núm. 503 25 d’octubre de 2013 ISSN - 1695-4793 Dones del 36 perdrà verd i posarà pilones per evitar l’accés de vehicles L’Ajuntament ha venut 1.900 entrades de pagament per a l’estrena aquest divendres. pàg. 06 5 Ribas proposarà als partits avançar l’audiència pública 8 La finca de Pare Alegre 23, a punt de ser reokupada 12 Eduard Güell i Andrea Matillas, millors esportistes Xavi Tedó El nou Park Güell té 25.000 veïns inscrits i recaptarà un milió d’euros pàg. 07
Transcript
núm
. 50
3
25 d’octubre de 2013
ISSN - 1695-4793
Dones del 36 perdrà verd i posarà pilones per evitar l’accés de vehicles
L’Ajuntament ha venut 1.900 entrades de pagament per a l’estrena aquest divendres. pàg. 06 5Ribas proposarà als partits avançar l’audiència pública
8La finca de Pare Alegre 23, a punt de ser reokupada
12Eduard Güell i Andrea Matillas, millors esportistes
Xavi Tedó
El nou Park Güell té 25.000 veïns inscrits i recaptarà un milió d’euros
pàg. 07
2
25 d’octubre de 2013l’independent
editorial cartes al director
el dependent
Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i DNI a: l’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a [email protected].
També les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia
Ziga-zagues al CollFa 5 anys que visc al barri del Coll i que pateixo, sobretot als estius, els efectes dels aires condicionats de la façana de l’Hotel Catalonia Park Güell, situat a la cantonada del carrer de Rubens amb el Passeig de la Mare de Déu del Coll. Resulta que els aparells d’aire condicionat de cadascuna de les habitacions de l’hotel desaigüen sense cap canalització directament sobre la vorera d’ambdós carrers, obligant als vianants que no volen mullar-se amb l’aigua de condensació a canviar de vorera necessàriament. Si, a més, es té en compte que el carrer de Rubens té un fort pen-dent, pujar-hi es converteix en una autèntica gimcana, sobretot carregada o amb el carret de la compra. Després de comentar-ho directament al personal de l’hotel sense que prestessin ni la més mí-nima atenció a la meva queixa, el 22 d’agost vaig posar una denún-cia a la seu del Districte de Gràcia, sobre la qual, un mes més tard, encara no s’havien començat les gestions perquè no havia quedat
Gràcia no s’entén, ni geogràficament ni socialment, sense les seves places, però el Districte -ni els veïns que es van gastar en alguns casos 600.000 euros en un pis-, mai no hauria dit que tindria tants maldecaps amb el naixement i desenvolupament de la plaça de les Dones del 36. Aquest novembre, després de mesos de filtracions al pàrquing del subterrani, d’arbres serrats per manca d’arrelament, de canvis en la zona de parcs infantils per deteriorament i fins i tot de tancament de botigues, l’espai, que popularment té un èxit inqüestionable amb un ús intensiu a la majoria d’hores del dia, tancarà almenys durant dos mesos
per sotmetre’s a una profunda reforma en tres fases.En primer lloc, s’aixecarà gai-rebé tota la plaça, s’imperme-abilitzarà el terra i es canviarà el paviment; en segon lloc, la superfície es maquillarà amb sauló -una sorra més comprimi-da-, amb més espais de cautxú i amb la reordenació més comprimida dels llambordins que fins ara deixaven veure una mica de zona verda; en tercer lloc, i a petició dels veïns en la reunió celebrada aquest dimarts passat, el Districte
instal·larà pilones per impedir l’accés dels vehicles, que només s’aturaven a la plaça últimament per descarregar, sinó que hi aparcaven i fins i tot l’atravessaven (!).La plaça de les Dones del 36, la de les polèmiques reixes, quan encara és fresca aquella inauguració on dos dirigents polítics del districte van estar a punt d’acabar a garrotades per una guerra de banderes en plena Festa Major, ha tingut una implantació ferma entre el veïnat, entre la comunitat educativa de la zona i fins i tot entre els passejants de gossos -una altra batalla oberta-, però encara està molt lluny de garantir totes les mesures de seguretat, d’higiene i d’arranjament urbanístic que se li demanen a un espai públic, i més a una plaça nova que ha d’integrar-se en l’imaginari col·lectiu de Gràcia. Per les Dones del 36 i pels artistes que van habitar-la abans d’obrir-se al barri.
La plaça de les Dones del 36 és una pedra a la saba-ta del Districte des que es va inaugurar: allà s’hi han estossinat dirigents polítics, hi han mort arbres, s’han pagat milers d’euros per un sol banc i s’han inundat pàrquings. La cosa és tan seriosa que dilluns, en una reunió veïnal que ja n’hi havia prou amb els tècnics i els veïns, s’hi van presentar quatre dels set consellers de CiU: Rodoreda, Suñé, Mulet i Tendero.
La plaça dels mil problemes
Ni el Districte ni els veïns mai no haurien dit que Dones del 36 generaria
tants maldecaps
La plaça ha tingut una implantació social
ferma però és lluny de complir en qualitat
registrat quin era el problema exactament. Després d’aclarir-ho, també em van avisar que el pro-cediment aniria per llarg, així que ara ens toca esperar i desitjar que l’estiu vinent ja no calgui fer ziga-zagues per arribar a casa.
Júlia Barba i Miralpeix
opinió
ull de dona
L’Informe anual de la Fiscalia indica manca d’investigació judicial i de recolzament a les dones. Segons entitats com la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere i juristes expertes, el fet que la justícia desestimi gairebé la meitat de les demandes de protecció de víctimes de violència de gènere és una desestimació “més enllà del raonable”. Les mesures cautelars consti-tueixen un dels principals instruments per tallar el fenomen de la violència de gènere i que les dones se sentin protegides, però la seva implantació queda en mans del jutge, “que amb la utilització del criteri ambigu dels requisits previstos en la llei, pot denegar-la”. Per tant alguna cosa falla i la protecció i el recolzament a les víctimes no està sent una prioritat. Un dels problemes és “l’escàs valor i credibilitat que es dóna al testimoni de les dones que, molts cops, és la prova fonamental”. Tot i que aquesta memòria desmunta, un any més, el mite de les denúncies falses. Només va haver, l’any passat, 32 procediments per aquesta causa, del total de 128.543 denúncies interpo-sades per violència masclista. Només el 0,0038 per cent de les denúncies no eren certes.
Jutges reticents
ConxaGarcia
El retorn de Victor HugoDe ben jovenet va caure a les me-ves mans Els miserables, de Vic-tor Hugo, lectura que compartia d’amagat dels pares. Passat els anys, jubilat, ajudo com a voluntari a una entitat benèfica. Per aques-tes famílies, el dia es passa buscant feina i recaptant ajuts alimentaris. És el retorn de Victor Hugo.
JV Muntades
Fe d’erratesL’Ateneu Popular de Vallcarca no és l’organitzador dels actes d’homenatge a Uri Caballero celebrats a Vallcarca, com s’ex-plicava a l’Independent 501.
El proper número de l’independent sortirà al carrer el proper dijous 31 d’octubre
25 d’octubre de 2013l’independent
3
el bloc
En Juli no té pèls a la llengua. Se’n fa creus que s’obligui els turistes a pagar 7 euros a partir d’aquest divendres per visitar el Park Güell. No dubta que l’entrada és massa cara i defensa que ja n’hi hauria prou amb un tiquet de dos euros. Un preu popular, raonable i adaptat a qualse-vol butxaca. Sigui com sigui, aquest jubilat entranyable de 84 anys, que en fa 22 que esdevé l’únic vigilant voluntari del recinte, celebra que l’ajuntament hagi optat per regular l’accés a la part monumental. Ataviat amb el seu xiulet i la seva gorra de la Guàrdia Urbana, el Juli s’atan-sa cada dia al parc per evitar que ningú malmeti el llegat modernista de Gaudí. Des de fa temps, denuncia sense embuts la manca de segure-tat i la inacció de l’ajuntament davant la degradació de la ciutat-jardí. Però malgrat que ara es vol posar sostre al nom-bre de visitants, en Juli no les té totes. I dubta de l’eficàcia de la mesura per preservar l’obra gaudiniana. A l’espera dels resultats, el que està clar és que el Juli continuarà sent el vigilant que millor coneix el parc. Celebrem que, amb tant de canvi, poguem continuar gaudint d’una de les veus amb més experiència i que més s’estima el Park Güell.
Carina Bellver
Juli Bernat
què en penseu...
Estic totalment d’acord amb aquesta vaga. Estan destrossant el sistema públic d’educació. Aquesta llei, com les darreres aprovades, representa un re-trocés. Sembla una llei de fa 50 anys, reaccionària, que no vol gent que pensi.
Considero molt oportú que reivin-diquin els seus drets. Com a mare els dóno tot el meu suport i el meu fill no ha anat a escola. No podem permetre que es carreguin els drets més bàsics que tenim, com ara la sanitat i l’educació. Hem de sortir molt més al carrer.
Em sembla perfecte que els mestres facin vaga. Estic d’acord amb les seves reivindicacions perquè el futur de la meva filla, que ara és petita, està en joc, com els de molts altres infants.
Pel moviment estudiantil és molt important una convocatòria a nivell estatal per la incidència que té però encara ens queda molta feina per fer. Això és només per encetar el curs, i cal la implicació i la suma de molta més gent perquè serà un curs calent.
equip
BàrBara rochestudiant
carles Bernalsabater
laura Barcelóperruquera
lidia gutiérrezperiodista
la Perla, 31, 08012 - Barcelona - tel. 93 217 44 10
edita: DeBarris, sccl. director: Albert Balanzà. és una iniciativa de: Associació Veïnal Vila de Grà cia, DeBarris i GràciaWeb. consell di rectiu: Albert Balanzà, Joan Lou. directora adjunta: Sílvia Man-zanera. redactor en cap: Xavi Tedó. redacció: Anaïs Barnoles, Ca-rina Bellver, Anna Buj, Clara Darder, Meritxell Díaz, Núria Falcó, Èric
Lluent, Patricia Monge, Marta Narberhaus, Paula Solanas, Ginebra Vall. col·la boracions: Àlex Bosch, Pep Boatella, Lluís Bou, Miquel Cabal Guarro, Ramón Casalé, Guillem Cifré, Artur Estrada, Àngel Garreta, Manolo González ‘Patata’, Pep Gorgori, Sebastià Jovani, Pere Martí, Víctor Nubla, Roger Rofín, Tristram, Rafael Vallbona.
Fotografia: Laia Coll, Jasna Hodzik i David Zorraquino. Maqueta-ció: Sergi L. Bofill. disseny web: Maria Vilarnau. Publicitat: Carlota Freixenet (692 601 263). imprimeix: Indugraf Offset, S.A.dipòsit legal: B-32.478-00
distribució controlada per Pgd
...de la no-va vaga dels mes-tres i es-tudiants?
per Silvia Manzanera
opinió
opinió per la Xarxa d’Aliments AVG
La xarxa d’aliments fa un anyEl proper dissabte 26 d’octubre celebrarem el primer aniversari de la Xarxa amb un cercavila pel barri (començarem a les 12 h a la plaça de la Revolució) i un di-nar popular a les 14.30 a la ma-teixa plaça. La Xarxa d’aliments de Gràcia va néixer l’estiu de l’any passat amb la intenció de crear una xarxa de suport mutu que girés entorn a l’alimentació. Avui dia, mentre la malnutrició infantil és un fet a Catalunya, el sistema productiu genera quasi el doble del que necessitaríem per abas-tir-nos tots plegats dignament.La Xarxa neix amb un doble objectiu: crear una eina per fa-cilitar l’accés a la necessitat més bàsica que tant el mercat com l’Estat ens nega, i denunciar la incongruència del model de producció i distribució actuals, juntament amb les mesures hi-pòcrites institucionals que es deriven per pal·liar-ne les con-seqüències. Durant el mes de setembre de 2012 el projecte va arrencar contactant amb comerços per plantejar-los la possibilitat de comprometre’s i cooperar do-nant un ús racional als seus ex-cedents i difonent el projecte entre les veïnes.Cada dimarts a les 19 h ens reunim al Banc Expropiat (Tra-vessera de Gràcia 181, a prop del mercat). Som persones de diferents procedències, edat, situació social i econòmica que constituïm una assemblea mit-
Victor Serri
jançant la qual busquem la par-ticipació i la cooperació de totes. Ens repartim les diferents tasques necessàries per fer funcionar el projecte, basant-nos en la auto-organització i la autogestió: entre tots, cada setmana assegurem cobrir els torns de recollida dels aliments, la preparació de conser-ves, la neteja de l’espai, la benvin-guda i presentació del projecte als
nouvinguts, l’organització de l’as-semblea i de tallers autogestio-nats, participem en xerrades i ens coordinem amb altres projectes/col··lectius afins o preparem men-jars populars amanint-los amb les nostres reivindicacions.Al reunir-nos de forma assemble-ària i amb l’horitzontalitat com a principi, teixim una xarxa per re-plantejar les relacions socials esta-
blint nous vincles entre perso-nes i col·lectius. El model de la Xarxa difereix dels bancs d’ali-ments, que amb les seves dinà-miques assistencials perpetuen un sistema injust sense aportar alternatives reals. Mitjançant la participació, la solidaritat i l’au-toorganització ens alliberem de les institucions que únicament ens proporcionen caritativa-
ment les engrunes d’un sistema injust. L’alimentació és un dret universal que la societat hauria de garantir dignament a qual-sevol esser humà. Això diu molt d’aquesta societat.La Xarxa d’Aliments ha anat co-sint-se pam a pam, amb l’entusi-asme i esforç de totes, utilitzant com a guia les experiències de cada dia. Ara mateix volem en-fortir la relació amb els comer-ços solidaris, fent més mútua la relació que establim amb ells. Veïnes, lectores i amigues del barri: hi esteu convidades! I, com no, també us animem a apropar-vos qualsevol dimarts ales 19 a participar i fer créixer la Xarxa d’Aliments.
Mitjançant la participació i la
solidaritat ens alliberem de les institucions
Ara volem enfortir la relació amb els comerços fent més mútua la relació
que establim amb ells
4
25 d’octubre de 2013l’independent
la setmana
Des de fa dos mesos, a les 7.30 del matí he decidit moure’m per Barcelona amb bicicleta. I l’experiència, us asseguro, és fantàsti-ca. Gaudeixes de l’inici del dia a l’aire lliure, practiques esport i et sents bé, alhora em poso en plena forma. Aquells esforços que de bon principi em resultaven una muntanya, de mica en mica, ja es converteixen en petites gestes que ja no em costen gens d’afany. I et poses contenta per la teva tenacitat i canvis corpo-rals, doncs en menys d’un més et trobes més forta i àgil. Dintre d’aquesta mateixa vivència hi ha altres aspectes però que em preocupen. Cada dia i en els mateixos trajectes, quasi quasi et trobes a les mateixes persones. Som animals de repetició, si. I realitzem les mateixes accions. Jo també en sóc una. Passo pels carrers més còmodes a la circulació, i em trobo les mateixes persones, que acabem saludant-nos i iniciant converses força engrescadores en els passos de vianants. No en sortiran amistats de per vida però un “bon dia” i alguna pregunta més personalit-
zada si que m’hi he trobat. I fa de bon sentir.Ara bé, hi ha persones de diferents edats, no només la gent jove, que ja en aquestes hores estan abstrets de l’estat present. No se n’adonen de qui hi ha al seu costat, ni de si avui és divendres o hi ha un forat
al terra, o està plovent. Ja el pots saludar o fer-li un gest per avisar-los que no se n’assabenten del que podria passar-los si aixequessin el cap o gaudissin de la brisa matinal. La seva vida no va més enllà del seu mòbil. Porten els auriculars posats amb música o un programa de ràdio, quan ets a prop pots sentir-ho, i alhora estan contestant missatges de WhatsApp. Amb la perti-nent perillositat que això comporta, doncs també són aquells que van caminant sense mirar endavant, per tant no saps que faran quan et vegin amb la bicicleta, i també són aquells qui és llancen als passos de vianants pensant que els cotxes ja pararan quan els vegin. Aiiiii! Quants ensurt he presenciat aquests dos mesos, i la veritat no veig millora sinó cada vegada més gent enganxada als dispositius. L’era amb més comunicació del món i la de més indi-vidualisme comunicatiu. Ja que en el moment present mantenen converses amb gent que no hi és, i ben segur que quan estiguin amb aquests tercers en persona, iniciaran diferents converses amb altres tercers, no presents també. Així ens anem explicant que fem els uns als altres, en aquell precís moment, sense gaudir de qui tenim al davant. Perdent la pràctica d’estar entre nosal-tres, doncs només ho sabem fer a través d’una pantalla.Amics meus, jo fins que els mòbils o dispositius de qualsevol tipus no transmetin emocions i estats d’ànim, alhora tacte i sensibilitat, no compteu amb mi. Jo d’aquesta vida tan mòbil, em baixo. I per cert, aquest article va destinat en aquells qui segura-ment no el llegiran, ja que mirant el seu mòbil no podran gaudir de l’Independent.
Em moc amb bicicleta
Passo pels carrers més còmodes, em trobo les mateixes persones i acabem salundant-nos
Clara Darderopinió Nucli local de la CUP Gràcia
Sobren terrasses, no nens que juguen a la pilota
L’Independent del 20 de setem-bre es fa ressò d’una campanya per prohibir als nens de jugar a la pilota a la Plaça de la Vila de Gràcia. Amb un llenguatge alar-mista s’hi explica el feriment fortuït d’un nen de 17 mesos per impacte de pilota de cuir. El desafortunat episodi, és im-portant subratllar-ho, hauria pogut passar en qualsevol altra circumstància o indret del barri o de la ciutat: a un parc, un jar-dí o a la platja. Però la cosa que més ens crida l’atenció, i ens ha da fer reflexionar, és el context en que els fets tenen lloc. És a dir, la paradigmàtica obsessió a la creació “exnovo” d’uns pe-rills sovint inexistents i amb tendència a crear veritables “folk-devils” que amenaçarien la convivència ciutadana. Ens preocupa que en un barri, sense jardins i espais verds, ni bressols ni escoles suficients, on un nen pot ser atropellat per una moto o qualsevol vehicle, es consideri un perill altres nens que juguen a la pilota. I això és més sorpre-nent si considerem que hi ha nens d’aquesta ciutat i d’aquest barri, que no tenen garantit els àpats diaris ni el dret efectiu a l’accés a unes escoles gratuïtes, començant per les bressols.Aleshores, una visió crítica de la realitat que ens envolta hauria de fer-nos plantejar, almenys, uns raonables dubtes sobre la veritable raó que hi ha al darrere d’aquesta campanya d’alarma social. Efectivament, a banda de la família del petit de 17 mesos, que té totes les raons del món per estar enfa-dada i preocupada, trobem els
Xavi Tedó
comerciants de la Plaça de la Vi-la, que ens declaren quines són les seves preocupacions. Els nens que juguen a pilota, molestarien els clients i el tranquil dia a dia de la mercificació i elitització dels es-pais del barri, milers de turistes in-conscients i autòctons bohemien que convergeixen a Gràcia com a barri de moda, alternatiu, cosmo-polita, o com li voleu dir. Hem arribat al absurd que, ara, són els nens que molesten, men-tre qui ocupa l’espai urbà, són pre-cisament les terrasses d’aquesta
com d’altres places. La mercifi-cació del barri està arribant al punt de que es negaria el dret a la infantesa dels nens per a permetre una més tranquil·la utilització dels espais per part dels comerciants. Ens pregun-tem, com serà un país on els nens no poden jugar a la pilota i, en definitiva, ser nens? Quin tipus d’adult serà un nen que no hagi pogut jugar a la pilota? I encara, què en farem dels nens? Els portarem a un pipi-can? Els abandonarem a una ludoteca privada o construirem residèn-cies per la infantesa? Com en-certadament suggereix la mare del petit ferit, cal condicionar espais pels nens al barri. Però potser caldria també repensar el model de barri que volem, en quin tipus de barri els veïns i veïnes volem viure i, si de cas, fer créixer de manera digna els nostres fills i les nostres filles. Sincerament, a la Plaça de la Vi-la potser el què sobra és aquest model comercial, no els nens que juguen a futbol.
Ens preocupa que en un barri sense espais verds es consideri un perill altres
nens que juguen a la pilota
Hem arribat a l’absurd que són els nens els qui molesten, mentre qui
ocupa l’espai són terrasses
L’lndependent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari
opinió
Dóna la cara per l’independentL’Independent publica cada setmana les fotografies de totes les persones que han recolzat econòmicament aquest setmanari en el marc de la campanya “Dóna la cara per l’Inde-
pendent” i que diumenge 5 d’octubre, durant el Dia del Comerç al Carrer, van passar per l’stand de la publicació a la plaça de la Vila. Moltes gràcies a totes!
Maria Teresa Ventura Salvador Barrau Membres d’algunes de les entitats històriques
25 d’octubre de 2013l’independent
5
políticaRibas proposarà als grups municipals posar l’audiència pública abans del pleFandos ja li ha comunicat que s’oposa, en tot cas, a dividir les dues sessions en dies diferents
Xavi Tedó
L’assemblea general de la terri-torial de l’ANC a Gràcia, que va aplegar al CAT 80 dels prop de 800 membres amb què compta l’entitat a nivell local (616 socis de ple dret, 166 simpatitzants i 55 col·laboradors), va debatre el pla d’actuació global en el qual, tal com apunta un dels vocals de co-municació, Joan Vila, “dependrà
Cedida
Agustí Segarri, coordinador de l’ANG de Gràcia
Esperant si es concreta la consultade la concreció o no de la consul-ta d’ara i fins a final d’any”. “Si la consulta es convoca”, segons Vi-la, “haurem d’engegar una forta campanya per atraure el màxim de gent al sí, i si no, potser hau-rem de dissenyar una estratègia de desobediència civil”. L’assem-blea de dilluns va ratificar Agustí Segarra com a coordinador.
L’ANC de Gràcia ratifica Agustí Segarra com a coordinador
L’Assemblea Nacional Catala-na a Gràcia ha celebrat aquest dilluns la convocatòria general per comprovar el pols de l’entitat i marcar noves línies no tant immediates, ja que fins ara l’agenda havia impedit fins i tot la ratificació de càrrecs.
reportatge per Albert Balanzà
Isabel Ribas al balcó del Districte fa només unes setmanes
La setmana de Tots Sants se-rà curta però intensa per als grups municipals al distric-te, ja que la dificultat d’apro-var els pressupostos per part de l’equip de govern de CiU a l’Ajuntament de Barcelona es vincularà a una moció de confiança a la qual se sotme-trà l’alcalde, Xavier Trias, i això obligarà a avançar el de-bat dels comptes als districtes. Així, aquest dilluns, els grups
municipals es reuniran en jun-ta de portaveus extraordinària perquè el ple extraordinari es convoqui el 5 de novembre. El mateix dia, tal com es precep-tiu en el debat d’aquesta matè-ria, s’haurà de convocar també el consell ciutadà del districte, que es farà el mateix dia 5. Els grups, en aquests dies, estan estudiant la documentació so-bre els pressupostos que els ha lliurat l’equip de govern.
Ple extraordinari el 5-N per l’aprovació del pressupost
breus
La CUP fa balanç d’un any al Parlament amb una assemblea obertaEl nucli local de la CUP, seguint amb el seu programa d’assemble-es obertes cada dos mesos a La Barraqueta, ha programat dimarts que ve una convocatòria oberta als veïns en què s’analitzarà la fei-na dels dotze primers mesos dels seus tres diputats al Parlament, dos dels quals, David Fernández i Isabel vallet, estan vinculats a la Vila. La reunió estarà moderada per la coordinadora tècnica del grup parlamentari, Anna Gabriel.
La plaça Uri Caballero s’estrena amb placa i un pacte amb els veïnsAmics i familiars d’Uri Caballe-ro, dirigent carismàtic dels movi-ments socials de Vallcarca que va morir el passat juliol, van home-natjar dissabte el també guitarrista dels Surfin Sirles amb la col·locació d’una placa a la placeta del costat de l’antic Ateneu Popular, al prin-cipi de l’avinguda de Vallcarca. La ubicació de la placa, com a acte simbòlic i fora del nomenclàtor oficial, havia suscitat un debat amb els veïns que a última hora es va pactar i respectar a l’espera de fu-turs contactes entre les dues parts.
La nova presidenta del distric-te, Isabel Ribas, que prometrà aquest divendres el càrrec “per imperatiu legal” en un acte de presa de possessió que tindrà lloc a l’edifici de plaça de la Vi-la, engegarà en els propers dies una ronda de converses amb els grups municipals per plantejar l’avançament de l’audiència pública, on prenen la paraula els veïns, just abans del ple. Aquesta mesura, que ja s’aplica en altres districtes, intenta atu-rar algunes queixes veïnals.
Albert Balanzà
Ribas, que es va estrenar en el càrrec de manera oficiosa fa tres setmanes advertint, en una en-trevista a l’Independent, que no es tallaria a l’hora de plantejar propostes i expressar diferències, començarà a governar de manera efectiva amb un primer contacte amb els grups municipals en el qual els plantejarà canviar l’ordre entre el consell plenari i l’audièn-cia pública. “Fer l’audiència pú-blica després de cinc hores de ple coharta la participació”, va apun-tar a l’entrevista.La presidenta, que ha assumit el càrrec després dels dos anys inici-als d’Elsa Blasco, en un reequilibri de forces internes a favor d’EUiA i en detriment d’ICV, ja s’ha reunit amb la regidora, Maite Fandos, i amb l’equip tècnic del districte, i
amb la regidora ja han posat so-bre la taula el debat de la reubi-cació de l’audiència pública. “No s’hi ha oposat”, ha apuntat. On no hi ha acord és en la possibilitat de fer les dues sessions en dies dife-rents, fet que complicaria encara més l’apretada agenda de la regi-dora i també tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona.La presidenta, que avançarà el seu debut, previst inicialment per al ple del desembre, s’estrenarà finalment el 5 de novembre en el ple extraordinari, però abans pro-metrà el càrrec aquest divendres a dos quarts de dotze al despatx de la regidoria.
ICV, amb Camats i Gomà, fan un acte a la biblioteca de PenitentsDos dels màxims dirigents d’ICV, Dolors Camats i Rivard Gomà, es reuniran dimecres amb els veïns de Penitents en un acte a la bibli-oteca que començarà a les 19.00h.
6
25 d’octubre de 2013l’independent
El personal contractat per regular l’accés al Park Güell donant indicacions a una turista a l’entrada del carrer Olot
societat
L’Ajuntament ha venut 1.900 entrades per al primer dia, aquest divendres, un 23% del total disponible
Aquest divendres 25 d’octubre el Park Güell estrena l’accés regulat a la zona monumental. La limita-ció màxima per hora en aquesta zona d’un dels espais més visitats de la ciutat serà de 800 tiquets de pagament per hora i de 100 en-trades gratuïtes per als acreditats amb la targeta Gaudir + BCN. Segons dades de l’Ajuntament fe-tes públiques aquest dimecres, el nou Park Güell ja té 25.000 veïns inscrits amb carnet amb dret de pas, s’han venut 1.900 entrades de pagament per al primer dia i la previsió de guanys s’eleva a 1 milió d’euros anuals. Totes les respostes, en 20 punts.
Xavi Tedó
El nou Park Güell ja té 25.000 veïns inscrits i preveu guanyar 1 milió d’euros
Silvia Manzanera
1 Limitació d’entradaLa limitació es posa en mar-
xa aquest 25 d’octubre i compor-tarà una limitació màxima de 800 visitants per hora a la zona monumental, i de 100 persones acreditades amb la targeta Gaudir + BCN, que no estarà a punt fins a la setmana que ve. Veïns i escoles queden fora d’aquest aforament.
2 Qui paga i qui noEl preu de les entrades per
als turistes és de 7 euros (antici-pada) i 8 euros (a les taquilles). Els veïns dels barris limítrofs no paguen: s’han acreditat 25.000 veïns dels 77.000 censats. La res-ta de potencials visitants (barce-lonins, catalans, espanyols, resta del món) que vulguin accedir-hi gratuïtament s’han de registrar a l’OAC de la plaça de Sant Miquel i passaran a formar part de la co-munitat Gaudir+BCN.
3 Les diferents modalitats d’accedir al Park
Hi ha tres tipus de modalitats: lliure accés a qualsevol hora del dia i per qualsevol punt del parc pels veïns del barris adjacents (El Coll, Vallcarca i Penitents, la Sa-lut, el Carmel i Can Baró) i per la comunitat educativa de les esco-les de l’entorn; entrada gratuïta per a qualsevol persona registra-da a Gaudir + BCN i la tarifa per als visitants.
4 La targeta Gaudir + BCNEl registre Gaudir+BCN
pren com a eix el Park Güell per acostar la cultura i la història de la ciutat als interessats. Els seus membres poden retirar un entra-da gratuïta diària per visitar la zo-na monumental i reservar-la amb antelació si ho desitgen. D’acord amb l’Ajuntament, hi ha 400 per-sones registrades, tot i que la tar-geta no es podrà activar fins al 28 o 29 d’octubre.
5 Punts de vendaLes entrades es poden ad-
quirir per Internet i pels caixers automàtics que s’han instal·lat a diversos punts del recinte: un a l’accés de Sant Josep de la Munta-nya, un altre al carrer Olot (però no a l’entrada principal), que en-cara està en obres -i que ha obli-gat a adequar un de provisional, i un altre a les oficines centrals a la carretera del Carmel.
6 Nombre d’accessosL’accés a la zona monumen-
tal es fa per cinc punts diferents: tres al sector sud ubicats al carrer d’Olot, per on es preveu que entri el públic general, i dos a la pla-ça de la Natura, per on entraran els grups de turoperadors que hi accedeixin des de l’aparcament d’autobusos de la carretera del Carmel. Tots els accessos, mar-cats amb cintes, tenen doble en-
trada: una per a veïns i l’altra, per a la resta de visitants.
7 Els horaris de la regulacióTemporada d’hivern (de
8.30 a 18 h) i temporada d’estiu (de 8 a 21.30h). La limitació no existeix fora d’aquestes franges.
8 Les obres que encara queden per enllestir
Els caixers automàtics de l’entra-da del carrer Olot encara no s’han acabat i divendres estarà en fun-cionament un de provisional. En un primer moment, l’Ajuntament l’havia planejat al carrer però l’oposició veïnal el va fer traslla-dar a l’interior del recinte. També falten per enllestir les obres de les oficines centrals, instal·lades a l’accés de la carretera del Carmel.
9 Bastides a la sala HipòstilaLa revisió dels tècnics d’Ha-
bitat Urbà realitzada a principis d’octubre va detectar “desadhe-rències” als quatre medallons del sostre de la sala Hipòstila, just a sota de la plaça de la Natura i dels bancs de trencadís que suposen perill de despreniment. Per això, els operaris treballen aquests dies per solucionar el problema.
10 Els canvis a OlotEl col·lapse del carrer
Olot ha estat un dels punts calents de la problemàtica veïnal entorn
al Güell des de fa anys. Al juny, es va executar la darrera reforma, que va traslladar la parada de ta-xis d’Olot al carrer Marianao i va ampliar les places de 3 fins a 15. També s’ha traslladat la parada del bus turístic de Larrard a Olot i s’ha alfatat aquesta setmana el carrer, que té més zona verda.
11 Venda d’entrades a les parades de metro
S’han habilitat caixers automàtics de venda d’entrades a les parades de metro de Lesseps i Vallcarca.
12 Els veïns contraris al tancament
Els veïns que s’oposen al tanca-ment han recollit 53.600 signatu-res i el suport de 57 entitats. Orga-nitzats en la plataforma Defensem el Park Güell, han convocat una concentració aquest dissabte a l’entrada d’Olot a les 11.30.
13 Les xifres de la inversióLes instal·lacions ne-
cessàries per a la regulació dels accessos a la zona monumental han costat 2,2 milions d’euros. El percentatge d’espai regulat repre-senta el 10% del parc.
14 Com gestionar les cues de turistes
Per gestionar les possibles cues els dies de més afluència, s’han habilitat dues entrades. El di-
rector general de B:SM, Ignasi Armengol explica que “amb la doble entrada el veí no haurà de fer la mateixa cua que el turista”. A més, els operadors turístics podran entrar-hi amb el val d’un grup de 50 persones sense neces-sitat de tenir totes les entrades.
15 60 persones treballen a la zona monumental
Seixanta persones treballaran en els punts de controls d’accès per verificar les entrades per mitjà d’un dispositiu PDA. Per això han hagut de cablejar tota aquesta zo-na per tal d’instal·lar el wi-fi.
16 Ampliació i regulació de l’aparcament d’au-
tocars a la carretera del CarmelEl 25% dels turistes venen en autocar. La zona d’aparcament d’autobusos ha ampliat fins a 25 el nombre de places d’aparca-ment i s’han habilitat cinc places més per encotxar i desencotxar dels vehicles, que després hauran d’esperar uns metres més enllà, a l’entorn de la plaça de Sanllehy en el cas que no tinguin reserva de plaça d’aparcament.
17 L’accés de pagament generarà un milió
d’euros de beneficiEls gestors del parc preveuen pa-gar les reformes amb els diners que ingressaran en el primer any de venda d’entrades. Es calcula que l’accés de pagament generarà un superàvit d’un milió d’euros a l’any, el 15% dels costos generals de la part regulada.
18 Aplicació per a mòbils i tauletes
El Park Güell estrena una aplica-ció mòbil que permet fer una vi-sita guiada de 35 minuts a través de nou panells informatius amb codis QR situats en els espais més emblemàtics del parc.
19 Què passa amb els músics i pintors
Els músics i pintors no podran instal·lar-se a la zona monumen-tal. S’està estudiant una possible regulació com a la Rambla.
20 El vigilant amateurJuli Bernat, el famós ju-
bilat que des de fa 22 anys vigila el recinte, seguirà treballant.
25 d’octubre de 2013l’independent
7
El nou arbrat creixerà sobre llambordins junts, sense gespa, i els jocs s’ampliaran sobre cautxú
A mitjan novembre arrencarà la reforma de la plaça de les Dones del 36, la més nova de Gràcia però també la que ha donat més problemes de manteniment al Districte, sobretot pel mal disseny del clavegueram i les filtracions al pàrquing subter-rani. La segona fase d’obres, ja al desembre, introduïrà canvis notables en la fesomia de l’espai, amb pèrdua de zona verda i nou paviment. A principi d’any, l’obra es rematarà amb pilones per impedir l’accés a vehicles de repartiment.
Albert Balanzà
“El sanejament respon a un pro-blema del projecte i no hem tingut cap mecanisme formal d’exigir una reparació a l’empresa adju-dicatària perquè el seu projecte es va aprovar així oficialment”. Amb aquestes paraules, el cap dels serveis tècnics del Districte, Oriol Bonet, va justificar dimarts al vespre davant dels veïns la nova reforma de Dones del 36, la polèmica plaça inaugurada el 2008 i famosa pel debat sobre les tanques que l’encerclen. Aquest
Xavi Tedó
Un grup de gent gran practicant ioga i dues dones passejant aquesta setmana per la plaça
debat, que va tornar a sortir en la reunió, no entra en els plans de reforma actuals, però no per això el canvi a l’espai deixa de ser menys important: el Districte admet el fracàs de la implantació de l’arbrat -ja canviat diverses ve-gades- i en plantarà de nou, però també substituirà la base de llam-bordins sobre gespa per una su-perfície compacta d’aquests ele-ments. L’ampliació de l’espai de jocs infantils també comportarà canvis en la base: un sorral tancat
Dones del 36 perdrà zona verda i posarà pilones per impedir l’accés als vehicles
de l’espai a partir de les 20 hores amb gossos sense lligar i l’última: furgonetes de repartiment que atravessen la plaça. El Districte s’ha compromès a instal·lar pilo-nes al final de la reforma.
A. B.
La finca del carrer Pare Alegre 23, on s’hi aixeca una casa inacabada d’alt stànding on fins fa quatre mesos hi havien viscut romanesos i també el popular sensesostre de Gràcia Antonio Carmona, mort el juliol de 2012 per apunyalament a la plaça de la Virreina, va ser ob-jecte dilluns a plena llum del dia un nou intent de reokupació per part d’un grup de persones.Els fets van succeir cap a les 12 quan els veïns van veure com aquest grup, amb un mall a les mans, picaven contra la tàpia que impedeix l’accés al solar contigu a la casa i van avisar la Guàrdia Urbana. Els nous okupes, entre l’avís dels veïns i el descobriment d’una reixa darrere del mur, van desistir de seguir amb l’operació,
però van deixar un forat d’un me-tre quadrat. La casa, a tocar de la Rambla Mercedes, encara està empantanegada i inacabada per la promotora immobiliària i l’en-
trada d’okupes, en un espai sense lavabos i amb les parets encara de totxo, ha fet presentar diverses denúncies als veïns per aboca-ment de residus a l’exterior.
Un grup de persones rebenten a cops de mall la tapia del número 23
Intent de reokupació a la finca de Pare Alegre on hi vivien romanesos
La finca del carrer Parera aquesta setmana
Xavi Tedó
a l’actual zona de jocs i un espai de cautxú amb activitats dibuixa-des a terra amb el gran banc de Santa & Cole canviat de lloc.Tots aquests canvis arribaran des-prés de l’aixecament gairebé total de la plaça i la impermeabilització de l’espai en relació al subsòl. Els veïns, en la reunió de dimarts, van advertir que han hagut de reparar fins a 15 baixants i controlar filtra-cions en aquests anys amb tubs i tota mena d’artilugis. A aquests maldecaps s’hi afegeix l’ocupació
societat
breus
El Correllengua elimina les activitats de tarda pel Barça-MadridLa disputa del gran clàssic del futbol estatal ha motivat que el Correllengua, que enguany ret tri-but a Miquel Martí Pol, s’acabi al migdia amb un dinar popular a la plaça de la Vila després del taller de diables, la mostra de danses, el concurs de jeroglífics, un vermut poètic amb Josep Pedrals i l’en-trada de la flama. El divendres se celebra la II edició del Concurs Intranacional de Glosa i Cant Im-provisat, a dos quarts de nou del vespre a La Violeta.
Es restaura la Font Rúbia del barri del Coll i s’arranja el solarLes obres d’urbanització del solar de La Font Rúbia, al carrer Tirso, 44, al barri del Coll, ja estan en marxa. Els treballs consisteixen en la recuperació i restauració de la font i l’arranjament general del solar, el qual s’adequarà amb nova instal·lació de clavegueram i enllumenat, la construcció d’es-cales i la col·locació de mobiliari urbà per millorar l’espai.
8
25 d’octubre de 2013l’independent
crònica blava
Els CVG no afluixen. En una diada molt llarga a causa de diversos intents de castells desmuntats per part de la colla local, els Castellers de la Sagrada Família, i dels Moixi-ganguers d’Igualada, els CVG van sortir de plaça amb una actuació de mèrit. Així doncs, com va sent habitual aquesta temporada, els graciencs van triar la torre de vuit amb folre per començar, que van descar-regar sense problemes, la van acompanyar del set de vuit a segona ronda, tot i que aquest cop els blaus van haver de suar per descarregar-lo, i van tancar l’actuació amb un tres de vuit molt lleuger al pis de quarts i quints, mostra evident de que possiblement el veurem amb un pis més abans d’acabar la temporada.
per Aleix Vila Fuerte
Montserrat Torres
La Violeta acull la presentació divendres
S.M.
El periodista Toni Soler, comis-sari dels actes del Tricentenari de l’Ajuntament de Barcelona, presentarà aquest divendres a la Violeta el programa conjunt d’ac-tivitats amb motiu de la celebra-ció dels fets del 1714 que han pre-parat els grups de recerca local de Barcelona, coordinats per l’Insti-tut Ramon Muntaner, i als quals pertany també el Taller d’Història de Gràcia. L’acte, programat a les vuit del vespre, comptarà també amb les intervencions d’Eloi Ba-biano, president del Taller d’His-tòria de Gràcia, i de Lluís Puig, di-rector general de Cultura Popular de la Generalitat. Els centres d’estudis de diferents districtes de la ciutat de Barcelona
han organitzat tota una sèrie d’ac-tivitats de manera coordinada amb motiu del Tricentenari dels fets de 1714. Els diferents actes s’organitzen al voltant de diverses activitats. Hi ha diferents itinera-ris, conferències i cicles de con-ferències, presentació de llibres, tertúlies literàries, una exposició itinerant i un curs. Per la seva part, el Taller d’His-tòria ja ha començat les confe-rències entorn els fets de 1714, i aquest mateix divendres després de l’acte de presentació tindrà lloc la xerrada L’exili de la Guer-ra de Successió, a càrrec d’Agustí Alcoberro. A més, al mes de maig, el Taller ha programat, dins de la primavera d’Història a la finca Sansalvador, el cicle 300 anys a l’ombra d’Espanya’.
El Tricentenari dels centres d’estudis arrenca a Gràcia
la realitat que ens ha arribat aquí està distorsionada. És com si a fora es veiés al 15-M com el moviment que ha vençut al capital perquè ara hi ha polítics a la presó. Després de cinc anys d’aquella revolta, no s’ha aconseguit el canvi per construir una democràcia real a Islàndia. El passat mes d’abril va tornar a gua-nyar la coalició de centre dreta que havia governat del 1995 al 2007.
Per què creus que pot inte-ressar el llibre aquí?Perquè és un exemple de revolta popular que demostra una cultura democràtica exemplar, com a ex-periència real i participativa. Però vinc a trencar el mite per ensenyar que no s’ha vençut al capital, que tot el procés revolucionari ha que-dat en un no res.
El llibre inclou la constitució escrita pel poble islandès tra-duïda al català. Aquesta cons-titució no es va aprovar mai.
“El periodista 2.0 ha de buscar fórmules per professionalitzar-se”
Èric Lluent fa un Verkami per ‘Islàndia 2013. Crònica d’una decepció’
A Gràcia no necessita presen-tació. L’última pensada del periodista Èric Lluent és el llibre ‘Islàndia 2013. Crònica d’una decepció’. El finança-ment es fa a través de Verkami, una fórmula per periodistes 2.0. com ell.
Després de vàries estades a Islàndia, escrius un lli-bre sobre el país nòrdic per trencar amb la visió dis-torsionada que tenim d’ell. Com sorgeix el projecte?La idea del llibre neix després de quatre visites a Islàndia, on me n’adono de la incoherència de la visió que aquí tenim del pa-ís. Aquest estiu, durant la meva cinquena estada, va sorgir l’in-terrogant de com una societat altament consumista va enfons-ar el sistema capitalista. Comen-ço a investigar i comprendre que
entrevista per Silvia Manzanera
És una constitució escrita per 25 ciutadans escollits per dur a terme la tasca amb l’ajuda de la resta d’islandesos que van poder participar del procés de redacció a través d’internet. No es va arri-bar a votar perquè la presidenta del parlament islandès va anun-ciar que no podia tirar endavant per un error de forma.
El micromecenatge és una nova sortida pels periodis-tes que volen treure a la llum les seves històries?Fins ara el periodista de nova generació ha trobat maneres d’arribar al seu públic amb blocs i xarxes socials... Però no està professionalitzat. El microme-cenatge permet que projectes periodístics independents i de qualitat vegin la llum. Ajuden a professionalitzar una professió amateuritzada, no pels contin-guts, sinó pel que fa a les condi-cions laborals dels periodistes.
Cedida
El periodista gracienc a la costa islandesa banyada per l’Oceà Àrtic, a Hraunhafnartangi
societat
25 d’octubre de 2013l’independent
9
10
25 d’octubre de 2013l’independent
documents
‘Amics de la Gent Gran: 25 anys d’abraçades i petons’
La sala d’art UntitledBcn, al carrer Topazi 14, acollirà fins el 30 d’octubre la mostra fotogràfica ‘Amics de la Gent Gran: 25 anys d’abraçades i petons’, una exposició que repassa la trajectòria d’aquesta ONG gracienca que lluita contra la soledat que pateixen les persones grans. Les càmeres dels fotògrafs col·laboradors o voluntaris de l’entitat han
aconseguit, durant aquests anys, captar moments molt emotius que han tingut lloc en actes com la celebració de la revetlla de Sant Joan o del dinar de Nadal, i programes d’acció social com les Vacances Amigues o l’Acompanyament
a domicili. Gestos que representen com la companyia, la comprensió i l’atenció permeten combatre aquest problema. Fotografies: Gerson Díaz, Paco Guirao i Amics de la Gent Gran.
25 d’octubre de 2013l’independent
11
agenda
EXPOSICIONS
Fins l 30 d’octubre Exposició fotogràfica Amics de la Gent Gran: 25 anys d’abraçades i petons. Mostra de fotos que repassa la trajectò-ria de l’ONG amb seu a Gràcia (al carrer Grassot), que lluita contra la soledat de les persones grans. Plasma com és l’ac-ció social que desenvolupa el voluntariat amb les persones grans. Galeria Untitled (Topazi,14)
Fins al 2 de novembre Exposició fotogràfica d’America Sán-chez. Composada per una gran varietat d’obres, intenta mostrar una visió restros-pectiva dels nombrosos treballs i assajos fotogràfics del reconegut autor. Galeria Tagomago (Santa Teresa, 6)
Exposició Fam i Guerra a Catalunya. Me-mòries i estratègies de supervivència 1936-1959. Exposició de textos i imatges cedida pel Museu Etnològic de Barcelona. Sobreviure entre el 1936 i el 1959. Bom-bardeigs de les poblacions, la recerca i ra-cionament d’aliments...Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)
Fins al 3 de novembreHomenatge a Escobar. Exposició per aprofundir en l’obra de l’artista Josep Es-cobar, dibuixant de còmics i autor de per-sonatges tan coneguts com Carpanta, els germans Zipi i Zape, Petra. Centre Cívic El Coll - La Bruguera (Aldea, 15)
Fins al 8 de novembre Exposició Calendari dels pagesos. 150 anys mesurant el temps. Aquesta mostra compta amb 11 panells en què s’explica la història i característiques del calenda-ri, la publicació més antiga en català que encara s’edita.Centre Artesà Tradicionàrius (Pl. Anna Frank, s/n)
Fins al 7 de generExposició 50 anys i tan joves. La Galera 1963-2013. Mostra que recorre la histò-ria de l’editorial fundada per Andreu Dò-ria (1920-1995) amb la voluntat de nor-malitzar l’aprenentatge del català i de formar el jove des de la qualitat literària.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22)
Si voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a [email protected] o bé un fax al 93 217 06 80
de Halloween: mercat d’intercanvi, venda d’articles relacionats, shows, projeccions de films, música... Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190), a par-tir de les 12 h
Concert: Quico Cadaval: Fantasmas y ga-llinas.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21.30 h
Concert: Sessió flamenca.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 22 h
Dimarts 29 d’octubreParlem amb... Ian McEwan. El novel·lista britànic conversa amb Antonio Lozano.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22), a les 19 h
Set visions del jazz. A càrrec de Miguel Martínez, periodista.Biblioteca M. Antonieta Cot (Pg. Vall d’Hebron, 67-69), a les 19 h
Double Swing Jam.Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 20 h
Dimecres 30 octubreTot un món. Diàlegs. Veus del català. Per què he après aquesta llengua? Aouatif Stitou (Marroc) i Víctor Corona (Mèxic).Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps), a les 19 h
Jam session de jazz, blues i soul.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h
Dijous 31 d’octubreCastanyada. Disfresses, taller de pana-llets, animació infantil, música...La Miranda (Av. Coll del Portell, 74), a partir de les 17.30 h
Set visions del jazz. A càrrec de Pep Sala-zar, programador cultural.Biblioteca M. Antonieta Cot i Miralpeix (Pg. Vall d’Hebron, 67-69), a les 19 h
Festival EH Sona: Izaki Gardenak.KGB (Alegre de Dalt, 55), a les 20 h
Concert dels bucs: The Rayberis + Psyco-crap + La Gran Bestia Pop.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), al es 21 h
Concert: Fredy Fresquet & Red Light.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h
Concert: La Niña Hilo + Mal.Alfa (Gran de Gràcia, 43), a les 21.30 h
Sessió flamenca.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 22 h
Concert: Vàlius + Lost Fills.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h
recomanem
‘Inspira’ al CAT. La banda que lidera Jordi Lanuza, ànima del gracienc bar Vinil, presenta a l’Artesà el seu darrer disc Amunt! (Amniòtic Records, 2013). Un concert amb banda al complet on el grup interpretarà els temes del seu tercer treball, un disc optimista i amb molta força.Dilluns 28 a les 21.30 h al CAT (Pl. Anna Frank, s/n)
INFANTILS
Diumenge 27 d’octubreTitelles: En Bernat el pescador. De la companyia Galiot Teatre.Lluïsos Teatre (Pl. Nord 7-10), a les 12 i a les 18 h
Espectacle familiar: El conte de la lletera, a càrrec de la cia Xip Xap.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 17.30 h
ACTES
Divendres 25 d’octubreFestival Munt de Mots. Conferència El nar-rador oral i l’imaginari. A càrrec de Pepito Mateo (França).Biblioteca Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104), a les 19.30 h
Contacontes: Claudio Karina Godoy. Un petit recorregut per la història de l’habi-tatge i la nostra necessitat d’aixopluc. Espai [b] (Torrent de l’Olla, 158), a les 19.30 h
Concert: Maine Coon.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h
Concert: Pájaro Sunrise.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h
Concert: & The Band.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h
Dissabte 26 d’octubreEH Sona: Gose + Anai arrebak. KGB (Alegre de Dalt, 55), a les 20 h
Concert: Jollyheads Circus + Sexy Bicycle.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h
Concert: Teoría del Taburete.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h
Concert: Rumbason.Gràcia Latina (De l’Or),a les 22.30 h
Cabaret: Prostíbulo poético.Teatreneu (Terol, 26), a les 23.30 h
Diumenge 27 d’octubreHorror Market IV. La gent de l’Associació Spooky Entertainment organitza una tar-da temàtica per a aquells que volen pre-parar-se i equipar-se per a la celebració
00.40.Laresta,16.00,19.00i22.00.• El mayordomo.Dv ids,16.00,19.00,22.00 i
00.40.Laresta,16.00,19.00i22.00.• La vida de Adèle. 17.00i21.00.• Turbo.Dsidg,16.05,18.10i20.15.• Una cuestión de tiempo. Dv, 16.05, 19.05,
22.05i00.40.Ds,22.20i00.40.Dg,22.20.Dmi
dc,16.05,19.05i22.05.• La mirada del amor. Dv i ds, 16.00, 18.00,
20.00, 22.00 i 00.20. Dg i dl, 16.00, 18.00,20.00i22.00.
• La mirada del amor (digital).Dc,16.00,18.00,20.00i22.00.
• Gravity (3D). Dv i ds, 16.00, 18.00, 20.00 i22.00.Laresta,16.00,18.00,20.00i22.00.3
CiNEMES GiRONA. Girona, 175• La mejor oferta.Ds,18.00.• Viaje a Surtsey. Dc,17.30.Dj,17.00.• Jacobo, llop.Dsidg,16.00.• Caçadors de dracs. Dsidg,16.00.• Con la muerte en los talones (1959). Dg,
18.00.• Kont-tiki.Dv,17.00.Dc,17.30.Dj,23.00.• The Northerners. Dv,21.00.• Little Tony.Dv,23.00.
• Grimm.Ds,20.30.• Waiter.Ds,22.30.• The Last Days Days of Emma Blank. Dg,
20.30.• Borgman. Dg,22.10.• Guerras sucias.Dv,19.15.• La cigüeña metálica. Dc,19.30.• Abandonado? Dc,21.30.• Tots volem el millor per a ella. Dv, 17.00,
Bling Ring. 18.10i22.30 Verdi Kids:Un peix fora del mar.16.00i18.00.Zarafa.11.30.Azur i Asmar.11.30.
TEATrES
TEATRENEU. Terol, 26Sala cafè teatre.
• Álvaro Carmona YoSoy. Dv i ds, 22.00, dg,18.30.
• Esperanto-te.Ds,20.30.• Magia S.A. junior.Dg,17.15.• Maleïts gossos. Dg,20.30.• Monólogos para el fin del mundo. Dc,20.30.• Noches de prostíbulo.Ds,23.30.• The cat, the rat and a motorcycle. Ds,17.00.• Todo sobre mi pene.Dv,ds,dc,22.00.• Todo es mentira... O no!Dj,22.00.Sala Xavier Fàbregas. • Impro Horror Show.Ds,23.30.• Impro-fighters Revolution.Dv,23.00.• Impro-show. Djidl,21.00,ds,21.30,dg,21.00.• Magia S.A. junior.Ds,18.30,dg,17.15
SALA PORTA 4. Església, 4-6• Falses aparences.Finsel25/10,23.00• Moon Motel. Finsel26/10,20.00
12
25 d’octubre de 2013l’independent
cultura
La cinquera edició inclou una exposició sobre els personatges claus de la música gitana
Aquest mes de novembre la rumba catalana es farà sen-tir a la Vila amb tot un seguit d’activitats per conmemorar una nova edició de la Diada de la Rumba. La cinquena edició d’aquest certamen que projecta la música més nostrada ofereix tallers i sessions formatives, activitats infantils, audicions comentades, presentacions, exposicions i, per descomptat, música en viu. La juerga rum-bera que se celebrarà el 5 de novembre a les deu de la nit al CAT serà un dels plats forts.
Xavi Tedó
Damunt de l’escenari integrants de diferents grups actuaran junts en un concert inèdit carregat d’improvisació. Membres de ban-des ja veteranes com Ai Ai, Ai, formada per Pep Lladó i Rafalito Salazar, exmúsics del Gato Pérez, es fusionaran amb representants de la nova fornada rumbera com els graciencs Ai Marai, que no tenen ni un any de vida però ja comencen a fer forat, 9 Son o La Màlaga per tocar grans clàssics de la rumba i temes més actuals. Txarly Brown, ànima de la Diada, remarca que será “una actuació oberta a tothom on hi predomi-narà la espontaneïtat”. El concert anirà precedit de la inaugura-ció també al CAT de l’exposició “Grans noms de la rumba catala-
Cedida
Membres d’Ai, Ai, Ai actuaran a la juerga rumbera del CAT
La Málaga, Ai, Ai, Ai i 9Son es fusionen en un concert únic a la Diada de la Rumba
Tot i que el CAT segueix sent l’epicentre de la Diada de la Rumba, la principal novetat de la cinquena edició és que la Diada se celebra arreu del país després de consolidar-se durant quatre anys a la capital catalana. Aquest nou format “tentacular” respon a la deman-da d’altres ciutats i a la voluntat de l’organització de projectar la
rumba. Si Girona ja va viure la Diada la primera setmana d’oc-tubre, ara serà el torn de Gra-nollers i Vic, que acolliran ta-llers i concerts durant aquesta tardor en diferents espais. Més enllà del Principat, la Diada ja va portar el so del ventilador a tres bars del barri de Lavapies de Madrid la setmana passada i al desembre visita Saragossa.
De la Travessia de Sant Antoni al barri de Lavapiés
“No entenc el concepte ‘em defen-so, ja no necessito estudiar més anglès’. Però què vol dir això?”. Massimo Paolini és el professor d’italià. Coneix molt bé Gràcia, hi viu des de fa anys, i domina quatre idiomes. Explica que es parlen moltes llengues diferents al Districte i a Barcelona però els autòctons som uns conformistes.
Cedida
L’equip de professors que han impulsat l’Aula d’idiomes a l’Ateneu Roig
“Are you talking to me?”“Tothom hauria de parlar més d’un idioma i a nivell avançat, i no tan sols els principals. I no només perquè pot obrir-te més portes en l’àmbit professional sinó també com a enriquiment personal”, afe-geix Paolini. El grup també té in-tenció d’impulsar l’intercanvi lin-güístic en un ambient distès, així que a més de les classes més ‘for-
Un grup de professors enceta un aula lingüística a l’Ateneu Roig
Es parlen pocs idiomes i malament. Per tal de difondre el plurilingüisme, un grup de professors han creat una aula d’idiomes a l’Ateneu Roig. A un preu raonable, la nova aula proposa fins a vuit llengues i diferents nivells.
reportatge per Silvia Manzanera
mals’, es farà servir el bar de l’Ate-neu com a punt de trobada més lliure. Es poden fer les proves de
breus
Ian McEwan conversa amb Antonio Lozano a la Jaume Fuster
Ian McEwan, un dels novel·listes britànics més importants de la seva generació, conversarà amb Antonio Lozano el proper dimarts 29 d’octubre, a les set de la tarda a la Biblioteca Jaume Fuster. L’any 1998 va guanyar el prestigiós Pre-mi Booker amb la novel·la Ams-terdam. És autor d’obres tan des-tacades com Los perros negros (1993), Expiació (2001) o Solar (2010). Les seves novel·les han estat adaptades al cinema per Joe Wright, John Schlesinger, Paul Schrader o Denis Lawson, entre altres directors. Operación Dulce és la seva nova novel·la.
Bankrobber estrena la seva seu central al carrer Banyoles Bankrobber estrena casa. Des d’aquesta tardor instal·la el quarter general al carrer Banyo-les. Aquest dimecres celebra una jornada de portes obertes per do-nar a conèixer la discogràfica en què s’obsequiarà els clients amb una oferta especial: tres discos al preu de dos. D’aquesta manera, els seus responsables oferiran el més nou del seu catàleg musical, així com altres treballs més an-tics dels músics que componen el segell.
Annalena McAfee
nivell al web que han creat i les inscripcions són obertes. [www.roigcultura.com/aula-idiomes]
na. Personatges clau de la nostra música gitana” i d’un sopar de germanor on cal inscriure’s prè-viament. La jornada central de la Diada de la Rumba tindrà lloc a Gràcia el diumenge 17 de novem-bre. L’Artesà acollirà tallers de guitarra, percussió, piano, palmes i de ball per garrotín, activitats in-fantils i familiars o la presentació del llibre “Achilibook” del mateix Brown amb un àudio-fòrum. Una sessió de rumba amenitzada per diferents dj’s amb una exposició de portades d’Oriol Maspons i un mercadillo rumbero serán les altres propostes de la jornada. A la nit, la Super Rumba Jam que se celebra a l’Apolo es reconver-
teix en una marató musical amb talents emergents, nova rumba consolidada i velles glòries de la
mà de nou de grups com La Màla-ga, Ai Ai Ai, però també dels Ma-nolos o Chipen.
25 d’octubre de 2013l’independent
13
Cedida
crítica de cine
El divendres 4 d’octubre s’estre-nava la nova pel·lícula del Verdi Kids“Un peix fora del mar” que ha dirigit AunHoeGou i que es tracta del primer llargmetrat-ge d’animació digital creat pel prestigiós estudi Silver Ant. Aquest al·legat contra la con-taminació i la sobreexplotació
marina narra les peripècies d’en Pup, un petit i valent tauró bam-bú, que vol recuperar els ous que uns caçadors furtiushan robat del seu escull. L’acompa-nyen en aquesta aventura fora del mar un tauró que no menja peixos per no quedar-se sense amics, un pop inventor i una tor-tuga que ja no està per masses festes. La combinació d’aquests
peculiars personatges que for-men part de l’imaginari marí dels nens desperta simpatia en un film que no està amarat d’acció. És impossible que no et vingui al cap “Buscant a Ne-mo” perquè els paral·lelismes són evidents, però el treball del director coreà dista molt de la cinta de Pixar. Tampoc era segu-rament la pretensió. El primer treball d’aquest estudi posa les bases del que seran en el futur les seves noves apostes i ho fa amb algunes virtuts que no es poden ometre. La primera és el brillant retrat que fa dels pai-satges paradisíacs del Carib i del fons submarí. Unes imatges que, sumades a les de l’aboca-ment incessant de residus , des-lliuren el film de les clàssiques proclames contra la destrucció del planeta. Lluny queda, però, d’altres pel·lícules projectades en el marc d’aquest cicle com l’enyorada “Amics per sempre” o la més recent “Zarafa”.
Un al·legat contra la contaminació marina sense proclames sobreres
La principal virtut és el brillant retrat que fa de les illes del Carib i del fons submarí
Assistència rècord al Festival Màgicus. Un total de 900 per-sones han gaudit d’algunes de les propostes de la quarta edició del Màgicus, organitzat el passat cap de setmana pels Lluïsos de Gràcia, com ara el concurs de màgia jove, la màgia als mercats, el taller de màgia i la gran gala. De fet, aquesta darrera activitat va exhaurir les entrades i va omplir el teatre de gom a gom.
per Xavi Tedó
cultura
tipus de format és una molt bona oportunitat pels comerciants per-què tenen molta difusió i impac-te”, explica l’autor del documental Pla i Dalí. Els fills de la Tramun-tana. El treball, doncs, mostra dos moments concrets: l’activitat de dissabte cinc d’octubre al car-rer i la d’un dijous al matí, on es
va gravar l’activitat de cada una de les botigues que forme part de l’associació. “Gràcia sempre és in-teressant. T’inspira”. Precisament, després d’aquest vídeo [www.youtube.com/watch?v=TJ76PkZ-Fnc], Terraza ja té una idea per fer un nou treball. “Crec que això és el primer pas per fer més coses. Les botigues històriques tenen un documental propi”, assegura
Les muses viuen a TravesseraUn vídeo del carrer inspira l’artista Medí Terraza per fer un ‘doc’
Un encàrrec comercial de la Unió de botiguers de Travesse-ra de Gràcia Casc Antic està a punt d’esdevenir un treball do-cumental sobre aquest tram de carrer. Les botigues més anti-gues tenen tots els números per protagonitzar un nou treball del realitzador Medí Terraza, autor del vídeo que l’associació va encarregar-li per tal de fer difusió. “Hi ha llocs que només entrar-hi i deixant la càmera, tens una història per un docu-mental”, assegura Terraza.
Des de fa uns dies corre per In-ternet un vídeo de Travessera de Gràcia. Els comerciants de l’As-sociació del tram comprès en-tre Gran de Gràcia i Torrent de l’Olla han optat pel llenguatge audiovisual per ensenyar al món qui són i què ofereixen. “Aquest
reportatge per Silvia Manzanera
el productor barceloní. Afegeix que aquesta és una nova via pels professionals del món au-diovisual, en un moment on els encàrrecs són escassos. Terraza prové de l’àmbit del disseny, la música i la fotografia. Després de treballar durant uns anys en agències i productes de publici-tat, va fer el salt a l’univers cine-matogràfic a finals dels anys 90, després d’estudiar direcció cine-matogràfica a Barcelona i Nova York. A més de documentals, ha signat diversos curtmetratges, com ara El enigma Zaratustra (2011). Assegura que està en-cantat d’haver treballat amb els comerciants graciencs. “M’han deixat molta llibertat i creativi-tat. L’única condició era que ha-via de gravar totes les botigues associades i incloure-les al film”. Tant ells com el director veuen que aquests treballs són una manera de mostrar -per sempre i de manera efectiva- com són. Queda dit. I gravat.
“Les botigues històriques de Gràcia tenen un
documental propi”, diu el director
Cedida: Medí Terraza
Imatge del vídeo promocional que el director barceloní Medí Terraza ha fet de la Travessera de Gràcia
14
25 d’octubre de 2013l’independent
esportsbreus
Els resultats de la jornada deixen l’Europa a tres punts del líder
Quarta derrota seguida d’uns Lluïsos que no aixequen cap
El mal temps torna a tombar l’ascensió d’Arias al Manaslu
L’Europa va aconseguir una im-portant victòria contra l’Ascó, ter-cer classificat, per 2 a 1. Un triomf que val més de tres punts perquè van perdre el Rubí i la Montañe-sa, els dos primers classificats, i el Cornellà, fins ara quart, va caure també per 1 a 3 amb la Gramenet, cuer. Aquests resultats fan que el conjunt gracienc se situï cinquè a tres punts del líder, el Rubí.
El primer equip dels Lluïsos va encadenar la seva quarta derro-ta consecutiva i es queda amb només dues victòries en sis par-tits. En el seu retorn a Copa Ca-talunya, els graciencs es troben en una llunyana dotzena posició després de perdre contra el Sant Pere-Solmania, que només havia guanyat un partit, per 68 a 66.
L’alpinista gracienc Xavi Arias no ha pogut coronar el Manas-lu, la vuitena muntanya més alta del mónamb 8160 metres. El mal temps, com al 2010, l’ha obligat a fer marxa enrera i tornar al camp base quan era a 7500 metres. Un canvi de temps sobtat amb una forta nevada ha truncat l’aventura d’Arias, que pujava sol, sense xer-pes ni oxigen, i que tenia planejat fer el cim d’una tirada.
Els primers equips del Club d’Escacs Tres Peons i de l’Europa, millors conjunt masculí i femení
El tennista del Club Tennis La Salut, Eduard Güell, ha estat premiat com a millor esportista de Gràcia per la seva meteòrica carrera que l’ha convertit amb només quinze anys en un dels noms que més sona per agafar el relleu dels Nadal, Djokovic i companyia. Un tennista cridat a omplir el buit de joves que hi ha perquè ara per ara entre els cent primers classificats de l’ATP no hi ha cap tennista que tingui menys de vint anys.
Xavi Tedó
La consecució del Campionat d’Espanya sub 13, sub 14 i sub 15, el Campionat d’Europa amb el combinat estatal o el Màster Europeu -on hi juguen els vuit millors de l’any- avalen la candi-datura del tennista de Roses a ser a la zona alta en els propers anys. El jurat de la setzena edició de la Nit de l’Esport, que es va cele-brar aquest dijous sota la batuta del periodista EduardBerraondo, ha escollit Andrea Matillas, del Club Esportiu La Salle, com la millor esportista femenina de la temporada després d’acumular diferents medalles en gimnàstica artística. El premi al millor equip masculí ha recaigut en el primer equip del Club d’escacs Tres Pe-ons per proclamar-se campió de Primera Divisió. El guardó al millor conjunt femení ha estat
Àngel Garreta
Eduard Güell i Andrea Matillas, en campio-
nats recents
pel primer equip A d l’Europa pel seu ascens a Segona Divisió, que deixa les gracienques de nou al segon esglaó del futbol estatal. L’entitat escapulada també s’ha endut el premi a la millor trajec-tòria com a club esportiu . El CN Catalunya s’endú el premi a la millor iniciativa pedagògica per l’Escola d’activitats aquàtiques i el nedador de l’entitat, Fran-cesc Granada, obté el guardó a la millor trajectòria esportiva in-dividual. Plinio Pardo, del Club d’Arquers de Catalunya, esdevé finalista. Els Lluïsos han rebut el premi a la millor iniciativa social lligada a l’esport per l’equip de bàsquet creat conjuntament amb l’ACIDH, que treballa amb perso-nes amb intel·ligència límit.
Les joves promeses Eduard Güell i Andrea Matillas, millors esportistes de l’any
L’Escapulat, guardonat com a millor mitjà de la VilaEl diari de l’Europa, que diri-geix el periodista Àngel Garre-ta, ha estat distingit com el mi-llor mitjà vinculat a l’esport de la Vila. L’Escapulat, que edita la cooperativa DeBarris (L’In-dependent), va néixer fa tres anys i és tot un referent del futbol català, com també ho és la seva página web. Amb una periodicitat mensual i havent assolit ja 42 números, el pe-riòdic informa de l’actualitat dels diferents equips del club posant especial èmfasi òbvia-ment en el primer equip.
25 d’octubre de 2013l’independent
15
activitat econòmica
menjava arròs”. Sort han tingut de la tieta de l’Eli, que els ha ofert esmorzar, dinar i sopar gairebé cada dia. També de Moritz, que els ha ajudat a finançar les obres, davant el silenci de les entitats bancàries. Els amics i els clients tampoc els han defraudat i els han ajudat econòmicament i emocio-nalment: “Semblava que tingues-sin més ganes ells que nosaltres que obríssim i això et fa sentir molt bé” assenyala en Roger. Els responsables d’aquest emblemà-tic bar ubicat al carrer de la Perla amb Torrijos han adequat el ter-ra, el sostre i totes les parets per evitar qualsevol mena de soroll: “L’hem insonoritzat com si fos una discoteca, hem fet més del
Xavi Tedó
En Jordi, l’Eli i en Roger celebrant la reobertura del Cafè del Teatre
“Hem insonoritzat el barcom si fos una discoteca”
que ens demanaven” explica l’Eli, que quantifica en més de trenta mil euros les despeses que han hagut d’assumir. I això que excep-tuant la insonorització, la resta
de les obres les han realitzat ells mateixos amb jornades que s’han allargat aquests darrers dies més de catorze hores. La millor notícia els hi va donar el tècnic municipal dijous a la tarda quan els va con-firmar que tot estava en regla. La
implicació de l’enginyer també ha estat clau a l’hora d’agilitzar els tràmits i evitar més demores. En Roger no amaga el seu malestar amb l’ajuntament: “Hauria de fer més de mediador que d’executor perquè nosaltres teníem la pre-disposició de fer les obres”. Tant l’Eli com en Jordi, l’altre empleat del cafè, han utilitzat els diners de l’atur per pagar gairebé de manera íntegra el lloguer del pis on viuen. Amb la satisfacció
El Cafè del Teatre reobre divendres mig any després de les obres al local
Després de mig any d’obres d’insonorització per les quei-xes dels veïns del costat, el Cafè del Teatre reobre aquest divendres amb la voluntat de girar full. No han estat uns mesos fàcils. “Encara estem esperant la resposta del banc al crèdit que vam demanar” remarca irònicament en Ro-ger, el seu propietari.
Mentre la resta d’empleats s’han agafat l’atur, ell s’ha pas-sat tot aquest temps sense co-brar perquè és autònom: “M’he aprimat molt perquè només
reportatge per Xavi Tedó
de veure llum al final del túnel, cap d’ells dubta que la clien-tela habitual torni al cafè: “No tenim cap por, sabem que els nostres clients tornaran perquè fins ara ens preguntaven quan obriríem” anota l’Eli, cansa-da com la resta, de l’esforç d’aquestes últimes jornades. Aquest divendres, però, rebran als clients amb un ample som-riure i una copa de vi i de cava per brindar pel futur.
Moritz, els amics i els clients els han ajudat
econòmicament a pagar els 30.000 euros d’obres
16
25 d’octubre de 2013l’independent
la torratxa
VíctorNubla
Espoli
les golfes del soterrani
Lo xicotet bandolerLa història oficial ens empeny, sovint sense que tinguem res a dir-hi, a participar d’una vene-ració col·lectiva respecte icones i personatges amb qui mai hem tingut res a veure-hi. De vegades fins i tot amb alguns amb qui, cas d’haver tingut l’opció, tam-poc ho haguéssim pas volgut. Vivim immersos en tendències hegemòniques que segresten els sentiments i la memòria mentre esperen pacientment a que la costum esborri les empremptes de les coses que han succeït, la veu i la presència d’ànim de qui realment ha viscut en la nos-tra mateixa freqüència d’ona. Aplaudir la bonhomia de per-fectes desconeguts que parado-xalment acaben entronitzats a les capes altes de l’atmosfera. De tants com n’hi arriba a haver hom comença a entendre per què de vegades l’aire sembla tan carregat i la pressió ens esclafa.Mentre, a ran de terra tenen lloc d’altres aventures. Hi conei-xem i gaudim d’altres tipus de personatges. Són germinacions d’una sentimentalitat col·lectiva
Xavi Tedó
que és la que d’alguna forma dóna sentit als gestos quotidians i la que també nodreix amb arguments al-gunes de les nostres tendències a desclovar el son. Fins i tot, com de-ia Ovidi, “el sosteniment de l’afany i la ràbia”. El millor d’aquests personatges és que operen en els modestos llogarrets del dia a dia. En els torrents que es filtren per les esquerdes d’un sòl cada vegada més eixut. I, quan la parca pretén retirar-los del camí, els duem amb nosaltres: no els carreguem com als ídols, sinó que senzillament els tenim aquí: a tocar. Dic tot ai-xò potser empès per una certa te-mença a no ser capaç de perfilar el record de l’Uri com es mereix. Te-nim la memòria tan entomida per l’efecte narcòtic de les mitologies envasades al buit i el seu espec-tacle de consum ràpid i digestió encara més ràpida que instintiva-ment el tracte amb els personatges que desborden la condició de per-sonatge per a esdevenir persones ens empeny a la prudència. Malva-ratem aquesta memòria tot imagi-nant que els seus protagonistes són fràgils, trencadissos, quan
tenen tota la força i la resistència de la vida nua, literal. Mal anirien les coses si el record de l’Uri hagu-és d’estar mediat per la contenció, per la por a esqueixar-lo amb mo-viments maldestres. A ell, a qui jo tantes vegades havia qualificat de personatge goyesc, de vividor ibè-ric perfilat amb tintures d’aigua-fort barrejat amb vi o, per què no, amb calimotxo. Que gaudia d’una forma tel·lúrica d’integrar-se en els llocs i en les persones. I que tenia les millors i més bandoleres patilles de Lesseps en amunt.Records com el de l’Uri són els que generen moviments de re-apropiació de l’espai vital, que demanden que la ciutat, el barri, mantigui una connexió perma-nent amb aquells que l’han viscut i que han contribuït a desmuntar històries oficials en favor de pe-tits carnavals en què tots plegats ens despreníem de les màscares amb l’excusa de vestir-nos amb els parracs de la subsistència, ballant-la o cantant-la a esgarips amb l’ajut de quatre acords i un humor de revolta. L’homenatge que recentment es va retre a l’Uri
a Vallcarca, allà on precisament el barri duu el nom secret de Revolta, és el millor exemple de supervivència: la d’una me-mòria singular, concreta i amb ella la de tot un present comú que es manté insadollable en la seva reivindicació de voler se-guir essent quelcom real, digne. L’Uri era una persona extrema-dament real i extremadament digna; segurament per això la seva pèrdua va resultar i conti-nua resultant tan dolorosa. Pe-rò precisament per ser tan real, al mateix temps, es resisteix a marxar. I molts contribuïm, secreta o públicament, a espe-ronar aquesta resistència. Tinc guardada al telèfon mòbil una llarga llista de jocs de paraules que compartíem, juntament amb d’altres representants de-sastrats de la intelligentsia gra-ciencia i també d’extramurs. Petites formes de malabarisme amb què implosionàvem la re-alitat constitucional des d’una artilleria en miniatura, impos-sible de capturar. No hi ha cap risc necròfil en tot plegat. Les coses són molt més simples, molt més fàcils d’articular unes amb les altres. Senzillament l’Uri segueix fent via per d’altres atalls. I, com a part dels llocs i de les persones amb qui va fer via, continua tenint plena cobertura. Fent-nos dignes de retre-li tots els homenatges que se’ns ocor-rin i d’interpel·lar-lo sempre que ho necessitem. N’estic segur; per això estan les persones. En tinc una altra, Uri, crec que t’agradarà: “Miedo y Eskerrik asko en Las Vegas”. Salut, mestre.
Quan la parca pretén retirar-los del camí, els
duem amb nosaltres; els tenim aquí: a tocar
Sebasità Jovani
Ara que ve l’hivern, cal parlar de com protegir-se del fred. Hi ha diverses ma-neres, però la més senzilla i econòmica és cobrir-se el cos amb objectes destinats a aquesta funció. D’entre aquests, destacarem l’edre-dó, que és una paraula provinent del nom d’un ànec de les fredes regions del nord d’Europa, l’eider d’Islàndia. Aquest animal, no exempt de bellesa, fa el seu niu als fiords d’aque-lla illa volcànica, i en el procés d’elaboració del niu, la femella s’arrenca del ventre un plumissol molt fi i confortable amb el qual l’entapissa abans de pon-dre els ous. Llavors entra en acció el recol·lector que s’acosta al niu i se l’enduu. La femella d’eider torna a fer el niu i a arrencar-se el plumissol i quan ja el té acabat, torna l’islandès de torn i se l’emporta nova-ment. Això passa una i altra vegada, i mentre els humans van omplint un sac amb aquest material tan suau i maternal, la famella es queda sense recanvi i lla-vors el mascle fa la mateixa operació d’autoplomar-se per tal de folrar el niu, i com la ploma del mascle no és tova ni suau, el recol-lector se’n va a espoliar un altre niu i l’eider fa la posta. El sac ple de plumissol és el que es diu edredó i amb ell ens protegim del fred els humans. Els edredons de plomes, que no són a l’abast de tothom, es fan així. És una cruel metàfora i he pensat d’oferir-vos-la tal qual.
