Dimecres, 29 de febrer de 2012núm. 1.991

www.diarimes.com

Col·lapse al servei d’Urgències dels hospitals Pius de Valls, Joan XXIII i Santa TeclaSALUT El sindicat CGT denuncia que els tres centres es veuen desbordats perquè acumulen pacients que esperen durant hores a ser hospitalitzats i alguns són atesos als passadissos, com succeeix a l’hospital vallenc. P2

TARRAGONAL’Escola Municipal de Música serà objecte d’una reestructuració. P4

Un nou casal per a gent gran obrirà portes al Residencial Sanitas. P6

REUSL’Ajuntament ha gastat 20.000 euros en dos mesos per canviar contenidors cremats .P9

ESPANYAEl Govern anuncia una reforma sense precedents

Foment reafirma la seva aposta pel Corredor Central. P13

CRÒNICA

AVUI

La Reforma laboral agreujarà la saturació dels jutjats de TarragonaJUDICIAL El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya alerta de l’inevitable increment de les causes judicials que provocarà. P3 El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Miguel Àngel Gimeno, ahir en la compareixença pública.

cristina aguilar

REUS

La manca de proves provoca la dissolució del jurat popular en el judici pel crim del Coco MalucoL’acusat per la mort d’un jove a les portes del pub el 31 de juliol de 2010 serà absolt perquè no es pot demostrar la seva culpabilitat. P8

CAMP DE TARRAGONA

La filla de la dona trobada morta a Salou, i un amic de la jove, sospitosos de l’assassinatNathalie C.R., de 47 anys d’edat, i Antonio P.S., de 52 anys d’edat, veïns de Salou, han estat detinguts pels Mossos d’Esquadra. P11

ESPORTS

Berry Powel denunciarà el Nàstic per la rescissió del contracteL’holandés considera injusta la mesura perquè «no estava avisat». P14

2 diarimés 29/02/2012 TARRAGONA

Ja té 2 anyets la nostra Laia !!! T’estimem moltíssim. Els teus pa-res Carol i Gérôme.

FELICITACIONS

El còmic Danny-Boy Rovira actua aquest vespre al Highland

COMÈDIA

El Pub Highland acollirà aquest vespre el monòleg de l’actor Danny-Boy Rovira que, segons diu ell mateix en el seu currí-culum, és gallec de professió i còmic de naixement.

Nascut a El Ferrol, va estudi-ar Biologia a la Corunya, però després de clonar infinitat de ratolins «va abandonar l’hu-mor per dedicar-se a coses més serioses com els concursos de monòlegs».

Danny-Boy Rovira ha par-

ticipat en diversos festivals de comèdia d’arreu d’Espanya i a Madrid és còmic resident de La Chocita del Loro. A banda, tam-bé col·labora en una emissora de ràdio de Còrdova, és figurant de cinema i guionista de dibui-xos Flash a la pàgina web Niño Ninja.

El preu de l’entrada serà de nou euros amb consumició inclosa. L’actuació començarà a dos quarts d’onze de la nit. Redacció

RedaccióCarlos Fernández, director ar-tístic del Festival Internacional de Dixieland entre 2005 i 2009, ha escrit una carta per denun-ciar falta de transparència per part de l’Ajuntament en relació amb el cost que el certamen te-nia per les arques municipals.

Fernández diu que «la re-gidora de Cultura ha dit repe-tidament els darrers dies que el Festival Internacional de Dixieland costava uns 160.000 euros, quan el darrer any que vaig tenir el plaer de dirigir-lo, el 2009, el cost per a les arques municipals va ser de 82.490 eu-ros. A banda, afegeix que el cost

el 2009 no va ser inferior «per-què la maquinària de la gestió municipal no va demanar algu-nes de les subvencions oportu-nes, que sempre havia demanat l’anterior equip de govern».

Fernández assegura que «o bé els dos darrers exercicis de 2010 i 2011, quan no ha treballat el mateix equip de realització, realment s’ha doblat el pressu-post, o bé algú està tergiversant la realitat davant la ciutadania». Segons l’exdirector artístic de la Dixieland, l’objectiu del consis-tori era «anar ofegant una inici-ativa que no havia nascut de les seves files polítiques sinó des de la independència artística».

L’exdirector artístic de la Dixie denuncia falta de transparència municipal

ACTUALITAT

Assegura que el certamen no era tan carAlba Porta«És una situació intolerable». Així qualifiquen des del sindicat CGT l’estat de les urgències a diversos hospitals del territori, com és el cas del Pius Hospital de Valls o l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Segons apunten, des de fa dies, els serveis d’Ur-gències pateixen un col·lapse «monumental». I apunten a les retallades com a causa principal que s’hagi «desbordat» la situ-ació als hospitals del Camp de Tarragona, a causa d’un augment de la demanda assistencial i una manca de recursos.

Més de 72 hores d’esperaSegons expliquen des del sin-dicat, al Pius Hospital de Valls, des de fa més de deu dies, els pacients estan «més de 72 hores esperant a ser hospitalitzats». A més, recorden que en aquest centre hospitalari hi ha una planta sencera, concretament la tercera, que està tancada. «La van tancar abans de l’estiu, i se-gons van dir, l’havien de tornar a obrir passada l’època estival, però no ha estat així», assegura Marisa Cañón. A més, afirmen que en algunes ocasions, quan tots els boxes d’Urgències estan ocupats, «els malalts han de ser atesos als passadissos».

Fins i tot, a causa de les llar-gues hores que els pacients han d’esperar a ser atesos, durant un torn de nit es va produir la situ-ació que 14 pacients van marxar

voluntàriament sense ser atesos. «Abans, durant aquesta època de més demanda, es reforçava amb més personal, però ara no, i, a més, tampoc tenim espai», reivindica Cañón, que assegura que aquesta situació també crea «nervis» entre el personal del centre perquè es troben «desbor-dats».

Llits ocupats per malalts d’UVIPel que fa a l’Hospital Santa Te-cla de Tarragona, des del sin-dicat asseguren que la situació

és molt similar a la que es viu a Valls, «amb el greuge que hi ha sis boxes d’Urgències que estan ocupats per malalts de la Unitat de Vigilància Intensiva (UVI)», ja que, segons apunten, les nou places d’aquesta unitat ja estan ocupades.

«No ho havia vist mai»A l’Hospital Joan XXIII de Tar-ragona es viu una situació que, segons el delegat sindical de la CGT, Agustí Aragonès, «no l’ha-via vist mai». Des de fa una set-mana, segons les dades facilita-des pel sindicat, cada dia a les set del matí hi ha entre deu i quinze pacients a l’espera de disposar d’un llit per ser hospitalitzats. Abans de les retallades, assegu-

ren que la situació «normal» era que, com a molt, hi hagués tres malalts esperant un llit. Els pro-blemes s’han registrat la darrera setmana. El dia 24 a les set del matí, per exemple, hi havia 19 pacients a l’espera de ser hospi-talitzats. La resta de dies la xifra se situa entre els 9 i els 16.

A més, segons Aragonès, ahir es va viure una situació excep-cional. Segons explica el delegat sindical, a les sis del matí hi ha-via 17 malalts a la zona de triatge d’Urgències, és a dir, on es realit-za la primera consulta per veure l’estat del pacient. A tot això hi cal sumar els 32 malalts que es trobaven a la part d’Urgències central, deu dels quals, segons el sindicat, es trobaven als pas-sadissos. «A les deu del matí, la situació encara era la mateixa», afirma Aragonès.

Des de la CGT asseguren que aquesta situació «crea tensió, tant pels que es troben mala-ment com pels professionals, que viuen en un estat permanent de nerviosisme». Tot i això, el sindicat «lloa» l’entrega i l’esforç del personal davant d’aquestes situacions, al mateix temps que denuncia la direcció dels centres «perquè creiem que pot posar els mitjans necessaris per evitar aquestes situacions».

En aquest sentit, Aragonès assegura que «s’hauria de tenir prevista i controlada» la resposta que cal donar en èpoques de més demanda com aquesta.

Segons el sindicat, aquesta situació «crea tensió, tant pels malalts com pels professionals»

SANITAT

La CGT denuncia col·lapses a les urgències de diversos hospitalsAl Pius Hospital de Valls, fins i tot, 14 pacients van marxar voluntàriament al no ser atesos

Les obres del CAR de Campclar, a principis del 2013

El Govern preveu començar les obres del Parc Sanitari Campclar durant el primer semestre de l’any que ve, se-gons va apuntar ahir el con-seller de Salut, Boi Ruiz, en una resposta parlamentària a instàncies del diputat so-cialista Josep Maria Sabaté. El projecte del Parc Sanita-ri Campclar, conegut com a Centre d’Alta Resolució (CAR) de Ponent, contempla un edifici d’atenció primà-ria i incorpora més serveis, com radiologia, analítiques, ecografia, electrocardiogra-mes i la possibilitat de rea-litzar alguna intervenció de cirurgia menor.D’altra banda, Ruiz va ex-plicar que el Departament de Salut estudia el projecte de reforma de l’àrea d’ur-gències de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, per tal de concretar l’abast i el calendari de la segona fase de la reforma, una actua-ció que ha estat prioritzada per la direcció de l’hospital i per la Regió Sanitària del CatSalut. El conseller va re-cordar que la urbanització del recinte hospitalari i el nou pàrquing es troben en la fase final d’obres. ACN.

329/02/2012 diarimés TARRAGONA

--

--

Laia DíazEl president del Tribunal Su-perior de Justícia de Catalunya (TSJC), Miguel Ángel Gimeno, va alertar que la implantació de la nova reforma laboral compor-tarà un increment de les causes judicials. Gimeno ho va dir ahir poc abans de mantenir una re-unió a Tarragona de la Sala de Govern del TSJC per tractar la problemàtica dels òrgans judici-als de la demarcació i analitzar les millores aconseguides durant el darrer any.

El president del TSJC va ex-plicar que «ningú ha previst que aquesta modificació legal impli-ca molta més feina pels jutjats perquè abans hi havia un filtre administratiu que ara ha desapa-regut». Gimeno, que no va saber quantificar de manera concreta com podria ser aquest increment de causes, lamentava que ningú hagi fet cap estudi per analitzar l’impacte de la reforma i afirma-va que «ara que començàvem a sortir del forat (referint-se a la saturació dels jutjats), tornarem a caure-hi».

En aquesta línia, tot i assegu-rar que en el darrer any hi hagut una millora considerable alguns jutjats, Gimeno va reconèixer que els òrgans judicials continu-en presentant mancances a Tar-ragona ja que les demandes de la ciutadania segueixen una ten-dència creixent. D’altra banda, va remarcar els avenços aconse-guits en el jutjats mercantils –se

n’ha creat una tercera sala i s’han reforçat la resta– i en les sales del jutjat social social.

Impuls a la Ciutat de la JustíciaD’altra banda, Gimeno va remar-car que bona part de culpa de la saturació judicial i de les difi-

cultats a nivell organitzatiu és la disseminació dels òrgans per tota la ciutat. En aquest sentit, el president del TSJC va reclamar un impuls per tirar endavant la Ciutat de la Justícia ja que, segons va dir, «fins que aquesta qüestió no se solucioni no podrem tenir l’Administració de justícia que Tarragona necessita». Gimeno confia que la celebració dels Jocs Mediterranis l’any 2017 sigui una excusa per tirar endavant el nou edifici.

Finalment, el president de l’Audiència de Tarragona, Javier Hernández, va anunciar la im-minent posada en marxa d’un servei comú d’execució pels jutjats penals de la ciutat de Tar-ragona. «Són els que presenten una situació més dramàtica en volum i complexitat de tota la província», afirma Hernández. Teòricament, aquest nou servei ha de permetre reduir la càrrega de treball d’aquests jutjats, que acumulen retards de tramitació.

En breu es posarà en marxa un servei comú d’execució pels jutjats penals de la ciutat

JUDICIAL

El TSJC alerta que la reforma laboral generarà moltes més causes judicialsEl president del TSJC diu que la dispersió de seus a Tarragona causa molts problemes organitzatius

CRISTINA AGUILAR

La Sala de Govern del TSJC es va reunir ahir al matí a l’Audiència de Tarragona.

Dues manifestacions contra les retallades, a les onze i a les setTots els sindicats amb repre-sentació a les universitats públiques catalanes han con-vocat vaga per avui. Professors i estudiants estan convocats a una manifestació que sortirà a les onze del matí de la plaça Imperial Tàrraco. D’altra ban-da, a les set del vespre, des de la mateixa plaça Imperial Tàrraco sortirà una altra ma-nifestació contra les retallades convocada per la Plataforma Ciutadana en Defensa dels Drets Públics. Redacció

L’Assemblea de la URV denuncia que la direcció de la universitat els censura

L’Assemblea de la URV de-nuncia que la direcció de la universitat està censurant i vetant el flux d’informació entre els diferents membres de la comunitat universitària. Segons denuncien, els correus massius a disposició de tots els estudiants que fins aquest curs s’havia usat amb norma-litat els ha estat vetat, al·legant que l’Assemblea de la URV no era una organització inscrita a la universitat. Alerten que d’aquest correu massiu en pot fer ús qualsevol estudi-ant i que, habitualment, es fa servir per promocionar festes universitàries o publicitat. D’altra banda, expliquen que també els estan posant traves alhora de concedir-los aules per realitzar xerrades. Segons afirmen, fins ara qualsevol estudiant podia demanar una aula per tal de realitzar-hi un acte i la vicerectora únicament donava el vistiplau. Expliquen, però, que per organitzar els actes de la setmana de la llui-ta els hi van denegar el permís «dient-nos que la petició havia de passat pel consell d’estudi-ants, un òrgan que amb prou feines es reuneix tres cops a l’any», relaten en un comuni-cat al qual també s’hi han ad-herit el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, el Sindi-cat Independent del PAS i els Grumets Pirates URV. L’As-semblea de la URV creu que aquestes determinacions es fan amb la intencionalitat de desgastar el moviment crític amb la gestió de la universitat.

Josep Fèlix Ballesteros elegit com a candidat al Premi Emilio Castelar

L’alcalde de Tarragona ha estat nomenat com a candidat per al Premi Emilio Castelar, dins la categoria Compromís amb la societat, associacionisme i activisme social. El jurat dels premis ha pensat en la figura de Ballesteros «pel seu treball decidit en favor de l’associa-cionisme, la participació ciu-tadana i la gestió del sistema públic amb un govern obert». Els altres candidats amb els que competeix el batlle tarra-goní són el grup de familiars que va aconseguir desenterrar a les 17 roses en el cementiri de Gerena i Demetrio Gómez, per la seva participació en associ-acions com el Moviment Con-tra la Intolerància o l’Institut Maddi-Sugaar per a la defensa dels Drets Humans. Shaila Cid Martín

4 diarimés 29/02/2012 TARRAGONASEGURETAT

CRISTINA AGUILAR

Els exercicis es van realitzar a l’antic edifici del Port.

Els Bombers fan pràctiques per millorar en les emergènciesEls Bombers de la Generalitat van realitzar ahir unes jornades pràctiques a l’antic edifici de l’Autoritat Portuària de Tarra-gona amb l’objectiu d’introduir noves eines de millora a l’hora d’actuar davant d’una emer-gència. Les pràctiques es van dividir en dos escenaris: un aparcament soterrat i un edi-fici amb cinc plantes d’alçada. «A l’aparcament es va treballar l’extinció sense visibilitat, per això vam utilitzar una càmera

tèrmica que afavoreix la loca-lització del foc», va explicar Ricard Expósito, sots-inspector dels Bombers de la Generalitat. En canvi, a l’edifici «hem provat metodologies per tenir un ma-jor control de les persones que poden patir riscos». Els exerci-cis pràctics continuaran avui i, més endavant, els Bombers volen organitzar xerrades adre-çades als cossos policials sobre com cal actuar davant d’aques-tes situacions. A.Porta

Alba PortaLa reducció de l’aportació de la Generalitat per alumne i any a les escoles municipals de música provocarà una «reorganització» a l’escola de Tarragona per reduir costos i fer front a la retallada de la Generalitat. Segons va explicar ahir l’alcalde de Tarragona, Jo-sep Fèlix Ballesteros, durant una visita a aquest equipament edu-catiu, «l’Escola no perilla com a institució, però potser algunes especialitats es veuran afectades per la reducció de la Generali-tat». En aquest sentit, el regidor d’Ensenyament, Joan Sanahujes, va explicar que s’està realitzant un estudi «per millorar l’organit-zació de l’escola, que comporta-rà que hi hagi d’haver un mínim d’alumnes per especialitat i per als ensenyaments d’instruments per optimitzar recursos». Sana-hujes també va apuntar que una altra de les mesures que es podria prendre per adaptar-se a aquesta nova situació seria modificar l’horari del professorat, tot i que les decisions es concretaran amb el claustre i amb l’Ampa.

Aquesta reducció de costos, però, no evitarà que, probable-ment, s’apugin les quotes, que, de fet, no s’han incrementat des de l’any 2006. «Ara serà el moment de fer-ho», va apuntar

l’alcalde, que va assegurar que les famílies estan disposades a assumir aquest increment.

De moment, però, l’Ajun-tament desconeix quina serà l’aportació per alumne i any que

realitzarà la Generalitat aquest 2012, després d’haver patit, el curs passat, una reducció de 600 a 460 euros per alumne i any. Per això, Ballesteros va reclamar que el Govern català «respongui rà-pid», ja que, a més, no s’han pa-gat les aportacions pendents des del setembre del 2010. «Això és una part del deute de 14 milions que tenim amb la Generalitat», va remarcar Ballesteros.

L’Ajuntament aporta el 69% del cost de l’Escola, per això una major aportació del consistori «és impossible», segons el batlle.

Nova aula de percussióPerò no tot són males notícies. L’Escola Municipal de Música compta amb una nova aula de percussió que ha suposat una in-versió de 20.000 euros i que es-devé una millora important per al centre. A més, segons va ex-plicar l’alcalde, la Generalitat de Catalunya vol signar un conveni amb l’Aula d’Instruments Tradi-cionals de l’Escola per ampliar la seva activitat i que sigui una aula «de referència».

EDUCACIÓ

L’Escola Municipal de Música es reorganitzarà per reduir costosL’alcalde afirma que la continuïtat està garantida, tot i que probablement s’incrementaran les quotes

CRISTINA AGUILAR

L’Escola de Música compta amb una nova aula de percussió.

SOCIETAT

L’Associació Cultural i Fol-klòrica Andalusa a Tarra-gona va celebrar ahir a la seva seu el Dia d’Andalusia. Durant l’acte, es van cantar himnes andalusos, així com es va repartir vi andalús en-tre els assistents. Els actes per commemorar la XXVII Quinzena Cultural Anda-lusa continuaran dissabte, amb una nit flamenca, i diumenge, amb l’ofrena flo-ral a Blas Infante al Camp de Mart. Redacció

Celebració del Dia d’Andalusia

CRISTINA AGUILAR EQUIPAMENTS

Després de gairebé tres anys d’obres, Correos va reobrir ahir al públic la seu central a la ciutat de Tarragona, ubicada a la plaça Corsini. La remodelació, que ha su-posat una inversió de 6,3 milions d’euros, ha permès eliminar barreres arquitec-tòniques, guanyar espai i adaptar l’edifici a les noves necessitats logístiques i tecnològiques. El nou espai disposa d’una superfície de 3.300 metres quadrats. ACN

Correos estrena nova seu central

ACN

529/02/2012 diarimésPUBLICITAT

6 diarimés 29/02/2012 TARRAGONA

S.JiménezLa ciutat de Tarragona comptarà amb un nou casal per a la gent gran a l’avinguda de Catalunya. El nou espai obrirà portes a les instal·lacions de la residència Sa-nitas Residencial, que quedava inaugurada ahir de forma oficial després de portar cinc mesos oberta. El nou casal estarà en marxa en un parell de setmanes.

«Hem acordat amb la direcció del centre que 450 metres qua-drats d’aquesta residència serà la seu d’un nou Casal de la Gent Gran. Serà un centre on es pro-gramaran activitats socials ober-tes als ciutadans de Tarragona», anunciava ahir l’alcalde de Tar-ragona, Josep Fèlix Ballesteros, present a l’acte inaugural.

La residència Sanitas Resi-dencial ocupa l’antiga seu de les Germanetes dels Pobres i té una capacitat de 167 places, més 30 per a centre de dia. Durant els cinc mesos que porta oberta, la residència compta ja amb una cinquantena d’usuaris.

«La residència ha estat tot un èxit, ha tingut molt bona acolli-

da. La cinquantena de residents que han vingut a la residència en només cinc mesos està per damunt de les nostres expec-tatives», explicava ahir Iván Saura, director de la residència. L’acte inaugural de la residència va comptar amb la presència de director general de Sanitas Re-

sidencial, Domènec Crosas, que destacava que amb l’obertura de l’equipament a Tarragona s’aconseguia fer arribar els ser-veis d’atenció a la gent gran a to-tes les províncies de Catalunya. Cal recordar que en el si de la re-sidència es va obrir la parròquia de Sant Fructuós.

Gosseta jove p r o b a b l e -ment encre-uament de Golden però de mida una mica més petita. És molt intel · ligent, plena d’energia i molta ale-gria. Ideal per estar amb nens. És molt sociable. Preguntar per ella si veniu a la Protectora, està a les primeres gàbies de les feme-lles. C/ Sofre, 3. Polígon ind. Riu Clar. Horari d’atenció al públic: di-lluns, dimecres i divendres de 18 a 20 hores. Dissabtes i diumenges de 12 a 14h. apadrinaments@gmail.com

ADOPCIÓ D’ANIMALS

CRISTINA AGUILAR

La plantilla de la residència es va fotografiar ahir amb l’alcalde.

La residència Sanitas acull un nou casal per gent gran

TERCERA EDAT

Així ho ha acordat l’Ajunament i la direcció del centre privat

COMERÇ

Joaquim Pons, Patrícia Anton i Joan Blázquez.

Alba PortaLa cinquena edició de la fira Fora Stocks, que se celebrarà els propers dies 2, 3 i 4 de març a la Rambla Nova, incorpora en-guany com a novetat el sector de l’automoció. Així doncs, la fira, que està liderada pel cen-tre comercial la T de Tarragona, compta en aquesta ocasió amb la col·laboració de l’Associació Empresarial de Tallers de Re-paració i Venedors d’Elements (ASTAVE). «És la gran novetat, i estem segurs que la fira fun-cionarà molt bé», va assegurar Joan Blázquez, president de la Via T. Per la seva banda, el re-presentant d’ASTAVE, Joaquim Pons, es va mostrar satisfet de participar en aquesta fira. «Estem molt agraïts que hagin comptat amb el sector de l’au-tomoció, que també ho està passant malament», va apuntar Pons.

Fira Stocks, doncs, que ocu-parà tota la Rambla Nova des

de la Font del Centenari fins al Balcó del Mediterrani, compta-rà amb més de 40 estands que oferiran una gran varietat d’ar-ticles, des de sabates, comple-ments i roba, fins a bijuteria o productes de perfumeria.

D’altra banda, hi haurà la presència d’una dotzena de concessionaris, que hi parti-ciparan amb 23 marques dife-rents que presentaran les seves novetats. «Tot plegat, suposarà una fira potent amb una ofer-ta important», va defensar la regidora de Comerç i Turisme, Patrícia Anton.

La fira, que comptarà amb un espai d’atraccions infantils, s’inaugurarà divendres a les cinc de la tarda i, a les sis, a l’es-tand del Nàstic, els jugadors del primer equip es faran fotografi-es amb els assistents i firmaran autògrafs. Dissabte, la fira esta-rà oberta de nou del matí a nou del vespre, i diumenge tancarà a les vuit del vespre.

La fira Fora Stocks incorpora com a novetat el sector de l’automocióSe celebrarà del 2 al 4 de març a la Rambla

El PP demana explicacions sobre la dissolució de l’IMET

POLÍTICA

El Partit Popular de Tarragona demana a l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, que expliqui «per què es veu obligat a dissoldre l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona (IMET)», segons va explicar ahir la regidora del Grup Municipal del PP a l’Ajun-tament, Judith Heras. «La Sin-dicatura de Comptes ha inter-vingut sobre el funcionament del govern municipal de Tarra-gona i el regidor responsable, Joan Sanahujes, diu que aquí no

ha passat res. Tarragona mereix una explicació», va reclamar Heras.

Per la seva banda, el regidor d’Ensenyament, Joan Sanahu-jes, va explicar que es tracta d’un canvi «purament adminis-tratiu», i que l’IMET disposarà «de la mateixa autonomia». Segons Sanahujes, la Sindica-tura demanava una nova forma jurídica, però això no afectarà el funcionament de l’IMET, que, de fet, mantindrà el nom.

La plataforma de suport de l’escola Olga Xirinacs demana la seva continuïtat

La Plataforma de suport de l’escola Olga Xirinacs ha signat un manifest en què reivindica la continuïtat d’aquest centre després que el departament d’Ensenyament no hagi ofert places de P3 a l’escola de cara al curs 2012-2013. Segons la plataforma, els estudis demo-gràfics avalen la necessitat de comptar amb més places es-colars i, per tant, la continuï-tat de l’escola. La plataforma apel·la als estudis realitzats per l’IDESCAT, l’Ajuntament de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili, que assegura que la població en edat esco-lar creixerà a Tarragona amb un increment d’entre el 12 i el 24% en l’horitzó del 2015 per als grups d’edat del segon cicle d’educació infantil i de primà-ria, i del 5 al 34% en l’horitzó del 2021. La Plataforma de-mana «seny i coratge perquè es concedeixi un grup de P3 a l’escola i n’asseguri la per-vivència del lloc on és actual-ment». En el manifest assegu-ren que l’Escola Olga Xirinacs és un model de cooperació entre l’escola i les famílies per aconseguir l’èxit escolar de tot el seu alumnat.

729/02/2012 diarimésPUBLICITAT

8 diarimés 29/02/2012 REUS

Felicitats guapíssima! Aquest any sí que toca, encara que no ho sembli avui fas 7 anys! Dis-fruta molt del teu dia, petonets enormes de la teva amiga Eli.

FELICITACIONS

S. Cases / RedaccióNo es pot demostrar si la matina-da del passat 31 de juliol del 2010 Wascar J.F., àlies Ponchi, va ser l’autor de l’apunyalament que li va causar la mort a Jaron Eder L.G. a l’exterior del pub Coco Ma-luco de Reus –situat a l’avinguda Pere el Cerimoniós–.

Aquesta és la conclusió a què s’ha arribat després de més d’una setmana de judici i que ha portat la magistrada de la secció segona de l’Audiència Provincial a dis-soldre el jurat popular, per falta de proves incriminatòries sobre l’acusat que, conseqüentment, no són suficients per sotmetre el jurat a objecte de veredicte. En els propers dies, la magistrada dictarà una sentència absolutò-ria, per la qual cosa l’acusat que-darà lliure de càrrecs, tot i que les parts, en aquest cas la Fiscalia, podran recórrer.

El judici va començar el pas-sat divendres 17 de febrer quan l’acusat, contradient la versió que havia donat en un principi

als Mossos d’Esquadra, va ne-gar haver mort la víctima, en el transcurs d’una baralla, la ma-tinada del 31 de juliol del 2010 a l’exterior del pub Coco Maluco, entre dos grups d’origen llatino-americà, un grup de dominicans,

entre els quals hi havia l’acusat, i l’altre grup de colombians, entre els quals hi havia la víctima.

Així, l’acusat va declarar que en la declaració inicial s’havia sentit «pressionat» pels Mossos d’Esquadra, a qui va explicar

que la nit dels fets havia agafat un ganivet del maleter de la seva motocicleta, que li havia clavat a la víctima i que havia marxat, abans de desfer-se de l’arma.

Al contrari del que havia ex-plicat en un principi, Wascar va declarar al judici només haver participat en la baralla «donant dues o tres puntades de peu» abans de marxar.

Després de ser detingut pocs dies després dels fets, acusat de participar en la baralla, i que-dar en llibertat, Wascar J.F. va tornar a ser detingut a l’octubre del 2010, acusat d’un delicte d’homicidi després que la poli-cia punxés alguns telèfons dels implicats i escoltés, en una de les trucades, que l’acusat n’hauria «eliminat un».

«Pacte de silenci»Durant el transcurs del judici, molts dels testimonis que han passat a declarar van afirmar no saber res o no recordar-se’n de la nit dels fets. En aquest sentit,

segons l’agent dels Mossos d’Es-quadra responsable de la inves-tigació, els va sorprendre que els amics de la víctima no volguessin declarar i que haguessin hagut de requerir autorització judicial per punxar alguns telèfons dels implicats. De fet, responsables de la investigació i la fiscalia van coincidir a apuntar que bandes com les que van participar en la baralla solen mantenir un «pacte de silenci».

La Fiscalia, que havia demanat 13 anys de presó per a l’acusat i una indemnització per als fa-miliars de la víctima de 160.000 euros (150.000 per al fill i 10.000 per la mare de la víctima), podrà recórrer ara la sentència absolu-tòria que la magistrada dictarà en breu.

Jaron Eder L.G., que hauria in-tentat separar la baralla entre els dos grups d’origen llatinoame-ricà, va rebre dues ganivetades, una d’elles mortal, després de penetrar vuit centímetres dins del cor.

JUDICIAL

Dissolt el jurat popular del crim del Coco Maluco per falta de proves Els propers dies la magistrada de la Secció Segona de l’Audiència Provincial dictarà una sentència absolutòria per a l’acusat

ACN

L’acusat, el primer dia de judici.

RedaccióAmb la voluntat de donar un nou impuls al Pla de Mobilitat Urbana de Reus, ahir es va cons-tituir la Taula de Mobilitat, en una reunió a la Comissaria de la Guàrdia Urbana. Amb caràcter participatiu, aquest nou òrgan treballarà, a grans trets, per re-duir la congestió del trànsit al centre històric i millorar la mo-

bilitat de la zona, promoure l’ús del transport públic, fer com-patible l’oferta d’aparcaments amb la demanda de rotació i de residents i aconseguir una dis-tribució urbana de mercaderies i productes àgil i ordenada, així com disminuir la contaminació acústica i atmosfèrica causada pel trànsit.

La Taula, que va comptar amb

la presència dels regidors Alícia Alegret i Miquel Domingo, està integrada pels departaments de de Medi Ambient, Via Pública, Guàrdia Urbana, Arquitectura i Urbanisme, l’empresa munici-pal Reus Transport, i les entitats Associació de Taxis de Reus, As-sociació Bici Camp, Associaci-ons de Comerciants i Botiguers, i representants d’Autoescoles.

La Taula de Mobilitat buscarà reduir la congestió del centre històric

VIA PÚBLICA

També treballarà per fer compatible la demanda d’aparcaments

CEDIDA

La Taula de Mobilitat es va constituir ahir a la Comissaria.

El CIMIR inaugura l’exposició del fotògraf Maoz EliakimEl Centre de la Imatge Mas Iglesias, al Parc de Mas Iglesi-as, presenta aquest dimecres, a partir de dos quarts de vuit del vespre, l’exposició Refle-xions i expressions, del fotò-graf israelià Maoz Eliakim. La mostra, que es podrà visitar fins al 17 de març, agrupa una col·lecció de fotos de diferents llocs i moments de la vida del fotògraf Maoz Eliakim, que busca «obrir una porta on ca-dascun dels visitants desco-brirà el seu món fotogràfic».

L’ICS fa marxa enrere i el segon ascensor del CAP Llibertat seguirà funcionant

Tot i que en un principi l’Ins-titut Català de la Salut (ICS) havia decidit parar temporal-ment, a partir de demà, l’as-censor del CAP Llibertat que pot portar lliteres i que es va inaugurar fa aproximadament un any, finalment ha fet mar-xa enrere i l’elevador seguirà funcionant. Per «racionalitzar despeses», l’ICS hauria decidit parar aquest segon ascensor, tal com es va fer ressò l’edició d’ahir d’aquest mitjà, ja que l’altre, de dimensions més re-duïdes, arriba a totes les plan-tes del centre sanitari. Aquesta decisió va provocar la indigna-ció de molts dels treballadors, que s’haurien posat en con-tacte amb els seus superiors mostrant la seva disconformi-tat i proposant alternatives al tancament d’aquest ascensor. Segons ha pogut saber aquest mitjà, l’ICS hauria comunicat ahir als treballadors del CAP Llibertat que, finalment, l’as-censor no es tancarà, tal com han confirmat fonts de l’ICS. En dades del 2008, el CAP Lli-bertat, que agrupa Reus III i Reus IV, presta servei a més de 45.000 usuaris, més de 6.000 dels quals majors de 65 anys.

929/02/2012 diarimésREUS

Joan Marc SalvatLa crema de contenidors a la ciutat s’està convertint en una moda vandàlica que, només des de principi d’any, s’ha saldat amb una quinzena de contenidors incendiats. El cost mínim per la restitució d’aquesta part del mobiliari urbà (sense tenir en compte les actuacions derivades dels incendis, com l’adequació de façanes o la via pública) s’ele-va fins als 22.500 euros; en el benentès que el cost aproximat per la substitució d’un sol conte-nidor és d’uns 1.500 euros.

L’onada de delictes d’aquesta mena ha anat a més en els últims mesos, tal com han reconegut fonts policials a aquest mitjà. La preocupació dels diferents cos-sos policials, Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana, ha motivat in-crementar el treball combinat en patrulles conjuntes que de for-ma majoritària intensifiquen els

seus esforços en els darrers dies de la setmana, en què més s’han registrat aquests delictes.

De moment, els serveis polici-als d’investigació no encerten a concretar les causes de la crema de contenidors que, alhora, s’afe-geixen al foc presumptament provocat en diversos vehicles a la ciutat. L’últim cas, precisament, es va donar el passat cap de set-mana en què un vianant va aler-tar els Bombers de la Generalitat en veure un parell de vehicles encesos a l’altura del número 24 del carrer Albiol. Com en els al-tres casos, era de matinada.

Sense ‘modus operandi’Un dels punts que més descon-certa les forces de seguretat és la falta d’un modus operandi aparent. Si bé és una evidència que la crema de contenidors s’ha produït en la majoria de casos al llarg de la matinada, també és

cert que l’últim episodi va tenir lloc a plena llum del dia, amb la incineració de tres contenidors als carrers de Pirineus i d’Aixe-mus, vora la carretera de Salou. De forma paral·lela, la falta de concreció en un punt geogràfic de la ciutat no permet extreure’n gaire més conclusions al respec-te, sobretot, a l’hora de discernir-ne l’autor o autors dels delictes.

Qui també pateix aquests actes vandàlics són els veïns di-rectes. Sense anar més lluny, els veïns dels carrers Roger de Bel-fort (prop de la Biblioteca Cen-tral) i Jurats (al barri del Carme) han hagut de substituir algunes persianes o netejar les façanes dels seus blocs, ennegrides per la combustió del mobiliari urbà. Fonts veïnals, apunten que els responsables haurien pogut uti-litzar substàncies inflamables «per la manera que tenien de cremar dels contenidors».

URBANISME

La factura per la crema de contenidors costa més de 20.000 euros a la ciutatNomés el 2012 se n’han incendiat una quinzena, juntament amb alguns vehicles; Mossos i Guàrdia Urbana n’investiguen les causes i els autors

L’Ajuntament reconeix l’obra del difunt arquitecte Manuel de Solà-Morales

L’Ajuntament de Reus s’afe-geix al reconeixement a la figura i l’obra de l’arquitecte i urbanista Manuel de Solà-Morales, que va morir dilluns a Barcelona. De Solà-Morales és un nom estretament lligat a la ciutat de Reus. D’una banda, pels lligams familiars –era nét de Joan Rubió i Bellver, l’ar-quitecte modernista nascut a Reus, deixeble de Gaudí, a qui devem, entre altres edificis, la casa Serra del raval de Santa Anna–. I, d’altra banda, pro-fessionalment, ja que va donar forma a la remodelació del barri del Carme i, entre altres, va elaborar un estudi sobre els accessos a la ciutat des de la carretera de Tarragona, que avui forma part dels materials de treball de l’elaboració del nou POUM.

Joan Masdéu guanya el Premi Enderrock a la millor cançó d’autor del 2011

Un any després de la publi-cació del seu primer disc en solitari CasaMurada, el reu-senc Joan Masdéu ha guanyat el Premi enderrock a la millor cançó d’autor de 2011 per vo-tació popular, amb la cançó El carrer dels jocs florals. Fa uns mesos el clip d’aquesta cançó ja va guanyar el primer premi entre els millors clips catalans a la categoria de vide-oclips al Festival Internacional de Curtmetratges FIC Cat.Uns premis que suposen un reco-neixement per part del públic d’aquesta nova etapa en la seva carrera artística. El lliu-rament dels Premis Enderrock es celebrarà el proper dilluns 12 de març, en una gala orga-nitzada per aquesta publicació que tindrà lloc a la sala Apolo de Barcelona.

Redacció«Gabriel Ferrater: gosar poder». Sota aquest vers de l’autor reu-senc, el Centre de Lectura, des-prés de tancar una col·laboració amb la Fundació Privada Reddis, acollirà un seminari i diverses iniciatives aquest mes de març per recordar l’obra d’un dels reusencs més coneguts.

Així, aquest divendres s’inau-

gurarà una exposició sobre Fer-rater, que donarà pas, del 12 al 16 de març, a diversos tallers. Cada dia, a partir de les set de la tarda, la sala d’actes acollirà una con-ferència a càrrec de personatges com Xavier Amorós, Ramon Go-mis, Josep Murgades, Enric Juste o Jordi Julià, professor de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona (UAB), que serà l’encarregat de

la ponència inaugural. El dissabte 17, per la seva ban-

da, es durà a terme una Ruta literària per alguns dels indrets claus en la vida de Ferrater, on s’aprofitarà per llegir fragments de la seva obra.

La idea del Centre de Lectura és engegar l’arxiu de Ferrater progressivament, que s’instal·-laria a la Biblioteca del Centre.

El Centre de Lectura organitzarà una Ruta literària sobre Gabriel Ferrater

LITERATURA

Amb el suport de la Fundació Reddis, engegarà l’arxiu del reusenc

OLÍVIA MOLET

La seu de la Fundació Privada Reddis va acollir la presentació.

PROMOCIÓOLÍVIA MOLET

Edicions anteriors de la iniciativa del Tomb de Reus.

Les rebaixes d’hivern clouen amb les ‘Botigues al carrer’Per donar punt final a les re-baixes d’hivern, els carrers del centre de Reus acolliran, un any més, Les Botigues al Carrer, que començaran avui i s’allargaran fins al proper divendres 2 de març. La iniciativa, promoguda pel Tomb de Reus i amb el su-port de l’Ajuntament de Reus, consisteix en una gran expo-sició comercial als carrers del centre de la ciutat, amb les úl-times ofertes de la temporada.

Així, les diferents tendes

participants trauran els taulells amb les seves ofertes a l’exteri-or, on molta gent aprofitarà per fer unes compres i rematar la temporada de rebaixes.

En aquesta edició, aquells es-tabliments que no poden treure els seus articles al carrer, tam-bé hi participaran, amb ofertes especials a l’interior. En aquest cas, aquests establiments es podran identificar amb un punt de color taronja, color caracte-rístic als taulells del carrer.

10 diarimés 29/02/2012 REUS

Alex nació el 24 de febrero de 2012 a las 07:54. ¡¡Bienvenido!!

FELICITACIONS

¡Feliz cumpleaños! Lo mejor que me ha dado la vida... Joan Maria y “Chispy”.

FELICITACIONS Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

Joan Marc Salvat«He sentit una olor i després m’he trobat malament». Aques-ta és la primera reacció entre les persones que pateixen Sensibi-litat Química Múltiple (SQM), una de les 7.000 malalties rares o minoritàries de les quals es té constància. Avui, 29 de febrer, es commemora el Dia Mundial de les Malalties Minoritàries que té per objectiu visibilitzar una sèrie de patologies que, per la seva re-duïda afecció, sovint queden en l’anonimat. El principal cavall de batalla que cal afrontar de cara a les persones que pateixen aques-ta o d’altres malalties estranyes, explica el doctor Inglès, és «l’aï-llament social i la limitació la-boral» que comporten. Inglès és metge adjunt de l’àrea de Medi-cina del Treball i forma part del Comitè d’Infeccions a l’Hospital Sant Joan.

Només a Catalunya les malal-ties rares afecten vora 400.000 persones (algunes d’elles, sense un diagnòstic clar), majoritàri-ament tenen un origen genètic i en molts casos no tenen cura. En els anys que el doctor Inglès porta treballant a l’Hospital Sant Joan, només ha vist passar un parell de pacients els símptomes dels quals coincidien amb els que s’associen a la SQM. Es trac-ta de dues persones de menys de 40 anys. Una de les pacients era una dona que es dedicava a la neteja i en l’ús dels detergents va començar patir «atacs i crisis respiratòries», detalla Inglès. El segon pacient del qual té co-neixement Inglés es tracta d’un home que treballava en un taller

mecànic d’automòbil. El contac-te constant amb el seu entorn laboral i diferents substàncies com els olis de motor, la gasolina o el fum dels tubs d’escapament li produïen els mateixos qua-dres que a la dona de la neteja. Tots dos casos van ser derivats a l’Hospital Clínic de Barcelona.

Inglès entén la SQM com «una resposta exagerada del cos a una sèrie de productes químics». L’Organització Mundial de la Sa-lut no ha catalogat la SQM com una malaltia i Inglès explica el perquè: «Quan tens un conjunt de símptomes, tens una síndro-

me; quan tens una explicació per aquells símptomes parles de malaltia. I aquesta és la diferèn-cia. No tenim una explicació cla-ra per saber quins mecanismes s’esdevenen davant d’una olor determinada que fan reaccionar la persona de manera diferent».

S’hi neix amb la SQM?El doctor Inglès ho nega. Segons detalla, les dues principals teori-es sobre les seves causes són: «O bé un problema de percepció (els receptors d’olors generen una resposta exagerada al cervell), o bé un problema d’interpretació (el cervell fa una interpretació errònia d’un estímul normal i re-acciona exageradament)». Inglès no coneix, a data d’avui, «cap

relació directa entre la indústria química i una major incidència de la SQM». El doctor exposa que aquesta síndrome la pateixen les persones en el seu entorn més immediat, i no hi afecten tant les causes ambientals generals. Nàusees, vòmits, tancar els pul-mons, segregar mucositats, lla-grimeig... Són alguns dels símp-tomes més habituals: «Es genera una resposta de defensa, és una colònia que no fa mal i actuem com si fos lleixiu», afegeix.

Un entorn controlatAtès que la SQM no té cura, In-glès apel·la a una millora de la qualitat de vida del pacient i els familiars. El metge explica que als pacients de SQM els cal un «entorn controlat» i acaben uti-litzant «sistemes més arcaics de neteja de la roba, eviten perfums i aerosols en general». Per tot, re-clama «sensibilització» i recorda que «no tothom que porta una mascareta té tuberculosi. Ho fan per evitar posar-se malalts».

SALUT

Doctor Inglès: «Cal lluitar contra la limitació laboral i l’aïllament social»Avui se celebra el Dia Mundial de les Malalties Minoritàries

OLÍVIA MOLET

El doctor Joan Inglès i la reumatòloga Dèlia Taverner.

«No tenim una explicació per saber per què davant una olor determinada es reacciona diferent»

Ni la SQM ni la fibromiàlgia ni la fatiga crònica tenen un origen concretLes tres malalties coincideixen que no se n’ha determinat, a dia d’avui, un origen concret. Coincideixen, també, que en el cas de la Sensibilitat Química Múltiple sovint se li associa la fibromiàlgia i a aquesta se la vincula amb la fatiga crònica. La reumatòloga Dèlia Taverner detalla que no hi ha cap prova diagnòstica per determinar la fibromiàlgia. Amb tot, explica, cada setmana detecta un mínim de deu nous casos en primera consulta. Sens dubte, afegeix, «els casos de fibromiàlgia van a més». El perfil del pacient és majoritàriament femení, encara que «cada vegada hi ha més homes», afirma. «Les situacions d’estrès poden desencadenar en dolor crònic», conclou. JM.S.

RedaccióL’alcalde de la ciutat, Carles Pe-llicer, va enviar ahir una especi-al menció a tots els reusencs i reusenques d’origen andalús en motiu de la diada d’aquesta co-munitat autònoma espanyola. En la felicitació, Pellicer va tenir un record destacat per a aques-tes persones que representen vora el 10% (al voltant de les 10 mil persones) de la població de la capital del Baix Camp.

En la missiva enviada pel bat-lle reusenc, es recorda el que és considerat com el «pare de la pàtria andalusa», Blas Infante. En les paraules de Pellicer, l’al-calde cita el mateix Infante on

reclama als reusencs d’origen andalús «feu vostres, ben altes i ben clares les paraules: Paz y esperanza bajo el sol de nuestra tierra». Paral·lelament, l’alcalde els va encoratjar a gaudir d’un Dia d’Andalusia «de celebració de retrobament». La iniciativa del batlle és innovadora, ja que mai fins ara s’havia felicitat per carta als ciutadans de Reus durant cap festivitat regional (tampoc la d’Andalusia) ni de persones provinents d’altres països. El 28 de febrer, el Dia d’Andalusia commemora el re-ferèndum de l’any 1980 que va garantir l’autonomia d’aquesta comunitat autònoma.

L’alcalde felicita un a un i per carta als reusencs d’origen andalús

VEÏNAL

Va enviar la missiva a quasi 10 mil persones

RedaccióLa Cambra de Comerç de Reus va traslladar ahir al Diputat po-pular Alejandro Fernández la necessitat de prioritzar l’ade-quació de la línia Reus–Roda (a través d’una nova variant ferroviària de Reus) com a «eix natural de sortida de les merca-deries del Port de Tarragona». Així ho va comunicar al diputat tarragoní en una reunió de tre-ball que van mantenir ambdues parts.

El president de la Cambra, Isaac Sanromà va defensar da-vant Fernández la necessitat que «l’alternativa de rehabilitar el Reus-Roda és la millor i única

viable». Alhora, Sanromà va de-tallar que tant la variant est de Reus com l’eix entre la capital del Baix Camp i Roda «han de permetre el trànsit mixt de mer-caderies i viatgers». Per últim, el president de la Cambra va de-fensar la inclusió del projecte en els pressupostos generals de l’Estat pel 2012 com una «prova de foc de la voluntat del govern d’impulsar aquesta solució i acabar amb l’estèril debat sus-citat». La trobada amb Fernán-dez s’emmarca en el conjunt de trobades periòdiques que el president de la corporació man-té amb els representants del territori al Congrés.

La Cambra trasllada a Fernández la necessitat de la línia Reus-Roda

INFRAESTRUCTURES

El situa com «l’eix natural de mercaderies»

1129/02/2012 diarimés CAMPDETARRAGONA

RedaccióEls Mossos d’Esquadra van dete-nir a la nit d’aquest dilluns Nat-halie C. R., de 47 anys, i Antonio P. S., de 52 anys, com a presumptes autors de la mort de la dona de Salou. Ambdós detinguts són de nacionalitat espanyola i veïns de la mateixa localitat tarragonina.

Els Mossos d’Esquadra confir-maven ahir que la detinguda és la filla de la víctima, i que manté una relació d’amistat amb l’altre detingut. Se sospita que la mort va tenir lloc minuts abans de tro-bar el cos.

La víctima, M. R. P., de 69 anys, va ser trobada morta al seu pis poc abans de les dotze del migdia del dilluns. Aquesta presentava diversos cops al cap propinats amb un objecte contundent que li hauria provocat la mort de forma immediata. El cos de la víctima va ser trobat per la filla, ara detinguda, la qual va avisar

els Mossos d’Esquadra de la seva troballa.

La dona, originària de Bil-bao, vivia des de fa una dotzena d’anys al número 2 del carrer Tarragona de la capital de la Cos-ta Daurada. Era vídua des de l’any passat i tenia dos fills, la detingu-da i un altre que viu a l’estranger. Els veïns, per la seva banda, no li coneixien cap parella recent, fet que va descartar que es trac-tés d’un nou cas de violència de gènere.

L’assasinat va commocionar tot el municipi, ja que la víctima era una dona força coneguda. El Consistori municipal va emetre un comunicat públic lamentant els fets i demanant que el cas es resolgui el més aviat possible.

Els agents de l’Àrea d’Investi-gació Criminal de Tarragona van analitzar el domicili de la víctima durant hores. Pel que fa a la in-vestigació dels Mossos, aquesta

es va centrar des del primer mo-ment en l’entorn familiar, ja que la porta del domicili no estava forçada. També es va descartar el robatori perquè no faltava cap objecte de valor ni les pertinen-ces estaven desendreçades.

La recerca va avançar ràpi-dament i, de fet, la filla que ha quedat detinguda va sortir del pis acompanyada per dos agents de paisà dels Mossos d’Esquadra el dia que van trobar la víctima. Malgrat que no anava emmani-llada, tot semblava indicar que es dirigia a comissaria a declarar. Els agents la fer seure al seient pos-terior del cotxe policial, acom-panyada per un dels mossos, un detall que ja feia sospitar que podria tenir relació amb la mort. De moment, la investigació de l’assassinat de Salou, desplegada pels Mossos d’Esquadra, s’està desenvolupant sota secret de su-mari.

SUCCESSOS

Detenen la filla de la dona morta a Salou com a presumpta autora del crimEls Mossos d’Esquadra han arrestat també l’amic de la detinguda ja que se sospita que l’haurien mort minuts abans de trucar a la policia

El Govern confia a començar a instaurar el servei de rodalies de trens el 2013

El Govern confia a poder co-mençar a instaurar el servei de rodalies al Camp de Tarragona en l’horitzó del 2013. Així ho confirmava ahir el delegat del Govern a Tarragona, Joaquim Nin, després que la Genera-litat aprovés la proposta del nou contracte de servei públic 2011-2015 per a la gestió de Rodalies i Regionals. Un nou contracte que suposa un canvi en la relació contractual entre el Govern de la Generalitat, com a administració titular del servei, i l’empresa ferroviària que el presta, en aquest cas, Renfe. El nou contracte per-met exercir un major control i intervenció en els Rodalies i Regionals. Malgrat tot, segons puntualitzava el propi Nin, la posada en marxa del servei de rodalies està supeditada a la futura modificació de la Llei Ferroviària i que el Govern de l’Estat aboni i compleixi el contracte programa, cosa que suposa una consignació de 145 milions d’euros per tota Cata-lunya. D’altra banda, Daniel Pi, president de l’Associació per a la Promoció del Trans-port Públic (PTP), apuntava ahir que la modificació de la llei ferroviària no podia ser-vir d’excusa per dilatar en el temps l’execució d’algunes de les millores que té pendent el territori, com ara: l’absència de l’esmentat servei de rodali-es, l’antiguitat de la major part dels trens (molts tenen més de 30 anys), o la realització d’al-gunes inversions en estacions que ho requereixen des de fa temps. «La modificació de la llei ferroviària no pot servir com a maniobra de distracció per evitar implementar totes aquestes millores necessàries a les comarques de Tarrago-na», subratllava Daniel Pi. Nin, però, subratllava la voluntat del Govern de treballar amb l’horitzó del 2013 pel que fa a les rodalies. Silvia Jimenez

Shaila CidL’Institut d’Altafulla acollirà per primera vegada les dues modalitats de Batxillerat de Ci-ències i Tecnologia i Humani-tats i Ciències Socials el proper curs 2012-13. Així ho va anun-ciar la regidora d’Educació de l’Ajuntament d’Altafulla, Eva Martínez.

Es tracta d’una de les reivin-dicacions més demandades per part de l’AMPA del centre, apuntava Josep Blanch, un dels seus representants. L’alcalde, Fèlix Alonso, va remarcar que la posada en marxa del Batxillerat permet que molts alumnes del municipi «no hagin de marxar cap a altres municipis i facilita poder acabar l’Educació Secun-dària al poble on viuen». Alon-so va subratllar la bona salut de l’Educació a Altafulla, ja que disposa de dues llars d’infants municipals, dues escoles de Pri-mària, un institut, una Escola de Música i una Escola Munici-pal d’Adults.

El currículum dels batxille-rats consta de matèries comu-nes, matèries de modalitat i matèries optatives. Els alumnes hauran de triar un mínim de sis matèries de modalitat, de les quals cinc han de ser de la modalitat escollida. L’estudiant haurà de completar l’horari amb altres assignatures de la mateixa modalitat, d’altres mo-dalitats o amb matèries optati-ves. La previsió d’alumnes que acollirà aquest primer grup de les dues modalitats es fixa en els 45 estudiants. En l’actuali-tat, l’Institut d’Altafulla compta amb 280 alumnes, la majoria dels quals són del municipi però també dóna servei a esco-lars que provenen dels munici-pis de la Nou de Gaià, Vespella de Gaià i Salomó.

La inspectora del Departa-ment d’Educació de Tarragona, Carme Mas, va augurar un èxit de sol·licituds per seguir els es-tudis de l’Educació Secundària a Altafulla.

Altafulla acollirà dues noves modalitats de Batxillerat

ACTUALITAT

La previsió d’alumnes per als nous Batxillerats del curs vinent és de 45 estudiants

12 diarimés 29/02/2012 CAMP DE TARRAGONA

Laura GómezEs coneixia l’existència de la figura de l’assessor d’imatge en terme de moda, però ara també ha aparegut en els darrers anys la figura del personal shopper en l’àmbit de la decoració. A l’actualitat, hi ha empreses que es dediquen precisament a això,

a oferir als seus clients la possi·bilitat de l’assessorament d’un personal shopper a l’hora de decorar qualsevol estança de la seva llar. Aquests professionals donen consells als clients a l’ho·ra de portar a terme qualsevol reforma de tipus decoratiu a la llar. Aquests professionals co·

neixen a la perfecció la combi·nació de colors més adequada, les tendències actuals, aquells objectes que poden anar bé per una sala d’estar, sempre seguint les indicacions dels clients i els gustos d’aquests. Els personal shopper acompanyen els seus clients a les botigues de decora·

ció per tal que les compres i les eleccions d’aquest tipus siguin més senzilles.

Així mateix, també existeixen personal shopper en l’àmbit de la immobiliària. En aquest sec·tor, la funció bàsica d’aquests professionals és ajudar i as·sessorar les persones que han d’adquirir un habitatge, quin és el millor per les característiques que tenen. Moltes persones han malbaratat temps en la recerca d’una llar, per aquesta raó, les empreses que ofereixen el ser·vei en l’àmbit de la immobiliària ajuden a maximitzar el temps i economitzar les recerques.

DECORACIÓ

Aconsellar és la principal feina dels ‘personal shopper’.

shopin

La figura del ‘personal shopper’ arriba al món de la decoracióAquest professional ajuda els clients a triar aquells elements que s’adeqüen més al seu estil

RedaccióAitana García té 10 anys és de Ta·razona i va néixer amb una cardi·opatia congènita. L’única solució possible per salvar la petita és un doble trasplantament de pulmó i cor, una operació quirúrgica complicada i que cal fer a l’Hos·pital Infantil de Boston, als Estats

Units. La família necessita, per a aquesta intervenció 200.000 euros i és per això que van en·cetar, fa gairebé un any, aquesta campanya solidària en què una empresa de reciclatge d’Alacant es va comprometre a pagar pels taps recollits per tal de finançar el cost de la intervenció. Per cada

tona de taps recollida l’empresa abona a la família de l’Aitana 300 euros.

L’Ajuntament i els veïns i ve·ïnes dels municipis de Perafort i Puigdelfí van col·laborar amb la recollida de taps de plàstic des del passat mes de juliol i han aconseguit recaptar un total de

609 quilos de taps d’ampolles. Tots ells van ser dipositats i em·paquetats a l’Ajuntament de Pe·rafort i es van enviar al poble de la nena.

D’altra banda, l’Ajuntament de Salou també s’ha volgut afe·gir a la campanya i és per això que des de les regidories d’Ac·

ció Social i la regidoria de Salut Pública, Qualitat Ambiental, es fa una crida a la ciutadania sa·louenca per col·laborar i donar ple suport a la iniciativa. A Salou aquesta empenta la va començar a tirar endavant un matrimoni salouenc: l’Ana Queralt i el seu marit, Moisés Regué.

Qualsevol tap és vàlid sempre que sigui de plàstic: taps d’ampo·lles d’aigua; taps de tetrabricks de llet, vi, cola, cafè, sucs; taps de recipients de xampú, suavit·zants, colònies... D’altra banda, tothom qui ho vulgui també pot fer un donatiu al següent compte obert al Banc Santander: 0049 0833 58 2990836144.

SOCIETAT

Perafort reuneix més de 600 quilos de taps per una causa solidàriaÉs una iniciativa creada per salvar la vida a la nena Aitana García a la qual també s’hi ha afegit Salou

RedaccióLa salut serà l’eix temàtic de les desenes Jornades de les Dones de Cambrils, que entre l’1 i el 29 de març oferiran un ampli ven·tall de xerrades, tallers, exposi·cions i altres activitats al voltant d’aquesta temàtica.

També s’hi tractaran altres

aspectes tan importants com l’àmbit laboral, la recuperació de la memòria històrica de les dones, la corresponsabilitat dels homes i les dones en l’organit·zació de la vida quotidiana, la importància de l’ús d’un llen·guatge no sexista o la coeduca·ció com a eina fonamental per a

conscienciar nens i nenes, des de les edats més primerenques, en la construcció d’una socie·tat més igualitària, justa i lliure d’estereotips de gènere, en el que la diferència sigui conside·rada un valor i no un obstacle per a la igualtat.

Les jornades, en el marc del Dia internacional de les Dones que es commemora el proper 8 de març, estan organitzades per la regidoria de Benestar So·cial, Salut i Família, a través del servei de Polítiques d’Igualtat i el Consell de Dones, amb la col·laboració de diversos departa·ments municipals, organismes públics i diversos professionals.

La salut serà l’eix temàtic del programa de les Jornades de les Dones

CAMBRILS

Els actes es faran entre l’1 i el 29 de març

Rafael Luna (PP) carrega contra Granados a Facebook

POLÍTICA

El diputat popular al Parlament de Catalunya, Rafael Luna, car·regava ahir durament contra l’alcalde de Salou, Pere Grana·dos, per les declaracions que aquest ha realitzat en el context d’una entrevista al Diari Més sobre la polèmica del Centre Recreatiu i Turístic de PortA·ventura. Luna criticava Grana·dos a Facebook tot dient: «Tin·drà carà l’alcalde de Salou quan diu que cap grup parlamentari ha fet res per aturar la polèmi·

ca esmena del CRT...». «És que Pere Granados no és de Conver·gència i Unió?», es preguntava. Luna afegia que l’alcalde de Vila·seca, Josep Poblet, «li ha ficat un gol en tota l’esquadra de la porteria» i afegia que «si Granados no està d’acord amb el seu partit, el que ha de fer és donar·se de baixa i que digui públicament el que opina del seu company de partit, Josep Poblet». Segons Luna, el pro·blema el té a casa seva.

La Cambra de Valls va tramitar 850 certificats d’origen durant el 2011

En el Ple de la Cambra de Co·merç i Indústria de Valls, cele·brat el 27 de febrer, entre molts altres temes, es van facilitar algunes dades estadístiques de l’activitat de la Cambra durant el 2011. En total es van tramitar 850 certificats d’origen amb destí a 85 països del món. No s’inclouen els destinats a pa·ïsos de la Unió Europea. Això vol dir que des de les empreses de la comarca de l’Alt Camp han sortit 850 expedicions de mercaderies a aquests països: 97 exportacions han a anat a la Xina, 59 a l’Aràbia Saudita, 60 als Emirats Àrabs Units, 34 a Kuwait,45 a Vietnam,39 a Tailàndia, 29 a Indonèsia, 25 a Turquia... D’altra banda, el Centre de Formació de la Cambra, durant el 2011 ha re·alitzat 25 cursos per a aturats i personal en actiu. En total 382 alumnes amb 565 hores han passat pel centre de la Cambra, el que representa un impor·tant reciclatge i preparació de personal de i per les empreses. Finalment, pel que a fa la cre·ació d’empreses, durant l’any s’han fet 136 assessoraments, dels quals s’han creat 8 empre·ses a la comarca. Redacció

TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

ACTUALITAT EMPRESARIAL

www.cronica.diarimes.com

Núm.49. Febrer de 2012

P6

Xavier FagedaEspecialista en gestió aeroportuària.

«Ryanair es quedarà i Reus mantindrà el nivell de trànsit els propers anys»

BASF presenta resultats amb un augment de les vendes del 15% respecte al 2010

P13

La facturació supera els 73.000 milions d’euros i l’EBIT va arribar als 8.600 milions, amb un augment d’un 11%.

Comsa Emte desenvolupa la seva activitat des de fa més de cent anys

P14

Té els seus inicis a la ciutat de Reus, i és la segona companyia més important del sector d’infraestructures.

L’empresa de neteges a domicili en sec Ecowash obre nova delegació

P12

La companyia està especialitzada en el rentat en sec als sectors de l’automoció, nàutica i entapissats.

Prenatal inicia un pla de reestructuració i tancarà 40 tendes a tot l’Estat

P11

Una de les botigues afectades serà la que l’empresa té a Tarragona i es tancarà al mes de maig.

El Centre de la Reempresa aconsegueix un 2% de reemprenedors al Camp en dos mesos

P4

La Carta Econòmica, l’actualitat de la Societat d’Estudis Econòmics

P7-10

P12-13

P4-5

A més, es preveu que es crearan al voltant de 1.000 llocs de treball si es compleixen les previsions.

Les empreses invertiran 500 milions d’euros aquest 2012 a la demarcació

La supressió de primes al sector eòlic fa perillar les noves instal·lacionsA Tarragona es poden veure afectats més de 20 nous parcs eòlics.

Llaza, S.A. comença l’any amb nova imatge, nous productes i oberta a l’exterior

P2-3

2 REPORTATGE

PRINCIPALS INVERSIONS PREVISTES

PER AL 2012

En un context de crisi com l’actual, on les bones notícies econòmiques brillen per la seva absència, que les empreses privades segueixin invertint en nous projectes representa una injecció d’optimisme tant pel creixement econòmic com per la societat. Així, hem fet un recull del que pot ser aquest any quant a inversió i creació d’ocupació.

El sector privat invertirà 500 MEUR a Tarragona aquest any

Des de l’inici de la crisi l’any 2008, diària-ment arriben notícies gens

positives pel que fa tant a les xifres de l’atur, que no ha parat de créixer i que ha superat el llindar de les 70.000 persones a Tarragona, els tancaments d’empreses i els ERO es-tan sent el pa de cada dia, només a la demarca-ció s’han produït més de 400 expedients de regu-lació que afectaven més de 3.000 persones l’any 2011, i de cara a aquest any no es preveu una pa-rada generalitzada, però sí un alentiment i el comen-çament del repuntament verd.

Davant d’aquest esce-nari, gens encoratjador, hi ha encara lloc per l’opti-misme, només l’any passat es van anunciar inversi-ons privades per valor de més 500 milions d’euros per aquest any a la demar-cació de Tarragona, amb una creació d’ocupació que pot rondar els més de 1.000 llocs de treball, i pot ser més gran si es té en compte que no tots els projectes són anunciats, sobretot els de les pimes. Pel que fa a sectors, on més inversió hi ha previs-

ta és en el químic i l’ener-gètic, però també trobem la distribució, el turístic o el de serveis.

Sector energèticAquest pot ser és el que s’emporti el gruix més gran d’inversions. Endesa va anunciar el setembre passat projectes per valor de 2.263 milions d’euros a Catalunya en tres anys, que es dedicaran princi-palment a la millora de la xarxa de subministra-ment, manteniment i co-mercialització. Del total Tarragona s’emportarà un tant per cent, la quantitat no la sabem ja que l’elèc-trica no ha fet un desglos-sament per demarcacions.

Gas natural invertirà fins al 2014, 1.088 mili-ons d’euros a Catalunya per construir i millorar les seves infraestructures, pel que fa a la seva distri-bució de gas i electricitat, serveis energètics, co-mercialització minorista i projectes d’I+D, i preveu generar un negoci induït d’uns 440 milions d’euros. Per partides, 338 milions seran per arribar a 31 municipis que no dispo-sen d’accés al gas natural canalitzat, dels quals vuit són a Tarragona, entre ells l’Aldea i l’Ametlla de Mar,

en aquest últim es realit-zarà en dues fases i esta-rà enllestit aquest any. A més a més, ha comprat el parc eòlic de Les Forques II a Tarragona per uns 15 milions d’euros i es posarà en marxa en el segon se-mestre de l’any.

En aquest sentit, la multinacional alemanya Seeger Engineering AG construirà a Flix, junta-ment amb Ercros, una central de cogeneració de biomassa i una planta de pèl·lets, amb una inversió de 52,7 milions d’euros, i 170 nous llocs de treball aproximadament.D’altra banda, la posada en mar-xa de la I fase del projecte Zèfir, suposarà una inver-sió privada de 80 milions d’euros, tot i que les xifres d’ocupació no han trans-cendit. Es preveu que es-tigui enllestida a finals d’any.

Sector químicJuntament amb l’ener-gètic el químic és l’altre sector que més inversió prevista té damunt de la taula per aquest any, a més de ser un dels més importants de l’entramat empresarial de Tarrago-na. Dow Chemical, té una inversió de més de 70 mi-lions per l’aturada tècnica

del cracker d’hidrocarburs del polígon Nord. Pel que fa a projectes de segure-tat i medi ambient, tenen previst 10,5 milions, pro-jectes d’especialització i valor afegit, 15 milions fins al 2014, i en i+D 3,5 milions. Aquestes últimes són una previsió que se-gons marquin els mercats seran amb més o menys mesura.

BASF també té prevista una ampliació de la seva capacitat productiva de 12 milions d’euros al seu centre de Tarragona. A més, mitjançant una joint venture amb tres socis amb dilatada experiència en el sector logístic, vol cons-truir una terminal ferrovi-ària de mercaderies dintre dels seus terrenys en el Polígon Petroquímic de Tarragona, condicionada a la connexió a l’ample de via europeu a curt termi-ni, i suposarà 10 milions d’euros, crearà 25 llocs de treball directes, i perme-

trà la connexió directa del polígon petroquímic més important del sud d’Euro-pa amb els principals mer-cats europeus.

Repsol tampoc no es queda enrere, fins al 2014 té previstos projectes amb l’objectiu d’augmentar l’eficiència energètica de le seves plantes, uns 100 milions, per productes amb valor afegit 8 mili-ons, en aquests moments estan invertint 5 milions per millorar la xarxa de canonades de distribució. Ara fa pocs dies va signar amb Endesa un acord de col·laboració per a la mi-llora de les infraestructu-res elèctriques que suposa una inversió de 7 milions. Per acabar, segueix el pla de protecció del Lito-ral amb una inversió de 130 milions d’euros per la millora de la qualitat i la seguretat operativa. La petroquímica espera co-brir 450 llocs de treball en cinc anys.

Kemira reforçarà la seva xarxa de fabricació europea mitjançant la construcció de dues plan-tes noves de coagulant, una d’elles a Tarragona, amb una inversió de 20 milions aproximadament, que es situarà al parc in-dustrial de Bayer. CLH in-vertira en millora i ampli-ació de les totes les seves instal·lacions a lEstat uns 43 milions.

Hostaleria i turismeEl sector turístic té un gran pes dins de l’econo-mia tarragonina; per això, és important destacar les inversions en aquest sec-tor. Les cadenes de men-jar ràpid, McDonalds i Burger King han apostat pel Camp de Tarragona dins dels seus plans d’ex-pansió. Així, McDonalds té previst un nou local al polígon Francolí, de 400 metres quadrats amb una inversió aproximada de dos milions que obrirà a

Núria Arlandes

EL DETALL

SectorsEls sectors on es concentren la major capacitat inversora serien l’energètic i el químic, seguits

de la indústria i l’hostalería

CREIXEMENT ECONÒMIC

3Febrer de 2012

Empresa Actuació M€ Llocs Treball

Pierre & Vacances Adequació nou establiment a Salou 1 11

Projecte Zèfir Posada en marxa de la I Fase 80

Hotel Breas (Reus) Nou establiment hoteler 7 12-15 persones

CLH Ampliació i millora de totes les seves instal·lacions a l’Estat 43

Kemira Planta nova de coagulant 10 25

Burger King Nou restaurant a Salou 0,6-1 11

McDonalds Nou restaurant a Tarragona Aprox. 2 Aprox. 50

Caprabo 9 establiments franquicitats 0,27 45

Basf Terminal ferroviària 10 25

Basf Ampliació i millora de totes les instal·lacions 12

Repsol Pla d’actuació del litoral 130 450 (5 anys)

Repsol Acord Endesa, i altres projectes 20

Dow Chemical Aturada ‘cracker’ hidrocarbur, i altres projectes 70,21

Dow Chemical Diversos projectes 25

Mercadona 4 establiments 8 120

Ubesol Maverick Nova planta de bufat d'ampolles 5 7

Gas Natural Millores i nous punts d'atenció a Catalunya 1088

Seeger Engineering AG Central de biomassa a Flix 52,7 Aprox. 170

Endesa Millores de la xarxa i nous punts a Catalunya 2263

El Corte Inglés Centre logístic a la Bisbal del Penedès 500-700

Granic Planta de reciclatge de plàstic a la Bisbal del Penedès 25 75-100

Empresa turística Establiment d'enoturisme i restauració a la Bisbal del Penedès 1 12

PRINCIPALS INVERSIONS PREVISTES

PER AL 2012

EL DETALL

OcupacióLa majoria d’aquestes inversions comporta

la creació de nous llocs de treball, i estariem parlant de més de 1000 persones

finals d’any, amb 50 per-sones. Burger King obrirà un nou restaurant a Salou, amb una ocupació d’11 persones, una inversió d’1 milió i està estudiant obrir-ne al centre de Tar-ragona i altres municipis costaners.

A la Bisbal del Penedès hi ha prevista l’obertura d’un establiment d’eno-turisme amb una inversió d’1 milió i un altre en pro-jecte una mica més petit.

L’hostaleria també in-verteix, a Salou Pierre & Vacances gestionarà un nou establiment d’apar-taments turístics on ha invertit 1 milió i donarà ocupació a 12 persones. A Reus, es posarà en mar-xa aquest mes de maig, l’hotel de quatre estre-lles Brea’s Hotel, amb 50 habitacions, dues suites, àmplia cafeteria i saló de banquets, la inversió total és de 7 milions d’euros i una ocupació aproximada d’entre 12 i 15 persones.

Sector industrialA la Bisbal del Penedès, aquest any acabarà la se-gona fase de la planta de reciclatge de plàstics, Gra-nic amb una inversió de 25 milions i una ocupació d’entre 75 i 100 perso-nes. En aquesta localitat també s’ha posat en marxa una bugaderia industrial amb 25 persones. A més de mantenir contactes per la instal·lació d’una mul-tinacional alemanya de material quirúrgic.

Ubesol-Maverick, se-guint amb la seva política d’optimitzar costos, ha de-cidit instal·lar una planta de bufat d’ampolles de més de 2.000 metres qua-drats a Ulldecona, amb l’objectiu de reduir despe-ses de transports, el nivell d’estoc i rebaixar l’emissió de CO2. La inversió serà de 5 milions, amb 7 nous llocs de treball, i fins a 13 persones en èpoques de més producció es preveu que estigui en ple rendi-

ment a la tardor.

Sector de la distribucióCaprabo va presentar un pla d’expansió a cinc anys vista amb una previsió d’obrir 18 franquícies a Tarragona, actualment en tenen damunt la taula 9, amb una inversió per local de fins a 30.000 euros. Mercadona obrirà tres nous locals, al Vendrell, Montblanc i a Tarragona a la Via Augusta, amb una mitjana de inversió cadas-cun de 2 milions i més de 30 llocs nous de treball. Lidl va anunciar inversi-ons de 100 milions d’eu-ros a Catalunya, però no ha especificat la partida per Tarragona.

Sector logísticUn projecte que s’estima que s’acabi aquest any és el centre logístic d’El Cor-te Inglés a la Bisbal, una gran inversió amb la cre-ació d’ocupació d’entre 500 a 700 persones.

El que ens queda a la cartera...

A tot això, encara ens queden inver-sions previstes per als propers anys, com l’arribada d’Ikea a la ciutat de Tarragona, inclos dins del seu pla d’expansió 2011-2015. Actualment, el projecte està en tràmits pendent de posar-se en acord els propietaris dels terrenys on finalment s’ubicarà la tenda de la multinacional sueca de mobles ‘low cost’. La inversió previs-ta és de 60 milions d’euros i es crea-ran uns 400 llocs de treball. Aquest no és un projecte com els altres, ha estat una insígnia de la gestió de Josep Fèlix Ballesteros, i ha posat a flor de pell la rivalitat de Tarragona i Reus, que s’han estat disputant la ubicació d’aquest centre des de l’ini-ci. Finalment ha guanyat la capital del Camp i s’espera l’arribada d’Ikea per abans del 2015. L’altra de les arribades, no per no-ser una gran inversió és menys desit-jada, és FNAC. Després de l’obertura d’El Corte Inglés, a la qual sempre va lligada una d’aquestes botigues, no es fa res més que parlar de la seva instal·lació, però ara com ara està en estat embrionari i la companyia en-cara no ha confirmat la seva botiga a la ciutat de Tarragona. En aquest sentit, un altra inversió que es va anunciar és la de l’empresa francesa de bricolatge Brico Depot, que se-gons va confirmar a aquest diari no es preveu que sigui fins l’any vinent. Es tractaria d’una botiga de brico-

latge, al costat del que seria la nova tenda d’Ikea, i la inversió estaria en-tre els 12 i 15 milions d’euros i do-naria feina a unes 70 persones. L’Àrea de Guissona també té previst instal·lar un bufet i supermercat, als terrenys que va comprar l’any 2006, de més de 22.000 metres quadrats, a l’antiga Cooperativa Comarcal d’Avicultura a la carretera de Reus a Riudoms. Tot això, s’espera que sigui una realitat l’any vinent, ja que ac-tualment ja té demanada la llicència municipal d’activitat a l’Ajuntament de Reus. A la Bisbal del Penedès, com ja hem explicat, hi ha pendents inversions tan disperses com la possible instal-lació d’una multinacional alemanya de material quirúrgic amb una plan-ta de més de 50.000 m2 que està en tràmit i que fonts municipals encara no han dit el nom, perquè ara com ara estan en converses per la seva possible vinguda al municipi tarra-goní. L’AEQT va anunciar inversions de més de 500 milions d’euros per als propers anys, amb la creació d’entre 400 i 500 llocs de treball . A més, Tarragona també té pendent tot el que pot porta la celebració del Jocs Mediterranis 2017, pel que fa a instal·lacions, projectes i ocupació, amb inversions de més de 200 mili-ons d’euros i una ocupació de 1.000 persones.

EN CONTEXT

4 ACTUALITAT

La supressió de primes fa perillar la viabilitat del sector eòlic

ENERGIES RENovablES

El sector de les renovables està en peu de guer-ra després que el Govern va

aprovar el decret llei RDL 1-2012 de 27 de gener que procedeix a la suspen-sió dels procediments de pre-assignació de retri-bució i a la supressió dels incentius econòmics per a noves instal·lacions de producció d’energia elèc-trica a partir de cogenera-ció, fonts d’energia reno-vable i residus. Aquest fet significa que els parcs eò-lics que no estan inscrits al registre de pre-assignació, malgrat que estiguin en tramitació, es regularan segons aquest decret i es

quedaran sense primes. Aquesta és la situació en la qual es troben a Cata-lunya 129 instal·lacions, d’aquestes 64 estan en tràmit, pendents d’infor-mació pública, 22 adjudi-cades en concurs, 27 en tràmit, informació publi-cada al DOGC o al BOE, i 16 amb autorització admi-nistrativa no inscrits al re-gistre de pre-assignacions, amb un valor inversor de 2.472 MEUR, i una crea-ció de 828 llocs nous de treball directes previstos,

segons dades de l’Informe sobre l’impacte del reial decret realitzat per Deloit-te per a l’Associació Eòlica de Catalunya (Eoliccat). D’aquests a Tarragona en trobem 17, a què s’han de sumar els 12 adjudicats en concurs de les Zones de Desenvolupament Pri-oritàries (ZPD), i sense comptar que dels 64 en tràmit n’hi ha de la de-marcació, i que significa la possibilitat de perdre més de 1.309 MEUR de inver-sió en 1.007 MW i una

ocupació de més de 300 persones. Segons Jaume Morron, gerent d’Eoliccat, “totes aquestes inversions peri-llen; si la suspensió de les primes s’allarga més enllà de l’estiu, això provocarà que es paralitzin projec-tes. En aquest moment no ens ho podem permetre, per nosaltres el Govern ha comès un error amb efec-te multiplicador perquè els fabricants han de re-bre ara les comandes pels parcs que es vulguin tenir

El decret llei aprovat pel Govern central per al sector de les energies renovables ha pot provocar que les instal·lacions eòliques es facin enrera. A Tarragona podria significar la desinversió de més de 1000 MEUR en els propers anys.

Núria Arlandes

REEMPRESa

El centre de Tarragona tanca l’any amb un 2% de reemprenedorsEl centre de la Reem-presa de Catalunya es consolida com una eina efectiva per evitar el tancament d’empreses durant el 2011 i espera que el 2012 sigui l’any de màxima expansió amb l’objectiu d’evitar el 15% de finalització d’activitats que entrin en un procés

de reempresa. El centre ha aconseguit

atendre 315 empreses cedents i 253 reempre-nedors per començar el procés. A Tarragona les empreses cedents han estat el 5% del total i un 2% de reemprenedors. Cal afegir que la delega-ció de Tarragona es va

obrir al mes de novembre passat, per la qual cosa el resultat de la gestió no-més és de dos mesos de treball.

Pel que fa a la tipologia d’empreses cedents, el 34% pertanyen al sector serveis, el 29% al come-rç, el 26,6% a l’hostaleria i el 10,2% a la indústria.

La pèrdua de competi-tivitat de la indústria de Catalunya el tercer tri-mestre del 2011 és molt menor que la registrada al conjunt de l’Estat, on ha estat de 4,2 punts percentuals en relació al mateix trimestre de l’any anterior. Segons l’Institut d’Estadística de Cata-lunya (Idescat) i el De-

partament d’Economia i Coneixement, aquesta pèrdua és conseqüència de l’apreciació de l’euro, ja que els preus relatius dels productes exportats per les empreses catala-nes mostren una lleugera millora.

L’anàlisi dels compo-nents de l’indicador as-senyala una tendència a

l’apreciació de l’euro (0,8 punts percentuals) res-pecte dels seus principals socis comercials fora de la zona euro. Són exem-ples d’aquesta aprecia-ció, la lliura esterlina, el dòlar EUA, el pes mexicà i la lira turca, amb excep-ció del franc suís. El preu interior dels productes exportats milloren.

ESTaDÍSTIQUES

La indústria catalana perd un 0,6 % de la seva competitivitat

FOTO: JORDI PRADES

EL DETALL

Mercat laboralPel que fa a la creació d’ocupació, si finalment no es realitzen els projectes eòlics previstos, es

perdran més de 300 llocs nous de treball

5Febrer de 2012

llestos pel 2013 i 2014, i amb aquesta situació d’inseguretat ningú vol arriscar-se, així que si no hi ha comandes es baixa l’activitat de l’empresa i es redueix en mà d’obra, és un peix que es mossega la cua”. Per Morron, si aques-ta situació perdura en el temps, “ens podem tro-bar davant d’una cascada de desinversió, marxant cap altres països, perquè les grans empreses tenen gran capacitat per expor-tar però el problema el podem veure en les peti-tes perquè dins del mercat exterior es poden trobar amb la competència de les grans”. Per no arribar a aquesta situació s’està mantenint reunions amb el Govern perquè les pre-

visions més pessimistes en el sector no siguin una realitat. De totes maneres, per Morron,” tot això serà bo si hi ha una nova regu-lació i aconseguir segure-tat jurídica perquè les in-versions privades apostin pel nostre país”. En la mateixa línia tro-bem Joan Manuel Saban-za, director de la Mesa d’Alcaldes d’Energia de Catalunya (MADE), que aglutina set municipis de la Terra Alta, Baix Camp, i Ribera d’Ebre que con-centren el 70% de la pro-ducció d’energia de Ca-talunya. Segons Sabanza, és un pas enrere, “creiem que és un error improvisat del Govern i que incidirà molt negativament en el territori sobretot pel que fa a les instal·lacions eòli-

ques, que aporten creixe-ment econòmic i creació d’ocupació”. Pel que fa a l’impacte de la mesura a llarg termini, Sabanza ho té clar, “la gran majoria de projectes seran invia-bles sense primes o serà molt difícil que es duguin a terme, perquè depèn de molts de factors com ara, el finançament ja que si no hi possibilitat de ser ren-dibles, els bancs no vol-dran comprometre’s, en definitiva, crec que serà molt complicat”. ZPD i l’eòlica marinaEls altres projectes que hi ha a Catalunya pendents i de gran importància pel que fa a desenvolupament i recerca són per una ban-da la posada en marxa del projecte Zèfir, el centre

tecnològic de desenvolu-pament per l’eòlica ma-rina davant de les costes tarragonines i que preveu una inversió privada de 80 milions en la primera fase, que segons Morron, no creu que perilli, malgrat que es preveu que es posi en marxa a partir de 2013, “suposem que tot aquest enrenou estarà solucio-nat i finalment no es veurà afectat”. Per altra banda, els parcs adjudicats en concurs de les ZPD, dels 22 parcs adjudicats 12 es-tan a Tarragona, tot i que les empreses han de seguir amb la tramitació i que la Generalitat encara no ha aportat la documentació per tirar endavant el pro-jecte, queden fora de la pre-assignació i per tant sense primes.

Impacte econòmic del RD L 1/2012Les conclusions a què arriben en l’informe realitzat per Deloitte per Eolicat sobre l’impacte econòmic que pot tenir a Catalunya l’aplicació de la nova regulació són ben clares, ja que planteja dificultats per acon-seguir els objectius de penetració d’energia eòlica establerts al Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 per a 2015: 3.500 MW de capacitat instal·lada. En la suposició que dels 129 projectes afectats per la suspen-sió de les primes, el 25% es dugués a terme, la contribució directa al PIB català del sector eòlic es veuria reduïda en un 43,5%, 135,8 MEUR en aquest exercici, i que suposaria la no creació de 828 llocs de treball directes, un 37,4% menys dels pre-vistos. Pel que fa als llocs de treball

indirectes, estaríem parlant de 370 llocs de treball respecte dels previs-tos.

La reducció que podria generar-se en la contribució del PIB que el sec-tor eòlic genera per l’efecte arrosse-gament en altres activitats econò-miques (impacte indirecte) respecte al previst es situaria en 33,9 MEUR l’any 2015. Les inversions comple-mentàries associades a la instal·lació dels parcs adjudicats en concurs eò-lic al 2010, concretament els de la Zones de Desenvolupament Priorita-ri, que podrien no desenvolupar-se serien al voltant dels 205 MEUR en els propers anys, amb una ocupació derivada d’aquestes i que finalment no es produiria, de 3.582 llocs de treball.

EN CONTEXT

LA XIFRA

29parcs eòlics previstos

a la provincia de Tarragona es quedaran

sense primes

BREUS EMPRESARIALS

L’economia tarragonina pateix un empitjorament a finals de 2011

Aquest és el que deixen entreveure els resultats que dóna l’enquesta d’activitat econòmica de BBVA per l’últim trimestre de l’any passat, a la què s’ha de sumar les xifres negatives de l’atur, fet que envolta de la societat de pessimisme, malgrat els petits avenços mostrats per alguns indicadors. La nota més negativa se la segueix emportant el sector de la construcció, tant en inversió com en ocupació. Pel que fa altres sectors, cal destacar el turisme, que malgrat l’alentiment típic del tri-mestre, és la variable més ben valorada per tots els enquestats. L’exportació continua destacant com a impulsora de creixement tot i el menor pes del sector a l’economia. Pel futur les perspectives es mantenen en nivells baixos i estan marcades per una gran incertesa./Redacció

El nombre d’habitatges iniciats a Tarragona cau un 50,9%

El nombre d’habitatges iniciats en el transcurs de l’any 2011 va sumar un total de 7.898 pisos i els acabats, 18.704 unitats, unes xifres que suposen només un 6% dels habitatges que van iniciar i aca-bar la seva construcció el 2007, quan es va regis-trar la que fins ara és la xifra màxima d’obra nova, segons l’Associació de Promotors de Barcelona (APCE). La patronal del sector ha afirmat que una xifra tant baixa no s’havia registrat mai des de que es tenen sèries històriques d’habitatges construits El nombre de visats concedits pel Col·legi d’Apare-lladors quant a la construcció de nous habitatges va caure un 41,6% en relació amb l’any anterior. Les demarcacions de Girona i de Tarragona són les que registren una caiguda més acusada, fins as-solir disminucions per sobre del 50%. Així, a Tar-ragona la caiguda del nombre d’habitatges iniciats va ser d’un 50,9%./ACN

6 PROTAGONISTES

–Quin ha estat exac-tament el problema de l’aventura de Spanair?El problema principal ha estat la manca de ges·tió, es volia fer al Prat un hub, que implica tenir una unió de xarxa amb una quota de mercat dins de l’aeroport de més del 50%. Spanair ha obtingut un 12% de quota de mer·cat amb una competència molt forta de companyies de low cost, i els millors es·pais de la terminal a mans d’Iberia, era un projecte que només podia tenir èxit si aeroport i aerolínia anaven de bracet. L’ele·ment clau és que el gestor de l’aeroport ha de donar preferència a l’aerolínia de xarxa que vol desenvo·lupar un hub, i si no és així és molt complicat.–Cap on ha d’anar la gestió aeroportuària?No és tant qui gestiona els aeroports, si públic o privat, sinó que hi hagi competència. I en el món

dels aeroports això passa per una gestió individua·litzada; de fet, a la majoria de països d’Europa, amb un sector aeroportuari complex, hi ha una gestió individualitzada, i com·peteixen entre ells per atreure aerolínies. –Pel que fa a la gestió, amb la marxa de Rya-nair és viable l’aeroport de Reus?Els aeroports petits per on poden competir amb aeroports grans, com el Prat, és en el sistema de preus, el que cobres per les terminals o les pistes, i Ryanair demana preus molt baixos. L’aeroport de Reus no hi pot competir i amb la desaparició de Spanair el seu espai l’aga·farà Ryanair, i tots els avi·ons que destini a BCN no aniran a Reus ni a Girona. Tot i això, l’acord a què es va arribar Ryanair el com·plirà, que al final suposa·rà en ajuts uns 3 euros/passatgers, que és una

xifra modesta. Penso que a Reus el nivell de trànsit es mantindrà els propers anys, Ryanair es queda·rà, ja que ha aconseguit el que volia i això ho ha garantit.–Així, l’Aeroport de Reus serà de Ryanair o no serà?A l’escala que t’ofereix Ryanair segur que no. Però es pot apostar per les aerolínies angleses, ja que part dels viatgers que aterren aquí provenen del mercat anglès. S’augmen·taria el volum de trànsit, i és un mercat molt impor·tant. Tot i això, el proble·ma és que no et garantei·xen vols tot l’any com si ho fa Ryanair, però crec que és una opció a tenir en compte. –No hi ha massa aero-ports a Espanya?El problema no són el nombre d’aeroports com el que s’han fet instal·lacions sobredimensiona·des, no cal fer aeroports

per 2 milions de viatgers quan nomes en tindràs 100.000. A més, s’ha creat una competència excessiva d’ajuts entre ae·roports per atreure a Rya·nair o Marenostrum. –Pels aeroports petits podrien ser una aposta

els vols regionals?És una mica complicat, perquè és un model de negoci de molta freqüèn·cia de vols, preus alts, i dirigit als negocis, hi ha d’haver una demanda po·tencial. Ara, si és per tu·risme aquesta aposta, no

té sentit, per tot el que he comentat abans, pensa que el rang de vol és d’uns 3000 km com a màxim. De totes maneres, s’hau·ria d’analitzar molt bé.–Té futur una aerolínia regional d’aquí?Per invertir·hi és difícil, aquí no ha hi tradició, hi ha d’haver gran activitat empresarial per absorbir el trànsit d’aquest tipus de vols. Tot i això, l’opció seria anar de la mà d’una aerolínia en xarxa, buscar un soci gran que comple·mentes la seva activitat amb aquest tipus de vols.

FOTO: OLIVIA MOLET

Núria Arlandes

GESTIÓ AEROPORTUÀRIA

Xavier FagedaProfessor titular de Política Econòmica de la UB. Master of Science in Economics per la University of Warwick (Regne Unit). Especialista en matèria de gestió aeroportuària i coautor del llibre ‘Aeroports i poder’.

«L’element clau per la bona gestió aeroportuària és la competència»

PROTAGONISTES

Florenci nieto, nou president de piMec coMerç tarragona

Nieto ha estat nomenat presi·dent del Consell de Tarragona de PIMEC Comerç, a proposta del president de PIMEC Come·rç, Alejandro Goñi i del pre·sident de PIMEC Tarragona, Josep·Joaquim Sendra i amb la ratificació del Comitè Executiu de PIMEC. Nieto compta amb una llarga experiència cen·trada en el món de l’empresa i el comerç. És diplomat en

Comerç Exterior i màster en Direcció d’Empreses, Màrqueting i Vendes.

Joan pedrerol assuMeix la presidència de l’aeqt

Jorge lanza, nou conseller de clH espanya

L’Assemblea General Extraor·dinària de l’Associació Empre·sarial Química de Tarragona (AEQT) ha proclamat per unanimitat Joan Pedrerol com a nou president de l’entitat, en ser la candidatura única de consens presentada per substi·tuir Anton Valero. Pedrerol és membre de la Junta de l’AEQT des de la seva arribada a la direcció del complex de Repsol

el 2008, i ocupava una de les vicepresidències. Com a vicepresidents, estaran els caps de Bayer i BASF.

El consell d’administració de CLH ha acordat per coopta·ció a l’accionista Jorge Lanza Perea, per ocupar el lloc de conseller deixat vacant per la renúncia presentada per Alfre·do Barrios Prieto. A més, també es va acordar el nomenament de Lanza com a membre del comitè d’auditoria i va desig·nar com a president Mathias Burghardt. Lanza és enginyer

industrial per l’ETSII de la Politècnica de Madrid i actualment és president de BP Espanya.

LA FRASE

RyanairEs quedarà amb l’espai que ha deixat Spanair a Barcelona, perjudicant Reus i Girona. Tot i això,

es quedarà i mantindrà el nivell de trànsit

Febrer de 2012 7Febrer de 2012 SOCIETAT D’ESTUDIS ECONÒMICS - TARRAGONA

El proper mes de març, la Societat d’Estudis Econòmics endegarà una Taula Rodona de debat públic per parlar d’un dels temes de més actualitat en l’entorn econòmic i polític que vivim: parlar en profunditat de les possibles responsabilitats que afecten els càrrecs públics en les seves decisions executives, que puguin comportar greus perjudicis de tot ordre, per la societat a la qual han de servir amb la màxima transparència, rigor i eficàcia.

És indubtable que el tema suposa un repte valent, ja que comporta analitzar, des de diferents punts de vista, jurídic, polític i administratiu, un problema que malauradament ens condiciona el futur com a societat, davant de tasques fora de la lògica i, possiblement, de la bona fe, que hauria de ser garantia de qualsevol gestió pública.

Veure els límits que haurien de ser infranquejables, fins i tot, valorar com han de ser les decisions a prendre i la responsabilitat de tots els que hi intervenen, pot ser una tasca de gran valor en els propers mesos; per tant, crec que el debat que portarem a terme pot ser un punt de partida per aclarir una situació que no pot continuar per la línia de permanent irresponsabilitat a què s’han sotmès determinades actuacions de caire polític els darrers anys, a tots els nivells.

Creiem, fermament, que la ciutadania té tot el dret a exigir determinades virtuts als seus representants, però també, de manera fonamental, la seva eficàcia i bona gestió en allò que és de tots.

Estalvi arriscatJoan Basora. Vicepresident de la Societat d’Estudis Econòmics

L’aparició als mit-jans de comunica-ció de les notícies sobre les queixes de molts petits es-talviadors que ha-vien invertit en de-terminades apostes financeres, part del seu esforç de molts

anys, ha posat en discussió, l’ètica, d’unes entitats d’estalvi a l’hora de ven-dre alguns dels seus productes, de ma-nera poc clara.

Certament, la discussió de fons sobre si els clients d’aquestes caixes d’estal-vi eren informats amb transparència del que suposaven determinades opcions com les “participacions preferents” posa en evidència una manera de fer, almenys amb poca cura, per uns estalviadors de bona fe que fonamentaven la seva con-fiança en l’entitat de torn, en funció dels suggeriments dels representants a les oficines, de les mateixes.

El posicionament en tota aquesta di-nàmica no ha tingut la mateixa respos-ta per part de les empreses d’estalvi, abans caixes, ja que és cert que moltes han optat per solucionar el tema oferint alternatives, més o menys acceptables, però malauradament encara queda una part que no ha donar resposta a un re-queriment unànime dels que es veuen “atrapats” per una conjuntura inaccepta-ble a la qual han estats induïts per les pròpies entitats.

La possibilitat d’anar per la via con-tenciosa, és d’entrada molt complicat, especialment per als que es veuen afec-tats per un problema que no han creat, i el que és més greu, no existeix tampoc el suport oficial d’aquells que haurien de cuidar que situacions com aquestes no s’haguessin produït; d’aquesta mane-ra, ni el Banc d’Espanya, ni fins i tot la CNMV (Comisión Nacional del Merca-do de Valores), s’han implicat de mane-ra decidida per donar suport als perju-dicats, davant d’una absoluta manca de

tacte dels que ocupen una posició de força, aconsellant apostes massa arris-cades, aprofitant-se d’un desconeixe-ment manifest del client.

És evident que l’estalvi és fonamental per un país que vulgui tenir un futur, amb

totes les seves variables, i per tant no és de rebut l’acceptació tàcita d’una situa-ció que comportarà greus perjudicis per una part de la ciutadania que s’ha vist “traïda” en un tema tan emblemàtic com la prevenció, via estalvi, de molta gent.

L’estalvi és fonamental per un país que vulgui tenir un futur, amb totes les seves variables, i per tant no és de rebut l’acceptació tàcita d’una situació que comportarà greus perjudicis per una part de la ciutadania

Responsabilitat

8

Vols aconseguir papers? Fes-te parella de fet!

El tempestuós futur de la classe mitjana

Conxa Manrique Carrasco. Advocada

Rafael Maria Muñoz Bertomeu. Membre de l’executiva de la SEE

Què passa quan la teva parella de fet és estrangera i vols que es quedi a viure al país? La solució passa per tenir papers, és a dir comptar amb una autorització de residència i de treball.

Què cal fer? Fins ara la normativa vigent no con-templava aquesta possibilitat i l’única solució era passar per la vicaria o pel jutjat, és a dir, contraure matrimoni.

No obstant, ara s’ha obert una es-cletxa en el sistema legal. Arran del recurs interposat per una associació llatinoamericana, el Tribunal Suprem ha resolt conforme la norma de trans-posició de l’estat espanyol no s’ajusta a la Directiva Europea 2004/38/CE.

Pel que fa al reagrupament familiar dels ciutadans de la Unió Europea, la Directiva equipara la parella de fet al cònjuge i, per tant, li dóna dret a la re-

sidència i al treball. Què passa en l’àmbit local? La ma-

joria d’ajuntaments tenen Registres d’unió estable de parelles. La inscrip-ció en aquests Registres atorga la condició legal de parella de fet.

La normativa de Règim local no atorga competències als ajuntaments sobre l’estat civil de les persones, les autoritzacions de residència o de tre-ball, i són aquestes competència de l’Estat.

El Codi Civil Català contempla al-tres vies per a constituir-se en parella de fet, que no passen per inscriure’s en un registre municipal. Per tant, la supressió d’aquests registres no su-posaria cap limitació o perjudici als drets dels veïns del municipi.

Sovint, llegim a la premsa la de-sarticulació de bandes que organit-zen parelles de tot tipus: civils, ecle-siàstiques i parelles de fet, i són en aquestes les més fàcils d’aconseguir papers. Com? Mitjançant la inscripció de la parella en un registre municipal, és a dir, instrumentalitzant els ajunta-

ments amb finalitats fraudulentes.Com s’arregla això?El legislador no té previst modificar

la norma, ja que s’ajusta a la Directiva Europea.

Els ajuntaments i les associacions de municipis estan estudiant com portar a la pràctica la frase feta: “qui no vulgui pols que no vagi a l’era”, que passa per suprimir els registres mu-nicipals i així evitar un ús fraudulent. Ajuntaments, com el de Barcelona, Banyoles i Salt. entre altres, han optat

per aquesta via.No obstant, no hem d’oblidar que la

competència sobre l’estat civil de les persones, i l’autorització de residèn-cia i de treball correspon a l’Estat i a la Generalitat. Per tant, crec que són aquestes administracions les qui hau-rien d’afrontar el problema i donar la solució.

Solució que potser passa per crear un registre únic de parelles de fet a nivell de l’Estat o en cada Comunitat Autònoma.

El Codi Civil Català preveu altres vies per a constituir-se en parella de fet, que no passen per inscriure’s en un Registre Municipal

No solament es tracta que moltes famílies estan pas-sant dificultats per arribar a final de mes, bé perquè els pares s’han que-dat sense treball, bé perquè estan perdent poder ad-quisitiu via retalls p ressuposta r i s ,

reforma fiscal i reforma financera. Es tracta que l’esforç realitzat per acon-seguir una formació i obtenir un es-tatus professional no té recompensa perquè ja no serveix per aconseguir una ocupació adequada i que la ma-joria dels salaris són i seran menors i la inestabilitat laboral una constant.

En això consisteix la crisi de la clas-se mitjana. En això i en què estan de-sapareixent els valors d’honestedat, racionalitat i recompensa diferida que li eren propis, així com la continuïtat i la seguretat que aportaven al conjunt social. Per això, parlar de crisi de les classes mitjanes és també fer-ho d’un futur que s’albira tempestuós per al conjunt social.

Des del punt de vista econòmic, la crisi de la classe mitjana prové del ci-cle alcista, en el qual els models an-tidistributius van anar fragilitzant els ressorts de seguretat de les empre-ses i de les famílies. El que ha fet la crisi ha estat afeblir el que ja estava afeblit. I per més que hi hagi esperan-ces en què aquesta situació s’invertei-xi, en què les mesures econòmiques

engegades per governs i institucions aconsegueixin detenir aquest deteri-orament, la veritat és que res apunta al fet que aquest sigui l’objectiu prio-ritari. Fins i tot quan actualment s’al·-ludeix a Keynes i al New Deal, com a exemples de polítiques estatals que van aconseguir treure de la depressió a grans estats, es fa en un altre sen-tit. Aquell Keynes és diferent del pre-sent, el model keynesià se centrava en l’economia real i era redistributiu a llarg termini. El que estem veient és un model de defensa dels interessos financers, a primera vista aquest in-tervencionisme sembla que només

pretén rescatar els marges de negoci de les entitats financeres.

El problema va més enllà de la pèr-dua d’una posició estructural i d’uns comportaments econòmics. La crisi no és només econòmica, també, i so-bretot, és social i cultural. La classe mitjana havia de proporcionar esta-bilitat al conjunt social, la qual cosa l’obligava a posseir valors adequats a aquest propòsit, com la integritat, el gust pel treball ben fet, el progrés personal a causa del mèrit, la solida-ritat amb els propers, la cerca del be comú, el respecte per la tradició o el reconeixement de l’autoritat.

És molt difícil que tornin aquests comportaments de classe mitjana, que van ser els valors promoguts pel capitalisme del benestar de la post-guerra, sense les institucions en què es van recolzar, inclòs l’estat nació. Ara mateix no hi ha palanques institu-cionals des de les quals es pugui arti-cular una classe mitjana racional, tre-balladora, no especuladora i solidària, per sobre d’interessos individuals.

A més de sobreviure (i mentrestant), estem obligats a repensar una nova estructura social. No és fàcil, però si no ho fem nosaltres ens ho acabaran imposant des de lluny. Cal triar.

Febrer de 2012 9Febrer de 2012 SOCIETAT D’ESTUDIS ECONÒMICS - TARRAGONA

El ciutadà Baltasar Garzón Real, de professió jutge me-diàtic, ha estat con-demnat per la sala segona del Tribu-nal Suprem a onze anys d’inhabilitació per escoltar de for-ma il·legal els ad-vocats de la trama Gürtel. Una con-

demna per prevaricació que posa fi a la seva trajectòria professional com a jutge. Els fets, molt resumits, suposen que el Sr. Garzón va ordenar a la policia amb el consentiment del Ministeri Fiscal, que es punxessin de forma indiscriminada les converses dels advocats i els seus clients i, a més a més que, emparat pel

secret del sumari, es poguessin utilitzar aquestes gravacions en un futur judici com a prova incriminatòria.

Aquestes pràctiques d’interceptació de comunicacions entre advocat i client són el nostre pa de cada dia a països sense garanties constitucionals com po-den ser Cuba o l’antiga Unió Soviètica. Fins i tot van ser també pràctica habitual a països on el propi Garzón va intentar exercir el seu magisteri d’aplicació del seu principi de justícia universal com po-den ser l’Argentina o Xile.

Al nostre país des de 1978 tenim una Constitució que considera que el dret de defensa dels ciutadans és un dret fona-mental i les comunicacions privades en-tre advocat i client són inherents i formen part d’aquest dret i només són autoritza-des per l’ordenament jurídic en casos de

terrorisme. Deia l’antic jurista romà Ulpià que la

Justícia és la constant i perpètua volun-tat de donar a cadascú el que és seu. Més enllà de les filies i fòbies i de to-tes les històries que tenen com a objec-tiu convertir qualsevol procés a Baltasar Garzón en una discussió ideològica, és una bona notícia per a tots els ciutadans que una resolució judicial hagi posat de manifest que per sobre de la llei no hi poden haver no ja jutges estrella, sinó tampoc ideologies de cap tipus. Perquè entenc que la correcta aplicació de la Justícia consisteix precisament en això, és a dir, a no jutjar els homes per les se-ves idees, sinó tan sols pels seus actes. I precisament per aquests, i no per la seva ideologia, a Baltasar Garzón se li ha fet Justícia.

Segons diuen els experts, l’actual crisi va comen-çar als voltants de l’estiu del 2008; actualment por-tem una crisi se-vera de més de 3 anys, i una previ-sió de continuar almenys 2 anys més. En primera

instància era una crisi financera i ara és una crisi de sobreendeutament públic i privat. No puc acabar d’entendre que tots aquests gurus, acadèmics i espe-cialistes en macroeconomia no siguin capaços de trobar una solució al tema; en les nostres acadèmies i escoles uni-versitàries ens ensenyen els manuals i protocols de gestió econòmica; més us vull dir, els empresaris de les PIMES tenim molt més clar com gestionar una empresa i el seu dia a dia. Però since-rament crec que el problema que tenim es de fàcil solució tècnica i política; ha d’haver un compromís i una voluntat de solució. No es pot entendre que aquells gestors que estaven en el moment de la crisi n’han sortit indemnes i sense cap responsabilitat i estan “gestionant” al-

tres entitats públiques, financeres o pri-vades sense cap responsabilitat; en les empreses privades, principalment en la PIME, el gestor que ho fa malament, deliberadament o no, va directament a la “cua del servei d’ocupació”, i si es de-mostra “dolo” s’actua contra ell.

Però sincerament crec que el pro-blema no és ni econòmic ni polític, és un problema de voluntat i de la pèrdua de valors ètics i morals. Sota aquesta premissa cal analitzar la crisi des de un punt de vista sociològic. La crisi de va-lors comença en l’ànsia desmesurada dels grans gestors de macroempreses, d’entitats financeres i de càrrecs pú-blics que s’autoimposen elevats sous i remuneracions que no es poden justi-ficar sota cap concepte des d’un codi ètic, des de la bona gestió i des de la transparència, independentment dels resultats de les seves empreses. Tam-bé s’ha de considerar la crisi de valors en la societat espanyola, en particular, i l’europea en general, n la cultura dels valors del treball i l’esforç han quedat desplaçats pels valors com, per exem-ple, el mínim esforç, baixa productivitat, poca mobilitat geogràfica, la mal ente-sa sobre l’estat del benestar i ajudes, la poca implicació en l’empresa, del so-

breendeutament descontrolat, i alguns empresaris massa egoistes; en el fons tots som culpables; també he de dir jus-tos per pecadors.

Amb aquesta anàlisi sociològica, sobretot cal analitzar la crisi de valors i capacitació professional en els ges-tors i càrrecs públics de grans entitats públiques i privades. Aquests respon-sables són els miralls on es reflecteix i es reflectirà tota la societat i cal actu-ar en conseqüència. En aquest sentit, existeix en la classe dirigent espanyola i europea la sensació de falta de capa-citació professional pels càrrecs a què estan designats, afegits a una aprecia-ble pèrdua de valors morals on impera el benefici a curt termini, i el que vingui darrere ja s’ho trobarà.

El canvi en l’orientació dels valors ètics i morals passa per: la capacita-ció professional acreditada de la clas-se dirigent, el canvi de legislació amb la inclusió de la responsabilitat civil i pe-nal ben definida, establir entre els po-ders fàctics unes línies vermelles que no es poden traspassar. Ningú discu-tirà les remuneracions dels gestors per fer-ho bé; però tothom discutirà qualse-vol remuneració per fer-ho malament. Cal començar per regenerar els valors

ètics, morals i la professionalitat dels gestors públics, dels càrrecs públics i dels grans gestors de macroempreses i entitats financeres com el primer camí per canviar la tendència.

La capacitació professional dels càrrecs públics i gestors de grans entitats públiques i privadesCarles Hellin. Secretari de la SEE. Geòleg i empresari

El problema no és ni econòmic ni polític, és un problema de voluntat i de la pèrdua de valors ètics i morals

Deia l’antic jurista romà Ulpià que la Justícia és la constant i perpètua voluntat de donar a cadascú el que és seu

Segons la informació publicada per l’en-titat “Ahorro Corporación”, respecte de l’endeutament de Catalunya, es fa es-ment a dades molt concretes; així, pel que es refereix a venciments del deute, deixa exposat que el 61% té una exigèn-cia a un termini entre 3 i 20 anys, i és el 50% entre 3 i 5, si bé la resta, el 39%

serà obligatòriament tornada en menys de tres anys.

La informació ens posa en un model de viabilitat ben complicat, si per part de l’Estat no es compleix amb les obligaci-ons de pagament compromeses, i torna a la primera línia de debat la necessi-tat que el país disposi d’una estructura

fiscal ben diferent a la que ha tingut els darrers anys.

Segurament el debat polític, legítim de tots els actors, por comportar aporta-cions en positiu, però el que és evident, des d’un punt de vista econòmic pressu-postari, és que el tema exigeix respostes ràpides i contundents.

Dret de defensa

L’endeutament de Catalunya

Manuel Fernández Rozado. Advocat. Vocal Comissió Jurídica SEE

Societat d’Estudis Econòmics

La informació ens posa en un model de viabilitat ben complicat

10

–Què pensa del debat de les infraestructures pendents a les nostres comarques?

Crec que aquest és un tema massa parlat i amb pocs resul-tats efectius, que col·loquen el Camp de Tarragona en una situació molt complicada a l’hora de mantenir la seva competitivitat econòmica com a segona referència industrial de Catalunya, i cap davantera a l’Estat.

–Creu que els projectes s’eternitzen i posen en perill la nostra viabilitat de futur?

Per descomptat. Les pro-postes primen el debat polí-tic per damunt de la discussió socioeconòmica, i això com-porta que estem sempre pen-dents del que interessa, en cada moment, als grans par-tits de l’Estat i als seus inte-ressos electorals a l’hora de decidir la despesa per infraes-tructures.

–Com creu que patirà el Port la manca d’una sortida ferroviària amb ample euro-peu, amb la seva competèn-cia amb altres ports del Me-diterrani?

El nostre Port ha fet els da-rrers anys una aposta per la multimodalitat, fent compati-ble el seu lideratge en granels sòlids i líquids amb el conte-nidor, la importació de vehi-cles, la càrrega general, i bus-cant també ser referència en creuers; per mantenir aques-ta línia és necessari disposar d’una logística que el permeti competir amb altres ports me-diterranis; per tant, la man-cança de la connexió esmen-tada no està al seu balanç positiu.

–És compatible l’interès del Port amb l’interès de la ciu-tat pel que fa a la Façana Marítima de Tarragona?

Durant el mandat al Port de CiU, es va conquerir l’execució del pont mòbil del Serrallo, al qual repetidament s’hi van oposar els socialistes quan te-nien la gestió portuària, això ha suposat que el barri marí-tim hagi reviscolat a tots els nivells; per tant, estic plena-ment convençut que els inte-

ressos portuaris són compati-bles amb una ciutat que també aposta pel turisme a tots els nivells. Tampoc podem oblidar la clara aposta per la Marina Tarraco, a l’hora de captar els gran creuers de luxe del Medi-terrani, que és una realitat.

–Com valora el posiciona-ment de les opcions políti-ques i econòmiques pel que fa a les infraestructures?

Crec que no és de rebut la politització d’aquest tema, quan la societat civil i econò-mica té claríssim quines són les necessitats irrenunciables; per tant, seria bo que tots po-guéssim fer pinya, demanant les responsabilitats que cal-guin a aquells que permanen-tment estan en un “discurs” de paraules però de cap fet.

–Creu que veurem fet reali-

tat el desig d’una connexió ferroviària del Port amb l’Ample Europeu?

Estic convençut que el de-bat que avui existeix només s’acabarà quan existeixi un compromís clar, concretat en un projecte específic, un pres-supost tangible i un termini d’execució amb dades concre-tes; tota la resta crec que que-da en un voluntarisme que no ens podem permetre.

«El debat de les infraestructures no hauria de ser polític»

ENTREVISTA | Lluis Badia. President de la Societat d’Estudis Econòmics (SEE)

El debat polític està primant per davant de la discussió socioeconòmica eternitzant els projectes i posant en perill la seva viabilitat. Els grans partits de l’Estat anteposen els seus interessos electorals a l’hora de decidir la despesa per infraestructures.

El debat sobre la connexió del Port amb l’Ample Europeu només s’acabarà quan existeixi un compromís clar, concretat en un projecte específic, un pressupost tangible i un termini d’execució amb dades concretes;, tota la resta no ens ho podem permetre.

FOTO: CRISTINA AGUILAR

11Febrer de 2012 EMPRESA

MERCAT DE TREBALL

La nova reforma laboral no estimula la creació d’ocupació

El nou context laboral que ha començat aquest mes ha provocat rebuig entre els sindicats i l’aprovació en l’em-presariat. Antoni Alar-cón, gerent d’Asfilatec, detalla les principals novetats d’aquest nou escenari en el mercat de treball, començant per un dels seus punts bàsics: l’abaratiment de l’acomiadament. En la pràctica es quedaven en 20 dies per any treballat amb els ERE’s que es feien, però a partir d’ara tant sols serà necessari que s’al·legui pèrdues continuades com a mínim durant els últims 3 trimestres, sense necessitat d’obtenir el vistiplau de l’Autoritat Laboral (AL), l’acomiadament improcedent es queda en 33 dies i un màxim de 24 mesos, sense el salari de tramitació, llevat del que es declari nul. Per Alarcón, en temps de crisi com el que estem tenim, pot provocar un efecte dominó i perjudicar molt el mercat de treball.

Amb la nova legislació, els canvis substancials de les condicions de treball ja no seran objecte de reclama-ció amb l’AL, desapareixen les categories professio-nals i donen pas als grups, “això pot provocar que en una mateixa empresa, tots hagin de fer de tot, mi-llorant la competitivitat i optimitzant els RRHH”. Quant a promoure la feina entre el jovent i els majors de 45 anys, s’han establert

deduccions fiscals de fins a 4.500 euros, durant 3 anys, “això, s’ha de matisar, si el treballador és acomiadat o se’n va abans d’acabar el contracte, l’empresa només té un mes per substituir-lo; si no, ha de tornar els diners, i a més, què passa amb el col·lectiu d’entre 30 i 45 anys?”, es pregunta Alarcón. S’elimina l’encadenació de la contractació temporal i la priorització dels con-venis nacionals sobre els convenis d’empresa, “l’únic avantatge pel treballador és l’obligació de l’empresa per facilitar-li dur a terme formació”, acaba Alarcón.

Prenatal inicia el procés de reestructuració i tancarà al maig a Tarragona

COMERÇ

El proper mes de maig la tenda de Prenatal a Tar-ragona tancarà portes. El tan-

cament s’inclou dins del procés de reestructuració que ha iniciat l’empresa aquest mes de febrer. A l’establiment hi treballen quatre persones, que en un principi no es reubi-caran. Tot i això, la marca seguirà tenint presència a la demarcació amb la botiga que tenen a Reus.

Segons fonts de l’empre-sa, els motius que els han portat a tancar la tenda de la ciutat han estat una qüestió econòmica on s’han posat damunt de la taula els balanços econò-mics de totes dues i que han mostrat que la de Tar-ragona era menys viable i rendible. En total seran 40 tendes repartides a tot el territori espanyol que aniran tancant durant tot aquest any i que suposarà una reducció de llocs de

treball de 285 persones. En aquest sentit, la com-panyia ha iniciat con-verses amb els òrgans de representació dels treba-lladors amb el fi d’arribar a un acord el més favora-ble possible per tots els afectats. L’empresa ha arribat a aquesta situació després de la davallada del con-sum dels darrers anys, a causa principalment del context econòmic que s’està vivint i que ha por-

tat a una clara necessitat d’adaptar-se a la nova rea-litat sectorial. Així, aquest anunci està en la línia de l’estratègia del grup ini-ciada a nivell global l’any 2009 amb l’objectiu de recuperar la viabilitat i millorar la competitivitat de la companyia durant un període de cinc anys, i que contemplava com a objectiu principal la subs-titució de les petites ten-des ubicades als centres comercials de les grans i

mitjanes ciutats per una cadena de grans tendes als afores, amb una gran gamma de productes tèx-tils i de puericultura.

Levi’s i U d’AD tambéEl cas de Prenatal a Tar-ragona no és un cas aïllat, les franquícies de la mar-ca Levi’s situada a Comte de Rius fa un mes que està tancada, igual que la de Reus, en aquests moments només queda la ubicada al Parc Central. La reu-

senca encara surt a la web; en canvi, l’altra ja ha desaparegut. L’altre cas és l’establiment U d’Adol-fo Domínguez situat a la Rambla Nova i que també ha abaixat la persiana a la ciutat en l’últim més, mal-grat començar la tempo-rada de rebaixes. El que està clar és que som en un entorn en què la baixada de poder adqui-sitiu dels consumidors ha provocat un efecte domi-nó en les grans marques.

La baixada del consum registrada en els últims anys ha dut l’empresa a prendre la decisió de tancar 40 tendes i reduir 285 llocs de treball, inclosos els 4 de Tarragona a partir del mes de maig. En canvi, mantindran oberta la botiga ubicada a Reus.

Núria Arlandes

FOTO: OLIVIA MOLET

LA XIFRA

40botigues de la marca tancaran a tot l’Estat aquest any amb 285 persones afectades

La tenda de Prenatal a Tarragona esta ubicada a la plaça Jacint Verdaguer, amb una plantilla de quatre treballadors. A partir del maig es tancarà.

12 EMPRESA

Llaza estrena any amb nous productes, nova imatge i l’aposta per l’expansió internacional

NOUS PROJECTES EMPRESARIALS

Llaza, S.A. es dedi-ca a la fabricació de sistemes per la protecció so-lar des de fa més

de 45 anys, i ha decidit apostar per la innovació i la tecnologia per tirar endavant. Així, fa vuit me-sos van decidir donar una volta de rosca a la seva trajectòria i de la mà de Francesc X. Gómez, actu-alment director general, es va posar damunt de la taula un pla estratègic que s’ha transformat en el seu full de ruta empresarial amb una data clau, la fira de Sttutgart, on mostraran

al seus clients, proveïdors i al món; nous productes, nova imatge corporativa i nova política d’expansió. Productes i colorsLlaza ha estat sempre capdavantera en aquest sector. Això es deu a una aposta clara per aplicar l’I+D en el desenvolupa-ment dels seus productes, com els mecanismes dels braços i cofres per auto-matitzar-ho tot i, el que és més important, amb tec-nologia pròpia; “en aquest sentit, hem registrat 9 pa-tents noves per protegir el que anomenem el know how, que ens ha permés presentar a Sttutgart vuit models nous. A més a més, la tasca realitzada pel nos-tre equip d’investigadors

ha estat increïble. Xavier Ibars, cap del departament d’I+D, ha estat la persona clau que ha desenvolupat tota la nova gamma”, ens explica Gómez.

Això ha suposat un can-vi en la producció, de tal manera que s’ha integrat la foneria, i s’han realit-zat 48 nous motllos tots diferents; a més, s’han incorporat als mateixos sistemes de tendals, cale-facció, llums i fins i tot la possibilitat de tenir ana-bolitzadors d’aigua per reduir la sensació de calor a l’estiu. “Hem introduït una nova línia d’aplicació de colors, amb la que po-dem presentar les peces en tota la gamma de co-lors, dels 96 que teníem el 2011 hem passat als 100

actuals. Tot amb un gran objectiu, generar deman-da”, continua Gómez. Per poder realitzar tota aques-ta activitat, Gómez ens ex-plica que han dut a terme col·laboracions estratègi-ques per poder desenvo-lupar-los, amb clients, dis-tribuïdors tant nacionals com europeus, “Llaza ha tingut la idea i l’equip i els col·laboradors han estat els encarregats d’aportar el material i coneixement. Ha estat una etapa molt

dura perquè ho havíem de tenir llest per aques-ta fira, i el nostre equip humà ha respost sempre amb el que ha fet falta. A més, s’ha tingut que fer un esforç inversor de més de 3 MEUR en nova maqui-nària, noves línies de pin-tura, nova enginyeria i el sistema de informació SAP acabat d’instal·lar.”

InternacionalitzacióUn altra de les línies d’ac-tuació que s’han proposat

des de la direcció de l’em-presa ha estat l’aposta per consolidar-se a l’exterior i introduir-se en nous mer-cats. “En aquest moment ens trobem que el mercat interior està molt alentit, pel que fa a demanda i hem de mirar cap a altres horitzons, ja que ara el 50% del compte de resul-tats l’aporta la demanda nacional, i volem canviar aquesta tendència poten-ciant el mercat exterior. Així, hem contractat qua-tre persones per l’àrea d’exportació, dues poten-ciaran l’obertura a altres països europeus i l’Orient Mitjà i dues més pel mer-cat llatinoamericà. Actu-alment tenim presència a més de 70 països, amb gran presència a Alema-

L’empresa, amb seu a Alcover, ha començat una nova etapa amb un canvi d’imatge corporativa, el llançament al mercat de nous articles i posant en el punt de mira empresarial la internacionalització per adaptar-se a les exigències del mercat i dels clients.

Núria Arlandes EL DETALL

ExportacióActualment tenen presència a més de 70

països, sobretot a Alemanya, Itàlia i França, on van créixer un 30% l’any passat

NOVES EMPRESES

L’empresa EcoWash obre una delegació a Tarragona La companyia dedicada a la neteja sense aigua a domicili, per automoció, nàutica i tapisseries ha anunciat l’obertura d’una delegació a Tarragona.

El sistema consisteix en un equip de neteja d’una o dues persones que es desplacen al domicili i usen productes amb la

certificació ISO 9001 i no requereixen utilitzar aigua, segons informa la companyia.

Aquest sistema per-met estalviar entre 150 i 250 litres d’aigua per rentat i, amb aquesta de-legació, ja seran 41 els punts de servei a Espan-ya i vuit a Catalunya des

que es va posar en marxa l’empresa, l’any 2006, i que, segons la revista Em-prendedores, és una de les sis franquícies més rendi-bles en l’apartat de vehi-cles, ressenya el web de l’empresa. Actualment, s’encarrega de la nete-ja dels vehicles Toyota a Calafell.

FOTO

: CRI

STIN

A AG

UIL

AR

Ecowash es dedica a la neteja en sec en el sector de l’automoció, nàutica i tapisseries a domicili.

13Febrer de 2012

FOTOS: CEDIDES

nya, Itàlia, França, on te-nim una delegació, i on aquest any vam créixer un 30%, o també al Japó”, as-segura Gómez

Imatge corporativaL’altra novetat que reflec-teix la nova direcció que ha pres la companyia ha estat el canvi del seu lo-gotip on fins ara podíem veure una gavina volant sota el sol, ara trobem una gavina volant amb un sol transformat amb la base del perfil, element clau de l’empresa. La nova ti-pografia del nom de l’em-presa, “l’hem modernitzat per aconseguir transmetre tecnologia i innovació”, puntualitza Gómez. També presenten una nova website, amb més

informació i links. L’es-ponsorització de l’equip internacional de ciclisme Garmin Barracuda, equi-pant els seus vehicles amb el nou model de tendal Maticbox i la col·laboració amb el Col·legi d’Engi-nyers de Catalunya, són altres novetats.

ERO TemporalEn relació a l’expedient de regulació temporal que van presentar a l’octubre i que va afectar 40 per-sones, Gómez ens expli-ca clarament que “va ser una decisió difícil però si volíem tirar endavant en aquest projecte, era ne-cessari reduir costos. Però les persones afectades van ser d’estructura, en cap moment de l’equip tècnic,

és més, hem donat feina a vuit persones més i tenim intenció de fitxar-ne més en temporada alta”. Actu-alment hi treballen 150 persones.

PrevisionsUna vegada al mercat, que serà de cara a la pri-mavera, preveuen que les noves referències siguin entre un 10% i un 25% del total, i de cara al 2013 reduir el nombre d’arti-cles sent el nou producte el 40% del total. A més, tenen nou projectes nous en marxa aquest any i tres més per al 2013. “Ara vo-lem diversificar-nos tant geogràficament com la nostra activitat en el sec-tor de la protecció solar”, acaba Gómez.

Llaza, S.A. és dedica al disseny, fabricació i comercialització de sistemes y accessoris per

la protecció solar de qualitat, des de fa 45 anys i es lider en el

sector a Espanya.

LA XIFRA

3milions d’euros és el total de les inversions realitzades per Llaza

S.A. fins ara

Un dels debats més repetits en el moment crític que ens envolta, és el que fa refe-rència al model impositiu que ens haurien d’imposar per fer front a l’autèntic dèficit pressupostari de les Administracions Pú-bliques. El tema per sí mateix, es presta a tot tipus d’interpretacions de caire ideolò-gic i partidista, malauradament la realitat

posa ben clar que els que realment paguen son els treballadors, els petits emprene-dors i, en definitiva, el que es coneix com classe mitja.

De la reflexió anterior haurien de pro-duir-se una sèrie de conclusions de cara al futur, doncs el que és evident, és que no podem ofegar, encara més, a aquells que són els únics que poden tirar el país endavant; dades com l’existència de només 2.000 empreses amb més de 50 treballado-res arreu de tot l’Estat, és una clara mostra de qui són els que fan possible sustentar uns pressupostos de tots, amb un esforç indubtable. Així mateix, quantificar fins a on podem liquidar els impostos, és un altre

debat, també necessari, si realment es fa des de la transparència i la bona fe apar-cant maniqueismes malintencionats, i tam-bé aquí ens trobem amb altres dades esfe-reïdores, com pot ser que la pressió fiscal, entesa com part de la nostra renda que pa-guem via impostos, pel que fa a Catalunya, se’n porta la “medalla de bronze” , doncs només es veu superada en aquest esforç per Suècia i la Illa d’Antigua.

En definitiva, el debat proposat és com-plicat i ple de tot tipus de matisos, ara bé, crec que tots hem de ser conscients que el cost fiscal ha de ser proporcionat si real-ment no volem posar en perill la pròpia vi-abilitat d’una classe mitja, permanentment

castigada per una situació, que a ben segur ella no ha provocat. Esperem que els diri-gents de torn no caiguin en l’error “d’ex-primir” a una ciutadania, massa acostuma-da al sacrifici, però amb unes limitacions que no haurien de traspassar-se si realment volem recuperar la viabilitat com país que tots desitgem.

La necessitat de passar de debat de les idees a la realitat de la normativa, hauria de fer-se des de la pròpia conscienciació per part de tots, que no poden sempre exi-gir als mateixos, si realment hem de trobar sortides viables, per tant, la situació greu que avui tenim, no pot consolidar una si-tuació que hauria de ser només transitòria.

TRIBUNA

Pressió fiscal

LLUÍS BADIA.Advocat

RESULTATS FINANCERS

BASF tanca l’any amb unes vendes superiors als 73.000 MEUR

La multinacional alemanya ha presentat els re-sultats econòmics de l’any 2011, superant de for-ma significativa els nivells assolits l’any 2010 tant en vendes com en beneficis i per tant ha tornat a obtenir una elevada prima en el seu cost de capital. Així, en comparació amb el 2010, les vendes han augmentat un 15 % fins a situar-se en els 73.500 milions d’euros, on tots els seus centres han rea-litzat la seva aportació perquè aquesta xifra sigui una realitat. Els ingressos procedents d’operacions (EBIT) abans d’efectes especials han millorat un 4% fins arribar als 8.400 milions d’euros, i l’EBIT ha arribat fins als 8.600 milions d’euros, és a dir, un creixement de quasi l’11%. Amb una xifra de prop de 18.100 milions, les vendes del quart tri-mestre del 2011 van ser majors que en el quart trimestre del 2010 i també que en el tercer tri-mestre del 2011. No obstant això, l’alentiment de l’economia en el transcurs de l’any es va reflectir a l’EBIT abans d’efectes especials que, en situar-se en 1.500 milions d’euros, va quedar un 14% per sota del quart trimestre del 2010. La tendència observada per l’empresa a principis del segon se-mestre de l’any ha continuat. Els clients han estat més previnguts a l’hora de realitzar comandes, han reduït els seus inventaris i han ajornat comandes davant l’expectativa que l’economia decreixés i els preus poguessin suavitzar-se.

En la conferència de premsa anual, Kurt Bock, president de la Junta Directiva de BASF, va afirmar: “L’any 2011 ha estat un altre any d’èxits per BASF i per això podrem continuar la nostra ambiciosa po-lítica de dividends i, així, en la reunió anual propo-sarem de nou un dividend més alt, de 2,50 euros. Es tracta d’un augment de 0,30 euros, o del 13,6%, en comparació amb l’any anterior”.

Els pagaments relacionats amb propietats, plan-tes i equips i actius intangibles (capex o actius fi-xos), per valor de 3.400 milions d’euros, estaven en 862 milions d’euros per sobre del nivell de l’any anterior. Entre els actius fixos que van iniciar ope-racions el 2011, s’inclou l’expansió del centre que l’empresa té a Nanjing, Xina, la construcció d’una planta de metilamines a Geismar, Louisiana, EUA, la construcció d’una planta d’òleum a Anvers, Bèl-gica, així com l’ampliació del sistema europeu de gasoductes de gas natural

Les previsions per l’any 2012 són augmentar les vendes i els beneficis en un entorn desafiant. Així, excloent la repercussió de les adquisicions i desin-versions, BASF compta amb un creixement de les vendes i superar els nivells rècord de 2011, igual que l’EBIT abans d’efectes especials. Pel que fa a la seva despesa global en recerca i desenvolupament, preveu situar-la en 1.700 milions d’euros per a l’any 2012 (el 2011 van ser 1.600 milions).

14 EMPRESA

COMSA, una gran empresa nascuda a Reus fa més de 100 anys

EMPRESA AMB HISTÒRIA

En temps de crisi trobar compa-nyies amb una trajectòria de més de 100 anys

en el món empresarial es va fent cada vegada més estrany, però aquest és el cas del grup COMSA, que va néixer l’any 1891, quan José Miarnau Navás, tre-ballador d’una companyia ferroviària a Reus (Tarra-gona), va decidir engegar la seva pròpia empresa dedicada a obres d’infra-estructures per a ferrocar-rils –obres en vies i reno-vació d’estacions–, amb la qual cosa es va guanyar el reconeixement de les principals companyies ferroviàries de l’època. Ja als anys trenta, con-cretament entre els anys

1930 i 1934, l’empresa va traslladar la seva seu a Barcelona i es va transfor-mar en societat anònima amb el nom de Hijos de José Miarnau Navás, S. A. Durant aquesta llarga tra-jectòria, COMSA ha estat testimoni i protagonista de l’evolució de l’eco-nomia espanyola. Com a empresa col·lectivitzada durant la Guerra Civil, va construir els tallers i di-pòsit de locomotores de Vilanova i la Geltrú (Bar-celona) i l’estació de clas-sificació de mercaderies de la Sagrera. I després de la guerra, va participar en la reconstrucció del país amb obres com el pont suspès sobre l’Ebre a Am-posta; i va ser en els anys quaranta quan va iniciar la diversificació de les se-ves activitats cap a altres àmbits de l’enginyeria ci-

vil amb la construcció de ponts, carreteres i edificis. La seva activitat va créi-xer en sintonia amb la industrialització i el de-senvolupament econòmic dels anys 50 i 60, i va ser precisament en la dècada dels 60 quan l’empresa va obrir delegacions a Va-lència i Madrid. També és quan la seva denominació social, i coincidint amb el següent relleu generacio-nal, l’any 1964, va passar a denominar-se Construc-ciones Miarnau, S. A., l’ac-tual COMSA. Durant els anys vuitanta, COMSA consolida la seva presència en tot el país, als 90 posa en marxa el procés d’internacionalit-zació, i amplia la seva pre-sència a l’exterior al canvi de segle, operant en més d’una desena de països en quatre continents.

ActualitatEn els últims anys i fins al 2009, COMSA opera so-bre la base de quatre grans línies de negoci: infraes-tructures –que agrupava el negoci ferroviari i el de construcció d’obra civil i edificació–, gestió de con-

cessions administratives, d’infraestructures ferro-viàries, carreteres, immo-biliàries i aparcaments, medi ambient; construc-ció i serveis en l’àmbit de l’aigua, residus industri-als, serveis urbans i ener-gies renovables, i trans-port i logística, transport de mercaderies per fer-rocarril i serveis integrals logístics ferroviaris. Al juny de 2009, el grup COMSA s’integra amb grup EMTE i es transfor-men en COMSA EMTE, el segon grup espanyol no cotitzat dins el sector de les infraestructures i la tecnologia, que ofereix serveis integrals d’infra-estructures, enginyeria, medi ambient i tecnolo-gia, amb presència estable en 15 països, com Portu-gal, Polònia, Xile, l’Argen-

tina, el Brasil i Austràlia. En aquest sentit, aca-ba d’adjudicar-se dos contractes per ampliar el metro d’Ankara (Tur-quia), cosa que suposa els seus primers projectes en aquest país, i que s’ha ini-ciat aquest mes de febrer amb un pressupost global de 100 MEUR amb un ter-mini de dos anys. COMSA EMTE actual-ment se situa com a vuite-na empresa espanyola del sector, suma en totes les seves diferents activitats una facturació de més de 2.000 MEUR, d’aquests un 15% de les seves ven-des provenen del mercat internacional, amb un vo-lum de negoci de més de 300 MEUR. Gestiona una plantilla superior a les 10000 persones, entre to-tes les seves delegacions.

Aquest grup empresarial va néixer l’any 1891 a Reus. Des de llavors ha anat creixent i evolucionant fins que l’any 2009 s’integra al Grup Emte per donar lloc a COMSA EMTE, la segona companyia més important del sector de les infraestructures i la tecnologia, amb presència a nivell mundial.

FOTOS: ARXIU COMSA

Núria Arlandes

Els inicis d’aquest grup empresarial es remunten a l’any 1891 a Reus, dedicada a la realització d’obres en

vies i renovació d’estacions. Actualment, té presencia arreu

del món.

EL DETALL

COMSA EMTEActualment suma una facturació de més de

2.000 milions d’euros i gestiona una plantilla de més de 10.000 persones

LA XIFRA

3cents milions d’euros és el volum de negoci de la seva expansió

internacional

15Febrer de 2012 REPSOL

L’àmbit del conveni és l’entorn fluvial del curs baix del riu Gaià. Aquest riu, típicament mediter-rani, s’embassa al pantà del Gaià, que és propie-tat de Repsol. Actualment mitjançant un conveni entre Repsol i l’Agència Catalana de l’Aigua, es treballa per recuperar un cabal ambiental.

La nova ampliació de la Xarxa Natura 2000 ha inclòs tot el curs baix del riu Gaià, conjuntament amb l’entorn natural de l’embassament del Gaià i part del curs mitjà del riu, fins a l’albareda de Santes Creus. Aquest nou espai consta de 2.998 hectàrees de superfície, s’anomena “Riu Gaià

(ES5140019)” i la seva catalogació com a Zones declarades de protecció especial per ocells (ZEPA) i d’acord amb l’article 20 de la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de les ZEPA implica la inclusió auto-màtica en el Pla d’espais d’interès natural.

Un tram important del torrent de Salomó tam-bé ha estat inclòs dins d’aquest espai, concreta-ment el tram entre Salomó i Sant Miquel de Vespella de Gaià, i és precisament aquí on s’ha detectat la presència d’una població de tortuga de rierol.

Per altra banda, l’any 1992, la desembocadu-ra del Gaià va ser inclosa dins del Pla d’Espais d’In-

terès Natural considerada dins de la xarxa relicte de zones humides de la Ca-talunya meridional. Pos-teriorment, el 1995, per la seva riquesa faunística va ser declarada Reserva Natural de fauna salvatge.

Repsol i l’Associació Mediambiental La Sínia estan d’acord en la ne-cessitat de fer compatible l’ús del territori amb la conservació dels seus ele-ments naturals, paisatgís-tics i patrimonials. Des-prés del que ha suposat

la recuperació del cabal ecològic del Gaià, a través de la signatura del conve-ni entre Repsol i l’ACA, les actuacions contemplades en el conveni que s’ha sig-nat són la continuació de les accions encaminades a la definitiva recuperació dels valors naturals del riu. A tot això, es consoli-da les diverses actuacions dutes a terme l’any 2011.

Els objectius específics que es pretenen assolir són els següents:

a) Impulsar programes

de conservació de biodi-versitat.

b) Promoure el volun-tariat ambiental entre els veïns i veïnes del munici-pi i de la comarca.

c) Custòdia de terrenys privats dins de l’àmbit flu-vial.

d) Promoure projectes de millora d’usos públics.

e) Promoure un acord entre els diversos muni-cipis del curs baix del riu Gaià per tal d’impulsar-ne la recuperació i conserva-ció dels valors naturals.

Joan Pedrerol i representants de l’Associació Mediambiental la Sínia, en el moment de la signatura.

RECERCA, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ

Conveni entre Repsol i l’Associació Mediambiental la Sínia per a la conservació dels valors del riu Gaià

Presentat el programa Micro-cicle

Micro-cicle és un progra-ma d’exposicions organit-zat per La Baridana amb la col·laboració de l’EADT (Escola d’Art i Disseny de Tarragona), els ajunta-ments de Tarragona i de la Canonja i el patrocini de Repsol.

És una iniciativa que forma part de les actuaci-ons que Repsol i l’Escola d’Art i Disseny de Tarra-gona duran a terme en aquest 2012, i que inclo-uen activitats en les àrees de pintura mural i foto-grafia, entre d’altres.

Aquest Micro-cicle par-teix d’una convocatòria

pública, en la qual van ser seleccionades 6 propos-tes; tres per a la sala Kesse de Tarragona i tres per a la sala del Castell de Mas-ricart de la Canonja. Es va decidir apostar per l’hete-rogeneïtat de les propos-tes, així com per aquelles que aporten visions més experimentals.

La seva prioritat és la d’apostar per l’heteroge-neïtat dels projectes al-hora que vol aconseguir que la proposta creativa transcendeixi i interac-tuï amb tot tipus de pú-blic. Així, cada proposta es complementarà amb

un workshop, conferèn-cia o performance per tal de generar implicacions i sinergies. Tots els pro-jectes seleccionats aniran acompanyats d’un procés de tutorització i formació, apostant d’aquesta mane-ra per un procés de pro-

ducció compartit.Micro-cicles i, en gene-

ral, la col·laboració amb l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona no és la prime-ra experiència de Repsol amb el món de l’art, els Premis Repsol d’art efí-mer van ser una iniciativa

pionera, en la qual l’es-cola i els seus alumnes hi tenen un paper rellevat i, fins i tot, uns premis espe-cials. Es tracta d’una mos-tra més del compromís de Repsol amb l’entorn en què treballa, enfocat en la cultura i en la gent jove.

FOTO: CEDIDA

•Micro-cicle és un programa d’exposicions, que vol consolidar-se com una plataforma adreçada a aquells que comencen el seu recorregut artístic.

Amb aquesta iniciativa Repsol referma el seu compromís amb la cultura i el jovent.

• Repsol i l’Associació Mediambiental la Sínia estan d’acord en la necessitat de fer compatible l’ús del territori amb la conservació dels seus elements naturals, paisatgístics i patrimonials.• Després del que ha suposat la recuperació del cabal ecològic del Gaià, les actuacions contemplades en el conveni són la continuació de les accions encaminades a la definitiva recuperació dels valors naturals del riu.

Finalitza el curs de formació ocupacional de química industrialAquest mes passat Repsol ha realitzat la cloenda del curs de Formació Ocupa-cional de Química Indus-trial, amb el lliurament dels diplomes i les notes als alumnes, i on Joan Pe-drerol, director del Com-plex Industrial de Repsol a Tarragona, va encorat-jar els alumnes, que han estat contractats en la seva totalitat en pràcti-ques a Repsol, a seguir esforçant-se i treballant amb responsabilitat i ri-gor. Pedrerol va recordar-los les vacants existents actualment, i l’oportuni-tat que significava per a ells aquesta porta oberta. En aquests cursos ocupa-cionals hi han participat 34 persones, totes elles en possessió de la titula-ció de CFGS o Enginye-ria Tècnica. La durada del curs ha estat de 800 h, uns set mesos. A tot això, es mantenen dues línies anuals de CSFP de Química Industrial, que es reforcen amb d’altres com la que ara ha finalit-zat.

Pel que fa a l’ocupa-ció, en els darrers anys, Repsol ha contractat 280 operadors proce-dents d’aquests cursos, i es preveuen 250 noves incorporacions, mostra del ferm compromís de contractació de la petro-química amb l’entorn on opera. De cara als pro-pers cinc anys hi haurà necessitat de cobrir 450 vacants en les propers 5 anys. Per tot això, Repsol manté un conveni amb la Generalitat per tal de cobrir la necessitat d’in-corporar personal format a les vacants de llocs de treball a causa de les ju-bilacions de personal.

Repsol realitza els cur-sos d’operador, que amb una durada de 2 anys, és un CFGS en combinació amb l’IES Comte de Rius. Malgrat les incorporaci-ons provinents d’aquesta formació reglada, no es cobrien totes les neces-sitats a causa del nombre de jubilacions que s’es-tan produint. Aquest és l’origen de les converses endegades amb el SOC i que s’han cristal·litzat en un acord per 2 cursos ocupacionals en paral·lel de Forma & Contracta.

TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

ACTUALITAT EMPRESARIAL

Impressió: indugraf Offset DL: B-48418-2007

Edita: TSH Comunicació 2008 S.L.Directora comercial: Contxi Joancomercial@tshcomunicacio.comRedacció: Núria ArlandesFotografia: Cristina Aguilar, Olivia MoletCorrecció: Joan BasaganyaDisseny: Carles Magrané

TSH COMUNICACIÓ 2008, S.L.C. Sant Agustí, 21, 3er

43003 TarragonaTel.: 977 211 154

CONTRACRÒNICA

L’any 2009 Nes-presso va implan-tar a Espanya el seu sistema de reciclatge de càp-

sules usades i després de dos anys ha tancat el cer-cle traduint el reciclatge del cafè en un benefici tangible per la societat al donar 50 tones d’arròs a la Federació Espanyola de Bancs d’Aliments (FES-BAL) aquest Nadal passat i que van repartir-se entre els 52 centres que aques-ta entitat té a l’Estat. Així, a través de la utilització del pòsit del cafè com a adob, l’empresa va im-pulsar la fertilització de més de 13 hectàre-es d’arròs del Delta de l’Ebre i va comprar la collita completa per donar-la a FESBAL, que va repartir a mitjans de desembre perquè abans de Nadal els be-neficiaris poguessin disfrutar-ho. La fertilització s’ha dut a terme a par-tir de les càpsules que han reciclat els socis del Club Nes-presso, des dels 600 punts de recollida a tot Espanya. El procés comença amb la coordi-nació de la recollida per part de la cafetera que trasllada a una planta de compostatge on experts en gestió de residus de Traebe separen l’alumi-

ni del cafè. El compost enriquit amb les restes de cafè es converteix en un excel·lent fertilitzant i regenerador de les ter-res. L’alumini, material infinitament reciclable i element present a la na-tura es trasllada a un altra planta de tractament per la seva posterior refundi-ció i reutilització en altres

aplicacions.

A m b aquest adob, agricultors de la Cambra Arrosse-ra del Montsià han po-gut fertilitzar més de 13 hectàrees d’arròs el mes

d’abril passat i sis mesos més tard han obtingut 50 tones d’un producte amb un rendiment de grans sencers superior a l’habi-tual. La Cambra Arrossera del Montsià és una coo-perativa agrària de gran qualitat que compatibi-litza la seva activitat amb la preservació del Parc Natural del Delta i que

reuneix en un únic partner arrossaires que produeixen l’arròs amb aquest compost enriquit i la indústria que ho transforma i ho envasa asse-gurant la seva tra-çabilitat. A més, amb aquesta col-laboració s’han incorporat valors com la vinculació

amb el territori i la generació de rique-sa a zones rurals ja que el valor afegit de la seva producció re-verteix directament als agricultors.El Programa de Reci-clatge de Nespresso a l’Estat compta amb més de 600 punts de

recollida de càpsules entre els corners de les

36 Boutiques Nespresso, punts de venda de mà-quines com Mediamarkt, Worten i Saturn i altres punts municipals de Bar-celona.

El FESBAL va rebre una collita de 50 tones donada per Nespresso

Adob de cafè per arròs solidari

Nou web de comerç electrònic per renovablesAvellanadigital, l’em-presa reusenca especi-alitzada en el desenvo-lupament de solucions web i multimèdia a mida, ha posat en mar-xa el portal de venda on line, www.renovas-tore.com, on s’ofereix entre d’altres pro-ductes kits autoinstal-lables d’energia solar tèrmica, fotovoltaica o eòlica per a particulars, complements destinats al públic professio-nal, i una selecció de jocs i experiments per potenciar la vessant didàctica d’aquest tipus d’energies netes entre els més petits. L’objectiu és posar a l’abast de tothom a partir d’una selecció de kits amb configuracions tancades, que el client pot triar, comprar i instal·lar-se ell mateix de forma fàcil i econò-mica. En funció d’allò que l’usuari necessiti, de la potència neces-sària i de les propietats energètiques de l’espai, el sistema recomana uns o altres productes. A més, també es poden realitzar consultes tècniques.

XIFRES I LLETRES 180.000.000d’euros és el cost total de la inversió per posar en marxa el Tercer Fil

700.000.000d’euros és el cost total de la inversió per posar en marxa la linia Reus-Roda

B ayerha presentat els seus resultats del 2011 on ha aconseguit una facturació i un resultat d’explotació rècord. La factu-ració va augmentar un 4,1% i va arribar als 36.528 milions. El resultat d’explotació (EBIT) millora en un 52% i arriba als 4,149 milions. El resultat consolidat puja un 89,9%, fins al 2.470 milions i conti-núara l’expansió als països de creixement, les perpectives per aquest 2012 són d’un lleuger augment del resultat depurat. BMS té dinamica recessiva.

Aquest mes de febrer ens han bombar-dejat des de l’Executiu central amb noves mesures per reduir el dèficit i noves reformes. Van començar amb la reforma del sector financer per al seu

sanejament, van continuar amb la nova reforma laboral i hem acabat amb la dació per al préstec hipotecari per evitar els desnonaments a famílies més necessitades. Potser destacaríem el nou marc del mercat de treball, on es respira més la facilitat per l’acomiadament que la creació d’ocupació i on surt més perjudicat sempre el mateix, el ciuta-dà del carrer. Però entre totes elles no podríem ressaltar cap mesura que es dirigeixi al creixement econòmic, tan necessari per a crear ocupació i per començar a sortir del forat de la crisi. Així, els projectes inversors que s’esperen a Ta-rragona i altres territoris per aquest any són molt benvinguts, perquè en un context econòmic com el que s’està vivint, amb les mesures de contenció i amb un sistema financer que no obre l’aixeta creditícia, és una gran notícia. Grans empreses com Dow Chemical, BASF, Repsol o Gas Natural i de no tan grans com poden ser establiments eno-turístics o restaurants han decidit seguir invertint tant sigui en actuacions de millora o d’augment de capacitat productiva com de noves plantes, que a més portaran lligats nous llocs de treball. Potser s’hauria de fer una reflexió i abans de començar a fer retallades a tort i a dret s’hauria de poder donar una aposta perquè l’entramat empresa-rial del país continuï creixent. Per això, s’han de potenciar davant de l’opinió pública tots aquests projectes, com l’altra cara de la moneda, mostrar tant el bo com el dolent. Potser és més llaminer fer saber que una empresa o una altra tanca, que a més hi ha ics persones al carrer, però també s’ha de donar cobertura a les altres que aposten en moments difícils per seguir creixent, ser més competitives, i creant ocupació, i n’hi ha. En definitiva, l’ampolla és mig buida o mig ple-na, tot depèn del costat des d’on es vulgui mirar i del color amb què ho vulguem veure.

L’ampolla és mig plena o mig buida, tot depèn...

EDITORIAL

1329/02/2012 diarimésCATALUNYA-ESPANYA-MÓN

ACNLa xifra de dèficit amb la qual Es-panya va tancar 2011, del 8,51% del PIB davant del 6% previst per l’anterior Executiu, obligarà a fer esforços «sense precedents» per part de tots. Així es va expressar ahir el portaveu del PP al Con-grés, Alfonso Alonso, sobre les mesures d’austeritat que vindran properament.

Per la seva banda, la vicepre-sidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va anunciar ahir que l’Executiu estudia eliminar un 20% dels organismes públics de l’Admi-nistració general de l’Estat. En la compareixença a la Comissió Constitucional al Senat per ex-

plicar els seus eixos de govern, va dir que els organismes públics es reduirien i es fusionarien i els que no tinguin justificada la seva continuïtat s’eliminarien.

Crítica als alts salaris Soraya Sáenz de Santamaría també va criticar ahir els alts salaris que han percebut alguns alts càrrecs d’empreses públi-ques, amb xifres superiors als 250.000 euros a l’any i va anun-ciar que se sancionaran aquells organismes públics que no com-pleixin els objectius de dèficit que estableix la Llei d’estabilitat pressupostària.

La vicepresidenta del govern espanyol també va assegurar ahir

que els pressupostos generals de l’Estat per al 2012 transformaran «radicalment» la forma de gesti-onar els recursos públics i seran «austers, ajustats i realistes». L’executiu espanyol ha d’elabo-rar els pressupostos en base a la dada de dèficit registrada al 2011, un 8,51% –2,51 punts més del previst– i els objectius que fixa la UE, que actualment se situen al 4,4% de dèficit el 2012. La Mon-cloa espera que Brussel·les sua-vitzi abans de divendres, quan el Consell de Ministres aprovarà el nou sostre de despesa.

Segons Sáenz de Santamaría, els comptes de l’Executiu per a aquest 2012 hauran de tenir en compte la situació econòmica

que dibuixen les dades que es van fer públiques aquest dilluns, un fet clau per «recuperar la con-fiança».

Tal com va fer el passat dilluns el ministre d’Hisenda i Admi-nistracions Públiques, Cristóbal Montoro, Sáenz de Santamaría va afirmar ahir al Senat que «no és el moment de repartir culpes ni buscar excuses» pel dèficit, i sí de treballar per a un procés de consolidació fiscal. «Tenim l’obligació de reduir el dèficit públic, i no ens podem permetre una altra cosa perquè el dèficit ofega el crèdit i ens obliga a desti-nar recursos que haurien d’anar als serveis públics a pagar el deu-te», va dir.

ECONOMIA

El Govern espanyol estudia eliminar un 20% dels organismes públicsEl portaveu del PP al Congrés, Alfonso Alonso, anuncia una reforma «sense precedents»

ACNEl Govern creu que si Catalu-nya disposés del «control de la caixa» amb el pacte fiscal que reclama, no hi hauria cap desvi-ació del dèficit el 2011. Així ho va explicar ahir el portaveu, Fran-cesc Homs, que ha considerat que amb Catalunya gestionant els recursos, l’Estat no podria

deixar a deure la disposició ad-dicional tercera de l’Estatut i el fons de competitivitat.

I si el Govern hagués disposat dels 2.200 milions que això su-posa, no seria diferent la xifra de dèficit que pel 2011 va preveure la Generalitat i la que dilluns va donar el ministre d’Hisenda. Homs, a més, creu que Catalu-

nya «ha complert» el 2011 i que qui no ho ha fet és l’Estat. «I per això hem rebut un suspens», va concloure.

El Govern de la Generalitat va incloure als pressupostos del 2011 una previsió de dèficit del 2,6%, i finalment el va acabar xifrant en el 3,29%, però dilluns Cristóbal Montoro va atribuir a

Catalunya un dèficit del 3,72 %. Aquesta diferència de quatre dècimes entre la dada que va fer pública el Govern i la que ha do-nat l’Estat es deu, segons Fran-cesc Homs, a la impossibilitat de la Generalitat de tenir «la clau de la caixa».

«Hi ha 759 milions d’euros que no se’ns van pagar, i 1.450 milions més que tampoc van arribar», va explicar el portaveu, referint-se als deutes que l’Estat manté amb Catalunya pel 2011. «Això suposa un 1,1% del PIB, i si restem això al que diu l’Estat que tenim de dèficit, tenim la xifra que havíem marcat», va detallar ahir.

Homs diu que amb pacte fiscal s’evitaria la desviació del dèficit

CATALUNYA

El portaveu defensa que Catalunya ha complert però no així l’Estat

Les TIC creen 1.000 llocs de treball i una inversió de 250 MEUR a Catalunya el 2011

Les multinacionals del sector de les tecnologies de la infor-mació i la comunicació han creat 1.000 llocs de treball i han invertit 250 milions d’eu-ros durant el 2011 a Catalunya, segons van explicar ahir els directors generals d’Indústria, Joan Sureda, i Telecomuni-cacions, Carles Flamerich, de la Generalitat en el marc del Mobile World Congress 2012 (MWC). El Govern conside-ra que un esdeveniment del nivell del MWC actua com a «tractor» per atraure pro-jectes d’aquest tipus. Dels 38 projectes d’inversió estrange-ra a Catalunya que ACC1Ó ha acompanyat durant el 2011, 7 han estat del sector TIC, xifra que deixa les telecom com les empreses que fan un nombre més gran de noves inversions.

El nombre de morts a Síria en el darrer any ja supera els 7.500El nombre de morts a Síria durant els més d’onze mesos de repressió governamental supera els 7.500, segons les Nacions Unides, que gairebé quadruplica estimacions an-teriors, que eren de més de 2.000. «Hi ha informacions creïbles que apunten que el nombre de morts civils supe-ra el centenar diari, inclosos nens i dones», ha dit al consell de seguretat de l’ONU el vi-cesecretari general per a afers polítics, Lynn Pascoetrestant.

Irlanda farà un referèndum sobre el pacte europeu de disciplina fiscal

Irlanda votarà en referèndum el pacte europeu de disci-plina fiscal, l’acord impulsat per Angela Merkel i Nicolas Sarkozy que exigeix als estats un control sever de la despesa i el manteniment d’uns pres-supostos equilibrats. Després de posar en quarantena tot el projecte europeu pel seu re-buig del Tractat de Lisboa, els irlandesos tindran l’oportuni-tat democràtica de dir la seva sobre el nou acord europeu, que no compta amb el suport ni del Regne Unit ni de la Re-pública Txeca. El govern irlan-dès d’Enda Kenny presentarà en les properes setmanes la proposta de consulta, que es farà abans de l’estiu. L’acord, però, entrarà en vigor tan bon punt el ratifiquin 12 dels estats europeus que l’han acceptat.

Sarkozy reconeix que no sap si la periodista ferida és al LíbanEl president de França, Nico-las Sarkozy, va reconèixer ahir que no s’ha confirmat que la periodista francesa ferida a la ciutat siriana de Homs es tro-bi fora de perill al Líban, tot i haver afirmat anteriorment estar «molt content» que «el seu malson» hagués acabat. «No està confirmat que hagi arribat al Líban. Les comuni-cacions amb Homs són molt difícils», va indicar sobre la periodista, ferida a Homs, Edith Bouvier.

ACNLa ministra de Foment, Ana Pastor, va prometre ahir als presidents d’Aragó, Castella-La Manxa, Extremadura i Madrid que impulsarà el Corredor Cen-tral i la connexió amb França pel Pirineu d’Aragó malgrat que Europa ja ha descartat anteri-orment aquesta proposta que considera cara i innecessària.

En una reunió a Madrid amb els quatre presidents, Pastor va afirmar que l’Eix Central és «clau» per a l’Estat, però també va voler llançar un missatge als territoris dels corredors Medi-terrani i Atlàntic tot recordant que les tres infraestructures són

«compatibles». «El que estem fent en aquest

moment és planificant les nos-tres infraestructures d’aquí al 2030, que és el que contempla la nostra xarxa bàsica», va dir ahir Pastor, que va reunir els quatre presidents autonòmics. «Treballarem amb els nostres tècnics i el sector privat perquè entenem que aquesta infraes-tructura és rendible no només des del punt de vista social sinó també econòmic», va dir so-bre el Corredor Central. Pastor haurà de respondre dimecres vinent a una interpel·lació de CiU sobre les prioritats del seu executiu en la matèria.

La ministra de Foment reafirma que impulsarà el Corredor Central

INFRAESTRUCTURES

Diu que els tres eixos són «compatibles»

14 diarimés 29/02/2012 ESPORTS

Vicente M. IzquierdoContinua la polèmica amb Berry Powel. El jugador holandès as-segurava ahir que denunciarà el Gimnàstic de Tarragona a l’Asso-ciació de Futbolistes Espanyols (AFE), ja que creu que «no és just» el que li ha fet el club. Cal recordar que el Nàstic li ha res-cindit el contracte a l’holandès per una sortida nocturna a una discoteca de la capital del Baix Camp, la qual podria haver pro-vocat que una lesió que havia de mantenir el futbolista allunyat dels terrenys de joc durant tres setmanes l’obligui a perdre’s el que resta de temporada.

Powel va acudir ahir al Nou Estadi per seguir amb la recupe-ració de la seva lesió, on va aten-dre els periodistes que esperaven la compareixença pública de l’entrenador, Jorge d’Alessandro, com cada dimarts. El jugador deixa clar que «no és just el que m’han fet, però ara tot està en mans de l’AFE i de la RFEF (Reial Federació Espanyola de Futbol). Els meus advocats m’han dit que tinc raó i és un fet que no em pre-ocupi».

«Estic decebut amb el club, però això és futbol. No vull pen-sar en negatiu i he de ser posi-tiu i animar l’equip», manifesta Powel, el qual assegura que el club mai l’havia «avisat» sobre el fet que no podia sortir per les nits, ni a discoteques, ni a cap altre indret. «L’únic que em van dir, quan em vaig lesionar, va ser que em posés molt de gel i que fes estiraments» que és, el que segons ell, va fer. Sobre el codi in-tern «ningú mai m’ha dit res, mai hem parlat del tema», sentencia el futbolista, el qual segueix acla-rint que l’agreujament de la lesió no es va produir, en cap cas, du-rant la sortida a la discoteca.

Per la seva banda, Jorge d’Ales-sandro, reconeix que «Powel ha de defensar els seus propis in-teressos i els de la seva família.

Hi ha un codi de conducta, i els jugadors tenen uns horaris». Tot i això, l’argentí va saludar Powel tan bon punt l’equip va tornar de l’entrenament de Camp Clar, moment en el qual li va desitjar tota la sort, posant de manifest la

forma d’actuar de l’entrenador.Parlant de l’actualitat de

l’equip, l’entrenador grana des-taca que «cada cop queden menys temps i menys possibi-litats. Mentre competitivament estiguem vius, tenim que cremar

totes les possibilitats». D’Ales-sandro, a més, assegura que la sort ha estat part responsable de la mala situació del conjunt gra-na a la taula classificatòria, a nou punts de la permanència amb només setze enfrontaments per

disputar. «El partit contra el Xe-rez –en la derrota d’aquest dis-sabte, 1-0– el duel es va decidir per un detall. Espero que la ca-sualística no estigui tan present a partir d’ara». D’Alessandro, a més, demana el suport de l’afició pel que resta de temporada.

Sobre la derrota de dissabte, l’entrenador defensa els canvis realitzats durant el partit, els quals han estat discutits des de llavors i deixa clar que si en el proper enfrontament –dissabte a l’Alcoraz, contra l’Osca– sorgís la possibilitat de llançar un pe-nal, «ho faria Peragón», el mateix futbolista que va fallar des dels onze metres al Nou Estadi el pas-sat cap de setmana. «Peragón té en mi un aliat i avui –per ahir– he estat damunt d’ell perquè vegi que tinc tota la meva confiança en aquest jugador. En mi té un aliat i la meva funció és rescatar-lo».

No demanen perdóL’actualitat del Nàstic no acaba ni amb les polèmiques declara-cions de Powel ni amb l’anàlisi de la situació actual de Jorge d’Alessandro, sinó que ahir van comparèixer davant dels mitjans dos futbolistes més, com van ser Hugo Bargas i Samuel Galindo els quals, en principi, havien de demanar perdó per esquivar la premsa després del partit de dis-sabte.

Res més lluny de la realitat. Tant l’argentí com el bolivià van assegurar ahir –sempre parlant Bargas en nom dels dos– que «volem aclarir el malentès de dissabte. Vam sortir a la zona mixta i en no veure ningú –els periodistes eren dins de la sala de premsa en la compareixença pública de Jorge d’Alessandro– vam decidir marxar». «Em vaig adonar del que havia passat quan vaig arribar a casa i vaig connec-tar-me a internet», va sentenciar el davanter.

Jorge d’Alessandro i Berry Powel saludant-se, ahir, a les instal·lacions de la Budallera.

VICENTE M. IZQUIERDO

FUTBOL

Berry Powel denunciarà el NàsticEl jugador reconeix que durant la seva estada al club ha sortit tres nits a Salou i una a Reus

Varela passarà pel quiròfan per corregir el seu problema lumbar

Fernando Valera, que porta diversos mesos en el dic sec i únicament ha jugat un partit aquesta temporada amb el Va-lladolid, passarà pel quiròfan el proper 9 de març a Sevilla per corregir els problemes lumbars que li impedeixen practicar el futbol de forma regular. Segons fonts del club, la intervenció buscarà soluci-onar un problema comprensiu a nivell lumbar que «li pro-voca una síndrome radicular a nivell de la cama esquerra, incompatible actualment amb la pràctica del futbol». Varella està de baixa mèdica des que, en el mes d’octubre, va jugar el seu primer i únic partit amb la samarreta blanc-i-violeta, en el partit corresponent a la Copa del Rei contra el Celta. EFE

El Sabadell ofereix la renovació per un any al davanter Manolo Lanzarote

El golejador del Sabadell, Ma-nolo Lanzarote, revela que el club li ha ofert la renovació del seu contracte, tot i que assegu-ra que prefereix esperar «fins al maig o el juny» per prendre una decisió. En declaracions a COM Ràdio, el futbolista re-coneix estar «molt a gust» en el conjunt arlequinat i la seva intenció és la de seguir vestint la samarreta del Sabadell du-rant «molts anys». Tot i això, Lanzarote confirma que no tanca cap porta «a res» i ar-gumenta que si se li presenta l’oportunitat de donar el salt a Primera Divisió, li agradaria «agafar el tren». El màxim go-lejador del Sabadell té clar que per marxar a un club de la ma-teixa categoria «i no cobrar», el que prefereix és quedar-se «a casa». EFE

Aquest dissabte, 3 de març, diferents patinadors passaran per les instal·lacions del Club de Tennis Vendrell per tal de competir a la Fase Comarcal de Patinatge dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya.

Els primers participants co-mençaran a les nou del matí i les proves s’allargaran fins a les dues del migdia, quan es do-naran els primers trofeus. A les quatre de la tarda començarà la segona ronda d’exhibicions i

a les vuit del vespre s’efectuarà la segona entrega de premis. El Club Patí Calafell, el Club Patí Llorenç i el Club d’Esports Vendrell seran els participants a l’esdeveniment. Per organit-zar-lo, el Consell Esportiu del Baix Penedès compta amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, la UCEC, el Con-sell Comarcal del Baix Penedès, el Patronat Municipal d’Esports del municipi i l’Ajuntament del Vendrell. Redacció

El Vendrell acollirà la fase comarcal aquest dissabte

PATINATGE

1529/02/2012 diarimésESPORTS

«Estem orgullosos de ser reusencs i de defensar la samarreta del Nàstic», diu Aitor Casas

Vicente M. IzquierdoTots tres van néixer a Reus, i tots ells volen triomfar al Gimnàs-tic de Tarragona. Sergio López, Aitor Casas i José Ángel Bueno són tres dels màxims valors de la pedrera del club grana, i juguen a la Pobla de Mafumet, a les ordres de Kiko Ramírez.

Bons companys i bons amics, tots ells es prenen amb humor les rivalitats entre les ciutats de Reus i Tarragona i, per tractar aquest tema, els tres futbolistes es van reunir recentment al res-taurant Castell de Rocamora de Montferri, on van debatre entre calçot i calçot.

Bueno ha jugat enguany set partits amb la samarreta del primer equip del Nàstic, quan n’ocupava la banqueta Juan Car-los Oliva i, en alguns moments,

va deixar pinzellades de la seva innegable qualitat. Casas, per la seva banda, va debutar fa dues temporades i, en tercer terme, apareix un Sergio que «espero i desitjo que algun dia em toqui a mi, ells han tingut aquesta sort i s’ho han guanyat». «Per po-der debutar s’han de conjuntar molts factors», puntualitza el porter.

Sobre les disputes entre les dues ciutats veïnes, el lateral esquerrà poblenc assegura que «estem orgullosos de ser reu-sencs i de defensar els colors del filial del Nàstic. Ells ens estan donant una gran oportunitat en el món del futbol i els estem molt agraïts».

Pel que fa als objectius als que ha d’aspirar el filial del Nàstic aquesta temporada, tots tres co-

incideixen a assegurar que no és un altre que disputar la promoció d’ascens a Segona Divisió B. «Ens hem de treure la desil·lusió del que ens va succeir l’any passat

amb el Constancia. Els resultats ara mateix són un pèl irregulars però aspirem a estar entre els es-collits per disputar el play-off».

Per aconseguir aquest ob-jectiu, el primer que haurà de fer la Pobla és sumar de tres en tres, cosa que no aconsegueix des del 18 de desembre, quan va derrotar el Castelldefels a camp contrari (0-3). Des de llavors, els tarragonins han disputat vuit

enfrontaments en el grup cin-què de Tercera Divisió, cinc dels quals han acabat en empat i tres, en derrota.

La propera oportunitat que tindran els homes de Kiko Ra-mírez per aconseguir el primer triomf d’aquest any 2012 serà aquest diumenge, quan rebran la visita de l’Europa, catorzè clas-sificat i sis punts per sobre del descens.

FUTBOL

Amb sang reusenca i intentant triomfar al Gimnàstic de TarragonaSergio López, Aitor Casas i José Ángel Bueno han nascut a la capital del Baix Camp

Els tres jugadors, al pati del restaurant Castell de Rocamora de Montferri.

HÉLDER MOYA

Eloi Borràs, del Borges Trail, finalitza primer en la categoria sub-23 a la Molina

RAQUETES DE NEU

El tarragoní va ser tretzè en la classificació general, amb un temps de 46 minuts i 20 segons

RedaccióDiumenge passat es va celebrar a l’estació d’esquí de la Molina la penúltima prova puntuable per la copa d’Europa de raquetes de neu. Els 45 participants havi-en de completar un recorregut de 6,8 quilòmetres i un desni-vell acumulat de 1.160 metres.

Eloi Borràs de l’equip Borges Trail-AAEET, hi va ser present, juntament amb els millors es-pecialistes europeus d’aquesta disciplina.

A la sortida, el corredor tar-ragoní va situar-se en el segon grup, anant de menys a més, i va acabar entrant en una molt

bona tretzena posició general, i en la primera posició en catego-ria sub-23 amb un temps de 46’ 20”. Amb aquest resultat, el cor-redor del Borges Trail-AAEET agafa ànims i bones sensacions de cara al cap de setmana se-güent, que es desplaçarà fins a la Vall de Núria, on es disputarà el

Campionat de Catalunya de ra-quetes de neu on és un dels clars favorits per endur-se la victòria.

El guanyador de la prova va ser Gabriel Crosas (Selecció Ca-talana), seguit de Laurent Vidal (França). En categoria femenina la guanyadora va ser Laia An-dreu (Selecció Catalana).

CEDIDA

Eloi Borràs, del Borges Trail-AETT.

Obren les inscripcions del Campus de Tecnificació de Berni Álvarez

La cinquena edició del Campus de Tecnificació de Berni Álva-rez ja està en marxa. Aquest es desenvoluparà entre els dies 24 i 29 de juny a Camprodon, amb diverses novetats, com ara que les places d’inscripció augmenten fins a una quaran-tena. S’hi podran inscriure tots aquells nens que hagin nascut entre els anys 1994 i 2000 i les activitats que s’hi realitzaran seran, principalment, tècnica de llançament, tecnificació i entrenaments. Els materials que s’utilitzaran provindran directament dels Estats Units, per ajudar a la progressió dels més menuts. L’entrenador del primer equip del Tarragona Bàsquet 2017, Berni Álvarez, serà l’encarregat de coman-dar el Campus i conviurà tots els dies amb els nens, a banda d’encarregar-se, durant vuit hores diàries, de les sessions. Tots aquells que estiguin in-teressats a prendre part en aquesta activitat, podran ins-criure’s a les oficines del Club Bàsquet Tarragona, les quals estan ubicades en el mateix pavelló del Serrallo. Les ins-cripcions ja estan en marxa. Redacció

16 diarimés 29/02/2012

RedaccióAmb una inscripció de fins a 64 vehicles es va donar el tret de sortida a la nova temporada de ral·lis 2012 el cap de setmana. Aquest diumenge, i sota l’orga-nització de l’Escuderia Osona, es va dur a terme el 15è Ral·li esprint Sant Julià a la localitat de Sant Julià de Vilatorta, prop de Vic, a la comarca d’Osona.

Entre els participants, hi havia el pilot de terres tarragonines, el Carles Duran, aquesta vega-

da acompanyat de la reusenca Montse Contijoch com a copilot. El ral·li va servir per començar a entrenar de cara al Volant RACC 2012, que enguany començarà el dia 21 d’abril, aquest cop amb una prova de terra, el Ral·li Pla d’Urgell.

Tal com va succeir l’any pas-sat, Duran afrontarà aquest nou repte al costat del seu copilot ha-bitual, Bernat Josep, d’Arenys de Mar, que en aquesta ocasió no el va poder acompanyar.

El ral·li va constar de dos trams, com el Coll de Mansa (5,24 quilòmetres) i el Collsapla-na (8,42 quilòmetres). Els con-cursants van fer un total de tres passades per cada tram, un total de 41 quilòmetres, cronometrats.

Dures condicions.Les condicions de les carreteres van resultar extremadament dures i perilloses, els trams esta-ven molt bruts, això va provocar moltes lliscades i ensurts, fins i

tot s’hi trobaven restes de neu; a més, hi havia moltes zones hu-mides barrejades amb altres d’ei-xutes, aquest fet va deixar veure un cop més la perícia i el bon fer

dels pilots que hi van participar, 13 dels quals havien d’abandonar el ral·li per avaries i sortides de carretera.

Malgrat les condicions de

l’asfalt, Duran va aconseguir co-mençar la temporada al calaix alt del podi, ja que després d’una bona lluita aconseguia imposar-se a la classe 1.

MOTOR

El pilot i la copilot, després de la prova a terres osonenques.

CEDIDA

El vilaplanenc Carles Duran s’imposa en el 15è Ral·li Esprint de Sant JuliàAcompanyat de la reusenca Montse Contijoch, el jove pilot va posar-se a prova pel Volant RACC2012, que donarà el tret de sortida el 21 d’abril

TarragonaCarlos Mojas Lasheras. Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui,a les 15.30 h, a l’església de Santa Maria de la Catedral.

Lluis Ballesters Baiges. Ha mort als 77 anys. El seu funeral serà avui,a les 15.30 h, a l’església de Sant Joan.

ReusMercè Llorens. Ha mort a l’edat de 74 anys.

Jesús Gómez Gargallo. Ha mort a l’edat de 80 anys. El seu funeral serà avui a les 11h a Valldelferàs.

Jordi Aymaní Miralles. Ha mort a l’edat de 68 anys. El seu funeral serà avui a les 18h a les Borges del Camp.

DEFUNCIONS

1729/02/2012 diarimésCULTURA

Shaila Cid Un equip de la televisió taiwane-sa SET TV va visitar Valls per fil-mar un reportatge sobre la tradi-cional calçotada. L’equip, format per sis persones, va rodar durant uns dies diversos espais per al programa iWalker dirigit a un públic jove i a través del qual es mostren aspectes culturals curi-osos de països de tot el món, des del punt de vista d’uns joves que viatgen pel món amb la motxilla a penjada a l’esquena.

La primera part de la visita de la televisió taiwanesa va co-mençar a la plaça del Blat, qui-lòmetre zero del món casteller, i per un tast al Bar Restaurant Bruch, amb una tapa a base de truita de calçots i salsa de calçot i cava Adernats de la Vinícola de Nulles. Durant la gravació es va filmar la façana de l’església Sant Joan, la plaça del Blat, la placa del Km 0 del Món Casteller i la Casa de la Vila.

La segona part de la visita, va consistir en una degustació d’una calçotada. L’Àngel Solé, del restaurant El Tast, va actuar com a amfitrió de la trobada gas-

tronòmica i va ser l’encarregat d’explicar a la jove presentadora del programa, Liao Yi-Chiao, els diferents passos a seguir per pre-parar i degustar una autèntica calçotada de Valls.

iWalker és un magazine de 60 minuts molt seguit a Taiwan, es-

pecialment pel públic més jove, que es caracteritza per explicar aspectes curiosos de la cultura de tots els països del món, i dedi-ca una secció sencera a mostrar cada divendres al vespre especi-alitats gastronòmiques i la cultu-ra que els envolta.

Una televisió taiwanesa filma un reportatge sobre la calçotada

VALLS

SET TV és la cadena més popular i té més de tres milions d’espectadorsCEDIDA

Liao Yi-Chao durant la gravació del programa

La música japonesa arriba al CaixaForum de TarragonaDins del cicle de Concerts d’hi-vern del CaixaForum de Tarra-gona està programat per al 10 de març, a les vuit del vespre, el concert de Mieko Miyazaki i Guo Gan. Miyazaki és una prestigiosa instrumentista de koto, una cítara emblemàtica de la música japonesa. Sempre interessada per l’intercanvi amb altres tradicions, ara ex-plora noves sonoritats amb Guo Gan, excepcional intèr-pret de l’erhu, un antiquíssim violí xinès. S.C.M.

Comença el cicle de xerrades ‘Formació per a pares i mares’ Aquest dijous començarà el cicle de xerrades Formació per a pares en el marc del Pla Educatiu Entorn. La primera conferència, Si féssim cas als fills, què passaria?, anirà a càrrec del pedagog Josep M. Porta i Roca, i tindrà lloc a les set del vespre a la sala d’actes de l’Escola Baltasar Segú. La xerrada vol potenciar els tres grans eixos del Pla, centrats en la llengua catalana, la inter-culturalitat i la cohesió social. Shaila Cid

18 diarimés 29/02/2012 OPINIÓ Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Sant Agustí, 21. 43003 de Tarragona o carrer Alcalde Joan Bertran, 30. 43202 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

tarragona ~ reus ~ costaDaurada

diarimésEdita: Tamediaxa, S.A.DL: T-1609/2001issn: 1579-5659

Director General:Carles Abelló

Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles MagranéCap de distribució:Jaume Cañada

Directora: Sílvia Jiménez.[redaccio@mestarragona.com] Redacció: Laia Díaz, Antoni Guasch, Vi-cente Izquierdo, Alba Porta, Joan Marc Salvat, Susanna Cases. Especials: Lau-ra Gómez. Tancament: Mario López. Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet. Edició de publicitat: Sara Sorando. Dis-tribució: Marta López. Administració: Núria ClosPublicitat: Maria Molleda, M. Jesús del Hierro, Mercè Ripoll, Antònia Turull. [publicitat@mestarragona.com]Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

C/ Sant Agustí, 21, 3r.43003 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 21 47 21

C/Alcalde Joan Bertran, 30.43202 REUS977 32 78 43 Fax 977 31 09 41

Amb la col·laboració de:

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

CARTES

Sorprenent! Avui, 28 de febrer, a Tv3, la pregunta del dia és la següent: «Acceptaríeu més retallades per reduir el dèficit públic?». No tenen ni vergonya, la van perdre ja fa temps, quina barra que tenen. Hi ha moltes formes de reduir el dèficit, voldria re-cordar el que s’està dient des de fa molt de temps. Per què no es retallen ells? Per què encara que diuen que sí que ho fan, no han ensenyat mai la nòmina per demostrar-ho? Per què no fan res contra el frau fiscal? Es diu que puja a 80.000 milions

d’euros a tot Espanya. Perquè, malgrat el que diuen, nosaltres no ho sabrem mai. Hem de co-mençar des de nosaltres, quan un lampista ens arregla l’ai-xeta i ens fa la factura sempre pregunta si la volem en negre, no hem de caure en la trampa i dir-li que no; ja sé que això no és res però si ho féssim tots seria un començament. Per què en comptes d’acomiadar treballadors funcionaris, pres-cindeixen de passar-se ells més secretaris i secretàries «enxu-fant parents»? No, senyors, no tenen vergonya. Per què no eli-

minen els consells comarcals, que només porten despeses i són una duplicitat de govern? I les diputacions, no són també una duplicitat? I l’altra duplici-tat més important, la de minis-teris. Cal recordar que Sanitat, Ensenyament, Justícia, etc., etc. ja estan transferits a les comu-nitats?

Això és ser governs inep-tes, caps buits, inútils mani qui mani, tant la dreta com la pseudo-esquerra i sobretot sense vergonya. Això encén la sang dels morts, no volem que partits de dretes ens governin

perquè tenen molta vinculació per no dir tota amb les empre-ses especuladores, que són els que ens han portat on ens han portat, a la ruïna d’Europa. Ja se sap que darrere de tot hi ha el dòlar que no vol ser moneda de segona. Destrueixen l’Estat del benestar que tant ens ha costat guanyar. I estan estenent les arrels per escanyar-nos mentre ells es fan rics i nosaltres fem de rucs. Estaven desitjant arribar al poder perquè «a río revuelto, ganancia de pescadores».

Amparo GarciaReus

ESCRIPTORS DEL CAMP

Tinc un gat de tres colors, d’Àngel-O. Brunet i Txomin Medrano, Tarragona, Insitu Comu-nicació SL, 2011. / 1811. El setge de Tarragona, d’Àngel-O. Brunet, Hugo Prades i Zar, Tarra-gona, Ajuntament de Tarragona, 2011.

Si el setge de Tarragona de 1811 és el fet histò-ric de la ciutat que més empremta ha deixat a la literatura, alguna cosa de semblant ocorre amb la iconografia que se’n deriva, en aquest cas potser a nivell similar que l’execució del bisbe Fructuós i els seus diaques a l’amfite-atre l’any 259. Poc després de 1811 es publica la sèrie Los horrores de la guerra, d’autor anònim, en què, amb figures desproporcio-nades, es pinten els moments més cruels del conflicte, al Pla de la Seu. Durant tot el segle XIX, els llibres d’història sobre l’anomenada Guerra del Francès s’il·lustren amb gravats representatius dels fets. Hi apareixen, entre altres escenes, la presa de l’Oliva, la fugida

de la població pel port i, sobretot, la lluita cos a cos al Pla de la Seu, amb dibuixos, en-tre altres, de Padró, Serra o Castelucho. Amb motiu del centenari, encara, Josep Vázquez Bardina pinta un oli representant, per prime-ra vega en color, aquesta repetida escena. La historiografia posterior abandona el recurs romàntic al dibuix per il·lustrar els fets del passat. Però, més modernament, la recreació dibuixada dels fets torna a posar-se d’actua-litat. Primer va ser en dues històries de Tar-ragona publicades en versió còmic durant els anys 80-90. La primera (1985), a cura de l’equip Butifarra, en presenta una visió més humorística. En canvi, la segona (1992), amb guió de Mercè Costafreda i dibuixos de Fran-cesc Masip, n’ofereix una imatge absoluta-ment èpica. Enguany, el recurs al dibuix per explicar el setge francès de 1811 ha tornat a aparèixer gràcies a dues iniciatives: l’edició d’un conte infantil (per tant, il·lustrat) sobre aquells fets; i la publicació de la història del setge en ver-sió còmic. Totes dues iniciatives tenen com a punt de connexió el fet que el fil de la història ha estat elaborat per Àngel-O. Brunet. Aquest autor, que ja havia tocat d’esquit llèbit el tema del setge de 1811, a la novel·la El son de la Me-

dusa (Meteora, 2003), a través del personatge Ricardu, ara ens n’ofereix dues recreacions diferents, per a públics diferents, totes dues amb dosis d’humor, amb originalitat argu-mental, però sense apartar-se dels fets histò-rics. En el conte (Tinc un gat de tres colors), adopta un punt de vista actual i es val d’una estratagema poc ortodoxa, però ben vàlid: un gat supervivent de l’època napoleònica, que va ser espia de Suchet i que ens explica la història. Per fer-ho, compta amb l’acom-panyament d’unes ajustades il·lustracions de Txomin Medrano, membre de l’empresa Mènsula, dedicada al disseny gràfic. Medra-no crea personatges i espais actuals, però també recrea amb encert els de fa dos segles. Pel que fa al còmic, la seva necessitat de re-creació és major, ja que totes les escenes han d’estar dibuixades. L’esforç d’Hugo Prades per documentar-se adequadament és enco-miable i els resultats molt gratificants. Bru-net, aquí, es val d’una família de refugiats per explicar-nos una història particular (la d’aquesta família), que ens permet, tanma-teix, recórrer els escenaris bàsics on van tenir lloc els fets. Sense caure en el to escabrós de les imatges més antigues, però sense amagar la realitat, tant el conte com el còmic ens ofe-reixen visions noves no només dels fets ter-ribles, sinó també de l’aspecte que la ciutat tenia en aquell temps. Un aspecte que ja no recuperaria mai.

JOAN CAVALLÉEscriptor

Defensem els drets socials i laborals. Sortim al carrer!TRIBUNA

El 29 de febrer passarà a la història de la mo-bilització social perquè a tot Europa platafor-mes en defensa dels drets i serveis públics, entitats de tota mena, sindicats i també col-lectius polítics han concentrat la veu de la ciutadania que protesta contra les retallades de tot tipus. El lema «Sortim al carrer» en-llaça amb l’esperit de l’anomenat 15M, quan persones anònimes van ocupar de forma pa-cífica i organitzada les places per demanar un canvi de tot, per a tots i amb tots. Els últims dotze mesos han estat marcats per pobles que es desperten i s’alcen, tenint en l’ano-menada Primavera Àrab la transformació més potent pel llegat polític que ha deixat. És preocupant que en un clima on la crisi des-

cansa sobre les costelles dels més castigats, que són els menys culpables de la crisi, veus d’organitzacions empresarials i partits polí-tics que governen a la Generalitat o a la Mon-cloa demanen «regular» el dret que tenim a manifestar-nos, o a fer vaga. Si fos per alguns dirigents de la CEOE o del PP, els drets s’as-similarien als del franquisme, és a dir, drets inexistents i càrregues de les forces de l’Ordre Públic repartint estopa. Les retallades en drets (per exemple els la-borals amb la reforma del PP), el retrocés en serveis públics (recordeu les concentracions contra tancaments per les nits de centres d’atenció primària, o les mobilitzacions per tancament d’escoles com ara l’Olga Xirinacs), i la reducció del sou dels treballadors públics (“reajustos temporals” en paraules de diver-sos consellers d’Artur Mas) són arguments de pes per sortir al carrer. El clima polític a tot Europa no és esperan-çador perquè la paraula austeritat esdevé tan sacrosanta com ha esdevingut la Constitució

a Espanya, que per a PP i PSOE era intocable fins que van aprovar una reforma exprés per incloure l’estabilitat pressupostària en l’ad-ministració pública. Experts en la matèria i també dirigents polítics europeus porten set-manes avisant els organismes europeus que la recepta de l’austeritat escanya i no pas ex-pandeix l’economia. Les cancelleries i també els governs d’aquí i de Madrid s’han llançat als braços de la reducció del dèficit públic, tot i que això pot tenir un efecte bumerang. El pitjor és que els governs contrauen la despesa pública i volen incrementar ingressos mitjan-çant una pujada d’impostos que aquí es fa de forma lineal, i no pas progressiva, de forma que la pressió fiscal augmenta i afebleix els més debilitats. Menys serveis públics i salaris retallats, acomiadament low cost, més atur, els preus a l’alça: tot això constreny el con-sum i retarda la sortida de la crisi. El binomi crisi i política actual dels governs europeus fa que els rics siguin més rics i els pobres, més pobres.

MÒNICA ALABARTConsellera nacional d’ERC

Els pressupostos i serveis públics seran «austers, ajustats i realis-tes» aquests eren els adjectius que s’utilitzaven des de l’Executiu per qualificar les noves mesures que es posaran en marxa per tal de fer front a la recessió. Les mesures anunciades per Soraya Sáenz de Santamaría arribaven, ahir, l’endemà que es conegués la xifra de dèficit del 8,51% – uns 2,51 punts més del previst–. Així les coses, la vicepresidenta espanyola avançava que els pressu-postos generals de l’Estat per al 2012 transformarien radicalment la forma de gestionar els serveis públics. Les noves retallades podrien afectar qualsevol branca de l’administració. Tanmateix la cartera de serveis públics, fins ara gratuïta podria no estar exempta. La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, anunciava que l’executiu estudia eliminar un 20% dels organismes públics de l’Administració general de l’Estat, un aprimament de l’estructura pública sense precedents. Saenz de Santamaria criticava, d’altra banda, els alts salaris que han per-cebut alguns alts càrrecs d’empreses públiques. La crítica està en sintonia amb el pensament de l’opinió pública però té pinzellades de demagògia. I és que més que els alts sous dels alts càrrecs, caldria revisar també les estructures d’algunes administracions, que acumulen càrrecs intermitjos amb funcions indefinides i amb sous generosos.

El govern prepara retallades sense precedents

EDITORIAL

+ CONFIDENCIAL

Artistes a la residènciaAlguns dels periodistes que van assistir ahir a la inauguració oficial de la Residència que Sanitas va obrir fa uns mesos a la ciutat de Tarragona van quedar sorpresos davant un dels tallers que realitzaven alguns dels residents. En concret, un grup de dones de la residència va mostrar com realitzaven agulles de pit, anells i tota classe de bijuteria amb les càpsules buides de cafè Nespresso. Una de les residents aplanava les càpsules amb un martell fins a donar-li una forma totalment esfèrica. Amb un bon grapat de càpsules i combinant-ne els colors, les residents donaven forma a les peces de bijuteria: algun anell, les agulles de diferents colors. El resultat dels treballs realitzats era sorprenent i l’habilitat de les residents per fer-los, també. Les autoritats que eren presents a l’acte d’inauguració de la residència varen poder comprovar també el saber fer dels usuaris de la Residència Sa-nitas, tot encuriosits pel resultat obtingut després d’aplanar les càpsules de Nespresso.

El setge dibuixat

1929/02/2012 diarimésCLASSIFICATSIMMOBILIÀRIA

• Venda

Tarragona

TorreforTa , boniTo piso de 3 hab., 2 baños completos, calef/AC, cocina con galeria, sa-lón comedor, 2 terrazas y traste-ro. Exterior y soleado. Totalmen-te reformado. Tel. 615. 891. 932

boniTo piso seminuevo en Violant d´Hongria. 3 dormitorios (1 de ellos suite), con 2 baños

completos, galería y terraza. Pavimento de parquet. Parking incluido. Con zona comunitaria y soleado. Precio económico, subrogación hipoteca 100%. 977.214.713

parTicular vendo piso bo-navisTa nuevo, C/ Tres, 3 habi-taciones, exterior, 100.000 euros. Tel. 675.818.885

TarraGona cenTre 85 m2, 4 habitacions, lluminós, a/a bom-ba calor, ascensor. Per entrar a viure. (Trucar 21 a 22h.)

se vende piso seminuevo, en Països Catalans. 3 dormito-rios (1 suite) y 2 baños. Piscina y amplia zona comunitaria. Ideal parejas y familias. Descuento de más de 70.000 euros, me urge venta. 977.214.713

buena compra. opor-Tunidad. Piso de 3 hab., 2 baños,cocina y galería. Terra-za 80m2 + buhardilla 25m2 diáfana. Esquinero. 5 ª planta. Exterior. Armarios empotrados. Calefacción. 170.000 euros. Pla-za Las Américas, Edificio Coll de l’Illa. TEL: 977.25.09.93

el serrallo, obra nue-va, pisos con 2 habitaciones, totalmente equipados con muebles y electrodomésticos, cuquísimos, edificio “Ser Ma-rino”, acabados modernos y de diseño. Con solárium de 25m2. Desde 150.000 euros. IVA incluido.T.609.44.22.39

Altres poblacions

pallaresos, obra nueva junto al pueblo casas con jardín de 4 habitaciones, 2 baños, 1 aseo, amplia cocina, lavadero, gran salón comedor, garaje para

varios coches con puerta auto-mática, zona comunitaria con piscina, casas de buena calidad y diseño desde 3000.000 euros. Menos oferta especial. www.pa-llaresosgreen.es 977 25 09 93

Gran casa en pallaresos pueblo. 2.200m2 terreno, pisci-na, jardines, pista deportiva, bar-bacoa. Muy bien situada, buenas calidades. 950m2 construidos, 450m2 de aparcamiento para 6/7 coches y varias dependen-cias. Casa con 10 habitaciones, 120m2 salón, cocina 35m2, 6 baños, porches y terrazas. 1.300.000 euros negociables. TEL: 609.442.239

reus, c/navarra, vendo piso 70 m2, 3 habitaciones, sin as-censor, amueblado y reformado. 55.000 euros.Tel. 617 920 859

bomonT. campo de Golf. Amplio apartamento 120m2 + terrazas 45m2. 3 habitaciones, 2 baños, gran salón-hall, cocina

independiente, 2 plazas de par-king y trastero. Bien ubicado y amueblado. Piscina comunitaria. 330.000 euros.Tel: 609.44.22.39

Locals, Oficines,

Naus, Pàrquings, Terrenys

salou, zona esTival, Te-rreno urbanizado para construcción de una casa. Unos 500 m2. Precio 170.000 euros.T.977.25.09.93.

Terreno en salou carre-Tera de la costa, para edifi-car edificio plurifamiliar de 12 viviendas.T.97725.09.93

salou, zona pueblo Terre-no para unifamiliar de unos 600 m2, consultar precio. T. 977.25.09.93.

serrallo. venTa de casa antigua para construir 4 pisos. C/ Sant Pere. 300.000 euros nego-ciables. TEL: 609.44.22.39

salou, c/ llorer zona es-Tival, terreno para construcción de 2 casas con proyecto. 215.000 euros.T.977.25.09.93.

vapor, local de 95 m2, exterior, vistes a la plaça dels

Infants, instal.lacions fetes. 695 euros/ mes NOU HÀBITAT CON-FORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

• Lloguer

Tarragona

piso cÉnTrico en via aGus-Ta Tarragona. 120mts, 4 habita-ciones grandes, patio lavadero, vistas al mar, amoblado. Precio 650 euros. Tel: 696.979.769

Jaime i. 3 habitaciones, 1 baño, salón, cocina inependiente, gale-ría. 500 euros/mes con muebles. TEL: 977.25.09.93

HiGini anGles, 1. 4 habita-ciones. Baño y Aseo. Posibilidad de parking en el propio edificio. 611,00 euros/mes. Teléfono 977 22.01.07. Móvil 635.125.576

av. andorra, pis s /nou de 1 dorm, s – menjador, cuina amb vitro, 1 bany, a/a, ascensor, moblat. 440 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

mª crisTina, pis refor-maT de 2 dorm. s- menjador amb balcó , cuina amb vitro i galeria, armaris encastats, bany complert, calefacció , com. incl. 425 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

rovira i virGili, pis duplex reformat de 3 dorm., s- menja-dor amb terrassa, cuina office amb vitro, 2 banys, calefacció, ascensor, com. incl. 725 euros/ mes.NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

rovira i virGili, pis reformat de 2 dorm., s- menjador, cuina office amb vitro, bany complert, calefacció, ascensor i com. incl. 450 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

porTaleT- rbla. vella, pis de 1 dormitori, + vestidor/es-tudi, s- menjador, cuina, bany

SALOU. ZOnA ESti-vAL. Casa impecable 200m2 construidos ga-raje 3-4 coches, 4 ha-bitaciones (1 en planta baja). Cocina con des-pensa, obra vista ma-nual, buenos acabados, zona comunitaria con piscina, 390.000€. tEL: 977.25.09.93 -609.44.22.39

AtEnCión invEr-SOr! Venta de pisos nuevos alquilados. Retor-no inmediato! Empieza a cobrar beneficios desde el primer día. Con garan-tías de cobro y manteni-miento durante 5 años. Financiables. Aprovecha el Iva del 4%. Tarragona Centro. 615.019.699

SE vEnDE PiSO DE OCASión en tarrago-na centro, junto a la Av. Catalunya. 4 dormi-torios y 2 baños. Bien distribuido y amplio, 115m2. Dormitorios grandes. Pavimento de gres y calefacción de gas. Zona con to-dos los servicios: ins-talaciones deportivas, colegios, guarderías, CAP, etc... Oportunidad única 30% de descuen-to. infórmate sin com-promiso 977.21.47.13

Salou. Far Salou. Pri-mera linia de mar, apartament ampli de 2 habitacions dobles, cuina independent, 2 banys, saló-menjador amb terrassa 15m2 da-vant mar, excel·lents vistes. Preu: 137.000€ tel 615 620 661

REUS. PLAÇA EUROPA. Dúplex impecable, cui-na office, saló-menja-dor, 3 habitacions ( 1 tipo gofes), terrassa, 2 banys, calefacció i a/a. Possibilitat de plaça de parking al mateix edifi-ci. Preu: 130.000 euros. Tel 652 960 787

¡¡VENTA DE TRASTEROS y PARKINGS EN TARRA-GONA cENTRO (2 últi-mas plazas). Trasteros desde 4500 euros + IVA y financiables!!. Varios Tamaños. 977.21.47.13

Llogo pis c/ Caputxins. Salón, 1 habitación doble, bany. vistas mar. Ascensor. Par- ticular. 660.726.827

20 diarimés 29/02/2012 CLASSIFICATScomplert, moblat i com. inclosa. 400 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

Av. PP.CC.- Estudi s/nou, s- menjador amb balcó, cuina amb vitro, bany complert, a/a, ascensor, moblat. 350 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

C/ EivissA, pis s/ nou de 2 dorm., s- menjador amb terras-sa, cuina americana amb vitro, bany , a/a, exterior, ascensor i com. incl. 520 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

PLAZA vERDAGUER, 6. 3 ha-bitaciones, reformado, 1 baño. 550,00 euros/mes. Teléfono 977 22.01.07. Móvil 635.125.576

HiGiNi ANGLEs, 2. 4 habitacio-nes. Baño y Aseo. 716,00 euros/mes. Teléfono 977.22.01.07 Mó-vil 635.125.576

sERRALLo. Piso 2 habitaciones. Amueblado. Nuevo a estrenar, muy bonito y muy cuco. Terraza con solárium. 550EUROS/mes. TEL: 977.25.09.93

JoAN sERRA i viLARó, pis s- reformat de 2 dorm., s- men-jador amb terrassa, cuina ame-ricana, bany complert, armaris encastats, exterior, ascensor, moblat , a/a, pk i tr. i com. incl. 520 euros/mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

vioLANt D´HoNGRiA, atic s/ nou de 3 dorm., s- menjador , cuina office, 2 banys, calefacció, ascensor, terrassa de 20 m2, pk i tr. i zona com. amb pisci-na. Com. incl. 650 euro/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

Altres poblacions

LA PiNEDA. Pisos NUEvos a estrenar. Con y sin muebles. Preciosos. Modernos. De cali-dad. 2 habitaciones, 2 baños. Cocina independiente. Gran-dísima terraza. Ideal para todo

el año. Desde 500 euros con posibilidad de parking. TEL: 609.44.22.39

ALfoRJA, Pis s/ NoU de 2 dorm., s- menjador , cuina ame-ricana amb vitro, 1 bany, a/a , parquing i com. inclosa. 325 euros/ mes. Opció mobles. NOU HÀ BI TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507

REUs, ZoNA PLAçA LLibER-tAt , pis s/ nou d 1 dorm., sala-menjador amb balcó, cuina americana, 1 bany complert, assoleiat, moblat, ascensor, pk 425 euros. NOU HÀ BI TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507

viLA-sECA, C/HEURA, pis s/ nou de 2 dorm., s- menjador amb terrassa, cuina, bany, armaris encastats, calefac-ció, ascensor , pk i com. incl. 475euros/ mes. NOU HÀ BI TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507

RiERA DE GAià, pis duplex s/ nou, de 2 dorm, s- menjador, cuina independent, golfes, te-rrassa i pk. 450 euros/ mes.- Baixada del Sindicat. NOU HÀ-BI TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507

vALLs, Pis s/NoU DE 2 dorm., s- menjador amb terrassa, cui-na amb vitro i galeria, 1 bany, a/a, ascensor exterior, pk i tr. i com. incl. 425 euros/ mes. NOU HÀ BI TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507

REUs. Alquilo habitación.Tel: 678.919.461

Piso ALqUiLER REUs. 3 ha-bitaciones, amueblado, 360 euros/mes. Tel. 627.824.335

LLoGUER. PAssEiG. PRiM. Pis de 90m2, 3 hab, 2 banys com-plets, balconera. Calef. Ascen-sor. Preu: 450euros/mes. Telf. 652.960.787

REUs.-C/ ANtiqUARis, Pis s/ reformat de 3 dorm., s- menja-dor, cuina amb vitro, 1 bany, ex-terior ,terrassa, ascensor i com. inclosa. 450 euros/ mes.NOU HÀ BI TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507

REUs vELoDRoM, Pis s/ n de 3 dorm. s- menjador, cuina amb vitro,2 banys, ascensor, zona ajardinada amb piscina, com. inclosa. 580 euros/ mes. NOU HÀ BI TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507

viLA-sECA ZoNA CAstELL , edifici exclusiu de pisos d’1 dorm. d’alt standing, gran sala menjador, cuina amb vitro, bany complet, pk incl., comu-nitat inclosa, 450 euros/mes. NOU HÀ BI TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507

PobLA DE MAfUMEt, Pis s/ n de 2 dorm, s- menjador amb te-rrassa, cuina amb vitro, 2 banys, armaris encastats, calefacció, ascensor, pk i tr. moblat i com. inclosa. 480 euros/ mes. NOU HÀ BI TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507

PobLA DE MoNtoRNès, Pis reformat d’1 dormitori, sala menjador, cuina america-na, bany complet, amb com. inclosa. 325 euros/mes. NOU HÀ BI TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507

MoNtRoiG DEL CAMP, Pi-sos nous de 2 dorm. sala menjador amb terrassa, cuina americana amb vitro, a/a, zona comun., amb piscina, pk incl., com. incl., 400 euros. NOU HÀ-BITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

Lloguer Despatxos, Oficines, Terrenys, Naus, Pàrquings,

Locals

PoL. fRANCoLí. NAU DE 700 m2, - 850 euros mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

tARRAGoNA. Alquilo parking grande, cerca Corte Inglés, 80 euros. Llamar noches . Tel. 629.824.236

REUs. LoCALs, tRAstERs, bAix cost a partir de 55 euros -12 m2 . Tel: 666.140.989

LLoGo PàRqUiNG PLAçA CAstELLERs. tel: 977.22.32.97

LoCAL CoMERCiAL EN tA-RRAGoNA C/CASTELLARNAU. Obra nueva, 100m2 de super-fície interior, 135.000 euros. 977.24.08.12

TREBALL

tRAbAJAR DEsDE CAsA www.trabajarYa.com. Tel. 93.100.01.10

ALtos iNGREsos, AsEsoR/A CoMERCiAL para formación. Tel 615 200 791

PRECiso CHiCA PARA CHA-LEt relax, zona Tarragona. Tel. 616.020.395

iNGREsos ExtRAs tEL. 93 100 23 49

EMPREsA EN ExPANsióN necesita personas responsables para incorporación inmediata. Sueldo fijo+incentivos. Tel. 977 56.02.06 -MiGUEL

MEstRA, DoNA CLAssEs de repàs. Tel 610 680 226 (tardes-vespra)

bUsqUEM DEPENDENtA per a comerç. Interessades enviar CV: comercv@gmail.com

AsoCiACióN táRRACo Mi-NUsváLiDos. Ofrece trabajo a gente disminuida ó personas mayores de 40-50 años. Tel: 653.550.885

iNGREsos ExtRAs. tEL: 91 101 81 59

REFORMES LLAR

sE ofRECE PALEtA para hacer reformas en general. Económi-co y serio. Tel. 615.891.932

REfoRMAs Y REPARACioNEs. Ventanas, persianas, fontanería, pintura, etc. Jose 667.242.199

PiNtoREs-ALbAÑiLEs. Pre-supuestos económicos. tel: 600.776.788

PiNtoR ECoNóMiCo. Tel: 669.161.419 www.pinturascobo.com

ALbAÑiLERiA REALiZAMos toDA CLAsE DE tRAbAJos. Presupuestos sin compromiso. Sr. Codina. Tel. 977 54.12.34 /609.240.935

COMPRES

TAROT

tARot MARiLUZ te soluciona tus dudas de amor, de pareja, salud, trabajo y dinero. Mayores de 18 años. 806.544.007

sRA. RoMi adivina pasado, pre-sente y futuro. Tel: 610.851.463

sACERDotisA vUDU.. Ama-rres fuertes, reconciliaciones rápidas, soluciono casos difíciles 677 131 129

LA bRUJitA HECHiCERA. vi-DENCiA, tarot, péndulo. 806 433 178 Visa 931.220.371. 24 h.–euros /min iva inc.Rf 1,18 – Rm 1,53.Mayores de 18 años. Dattel apdo correos 1508301 Mataró.

MARiA viDENtE (cobro la voluntad). Tel: 977 31.67.10 - 699.847.505

PRofEsoR soRibA. viDEN-tE MEDiUM, competente. Soluciona todos problemas. Especialista recuperar pareja, amor, trabajo, negocios, clien-tes, suerte, protección... Resul-tado rápido. Paga después. Tel. 674.815.733 / 977 22.94.68

AMISTAT

CENtRo AMistAD Y PA-REJA relaciones sociales.Tel. 671.327.565 - 977.23.81.41

MOTOR

ALTRES

RELAX

MoRENA, CARiÑosA, francés completo. Masajes. Reus. Tel: 671.788.470

REUs. 50 euros – 1h. de masa-je. “Solita”. Tel: 687.320.302

LAURA 29 morenaza (( ninfo-mana )) insaciable todo si tabu “ sado “ 698 633 626

CUbANA CANELitA 120 pecho explosivamente viciosa beso negro insaciable 674.424.659

Les Borges deL Camp. poLigon in-dustriaL. en lloguer nau acondicionada de 280m2 amb pati, entra-da de camions i local oficinas mateix loc de 150m2 amb tots els ser-veis. es lloga conjun-tament o per separat. preu oBert. teLF: 615.620.161

COMPRA Y VENTA DE ORO BERMUDEZ.Cambia tus joyas

usadas o rotas por dinero. Desde 16 / Kg hasta 27 euros/

kg. Abierto domingos hasta medio día.

Nueva tiendaC/ Gandesa, 30

TorrefortaC/ 20, 56 Bonavista

TEL. 692.228.340

COMPRA DE ORO MÁXI-MA COTIZACIÓN, RESCA-TE DE PÓLIZA DE EMPE-ÑO MONTE DE PIEDAD. MC ORO PLAÇA PASTO-RETA Nº 2 REUS PAR-KING GRATUITO . TEL 977.33.33.10

DINERO AL INSTANTE COMPRA DE ORO Y JO-YAS MC. Máxima tasa-ción. Raval Martí Folgue-ra, 27 Reus Tel 977 321 727, Tarragona C/ Capu-txins,28. 977.24.21.84

PRUDIX COMPRO ORO JOYAS EN GENERAL, MEJOR PRECIO (SIN EN-GAÑOS) PAGAMOS AL INSTANTE, O’DONELL Nº25-27 REUS. 977 32.82.24, EN BENVINGUT SOCIAS Nº32 (EL VENDRELL) 977.18.15.15

se aLquiLa despaCho-oFiCina en el vivero empresarial del complejo Royal Tarraco. El vivero dispone de 13 oficinas de distintos tamaños, salita de espera, sala de reuniones, baños y parking. Espacio de coworking para autó-nomos. Sin costes de alta. Parking incluido. Derechos especiales para el comple-jo deportivo. desde 150€/mes. 977.21.47.13

traBaJa en tana-torios. prÁCtiCas reaLes , agente Funerario Y tÉCni-Co en tanatoestÉ-tiCa. inFÓrmate en 902.366.285

martom aLimen-tÀria. Curso manipu-lador alimentos 40€ tel. 93 1813354. info@martomal imentar ia .com

*2330 euros mensuals. treballa com a tècnic professional en tana-toestètica i maquillatge - operari administra-tiu Funerari. important previsió llocs de tre-ball. pràctiques tana-toris i gestió de feina. informa’t tel. 977.44.36 76

COMPRO COCHES,FURGONETAS,4X4Pagamos en efectivo.

no importa estado. con/

sin itv. Tel: 615.994.876

BUSqUES UNA RELA-CIÓ AMOROSA, SERIA I ESTABLE O FER NOVES AMISTATS? 695.410.052 www.maisol.com

2129/02/2012 diarimésCLASSIFICATSlucia 27 rubia (( quiromasa-jista )) masaje anal-tahilandes complaciente 638.588.421

urgente!!! Preciso chica piso relax zona Vendrell. Tel: 671.383.618

dúPlex-lÉsbico morboso explosivo el mejor de tarragona 60 euros. 695.41.6353

claudia jovencita 30e, media hora. Tel. 698.441.068

Marina besucona 30e, media hora. Tel. 648.132.051

salou Marta catalana 40a, espectacular, completísima, sí a todo. Tel. 664.506.522

cordobesa cinQuento-na. tel: 622.856.384 Reus.

tarragona “Palacete”. 5 chicas sí a todo. Tel: 977 11.20.90

15e. cubana madurita. ta-rragona. tel: 680.907.818

candela 46 para chicos ma-duritos, cachonda, besucona, sexy, cariñosa. Mucha discre-ción. Tel. 644.078.681

chico catalan dotado, ca-riñoso, discreto. Masajes. Tel: 674.669.568

reus, Maritxell, catalana, madura muy complaciente. Tel. 688 313 590

catalana elegancia y ma-durez para señores selectos. Particular. Tarragona. Tel. 690.686.849

Madurita atractiva ¿De-seas conocerme? Llámame... y gozarás de unos placeres que nunca has experimentado. Tel: 625.666.462 Calafell.

tarragona Marta, morbo, mucho vicio, francés hasta el final. Tel. 651.045.349

rebeca cincuentona , complaciente, griego pro-fundo. Discreción. Reus.Tel:698.792.204

busco Mujeres reus. tel: 698.792.204

isabel. recibo sola. Madu-rita, complaciente, pechos es-pectaculares. Salou. 40 euros. Tel: 685.528.304

susi catalana . 25euros media hora, 50 euros una hora. 24 hrs. Tel: 633.327.550

extreMada discreciÓn. Recibo sola. Masajista “sin mentiras”. Tel: 636.449.788

isabel. salou Privado. Madurita besucona, superca-riñosa, completísima. 40 euros. Tel. 672.927.162

vanesa, jovencita, todo de todo… Económico. Discreto. Reus. 24 hrs.Tel: 660.056.981

ardiente rubia ninfóma-na, sóla en casa. Todo sí. Tel: 651.036.049

nicole 20 a. Todo partir de 20 euros. Tel: 653.613.385

reus, laurita, evaMaria, carolina, jovenes, serviciales y mucho más. Tel. 633 805 896

daniela. guaPísiMa masa-jista, “bonitos pechos grandes”, delgadita, masaje californiano (relajante muscular), podal (estimulante), anal testicular (excitante), francés completo, Camilla, vibrador de cintura, lencería erótica. 30 euros. Tel: 672.753.937

torreForta. novedad dos chicas de escándalo. Conóce-nos!! 24h. Tel. 609.393.221

Mayca catalana. Un ma-saje, un placer, una relajación total... Tel. 977.20.26.20

guaPísiMa joven. Cuerpo impresionante, masaje, com-pleto, 40 e. Atrévete. Tarragona. Tel: 669.262.608

tarragona. juliana 110 pecho, especialidad griego pro-fundo. Tel. 651.543.945

dos aMigas cubanas jo-vencitas. Jacuzzi 60e!! Tel. 977 23.24.07

vendrell. Habitaciones por horas para encuentros íntimos. Tel: 678.037.032

¡¡novedad!! Española… jo-vencita, besucona…completí-sima…689.302.260 ¡Sin prisas! ¡Particular! ¡Discretísima!

reciÉn divorciada. Sola en mi chalet, discreto. Muy dulce. Tel: 648.721.576

chicas Maduritas, catala-nas y españolas muy serviciales. Tel. 677 669 656

alexia rusa. Todos tus de-seos... Parejas, lesbi-show. Tel: 625.824.471

reus. nuevas chicas, sen-suales, atrevidas, complacien-tes. Discreción absoluta garan-tizada. Tel: 659 418 233

urgente, se necesitan chi-cas jóvenes para casa relax. Tel. 677.669.656

tarragona. Kelly rubia es-pectacular, todos los servicios. Tel. 660.303.476

rellenita, Madurita. Sí a todo… Tel: 693.731.224

Masajista iMPresionante, cuerpo 10, cariñosa, masaje, completo 40 E. Tarragona. Tel: 669.262.608

ivonne latina jovencita. 25 completo. Reus. Tel: 680.151.531

jenniFer. 24 añitos, catalana, 20 euros completo. Tarragona. Discreto. Tel. 665.748.086

sonia cuarentona, com-placiente. Todo a tu gusto. Reus. 25 completo. Tel. 659.377.652

tarragona ana colombia-na, extremadamente cariñosa. Todo sí. Tel: 685.725.775

divorciada. Sexo. Pago yo. TEL: 636.366.297

novedad. Madurita, complaciente…sin prisas, sin límites (privado) Salou. Tel: 688.244.380

aZucena 24 años, guapísima, dulce, cariñosa, masaje relajan-te. Citas concertadas. En Reus. 679.817.236

laura cariñosa, masajes en camilla eróticos y relajan-tes. Citas concertadas. Reus. 693.677.913

travesti carolina. Sen-cillamente espectacular, muy lechera.Tel: 651 543.842

vendrell. joven, atractiva, sensual, discreta. Creo adicción al placer. Tel: 673.190.621

reus. Dos amigas encantado-ras, juntas hacemos todos los servicios. Supereconómico. Tel. 648.266.866

Kelly rubia latina, espectacu-lar. Tel. 660.303.476

Masaje erÓtico camilla algo más, rubia, madurita, sensual. Tarragona. Tel. 628.080.808

catalana rellenita, besos con lengua, francés completo, griego, parejas, salidas. Tel. 681.158.712

vendrell. chica exuberan-te, discreta y particular. Placer al máximo. Tel: 647.254.331

lucy jovencita, delgadita, complaciente, besucona, 25 completo. Discreto. Reus. Tel. 683.116.136

urgen señoritas con bue-na presencia para piso relax de lujo en Salou. 2.000 euros semanales, alojamiento. Tel. 647.738.478

lucia 25 años, sensual, dulce y cariñosa. Masaje relajante. Todos los servicios, discreción. Tel. 639.984.083

necesito chicas para casa relax Tarragona. Altos ingresos, alojamiento. Tel. 650.853.226

se alQuila habitación por horas, para relax, especial pa-rejas y chicas independientes. Tel. 615 383 697

Marta guaPa, cariñosa, dulce y complaciente, hora 60e, todos los servicios. Reus. 626.317.701

chicas calientes jóvenes y maduritas buscan hom-bres para relaciones esporá-dicas. Mayores de 18 años. 803.544.009.

PePe Para mujeres atrevi-das. Atrévete y repetirás Tel. 615.935.890

esPañola 25 añitos, belle-za, simpatía, sensualidad y elegancia. Todos los servicios. 699.242.637

veronica cuarentona todo como lo pidas, 20e. Tel: 977.32.15.68

Simplemente Silvia. Catalana, estudiante, iniciándome. SeGUR - CalaFell. 662.047.400

nOelia. atractiva, sen-sual francés hasta final y más…. SeGUR De Ca-laFell. 617.215.397

mÓniCa.Catalana, encuentros con rigurosa discreción. Creixell-ta-rragona. 682.529.074

tRaveSti 30 eUROS. 697.630.642. Reus

venDRell. DOS chicas paRtiCUlaReS, realizan todo tipO De SeRviCiOS.667.247.399

eSpaÑOla empReSa-Ria, no profesional, hORaS COnCeRtaDaS. CReixell-taRRaGOna. tel. 608.411.781

Catalana maDURa 610.686.779

eSpaÑOla, maSajeS y alGO máS... 636.397.809

GRan menú de sexo lésbico, auténtico, cur-vas perfectas. privado. Segur 603.864.896

veRÓniCa ha vuelto a Creixell. tel. 691 087 230

Catalana ¡nOveDaD! “supermegapechazos” más de 200 naturales. particular. Reus. tel: 661.176.166

FRanCéS haSta Final y máS… Creixell.653.021.726

22 diarimés 29/02/2012 CLASSIFICATS

2329/02/2012 diarimésSERVEISTELEVISIÓ. Programació

06:30 TelediarioMatinal09:00 LosdesayunosdeTVE10:15 LamañanadeLa114:00 Informativoterritorial14:30 Corazón15:00 Telediario116:05 Eltiempo16:15 Amarentiemposrevueltos17:10 Cielorojo18:30 Lacasadeallado19:30 +Gente21:00 Telediario221:20 Partidoamistoso: España-Venezuela23:25 ComandoActualidad: Golpedesuerte00:30 59segundos02:00 Lanocheen24horas03:42 TVEesmúsica

TVE109:00 EspejoPúblico12:15 KarlosArguiñanoentu

cocina12:45 Laruletadelasuerte14:00 LosSimpson:Laniñaque

dormíademasiadopoco14:30 LosSimpson:Elmagode

EvergreenTerrace15:00 Antena3Noticias116:15 Bandolera17:15 ElsecretodePuenteViejo18:30 ¡Ahoracaigo!19:45 Atrapaunmillón21:00 Antena3Noticias221:45 Elhormiguero3.022:30 Conelculoalaire00:00ModernFamily01:30 Pokerstars02:30 Únicos

ANTENA 312:00 ParatodosLa213:40 Amazonia,masatoo

petróleo14:35 Documentalesculturales15:35 Saberyganar16:05 Grandesdocumentales18:00 Documentalesculturales19:00 LaEspañasumergida19:25 Conciertohomenajealas

víctimasdelterrorismo21:00 Documentalesculturales22:00 ElcinedeLa2:

Quadrophenia23:55 La2Noticias00:25 Redes2.000:55 Documentalesculturales:

RollingStones,ExileonMainS...

01:55 ConciertosdeRadio-3

TV2

07:30 TopGear09:30 AlertaCobra10:30 AlertaCobra11:30 AlertaCobra12:30 LasmañanasdeCuatro14:00 NoticiasCuatro14:50 DeportesCuatro15:45 Castle16:30 Castle17:30 Castle18:30 NCIS:LosÁngeles19:15 NCIS:LosÁngeles20:00 NoticiasCuatro20:45 DeportesCuatro21:30 Elcubo22:30 CineCuatro:Infiel00:45 CineCuatro:Elenviado02:45 CuatroAstros06:15 Shopping

CUATRO08:15 Esteesmibarrio09:10 Crímenesimperfectos11:30 Crímenesimperfectos12:30 Alrojovivo13:55 laSextaNoticias15:30 Elmillonario16:15 Bones17:05 Bones18:00 Navy18:55 Navy19:55 laSextaNoticias20:55 laSextaDeportes21:30 Elintermedio22:25 Cine:Unamente

maravillosa01:00 Numb3rs:Laflechadel

tiempo01:50 Numb3rs:Encerrona02:40 AstroTV

LA SEXTA04:00 Infocomerciales05:00 Fusiónsonora06:30 InformativosTelecinco

matinal09:00 ElprogramadeAnaRosa12:45 Mujeresyhombresy

viceversa14:30 Debuenaley15:00 InformativosTelecinco15:45 Sálvamediario20:00 Pasapalabra21:00 InformativosTelecinco22:00 Túsíquevalesexpress23:15 Túsíquevales02:30 Locosporganar04:00 Infocomerciales05:00 Fusiónsonora06:30 InformativosTelecinco

matinal

TELECINCO

06:00 Notícies3/2408:00 Elsmatins13:16 ElGranDictat14:00 Telenotíciescomarques14:23 Elmediambient14:30 Telenotíciesmigdia15:35 Cuines15:45 LaRiera16:29 Divendres18:30 JulieLescaut20:15 EsportClub20:35 EspaiTerra21:00 Telenotíciesvespre21:51 Senseficció Pepe&Rubianes23:38 Rubianessolamente01:07 LesgermanesMcLeod01:49 Ventdelplà02:41 Jazzal’estudi

TV313:07 Efectivament14:13 Adrenalina14:36 Adrenalina15:22 Adrenalina16:06 TNEsports16:22 Fentelbèstiapelmón16:47 Intrèpids17:14 Elsuperatleta17:57 KM018:25 BàsquetEurolliga19:14 NBA.CAT19:26 BàsquetEurolliga22:43 ZonaUFEC23:00 Efectivament00:05 Totl’esport00:28 Futbol02:11 Totl’esport02:35 BàsquetEurolliga06:00 Totl’esport

ESPORT 312:03 Eldocumental13:02 Elgolut13:51 Sobreviurealasequera14:43 Batecsdenatura15:01 Ciènciabàsica15:32 Comfuncionen...15:59 Lacasetadelaplatja17:03 Viallibre17:31 Valorafegit17:59 60minuts18:51 Singulars19:38 EuskalHerria20:06 Alvostregust20:33 Lesaventuresculinàries...21:05 LaRiera21:44 quèquicom22:42 Operaentexans23:09 GeneracióDigital23:40 Sputnik

CANAL 33

13:30 L’últimatroballa14:00 Notícies.Primeraedició14:30 LaMallaTendències15:00 Tribuna16:00 Notícies16:30 Nius17:00 Tribuna18:00 Notícies18:30 LaMallaTendències19:00 Cuinetes19:30 EsportsenXarxa20:00 Notícies.Segonaedició20:30 PuntdeTrobada21:30 Empreses22:00 Notícies22:30 PuntdeTrobada23:30 FórmulaPi00:00Notícies00:30 PuntdeTrobada

CANAL REUS TV11:00 T-notícies11:30 Unmónamida12:00 Platinum13:00 TarragonaOpina14:00 T-notícies14:30 Unmónamida15:00 TarragonaOpina16:00 T-notícies16:30 Unmónamida17:00 TarragonaOpina18:00 T-notícies18:30 CatalunyaOpina20:30 T-notícies21:00 TarragonaOpina22:00 T-notícies23:00 TarragonaOpina23:30 Laronda01:10 T-notícies01:30 TarragonaOpina

CANAL CATALÀ14:00 Noticies1214:30 SalódePlens15:00 Interès15:30 Socarrats16:00 Noticies1216:30 SalódePlens17:00 Interès17:30 Socarrats18:00 SalódePlens18:30 Interès19:00 Cuinetes19:30 Esportsenxarxa20:00 Noticies1220:30 12Qüestions21:30 Auditori22:00 Noticies1222:30 12Qüestions23:30 Auditori00:00 FormulaPi

TAC 12

L’HORÒSCOP

La Lluna posa el focus en els temes de diner. De fet, us sentireu millor o pitjor en funció de com estigui anant l’economia per-sonal.

21/03 al 20/04

La Lluna us apor-ta intensitat emo-cional i, alhora, un major aplom i serenor. És un bon dia per parlar en profunditat dels sentiments.

21/04 al 21/05

Tindreu una bona disposició per su-perar qualsevol problema. Dia per ser primmirats si heu d’adquirir qualsevol mena de compromís.

22/05 al 21/06

Tendència a gau-dir de més auto-confiança. Tre-ballar en equip i col·laborar amb els altres farà que guanyeu força i credibilitat.

22/06 al 23/07

Si passeu per al-guna dificultat, avui podria pro-duir-se alguna c i r c u m s t à n c i a que jugui en favor de la seva reso-lució.

23/11 al 21/12

És un bon dia per fonamentar les coses en una re-lació estable, com ara amb la pare-lla o algú que ara sigui important en l’àmbit d’amics.

22/12 al 20/01

El més positiu pot arribar-vos a tra-vés de la famí-lia. Serà positiu que ho compartiu amb ells i esti-gueu receptius al que us diguin.

21/01 al 19/02

Tot i trobar-vos en una etapa en la qual us podeu sentir més forts i vitals, segueix la tendència a certa alteració emoci-onal.

20/02 al 20/03

Una relació per-sonal podria tor-nar a ser font d’in-quietud. L’ambient familiar o els pro-blemes emocio-nals poden tenir-hi un paper.

24/07 al 23/08

La ment segueix molt estimulada, així que és un mo-ment per canviar una mica d’am-bient i relacio-nar-vos amb gent nova.

24/08 al 23/09

Bon dia per a sortir a fer les compres, espe-cialment totes aquelles relacio-nades amb el be-nestar i embelli-ment de la llar.

24/09 al 23/10

Tendència a tro-bar-vos amb més motivació. Si sou de l’octubre po-dria sorgir alguna oportunitat que us valdrà la pena considerar.

24/10 al 22/11

ÀRIES TAURE BESSONS CRANC

LLEÓ VERGE BALANÇA ESCORPÍ

SAGITARI CAPRICORN AQUARI PEIXOS

TARRAGONAOCINE TARRAGONA

1Arrugas 16.001Polisse 17.45-20.15-22.402ViatgealcentredelaTerra2 16.00-18.00-20.002StarWars3D:Episodio1 22.002CuentaAtrás dv:00.454Nohabrápazparalosmalvados 16.004YoungAdult 18.154Ladonadenegre 20.15-22.15/dv:00.155TheArtist 16.00-22.40/div:00.455Katmandú 16.00-18.15-20.306Elinvitado 16.00-18.15-20.30-22.40/div:00.457GhostRider2-3D 16.30-18.30-20.30-22.40-/div:00.458Shame 16.00-18.10-20.15-22.308Jackysugemela div:00.309MisemanaconMarylin 16.00-18.15-20.30-22.409Promociónfantasma div:00.4010GhostRider2 16.00-18.00-20.00-22.00/div:00.0011Infiernoblanco 16.00-18.15-20.30-22.40/div:00.4512LomejordeEva 16.00-18.1512TheDescendants 20.30-22.40/div:00.4513LainvencióndeHugo 16.15-19.15-22.00/div:00.3014Caballodebatalla 16.15-19.15-22.00/div:00.3015ViajealcentrodelaTierra2 16.30-18.30-20.30-22.40/div:00.4516LainvencióndeHugo 17.00-20.00-22.30/div:00.45

VILA-SECAOCINE VILA-SECA

1Lamujerdenegro 18.15-20.15-22.15/div:00.152Katmandú 18.15-20.30-22.40/div:00.453TheArtist 18.15-20.153YoungAdult 22.20/div:00.404GhostRider 18.30-20.30-22.30/div:00.305LainvencióndeHugo 17.30-20.005LainvencióndeHugo3D 22.205StarWars:Episodi1-3D div:00.356ViajealcentrodelaTierra 18.30-20.30-22.40/div:00.457Nohabrápazparalosmalvados 18.007Infiernoblanco 20.15-22.30-div:00.458Elinvitado 18.15-20.30-22.40/div:00.509WarHorse 19.00-22.00/div:00.3510ViajealcentrodelaTierra2-3D 18.0510GhostRider3D 20.00-22.00/div:00.00

REUSREUS PALACE

1GhostRider2 16.00-18.15-20.30-22.452Lamujerdenegro 16.00-18.15-20.30-22.303Infiernoblanco 16.00-18.15-20.30-22.304Elinvitado 16.00-18.30-22.155Caballodebatalla 16.00-18.45-22.057ViajealcentrodelaTierra2 16.00-18.15-20.30-22.308Promociónfantasma 16.00-18.30-20.308J.Edgar 16.00-18.30-20.30

Mésinformacióaltelèfon977754978

LAUREN REUS MULTICINES1ViajealcentrodelaTierra2 16.15-18.20-20.25-22.352Lamujerdenegro 16.30-18.30-20.30-22.303LomejordeEva 16.20-18.30-20.35-22.304LosDescendientes 16.00-18.10-20.25-22.405GhostRider2 16.30-18.30-20.35-22.356WarHorse 16.00-19.00-22.007MisemanaconMarylin 16.00-18.15-20.30-22.358Elinvitado 16.00-18.10-20.25-22.409LainvencióndeHugo 17.00-19.40-22.20

Peramésinformacióivendaanticipadad’entrades:www.laurencinemas.net

EL VENDRELLOCINE

1Jackysugemela 16.20-18.201Lamujerdenegro 20.25-22.25/div:00.202Elinvitado 16.10-18.20-20.30-22.40/div:00.503WarHorse 15.50-22.203ViajealcentrodelaTierra2 18.30-20.25/div:01.004TheMuppets 16.054Infiernoblanco 18.15-20.30-22.45/div:01.005Elgatoconbotas 16.305LosDescendientes 18.10-20.155Promociónfantasma 22.35/div:00.406GhostRider2 16.25-18.20-20.20-22.30-00.307LainvencióndeHugo3D 15.50-20.307LainvencióndeHugo 18.10-22.45/div:01.008ViajealcentrodelaTierra23D 16.20-18.158GhostRider2-3D7StarWars:Episodi1-3D div:00.30

OCINE:902170831/977660778

VILALLONGA DEL CAMPSala de Cinema del Centre Recreatiu. Cra. de Valls, 1

Laconspiració 16.45-19.15(diumenge4demarç)

CINEMA. Cartellera

AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Romà i Serapió.

TARRAGONA. Cultura. Presentació del llibre «Praesidium, Templum et Ecclesia». A les 19.30 hores a l’Antiga AudiènciaTARRAGONA. Exposició. «Trànsit líquid» d’Ester Fabregat. Fins el 22 d’abril al Museu d’Art ModernREUS. Exposició. «Present Continu» a la Galeria Antoni Pinyol fins el 31 de marçCAMBRILS. Exposició. ‘Tubularts’ de Maria Ardiaca i Esther Carbonell. Fins el 16 de març a l’espai El Pati

AGENDA

TARRAGONA:-Nuño Escribano - Calle 21, n. 45 (Bonavista) (diürn) 977.54.39.90-Pons, Ma. Josepa - Av. d’Andorra, 11 (24 h.) 977.21.55.72REUS:-Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva - Av. Paisos Catalans, 116 dreta (24 hores) 977.32.27.51 -Sanchez Hidalgo, Jose Cesar - Passeig Sunyer, 31(diürn) 977.31.16.69

FARMÀCIES

URGÈNCIESBombers ........................................................................ 085Emergències ...................................................................112Urgències (Ambulàncies).............................................. 061CAMBRILSAjuntament.................................................... 977 79 45 79Policia local .................................................... 977 79 45 66Centre d’Assistència Primària (CAP) .............977 36 30 74SALOUAjuntament.................................................... 977 30 92 00Policia local .................................................... 977 30 92 12VILA-SECAAjuntament.................................................... 977 30 93 00Policia local ......................................................902 734 196Ambulatori ..................................................... 977 39 40 27TORREDEMBARRAAjuntament.................................................... 977 64 00 25CAP ................................................................. 977 64 38 09Policia local .................................................... 977 64 60 05

TELÈFONS D’INTERÈS

Equipos de inspección tècnica y redes- VACIADO FOSAS SÉPTICAS- LIMPIEZA DE ALCANTARILLADOS, BALSAS, DEPÓSITO Y PISCINAS

- MANTENIMIENTO Y REPARACIÓN DE TUBERÍAS SIN OBRAS - EQUIPOS DE INSPECCIÓN CCTV (MEDIANTE CÁMARA DE TV)

info@limpseur.com

24 diarimés 29/02/2012 A L’ÚLTIMAL’ACUDIT Napi

18º

Estat del celPredomini del cel serè o poc ennuvolat pel pas de núvols alts i prims, sobretot durant el vespre. A la tarda podran créi-xer alguns núvols d’evolució diürna a punts del prelitoral.

Estat de la marBufarà el terral fluix a l’inici i final de la jornada. La resta del dia s’imposarà el component sud fluix amb cops moderats, amb predomini del garbí.Mar arrissada a marejol.

ELTEMPS Patrocinatper:

7ºMàxima Mínima

Nivell mitjà

SUDOKU

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats,

omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir

cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni

dins de cada quadrat.

Laia DíazAnys enrere els més petits anaven a esco-la carregats de cro-mos i les hores del pati es convertien en un punt d’intercanvi on les paraules més usades eren «ten-gui» i «falti». Amb el temps, els cromos de paper han anat deixant pas als víde-ojocs i, darrerament, a les xarxes socials.

És per això, que fa un parell d’anys el tarragoní Albert Abelló va decidir crear una col·lecció de cromos virtual. La idea va anar evolucionant i avui en dia ja s’ha convertit en una xarxa social, de nom Ilustrum, amb més de 8.500 membres.

El funcionament és molt senzill. Cal donar-se d’alta a la pàgina web, escollir algun dels àlbums que ja hi ha creats i començar a «jugar». El mè-tode per aconseguir cromos per anar completant els àlbums consisteix a respondre preguntes, com si es tractés d’una mena de trivial, i per cada resposta correcta l’usuari aconsegueix un cromo. Però no es poden respondre preguntes de mane-ra il·limitada, sinó que cada dia la persona rep 20 sestercis (la moneda virtual d’Ilustrum) i a canvi d’un sesterci es pot respondre una pregunta.

Abelló remarcava que «20 sestercis, per una persona que hi està enganxada, són molt pocs, per això els usuaris també poden aconseguir ses-tercis proposant preguntes pels àlbums o creant la seva pròpia col·lecció». A banda, des de fa poc més d’un mes també s’ha incorporat l’opció de comprar sestercis a canvi de diners reals.

I és que qualsevol usuari pot crear la seva pròpia col·lecció virtual. Únicament cal buscar la imatge que representarà cada cromo i pensar preguntes relacionades amb aquella temàtica

perquè els usuaris puguin anar respo-nent i aconseguint completar aque-lla col·lecció. Però quan l’usuari respon correctament una pregunta no sempre obtindrà un cromo nou, sinó que pot ser que n’aconsegueixi algun que ja té. Lla-vors és quan s’inicia l’intercanvi amb altres usuaris. Allò

que en persona es negocia dient «tengui» i «falti» a la xarxa es pot fer canviant un cromo per un al-tre, pel contrari, pagant sertercis per aconseguir aquells que van més buscats.

«En aquests moments tenim 32 àlbums, n’hi ha sobre bolets, del Setge de 1811, un d’imatges de Nova York... Però els que tenen més èxit són el de banderes del món, el dels Simpson i el de meravelles del món», remarcava Abelló.

Actualment, l’empresa la formen vuit perso-nes, entre les quals hi ha programadors, disse-nyadors i personal de màrqueting. Fins ara tre-ballen bàsicament amb públic espanyol (hi ha molts usuaris de Barcelona i de Madrid), però Abelló remarcava que ja han començat a treba-llar per expandir-se caps als països nòrdics i més endavant a Amèrica del Sud. «El col·leccionisme és quelcom innat en l’ésser humà per això està tenint tan d’èxit Ilustrum», afegia Abelló.

Fins ara aquesta xarxa social no ha fet cap ti-pus de campanya de màrqueting per donar-se a conèixer. No serà fins d’aquí a uns mesos que Ilustrum llançarà la seva primera campanya per publicitar-se. Els objectius d’Abelló a curt termi-ni són els d’arribar als 50.000 usuaris abans de finals d’any i passar dels 32 àlbums actuals a més de 200 en els propers mesos.

SOCIETAT

com jugar a «tengui» i «falti» per

internet El tarragoní Albert Abelló és el

creador d’una xarxa social on es fan col·leccions virtuals de cromos

Albert Abelló ahir a la tarda mostrant el logotip de la xarxa social Ilustrum.

CRISTINA AGUILAR