núm. 519 28 de febrer de 2014 La violència masclista torna a colpejar Gràcia amb un assassinat a trets L’Ajuntament confia en rampes menys agressives i rep crítiques pels bàculs de llum de la Casita Blanca La investigació apunta a la ludopatia de la víctima com a origen i excusa de l’agressió mortal Vallcarca descarta ara el vial i el tercer bloc d’habitatge social Joan Lou ISSN - 1695-4793 6 Adéu a Juli Bernat, el veterà vigilant del Park Güell 8 Sant Medir repartirà caramels ja gràcies a la publicitat 15 Quatre pàrquings públics canvien de mans a l’octubre Carla Sampere Cedida Xavi Tedó
Transcript
núm
. 519
28 de febrer de 2014
La violència masclista torna a colpejar Gràcia amb un assassinat a trets
L’Ajuntament confia en rampes menys agressives i rep crítiques pels bàculs de llum de la Casita Blanca
La investigació apunta a la ludopatia de la víctima com a origen i excusa de l’agressió mortal
Vallcarca descarta ara el vial i el tercer bloc d’habitatge social
Joan
Lou
ISSN - 1695-4793
6 Adéu a Juli Bernat, el veterà vigilant del Park Güell
8Sant Medir repartirà caramels ja gràcies a la publicitat
15Quatre pàrquings públics canvien de mans a l’octubre
Carla Sampere
Cedida
Xavi Tedó
2
28 de febrer de 2014l’independent
cartes al director
el dependent
Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i DNI a: l’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a [email protected].
També les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia
MÉS RETALLADES EN SANITATDes del nostre criteri de defensa de l’assistència sanitària pública interpretem l’actual proposta de reforma de la Llei de l’avortament com una nova retallada en el dret a l’atenció sanitària. Fins ara amb limitacions no menors com és l’ob-jecció de consciència d’alguns cen-tres públics (Sant Pau i San Joan de Déu) amb la conseqüent “externa-lització” de l’activitat a centres pri-vats s’ha pogut gestionar l’avorta-ment de forma segura per dones i professionals. Si s’arriba a aprovar aquesta llei, gran part de les dones que fins ara tenien dret a la inter-rupció voluntària de la gestació serien excloses del sistema sani-tari públic passant a haver de pa-gar aquí o a l’estranger. Gallardón considera virtuosa la Llei ignorant els riscos sanitaris que comporta per a les dones i les seves famílies empobrides per l’actual crisi so-cial. En 2012 es van atendre més de 112.000 avortaments en dones de 15 a 44 anys amb les garanti-es sanitàries públiques. La FADSP
opinió
ull de dona
Catherine Élise Blanchett (nascuda el 14 de maig de 1969), més coneguda com Cate Blanchett, és una actriu de cinema i teatre australiana guanyadora de tres premis d’interpretació als Globus d’Or, tres premis BAFTA i un Òscar d’un total de sis nomi-nacions. Enguany torna a estar nominada com a millor actriu. Vull destacar unes paraules se-ves en una recent entrevista. La pregunta era: “Què n’opina del debat que qüestiona si les mares treballadores poden tenir-ho tot?” Resposta: “Sap una cosa? Si fos un home, no tindríem aquesta conversa. I això contesta la seva pregun-ta. Les dones rebem molta pressió per tenir-ho tot, i la veritat és que ningú no ho pot aconseguir. El problema és que l’estructura laboral està organitzada al voltant dels homes i no al voltant de la maternitat. Fins que els horaris no es flexibilitzin perquè pu-guis anar a recollir els teus fills a l’escola, aquestes qüestions se seguiran plantejant”. Si no aconseguim que l’estructura de la societat tingui com a centre el fet de tenir cura de les persones, això no té solu-ció. Tan fàcil que és començar a fer camí tot canviant els horaris laborals com a d’altres països. Sort als Oscar, Cate!
Cate Blanchett
ConxaGarcia
calcula que el 97% quedarien fora de la cartera de serveis. La Refor-ma Sanitària d’ara fa 2 anys va ex-cloure moltes persones per raons econòmiques. Ara, la nova Refor-ma que sembla justificar-se en la religió, posa a moltes dones en un risc innecessari i aprofundeix en el debilitament del sistema sanitari públic en benefici de l’especulació privada a Espanya i afora.
Associació Catalana Per a la De-fensa de la Sanitat Pública
El Consell Ciutadà ha tornat a caminar pel pedre-gar després de la desèrtica sessió de dimecres, amb quatre únics assistents veïnals. No està mal: fa uns anys hi va haver sessions d’un sol veí. Molt de nivell. Res augurava que aquesta seria una sessió multitudinària, perquè era una repeti-ció d’una reunió prèvia de fa quinze dies. CiU va proposar fer el Consell abans del ple del dia 4, però ICV-EUiA va voler donar rang propi amb la convocatòria aïllada. I no hi va anar ni Déu.
editorial
Ja feia tres anys que no passava, a Gràcia, però dimecres va tornar a passar. Un altre crim. Més violència masclista. Un cas de manual i ben fàcil: l’home que mata, l’home que truca a la policia, l’home que s’inculpa, l’home que s’entrega; el barri commocionat, però també el barri que mira cap a una altra banda, i també el barri que pensa que a mi això no em passarà; els periodistes que busquem una història original i no la trobem, els periodistes que intentem argumentar un determinat perfil d’assassins masclistes i no els trobem, els periodistes que intentem escriure un relat que algú es llegeixi amb algun detall exclusiu i tampoc aconseguim res d’excep-cional; una manifestació de rebuig, amb els comunicats de sempre,
amb les reaccions de sempre, amb les enèrgiques condemnes de sempre. I cap a casa.No avancem. Pensem que la violència masclista pertany a altres latituds i que mai tornarà a passar una cosa així a Gràcia; pensem que matar una dona pertany a altres condicions humanes i que els nostres veïns ben nodrits d’estudis superiors no seran mai protagonistes de fets d’aquesta mena; pensem que arribar a casa i cosir a trets la persona amb qui havies decidit passar la vida pertany a societats
endarrerides i que som una societat moderna i plena de valors solidaris i igualitaris. I que algun dia volem que les dones cobrin el mateix sou que els homes. I que ens sentirem orgullosos i su-periors a aquests assassins per utilitzar un llenguatge no sexista, per fer la junta d’una entitat o unes llistes electorals amb paritat perquè no fem comentaris grollers ni mirem les dones amb aque-lla cara de babós... No, nosaltres no som així, esclar.I un dia s’escapa una patada, un crit, una empenta. I no, nosaltres no som com l’assassí del carrer Mossèn Batlle, ni com el fill de puta que va intentar violar i va matar la María de los Ángeles Chiván al carrer Robí en una nit de fa quinze anys, ni com el mascle ibèric que va llançar la seva companya pel balcó al carrer Legalitat, ni com el mascle llatinoamericà que va apunyalar la jove de 27 anys amb qui vivia a Pare Claret... No, nosaltres no som així, i estem orgullosos que l’estadística de cada any digui que baixen els casos. I mirem cap a l’altra banda. I cap a casa. I no, no s’acaba mai aquesta merda.
No avancem
Pensem que la violència masclista pertany a
altres latituds, a altres condicions humanes
No som com l’assassí d’Ache, ni com el mascle de Pare Claret, ni com el
de Mossèn Batlle, oi?
TENNIS TAULA LLUÏSOSEn relació a l’article publicat el 7 de febrer “El Sénior masculí lluita per pujar a categoria nacional” , hi ha un paràgraf que diu que l’equip de Preferent podria pujar a Tercera Nacional i que aquest ascens seria històric perquè mai ha jugat com-peticions estatals. Això no és ve-ritat ja que Lluïsos ha jugat molts anys a Tercera i també quatre anys a Segona. Òscar Casabona, president de la secció de Tennis Taula de Lluïsos
28 de febrer de 2014l’independent
3
el bloc
És la directora d’una escola de música pública d’un muni-cipi d’extraradi i també fa de professora de llenguatge musical de nens de vuit i nou anys, infants que han arribat al seu quart curs en un centre que per les famílies és un tresor. I els tresors es cuiden entre tots. Perquè ella no els ensenya notes, pentagrames i composicions diverses, sinó que els mostra un camí per desenvolupar eines i recursos que serviran a aquestes per-sonetes a moure’s pel món i a entendre’l una mica més. És la que sap donar a cada un el que necessita perquè aporti la seva millor resposta. Motiva i inspira. Sí, sí, això va en el sou, que diuen molts. En un sou cada vegada més minvat i amb un desgast social públic en augment. Que no es quei-xin, que almenys tenen feina, i viuen molt bé, sentim sovint. I així anem perdent els tresors i enterrant les joies que abans teníem a mà. I tancant insti-tuts públics i deixant edificis buits, cessant l’activitat d’una escola perquè, diuen, les famílies així ho han volgut. Dispersant alumnes i mestres en una notícia dramàtica que només ha deixat un titular en un diari local i molts interro-gants que haurem d’exigir que s’aclareixin. No volem perdre més tresors.
SilviaManzanera
Tresors
què en penseu...
Tancar el centre potser serà el més rentable econòmicament, però cal donar resposta als alumnes i les famílies afectades, crec que això és primordial.
Si realment té tant poca demanda podria entendre que es tanqués, però prefereixo que s’estudiïn opcions menys dràstiques abans de tancar centres.
Jo hi vaig estudiar molts anys i em sap molt greu. Tots aquests nens hauran d’anar a altres centres. Deixar aquest brri sense escola és una llàstima.
Estic en contra del tancament de l’IES Bosch Gimbernat, i de fet de qualsevol escola pública. Crec que hi ha solucions alternatives abans de tancar-la. ara.
equip
MARTA FONTANALSinfermera
JAvI NEIRAexalumne de l’IES
BRUNO OLIvÉrealitzador de TV
MARTí GASULLenginyer
La Perla, 31, 08012 - Barcelona - Tel. 93 217 44 10
Edita: DeBarris, sccl. Director: Albert Balanzà. És una iniciativa de: Associació Veïnal Vila de Grà cia, DeBarris i GràciaWeb. Consell di rectiu: Albert Balanzà, Joan Lou. Directora adjunta: Sílvia Man-zanera. Redactor en cap: Xavi Tedó. Redacció: Anaïs Barnoles, Carina Bellver, Anna Buj, Clara Darder, Meritxell Díaz, Núria Falcó,
Èric Lluent, Patricia Monge, Marta Narberhaus, Paula Solanas, Gi-nebra Vall, Gerard Vilà. Col·la boracions: Àlex Bosch, Pep Boatella, Lluís Bou, Miquel Cabal Guarro, Ramón Casalé, Guillem Cifré, Artur Estrada, Àngel Garreta, Manolo González ‘Patata’, Pep Gorgori, Se-bastià Jovani, Pere Martí, Víctor Nubla, Roger Rofín, Tristram, Rafael
Vallbona. Fotografia: Laia Coll, Jasna Hodzik i David Zorraquino. Maquetació: Sergi L. Bofill. Disseny web: Maria Vilarnau. Publi-citat: Carlota Freixenet (692 601 263). Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. Dipòsit legal: B-32.478-00 Distribució controlada per PGD
...del tan-cament de l’IES Bosch i Gimpera?
Gerard Vilà
opinió
opinió Núria Castells, sòcia de ShareisFashion
Un petit gra de sorra al Mobile
Dilluns 24 de febrer a les 9 ho-res del matí s’obren les portes de l’edició 2014 del Mobile World Congress a les instal-lacions de Fira de Barcelona a l’Hospitalet i jo encara sóc dins d’un taxi atrapada a la Gran Via, vaig mudada i estic neguitosa perquè la meva empresa, Sha-reisfashion, té un estand al Pa-velló Catalunya.Arribo a l’entrada principal i m’acredito mitjançant tecnolo-gia NFC, que fa modern i entès en el tema. Sense deixar de mi-rar a banda i banda necessito ubicar-me. Això és enorme! Si et pares un moment, desenes d’homes i dones d’arreu del món t’empenyen a caminar en-tre grans empreses de tecnolo-gia internacionals i pavellons de països convidats. Per fortuna meva el personal d’atenció del Mobile World Congress és professional, atent i parla català, i en poc més de 15 minuts sóc al meu estand i tot comença i s’esdevé ràpida-ment. Gent que passa, que et saluda, que et pregunta, i el meu equip i jo rebem, saludem i expliquem i passen les hores i no hem pogut ni sortir a tafa-nejar els estands del costat.A l’hora de dinar penso que m’hagués anat millor no cal-çar-me les sabates amb taló. “Demà vindré amb bambes!”, penso cap endins. Dinar és una aventura, els horaris europeus s’han cruspit quasi totes les
MWC Premsa
existències i una servidora acaba dinant un tros de pollastre a l’ast a preu de caviar iraní.Torno a l’estand i quedo positi-vament parada de la quantitat i qualitat dels projectes catalans que es presenten al Mobile World Congress, intercanviem targetes i quedem que ens trucarem, i se-gur que ho farem perquè hi ha interès i perquè, com s’acostuma a dir en aquestes circumstàncies, “entre nosaltres ens hem d’aju-dar”. I és veritat.Em sento cansada, però això és increïble i ho hem d’aprofitar.
Quan escric aquestes ratlles per a l’Independent -des del meu mòbil, esclar-, penso que encara tinc tres dies per enda-vant i que seran tres dies en els qual acabaré fent contac-tes nacionals i internacionals, en els quals el meu anglès ja no semblarà tan macarrònic com ho era fa uns dies, en els quals hauré consolidat el meu equip de treball i en els quals hauré presentat al món el meu projecte, un petit gra de sorra al sector tecnològic, però tota una fita personal.
Gent que passa, gent que saluda, que pregunta, i
el meu equip i jo rebem, saludem i expliquem
Una servidora acaba dinant un tros
de pollastre a l’ast a preu de caviar iraní
4
28 de febrer de 2014l’independent opinió
opinió Grup d’Habitatge de l’Assemblea de la Vila de Gràcia
Montse i famíliaSobre la Montse. La Montse va ser la primera persona que es va apropar al Grup d’Habitatge de l’Assemblea de la Vila de Gràcia i la Xarxa de Suport Mutu que s’estava començant a crear. Era novembre de 2011. La Mont-se, dona, treballadora, d’una família arrelada a la Vila des de fa més de 150 anys, vivia en un pis de lloguer feia 15 anys amb la seva família: el tiet, jubilat i amb problemes de salut, un fill de disset anys que estava estu-diant i un altre de vint-i-ú que estudiava i cercava una feina que no trobava. I un altre fill, ja independitzat.Sobre la seva problemàtica amb l’habitatge quan arriba al grup. Els problemes de salut a la família feien que la Mont-se hagués de dedicar molt de temps a estar a casa; associat a una llarga temporada enca-denant contractes temporals, després de 10 anys seguits tre-ballant a l’empresa, feu que els ingressos es reduïssin molt. L’ordre de desallotjament per impagament de lloguer arribà el gener de 2012. En aquell primer moment la negociació amb l’ad-ministrador de finques va per-metre que la Montse i família es poguessin quedar un any més amb el compromís de pagar el 75% del deute al final de l’any, tal com era el seu desig. Un any sense l’angoixa de no saber on anar a viure i veure com evoluci-onava la situació. Març de 2012.Sobre l’evolució de la seva situ-ació fins ara. Passat l’any, la si-tuació econòmica no millora. A vegades la Montse troba feines eventuals, a vegades li paguen i altres no... Sí, sovint, no. La crisi té aquestes coses... En lloc de reduir-se, el deute creix. Arribat
en aquest punt es torna a negoci-ar amb l’administrador de finques i se li explica la situació. Al domicili entren uns mil euros de mitjana al mes entre la pensió, un petit ajut de les administracions i el que Montse aconsegueix treballant; es paguen 650 euros de lloguer. Després de negociar un lloguer a la baixa, queda en 500 euros al mes, més el pagament del deute; amb un condicionant: el primer mes que no es pugui pagar s’inicia el procés de desallotjament. Amb els 500 euros que queden, la fa-mília va tirant, però comença a no haver-hi diners per a pagar les fac-tures de serveis bàsics amb l’ame-naça de tall del subministrament d’aigua. Si cal punxar l’aigua, es punxa. I per rematar la situació, el germà també queda a l’atur, amb un lloguer de 650 euros al mes.Sobre com està la Montse ara. No està trista. Sap que ha fet tot
el que ha pogut i el que pot. No se sent culpable de la seva situ-ació. Intenta somriure, viure la seva vida i la de la seva família, i el que hagi de venir ja vindrà. Som a novembre de 2013.I unes paraules de la Montse en primera persona. “El que no puc suportar és que persones que vivien al barri de tota la vida, generació rere generació, hagin d’anar-se’n per no poder pagar un lloguer, perquè s’es-tà especulant amb el barri i els preus dels lloguers estan molt cars. Gràcia ha sigut sempre un barri obrer de petit comerç i petits tallers que ara estan de-sapareixent. I a sobre el turisme que ha arribat que el fa encarir més. Aquests especuladors i el mateix districte no entenen que és ser un gracienc, quin és l’esperit d’aquest barri. És un sentiment molt fort i les graci-enques de tota la vida estem molt orgulloses de ser d’aquest barri. Sincerament, jo i els meus fills no hi anirem a cap altre, volem viure aquí i tenim tot el dret i lluitarem per tenir el barri de sempre.”
No està trista. Sap que ha fet tot el que ha pogut i el
que pot. No se sent culpable de la seva situació
la setmana
Alfredo Pérez Rubalcaba lamenta en privat que el procés sobira-nista català disposa de tres E, mentre que el projecte espanyol s’ha de conformar amb només una. Ho explicava aquesta setmana la periodista Pilar Rahola en una entrevista al Singular. Les tres E de l’independentisme, que segons Rubalcaba el fan brillar, són l’Ètica de defensar justament poder votar; l’Estètica de ser un moviment transversal i amable, que uneix avis i néts, persones de les proce-dències més diverses en un objectiu il·lusionant, i finalment l’Èpica d’estar fent història.Rubalcaba es queixa que el projecte espanyol no té hores d’ara cap d’aquestes E i només li resta la d’Espanya, una marca que no passa precisament pel seu millor moment. Ni el PP ni el PSOE no troben la manera de desactivar el procés català, precisament perquè no es tracta de cap suflé. El govern espanyol simplement es tanca en rodó i simula que va a la confrontació, seguint l’estil del president Mariano Rajoy de qui dia passa any empeny. Però no sembla una
aposta guanyadora, tenint en compte que qualsevol intent d’aturar el moviment català hauria de passar per mesures que serien molt mal conside-rades per la comunitat inter-nacional i amb un més que previsible efecte ‘búmerang’ en la societat catalana.Rubalcaba sap perfectament l’abast que té el procés sobi-ranista català però es troba en un total desconcert a l’hora de trobar alguna resposta que sigui creïble. Va des de fer seguidisme de la UPyD
i Rosa Díez fins a reunir-se amb empresaris catalana a la recerca d’una inexistent tercera via. L’únic consol per al PSOE serà que el PP previsiblement haurà d’entomar en primer terme els errors que ha comès Espanya al fer cas omís a les peticions catalanes.Espanya té una societat molt més jerarquitzada que la catalana, i això ha fet que el moviment sobiranista català sigui de difícil com-prensió per a ells. A Espanya no hi ha hagut mai des de la Guerra Civil un moviment social fort que condicionés la política des de baix cap a dalt. Sempre ha estat controlada, en més o menys grau, pel que alguns en diuen la tribuna del Bernabeu. A Catalunya la reivindicació neix de la base i condiciona fortament la política, fins al punt que ja veuen els nervis que regnen en la gran patronal. Aquesta diferent arquitectura de la societat catalana i espanyola ha provocat aquestes imatges naïf tan esteses en l’opinió publicada madrilenya en el sentit que tot plegat és un moviment teledirigit per Artur Mas i Oriol Junqueras, amb la ciutadania manipulada. Per això han errat tant les anàlisis, com quan pronosticaven que tot plegat seria una febrada de setembre. Res d’això s’ha complert, han persistit en la pífia, i ara el procés ja és irreversible.
El sobiranisme de les tres E
Lluís Bou
L’Ètica, l’Estètica i l’Èpica posen per davant l’independentisme, segons el mateix Rubalcaba
El govern espanyol es tanca en rodó i simula que va a la confrontació, seguint l’estil de Rajoy
L’lndependent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari
Dóna la cara per l’independentDesitjo rebre L’Independent setmanalment a casa (44 números l’any)
per 50 o 100 euros en concepte de tramesa i suport a la publicació
Dades PersonalsNom i cognoms .............................................................................................................Adreça .................................................................................................. C.P. ..................Localitat ................................................................. Telèfon .........................................Dades bancàries (per a la domiciliació)Titular del compte ......................................................................................................... IBAN Entitat Oficina Dígit control Núm. compte
Trameteu aquesta butlleta per correu, personalment, per telèfon o per correu electrònic a:c/ La Perla, 31. baixos. 08012 BCN. Tel.: 93 217 44 10. Correu e.: [email protected]
Subscriu-te! tuits
Jordi Collell Codina @joordiEl #MWC15 serà del 2 al 5 de març. Botafumeiro i Casa Fuster tremolen: Sant Medir impedirà que les limusines hi arribin #muaha #viladegracia
PP Gracia @PopularsGracia Nos sumamos a las 18h en plaza #viladegracia al acto de conde-na del homicidio de una mujer presuntamente por su pareja en nuestro distrito
FeministesdeGràcia @feministes_vdg@PopularsGracia També anireu a les concentracions de les dones mortes per avortaments clandestins? #ElPatriarcatMata #ViladeGràcia
Selecció quinzenal de l’independent [@indepe_gracia] dels millors tuitsdels tuitaires locals o de tuitaires que parlen de Gràcia
[el tuit de la setmana]
28 de febrer de 2014l’independent
5
políticaCiU, ERC i ICV s’apunten al front del G-6 pel dret a decidir i el PSC ho fa en privat“Passi el que passi l’adhesió es produïrà”, apunta el portaveu socialista, Carles Maggi
L’abertzale Floren Aoiz presenta el seu darrer llibre a la Barraqueta
L’Ateneu Independentista La Bar-raqueta acollirà aquest divendres a les vuit del vespre la presentació del llibre “Más allá de 1512, me-mòria, política y hegemonía” de Floren Aoiz. El polític navarrès de l’esquerra abertzale parlarà de la territorialitat d’Euskal Herria en un debat que servirà per com-parar els reptes en clau de Països Catalans. Els promotors del col-loqui consideren que la batalla de símbols, relats i identitats que es dona a Navarra arran de les cele-bracions del cinquè centenari de la conquesta per les tropes castella-nes, representa un cas compara-tivament interessant respecte les celebracions del Tricentenari.
Bus solidari el 27-M a l’Audiència per recolzar els bastoners graciencsLa plataforma de suport als dos bastoners acusats d’enaltiment del terrorisme per exhibir a la Di-ada del 2012 pancartes de preses acusades de col·laborar amb ETA ha organitzat un bus solidari per acompanyar-los en el judici que se celebrarà el 27 de març a l’Audièn-cia Nacional amb preus que van dels cinc als deu euros en funció de la situació econòmica.
Onze mesos després que subs-crivíssin la declaració sobira-nista del Parlament en el ple del Districte, CiU, ERC i ICV-EUiA refermaran aquest dimarts la seva estratègia unitària a Gràcia en temes de país i votaran a favor del Pacte Nacional pel Dret a De-cidir i de la seva versió gracienca, impulsada la setmana passada pel G-6, el grup d’entitats histò-riques. El PSC, aquesta vegada, no es podrà abstenir, com ho va fer l’última vegada, perquè la de-claració institucional no permet el vot com la proposició del març passat, però ja ha fet arribar l’adhesió en privat al G-6.
Albert Balanzà
La majoria sobiranista del Parla-ment, que a Gràcia representa les tres primeres forces del districte, tornarà a votar de forma conjun-ta en el ple de dimarts que ve a favor d’una proposta menys incli-nada cap al sí i subscriptora, sim-plement, del dret a decidir. Tot i el plantejament més suau, basat en la idea de “facilitar el debat de-mocràtic” que va expressar la set-mana passada el grup d’entitats que formen la Fundació Festa Major, la Federació de Colles de Sant Medir, els Lluïsos de Grà-
breus
Xavi Tedó
La seu dels Lluïsos amb la pancarta on es reclama el dret a votar en una consulta
cia, l’Orfeò Gracienc, el Cercle i el Centre, CiU, ERC i ICV-EUiA no han aconseguit sumar direc-tament el PSC de la mateixa ma-nera que en altres municipis com Badalona, Terrassa o Girona s’ha aconseguit. El portaveu del PSC, Carles Maggi, ha matisat, en tot
cas, aquesta oposició a l’adhesió directa i pública en el ple perquè “en aquest format de declaració institucional no podem expres-sar la posició del grup socialista de Gràcia”. Maggi, que ha admès que no s’ha produït una negocia-ció entre els partits com la de fa
11 mesos amb la proposició més sobiranista, ha assegurat que l’adhesió sí que s’ha parlat en privat i es durà a terme almenys fora del ple. “Passi el que passi l’adhesió es produïrà, i respectem la feina del G-6”, ha aclarit el di-rigent socialista.
La baixa participació, de quatre persones, si es descompten els consellers i tècnics del districte, es pot atribuir al fet que fa només quinze dies es va fer una comissió de participació més reduïda per explicar els principals canvis (ve-geu L’Independent núm. 517). Pe-rò és que de les quatre persones només en van aguantar dues fins al final, en una sessió de menys d’una hora, i tampoc hi van assis-tir la meitat dels consellers (nou
A.B.
Dues de les quatre assistents al Consell Ciutadà, dimecres a la sala d’actes
El consell ciutadà i el desert absolutde 17). De fet, sense comptar la regidora, Maite Fandos, i la pre-sidenta, Isabel Ribas, CiU acumu-lava cinc dels vuit consellers i la resta eren del PSC, del PP i dos d’ICV-EUiA. Entre les entitats representades pels quatre veïns assistents hi ha-via l’ACIDH, l’associació gastro-nòmica El Cargol Graciós i la Fe-deració de Colles de Sant Medir, i una dirigent del consell escolar. Únic profit informatiu de la tro-
Quatre veïns, només dos fins al final, participen a la reunió
El Consell Ciutadà, un dels òrgans de participació que semblava que havia reviscolat en els últims anys -després d’assistències d’una sola persona en l’època del regidor Mascarell-, va tornar al desert més absolut dimecres, just el dia que s’abordava la reforma dels òrgans de participació.
reportatge Albert Balanzà
Declaració pel Bosch i GimperaEl tancament de l’IES Bosch i Gimpera, anunciat la setmana passada pel Consorci d’Educa-ció a través d’un informe que es va presentar a la comissió de Cultura de l’Ajuntament, ha caigut com una bomba al Districte. Fins al punt que, a l’hora de tancar aquesta edició, els grups municipals estaven negociant una decla-ració institucional d’oposició al tancament del centre, im-pulsada per ICV-EUiA, tenint en compte que encara no està construït l’IES Vallcarca i de-manant una convocatòria im-mediata del Consell Escolar per analitzar el cas. “La clau està en CiU”, ha admès la con-sellera Àngels Tomàs, que im-pulsa la iniciativa.
bada: que al març es farà a Tor-re Jussana una sessió per posar en comú els punts més polèmics
del debat que s’està fent a tots els districtes, com els canvis en l’audiència pública. I res més.
6
28 de febrer de 2014l’independent
societat
L’Ajuntament elimina el vial que va retocar el mandat passat i confia en rampes menys agressives
L’Ajuntament de Barcelona ha revelat aquest dilluns la seva proposta de reforma del pla Vallcarca sota paràmetres de rea-lisme i d’esponjament de l’espai públic però amb un resultat contundent: es construïrà menys habitatge social. La modificació del PGM, una més després que en l’anterior mandat ja es rede-finís la zona traslladant el vial costerut que anava fins a la plaça Mons, descarta ja del tot el ditxós vial, que ara salvava l’estació de metro i s’enfilava fins al pont.
Albert Balanzà
Els grans canvis del Pla Vallcarca no arribaran pel cap baix fins al proper mandat. Aquest 2014 s’ha fet l’últim pagament d’expropiació de la Casita Blanca (2 milions d’eu-ros), s’ha netejat la unitat d’actua-ció privada de Farigola 6-8-10, es projectarà el nou minibloc de de-sallotjats a avinguda Vallcarca 93, s’enderrocarà la casa mig esfon-drada i en un mes ja es negociarà amb els veïns del triangle Farigola - Cambrils -Av. Vallcarca.Però el gran paquet de reforma pública, l’anomenada peça AA6, és la que dilluns va centrar el de-bat a la comissió de seguiment de Vallcarca, en la segona reunió de
Vallcarca descarta el vial interior i dóna per perdut el tercer bloc d’habitatge social
breus
Els veïns convoquen una jornada oberta al jardí d’Encarnació
La Marea Pensionista de Gràcia prepara noves mobilitzacions
La plataforma Salvem el Jardí ha convocat diumenge 2 de març una jornada d’horticultura i debat al solar d’Encarnació, ara propietat de l’Ajuntament. Els veïns fan una crida a tots aquells que han fet cos-tat a les reivindicacions dels dar-rers dos anys per aturar el projecte immobiliari que es va projectar un cop enderrocat el convent de les missioneres el gener de 2012. La jornada, prevista de 10 a 20 h, in-clou la neteja del jardí, la identifi-cació i etiquetatge de plantes, una jam session poètica-musical, pro-jeccions, pintades de murals i es-cenari lliure. I a les 12, assemblea oberta per debatre les propostes d’autogestió de l’espai.
Integrants de la Marea Pensionista de Gràcia han participat aquest di-jous en l’assemblea general que la Marea Pensionista de Catalunya ha realitzat a Sants, on s’ha confirmat que la majoria de reclamacions de revalorització de les pensions del 2012 no han obtingut resposta. El proper 12 de març a les 11 del matí participaran a les mobilitzacions convocades a les oficines de Grà-cia del INSS al carrer Pare Claret. Abans, estaran presents en la rua de Carnestoltes de la Vila de Grà-cia que es celebra aquest dissabte i seguirant recollint nous formularis per la pròxima reclamació.
Xavi Tedó
El solar de Vallcarca on s’han de construir pisos de protecció oficial
l’organisme, després de la primera que es va celebrar el juliol de 2013.Els responsables d’Hàbitat Urbà van advertir que el que fins ara hi havia “era un projecte massa dens” i van revelar un pla que passa per “construir menys pisos”. “No vol dir perdre’n”, va dir el gerent ad-junt Albert Civit, “però sí situar-los en un altre indret de la ciutat; la decisió està presa”. El resultat, a ulls dels veïns, és menys pisos socials, que fonts municipals van concretar en la pèrdua del tercer bloc previst. Mentrestant, la part privada no avança però no afluixa.El nou pla Vallcarca, en cas que
El 21 de febrer moria a Bar ce-lona Juli Bernat Pérez, el vigi-lant voluntari del Park Güell. Va néixer a Barcelona el 7 de juny de 1929. La majoria de la infantesa, la jovetut i l’inici de l’edat adulta, els visqué al carrer de l’Hospital, davant del teatre Romea, on son pare feia d’aco-modador. Va estudiar la majoria d’anys de la seva curta escola-rització a l’escola Milà i Fonta-nals. Ciutat vella i el Raval eren el seu món. La República i la guerra el van marcar profunda-ment: la mort del president Ma-cià, el pare al front defensant
Cedida
Juli Bernat, en una imatge d’arxiu
Un home de ciutat i de carrersva militaritzat, era a punt d’iniciar el servei militar.Un cop casat va anar a viure al barri de Can Baró, arran de Gràcia, va treballar durant més de trenta anys al carrer de Verdi, per sobre de Travessera de Dalt, en un taller metal·lúrgic. Tot plegat el va apro-par més al Park Güell i als garro-fers de la seva infantesa –son pare va tenir llogat un camp de garro-fers al Carmel. Al barri va fer les seves discretes i constants aporta-cions socials: seguidor del club de futbol Baronense, va contribuir a crear l’AMPA de l’escola Can Baró i l’associació de veïns de Can Ba-
in memoriam Juli Bernat i Mor
ró, va participar en les manifesta-cions il·legals –totes ho eren- en defensa dels damnificats per la construcció del túnel de la Rovira.La crisi dels setanta el va agafar de ple, l’empresa del carrer de
Verdi on treballava va tancar davant la passivitat dels tre-balladors –ell era l’únic treba-llador sindicat. Va arreplegar màquines i material i va iniciar una aventura com a treballa-dor autònom que li va perme-tre jubilar-se després d’esqui-var l’atur i mil vicissituds més. Un cop jubilat es va reinventar i va crear la tasca i el lloc de vo-luntari al Park Güell: protegir el patrimoni, explicar el significat del Park, donar un cop de mà quan la canalla de l’escola Bal-diri Reixac sortia d’escola i mil coses més que se li acudien. Vuitanta-quatre anys amb unsomriure i amb la disposició de manternir una llarga conversa amb tothom.
la República, l’escola catalana i re publicana. Només va resistir un curs en l’escola franquista, fart de feixisme, militarisme i d’haver de pagar per una formació de tan baixa estofa, amb onze anys, se’n va anar a treballar. Va patir totes les caresties de l’època i va par-ticipar amb determinació en la vaga dels tramvies, fins i tot en duríssims enfrontaments al carrer de Pelai contra la policia nacional arraulida dins els tramvies o car-regant a cavall, només va plegar quan la guardia civil va plantar les metralladores a la ciutat. De fet s’hi va arriscar molt, perquè esta-
Crítiques als ‘palillos’ de la CasitaGràcia ja té nou projecte po-lèmic: els bàculs de llum que personalitzaran la reforma del solar de la Casita Blanca i del refugi d’obreres van col-leccionar crítiques dilluns i el cap dels serveis tècnics, Oriol Bonet, va demanar “un vot de confiança” al projecte.
obtingui el consens polític i veïnal, té una altra màxima: eliminar el vial que ja es va retocar ara fa cinc anys i confiar en una connectivitat més amable, probablement a tra-vés de rampes, com s’ha fet en els projectes del solar de la Papallona o a la font del Carbó.Els veïns, en una sessió a estones agitada, van subratllar que la pèr-dua de pisos socials “elititzarà” la zona, tal com va explicitar el por-taveu de l’Assemblea de Vallcarca, Marc Almodóvar. Altres interven-cions van apressar l’Ajuntament a posar terminis, però aquí no hi va haver concrecions.
28 de febrer de 2014l’independent
7
societat
La investigació apunta a la ludopatia de la víctima com a origen de l’acció al carrer Mossèn Batlle
Gràcia va tornar a sacsejar-se dimecres al vespre amb un nou cas de violència masclista, aquest cop al barri de la Salut, quan un home de 75 anys va matar de dos trets la seva dona, també gran, després d’una discussió en el domicili de la parella al número 3 del carrer Mossèn Batlle, a tocar de la Travessera de Dalt, molt a prop dels jardins Menéndez y Pelayo. La investigació apunta a la ludopatia de la víctima com a origen de la discussió que va precedir l’assassinat.
A.B.
No hi ha un perfil únic en la vio-lència masclista, tal com acostuma a subratllar la divisió específica dels Mossos d’Esquadra, que a Gràcia sempre ha comptat amb agents especialitzats, encara que no sigui un territori d’alts registres de successos d’aquesta mena. Però dimecres a la tarda, cap a quarts de set, segons apunten fonts de la investigació, un home de 75 anys va trucar al 112 confessant-se l’au-tor d’un crim i de seguida va ser derivat als Mossos. Una patrulla va anar a detenir-lo -no va oposar resistència- i van trobar el cos de la seva parella, de 76 anys, al ter-cer pis del número 3 del carrer Mossèn Batlle, amb un tret de bala mortal. El primer succés en quatre
Xavi Tedó
Entrada de l’edifici on es va produir l’assassi-nat al número 3 del carrer Mossèn Batlle
anys a Gràcia, l’últim havia estat a Pare Claret l’any 2011, va circu-lar de seguida informativament. El motiu, l’excusa d’un altre cas
La violència masclista torna a colpejar Gràcia amb un assassinat a trets a la Salut
leccionista d’armes. La reacció veïnal i del Districte va ser ràpida: la regidora i la presidenta, Maite Fandos i Isabel Ribas, van encap-çalar ahir dijous una concentració de rebuig a la plaça de la Vila.
A. B.
El hostel il·legal AWA Relax Hos-tal Barcelona de l’avinguda Repú-blica Argentina 256, que ara fa un any va intentar ser precintat sen-se èxit per un tècnic municipal, un advocat i un agent de la Guàr-dia Urbana (vegeu L’Independent núm. 471) s’enfronta a una sanció màxima de 50.000 euros per no tenir llicència, segons consta en el expedient sancionador que s’ha fet públic aquest dilluns a través del Butlletí Oficial de la Província.Tot i que l’Independent va acon-seguir entrar i parlar amb els res-ponsables del hostel en aquella
ocasió, i que van explicar que ofer-taven una desena d’habitacions a 15 euros, l’expedient apunta que
alguns testimonis van confessar que havien pagat 150 euros per dues nits.
El Districte estudia una infracció greu després de no poder precintar-lo
L’hostel de República Argentina s’enfronta a multes de 50.000 euros
La Guàrdia Urbana precintant el hostel en una imatge d’arxiu
Arxiu/Laia Coll
breus
La II calçotada llibertària presenta la Universitat Lliure de Vallcarca La segona calçotada llibertària de Vallcarca (dissabte a les 12 h a la plaça Farigola) inclou la presen-tació de la Universitat Lliure, un projecte de formació autogestio-nat “per a la emancipació social”. També hi haurà espai infantil i es presentarà la nova revista La Met-xa. Els beneficis de la calçotada són per les despeses judicials dels detinguts al desnonament d’una família al carrer Andrade i els de-tinguts durant la vaga general del març de 2012.
L’IES Vila de Gràcia celebra un concurs de truita reivindicatiuL’IES Vila de Gràcia ha aprofitat aquest dimecres la 2n trobada dels Amics Grans -un concurs de truita amb alumnes de 4t d’ESO que tenen “apadrinat” a un de 1r. d’ESO per integrar-lo al centre- per denunciar les retallades. Sota el lema Donem la volta a la truita, han portat samarretes grogues i brçalets en senyal de dol per l’en-senyament públic.
de violència masclista, segons la investigació, podria ser la ludo-patia de la víctima i l’agressor ho va tenir encara més fàcil: era col-
El novembre de 1999 Gràcia va viure la seva última gran ma-nifestació per motius socials: l’assassinat de Maria de los Án-geles Chiván, fruit d’una agres-sió sexual prèvia al carrer Ro-bí, va treure un miler de veïns al carrer com a resposta, i es va fer tradicional la trobada anual
a la plaça de la Virreina contra la violència envers les dones. Hi han hagut nous episodis, pocs, des d’aleshores, al carrer Legalitat l’any 2000 o l’útim, a Pare Claret, l’any 2011. Aquest dijous la seu del Districte ha estat l’escenari d’una nova mo-bilització de rebuig.
Quinze anys després de la més gran manifestació
8
28 de febrer de 2014l’independent societat
La colla Gardènia, fundada l’any 1927, serà la portadora de la bandera de la Federació
Tot està preparat perquè dilluns 3 de març els carrers i les places de Gràcia tornin a viure la festa de Sant Medir, on 1.200 romeus repartiran un total de 52 tones de caramels en una jornada on la seguretat ha estat de nou el punt destacat del debat. Tot i que no ha arribat a posar en perill la celebració de la popular diada com sí va passar l’any passat, ha repre-sentat el principal mal de cap de la junta de la Federació de Colles: enguany s’incrementa el personal de seguretat fins al centenar d’efectius i no es podrà anar amb el camió fins l’ermita sense la Guàrdia Urbana, per la qual cosa la Federació ha llogat minibusos pels abanderats de les colles.
Silvia Manzanera
L’agenda dels actes de Sant Me-dir, després de la festa del pregó el passat 16 de febrer que va pro-tagonitzar l’equip del programa de RAC1 La primera pedra i la be-nedicció de caramels a l’Església de Sant Joan el passat diumenge, segueix aquest diumenge 2 de març amb la pujada a peu a l’Er-mita de Sant Medir organitzada per la colla Monumental, per cul-minar dilluns amb la cercavila per carrers i places de Gràcia. La Co-lla Gardènia, fundada l’any 1927, serà la portadora de la bandera de la Federació.Tot i que la seguretat també ha estat el punt calent a l’hora d’or-ganitzar la festa i que ha obligat
Arxiu
La Colla El Timbaler del Bruc desfilant durant l’edició de l’any passat de Sant Medir
a introduir diversos canvis, els organitzadors segueixen patint amb la part econòmica. Per això, enguany es va fer una modificació dels estatuts per poder incloure publicitat als caramels, fins ara prohibit. Segons explica Josep Antoni Torralba, president de la Federació de Colles de Sant Me-dir, enguany no s’ha pogut dur a terme aquesta proposta però s’in-tentarà l’any vinent. On sí han po-gut comptar amb suport publici-tari -a càrrec de Sorli Discau, que també els han regalat 200 quilos de caramels- és a les banderoles instal·lades a Jardinets.El 9 de març se celebrarà a Sant Cugat la diada castellera de Sant Medir, amb la participació dels Castellers de la Vila de Gràcia, els Castellers de Sants i els Castellers de Sant Cugat.
Sant Medir repartirà dilluns 52 tones de caramels, una part gràcies a la publicitat
Per Sant Medir esperem una jornada tran quil·la, amb nú-vols baixos a primera i últi-ma hora del dia que en un principi no haurien de deixar precipitacions, temperatures agradables al mig de la jor-nada (entre 14ºC i 16ºC). Pel vent tampoc hauríem de pa-tir; seran força febles, potser mestral un pèl més intens a les hores centrals del dia.
Efemèrides. L’1 de març de 1993 la neu va fer acte de pre-sència a Barcelona. A les parts altes es van acumular uns quants centímetres que van perdurar, en zones ombrívo-les, durant unes quantes jor-nades. L’ermita de Sant Medir va conservar un mantell blanc que el dia 3 de març encara fe-ia intransitable el seu camí, i les colles no van poder pujar fins a l’ermita.
Matí Migdia Tarda
9-12 ºC 16-19 ºC 14-12 ºC
meteogràciaper Marc Gassó i Carles Nerín
El Timbaler del Bruc celebra en-guany 50 anys d’història. “Tot un miracle”, diu la seva presi-denta, Dolors Cecilia. Temps difícils que no minven la il·lusió d’una colla que espera tot l’any per viure una jornada de festa, cavalls i caramels. Aquests dies està molt sol·licitada, però està encantada de parlar d’una festa que porta a la sang.
Hi ha colles molt més antigues. Però arribar als 50 és tot un mèrit... No està gens malament... I no som tan joves, hi ha altres colles
“Aquesta festa la portem a la sang”Tot i les dificultats econòmi-ques i els canvis, Sant Medir ha anat guanyat pes en el calen-dari festiu de la Vila? Crec que sempre ha estat una festa molt reconeguda que s’es-pera amb expectació per mol-tíssima gent diferent. La vivim molt intensament. Jo hi anava de petita, i ara hi van els meus fills. Es prepara amb una emo-ció especial; es porta a la sang.
I la resta de l’any?Fem diferents activitats que re-forcen l’amistat de la colla i així fem reviure Sant Medir.
entrevista
que just tenen la meitat. I tenint en compte la dificultat de cele-brar una festa com la nostra, que sabem que és cara, és un miracle. Les ajudes s’han acabat i tot està molt complicat. Però seguim amb molta il·lusió.
Com celebrareu l’aniversari? Quins actes teniu previstos?Tenim un sopar de gala el proper 15 de març. Hem procurat que si-gui una mica més de gala i també hi haurà més d’una sorpresa pels que vinguin... A més, sortirem di-lluns amb una banda més gran per fer més gresca.
28 de febrer de 2014l’independent
9
10
28 de febrer de 2014l’independent
documents
‘Islàndia 2013. Crònica d’una decepció’Dissabte 1 de març a les 12 del migdia al cafè Salambó, el periodista Èric Lluent arrenca el seu projecte Objectiu 41: explicar
el llibre Islàndia 2013. Crònica d’una decepció, que inclou la primera traducció al món de la constitució escrita pels ciutadans islandesos, a totes les comarques de Catalunya. Aquesta serà la primera presentació que el periodista i col·laborador de
l’Independent fa de l’obra que acaba de publicar i que “és el recull fidedigne ja no sols d’uns fets, sinó del malestar d’aquella part de la societat islandesa que va creure que un canvi real era possible”, com escriu el prologuista Xavier Rodríguez.
Islàndia va saltar als titulars de la premsa internacio-nal l’octubre de 2008 quan els tres principals bancs del país es van declarar en bancarrota. En qüestió
de dies, els ciutadans d’aquesta illa situada a l’Atlàn-tic Nord, al bell mig de la falla tectònica que separa Amèrica del Nord i Euroàsia, van patir un terratrèmol socioeconòmic sense precedents que va dur el govern a aprovar una llei d’emergència per tal de nacionalitzar les entitats financeres Glintir, Landsbanki i Kaupthing. Més enllà de les conseqüències econòmiques per a les famílies i per als inversors estrangers, principalment del Regne Unit i d’Holanda, els islandesos van viure la tardor de 2008 en estat de shock, pendents de la televisió i la premsa, com bé descriu la professora de dret europeu a la Universitat d’Islàndia, Elvira Méndez Pinedo, en el llibre La Revolución de los Vikingos. La victoria de los ciudadanos. “Durant aquella tardor els islandesos es troben paralitzats per la incredulitat de veure com s’esvaeixen les seves institucions i els seus somnis de prosperitat”. Méndez, veïna de Reykjavík i una de les persones que des de l’inici de la crisi va par-ticipar en les protestes ciutadanes que es van desenvo-lupar davant del Parlament, explica que els islandesos van percebre el col·lapse bancari com “una guerra financera amb armes de destrucció invisibles i incom-prensibles però altament efectives”. El cert, és que una gran massa de ciutadans, la majoria dels quals gaudia d’un nivell de vida privilegiat, va assistir incrèdula a un espectacle rocambolesc, la trama del qual no era gens fàcil de comprendre. El sistema financer islandès, molt
poc regulat a causa de l’escassa població de l’illa i de la economia de supervivència que havia marcat el dur dia a dia d’un dels països més pobres d’Europa fins mitjan del segle XX, s’havia convertit en un paradís interna-cional controlat pels especuladors locals, homes que de la nit al dia feien fortuna del no res i que els propis conciutadans consideraven herois nacionals. La nació estava orgullosa del que les seves entitats bancàries i els seus reguladors havien aconseguit fins aleshores. No en va el novembre de 2007 les Nacions Unides declarava Islàndia com el millor lloc del món on viure, segons l’índex anual que publica l’organització i en el qual s’analitza la situació de 175 estats. Parlar de po-bresa a Islàndia s’havia convertit en tabú i la imatge que projectava el país a l’estranger era la d’una nació que recollia èxits mes rere mes gràcies a una fórmula màgica (i que tan sols podien entendre els experts) que assegurava bons resultats, sobretot en l’àmbit financer. Cotxes de gamma alta, grans pantalles de plasma, apartaments a la costa mediterrània, vacances arreu, roba de disseny. Els islandesos, per norma, vivien en l’abundància i tota una generació, els nascuts entre els anys vuitanta i noranta, con-sideraven aquella situació com l’statu quo natural del país on havien nascut, oblidant la precarietat en la que els seus antecessors havien viscut durant segles. De fet, un dels menjars tradicionals de l’illa (ara convertit en atracció turística) és el tauró podrit. Això és així perquè, durant segles, els seus habitants havien hagut de trobar la manera de conservar el peix que pescaven a l’estiu per tal de
sobreviure durant el dur hivern. Una de les fórmules era assecar-lo. L’altra, enterrar-lo sota terra i menjar-se’l podrit al cap d’uns mesos. Però pensar en les penoses condicions de vida dels seus besavis no entrava (ni entra a dia d’avui) en els plans d’una societat que ha situat el consum i l’èxit econòmic en el centre de les seves dianes.
Vaig arribar a Reykjavík per primer cop el 26 de desembre de 2008, gairebé tres mesos després del crac econòmic. En aquell moment, la incertesa regnava entre la població però les festes nadalenques, tot un símbol de la societat de consum i seguides amb furor pels islandesos, van suposar una pausa temporal enmig del cataclisme. La primera impressió que em vaig endur de la visita va ser clara: “aquesta gent té molta pasta i viu molt bé”. De fet, aquesta primera conclusió d’un viatge de deu dies pot ser considerada la llavor del llibre que teniu a les mans. M’explico: la informació que hem rebut al sud d’Europa sobre la Revolució Islandesa ha viscut diverses fases en els darrers cinc anys. La notícia del col·lapse de les institucions bancàries va sorgir com un bolet enmig del bombardeig de notícies que empassem a diari, i tant ràpid com va aparèixer es va esfumar. El desconeixement absolut sobre aquesta illa perduda allà dalt i la por dels mercats financers d’escampar el pànic a la resta de països europeus va fer que l’anàlisi sobre el que estava passant a Islàndia i el que podia passar a la resta del continent fos nul als grans mitjans de comuni-cació. El pas de tan sols cinc anys ens ha demostrat que el que va succeir a Islàndia era tan sols la caiguda de la primera carta d’un castell de naips que ha arrossegat a
la pobresa i a la precarietat a milions de persones al con-tinent europeu. Amb l’acceptació de la crisi econòmica, o estafa capitalista, segons el prisma en què es valori el que està passant a les nostres societats, els mitjans van veure en Islàndia l’exemple a analitzar, considerant-la punt d’origen i camp de proves a l’hora de copsar la reacció popular envers les dures mesures d’austeritat proposades i impulsades pel Fons Monetari Internaci-onal (FMI). Per raons de singularitat democràtica que detallaré més endavant, els ciutadans islandesos van aconseguir enderrocar el govern que estava al poder en el moment del col·lapse i van iniciar un procés obert per tal de renovar la constitució. Els mitjans del centrees-querra ideològic de casa nostra van vendre Islàndia com una nació revolucionària que havia vençut al capital. Així, és habitual trobar a Catalunya persones amb pen-sament crític que afirmen que a Islàndia s’han empre-sonat els banquers responsables, que s’han fet fora els polítics corruptes i que el país té una nova constitució escrita pels ciutadans. Creient aquestes mitges veritats o deliberades mentides, no ha estat difícil veure banderes islandeses a les protestes del moviment dels indignats a Barcelona o Madrid, per exemple. Com una societat tan ostentosament consumista podia haver-se convertit en el referent dels moviments anticapitalistes del sud d’Europa? Partint d’aquesta qüestió inicial vaig arribar a Islàndia l’estiu de 2013, en la meva cinquena estada al país, per tal de trobar-hi respostes.
Xavier Rodríguez (Barcelona, 1976), persona multidisci-plinària formada en diverses matèries com el dret, la do-cència o el periodisme. Ha treballat tant per a despatxos d’advocats a Barcelona i Reykjavík, així com per diversos mitjans de comunicació com TV3, Ca-talunya Ràdio, La Vanguardia o Radio Euskadi. Viu a Islàndia des de fa nou anys on, a més de treballar de periodista i advocat, guia i coordina la seva pròpia agència de viatges per Islàndia, Islandia360.
Èric Lluent (Vila de Gràcia, 1986). Periodista de vocació i
no llicenciat (va cursar el primer
cicle de Periodisme a la UAB),
creix professionalment a Ràdio
Gràcia i a l’Independent de Grà-
cia. Ha viscut temporades a París, Hèlsinki i Reyk-
javík. Actualment col·labora ocasionalment amb
el Cultura-s de La Vanguardia i setmanalment
al programa Tot és comèdia de Ràdio Barcelona.
Creu en el periodisme independent, arriscat, d’in-
terpretació i de reflexió. Aquest llibre és una aposta
personal de l’autor per exercir una professió que
viu hores massa baixes.
28 de febrer de 2014l’independent
11
agendaSi voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a [email protected] o bé un fax al 93 217 06 80
Concurs de teatre catala: Mentides, en-cens i mirra. Cia Enric Borras. Centre Par-roquial de Sant Feliu de Llobregat.el Centre (Ros de Olano, 9), a les 18 h
Cinema: El gran salto (Cohen, EUA, 1994).la Fontana (gran de gràcia, 190), a les 18 h
Teatre: Il Estupendo, a càrrec de la Com-panyia El Tramvia.Centre Cívic la Sedeta (Sicília, 321), a les 18 h
Dimarts 4 de marçLletra petita: Planeta Terra (I). Nusos. Com es formen les muntanyes, què hi ha al centre de la Terra o d’on ve l’aigua del mar. Edat 7-9 anys.Bibl. Jaume Fuster (Pl. lesseps, 20-21), a les 18 h
Passi del documental Encaixonats. Amb col·loqui posterior amb Marta Saleta, di-rectora del film, i taula rodona sobre el pla urbanístic de Vallcarca.la Violeta (Maspons, 6-8), a les 19 h
Xerrada: L’hort ecològic en balcons i ter-rats, a càrrec de J.M. Vallès.Biblioteca Cot i Miralpeix (Pg. Vall d’Hebron, 65-69), a les 19 h
Cicle Preparat per ser voluntari?: Xerrada Subvencions per associacions del pro-grama Erasmus.la Fontana (gran de gràcia, 190), a les 19 h
Concert: Ferran Palau.Sala Beckett (Alegre de dalt, 55), a les 21.30 h
Dimecres 5 de marçLletra petita - Sac de rondalles: Contes a la mà, a càrrec de Gina Clotet. 2-4 anys.Biblioteca Vila de gràcia (torrent de l’Olla, 104), a les 18 h
Concert: Oques Grasses.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h
Dijous 6 de marçLletra Petita: Planeta Terra (II). Nusos.Biblio. Jaume Fuster (Pl. lesseps, 20-22), a les 18 h
Cinema: Trois mondes (Catherine Corsi-ni, França, 2012).Cinemes Verdi (Verdi, 32), a les 20.30 h
27è Festival Tradicionàrius: Obrint Pas.CAt (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21 h
Concert: Laia Vehí.Alfa (gran de gràcia, 36), a les 21.30 h
Concert: Oques Grasses.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h
Divendres 7 de marçPresentació del llibre Ara que estem junts, de Roc Casagran.llibreria Ona (gran de gràcia, 217), a les 19 h
Concert Terra a la vista! Un viatge per les músiques del món.Centre Cívic la Sedeta (Sicília, 321), a les 21 h
Trobada Jotera a Barcelona. Inauguració de l’exposició Expojota i la presentació del llibre de Josep Vicent Frechina Pensar en vers. La cançó improvisada dels països de la Mediterrània. I concert amb Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.CAt (Pl. Anna Frank), a les 20 h i a les 22 h
Concert: Invisible Harvey + Gordo y Cal-vo.Alfa (gran de gràcia, 36), a les 21.30 h
Concert: Nuit.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h
recomanem
Sant Medir 2014. Diumenge, tindrà lloc la 30a pujada a peu a l’Ermita de Sant Me-dir. A les 8 h, sortida des de la seu de la Colla, a la plaça d’Anna Frank. Com cada any, de camí a l’ermita, es retrà homenatge a Josep Vidal i Granés, fundador de la Festa de Sant Medir, fent una oració al peu de les seves despulles al cementiri de Sant Genís dels Agudells. I dilluns, durant el matí, les colles participaran en la cercavila pels carrers i les places de Gràcia. A les vuit del vespre, totes les colles es concen-tren pels carrer de Sant Salvador i Escorial per tal d´iniciar la desfilada, encapçalada per la colla portadora de la bandera de la Federació i la Orquestra Municipal de la Guàrdia Urbana Muntada. Dilluns 3 de març, cercavila pels carrers i places de la Vila, a partir de les 10 h
Arxiu/Sergi Lou
Concert: Oscar Neira Smooth Quartet.Jazzpetit (encarnació, 143), a les 22 h
Tradicionàrius: Tazzuff i ball amb Stukat del Bolet.CAt (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h
Concert: Rumbason.gràcia latina (de l’Or), a les 22 h
Poesia: N. Martínez-Vernis, Nacho López i Jack Tarradellas.Ateneu Rosa de Foc (Robí, 5), a les 22.30 h
Concert: DJ Mamayé.la Sonora de gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 23.30 h
Dissabte 1 de marçCarnaval 2014: Trobada de comparses, Rua matinal pel carrers del barri i dinar popular al Parc de la Creueta del Coll.Centre Cívic del Coll fins al Parc Creueta del Coll, a partir de les 10.30 h
Taller de maquillatge per a Carnestoltes.la Fontana (gran de gràcia, 190), d’11 a 13 h
Folk als mercats: Big Band Valona.Mercat de la llibertat, a les 11.30 h
Carnestoltes 2014: Rua de Carnaval pel barri del Camp d’en Grassot.Plaça de la Sedeta i diferents carrers de gràcia, a les 17 h
Contacontes: Caricias de elefante, a càr-rec de Numancia Rojas. Per a infants a partir de 3 anys.Casa de los Cuentos (Ramón y Cajal, 35), a les 18 h
Rua de Carnaval animada per la compa-nyia Més Tumacat, la Banda Patilla i la Banda de cornetes i tambors Les Planes de Sant Cugat. Espectacle d’animació amb Pep Callau i Els Pepsicolen.CC la Sedeta (Sicília, 321), a les 17 i a les 19 h
Rua de Carnestoltes a la Vila de Gràcia.Jardinets de gràcia i diferents carrers del barri (gran de gràcia, 4), a les 18 h
Carnaval 2014: Tabalada, correfoc i cre-mada del Titot, amb la Malèfica del Coll.Carrers del barridel Coll, a partir de les 19.30 h
Concert: Local 7.Alfa (gran de gràcia, 36), a les 21.30 h
Carnaval 2014: Carna - Ball Jove 2014.C.C el Coll- la Brugera (Aldea, 15), a les 22 h
Diumenge 2 de marçEl meu primer Verdi: La petita fàbrica de colors. Sessió de curs amb contacontes. Recomanada a partir de 2 anys. 45 min. Sense diàlegs.Cinemes Verdi (Verdi, 32), a les 11.30 h
Matinals Folk: Concert Rondalla de la te-nora i el flabiol, amb Ara Va de Bo.CAt (Pl. Anna Frank, s/n), a les 12 h
Teatre: Tom Sawyer detectiu.Jove teatre Regina (Sèneca, 22), a les 12 h
eXPOsiCiOns
Fins l’1 de marçExposició Guampiro en su tinta. Mostra de les vinyetes d’Edgardo Rubén López Jöcker “Guampiro”. Una selecció de les creacions gràfiques d’aquest artista d’ori-gen argentí i arrelat a Barcelona des de fa molts anys. Centre Cívic el Coll - la Bruguera (Aldea, 15)
Fins al 4 de marçExposició C’est ma vie. Projecte de foto-grafia documental d’Orlando Rivera so-bre quatre ballarines del Centre de dansa Maxime d’Harroche. La dansa és la més fràgil i efímera de les arts, viu en el con-tinu moviment dels cossos i es transmet únicament a través de la memòria física i visual. Una mostra del què suposa la dan-sa en la vida de les protagonistes. Centre Cívic la Sedeta (Sicília, 321)
Fins al 14 de marçExposició La forma del món. Sorgida de la col·laboració entre els fotògrafs Alba Yruela i en Rafa Castells amb la comissa-ria d’art Amanda de Pablo. Es tracta d’una selecció de 80 fotografies que l’Alba i el Rafa han estat fent sobre les seves vides en els darrers cinc anys, fotografiant la seva quotidianitat i la seva relació íntima donant lloc a un extens arxiu que testi-monia la seva manera de viure.galeria H2O (Verdi, 152)
Fins al 22 de març27è Festival Tradicionàrius: exposició Can-çons de pandero. La Xarxa de les Cases de la Festa i el Museu Etnològic de Barcelona han creat aquesta exposició per donar a conèixer el món del pandero. La història d’aquest instrument a Catalunya s’explica en 15 rollers amb diferents punts de vista. CAt (Pl. Anna Frank, s/n)
Fins al 17 de maigSi més no, Simenon. Mecanografia i radi-ografia negres en Georges Simenon. In-augurada durant la BCNegra, comissaria-da per Paco Camarasa. Simenon és autor d’un tipus de narració que capgira els cli-xés del gènere.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. lesseps, 20-22)
aCTes
Divendres 28 de febrerCarnaval 2014: Ball de Carnestoltes per a la gent gran.CC el Coll-la Bruguera (Aldea, 15), a les 17 h
Teatre: Els 10 minuts del bar de la Bec-kett. Sala Beckett (Alegre de dalt, 55), a les 19.30 h
Concert: Pelea! de Kiko Amat + Los Uro-gallos.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21 h
Concert: Mr. & Mrs Jones.Continental (Providència, 30-32), a les 21.30 h
Concert: Aida Sstrings.Alfa (gran de gràcia, 36), a les 21.30 h
12
28 de febrer de 2014l’independent
cultura
Del 6 al 16 de maig tindran lloc una cinquantena d’activitats al voltant de la creació audiovisual
El festival audiovisual de creació jove Barcelona VisualSound tanca aquests dies la programa-ció de l’onzena edició, que tindrà lloc del 6 al 16 de maig, mentre arriben les darreres propos-tes que competiran a concurs. L’Espai Jove la Fontana és un dels nou equipaments repartits per la ciutat que organitza aquest esdeveniment que combina com-peticions i activitats gratuïtes, lúdiques i divulgatives, relacio-nades amb diferents àrees de la creació artística audiovisual.
Silvia Manzanera
Onze dies intensos per als amants de l’audiovisual, amb propostes de tallers, xerrades, projeccions, exposicions i sobretot, amb la projecció de les obres selecciona-des a la secció competició. L’onzè Barcelona Visual Sound repeteix enguany com a festival de prima-vera, després del canvi de dates efectuat l’any passat i concentra a la Fontana les propostes de la categoria d’animació. L’equipa-ment gracienc tancarà el perío-de d’inscripcions per als treballs d’aquesta categoria el proper 10 de març. Tot i que la programació del festival encara no està tanca-da, repeteixen algunes de les no-vetats de l’any passat, com ara el concurs de treballs de la categoria mapping, la tècnica de projecció
Cedida
Imatge del cartell de la darrera edició del festival Barcelona VisualSound
L’onzè festival VisualSound concentra a la Fontana les propostes d’animació
La Dinamo presenta un cicle de quatre films de ficció ano-menat Ironia en temps de crisi a l’Espai Jove La Fontana del 2 al 30 de març. Les cintes, de diverses èpoques i estils, tenen un punt en comú: són d’apa-rença còmica però en realitat contenen una àcida crítica con-tra les desigualtats socials i la inoperància dels poders polítics i econòmics. Els organitzadors han seleccionat pel·lícules diri-
gides per autors de culte i pre-miades per la seva excel·lència artística però alhora amenes i accessibles. Les projeccions s’acompanyaran d’un col·loqui amb el públic que dinamitzarà Adrià Rodríguez, crític cultural, realitzador i antic professor de Narrativa Audiovisual a la Uni-versitat de Vic. El cicle arrenca aquest diumenge amb El gran salto, dels germans Cohen, de 18 a 21 h.
La Dinamo presenta un nou cicle de cine satíric
d’imatges damunt d’una superfí-cie o edifici per transformar-la a través de efectes especials i 3D. Aquest any s’augmenta en 100 euros més la dotació dels premis dels concursos equiparant-los als premis de les categories, tot repartint més de 8.000 euros entre els guanyadors de la secció competició. La desena edició del festival, que també busca facilitar nous projectes en l’àmbit audiovi-sual i presentar al públic les dar-reres tendències, va tancar amb un total de 142 obres selecciona-des i projectades i 1450 persones que van assistir a alguna de les 43 activitats programades.
Al carrer de Santa Teresa, a to-car de Còrsega, hi ha tres galeries (Hartmann La Santa, Tagomago i Santa Teresa), i a prop d’elles, als Jardinets de Gràcia, confluència amb Diagonal, hi ha tres galeries més: Comas, Miquel Alzueta i Pa-lau de les Antiguitats. Al nord, hi ha la H20 a Verdi tocant a Traves-sera de Dalt i les galeries Alejan-dro Sales i Foto Colectània, al car-
Arxiu
Paspartú, amb la persiana abaixada
L’any que vam perdre un espairer Julián Romea amb Travessera de Gràcia/Via Augusta. En quant a la resta estan situades ja dins del nucli de la Vila: Iroom Art, Espai B, Atelier, Mezannina, Little Big, etc. Són galeries que no només exhibeixen l’obra dels artistes, si-nó que també desenvolupen altres activitats, com a espais multifun-cionals, cas de Mezannina i Iro-om. Llàstima que a finals d’any va
Així ha quedat el mapa de les galeries d’art gracienques el 2013
A Gràcia hi ha una vintena de galeries, diversos centres culturals i infinitat de tallers d’artistes. Cal tenir en compte que el barri té unes dimensions molt grans, i a nivell galerístic, si féssim una divisió de sud a nord veuríem com es distribu-eix aquest espai.
reportatge Ramón Casalé
desapareìxer la Galeria Paspartú, que exercia un paper molt impor-tant com a dinamitzadora cultural, organitzant la fira “l’art al carrer”, que cada any permetia als artistes ensenyar els seus treballs als bal-
cons del carrer Verdi. A banda de la presència del tallers i estu-dis de pintura, escultura, gravat, restauració de mobles, mosaic, dibuix, etc. -alguns d’ells oberts al públic-, també hi ha entitats que desenvolupen altres acti-vitats, com ara la Associació de Veïns del Passeig de Sant Joan, on des da fa més d’una dècada celebren el Concurs de Pintu-ra al Carrer, on desenes d’ar-tistes, joves o no, mostren els seus treballs al públic que visita el passeig. Un reconegut jurat atorga diversos premis i reconei-xements, entre ells el d’exposar a l’Ajuntament de Gràcia.
breus
Mapa amb el recursos en jazz i blues a BCN, fet per Cot i Miralpeix
Trobada de cantaires i compositors a l’Orfeó pel Tricentenari
Exposició de fotos d’Uri Caballero i concert homenatge a l’Helio
La biblioteca de Vallcarca i els Pe-nitents M. Antonieta Cot i Miral-peix ha elaborat un mapa que dóna a conèixer els recursos de la ciutat en jazz i blues. Aquesta eina, ubi-cada a la plataforma Google Maps, situa i descriu 88 espais d’interès: biblioteques amb fons especialit-zats, botigues de discos, escoles de música, escoles de ball swing i locals on es pot gaudir d’aquestes músiques afroamericanes.
Amb motiu dels actes del Tricen-tenari, l’Orfeó proposa al març un pont entre els compositors i can-taires del 1714 i els del 2014 a par-tir de dues obres, la Missa de Di-funts de Francesc Valls, mestre de capella de la Catedral de Barcelona al XVIII, i una cantata de Poire Va-llvé a partir de poemes creats per Manel Forcano.
El proper dissabte 8 de març a l’Estraperlo de Badalona tindrà lloc el concert homenatge a Uri Caballero, amb molts del grups del quals l’activista de Vallcarca va ser membre. I el 15 de març, s’inaugurarà una exposició de fo-tografies de l’Uri, a les 21.30h a l’Heliogàbal, amb un concert dels Montserrrat i sessió de DJ.
28 de febrer de 2014l’independent
13
Cedida
crítica literària
Matsuo Bashô està considerat un dels mestres de les lletres nipones. Nascut el 1644 a Ue-no (a la vora de Kioto), aquest pelegrí incansable deixava constància dels seus viatges en nombrosos quaderns. Sendas de Oku n’és el més famós. Bas-hô ens hi presenta un Japó de
natura salvatge, abans que ir-rompessin les carreteres i grans ciutats. Amb un barret de palla i un bastó, recorre boscos on ni tan sols entra la pluja, rius desbordats, temples en runes coberts de molsa, muntanyes esquerpes que apareixen de cop, gent que li dóna aixopluc i un bol d’arròs. Els passatges de prosa lírica s’arrodoneixen amb breus poemes de 3 versos, els famosos haikus dels quals Bas-hô en va ser fundador. Tot i que ja ens havien arribat altres
versions (en català, a Edicions 1984 sota el títol L’estret ca-mí de l’interior), aquesta nova edició d’Atalanta fa patxoca. Inclou una traducció al castellà a càrrec d’Octavio Paz i Eikichi Hayashiya, una completa intro-ducció a la vida i l’obra de l’au-tor i cal·ligrafies originals de Buson guarnint cada capítol.És un llibre per assaborir-lo de mica en mica, fent cada pas al costat de Bashô. A ell, el po-saven en moviment les ganes de contemplar la lluna plena des d’un punt concret a l’altra punta del país. Continuava ca-minant per cansat o malalt que estigués. I és aquest neguit vi-atger el que comparteix amb el lector. No n’hi ha prou amb veure gravats o fotografies. Cal deixar-se emportar, “com un núvol empès pel vent”.
‘Sendas de Oku’ de Matsuo Bashô
Bashô ens hi presenta un Japó de natura salvatge, abans que irrompessin les carreteres i grans ciutats
‘Generació de merda’, el nou musical del Regina. El 6 de març el Teatre Regina estrena Generació de merda (un musical de llum i color), seguint l’aposta de la sala gracienca pels musicals de petit i mitjà format de creació catalana. Aquest espectacle de Xavi Morató (guionista de El Jueves des del 2006, ha treballat per a TV3 i La Sex-ta, entre d’altres) amb música original de Gerard Sesé, critica temes com les retallades o el capitalisme salvatge tot donant la volta a les coses per tal de riure-se’n.
Alex Pler, de la llibreria Haiku
Sendas de OkuAutor: Matsuo BashôEditorial: AtalantaFormat: CartonéPàgines: 198Preu: 18€
cartellera
Cinemes
BOSque MultiCineMeS. Rambla del Prat, 15. tel. 93 217 26 42.• Monuments men. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00i
00.30. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.• La ladrona de libros. 16.00.• El Lobo de Wall Street. 18.30.• Nebraska. Dv i ds, 22.10 i 00.30. La resta, 22.10.• El poder del dinero. Dv i ds, 16.00, 18.05, 20.10,
22.15 i 00.30. 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.• Philomena. Dv i ds, 16.05, 18.10, 20.15, 22.20 i
00.30. La resta, 16.05, 18.10, 20.15 i 22.20.• La Lego película. 16.00. Ds i dg, 16.00, 18.05 i
20.10.• Vivir es fácil con los ojos cerrados. Dv, 18.05,
20.10, 22.20 i 00.30. Ds, 22.20 i 00.30. Dg, 22.20. La resta, 18.05, 20.10 i 22.20.
• El médico. 16.00 i 19.05.
• 12 años de esclavitud. 22.15.• Her. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.30. La resta,
16.10, 19.10 i 22.10.• El Lobo de Wall Street. 17.00 i 21.00.• La gran estafa americana. 16.00 i 19.00.• Sweet summer sun? The Rolling Stones in Hyde
Park. Dv, 22.00.• Gravity 3D. Ds, 22.00 i 00.30. La resta, 22.00.
CineMeS giROnA. girona, 175• Doraemon i Nobita Holmes al misteriós museu
del futur. Ds, 16.00. Dg, 12.00 i 16.00.• Frozen, el reino de hielo. Ds i dg, 16.00.• Otel·lo. Ds i dg, 22.45. Dj, 23.00. • Asier Eta Biok. Dv, 23.00. Ds i dg, 22.00. Dc, 21.30.• La segunda mujer. Dv, 17.00 i 19.00. Ds, dg i dj,
18.00. Dc, 19.30.• The Juan Bushwick Diaries. Dj, 21.30.• Jordi Sabatés presenta Nosferatu el vampir.
Ds, 20.00.• Xingu, la misión al Amazonas. Dv, 21.00. Ds i dg,
20.00. Dc, 17.30.• Al encuentro de Mr. Banks. Dv i dc, 17.00. 19.30 i
22.00. Ds i dg, 18.00. 20.30. Dj, 18.30 i 20.45.• Els anys robats del Xavi. Dj, 20.00.• París a toda costa. Dv, 17.00 i 19.00. Ds, 16.00,
18.00 i 22.00. Dg, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00. Dc i dj, 17.30, 19.30 i 21.30.
• Uno de los nuestros. Dv, 21.00.
VeRdi Hd. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: Her. 17.00, 19.30 i 22.00.• Sala 2: ¿Qué nos queda? 16.0, 18.10, 20.20 i
22.30.• Sala 3: Alabama Monroe. 16.00, 20.20.• Sala 4: A propósito de Llewyn Davis. 18.10 i
22.30. Nebraska. 16.00, 18.10, 20.25 i 22.35.• Sala 5: La Venus de las pieles. 16.00, 20.25. Blue
Jasmine. 18.10 i 22.30.
VeRdi PARk. torrijos, 49. • Sala A: La gran estafa americana. 16.30, 19.15 i
22.00.• Sala B: La gran belleza. 18.00.• Sala C: El lobo de Wall Street. 20.40.• Sala D: Philomena. 16.00, 18.05, 20.15 i 22.25.
Monuments Men. 15.55, 18.05, 20.20 i 22.35.Verdi Kids. Ernest & Celestine. 11.30 i 17.30. La
petita fàbrica de colors. Dg, 11.30.
TeaTres
teAtReneu. terol, 26Sala cafè teatre. • Álvaro Carmona YoSoy. Dv i ds, 22.00, dg,
18.30.• Esperanto-te. Ds, 20.30.
• Magia S.A. junior. Dg, 17.15.• Maleïts gossos. Dg, 20.30.• Monólogos para el fin del mundo. Dc, 20.30. • Noches de prostíbulo. Ds, 23.30.• The cat, the rat and a motorcycle. Ds, 17.00.• Todo sobre mi pene. Dv, ds, dc, 22.00.• Todo es mentira... O no! Dj, 22.00.Sala Xavier Fàbregas. • Impro Horror Show. Ds, 23.30.• Impro-fighters Revolution. Dv, 23.00. • Impro-show. Dj i dl, 21.00, ds, 21.30, dg, 21.00.
SAlA PORtA 4. església, 4-6• Xup-xup. Infantil, fins al 16 d’abril a les 12 h• Avui és, gairebé mai. Del 8/03 al 15/03, a les
22.30 h• Cargols. Fins al 16/03 a les 18 h• Matem els homes. Del 2/03 al 30/03 a les 20 h• Educació a Rit. Fins al 15/03 a les 19 h
durada com es fa habitual-ment? És un primer pas, una targeta depresentació per donar-nos a co-nèixer. Si funciona, després farem un llarg.
Quin objectiu perseguies?Volia barrejar diferents estils, jugar amb el reggae i fusionar-lo amb el swing o el bluegrass, tot i
que hi ha un fort component de rock. És un disc divertit i ballable perquè volia fer una cosa festiva però que defugís de la barreja en-tre reggae i rumba, que ja l’hem sentit prou. La fusió sempre és igual i tenia ganes de fer alguna cosa diferent.
Quin és el fil conductor del treball?No és un disc romàntic, tot i que ho pugui semblar amb cançons
“Volia fusionar reggae i swing”El gracienc Albert Rams, exMine!, lidera la nova banda Falciots Ninja
El falciot és un ocell semblant a l’oreneta que es passa tot el dia volant, fins i tot quan dorm, però que si toca de de peus a terra no pot tornar a aixecar el vol. “Només hi ha una varietat d’aquesta espècie que ha superat aquest obsta-cle: el Falciot Ninja”. Així es presenta la nova formació que lidera l’excantant de Mine!, Albert Rams, “Ret”, i que agrupa músics de Guillamino, Very Pomelo, Muyayo Rif i The Gramophone Allstars.
El nom del grup obeeix a aquesta voluntat de tornar a aixecar el vol dels músics que en formeu part?Té una relació amb el fet d’en-lairar-se. Era un projecte que tenia en ment i vaig trucar a di-ferents amics per fer-lo realitat i de seguida s’hi van engrescar.
Per què heu decidit fer un EP i no un disc de llarga
reportatge per Xavi Tedó
com “Núria”. Té un punt sexu-al, però suau, aquesta cançó, encara que el fil conductor és la ràbia, el desengany i alhora la impotència cap a la classe polí-tica i els qui manen”.
Per què plega Mine!?Ens hem pres unes vacances, portàvem vuit anys sense parar i com tota relació de parella et desgastes, no estàvem mala-ment, però volíem provar noves coses, no continuar per inèrcia. Hem fet un pacte de cavallers que tornarem, però.
Sí que es veu una continuï-tat amb permís dels vents. Inevitablement el meu estil personal, el meu deix hi és i la gent que ha sentit Mine! hi veu-rà una relació. No puc fer una cosa completament diferent, però els vents ja no són només un complement ara.
Teniu actuacions previstes?Farem tastets per veure si agra-da, però no una gira. Ja tenim ofertes per tocar i ara hem de concretar l’agenda de concerts.
Xavi Garcia
Els Falciots Ninja, amb Albert Rams al centre, en la imatge promocional del primer treball del grup
“El fil conductor és la ràbia, el desengany cap als qui manen i alhora la
impotència”
14
28 de febrer de 2014l’independent
esports
Xavi Martínez i Llibert Céspedes, campions de l’Escolar de BarcelonaLa canalla del Club d’Escacs Tres Peons continuen donant alegries a l’entitat. Xavi Martínez i Llibert Céspedes s’han proclamat cam-pions de l’Escolar de Barcelona aquest cap de setmana i seguei-xen acumulant títols. Martínez va conquerir el s/16 amb cinc victòries i tres taules i Céspedes es va fer amb el s/10 amb set victòries i unes taules. Uns títols que els consolida com a grans va-lors dels escacs a Catalunya.
Els graciencs cauen de nou a casa però es mantenen a un punt del líder amb un partit menys
El conjunt escapulat no ha iniciat bé aquest 2014. A falta de la re-presa del partit contra el Cerda-nyola amb empat a zero al minut 39 de la primera part, l’Europa ha sumat només dues victòries en set jornades. Els quatre empats i la derrota de diumenge contra el Manlleu al Nou Sardenya han provocat la pèrdua del liderat i que el coxí de punts que tenia en-vers els seus perseguidors s’hagi esvaït. Els osonencs segueixen sent una de les bèsties negres de l’Europa. Diumenge no va ser una excepció.
Xavi tedó
Ja fa sis anys que els graciencs no derroten el Manlleu al Nou Sarde-nya. De fet, els escapulats només han aconseguit una victòria en els dotze últims partits de lliga con-tra els osonencs i l’any passat els quadribarrats van acabar amb la triomfal ratxa de l’Europa a casa, on feia un any que no perdia. En un partit gris, els homes de Pedro Dólera van tornar a topar amb la manca d’encert de cara a porteria (220 minuts sense marcar) i els osonencs ho van aprofitar per mar-car dos gols a la segona part sense que es produís l’esperada reacció local. El tècnic gracienc reconeix que “als darrers metres no estem fins i això es paga, segurament es-tem passant per un moment on no ens estem trobant del tot, però no
Àngel Garreta
L’exeuropeïsta Manel Sala celebrant el gol
aconseguit al Nou Sardenya
és res mental ni físic”. La derrota escapulada deixa la part alta de la classificació més apretada que mai amb els sis primers separats per només tres punts. Els graciencs es mantenen a tan sols un punt del lí-der, l’Ascó, que va perdre al camp del Santoboià. La Montañesa tam-poc ha superat l’Europa perquè no va passar de l’empat a Cerdanyo-la. Els de Nou Barris són ara a un punt dels graciencs. A la mateixa distància es troben el Rubí, quart classificat, i Cornellà, cinquè, que es van enfrontar aquesta jornada amb victòria dels del Baix Llobre-gat. El Palamós escala fins al sisè lloc i entra en la lluita per l’ascens.
L’Europa entra en una crisi de resultats amb només dues victòries en set partits
L’Espanyol goleja el Juvenil A, que s’acosta al descensEl conjunt gracienc no va te-nir cap oció davant l’Espanyol, segon classificat de la Divisió d’Honor, i va ser golejat per 1 a 6 en un partit que es va deci-dir al primer quart d’hora amb dos matiners gols dels blanc-i-blaus. Tot i que German va retallar distàncies al minut 29, l’Espanyol va passar com una piconadora pel Nou Sardenya anotant quatre gols més. L’Eu-ropa encadena quatre derrotes
breus
Tercera victòria seguida dels Lluïsos a la Copa Catalunya
L’equip entrenat per Rafa Nache encadena tres partits consecutius i escala posicions. Aquest cap de setmana ha derrotat a domicili l’UE Sant Cugat 1 per deu punts de diferència i demostra que es troba en línia ascendente després de vèncer fa dues jornades també fora al líder, el Martorell-Solvin, i el Baricentro Barberà, sisè clas-sificat, a la jornada següent. Amb aquests tres triomfs seguits, els Lluïsos, que la temporada pas-sada van baixar de la lliga EBA després d’un ascens històric, pu-gen fins a l’onzena posició, encara lluny, però, dels llocs capdavan-ters d ela taula classificatòria.
UE Sant Cugat
consecutives i ja només treu un punt al CD San Francisco, que és el primer equip que marca la zona de descens, a falta de sis jornades per acabar el campio-nat. El Juvenil buscarà redreçar el rumb aquest cap de setmana al Narcís Sala contra el Sant Andreu, que ocupa plaça de descens, en una sortida propí-cia per sumar tres punts que l’allunyin de la zona calenta de l’elit del fubol juvenil.
Resultats 20a jornadaSAFA-Claror A - Santpedor A 82 - 66 Classificació .................................. P.G. P.P. 1. Basket Coras A ............................. 14 62. La Salle Manresa A ...................... 13 7...8. SAFA Claror A .............................. 12 8... 16. Santpedor A .................................. 5 14
28 de febrer de 2014l’independent
15
activitat econòmica
ple municipal del 28 de febrer aprovés l’operació, amb els vots favorables, almenys, de CiU i el PP. A partir de l’acord del ple, es convocarà un concurs públic per trobar el soci privat que compar-tirà amb l’Ajuntament la gestió d’aquests aparcaments. Després es formalitzarà la nova societat mixta Barcelona d’Aparcaments Municipals, amb la participació de l’Ajuntament (40%) i del nou soci privat (60%).Els quatre aparcaments graciencs inclosos en l’operació sumen quasi 1.300 places. Concretament, 262 el de la plaça del Sol, 263 el de Si-racusa, 330 el de Gal·la Placídia i 436 el dels Jardinets. Un total de 175 places dels tres aparcaments públics que ara gestiona B:SM a Gràcia estan sota el règim de cessió del dret d’ús. És a dir, els usuaris que les fan servir tenen dret a uti-
Xavi Tedó
El pàrquing de la plaça del Sol, aquesta setmana
Quatre aparcaments públics de la Vila canviaran de mans a l’octubre
litzar-les durant 50 anys. Aquesta situació es mantindrà després del canvi, però, de moment, els veïns amb dret d’ús no saben que aques-ta l’operació els acabarà afectant.Un altre grup, encara més nom-brós, el formen els veïns que tenen una plaça llogada en algun dels tres aparcaments públics. Com a clients tenen un descompte del 50% quan aparquen el cotxe en els altres aparcaments municipals de Barcelona. Ells tampoc saben si aquest descompte i les tarifes actuals es mantindran a partir de l’octubre, quan passin a ser clients de la nova Barcelona d’Aparca-ments Municipals. Probablement, tot això dependrà de la política comercial del futur soci privat de la nova societat, que tindrà la ma-joria de les accions. De moment, qui té més números per guanyar el concurs que es con-
vocarà és Saba, que ara ja gestio-na l’aparcament dels Jardinets i 12 més del centre de la ciutat, que s’aniran incorporant a la nova so-cietat entre el 2016 i el 2023. Es fa difícil imaginar que Saba no vulgui continuar gestionant els aparca-ments més rendibles de la ciutat, encara que hagi de compartir el
L’Ajuntament de Barcelona compartirà amb un soci privat la gestió de quatre aparcaments públics de Gràcia i 22 més, tots del centre de la ciutat, en els pròxims 25 anys. Es preveu que el canvi es produeixi a l’octubre i que afecti ara els aparcaments de la plaça del Sol, la Gal·la Placídia i Siracusa, gestionats per l’em-presa municipal B:SM. A partir del 27 de juny de 2018, el canvi també afectarà l’aparcament dels Jardinets, ara gestionat per la societat privada Saba.
J. F. B
En el moment de tancar aques-ta edició estava previst que el
negoci amb l’Ajuntament durant 25 anys. Ara el principal accionista de Saba és la Caixa, concretament la societat Criteria CaixaHolding, que té el 50,1% del capital. També en són accionistes importants el Grup Torreal, de la família Abelló (20%) i el fons d’inversió nord-americà KKR (18,2%).
Sol, Gal·la Placídia, Siracusa i Jardinets es gestionaran de forma mixta
