2008

ANUARI TERRITORIAL DE CATALUNYA 2008

001-017 primeres.qxd:articles.qxd 15/7/10 14:01 Pgina 1

5PresentaciMargarida Castaer

Introducci2008, LANY DE LA SEQUERA

Anna Ribas i David Saur

Notes metodolgiques

Abastament d'aigua a l'Alt Empord. Sequera

Abastament d'aigua a l'rea metropolitana de Barcelona.

Sequera

Abocador de residus de la construcci del Pinell de Brai

Aeroport corporatiu de Barcelona

Aeroport de la Seu d'Urgell o Pirineus-Andorra

(Montferrer)

Aeroport de Lleida-Alguaire

Autopista C-58. Carril bus-VAO Ripollet-Barcelona

Autovia A-2 i autopista AP-7 a les Comarques Gironines

Autovia A-27 Tarragona-Montblanc

Autovia B-40 Quart cintur

Autovia C-12 eix de l'Ebre

Autovia C-14 Reus-Alcover

Autovia C-15 eix Diagonal

Autovia C-66 variant de la Bisbal

Autovia interpolar del Valls

Bicing a l'rea metropolitana de Barcelona

Camp de golf i pla urbanstic de la Palma (l'Aldea)

Camps de golf i plans urbanstics a l'Alt Pirineu i Aran

Carretera C-14 variant de Ponts

Carretera C-28 Sort-Vielha pel port de la Bonaigua

Carretera C-31 variant de Torroella de Montgr

Carretera C-53 i C-26 Trrega-Balaguer-Alfarrs

Catleg de paisatge de Terres de Lleida

Central Integrada de Mercaderies Logis Empord

(Vilamalla)

Central logstica de la Solvay (Martorell)

Central Nuclear d'Asc

Centrals eliques de la Terra Alta

Centrals eliques de l'Empord

Centrals integrades de mercaderies del Camp

de Tarragona

Contaminaci del riu Ebre a Flix

Contaminaci per nitrats d'origen agrari a Osona

Custdia del territori en l'mbit fluvial

Decret per a la implantaci de parcs elics

i installacions fotovoltaiques

Dipsit submar de gas i planta de tractament a Alcanar

i Vinars

Espai d'inters natural de la punta de la Mra

(Tarragona)

Espai d'inters natural de la riera de Pineda

(Pineda de Mar)

Espai d'inters natural de l'Alta Garrotxa

Espai d'inters natural de Pinya de Rosa (Blanes)

Espais agroforestals del corredor mediterrani

Estaci d'esqu i plans urbanstics de Bo-Tall

(Vall de Bo)

Estaci d'esqu i plans urbanstics de la vall Fosca

(Pallars Juss)

Estacions d'esqu i plans urbanstics de Baqueira-Beret

i dera Tuca (Val d'Aran)

Eurodistricte de l'Espai Catal Transfronterer

Ferrocarril d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona.

Entrada en servei

Ferrocarril d'Alta Velocitat. Barcelona

Ferrocarril d'Alta Velocitat. Comarques de Girona

Ferrocarril de Rodalies. Metro del Valls

Ferrocarril Figueres-Portbou. Variant de Figueres

Ferrocarril Reus-Mra la Nova-Casp

Ferrocarril transversal de Catalunya

Ferrocarril. Estaci de ferrocarril del corredor mediterrani

a Reus

Ferrocarril. Sistema ferroviari metropolit del Baix

Llobregat

Fundaci Territori i Paisatge. Des aniversari i balan

dels plans de gesti

Gasoducte Martorell-Figueres

Gesti de residus slids urbans al Valls Occidental

Habitatge. Crisi

Institut del Territori

Lnia elctrica de molt alta tensi

Sentmenat-Bescan-Baixs

Llei d'espais agraris

Llei d'ordenaci de la pesca continental de Catalunya

Magatzem temporal de residus nuclears

Metro. Lnia 9

Millora de barris i rees urbanes d'atenci especial.

Cinquena convocatria del Programa

Millora de barris i rees urbanes d'atenci especial.

Estat d'execuci de la primera convocatria

Millora urbana de Can Sant Joan (Montcada i Reixac)

Millora urbana de Dalt la Vila (Badalona)

Millora urbana de la Barceloneta (Barcelona)

Millora urbana de la Colnia Sed (Esparreguera)

Millora urbana de la Maurina (Terrassa)

Millora urbana de la urbanitzaci del Mas d'en Gall

(Esparreguera)

Millora urbana de l'antic traat de l'N-II a Trrega

Millora urbana de les Escodines (Manresa)

Millora urbana de Vallcarca i el Coll (Barcelona)

150 TRANSFORMACIONS I PROJECTES TERRITORIALS

SUMARI

12

345

6789101112131415161718192021222324

2526272829

30313233

34

35

36

37383940

41

42

4344

45464748495051

52

53

5455565758

5960616263

64

656667686970

717273

19

21

24

26

28

30

32

34

36

38

41

44

46

49

52

54

56

57

59

61

63

65

67

70

71

73

75

77

79

81

83

85

87

89

91

93

94

96

98

100

102

105

107

108

110

112

115

118

120

122

124

126

129

131

133

135

138

139

143

145

146

148

151

154

157

159

162

165

167

169

171

173

176


6Millora urbana del barri vell i l'eixample de Tremp

Millora urbana del Carmel (Barcelona)

Millora urbana del nucli antic de Sarri (Barcelona)

Millora urbana del nucli histric de l'Espluga

de Francol

Millora urbana dels barris centrals de Santa Coloma

de Gramenet

Organitzaci territorial. Debat sobre el model i la divisi

territorial

Organitzaci territorial. Vegueria del Peneds

Parc de Collserola

Parc Natural de la Muntanya de Montserrat

Parc Natural del Montgr, les Medes i el Baix Ter

Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empord

Parcs solars a les Terres de Lleida

Pavell esportiu i usos de la Devesa (Girona)

Pedrera a la Barroca (Sant Aniol de Finestres)

Pla d'actuaci per a millorar la qualitat de l'aire a l'rea

metropolitana de Barcelona

Pla de serveis de transport pblic del Bages

Pla de transport de viatgers de Catalunya 2008-2012

Pla director de mobilitat de la Regi Metropolitana

de Barcelona

Pla director territorial de l'Alt Peneds

Pla director urbanstic de la Conca d'dena

Pla director urbanstic del Pallars Sobir

Pla director urbanstic del Pla de l'Estany

Pla estatal d'habitatge i rehabilitaci

Pla marc de mitigaci del canvi climtic a Catalunya

2008-2012

Pla territorial parcial de les Terres de l'Ebre

Pla territorial parcial del Camp de Tarragona

Pla tren 2014

Pla urbanstic de la vall de Santa Magdalena

(Terrades)

Pla urbanstic de l'estadi del Club Gimnstic de Tarragona

(Campclar, Tarragona)

Pla urbanstic de Pedriny (la Pera)

Pla urbanstic dels Muntanyans (Torredembarra)

Pla urbanstic i espai d'inters natural de la Torre Negra

(Sant Cugat del Valls)

Pla urbanstic Porta de Barcelona-CAUFEC (Esplugues

de Llobregat)

Planejament territorial. Estat de desenvolupament

Plans locals d'habitatge

Plans urbanstics de Llevant Mar i de Ponent (Gav)

Plans urbanstics residencials a Reus

Plans urbanstics residencials a Terrassa

POUM d'Alpicat

POUM de Blanes

POUM de Calafell

POUM de Cass de la Selva

POUM de Castell d'Empries

POUM de la Vall d'en Bas

POUM de l'Ametlla de Mar

POUM de Ripoll

POUM de Rub

POUM de Sant Sadurn d'Anoia

POUM de Tarragona

POUM de Tremp

Reintroducci de l's i retorn del llop al Pirineu

i a la Val d'Aran

Sector d'activitat econmica de Can Bages

(Castellar del Valls)

Sector d'activitat econmica de Sant Pau de Riu-sec

(Sabadell)

Sector d'activitat econmica del pla del Forn-cal Miralles

(Rajadell)

Sectors d'activitat econmica a Reus i Parc Tecnolgic

del Camp

Tramvia i reforma de l'avinguda Diagonal (Barcelona)

Transformaci urbana de La Catalana (Sant Adri

de Bess)

Transformaci urbana de la central trmica de Sant

Adri de Bess

Transformaci urbana de la faana martima

de Tarragona

Transformaci urbana de la Gran Via (l'Hospitalet

de Llobregat)

Transformaci urbana de la plaa de braus de Les Arenes

(Barcelona)

Transformaci urbana de la plaa de les Glries

i entorns (Barcelona)

Transformaci urbana de la ronda Barcel-illa Fbregas

(Matar)

Transformaci urbana de la Tabacalera (Tarragona)

Transformaci urbana de la Verneda-Torrent Estadella

(Barcelona)

Transformaci urbana de les casernes de Sant Andreu

(Barcelona)

Transformaci urbana de Poblenou i 22@

(Barcelona)

Transformaci urbana de Sant Andreu-Sagrera

(Barcelona)

Transformaci urbana del Gorg i Ciutat del Bsquet

(Badalona)

Transformaci urbana del Miniestadi del FC Barcelona

a les Corts (Barcelona)

Transformaci urbana dels entorns de l'estaci del FAV

(Lleida)

Transformaci urbana dels entorns del Palau de la Msica

(Barcelona)

Transvasament de la conca del Segre a l'rea


Transvasament de la conca del Ter a l'rea metropolitana

de Barcelona

Transvasament del Consorci d'Aiges de Tarragona a l'-

rea metropolitana de Barcelona

Uni de Plataformes. Constituci i manifest

Via verda Palams-Palafrugell

74757677

78

79

808182838485868788

899091

929394959697

9899100101

102

103104105

106

107108109110111112113114115116117118

119120121122123124

125

126

127

128

129130

131

132

133

134

135

136

137138

139

140

141

142

143

144

145

146

147

148

149150

179

182

185

188

190

192

194

197

200

203

206

208

210

212

214

216

218

220

222

224

227

230

232

233

235

238

240

241

243

245

247

249

251

253

255

257

259

261

263

265

268

270

273

275

278

281

283

286

288

291

294

296

298

300

303

305

308

310

312

314

316

318

321

323

326

327

329

332

335

337

339

342

344

346

348

350

351


7Infraestructures de transport

Aeroporturies

4 Aeroport corporatiu de Barcelona5 Aeroport de la Seu d'Urgell o Pirineus-Andorra (Montferrer)6 Aeroport de Lleida-Alguaire

Ferroviries

44 Ferrocarril d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona. Entrada en servei

45 Ferrocarril d'Alta Velocitat. Barcelona46 Ferrocarril d'Alta Velocitat. Comarques de Girona47 Ferrocarril de Rodalies. Metro del Valls48 Ferrocarril Figueres-Portbou. Variant de Figueres49 Ferrocarril Reus-Mra la Nova-Casp50 Ferrocarril transversal de Catalunya51 Ferrocarril. Estaci de ferrocarril del corredor mediterrani

a Reus

52 Ferrocarril. Sistema ferroviari metropolit del Baix Llobregat62 Metro. Lnia 9129 Tramvia i reforma de l'avinguda Diagonal (Barcelona)

Viries

7 Autopista C-58. Carril bus-VAO Ripollet-Barcelona8 Autovia A-2 i autopista AP-7 a les Comarques Gironines9 Autovia A-27 Tarragona-Montblanc10 Autovia B-40 Quart cintur11 Autovia C-12 eix de l'Ebre12 Autovia C-14 Reus-Alcover13 Autovia C-15 eix Diagonal14 Autovia C-66 variant de la Bisbal15 Autovia interpolar del Valls16 Bicing a l'rea metropolitana de Barcelona19 Carretera C-14 variant de Ponts20 Carretera C-28 Sort-Vielha pel port de la Bonaigua21 Carretera C-31 variant de Torroella de Montgr22 Carretera C-53 i C-26 Trrega-Balaguer-Alfarrs

Equipaments

Equipaments de lleure i esportius

17 Camp de golf i pla urbanstic de la Palma (l'Aldea)18 Camps de golf i plans urbanstics a l'Alt Pirineu i Aran40 Estaci d'esqu i plans urbanstics de Bo-Tall (Vall de Bo)41 Estaci d'esqu i plans urbanstics de la vall Fosca (Pallars Juss)42 Estacions d'esqu i plans urbanstics de Baqueira-Beret i dera Tuca

(Val d'Aran)

86 Pavell esportiu i usos de la Devesa (Girona)102 Pla urbanstic de l'estadi del Club Gimnstic de Tarragona

(Campclar, Tarragona)

Equipaments socials

137 Transformaci urbana de la Tabacalera (Tarragona)

Equipaments comercials

134 Transformaci urbana de la plaa de braus de Les Arenes (Barcelona)

Gesti ambiental

Gesti de residus

3 Abocador de residus de la construcci del Pinell de Brai

55 Gesti de residus slids urbans al Valls Occidental61 Magatzem temporal de residus nuclears

Producci i transport denergia

26 Central Nuclear d'Asc27 Centrals eliques de la Terra Alta28 Centrals eliques de l'Empord34 Dipsit submar de gas i planta de tractament a Alcanar

i Vinars

54 Gasoducte Martorell-Figueres58 Lnia elctrica de molt alta tensi Sentmenat-Bescan-Baixs85 Parcs solars a les Terres de Lleida

Gesti de recursos hdrics

1 Abastament d'aigua a l'Alt Empord. Sequera2 Abastament d'aigua a l'rea metropolitana de Barcelona.

Sequera

146 Transvasament de la conca del Segre a l'rea metropolitana de Barcelona

147 Transvasament de la conca del Ter a l'rea metropolitana de Barcelona

148 Transvasament del Consorci d'Aiges de Tarragona a l'rea metropolitana de Barcelona

Contaminaci

30 Contaminaci del riu Ebre a Flix31 Contaminaci per nitrats d'origen agrari a Osona88 Pla d'actuaci per a millorar la qualitat de l'aire a l'rea


NDEX TEMTIC


ANUARI TERRITORIAL 2008INTRODUCCI

8

Medi natural

Espais naturals protegits

35 Espai d'inters natural de la punta de la Mra (Tarragona)

36 Espai d'inters natural de la riera de Pineda (Pineda de Mar)

37 Espai d'inters natural de l'Alta Garrotxa38 Espai d'inters natural de Pinya de Rosa (Blanes)53 Fundaci Territori i Paisatge. Des aniversari i balan

dels plans de gesti

81 Parc de Collserola82 Parc Natural de la Muntanya de Montserrat83 Parc Natural del Montgr, les Medes i el Baix Ter84 Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empord

Espais oberts

39 Espais agroforestals del corredor mediterrani87 Pedrera a la Barroca (Sant Aniol de Finestres)124 Reintroducci de l's i retorn del llop al Pirineu i a la Val

d'Aran

150 Via verda Palams-Palafrugell

Sistemes fluvial i litoral

32 Custdia del territori en l'mbit fluvial

Urbanisme

Creixements residencials

56 Habitatge. Crisi101 Pla urbanstic de la vall de Santa Magdalena (Terrades)103 Pla urbanstic de Pedriny (la Pera)104 Pla urbanstic dels Muntanyans (Torredembarra)105 Pla urbanstic i espai d'inters natural de la Torre Negra

(Sant Cugat del Valls)

106 Pla urbanstic Porta de Barcelona-CAUFEC (Esplugues de Llobregat)

109 Plans urbanstics de Llevant Mar i de Ponent (Gav)110 Plans urbanstics residencials a Reus111 Plans urbanstics residencials a Terrassa

Millora urbana

63 Millora de barris i rees urbanes d'atenci especial. Cinquena convocatria del Programa

64 Millora de barris i rees urbanes d'atenci especial. Estat d'execuci de la primera convocatria

65 Millora urbana de Can Sant Joan (Montcada i Reixac)66 Millora urbana de Dalt la Vila (Badalona)67 Millora urbana de la Barceloneta (Barcelona)

68 Millora urbana de la Colnia Sed (Esparreguera)69 Millora urbana de la Maurina (Terrassa)70 Millora urbana de la urbanitzaci del Mas d'en Gall

(Esparreguera)

71 Millora urbana de l'antic traat de l'N-II a Trrega72 Millora urbana de les Escodines (Manresa)73 Millora urbana de Vallcarca i el Coll (Barcelona)74 Millora urbana del barri vell i l'eixample de Tremp75 Millora urbana del Carmel (Barcelona)76 Millora urbana del nucli antic de Sarri (Barcelona)77 Millora urbana del nucli histric de l'Espluga de

Francol

78 Millora urbana dels barris centrals de Santa Coloma de Gramenet

Transformacions urbanes

130 Transformaci urbana de La Catalana (Sant Adri de Bess)

131 Transformaci urbana de la central trmica de Sant Adri e Bess

132 Transformaci urbana de la faana martima de Tarragona133 Transformaci urbana de la Gran Via (l'Hospitalet

de Llobregat)

135 Transformaci urbana de la plaa de les Glries i entorns (Barcelona)

136 Transformaci urbana de la ronda Barcel-illa Fbregas (Matar)

138 Transformaci urbana de la Verneda-Torrent Estadella (Barcelona)

139 Transformaci urbana de les casernes de Sant Andreu (Barcelona)

140 Transformaci urbana de Poblenou i 22@ (Barcelona)141 Transformaci urbana de Sant Andreu-Sagrera (Barcelona)142 Transformaci urbana del Gorg i Ciutat del Bsquet

(Badalona)

143 Transformaci urbana del Miniestadi del FC Barcelona a les Corts (Barcelona)

144 Transformaci urbana dels entorns de l'estaci del FAV (Lleida)

145 Transformaci urbana dels entorns del Palau de la Msica (Barcelona)

Sectors dactivitat econmica

24 Central Integrada de Mercaderies Logis Empord (Vilamalla)25 Central logstica de la Solvay (Martorell)29 Centrals integrades de mercaderies del Camp de Tarragona125 Sector d'activitat econmica de Can Bages (Castellar

del Valls)

126 Sector d'activitat econmica de Sant Pau de Riu-sec (Sabadell)127 Sector d'activitat econmica del pla del Forn-cal Miralles

(Rajadell)

128 Sectors d'activitat econmica a Reus i Parc Tecnolgic del Camp


ANUARI TERRITORIAL 2008 INTRODUCCI

9

Organitzaci territorial

79 Organitzaci territorial. Debat sobre el model i la divisi territorial

80 Organitzaci territorial. Vegueria del Peneds

Accions

Documents, estudis, manifestos i trobades

57 Institut del Territori149 Uni de Plataformes. Constituci i manifest

Legislaci

33 Decret per a la implantaci de parcs elics i installacions fotovoltaiques

59 Llei d'espais agraris60 Llei d'ordenaci de la pesca continental de Catalunya

Documents de directrius i criteris

23 Catleg de paisatge de Terres de Lleida43 Eurodistricte de l'Espai Catal Transfronterer100 Pla tren 201496 Pla estatal d'habitatge i rehabilitaci97 Pla marc de mitigaci del canvi climtic a Catalunya

2008-2012

108 Plans locals d'habitatge

Plans sectorials

89 Pla de serveis de transport pblic del Bages90 Pla de transport de viatgers de Catalunya 2008-201291 Pla director de mobilitat de la Regi Metropolitana de Barcelona

Pla dordenaci urbanstica municipal

112 POUM d'Alpicat113 POUM de Blanes114 POUM de Calafell115 POUM de Cass de la Selva116 POUM de Castell d'Empries117 POUM de la Vall d'en Bas118 POUM de l'Ametlla de Mar119 POUM de Ripoll120 POUM de Rub121 POUM de Sant Sadurn d'Anoia122 POUM de Tarragona123 POUM de Tremp

Plans territorials i plans directors urbanstics

92 Pla director territorial de l'Alt Peneds93 Pla director urbanstic de la Conca d'dena94 Pla director urbanstic del Pallars Sobir95 Pla director urbanstic del Pla de l'Estany98 Pla territorial parcial de les Terres de l'Ebre99 Pla territorial parcial del Camp de Tarragona107 Planejament territorial. Estat de desenvolupament


11

ANUARI TERRITORIAL 2008

Presentaci

La Societat Catalana dOrdenaci del Territori (SCOT), filial de lInstitut dEstudisCatalans, presenta lAnuari Territorial de Catalunya 2008. Des de bon comena-ment, aquesta publicaci ha prets aprofundir en el coneixement dels projectesi debats territorials en els mbits del medi ambient, les infraestructures, els plansi projectes urbanstics i la poltica territorial. La realitzaci daquesta publicaci sel resultat dun conveni de collaboraci entre la Societat Catalana d'Ordenacidel Territori, la Diputaci de Barcelona i els departaments de Poltica Territorial iObres Pbliques, Medi Ambient i Habitatge, Interior, Relacions Institucionals iParticipaci, i Governaci i Administracions Pbliques. Pel que fa a ledici da-quest ttol, val a dir que s possible grcies a una subvenci de la Diputaci deTarragona. A tots ells, doncs, volem agrair la seva collaboraci.

LAnuari 2008 ha sortit publicat en paper amb un any de retard respecte al ques habitual i es presenta de manera conjunta amb lAnuari 2009. Aquesta situa-ci es deu al fet que durant lany 2009 lequip de coordinaci va concentrar elsesforos a posar en funcionament lObservatori de projectes i debats territorialde Catalunya i el portal web Territori (territori.scot.cat), que recull el fons docu-mental dels anuaris, amb tots els articles publicats des de lany 2003 i amb elsmaterials grfics que en complementen la informaci. El nou portal web permetactualitzar els continguts amb ms assidutat, generar una informaci ms vigenti facilitar la recerca temtica i territorial.

La reestrucuraci endegada lany 2009 ha donat una nova dimensi al projecte,que ja no consisteix nicament en lelaboraci de lAnuari, sin en el seguimentconstant de lactualitat dels projectes i debats territorials.

Per dur a terme aquest projecte es disposa de ms de quaranta collaboradorsde tots els mbits de lordenaci del territori (arquitectura, geografia, cinciesambientals, biologia, enginyeria de CCP, sociologia, cincies poltiques...), a msde persones vinculades a ledici del llibre i el manteniment de la pgina web. Atots ells volem agrair la seva dedicaci que permet fer possible any rere anylAnuari Territorial de Catalunya.

Juliol de 2010

Margarida CastaerPresidenta de la Societat Catalana dOrdenaci del Territori


13

Lany 2008 va estar marcat per la pitjor sequera ocorre-guda a Catalunya en els darrers setanta anys, un episo-di que siniciava labril del 2007 i que no va acabar finsa la derogaci del Decret de sequera, la segona quinze-na de gener del 2009. Algunes dades, entre moltes deles generades durant aquells mesos, sn indicatives delexcepcionalitat daquest perode. Quinze mesos segu-its sense precipitacions a les capaleres dels rius (tant ales conques internes de Catalunya com a les anomena-des conques catalanes de lEbre), unes reserves daiguaals embassaments del Ter i el Llobregat que arribaren al20,3% de la seva capacitat i amb els principals aqferscatalans amb mnims histrics o les 4.400 notcies pu-blicades en relaci amb la sequera noms durant elsmesos dabril i maig de 2008.

Catalunya va haver denfrontar-se, doncs, a la gestidun episodi de sequera realment extraordinari que nodeixava de ser, en el fons, un exemple ms daquellsproblemes territorials i ambientals dels quals ens parlenSilvio Funtowicz i Jerry Ravetz, cada vegada ms fre-qents a casa nostra. Aquests problemes es caracterit-zen perqu presenten un elevat nivell de complexitat idincerteses, mltiples valors i interessos perillen en uncontext en qu all que ens hi juguem s molt (la vidadun riu?, leconomia dun pas?, la salut pblica?, lacredibilitat de les institucions) i, sobretot, la urgnciade la presa de decisions. El balan que podem fer delque fou aquest episodi, dels seus efectes, de les llums iles ombres que en comport la gesti s el que intenta-rem sintetitzar a les lnies que aqu segueixen.

EL CONCEPTE

La sequera s el risc natural que afecta ms poblaci ique ms danys econmics causa a escala planetria.s un risc silencis, que es manifesta progressivamentper constant, i que pot provocar impactes diferents enfunci de les caracterstiques del territori afectat, espe-cialment en termes de consum daigua. Entre les nom-broses definicions que existeixen del terme, ens que-dem amb les que la defineixen a partir de la conjunci,totalment indissociable, duna srie de factors fsics i

duns factors humans en un espai i un moment determi-nats. Aix, la sequera es defineix com una falta temporaldaigua causada per per no nicament una reduccisignificativa de les precipitacions, la qual pot afectar ne-gativament la poblaci, les activitats econmiques i elmedi. Moltes vegades sn els factors humans els quetenen un major pes en la valoraci dels efectes daquestrisc des del moment en qu els continus canvis socialsi territorials, ms exigents en el consum de recursos,han comportat un increment de la demanda daigua.Aspectes com la capacitat que tingui una societat deplanificar correctament el seu territori i els seus recursoshdrics, de planificar acuradament aquest seu territoriamb els recursos hdrics de qu disposa, de gestionaramb expertesa els episodis de sequera o fins i tot de re-fer-se dels seus efectes pot fer que episodis de seque-ra molt similars des dun punt de vista climtic produei-xin impactes molt diferents segons els territoris i grupssocials afectats.

La sequera acostuma a confondres amb altres concep-tes com els daridesa o escassetat. Mentre que la se-quera fa referncia a un dficit inusual, laridesa repre-senta la permanncia i normalitzaci daquesta mancadaigua en un territori. Per tant, aridesa s un concepteamb connotacions ms naturals que socials.Lescassetat, per altra banda, s un concepte ms so-cial que natural, ja que pot tenir altres causes que no si-guin la climtica i pot ser que no sigui temporal. La se-quera, per tant, podrem considerar-la un hbrid entrearidesa i escassetat i com a tal s un fenomen que noes pot reduir nicament a un acte de Du o a una rahumana, per a la qual sempre hi ha culpables (encaraque mai no som nosaltres, per cert).

ELS ANTECEDENTS

Segons dades de lAgncia Catalana de lAigua (ACA),al llarg dels ltims vint anys les conques internes deCatalunya han entrat en escenari dalerta un de cadaquatre anys. La manca perllongada de pluges durant elsanys 1988 i 1989 va fer baixar les reserves dels embas-saments del Llobregat i sobretot el Ter fins al punt que

Introducci

Anna Ribas Palom. Departament de Geografia i Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona

David Saur Pujol. Departament de Geografia de la Universitat Autnoma de Barcelona.


2008, LANY DE LA SEQUERA



14

lany 1990 es va estar a dues setmanes de les restric-cions domiciliries. Durant el perode 1999-2003 tambva tenir lloc una successi danys secs que, tot i no serexcepcionals, en el seu encadenament crearen diversosepisodis dalerta amb la promulgaci de fins a tres de-crets de sequera. Lany 2005 tamb es van arribar a ac-tivar diferents decrets de sequera davant un episodi queper la seva intensitat sha comparat al del 1944-1945,considerat habitualment com el cas extrem de refern-cia a bona part de Catalunya. Finalment, lany 2007desprs duna tardor i dun hivern extraordinriamentsecs marca linici del darrer episodi greu de sequeraesdevingut a Catalunya.

Lincrement en la freqncia daquest tipus depisodissexplica probablement i en part per les variacions cli-mtiques que han sofert les conques internes. Tot i queper al conjunt de Catalunya les sries pluviomtriquesanuals seculars no indiquen canvis significatius en laquantitat de precipitaci, s que s significativa una ten-dncia a la baixa per al conjunt de Catalunya al llarg delperode 1961-1990 (Martn Vide, 2005). En el cas con-cret del Ter, un estudi recent ha posat de manifest queel cabal del riu a lentrada del pant de Sau sha redutun 44% des de la seva construcci lany 1964 i fins alany 2008, fet atribuble segons aquest mateix estudi enun 80% a la reducci de les precipitacions en la capa-lera (Marc et al., 2010). Tamb, i malgrat la diversitat deresultats regionalitzats, els diferents models climticsprediuen per a final del segle XXI una reducci general deles precipitacions entre petita i moderada (fins a un 20%)durant lestiu i uns lleugers augments (fins a un 10%) alhivern (Calb, 2005). Levoluci daltres parmetresclaus en el cicle hidrolgic, com, per exemple, levapo-transpiraci, tampoc no permet ser gaire optimista res-pecte del futur de les aportacions de lescolament su-perficial, ja que laugment de les masses forestals a lescapaleres dels rius podria comportar una major despe-sa hdrica per part de la vegetaci i, per tant, un des-cens de laigua que circula per la superfcie (Gallart iLlorens, 2001).

Per per altra part, aquest increment dels episodis desequera a Catalunya tamb sexplica pels dficits en elssistemes de planificaci de laigua en general i, en espe-cial, de gesti i adaptaci a les sequeres. La poltica delaigua a Catalunya ha estat caracteritzada fins a final delsegle XX per lanomenat paradigma hidrulic (Saur idel Moral, 2001), consistent en un augment extraordina-ri de la regulaci de les aiges superficials mitjanantembassaments i transvasaments finanats per fons p-blics i amb lobjectiu dobtenir la major seguretat possi-ble en la disponibilitat de loferta daigua sobretot per alsusos productius del recurs (regadiu, abastament urb,electricitat, etc.).

La gesti de la demanda, tot i ser menys sensible a lesincerteses sobre situacions futures de precarietat hdri-ca, disposa dun molt menor recorregut dins la polticade laigua catalana. Desprs de renunciar al transvasa-ment de lEbre arran de la victria de les forces oposa-des a aquest projecte en les eleccions espanyoles de2004, Catalunya enceta una etapa marcada per una no-va forma de planificar la poltica de laigua, inspirada en

els preceptes de lanomenada nova cultura de laigua,i que aposta pel manteniment duna oferta adequada(amb la diversificaci de les fonts de provement, com ladessalinitzaci o la reutilitzaci de les aiges residualsregenerades), per tamb per una millora en la gesti dela demanda que fomenta les poltiques destalvi i eficin-cia. Malgrat aquesta reorientaci de la poltica de laiguacatalana, per, el cert s que els episodis de sequera de2005 i de 2007-2009 arriben massa aviat. Per exemple,i pel que fa a les actuacions estructurals destinades a in-crementar loferta daigua, ens trobem que des de lany1966 (any en qu es completa el transvasament del Ter)no shavia atorgat cap nova disponibilitat daigua a lm-bit dAiges Ter-Llobregat (ATLL). Barcelona i la sevarea metropolitana sabastien fins llavors dels recursosdel Ter (transvasament duns 200 hm3) i del Llobregat(uns altres 200 hm3) i de les aportacions subterrnies,principalment del delta de Llobregat. Les darreres gransinfraestructures construdes havien estat lembassa-ment de la Baells lany 1976 (conca del Llobregat, 109hm3) i lembassament de la Llosa del Cavall el 1990(Cardener, 80 hm3). El fracs dels dos intents de planshidrolgics nacionals un lany 1993 sota govern socia-lista i laltre el 2001 sota govern del Partit Popular ha-vien arraconat qualsevol proposta dactuaci que tingu-s a veure amb la paraula transvasament. Lany 2007tot just sestaven iniciant les obres de les noves actua-cions que havien de garantir la disponibilitat de 180m3/any addicionals daigua: 90 hm procedents de ladessalinitzaci, 35 hm procedents de la interconnexi ileficincia de les xarxes i 20 hm procedents de la des-contaminaci de les aiges subterrnies. Igualment,sestava redactant un nou pla de gesti de laigua deCatalunya que havia de respondre a les exigncies de ladirectiva marc europea. Per acabar-ho dadobar, la se-quera arriba en un context de crisi poltica, amb lannushorribilis 2007-2008 de Catalunya (apagada de lestiudel 2007 a Barcelona, els problemes amb el servei deRodalies de RENFE i a laeroport del Prat, les promesesincomplertes en matria de finanament autonmic, etc.).El conflicte estava servit.

TOT ALL QUE VA FUNCIONAR

Tan sols un any i mig desprs que es derogus el Decretde sequera, hem tingut un hivern i una primavera moltplujosos i amb molta neu. Amb els embassaments qua-si al mxim de la seva capacitat, lACA fins i tot ha de-cidit desguassar ms aigua del que s normal a les por-tes de la temporada destiu. Els rius baixen cabalosos iels aqfers recuperen rpidament els seus nivells. Lasequera del 2008 queda enrere i s el moment de feruna valoraci de la resposta institucional i social donadaa un episodi que va esdevenir durant molts mesos lamajor preocupaci de lopini pblica catalana.

Entre els aspectes que a nivell del que fou la gesti ins-titucional de la sequera cal valorar positivament, en des-tacarem dos. En primer lloc, lexistncia dun pla decontingncia elaborat desprs de lexperincia de la se-quera del 2005 i pensat per fer front a futurs episodis desequera extrema a Catalunya. Les mesures de gestiextraordinries desenvolupades mitjanant els diferentsdecrets de sequera promulgats durant els episodis del


ANUARI TERRITORIAL 2008 INTRODUCCI

15

1999, 2000, 2002, per sobretot del 2005, donen peua la gestaci dun pla de sequera que arriba a lepisodide 2007-2008 tcnicament molt preparat i que es co-mena a implantar molt abans darribar a les situacionsms crtiques. Sense aquest pla s molt probable queshaguessin hagut dimposar les restriccions domicili-ries a principi de lany 2008.

En segon lloc, les mesures aplicades per lACA davantun escenari dexcepcionalitat com el descrit foren rao-nables ateses les circumstncies. Pel que fa a la gestide loferta daigua, lACA i ATLL van fer una inversi r-cord en el temps i en la quantia econmica destinada(uns 1.000 MEUR durant els anys 2007 i 2008) en in-fraestructures distribudes arreu de Catalunya (construc-ci o rehabilitaci de pous demergncia, reforamentde xarxes de distribuci, recuperaci de recs, accelera-ci en la construcci de les plantes de dessalinitzaci,etc.). Pel que fa a la gesti de la demanda, el govern dela Generalitat de Catalunya va dur a terme la que ha es-tat la campanya ambiental de ms gran abast realitzadamai a Catalunya per tal daconseguir involucrar la ciuta-dania en la possibilitat dassolir els mxims nivells pos-sibles destalvi daigua.

Sense cap mena de dubte, la principal lli que ens vadeixar la sequera fou lextraordinria resposta de la ciu-tadania catalana pel que fa als rcords assolits en les-talvi urb daigua. En un context de consums daiguaper a usos domstics que havien anat icrementant pro-gressivament des del 2003, sobretot a la demarcaci deBarcelona, durant el primer trimestre de 2008, i en rela-ci amb el mateix perode 2005-2007, el consum almbit dAiges Ter-Llobregat (4,8 milions de persones)va disminuir de lordre de 5 milions de metres cbicsmensuals. Lestalvi va arribar a percentatges de la factu-raci de fins al 20% entre el maig i el juny de 2008, unestalvi que sha consolidat desprs en el 5% i que hacaracteritzat lrea metropolitana de Barcelona com unade les rees urbanes del mn desenvolupat amb un me-nor consum daigua, en alguns casos fins i tot per sotadels 100 litres/persona/dia que recomana lOrganitzaciMundial de la Salut. Com veurem desprs, aquesta da-da s important, ja que contribueix a qestionar drsti-cament el mite duna capital catalana vorament consu-midora dels recursos daltres parts del pas.

I ALL QUE NO VA FUNCIONAR

Per tamb hi ha alguns aspectes en el que fou la res-posta institucional i social a la sequera que mereixenuna valoraci potser no tan positiva. En primer lloc, caldestacar lenfrontament territorial que les diferents me-sures de gesti plantejades per lACA va suscitar entreles conques cedents i les conques receptores. Fins itot en els moments ms crtics, en qu lamenaa derestriccions era ms prxima, les crides a la solidaritatterritorial van tenir pocs efectes entre algunes entitats ipartits poltics catalans. Foren diversos els manifestos ideclaracions simptomtics dun greu problema de patri-monialitzaci dun b pblic com s laigua per part derepresentants poltics i socials de les conques ce-dents , de la mateixa manera que des de les conquesreceptores la percepci social majoritria va arribar a

ser dincomprensi o fins i tot de ressentiment enversaquestes conques que els negaven laigua. Darrereaquestes manifestacions shi amagaven, en alguns ca-sos, reivindicacions totalment justificades, com el casde la conca del Ter, un riu que des del 1966 pateix elsefectes dun transvasament que suposa la prdua del50% del seu cabal aiges avall del Pasteral. En aquestsentit, la sequera del 2008 ha suposat el punt de parti-da per establir un calendari per al retorn de laigua delTer que s molt benvingut.

Ms preocupants, per, a parer nostre, foren algunes deles reaccions procedents de Ponent i de les Terres delEbre, amb un discurs que en alguns casos arribava aser no noms antibarcelon sin totalment antiurb. Enaquest sentit, i com ja sha dit anteriorment, mentre elsciutadans de lrea metropolitana de Barcelona reduenel seu consum fins a xifres espectacularment baixes, en-cara se sentien veus que parlaven de la depredacibarcelonina dels recursos del pas. Un fet curis per for-a simptomtic daquesta ignorncia respecte de la re-alitat actual de lrea metropolitana de Barcelona fou lapolmica ocasionada arran de lompliment de piscines,utilitzada de manera esbiaixada i barroera per a deslegi-timar qualsevol transvasament daigua a Barcelona.Deixant de banda que noms un 16% dels habitants delrea metropolitana de Barcelona tenen accs a una pis-cina privada, tamb cal recordar que el volum daiguadestinat a aquest s representa poc ms dun 1% del to-tal daigua consumida en lmbit urb de lrea metropo-litana de Barcelona (Vidal et al., 2010).

Un altre aspecte que lACA no va resoldre gaire b foutot el procs de comunicaci del risc i de les alternativesper superar-lo. Aqu, es pot contrastar lxit assolit perlACA en estimular la conscienciaci ciutadana sobre lasequera amb el fracs de la comunicaci de les alterna-tives. La clau de volta de tot plegat fou ls de la parau-la transvasament, una qesti que des de lACA es vavoler reduir a un mats purament semntic quan bonapart de la societat catalana ho entengu de manera moltdiferent. Lorigen de la polmica es troba en una prime-ra proposta de lACA de construir una canalitzaci desdIsvol, a la Cerdanya, fins al pant de la Baells, apro-fitant el tnel del Cad, a fi de captar aigua del Segre iderivar-la a la conca del Llobregat. Per molt que lACAassegurs que es tractava duna mesura demergnciai, per tant, de caire provisional, quan la notcia arrib a lallum pblica es va considerar com el que tcnicamentera: un transvasament de la conca de lEbre a les con-ques internes. El problema fou que, polticament, la pa-raula transvasament no podia formar part del vocabu-lari de lACA per la ferma oposici dIniciativa perCatalunya (responsable de lAgncia) al fallit projecte deltransvasament de lEbre de 2001.

Com s sabut, finalment, el Ministeri de Medi Ambientva desestimar aquesta proposta i va optar per lopci deTarragona, la qual cosa va revifar loposici de les Terresde lEbre, amb largument que es tractava dun transva-sament encobert. Sigui com sigui, aquest projecte fou elque finalment shauria executat, la qual cosa no va suc-ceir perqu durant labril i el maig del 2008 les plugestornaren amb fora i els pantans del sistema Ter-



16

Llobregat es recuperaren de pressa. Lenrenou poltic imeditic es complic encara ms per altres motius comara larribada dels primers vaixells amb aigua deTarragona (de gran ress a la premsa internacional, es-pecialment la britnica, i potencialment demolidora peral turisme barcelon) i els comentaris del conseller deMedi Ambient sobre el paper de la Moreneta en la ges-ti del risc.

REPTES DE FUTUR EN LA GESTI DE LAIGUA A CATALUNYA

En conjunt, per, i malgrat els problemes assenyalatsanteriorment, val a dir que la gesti de la sequera de2007-2008 per part de lACA fou, a parer nostre, proucoherent i efectiva. Mai abans ladministraci hidrulicade Catalunya havia disposat dun pla de gesti del risctan elaborat i farcit de propostes pensades i programa-des per a cada fase de la sequera. Com sha dit abans,en condicions molt pitjors que les del 1973 o les del1989-1990, les restriccions domiciliaries es poguerenevitar.

Tamb hem comentat que la sequera de 2007-2008 tin-gu lloc en el context de canvis molt importants en elmodel de gesti de laigua a Catalunya. En aquest sen-tit, es podria argumentar que aquesta sequera va des-envolupar un paper una mica contradictori. Si b es ve-ritat que potser va arribar massa aviat per a fer efectivesalgunes mesures de gesti (com ara la dessalinitzacidel Prat), tamb va servir per esperonar la conscinciasocial sobre la necessitat de fer un bon s de laigua.Lepisodi de sequera de 2007-2008, doncs, en certamanera tamb va contribuir a continuar amb la lenta pe-r progressiva consolidaci social dun discurs institu-cional per part de lACA que impulsa la innovaci tecno-lgica, la diversificaci de les fonts de provementdaigua i la necessitat de gesti de la demanda, lestal-vi i leficincia en ls de laigua. Tota aquesta poltica haculminat lany 2010 amb la redacci i presentaci delPla de gesti de districte de conca fluvial de Catalunya,tal com demana la Directiva marc de lAagua de la UniEuropea. Aquest pla (el primer de tot lEstat) se situa enlhoritz 2015 i t com a elements ms destacats lapro-fitament dels recursos propis, la recuperaci de la qua-litat de rius i aqfers, la diversificaci de loferta amb ladessalinitzaci i el fet dinsistir en les poltiques de ges-ti de la demanda.

Tanmateix, la futura gesti de laigua a Catalunya tambha dafrontar un conjunt de problemes molt importants.El primer que volem destacar s el ja recurrent de lamanca dharmonitzaci de les poltiques sectorials. Perexemple, a la conca de la Muga, on no hi ha garantia desubministrament, el pla de regadius preveu incrementardhectrees de reg. En aquest cas, cal adaptar la tipo-logia de conreus per a una agricultura dalt valor afegit,donar formaci i assessorament als regants i modernit-zar el regadiu, tot i que en aquest darrer punt tamb hiha consideracions importants a discutir. Igualment, elsplans territorials impulsats des del Departament dePoltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat deCatalunya no semblen haver tingut gaire en compte lanecessitat de fomentar lestalvi, leficincia i ls de re-

cursos hdrics alternatius a lhora de planificar futurscreixements urbans.

A lltim, un altre problema i aquest dextrema gravetat sel rgim peculiar de finanament de lACA. LAgncia esfinana gaireb exclusivament amb el cnon de laigua,que depn del consum urb i industrial (com s sabut la-gricultura prcticament no paga o paga molt poc per alaigua). En la mesura que, per diferents motius, el con-sum urb i industrial presenta una tendncia a la baixa,els ingressos necessaris per afrontar les inversions en in-fraestructures hidruliques tamb cauen, amb la qual co-sa noms queda el recurs cada cop ms difcil de len-deutament amb lasfxia financera com a dest msprobable. Sembla fora inversemblant que unes infraes-tructures tan estratgiques com les vinculades al cicle delaigua hagin de dependre en gran part dun cnon per alseu finanament i ms si tenim en compte que la tascaeducativa i de conscienciaci que fa lACA sobre lestalvidaigua pot provocar paradoxalment un efecte devasta-dor sobre els seus ingressos. En aquest sentit, s certque segurament comena a ser hora que ens plantegem,tal com advoca la Directiva marc de laigua, que les tari-fes reflecteixin progressivament la unitat del cicle de lai-gua, de tal manera que les tarifes daigua associada alsserveis internalitzin el cost real daquests serveis. Per,mentrestant, caldria una intervenci ms important perpart del govern de la Generalitat que contribus a finanartots aquests costos.

BIBLIOGRAFIA

Borrs, Gabriel i Balasch, Ramon (ed.) (2009): Els guar-dians de laigua, Barcelona, Clipmedia Edicions.

Calb, Josep (2005): Projeccions futures sobre el climaa Catalunya, Primer informe sobre el canvi climtic aCatalunya, Barcelona, IEC, p.189-225.

Gallart, Francesc i Llorens, Pilar (2001): Water resour-ces and environmental change in Spain: A key issue forsustainable integrated catchment management,Cuadernos de Investigacin Geogrfica, 27, p. 7-16.

Marc, Rafael; Rodrguez Arias, Miquel; Garca, JuanCarlos; Armengol, Joan (2010): El Nio SouthernOscillation and climate trends impact reservoir waterquality, Global Change Biology, DOI: 10.1111/j.1365-2486.2010.02163.x

Martn Vide, Javier (2005): Factors geogrfics, regiona-litzaci climtica i tendncies de les sries climtiques aCatalunya, Primer informe sobre el canvi climtic aCatalunya, Barcelona, IEC, p. 81-111.

Saur, David i del Moral, Leandro (2001): Recent deve-lopments in Spanish water policy. Alternatives and con-flicts at the end of the hydraulic age, Geoforum, 32, p.351-362.

Vidal, Merche; Domene, Elena; Saur, David (2010):Changing geographies of water-related consumption.Residential swimming pools in suburban Barcelona,Area, acceptat per publicar.


150TRANSFORMA-CIONS I PROJECTESTERRITORIALS

2008


ATC 2008 001-054.qxd:articles.qxd 15/7/10 14:03 Pgina 20

La conca de la Muga ocupa una superf-cie de 853 km2 ntegrament a la comarcade lAlt Empord. Est formada per 42municipis entre els quals destaquen l-rea urbana de Figueres i la Costa BravaNord, amb centres turstics com Roses iCadaqus. Es tracta duna conca sensecap tipus daportaci externa i que basalabastament propi en el pant de Boade-lla. Tamb presenta la mateixa caracters-tica la conca del cap de Creus, que in-clou municipis de lAlt Empord comPortbou, Colera, la Selva de Mar i el Portde la Selva.

Sequera extremaLa conca de la Muga va patir, com la resta de conques internes de Catalunya (CIC),una greu sequera (ABASTAMENT DAIGUAA LREA METROPOLITANA DE BARCELONA [2])des de la tardor del 2006. El mes de maig del 2007 es va decretar la fase dex-cepcionalitat 1 del Decret de sequera i el febrer del 2008 la fase 2, prvia a lesrestriccions domstiques. Precisament, lA-jun tament de Figueres va anunciar lende-m mateix daugmentar el nivell dalerta, jaque si la situaci es mantenia el mes da-gost shauria de restringir laigua vuit horesdiries.

La situaci al llarg de la primavera es vamantenir, i malgrat que les pluges dabril imaig van permetre que els embassamentsde les conques del Ter i el Llobregat es re-cuperessin, la manca de pluges a lAlt Em-pord va provoca que el pant de Boadellacontinus baixant i el mes de juliol se situ-s al 32,5% de la seva capacitat. Daquestamanera la Muga era lnica conca que esmantenia en el nivell 2 del Decret de se-quera. Tot i aix, els alcaldes de la comar-ca, especialment dels municipis turstics,demanaven la flexibilitzaci dalgunes deles restriccions. En aquest sentit el presi-dent del Consell Comarcal i alcalde deLlan, Pere Vila (Convergncia i Uni,CiU), afirmava a comenament de juliolque no es volia imaginar tot lestiu amb elDecret, pel que suposava per als turistes.

Per la seva banda, el diputat convergent,Eudald Casadess, recordava que lopciRoine per abastir lrea metropolitana deBarcelona (AMB) tamb permetria solucio-nar els problemes de sequera endmics delAlt Empord.

Desprs de lestiu el descens en les reser-ves el 15 de setembre Boadella era al26% provocava que creixs lombra deles restriccions i que municipis amb pouspropis shaguessin dabastir amb cister-nes. Una de les alternatives era els trespous perforats a Pont de Molins per donarservei tant a Figueres com a la Costa Bra-va, amb un cabal de 0,7 hm mensuals.En el cas de Portbou, que depn dunpant municipal amb les reserves al m-nim, la soluci passava per explotar pousde la zona per amb lobligaci daplicar-hi tractaments dosmosi a causa de leleva-da salinitat de laigua.

Una dessalinitzadora sobre la taula mentre continua senseploureLa tardor avanava i les pluges es resistiena la conca de la Muga. El 17 doctubre lal-caldessa de Roses, Magda Casamitjana(Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC),va oferir al conseller de Medi Ambient(DMAH), Francesc Baltasar (Iniciativa perCatalunya Verds, ICV), el municipi peracollir una dessalinitzadora que solucionsa llarg termini els problemes de sequera.Des del DMAH ho veien com la darreraopci i van afirmar que laigua estava ga-rantida fins a lestiu del 2009. Des del grupmunicipal de CiU a Roses consideraven laproposta un disbarat.

En canvi el mateix partit i el PSC de Caste-ll dEmpries, ambds a loposici, apos-taven perqu la infraestructura es constru-s al municipi, concretament al costat de lapotabilitzadora dEmpuriabrava. La pro-posta tindria amb el vistiplau del Consorcide la Costa Brava (CCB), ens supramunici-pal encarregat de labastament i el saneja-ment dels municipis litorals.

Mentrestant, els regants de lAlt Empor-d alertaven de la situaci dabsolutaprecarietat en la qual es trobaven. Afir-maven que ja havien perdut 5 MEUR i alertaven que lAgncia Catalana delAigua (ACA) noms garantia aigua perals usos domstics per no pas per asse-gurar les campanyes de reg. Considera-ven necessria com a actuaci estructu-ral engrandir lembassament de Boadella,que a mitjan novembre havia baixat finsal 23%.

El 24 de novembre lACA anunciava perprimera vegada que estudiava la cons-trucci duna dessalinitzadora per alsmunicipis costaners de lAlt Empord.Dies ms tard, Uni de Pagesos (UP)tornava a posar sobre la taula la proble-mtica dels regants i lamentava que no-ms es garants per al 2009 aigua per ausos domstics. En aquest sentit, el por-taveu del sindicat Antoni Casademontrecordava que el pant de Boadellashavia construt per garantir aigua a lapagesia. Per Casademont era molt mi-llor ampliar la presa tot i que la Gene-ralitat ho havia descartat que no pasconstruir una dessalinitzadora, que vaqualificar com a soluci per a rics. Dosdies desprs, el director de lACA ManelHernndez admetia que estudiaven tantlampliaci de Boadella com recuperarun antic projecte per construir una peti-ta presa al riu Orlina, afluent del Llobre-gat dEmpord, entre els municipis dEs-polla i Rabs. Aix mateix va anunciarque es cosirien les xarxes dabastamentde les Alberes, Peralada i la mancomuni-tat de Garriguella i es connectarien elspous de Pont de Molins a Figueres, unaobra que es va aprovar per la via dur-gncia el 16 de desembre amb un costde 2 MEUR.

Aquell mateix dia el Govern va aprovarprorrogar el Decret de sequera a causade la situaci a la Muga, que tenia les re-serves de Boadella al 22%, tot i que laresta de la CIC ja havien recuperat la

ABASTAMENT DAIGUA A LALT EMPORD. SEQUERA


1

19

La sequera que des de la tardor del 2006 afecta el Principat sallarga a lAlt Empordms enll de la primavera del 2008, quan ja es normalitza la situaci a la resta de lesconques internes. Al llarg de la tardor, amb lembassament de Boadella per sota del25% de la seva capacitat, es posen sobre la taula possibles mesures estructurals comla construcci duna dessalinitzadora a Roses o Castell dEmpries o engrandir lapresa. Finalment, les pluges i nevades dels darrers dies de lany permeten duplicar entan sols quatre dies les reserves de Boadella i albirar la possibilitat de tancar unepisodi de sequera que havia durat ms de dos anys.


ANUARI TERRITORIAL 2008ABASTAMENT DAIGUA A LALT EMPORD. SEQUERA

plena normalitat. Aix mateix es va deci-dir recuperar recursos subterranis dePortbou amb un tractament dosmosi in-versa (450.000 ).

Lany va acabar amb un temporal de neu ipluja que va deixar en observatoris de la

conca de la Muga, i en alguns de BoadelladEmpord, uns 189 l/m. Aquest fet va su-posar que en quatre dies es dupliqus la re-serva del pant i que el 30 de desembre as-sols el 41%. Amb aquesta perspectiva i lapossibilitat de noves nevades i pluges alllarg del mes de gener era molt factible la

derogaci del Decret de sequera les prime-res setmanes del 2009.

AUV

Ms informaciwww.gencat.cat/aca

20

Tarragona

FRANA

rea Metropolitana de Barcelona

ETAP Ter

Planta dessalinitzadora del Llobregat

Distribudora de la Trinitat

ETAP Llobregat

Dipsit de la Fontsanta

Proposta transvasament del riu Segre

riu Ter

riu Llobregat

riu Ebre

riu Segre

Minitransvasament del riu Ebre

Transvasament del Ter

Badalona

Desembocadura del Roine / Marsella (400km)

la Muga

ARAG

VALNCIA

Blanes

Cunit

Planta dessalinitzadora

Planta dessalinitzadora

Embassaments conques internes

Embassaments conques intercomunitries

Conca del riu Llobregat

Conca del riu Ter / la Muga

Divisi conques internes / intercomunitries



2

21

Antecedents 2007:1

Lepisodi de sequera que afecta Catalunya des de la tardor del 2006 sagreuja i el 4 defebrer de 2008 lACA activa la fase dexcepcionalitat 2 a les conques del Ter i elLlobregat. Dies abans transcendia que Agbar estudiava la possibilitat dabastir lAMBamb vaixells per evitar les restriccions. El primer vaixell, provinent del Camp deTarragona, arriba al port de Barcelona el 13 de maig enmig del major episodi de plugesdels darrers tretze mesos. El Govern fins i tot es planteja derogar lexcepcionalitat 2.Finalment aquest pas es fa el 3 de juny, i al cap de dos dies el Govern de lEstat anullael projecte per allargar el minitransvasament de lEbre fins a lAMB.

Des de la tardor del 2006 Catalunya, i es-pecialment a lrea metropolitana de Bar-celona (AMB), es va viure un greu episodide sequera. Els embassaments de les con-ques internes es van situar a comena-ment del 2007 al 50% de la seva capaci-tat, i el mes dabril es declarava la fasedexcepcionalitat 1 del Decret de sequeraa la conca del Llobregat. Mesos desprs lasituaci sampliava tamb al Ter, conca dela qual es transvasen 8 m3/s cap a LAMB(TRANSVASAMENT DE LA CONCA DEL TER A L-REA METROPOLITANA DE BARCELONA [147]).El mes de novembre del 2007, el consellerde Medi Ambient i Habitatge (DMAH),Francesc Baltasar (Iniciativa per Catalu-nya-Verds, ICV), ja parlava de la pitjor se-quera de la histria; el Govern va prorro-gar el Decret de sequera i va decidir tirarendavant obres previstes pel procedimentdurgncia per un valor de 163 MEUR.

Linici del 2008 no va suposar larribadade pluges i el 4 de febrer lAgncia Catala-na de lAigua (ACA) activava la fase 2dexcepcionalitat a les conques del Ter idel Llobregat. Lnica prioritat esdevenialaigua dabastament i quedava prohibit elreg de jardins i zones verdes, omplir pis-cines i fonts i netejar els carrers.

Vaixells per evitar restriccionsEl 10 de gener transcendia que Aiges deBarcelona (Agbar) estudiava per encrrecdel DMAH la possibilitat dabastir lAMBamb vaixells amb la finalitat devitar lesrestriccions. Laigua podria procedir de ladessalinitzadora de Carboneras (Almeria),del Roine (Frana) i del minitransvasamentde lEbre (TRANSVASAMENT DEL CONSORCIDAIGES DE TARRAGONA A LREA METROPOLI-TANA DE BARCELONA [148]). Des de Conver-gncia i Uni (CiU), el diputat Ramon Es-padaler considerava que era una mostrade la nefasta poltica de gesti de laiguaque en fa el tripartit. Imma Mayol (ICV),regidora de Medi Ambient de lAjuntamentde Barcelona, afirmava que tant de bo noshagus dutilitzar aquest recurs, per quecalia estar preparats.

En aquest sentit, el 15 de gener el DMAHva anunciar cinc noves obres durgnciaper garantir labastament a lAMB per unvalor de 23 MEUR. Les actuacions servi-rien per recuperar 3,7 hm3 mensuals depous del Baix Llobregat, del rec comtal idaltres recursos subterranis del Peneds iel Garraf. Mentrestant els embassamentscontinuaven baixant i se situaven al 25%.Tot i aix, Baltasar subratllava que els cata-lans estalviaven aigua i lestalviaven b.

Al final de gener, el president de lEmpre-sa Municipal dAiges de Tarragona(EMATSA), Ferran Snchez Camins (Par-tit dels Socialistes de Catalunya, PSC),manifestava el comproms denviar unvaixell diari a Barcelona si calia. Concre-tament serien un mxim de 20.000 m3

daigua de diversos pous de la ciutat queno sutilitzaven o no sexplotaven a plerendiment. EMATSA adequaria amb el fi-nanament de lACA la canonada que el1995 es va construir fins al port per durlaigua en vaixell a Mallorca. El diputat deCiU Joan Miquel Nadal recordava que elspous servien perqu en cas de fallida delminitransvasament es pogus garantir la-bastament de Reus i Tarragona.

Mentrestant tamb avanaven les obresal port de Barcelona per rebre laigua envaixells. El director general dAgbar, Leo-nard Carcol, va explicar que laigua po-table, procedent primer de Tarragona ims tard dAlmeria, senviaria cap a undipsit de Cornell, abans de distribuir-la. En canvi la del Roine, prepotable, sa-bocaria al Llobregat i es tractaria a lesta-ci de tractament daigua potable (ETAP)de Sant Joan Desp. El Govern manteniaque el primer vaixell arribaria al maig,mentre que les restriccions les situavaper al final destiu, amb els embassa-ments al 15%. Per la seva banda, lalcal-de de Barcelona, Jordi Hereu (PSC), deiaque hauria volgut estalviar-se la imat-ge dels vaixells per que la preferiaabans que els talls. El 25 de febrer lA-juntament de Tarragona aprovava amb

els vots de lequip de govern (PSC i Es-querra Republicana de Catalunya, ERC)enviar aigua dels pous cap a lAMB, a unpreu d1 /m3 i amb un mxim anual de4,4 hm3. Tamb des del consistori de Re-us es veia amb bons ulls la possibilitat decedir aigua dels seus aqfers.

Prdues a BadalonaEl diari El Punt va publicar el 27 de febrerque al barri del Canyet (Badalona) la ca-nonada dAiges Ter Llobregat (ATLL)perdia diriament 432.000 litres. Laiguaes barrejava amb la procedent de la minadel Canyet. El consistori badalon, conei-xedor de la fuga, va afirmar que haviaadreat fins a tres cartes per demanar alempresa pblica que solucions lavaria o,si ms no, aprofits laigua que es perdia.En leditorial del rotatiu es criticava queaquest cabal representava el 10% de lapor-taci de noves mesures demergnciaanunciades pel Govern dies enrere.

Al cap de poques hores el DMAH i ATLLfeien pblic un comunicat en el qual con-sideraven que la informaci era errnia, jaque rebaixaven la fuita a la meitat de18.000 a 9.000 l/h i recordaven que elcabal perdut representava el 0,05% de lesactuacions demergncia. Tamb adver-tien que bona part de laigua no era pota-ble ja que procedia de la mina. Finalmentrecordaven que ATLL estava executant eldesdoblament duna canonada construdaa la dcada dels seixanta. El projecte re-duiria el percentatge de prdues de la xar-xa regional del 4 al 2% i permetria estal-viar 4 hm3 anuals.

Dos dies desprs lAssociaci de Vens delCanyet va presentar una denncia a la fis-calia de Medi Ambient contra lACA.Lentitat venal, presidida per Miquel Ju-rado, regidor del Partit Popular (PP) a lA-juntament de Badalona, ja havia avisat dediverses prdues a la zona en ms dunaocasi. El mes dabril van comenar unstreballs per aprofitar la fuga en reg de jar-dins i neteja de carrers.

ABASTAMENT DAIGUA A LREA METROPOLITANA DE BARCELONA. SEQUERA


Entre els vaixells, el Segre i lEbreEl 12 de mar transcendia que el Governpodia preparar un transvasament del riuSegre al riu Llobregat des de Prats i Sansor(la Cerdanya) a travs del tnel del Cad(TRANSVASAMENT DE LA CONCA DEL SEGRE A L-REA METROPOLITANA DE BARCELONA [146]). Laproposta per evitar les restriccions a lAMBa la tardor no va tenir el suport de lEstat.Finalment, un mes desprs, ambdues ad-ministracions acordaven la interconnexide la xarxa del Consorci dAiges de Tarra-gona (CAT) amb la dATLL per fer arribar elminitransvasament de lEbre a la demarca-ci de Barcelona.

A comenament dabril els preparatius perfer arribar aigua amb vaixells continuaven.Francesc Baltasar va explicar que seriendeu vaixells, cinc de Tarragona i cinc deMarsella mentre que lopci de Carbonerasno sactivaria fins a lagost. Laportacimensual seria de 2,6 hm3. Per altra bandava explicar que tamb estudiaven enviar ai-gua amb tren cap a lAMB. Concretamentquatre viatges diaris que equivaldrien a unvaixell al cap duna setmana. Una vegadams sanunciaven noves mesures per dis-posar de recursos addicionals per abastir lapoblaci. Concretament es tractava de re-cuperar pous al Garraf, el Maresme i al Va-lls Oriental i Occidental un global de 12hm3/any amb un cost de 7,55 MEUR.Mentrestant, els embassaments continua-ven baixant i se situaven al 20,3%.

El 8 dabril representants de tots els partitspoltics de lAjuntament de Reus van reunir-se amb Uni de Pagesos (UP). El sindicatpretenia paralitzar les extraccions dels pousdel Camp de Tarragona per evitar una si-tuaci similar abans de disposar el mini-transvasament de lEbre: salinitzaci dels

aqfers, talls i nitrats segons va afirmar Pe-re Guinovart. Tamb el consell dalcaldes delBaix Camp soposaven a la mesura i va acor-dar demanar a lACA que no senvis aigua alAMB mentre no sacredits que el submi-nistrament per beure i regar estava garantit.

Per la seva banda, lalcalde tarragon, JosepFlix Ballesteros (PSC), anunciava que lacanonada del port per omplir els vaixellsseria reversible per tal de rebre aigua, si hihavia un incident amb el minitransvasa-ment de lEbre.

Pluges i primers vaixells cap a BarcelonaEls darrers dies dabril va tornar a ploureamb certa intensitat desprs de molts me-sos. Els embassaments de les conques in-ternes havien passat de vorejar el 20% aprcticament arribar al 25% en pocs dies.Aquest fet va permetre al conseller delDMAH anunciar que la fase demergnciasendarreria com a mnim fins a comena-ment de juny. Mentrestant, la gran campa-nya de sensibilitzaci ciutadana havia fetefecte i el consum a lAMB shavia estabilit-zat en 110 litres per persona i dia, un delsms baixos dEuropa.

El 29 dabril el Congrs dels Diputats vaaprovar el reial decret que permetia allargarel minitransvasament fins a lAMB. Ambaquest nou escenari anteriorment laiguade lEbre no podia sortir de la demarcacitarragonina el president del CAT, DanielPi (ICV), va afirmar que ja era jurdica-ment possible que els vaixells tambtransportessin aigua del minitransvasamenti no noms dels pous del Camp. Des delconsistori tarragon es valorava la mesurapositivament ja que els pous esdevenienmenys imprescindibles.

El 10 de maig UP juntament amb la Plata-forma del Baix Gai i la plataforma de Tarra-gona LAigua no ens la Prendran van aplegarun centenar de persones en contra de len-viament de vaixells, dos dies abans del pri-mer viatge. Al llarg de tres dies es van pro-duir les pluges ms importants dels darrerstretze mesos al Principat fet que va provocarque les reserves arribessin al 29%. El mateixdia que arribava el primer vaixell al port deBarcelona es feia pblic que el Govern po-dria aixecar les restriccions de regar jardins iomplir piscines, ja que es podria passar delexcepcionalitat 2 a la 1.

Per aquest motiu lalcalde tarragon va or-denar a lempresa EMATSA que aturs lex-tracci daigua dels pous. Mentrestant, lA-juntament de Reus feia el pas contrari iposava a disposici de lACA onze pous imines. El dia 16 de maig el DMAH va rec-tificar i va anunciar que no aixecaria lesrestriccions, fet que va suposar que Balles-teros revoqus la seva decisi.

El maig va continuar sent molt plujs i eldia 20 les reserves de les conques internesse situaven en el 38,4%. Aquell mateix diaarribava al port el primer vaixell provinentde Marsella i la ministra de Medi Ambienti Medi Rural i Mar (MARM), Elena Espino-sa, llanava el primer senyal oficial per de-rogar el reial decret que permetia la inter-connexi. Al cap duna setmana era elpresident de la Generalitat, Jos Montilla(PSC), qui la descartava, i finalment el de-cret quedava en paper mullat el 5 de juny.

La fi de la sequeraEl 26 de maig el DMAH anunciava que nopodria donar per tancat lepisodi de seque-ra fins que els cinc embassaments de lesconques internes arribessin al 58%, s adir, que tinguessin unes reserves de 350hm3. Anteriorment el llindar per sortir dela fase dexcepcionalitat 2 estava en el 50%.Amb aquest context lalcalde tarragonanunciava que no sortiria ms aigua delCamp tot i que el Govern tenia contracteen vigor fins al mes dagost.

Finalment el 3 de juny el Govern va modifi-car el Decret de sequera, i les conques delTer i el Llobregat van passar dexcepciona -litat 2 a 1. Francesc Baltasar va afirmar queamb la situaci actual els pantans ja esta-ven al 52% Catalunya es trobava en un es-tat que li permetia fer vida normal, per vaapostar per seguir fent cures per tal de norecaure. Aix mateix, va anunciar que sa-nullava el transport daigua amb vaixell desde Tarragona per es mantenia el de Marse-lla. Segons Baltasar treballarien per rescindirun contracte firmat fins al 15 dagost. Final-

Dessalinitzadora del Llobregat. Foto Moiss Jordi

22

ABASTAMENT DAIGUA A LREA METROPOLITANA DE BARCELONA. SEQUERA ANUARI TERRITORIAL 2008


ment els pous de Tarragona noms havienservit per omplir dos vaixells, ja que els al-tres vint que havien salpat del port conte-nien aigua de lEbre.

El 19 de juny, el conseller Baltasar es va en-frontar a una petici de reprovaci per partde CiU per la gesti de la sequera. Els tresgrups que donen suport al Govern van vo-tar-hi en contra.

El 10 de desembre es va celebrar a Barcelo-na la primera sessi de la Taula de lAigua,organisme de debat que substitua la Taulade la Sequera. Dies desprs, el Govern feiabalan de la situaci. Els embassaments deles conques internes havien continuat aug-mentat les reserves fins al 72%. Tanmateix,la situaci continuava sent crtica a la con-ca de la Muga, que amb el 22% de reserveses mantenia en excepcionalitat 2. El cost delepisodi de sequera es xifrava en 500MEUR, dels quals 389 corresponien a me-sures estructurals.

Lany es va tancar amb el Decret activat toti que les pluges dels darrers dies van per-metre lembassament de Boadella, a la con-ca de la Muga, situar-se per sobre del 40%.Les previsions indicaven que el Decret espodria derogar el mes de gener.

Les dessalinitzadores, la soluciAl llarg de la crisi de la sequera, des delDMAH i lACA es recordava que qualsevolactuaci el transvasaments del Segre o delEbre havia de permetre evitar les restric-cions abans de la posada en funcionamentde la DESSALINITZADORA DEL LLOBREGAT[2006:51]. Aquesta infraestructura, queproduir 60 hm3 anuals, est previst que en-tri en servei el maig del 2009. A banda, lA-CA va adjudicar la duplicaci de la plantaTordera 1 (Blanes) de 10 a 20 hm3 anualsi projectava dues installacions ms a Blanesi a CUNIT [2007:52]. Segons el secretari ge-neral dICV, Jordi Guillot, laposta per la des-salinitzaci permetria superar i deixar enre-re la vella poltica de laigua basada entransvasaments. En canvi des de la Platafor-ma en Defensa de lEbre (PDE) es continua-va desconfiant del projecte de Cunit i recla-maven que sacosts ms a Tarragona perevitar que servs com a interconnexi dexarxes. Coincidia amb aquesta posici, el di-putat Joan Miquel Nadal (CiU), que ho qua-lificava de transvasament encobert.

Al final dabril, el president del CAT, DanielPi, va proposar que la interconnexi tambsadeqs per fer arribar laigua dessalinit-zada de Cunit tant al Camp de Tarragona ia les Terres de lEbre com a lAMB. Un mesdesprs, amb la interconnexi a punt deser derogada, lalcalde de Tarragona, JosepFlix Ballesteros, insistia que calia constru-ir una canonada que connectes la nova des-salinitzadora de Cunit a la xarxa del CATper reduir la pressi sobre lEbre. Final-ment, el 28 de maig el president Jos Mon-tilla va descartar la canonada entre Tarrago-na i Olrdola i va plantejar oficialment quees podria reconvertir per donar servei a lanova dessalinitzadora.

El director de Planificaci de lACA, Ga-briel Borrs, tamb va recordar setmanesms tard que la nova infraestructura quees posaria en servei el segon semestre de2010 permetria abastir bona part del Pe-neds, que actualment bevien aigua delLlobregat. Daquesta manera, la dessalinit-zadora tamb alliberaria part dels recursosde la xarxa dATLL. Borrs va afegir que en-tre desembre i gener del 2008 sadjudicarialobra, que costaria uns 85 MEUR i que tin-dria una capacitat de tractar 60 hm3 anuals.En una primera fase noms aportaria a laxarxa 20 hm3.

El mes de desembre lACA iniciava el tr-mit, amb la licitaci de la redacci delprojecte i de lestudi dimpacte ambiental,per construir la segona dessalinitzadorade la Tordera a Blanes. La previsi s queentri en servei el 2012 amb una produccide 60 hm3.

Lalternativa RoineLepisodi de sequera va posar ms quemai sobre la taula lalternativa dabastirlAMB amb laigua del Roine. Es tractadun projecte defensat especialment perCiU. El mes de febrer el diputat Jordi Xu-cl recordava que l1% de laigua del riuoccit permetria alliberar aigua del Ter irecuperar el seu cabal ecolgic. Xucl valamentar que el tripartit hi estigus encontra i recordava que el PP shi oposavaperqu consideraven que era la indepen-dncia hdrica de Catalunya.

Setmanes ms tard, mentre el Governapostava pel Segre, Josep Antoni Duran iLleida (CiU) insistia que calia transportar

laigua des de lEuropa humida. Enaquest sentit assegurava que hi havia unaempresa que estava disposada a tirar en-davant el projecte a cost zero i que no-ms caldria pagar el subministrament. Aproposta dels nacionalistes, el presidentJos Lus Rodriguez Zapatero (PSOE) esva comprometre a estudiar lopci Roine.Jos Montilla va treure importncia a la-nunci i va considerar aquesta alternativacom una broma de mal gust, ja que cal-drien catorze anys dobres,i va afe-gir que calia trobar una soluci demer-gncia. Dies desprs, CiU detallava laproposta: 300 hm3 anuals i una inverside 950 MEUR. Mentrestant, el ministrefrancs dAgricultura, Michel Barnier, re-iterava que no havien rebut cap deman-da oficial per part del Govern espanyol.Al final de juny, el president de la regiLlenguadoc-Rossell, George Frche, vaaprofitar una cimera amb Montilla peroferir aigua del Roine. Frche va recordarque el 2010 comenarien les obres per ferarribar laigua a Perpiny per que caliauna proposta catalana i espanyola abansque finalitzs el 2008. Montilla va agrairloferiment per va recordar que lapostade la Generalitat eren les dessalinitza-dores.

El mes doctubre el MARM anunciava quehavia demanat la collaboraci dexperts deles universitats de Barcelona (UB), Alacant,Madrid, Valladolid i Saragossa per elaborarlestudi de viabilitat del transvasament delRoine. Segons el secretari dEstat de MediRural i Aigua, Josep Puxeu, es donava res-posta al requeriment que CiU havia fet a laprimavera. Dies desprs la vicepresidentaMara Teresa Fernndez de la Vega (PSOE)feia un gir discursiu i no descartava elstransvasaments si eren econmicament iambiental viables, fins i tot, el del riu oc-cit. Al final de novembre, el presidentMontilla tornava a descartar loferiment deles autoritats del Llenguadoc-Rossell amblargument que les infraestructures planifi-cades per la Generalitat ja estaven moltavanades.

AUV

Ms informaci

www.gencat.cat/aca

23

ABASTAMENT DAIGUA A LREA METROPOLITANA DE BARCELONA. SEQUERAANUARI TERRITORIAL 2008


ABOCADOR DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCI DEL PINELL DE BRAI

El novembre del 2008 es dna a conixer la signatura dun conveni entre lAjuntamentdel Pinell de Brai, lempresa Puigfel SA i els propietaris de les argileres del Pinell, pertal dinstallar un abocador de bales de rebuig procedents decoparcs en un indret onlAgncia de Residus de Catalunya preveu ubicar residus de la construcci. El projectetroba loposici de part del consistori i del grup ecologista GEPEC. A final danylabocador queda en suspens.

El Pinell de Brai s una vila i municipi dela comarca de la Terra Alta, amb una ex-tensi de 57 km2 i 1.132 habitants el2008. El terme municipal t una formarectangular i constitueix una submesetaprvia a la resta de la comarca de la TerraAlta, de la qual es troba separada per lesserres de Pndols i Cavalls. El costat sud-est, que limita amb el Baix Ebre, el tan-quen les serres de Vallplana i la Talaia. Alsud-oest flueix el riu Canaletes creuant laserra de Pndols, la vall dels Prats i la ser-ra de Vallplana. El costat nord-est quedaobert i limita amb el terme municipal deMiravet, de la Ribera dEbre.

La zona on es vol situar labocador es trobaa tocar de lespai del Pla despais dintersnatural (PEIN) de la serra de Pndols-Ca-valls, amb una superfcie dunes 1.400 hadins el terme municipal.

Planta de reciclatge de residus dela construcciA mitjan mes de novembre del 2008 elPinell de Brai era el principal candidat delAgncia de Residus de Catalunya (ARC)per installar el primer abocador de resi-dus de la construcci a la Terra Alta, enun projecte dut a terme per lempresamixta Gestora de Runes de la Construc-ci, que preveia restaurar mediambien-talment les mines dargila del municipi,ara esgotades, a la depressi del riu Ca-naletes.

El delegat de Medi Ambient i Habitatge ales Terres de lEbre, Vctor Gimeno, va de-tallar que la Generalitat estava tramitantlautoritzaci del dipsit de runes i dunaplanta de recuperaci i reciclatge de ma-terials de la construcci, amb la intencide reaprofitar part de la runa en altres ob-res, seguint les directrius de la Uni Euro-pea (UE) i la legislaci vigent. Gimeno vaassenyalar que tamb sestava tramitantlautoritzaci dun abocador de carcterprivat a Gandesa, per afirmava que aixno afectaria la viabilitat del projecte delPinell de Brai.

Dipsit de bales procedentsdecoparcParallelament, lalcalde del Pinell de Braii president del Consell Comarcal de laTerra Alta, Pere Mart, de Convergncia iUni (CiU), va confirmar que sestavenfent gestions per installar, en lloc de la-bocador de runes projectat, un abocadorde bales de rebuig dels ecoparcs1 de lreametropolitana de Barcelona, de carcterprivat, i que ocuparia unes 55 ha.

El projecte de conveni per restaurar lesmines dargila amb bales decoparc va en-trar a lAjuntament el 21 de novembre i esva aprovar en ple el dia 26, amb els votsfavorables dels cinc regidors de CiU i lo-posici dels quatre regidors de ProgrsMunicipal (PM).

Lempresa promotora del projecte eraPuigfel SA, de Cerdanyola del Valls, quehavia constitut una uni temporal dem -preses (UTE) amb Arcillas y Arenas Re-fractarias Pndols SA i Suministros deArcillas SA, les empreses propietries deles argileres del Pinell.

Segons aquest conveni, lAjuntament ha-via de rebre 100.000 per la tramitacidels permisos municipals i 2 per cadatona de rebuig dipositada a largilera.Lalcalde, que no veia cap perill en elprojecte, calculava que es podien perce-bre per aquest concepte uns 300.000 anuals, a la vegada que es complia lob-jectiu de restaurar la pedrera, i afirmavaque el projecte noms tiraria endavant sies feia amb totes les mesures de segure-tat i tenia el vistiplau del Departamentde Medi Ambient i Habitatge (DMAH)de la Generalitat.

ReaccionsLendem de conixer-se la notcia, lenti-tat ecologista Grup dEstudis i Proteccidels Ecosistemes Catalans (GEPEC) vaemetre un comunicat per advertir del riscmediambiental que suposava la construc-ci dun abocador al Pinell de Brai, espe-

cialment si finalment shi ubicava el rebu-ig dels ecoparcs.

El GEPEC valorava com un fracs els eco-parcs i afirmava que bona part del rebuigde la brossa municipal acabava compacta-da, empaquetada i soterrada en foratsdargileres i pedreres, sota la forma de ba-les, un material que no era inert, ja quecontenia matria orgnica, plstics i me-talls. Lentitat criticava lARC pel que ano-menava un model de tractament de resi-dus finalista, amb un baix nivell dereciclatge i una tendncia a exportar elsresidus lluny del seu lloc dorigen, per laqual cosa incomplia els principis de pro-ximitat i suficincia.

Aix mateix GEPEC assenyalava que lasollicitud daprofitament de largilera delPinell de Brai no shavia tramitat per so-terrar-hi bales decoparc, sin per fer-hinoms els abocaments de terres i runes dela construcci.

El grup ecologista, que es plantejava dur aterme accions legals en contra del projecte,criticava que labocador projectat era pr-xim a espais naturals protegits, i assenyala-va el fet que els aqfers del riu Canaleteses podrien veure afectats per la generacide lixiviats i gas met que durant un m-nim de trenta anys generarien els residus.

Des de GEPEC i la federaci dEcologistesde Catalunya (EdC) es temia que davantla retirada del projecte DABOCADOR A GIME-NELLS [2007:3], les comarques del sud deCatalunya acabessin rebent bona part delsresidus metropolitans, i es mostravencontraris tamb a la previsi de construirun ecoparc al municipi de Constant (Tar-ragons), i dues plantes de metanitzaci aBotarell (Baix Camp) i Mas de Barberans(Montsi).

Des de la EdC tamb es va demanar unposicionament clar per part de lARC encontra del projecte dabocador del Pinellde Brai.24

3



Per la seva banda, el portaveu de PM a lA-juntament, Llus Melich, va lamentar quelequip de govern hagus acceptat un abo-cador de residus metropolitans, que afecta-va al seu entendre negativament el desen-volupament local, tant pel que feia alturisme verd, com a la imatge dels produc-tes agrcoles del municipi. Melich va la-mentar la falta dinformaci a la poblaci iva anunciar que farien una campanya perdonar a conixer el projecte als vens delPinell.

El gerent de lEntitat Metropolitana del Me-di Ambient, Carles Conill, assegurava des-conixer el conveni, i afirmava que lapostade la seva entitat era que les installacionsde tractament de residus sinstallessin pr-ximes al lloc on soriginava la brossa, i pertant, dins de lrea metropolitana. Des delARC i els serveis territorials de Medi Am-bient i Habitatge a les Terres de lEbre tam-b es va negar que tinguessin coneixementdel projecte. Vctor Gimeno va afirmar que

al Pinell de Brai noms tenien en projecterestaurar les mines dargila amb residus dela construcci.

Labocador queda en suspensA comrenament de desembre, lalcalde,Pere Mart, va explicar que havien deciditdeixar momentniament en suspens elconveni per a la installaci dun abocadorde bales de rebuig decoparcs metropoli-tans.

A mitjan desembre de 2008 el grup dEs-querra Republicana de Catalunya (ERC) alConsell Comarcal de la Terra Alta va pre-sentar una moci demanat que es rebutgsqualsevol intent de restaurar largilera delPinell de Brai amb residus dels ecoparcsmetropolitans.

Nou abocador a Riba-roja dEbrePer les mateixes dates, lalcalde de Riba-ro-ja dEbre (Ribera dEbre), Jos Luis Apari-cio, del Partit del Socialistes de Catalunya

(PSC), va fer pblica la intenci de signarun conveni amb lempresa Urbaser per ins-tallar al municipi una planta de tractamentde residus i un abocador de bales de resi-dus inerts dels ecoparcs de lrea metropo-litana de Barcelona.

El projecte preveia dipositar fins a 10 mi-lions de tones de bales de residus, i supo-sava per a lAjuntament percebre un cnonde 4 per cada tona dipositada, a ms de250.000 per la concessi de la llicnciadobres, i la promesa per part de lempresaque destinaria 6 MEUR a la carretera pen-dent entre el pont de Riba-roja i els poblesdAlmatret i la Granja dEscarp. El projectetamb preveia la creaci duns quarantallocs de treball directes.

JRMR

Ms informaci

www.arc-cat.net

1 Un ecoparc s un equipament que permet obtenir energia i adobs a partir de la fracci orgnica i dels residus municipals, separar tamb alguns mate-rials que es poden reaprofitar (vidre, metalls i plstics) i estabilitzar les caracterstiques del rebuig (reduint-ne la humitat, la fermentabilitat i el volum).Desprs aquest rebuig sempaqueta en unes bales plastificades que finalment se solen dipositar en pedreres, com ara la de VALLENSANA [2005:117], a Ba-dalona, o a argileres, com LELENA DE CERDANYOLA DEL VALLS [2007:11], ambdues reblides amb residus de LECOPARC 2 DE MONTCADA I REIXAC [2005:157]. 25

ABOCADOR DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCI DEL PINELL DE BRAIANUARI TERRITORIAL 2008


El 2007 el Govern de la Generalitat va pre-sentar el nou PLA DAEROPORTS, AERDROMS IHELIPORTS DE CATALUNYA [2007:119], quepreveia construir quatre aeroports i set ae-rdroms. A ms, el Pla daeroports preveiaun nou aeroport corporatiu per a jets pri-vats, aerotaxis, missatgeria i aviaci espor-tiva, que havia dactuar com a aeroportcomplementari al del Prat de Llobregat(AEROPORT DE BARCELONA [2007:5]). Durantels anys 2005 i 2006, shavia discutit lapossibilitat que laeroport sinstalls al mu-nicipi de FONOLLOSA [2005:9], al Bages, op-ci rebutjada per aquest municipi i diver-sos ajuntaments de la comarca. Al final del2007, el Govern va anunciar que obririaun concurs per designar la localitzaci delaeroport i aix evitar la polmica territorialsuscitada a Fonollosa. Shi podrien presen-tar tots els municipis situats entre 40 i 80km de Barcelona, i que estiguessin ben co-municats amb la capital. Amb tot, les co-marques centrals, sobretot el Bages, lAno-ia i Osona, continuaven sent les ms bensituades per acollir el nou aeroport.

La comarca dOsona debat si vollaeroportLabril del 2008, el president de la delega-ci a Osona de la Cambra de Comer deBarcelona (CCB), Oriol Guix, va mani-festar que lorganitzaci que representavalideraria la candidatura de la comarca alprojecte daeroport corporatiu. Guix vaconsiderar que calia lluitar mancomuna-dament amb organismes com el ConsellComarcal dOsona o altres institucions iorganismes.

Al maig, davant dinformacions queapuntaven que lAjuntament de Centellesshavia ofert a acollir laeroport, el grupmunicipal dEsquerra Republicana de Ca-talunya (ERC), a loposici, va demanarque saclars quina era la posici del con-sistori. Al cap de pocs dies, lalcalde Mi-quel Arisa, del Partit dels Socialistes deCatalunya (PSC), va argumentar que, sib el poble no necessitava laeroport i noel podria acollir per motius tcnics, s que

donaria suport al projecte, que podriacomportar una diversificaci de lactivitateconmica de la zona i generar ocupaci.

Una situaci semblant es va produir almunicipi ve de Baleny. Lalcalde, TomsGirvent (PSC), va manifestar a mitjanmaig que Baleny tenia bones condicionsi infraestructures per acollir laeroport ique es tractava duna oportunitat per alpoble, opini refermada per Oriol Guix.El grup municipal dERC va reclamar msinformaci i participaci i, juntamentamb les seccions de Tona i Centelles, vanimpulsar la campanya Menys avions,ms vagons, per oposar-se a la infraes-tructura i reclamar millores en el trans-port ferroviari. Convergncia i Uni (CiU)de Centelles va organitzar un debat en elqual la CCB va defensar la importncia delaeroport. En canvi, Esteban Linares, capde la torre de control de laeroport de Sa-badell va dir que Baleny no tenia bonescondicions per acollir-lo, mentre que las-sociaci Ara o Mai, per la defensa del terri-tori, es va mostrar contrria al projectedaeroport i als polgons i infraestructuresassociats.

LAnoia aposta per laeroportA comenament dany, el Consorci deGesti de laerdrom Igualada-denaque en aquells moments acollia exclusi-vament activitats daviaci esportiva, b-sicament de cap de setmana va infor-mar que estava preparant un estudi deviabilitat per acollir laeroport corporatiu.Per a Jordi Riba, regidor dInterior de lA-juntament dIgualada, laerdrom reuniales condicions que establia la Direcci Ge-neral dAeroports, ja que est situat a 60km de Barcelona i est ben connectat amblautovia A-2 i el futur EIX TRANSVERSALFERROVIARI [50]. Segons Riba, la ubicacidun aeroport corporatiu a lAnoia haviadaportar una millora per al teixit empre-sarial i la creaci de llocs de treball deri-vats dels serveis que hauria doferir. Ams, la zona disposaria de terrenys al vol-tant perqu shi poguessin establir les ac-

tivitats empresarials i complementriesque implicaria una infraestructura da-questa envergadura.

El mes de juliol la Comissi TerritorialdUrbanisme de Barcelona (CTUB) vaaprovar inicialment el Pla especial urba-nstic de laerdrom Igualada-dena,que delimitava lmbit de laerdrom i le-gitimava la reserva de sl que havia depermetre allargar-ne la pista, afegint-hi300 m als 900 actuals, i triplicar-ne lasuperfcie, i arribar, aix, a les 119 ha.Uni de Pagesos (UP) va denunciar queaquest Pla especial feia perillar 80 ha desl agrari i hipotecava el desenvolupa-ment agrari i ramader ddena. Aqueststerrenys shavien dadquirir pel sistemadexpropiaci i, davant daix, UP va recla-mar que els pagesos afectats es poguessinubicar en un sl agrari diferent.

Al final dagost, el president dERC, JoanPuigcercs, va afirmar que apostarien perlaerdrom ddena, ja que podia ser undels futurs motors per a una comarca ambuna economia malmesa. Puigcercs vadefensar la bona connexi de laeroportgrcies a lA-2, al futur EIX DIAGONAL[2007:20] i al desdoblament de lEIXTRANSVERSAL [2006:27]. Parallelament, elpresident comarcal dERC, Josep MariaPalau, va anunciar que plantejaria unacord unitari a totes les forces poltiquesde la comarca, associacions empresarials,entitats i sindicats, per donar suport a lacandidatura de laerdrom ddena. Se-gons Palau, lampli consens poltic peracollir el projecte no saconseguia a Oso-na o al Bages. De fet, les seccions dERCdaquestes dues comarques, a ms dIni-ciativa per Catalunya Verds (ICV) del Ba-ges, van renunciar a donar suport a lesrespectives candidatures per tal de donar-lo a dena.

Al novembre, els ajuntaments dIgualada idena van presentar lestudi de viabilitatque havien anunciat a principi dany. Lal-calde dIgualada, Jordi Aymam, es va

Desprs que, al final del 2007, la Generalitat anuncis que obriria un concurs per rebrepropostes dels municipis que volguessin acollir el futur aeroport corporatiu, durant el2008 les comarques centrals es pronuncien. A Osona, alguns ajuntaments i empresarisshi mostren partidaris, tot i el rebuig dalguns partits poltics i sectors socials.Laerdrom ddena suma nombrosos suports de partits, empresaris i entitats delAnoia i de la resta del pas, i enllesteix la candidatura. Al final de lany, alguns sectorsempresarials i poltics del Bages manifesten la seva voluntat de presentar una altracandidatura. La competncia per laeroport entre les tres comarques est servida.

AEROPORT CORPORATIU DE BARCELONA

26

4



mostrar satisfet que la possibilitat que lae-rdrom de la comarca es converts en unaeroport corporatiu hagus generat tantaunanimitat entre empresaris, partits pol-tics, sindicats, patronals i entitats socials dela comarca i de la resta de Catalunya. Pocsdies desprs, unes dues-centes persones enrepresentaci de tots aquests sectors, vanparticipar en un acte de suport a la candi-datura anoienca, impulsat per la Uni Em-presarial de lAnoia (UEA), sota el lemaJunts per laeroport: una oportunitat per alAnoia. A lentrada de lacte, una desenade persones van mostrar la seva oposici ales expropiacions derivades de lampliacide laerdrom.

Els empresaris del Bages ho tornena provarA mitjan desembre i pocs mesos abans que,segons el secretari per a la Mobilitat del De-

partament de Poltica Territorial i Obres P-bliques (DPTOP), Manel Nadal, sobrs eltermini per presentar candidatures per alaeroport corporatiu, la Cambra de Comerde Manresa va anunciar que presentaria una candidatura perqu el Bages acolls lae-roport, dos anys desprs del rebuig que partde la comarca havia mostrat al projecte dae-roport a Fonollosa. El president de lorganit-zaci, Manel Rosell, va explicar que havienrebut el suport empresarial de la comarca,tot i que encara havien de valorar quin seriael millor emplaament per a laeroport. Apart de defensar els beneficis econmics quesuposaria i les bones comunicacions del Ba-ges, Rosell va considerar que un dels puntsforts de la comarca era un teixit industrialmolt important i, en concret, un sector lligata la metallrgia, que havien daportar aaquesta infraestructura un entorn racional icompetitiu.

En acabar lany, noms certs sectors em-presarials i

Date post:	11-Mar-2016
Category:	Documents
Upload:	nestor
View:	324 times
Download:	6 times