos generals, i des de la segu-retat que aparentment dna la delimitaci territorial i es-pecialitzada ja esmentada, se situa tcnicament enaquesta situaci d objectius acordats i mitjans tc-nics coneguts. Per, com ja hem dit, les coses no aca-ben de funcionar aix.

Figura 2. Relacions amb lentorn de la instituci pblica amb capacitat dintervenci en el territori

Institucionsfinanadores

corporacionsprofessionals

empleatspblics

grups d'inters

altres institucionspbliques del mateixsector d'intervenci

o d'altres

altres institucionspbliques del mateix

nivell

ciutadans imitjans de

comunicaci

instncies decontrol (justcia,intervenci,...)

Instituci Publica (amb objectius mltiples, contradictoris ambigus)

grups d'afectats inversors contribuents

001-015.qxd 7/11/07 13:00 Pgina 10

ANUARI TERRITORIAL 2006 INTRODUCCI

11

A la figura 2, hem tractat de situar un conjunt (segura-ment incomplert) dactors i instncies que sn presentsen lescenari en el que es desenvolupa la capacitat din-tervenci en el territori duna instituci pblica. En la ma-joria de casos, aquesta voluntat dintervenci, basadapotser en una primera hiptesi dactuaci que partiadobjectius ben estructurats i de mitjans i instrumentstcnics ben coneguts i provats, haur de sotmetres alfoc creuat dels altres operadors pblics i no pblicspresents en lescenari, tots ells amb altres interessos, vi-sions del problema i propostes dintervenci seguramentmolt diferents4. La interdependncia de cada institucipblica respecte daquesta constel.laci dactors s for-a evident, i a ms a ms, cada escenari o mbit dac-tuaci afecta i s afectat per altres mbits i escenaris onaquesta situaci tamb es dna. Tot plegat s fora co-negut i no estem descobrint cap secret. Per, malgrattot, sorprn la constant sensaci de que les coses no esfan com caldria fer-les, tot s massa complicat, i quecal racionalitzar la intervenci pblica en el territori.Som conscients de que cal sempre ajustar les perspec-tives dels diferents actors i que acabarem amb decisionsi vies dacci que no sn les que havem imaginat des deldespatx, a partir del procs de diagnosi, de la seleccidalternatives i de loperacionalitzaci del procs a se-guir, per ens resistim a acceptar-ho com la normalitatdemocrtica, sin com una mena de constant interfern-cia entre la racionalitat desitjable i un resultat poc engres-cador fruit del neguits i confs aiguabarreig dun esce-nari massa ple dinteressos i actors.

2. MS ENLL DE LES CERTESES I ELS DESENGANYS

Pel que entenem, els problemes amb que normalmentsenfronten les institucions pbliques no accepten unaaproximaci basada noms en la certesa tcnica. Per,com ja hem dit, les administracions acostumen a treballardes de la hiptesi de la certesa. I aquest s un fet que en-cara s ms punyent quan parlem dintervencions en elterritori. El territori s un gran contenidor en el que la con-fusi i densitat dinteressos, quasi sempre contradictoris,les xarxes dactors de tota condici, les expectatives din-tervenci molts pocs cops harmnica dels diferents ope-radors pblics i privats, o les redundncies i solapamentsde competncies i controls duns i altres es fa molt visible.

No conv caure en el desengany o la passivitat quan, comb veiem any rera any en lAnuari Territorial de Catalunyaque ara mha tocat prologar, les necessitats sn grans, lespassions moltes i les expectatives molt altes. El que con-v s anar aprenent tots plegats com aconseguir portarendavant les intervencions en el territori amb els criteris dequalitat tcnica que siguin adequats, per tamb amb lacapacitat descoltar i aprendre dels neguits, coneixementsi perspectives dels diferents actors presents en aquell es-cenari. Per avanar en aquesta lnia: qu ens falla ms?, latecnologia disponible?, la manca de coneixements de lagent?, una mala definici dobjectius?, la incapacitat delspoltics per decidir adequadament?, ...

Moltes de les aproximacions racionals a la produccide decisions pbliques, acostumen a fallar, al no enten-dre que el que segurament s lessncia del procs sel debat de idees que els diferents actors i protagonis-

tes de la comunitat poltica on es desenvolupen les de-cisions, transporten i defensen. El que mobilitza la gents el compartir visions, maneres de veure els proble-mes i les vies de sortida. Cada idea s un conjunt dar-guments que, en relaci al problema plantejat, expres-sa una concepci del mn. I , com b sabem, les ideesestan en el cor de del conflicte poltic. Les decisionspbliques sn doncs el terreny en el que senfronten elsdiferents punts de vista, criteris, i definicions de proble-ma dels respectius actors i grups implicats. Tenim pertant objectius, tenim problemes, tenim discrepnciesentre objectius i realitat, i tractem de trobar una alterna-tiva que redueixi o fins i tot acabi amb les discrepn-cies. Com b sabem, a la prctica aquest esquema nofunciona tant ordenadament. Molts cops es veu primerel problema, es busquen solucions i acaben definint-seobjectius. O fins i tot, a vegades es t primer la solucii es busca el problema on aplicar-la. Per, la perspecti-va que proposem ordena aquesta confusa realitat, i enspermet aprendre de les experincies passades, sensefalses expectatives de racionalitat general. s ms im-portant entendre la lgica del joc que es desenvolupaen cada cas, que aplicar de manera estandarditzada unrepertori de solucions prviament establert.

Des del nostre punt de vista, la unitat danlisis s la co-munitat, el conjunt de persones i collectius que trobemen un determinat territori. La motivaci per lactuaci p-blica s linters com (i els interessos particulars, tambpresents). Les claus dels conflictes acostumen a situar-seen el contrast entre els interessos de cada actor, i els in-teressos comuns (definits collectivament a partir de con-cepcions compartides del problema). La lgica de la mo-bilitzaci collectiva s tant la cooperaci com lacompetncia entre actors i persones. Cada actor buscadefensar el seu propi inters, per tamb els interessoscomuns, i es mou per tant en terrenys que exigeixen lleial-tat entre aquestes persones i actors, per tal que es garan-teixin les decisions assumides collectivament. La infor-maci de que es disposa per decidir, s molts copsambigua, incomplerta, plena desbiaixos, i fins i tot estra-tgicament manipulada. Les bases del canvi sn les ide-es, la persuasi, les aliances entre actors. I lgicament, lavoluntat dexercir poder, daconseguir el propi benestar iel benestar collectiu. Aquest conjunt de criteris concep-tuals, sn ben diferents dels que tots coneixem en relacia com es pressuposa que funciona el mercat, o com lor-dre jurdic formal ens presenta els processos decisionals.

Des de la perspectiva aqu adoptada, entenc que la de-finici del problema que dna lloc o desencadena lapoltica s una fase crucial. No podem confondre el de-finir un problema present en un territori amb la simpledescripci duna situaci que no ens agrada i que esdesitja canviar. Fa uns quants anys, el magatzematgedels residus urbans i domstics duna determinadacontrada del pas, no suposava un problema pblic,en el sentit que cada ajuntament sespavilava per des-fer-sen. Era simplement un efecte no desitjat del con-sum, que havia anat creixent a mesura que la gentaprofitava menys les deixalles, i que creixia ls delsembalatges i contenidors no reciclables. En un campmolt diferent, hem de recordar que tamb, fins fa unsquants anys, temes com les pensions de les persones

001-015.qxd 7/11/07 13:00 Pgina 11

ANUARI TERRITORIAL 2006INTRODUCCI

12

o la regulaci de les adopcions de nens no es conside-raven temes mereixedors de la intervenci pblica. Enla nostra actual forma dentendre la societat, els poderspblics han dactuar de manera diferent a com ho feienen relaci a les deixalles urbanes, ja que normativamentes considera la defensa del medi ambient i la seva sos-tenibilitat com un tema prioritari i que requereix una es-pecial protecci. Per, si ens limitem a assenyalar ladistncia que existeix entre el que hauria de ser (elimi-naci dels residus no reciclables) i el que s (tones derebuig no reciclable), aix no ens ajuda a definir la pol-tica a seguir. Una poltica necessita una definici deproblema ms operativa, que dalguna manera indiquiel cam a recrrer entre la situaci de partida no desit-jada, i una situaci que sense ser lptima (el no proble-ma) sigui clarament millor que loriginria. Tampoc po-dem simplement assenyalar que seria convenient, desdun punt de vista sanitari o de convivncia collectiva,que sacabs amb ls de substncies txiques com eltabac. La realitat ens indica que molts ciutadans consi-deren com natural i propi de la seva llibertat delecci elseu consum. Les poltiques que shan impulsat per areduir i tendencialment eliminar aquest consum, hanpartit no tant del desitjable, com des del que era enaquell moment possible. La qesti clau s semprecom definir i impulsar poltiques i mesures que vagin enel sentit desitjat i que apleguin el mxim consens socialper tal de fer-les viables, ampliant els individus i grupssocials conscients del que cal fer, i reduint i restringintla capacitat de maniobra i daliana dels actors quetracten de mantenir les coses tal com sn.

Si seguim amb lexemple dels residus domstics, la cosa es complica quan ens adonem que cada actor implicat en la situaci indesitjada dabocadors no controlats, t definicions del problema diferents i contra-dictries. Uns opinen que el problema principal s la for-ma com les empreses produeixen i ofereixen els seusproductes, i que s absurd treballar noms al final de lacanonada i no dedicar-se en origen al tema. Altrescreuen que el tema central s la poca sensibilitat i educa-ci ambiental de la gent, que no collabora en la reduccidaquesta mena de rebuig. Altres entenen que s ladmi-nistraci la principal responsable, ja que hauria simple-ment de prohibir certs productes i obligar a tothom a se-guir la norma establerta. Des de visions diferents, hi ha quicreu que s la recollida de residus la que genera proble-mes, ja que si s fes la recollida porta a porta i diferencianttipus de residus, les coses anirien millor. Tamb hi haaquells que defensen que el que calen sn incentius idesincentius econmics per aconseguir canvis en la in-dustria i en lactuaci de la gent, gravant especialmentaquells productes ms perillosos o distorsionadors, o fentpagar ms als ciutadans que ms residus generen...

En el moment de decidir qu fer, el decisor de la polticasap amb quins recursos compte, i per molt que spigaque existeixen moltes causes i elements que conflueixenen el cas, acaba per definir el problema des de les limita-cions en les quals opera, i des de la conscincia de la ca-pacitat dinfluncia i pressi de la resta dactors que envol-ten lescenari de la producci de residus. I aix li pot dur auna concepci restringida del problema, com s la recolli-da selectiva i el magatzematge dels residus no reciclables.

Aix desplega contenidors, normes de reciclatge, creaplantes de triatge i ecoparks, i busca emplaaments perdipsits controlats tot i que sigui conscient dels molts al-tres elements que convergeixen en la situaci. En moltscasos, aquests altres elements depenen daltres esferesde govern, i tamb de departaments o agncies especia-litzades. Per exemple, per eliminar o reduir decisivament lagran quantitat denvasos daigua de boca que es generen,caldria aconseguir que les autoritats corresponents treba-llin per millorar-ne la qualitat organolptica i reduir aix la se-va compra. Per, tots som conscients que molta gent esguanya la vida en activitats mediambientalment inadequa-des, i que la gent vol respecte i cura del medi ambient, pe-r tamb vol llocs de treball, vol aprofitar les facilitats en elconsum, i costa entendre com una millora anar a buscarel pa amb una bossa, o optar pels envasos de vidre i elseu retorn en comptes de les llaunes.

En lescenari de les poltiques pbliques, podrem afirmarque el que sacabi fent o no fent no ha de ser consideratmoltes vegades com la soluci racional o ptima, sinsimplement com la definici de problema que ha resultattriomfant en el debat pblic entre actors i les seves defi-nicions de problema. Aquesta decisi tampoc indica unfinal del debat, ja que els actors perdedors tractarandevitar que la decisi adoptada oficialment sexecuti enla prctica, o faran campanya per a demostrar queaquesta opci s errnia i aconseguir que es revisi. Desde la perspectiva de lanlisi de poltiques no es conside-ra que la llista de problemes que la gent considera msurgents, o que figuren en lagenda dels poders pblics,siguin necessriament els ms peremptoris o greus. Esconsidera que cada actor tracta dimpulsar els seuspunts de vista, i pressiona perqu un tema sigui objectedatenci (o al contrari, tracta devitar que sigui percebutcom problema per la poblaci). Moltes vegades sutilitzao es genera el que, en largot del policy analysis, sano-mena com una finestra doportunitat: saprofita que esdonen a conixer i tenen publicitat uns fets que van en lalnia desitjada, i es presenten alternatives que poden serpositives per a aquest actor o conjunt dactors. Pot aixmateix crear-se aquesta finestra. Recordem la curosapreparaci de la mort del paraplgic Ramn Sampedroper part dels partidaris duna regulaci immediata de leu-tansia, per a desencadenar un debat social sobre el te-ma. A vegades, la concatenaci de problemes i notciessobre un mbit dintervenci de les poltiques pbliquessaprofita per presentar alternatives que estaven a puntdes de feia temps, i si aquesta finestra doportunitat srecollida per algun emprenedor poltic, pot produir-se uncanvi significatiu en les poltiques. Es tracta duna asso-ciaci de fets que possibilita loportunitat: a partir dells esplanteja una nova possibilitat perqu sadoptin decisions.I aquesta oportunitat pot o no ser aprofitada pels actorsque tracten dimpulsar la seva resoluci, mentre que trac-tar de ser bloquejada per part de qui consideren lesiusals seus interessos una modificaci de la situaci5.

Cal saber relacionar millor els problemes i les poltiquesde resposta amb els poltics i amb les instncies i els re-cursos de poder. Tota la teoritzaci que sha fet de laformaci de lagenda dintervenci dels poders pblics,ens parla de la necessitat de connectar adequadamentla voluntat poltica dactuar dalguna instituci, una solu-

001-015.qxd 7/11/07 13:00 Pgina 12

ANUARI TERRITORIAL 2006 INTRODUCCI

13

ci (sorgida del debat existent de com resoldre una si-tuaci problemtica) i un problema (s a dir, un temaque per les raons que sigui ha irromput en lagenda so-cial, s a dir en all que en aquell precs moment atreules mirades del la gent i dels mitjans de comunicaci).Una bona idea en un mal moment no serveix de grancosa. La lgica democrtica exigeix als poltics, com ex-pressi de la legitimitat social que la seva representativi-tat els atorga, que estiguin molt ms interessats en tro-bar solucions socialment possibles, que no pastcnicament immillorables.

3. COM FER ACTUACIONS EN EL TERRITORI ASSUMINTLA INCERTESA I BUSCANT ALTERNATIVES POSSIBLES ?

Segurament, la millor manera denfocar les perspectivesde canvi en les intervencions en el territori, seria partir duncert escepticisme. La manera de respondre a la complexi-tat dactors, perspectives i interessos presents en el terri-tori, no s incrementant les especialitzacions i les fragmen-tacions. Lespecialitzaci crea pseudocertesa. Sidisecciones el problema en diferents components i dema-nes a diferents especialistes que cerquin alternatives, odavant dun escenari massa atapet dactors, decideixesreunir-los per separat per mirar de desencallar el tema,aparentment estars avanant, per al final et trobarsamb linconvenient no menor, densamblar perspectives,aproximacions i interessos, sense haver construt espaiscomuns dinteracci que facin adonar de la complexitatgeneral del tema. Com treballar des de la variabilitat i lacomplexitat?. Segurament noms es pot fer incorporantels principis de la descentralitzaci, de la redundncia i delreconeixement de la diversitat. Cadascun daquests ele-ments ens hauria de donar ms capacitat dacceptaci dela variabilitat que forosament acompanya cada procsespecfic dintervenci en el territori. La descentralitzaciens dna ms capacitat de resposta a situacions espec-fiques. La redundncia evita la idea que noms hi ha unamanera correcta de fer les coses, i genera controls creuatsdactors i propostes. I la diversitat ens proporciona msopcions i ms espai per decidir. Dalguna manera, aques-ta via ens vacuna contra la incertesa, ja que de fet incor-pora aquesta incertesa en el propi procs decisional. Ensfa partir dun cert escepticisme sobre lexistncia de solu-cions possibles, per, en canvi, ens assegura que aques-tes alternatives sorgeixin. Per altra banda, comporta la in-corporaci de les dinmiques participatives en elsprocessos decisionals. Encoratja la multiplicitat daproxi-macions, respecta les diferncies, i usa el conflicte com amecanisme dinnovaci en els processos decisionals p-blics. Lacumulaci dexperincies i la seva sistematitzaci,ens ajuda tamb a aprendre fent, encoratjant respostesque sadaptin a circumstncies canviants.

Tot el que anem dient no implica que no es pugui plani-ficar des dels poders pblics, o que no es pugui treballaren buscar mitjans tcnics que es considerin adequatsper determinades intervencions en el territori. Planificacii descentralitzaci, o planificaci i participaci, no tenenper qu ser vistos com contradictoris. Els poders pblicshan dexercir les seves responsabilitats que sorgeixen dela legitimitat general que els hi segueixen conferint elsmecanismes de democrcia representativa. Per la pro-ximitat i la participaci poden ser instruments molt po-

derosos per millorar tant el procs, com els continguts oels resultats de la intervenci a implementar.

Sha discutit molt a Catalunya sobre lanomenada culturadel no. I sha volgut estigmatitzar daquesta manera aaquells que defensaven els seus punts de vista, les sevesconcepcions sobre que calia entendre com desenvolupa-ment territorial, el seu rebuig a decisions que entenien fe-tes sense cap consideraci pels escenaris i els contextoslocals, com persones negatives, o noms defensoresdels interessos particulars quan el que estava en joc erenels interessos generals. I, en canvi, el que molts cops tro-bem sn incomprensions locals enfront a decisions vistescom prepotents, jerrquiques, tecnocrtiques i indiferentsen relaci a les realitats locals. Quan es parla de passar delaqu no a laix s, es vol posar de relleu que s possi-ble trobar maneres de intervenir en el territori que respec-tin les atribucions i els rols dels poders pblics legitimitatsper intervenir, i les idees, valors i percepcions dels actorsque viuen i treballen en aquell territori, i que se lestimen iel senten seu. I que, en definitiva, aquesta interacci no hade ser vista com una nosa ms dun procs ja de per sicomplicat, sin una oportunitat de millora i de garantia enrelaci a la posterior implementaci de les decisions quesassoleixin. En aquest sentit, la creixent interacci delsmoviments en defensa del territori i nuclis de professionalsi experts, ha anat bastint una capacitat propositiva de laque ja tenim prova a molts punts del pas i que en bonapart est darrera del que ja sanomena una nova culturadel territori6. Per altra banda, des de la mateixa Genera-litat, i des de la seva Direcci general de participaci ciuta-dana, sha impulsat un debat i una reflexi fora acuradasobre el paper de la participaci, les seves avantatges i elsseus lmits, en la planificaci territorial, i sha incorporatcom a cas destudi el polmic tema del Pla dequipamentspenitenciaris on es planteja lemplaament de presons adiversos llocs del pas. El text ens mostra com els proces-sos participatius impulsats han anat aconseguint dinmi-ques que sense evitar el conflicte, lhan canalitzat i han afa-vorit la incorporaci daportacions positives al propi Pla i enles dinmiques endegades a cada territori afectat7.

Si recuperem la figura amb la que comenvem aques-tes reflexions, i tractem de veuren noves perspectives apartir del que ja hem comentat (Figura 2), podem trobardiferents situacions que poden requerir ms o menys do-sis dobertura i de dinmiques dimplicaci social en elsprocessos dintervenci en el territori.

No tenim aqu espai suficient per desenvolupar cadascu-na daquestes situacions, per s fcil constatar que ca-da cop sn menys freqents les situacions en que existei-xi un gran consens sobre els objectius a assolir mitjanantles accions a emprendre (entre daltres coses, sabem queexisteixen marcs cognitius molt diferents en relaci a qusha dentendre com desenvolupament i creixement...). I laprpia dinmica daven del coneixement i de concepcipluralista del mateix, tendeix tamb a no acceptar fcil-ment els instruments tcnics o els mitjans a emprar comelements exempts de debat. Aix no vol dir que sempreestem en la casella no acord en els objectius, no acord enels mitjans, per s que s cert que la freqncia amb queens hi trobem s notable. En aquests casos, cal trobar uncert ordre en la lnia de trobar de quin problema parlem,

001-015.qxd 7/11/07 13:00 Pgina 13

ANUARI TERRITORIAL 2006INTRODUCCI

14

i aquesta ser la primera tasca del planificador. I aquestprocs pot anar portant cap a un espai molt ms gestio-nable, com s el de acord en els objectius, mitjans no co-neguts. Podrem fins i tot no estar dacord del tot amb ladefinici del problema, ja que aix podria implicar un de-bat sobre valors i idees que acabaria potser convertint-seen paralitzant, per s es pot avanar en les opcions quetenim per millorar la situaci de partida de manera com-partida.

Podem doncs planificar les intervencions en el territori, desde les posicions i rols que tenen la legitimitat per fer-ho, ex-plicitant els punts de partida, i acceptant la variabilitat i laincertesa com elements naturals propis de societats plu-rals que accepten el conflicte com una palanca de canvi ino com una nosa paralitzadora. I per aix cal acostar-se ales variables territorials, des del mxim consens possibleamb entitats i grups que tinguin visions globals del territo-ri i acceptant que a cada lloc concret i en cada perspecti-va dintervenci shi entrecreuen moltes instncies dels di-ferents governs, i que per tant, com ja hem dit, cal evitarvisions segmentades i jerrquiques8.

4. A TALL DE CONCLUSI. LA INTERVENCI EN ELTERRITORI COM A PROCS POLTIC

Els elements de fons que han guiat els meus comentarisfins aqu son relativament simples. Des del meu punt devista, tot procs dintervenci pblica, tota poltica pblicas, bsicament, un procs poltic. Procs que t com abase el trobar formes de racionalitat collectiva que ens

permetin actuar en un marc que per definici s plural,conflictiu i ple de diferents idees sobre el que cal fer davantde cada situaci social que requereix resposta. Per enten-dre com funciona lacci pblica cal entendre com funcio-na la dinmica poltica (no confondre amb la dinmica ins-titucional). Els decisors pblics es veuen obligats amoures i trobar sortida als problemes en lescenari social,i no poden ni volen limitar-se a actuar en lespai cientfic otecnolgic. Busquen, busquem, formes dacci collecti-va que siguin el ms legtimes possibles, i aix ens obligaa sortir de laparent comoditat de les certeses predetermi-nades, per anar construint combinacions viables danlisii conviccions socialment compartides.

De fet, aix funcionen les coses ara i aqu. Per molts copsens entestem a explicar el que passa des de perspecti-ves ms normatives que positives. Tots tenim una predis-posici natural a evitar incerteses, i per tant tendim a pos-tular i a esperar actuacions guiades per la previsibilitat.Per, els governs han incorporat la incertesa a les sevesformes dacci i busquen mecanismes per acomodar-shi. Aix, es llencen pre-propostes per veuren la reaccique generen, es dissenyen programes que impliquen laincorporaci voluntria daltres instncies de govern odactors a qui sincentiva mitjanant fons, es creen grupsad hoc per superar les contradiccions entre departa-ments governamentals o entre esferes de govern, es po-tencien taules no institucionals per facilitar la negocia-ci, etc. En definitiva, hem de concloure que si b laincertesa molts cops genera problemes, s tamb el ca-m per la seva resoluci collectiva.

Objectius

Clars, compartits Poc clars, no compartits

Instruments, mitjans

ConegutsPlans estandaritzats, previsibles, apro-

ximacions d'expertAproximacions facilitadores,

negociadores

No conegutsProcessos innovadors, pragmtics,

experimentalsAprenentatge social, construcci

collectiva de problemes i solucionsD

Figura 2. Tipus de problemes pblics i situacions de planificaci i intervenci en el territori

Font: elaboraci prpia a partir de Thompson, J.D.-Tuden,A., Comparative Studies in Administration, Pittsburgh, University of Pittsburgh Press, 1959

1 Joan Subirats s catedrtic de Cincia Poltica i director de lInstitut Universitari de Govern i Poltiques Pbliques (IGOP) de la Universitat Autnoma deBarcelona. Aquestes notes sn deutores del treball collectiu que es porta a terme a lIGOP.

2 Per una anlisi molt ms centrada en el balan de la poltica territorial dels darrers anys a Catalunya, vegis lexcellent resum duna veu tan autoritzadacom la dOriol Nello, La nueva poltica territorial de Catalua (2003-2006) a J.Farins-J.Romero, Territorialidad y buen gobierno para el desarrollo soste-nible, Universitat de Valencia, 2007, pp. 191-236

3 Tot i que mentre esperem la nova ordenaci territorial, hem dafegir al mapa institucional i territorial, la demarcaci de les Terres de lEbre.

4 Vegis el treball realitzat pel grup de Moviments Socials de lInstitut de Govern i Poltiques Publiques (IGOP-UAB), que amb el ttol Per una nova culturadel territori. Mobilitzacions i conflictes territorials va publicar leditorial Icaria lany 2007

5 El cas del Plan Hidrolgico Nacional, el moviment de rebuig que va generar, i la coalici dactors, dexperts, de grups en el territori, i dinstncies degovern que shi van veure involucrades, ha estat un cas molt significatiu i fora estudiat. Segurament s un dels episodis recents ms aprofitables per en-tendre els nous escenaris de la intervenci en el territori (vegis el llibre ja citat impulsat per lIGOP i publicat a Icria, o el treball de Joaquim Sempere pu-blicat a la Fundaci Jaume Bofill)

6 Veure Manifest al respecte presentat a lInstitut dEstudis Catalans pel Collegi de Gegrafs, lAssociaci de Gegrafs Espanyols, i la Societat Catalanade Geografia, el mes de maig de lany 2006 (http://scg.iec.cat), i les declaracions de Figueres i de Tortosa sorgides de les trobades que diferents collec-tius implicats en la defensa del territori feren a aquestes ciutats els anys 2003 i 2005 respectivament.

7 Vegis: DG Participaci Ciutadana, Generalitat, De lAqu No a lAix S. Orientacions per Planificar i Executar les Poltiques amb Impacte Territorial.

8 En un recent text dOriol Nel.lo es diu: Los planes territoriales, para ser efectivos, deben ser ante todo, fruto de un conjunto de acuerdos. Acuerdos en-tre los distintos departamentos del Gobierno, entre el Gobierno y los ayuntamientos de cada uno de los territorios y, finalmente, entre la administracin p-blica, en su conjunto, y los representantes de la sociedad civil. Para ello, los planes no pueden ser elaborados por un departamento, como en una cajanegra, para hacerlos aparecer despus, como en un juego de manos, sobre la mesa del resto de actores (Nel.lo,O. 2007, op.cit, p.206). s aquesta unaperspectiva de treball en la que coincidim plenament

001-015.qxd 7/11/07 13:00 Pgina 14

200TRANSFORMA-CIONS I PROJECTESTERRITORIALS

2006

001-015.qxd 7/11/07 13:00 Pgina 15

mbits temtics

Gesti de residus

Producci i transport denergia

Gesti de recursos hdrics

Equipaments de lleure

Equipaments socials

Equipaments comercials

Documents, estudis, manifestos i trobades

Legislaci Mobilitzaci ciutadana

Espais naturals protegits

Espais oberts

Degradaci de recursos naturals

Plataformes

Planejament territorial i urbanstic

Ports

Aeroports

Ferrocarrils Viries

POUM

Plans directors PD - urbanstics i territorials

Plans territorials PTP -parcials

Nous creixements

Transformacions urbanes

Millora urbana

Infraestructures Equipaments

Serveis tcnics Medi ambient

Plans dordenaci Plans de transformaci i creixement

Accions

020-021 notes metodo.qxd 7/11/07 13:10 Pgina 20

21

La quarta edici de lAnuari continua el treball ini-ciat amb els anteriors Anuaris: el recull, descripci i sistematitzaci de les transformacions territorials de lany, partint de la selecci de casos concrets delactualitat catalana.

Enguany hem seguit amb la selecci de 200 casos. La tria dentrades intenta oferir unapanormica de les transformacions i elsprojectes del territori, amb una intenci de poderdisposar duna perspectiva de levoluci en eltemps. Malgrat que la intenci s abordar casosconcrets alguns temes que tot i ser generalstenen forta transcendncia territorial, com aralhabitatge o els debats sobre els peatges o el model i la divisi territorial, sha deciditrecollir-los, alhora que seguint la lnia delsanteriors anuaris, sha afegit una petita seleccidels esdeveniments professionals de lany quetenen una forta implicaci en el territori.

Enguany per introdueix com a nova proposta el canvi del format de lespai de Dilegs. Aix,enlloc dagrupar-los al final de la publicaci, shaoptat per fer que acompanyin alguns articles:lespai dopini es mant per es vincula direc-tament amb els temes de lanuari; els primersescrits en el to ms neutre possible, els segonspartint des de la prpia opini de larticulista.

Els 200 articles intenten ser textos breus, sint-tics, de to divulgatiu i descriptiu. En la mesura delpossible hem procurat evitar extreure conclusionso fer interpretacions i judicis de valor. Hem inten-tat fer aparixer les veus dels diferents agentsque han participat a cada tema i de deixar cons-tncia de la seva evoluci al llarg de lany.

Desprs del ttol i el nom, cada article siniciaamb un resum al costat del qual hi ha un petitmapa de localitzaci del tema. El text sarticulamitjanant una primera part introductria o decontext referida sovint als antecedents i lorigende la qesti; a continuaci un bloc de descrip-ci del projecte; els agents que intervenen i elseu posicionament; la descripci i evoluci cronolgica dels fets al llarg de lany; lestat de la qesti a final dany, amb les perspectiveso expectatives de futur; i les fonts addicionalsemprades que puguin ser dutilitat per ampliarinformaci. En el cas dels articles que continuentemes dels anteriors Anuaris sha afegit el nmero de lany a sota labstract.

Les entrades es presenten per ordre alfabtic, a la manera dels diccionaris enciclopdics, ambalgunes excepcions en favor de la legibilitat. Elsttols per estan pensats per ajudar a que les-

tructura final tingui una certa coherncia i tenendues parts: la primera introdueix el tipus de pro-jecte o transformaci abocador, aeroport, carre-tera, pla urbanstic etc., la segona el topnimdel lloc on es situa el projecte Collcards,Tarragona, les Garrigues. Amb aquest criteri, elstemes similars apareixerien seguits, per senseformar compartiments estancs. Ha estat neces-sari establir descriptors generals i per exemple estroba pla urbanstic per a les transformacionsdespais oberts, i transformaci urbana i milloraurbana per a les transformacions de teixits ur-bans consolidats, tractant de distingir entre lestransformacions ds i les millores urbanes.

La VERSALETA en color gris seguida dun claud-tor i un nmero darticle, s una crida a un altrearticle de lanuari (noms apareix la primera ve-gada que es cita el tema). Quan la crida fa refe-rncia a un article de lany anterior, el nmero delarticle va precedit del de lany [2005:XXX].

Al lateral de la primera plana de cada article hitrobem tamb els pictogrames. Els pictogramessn un assaig dadjectivaci de les entrades,una manera de remetre-les a temes ms gene-rals sense haver de classificar-les per apartatsestancs. La lectura de la columna de pictogra-mes ha de permetre fer-se una primera idea deles diferents problemtiques o temes presentsen cadascun dels articles. Shan identificat 24qestions que permeten caracteritzar els dife-rents tipus dentrades i apareixen combinadesde diferents maneres. El pictograma situat enprimer lloc marca el tema principal de larticle.En color negre shan marcat els que fan refern-cia a accions.

Tamb en els pictogrames sha introdut modifi-cacions. Ha estat ampliat el nombre dels referitsa mbits temtics, passant dels 11 a 19 i hanestat agrupats segons grans mbits temtics(medi ambient, infraestructures, etc.). Els picto-grames referits a accions es mantenen igual.

Els nmeros de les entrades dels ndexs fan re-ferncia al nmero de larticle on apareixen, no ala pgina.

Les fonts de lAnuari provenen bsicament de lallista de correu electrnic [Territori] que al seutemps es nodreix dinformacions aparegudes alsmitjans llistats a lndex daquest llibre. Molts arti-cles han necessitat recerca dinformaci com-plementria i de la consulta amb experts i pro-fessionals, tant dempreses i administracions,com de les universitats o dorganitzacions eco-logistes i plataformes.

BREUS NOTES METODOLGIQUES

ANUARI TERRITORIAL 2006

020-021 notes metodo.qxd 7/11/07 13:10 Pgina 21

022-242 articles2A.qxd 7/11/07 13:13 Pgina 22

ABASTAMENT DAIGUA AL CAMP DE TARRAGONA

ANUARI TERRITORIAL 2006

1

23

A final de la dcada dels setanta, el desen-volupament turstic, industrial i agrcola delCamp de Tarragona va comportar un granincrement del consum daigua que va arri-bar a generar un dficit hidrulic de fins a40 hm3 anuals. Per resoldre aquesta situa-ci, lany 1981 es va aprovar la Llei 18/81dactuacions en matria daiges a Tarra-gona, que possibilitava labastament ambaiges procedents del riu Ebre.

El 2 de juliol de 1985 la Generalitat, diver-sos ajuntaments i indstries del Camp deTarragona, i les dues comunitats de regantsdel delta de lEbre, van constituir el Con-sorci dAiges de Tarragona (CAT). El 3 da-gost de 1989, aquesta entitat va rebre unaconcessi de 121 hm3 anuals i va comenara subministrar aigua de lEbre.1 En un prin-cipi, el consorci agrupava vint-i-un mu-nicipis i divuit indstries, una xifra que esva anar ampliant fins a setanta municipis itrenta-dos indstries, lany 2006. En aques-ta data, el CAT tenia installats un total de357 km de canonades, vint-i-dues estacionsde bombament i dotze dipsits de regulaci.

Amb laprovaci del PLA HIDROLGIC NA-CIONAL (PHN) [2004:140] lany 2003, esva obrir la porta a la interconnexi entrela xarxa del CAT i la dAiges Ter-Llo-bregat (ATLL), cosa que hauria comportatla cessi a les comarques de Barcelona defins a 50 hm3 a lany daiges de lEbre.Aquesta possibilitat es va descartar amb lamodificaci del PHN de 2004 i la posadaen marxa del PROGRAMA DACTUACIONS PER ALA GESTI I UTILITZACI DE LAIGUA (PRO-GRAMA AGUA) [2005:174]. Amb tot, algu-nes veus com la de lalcalde de Tarragona,Joan Miquel Nadal, de Convergncia iUni (CiU), continuaven considerant quela interconnexi era una mesura necess-ria per a garantir el subministrament aTarragona en el cas que la CONTAMINACIDEL RIU EBRE A FLIX [48] afects la qualitatde laigua del minitransvasament.2

La Plataforma en Defensa de lEbre (PDE),en canvi, sempre shavia mostrat contrria

a lampliaci del minitrasvasament per-qu entenia que comprometia les possibi-litats dassolir el cabal ecolgic del riuEbre.

Es presenten les alternatives a lainterconnexi CAT-ATLLA comenament dany, el conseller deMedi Ambient i Habitatge, Salvador Mil,va anunciar una inversi de 152 MEURen un seguit dinfraestructures que cons-tituirien lalternativa a la interconnexi dela xarxa del CAT amb la dATLL i que per-metrien ampliar les reserves daigua delCamp de Tarragona. Entre aquestes me-sures hi havia la millora de lestaci detractament daigua potable de lAmpolla,lampliaci de la capacitat de la xarxa desubministrament i la connexi daquestaamb els embassaments de Riudecanyes idel Gai. Tamb es preveia lampliaci iremodelaci de les estacions depuradoresdaiges residuals (EDAR) de Tarragona,Reus i Vilaseca-Salou, que possibilitaria lareutilitzaci dentre 14 i 18 hm3 anuals i,per tant, destalvi potencial daigua aptaper al consum de boca. Es comptava ambel comproms de la Comissi Europea pera finanar el 70% del cost daquesta ope-raci a travs dels fons de cohesi.

Se celebra a Tortosa la VIIIAssemblea de la PDE El 22 dabril es va celebrar a Tortosa laVIII Assemblea General de la PDE, en la qual es va identificar el minitransvasament com una de les principals amena-ces per al riu i per a lassoliment del cabalecolgic. En aquest sentit, la Plataformava denunciar que el CAT tenia lobjectiudampliar la concessi i que la properaconstrucci duna doble canonada quesegons el CAT, era necessria per a emer-gncies nera una prova.

Aquesta situaci va moure la PDE a pro-nunciar-se a favor duna reducci planifi-cada del cabal abastat a Tarragona i, en elmarc de lassemblea, lindependent JosepMaria Franquet (Independents per lEbre Federaci dIndepents de CatalunyaIPE-FIC), tinent dalcalde de lAjuntament

de Tortosa, es va comprometre a presen-tar una iniciativa municipal perqu elconsistori liders una campanya per aacabar amb el subministrament daigua alCAT. Franquet opinava que la construccide dues dessaladores seria suficient per asuplir lenviament daigua de lEbre.

Al marge daix, la PDE tamb va assenya-lar que encara no shavia fixat els cabalsnecessaris per a mantenir lestabilitat deltram final del riu i va alertar del risc de lasalinitzaci, la regressi i lenfonsamentdel delta de lEbre que aix comportava.Per aix es va fixar com a objectiu acon-seguir que el Pla hidrolgic de la conca delEbre, que shavia de revisar durant el2007, inclogus la definici dun rgim decabals ecolgics entre els 200 i els 300m3/s. La Plataforma va criticar, a ms, elque considerava una poltica de fets con-sumats en la construcci dembassamentsi les concessions per a regadius, opera-cions que rebutjaven per entendre quecomprometien lassoliment del cabal m-nim exigit.

LAjuntament de Tortosa reobre lapolmica del minitransvasament Recollint els acords de la VIII Assembleade la PDE, el ple municipal de Tortosa vaaprovar el 8 de maig una moci presenta-da per Esquerra Republicana de Catalu-nya (ERC) que reclamava la reducci pla-nificada dels cabals corresponents a laconcessi hdrica al CAT pel minitransva-sament a Tarragona. La moci va tirar en-davant amb el suport dERC i de loposi-ci IPE-FIC, Uni dels Pobles de lEbre(UPE), Partit Popular (PP) i CiU, mentreque el Partit dels Socialistes de Catalunya(PSC) hi va votar en contra i Iniciativa perCatalunya-els Verds (ICV) es va abstenirperqu entenia que, malgrat que el que esplantejava era legtim a llarg termini, noera assolible a mitj termini tal com esplantejava a la moci.

Una moci anloga a la de Tortosa vaprosperar uns dies ms tard al Consell

Des de 1989, el Consorci dAiges de Tarragona subministra aigua de lEbre a diversosmunicipis del camp de Tarragona. El maig de 2006, i dacord amb els plantejaments de VIIIAssemblea de la Plataforma en Defensa de lEbre celebrada el mes dabril, lAjuntament deTortosa aprova una moci en contra daquest minitransvasament perqu lentn com unaamenaa per a lassoliment del cabal ecolgic del riu. LAjuntament de Tarragona es mostrapartidari de la construcci duna dessaladora per a complementar labastament delminitransvasament, per no per a substituir-lo. A final dany, i davant el risc que la contaminacidel pant de Flix perjudiqui la qualitat de laigua abastida, sanuncia la construcci de dotzenous pous a Tortosa per poder garantir-ne el subministrament.

Antecedents 2003:97; 2004:140; 2005:174

022-242 articles2A.qxd 7/11/07 13:13 Pgina 23

Comarcal del Baix Ebre grcies al vot favo-rable de CiU. Tanmateix, la federaci vavotar-hi en contra a Amposta i es va abste-nir al Consell Comarcal del Montsi, per laqual cosa aquestes institucions no vanaprovar la moci esmentada.

Tot i que el cessament del minitransvasa-ment no depenia noms de lAjuntamentde Tortosa, la moci aprovada va reobrir lapolmica entorn del minitransvasament iva motivar les crtiques dels grups polticsde la ciutat de Tarragona, fins i tot dels ma-teixos que a Tortosa havien donat suport ala moci. En aquest sentit, lequip de go-vern municipal de Tarragona (CiU-PP) vaser un dels ms crtics.

Tamb el CAT hi va manifestar el seu des-acord, argumentant que era incongruentqestionar una infraestructura ja constru-da sense tenir en compte el retorn del valorde la inversi ni les amortitzacions que en-cara restaven pendents, i que alg hauriadassumir. El Consorci va denunciar que escritiqus el minitransvasament, que tenia

un sostre mxim de 120 hm3 anuals i queservia per a labastament daigua de boca,quan les demandes per a reg agrcola supe-raven els 6.300 hm3 anuals.

El CAT estudia construir unadessaladoraA mitjan mar, el CAT va encarregar els es-tudis previs per a la construcci duna des-saladora a Tarragona. Lobjectiu era queaquesta installaci pogus entrar en fun-cionament abans de quatre anys i que espogus finanar amb els fons europeus.Amb tot, el Consorci va deixar clar queaquest projecte, juntament amb les amplia-cions dEDAR anunciades a comenamentdany, servirien per a respondre les deman-des creixents del Camp de Tarragona i per adeixar de dependre exclusivament del mi-nitransvasament, per que en cap cas impli-caven una alternativa per a reduir progres-sivament el cabal procedent daquest.

Unes setmanes ms tard, i coincidint ambla polmica generada arran de la propostade Tortosa, lalcalde de Tarragona, Joan

Miquel Nadal, es va manifestar favorable ala construcci de la dessaladora.

Nous pous a Tortosa per asubministrar aigua a TarragonaA principi de novembre es va saber queAcuamed (Aguas de las Cuencas Mediter-rneas, S.A.), una empresa pblica delMinisteri de Medi Ambient (MMA), cons-truiria dotze pous a Tortosa per a abastirTarragona en cas que la descontaminacidel pant de Flix afects la qualitat de lesaiges del minitransvasament fins al puntde fer-les insalubres. La PDE va criticaraquesta operaci perqu va entendre quecomportaria lextracci duna aigua, la delaqfer, de molt bona qualitat i va alertarde les implicacions que aquesta operacipodia tenir per als regants.

MSM-X3EA

Ms informaci

www.ccaait.comwww.ebre.net

ANUARI TERRITORIAL 2006ABASTAMENT DAIGUA AL CAMP DE TARRAGONA

24

1. El CAT capta laigua dels canals de rec de lesquerra i dreta del riu Ebre a Camp-red, pedania de Tortosa. Laigua es potabilitza a la planta de lAmpolla, quet capacitat per a tractar uns 4 m3/s, s a dir, ms de 345 milions de litres al dia.

2. El terme minitransvasament sutilitza per a fer referncia a labastament del camp de Tarragona amb aigua de lEbre.

3. Segons la PDE, de les 500.000 ha de regadiu previstes a la conca de lEbre, lany 2006 ja quasi 300.000 es trobaven en fase molt avanada.

022-242 articles2A.qxd 7/11/07 13:13 Pgina 24

ABOCADOR DE CASTELLSER

ANUARI TERRITORIAL 2006

2

25

El municipi de Castellser es localitza alnord-oest de la comarca de lUrgell, a la pla-na de Lleida. Lantiga mina de guix del norddel terme municipal, situada entre la carrete-ra LV-3028 i el Canal dUrgell, shavia utilit-zat com a abocador incontrolat den delcessament de lactivitat extractiva a mitjandcada dels vuitanta. Sestimava que hi haviaconfinats prop de 100.000 m3 de deixalles,majoritriament runes i residus municipals.

La revisi del Programa de gesti de residusindustrials de Catalunya per al perode2004-2006 proposava la construcci dunabocador controlat de residus industrials detipus II a la provncia de Lleida a fi de garan-tir lautosuficincia pel que fa a la disposicifinal del rebuig. Fins llavors, la demarcacino disposava de cap installaci daquestamena i els residus industrials es duien a al-tres territoris, principalment de Barcelona iTarragona. Tanmateix, el programa no con-cretava la ubicaci de la installaci.

Labril de 2006, lempresa Sanea SL va iniciarels trmits per construir un abocador de resi-dus industrials a la guixeria de Castellseramb capacitat per a tres milions de metres c-bics. El projecte tamb incloa la construcciduna planta de triatge de residus municipals.

Oposici al projecteBona part dels habitants de Castellser itamb els dels municipis vens van manifes-tar ben aviat el seu rebuig al projecte i, a fi-nal dabril, es va constituir la Plataforma perla Defensa de la Serra de Bellmunt.

La Plataforma denunciava que labocadorocuparia uns terrenys inclosos en la Zonadespecial protecci daus (ZEPA) deBellmunt-Almenara i que implicaria la pr-dua despais agrcoles. Tamb preveia un in-crement del trfic de camions de gran tonat-ge, ja que sestimava que shi dipositarien55.000 tones de residus per any. Lentitat vaadvertir, a ms, dels riscos per a la salut quelabocador podia comportar, ja que, dacordamb els estudis tcnics sobre les emissionscontaminants del projecte, les poblacions

properes eren susceptibles de patir diferentsafeccions, entre les quals, bronquitis, parli-sis musculars o afeccions cancergenes.

Un altre dels arguments de la Plataforma eraque les caracterstiques del terreny, un slguixenc i permeable, podrien propiciar lacontaminaci de les aiges del canal dUrgell,molt proper a les installacions. El sindicatUni de Pagesos (UP) va subratllar aquestpunt en adherir-se a lentitat, a final de maig.

Durant el mes de maig, la Plataforma va dura terme diferents actes de sensibilitzaci dela poblaci, tant a Castellser com als mu-nicipis vens dAgramunt, Preixens, Pene-lles i les Ventoses i va recollir prop de set-centes firmes en contra del projecte, ms dela meitat de les quals a Castellser.

LAjuntament es fa enreraLempresa promotora de labocador haviapactat amb el Departament de Medi Ambienti Habitatge (DMAH) que duria a terme la ne-teja de la zona de la guixeria abans de cons-truir-hi labocador. Aix va fer que lAjun-tament de Castellser, governat pel grupConvergncia i Uni (CiU), mostrs la sevaposici inicial a favor del projecte, ja que elconsistori no podia assumir els costos de lo-peraci de recuperaci de la guixeria. Tan-mateix, el projecte de Sanea preveia ocuparuna extensi quasi trenta vegades major quela de labocador incontrolat existent, per laqual cosa la Plataforma el considerava incom-patible amb lobjectiu de recuperar lespai dela guixeria que defensava lAjuntament.

A mitjan maig, la Plataforma va demanar alAjuntament que convoqus una consultapopular amb carcter durgncia per tal quela poblaci del municipi pogus expressarla seva opini. El consistori es va mostrarfavorable a realitzar la consulta en el termi-ni de sis mesos, per aquesta no va arribara celebrar-se perqu, davant de la continua-da oposici dels vens, a primers de juny elconsistori va sollicitar al DMAH que para-litzs la tramitaci dels permisos de laboca-dor. A ms a ms, lAjuntament va acordar

a final de juny rebutjar la requalificacicom a sl industrial dels terrenys on shaviadubicar labocador, que fins al momenteren qualificats com a sl no urbanitzable.

Es retira definitivament el projecteDavant la reacci contrria dels vens, el dia19 de juny, Sanea va sollicitar oficialmentals Serveis Territorials del DMAH a Lleida laretirada del projecte. Amb tot, mancava queel DMAH en suspengus la tramitaci i elretorns a lAjuntament. Veient que aix nosuccea, a final de juny, la Plataforma vaconvocar casserolades en senyal de protesta iel dia 25 va tallar la C-53. Finalment, a mit-jan juliol, lAjuntament va rebre el projecte iel va retornar al promotor, amb la qual cosalabocador va quedar definitivament descar-tat i la Plataforma va anunciar que suspeniatots els actes de protesta previstos.

Pendents de la regeneraci de la guixeriaLentitat va continuar reclamant la recupe-raci de lespai degradat de la guixeria i eldia 26 de juliol alguns dels seus membres esvan reunir amb el delegat de la Generalitat aLleida, Antoni Argils, per exposar-li el pro-blema dels abocaments incontrolats.

A mitjan novembre, i desprs dinspeccio-nar el terreny, lAgncia de Residus de Ca-talunya (ARC) va requerir lAjuntament pertal que retirs i dons una correcta gesti alsabocaments i que, en el futur, implantscontrols per tal devitar noves deposicions.A final dany, lAjuntament de Castellser vademanar una subvenci a la Generalitat perfinanar un estudi que resolgus la situaci.

Daltra banda, un cop descartada lopci deCastellser, seguia pendent de concretar-se laubicaci de labocador de residus industrialsno perillosos de la demarcaci de Lleida.

MSM-X3EA

Ms informaci

www.grupnac.org

Lempresa Sanea SL vol construir un abocador de residus industrials i una planta de triatge enuna antiga mina de guix a Castellser (lUrgell), installacions proposades en la revisi delPrograma de gesti de residus industrials de Catalunya per al perode 2004-2006. Com aconseqncia, sinicia una campanya de protesta ciutadana en contra del projecte, i lAjuntamentde Castellser torna a considerar la seva posici inicial, per la qual cosa demana al Departamentde Medi Ambient i Habitatge que retirin la proposta, la retirada de la qual es fa efectiva a mitjanmes de juliol. Resta per decidir com es dur a terme la recuperaci de la zona de la guixeria, ques un abocador incontrolat, i quin ser lemplaament definitiu de labocador de residusindustrials de la provncia de Lleida.

022-242 articles2A.qxd 7/11/07 13:13 Pgina 25

ABOCADOR DE PUJALT

ANUARI TERRITORIAL 2006

El municipi de Pujalt, de 203 habitantslany 2006, es troba al nord de la comarcade lAnoia i limita per loest amb la comar-ca de la Segarra. s un municipi de 32 km2,format pels nuclis de poblaci de Conill, laGurdia Pilosa, lAstor, Vilamajor i Pujalt,en qu aquest darrer s el principal, ambprop de cent vens. Pel sud-est, Pujalt limi-ta amb el municipi de Sant Mart Ses-gueioles, de prop de 361 habitants i de 4 km2. La seva activitat principal s lagri-cultura, de manera que lany 2001, el 45%de la poblaci activa shi dedicava.

AntecedentsAl sud-est del terme municipal de Pujalt, auna distncia de prop dun quilmetre delnucli urb de Sant Mart Sesgueioles, i auns centenars de metres al sud del nucli dela Gurdia Pilosa,

1trobem les antigues mi-

nes a cel obert de lignit de la GurdiaPilosa, excavades a mitjan anys setanta so-bre la vall dun antic torrent, les parets de laqual havien estat explotades agrcolamentmitjanant feixes. Les mines sestenien alllarg de 28 ha i proporcionaven matriesprimeres energtiques per a les activitatsdel ciment de la comarca de lAnoia i la cen-tral trmica de Cercs.2 Desprs que lempre-sa que les explotava fes fallida cap a la d-cada dels vuitanta, lany 1992 lAjuntament

de Pujalt i el Departament de MediAmbient van iniciar els treballs de restaura-ci duna part de les mines, per tal de referla morfologia i el paisatge de la zona, recu-perar el sl ds agrcola i aprofitar algunsdels forats, de 13 m de profunditat, per fer-hi un dipsit controlat de runes inertes.

Finalitzats aquests primers treballs cap al1998, encara restava per transformar unaltima part de les mines. LAjuntament dePujalt3 va impulsar un segon projecte de re-cuperaci paisatgstica que proposava reblir14 ha ms amb residus de rebuig inerts, noespecials i inorgnics.

A final de lany 2003, el Departament deMedi Ambient i Habitatge (DMAH) va sot-metre a informaci pblica la sollicituddautoritzaci ambiental duna activitat da-bocador de residus no especials, promogu-da per lempresa Derbisel 99, SL. El projec-te va rebre les allegacions de lAssociaciEcologista Viu Net, amb el suport de la sec-ci local Alta Segarra dEsquerra Republi-cana de Catalunya (ERC). Aquestes se cen-traven en la possible contaminaci quepodien patir les aiges fretiques com aconseqncia de lobertura de labocador.El mateix ajuntament de Pujalt tamb vapresentar allegacions per demanar que

queds fora del projecte tota possibilitatdabocar-hi residus orgnics.

Aix mateix, a mitjan any 2004, algunsvens del municipi de Sant Mart de Ses-gueioles van constituir la plataforma ciuta-dana Salvem Sant Mart i les Fonts delAnoia (PSSMFA). De la mateixa manera,lalcalde de Sant Mart de Sesgueioles, JosepPiqu i Sol (Convergncia i Uni, CiU) imolts dels seus vens es van mostrar contra-ris a aquesta installaci.

Finalment, davant la falta de consens,lAjuntament de Pujalt va aprovar en plemunicipal la decisi de demanar a lempre-sa Derbisel 99 SL que retirs el projecte pertal destudiar amb ms profunditat quina ti-pologia de residus es permetria abocar-hi.

Labocador torna a iniciar els trmitsA principi de lany 2006, el DMAH va tor-nar a sotmetre a informaci pblica lasollicitud dautoritzaci ambiental de lacti-vitat dabocador de residus no especials,promoguda per la mateixa empresa i en elmateix mbit de les mines de la GurdiaPilosa. Segons el nou projecte, la installacihauria dacollir un total de 1.672.000 m3 deresidus abocats al llarg de vint anys. El tipusde residus admesos serien els dencalcina-ment, escries de forn, envasos de plstic,residus de confecci i acabat, entre altressubstncies declarades com a no perillosesi inertes. Labocador ocuparia una superf-cie de 16 ha. A ms, el projecte preveia larecollida i evacuaci de prop de 46.325 m3

anuals de gasos de fermentaci o biogs,per la qual cosa seria necessari construir unentramat de tretze xemeneies al llarg de la-bocador que permets conduir el gas gene-rat fins a una torxa de crema, que funciona-ria vuit hores al dia.4

Segons el projecte, lexplotaci de lainstallaci mateixa serviria per a recuperarla part de paisatge i sl ocupat per lantigaexplotaci de lignit no recuperada pel pri-mer projecte de restauraci.

3

26

A principi de 2006, el Departament de Medi Ambient i Habitatge sotmet a informaci pblicalautoritzaci ambiental de labocador de residus no especials de la Gurdia Pilosa, al municipide Pujalt. El projecte, impulsat per lAjuntament, preveu omplir 16 ha dunes antigues mines delignit a cel obert a travs dun abocador de residus inerts, amb lobjectiu de recuperar el paisatgede la zona. Una primera part de les mines ja havia estat restaurada entre 1992 i 1998 mitjanantun dipsit controlat de runes. Aquest segon projecte provoca reaccions contrries entre els vensde Sant Mart Sesgueioles, preocupats pel possible impacte en les aiges fretiques de la zona.

Les antigues mines de lignit a cel obert de la Gurdia Pilosa, a la imatge, sn l'indret on es preveu el nou abocador. Foto: Alfons Recio

022-242 articles2A.qxd 7/11/07 13:13 Pgina 26

ANUARI TERRITORIAL 2006 ABOCADOR DE PUJALT

27

Durant el termini dinformaci publica, laPSSMFA va presentar unes allegacions alprojecte amb qu demanava la denegaci delautoritzaci administrativa per part delDMAH. En les allegacions es manifestava laltvalor de lmbit proper a labocador pel que faa labundncia daiges fretiques i pous5 i esremarcava el perill que labocador representaper a la possible contaminaci daquests ma-teixos pous. De fet, segons la PSSMFA, el pro-jecte dabocador es troba just a sobre del nai-xement dun torrent (les fonts del riu Anoia),fet que posaria en perill de contaminaci lesaiges superficials de les poblacions que tra-vessa el torrent, que finalment tributa al riuAnoia. Tanmateix, per al president de la pla-taforma, Jess Torrens i Garriga, labocadorno representar la recuperaci del paisatgeanterior de mines, ja que, lluny de recuperarlantiga vall del torrent amb les seves feixes, elrebliment dels forats donar lloc a una novaesplanada ds agrcola.

Davant del nou projecte, la PlataformaSalvem lAnoia (PSA), conjuntament amb lamateixa PSSMFA, la Coordinadora dafectatsper labocador dHostalets de Pierola ilAssociaci de Vens de Castellol van iniciarel mar de 2006 una campanya de protestaen la qual es demanava que saturessin elsprojectes de labocador de Pujalt, que tambvan fer servir per a manifestar-se en contra delampliaci de LABOCADOR DE CAN MATA AL MU-

NICIPI DELS HOSTALETS DE PIEROLA [2005:157],que haur dacollir els residus que es deixarandabocar a LABOCADOR DEL GARRAF [4], i en laqual tamb es posaven contra de la construc-ci de LECOPARC 4 [150], tamb als Hostalets.

En els comunicats emesos a travs de la PSA,es recordava que, a la comarca de lAnoia, jashi localitzen diverses installacions daquesttipus, com ara labocador de residus de mxi-ma toxicitat (classe III) de Can Pala a Caste-llol, nic a Catalunya i que recentment haviaestat ampliat, i labocador de Can Mata. Segons les plataformes, amb els abocadorsanteriors shauria de donar per tancada la-portaci de lAnoia a lemmagatzematge deresidus de Catalunya.

Algunes de les accions dutes a terme en elmarc de la campanya contra els abocadorsvan ser la recollida de signatures entre vensde tota la comarca i lenviament massiu decartes electrniques tant al Consell Comarcalde lAnoia i al seu president, com al DMAH iel seu conseller, Salvador Mil i Solsona(Iniciativa per Catalunya - Verds, ICV).

Tamb es va organitzar una manifestaci pelscarrers dIgualada com a mostra de rebuig alprojecte dabocador de Pujalt, que va tenir laparticipaci dentre cent cinquanta i dues-cen-tes persones. La manifestaci, que es va fercoincidir amb el ple mensual del Consell

Comarcal, va finalitzar davant la porta da-questa instituci on es va llegir un manifestque incidia en els perills de labocador. Alhora,el text demanava al Consell Comarcal que ma-nifests la seva oposici a la installaci.

En resposta a aquesta demanda, el presidentdel Consell Comarcal de lAnoia, Joan Vich iAdzet (Partit dels Socialistes de Catalunya,PSC), va organitzar una roda de premsa el diasegent en la qual va recordar que aquesta ad-ministraci ja havia presentat allegacions alprimer projecte de 2003, i que la propostadaquest abocador no ha estat mai un projecteimposat des de fora del territori, sin que vaser iniciativa dels ajuntaments de Pujalt i SantMart Sesgueioles. Segons Vich, el segonajuntament es va despenjar del projecte com aresposta a la mobilitzaci de la ciutadania.

La postura oficial de lAjuntament de SantMart Sesgueioles contra labocador va seraprovada en ple municipal a travs duna mo-ci en la qual es demanava al DMAH que de-negus lautoritzaci ambiental. Poc desprs,altres ajuntaments de la comarca i de la roda-lia van aprovar mocions amb qu es donavasuport a lAjuntament de Sant Mart. Aquestseren el de Calonge de Segarra, el de Copons,el de Sant Pere Sallavinera, el dels Prats de Rei,el de Veciana, el de Castellfollit de Riubregs,el de Piera, el de la Pobla de Claramunt, el deSanta Maria de Miralles i el dIgualada, i tam-b el Consell Comarcal mateix.

Els darrers dies de 2006, la Direcci Generalde Qualitat Ambiental del DMAH va aprovarla Declaraci dimpacte ambiental, formula-da com a positiva, i, per tant, va proposar la-torgament de lautoritzaci ambiental a lem-presa Derbisel 99. Es preveu, doncs, que alllarg del 2007 el DMAH faci pblica la reso-luci de latorgament al Butllet Oficial de laProvncia de Barcelona (BOPB).

ARR

Ms informaci

mediambient.gencat.net/cat/inici.jspwww.salvemanoia.orgwww.salvemsantmarti.org

Pintada contra l'abocador de Pujalt a l'estaci de ferrocarrils de Calaf. Foto: lex Tarroja

1 Aquest nucli no disposa de poblaci estable al llarg de lany. Actualment, les cases que el componen sn segones residncies.

2 La crisi del petroli oberta a partir del 1973 va comportar una poltica de subvencions dels carbons per part del govern, tenint en compte que es tractava dematries primes energtiques que es cremen en centrals trmiques amb lobjectiu de produir electricitat.

3 Lalcalde de Pujalt s Antoni de Sol i Pereta (Convergncia i Uni, CiU).

4 Segons el projecte, lobjectiu de la torxa es la crema de gas generat pels residuos, sense que es pugui desenvolupar una activitat de generaci denergia dona-na la poca quantitat de gas que es produir.

5 Els horts del Gomar ocupen un espai dunes dues Hectrees(...) i hi ha uns vuitanta pous, que es nodreixen de les deus subterrnie