La teoria cromosòmica de l’herènciaEl 1902, dos investigadors, WC Sutton als Estats Units i T Boveri a Alemanya, observaven el paral·lelisme que hi havia entre l’herència dels factors hereditaris mendelians i el comportament dels cromosomes durant la meiosi i la fecundació, van proposar que aquests factors hereditaris (gens) es devien trobar als cromosomes.

Cromosomes homòlegs. Durant la meiosi, aquests dos cromosomes se separen, i un va a un gàmeta, i l’altre a l’altre, igual que el que va proposar Mendel per als factors hereditaris.

Així doncs, un gen és un factor que determina una característica biològica. Els gens que tenen informacions diferents però sobre un mateix caràcter s’anomenen gens al·lels.

Herència dels cromosomes

REFLEXIONS SOBRE LES LLEIS DE MENDEL:

Aleshores es va plantejar el dilema del perquè unes vegades els gens s’heretaven independentment, com havia demostrat Mendel, i d’altres junts, com havia trobat Morgan.

Els gens independents són els que estan en cromosomes diferents, de manera que s’hereten de forma independent i compleixen les proporcions de les lleis de Mendel.

Per a aquests va proposar el terme GENS LLIGATS. (gens no independents). El fet que heretin GENERALMENT JUNTS, COM UNA UNITAT, implica que aquests gens no compleixin les proporcions de les lleis de Mendel

Cromosomes de la mosca del vinagre

El 1910, TH Morgan va iniciar els treballs amb la mosca del vinagre Drosophila melanogaster. Aquest insecte tan sols té quatre cromosomes, un dels quals és molt petit. Morgan va trobar que hi havia quatre grups de caràcters que tendien a heretar-se junts. Per això va suposar que els gens es trobaven als cromosomes i que, per tant, els gens que hi ha al mateix cromosoma tendeixen a heretar-se junts.

GENS LLIGATS:

S’hereten junts

G = cos gris

g = cos negre

V = ales llargues

v = ales vestigials

3 : 1

Les proporcions de la F2 es corresponen a la segona llei de Mendel i no pas a la tercera llei

Normal Ales curtes

FoscaSense ulls

Groga

Ales arrugades

Ulls taronges

Ulls blancs

Potes al cap

A partir de nombrosos experiments, Morgan va demostrar que els gens lligats no sempre s’heretaven junts.

Uns anys abans s’havia observat durant la meiosi determinats punts d’unió, que va anomenar QUIASMES, entre les cromàtides dels dos cromosomes homòlegs.

Morgan va interpretar els quiasmes com l’evidència que anteriorment s’havien produït entrecreuaments (crossing over) entre aquestes cromàtides, és a dir, intercanvis de fragments i, consegüentment, s’havia produït una recombinació de gens. Així doncs, en el gàmetes no hi havia un dels dos cromosomes homòlegs, sinó un cromosoma nou, constituït per fragments a l’atzar de l’un i de l’altre. En resum:

Quiasmes

*** els gens són als cromosomes i tenen una disposició lineal, l’un rere l’altre

gràcies a l’entrecreuament de les cromàtides homòlogues, es produeix la recombinació genètica.

El lloc que ocupa un gen al cromosoma s’anomena locus. Els gens al·lels ocupen un mateix locus. Els cromosomes homòlegs són els que tenen els mateixos loci.

QUIASMES

GENS LLIGATS:

QUIASMES

http://museum.thetech.org/ugenetics/eyeCalc/eyecalculator.html

A

B

a

b

A

B

a

b

a

b

A

B

a

B

A

b

A

B

a

b

A

Ba

b

A

b a

B

GENS INDEPENDENTS

A

C

B

a

c

b

A

C

B

a

c

b

a

c

b

A

C

B

a

c

B

A

C

b

A

C

B

a

c

b

A

C

Ba

c

b

A

C

b a

c

B

GENS LLIGATS

A

C

B

a

c

b

A

C

B

a

c

b

a

c

b

A

C

B

a

C

B

A

c

b

A

C

B

a

c

b

A

C

Ba

c

b

A

c

b a

C

B

A

c

B

a

C

b

a

c

b

A

C

B

QUIASMES