I l

<o-*c^ c i i 5/ *~7 ^SfjS

iLvlLADCft

¿rgan del FiJONT ONIVBRSITAHI DE CATAEUNYA

Portantveu del.fe Crups Nacionals de Resistencir. •darcqlona t- Novenbre de' 1945 ¡ 112. XI

I

LA^BANDÍ^R.H CÁTALAHA AL PALAO

El públic, detnpeus, ovaciona la nostra senyera.

-Brillant cop deis Grupa ¿...cionals de R.sistencia inaugurava Al P.lau de la Música Catalana a'

novembre la tanda de quatre concerts de tardor, pal de Barcelona. El públic eraplenava de srom a gota el Pj'.au. Le» riaaaes" i •• ex-.jerarquías" hi eren, presidides per l'"ex-caaarada Pero ei poblé cátala tar.be s'hi trobava preeent.

Quan 1»Orquestra interpretava el tercer tetnps de la Setena le Beethoven a'esdevingué un fet que Barcelona recordará per rooit

el divendres dría 9 re per !•Orquestra M/aieJ-

' I^rbe.

: •• Ir. i Jtil .1

?e

<ie cop i volta, els ulls deis assistents fixos en el sostre, velaren. ad­mírate, com una bandera catalana, apareixia pencada... L'eaveraireiit os convertí en entusiasme. Els qui encara restaven asseguts s'aixecaren. T tet el public, detnpeus, arreácá en aplaudiraents que duraren Harpa estoja saiuaant la nostra bandera nacional. Magnífic espectacle el d'un'po1 le que sap reaccionar contra els qui l'oprimeixen! El Barba, també assisteit ai concert, canvi& diverses vegadas el color de la cara... La seva in-aignaciO fou enorme, i, sense encomanar-se a Déu ni al diable, fupí ^ír>níS-,amb la c u a e n t r e caraes. cap al seu cau del «Gobierno Civil", a e?«ví i^nS!Va v e n3 a^a. Aquesta aparegué amb una nota oficial oue ánun-C-ava, i»endema al matí, haver-se sancionat 1«empresa propietaria del Palau amb 10.000 pessetes de multa. Pero l'home, no content au.b aqueat í C ° , L a ? f : T a . ' r í r i a la ?oli<ria Perqué, ja que no podia dote-elí iiSf!!*.*! 1 afi\iacl° del nombras pábilo assistent, almenys de tingaba díL? í? ' 3 V U e e11 '*h?bía v i^o algunos de los músicos como apio­la»it ^ a P r o f e s ? o r s de 1'Orquestra eren detinguts fins a altes horeo -se tnJríl-i? fí c a p í e i l s dei}uncia els companys. Bell comportanent i pe l qual felicitem a tots. Així es fa. •

• „ , .TlS-**! d a la interrupció del concert,i apaivagats els epleudiaente

que s'anaven repetint, continua la interpretado de la Setena, meatre lo

•defs^'Gobernadfr"?13 n° d e s p i e S a d a ' P«sidia la festa, "en ausencia

Una pasquins repartiteoportunament 1'endena per tot Catalunya han apagar-se una metxa li ^?,ÍM! f° b l e Catania ailí) que la diseort d^pagar-se una mexxa

S 2 í l ^ ! ÍÜTil*' EÍ P \ e r a que una ve^ada reempres el concert.es -r vinfí +

COmpl!taraent la b a n d e r a i s'escampessin peí públic centénara de banderatea catalanes que dintre ella eren guardadea, con a record do la,Diada. Ultra aixb haurien llegit i contempíat bona estona l'inacríp-Jf J¡}¡| 5o ??a alt?,a**e } a reprodúcelo d'un fragment de les declámelo iue "Su Excelencia" feu ais traSdors de-Destino": "¿1 problema catalán -o existe. Barba". Signaven el fet els "GRUPS NAC10NALS DE RESISTVT'"T,

No cal dir cotn el poblé cátala ha aplaudit el cop. ¿n ell ha vlPt " iue els homes 'de la Resistencia saben fer bé les coses

xs

: i

¡

1 ¡I

I

l

Ltrec. vegades podra comentar el nost i ¿11 sap reaccionar tan fervorosame Ja contra Franco lia a'ésser obra de •'altres en la palestra cultural, d'a tots complint amb el deure que ens

LA MULTA El Barba reacciona com un milita

• a mínim de sentit polític La sanció •-¡tala, que ve a ésscr el mateix, detn uines son les intenxrons que el guie osaltres podem afirmar que per tal d alau, es pianoic". el fet de manera go iem de dir que els executors s' .lir les consignes. Cal que aixo es . N. de B.

re poblé fets com el qtic c at com ho féu ai Palau. La tothom: uns en la lluita fi­ltres en la formació d*«n imposa l'éaaer catalans.

arrise

rot que és, i no com un mi a 1'Empresa del Palau, c

ostra qui és el senyor gcv n en fer determinadas ante e no molestar ele propieta sada i insospitada. T amb aren taée del compte per ta ingui present en jutjar el

1 L u . .

a l )

r i t ¿ ¡ r L a • BÍUOt 1 de

cop

-c. ons,

I t a t r* f\ •<•' _-.

deis

n T m ,-yr y T o

•-r-J:—t±-ft—• Fa un any, per aqüestes dates, es reuní el Consell fuuda-ional del PRONT U N I V L R Ü I T A K I . En un bell indret de Catalunya, coa .;< r compenetrar-so mes amb l'esperit de la t^rra, una dotzena de jo78,

•¿presentante de distints grupa universitaris, entre ells ele del 7*11 ront Universitari de Resistencia Catalana, que des de l'any 1940 •..:• Ió:--a per crear una forga eficac de Resistencia'escolar, troballaroa &n •estudi de les ponencias que donarien contingut ideolbgic al moviFitnt ¡a.ja'ritari de la resistencia universitaria. Hi havia matisos diferonts, iverses formeoiona, distintes procedencies, antics combatentE i ;'¡av t [UC encara no coneixien la lluita, perb un sol esporit, una sola 'enovadtra al servoi de Catalunya.

• La liavor sembrada ara fa un any ha f'ructificat rápidamente ombre d*estudiante he raspoot a la crida, i actualment, diñe la e la Resistencia catalana, cal comptar amb els estudiante, icró a portat aquella 1J avor a altres campa, i avui, amb goig, podera Lar una muñid de grups obrera, intel.lectuaís i m^rcantils treb-.ol'egats en els G- 1?. de R.. Aquesta feina iniciada en el o^gon Cougi • acional del P.U.C. celebrat enguany, esta en plena mana.

i tí

jn pi üQrm

Lira,

»03

Vivim un moment polític trascendental. El binomi ideal per a le '• esurreccid de Catalunya: exiliaxs = patriotee de la resistencia interior, o na funcionet durant equests anys, la poca consistencia deis oropceíta r a formar un govern eficac ens ho demostré. Han volgut prescindir

as deis altres. Els de fora, oblidant l'evoiució del nostre pobló u«£ -i i536, encsstellats en un sistema estrictair.ent legalista, que nowís

la

odria esser viable si se' 1 conjuga amb el nou esporit. Els de l'Iut ensí. trobar l'instrument que unifiqui els esforgos comuna.

pessiraisme aavant aquest panorama? Ro, rotundament, no. Amb ¿1 3ix esperit que fa un any ens aplegavem a lluitar sota una bandera 'uaitet universitaria, ara menem el comba c~ en tots els sectors dt¡ i La social, aplegats en els G.N. de R. i agermanats amb les altre íe Resistencia. No hi ha terreny per al pesaimiame, i menys en ele D<

ñ o r •

VI-3i ce a

lenta actuáis, que comenga a dibuixar-se a i'Interior la na. rument apte per a dirigir xots els patriotee vers l'etapa final 1 ".'alliberació de Catalunya.

de I ' Ln<

3 s t a l h : E l s e s t u d i a n t e son gent de pocs c a b a l s . Tu i r a ,1uc l ar - los econóinicrment en l_a l l u i t a que p e r l a

t e n a e l deure P a t r i a aunen.

a t r i o t a : Tu t ' e n t u s i a s m e s amb e l s a c t e s d ' a f i r a á o i o p a t r i ó t i c a i e l s ¡ T Ñ . de R. Pero c a l que no Obi i d i a aue sense e l t e u ajuc ecónomo :, c o i p o s s i b l e s .

¡T. Cap (B¿s X

•r o-, h í

. I 4 I f

' / J UJT£S_ DL NÜVEMBRE II £

Honenatge' al Sr. Puig i Cadafaich.- A 1'enseras que el Sr. Pompeu ,';;b¿'a. fou no me na t doctor "Honoris Causa'1

per la Universitat de Tolosa del Llenguadoc el br. Puig i Cadafalen, president de la áecció Histbrico-Arquelbgica de l'Institut d'Estudis Catalans. El dia 17 d'octubre darrer rebe la investidura a l'Instibut Francés de Barcelona. En aquest f.̂ te el Sr. Puig pronuncia un discurs saturat de catalanitat. El dia 7 de noverabre havia d'ésser rebut a la Universitat de Tolosa.. Malgrat totes les promeses de la policia franco-falangista, a darrera hora li fou negat el perraís de sottida d'Espanya-Paradís. Avantatges de viure en un régim "democrático-orgáni-co-sindicalista". No obstant, el Sr. Puig ha rebut la felicitació de tots els bons catalans que no obliden que ultra ésser un savi cátala de valor internacional, es abans que tot un cat*la d'una catalanitat insubornable. Que prenguin exemple d'ell les rates pseudo-intel.lec-tuals que s1arrosseguen per "Destino" o per les penyes deis Janes i Estelrichs! El FRONT UNIVERSITARI DE CATALUNYA per mitjá d'ORlJLNTACIONS renova avui la seva adhesió al Sr. Puig i vol deixar impresa en aquestos pagines la felicitació que personalment li fou expressada per una comis-sió expressament delegada.. Que Déu li doni molts anys de vida per con­tinuar treballant per Catalunya -ell que tant no ha fet-, i pugui aviat •''•eure-la alliberada, gran i plena cora l'ha oomniat.

Galeuzca.- En un lloc de 1'interior de la Península s'ha celebrat aquests darrers dies un canvi d'impressions entre represen-

tants de grups de Resistencia de Galicia, Éuscadi i Catalunya. La dis^ creció üiés elemental ens obliga a callar els acords presos; no obetant, podein anunciar ais nostres lectors que s'arriba a un bon acord; creiem que aviat comenearem a palpar els resultats. Cada dia es dibuixa mes el camí a seguir per arribar a la Confederado de pobles hispanics. En uns articles encetarem l'estudi d!aquest tema. El seu interés bé ho mereix.

Paraula i_ acció

vells en l'ofic Ara bé, cal est en una allibera sant és redacta nega el regim; cipalment al ca tants la nostra .hauria de sorgi crit d'esperen? a Franco demost Resistencia no cant peribdics

.- No hi ha dubte: cada dia son mes nombrosos el riódics clandcstins. Bona cosa és, i els qui

i -OEIENTACIONS va a complir un any- ens en feli ar a l'aguait que aquest fet no ens faci néixer ció de Catalunya per mitjá de peribdics... Molt ir peribdics clandestins qut duguin al poblé filó perb aquesta tascr. no ens ha de fer oblidar que rrer, a la via pública, on cal demostrar amb fet oposicio a Franco. Cada dia en algún indret de r la bandera barrada, el posquí d'acusació o el a, quelcom que a l'cnsems de palesar la nostra o res al poblé de Catalunya que les organitzacions son p'Tcáuent passives. No demanem massa ais qui clandcstins ja saben el que s1arrisquen»

s po­ja som citcm. il.lusions interes-que 1 i és prin-s cons-Bnrcelona cartell posició de publi-

I Resistencia i constancia

Sóc pessimista". Aquest pessimistes. No teñen fe ells mateixos. Obliden q bat, en la lluita consta /rovern que es mereix (de col.lectivament parlant, ens hem guarit de molts cátala pessimista, perb, 1'entrada a la Resistene així ho entengui, i ho f nacional.

"El regim franquista s'all es veu encara cap sortida..

es paraules les oireu de molts en Catalunya, millor dit, no ue la llibertat no es conquist nt, inlassable. Obliden que ca ia Churchill) i que nosaltres, encara no hem fet el sacrific

deis vicis per aspirar a un go té una sortida per allunyar a ia, el lliurar-se a la lluita. aci, sera un pas endavant vers

arga. J5 . Que h cátala teñen f a sino da pobl els o; i prou vern no quell s Cada c l'alli

s mes, no em de fer? ns. Son e ni en en el com-e te el talans, intens ni stre. El entiment: átala que berament

ÍStuéicnt: CATALUNYA CAL GUANYAR-LA AMB L'ESFORQ DE TOTS_ NO ELS QUI PER ELLA DONEN LA VIDA. SACRIFICA*T, LLUITA

0BLLD1S !

"Ant2g una España roja que una España rota'!- Mentre alguna scnyors v .. predicant, a qui ele vcl

escoltar, que la revolta da prenco fou nomos una "cruzada por Dios", surt encara are el Sr. Enrique de Ángulo osguerrant-los el i .1 ° amb ola seus articles anticatalans. Llegiu el publicat a "YA" de Madrid, el 28-X-45. Tot ell és una aieravella, perb el segiient fragment és allieo-nador:

"Puede asegurarse que en nuestra guerra civil se alinearon, de un lado, ios separatistas con sus cómplices <i«l Frunte Popular, y frente a ellos quienes consideraban fundamental la unidad de España, dudóse la increíble aberración de que católicos vascos y "fe.jocistas" de Cataluña, luchasen unidos, codo a codo, a comunistas, masones, incendia­rios, sacrilegos y ácratas de la P.A.I. Cor.10 contraste se afiliaron al Alzatuiento y lucharon y sufrieron persecución en la retaguardia roj:; no pocos republicanos de legendario sectarismo, pero que consideraban esen­cial con trarrestar el daño inferido a la unidad de España detde el momento mismo de la proclamación de la República".

Deixem al lector intel.ligent que es faci eis comentaris.

Hem de confe.s ar que som una mica massa ingenus. Quasi arribq-rem a creure que serien castigats els membres de la guardia personal del gauleiter Correa. L'enormitat de llurs delictes ens esperonava a esperar-ho. La realitat ha estat una altra. Dies enrera vei^rjm en Luna passejant per Earcelona. "Ja son al carrer" ens digué un amjc. I t n veritat! Ens hem assabentat bá i podem afirmar que en cas d'h-jvur-eo fet justicia, de la colla Correa, comencant peí gauleiter, pocs s'hnurí.-.n salvat. Franco ha tingut por... i Martín Artajo ha cedib ais precs del "Caudillo". "Todo sea por la Patria" i "Viva la Justicia de prrnco".

Parla el Caudillo.^ En el seu discurs de Vitoria .pronunciot darrerr-rj-ut, Franco ha dit; "En vuestra evocación r lis vitjas

tradiciones, en vuestro apego a los viejos fueros, está toda la r-zon de nuestra Cruzada". Ves qui ho creuria si no ho digués -'quest Cantínflas tragic!

CADA LECTOR NOSTRE CAL QUE S'BÜGINYI PEE A TROBAE NOUS LECTORS DE ORIENTACIONS. CAP EXEMPLAR FOT KESTAR IliACTIÜ; CADA EXEMPLAR ES UTA LLÜVOR QUE, SI TU VOIS, LECTOR, PROBARA UNA TERRA ADOBADA ON SEíviBRARA. . .

CORREU DE FRANCA

S'ha format a París una sssociació d'escriptors i artistes cct'ilans sota el norn de "Cultura Catalana" que <~s proposa fer una bena tasca. La primera actuació d'aquest grup consistirá en una edició de la "Gramático elemental" del Mostré Pabra, tan neceesnria per ais infants—i per ale adults- exiliats.

Es projecta també crear a París un Casal de Catalunya. La sardana ha cornencat a ésser bailada a les places de París. En les "Journées de Rynthese Historique" celebrades darrtratcant a

París, e'han llegit comunicacions deis catalana Puig i Cadafalch, Nicolau d'Olwer, serra i Ráfols, Pere Fouché i J. Carreras i Artau. La nostra ciencia, malgrat les dificuitats deis temps, segueix fent-se .coneixer a l'estranger.

Del centenar i -"-erdaguerih.- A Perpinyá, Montpeller. Tolosa, 'Montalba, París, han tingut lloc commemorscions

publiques del centenari verdagueria. La radio eu'isa li va dedicar oit ja hora d'emissió a carree d'en Ventura Gassol, i el mateix va fer la. r-'-Jo francesa per a América, a carree d'en Rafel Tasis. Tambó va parlar-ne anSnimament la B-B.C. PrSxirnament sortira a París una nodrida aicccl,!'-nea verdagueriana. En un món cora el d'uvui on passen tantes cos-.s i i .n greus, no podiem esperar que hom prestos una atenció exC'.ssiva :.l c ote-nari d'un poeta cátala; si hom té presents les circumstancies ictu'tlc., i commemoració internacional del Salvador de la nostra Rehaixenea lJ.tt* ha estat un éxit. I en contrast f.uib aixó, cal recordar que a O.talv./ s malgrat 1'establiment per part de Franco d'una "Comisión Organizadjr ', d'un "Homenaje Oficial", tota commemoració pública de mossen Jacint Verdaguer en la- nostra llengua fou simplement interdita.

't:£3"j felCA V / / '

Veus d'Atneri, a.- "Sis pitjors enemics d'un poblé, no son exteriora hea de cercar-los a dins. I els trobarem en els >-- ::

dcscuits, vicis i defectes. No siguem negligente en l'esmena. Sapigr.cn, que el trftef úefinitiu de Catalunya depen principaliüent de que c:::J° .cátala trfmfi de si mateix, i es comporti dignament coor, a home i con a fill de Catalunya. Pausan en l'esmena. Rccordctn que el mateix daler d-i llibertat, s o v m t pren un caient d'anarquía. Per aixb ens és diíícr'l d'evitar la discordia. Amem le llengua i volem que la respectin, f.crb sovint no la rcspectem i la tornara, a í'orca d'eepontaneitat i fraaqut:a;

en I-lis i en els esorits, baixa o blasfematoria..." Del parlaaent i -Josop M§ Capdevila ¿n els Jocs Ploráis de la Llengua Catalana oelebrste

3 Eogota. que en aquell país es publiquen mes dt

enguany Pe Teéxic ens diuen

trenta periódica catalana, líem rebut "Gaeota Litert

la "Col.iecció Cutelbnia" de ria Catalana" que publiquen els editora dv

"Amb raríssimes Mexic. Justifiquen la publicació dieú

excepcions, els milers de catalans expatriáis o ."."i ja abane oue ele que b.i na portat la deefeta de 1939» havien perú;1

mena de contacte espiritual amb la Patria. I deis munte de llibr escrits en la nostra llengua que cada any sortien de Jes premsee c lañes, els que arribaven al continent america podion comptar-se ÍH dite de la nú". I "Gaseta Literaria" diu que aspira que "en el fu quan s'hagi ;?efet la cultura catalana del forgat estroncaaent d'ar

rsisteixin els catalans en llur lamentable desvinculada i co facilitar la conquista d'un mercal editorial en cátala".

t: i r i e H i i lati­

no p bueixin

Llibres darrerament apareguts a M e x i c - "La novel.la del besavi", per August Pi i Sunyer; "Adrih

Gual i la seva obra", per Avelí Artís; "Mossen Cinto", per Joan Moles, próleg de Josep Carner; "556 Brigada Mixta", per A. iyelí-Gener. S*anuncia l'aparicio inmediata -potser ja realitzada a hores d*ar?.- del següents: "Origen dele poblés de llengua catalana", per Pere Bosch. i •Gimperaj "L'Brm populbs", per Perran de Pol; "Lluís Vives", per Josep Trueta, i altres que oportunament anunciarem.

1 i ' '

i I

EL UOivlENT PüLíTIC

Les noves que ens arriben de Pranga confirmen el que ja temíem: Si govern provisional cátala no té l'empenta que exisreix l'hora actual. lío té l'empenta perb tampoc té, cosa mes grtu,'!'^ base per a fer d'ell, almenys, un govern d'unitat nr.cional. Som ele primers en dolc.re'ns de tot aixb. Voldríem que es trobés la fórjiu.- -per a arribar s crear un instrument de govern eficicnt que acceler's líalliberació de Catalunya. Voldríem que el govern cátala de l'exili fos cor. l'estel Ilumines que anuncies al poblé l'acabament de lp nlt fosca de l'oeupaoiá franquista. Peí caaí que se segu^ix ara.no c r;

pas així. Per que? Al nostre entendre, perqub alguns deis exiliáis- , per cort una minoría, obliguen, o fan per obligar, una cosa tan s^n-Bilia com és O U L de 1*any*1936 enea han passat moites coses... Cal

>lifl

qut teñir present qt.e d'una guerra civil perduda en^ surten nous grups pelítics, perb, sobre-tot, en sorgoix una experiencia. Recollir aque! ta experiencia t no desconeixer aquells grups és la primera cosa qi-cal que facin els polítics i governants. I no se segueix aquest caí": prenent el parle, ment de l'any 1936 com a base d'un govern provisión; Pir que no anar mes enllb i el President Irla, única persona que peí representar una certa continultat, no convoce una assemblca consule

1.

va (Golidaritat Catalana?) amb representaras deis grups de l'int»rJcr? Ella, creiem no^al+reo, li seria un bon ajut en el seu trebell J'.f cil i t a m b é a la tasca del govern provisional. I a 1'enseras fóra un enllac magní^io eatre el Consell Nacional de l1 Interior i el govern provisional cátala reformat. JOAN H'JMA

"«M»M^ÜÍ^w>J

VI

1. RESISTENCIA CATALAHA TE" UN PROFUND SBKTIT SOCIAL. LA RjSSISIÜSCU NO VOL 0¡n' ILETORU *riCTH2M"C, QUH HO VAGI ACOMPANYAT D'UW DLSIC D'¿5;/iElÍA LL Qü"AJd i«HS A3SJr;GURI Q''E T\0 TORNARSE £ CAURE EN ELS VLLLS DELECTES. LA RESISTENCIA ES h'AVAOTGJARDA DEL MüVIMEHT HACIOHAL QUE P.J¿A DE OüíALUHYA UN PODLE SOCAALSÍSNU! A V A N ^ A T .

PELS PüRlQDICS BE LA RESISTENCIA

EUkKO DEYA; brg*ín deis bascos, adrecant-se al periodista fr^nquist. Francisco Casares, diu: "Hemos leído y oído muchas vucos que "vuestros mejores hombres cayeron durante el Movimiento" y debe sur la sola ver­dad que por una vez y sin que sirva de precedente se os h'1 escapado de los labios y de la pluma. Debieron sin duda caer todos los mejores, por­que los que- quedáis sois muy malnj".

LA NACIÓ CATnL.'díA en el seu número d'octubre comenta-, "Ri un gí'eó bátala, ni un Teatre Cátala, autoritzats a pctufir, no poden usbora:>r L*í persecució i anuí, lacio' total que de la cultura catalana ha ftt 7Í"..L.CO i la Falange..•" En \m aAV.ra indret diu: "Si en tomps de la República b -gueaain passat el rainim d.3 cosea que passan ara, les manifestaciona dw les forcea vives aer-xen a l'ordre del dia."Aix6 no pot seguir"- "noe fcts inep'tTés governáuta" • haurien estat tie mota d'orare. Ara oailen perc.'jl se .sen'cen culpables..."

' PER CATALUITYA, del Front Racional, comenta en el seu editori-il t i-tulat "Col.laboracioniame" lea concessions que Franco sembla que eyta disposat a fer al notare pobi.o, i diu: "Que ningú, dones, sota cap excu­sa, no es deixi entabaarr; que ningú no s'hagi d'arrt;pentir, algún din,. d;uua actitud poc viril. No hi ha órfeó, ni Toes Floráis, ni revista qug valguin! Els catalans que es nrestessin als jocs de Franco delinquirían contra Catalunya, i contra la llibertat. Contra Catalunya, porque doa?-rie.n armes ala seus enomics, armes per a combatre'ns en el pía interna­cional i fer passar "bou per bestia grossa" i pobser per adormir-noa -o al menys per af ebj.ir-nos- encara m¿s eol.lectivament.... Le respoeta de Catalunya davant la rec^nt sol.licitud de^ "caudillo", ha d'ésser la d'una negativa absoluta. Amb Franco i Falange, res!

H0RITZ0NS, nou peribdic L.dherit al Front Nacional, diu en el seu primer número: "Nosaltres no venim 3 estimular els B<ntiments de cruel-tatni a espaterrac els temorosos. Nosaltres sabem que la guerra civil, la teoria i la practica de la guerra civil, en el nostre país, er fér­vida inicialment per dos bandola que jujots no representaren rcr i ni (.1 deu per cent^de la poc lacio... ITns bandola que una simple f ormalita-oió de l'Ordre Public el? hauria contingut. Nosaltres propugnern per tant, com sempz-e, per una democracia estricta, ampia, diáfana i responsabj iit-zada, ptub les llibertats del TEMOR i de la MISERIA que consigna 1" Car­ta de. l'Atlantic.

.LA JOVEKTUT CATALANA NO DONA NI DONA LA SEVA SANG PER RETORNAR A UN PASSAT PLE D ERRORS I CLAUDICACIONS QUE MLN^REN CAT^LUNYA A LA ÜESFETA. *3AL QUE HO SAPIGUEN ELS VELLS P0L1TICS. LA JOVENTUT CATALANA EXIGEIX UNA NOVA POLITICA NAC^OIL.L QUE PER SOBRE DE PERSONALISMES I VELLS PAR-IIDISMLS SERVEIXI L'ÍNTERES GENERAL DEL POBLÉ CÚTALA.

&S ABSURD VOLER FER POLTTICA CATALANA OBLIDANT ELS MILIONS m OAT/LÍJIÍS QUE VIUEN A CATALUNYA, ENCARA HO ES MES FER-NE SERSE TEÑIR EN COMFTE LA DESFETA DE 1936-39.

M kA. L9sJ?íá I Jé. RESISTENCIA v i r No és l a p r ióa r i i ve¿afia que t r e n c e uaa "ilí'U^a p e r l ' a c o s t a m o n t fie

l a pges i a a l e s o i o e a u a - ú o n a v i v e s de h ool . l e o t i v i t a t . No h i ho dubte que , s i l e pe:.-:'.-! i í r i j a t r a c t e n , aqa.eJ.Lus p reocupac ión» c o i . l e c -t l y a a nones 9Si.e:indr-;u*. p o e s í a quan e l poa i a l e s s e n t í con a pibpj.es

•i l e o v i o q u i i l e s üVií>;»r± c i n t r e d ' e l l m a t e i x . Pero a ixb no és cap fiifIÜUIta-9 perqué l a o n d a nones pot adreyar— se a i s qui s e n t i n a q u e l l a p?. ;•>.)! a raes l l i g a t s amo e l p r o p i v i ore i e l s c o r r i n per d i n t r u com l a p rop i a s a n g . •

J a ho se que , on e l e c e n a c l e s on es conrea e l l i r i s m e abst raciíi i a n t i - l o g í o , p a i a a r oe p o e s í a p a t r i ó t i c o <§s p a r l a r d 'nna meno cié c i ^ u c i -c a o i ó , ci'una ven-la de l«i pvx^uB l í r i c o a ;;n e o p e r i t u t i l i t a r i . I t a a -

* be d l r ú que , en «erxa ¡uef.?? de poes ía p a t r i ó t i c a qae noaés t e n d e l * j f í n a l i t a í s o ro tó r : . co o^onsegu ides a base de r e t o r i c a g r a n d i l c q - í e a t , pot é s s e r que l a ir.t ' jv.-; >'": j.ooL'fl e no compeosi 1... perdu?. de val o r s p o a t i q u e s . Per*3 no és d ' a i x : q>o es t r á e t e . P a r l e n a r ¿ de v e r i t o b l e p o e s í a . I ¿o c r ee que l a n o s t r á l í r i c a t é nés a gua.avav que no pas a p e r d r e en a q u e l ! a c o s t a r e n c»

E l tema de l a p o e s í a l í r i c a és l a v t f . i J d ' un e s p e c t o c l e i n t e r n ; que pot é s s e r o r.o e¿ remisa d ' u n f e t o d 'un problema e x t e r i o r en l 1

esper i r , o en i ' iuugáf lao¿ 6 del p o e t a , Avui es t e n d e i x , j a ho s é , a 1 ' e l u o u b r a c i ó i n t e r n a , poio es ben r a r que no es b a s i en dados axternuSé LZavors no v e í g perqué l a p reocupac ió p a t r i ó t i c a no pot é s s e r , per a q u e l l que l a s&ñti ío:tt&ífient, un t e n a que a g l u t i n i 1 ' e x p r é s e l o l í r i c a . Ho pot é s s e r -nJXgO ao bO n e g a r a - un probjema f i l o s o f a c o uno v i s i o de l o n a t u r s l e o a o .un c o n f i t ó t e p s i c o l o g í a , o 1 'enyorament d 'un r^R.re,-i f i n a unes vagues reraj.nioüfeneiee de problemas i n t e r n e g a i r e b é deati una-n i t zades de t a n eubs i . l a . Bonos b é : l a v i s i ó d 'una p a t r i a vezada i fie 1 ' e s c o r o p e r a r e c o m p i o n r - l a , t e ñ e n t u n t a e n t i t . i t , a l roenyo. coa a q o e i l s a l t r e s temes i f an mouro e l p e n s a r e u t i e l s e n t i a e n t , i e l t r a s c a l s e n i e l s cuan a l a c o n t e c p l a c i ó i n t e r n a i a l ' e x p r e j i o i é asolt mes que t a n t e a s u V . i l Í S C S , s o v i n t ben conveno iona l s en e l f o u s , qae sen a d c e s e s con a t e n e a l i r i o s .

De f e t , • l a ' l í r i c a l e t o t a r r e u es p lena d ' a q u e s t a mena d ' e x r o-s i o n s de l 'emor.^ó :-aó a l o t j . c a . Dos de ?.aHOfínoo d 'Harmodi" de C u l . i i s t r a t que t r a d u i ' a SfaragalD ai. f o r m i d a b l e "Di soour s SUT l e s mise rea du temps" que e s c r i v í Ror»sard pe r l e s g u e r r e e de ' . 'e l igió d e l s e g l e XVI a Franca - e smen to e l s -primera que em v e n e n ? l a meiw.ia _ n i ha un r e n g l e

. i n a c a b a b l e d ' o b r e s if iestrea, no p r e c í s a m e : : ' de l cue solem en tendre por ' ' p ce s i a p a t r i ó t i c a " (res o menys f l o r a l a s c o , .si.nj de v e r i t a b l e l í r i c a sobre t e n e s p a t r i ó t i c a i s o c i a l ! . Ara m a t é i s l a R e s i s t e n c i a f ronce.ja n ' h a p r o d u i t d ' a d m i r a b l e s . Per que hem d ' é s s e r n o s a l t r e s únt 'eacoepcí ó* a l a r e g l a ?

BERNÁ2 POAL

UN MQVKJENT POLÍTIC QUE NO DUGUI UN PROFUND CONTINGUT SOCIAL NO TROBARA RESSO EN SL POBBE.

UNA ORGANITZACIO EVICHQ ÉS L'ARI.iA MSS TEiOJDA PELS FÜLAKGISTÜS .